Llatí

Proposta didàctica

BA
Ll Martí Duran
BA

Editorial Casals, fundada el 1870

Coordinació editorial: Mireia Cornudella

Revisió lingüística: Maria Lucchetti, Jeroni Rubió
Disseny de coberta: Miquel Puig
Disseny interior: Stefano Puddu
Maquetación: Bassa & Trias
Il·lustració: J. Farrés
Fotografia: iStock, Thinkstock

Q u a l s evo l f o r m a d e re p ro d u c c i ó ,
distribució, comunicació pública o
transformació d’aquesta obra només pot
© Martí Duran ser realitzada amb l’autorització dels
© Editorial Casals, S. A., seus titulars, llevat d’excepció prevista
Casp 79, 08013 Barcelona per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro
Tel.: 902 107 007 Español de Derechos Reprográficos,
www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar
Fax: 93 265 68 95 o escanejar fragments d’aquesta obra
editorialcasals.com (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93
ecasals.net 272 04 45).
No està permesa la reproducció total o
Primera edició: juny de 2019 parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament
informàtic ni la sevatransmissió sota cap
ISBN: 978-84-218-7057-0
concepte ni per cap mitjà (electrònic,
Dipòsit legal: B-2057-2019 mecànic, fotocòpia, gravació o altres
Printed in Spain mitjans)sense el permís escrit dels titulars
Imprès a Índice, S. L. del copyright.
Índex

1 Presentació
1.1 El projecte Codi obert 6
1.2 Llatí 6
1.3 El material de l’alumnat 11
1.4 El material del docent 18

2 Programacions
2.1 Competències bàsiques 22
2.2 Els objectius de la matèria 23
2.3 La programació dels cursos 24
2.3.1 Primer curs 24
2.3.2 Segon curs 26

3 Unitats didàctiques
Llengua (18 unitats) 31
Història i cultura (9 unitats) 271
Literatura (6 unitats) 375

4 Instruments d’avaluació
4.1 Avaluació del primer trimestre 1 Batxillerat 438
4.2 Avaluació del segon trimestre 1 Batxillerat 444
4.3 Avaluació del tercer trimestre 1 Batxillerat 450
4.4 Avaluació del primer trimestre 2 Batxillerat 456
4.5 Avaluació del segon trimestre 2 Batxillerat 462
4.6 Avaluació del tercer trimestre 2 Batxillerat 468
4.7 Solucionari 475
4.8 Rúbriques d’avaluació 481
4.8.1 Primer de Batxillerat 481
4.8.2 Segon de Batxillerat 499
1 Presentació

1.1 El projecte Codi obert 6

1.2 Llatí 6
1.3 El material de l’alumnat 11
1.4 El material del docent 18
 Presentació

1.1 El projecte Codi obert

Codi obert és el denominador comú del conjunt de projectes que conformen la proposta edu-
cativa d’Editorial Casals. Respon a la necessitat d’oferir-vos un material pedagògic coherent
i complet, atent als corrents de renovació pedagògica que ens interpel·len i compromès amb
les noves tecnologies a l’aula. És l’expressió de la voluntat comuna d’estar oberts al món, un
món que canvia amb celeritat i que ens anima a desplegar una actitud desperta i diligent, a
obrir la ment als nous reptes, a estimular els talents.

Dotar els nostres joves d’instruments útils, extrets de la vida real, és un dels pilars de la nostra
proposta educativa: oferir-los el codi que els haurà de servir per interpretar la realitat, per
estimular el sentit crític, per participar en la construcció del futur, per créixer com a persones
autònomes i, en definitiva, per ser més lliures i feliços.

Codi obert, a més, dota tots els seus projectes de recursos digitals actuals. Uns recursos que
han estat concebuts especialment per al treball a l’aula, entesos com un material clau per a
l’aprenentatge, perquè estem oberts a les noves tecnologies i oberts al futur.

Codi obert, en consonància amb l’ensenyament basat en les metodologies actives, ofereix uns
materials que ajuden l’alumnat a generar aprenentatges significatius. Partim de la premissa
que els nostres alumnes són individus actius, estimulats i creatius; per aquest motiu, estem
oberts a la motivació com a principi generador de l’aprenentatge.

De sempre, l’escola ha estat un espai natural on aprendre la vida, tant per prendre consciència
de nosaltres mateixos i viure la pròpia individualitat, com per aprendre a conviure en la diver-
sitat, perquè els valors i les actituds només s’adquireixen a través de la vivència compartida.
En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans de demà, i per
a vosaltres, educadors, pilars de l’educació, per acompanyar-vos en la vostra feina.
Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

1.2 Llatí
El projecte de Llatí d’Editorial Casals s’emmarca en el Decret 142/2008, pel qual s’estableix
el currículum bàsic dels ensenyaments de Batxillerat.

Se centra en l’estudiant d’una manera constructiva, ja que l’alumne forma part activa del procés
d’ensenyament aprenentatge..

És un projecte...

6
 Presentació · Llatí

1. Obert a l’autogestió del docent

Agrupem els continguts de Batxillerat en un sol llibre per flexibilitzar la seqüenciació de contin-
guts al llarg dels dos cursos de Batxillerat.

Reunim tots els continguts curriculars del Llatí de Batxillerat en un sol llibre perquè cada centre
o aula els treballi en el moment òptim segons les seves necessitats. Així mateix, presentem els
continguts de Llengua, Història i civilització, i Literatura en blocs separats perquè s’empren-
gui cada contingut en l’ordre que es prefereixi. Entenem el llibre com una eina que reuneix els
continguts exigits a Batxillerat, no com un recorregut únic i predeterminat.

2. Obert al futur del nostre alumnat

Oferim recursos i eines per afrontar amb èxit la selectivitat; incloem aspectes específics dels
exàmens de les PAU.

Exercitem models d’exàmens dels últims deu anys de les proves d’accés a la universitat i ens
centrem en la traducció dels autors més significatius que hi apareixen. De la mateixa mane-
ra, incorporem esquemes que sintetitzen cada gènere de la literatura llatina per facilitar la
comprensió global i la seva vinculació amb les circumstàncies històriques en les quals es va
desenvolupar i fem un treball de les dues lectures obligatòries que apareixen a les PAU.

Treball de les lectures Textos de les proves Autor y i obra a què

obligatòries d’accés a la universitat pertanyen els textos

JULIO CÉSAR - LA GUERRA DE LAS GALIAS

César envía ayuda a la infantería romana,

rom Los tréveros se disponen a atacar al romano
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

que se defiende de un ataque sorpr

sorpresa (IV, 37, 2-4) Labieno (VI, 7)

Cum haec repentina incursio nuntiata est,

est Caesar ex castris Dum haec a Caesare geruntur, Treveri magnis coactis pedi-
omnem equitatum ad pedites, qui hosthostium impetum for- tatus equitatusque copiis Labienum cum una legione, quae
tissime sustinebant atque acriter pugnab
pugnabant, misit. Paucis in eorum finibus hiemaverat, adoriri parabant. Iamque ab eo
vulneribus acceptis, pedites, antequam eequitatus noster in non longius aberant, cum duas venisse legiones missu Cae-
conspectum venit, complures hostes occiderunt.
occ saris cognoscunt.

accipio, -cepi, -ceptum (3.ª tr.): recibir. castra, -orum (n. pl.):
p campamento; complu-
res, -um (-ium): gran número de; conspectus, -us (m.): vi vista; in conspectum venire:
aparecer; fortissime: con gran coraje; hostis, -is (m.): enemigo;
ene mitto, misi, missum
Informado por los ubios de la revuelta de los suevos,
(3.ª, tr.): enviar; occido, -cidi, -cisum (3.ª, tr.): matar; paucus,
pauc -a, -um: una pequeña César hace preparativos para la guerra (VI, 9, 6; 10, 1-2)
cantidad de; pedes, -itis (m.): soldado de infantería; vulnus,
vulnu -eris (n.): herida.

Costumbres de los habitantes de Britania

Br (V, 14, 2-3) Interim Vbii, qui antea Caesari obsides dederant, ei nuntiant
Suebos in unum locum omnes copias cogere. Hac re cogni-
ta, rem frumentariam providet, castris idoneum locum deli-
Interiores1 plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne git, Vbiisque imperat ut sua pecora ex agris deducant et se
vero se Britanni vitro2
vivunt pellibusque sunt vestiti. Omnes ver in oppida conferant.
colorem atque hoc horri-
inficiunt, quod caeruleum efficit colorem,
capilloq
biliores sunt in pugna adspectu; capilloque sunt promisso Léxico (información del diccionario): cogo, coegi, coactum (3.ª, tr.): concentrar;
atque omni parte corporis rasa praeter cacaput et labrum su- copiae, -arum (f. pl.): tropas; deduco, -duxi, -ductum (3.ª, tr.): retirar; do, dedi, datum
perius. (1.ª, tr.): entregar; obses, -idis (m. y f.): rehén; Suebi, -orum (m. pl.): suevos (habitantes
del nordeste de la Germania); Vbii, -iorum (m. pl.): ubios (habitantes de una zona
del río Rin).
1 Interiores: los (britanos) del interior.
2 vitrum, -i: añil (pasta de color azulado que se usaba como
co maquillaje).
Costumbres de los germánicos (VI, 21, 1)

César, desde la orilla del Támesis, observa

o una gran Germani multum ab hac consuetudine1 differunt, nam neque
concentración de tropas del enemigo
enemig (V, 18, 1-2) Druides habent, qui rebus divinis praesint, neque sacrificiis
student. Deorum numero eos solos2 ducunt3: Solem et Vul-
Caesar, cognito consilio Britannorum, exercitum ad flumen canum et Lunam; reliquos ne fama quidem acceperunt. Vita
Tamesim duxit, quod uno omnino vado transiri poterat. Eo omnis in venationibus atque in studiis rei militaris consistit.
cum venisset, animadvertit ad alteram fluminis ripam mag-

7
 Presentació

3. Obert al nostre passat i al nostre present

Reconeixem en la societat actual el llegat grecoromà per comprendre el present a través el
passat.
Fem remissió constant a la pervivència i presència del passat clàssic en la modelització de la
nostra cultura, i s’incita a la reflexió sobre la seva influència en la nostra literatura, en el nos-
tre art, en les nostres formes de govern i d’organització social, en la nostra manera de vestir,
d’alimentar-nos, de divertir-nos…

4. Obert a l’anàlisi de les ciències socials

Exposem el contingut per mitjà de fonts d’informació diverses usant, així, eines pròpies de
les Ciències Socials.
Usem eines de les ciències socials per analitzar i interpretar els fets històrics, socials
i culturals: lectures de fonts primàries i historiogràfiques, anàlisi de gràfics i d’eixos
cronològics, interpretació d’imatges i mapes...

REPASSA LA UNITAT

INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS INTERPRETACIÓ D’IMATGES

ACTIVITATS FINALS
4 Observa aquest gràfic. Quants esclaus tenen la majoria de 6 Descriu aquests instruments de tortura o control dels esclaus
les cases? Quin és el nombre màxim d’esclaus en una casa? i indica per a què servien: imatges d’objectes antics.
Quantes cases en tenen el nombre màxim? Hi ha alguna casa
que no tingui cap esclau?
Flagrum.
Distribució dels esclaus domèstics als segles I-III dC
14
12 Grillons.
nombre d’esclaus

10
Dades històriques presentades
8
6
en gràfics, taules, esquemes...
4
2
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
quantitat d’esclaus per domus
Collaret.

COMENTARI DE TEXTOS CLÀSSICS

7 La moda dels pentinats va anar canviant. Relaciona cada
5 Llegeix aquest textos i respon les preguntes.
pentinat amb la seva època i descripció.

Jo era una dona respectada per les dones de bé i odiada per A B

les dones poc respectables. Vaig ser una serventa obedient
per al meu vell mestre i amant, i una esposa submissa quan
ell va esdevenir el meu marit, perquè em va donar la llibertat i
em va vestir amb túnica. Durant vint anys, des de la meva in-
fantesa, he mantingut tota la casa. El meu darrer dia va dictar
la sentencia i la mort em va prendre l’alè, però no l’esplendor
de la meva vida.
CIL I 1570

Codre tenia un jaç en què no hi cabia ni la seva dona Pròcula,

sis gerres no gaire grans que decoraven el seu armariet, un
càntir petit, que deixava sota la lleixa, i una estàtua de Quiró, C D
reclinada sota la mateixa lleixa. En un cistell molt vell hi guar-
dava els llibres grecs; allí les rates ignorants rosegaven els ver-
sos divins. Codre, doncs, no tenia sinó misèria. I l’infeliç enca-
ra la va perdre. I és que va tastar el súmmum de la desgracia:
nu i pidolant un rosegó de pa, ningú no li donarà menjar ni un
sostre hospitalari. Ah! En canvi! Si és la gran casa d’Astúric la
que s’esfondra, les matrones ja no s’empolainen, els il·lustres
es vesteixen de dol, i fins i tot el pretor ajorna les audiències.
Aleshores sí que lamentem els desastres de la ciutat i odiem
el foc! Encara crema, que ja n’hi ha un que corre a regalar-li
marbre a Astúric per ajudar-lo a frontar les despeses.
1. República. Els cabells separats en dues bandes per una
Juvenal, Sàtira III
clenxa central sense artificis s’ajunten darrere formant un
monyo.
a A quina classe social pertany la dona de què parla el primer
2. Època imperial. Profusió de perruques i postissos elaborats,
text? Què va fer un cop va rebre la llibertat? Quin tipus de
engalanats amb diademes, agulles de cap...
relació tenien els dos esposos?
3. Època flàvia. Rinxols complicats i aparatosos relligats amb
b Juvenal compara la diferent manera de reaccionar de la
una cinta de porpra.
gent davant una desgràcia similar ocorreguda a dues per-
sones diferents. A quina clase social pertany Codre? Com 4. Època dels Severs. Clenxa al mig i ondulacions a banda i
ho sabem? Què denuncia Juvenal? banda.
Textos de font Fonts primàries: imatges de
directa. pentinats267
de l’època.

8
 Presentació · Llatí

5. Obert a l’aprenentatge útil i eficaç per al dia a dia

Incorporem les diverses competències bàsiques: ensenyem per a la vida.
Les orientacions de la Unió Europea insisteixen en la necessitat d’adquirir les competències
bàsiques per part de la ciutadania com a condició indispensable per aconseguir que els individus
assoleixin un desenvolupament personal, social i professional ple que s’ajusti a les demandes
d’un món globalitzat i que faci possible el desenvolupament econòmic, vinculat al coneixement.

L’OCDE en el seu projecte DeSeCo (Definition and Selection of Competencies, 2003) va definir
el concepte de competència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i de dur
a terme tasques diverses de manera adequada». La competència «suposa una combinació
d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions, i altres
components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una
acció eficaç». Es contemplen, doncs, com un coneixement pràctic, és a dir, adquirit a través
de la participació en pràctiques socials de manera que es poden desenvolupar tant en el
context educatiu formal –a través del currículum–, com en els no formals i informals. I es
conceptualitzen com un «saber fer» que s’aplica a diversitat de contextos acadèmics, socials
i professionals. Perquè la transferència a diversos contextos sigui possible, cal comprendre
el coneixement present en cada competència i la vinculació d’aquest coneixement amb les
habilitats pràctiques o destreses que integra la competència.
Com que l’aprenentatge basat en competències es caracteritza per la seva transversalitat,
dinamisme i el seu caràcter integral, el procés d’ensenyament-aprenentatge competencial s’ha
d’emprendre des de totes les àrees. El seu aprenentatge és dinàmic perquè no s’adquireixen
en un moment determinat i es mantenen inalterables, sinó que impliquen un procés per mitjà
del qual els individus van adquirint-ne nivells d’acompliment més grans.
Partint de les competències definides per l’OCDE, s’han establert les sis competències
generals del Batxillerat. Tot i que les competències són capacitats que poden aplicar-se a
qualsevol realitat i, per tant, cal treballar-les de manera transversal, resulta pertinent distingir
les competències en dues gran tipologies: sis competències generals del batxillerat i
competències les específiques de cada matèria.
Les anomenades competències específiques són les que es deriven de l’epistemologia pròpia
de cada matèria, ja que, sí bé les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades,
el seu coneixement al llarg de la història s’ha construït a partir de mirades específiques
sobre aquestes realitats.

COM ES CODIFIQUEN LES COMPETÈNCIES A LLATÍ?

Competències específiques de Llatí

CL Lingüística CA Artística i cultural CL Social i ciutadana

Remet a la capacitat de reflexionar l’ésser
sobre la pròpia llengua i, per extensió, sobre el
funcionament de qualsevol sistema lingüístic.
Remet a la influència que la cultura clàssica
i llatina ha tingut i continua tenint en el món
occidental, la literatura, les representacions
artístiques, la música, etc
Competències generals del Batxillerat
Remet a la reflexió sobre l’ésser humà, que
propicia una actitud de respecte i d’estima per
les diverses manifestacions ètniques, culturals,
lingüístiques, religioses i de lluita contra les
desigualtats.

CC Comunicativa CI Gestió i tractament de la informació CP Personal i interpersonal

Suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals Conjunt de capacitats i destreses que Facultat de mobilitzar les capacitats i
i escrits per poder-los aplicar a les diverses permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, destreses que permeten l’autoconeixement
circumstàncies acadèmiques i socials. seleccionar i analitzar informacions procedents i el coneixement dels altres i, d’altra banda,
de fonts diverses i en diferents suports. treballar en entorns col·laboratius.

CR Recerca CD Digital CC Coneixement i interacció amb el món

Facultat de mobilitzar els coneixements i
els recursos adients per aplicar un mètode
lògic i raonable per trobar respostes o
resoldre problemes en el nivell adequat als
coneixements, destreses i actituds que es
posseeixen.
Facultat de mobilitzar en situacions singulars
diverses, de caràcter acadèmic, social o
personal, el conjunt de capacitats i destreses
derivades dels coneixements teòrics i pràctics
bàsics de la societat de la informació.
Mobilitza diferents sabers, referits al món
físic i a la interacció entre les persones i la
naturalesa; i d’altra banda, a la societat i als
valors de la ciutadania, per poder comprendre
i interaccionar amb la societat i el món.

9
 Presentació

3 ORATÒRIA
FIXACIÓ DE CONCEPTES
ACTIVITATS FINALS

1 Relaciona les tres columnes referents a les obres de Ciceró:

Títol de l'obra en català Títol de l'obra en llatí Gènere
Verrines Philippicae
En defensa de la llei Manília De legibus
L’orador Pro Milone discursos
Filípiques De republica
Sobre la república Catilinariae obres retòriques
Sobre les lleis Verrinae
Defensa de Miló Pro lege Manilia obres polítiques
Catilinàries Orator

ELABORACIÓ DE LÍNIES DEL TEMPS

2 Fes un eix cronològic que vagi de l'any 106 aC al 43 aC. Situa-hi el naixement i la mort de Ciceró i els esdeveniments polítics que
va viure:
• 102 aC: Mari destrueix els teutons. • 63 aC: Naixement d’Octavi.
• 101 aC: Mari destrueix els cimbris. • 62 aC: Mort de Catilina.
• 89 aC: Sul·la derrota els rebels italians. • 60 aC: Creació del primer triumvirat.
• 88 aC: Fi de la guerra social. • 51 aC: Cèsar acaba la conquesta de la Gàl·lia.
• 81 aC: Sul·la esdevé dictador. • 49 aC: Cèsar travessa el Rubicó. Comença la segona guerra
• 73 aC: Espàrtac dirigeix la tercera guerra dels esclaus contra civil.
Roma. • 46 aC: Cèsar torna a Roma amb el poder suprem.
• 71 aC: Cras derrota l’exèrcit dels esclaus. Mort d’Espàrtac. • 44 aC: Assassinat de Juli Cèsar.
• 64 aC: Conspiració de Catilina. • 43 aC: Comença la tercera guerra civil. Es forma el segon
triumvirat.

COMENTARI DELS TEXTOS CLÀSSICS

3 Llegeix el text i respon les preguntes.

Ciceró pronuncia aquest discurs tornant de l’exili (57 aC) i
s’adreça als senadors per expressar la seva gratitud per haver
estat cridat novament a Roma. En els moments difícils de l’exili,
els cònsols Aulus Gabini i Luci Corneli Pisó (al·ludit en el text
amb el nom de Cesoni Calvenci) no van prestar a Ciceró cap
tipus d’ajut. En aquest passatge es fa una descripció de Pisó.
L'altre cònsol, Cesoni Calvenci [Pisó], va freqüentar el fòrum
des de la seva adolescència, però, llevat d’una aparent i fin-
gida austeritat, no tenia res que el fes recomanable: ni intel·li-
gència, ni facilitat de paraula, ni experiència en l’art militar, ni
interès pel coneixement dels homes, ni esperit liberal. Si hom
passava prop d’ell, se’l podia veure descurat, rude i sorrut,
però, malgrat que hom el pogués jutjar inculte i mal educat,
amb tot, no se’l podia considerar luxuriós i depravat. El cert
és que si t’aturaves a parlar-li al fòrum, no sabies si parlaves
amb un home o amb una soca: diries que era un home estú-
pid, mut, talòs, la grolleria personificada, un capadoci arrencat
suara d’una colla d’esclaus en venda.
I a casa seva, quin disbauxat, quin immoral, quin llicenciós, re-
bent els plaers no per la porta principal, sinó per la porta falsa
del darrere! Quan ell, per altra part, volgué emprendre l’estudi
de les lletres i, bèstia salvatge, començà a filosofar amb els
pobres mestres grecs, aleshores es va fer seguidor d’Epicur,
sense estudiar a fons aquesta doctrina, sigui com sigui, sinó
seduït només per un sol mot: el de plaer. Ha tingut, doncs,
mestres no d’aquells que es passen els dies sencers dissertant
sobre el deure i la virtut, que exhorten al treball, a l’activitat, a
afrontar els perills per la pàtria, sinó d’aquells que argumenten
que cap hora no ha de ser mancada de plaer i que cal que en
cada part del cos hi hagi sempre algun goig i delectança.
Ciceró, Discurs de gratitud al Senat (VI, 13-14)

a A quin tipus de genus pertany el discurs (deliberativum, de-
monstrativum o iudiciale)? Tingues en compte que es pro-
nuncia davant d’una assemblea (en aquest cas, el senat).
b Un bon discurs ha de seguir una estructura en quatre
parts: a quina part creus que pertany el text? Justifica-ho.
c Busca en el discurs dos exemples de l’estil cultivat per
l’asianisme.
d Quins dos defectes principals atorga Ciceró a Pisó?
e Per quin motiu va ser enviat a l’exili, Ciceró? Quin càrrec va
aconseguir anys després?

338

Competències bàsiques que es

desenvolupen.

10
 Presentació · Llatí

1.3 El material de l’alumnat

1.3.1 El llibre imprès de l’alumnat
El llibre reuneix els continguts curriculars dels dos cursos de Llatí de Batxillerat, per tal que
cada centre o aula els treballi en el moment òptim d’acord a les seves necessitats.

S’estructura en tres grans blocs de contingut separats, amb la finalitat que es puguin treballar
també en l’ordre que es consideri més adequat en cada aula.

Llengua
Història i cultura
Literatura

Si bé les unitats que conformen el llibre de Llatí estan estructurades en el llibre perquè es
puguin treballar amb la màxima flexibilitat i adequació a cada aula pel que fa a temps i se-
qüenciació, proposem la seqüenciació orientativa següent:

Primer curs

Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre

LLENGUA LLENGUA LLENGUA

Unitat 1 Unitat 4 Unitat 7
Unitat 2 Unitat 5 Unitat 8
Unitat 3 Unitat 6 Unitat 9

HISTÒRIA I CULTURA HISTÒRIA I CULTURA HISTÒRIA I CULTURA

Unitat 1 Unitat 4 Unitat 7
Unitat 2 Unitat 5 Unitat 8
Unitat 3 Unitat 6 Unitat 9

Segon curs

Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre

LLENGUA LLENGUA LLENGUA

Unitat 10 Unitat 13 Unitat 16
Unitat 11 Unitat 14 Unitat 17
Unitat 12 Unitat 15 Unitat 18

LITERATURA LITERATURA LITERATURA

Unitat 1 Unitat 3 Unitat 5
Unitat 2 Unitat 4 Unitat 6

11
 Presentació

La unitat, pas a pas

Tres blocs de contingut:
LLENGUA + HISTÒRIA I CULTURA + LITERATURA

LLENGUA

2. Del llatí al català i llatinismes

Tractament enfocat a enriquir el lèxic de la pròpia llengua i millorar,
així,
la competència lingüística.
DEL LLATÍ AL CATALÀ

Llatí clàssic i llatí vulgar ACTIVITATS

El llatí que estudiem a les escoles és el llatí clàssic. És la modalitat de la llengua
19 Digues quins termes catalans han
en què s’expressaven els magistrats, els càrrecs administratius, els mestres o els donat aquests mots. Indica quins
escriptors. Tanmateix, el poble sempre va parlar una altra modalitat de llatí, el llatí venen del llatí clàssic i quins del llatí
vulgar. Aquesta altra modalitat, menys pura i més variable, és la que es va implantar vulgar.
com a llengua parlada en els territoris que Roma va anar conquerint.
Llatí clàssic Llatí vulgar
En fraccionar-se l’Imperi romà i amb les invasions germàniques, el llatí vulgar en- loqui parabolare
cara es va diversificar més. L’any 813, al tercer concili de Tours, es va decidir que scire sapere
ludere iocare
els capellans prediquessin en llengua vulgar (en lloc de fer-ho en llatí) per tal que vincire ligare
els fidels els poguessin entendre. flere plorare
canere cantare
El llatí vulgar és el que va acabar evolucionant cap a les diverses llengües romàni- equus caballus
urbs civitas
ques: el romanès, el dàlmata (que va desaparèixer al segle XIX), l’italià, el sard, el ager campus
retoromànic, el francès, l’occità, el castellà, el català i el galaicoportuguès. vir homo
ignis focus
Sempre que analitzem l’evolució d’una paraula del llatí a una llengua romànica hau- magnus gran dis
rem de partir del llatí vulgar, que és d’on procedeix la gran majoria del lèxic de les omnis totus
pulcher formosus
llengües romàniques. Ara bé, alguns termes del llatí clàssic també han perviscut en cerebrum cerebellum
el català i altres llengües, però en forma de cultismes i, per tant, sense haver sofert verbum p
parabola
tants canvis evolutius en la fonètica respecte del mot llatí.

EL LLATÍ EN EL CATALÀ:
À: LLATINISMES

accèssit
Adaptats a l’ortografia catalana
En un certamen, recompensa immediatament
Treball de lèxic en català
masc. inferior al premi. No va guanyar ni el primer ni el segon premi, però sí un accèssit.
addenda Notes addicionals a la fi d’un escrit, especialment
masc. d’un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. El llibre s’acabava amb dues pàgines d’addenda.
da.
àlies / alias adv. Per altre nom. El president de Zimbàbue és Mnangagwa, àliess el Cocodril.
Persona real o fictícia (especialment en una no-
alter ego vel·la, una pel·lícula, etc.) en qui es reconeix o se El personatge de l’obra és un alter ego de l’autor.
masc. n’identifica una altra.
Persona que és amatent a acollir tota novetat, pel
esnob sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de Sempre condueix cotxes de disseny i personalitzats: és un esnob.
masc. distinció, bon gust, intel·ligència, etc.
Inscripció, generalment impresa en un full petit,
exlibris Alguns exlibris, a més d’identificar el propietari d’un llibre, són
masc. sovint amb un gravat, que es posa als llibres de gran qualitat artística.
d’una biblioteca per indicar-ne la propietat.

ACTIVITATS
20 Completa les oracions amb el llatinisme adequat:
a A la presó molts reclusos són coneguts amb un altre nom o V.
b Lady Gaga té un V en gairebé cadascun dels seus CD, per mitjà dels quals ens
ha anat mostrant la seva personalitat.
c Com que al concurs literari només s’hi van presentar dues obres, el jurat només
va donar un premi, i cap V.
d Les dades amb l’evolució de l’atur dels dos darrers mesos es van imprimir a l’V
de l’informe, ja que no hi havia hagut temps d’incorporar-les a l’estudi.
e En els V de la biblioteca de Freud hi ha un dibuix d’Èdip resolent l’enigma de
l’esfinx.
f Fa esport amb vambes Flyknit i un rellotge marcador Fitbit Charge: és un V.

11

3. Anàlisi sintàctica
Exemples guiats d’anàlisis sintàctiques i morfològiques de l’oració llatina,
un pas
imprescindible per poder traduir.
SINTAXI

ANALITZEM L’ORACIÓ LLATINA

ablatiu plural de ancilla, -ae (femení acusatiu singular de lana, -ae (femení
preposició d’ablatiu de la 1a declinació), ‘criada’ de la 1a declinació), ‘llana’

Domina cum ancillis lanam tingit.

S CCComp CD V

SUBJECTE PREDICAT

nucli del subjecte nucli del predicat

nominatiu singular de domina, -ae 3a persona singular del present d’in-
(femení de la 1a declinació), 'senyora' dicatiu del verb tingo, ‘tenyir’

Traducció: La senyora tenyeix la llana amb les criades.

Fixa-t’hi!
• En llatí no hi ha articles. Per això en la traducció els hem d’afegir quan els considerem ne-
cessaris en la nostra llengua. En aquest cas, n’hem posat davant de senyora, llana i criades.
• El substantiu que va darrere d’una preposició s’ha de posar en el cas o casos que demani
aquella preposició. Pel que fa a cum, es tracta d’una preposició d’ablatiu. Per això, sabem
que ancillis està en ablatiu, encara que per la forma també podria ser un datiu.
• En llatí hi ha la tendència de posar el verb al final de l’oració.

preposició
d’ablatiu
ablatiu plural de silva, -ae
(femení de la 1a declinació),
‘bosc’
acusatiu plural de viola, -ae
(femení de la 1a declinació),
‘violeta’
conjunció
coordinada
copulativa
preposició
d’ablatiu
ablatiu
u singular de herba, -ae
(femení
ní de la 1a declinació),
‘herba’’
Presentació de la funció
In silvis Cornelia violas carpit et ø in herba recubat.
de cada element en l’oració.
CCLloc S CD V CCLloc V

PRED. SUBJ. PREDICAT S PREDICAT

nucli del subjecte nucli del predicat nucli del predicat

nominatiu singular de Cornelia, -ae (femení 3a persona singular del present d’indicatiu 3a persona singular del present d’indicatiu
de la 1a declinació), ‘Cornèlia’ del verb carpo, ‘agafar’ del verb recubo, ‘ajaure's’

Traducció: Cornèlia cull violetes als boscos i s’ajeu a l’herba.

Fixa-t’hi!
• Et és una conjunció coordinada copulativa que aquí uneix dues oracions. Si en la segona
oració el subjecte és el mateix que en la primera, el solem trobar en forma el·líptica.

Ara tu!
Segons aquests esquemes, analitza i tradueix aquestes oracions:

a Puellae cum ancillis rosarum et violarum copiam carpunt.

b Athenarum incolae villas relinquunt et in insulam fugam petunt.

13

12
 Presentació · Llatí

1. Contingut i activitats associades

Comencem pels conceptes bàsics de llatí per aquells alumnes que no hagin fet Llatí a la ESO i/o per afermar
continguts elementals, si és necessari.

1 LLENGUA MORFOSINTAXI NOMINAL MORFOSINTAXI VERBAL

1 L’alfabet i la pronúncia 5 El present d’indicatiu

L’alfabet llatí consta de vint-i-tres lletres. L’alfabet català és d’origen llatí, per la Es forma amb el tema de present, al qual s’afegeixen la vocal temàtica de cada con-
qual cosa s’hi assembla moltíssim: jugació i les desinències personals. La vocal temàtica es col·loca després del tema i
serveix per enllaçar-lo amb les desinències personals.
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T U X Y Z
Primera conjugació: am - a - s
D’aquestes vint-i-tres lletres, sis (a, e, i, o, u, y) són vocals. La resta són conso- tema vocal desinència
nants. A l’hora de llegir textos en llatí, hem de tenir en compte les normes bàsiques de present temàtica personal

següents: Segona i tercera conjugacions: mon - e - s

tema vocal desinència
• La c es pronuncia sempre [k] (Cicero). de present temàtica personal
• La g sempre sona feble [γ] (leges).
• La h no es pronuncia (homo). En el present d’indicatiu de la 3a conjugació, la e es converteix en i, u:
• La u es pronuncia també en els grups gu, qu [gw, kw] (anguis, Quintus). reg-i-s reg-u-nt
• La ll es pronuncia com una ela geminada [ll] (puella). Quarta conjugació: reg - i - s
• La v es pronuncia [u] (virtus). tema vocal desinència
de present temàtica personal
• La x es pronuncia [ks] (dixi).
• La z es pronuncia [dz] (zephyrus). Per analogia, la u de la 3a persona del plural de la 3a conjugació es va estendre a la
• La ph es pronuncia [f] (philosophus). 3a mixta (capi-u-nt) i a la 4a (audi-u-nt).
En aquest alfabet no hi ha la w, que és una lletra d’origen germànic. Les desinències personals són sempre les mateixes i permeten reconèixer fàcilment
En llatí hi ha síl·labes llargues i síl·labes breus. Són síl·labes llargues les que conte- la persona del verb.
nen una vocal llarga o un diftong; són síl·labes breus les que contenen una vocal
breu.
Algunes regles importants per determinar la quantitat de les vocals són les següents:
• Els diftongs són sempre llargs. Hi ha vuit diftongs: ae, oe, ai, ei, oi, ui, au, eu.
Nombre Persona

1a
1a conjugació

am-o
2a conjugació

mone-o
3a conjugació

reg-o
3a conjugació
mixta
capi-o
onjugació
4a conjugació

udi-o
audi-o
Elements morfològics i
Singular 2a ama-s mone-s reg-i-s capi-s audi-s
udi-s
• Una vocal seguida de dues o més consonants o d’una consonant doble és llarga
¯
(ancilla).
˘
• Una vocal seguida d’una altra vocal és breu (filia).
3a
1a
ama-t
ama-mus
mone-t
mone-mus
reg-i-t
reg-i-mus
capi-t
capi-mus
audi-t
udi-t
udi-mus
audi-mus
sintàctics
En llatí no hi ha accent gràfic. L’accent està marcat per la quantitat de la penúltima Plural 2a ama-tis mone-tis reg-i-tis capi-tis audi-tis
udi-tis
síl·laba: 3a ama-nt mone-nt reg-u-nt capi-u-nt udi u nt
udi-u-nt
audi-u-nt
ACTIVITATS
• Si la penúltima síl·laba és llarga, la paraula és plana (au-tum-nus).
1 Seguint les norme
normes de pronuncia-
ció llatina, llegeix ccorrectament els • Si la penúltima síl·laba és breu, la paraula és esdrúixola (proe-li-um).

Bases del llatí mots següents: vi vinum, statua, vi-

ros, maior, chorus, rexit,
r
quattuor, ventus, moveo,
gio, facies, ancilla.
m
pluvia, dixit,
mugil, le-
2 Morfologia nominal: els casos
ACTIVITATS
10 Completa les oracions llatines d’acord amb la traducció: 12 Completa les paraules amb les desinències que hi falten:
2 Llegeix aquestes paraules
p i digues Els casos són les formes que adopten algunes paraules (substantius, adjectius i a Veiem l’estàtua de Minerva. a AfricV incolae sagittis pugnant. b Puella rosV arV ornat.
quina norma s’aplica
ss’aplic
aplic a cadascuna: pronoms) per indicar la funció que fan dins l’oració. Statuam Minervae V (video, -es, -ere, vidi, visum). c DominV, ancillV irV tuam timent. d FerVdormiunt in lati-
Caesar, Cicero, cives, puellae, soller- b Les noies adornen l’altar de la deessa amb roses. bulis. e MagistrV discipulV laudat. f NautV scaphV parant.
tia, pulcherrima, scientia, axis, pallor, En llatí hi ha sis casos i expressen el següent: Puellae aram deae rosis V (orno, -as, -are, -avi, -atum). g Palmarum coronis et rosV dearum aras ornamus. h Pira-
Xerxes, diximus, Iulius, Augustus, c Explico històries a la meva filla. tae cum saevitiV pugnant. i Claudia IuliV litteras mittit.
malitia, philosophus, bellum, natio- Cas Funcions Fabulas filiae V(narro, -as, -are, -avi, -atum).
nes, praetores, caelis. 13 Tradueix aquests proverbis i frases cèlebres d’autors romans:
Nominatiu subjecte (S), atribut (Atr) d Dones la palma de la victòria als aurigues.
Victoriae palmam V aurigis (do, das, dare, dedi, datum). a Vitam regit fortuna, non sapientia. (Ciceró)
3 Detecta els diftongs que hi ha en b Pecunia non olet. (Suetoni)
Vocatiu interpel·lació (Voc)
aquestes paraules: aedes, rosae, La- c Fama volat. (Virgili)
cedaemon, oboediens, taurus, Leuc- 11 Completa les oracions amb el mot escaient: laetitia, vitam,
Acusatiu complement directe (CD), complement circumstancial (CC) deis, historiam, cunis. d Divitias fortuna parit. (proverbi)
tra, caelum, aer, praemium, Croesus, e Fortuna non addit sapientiam. (proverbi)
foedus, amoenus, aurum, neuter, Genitiu complement del nom (CN) a Poetae Romae V narrant. b Aqua terrae V dat. c In V filia f Epistula non erubescit. (Ciceró)
scientia, Phoenicia, praetor, poeta, placide dormit. d Poeta V operam dedicat. e Poetae cum g Historia magistra vitae. (Ciceró)
quaestor, poena, pecuniae, Oedi- Datiu complement indirecte (CI) V laborant. h Rara est concordia formae et pudicitiae. (Juvenal)
pus, praeterea, Phaeacia. Ablatiu complement circumstancial (CC)

6 9

Avancem per proporcionar nous continguts amb varietat

de tipologies d’activitats.

MORFOSINTAXI NOMINAL 3 LLENGUA MORFOSINTAXI VERBAL

Els adjectius es busquen al diccionari en la forma masculina. Per tant, encara que L’infinitiu concertat
en una oració trobem un adjectiu femení (1a declinació) l’hem de buscar per l’equi-
L’infinitiu és un verb i, per tant, com a norma general té subjecte. Tanmateix, quan
valent masculí (2a declinació).
el subjecte de l’infinitiu és el mateix que el del verb principal, aquest subjecte no
Mentre que els substantius al diccionari els trobem per la forma del nominatiu i el s’expressa dins de l’oració d’infinitiu. En aquest cas, parlem d’infinitiu concertat:
genitiu (dominus, -i), els adjectius els trobem per les formes del nominatiu singular
Theseus [Ø Minotaurum occidere] constituit.
masculí, femení i neutre: bonus, -a, -um.
S (S) CD infinitiu V

Teseu decideix [Ø matar el Minotaure].

ACTIVITATS
S V (S) infinitiu CD
12 Reescriu els sintagmes següents, formats per un nom i un 16 Subratlla l’opció correcta en cada cas.
adjectiu, en els casos que s’indiquen. Respecta sempre la Observa que la persona que decideix (constituit) i la que mata (occidere) és la ma-
Laboriosa est servae vita in villa. Sedula/Pigra semper ser-
concordança entre les dues paraules.
va est, in operis non solum domesticis, sed etiam in exter- teixa (Teseu). Les construccions d’infinitiu concertat són molt semblants a les ca-
a galeis novis: acusatiu sing. / genitiu sing. nis. In villa serva cotidie mensam parat, aquam portat, lucer- talanes i es tradueixen també per infinitiu.
b agro publico: nominatiu sing. / genitiu plur. nas accendit, dominae et filiarum pallas lavat et totam villa
inquinat/purgat. Interdum, si serva perita/tarda est, lanam
c proelia longa: acusatiu plur. / datiu plur.
texit et telas pingit. Servae dat escam gallinis et herbas ca-
d misero agricolae: genitiu plur. / acusatiu plur. pellis. Serva interdum etiam vaccas depascit. Cum villae in- ACTIVITATS
e auri flavi: nominatiu sing. / datiu sing. colis semper irata/serena est, praesertim cum domina et 19 Relaciona els verbs amb les accions de les imatges. 20 Indica com és la primera persona del singular del present
f locorum amoenorum: genitiu sing. / datiu sing. dominae filiis. Servae vita vere commoda/dura est. d’indicatiu d’aquests infinitius. Després classifica’ls segons
a cogitare b edere c fodire d frangere e latere f ludere
g lupos nigros: nominatiu sing. / ablatiu plur. g invenire h exspectare i trahere j trudere la conjugació a què pertanyin.
h vitiis impiis: acusatiu plur. / acusatiu sing. a docere b concedere c revertere d fugire e ornare f ferire
i famae perpetuae: ablatiu sing. / genitiu sing. g tacere h pugnare i timere j dare k curare l agere m disce-
dere n audire o inspicere
j curas magnas: datiu sing. / ablatiu sing.
21 Tradueix aquestes oracions:
13 Declina els sintagmes en acusatiu singular i en genitiu sin-
a Utile est discere. b Terram arare agricolae non amant.
gular.
c Agricola deos colit et multis hostiis deorum benevolen-
a multus, -a, -um + pecunia, -ae tiam obtinere sperat. d Alexander ad Indum flumen per-
b parvus, -a, -um + ager, agri venire sperat: ergo Graecos per loca deserta atque incog-
nita ducit. e Parthi, ferus Asiae populus, Romanos vincunt
c niger, -gra, -grum + lupus, -i
atque Romani signa tradere debent. f Cupimus Serviliae
d miser, -ra, -rum + vir, viri bonam ancillam cognoscere. g Leo caudam blande move-
e latus
latus, -a,
a -um
um + terra,
terra -ae
ae re coepit.tt. h Caesar apud flumen manere decernit.
decernit i Sena
Sena-
f pulcher, -chra, -chrum + malus, -i tus bellum
um gerere statuit. j Scriptor librum scribere desinit.
Vil·la romana de Borg (Alemanya).
k Consuli
uli placet castra defendere. l Errare humanum est.
m Galli statuunt
tatuunt ex urbe profugere. n Constituunt frumentum

Profusió de frases
14 Indica en quins casos poden esta
dueix-los:
estar aquests sintagmes i tra-

a gladios longos b firme anime c magistris liberis d parvum

17 Tradueix les oracions:
a Nautae periti scapham securam inter procellas dirigunt.
b Apud populos liberos libera sunt iudicia. c Saeva procella
comparare.
caeca est:
q Vacare
Activitats semblants a les de
are. o Parentes non amare impietas est. p Fortuna
st: fortunae plagas magno animo tolerare debemus.
e culpa magnum est solacium. r Docto homini vivere
est cogitare.
tare. s Beneficium accipere libertatem est vendere.
bo
agrum e multi populi f virorum bonorum g novi dei h pauco- nautam peritum non terret. d Magna est sedulorum agrico-

i textos
rum deorum i librum magnum j puero
p

15 Completa les oracions amb la paraula

pa
libero

adequada, que ha de
larum industria. e Bella funesta oppida agrosque vastant. f
Magister puerorum pigrorum neglegentiam vituperat. g Viri
clari fama numquam evanescit. h Vulgi indocti sententiae
stultae sunt. i Exiguus cibus avidum stomachum non satiat.
22 Classifica
segons la l’aprenentatge d’una llengua
a les construccions d’infinitiu d’aquestes oracions
a seva funció (subjecte, atribut, CD, CRV). Després,
-les:
tradueix-les:
nombre amb el subjecte. Des-
concordar en cas, gènere i nom
j Excidium oppidi Sagunti initium secundo Punico bello dat. a Necessese est hinc exire. b Sine pinnis volare haud facile est.

moderna
prés, tradueix les frases.
k In antiquis historiis innumera sunt exempla constantiae et c Milites e castris exire non audent. d Agricolae solis ortum
a Agricolae filius V (industrius, -a,
- -um) est. b Multae sta- abstinentiae. l Alexandri copiae dexteram fluvii ripam oc- videre solent.
olent. e Helvetii cupiebant iter per provinciam face-
tuae templum V (splendidus, -a, -um) ornant. c Pratum est cupant. m Domina pia ad Dianae templum venit et cistam gna dementia est divitias petere, sapientiam sper-
re. f Magna
plenum liliorum V (candidus, -a, -um) et V (odoratus, -a, plenam rubrarum rosarum deae praebet. nere. g Milites undique in murum lapides iacere incipiunt.
-um). d Piratae V (barbarus, -a, -um) sunt. e Vir V (bonus, -a, h Facinus
us est civem Romanum vincire,, scelus verberare,,
-um) consilia V (probus, -a, -um) dat. f Morbus V (mortifer, 18 Classifica aquests adjectius segons si es poden aplicar a Jú- prope parricidium
i idi necare. i IInvidere
id non cadit
dit iin sapientem.
i t
-era, -erum) V (miser, -a, -um) oppidi incolas vexat. g In V piter o a Apol·lo: j Frumenta in agris maturescere incipiunt. k Pulchrum est
(amoenus, -a, -um) villa rustica multi incolae habitant. h In V inimicis ignoscere. l Difficile est longum subito deponere
(opulentus, -a, -um) epulis servi convivis V (multus, -a, -um) formosus / robustus / iracundus / delicatus / saevus amorem. m Apud Aegyptios inter ministros scribae mag-
cibum praebent. infidus / tener / lepidus / longaevus num locum obtinent: sciunt legere, scribere, numerare.
n Astutia est poenas semper vitare.

19 32

4. Textos contextualizats / Textos PAU

Textos per traduir amb informació sobre el context en què es van escriure, i extens banc de textos
de les proves d’accés a la universitat, amb el títol explicatiu i les notes que es proporcionen a les PAU.

2 LLENGUA JULI CÈSAR - LA GUERRA DE LES GÀL·LIES

Europa Mercuri Cèsar envia ajuda a la infanteria romana, que es Els trèvers es disposen a atacar el romà Labiè (VI, 7)
TEXTOS

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

defensa d’un atac sobtat (IV, 37, 2-4)

Europa era filla d’Agènor i de Telefaassa. Júpiter se’n va enamorar
un dia que la noia estava jugant amb les seves companyes a la Dum haec a Caesare geruntur, Treveri magnis coactis pedi-
platja de Sidó, on regnava el seu pare. Per posseir-la, Júpiter es Cum haec repentina incursio nuntiata est, Caesar ex castris tatus equitatusque copiis Labienum cum una legione, quae
va metamorfitzar en un toro blanc i mansuet: la noia el va acari- omnem equitatum ad pedites, qui hostium impetum for- in eorum finibus hiemaverat, adoriri parabant. Iamque ab eo
ciar i es va asseure a la seva gropa. En aquell moment, Júpiter va tissime sustinebant atque acriter pugnabant, misit. Paucis non longius aberant, cum duas venisse legiones missu Cae-
vulneribus acceptis, pedites, antequam equitatus noster in saris cognoscunt.
arrencar a córrer i se la va endur travessant el mar fins a Creta,
conspectum venit, complures hostes occiderunt.
on la va posseir sota un plàtan, arbre que des d’aleshores no perd
mai les fulles.
accipio, -cepi, -ceptum (3a tr.): rebre. castra, -orum (n. pl.): campament. complures, Informat pels ubis de la revolta dels sueus, Cèsar fa
-um (-ium): un bon nombre de. conspectus, -us (m.): vista; in conspectum venire:
Els fills d’Europa i Júpiter són Minos, Sarpèdon i Radamantis. Mi- aparèixer. fortissime: amb molta valentia. hostis, -is (m.): enemic. mitto, misi, missum
preparatius per a la guerra (VI, 9, 6; 10, 1-2)
nos i Radamantis, juntament amb Èac, eren jutges a l’infern. (3a, tr.): enviar. occido, -cidi, -cisum (3a, tr.): matar. paucus, -a, -um: un nombre petit
de. pedes, -itis (m.): soldat d’infanteria. vulnus, -eris (n.): ferida
Interim Vbii, qui antea Caesari obsides dederant, ei nuntiant
Europa bona puella Graeca est. Europa et amicae ludunt, Costums dels habitants de Britània (V, 14, 2-3) Suebos in unum locum omnes copias cogere. Hac re cogni-
currunt, pilam iaciunt, flores carpunt. Subito puellae mag- ta, rem frumentariam providet, castris idoneum locum deli-
num et album taurum vident. Puellae territae sunt et fugiunt. git, Vbiisque imperat ut sua pecora ex agris deducant et se
Interiores1 plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne in oppida conferant.
Taurus autem non saevus est. Itaque Europa ad taurum it1,
vivunt pellibusque sunt vestiti. Omnes vero se Britanni vitro2
dextram porrigit et mansuetum taurum tangit. Taurus mugit:
inficiunt, quod caeruleum efficit colorem, atque hoc horri- Lèxic (informació del diccionari): cogo, coegi, coactum (3a, tr.): concentrar; copiae,
Europa herbas carpit et herbas tauro porrigit. Taurus tene-
biliores sunt in pugna adspectu; capilloque sunt promisso -arum (f. pl.): tropes; deduco, -duxi, -ductum (3a, tr.): retirar; do, dedi, datum (1a,
ras herbas edit. Deinde Europa latum tauri tergum spectat. tr.): lliurar; obses, -idis (m. i f.): ostatge; Suebi, -orum (m. pl.): sueus (habitants del
atque omni parte corporis rasa praeter caput et labrum su-
Tandem tergum ascendit et considit et clamat: «O amicae, nord-est de la Germània); Vbii, -iorum (m. pl.): ubis (habitants d’una zona del riu Rin).
perius.
venite2 et me spectate2!». Statim autem taurus surgit et ra-
pide currit. Europa clamat. Amicae maestae flent. Taurus au- Costums dels germànics (VI, 21, 1)
T

1 Interiores: els (britans) de l’interior.

tem agrum relinquit, ad Oceanum it1, frigidas undas intrat et
2 vitrum, -i: anyil (pasta de color blavenc que s’usava com a maquillatge).
natat. Europa territa est. Subito taurus «non taurus», inquit3,
«sed Iuppiter sum. Nec malus nec saevus sum: te4 amo». Germani multum ab hac consuetudine1 differunt,
fferunt, nam neque
Tum Europa non flet. Mox ad novam terram veniunt. Taurus Cèsar, des de la riba del Tàmesi, observa una gran Druides habent, qui rebus divinis praesint, t, neque sacrificiis
Estàtua de Mercuri a Zwolle (Països Baixos).
Europam deponit et divinam formam accepit. Mox Europa in
matrimonium ducit5 et terram Europam adpellat.
Mercuri (Hermes), fill de Júpiter i de Maia, era un déu astut. Va
concentració de tropes de l’enemic (V, 18, 1-2)

Caesar, cognito consilio Britannorum, exercitum ad flumen

student. Deorum numero eos solos2 ducunt
canum et Lunam; reliquos ne fama quidem
unt3: Solem et Vul-
m acceperunt. Vita
omnis in venationibus atque in studiis rei militaris consistit.
Exercitació de les PAU
1 3a persona del singular del verb eo, ‘va’. robar les vaques sagrades d’Apol·lo i va inventar la lira servint-se
2 imperatius de venio i specto, respectivament, ‘veniu i mireu’. Tamesim duxit, quod uno omnino vado transiri poterat. Eo
d
d’una closca de tortuga. Protegia els lladres i els comerciants, i 1 consuetudine: es refereix als costums dels gals.
3 inquit
inquit, del verb defectiu inquam ‘diu’.
inquam, ‘diu’
diu . cum venisset, animadvertit ad alteram fluminis ripam mag- 2 solos: predicatiu de eos, només.
4 acusatiu del pronom de segona persona, ‘a tu’, ‘t’estimo’. cu
custodiava els camins. És per això que als camins hi havia està-
nas hostium copias instructas esse. 3 duco: considerar.
5 in matrimonium ducit, ‘es casa’. tu
tues del déu, anomenades hermes.

M
Mercuri també actuava com a psicopomp o guia dels difunts, als Lèxic (informació del diccionari): Britanni, -orum (m. pl.): britans (habitants de Bri- Tipus de vida dels germànics. Repartiment anual de
qu
quals ajudava a trobar el camí fins a l’inframon. Se’l solia repre- tània); cognosco, -novi, -nitum (3a, tr.): conèixer; consilium, -i (n.): decisió; copiae, terres (VI, 22)
-arum (f. pl.): tropes; eo (adv.): allí; instruo, -uxi, -uctum (3a, tr.): formar en ordre de

Contextualització, perquè el
se
sentar portant el barret d'ala ampla que feien servir els viatgers batalla; omnino (adv.): només; Tamesis, -is (m.): el Tàmesi (nom de riu); transiri (infi-
pe
per protegir-se del sol i la pluja (anomenat petasos) o un barret nitiu de present passiu del verb transeo): travessar; vadum, -i (n.): gual.
Germani agriculturae non student maiorque pars eorum vic-
ala
alat. També porta el caduceu, una vara màgica amb la qual tanca tus in lacte, caseo, carne consistit. Neque quisquam agri fine
io
obre els ulls dels mortals. Cèsar situa tres legions tocant a Samarobriva per habet proprios, sed magistratus ac principes in annos singu-

text prengui sentit ple. Mercurius, Iovis1 et Maiae filius, deorum nuntius erat et cum
dis deabusque2 in Olympo vivebat. Graeci deum quoque
passar-hi l’hivern (V, 53, 3)

Caesar Fabium cum sua legione remittit in hiberna, ipse

los gentibus agros attribuunt atque anno post alio transire
cogunt.

El rapte d’Europa, Noël-Nicolas Coypel (1722).
mercaturae, eloquentiae et somniorum Mercurium puta-
bant. Clarus ob astutiam et ingenium erat: admodum puer
Phoebi armentum rapit, lyram facit et lyrae sono deorum
convivia delectat. Patronus viarum erat, quapropter in via-
rum compitis Mercurii statuae extabant. Graeciae incolae
Mercurii statuas coronis ornabant. Etiam viae ad Inferos pa-
tronus erat et mortuorum animas illuc ducebat.
1 genitiu de Iuppiter.
2 ‘amb els déus i les deesses’. Es tracta de l’ablatiu plural (irregular) de deus i dea,
respectivament.
cum tribus legionibus circum Samarobrivam trinis hibernis
hiemare constituit et, quod tanti motus Galliae exstiterant,
totam hiemem ipse ad exercitum manere decrevit.
Cèsar se serveix de la cavalleria germànica per en-
frontar-se als gals (VII, 13)
Caesar ex castris equitatum educi iubet, proelium equestre
committit. Germanos equites summittit, quos ab initio ha-
bere secum instituerat. Eorum impetum Galli sustinere non
potuerunt atque, in fugam coniecti, multis amissis, se ad ag-
men receperunt.

24 167

13
 Presentació

14
 Presentació · Llatí

AIXÒ ESTÀ TRET DEL CATÀLEG

15
 Presentació

1.3.2 Els recursos digitals de l’alumnat

Tots els continguts digitals del llibre de l’alumnat estan disponibles a la pàgina web ecasals.
cat. També es pot accedir als recursos des del llibre imprès a través de l’aplicació de realitat
augmentada ecasals AR disponible per a Android i iOS.

A eCasals.cat es pot accedir als recursos directament a la pàgina web (en línia) o descarre-
gant-los (fora de línia).

Els recursos de l’alumnat

a eCasals.cat

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan identificats

amb les mateixes icones que al llibre imprès.

Àudio Vídeo Interactiu

Enllaç Document Imatge

Els recursos es poden reproduir també amb l’app

de realitat augmentada ecasals AR. Quan enfoquem
es pàgines del llibre imprès amb la càmera
d’un dispositiu, l’aplicació mostra els enllaços
la pantalla.

Els recursos de l’alumnat a eCasals.

16
 Presentació · El material de l’alumnat

1.3.3 El llibre digital de l’alumnat

Hi ha una versió digital en línia i fora de línia del llibre de l’alumnat a la qual s’accedeix mit-
jançant l’adquisició d’una llicència. Presenta aquestes característiques:

Accés a les tasques, qualificacions,

carpeta del docent, etc.

Estructura i paginació idèntica Eines de Recursos digitals accessibles

a la versió impresa personalització des de la pàgina

Les activitats, assignables per part del docent, estan en format HTML i són resolubles
digitalment.

Nota:ůĞƐĨƵŶĐŝŽŶĂůŝƚĂƚƐǀĂƌŝĞŶƐĞŐŽŶƐĞůĚŝƐƉŽƐŝƟƵŝůĂĐĂƉĂĐŝƚĂƚĚĞĐŽŶŶĞdžŝſĂ/ŶƚĞƌŶĞƚ͘

17
 Presentació

1.4 El material del docent

El material per al professor consta de la proposta didàctica, en format imprès i en format
digital, i el portal eCasals.

Conté:

1.4.1 La proposta didàctica

Programaciones

2.2 Contenidos, criterios de evaluación y estándares

de aprendizaje evaluables 1 Programacions
Latín 1º BACHILLERATO
BLOQUE 1. El latín, origen de las lenguas romances
• Descripció de les competències bàsiques
• Continguts, criteris d’avaluació i estàndards
Contenidos

Marco geográfico de la lengua.

El indoeuropeo.
Las lenguas de España: lenguas romances y no romances.
Pervivencia de elementos lingüísticos latinos: términos patrimoniales y cultismos.
Identificación de lexemas, sufijos y prefijos latinos usados en la propia lengua.

Criterio de evaluación

1. Conocer y localizar en mapas el marco geográfico de

la lengua latina y de las lenguas romances de Europa.
Estándares de aprendizaje

1.1. Localiza en un mapa el marco geográfico de la lengua latina y su expansión

delimitando sus ámbitos de influencia y ubicando con precisión puntos
geográficos, ciudades o restos arqueológicos conocidos por su relevancia
d’aprenentatge
histórica.

2. Conocer los orígenes de las lenguas habladas en Es- 2.1. Identifica las lenguas que se hablan en España, diferenciando por su origen
paña, clasificarlas y localizarlas en un mapa. romances y no romances y delimitando en un mapa las zonas en las que se
utilizan.

3. Establecer mediante mecanismos de inferencia las re- 3.1. Deduce el significado de las palabras de las lenguas de España a partir de
laciones existentes entre determinados étimos latinos los étimos latinos.
y sus derivados en lenguas romances.

4. Conocer y distinguir términos patrimoniales y cul- 4.1. Explica e ilustra con ejemplos la diferencia entre palabra patrimonial y
tismos. cultismo.

4.2. Conoce ejemplos de términos latinos que han dado origen tanto a una
palabra patrimonial como a un cultismo y señala las diferencias de uso y
significado que existen entre ambos.

5. Conocer, identificar y distinguir los distintos forman- 5.2. Identifica y distingue en palabras propuestas sus formantes, señalando y
tes de las palabras. diferenciando lexemas y afijos y buscando ejemplos de otros términos en
los que estén presentes.
Unidad 1 · La fundación de Roma, entre el mito y la historia

BLOQUE 2. Sistema de lengua latina: elementos básicos

Contenidos 5 Test de autoevaluación

Diferentes sistemas de escritura: los orígenes de la escritura.
Orígenes del alfabeto latino.
La pronunciación.
Apellidos: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nombre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Criterio de evaluación Estándares de aprendizaje Fecha: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curso: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grupo: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Calificación: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2
1. Conocer diferentes sistemas de escritura y distinguir- 1.1. Reconoce, diferentes tipos de escritura, clasificándolos conforme a su natu-
los del alfabeto.

2. Conocer el origen del alfabeto en las lenguas mo-

dernas.
raleza y su función, y describiendo los rasgos que distinguen a unos de otros.

2.1. Explica el origen del alfabeto latino explicando la evolución y adaptación de

los signos del alfabeto griego.

2.2. Explica el origen del alfabeto de diferentes lenguas partiendo del alfabeto
Unitats didàctiques 1. Las diosas que al inicio de la guerra de Troya se
disputaban la manzana, eran:
a Atenea, Hera y Ártemis.
8. Los tres Curiacios eran:
a romanos.
b griegos.
latino, explicando su evolución y señalando las adaptaciones que se produ- b Afrodita, Atenea y Hera. c ecuos.
cen en cada una de ellas. c Afrodita, Ártemis y Atenea. d albanos.
3. Conocer los diferentes tipos de pronunciación del latín. 3.1. Lee con la pronunciación y acentuación correcta textos latinos identificando
y reproduciendo ejemplos de diferentes tipos de pronunciación.
• Competències bàsiques: contribució d Hestia, Ártemis y Atenea.
2. Aquiles se enfadó con Agamenón porque:
a le había robado a Briseida.
b no le había defendido en la batalla.
9. Originariamente el Senado estaba constituido por:
a doscientos plebeyos.
b trescientos patricios ancianos, padres de familia.
c trescientos ciudadanos romanos, patricios o
c le había robado el botín de los troyanos. plebeyos.

de la unitat a l’adquisició
28
d se disputaban los favores de Patroclo. d seiscientos ciudadanos romanos, de cualquier
condición.
3. Tras un viaje lleno de peripecias, Eneas llegó
finalmente a: 10. El único poder que no tenía el rey era el de:
a Troya. a capitán general de los ejércitos.

de les competències bàsiques

b la región del Lacio. b juez supremo.
c Hispania. c tribuno de la plebe.
d Sicilia. d sacerdote supremo.
4. Al alcanzar la edad adulta, Rómulo y Remo 11. Los reyes romanos iban acompañados por:
mataron a: a doce lictores, armados con lanzas.

• Programació d’aula a Numitor.

b Rea Silvia.
c Fáustulo.
d Amulio.
b doce lictores que portaban unas insignias
llamadas fasces.
c quince lictores vestidos con paludamentum.
d quince lictores que portaban el águila imperial.
5. La fundación de Roma, según la mitología, tuvo

• Orientacions didàctiques lugar en el año:

a 509 a. C.
b 27 a. C.
c 456 a. C.
12. El interregnum era un período en el cual:
a se abolía la monarquía y se pasaba a la república.
b mandaban dos reyes, igual que después
mandaron dos cónsules.
c un rey designaba a su sucesor.
d 753 a. C.

• Recursos digitals
d el Senado debía proponer un nuevo rey.
6. Rómulo murió en el año 716 a. C.:
a mientras pasaba revista a sus tropas. 13 El rey que organizó el culto romano fue:
b mientras se peleaba con Remo. a Anco Marcio.
c en el campo de batalla contra los albanos. b Numa Pompilio.

• Test d’autoavaluació
d tirándose al Tíber para escapar del peligro c Rómulo.
albano. d Servio Tulio.
7. La concordia era una virtud que consistía en:
14. El rey que mandó construir una muralla para pro-
a ser respetuoso con los dioses.
teger la ciudad de Roma fue:
b cumplir las obligaciones para con los dioses y

• Rúbriques d’avaluació
a Servio Tulio.
los padres.
b Tarquinio el Soberbio.
c favorecer la armonía tanto en el seno del pueblo
c Numa Pompilio.
romano como entre Roma y el resto de pueblos.
d Anco Marcio.
d sentir compasión de los pueblos vencidos por
Roma y no imponerles condiciones gravosas

• Solucionari
tras la derrota.

287

Instrumentos de evaluación. Evaluación del primer trimestre. 1 Bachillerato Instrumentos de evaluación. Rúbricas

Apellidos: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nombre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.8 Rúbricas de evaluación

Fecha: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curso: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grupo: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Calificación: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.8.1 Primero de bachillerato

LENGUA
Lengua
Unidad 1
1. Escribe la opción correcta en cada oración: Objetivos de
Máximo Alto Medio Bajo
aprendizaje
a Amicis _______________ porto. (liber / librum)
Morfología nominal: Entiende el Entiende el Entiende el No entiende el
b Magister _______________ fabulas narrat. (discipulos / discipulis) los casos mecanismo de mecanismo de mecanismo de mecanismo de
flexión nominal y flexión nominal pero flexión nominal flexión nominal ni
c Romae _______________ Dianae _______________ colunt. (incolis / incolae; templum / sabe aplicarlo a una duda en alguna aunque a veces le sabe aplicarlo.
palabra. palabra. cuesta aplicarlo.
templo)
La primera Declina Declina Le cuesta entender No entiende frases
d Nautae in _______________ _______________ occidunt. (silvas / silvis; capras / caprae) declinación correctamente correctamente palabras de la en que aparecen
palabras de la palabras de la primera declinación palabras de la
primera declinación primera declinación en su contexto, primera declinación.
2. Completa las oraciones escribiendo los adjetivos entre paréntesis en el caso que corresponda: y las interpreta en su pero a veces no aunque sabe
contexto. entiende alguna en declinarlas.
a Vergilius, _______________ (Romanus, -a, -um) poeta, Aeneidam scripsit. Aeneas cum su contexto.

_______________ (Troianus, -a, -um) populo ex Troia in Latium navigat. El presente de Conjuga Conjuga Duda al traducir No entiende frases
indicativo correctamente correctamente algunas frases escritas en presente
b Milites _______________ (magnus, -a, -um) virtute _______________ (inimicus, -a, -um) verbos en presente verbos en presente escritas en presente de indicativo y no
de indicativo y de indicativo y de indicativo, sabe conjugar este
regem capiunt. traduce frases en normalmente aunque conjuga tiempo.
este tiempo verbal. traduce bien frases correctamente este
c Caesar _______________ (multus, -a, -um) equites in _______________ (novus, -a, -um)
que los incorporan. tiempo verbal.
munitiones mittit. Los latinismos Conoce el Conoce el Reconoce el No utiliza
significado de los significado de significado de los correctamente los
latinismos de la los latinismos latinismos de la latinismos de la
3. Declina esta palabra: unidad y los emplea de la unidad y unidad pero a veces unidad.
con propiedad. generalmente los se equivoca al
Singular Plural usa bien. usarlos.

Los complementos Detecta los Detecta Conoce los No reconoce los

Nominativo lu____ luc____

3
de lugar complementos de complementos de complementos de complementos
lugar y traduce lugar y los traduce lugar aunque a de lugar y no los

Instruments d’avaluació
Vocativo lu____ luc____ correctamente bien en la mayoría veces se equivoca al traduce bien.
oraciones en que de casos. traducirlos.
Acusativo luc____ luc____ aparecen.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Genitivo luc____ luc____ Traducción de textos Traduce los textos Entiende el sentido Entiende el sentido No entiende
entendiendo de los textos y los general de los textos los textos y la
perfectamente el puede traducir, pero comete errores traducción discrepa
Dativo luc_____ luc____

• Proposta d’avaluació trimestral

original latino y aunque con algunos en la comprensión mucho del original
reflejándolo en su errores. de las frases y las latino.
Ablativo luc____ luc____ traducción. estructuras.

4. Traduce estas frases, que contienen verbos en imperfecto de indicativo:

• Rúbriques d’avaluació a Consulis fortitudinem et legionum virtutem scriptor narrabat.

b Romanorum legionibus consules in bello imperabant.

451
494

18
 Presentació · El material de l’alumnat

1.4.2 Recursos digitals del docent

El docent, un cop registrat a ecasals.cat, té a la seva disposició:
Tots els recursos digitals del llibre de l’alumnat.
La proposta didàctica en PDF i separada per apartats.
Les programacions, de curs i d’aula, de totes les comunitats.

Recursos del docent

a eCasals.net

A eCasals.cat es pot accedir als recursos del docent directament a la pàgina web (en línia)
o descarregant-los (fora de línia).

19
 Presentació

1.4.3 L’entorn digital del docent

El docent disposa d’un espai personal per gestionar el treball dels seus alumnes. En aquest
espai digital hi trobarà les funcionalitats següents:

Mur del grup Carpeta del docent

Espai de comunicació professor-alumne. També s’hi Espai per pujar i compartir
pot publicar contingut digital. recursos propis.

Rúbriques d’aprenentatge Qualificacions i informes.

a partir de plantilles. Es poden El professor pot visualitzar
editar i adaptar per avaluar i avaluar els resultats dels
els alumnes. alumnes.

Grups i alumnes. Es Digiteca. Cercador de Generador de tasques entre

poden crear tants recursos vinculats al totes les activitats digitals
grups i alumnes com projecte. del llibre de l’alumnat i de la
calgui. proposta didàctica. També es
poden crear activitats pròpies.

Nota: per treure el màxim rendiment a algunes de les funcionalitats cal que l’alumnat disposi d’una
llicència del llibre digital.

20
2 Programacions

2.1 Les competències bàsiques 22

2.2 Els objectius de la matèria 23
2.3 La programació dels cursos 24
2.3.1 Primer curs 24
2.3.2 Segon curs 26
 Programacions

2.1 Les competències bàsiques

Competències específiques de la matèria

Competència lingüística
Un dels vessants fonamentals de l’estudi de la matèria de llatí és la competència lingüística. El
llatí és un bon instrument per estimular la reflexió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre
el funcionament de qualsevol sistema lingüístic, de les llengües ja conegudes per l’alumnat
o de les que pugui arribar a conèixer, ja que la lectura i comprensió d’un text llatí comporta,
d’una manera implícita o explícita, un exercici de traducció amb unes regles que impliquen
la comparació d’estructures lingüístiques diferents i la seva comprensió conscient. Igualment,
l’estudi del llatí serveix per reforçar el coneixement etimològic no sols de la llengua pròpia,
sinó també d’altres llengües romàniques i, fins i tot, no romàniques. L’etimologia justifica la
grafia i el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.

Competència artística i cultural

Un altre vessant de la matèria és la competència artística i cultural, atès que tota la cultura
llatina i clàssica ha tingut i continua tenint una gran influència en el món occidental, la
literatura, les representacions artístiques, la música, etc.
Destaquen, sobretot, la literatura clàssica, que ha influït constantment i al llarg de totes les
èpoques, i la mitologia, que forma part del bagatge cultural del passat i d’avui dia, en el teatre,
en el cinema, en la iconografia, en la publicitat, etc. La literatura llatina mereix un tractament
singular per dues raons. En primer lloc, perquè la lectura de les obres més importants dels
autors llatins augmenta el cabal cultural de l’alumnat de batxillerat amb vista a esdevenir
lectors adults ben formats o, si escau, universitaris amb una base imprescindible a l’hora de
fer front a estudis d’humanitats o de ciències socials. En segon lloc, perquè la influència de
la literatura llatina en la literatura i en l’art occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu
coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i
present.

Competència social i ciutadana

L’estudi de l’humanisme i les humanitats contribueix a desenvolupar la competència social
i ciutadana. Ha de servir per provocar una reflexió profunda sobre l’ésser humà i, per tant,
per propiciar una actitud de respecte i d’estima per les diverses manifestacions ètniques,
culturals, lingüístiques, religioses i de lluita contra les desigualtats. El caràcter universal dels
valors de la tradició clàssica i els fortíssims lligams amb la nostra civilització han de potenciar
la consciència de pertinença social i comunitària i afavorir la cohesió social dins el respecte
per la diversitat.

Competències generals del Batxillerat

Competència comunicativa
El llatí, com qualsevol altra llengua, és una eina de comunicació i, per tant, el seu estudi
contribueix al reforç de la competència comunicativa. Per tant, l’estudi de la llengua llatina
haurà de ser organitzat tenint present aquesta circumstància. La reflexió lingüística a què
obliga el seu caràcter de llengua flexiva, des del punt de vista morfològic, sintàctic i lèxic,
té un valor innegable en l’estructuració mental de l’alumnat i en el coneixement profund del
funcionament de les estructures lingüístiques, bàsic per a una bona competència comunicativa,
oral i escrita.

22
 Programacions · Competències de la matèria

Competència en la gestió i el tractament de la informació

Competència en recerca

Competència digital

La multidisciplinarietat del currículum de llatí condueix al desenvolupament de la competència

en la gestió i el tractament de la informació i la recerca, necessària per generar coneixement des
d’una visió integradora. L’estudi de la matèria obliga, doncs, a fer ús de disciplines diferents:
filologia, arqueologia, història antiga, història de l’art, epigrafia, numismàtica, etc., i al maneig
de fonts ben diverses, des de textos literaris antics a la visita directa fins a restes materials,
en què el maneig de les TIC i les habilitats de localització, selecció, síntesi i elaboració de la
informació esdevenen una eina indispensable. La capacitació tecnològica necessària per a
aquest treball i la capacitació de localització, ús i síntesi de la informació contribueixen també
al desenvolupament de la competència digital.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

El fet que sigui possible fer un acostament global a una llengua i civilització com la romana,
estretament vinculada a la nostra, però al mateix temps emmarcada en un espai temporal
tancat i acabat, fa possible la construcción d’un model d’anàlisi de la realitat, que afavoreix la
competència de coneixement i interacció amb el món. Els coneixements adquirits propicien
la comprensió integral del món actual, en els vessants social i cultural. L’anàlisi crítica de
fets i problemes socials, la necessària consciència de la perspectiva històrica, l’empatia
en l’aproximació a altres cultures, la consideració de la dimensió temporal dels processos
d’evolució de les societats i dels seus productes literaris, tecnològics i culturals, i la valoració
de diferents manifestacions culturals i artístiques es converteixen en indispensables.

2.2 Els objectius de la matèria

1. Assolir la competència d’interpretar, d’una manera coherent, el contingut d’un text de
dificultat mitjana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintàctics i
lèxics bàsics de la llengua llatina.

2. Reflexionar, en general, sobre els conceptes morfosintàctics i semàntics propis d’un sistema
lingüístic i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos.

3. Relacionar fets lingüístics del llatí (fonètica i prosòdia, flexió nominal, pronominal i verbal,
lèxic) amb altres de les llengües que en deriven, principalment del català, del castellà i de
l’aranès, si s’escau.

4. Identificar i reconèixer les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries

i culturals del poble romà i assenyalar la seva repercussió en la història d’Occident, tot
apreciant-les com una clau per interpretar realitats i esdeveniments posteriors.

5. Extreure informació de textos llatins diversos, originals i en traducció, pertanyents als

diferents gèneres literaris, tot distingint-ne els trets essencials.

6. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva influència en el
temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors.

23
 Programacions

7. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de

diferents corrents de pensament i actituds (ètiques i estètiques) que conformen l’àmbit
cultural d’Occident.

8. Obtenir informació a partir de fonts literàries i de tota mena, utilitzant amb autonomia
i esperit crític les dades que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació
sobre el món clàssic, interpretar-les i extreure’n conclusions.

9. Tenir una visió humanitzada de l’entorn mitjançant el contacte amb les llengües i la cultura
clàssiques, i reconèixer i estimar els valors dels autors antics com a font del pensament i de
l’art del món occidental..

2.3 La programació dels cursos

2.3.1 Primer curs

La llengua llatina
• Representació, mitjançant mapes geogràfics o conceptuals, de l’evolució de la llengua des
de l’indoeuropeu fins al llatí, tenint en compte la influencia d’altres llengües en la formació
del llatí.
• Identificació de les etapes, àmbits i registres del llatí fins al segle VI dC.
• Reconeixement de les causes de la fragmentació lingüística de l’Imperi romà i de la
formació de les llengües romàniques. Identificació d’algunes lleis fonètiques senzilles i dels
mecanismes d’evolució del llatí a les llengües romàniques a partir de la deducció de regles
de derivació per mitjà de l’observació de canvis constants.
• Definició dels conceptes de llatí medieval i de llatí humanístic.
• Caracterització del llatí com a llengua flexiva. Reconeixement de les diferències i semblances
entre l’estructura de la llengua llatina i la de les llengües romàniques, o altres de conegudes
per l’alumnat, sobretot pel contrast entre els textos llatins i la seva traducció, sense oblidar
l’ordre dels mots.
• Coneixement de les nocions bàsiques de fonètica, prosòdia i grafia llatines, i aplicació
d’aquests coneixements a la lectura i a l’evolució d’algunes paraules a la llengua pròpia.
• Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la
morfologia nominal i pronominal.
• Reconeixement de formes verbals personals que presenten un índex elevat de freqüència
(present, pretèrit perfet, pretèrit imperfet i plusquamperfet) i de formes no personals
(infinitiu i participi passat).
• Aplicació dels coneixements bàsics de sintaxi nominal, verbal i oracional en la interpretació
de textos llatins i en la seva transformació, si escau.
• Identificació i interpretació de les partícules d’ús més freqüent.
• Valoració de la funció sintàctica de cada element de la frase, tenint en compte les
característiques morfològiques i la seva integració en sintagmes.

Els textos llatins i la seva interpretació

• Desenvolupament de les competències lingüístiques en la llengua pròpia per poder
interpretar textos en llatí.
• Lectura comprensiva de textos llatins originals, per extreure’n la informació principal o el
sentit general del seu contingut.
• nterpretació de textos originals, especialment en prosa, i de qualsevol època de la llatinitat,
analitzant implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que els conformen.

24
 Programacions · Competències de la matèria

• Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari, tot valorant el contingut dels

missatges dels textos que es treballen.
• Aplicació de la tècnica de retroversió de textos breus.

El lèxic llatí
• Aprenentatge de lèxic llatí d’ús més freqüent.
• Reconeixent de l’origen llatí del lèxic de la llengua catalana i castellana, i aranesa si escau,
aplicant nocions d’evolució fonètica, morfològica i semàntica del llatí a les llengües
romàniques.
• Identificació d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.

Roma i la pervivència de la cultura clàssica

• Localització de les principals àrees geogràfiques, límits i llocs rellevants de l’àmbit del món
romà en les diferents èpoques d’expansió.
• Reconeixement de les diferents etapes de la història de Roma del segle VIII aC al VI dC.
Identificació dels factors que van permetre la consolidació de la dominació romana i dels
que van provocar la crisi posterior. Identificació dels tres sistemes polítics (monarquia,
república i imperi) i de les causes del pas del sistema republicà al sistema imperial.
• Anàlisi dels elements fonamentals de l’organització política, social i religiosa. Identificació
de les magistratures principals, del paper de les classes socials en l’evolució de Roma i de
les característiques fonamentals de la religió romana.
• Lectura i anàlisi d’alguns textos de contingut històric i reconeixement dels principals
personatges que intervenen en la història de Roma.
• Caracterització d’alguns aspectes de la vida quotidiana a Roma, en especial l’habitatge, la
família i l’oci.
• Identificació de les característiques fonamentals de la tècnica i l’art.
• Valoració de l’esperit eclèctic, pragmàtic i integrador de cultures propi dels romans en el
pensament, la cultura i l’art.
• Lectura i interpretació de mapes, de plànols i d’imatges, corresponents a escenaris històrics,
a estructures urbanes i a edificacions de caràcter públic i privat del món romà.
• Valoració de la vigència d’usos i costums romans en la societat actual.
• Anàlisi de les causes, de l’evolució i dels principals factors del procés de romanització a
Hispània i al territori de l’actual Catalunya. Identificació i valoració de les principals restes
materials de la presència romana.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins originals de dificultat adequada als
coneixements de l’alumnat, preferentment en prosa i narratius o descriptius.
2. Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implícita, i explícita quan es
consideri oportú.
3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d’estructures
gramaticals o d’unitats lingüístiques.
4. Descriure alguns trets històrics, socials, religiosos, d’organització política, o d’aspectes de
la vida quotidiana que caracteritzen el món romà. Descriure factors característics de la
tècnica i de l’art romà.
5. Comentar el contingut de textos llargs d’autors clàssics en traducció o d’estudiosos del
món romà, o d’imatges i representacions gràfiques, i distingir aspectes històrics o culturals.
6. Reconèixer en el lèxic de les llengües romàniques conegudes per l’alumne/a paraules
d’origen llatí i identificar canvis fonètics, morfològics, sintàctics i semàntics experimentats
al llarg de la seva evolució.
7. Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant
les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en fonts diverses, directes o
consultades per mitjà de l’ús de les TIC.

25
 Programacions

8. Reconèixer i valorar alguns exemples de la pervivència del llegat clàssic en el passat i en

l’actualitat.

2.3.2 Segon curs

La llengua llatina
• Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement de la
morfologia nominal i pronominal, repassant i ampliant la morfologia nominal i pronominal
del curs anterior. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb un
elevat índex de freqüència.
• Reconeixement de formes verbals, incloses aquelles considerades irregulars que apareixen
amb un elevat índex de freqüència.
• Aplicació dels coneixements de sintaxi nominal, verbal i oracional, inclosa la subordinació
d’aparició més freqüent, per poder interpretar textos de dificultat mitjana, i realitzar
transformacions, si escau.
• Valoració de l’estructura sintàctica, de l’ordre i de la coherència interna dels textos llatins.

Els textos llatins i la seva interpretació

• Lectura comprensiva de textos llatins originals per extreure informació sobre el seu
contingut, adaptada als coneixements i al bagatge acumulat per l’alumnat.
• Interpretació de textos originals en prosa o en poesia, preferentment en prosa, de qualsevol
època de la llatinitat, analitzant implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que els
conformen.
• Desenvolupament de la competència de consulta i maneig del diccionari llatí bilingüe, amb
interpretació correcta dels codis que utilitza per proporcionar la informació i amb adquisició
de criteris per a la selecció dels significats.
• Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari de textos amb l’ajut del diccionari
bilingüe.
• Lectura de fragments breus d’obres en llengua original, i d’obres en traducció, senceres o
en part, i emissió d’opinions contrastades sobre la temàtica, les característiques del gènere
literari al qual pertany l’obra i el seu entorn sociocultural.

El lèxic llatí
• Aprofundiment en l’aprenentatge del lèxic llatí.
• Reconeixement de procediments emprats en llatí per a la composició i la derivació.
• Deducció de lleis fonètiques i regles de derivació a partir d’unes constants observades
prèviament en el pas del llatí a les llengües romàniques.
• Identificació d’expressions llatines en el registre culte de la llengua pròpia i de l’ús i vigència
d’aquestes expressions en textos de tota mena: literaris, publicitaris, mitjans de comunicació,
etc., orals o escrits.
• Valoració dels factors que han permès que els mots d’origen grecollatí hagin perviscut i
hagin esdevingut ètims de les paraules pertanyents al llenguatge tècnic, científic, artístic de
totes les llengües de cultura. Reflexió sobre la presència d’aquests mots en les matèries del
batxillerat.

26
 Programacions · Competències de la matèria

Roma i la pervivència de la cultura clàssica

• Reconeixement de les característiques formals dels gèneres literaris llatins: teatre,
historiografia, oratòria, èpica, lírica i elegia. Valoració de la influencia que han exercit en
manifestacions artístiques i literàries de tots els temps.
• Valoració del procés de transmissió de la literatura clàssica des de l’antiguitat fins als nostres
dies i anàlisi dels factors que han intervingut en la seva conservació i en la seva pèrdua.
• Identificació i valoració de referències culturals clàssiques en la literatura i l’art (pintura,
música, escultura, arquitectura, cinema), en els mitjans de comunicació, en la publicitat, etc.
Recerca en tota mena de fonts, en especial fent ús de les TIC.
• Observació directa de les restes principals de la cultura material romana i del patrimoni
arqueològic (Tàrraco, Empúries, Bàrcino, i altres en l’entorn més immediat de l’alumne/a)
i indirecta d’altres restes materials a Catalunya i a Hispània a través de qualsevol suport,
especialment amb l’ús de les TIC. Valoració d’aquest patrimoni i respecte per l’herència
clàssica.
• Valoració de la permanència del dret romà en l’ordenament jurídic actual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1 Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins de dificultat mitjana pertanyents
a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa, amb ajut del diccionari, quan sigui
necessari.
2. Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implícita, i explícita quan es
consideri oportú.
3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació l’estructures
gramaticals o d’unitats lingüístiques.
4. Assenyalar les característiques essencials que defineixen els gèneres literaris a partir de la
lectura de textos llatins traduïts dels autors més importants i apreciar algunes semblances
i diferències amb obres, personatges o tòpics que s’hi han inspirat.
5. Comentar el contingut de textos en les llengües conegudes per l’alumnat, de representacions
gràfiques, d’imatges, etc., i distingir aspectes de pervivència i tradició clàssica estudiats,
lingüístics i/o culturals.
6. Reconèixer en les llengües actuals conegudes per l’alumne/a expressions d’origen llatí i
comentar-ne el significat.
7. Explicar a través de l’observació d’unes constants el funcionament d’algunes lleis fonètiques
que regulen el pas del llatí a les llengües romàniques i comentar raonadament i amb
terminologia adequada la diferència entre mot patrimonial i mot culte a partir d’un mateix
ètim llatí.
8. Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant
les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en fonts diverses, directes o
consultades per mitjà de l’ús de les TIC.
9. Reconèixer i valorar les restes materials arqueològiques dels romans i la pervivència del
llegat clàssic en temps passats i en l’actualitat.

27
3 Les unitats didàctiques

Llengua
Unitat 1 31
Unitat 2 43
Unitat 3 57
Unitat 4 69
Unitat 5 83
Unitat 6 99
Unitat 7 111
Unitat 8 123
Unitat 9 137
Unitat 10 149
Unitat 11 161
Unitat 12 175
Unitat 13 191
Unitat 14 205
Unitat 15 219
Unitat 16 231
Unitat 17 245
Unitat 18 259

Història i cultura
Unitat 1 La fundació de Roma, entre el mite i la història 271
Unitat 2 La República (I) 281
Unitat 3 La República (II) 293
Unitat 4 L’Imperi 305
Unitat 5 Roma, una civilització urbana 317
Unitat 6 La societat 329
Unitat 7 L’oci 341
Unitat 8 La religió 363

Literatura
Unitat 1 Teatre: comèdia i tragèdia 375
Unitat 2 Poesia èpica 385
Unitat 3 Oratòria 395
Unitat 4 Poesia lírica 405
Unitat 5 Historiografia 415
Unitat 6 Altres gèneres de la literatura llatina 425
1 Llengua

1 Les competències de la unitat 32

1.1 Competències bàsiques 32
2 Programació d’aula 33
3 Orientacions didàctiques 34
4 Test d’autoavaluació 63
5 Solucionar 38
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 38
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 40
 Unitat 1 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Conèixer el concepte de llengua flexiva i concretar-lo en una llengua com la llatina.
nominal CC: Conèixer l’alfabet llatí i identificar-lo com a base de la majoria d’alfabets occidentals.

Morfosintaxi CL: Reconèixer l’enunciat verbal en una llengua flexiva.

verbal CL: Reconèixer el present d’indicatiu d’un verb predicatiu o atributiu.

Del llatí al català CS: Ser conscients de les varietats lingüístiques que conviuen en una llengua, segons l’estrat social
que la usi.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex en una
anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer mites de l’antiguetat grecoromana que han perdurat al llarg de la tradició occidental.
context CS: Relacionar textos amb la cultura de la qual deixen constància.

32
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Conèixer l’ alfabet llatí i la seva pronúncia. 1. L’alfabet i la pronúncia 1, 2, 3, 4, 5, 6 1 CL

Conèixer els nombres dels casos llatins i 2. Morfologia nominal: els casos 2 CC
identificar les funcions que fan en l’oració. 3. La primera declinació 3
Identificar i declinar paraules de la primera
declinació.

S2 Comprendre el concepte d’enunciat verbal. 4. L’enunciat verbal 7, 8 1 CL

Conjugar correctament formes verbals. 2 CC
3
2 Programació d'aula

S3 Conjugar verbs en present d’indicatiu. 5. El present d’indicatiu 10, 11, 12, 13, 14, 15 1 CL
2 CC
3

S4 Identificar les formes del present d’indicatiu 6. El present d’indicatiu del verb 16, 17, 18 1 CL
del verb sum. sum 2 CC
3

S5 Reconèixer elements lèxics llatins que continuen Llatí clàssic i llatí vulgar Activitats: 19, 20 6 CL
en la català. Llatinismes: sentit temporal 8 CC
Identificar llatinismes i conèixer-ne el significat.

S6 Conèixer i analitzar la funció de cada element Els complements de lloc Activitats: 22, 23 1 CL
en l’oració. Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 13 2 CC
3

S7 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàg. 14 i 15 CL

S8 CC
S9

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 1 · Llengua

33
 Unitat 1 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
L’alfabet i la pronúncia. Morfologia
nominal. La primera declinació. L’enunciat
verbal. El present d’indicatiu
Aquesta unitat serà de repàs per als alumnes que hagin
cursat Llatí a 4t d’ESO. D’aquesta manera, comença
amb unes qüestions que són bastant elementals per
a qui ja sàpiga una mica de llatí, com són l’alfabet i la
pronúncia, la primera declinació, el present del verb
sum i el present d’indicatiu.
L’enunciat verbal
De totes les qüestions que es presenten a la unitat,
probablement la més complexa és la referida a la
morfologia verbal i, concretament, a la identificació
de la conjugació a què pertany el verb. Recordaren
als alumnes que per saber de quina conjugació és un
verb només calen la primera i tercera de les formes de
l’enunciat. A partir d’amo, amare ja podem saber que
es tracta d’un verb de la primera conjugació. Alguns
exemples:
• 1a. conj.: amo, (amas), amare, amavi, amatum.
• 2a. conj.: habeo, (habes), habere, habui, habitum.
• 3a. conj.: lego, (legis), legere, legi, lectum.
• 3a. conj.: statuo, (statuis), statuere, statui, statutum.
• 3a. conj. mixta: capio, (capis), capere, cepi, captum.
• 4a. conj.: audio, (audis), audire, audivi, auditum.
Les conjugacions es distingeixen per l’última lletra del
lexema en l’infinitiu: una a en la primera conjugació
(amare), que s’obté traient -re; una e en la segona
(habere), que s’obté traient -re; una consonant o una
u en la tercera (legere, statuere), que s’obtenen traient
-ere; una i en la quarta (audire), que s’obté traient -re.
D’aquesta manera, la classificació d’un verb es pot
fer de dues maneres, que ens han de dur al mateix
resultat:
Classificació a partir de l’infinitiu
1. Si l’infinitiu acaba en -are, 1a conjugació.
2. Si l’infinitiu acaba en -ire, 4a conjugació.
3. Si l’infinitiu acaba en -ere, hi ha tres possibilitats:
• Si el present acaba en -eo, 2a conjugació.
• Si el present acaba en -io, 4a conjugació.
• Si el present acaba en -uo o bé en {consonant}+o, 3a
conjugació.
Exemples: amo, estimar és de la primera perquè
l’infinitiu acaba en -are, mentre que habeo, habere
és de la segona perquè l’infinitiu acaba en -ere i el
present en -eo.
34
Classificació a partir del present d’indicatiu
1. Si el present acaba en -eo, 2a conjugació.
2. Si el present acaba en -io, 4a conjugació.
3. Si el present acaba en -uo, 3a conjugació.
4. Si el present acaba en {consonant}+ o, hi ha dues
possibilitats:
• Si l’infinitiu acaba en -are, 1a conjugació.
• Si l’infinitiu acaba en -ere, 3a conjugació.
Exemples: amo, estimar és de la primera perquè el
present acaba en {consonant}+o i l’infinitiu en -are,
mentre que habeo, habere és de la segona perquè el
present acaba en -eo.
La conjugació mixta
La conjugació mixta, també anomenada tercera
conjugació mixta i quarta conjugació en i breu, està
a mig camí entre la tercera i la quarta. Es pot veure
com una conjugació de la tercera amb influències de
la quarta, però també com tot el contrari.
Els verbs d’aquesta conjugació es reconeixen per les
terminacions -io, -ere en les formes primera i tercera
de l’enunciat. Exemples:
• capio, (capis), capere, cepi, captum (agafar, prendre)
• facio, (facis), facere, feci, factum (fer, realitzar)
• fugio, (fugis), fugere, fugi, fugiturus (fugir, escapar)
• rapio, (rapis), rapere, rapui, raptum (raptar,
arrossegar)
Del llatí al català
Ens assegurarem que els alumnes entenguin bé què vol
dir que una llengua visqui en una situació de diglòssia.
En posarem exemples com ara l’àrab clàssic o el grec.
Després, veurem quina diferència hi ha entre el llatí
clàssic i el llatí vulgar, i descobrirem que el català
ve del llatí vulgar. Comentarem les manifestacions
literàries més antigues de les llengües romàniques de
la Península Ibèrica, que són:
• Les estrofes en romanç, entremesclades amb el text
àrab o hebreu, de les “jarchas “ mossàrabs (segle X).
• Les Homilies d´Organyà en català (segle XII).
• El Cantar de mio Cid en el romanç de Castella (segles
XII-XIII).
• Les Cantigas en galaicoportuguès (segles XII-XIII).
• Al llarg de l’Edat Mitja, la semblança que s’observa
en molts dels textos romànics primitius, als diferents
països que conformen la Romania, en va disminuint,
alhora que es van remarcant les diferències, fins
a arribar a fixar-se gramaticalment cada una
separadament a partir del Renaixement.
 Unitat 1 · Llengua

Farem, finalment, les activitats que es proposen en aquesta pàgina.

Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem amb les frases que es presenten. Podem
buscar més exemples en què es facin servir aquests llatinismes.

Sintaxi: els complements de lloc

Recordarem per començar com es formen els complements circumstancials de lloc en català.

Després, analitzarem les possibilitats de formar-los en llatí. Podem copiar a la pissarra

Els complements de lloc

ubi • Locatiu (els substantius que el conservin). Romae vivo.

• Ablatiu-locatiu (sense preposició): noms propis de lloc Ruri habitabat.
menor que no tenen locatiu.
• Ablatiu-locatiu amb in: noms propis de lloc major i Athenis erat.
noms comuns que no tenen locatiu.
• Ablatiu-locatiu amb sub. In Italia manebat.
• Acusatiu amb ad (amb verbs sense moviment), apud, Ad exercitum manere.
inter.

unde • Ablatiu propi: sense preposició amb els noms propis Roma venire.
de lloc menor i els substantius domus i rus; amb les Athenis redire.
preposicions ab (a), ex (e), de en els altres casos. Domo venire.
• La preposició ab sol indicar moviment des dels Ex urbe proficisci.
voltants d’un lloc; ex, moviment des de l’interior d’un De muro deicere.
lloc; i de, moviment de dalt a baix. Ab adulescentia.

quo • Acusatiu: sense preposició amb els noms propis de Datiu de direcció.
lloc menor i els substantius domus i rus; amb les Romam ire.
preposicions in, ad en els altres casos. Domum ire.
• La preposició ad expressa moviment cap a les In Caesarem venire.
proximitats d’un lloc, in cap a l’interior. Per aquest Ad urbem proficisci.
motiu, en contextos d’hostilitat, sobretot amb noms Ad mortem.
de persona, in té el significat de contra. It clamor caelo.

qua • Ablatiu instrumental. Ibam forte Via Sacra.

• Per + acusatiu. Per provinciam iter fecerunt.
• Acusatiu d’extensió en el temps. Troiam decem annis ceperunt.
Multos annos vixit.

Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es proposen. Els alumnes han de tenir presents
les pautes que se’ls donen: la introducció del text i les notes al peu, amb explicacions gramaticals.

35
 Unitat 1 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina les paraules musca, -ae i via, -ae:

Cas Singular Plural Singular Plural

Nominatiu musc_______ musc_______ vi_______ vi_______

Vocatiu musc_______ musc_______ vi_______ vi_______

Acusatiu musc_______ musc_______ vi_______ vi_______

Genitiu musc_______ musc_______ vi_______ vi_______

Datiu musc_______ musc_______ vi_______ vi_______

Ablatiu musc_______ musc_______ vi_______ vi_______

2. Conjuga els verbs indicats en present d’indicatiu:

oro (1a conjugació) distinguo (3a conjugació)

1a
Singular

2a

3a

1a
Plural

2a

3a

3. Completa la taula:

Nom Cas i nombre Complement Nominatiu Traducció

sententiis datiu i ablatiu plural CI, CC sententia a les opinions, amb

les opinions

columbarum

macula

Athenas

oh potentia

silvis

Africam

36

4. Identifica la traducció correcta per a aquestes
oracions:
1 Curas ira excitat.
a La ira provoca preocupacions.
b Les preocupacions provoquen ira.
2 Dominae irae causam ancillae nesciunt.
a Les criades no saben la causa de la ira de la
senyora.
b Les senyores no saben la causa de la ira de la
criada.
3 Famam victoria parat nautis.
a La fama provoca victòria als mariners.
b La victòria proporciona fama als mariners.
4 Parsimonia agricolarum est causa abundantiae.
a L’estalvi per als camperols és causa de
riquesa.
b L’estalvi dels camperols és causa de riquesa.
5 Poetae libenter vitam fortunamque sacrant
Musis.
a Els poetes dediquen gustosament la seva
vida i la seva sort a les muses.
b Els poetes aA<>A<A la vida, gustosament, a
la sort de les muses.
5. Identifica la forma correcta entre les dues que es
proposen:
a Discipularum memoriam/memoriarum
laudamus.
b Romani hastis et galeis/hastarum et galearum
pugnant.
c Alaudae auroram silvis/silvam nuntiant.
d Aurora umbrae/umbras in terris fugat.
e Coronis/Coronas deae iram placamus.
6. Completa els substantius amb la desinència que hi
falta:
a Puellae carpunt violas. → Les noies agafen
violetes.
b Ros_______ spinas habent. → Les roses tenen
espines.
c Magist_______, ubi est poeta? → Mestra, on és
el poeta?
d Aquil_______ non captant muscas. → Les
àguiles no capturen mosques.
e Orae insul_______ sunt arenosae. → Les costes
de l’illa són sorrenques.
Unitat 1 · Llengua
7. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:
Marcel·la i les seves companyes
Marcella Romana puella est; Clodia quoque
Romana puella est. Marcellae et Clodiae familiae
Syracusis vivunt. Marcella Latinam linguam discit;
Clodia quoque Latinam linguam discit. Marcellae et
Clodiae amicae in schola Latinam linguam discunt;
Marcella et Clodia etiam litteras Latinas discunt.
Flavia Marcellae et Clodiae magistra est. Flavia
discipulis Latinam linguam tradit. Clodia Flaviae
discipula est. Marcella quoque Flaviae discipula
est. Saepe Flavia Marcellae disciplinam laudat, nam
Marcella studere amat (=li agrada estudiar). Flavia
autem Clodiae neglegentiam reprehendit; nam
Clodia studere non amat (=no li agrada estudiar).
1 Marcellae et Clodiae familiae Syracusis vivunt.
a Les famílies de Marcel·la i Clòdia viuen a
Siracusa.
b Marcel·la i Clàudia viuen a Siracusa amb les
seves famílies.
c La família de Marcel·la viu amb Clòdia a
Siracusa.
d Marcel·la i Clòdia tenen famílies i viuen a
Siracusa.
2 Marcellae et Clodiae amicae in schola Latinam
linguam discunt.
a Marcel·la i Clòdia són amigues i aprenen la
llengua llatina a l’escola.
b Les amigues de Marcel·la i Clòdia aprenen la
llengua llatina a l’escola.
c Marcel·la i les amigues de Clòdia aprenen la
llengua llatina.
d A l’escola de Marcel·la les amigues de Clòdia
aprenen la llengua llatina.
3 Clodia quoque Latinam linguam discit.
a Clòdia no aprèn la llengua llatina.
b Clòdia també ensenya la llengua llatina.
c Clòdia també aprèn la llengua llatina.
d Clòdia també vol aprendre la llengua llatina.
4 Saepe Flavia Marcellae disciplinam laudat.
a Marcel·la sovint lloa la disciplina de Flàvia.
b Flàvia i Marcel·la sovint lloen la disciplina.
c Sovint Flàvia lloa l’organització de Marcel·la.
d A Flàvia i Marcel·la sovint els agrada la
disciplina.
37
 Unitat 1 · Llengua

5 Solucionari
5.1 Solucionari del libre de l’alumnat
Pàgina 6
1. Resposta personal.

2. Resposta personal. Les normes són: Caesar, Cicero, cives, scientia: c sona forta davant de
qualsevol vocal / puellae, sollertia, pallor, bellum: l sona com ela geminada / pulcherrima: ch
sona [k] / axis, Xerxes, diximus: x sona [cs] / philosophus: ph sona [f] / Iulius, Augustus, malitia,
nationes, praetores, caelis: no presenten particularitats de pronúncia.

3. Els diftongs són: aedes, rosae, Lacedaemon, oboediens, taurus, Leuctra, caelum, aer, praemium,
Croesus, foedus, amoenus, aurum, neuter, scientia, Phoenicia, praetor, poeta, quaestor, poena,
pecuniae, Oedipus, praeterea, Phaeacia.
Pàgina 7

Pàgina 7
4. Les terminacions són: hora, sagittarum, umbris, victoriam, tubas, nuptiarum, pigritia, lacrimis,
orae, plantarum, filias, veniam, viduarum, muscarum, litteris, insulis, ira.

5. Els mots són:

Cas i nombre Funció Nominatiu Traducció

magistrarum genitiu plur. CN magistra de les mestres
discipulam acusatiu sing. CD discipula la deixebla (CD)
gen. sing. / dat. sing. / CN, CI, Subj,
puellae puella de la nena / a la nena / les nenes /oh, nena!
nom. i abl. pl. interpel·lació
schola nom. sing. / abl. sing. S, CC schola l’escola / amb, per, etc. l’escola
terris dat. o abl. pl. CI, CC terra a les terres / amb les terres
nauta nom. sing. / abl. sing. S, CC nauta el mariner / amb el mariner
agricolam acus. sing. CD agricola el camperol (CD)
silvas acus. pl. CD silva les selves (CD)

6. a poetis b in pugnis c deabus d Athenae e undae f amphoris g Aurorae h oh, ruina! i aquae j
oh, linguae! k in epistula l epularum m agricolis n oh, copia!

Pàgina 8
7. El tema de present és la primera forma; el de perfet, la quarta i el de supí, la cinquena. Els
alumnes han de descriure, intuïtivament, com estan formats. Indiquem les conjugacions: a 2a
conjugació b 3a conjugació c 1a conjugació d 3a conjugació e 3a conjugació f 3a conjugació g 1a
conjugació h 2a conjugació i 4a conjugació j 2a conjugació k 3a conjugació l 2a conjugació m 1a
conjugació n 3a conjugació o 4a conjugació.

8. a coercui: 2a conjugació b complevi: 2a conjugació c rupi: 3a conjugació d propulsi: 3a

conjugació e sepelivi: 4a conjugació.

9. Els temes són: tema de present: g, h, k / tema de perfet: a, c, e, j, l / tema de supí: b, d, f, i.

Pàgina 9
10. a Statuam Minervae videmus. b Puellae aram deae rosis ornant. c Fabulas filiae narro.
d Victoriae palmam das aurigis.

38

11. a Poetae Romae historiam narrant. b Aqua terrae
vitam dat. c In cunis filia placide dormit. d Poeta deis
operam dedicat. e Poetae cum laetitia laborant.
12. a Africae incolae sagittis pugnant. b Puella rosis
aram ornat. c Domina, ancillae iram tuam timent. d
Ferae dormiunt in latibulis. e Magistra discipulam
laudat. f Nautae scaphas parant. g Palmarum coronis
et rosis dearum aras ornamus. h Piratae cum saevitia
pugnant. i Claudia Iuliae litteras mittit.
13. a La vida la regeix la fortuna, no la saviesa. b Els diners
no fan olor. c La fama vola. d La fortuna proporciona les
riqueses. e La fortuna no afegeix saviesa. f La carta no
es posa vermella. g La història és la mestra de la vida. h
És estranya la unió entre bellesa i castedat.
Pàgina 10
14. a Defensem la pàtria. b Les nenes llegeixen les faules
dels poetes. c Els mariners temen les tempestes i els
paranys dels pirates. d Amb la concòrdia els habitants
mantenen la pàtria, amb la discòrdia la corrompen.
e Les orenetes i els coloms tenen cues. f Les nenes
escolten diligentment les faules de l’àvia. g Les noies
decoren la taula amb roses. h La senyora conserva
al bagul una gran quantitat de pedres precioses. i
Les deesses estimen la justícia i la laboriositat. j Les
portalades i les portes tenen panys. k Els camperols
tenen vaques, coloms, gallines i oques. l El poeta no
alegra els convidats. m Els pirates expulsen les fletxes
amb cuirasses. n Els camperols viuen amb estalvi. o
Donem una corona a l’atleta i celebrem la victòria amb
una processó. p Els camperols defensen les cabanes
amb llances, fletxes i xarxes.
15. a Nauta insulam videt. b Dea nautae procellam
mittit. c Insulae incola tenebras non timet. d Domina
puellas punit. e Poeta dominae filias amat. f Stellae
nautis viam monstrant. g Domina servae gallinam dat.
h Puellarum operas miramus.
16. a Ego sum Claudia: puella sum. b Diana silvarum
dea est. c Italia et Hispania paeninsulae sunt. d Ira
invidiae causa saepe est. e Scientia est potentia. f O
philosophia, magistra disciplinae es! g Sapientia est
filia experientiae et memoriae.
17. a Aquila est incola silvarum. b Rosa in ara est. c
Discipula sum. d Agnae aquilae praedae sunt. e Incola
Romae es. f Nympha silvarum incola est. g In culina est
olla. h Puellae, estis servae?
18. Predicat nominal: a, b, c, d, f, i, k, l, m. / Predicat
verbal: e, g, h, j, n.
Unitat 1 · Llengua
Pàgina 11
DEL LLATÍ AL CATALÀ
19. parabolare – parlar, sapere – saber, iocare – jugar,
ligare – lligar, plorare – plorar, cantare – cantar, caballus
– cavall, civitas – ciutat, campus – camp, homo – home,
focus – foc, grandis – gran, totus – tot, formosus –
formós, cerebellum – cervell, parabola – paraula. Els
termes catalans venen dels termes del llatí vulgar.
LLATINISMES
20. a A la presó molts reclusos són coneguts amb
un altre nom o àlies. b Lady Gaga té un alter ego en
gairebé cadascun dels seus CD, per mitjà dels quals
ens ha anat mostrant la seva personalitat. c Com que
al concurs literari només s’hi van presentar dues obres,
el jurat només va donar un premi, i cap accèssit. d Les
dades amb l’evolució de l’atur dels dos darrers mesos
es van imprimir a l’addenda de l’informe, ja que no
hi havia hagut temps d’incorporar-les a l’estudi. e En
els ex-libris de la biblioteca de Freud hi ha un dibuix
d’Èdip resolent l’enigma de l’esfinx. f Fa esport amb
vambes Flyknit i un rellotge marcador Fitbit Charge:
és un esnob.
Pàgina 12
SINTAXI
21. a Domina et ancillae in villa vivunt. La senyora
i les criades viuen a la vil·la. b In silvis feras semper
timemus. Als boscos sempre temem les feres. c
Piratae ab insula discedunt et ad terram pergunt. Els
pirates marxen de l’illa i van a la terra ferma. d Incolae
ex insula piratas pellunt. Els habitants expulsen els
pirates de l’illa. e Matrona filiam ad aram ducit. La
senyora porta la filla a l’altar. f Ad oras appropinquant
piratae. Els pirates s’apropen a les riberes. g Advenae
insulae incolas vident et ab insulae oris discedunt. Els
estrangers veuen els habitants de l’illa i marxen de les
costes de l’illa.
22. a in viis (lloc on). Les filles de la senyora caminen
pels carrers amb les esclaves. b per silvas (lloc per
on). Els camperols fereixen les feres amb fletxes i les
fan fora per les selves. c in matronae villa (lloc on). Hi
ha abundància d’estàtues a la casa de la matrona. d
Romam (lloc on). El poeta arriba a Roma. e per terras
a silvis (lloc per on; lloc des d’on). Els estrangers
marxen dels boscos per les terres. f In aquis et silvis
(lloc on). Les nimfes, deesses de les aigües i els
boscos, viuen a les aigües i als boscos. g Apud aram
(lloc on). L’estàtua està prop de l’altar. h In fuga, in
victoria (lloc on). En la fuga hi ha la ignomínia; en la
victòria, la glòria. i Per silvas (lloc per on). El colom
vola pels boscos. j ad Hispaniam (lloc cap a on). Els
mariners naveguen a Hispània. k e casa (lloc des d’on).
39
 Unitat 1 · Llengua

El camperol surt de casa. l in platea (lloc on). El poeta
passeja per la plaça.
23. In poetarum fabulis nymphae naturae potentiam
significant. Poetae nympharum vitam narrant: nymphae
terrarum, silvarum et aquarum deae sunt, et habitant
in silvis vel in aqua; laete cantant, saepe feras agitant.
Interdum nymphae agricolas adiuvant, sed plerumque
dearum, et praecipue Dianae, asseclae sunt. Nympha
quoque est Calypso: Calypso in Ogygia insula vivit, et
ibi diu Ulixem in custodia tenet. Non semper, igitur,
benevolentiam in advenas nymphae demonstrant.
Pàgina 13
a Puellae (S) cum ancillis (CCC) rosarum et violarum
(CN) copiam (CD) carpunt (V). Les noies agafen
quantitat de roses i violetes amb els esclaves.
b Athenarum (CN) incolae (S) villas (CD) relinquunt (V)
et (conj.) in insulam (CCL) fugam (CD) petunt (V). Els
habitants d’Atenes abandonen les cases i busquen la
fuga a l’illa.
Pàgines 14 i 15
TEXTOS
1. Pièria és la pàtria de les muses. Les muses són filles
de la deessa Memòria. Les muses són nou i tenen la
forma de noies. Tenen cura de la música, de la tragèdia,
de la comèdia, de la història i l’astronomia, car també
són patrones dels poetes. Els habitants de Roma
anomenen les muses camenes.
2. Els habitants d’Itàlia protegeixen les deesses.
Sobretot estimen Hera, Minerva, Vesta i Diana. Hera
és la reina de les deesses i patrona dels casaments i
les matrones. A les estàtues Hera seu en una cadira
amb una corona. Minerva és la deessa de la saviesa i
les ciències, la patrona de les escoles i els poetes. Les
estàtues de Minerva tenen un casc, una cuirassa i una
llança; en efecte Minerva no només estima la saviesa,
sinó que també a les batalles protegeix els exèrcits.
Vesta protegeix la pàtria i la família. Les noies de
Roma a l’altar de Vesta custodien la flama de la pàtria.
L’estàtua de Vesta porta una túnica. Diana és la deessa
dels boscos i la reina de les nimfes. Les estàtues de
Diana porten fletxes i un carcaix, perquè la deessa
sovint amb les nimfes empaita les feres a les selves i les
mata. Diana estima la pudicícia i protegeix les nenes
abans del casament.
3. Els habitants d’Atenes veneren la deessa Minerva;
Minerva és en efecte no només la deessa de la saviesa,
de les ciències i de les lletres, sinó també la protectora
d’Atenes. Els atenesos anomenen la deessa Atena.
Sota la protecció de Minerva hi ha sobretot els poetes.
Minerva porta una llança, un casc i un escut, perquè és
la deessa de les batalles i per tant estima la guerra i
l’audàcia i menysprea el casament. Està consagrada a
la deessa l’olivera i, entre les feres, l’òliba. Diana, la filla
de Latona, és la deessa dels boscos i viu als boscos.
Diana també és la reina de les nimfes i amb les nimfes
empaita les feres amb dards. Porta una túnica. A Diana
li estan consagrades les cérvoles. Diana sobretot té la
tutela de les noies.
4. Els poetes a causa de la seva laboriositat celebren
la formiga, i en canvi menystenen la cigala a causa de
la seva mandra i irreflexió. Expliquen la faula d’aquesta
manera: al fort de l’estiu, la formiga treballa. Arrossega
abundància de molles per les escletxes de la terra i
les aplega en un amagatall; en canvi la cigala canta
feliçment, evita les feines i menja els queviures de la
natura. En va la formiga reprèn la cigala: car la cigala
es riu de la laboriositat de la formiga. Però arriba la
boira i asseca la terra i les herbes; a causa de les pluges
les bèsties romanen als amagatalls. La formiga té
abundància de molles a l’amagatall; la cigala, en canvi,
no té queviures i pateix per la manca d’aliments. Ara la
cigala entén la formiga i plora.

5.2 Solucionari del test d’autoavaluació

1.
Cas Singular Plural Singular Plural
Nominatiu musca muscae via viae
Vocatiu musca muscae via viae
Acusatiu muscam muscas viam vias
Genitiu muscae muscarum viae viarum
Datiu muscae muscis viae viis
Ablatiu musca muscis via viis

40
 Unitat 1 · Llengua

2.
oro (1a conj.) distinguo (3a conj.)
1a oro distinguo
Singular

2a oras distinguis
3a orat distinguit
1a oramus distinguimus
Plural

2a oratis distinguitis
3a orant distinguunt

3.
Substantiu Cas i nombre Compl. Nom. Traducció
sententiis dat. i abl. plural CI, CC sententia a les opinions, amb les opinions
columbarum gen. plural CN columba dels coloms
macula nom., voc., abl. singular S, apel·lació, CC macula la taca
Athenas acus. plural CD Athenae a Atenes
oh potentia voc. singular apel·lació potentia oh potència!
silvis dat. o abl. plural CI, CC silva a les selves
Africam acus. singular CD Africa a Àfrica

4. 1a / 2a / 3b / 4b.

5. a memoriam / b hastis et galeis / c silvis / d umbras

/ e Coronis.

6. a rosae b magista c Aquilae d insulae.

7. 1a / 2b / 3c / 4c.

41
2 Llengua

1 Les competències de la unitat 44

1.1 Competències bàsiques 44
2 Programació d’aula 45
3 Orientacions didàctiques 46
4 Test d’autoavaluació 47
5 Solucionari 50
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 50
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 54
 Unitat 2 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Conèixer les característiques d’un adjectiu distingint-lo del substantiu i del verb.
nominal CC: Aplicar l’adjetiu adequat a un personatge de la tradició occidental.

Morfosintaxi CL: Distingir la noció de temps verbal i la noció de temps duratiu/no duratiu.
verbal

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer mites importants de la mitologia grecoromana.

context CC: Descobrir la presència mitològica en la tradició pictòrica i artística d’Occident.

44
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar i declinar paraules de la segona 1. La segona declinació Activitats: 1, 2, 3, 4, 1 CL

declinació. 5, 6, 7, 8 2 CC
3

S2 Conèixer les particularitats dels adjectius 2. Els adjectius de la primera classe Activitats: 12, 13, 14, 1 CL
de la primera classe. 15, 16, 17, 18 2 CC
3

S3 Identificar i conjugar verbs en imperfet 3. L’imperfet d’indicatiu Activitats: 19, 20, 21, 1 CL
2 Programació d'aula

d’indicatiu. 22, 23, 24, 25 2 CC

3

S4 Reconèixer elements lèxics llatins que continuen Llatí clàssic i llatí vulgar Activitats: 26, 27 6 CL
en el català. Llatinismes: sentit temporal 8 CC
Identificar llatinismes i conèixer-ne el significat.

S5 Reconèixer una aposició com a complement L’aposició Activitats: 28, 29, 30, 1 CL
d’un substantiu. 31, 32 2 CC
3

S6 Conèixer i analitzar la funció de cada elemen Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 23 3 CL
en l’oració. CC

S7 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 24 1 CL

S8 i 25 2 CC
S9 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 2 · Llengua

45
 Unitat 2 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
La segona declinació. Els adjectius de la
primera classe
Presentarem la segona declinació seguint els esquemes
del llibre. Farem el mateix amb els adjectius de la
segons classe, que es declinen a partir de la primera
i la segona declinacions. Podem aprofitar l’estudi de
l’adjectiu per fer-ne algunes precisions:
a L’adjectiu s’enuncia amb el nominatiu singular en els
tres gèneres: bonus, -a, -um.
b L’adjectiu ha de concertar amb el substantiu en
gènere, nombre i cas.
c Les funcions sintàctiques que pot tenir un adjectiu
són les següents:
• Adjacent o atributiu: l’adjectiu que modifica
directament un substantiu: Pueri poetas Graecos
recitabant, Els nens recitaven als poetes grecs.
• Atribut: es tracta de l’adjectiu que modifica un
substantiu mitjançant el verb copulatiu sum: Via
llarga erit, El camí serà llarg.
• Predicatiu: és l’adjectiu que modifica un substantiu
a través d’un verb no copulatiu, qualificant a més el
procés verbal en relació al substantiu amb el qual
concerta: Homines caecos reddit cupiditas, L’ambició
torna cecs als homes.
Després, farem les activitats que es proposen. Les
activitats es poden combinar, de manera que algunes
es facin a classe i d’altres, a casa.
L’imperfet d’indicatiu
Repassarem els paradigmes de l’imperfet, que ja es
van estudiar a 4t. Els relacionarem amb l’imperfet
castellà, amb el qual s’assemblen molt, i amb el català,
amb el qual presenten més diferències.
Recordarem que l’imperfet mostra la realitat en
passat com una acció durativa (aspecte imperfectiu).
En aquest sentit, s’oposa al pretèrit perfet (aspecte
perfectiu). També s’usa com a forma de cortesia, sense
valor temporal.
Finalment, demanarem als alumnes que facin les
activitats corresponents.
46
Del llatí al català
Repassarem les diverses fonts de coneixement del
llatí vulgar. Podem ampliar les que es proporcionen al
llibre amb aquest altre llistat:
• Els graffiti o inscripcions parietals. Els de Pompeia
són una font inexhaurible.
• Les tabellae defixionis, en les quals s’escrivien
conjurs i malediccions.
• Les làpides funeràries de la gent del poble, atès
que ni els que dictaven els textos ni els mateixos
lapicides no eren gaire lletrats.
• Els papirs amb correspondència i anotacions
personals dels soldats destacats a les províncies de
l’imperi.
• Els tractats tècnics que conservem sobre agricultura,
arquitectura, medicina, cuina, etc., els autors dels
quals no pretenen fer literatura.
• Els textos dels primers cristians, que per una postura
ideològica i també amb freqüència per la seva
procedència social, s’apartaven de la norma clàssica,
identificada amb el paganisme.
• Alguns textos jurídics o historiogràfics de segle V en
endavant.
• Els textos dels gramàtics llatins, que fan comentaris i
descripcions crítiques d’usos que s’estaven produint
a la seva època. De tota manera, es limiten a censurar
determinats girs lingüístics, sense explicació.
• L’estudi comparatiu de les llengües romàniques.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi: l’aposició
Explicarem el que és una aposició, posant-ne també
exemples en català. Després, farem els exercicis que
es proposen.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.
 Unitat 2 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Completa la declinació de les paraules officium, -ii i vesper, vesperi:

Cas Singular Plural Singular Plural

Nominatiu offici offici vesper vesper

Vocatiu offici offici vesper vesper

Acusatiu offici offici vesper vesper

Genitiu offici offici vesper vesper

Datiu offici offici vesper vesper

Ablatiu offici offici vesper vesper

2. Conjuga els verbs indicats en imperfet d’indicatiu:

sedeo (2a conjugació) impello (3a conjugació)

1a
Singular

2a

3a

1a

2a
Plural

3a

3. Relaciona els substantius amb la seva traducció:

1 avorum a els regals

2 dona b el llorer (CD)
3 proeliis c al filòsof
4 servos d als amics
5 laurum e dels avantpassats
6 philosopho f a les batalles
7 amicis g al menjar
8 servus h un esclau
9 cibo i els esclaus (CD)
10 laurorum j els avantpassats
11 avi k dels llorers

47
 Unitat 2 · Llengua

4. Relaciona cada nom amb l’adjectiu que li va bé i declina’ls en acusatiu singular:

a via alienus -a -um → __________________________

b terra arduus -a –um → __________________________

c sententia fecundus -a –um → __________________________

d invidia clarus -a -um → __________________________

5. Identifica la traducció correcta per a cada oració:

1 Populus agricolis umbram praebet.
a El pollancre fa ombra als camperols.
b Els pollancres fan ombra al camperol.
2 Piratae ab insulae oris discedebant et ad paeninsulam contendebant.
a Els pirates marxaven de l’illa per la costa i atacaven la península.
b Els pirates marxaven de les costes de l’illa i s’adreçaven a la península.
3 Virgulta et herbas tondebant agricolae.
a Els camperols tallaven les branquetes de les herbes.
b Els camperols tallaven les branquetes i les herbes.

6. Insereix les paraules al lloc adequat:

quoque / ferro / obtinent / obsident / Priami / Asiae / capiunt / latis

Clarum oppidum ________________ Troia est. Troiani oppidum incolunt atque cum

Graecis pugnant, nam Graeci Troiam ________________ Belli causa ________________

filius est, nam pulchram Graeciae feminam raptat et secum vehit. Multi dei Graecos iuvant.

Multi populi deique Troianos ________________ iuvant. Graeci Troianique varia fortuna in
________________ Troiae campis strenue pugnant. Tandem Graeci Troiam dolo expugnant

atque praeclaram victoriam ________________ Viros, feminas et pueros interficiunt aut

________________ Oppidi tecta templaque ________________ flammaque impie delunt.

7. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Els germànics
Germani in casis habitant, per silvas errant et feras non timent. Domini et servi vivunt in
humo, inter beluas. Filios neglegunt: filii nudi ac sordidi excrescunt. Litterarum secreta viri
pariter ac feminae ignorant. Nec concordiam, nec sedulam agricolarum vitam amant. Arma
et equos diligunt, bella gerunt et gladiis et lanceis pugnant. Feminae et servi agriculturam
colunt, sed in pugnis feminae arma viris praebent. Germaniae populi vinum non bibunt, sed
cervisiam et aquam.

1 Germani in casis habitant, per silvas errant et feras non timent.

a Els germànics viuen en cabanes, vaguen pels boscos i no temen les feres.
b Els germànics viuen a l’aire lliure, vaguen pels boscos i no tenen feres.
c Els germànics viuen en cabanes i van a les selves perquè no temen les feres.
d A les selves els germànics viuen en cabanes, vaguen pels boscos i no temen les feres.

48
 Unitat 2 · Llengua

2 Filios neglegunt: filii nudi ac sordidi excrescunt.

a No tenen cura dels fills: els fills creixen despullats i bruts.
b Cuiden els fills, que creixen despullats i bruts.
c No cuiden els fills i ells van bruts i despullats.
d No tenen fills i no tenen cura de si van bruts o despullats.
3 Arma et equos diligunt, bella gerunt et gladiis et lanceis pugnant.
a Estimen les armadures i els cavalls, detesten les guerres i lluiten amb espases i llances.
b Prefereixen els cavalls a les armes, fan guerres amb espases i llances i lluiten.
c Estimen les armes i els cavalls, fan guerres i lluiten amb espases i llances.
d Els seus cavalls estimen les armes, fan la guerra i ells lluiten amb espases i llances.
4 In pugnis feminae arma viris praebent.
a A les lluites els homes proporcionen armes a les dones.
b Les dones proporcionen armes als homes per a la lluita.
c Els homes lluiten amb les dones amb armes.
d A les lluites les dones proporcionen armes als homes.

49
 Unitat 2 · Llengua

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 17
1. agnus, agne, agnum, agni, agno, agno, agni, agni, agnos, agnorum, agnis, agnis / caper, caper,
caprum, capri, capro, capro capri, capri, capros, caprorum, capris, capris / proelium, proelium,
proelium, proelii, proelio, proelio, proelia, proelia, proelia, proeliorum, proeliis, proeliis.

2. annorum (genitiu plural), legatum (acusatiu singular), viri (genitiu singular o nominatiu
o vocatiu plural), loco (datiu o ablatiu singular), pago (datiu o ablatiu singular), magister
(nominatiu o vocatiu singular), popule (vocatiu singular), deos (acusatiu plural), vir (nominatiu
singular), modos (acusatiu plural), liberos (acusatiu plural), filio (datiu o ablatiu singular), equis
(datiu o ablatiu plural), libros (acusatiu plural), filii (genitiu singular o nominatiu o vocatiu plural),
gladii (genitiu singular o nominatiu o vocatiu plural), agrorum (genitiu plural), animum (acusatiu
singular), magistris (datiu o ablatiu plural), virorum (genitiu plural), annos (acusatiu plural),
populum (acusatiu singular), dominus (nominatiu singular).

3. La taula ha de quedar així:

Cas i nombre Complement Nominatiu Traducció

oculis datiu i ablatiu plural CI, CC oculus als ulls, amb els ulls
servos acusatiu plural CD servus als esclaus (CD)
arbitrorum genitiu plural CN arbiter dels àrbitres
vesperi genitiu singular / CN, Subj, vesper del vespres / els
nom. o voc. pl. interpel·lació vespres / oh, vespres!
Corinthum acusatiu singular CD Corinthus Corint (CD)
cupresse vocatiu singular interpel·lació cupressus oh, xiprer!
lupi genitiu singular / CN, Subj, lupus del llop / els llops /
nom. o voc. pl. interpel·lació oh, llops!
fabro dat. o abl. sing. CI, CC faber a l’artesà / amb, per
l’artesà
gladio dat. o abl. sing. CI, CC gladius a l’espasa / amb, per
l’espasa
nuntius nom. sing. Subj nuntius el missatger

4. a In domini villis, nympharum statuae muros ornant. A les vil·les dels senyors, estàtues de
nimfes decoren les parets. b Graecia poetarum et philosophorum patria est. Grècia és la pàtria
dels poetes i els filòsofs. c Poetae populorum gloriam celebrant. Els poetes celebren la glòria
dels pobles. d Coloni dominorum hortos cum diligentia curant. Els camperols cuiden els jardins
dels senyors amb diligència. e Equorum potentiam pueri timent. Els nens temen el poder dels
cavalls. f Dominus in villa cum filiis habitat. El senyor viu a la vil·la amb els seus fills. g Medici
remedium contra viperarum virus excogitant. Els metges pensen un remei contra el verí de les
víbores. h Metellus agros vastat, castella et oppida incendit. Metel devasta els camps, incendia
els castells i les poblacions.

5. La classificació és:

Carns Peixos Verdures Fruites Ocells

murena,
pullus, phaseolus, anser,
congre, cerasum, uva,
porcellus, lactuca, cygnus,
mullus, pirum
vitulus, aper cucurbita gallina
thunnus

50
 Unitat 2 · Llengua

6. a Els artesans tenen cisells i martells. b Als boscos El xai tem els paranys dels llops. g Propter frumenti
d’Itàlia els porcs senglars devasten els camps dels inopiam tribuni reducunt in oppidum copias sociorum:
camperols. c Sovint els nens no obeeixen els mestres. A causa de la manca de blat els tribuns porten a la
d Els mestres llegeixen un llibre als deixebles al camp ciutat els exèrcits dels aliats. h In Nilo, fluvio Aegypti,
sota un faig. e Els camperols veuen un incendi als est crocodilus et hippopotamus: Al Nil, riu d’Egipte,
camps i invoquen del déu l’ajut de la pluja. f Arriba el hi ha un cocodril i un hipopòtam. i Poetae ad amicum
vespre i la natura reposa. g Èdip mata Laios de forma epistulam ex Asia mittunt. Els poetes envien una carta a
imprudent i a continuació té fills de Iocasta. h Els l’amic des d’Àsia. j Incola oppidum munit et fossa cingit.
sacerdots sacrifiquen les víctimes amb ganivets davant L’habitant defensa la ciutat i la cenyeix amb un fossat.
dels altars. i Els llibres dels filòsofs proporcionen
saviesa. 11. a Mecicus servorum morbos sanat. b Consilia
philosophi audimus. c Romani gladiis pugnant. d
7. La classificació és: Ventus horti muros vastat. e Dominus lupum vulnerat.
f Aegyptus non in Europa, sed in Africa est. g Agricola
Són com puer, -i Són com magister, -tri
agrum arato colit. h Ira insaniae initium est.
puer, pueri / faber, fabri / aper, apri / ager, agri
vesper, vesperi / / magisteri, magistri / liber, libri / Pàgina 19
liber, liberi minister, ministri / culter, cultri
12. a galeam novam / galeae novae b ager publicus /
agrorum publicorum c proelia longa / proeliis longis
8. Les paraules són: ciutat fortificada: oppidum / verí:
d miserorum agricolarum / miseros agricolas e aurum
virus / pera: pirum / exemple: exemplum / cel: caelum /
flavum / auro flavo f loci amoeni / loco amoeno g lupus
temple: templum / regal: donum / atri: atrium / guerra:
niger / lupis nigris h vitia impia / vitium impium i fama
bellum.
perpetua / famae perpetuae j curae magnae / cura
magna.
Pàgina 18
9. a Els mariners eviten els perills dels penyasegats amb
13. a multam pecuniam, multae pecuniae b parvum
prudència i perícia. b Els perses destrueixen Atenes amb
agrum, parvi agri c nigrum lupum, nigri lupi d miserum
un incendi. c Mercuri, fill de Maia, és el missatger dels
virum, miseri viri e latam terram, latae terrae f pulchram
déus. d El tirà oprimeix la pàtria amb engany i audàcia,
malum, pulchrae mali.
però els habitants conjuren contra el tirà. e El camperol
apaivaga la ira dels déus amb gran quantitat de víctimes.
14. a acusatiu plural: espases llargues b vocatiu
f Mercuri porta els missatges dels déus. g L’esquena, el
singular: oh, esperit ferm! c datiu plural: als mestres
coll i el braç són membres. h El poeta Orfeu prega als
lliures / ablatiu plural: amb els mestres lliures d acusatiu
déus dels inferns i obté Eurídice. i Els camperols maten
singular: petit camp e nominatiu plural: molts pobles
el llop als boscos amb una maça i llauren els camps amb
/ vocatiu plural: oh, molts pobles f genitiu plural: de
toros. j Els ambaixadors dels romans arriben a la Gàl·lia
bons homes g nominatiu plural: nous déus / vocatiu
i exposen els decrets als gals. k La violència dels vents
plural: oh, nous déus h genitiu plural: de pocs déus i
de vegades devasta els boscos i els camps i destrueix
acusatiu singular: gran llibre j datiu plural: al nen lliure
les ciutats i els pobles. l Ròmul envia ambaixadors als
/ ablatiu plural: amb el nen lliure.
pobles veïns i demana amistat i matrimoni amb el poble
dels romans. m Els romans sovint decoren les quilles
15. a Agricolae filius industrius est. El fill del camperol
dels vaixells amb figures. n A causa de la manca de
és treballador. b Multae statuae templum splendidum
diners els habitants de la ciutat estan greument malalts.
ornant. Moltes estàtues decoren el temple magnífic. c
o Els esclaus tallen pins als boscos. p El vestit no decora
Pratum est plenum liliorum candidorum et odoratorum.
l’home, sinó l’home el vestit.
El prat és ple de lliris blancs i olorosos. d Piratae barbari
sunt. Els pirates són bàrbars. e Vir bonus consilia proba
10. a In villa servus habitat et terram domini colit:
dat. L’home bo dona consells correctes. f Morbus
L’esclau viu a la vil·la i conrea la terra del senyor. b
mortifer miseros oppidi incolas vexat. Una malaltia
Magistri discipulos ob desidiam monent: Els mestres
mortífera persegueix els dissortats habitants de la
adverteixen els deixebles a causa de la seva deixadesa.
ciutat. g In amoena villa rustica multi incolae habitant.
c Lupos agnus timet: El xai tem els llops. d Colubri
A l’agradable vil·la rústica hi viuen molts habitants. h In
caprum mordent et necant: Les colobres mosseguen
opulentis epulis servi convivis multum cibum praebent.
el boc i el maten. e Agricola habet asinos, porcos,
Als banquets opulents els esclaus serveixent molt
agnos, vaccas et gallinas: El camperol té ases, porcs,
menjar als convidats.
xais, vaques i gallines. f Agnus luporum insidias timet:

51
 Unitat 2 · Llengua
16. Laboriosa est servae vita in villa. Sedula semper
serva est, in operis non solum domesticis, sed etiam
in externis. In villa serva cotidie mensam parat, aquam
portat, lucernas accendit, dominae et filiarum pallas
lavat et totam villa purgat. Interdum, si serva perita est,
lanam texit et telas pingit. Servae dat escam gallinis et
herbas capellis. Serva interdum etiam vaccas depascit.
Cum villae incolis semper serena est, praesertim cum
domina et dominae filiis. Servae vita vere dura est.
17. a Els experts mariners dirigeixen la barqueta
segura entre les tempestes. b Entre els pobles lliures
les opinions són lliures. c Una forta tempesta no
atemoreix el mariner expert. d És gran la laboriositat
dels camperols aplicats. e Les funestes guerres
destrueixen les ciutats i els camps. f El mestre blasma
la negligència dels nens mandrosos. g La fama d’un
home famós no s’esvaeix mai. h Els pronunciaments
del poble ignorant són pocasoltes. i Un menjar escàs
no sadolla un estómac amb gana. j La destrucció de la
ciutat de Sagunt dona inici a la Segona Guerra Púnica.
k A les antigues històries hi ha innombrables mostres
de constància i abstinència. l Les tropes d’Alexandre
ocupen la ribera dreta del riu. m La senyora pietosa va
al temple de Diana i ofereix a la deessa un cistell ple de
roses vermelles.
18. Júpiter: robustus, iracundus, saevus, infidus,
longaevus / Apol·lo: formosus, delicatus, tener, lepidus.
Pàgina 20
19. a venit (3a persona del singular del present
d’indicatiu) b curabas (2a persona del singular de
l’imperfet d’indicatiu) c laudabatis (2a persona del
plural de l’imperfet d’indicatiu) d legunt (3a persona
del plural del present d’indicatiu) e censebant (3a
persona del plural de l’imperfet d’indicatiu) f simulo
(1a persona del singular del present d’indicatiu) g
custodiebat (3a persona del singular de l’imperfet
d’indicatiu) h emebas (2a persona del singular de
l’imperfet d’indicatiu) i narras (2a persona del singular
del persent d’indicatiu) j ardebat (3a persona del
singular de l’imperfet d’indicatiu).
20. Scribebam, scribebas, scribebat, scribebamus,
scribebatis, scribebant / saliebam, saliebas, saliebat,
saliebamus, saliebatis, saliebant / prohibebam,
prohibebas, prohibebat, prohibebamus, prohibebatis,
prohibebant / nuntiabam, nuntiabas, nuntiabat,
nuntiabamus, nuntiabatis, nuntiabant.
21. a iubebam (1a persona del singular, ordenava),
iubebamus b scribebat (3a persona del singular,
escrivia), scribebant c manebamus (1a persona del
52
plural, ens quedàvem), manebam d necabant (3a
persona del plural, mataven), nacabat e reperiebatis (2a
persona del plural, trobàveu), reperiebas f relinquebas
(2a persona del singular, deixaves) relinquebatis g
videbant (3a persona del plural, veien), videbat h
habebat (3a persona del singular, tenia), habebant i
scribebatis (2a persona del plural, escrivíeu), scribebas
j amabatis (2a persona del plural, estimàveu), amabas k
parabant (3a persona del plural, preparaven), parabat l
finiebamus (1a persona del plural, acabàvem), finiebam
m revocabas (2a persona del singular, cridaves),
revocabatis n ardebat (3a persona del singular,
cremava), ardebant. Totes les formes estan en imperfet
d’indicatiu.
22. a Romae poetae gloriam patriae laudabant. Els
poetes de Roma lloaven la glòria de la pàtria. b Romani
sociorum beneficiorum memoriam servabant. Els
romans conservaven el record dels benifets dels aliats.
c Graecia poetarum patria erat, Roma populorum
magistra. Grècia era la pàtria dels poetes, Roma, la
mestra dels pobles. d Antonius patriam, non amicorum
commoda, defendebat. Antoni defensava la pàtria, no
les comoditats dels seus amics. e Graecorum insidiae
Troianos terrebant. Els paranys dels grecs aterrien
els troians. f Philosophus prudentiae clara exempla
praebebat. El filòsof proporcionava exemples il·lustres
de prudència. g Neptuni domicilium in pelago erat, in
caeruleo palatio cum nymphis vivebat. El domicili de
Neptú era al mar, vivia amb les nimfes en un palau blau.
h Latebant in fluvii Nili ripis multi magnique crocodili. A
les riberes del Nil s’amagaven molts i grans cocodrils.
23. a L’esclau regava el jardí amb aigua del riu. b Les
respostes dels oracles sovint eren ambigües. c El
llop i el xai bevien aigua a la ribera del riu. d El virus
matava molta gent perquè s’expandia ràpidament. e
Els nens portaven tauletes de cera i un punxó afilat a
l’escola. f Al vespre, l’esclau portava un sac de cebes
a les espatlles cap a la vil·la. g L’esclau escoltava
atentament les bones paraules del senyor. h A l’impluvi
de la vil·la dedicava un petit altar als déus de la família.
i Alexandre defensava el campament amb l’ajut de les
tropes. j Oh, Narcís, miraves la teva figura a l’aigua i
et morfonies de desig entre les herbes. k El verí dels
escurçons matava els legionaris de Corneli al desert.
l Els romans sovint obtenien esclaus i riqueses de la
guerra. m Els Jocs Olímpics acabaven les enemistats,
les guerres i els odis.
24. a Els cavalls saltaven i corrien pel camp. / Equus
per campum saliebat et currebat. b L’alt faig feia una
ombra agradable a l’ase i al cavall. / Latae fagi gratam
umbram asino et equo dabant. c Els germànics sempre

estimaven les guerres i menysteien la fugida a la guerra.
/ Germanus bella semper diligebat et fugam in proelio
contemnebat. d Els aliats dels romans assetjaven
les ciutats de la Gàl·lia i preparaven la destrucció
dels habitants. / Romanorum socius oppida Galliae
obsidebat et incolarum exitium parabat. e Els homes
romans custodiaven els diners al temple de saturn. /
Vir Romanus in Saturni templo pecuniam custodiebat. f
Els filòsofs no es preocupaven del poble, no estimaven
els negocis i menyspreaven l’or i la plata. / Philosophus
vulgus non curabat, negotia non amabat, aurum et
argentum spernebat. g Mentrestant les paraules de
Marc, tribú de Roma, excitaven els espertits dels homes.
/ Interea verbum Marci, tribuni Romae, virorum animos
movebat. h A les selves espesses les noies buscaven
ombra. / In densis silvis puella umbram quaerebat.
25. a Puer librum amico dabat. b Romanorum
legatus socios salutabat. c Inimicorum insidias legatis
nuntiabat. d Camillus Romam armis custodiebat.
e Insulae incolae cibum non habebant et auxilium
petebant. f Ancilla vinum ad mensam ducebat. g Servi
epulas dominorum decorabant.
Pàgina 21
DEL LLATÍ AL CATALÀ
26. Sempre perviu la forma vulgar: cantare > cantar,
masculi > mascle, infantes > infants, hibernus > hivern,
mercatum > mercat, ploro > ploro, campus > camp,
formaticum > formatge; bella > bella, terra > terra,
grassi > grassos, ungulas > ungles, fortiam > força.
LLATINISMES
27. a Era impossible detectar irregularitats en aquell
maremàgnum de factures. b El lapsus del professor
va ser imperdonable: va dir que l’examen seria de
fraccions, quan era d’equacions. c La postdata del
fullet esmenava la data del concert: no es faria el 17 de
setembre, sinó el 21 d’octubre. d La nova Llei de la funció
pública vol gratificar amb un plus els funcionaris que
no faltin mai a la feina. e Els secretaris van redactar un
memoràndum amb el resum dels acords que s’havien
pres en les diferents reunions. f L’any que ve ja no
existirà aquest impost, però a l’ínterim l’hem de pagar.
Pàgina 22
SINTAXI
28. a Ens apropem al Nil, riu d’Egipte. b El poeta
Homer és digne d’una gran fama. c Els gals expolien
Delfos, el melic del món. d Alexandre llegeix sovint els
llibres d’Homer. e Els germànics, un poble fort, porten
els captius a un lloc desert.
29. Les frases (amb comes) queden així: a Ad Nilum,
Unitat 2 · Llengua
magnum fluvium Aegypti, appropinquamus. b
Homerus, antiquus poeta, magna fama dignus est. c
Delphos, terrarum sacrum umbilicum, Galli spoliant.
d Alexander Homeri, clari poetae, libros saepe legit. e
Germani, strenuus ferusque populus, ad locum aridum
captivos ducunt.
30. a Sicilia insula poetarum patria est. b Dianam,
silvarum dea, invocatis. c Orpheus Prosepinae,
Inferorum reginae, animum commovet. d Hiberus per
Hispaniam, Romanam provinciam, fluit. e Agricolae
agnos, aquilarum praedam, custodiunt.
31. a Els llops atemoreixen les nenes als boscos. b Els
mariners temien la tempesta, ja que el cel era fosc i
bufava el bòrees, vent violent. c El mestre estima la
saviesa dels poetes i els filòsofs. d Els grecs donen
protecció a Metel, ambaixador dels romans. e L’esclau
decora el jardí amb pollancres i alegra els ulls dels
senyors. f La guerra destrueix el temple de Vulcà,
l’artesà dels déus. g El senyor va al bosc des de casa i
sacrifica víctimes als altars. h Teseu, fill d’Egeu, mata
a l’illa de Creta el Minotaure, un monstre horrible, amb
l’ajut d’Ariadna. i Els gals, un poble salvatge, vencen
els enemics amb una llarga lluita. j Al món la terra,
el vent, l’aigua i el foc creen la natura d’una manera
admirable.
32. a Vesta, Saturni et Rheae filia, flammam sacram
custodit. b Officina Vulcani, Iovis et Herae filius, in
Aetna est. c Videmus Minervam, Iovis et Prudentiae
filiam, sapientiae deam. d Mercurius, Iovis et Maiae
filius, commercii ac viarum patronus est. e Neptunus,
Saturni et Rheae filius, aquarum imperium habet et
aquas vel placat vel agitat.
Pàgina 23
Auster (S), ventus infestus (aposició), pestilentiam
(CD) gignit (V) et (conj.) multos morbos (CD) parat
(V). L’austre, un vent hostil, produeix la pesta i causa
moltes malalties.
Pàgines 25 i 26
TEXTOS
1 Europa és una bona noia grega. Europa i i les seves
amigues juguen, corren, llencen la pilota, agafen flors.
De sobte les noies veuen un toro gran i blanc. Les noies
estan atemorides i fugen. El toro, però, no és ferotge.
Així, doncs, Europa va cap al toro, allarga la mà dreta
i toca el toro mansuet. El toro mugeix: Europa agafa
herbes i dona les herbes al toro. El toro menja les
tendres herbes. Tot seguit Europa mira l’ampla gropa
del toro. Finalment puja a la gropa, s’hi asseu i crida:
«Oh, amigues, veniu i mireu!». Immediatament el toro
53
 Unitat 2 · Llengua

s’aixeca i corre ràpidament. Europa crida. Les amigues
ploren tristes. El toro, per la seva part, abandona el
camp, va a l’oceà, entra a les fredes aigües i neda: Europa
està aterrida. De sobte el toro diu: «no socun toro, sinó
Júpiter. No socni dolent ni ferotge: t’estimo». Aleshores
Europa no plora. Aviat arriben a una nova terra. El toro fa
baixar Europa i agafa una forma divina. Immediatament
es casa amb Europa i anomena la terra Europa.
2 Mercuri, fill de Júpiter i Maia, era el missatger dels
déus i vivia amb els déus i les deesses a l’Olimp. Els
grecs també consideraven Mercuri el déu del comerç,
de l’eloqüència i dels somnis. Era famós per la seva
astúcia i enginy: encara nen agafa el ramat d’Apol·lo,
fa una lira i amb el so de la lira delecta els banquets
dels déus. Era el patró dels camins, per la qual cosa a
les cruïlles dels camins hi havia estàtues de Mercuri. Els
habitants de Grècia decoraven les estàtues de Mercuri
amb corones. També era el patró del camí a l’infern i hi
portava les ànimes dels difunts.
3 El poeta Orfeu viu a Tràcia, amb el so de la lira
apaivaga les feres i fins i tot mou les pedres. El dia del
casament una serp mossega la dona d’Orfeu, la bella
nimfa Eurídice. Eurídice, a causa del verí, perd la vida
i baixa als inferns, el domicili dels morts. Orfeu plora
llargament, rebutja el menjar, vaga pels boscos: sempre
desitja l’esposa. Finalment arriba al Tàrtar i s’adreça al
tron de Prosèrpina, la deessa dels inferns. Orfeu canta
suaument amb la lira i les ombres dels morts van cap
a ell; el monstre Cèrber calla i cessen els suplicis dels
condemnats. El poeta commou l’esperit de Prosèrpina
i la deessa escolta els seus desitjos: torna Eurídice
a Orfeu, però en el camí des dels inferns cap a terra
l’home no ha de girar els ulls cap a l’esposa. Orfeu,
però, per la joia de Prosèrpina, no fa cas de les paraules
i gira els ulls: immediatamet Eurídice s’esvaeix dels ulls
del seu marit en un ventijol.
4 Després de la Guerra de Troia Ulisses navega a Ítaca;
arriba amb els seus companys a la terra del monstre
Polifem, fill del déu Neptú. Polifem tenia un sol ull i
vivia amb les cabres; de tant en tant portava les cabres
als camps, i de nit les tornava a la cova: aleshores
Polifem posava una pedra immensa davant de la
porta de la cova. Aquell dia causalment també tanca
Ulisses i els seus companys a la cova i diu: «tinc gana:
vull els teus companys». Ulisses no suporta el terrible
espectacle: dona vi a Polifem, emborratxa el monstre
i diu: «Soc Ningú: no et dono els companys, Polifem,
sinó vi». Polifem beu el vi i finalment la son s’apodera
del monstre: Ulisses treu l’ull del monstre amb un tronc
roent. Polifem s’exclama, crida, tanca la cova, fa venir
els amics i diu: «Ningú m’encega»; però els amics riuen.
Mentrestant Ulisses es lliga a ells i els seus companys a
les cabres i fuig de la cova.

5.2 Solucionari del test d’autoavaluació

1.
Cas Singular Plural Singular Plural
Nominatiu officium officia vesper vesperi
Vocatiu officium officia vesper vesperi
Acusatiu officium officia vesperum vesperos
Genitiu officii officiorum vesperi vesperorum
Datiu officio officiis vespero vesperis
Ablatiu officio officis vespero vesperis

2.
sedeo (2a conjugació) impello (3a conjugació)
1a sedebam impellebam
Singular

2a sedebas impellebas
3a sedebat impellebat
1a sedebamus impellebamus
Plural

2a sedebatis impellebatis
3a sedebant impellebant

3. 1e / 2a / 3f / 4i / 5b / 6c / 7d / 8h / 9g / 10k / 11j

4. a viam arduam b terram fecundam c sententiam claram d invidiam alienam

54
 Unitat 2 · Llengua

5. 1a / 2b / 3b

6. Clarum oppidum Asiae Troia est. Troiani oppidum incolunt atque cum Graecis pugnant, nam
Graeci Troiam obsident. Belli causa Priami filius est, nam pulchram Graeciae feminam raptat
et secum vehit. Multi dei Graecos iuvant. Multi populi deique Troianos quoque iuvant. Graeci
Troianique varia fortuna in latis Troiae campis strenue pugnant. Tandem Graeci Troiam dolo
expugnant atque praeclaram victoriam obtinent. Viros, feminas et pueros interficiunt aut
capiunt. Oppidi tecta templaque ferro flammaque impie delunt.

7. 1a / 2a / 3c / 4d

55
3 Llengua

1 Les competències de la unitat 58

1.1 Competències bàsiques 58
2 Programació d’aula 59
3 Orientacions didàctiques 60
4 Test d’autoavaluació 61
5 Solucionari 64
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 64
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 67
 Unitat 3 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Compètencies bàsiques

Morfosintaxi CL: Saber buscar paraules al diccionari fent les transformacions adequades.
nominal CI: Ordenar les síl·labes d’una paraula perquè tingui sentit.
CL: Relacionar antònims per perfilar més exactament el significat d’una paraula.

Morfosintaxi CL: Conèixer les característiques de l’infinitiu com un mode al qual falten certes categories.
verbal CL: Relacionar imatge i text per entendre més exactament el significat d’una paraula.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex en una
anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer episodis importants de l’època fundacional de Roma i la monarquia.

context CS: Relacionar les formes polítiques i socials de les primeres etapes de la història de Roma amb la
seva evolució posterior en la història d’Europa.

58
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar i declinar paraules de la tercera 1. La tercera declinació 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 1 CL

S2 declinació. 2. L’apofonia 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 2 CC
S3 Analitzar el fenomen fonètic de l’apofonia. 17, 18 3

S4 Identificar formes d’infinitiu de present actiu. 3. L’infinitiu de present actiu 19, 20, 21, 22 1 CL
2 CC
3

S5 Identificar formes d’infinitiu concertat. L’infinitiu concertat 21, 22 1 CL

2 Programació d'aula

2 CC
3

S6 Reconèixer elements lèxics llatins que continuen El llatí vulgar a Hispània 23, 24 6 CL
en el català. Llatinismes: sentit modal 8 CC
Identificar llatinismes i conèixer-ne el significat.

S7 Identificar les principals conjuncions coordinants Les conjuncions de coordinació Activitats: 25, 26 1 CL
llatines. 2 CC
3

S8 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 35 3 CLCC
en l’oració.

S9 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 36 1 CL

S10 i 37 2 CC
S11 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 3 · Llengua

59
 Unitat 3 · Llengua

Del llatí al català

3 Orientacions didàctiques Farem una presentació de les característiques del llatí
vulgar a la Tarraconense. Veurem de quina manera va
influir en l’estructura del català. Compararem el català
La tercera declinació. Temes en consonant
amb el castellà; això ens permetrà exemplificar el que
En primer lloc ens assegurarem que s’entén bé
hem explicat.
la diferència entre parisil·làbic i imparisil·làbic.
Després, anirem repassant els tipus d’imparisil·làbics
Podem aportar aquestes dades complementàries
i comentarem la peculiaritat de cadascun. Que els
sobre la romanització a Catalunya:
alumnes tinguin en compte aquestes normes:
• La combinació de consonant oclusiva velar (-c, -g) • La romanització a l’àrea de l’actual Catalunya fou
bastant primerenca. Els romans van desembarcar
seguida de -s s’escriu x.
a Empúries el 218 aC. La romanització fou feta,
• Una consonant dental (-t, -d) davant -s desapareix. sobretot, per colònies agrícoles que hi establiren els
• Una nasal (n) final de mot desapareix. veterans llicenciats de les legions romanes.
Si volem presentar d’una altra manera a com es fa • A la Bètica, que era una zona molt urbanitzada, la
romanització també fou intensa però diferent: aquí
en el llibre les terminacions de nominatiu i genitiu de
foren les classes altes indígenes romanitzades les
la tercera declinació imparisil·làbica, podem copiar
transmissores del llatí. Era, per tant, un llatí de caire
aquest quadre a la pissarra:
més escolar i culte.
Nominatiu Genitiu Exemple • A través del port de Tarragona i de la Via Augusta,
-vocal + x -vocal + cis/gis fax, facis, strix, strigis que donava unitat a tota la zona costanera de la
província, penetraven fàcilment les innovacions
-vocal + s -vocal + tis/dis civitas, civitatis, pes, pedis
lingüístiques que es difonien des de Roma.
-vocal + bs vocal + bis plebs, plebis
• La crisi de l’Imperi Romà del segle III dC provocà la
-vocal + ps -vocal + pis princeps, principis invasió i la devastació del territori pels francs i pels
-vocal + l -vocal + lis sol, solis alamans. Un cop retirats, i com a conseqüència de les
-vocal + r -vocal + ris mulier, mulieris invasions, s’inicia la decadència de la vida urbana, i
l’aristocràcia romanitzada poderosa abandona les
-ur -ŏris robur, roboris
ciutats per establir-se al camp en vil·les, algunes de
-er -tris mater, matris molt fortes i poderoses.
-vocal +
-vocal + m/n + is
hiems, hiemis sanguins, • Els historiadors i els arqueòlegs han comprovat que
m/n + s sanguinis durant l’última època de l’Imperi les relacions culturals
-en -inis crimen, criminis i comercials van ser més intenses amb l’Àfrica del
-on -onis Platon, Platonis Nord que no pas amb les Gàl·lies o amb Itàlia.
regio, regionis, homo, • Durant tot el període de dominació romana el litoral
-o -onis/inis de la Tarraconense mai no trencà la comunicació
hominis
amb la Gàl·lia del Sud i amb Roma, amb la qual cosa
facinus, facinoris, pondus,
-us -voc + ris la romanització fou progressiva, ininterrompuda i
ponderis
oberta a les innovacions.
-ut -itis caput, capitis

Llatinismes
L’infinitiu de present actiu. L’infinitiu concertat
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
Explicarem les construccions d’infinitiu concertat.
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
S’assemblen molt a les catalanes i no han de portar
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
cap complicació. Advertirem que en llatí hi ha un altre
tipus d’ús de l’infinitiu, les construccions d’infinitiu,
Sintaxi
que s’estudiaran a la Unitat 10.
Explicarem els tipus de coordinades. Indicarem que
estan molt relacionades amb la conjunció que les
Deixarem temps a classe per fer els exercicis. De
introdueix.
vegades, és interessant que disposin de l’hora lliure
per fer la feina tot sols, amb la nostra vigilància. Només
Textos en context
així seran plenament conscients de les mancances que
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
tenen i les podran superar per ells mateixos. Cal tenir
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
en compte que és important també donar-los feina
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
per fer a casa, especialment algun text per traduir.
peu, amb explicacions gramaticals.

60
 Unitat 3 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina les paraules multitudo, multitudinis i agmen, agminis:

Cas Singular Plural Singular Plural

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Escriu l’infinitiu de cada verb:

a amitto (3) d caveo (2) g exsilio (4)

b saluto (1) e cupio (3) h perduco (3)

c supero (1) f statuo (3) i redeo (4)

3. Identifica la traducció correcta per a aquestes oracions:

1 Consulis fortitudinem et legionum virtutem scriptor narrabat.

a L’escriptor narrava la fortalesa del cònsol i la virtut de les legions.
b L’escriptor narrava la fortalesa de les legions i la virtut del cònsol.
c El cònsol narrava la fortalesa de les legions i la virtut de l’escriptor.
d El cònsol narrava la fortalesa de l’escriptor i la virtut de les legions.
2 Nimiae animi cupiditates et corporis voluptates saepe hominibus nocent.
a L’esperit excessivament desitjós i el cos que estima massa els plaers perjudica els
homes.
b Els desitjos excessius de l’esperit i els plaers del cos sovint perjudiquen els homes.
c Un esperit que desitgi massa coses o un cosa que estimi excessivament els plaers
perjudicaran els homes.
d Els desitjos moderats de l’esperit o bé els patiments del cos de vegades perjudiquen
els homes.
3 Discipulus industrius multa carmina scriptorum clarorum legit.
a Els escriptors famosos llegeixen molts poemes als deixebles diligents.
b El deixeble diligent llegeix molts poemes d’escriptors famosos.
c Els alumnes llegeixen a l’escola poemes diligents d’escriptors famosos.
d Els deixebles diligents llegeixen molts poemes d’un escriptor famós.

61
 Unitat 3 · Llengua

4 Romanorum legionibus consules in bello imperabant.

a El cònsol romà manava sobre les legions a la guerra.
b En les guerres romanes, els cònsols manaven sobre les legions.
c En les guerres dels cònsols, els romans manaven sobre les legions.
d Els cònsols manaven sobre les legions dels romans a la guerra.
5 Fures et latrones inter homines erant et sunt.
a Els homes sempre són i seran lladregots i lladres.
b Entre els homes hi havia i hi ha lladregots i lladres.
c Els homes sempre seran robats per lladregots i lladres.
d Els lladres i els lladregots sempre són castigats pels homes.

4. Completa les oracions amb el substantiu entre parèntesis, declinat correctament:

a Sabini et Romani parent consiliis ________________ (mulier, mulieris) et regnum

consociant.

b Germani corpora robusta et valida habent, e silva veniunt gladiisque ________________

(rex, regis) puniunt.

c Precibus et lacrimis mulieres impellunt maritos et patres ad ________________ (pax,

pacis) et ad amicitiam.

d ________________ (legio, legionis) magna audacia pugnant castraque acriter

defendunt.

e In belli temporibus terra habet magnum numerum ________________ (corpus,

corporis).

5. Encercla la paraula adequada en cada cas:

Carthago oppidum ignotum/praeclarum in Africae ora erat; oppidi origo/ruina mira est. Dido,

mulier pulchra, ex Tyro  in Hispaniam/Africam cum paucis comitibus fugit et ibi oppidum

condit. Procella saeva/quieta Aeneam profugum ad Africam ducit. Aeneas reginae pulchrae

pugnas Troianas narrat. Dido magnam ignaviam/fortitudinem amat, sed infidus Troianus ex

Africa cum sociis ad oras Italiae navigat. Misera Dido dolorem/laetitiam morte vitat.

6. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Orfeu i Eurídice
Athenis aviae puellis et pueris saepe Orphei et Eurydicae fabulam narrabant. Orpheus lyrae
sono etiam beluas molliebant; Eurydicam in matrimonio habebat beatamque vitam agebant.
Sed olim vipera Eurydicam necat: puellae anima in Inferos descendit, ubi Proserpina regnat.
Tum Orpheus Eurydicam recuperare exoptat: in Inferos descendit, ad Proserpinae solium
accedit, lyra suaviter canit et umbrarum deae animum movet. Itaque Proserpina poetae
votum exaudit. Sed in via Orpheus puellam spectare non debet. Orpheus gaudio exultat, sed
postea deae iussum neglegit et oculos in Eurydicam vertit. Statim Inferorum regina puellam
revocat: frustra Orpheus flet et Eurydicam vocat.

62
 Unitat 3 · Llengua

1 Athenis aviae puellis et pueris saepe Orphei et Eurydicae fabulam narrabant.

a Les àvies d’Atenes explicaven sovint als nens i les nenes la faula d’Orfeu i Eurídice.
b Les àvies sovint explicaven als nens i nenes d’Atenes la faula d’Orfeu i Eurídice.
c Els nens i nenes sovint explicaven a les àvies d’Atenes la faula d’Orfeu i Eurídice.
d A Atenes les àvies sovint explicaven la faula d’Orfeu i Eurídice a les nenes i als nens.
2 Puellae anima in Inferos descendit, ubi Proserpina regnat.
a La nena baixa l’ànima als inferns, on regna Prosèrpina.
b Prosèrpina porta l’ànima de la nena als inferns, on regna.
c La nena baixa amb la seva ànima als inferns, on regna Prosèrpina.
d L’ànima de la nena baixa als inferns, on regna Prosèrpina.
3 Lyra suaviter canit et umbrarum deae animum movet.
a La lira canta suaument i commou l’esperit de la deessa de les ombres.
b La deessa de les ombres canta suaument amb la lira i commou l’esperit.
c Canta suaument amb la lira i commou l’esperit de la deessa de les ombres.
d La lira canta suaument i la deessa de les ombres es commou en el seu esperit.
4 Orpheus gaudio exultat, sed postea deae iussum neglegit et oculos in Eurydicam vertit.
a Orfeu exulta d’alegria, però posteriorment descuida l’ordre de la deessa i gira els ulls a
Eurídice.
b Orfeu s’alegra i gaudeix, però posteriorment oblida el que li havia manat la deessa i
mira els ulls d’Eurídice.
c Orfeu té una gran alegria, però posteriorment menysprea l’ordre de la deessa i gira els
ulls cap a Eurídice.
d Orfeu té una gran alegria, però al final la deeesa li ordena que oblidi i que giri els ulls
cap a Eurídice.

63
 Unitat 3 · Llengua

5 Solucionari

5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

Pàgina 29
1. a voluptatum: 3a, dels plaers b verbis: 2a, amb les paraules c ducis: 3a, del general d militum:
3a, dels soldats e scriba: 1a, l’escrivent f proeliis: 2a, amb les guerres g stationis: 3a, de la guàrdia
h fulmina: 3a, els llamps i virtuti: 3a, a la virtut j consulum 3a, dels cònsols k regni: 2a, del regne
l oppidi: 2a, de la ciutat m ramum: 2a, ram n carmina: 3a, poemes o praetori: 3a, al pretor p
sacella: 2a, les capelles.

2. Parisil·làbics: aedes, aedis, auris, auris, clades, cladis, imber, imbris / Imparisil·làbics: arbor,
arboris, lex, legis, numen, nominis, origo, originis.

3. Les apofonies són: e/i: lumen, luminis (llum), carmen, carminis (poema), volumen, voluminis
(volum), limen, liminis (llindar), flumen, fluminis (riu), miles, militis (soldat) / u/i: caput, capitis
(cap) / u/o: tempus, temporis (temps), pectus, pectoris (pit) / u/e: genus, generis (gènere),
munus, muneris (tasca) / o/i: imago, imaginis (imatge), margo, marginis (marge), origo, originis
(origen), valetudo, valetudinis (fortalesa).

4. a nuces: nux b legum: lex c senectutem: senectus d temeritati: temeritas e vocum: vox f
equitum: eques

5. a equiti (datiu singular): eques, equitis b solem (acusatiu singular): sol, solis c rege (ablatiu
singular): rex, regis d Neronem (acusatiu singular): Nero, Neronis e hominum (genitiu plural):
homo, hominis f aeris (genitiu singular): aes, aeris g morti (datiu singular): mors, mortis h militibus
(datiu o ablatiu plural): miles, militis i moribus (datiu o ablatiu plural): mos, moris j laborem
(acusatiu singular): labor, laboris k militum (genitiu plural): miles, militis l seges (nominatiu
singular): seges, segetis m obsidem (acusatiu singular): obses, obsidis n defensores (nominatiu,
vocatiu o acusatiu plural): defensor, defensoris o parietes (nominatiu, vocatiu o acusatiu plural):
paries, parietis p uxoris (genitiu singular): uxor, uxoris q paludum (genitiu plural): palus, paludis
r ulceras (acusatiu plural): ulcera, ulcerae s numerum (acusatiu singular): numerus, numeri t
radici (datiu singular): radix, radicis u praeceptor (nominatiu o vocatiu singular): praeceptor,
praeceptoris v venatoribus (datiu o ablatiu plural): venator, venatoris w nutrices (nominatiu,
vocatiu o acusatiu plural): nutrix, nutricis x latrones (nominatiu, vocatiu o acusatiu plural): latro,
latronis.

6. La taula s’ha de completar així:

Nom. sing. Ac. sing. Dat. sing. Nom./ Ac. pl. Gen. pl.
virtus virtutem virtuti virtutes virtutum
rex regem regi reges regum
consul consulem consuli consules consulum
ver ver veri vera verum
uxor uxorem uxori uxores uxorum
miles militem militi milites militum

7. a civitatem b lumen c iudicem d imperatorem e florem f pecus g oratorem h viatorem i carmen

j flumen.

8. a pulchrae regioni (datiu singular): pulchris regionibus b facunde orator (vocatiu singular):
facundi oratoris c bonas virtutes (acusatiu plural): bonam virtutem d feros milites (acusatiu
plural): ferum militem e novo nomine (ablatiu singular): novis nominibus f multorum corporum

64

(genitiu plural): multi corporis g per ferum ducem
(acusatiu singular): per feros duces h strenuorum
fratrum (genitiu plural): strenui fratris i sedularum
mulierum (genitiu plural): sedulae mulieris j longi
itineris (genitiu singular): longorum itinerum.
9. La classificació dels substantius és: milites: dental
/ virtute: dental / pastor: líquida / gregem: velar /
praeceptor: líquida / Caesar: líquida / regis: velar /
agminis: nasal / iuventutem: dental / hominis: nasal
/ perturbationum: nasal. Traduccions: a Els soldats
defensen el campament amb virtut i armes. b Pels
camps els pastors condueixen el ramat al riu. c El
preceptor lloa els deixebles aplicats. d Cèsar impedeix
la fugida del rei. e Els germànics de seguida oculten
els bagatges a les selves. f Els filòsofs eduquen la
joventut. g Els crims horribles de l’home són causa de
pertorbacions.
Pàgina 30
10. a Hannibal ab Hispania in Italiam magnam equitum
copiam adducit. Anníbal porta una gran quantitat de
soldats des d’Hispània fins a Itàlia. b Semper hominibus
libertatis nomen carum est. El nom de la llibertat
sempre és car als homes. c Iudices legum custodes
sunt. Els jutges són els vigilants de les lleis. d Strenui
milites patriae libertatem defendunt. Els coratjosos
soldats defensen la llibertat de la pàtria. e Pastores ad
fluminum ripas greges ducunt. Els pastors porten els
ramats a les riberes dels rius. f In silvis arborum multa
genera sunt. Als boscos hi ha molts tipus d’arbres. g
Multis hominibus divitiae nimiae sunt. Per a molts
homes les riqueses són excessives. h Romani captivos
ad consulem ducunt. Els romans porten els captius al
cònsol.
11. a Els camperols sembren blat i amb l’arada conreen
la terra. b Els homes passegen amb gran plaer amb
les seves dones prop del temple de Mercuri. c Els
nens aprenen els poemes dels poetes famosos. d Al
vespre, al camp, els camperols van a les cabanes. e
Els soldats mostren una gran virtut en el combat. f Els
romans rapten les dones i filles i germanes dels sabins.
g Moltes i variades flors cobreixen les riberes del riu. h
L’agradable ombra dels arbres agrada a la senyora i a
les altres dones. i Deixebles, sovint ignoreu els noms
dels cònsols romans. j Les matrones romanes lliuren
una corona a la rossa Ceres. k La incursió sobtada dels
númides pertorba les files dels cavallers romans.
12. frigus – calor: frigus – calorem / amor – odium:
amorem – odium / iuventus – senectus: iuventutem
– senectutem / libertas – servitus: libertatem –
servitutem.
Unitat 3 · Llengua
13. a Lepores in segetibus latent. b Consulis legiones
oppidum occupant. c Mulier poma in arboribus colligit.
d Poetae carmina hominis virtutem canebant. e
Medicus militis vulnera curat. f Romanorum legionibus
consules in bello imperant. g Consulum fortitudinem et
legionum virtutem clarus scriptor narrabat.
14. a agmen, agminis c dux, ducis e eques, equitis f
legio, legionis h miles, militis j pedes, peditis
15. 1 arbor 2 eques 3 flumen 4 civitas 5 tubicen / arbor,
arboris: tema en líquida / tubicen, tubicinis: tema en
nasal / eques, equitis: tema en dental / flumen, fluminis:
tema en nasal / civitas, civitatis: tema en dental.
16. a Els romans rebutjaven amb força el nom del rei.
b Els poetes celebren els grans amors dels déus i els
homes. c De vegades els grans amors no són duradors.
d El camperol sembra arbres fruiters. e Ròmul rep una
multitud de veïns a la ciutat. f Tarquini Prisc duplica el
nombre de senadors. g El cònsol penetra a les trinxeres
amb cavallers i soldats d’infanteria. h Alexandre, rei de
Macedònia, supera molts reis i prínceps. i Només la
virtut proporciona un plaer etern. j La glòria és l’ombra
de la virtut. k Les orenetes emigren cada any a regions
llunyedanes. l El corb seu a dalt d’un arbre. m L’orador
condueix els jutges a la commiseració. n La fortalesa
és el menyspreu dels dolors i els esforços. o El desig
d’honor i de glòria porta molta gent a la virtut. p La
salvació de la ciutat es troba en les lleis. q Pitàgores
apaivagava les pertorbacions de l’esperit amb la lira.
17. a El temps esborra de la memòria dels homes
ciutats grans i opulents (tempus). b En temps antics
els romans mantenien els pactes i posaven el vertader
honor en la virtut (tempus, foedus, decus). c L’astre
il·lumina el camí del viatger (sidus). d Amb una victòria
admirable dels soldats grecs els déus castiguen els
crims dels perses (scelus). e La senyora decora la
casa amb flors de molts tipus (genus). f Els diligents
camperols conreen els petits camps del cònsol (rus). g
Els regals dels amics, fins i tot si són petits, sempre són
agradables (munus). h El soldat rep ferides mortíferes
a la batalla (vulnus).
18. a Militum virtus patriam defendit. b Milites in
proelio strenue gladiis pugnant. c Veritas est filia
temporis. d Viatores magna velocitate ambulabant.
e Iuventus libertatis aetas est. f Ducum, equitum
militumque virtutem laudamus. g Gladiator multa
vulnera in pectore accipiebat. h Iusti iudicis honestatem
miramus. i Strenui milites legem et pacem defendunt. j
Antiquis temporibus regles pastores erant et custodes
morum. k Consul civium vitam servat et cives consulis
65
 Unitat 3 · Llengua
virtutem laudant. l Sacerdotes taurorum capita floribus
ornabant.
Pàgina 32
19. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: trahere, cogitare,
edere, fodire, trudere, latere, invenire, ludere, frangere,
exspectare.
20. a docere: doceo (2a) b invenire: invenio (4a) c
revertere: reverto (3a) d fugire: fugio (3a) e ornare: orno
(1a) f ferire: ferio (4a) g tacere: taceo (2a) h pugnare:
pugno (1a) i timere: timeo (2a) j dare: do (1a) k curare:
curo (1a) l agere: ago (3a) m discedere: discedo (3a) n
audire: audio (4a) o inspicere: inspicio (3a).
21. a Aprendre és útil. b Els camperols no estimen llaurar
la terra. c El camperol venera els déus i amb moltes
víctimes espera obtenir la benevolència dels déus. d
Alexandre espera arribar a l’Indus: per tant condueix
els grecs per llocs deserts i desconeguts. e Els parts, un
poble salvatge d’Àsia, vencen els romans i els romans
han de lliurar els estendards. f Desitgem conèixer la
bona esclava de Servília. g El lleó comença a moure
lleugerament la cua. h Cèsar decreta romandre prop
del riu. i El senat decideix fer la guerra. j L’escriptor
deixa d’escriure el llibre. k Al cònsol li plau defensar
el campament. l Equivocar-se és humà. m Els gals
decideixen fugir de la ciutat. n decideixen fer provisió
de blat. o No estimar els pares és una impietat. p La
Fortuna és cega: hem de resistir els cops de la fortuna
amb un esperit magnànim. q Estar lliure de culpa és un
gran alleugeriment. r Per a un home instruït viure és
pensar. s Rebre un benefici és vendre la llibertat.
22. a Necesse est hinc exire (S). És necessari sortir
d’aquí. b Sine pinnis volare haud facile est (S). Volar
sense plomes no és fàcil. c Milites e castris exire non
audent (CRV). Els soldats no s’atreveixen a sortir del
campament. d Agricolae solis ortum videre solent
(CRV). Els camperols solen veure la sortida del sol. e
Helvetii cupiebant iter per provinciam facere (CD). Els
helvecis desitjaven fer camí per la província. f Magna
dementia est divitias petere, sapientiam spernere (S).
És una gran bogeria buscar riqueses i menysprear
la saviesa. g Milites undique in murum lapides iacere
incipiunt (CRV). Els soldats comencen a llençar pedres
a la muralla des de tot arreu. h Facinus est civem
Romanum vincire, scelus verberare, prope parricidium
necare (S). És un delicte lligar un ciutadà romà, un crim
assotar-lo, gairebé un parricidi matar-lo. i Invidere non
cadit in sapientem (S). Al savi no li escau envejar. j
Frumenta in agris maturescere incipiunt (CRV). El blat
comença a madurar als camps. k Pulchrum est inimicis
ignoscere (S). És bonic perdonar els enemics. l Difficile
est longum subito deponere amorem (S). És difícil
66
abandonar de cop un amor llarg. m Apud Aegyptios
inter ministros scribae magnum locum obtinent: sciunt
legere, scribere, numerare (CD). Entre els egipcis els
escribes obtenen un gran lloc entre els ministres: saben
llegir, escriure, comptar. n Astutia est poenas semper
vitare (S). L’astúcia és evitar sempre les penes.
Pàgina 33
DEL LLATÍ AL CATALÀ
23. Català: manducare (menjar), parabolare (parlar),
bullire (bullir), aucellum (ocell), volere (voler), sortire
(sortir), pavorem (por), sabulum (sorra), germanum
(germà), tenere (tenir).
Castellà: comedere (comer), fabulare (hablar), fervere
(hervir), passerem (pájaro), quaerere (querer), salire
(salir), metum (miedo), arenam (arena), germanum
(hermano), tenere (tenir).
Aquests exemples ens demostren que el català es basa
en un llatí més vulgar que el castellà.
LLATINISMES
24. a Segons alguns filòsofs, el súmmum de la felicitat
és no tenir cap necessitat. b L’expressió de satisfacció
de l’avi sempre estava entelada per un rictus de
preocupació. c El quid de la qüestió és organitzar bé
el concert. d La resolució no es va poder adoptar per
manca de quòrum. e El jutge ha donat un ultimàtum al
famós cantant perquè en un termini de tres dies lliuri
els fills en un punt de mediació familiar. f Va fer una
paròdia de diversos personatges amb tanta vis còmica
que la gent no parava de riure.
Pàgina 34
SINTAXI
25. a Dels amics no en demanem diners ni riqueses,
sinó ajut en els perills (copulativa, adversativa). b
Penso, per tant existeixo (consecutiva). c Al fòrum
romà hi ha molts homes, ja que els triumvirs convoquen
els homes: en efecte, la pàtria es troba en un gran perill
(causals). d El nen movia les ales al cel, però la cera de
les ales es desfà i el nen cau a les onades (adversativa,
copulativa). e Estimem i ajudem els amics: en efecte,
són l’alegria de la vida (copulativa, causal). f Als avars
no els basten mai els seus béns: en efecte, també
desitgen els d’altri (causal). g A Grècia els habitants
presentaven o complien promeses als déus prop dels
altars de les deesses i les nimfes (disjuntiva). h A Delfos
no només el grecs, sinó també els bàrbars consulten
l’oracle de Febus a (correlativa).
26. Les relacions són: a-2, b-6, c-5, d-3, e-4, f-1.
Pàgina 35
Ad fluminis dexteram ripam (CCL) consules (S) pedites
(CD) mittebant (V), ad sinistram (CCL) equites (CD)

disponebant (V). Els cònsols disposaven els soldats
d’infanteria a la ribera dreta del riu, i els cavallers a
l’esquerra.
Pàgines 36 i 37
TEXTOS
1. Ceres era la famosa deeesa dels fruits i posseïa
moltes ciutats a Sicília. Prosèrpina, la graciosa filla de
Ceres, vagava amb fruïció pels prats amb les seves
companyes i agafava flors variades als camps a prop
de la ciutat d’Henna. Un dia Plutó, per amor, decideix
raptar la noia i casar-s’hi. El rei dels inferns surt de la
cova del Tàrtar, rapta la noia i se l’enduu al seu regne.
Durant molt de temps Ceres desconeixia la sort de la
seva filla; per això encenia feixos del cim de l’Etna i no
parava de buscar la noia per tota la faç de la terra de dia
i de nit: tots els indrets ressonaven amb exclamacions
i queixes. Mentrestant la natura llanguia, perquè Ceres
s’oblidava dels camps i les fruites. Finalment el dolor
de la dissortada mare commou el pare dels déus i
dels homes: el senyor de l’Olimp mostra a la deessa la
malifeta de Plutó i estableix condicions de pau iguals
entre Ceres i Plutó.
2. L’imperi romà té el començament en Ròmul. Al
Palatí Ròmul funda una petita ciutat, a partir del seu
nom l’anomena Roma i hi acull una gran quantitat
de veïns. Però com que els romans no tenien dones,
convida a l’espectacle dels jocs les nacions veïnes
i rapta les noies. A causa de la injúria de les noies
raptades sorgeixen moltes guerres i Ròmul venç els
sabins, els fidenats i altres nacions. Després de la mort
de Ròmul Numa Pompili calma el poble amb el dret i
les lleis. Numa Pompili no fa cap guerra, sinó que dona
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació
1.
Cas Singular Plural
Nominatiu multitudo multitudines
Vocatiu multitudo multitudines
Acusatiu multitudinem multitudines
Genitiu multitudinis multitudinum
Datiu multitudini multitudinibus
Ablatiu multitudine multitudinibus
2. a amittere b salutare c superare d cavere e cupere f statuere g exsilire h perducere i redere
3. 1a / 2b / 3b / 4d / 5b
4. a mulieres b regem c pacem d Legiones e corporum.
Unitat 3 · Llengua
lleis i costums als romans: fa el temple de Vesta, tria
les verges Vestals, institueix els sacerdots de Mart. A
Numa li succeeix Tul·li Hostili: renova les guerres i venç
els albans i altres pobles veïns.
3. En temps antics hi havia dues classes d’homes: els
patricis i els plebeus. Els romans aleshores no tenien
lleis escrites, i els patricis feien moltes injustícies als
plebeus i negaven els drets als plebeus: els plebeus
mai no eren cònsols. Així doncs els plebeus marxen de
la ciutat amb els seus fills i mullers i emigren al mont
Sacre. El terror s’apodera dels patricis: els plebeus ni
treballen als camps ni presten servei militar. Aleshores
els patricis estableixen la potestat tribunícia i
concedeixen tribuns als plebeus. Aleshores la discòrdia
entre els senadors i la plebs remet.
4. Anníbal, general dels cartaginesos, després d’un
llarg i penós camí des d’Hispània fins a la Gàl·lia arriba
amb els seus soldats. Hi ha una gran quantitat de neu
a les muntanyes i tots els soldats, ja cansats per les
dures tasques, temen noves dificultats i nous perills:
molts també rebutgen el camí. Aleshores Anníbal des
del cim dels Alps mostra als seus soldats les belles
terres d’Itàlia i així refà els esperits abatuts. L’endemà
dona el senyal de la marxa: tots obeeixen l’ordre del
general. Però a causa de la dificultat dels llocs i del
fred alguns troben la mort al camí. Efectivament la
neu cobreix els llocs i els homes i els elefants cauen
en profunds precipicis, amb molt equipatge. Els sodats
ja no esperen cap salvació, però ni les pregàries ni les
llàgrimes no commouen l’esperit d’Anníbal. Aleshores
els soldats netegen el camí de neu i els supervivents
baixen finalment a Itàlia.
Singular Plural
agmen agmina
agmen agmina
agmen agmina
agminis agminum
agmini agminibus
agmine agminibus
67
 Unitat 3 · Llengua

5. Carthago oppidum praeclarum in Africae ora erat; oppidi origo mira est. Dido, mulier pulchra,
ex Tyro in Africam cum paucis comitibus fugit et ibi oppidum condit. Procella saeva Aeneam
profugum ad Africam ducit. Aeneas reginae pulchrae pugnas Troianas narrat. Dido magnam
fortitudinem amat, sed infidus Troianus ex Africa cum sociis ad oras Italiae navigat. Misera Dido
dolorem morte vitat.

6. 1d / 2d / 3c / 4a

68
4 Llengua

1 Les competències de la unitat 70

1.1 Competències bàsiques 70
2 Programació d’aula 71
3 Orientacions didàctiques 72
4 Test d’autoavaluació 75
5 Solucionari 78
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 78
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 82
 Unitat 4 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CI: Entendre una taula amb contingut gramatical.

nominal CL: Entendrer el concepte d’apofonia, que trobem en diverses llengües.

Morfosintaxi CL: Distinguir entre temps verbals i veure’n la correspondència amb la distribució del temps
verbal en la realitat.
CI: Classificar formes verbals segons el temps en què es troben.

Del llatí al català CS: Analitzar la importància del substrat, el superestrat i l’adstrat.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.
CL: Utilizar correctament els complements circumstancials i saber-los reconèixer.

Textos en CC: Conèixer mites importants de la tradició occidental.

context

70
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar i declinar paraules de la tercera 1. La tercera declinació: temes 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 1 CL

S2 declinació en consonant: temes en vocal. en vocal i temes mixtos 10, 11 2 CC
3

S3 Conjugar verbs en futur d’indicatiu actiu. 2. El futur d’indicatiu actiu 12, 13, 14, 15, 16 1 CL
2 CC
3

S4 Reconèixer elements lèxics llatins que continuen Sustrat, superestrat i adstrat 17, 18 6 CL
en la català. Llatinismes: sentit modal 8 CC
Identificar Llatinismes i conèixer-ne el significat.
2 Programació d'aula

S5 Identificar els diferents tipus de complements Els complements circumstancials 19, 20, 21, 22, 23, 1 CL
circumstancials. 24, 25 2 CC
3

S6 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 45 3 CL
en l’oració. CC

S6 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 46 1 CL

S7 i 47 2 CC
S9 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 4 · Llengua

71
 Unitat 4 · Llengua

L’única diferencia dels neutres imparisil·làbics respecte

3 Orientacions didàctiques
La tercera declinació. Temes en vocal
Repassarem els temes en vocal i els temes mixtos o
falsos parisil·làbics. En relació amb aquests, direm que
moltes vegades han esdevingut imparisil·làbics per
la caiguda o modificació d’una lletra: lac(tis), lactis;
urb(i)s, urbis; os(sis), ossis; mons(tis), montis.
als masculins o femenins imparisil·làbics rau en el fet
que, com succeeix amb tot els neutres en llatí i en grec:
• Comparteixen la mateixa desinència per als tres
primers casos.
• Aquesta desinència, en plural, sempre du una -a.
La resta de la declinació (genitius, datius i ablatius)
és exactament la mateixa que la dels imparisil·làbics
masculins o femenins.

Presentarem una graella com la següent, si volem que Neutres parisil·làbics

l’alumnat tingui totes les terminacions de nominatiu i La manera més senzilla de reconèixer els substantius
genitiu d’aquests temes: neutres de la tercera declinació que segueixen la
Nominatiu Genitiu Exemple declinació parisil·làbica o de temes en -i és pels seus
-is -is hostis, hostis nominatius, que sempre acaben en -e, -al o -ar.
-es -is caedes, caedis Cal precisar que els mots acabats en -al i -ar sempre
-rs -rtis ars, artis són, segons el recompte sil·làbic, imparisil·làbics. Tot
lynx, lyncis, falanx, i això, es declinen seguint el paradigma parisil·làbic.
-nx -ncis/ngis
falangis mare, maris (n): mar
-ns -ntis mons, montis
-consonant + bs -consonant + bis urbs, urbis cas singular plural
Nominatiu mare maria
Comentarem que, bo i essent parisil·làbics, segueixen Vocatiu mare maria
de declinació dels imparisil·làbics aquests substantius: Acusatiu mare maria
Genitiu maris marium
accipiter, -tris: esparver Datiu mari maribus
canis, -is: gos Ablatiu mari maribus
frater, fratris: germà
gigas, gigantis: gegant Comentarem que la tercera declinació també té noms
iuvenis,-is: jove d’origen grec, amb algunes terminacions especials.
mater, matris: mare Encara que sobretot apareixen en poesia, al llarg dels
panis, -is: pa textos del curs en podrem trobar:
parens, parentis: pare i mare • Genitiu singular en -os.
pater, -tris: pare • Acusatiu singular en -a (Agamemnonem fa
sedes, -is: seu Agamemnona).
senex, senis: vell • Acusatiu singula r en -in o en -yn per als noms en -is
vates, vatis: endeví o -ys al nominatiu (Amphipolis fa Amphipolin, Tethys
fa Tethym).
Com que els substantius neutres de vegades presenten • Acusatiu plural en -as amb noms de poble
divergències en relació amb els masculins o femenins, (Macedones fa Macedonas).
podem ara, en acabar els substantius de la tercera
declinació, presentar aquestes dues taules de resum, Un cop fetes totes aquestes precisions, donarem temps
adaptades exclusivament als neutres: als alumnes perquè facin els exercicis corresponents.
En donarem una part per fer a casa, i després els
Neutres imparisil·làbics: carmen, carminis (n): poema corregirem entre tots.

cas singular plural

El futur d’indicatiu actiu
Nominatiu carmen carmina
Explicarem la formació del futur imperfet d’indicatiu i
Vocatiu carmen carmina
Acusatiu carmen carmina farem veure, sobretot, les dues maneres de formar-se,
Genitiu carminis carminum segons la conjugació a què pertanyi el verb.
Datiu carmini carminibus
Ablatiu carmine carminibus Després, donarem temps als alumnes perquè facin les
activitats corresponents. Cada cop que treballem un
text, procurarem contextualitzar-lo, per tal de fer més

72
 Unitat 4 · Llengua

present la riquesa de la cultura romana i del seu llegat. Adstrat

En farem igualment les activitats complementàries,
que moltes vegades no són altra cosa que una darrera
reflexió sobre l’anàlisi i la traducció que ja han dut a
terme els alumnes.
Del llatí al català
En aquest apartat distingirem entre substrat,
superstrat i adstrat. Podem aportar més exemples de
paraules procedents de cadascun dels estrats:
Substrat
• Indoeuropeus: Lèxic: balma, trencar, banya, camisa…
Topònims: Besalú, Verdú.
• Grecs: Lèxic: palangre, calaix, prestatge… Topònims:
Empúries, Roses.
• Fenicis: Topònims: Eivissa, Maó, Tagomago.
• Iberobasc: Lèxic: carabassa, esquerra, estalviar,
pissarra… Topònims: Cardona, Gerri, Tossa, Àneu,
Isavarre...
Superstrat
• Elements germànics: guerra, guanyar, bandera,
espia, guaita, roba, blau, boig...
Abunden els antropònims: Arnau, Bernat, Elvira,
Frederic, Guillem, Raimon...
• Elements àrabs: talaia, duana, albarà, arròs, sucre,
carxofa, alfàbega, massapà, xarop, llebeig... La
toponímia és molt abundant: els prefixos beni-, bini-
i al- (Benimel·là, Binissalem, Alcúdia). I antropònims:
Mesquida, Rufat, Borja...
• Occitans: cal recordar l’estreta relació entre el poble
català i l’occità a l’edat mitjana. A més, els poetes
catalans escrivien en aquesta llengua les seues
cançons. Lèxic: faisó, beutat, ambaixada, bacallà,
bressol...
• Castellans: borratxo, broma, burro, buscar, llàstima...
• Francesos: beixamel, biberó, bidet, bufet, silueta, i el
sufix -atge.
• Italians: camerino, adàgio, alegro, piano, sonata...
• Grups amerindis (gairebé tots a través del castellà):
canoa, huracà, mico, lloro, tauró...
• Anglesos: bistec, bar, còctel, rècord, eslògan... I
també molts termes esportius com bàsquet, xut,
tennis,hoquei...
• Portuguesos: sarau, cantiga.
• Alemanys: zinc, blindar.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi: complements circumstancials
Analitzarem els diversos complements que es
presenten en aquestes pàgines, i farem els exercicis
que s’hi relacionen. Podem copiar a la pissarra aquesta
taula resum amb els principals complements que hi ha
en llatí i la manera d’expressar-los:

Complement Construcció en llatí Exemple

Complement predicatiu
nominatiu Caesar diligens putatur. [Cèsar és considerat intel·ligent]
del subjecte
Complement predicatiu
acusatiu Puto Caesarem diligentem. [Considero Cèsar diligent]
de l’objecte
Complement de causa ablatiu Homines vino gaudent. [Els homes s’alegren amb el vi]
Causa interna ablatiu Caesar gaudio exultabat. [Cèsar exultava de joia]
Causa externa ob/propter + acusatiu Caesar ob victoriam exultabat. [Cèsar exultava per la victòria]
Frumenta prae frigore matura non sunt. [El blat no és madur a causa
Causa que impedeix prae + ablatiu
del fred]
Maximus studiorum causa Romam veniet. [En Màxim per estudis
Causa final causa/gratia + genitiu
vindrà a Roma]
Causa com a punt
ex/de/ab + ablatiu Nostri se ex timore recipiunt. [Els nostres es retiren a causa de la por]
d’origen d’alguna cosa
Complement de causa
ablatiu Arbor vento depelletur. [L’arbre és abatut pel vent]
eficient
Complement agent a/ab + ablatiu Messes ab agricola rescintur. [Les collites són tallades per l’agricultor]
Complement de
cum + ablatiu Ancilla aquam cum vino portat. [La criada porta aigua amb el vi]
companyia
Complement de mitjà ablatiu o per + acusatiu Gladio neco. [Mato amb l’espasa]

73
 Unitat 4 · Llengua

Caesar legionem evocavit ad proximum bellum. [Cèsar va convocar la

ad + acusatiu
legió per a la guerra imminent]
Complement de
finalitat datiu Omnes libertati certabant. [Tothom lluitava per la llibertat]
causa/gratia + genitiu Mundus hominum causa creatus est. [El món fou creat per als homes]
cum + ablatiu. Si
el complement és
acompanyat d’un
Complement de
adjectiu el cum es pot Vixit magna cum integritate. [Va viure amb gran honestedat]
manera
ometre o col·locar
entre l’adjectiu i el
substantiu.
Complement de temps
ablatiu Prima luce Romam venit. [Va arribar a Roma de matinada]
determinat
Complement de temps
per + acusatiu Bellum per decem annos tenuit. [La guerra va durar deu anys]
continu

Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es proposen. Els alumnes han de tenir presents
les pautes que se’ls donen: la introducció del text i les notes al peu, amb explicacions gramaticals.

74
 Unitat 4 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina les paraules ignis, ignis i mens, mentis:

Cas Singular Plural Singular Plural

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Conjuga aquests verbs en futur imperfet d’indicatiu:

creo (1a conjugació) sentio (4a conjugació)

1a
Singular

2a

3a

1a

2a
Plural

3a

3. Identifica la traducció correcta par a cada oració:

1 Canes ad cubilia animalium venatores ducebant.
a Els caçadors porten els gossos als caus de l’animal.
b Els animals porten els gossos als seus caus amb els caçadors.
c Els caçadors, amb els gossos, porten els animals als seus caus.
d Els caçadors portaven els gossos als caus dels animals.
2 In Capitolino monte, Urbis arce, mulierum turba deos orabat.
a A la ciutadella de la ciutat, la muntanya Capitolina, els déus eren pregats per una
multitud de dones.
b Les dones, en una gran multitud, pregaven els déus a la muntanya Capitolina, la
ciutadella de la ciutat.
c A la muntanya Capitolina, la ciutadella de la ciutat, una multitud de dones pregava els
déus.
d Una multitud de déus pregava per les dones a la muntanya Capitolina, la ciutadella de
la ciutat.

75
 Unitat 4 · Llengua

3 Uxorum dotes saepe litium causae in antiquis familiis erant.

a Les antigues famílies sovint litigaven a causa de les dots de les mullers.
b Les dots de les mullers sovint eren causa de litigis a les antigues famílies.
c Les antigues mullers sovint litigaven a causa de les dots de les famílies.
d A causa de les dots de les famílies antigues, les dones litigaven sovint.
4 Romani in provinciis magna vectigalia imponebant.
a Les grans províncies rebien impostos dels romans.
b Els romans imposaven impostos a les grans províncies.
c Els romans imposaven grans impostos a les províncies.
d Els romans de les províncies imposaven grans impostos.
5 Olim mulieres patrum et fratrum imperiis voluntatibusque obtemperabant.
a Antigament els pares i els germans obeïen les ordres i les voluntats de les seves dones.
b Antigament les dones obeïen les ordres i voluntats dels seus pares i germans.
c Les dones antigues obeïen les ordres dels seus pares i les voluntats dels seus germans.
d Antigament les dones no obeïen les ordres dels seus pares, però sí les voluntats dels
seus germans.

4. Completa les oracions amb la paraula entre parèntesis, declinada correctament:

a In vallibus placidi ________________ (grex, gregis) pascunt.

b Hercules ________________ (orbis, orbis) lustrat, feras purgat, gentes domat.

c Sirenum blanditiae ad nautarum ________________ (auris, auris) perveniebant.

d Postridie ex urbe ad ________________ (Caesar, Caesaris) veniunt principes.

e Augures ex ________________ (avis, avis) extis futurum civitati praenuntiant.

f Brevi tempore magna ________________ (hostis, hostis) pars fortiter proelium

committit.

5. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Tantalus Lydorum rex erat, clarus inter homines ob magnas divitias et diis deabusque carus.
Saepe igitur Iuppiter Tantalum in Olympum vocabat atque ad Superorum epulas admittebat.
Sed Lydorum rex Iovis consilia in caelo audit et in terris hominibus nuntiat; praetera furtum
facit ambrosiae et nectaris divini. Ob tanta facinora Iuppiter Tantalum ex Olympo pellit, in
Inferos deicit et saeva poena punit. Tantalus in palude Stygia in perpetuum stabit, sed siti
ardebit: nam si os ad aquam admovebit, aqua statim recedet. Rami cum multis et iucundis
pomis ante oculos pendebunt sed, si Tantalus brachium sublevabit, venti arboris ramos
ad altas caeli nubes extollent. Ideo supplicium famis et sitis Tantalum in palude Stygia
in perpetuum excruciabit. Praterea saxum immensum, perpetuae minae, miseri capiti
impendebit.

1 Tantalus Lydorum rex erat, clarus inter homines ob magnas divitias et diis deabusque
carus.
a Tàntal era el rei de Lídia, era clar entre els homes i costós per les seves grans riqueses
cap als déus i deesses.
b Tàntal era el rei de Lídia, famós entre els homes per les seves grans riqueses i estimat
pels déus i les deesses.
c Tàntal és el rei de Lídia, famós entre els homes per les seves grans riqueses i molt
apreciat pels déus i les deesses.
d Els déus i les deesses estimaven Lídia i el seu rei Tàntal, i a causa de les seves riqueses
era famós entre els homes.

76
 Unitat 4 · Llengua

2 Praetera furtum facit ambrosiae et nectaris divini.

a Al final fa el robatori de l’ambrosia i el nèctar als déus.
b D’altra banda fa el robatori de l’ambrosia i el nèctar diví.
c Finalment roba l’ambrosia i dona el nèctar als déus.
d Finalment els déus roben l’ambrosia i el nèctar diví.
3 Ideo supplicium famis et sitis Tantalum in palude Stygia in perpetuum excruciabit.
a Així, doncs, el suplici de fam i set castigarà per sempre Tàntal a la llacuna Estígia.
b Per tant, Tàntal serà castigat eternament amb un suplici de fam i set, a la llacuna
Estígia.
c Finalment Tàntal romandrà a la llacuna Estígia, castigat a passar fam i set per sempre.
d Finalment a la llacuna Estígia els déus castigaran Tàntal a passar eternament fam i set.
4 Praterea saxum immensum, perpetuae minae, miseri capiti impendebit.
a D’altra banda,una roca immensa l’amenaçarà perpètuament i penjarà sobre el seu cap
dissortat.
b D’altra banda, una roca immensa, amenaces perpètues, estarà al costat del seu
dissortat cap.
c D’altra banda, com a amenaça perpètua el seu cap dissortat estarà lligat a una roca
immensa.
d D’altra banda, una roca immensa, una amenaça constant, penjarà sobre el dissortat
cap.

77
 Unitat 4 · Llengua

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 39
1. Les declinacions són:

Acusatiu singular Ablatiu singular Nominatiu plural Genitiu plural

consul, -is consulem consule consules consulum
animal, -is animal animali animalia animalium
classis, -is classem classe classes classium
frigus, -oris frigus frigore frigora frigorum
os, oris os ore ora orum
hostis, -is hostem hoste hostes hostium
lex, legis legem lege leges legum
rete, -is rete reti retia retium
turris, -is turrem turre turres turrium
urbs, urbis urbem urbe urbes urbium
vitis, -is vitem vite vites vitium

2. a lacte: lactibus b noctes: nox, noctem c menti:
mentibus d mortem: mortes e caedes: caedem f amne:
amnibus g civem: cives h partis: partium i pontes: pons,
pontem j montes: mons, montem k genti: gentibus l
collibus: colli, colle m artes: ars, artem n obsides: obses,
obsidem o gens: gentes p corda: cor q cohortium:
cohortis r classis: classes, classium s urbi: urbibus.
ratolins. d Corporis ossa multa et varia sunt. Els ossos
del cos són molts i variats. e Oves lupos semper timent.
Les ovelles sempre temen els llops. f Ducum verba
hostes spernunt. Els enemics menyspreen les paraules
dels generals. g Leges atque iura libertatem civium
custodiunt. Les lleis i els drets sempre protegeixen la
llibertat dels ciutadans.

Pàgina 40 6. a Piscator (piscator) rete (rete) vacuum e mari

3. Les parts són: nasus (nas), gena (galta), dentes
(dents), venter (ventre), crus (cuixa), umeri (espatlles),
collum (coll), pectus (pit), capillus (cabell), tergum
(esquena), genu (genoll).
a Les declinacions són: nasus 2a, gena 2a, dentes 3a,
venter 3a, crus 3a, umeri 2a, collum 2a, pectus 3a,
capillus 2a, tergum 2a, genu 4a.
4. a vita, aetas, populos (populus), lux b invidiae,
amnes, oculis (oculi), matres c fortuna, arte (ars),
lupe, mulier d iniuriis (iniuriae), custodis, animi, ordinis
e familiam, equitem, socium, montium (montem) f
litteras, fontes, signa, honos (honores) g pecuniae,
homini, viri (viro), mori h praedis, moribus, magistris,
voluntatis (voluntatibus) i provinciarum, laborum,
periculum (periculorum), pontium j sententia, igne,
verba (verbo), sermone.
5. a Musae patronae artium sunt. Les muses són
les protectores de les arts. b Collium umbrae agros
pagosque obscurant. Les ombres de les collades
enfosqueixen els camps i els pobles. c Feles murium
latibula exquirunt. Els gats busquen els amagatalls dels
(mare) extrahit. El pescador treu del mar una xarxa
buida. b De Palatino monte (mons) urbis (urbs) incolae
descendebant cum filiis et uxoribus (uxor). Els habitants
baixaven del mont Palatí amb els seus fills i dones. c
Arcadiae colles (collis) propter miram amoenitatem
(amoenitas) saepe magnis laudibus (laus) poetae
celebrant. Els poetes sovint celebren amb grans lloances
les collades d’Arcàdia a causa de llur admirable bellesa.
d Pastor (pastor) gregem (grex) ovium (ovis) ex agris in
ovile (ovile) reducit. El pastor torna el ramat d’ovelles
dels camps a la cleda. e In Africae vastis solitudinibus
(solitudo) saepe viatores (viator) fame (fames) et siti
(sitis) laborant. Als amples deserts d’Àfrica sovint els
caminants pateixen fam i set. f Frons (frons) hominis
(homo) est index (index) mentis (mens). El front de
l’home és un indici de la ment. g Pisces (piscis) sunt
incolae marium (mare), fluminum (flumen) et rivorum;
aves (avis) aeris (aer). Els peixos són habitants dels
mars, els rius i els rierols; les aus, de l’aire. h Per nemora
(nemus) multorum animalium (animal) voces (vox)
resonabant. Pels boscos ressonaven les veus de molts
animals. i Dei deaeque nectari (nectar) ambrosiaque
iuventutem (iuventus) aeternam servabant. Els déus i

78
 Unitat 4 · Llengua

les deesses conservaven l’eterna joventut amb nèctar
i ambrosia. j Et tussim (tussis) et dolorem (dolor)
dentium (dens) allium sedat. L’all calma tant la tos com
el mal de dents.
7. a pontium – dels ponts (genitiu plural) / b animali – per
a l’animal (datiu singular) / c urbem – la ciutat (acusatiu
singular) / d arcibus – a les ciutadelles (datiu plural) /
e navem – la nau (acusatiu singular) / f auris – l’orella
(nominatiu singular) / g menses – els mesos (acusatiu
plural) / h noctibus – per a les nits (datiu plural)
8. a Venatores [imparisil·làbic] mortem [mixt]
animalibus [parisil·làbic] dant. Els caçadors donen
mort als animals. b Equites [imparisil·làbic] equos
pigros acutis calcaribus [imparisil·làbic, declinat com
a parisil·làbic] incitant. Els cavallers estimulen els
cavalls mandrosos amb aguts esperons. c Hospites
[imparisil·làbic] altorum lacunarium [imparisil·làbic,
declinat com a parisil·làbic] pulchitudinem
[imparisil·làbic] spectabant. Els hostes miraven la
bellesa dels alts sostres. d Otium sine litteris mors
[mixt] est et hominis [imparisil·làbic] vivi sepultura.
L’oci sense lletres és la mort i la sepultura d’un home
viu. e Magna copia navium [parisil·làbic] ad litora
[imparisil·làbic] perveniunt. Una gran quantitat de
naus arriba a la costa. f Maria [parisil·làbic] multarum
regionum [imparisil·làbic] oras adluunt. Els mars banyen
les costes de moltes regions. g Canis [parisil·làbic] est
in aedibus [parisil·làbic] atque aedes [parisil·làbic] a
furibus [mixt] defendit. El gos és a casa i defensa la
casa dels lladres. h Exhalationes [imparisil·làbic] terrae,
maris [parisil·làbic] et fluminum [imparisil·làbic] sunt
causa imbris [parisil·làbic]. Les exhalacions de terra,
mar i rius són la causa de pluja. i Caesar [imparisil·làbic],
post secundum proelium, obsides [imparisil·làbic]
exigebat a Gallorum principibus [imparisil·làbic].
Cèsar, després d’una segona batalla, exigia ostatges
Pàgina 41
12. La classificació és:
dels prínceps gals. j Ars [mixt] medica tota est in
observationibus [imparisil·làbic]. L’art mèdica rau tota
ella en les observacions.
9. a urbi: a la ciutat b finibus: amb els confins c gentium:
dels pobles d caede: amb la matança e auris: l’orella f
artium: de les arts g parenti: al pare.
10. a El lleó és el rei dels animals; l’àguila, de les aus. b
Al mar hi ha diversos tipus de peixos. c Virgili celebra
el Tíber, el riu de Roma. d El camperol posa un jou de
fusta als bous. e L’avarícia és una font de fraus i crims.
f A les cases dels reis hi ha molts gots d’or i d’argent.
g Els pastors miren amb gran goig les cledes plenes
d’ovelles. h Anníbal passa els cims de les muntanyes
amb les seves tropes. i Els romans imposaven grans
impostos a les províncies. j Al mont Palatí Ròmul funda
una ciutat i l’anomena Roma a partir del seu nom. k Al
circ els aurigues estimulaven els cavalls amb esperons
d’argent. l Mentre que la poruga gernació de ciutadans
romans deixa les armes, només Horaci Cocles lluitava
amb els enemics al pont Sublici. m La deessa Diana
era la reina de les muntanyes i dels boscos. n Cèsar
devastava les fronteres dels helvecis o Els soldats
estaven cansats per la set en el camí. p Sempre els
joves menyspreen la prudència dels vells. q L’hivern
fred causa febre als nens i als vells. r El general arribava
a les fronteres dels enemics a marxes forçades. s Els
uns posen la seu de l’esperit a la ment; els altres, al
cor. t Els ambaixadors de molts pobles s’adreçaven al
general dels romans i li demanaven la pau.
11. a Consulum clades civium animos terrebat. b
Agricolae montium segetes in urbe vendunt. c
Pastores in valle oves pascebant. d Canis dentibus
dominum defendebat. e Ater imber nocte arbores et
valles madefaciebat. f Poeta apis diligentiam celebrat.
g Consulis morts maestitiam militibus ferebat.

Present Imperfet Futur

tenet, sum, praebet, erudiunt,
amittit, es, sumunt, quaerit,
sumus, estis, reprimit,
defatigamus, commovemus,
sentiunt, corrumpis, videmus
erat, accusabas, demigrabamus,
eram, solvebamus, prosternebat,
expugnabatis, multabam,
eramus, ascendebam, tenebat,
arcebant
cognoscam, dedicabo,
ornabunt, retardabit, flectes,
apellabitis, ero, rediges,
multabo, creabit, veham

13. a No romandrem a la província, sinó que vindrem a Roma. b A Roma veureu temples de déus
al fòrum i estimareu l’enginy dels habitants. c Escriuré cartes al meu amic i lloaré l’enginy del
meu fill. d L’incendi del bosc anunciarà als habitants els perills de la guerra. e Roma s’apodera
de Grècia, però Grècia s’apoderarà de Roma amb les seves arts. f No amb paraules, sinó amb
negocis, Corneli, augmentaràs els diners al bagul. g «Farem un solc amb l’arada i bastirem les
muralles de Roma», així parlava Ròmul als seus amics i aliats. h El petit faig demà serà una
gran planta. i Si trobes un bon amic, trobaràs un tresor. j Si el tirà assetja la ciutat, agafarem

79
 Unitat 4 · Llengua

les armes i defensarem els nostres sostres. l Demà els orationem ante iudices pronuntiabit.
esforçats mariners llevaran àncores i lliuraran les veles
als vents; mai no temeran les fortes tempestes del mar. Pàgina 43
m Perseu, fill de Júpiter, volarà amb les sandàlies de DEL LLATÍ AL CATALÀ
Mercuri i alliberarà Andròmeda del perill: car un lleig 17. La classificació és:
monstre retenia captiva la noia. n Els zèfirs calmaran
Germanismes Gal·licismes Italianismes Anglicismes
les costes marítimes: així els mariners arribaran a les
costes de Grècia. o Un persa: «A causa de la quantitat guant, blindar, xantatge, escopeta radar, hoquei
de fletxes –diu– no veureu el sol!». Aleshores un càrtel carnet, beix,
ràtzia
espartà: «Llavors, lluitarem a l’ombra!».

LLATINISMES
Pàgina 42
18. a Una conditio sine qua non per aconseguir
14. Resposta personal. Per exemple: a Romulus Romam
qualsevol objectiu és dedicar-hi molt de temps i
condet. b Hannibal Alpes superabit. c Augustus primus
esforços. b A l’edat mitjana el papa, com a patriarca
imperator Romae erit. d Barbari Romam vastabunt.
d’Occident, era el primus inter pares i vetllava per
l’harmonia dels estats europeus. c La Berlinale té un
15. a Amb gran alegria rebré el meu amic. Magno
premi especial per a la millor opera prima que s’hi
cum gaudio amicum meum accipio. b El masover i la
presenti. Gràcies a aquest premi s’han descobert grans
masovera vigilaran la vil·la del senyor amb una atenta
directors de cinema. d El tancament de les sortides
vigilància. Villicus et villica sedula vigilantia domini
al mar va ser considerat un casus belli i comportà la
villam custodiunt. c Els deixebles aprendran la història
declaració immediata de guerra. e L’escriptura, com a
del poble grec. Historiam populi Graeci discipuli
modus vivendi, és difícil, tret que l’escriptor tingui una
discunt. d Donarem molts i grans premis als atletes.
col·laboració fixa en un mitjà de comunicació.
Multa et magna praemia athletis damus. e Els esforçats
mariners lluitaran contra els cruels pirates. Strenui
Pàgina 44
nautae adversus saevos piratas pugnant. f Els estudis
SINTAXI
de les lletres sempre seran un lleure agradable per
als deixebles doctes. Litterarum studia otium gratum
19. a des de la infantesa b en les hores hivernals c una
doctis discipulis est. g Al jardí de Cornèlia les nenes
vegada d a l’edat de la vellesa e a l’hora del vespre f
colliran roses. In horto Corneliae puellae rosas legunt. h
durant un trienni g en temps de pau h durant moltes
L’orador disert i eloqüent parlarà de l’amor a la pàtria
tardors i el darrer any j durant molts anys k a la batalla
i lloarà els bons ciutadans. Disertus et facundus orator
d’Acci l a l’estiu.
de amore patriae disputat et bonos cives laudat. i Les
guerres civils sempre seran dolentes per als pobles.
20. a Aestate cicadae canunt. b Pacis tempore bella
Bella intestina populis semper perniciosa sunt. j La
non sunt. c Actiaca pugna Octavianus victoriam
ira no mourà el meu esperit: car conreo la mesura i la
obtinuit. d Vespertina hora magnum silentium est
paciència. Ira animum meum non movet: nam modum
in terris. e Senectutis aetate multi morbi homines
patientiamque colo. k Mai no comptareu les estrelles
affligunt. f Hibernas horas nix est super campos.
del cel. Stellas caeli oculis numquam numeratis. l
Amb espasa i foc destruirem els pobles dels enemics,
21. a Noctibus serenis sidera in caelo splendent. b
agafarem els animals, incendiarem sense pausa els
Saturni aetate homines liberi et beati vivebant nec
boscos. Ferro ignique hostium vicos delemus, animalia
arma bellaque cognoscebant. c Isocrates orator
rapimus, silvas sine mora incendimus. m El record dels
etiam extrema senectute orationes scribebat. d Post
vells sempre és útil per als joves. Veterum recordatio
prandium aliquot horas quiesco. e Aestate pueri
adulescentibus semper utilis est. n El cònsol Mari lluita
in hortis ludunt et libros litterasque neglegunt. f
a Àfrica contra els ferotges enemics, sense companys
Quotannis Athenienses Minotauro septem iuvenes
ni tropes auxiliars. In Africa contra feroces hostes, sine
totidemque virgines mittebant.
comitibus auxiliisque, Marius consul pugnat.

Pàgina 45
16. a Sociorum auxilio civitatis excitium vitabimus.
22. a Abans que es faci de dia el general treu les
b Consul ad castra copias ducet. c Post proelium
tropes del campament. b En la guerra la disciplina
victores praedam diis dabunt. d Marci nummos in
dels soldats i la perícia dels generals tenen molta
arca custodiemus. e Brutus, Caesaris filius, cum sociis
importància. c Abans de la guerra amb els romans i de
Caesarem necabit. f Orator magna cum eloquentia
la victòria dels romans, la Gàl·lia era lliure. d Els cònsols

80

romans tenien el poder durant un any. e En els temps
antics els homes vivien en coves. f Abans de la lluita
els centurions despertaven els companys amb grans
crits. g Abans de Roma al Laci no hi havia cap ciutat. h
Vagava durant tot el dia, però abans del vespre tornava
a la meva vil·la.
23. a Els deixebles estudien amb diligència. b Els
soldats suporten la fam i la set amb molta paciència.
c Llegíem llibres d’història grega amb plaer. d Envies
llargues cartes a la teva amiga amb gran plaer. e
Esperaves l’arribada de Pau amb angoixa. f Les estrelles
completen les seves òrbites amb gran rapidesa. g
Suportaves una sort adversa amb una prudència
contínua i un esperit ferm.
24. a CCInstrument b CCInstrument c CCCausa d
CCComp, CCLloc e CCM.
25. Paulus amico suo s. d. Magna cum tristitia tuas
litteras nuper legi: ob affectam valetudinem in
lecto affigis, et vulnus tuum tumescit. Iam medicum
vocavisti? Celeriter veniet et te sanabit herbis
salutiferis et pannis caldis. Aut, si necesse est, vulnus
secabit acuto cultro. Ego bene valeo. Nunc Romae
habito cum familia. Vere aut aestate magno cum
gaudio ad Hispaniam redibo paucis cum amicis. Vale,
amice, vale et salve.
Anàlisi
Incolae (S) multis sagittis (CCI) inimicum (CD) feriunt
(V). Els habitants fereixen l’enemic amb moltes fletxes.
Pàgines 46 i 47
TEXTOS
1. Els homes distribueixen la totalitat del món en dues
parts: cel i terra. Al cel veiem la lluna, el sol, els astres.
Els antics filòsofs incloïen la terra entre els elements
amb el foc, l’aire i l’aigua. La terra té muntanyes amb
boscos i herbes, pedres i metalls; valls amb prats, flors
i herbes; planes amb camps i fruits; mars, rius, rierols;
animals de tota mena i homes dotats de raó. A l’aire
hi ha núvols; al cel hi volen les aus, al mar hi neden els
peixos.
2. El poeta Arió, molt famós a tot Grècia, canta amb la
seva lira i amb la suavitat de la seva veu commou fins
i tot els animals. Viu a Corint, però desitja veure les
famoses terres d’Itàlia; allà calma les orelles i els cors
de tots els habitants. Els habitants donen molts diners
a Arió. Després Arió, ple de riqueses i carregat amb
Unitat 4 · Llengua
magnífics regals, decideix anar a Grècia; així doncs,
escull una nau i mariners amics. Els mariners es fan a
l’alta mar però aviat, delerosos de riquesa, decideixen
matar Arió. Aleshores ell dona les seves riqueses
als mariners i prega una sola cosa abans de la mort:
desitja posar-se els seus vestits, agafar la lira i cantar
una cançó. Tot seguit canta suaument una cançó;
finalment es llença a l’aigua amb la lira i els ornaments.
Els mariners hi baixen ràpid, però s’esdevé un nou i
admirable fet: la lira d’Arió i la seva veu criden un dofí,
que de sobte entre les onades agafa el cantant a la
seva gropa i el porta a terra.
3. Els helvecis porten els exèrcits per les fronteres dels
sèquans i arriben a les fronteres dels hedus i devasten
les ciutats i els pobles dels hedus. Per aquest motiu els
hedus envien ambaixadors a Cèsar i demanen ajut. Així
doncs els romans fan la guerra amb els forts helvecis
però a la batalla moren pocs romans a causa de
l’expertesa en l’ús de les armes. Els helvecis aguanten
amb gran audàcia i assetgen en una batalla els romans.
Durant molt de temps i amb coratge els helvecis lluiten
amb els romans, finalment no aguanten les armes
llencívoles dels romans i tornen al seu equipatge i als
seus carros. Els helvecis lluiten amb coratge prop de
l’equipatge i des d’un lloc elevat llencen fletxes contra
els exèrcits dels romans i fereixen els romans. Però els
aliats envien ajut als romans amb espases i cuirasses i
vencen els helvecis; per això els helvecis demanen la
pau per mitjà d’ambaixadors.
4. Cada dia els pretendents feien convits al palau
d’Ulisses i consumien les riqueses del rei sense
cap contemplació: amb gran paciència esperaven
el casament amb Penèlope. La dona, tanmateix,
rebutjava el matrimoni i intentava enganyar els
pretendents de diverses maneres. És conegut l’engany
del teixit: «Escolliré un de vosaltres –deia Penèlope–;
abans, tanmateix, acabaré aquest teixit»; però la dona
teixia el teixit de dia, i de nit el desfeia. Després de
quatre anys, tanmateix,una esclava infidel explica
als pretendents l’astut engany de la reina, i forcen
Penèlope al matrimoni. Arriba el moment del casament,
quan arriba al palau un captaire i Penèlope accepta el
captaire en hospitalitat: tot seguit, tanmateix, la dida
Euriclea reconeix Ulisses sota la forma d’un indigent.
Poc després, per obra de Telèmac, Ulisses mata els
pretendents, castiga les esclaves i els servents infidels
i es casa amb Penèlope. A causa de la mútua fidelitat,
Ulisses i Penèlope són la imatge dels perfectes esposos.
81
 Unitat 4 · Llengua

5.2 Solucionari del test d’autoavaluació

1.
Cas Singular Plural Singular Plural
Nominatiu ignis ignes mens mentes
Vocatiu ignis ignes mens mentes
Acusatiu ignem ignes mentem mentes
Genitiu ignis ignium mentis mentium
Datiu igni ignibus menti mentibus
Ablatiu igne ignibus mente mentibus

2.
creo (1a conjugació) sentio (4a conjugació)
1a creabo sentiam
Singular

2a creabis senties
3a creabit sentiet
1a creabimus sentiemus
Plural

2a creabitis sentietis
3a creabunt sentient

3. 1d / 2c / 3b / 4c / 5b

4. a greges b orbem c aures d Caesarem e avium f hostium

5. 1b / 2b / 3a / 4d

82
5 Llengua

1 Les competències de la unitat 84

1.1 Competències bàsiques 84
2 Programació d’aula 85
3 Orientacions didàctiques 86
4 Test d’autoavaluació 91
5 Solucionari 94
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 94
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 98
 Unitat 5 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Identificar els transvasaments de categoria morfològica que es produeixen de vegades
nominal entre les paraules.

Morfosintaxi CL: Veure com la categoria de temps verbal es pot expresar per mitjà d’un canvi en l’arrel del verb.
verbal CL: Relacionar les característiques d’una forma verbal amb el seu origen històric.

Del llatí al català CS: Distingir entre paraules patrimonials i cultismes.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Relacionar històries mítiques amb las seva pervivència artística.
context CS: Reconèixer la importància de les narracions mítiques per a la cohesió d’una societat.

84
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**
S1 Conèixer les particularitats dels adjectius de la 1. Els adjectius de la segona classe 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 1 CL
S2 segona classe. 10, 11, 12, 13 2 CC

S3 Identificar adjectius substantivats. 2. L’adjectiu substantivat 14, 15, 16, 17, 18 1 CL

2 CC
3

S4 Conèixer els temps verbals del perfecte. 3. Els temps del perfet 19, 20, 21, 22, 23, 24, 1 CL
25, 26 2 CC
3
2 Programació d'aula

S5 Distingir paraules patrimonials i cultismes. Paraules patrimonials i cultismes 27, 28 6 CL

Identificar llatinismes i conèixer-ne el significat. Llatinismes: àmbit jurídic 8 CC

S6 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 55 3 CL
en l’oració. CC

S6 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 56 1 CL

S7 i 57 2 CC
S9 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 5 · Llengua

85
 Unitat 5 · Llengua

celeber, celebris, celebre: cèlebre

3 Orientacions didàctiques
Els adjectius de la segona classe
Presentarem aquest esquema resum dels tipus
d’adjectiu de la segona classe:
a D’una terminació (felix, -icis):
S’enuncien en nominatiu i genitiu.
Es declinen com civis, -is (masc. i fem.) i com mare,
-is (neutres).
b De dues terminacions (omnis, omne):
S’enuncien en nominatiu.
Es declinen com civis, -is (masc. i fem.) i com mare,
-is (neutres).
c De tres terminacions (acer, acris, acre):
S’enuncien en nominatiu.
Es declinen com civis, -is (masc. i fem.) i com mare,
-is (neutres).
Pel que fa als adjectius de tres terminacions, són
només tretze. Podem presentar-ne la llista completa:
acer, acris, acre: aspre
alacer, alacris, alacre: viu, àgil
celer, celeris, celere: ràpid
puter, putris, putre: pútrid
saluber, salubris, salubre: salubre
volucer, volucris, volucre: alat
campester, campestris, campestre: campestre
equester, equestris, equestre: eqüestre
paluster, palustris, palustre: palustre
pedester, pedestris, pedestre: pedestre
silvester, silvestris, silvestre: silvestre
terrester, terrestris, terrestre: terrestre
En acabar de fer aquesta explicació, els alumnes
disposaran de temps per fer els exercicis. Posarem
algunes activitats com a deures per a casa,
especialment les que fan referència a la traducció de
textos. Després, dedicarem una sessió o el temps que
calgui per corregir-los.
L’adjectiu substantivat
Farem les explicacions i els exercicis corresponents a
l’adjectiu substantivat, que és un recurs força habitual
en llatí, que en gran part hem heretat nosaltres.

Els temps de perfet

Introduirem ara les característiques del temps de perfet, seguint l’esquema que se’n presenta
en el llibre. Ens fixarem especialment en el pretèrit perfet d’indicatiu actiu. Com a requadre
d’ampliació, podem passar als alumnes aquest esquema amb un estudi detallat de les possibilitats
de formar el tema de perfet:

Verbs amb perfet en -vi

(després de vocal llarga originària, que es manté en el supí)

amo, -as amāvi amātum amāre estimar

audio, -is audīvi audītum audīre escoltar
scio saber
quaero, -is quaesīvi quaesītum quaerĕre demanar
cerno, -is crēvi crētum cernĕre veure
sperno menysprear
cieo, -es cīvi cĭtum ciēre excitar
cio, is cīvi cītum cire
crēsco crēvi crētum crescĕre créixer
nōsco conèixer
quiesco (-) descansar
suesco acostumar
cupio, -is cupīvi cupītum cupĕre desitjar
săpio, -is (-) tenir gust
deleo, -es delēvi delētum delēre destruir
pasco, -is pāvi pastum pascĕre péixer
pĕto, -is petīvi petītum petĕre demanar
sĕro, -is sēvi sătum serĕre sembrar
sĭno, -is sīvi sĭtum sinĕre deixar
sterno, -is strāvi strātum sternĕre enderrocar
tĕro, -is trīvi trītum terĕre fregar

86
 Unitat 5 · Llengua

Verbs amb perfet en -ui

(després de vocal breu originària, que es manté en el supí)

arceo, -es apartar

pareo arcui (-) arcēre obeir
iaceo jeure
dŏmo, -as domar
plĭco dŏmui domĭtum domāre plegar
vĕto prohibir
gigno, -is genui genĭtum gignĕre generar
hăbeo hăbui habĭtum habēre tenir
pōno, -is posui posĭtum ponĕre posar
tĕneo tĕnui tentum tenēre tenir
alo, -is alui altum alĕre alimentar
aperio, -is aperui apertum aperīre obrir
censeo, -es censui censum censēre considerar
colo, is conrear
colui cultum colĕre
consŭlo consultar
cŭbo, -as cubui cubĭtum cubāre jeure
misceo, -es miscui mixtum miscēre barrejar
răpio, -is răpui răptum rapĕre agafar
sălio, -is sălui (-) salīre saltar
sĕco, -as secui sectum secāre tallar
sĕro, -is serui sertum serĕre entrellaçar

Verbs amb perfet amb reduplicació

(que normalment es perd en els compostos)

cădo, -is cecĭdi cāsum cadĕre caure

caedo, -is cecīdi caesum caedĕre tallar
(-cīsum) (-cidĕre)
căno, -is cecĭni cantum canĕre cantar
curro, -is cucurri cursum currĕre córrer
disco, -is didĭci (-) discĕre aprendre
do, -as dĕdi dătum dăre donar
pello, -is pepŭli pulsum pellĕre colpejar
sto, -as stĕti stătum stăre estar
sisto stĭti (-) sistĕre aturar
tango, -is tetĭgi tactum tangĕre tocar
tollo, -is sustŭli sublātum tollĕre aixecar
bĭbo, -is bĭbi bibĭtum bibĕre beure
fallo, -is fefelli falsum fallĕre enganyar
parco, -is peperci parsum parcĕre estalviar
părio, is pepĕri partum parĕre parir
pendeo, -es pependi (-) pendēre penjar
pendo, -is pependi pensum pendĕre examinar
posco, -is poposci (-) poscĕre demanar
reperio, -is repperi repertum reperīre trobar
tendo, -is tetendi tentum tendĕre estendre

87
 Unitat 5 · Llengua

Verbs amb perfet amb apofonia (quantitativa o qualitativa)

ăgo, -is ēgi āctum ăgere conduir

căpio, -is cēpi căptum capĕre agafar
făcio, -is fēci făctum facĕre fer
frango, -is frēgi frāctum frangĕre trencar
fŭgio, -is fūgi - fugĕre fugir
fundo, -is fūdi fūsum fundĕre vessar
iăcio, is iēci iăctum iacĕre llençar
linquo, -is līqui lictum linquĕre deixar
rumpo, -is rūpi ruptum rumpĕre trencar
vinco, -is vīci victum vincĕre vèncer
vĕnio, -is vēni ventum venīre venir
vĭdeo, -es vīdi vīsum vidĕre veure
ĕdo, -is ēdi ēsum edĕre menjar
ĕmo, -is ēmi emptum ĕmĕre comprar
iŭvo, -as iūvi iūtum iuvāre ajudar
lĕgo, -is lēgi lēctum legĕre llegir
sĕdeo, -es sēdi sessum sedēre seure

Verbs amb perfet sense característica

*cello, -is cŭli culsum cellĕre spingo

verto, -is verti versum vertĕre volto
*căndo, -is căndi cănsum candĕre brillar
căveo cāvi cautum cavĕre tenir por de
mŏveo mōvi mōtum movēre moure
solvo, -is deslligar
solvi solūtum solvĕre
volvo fer caure rodant
statuo, -is statui statūtum statuĕre establir

Verbs amb perfet en -si (antics aoristos sigmàtics, de vegades amb allargament de la vocal
radical)

a) en -ss (amb assimilació total de la consonant final del tema)

cēdo, is cēssi cēssum cedĕre cedir

iubeo, -es iussi iussum iubĕre manar
prĕmo, -is prēssi prēssum premĕre prémer
quatio, -is quăssi quăssum quatĕre colpir
gĕro, -is gessi gestum gerĕre portar

b) en -s < ss (amb assimilació total de la consonant final del tema)

haereo haesi (-) haerēre enganxar
maneo mansi (-) romandre
rideo risi risum ridēre riure
suadeo suasi (-) persuadir
urgeo ursi empaitar
ardeo, -es arsi arsum ardēre cremar
mĭtto, -is mīsi missum mittĕre enviar
sentio, -is sensi sensum sentīre sentir
claudo, -is clausi clausum claudĕre tancar
divĭdo, -is divīsi divīsum dividĕre dividir
haurio , -is hausi haustum haurīre extreure
torqueo, -es torsi tortum torquēre tórcer

88
 Unitat 5 · Llengua

c) en -ps (amb assimilació parcial de la consonant final del tema)

scrībo scripsi scriptum scribĕre escriure

cărpo, -is cărpsi cărptum cărpĕre agafar
con-temno menysprear

d) en -x (amb assimilació parcial de la consonant final del tema)

*spĕcio, -is spexi spectum specĕre mirar

augeo, -es auxi auctum augēre augmentar
cingo cinxi cinctum cingĕre cenyir
iungo unir
di-stinguo distingir
dīco, -is dīxi dīctum dicĕre dir
dūco portar
tĕgo cobrir
traho arrossegar
veho transportar
vivo viure
struo construir
fīgo, -is fixi fixum figĕre clavar
fingo, -is finxi fictum fingĕre fingir
vincio vinxi vinctum vincīre lligar

Deixarem temps als alumnes perquè facin les activitats que es proposen. Podem dedicar una o
dues sessions a traduir els textos, activitat que faran de manera individual a classe,.

Del llatí al català coagulare coagular quallar

coagulu(m) coàgul quall
En aquest apartat reprendrem la distinció entre mots
communicare comunicar combregar
patrimonials i cultismes, que ja s’ha presentat en
comparare comparar comprar
altres moments però que no s’ha estudiat mai a fons.
computare computar comptar
Podem ampliar els exemples que hi ha al llibre amb
computu(m) còmput conte
aquesta taula de mots patrimonials i cultismes:
conciliu(m) concili consell
MOT LLATÍ VERSIÓ CULTA VERSIÓ constare constar costar
VULGAR copula(m) còpula cobla
absolutu(m) absolut absolt crasu(m) cras gras
acre(m) acre agre crypta(m) cripta gruta
affectione(m) afecció afició cubitu(m) cúbit colze
affiliatu(m) afiliat fillol decimu(m) desè delme
amigdala(m) amígdala ametlla designare designar dissenyar
ampliu(m) ampli ample designiu(m) designi disseny
area(m) àrea era (del camp) digitu(m) dígit dit
articulu(m) article artell denariu(m) denari diners
aurícula(m) aurícula orella directu(m) directe dret
auscultare auscultar escoltar duplicare duplicar doblegar
caldariu(m) caldari calder femina(m) fèmina femella
calidu(m) càlid caldo focu(m) focus foc
canícula(m) canícula canyiula foru(m) fòrum fur
capitale(m) capital cabal francitia(m) franquícia franquesa
cathedra(m) càtedra cadira frigidu(m) frígid fred
fundere fondre enfonsar
causa(m) causa cosa gratu(m) grat grau
circu(m) circ cèrcol Hispania(m) Hispània Espanya
clamare clamar cridar hospitale(m) hospital hostal
clave(m) clau clau immobile(m) immòbil immoble
clavicula(m) clavícula clavilla implicare implicar emprar

89
 Unitat 5 · Llengua

insignia(m) insígnia ensenya santificare santificar senyar

insula(m) insular illa silvaticu(m) selvàtic salvatge
insulsu(m) insuls insípid sigillum sigil segell
integrare integrar entregar solidu(m) sòlid sou
laborare laborable llaurar solitariu(m) solitari solter
laicu(m) laic llec spathula(m) espàtula espatlla
legale(m) legal lleial superare superar sobrar
lenticula(m) lentícula llentia, llentilla terciariu(m) terciari tercer
luminaria(m) lluminària llumenera testiculu(m) testicle testimoni
malitia(m) malícia malesa titulare titular titllar
manipulare manipular manejar traditione(m) tradició traïció
manipulu(m) maniple manoll vetare vetar vedar
minuta(m) minuta menuda vindicare vindicar venjar
minutu(m) minut menut voluta(m) voluta volta
mobile(m) mòbil moble
mortificare mortificar amortir Llatinismes
nominare nominar anomenar
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
opera(m) òpera obra
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
operare operar obrar
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
operariu(m) operari obrer
parabola(m) paràbola paraula
pellicula(m) pel·lícula pell
Sintaxi
pensare pensar pesar Explicarem que en llatí és molt freqüent substantivar
pensu(m) pes pinso adjectius. Els farem observar que en català també
pinnaculu(m) pinacle penyal passa: quan diem els romans, en el fons estem fent
plattea(m) platea plaça servir un adjectiu transformat en substantiu.
plicare explicar plegar
polipu(m) pòlip pop Aquest mecanisme es veu especialment clar en castellà
primariu(m) primari primer amb l’article lo: en castellà, un adjectiu precedit
qualitate(m) qualitat qualitat d’aquest article esdevé immediatament sinònim d’un
quota(m) quota cota substantiu. En català hi ha mecanismes similars, però
radiu(m) ràdio raig no es fan servir tant i, de vegades, queden una mica
replicare replicar replegar encarcarats (allò que, el fet que, etc.).
recitare recitar resar
recuperar recobrar / Textos en context
recuperare
cobrar
regulare regular reglar Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
regurgitare regurgitar rotar proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
rotare rotar rodar que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
rotundu(m) rotund rodó peu, amb explicacions gramaticals.
saeculare(m) secular seglar

90
 Unitat 5 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina l’adjectiu crudelis, crudele:

Singular Plural
Cas
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Declina els sintagmes mitis agnus i celeber poeta:

Singular Plural Singular Plural

Nominatiu mitis agnus celeber poeta

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

3. Completa les formes de perfet dels verbs diligo, diligis, diligere, dilexi, dilectum i respicio,
respicis, respicere, respexi, respectum:

diligo (3a conjugació) respicio (3a conjugació)

1a
Singular

2a

3a

1a

2a
Plural

3a

91
 Unitat 5 · Llengua

4. Identifica la traducció correcta per a cada oració:

1 Omnes probi cives audacium civium sceleribus resistunt.

a Tots els ciutadans audaços es resisteixen als crims dels ciutadans honrats.
b Els ciutadans honrats es resisteixen a tots els crims dels ciutadans audaços.
c Tots els ciutadans honrats es resisteixen als crims dels ciutadans audaços.
d Tots els ciutadans honrats es resisteixen als crims audaços dels ciutadans.
2 Apud antiquas gentes mendacium puerorum poena gravis est.
a Per als antics nens, la pena de la mentida és greu.
b Els pobles antics consideraven que la pena per als nens mentiders era greu.
c Entre els pobles antics la pena per als nens mentiders és greu.
d Entre els pobles antics la pena per mentir és greu per als nens.
3 In Urbe patriciorum divitum et plebeiorum pauperum iura inaequalia et dissimilia erant.
a A Roma els drets dels patricis i dels plebeus, rics o pobres, eren desiguals i diferents.
b A Roma els drets dels patricis rics i dels plebeus pobres eren desiguals i diferents.
c Els drets dels patricis romans rics i dels plebeus pobres eren diferents i desiguals.
d Els drets dels rics i pobres romans, patricis i plebeus, eren diferents i desiguals.
4 Suavia poetarum carmina rudium ferorumque hominum pectora saepe commovent.
a Els suaus poemes dels poetes sovint commouen els pits dels homes rudes i ferotges.
b Els poemes dels poetes suaus sovint commouen els pits dels homes rudes i ferotges.
c Els pits dels homes rudes i ferotges són commoguts pels poemes dels poetes suaus.
d Els poetes suaus commouen amb els seus poemes els pits dels homes rudes i ferotges.
5 Vercingetorix ab radicibus collis suos inter munitiones reduxit.
a Vercingètorix fa tornar els soldats de dintre de la seva fortificació des del peu del turó.
b Vercingètorix va fer tornar els seus soldats des del peu del turó a fora de la fortificació.
c Vercingètorix fa tornar els seus dintre de la fortificació des del peu del turó.
d Vercingètorix va fer tornar els seus dintre de la fortificació des del peu del turó.

5. Completa les oracions amb la paraula entre parèntesis, declinada correctament:

a Via ________________ (principalis, -e) duas ________________ (principalis, -e) portas

coniungebat; praetoriana via ex foro ad praetoriam portam ducebat.

b Columbae verbis milvi fidem tribuerunt et avis consilio ________________ (fraudulentus

–a -um) crediderunt.

c Milites Graeci, postquam Troiam invaserunt, flammis ________________ (civitas, civitatis)

absumpserunt, divitias oppidi diripuerunt praedamque magnam fecerunt.

6. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Apollo, Iovis et Latonae filius, in insula Delo natus est. Inventor fuit et patronus omnium
artium nobilium; medicinae deus, salutaribus herbis aegrotos curabat et debiles vires
mortalium recreabat. Musarum deus silvestres montes et virides ripas fluminum habitabat et
dulce cithara convivia delectabat.

Oraculis et sortibus hominibus futurum ostendebat. Multa et illustria fuerunt Apollinis

oracula in omnibus Graeciae urbibus, sed praecipue fuit clarum oraculum apud Delphos.
Inter aves deo sacrae erant velox accipiter et niger corvus; inter omnes arbores sacra fuit
Apollini nobilis laurus: laureis enim coronis Graeci et Romani nobiles poetas athletasque
honorabant. Apollo etiam lucis deus fuit et agebat celeres equos Solis.

92
 Unitat 5 · Llengua

1 Apollo, Iovis et Latonae filius, in insula Delo natus est.

a Apol·lo, fill de Júpiter i Latona, va néixer a Delos, una illa.
b Apol·lo, fill de Júpiter i Latona, va néixer a l’illa de Delos.
c L’illa de Delos va engendrar Apol·lo, fill de Júpiter i Latona.
d Júpiter i Latona van engendrar el seu fill Apol·lo a l’illa de Delos.
2 Musarum deus silvestres montes et virides ripas fluminum habitabat et dulce cithara
convivia delectabat.
a Les muses eren deesses silvestres i habitaven les muntanyes i les verdes riberes,
entretenint els convits amb la seva dolça cítara.
b El déu de les muses habitava muntanyes feréstegues i verdes riberes i entretenia els
convits amb la seva dolça cítara.
c La dolça cítara de les muses entretenia els déus a les muntanyes feréstegues i a les
verdes riberes.
d Els déus habitaven amb les muses a les muntanyes feréstegues i a les verdes riberes i
tocaven la dolça cítara en els convits.
3 Oraculis et sortibus hominibus futurum ostendebat.
a Els oracles i les profecies mostraven el futur als homes.
b Els déus mostraven el futur als homes amb oracles i profecies.
c Mostrava el futur als homes amb oracles i profecies.
d Els oracles i les profecies del futur eren mostrats als homes.
4 Apollo etiam lucis deus fuit et agebat celeres equos Solis.
a Apol·lo va ser el déu de la llum i el conduïen els veloços carros del Sol.
b Els veloços carros del Sol conduïen Apol·lo, que era el déu de la llum.
c Apol·lo també va ser el déu de la llum i portava els veloços cavalls del Sol.
d Apol·lo va ser el déu de la llum perquè conduïa els veloços cavalls del Sol.

93
 Unitat 5 · Llengua

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 49
1. La taula s’ha de completar així:

Singular Plural
Nominatiu miles pedestris milites pedestres
Vocatiu miles pedestris milites pedestres
Acusatiu militem pedestrem milites pedestres
Genitiu militis pedestris militum pedestrium
Datiu militi pedestri militibus pedestribus
Ablatiu milite pedestri militibus pedestribus

2. La taula s’ha de completar així:

vetus brevis audax mirabilis

exercitationi veteri brevi audaci mirabili
artium veterium brevium audacium mirabilium
eloquentiam veterem brevem audacem mirabilem
orationes veteres breves audaces mirabiles
causa vetus brevis audax mirabilis
verbum vetus breve audax mirabile
oratore veteri brevi audaci mirabii
virtutis veteris brevis audacis mirabilis

3. a puris b sacri c noxium d bone e dives f ignavis g
placidus.
4. a brevem vitam: vida breu b ad fertiles agros: als
camps fèrtils c propter ferocem naturam: a causa de
la natura feroç d celeri tempore: en un temps ràpid
e de veteri amicitia: d’una antiga amistat f nobiles
equos: cavalls nobles g crudeli amore: amb un amor
cruel h pauperium hominum: d’homes pobres i propter
ingentem vim: a causa d’una força ingent j ob memorem
iram: per la ira que recorda k in salubri regione: en una
regió saludable l principem urbem: la ciutat principal.
5. a longum – 8 breve / b tenebrosum – 6 illustre /
c summum – 3 imum / d frigidum – 7 callidum / e
crassum – 4 gracile / f facile – 2 difficile / g vetus – 1
novum / h lentum – 5 celere.
Pàgina 50
6. a Delphis erat oraculum celebre et clarum. b Nomen
pacis omnibus dulce est. c Hominum corpora mortalia
sunt. d Piratae per maria nigra navigabant. e Hostes
proelium celere acreque commitunt. f Hannibal cum
ingentibus copiis in Italiam venit.
7. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: intelligens (una
terminació), fortis (dues terminacions), audax (una
terminació), comis (dues terminacions).
8. a Acris hiems arboribus saepe nocet. El dur hivern
sovint perjudica els arbres. b Pinus silvestris clivos
montium ornat. Un pi silvestre decora els pendissos de
les muntanyes. c Omni dolori solacium est amicitia. El
consol per a tot dolor és l’amistat. d Corpus hominis
mortale est, animus immortalis. El cos de l’home és
mortal, l’esperit és immortal. e Animo forti aerumnas
toleramus. Tolerem les tribulacions amb un esperit
fort. f Aurea aetate non atrocia scelera vitam hominum
perturbabant. A l’edat d’or els terribles crims no
pertorbaven la vida dels homes. g Historia tradit
veterum factorum memoriam. La història transmet
el record dels fets antics. h Facta et dicta hominum
sapientium discipuli discebant. Els deixebles aprenien
els fets i les dites dels homes savis. i Mors honesta
vitam quoque turpem saepe ornat. Una mort honesta
sovint també decora una vida infame.
9. a Duces feroces animos militum movebant. b
Adulescentibus praeceptum senum utile est. c Saepe
pugnae breves, sed acres sunt. d Leo est robustum

94

et ferox animal. e Iudicium multitudinis credulae est
mutabile. f Arbor florens est index veris. g Nomen
multorum poetarum est illustre. h Proelia ferocia et
ancipitia erant. i Inops urbis incola gravia vectigalia
non tolerabat. j Concors civis civitati ingentem gloriam
comparat. k Linguae fallaces veritatem non amant.
10. a ingens mare b acri hoste c mirabilis mulieris d
pauper homo e saeva tempestas f utilem rem.
11. a El son és semblant a la mort. b Neró castigava
els cristians amb cruels suplicis. c Els habitants dels
camps honoraven els antics esperits dels boscos. d
La rosada del matí és saludable per a les herbes. e El
nèctar era dolç i agradable als déus i a les deesses. f
Els drets naturals sempre romanen ferms i immutables.
g Quint Tuberó, un home erudit, era un home honest i
noble. h Els metges proporcionen remeis forts i ràpids
per a les malalties sobtades. i Els grecs vencien el
poder dels perses amb naus petites i lleugeres. j El
pastor cansat s’ajeu a la dolça ombra dels fajos al mont
Helicó. k Molts emperadors treien sense parar el que
quedava de diners d’un erari sense recursos i exhaust.
l És coneguda la dita d’Hipòcrates, metge grec: l’art és
llarg, la vida breu, l’experiment perillós, el judici difícil.
m La humil ciutat dels eburons va fer la guerra contra
el noble poble romà. n Oprimir un home suplicant
no és una virtut, sinó una crueltat. o A sota del turó
silvestre hi havia fonts d’aigües salubres.
12. a Nobilia oratoris verba civium animos excitant.
b Odor tenerae herbae agricolarum tristes animos
delectabat. c Civitatis medici salubre regionis caelum
laudant. d Agilis cervus venatorum crudeles sagittas
vitat fuga veloci. e Hostis crudelis civitates agrosque
vastat. f Iustitia est regina omnium virtutum.
13. Octavianus Augustus, Romanus imperator, formosus
et elegans erat, sed sine lenociniis. Octavianus oculos
claros et perspicaces habebat, sed in senecta haud
Pàgina 53
19. La taula s’ha de completar així:
1a pers. sing. 2a pers.
Infinitiu 1a pers. sing.
present sing. present
present actiu
indicatiu indicatiu
augeo auges augere
credo credis credere
gero geris gerere
habeo habes habere
mitto mittis mittere
sperno spernis spernere
vinco vincis vincere
Unitat 5 · Llengua
multum videbat; habebat capillum subflavum, tamen
incuriosus erat in comae et barbae cura.
Pàgina 51
14. a Bonos boni diligunt. b Ego verum amo. c Stultorum
infinitus est numerus. d Casta placent Superis. e Impii
in Inferis poenas luunt. f Calamitosus est animus futuri
anxius. g In extremis.
15. a Els superbs rebutgen els consells dels experts. b
Els devots calmaven els déus amb moltes víctimes. c
Els justos separen els bons dels dolents. d Aprovem
les coses bones, rebutgem les dolentes. e Als bons els
agraden les coses bones; als dolents, les dolentes. f
Els bons desitgen l’amistat dels bons; els malvats,
dels malvats. g Aprovarem els exemples dels bons,
blasmarem els dels dolents. h Els estults de vegades
apovaran coses vistoses però pernicioses. i No sempre
les coses vistoses també són bones. j Sovint els nens
no distingeixen les coses bones de les perjudicials. k De
grat avantposem les coses plaents a les desagradables.
l Els déus tenen cura de les coses grans, i es desentenen
de les petites.
16. a Iusta dicis, sed saepe obscura. b Semper iustum
et honestum laudamus. c Nec praeterita nec futura
cognoscimus. d Legati bonum et rectum defendunt. e
Magister discipulos verum et iustum docet. f Alexander
Magnus magna et ignota amabat, et nova quaerebat.
17. a iustum – 3 quod est proficuum, accomodatum
/ b perniciosum – 1 quod est exitiosum, pestiferum
/ c utile – 5 quod est perfectum, utilitatem habet et
naturae convenit / d mirum – 2 quod est admiratione
dignum / e improbum – 4 quod est malum, minime
probum.
18. a Danaides in Inferis sunt. b Danaides aquam in
amphora portant. c Aqua ex amphora redundat. d In
amphora non est aqua. e Aqua ad pavimentum cadit.
Supí Traducció
perfet actiu
auxi auctum augmentar
credidi creditum creure
gessi gestum portar
habui habitum tenir
misi misum enviar
sprevi spretum menysprear
vici victum vèncer
95
 Unitat 5 · Llengua

20. a addidi: addo b amisi: amitto c docui: doceo d
duxi: duco e elegi: eligo f feci: facio g fefelli: fallo h
fregi: frango i fudi: fundo j posui: pono k promisi:
promitto l reliqui: relinquo m suasi: suadeo.
21. a dedi – accepi / b defendi – oppugnavi / c emi –
vendidi / d occupavi – vacuavi / e perdidi – inveni / f
absolvi – accusavi.
22. Puer celeriter currit. → Puer celeriter cucurrit. /
Aurum in insula invenis. → Aurum in insula invenisti.
/ Senex amicum audit. → Senex amicum audivit. /
Caesar Romam revertit. → Caesar Romam revertit. /
Telum corpus ferit. → Telum corpus ferivit. / Piratae
milites vinciunt. → Piratae milites vinxerunt. /
Imperator militem punit. → Imperator militem punivit.
/ Carmina audio. →Carmina audivi. / Cervi ad fontem
perveniunt. → Cervi ad fontem pervenerunt.
No sempre has estat ferm, però ara estimo les teves
virtuts. h Antigament els costums dels homes van ser
salvatges i la gent, talment bèsties o animals, vivia
a les selves. i Còmode va lluitar feliçment contra els
germànics. j Ròmul, després de la mort del seu germà
Rem, va fundar una ciutat al turó del Palatí i la va
nomenar Roma. k Els cònsols van demanar dels gals un
càstig des crims: car els gals van matar molts soldats
i van deformar les cares dels captius. l Els romans van
protegir la ciutat amb torres i van agafar les armes.
m El general va portar l’ambaixador Q. Fulvi Flac amb
l’ala dreta a la porta qüestòria. n Mitridates temia
l’enverinament: per això cada dia bevia un got ple de
verí. o Les aigües del riu Nil van desvastar els camps
d’Egipte, però també els van fer fèrtils. p A la tardor
els pastors van abandonar els camps i van arribar a
les costes a través dels camps. q Els grecs van prendre
Troia i Enees va errar al mar durant molts anys.

23. a Amulius, Numitoris regis frater, fratrem interfecit.
b Agamemnon expeditionem contra Troiam paravit. c
Antiquitus Romanorum mores severi fuerunt. d Romani
scriptores Catonem magnis laudibus celebraverunt.
e Consul milites in arcem duxerunt. f Caesar castris
idoneum locum delegit. g Romanos Carthaginienses
terrestribus proeliis superaverunt. h Hannibal, clarus
Carthaginiensium dux, diuturnum ac grave bellum
contra Romanos gessit. i Semper bella atque potentiae
cupiditas reges populosque perdiderunt.
24. a Després de la victòria Cèsar va dir: «He vingut,
he vist, he vençut». b La llarga discòrdia dels habitants
va provocar moltes desgràcies a la pàtria. c Les tropes
dels bàrbars van arribar a les muralles de la ciutat i
van col·locar el campament a llocs elevats. d Al vespre
els nens i les nenes van jugar a pilota moltes hores.
e Cèsar va lluitar amb gran virtut contra els pobles
belgues i va destruir els nervis. f Han començat les
pluges de tardor, han refrescat els camps i les ofrenes
dels camps han donat un gran goig als camperols. g
Pàgina 54
DEL LLATÍ AL CATALÀ
27. La taula s’ha de completar con segueix:
25. a praebeo, praebui, praebitum (morfema temàtic u)
b defendo, defendi, defensum (coincidència amb l’arrel
verbal) c duco, duxi, ductum (presència del morfema
s/x) d orno, ornavi, ornatum (morfema temàtic u) e
facio, feci, factum (canvi en la vocal del radical) f scio,
scivi, scitum (morfema temàtic u) g curro, cucurri,
cursum (reduplicació de la consonant inicial) h frango,
fregi, fractum (canvi en la vocal del radical) i despicio,
despexi, despectum (presència del morfema s/x) j
appello, apellavi, apellatum (morfema temàtic u) k
tendo, tetendi, tentum (reduplicació de la consonant
inicial) l debeo, debui, debitum (morfema temàtic u)
m relinquo, reliqui, relictum (canvi en l’arrel) n scribo,
scripsi, scriptum (presència del morfema s/x).
26. a Legati consuli magnam victoriam nuntiaverunt.
b Milites ad castra longo itinere pervenerunt. c Caesar
equites per silvas duxit. d Romae magnum Iovis
templum fuit. e Galli milites apud flumen duxerunt. f
Consul regis legatos accepit.

Mot Mot
Mot llatí Cultisme Mot llatí Cultisme
patrimonial patrimonial
fluctuare fluctuar flotar polipu(m) pòlip pop
auscultare auscultar escoltar radiu(m) radi raig
causa causa cosa recitare recitar resar
crypta cripta gruta strictu(m) estricte estret
directu(m) directe dret terciariu(m) terciari tercer

96

LLATINISMES
28. a La comèdia dels errors, de William Shakespeare,
està plena de malentesos i de quid pro quos. b Una
llibreria és una rara avis en un carrer on tot són
botigues de roba. c Alemanya vol mantenir l’statu quo
en el nou sistema de finançament de la Unió Europea.
d El coneixement dels veritables mòbils de l’atemptat
només es va poder fer a posteriori, ja que al principi
tot era confusió. e A priori, sembla que les mesures
anunciades per Sanitat donaran bons resultats. f Ningú
no sabia qui havia difós la notícia però era vox populi
que nomenarien un nou director.
Pàgina 55
Consulis consilio (CCCausa) tribunus (S) copias (CD)
ex oppido (CCLloc) eduxit (V) atque (conj.) ad flumen
(CCLloc) castra (CD) posuit (V). Per consell del cònsol
el tribú va portar les tropes des de la ciutat i va posar
el campament prop del riu.
Pàgines 56 i 57
TEXTOS
1. En temps antics els grecs van pensar un engany
inaudit: van construir un enorme cavall a la costa i van
ficar cabdills al ventre del cavall. Després els grecs van
pujar a les naus i van fingir el retorn a la pàtria. Els
troians van decidir entrar el cavall a la ciutat. De nit
els cabdills grecs van baixar del cavall i van obrir les
portes de la ciutat als companys. Enees, príncep de
Troia, va lluitar coratjosament per la pàtria a la Guerra
de Troia. Però els grecs van prendre Troia i Enees va
fugir de la ciutat amb el seu pare i el seu fill. Enees
va navegar durant molts anys. Una forta tempesta va
llançar Enees a les costes d’Àfrica. D’aquesta manera
Enees va arribar de l’illa de Sicília a Dido, la reina de
Cartago. Per voluntat dels déus va marxar de Cartago
i va tornar a navegar cap a Itàlia.
2. Antigament hi havia a l’illa de Creta un monstre
horrible, de nom Minotaure. El monstre tenia un cap
de toro en un cos humà i vivia en un laberint. Dèdal,
un home de gran enginy, estava exiliat a l’illa de Creta.
Allà el rei de Creta va donar acollida a Dèdal i Dèdal va
construir per al tirà un gran laberint. Minos alimentava
el Minotaure amb nois i noies vives. Cada any el monstre
Unitat 5 · Llengua
devorava molts nois i moltes noies. Però el rei de Creta
també tenia una bonica filla, de nom Ariadna. Ariadna,
presa d’un gran amor cap a Teseu, va decidir salvar
Teseu. Així doncs Ariadna va donar un llarg fil a Teseu.
Teseu va entrar al laberint i va matar el Minotaure amb
l’espasa, després d’una llarga lluita.
3. Hèrcules, fill d’Alcmena i Júpiter, va tenir una força
extraordinària. Quan el nen encara era al bressol, Juno
li va enviar unes serps, però el nen va escanyar els colls
inflats i va ofegar les serps. Quan Hèrcules es va fer
gran, va matar monstres horribles que aterrien tots
els habitants de Grècia. A la cova d’Amfrisi va estassar
el lleó de Nemea amb una maça; a Frígia va matar
el porc senglar d’Erimant; a Arcàdia va capturar un
cérvol veloç i el va portar viu al reu Euristei; els caps
de l’hidra de Lerna o els va destruir amb foc o els va
tallar amb l’espasa; va matar amb fletxes les aus de la
llacuna Estígia, funestes per a les collites. Va foragitar
els centaures i les amazones; després va sostreure les
pomes d’or del jardí de les Hespèrides. Però el destí
d’Hèrcules fou funest: car la seva esposa Deianira, per
un abominable consell del centaure Nessos, va enviar
al marit, sense saber-ho, una túnica amarada de verí.
Immediatament el verí morfífer es va escampar per
les venes i es va apoderar dels membres de l’home.
Després de la mort d’Hèrcules els grecs van col·locar
aquest home fort entre el nombre dels déus.
4. En temps de Cèsar la discòrdia dels generals va
ser la causa d’una guerra terrible; finalment, en va
sortir victoriós Cèsar. Ptomeleu, hoste impiu, va matar
Pompeu, amb un gran dolor de Cèsar. Després Cèsar
va vèncer els seguidors de Pompeu a Europa, a Àsia,
a Àfrica. Els romans van concedir al general honors
esplèndids; tot seguit Cèsar va tenir el poder d’un
rei. Però el poder i els honors van proporcionar molts
enemics al general; i els conjurats van matar el pare de la
pàtria (així els romans anomenaven Cèsar). Tanmateix
el conjurats no van proporcionar cap guany a la ciutat
amb un crim tan gran. Immediatament, en efecte,
August va succeir a Cèsar i va governar llargament
com un tirà, fins i tot si en públic dissimulava la seva
autoritat amb la potestat tribunícia.
97
 Unitat 5 · Llengua

5.2 Solucionari del test d’autoavaluació

1.
Cas Masculí/Femení Neutre
S
I Nom.
crudelis crudele
N Voc.
G
Ac. crudelem
U
L Gen. crudelis
A Dat.
R crudeli
Abl.

Cas Masculí/Femení Neutre

P Nom.
L crudeles
U Voc. nobilia
R Ac.
A
L Gen. crudelium
Dat. crudelibus

2.
Singular Plural Singular Plural
Nom. mitis agnus mites agni celeber poeta celebres poetae
Voc. mitis agne mites agni celeber poeta celebres poetae
Ac. mitem agnum mites agnos celebrem poetam celebres poetas
Gen. mitis agni mitium agnorum celebris poetae celebrium poetarum
Dat. miti agno mitibus agnis celebri poetae celebribus poetis
Abl. miti agno mitibus agnis celebri poeta celebribus poetis

3.
diligo (3a conjugació) respicio (3a conjugació)
1a dilexi respexi
Singular

2a dilexisti respexisti

3a dilexit respexit

1a dileximus respeximus
Plural

2a dilexistis respexistis
3a dilexerunt o dilexere respexerunt o respexere

4. 1c / 2c / 3b / 4a / 5d

5. a principalis, principales / b fraudulento / c civitatem

6. 1b / 2b / 3c / 4c

98
6 Llengua

1 Les competències de la unitat 100

1.1 Competències bàsiques 100
2 Programació d’aula 101
3 Orientacions didàctiques 102
4 Test d’autoavaluació 103
5 Solucionar 106
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 106
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 109
 Unitat 6 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències clau

Morfosintaxi CL: Identificar el model a partir del qual es flexiona una paraula.
nominal CL: Saber definir correctament una paraula.

Morfosintaxi CL: Conjugar correctament una forma verbal aplicant el model adequat.
verbal CI: Detectar l’intrús en un seguit de paraules.
CC: Relacionar un text amb l’episodi històric que desenvolupa.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.
CL: Usar correctament preposicions per expressar relacions en l’espai.

Textos en CC: Conèixer els mites del bon salvatge i de l’edat d’or, que han anat apareixent al llarg de la història
context de la humanitat.
CP: Descobrir l’existència del narcisisme i detectar-lo en persones del nostre entorn.

100
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar i declinar paraules de la quarta 1. La quarta declinació 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1 CL

declinació. 2 CC
3

S2 Identificar i declinar paraules de la cinquena 2. La cinquena declinació 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 1 CL
declinació. 2 CC
3

S3 Conjugar verbs en pretèrit plusquamperfet 3. El plusquamperfet d’indicatiu 15, 16, 17, 18, 19, 20, 1 CL
S4 i en futur perfet d’indicatiu actiu. 4. El futur perfet d’indicatiu actiu 21, 22 2 CC
3
2 Programació d'aula

S5 Conèixer l’evolució de les vocals del llatí al català. L’evolució de les vocals llatines 23, 24 6 CL
Identificar llatinismes i conèixer-ne el significat. al català (I) 8 CC
Llatinismes: àmbit de la creació
artística

S6 Identificar les principals preposicions llatines. Les preposicions 25, 26, 27 1 CL

S7 2 CC
3

S8 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 65 3 CL
en l’oració. CC

S9 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 66 1 CL

S10 i 67 2 CC
S11 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 6 · Llengua

101
 Unitat 6 · Llengua

3 Orientacions didàctiques Llatinismes

La quarta declinació. La cinquena
declinació
Repassarem els paradigmes de la quarta i la cinquena
declinacions, com també les observacions que es
proporcionen de cada una.
En relació amb la cinquena declinació, indicarem que,
possiblement, res és una de les paraules de més ús
en llatí. Per això és convenient donar-hi el tractament
següent:
• Moltes vegades, quan surt en un text fa referència
a una cosa, fet o succés que ja ha aparegut abans;
en aquest cas, també es pot traduir per la paraula o
situació a què fa referència;
• Altres vegades apareix modificat per un adjectiu,
de manera que la traducció d’ambdues paraules
pot reflectir-se amb un sol significat: res publica >
la república; res adversae: adversitats, contrarietats;
res, gestae > gestes...
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi
Repassarem les preposicions seguint la taula del llibre.
Una manera de classificar-les és segons el cas que
regeixen. Com es pot veure, algunes d’elles canvien de
significat segons el cas que hi ha darrere.
Les preposicions no han de ser mai objecte d’un
esforç memorístic extraordinari. Es tracta més aviat
que coneguin quines hi ha i, després, comprovin el
significat al diccionari. El diccionari els donarà sempre
totes les possibilitats.
Sí que podem recordar, en canvi, aquest senzill
ideograma, que recull visualment la idea d’algunes de
les preposicions més importants:
e, ex a, ab in

Deixarem temps als alumnes perquè facin les activitats

corresponents i, si no acaben, els demanarem que les super in post
facin a casa com a deures.

Dedicarem temps, igualment, a traduir les oracions. per sub sub

Procurarem sempre relacionar els textos amb el que
sabem de cultura i civilització, o en podem saber.
ad super apud
El plusquamperfet d’indicatiu. El futur
perfet d’indicatiu
ante
Continuarem treballant el tema de perfet. En aquesta
unitat, veurem el pretèrit plusquamperfet i el futur
D’altra banda, el món de les preposicions és tan variat
imperfet d’indicatiu.
que resulta impossible recollir en una graella tots els
seus matisos. Per tant, sempre haurem d’acabar de
Podem observar que el tema és el de perfet, mentre
definir la traducció amb l’ajut de diccionari.
que les terminacions canvien, òbviament, en relació
amb el pretèrit perfet d’indicatiu.
Deixarem temps a classe perquè els alumnes facin
les activitats sobre aquesta qüestió. Posarem algunes
Deixarem temps als alumnes perquè facin els
d’aquestes frases, i algun text, com a deures per a casa.
exercicis. Podem donar-los una o dues sessions de
Després, ho corregirem tot col·lectivament, a classe.
treball individualitzat, combinat amb la feina a casa.
Al cap d’aquests dies, haurien d’haver resolt totes les
activitats.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
Del llatí al català proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
peu, amb explicacions gramaticals.
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.

102
 Unitat 6 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina les paraules exitus, exitus i spes, spei:

Cas Singular Plural Singular Plural

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Escriu el pretèrit plusquamperfet de impedio, -is, -ire, -ivi, impeditum i el futur perfet de
informo, -as, -are, -avi, informatum:

impedio (4a conjugació) informo (1a conjugació)

1a
Singular

2a

3a

1a

2a
Plural

3a

3. Identifica la traducció correcta per a les oracions:

1 Amicitia res secundas ornat, adversis rebus perfugium ac solacium praebet.
a L’amistat protegeix les situacions favorables i també els proporciona refugi i consol.
b L’amistat decora les situacions desagradables i proporciona una eina de consol per a les
adverses.
c L’amistat decora les situacions favorables, i proporciona refugi i consol a les adverses.
d Les situacions favorables decoren l’amistat, mentre que les adverses proporcionen refugi
i consol.
2 Druides, Gallorum sacerdotes, de mundi ac terrarum magnitudine, de rerum natura, de
deorum immortalium vi ac potestate disputabant et saepe res futuras praevidebant.
a Els gals, sacerdots dels druides, discuteixen sobre la grandesa del món i de les terres,
sobre la natura de les coses, sobre la força i el poder dels déus immortals, i sovint
preveuen el futur.

103
 Unitat 6 · Llengua

b Els druides, sacerdots dels gals, discutien sobre la grandesa del món i de les terres, sobre
la natura de les coses, sobre la força i el poder dels déus immortals, i sovint preveien el
futur.
c Els druides, sacerdots dels gals, discuteixen sobre el món i la grandesa de les terres,
sobre la natura de les coses, sobre la força dels déus immortals i poderosos, i sovint
preveuen el futur.
d Els druides, sacerdots dels gals, discutien sobre la grandesa de les terres del món, sobre
les coses de la natura, sobre la força dels déus immortals i el seu poder, i sovint preveien
el futur.
3 Marcellus cum parva equitum manu dimicat et Gallorum regem, Viridomarum nomine,
manu sua occidit.
a Marcel combat una petita tropa de cavallers i mata amb la seva mà el rei dels gals,
Viridomar.
b Marcel combat amb una petita tropa de cavallers i mata amb la seva mà el rei dels gals,
de nom Viridomar.
c El rei dels gals, de nom Viridomar, combat amb una petita tropa de cavallers Marcel, i el
mata amb la seva mà.
d Amb una petita tropa de cavallers Marcel, rei dels gals, combat i mata el rei, de nom
Viridomar.
4 Stultum consilium non modo effectu caret, sed ad perniciem quoque mortales devocat.
a Un consell neci no només no té efecte, sinó que també porta els mortals cap a la perdició.
b Els consells necis no només no tenen efecte, sinó que també porten els mortals cap a la
perdició.
c Els consells no només no tenen efecte, sinó que també porten els mortals necis cap a la
perdició.
d Un consell que no tingui efecte no només és neci, sinó que també porta els mortals cap
a la perdició.
5 Die certa consules in planitie duplicem aciem instruebant et rem feliciter gerebant.
a L’endemà els cònsols organitzen a la plana una doble formació i gestionen bé la situació.
b El dia assenyalat els cònsols organitzaven a la plana una doble formació i gestionaven bé
la situació.
c El dia indicat els cònsols aplanen el camí per a una doble formació, i gestionen
correctament la situació.
d El dia assenyalat els cònsols organitzen dues formacions per atacar la plana, gestionant
bé la situació.

4. Completa les oracions amb les paraules entre parèntesis, declinades correctament:

a Dux togam pictam et tunicam palmatam induebat, ________________ (manus, -us)

scipionem eburneum gerebat et in capite coronam lauream.

b Spes enim in ________________ (res, rei) adversis ultimum hominibus solacium est. Sine

spe homines misere vitam suam agunt.

c Germanorum principes ________________ (fides, fidei) servaverunt atque die constituta

in colloquium cum Romanorum legatis convenerunt.

104
 Unitat 6 · Llengua

5. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

El triomf
Exercitui et duci victori senatus triumphum decernebat. Solemni cum ingressu dux intrabat
in urbem. Equi albi currum trahebant: dux togam pictam et tunicam palmatam induebat,
manu scipionem eburneum gerebat et in capite coronam lauream. Ante ducis currum captivi
fletu et metu muti procedebant. Post currum milites magno cum plausu “Io triumphe!”
clamabant, et carmina scurrilia imperatori canebant non sine strepitu et cachinnis. Ante
portas urbis senatus duci occurrebat et pompam triumphalem usque ad Capitolium ducebat.
Ibi sacerdotes albas hostias Iovi immolabant.

1 Exercitui et duci victori senatus triumphum decernebat.

a El triomf era decretat pel senat a l’exèrcit i al general vencedor.
b El senat decretava el triomf a l’exèrcit i al general vencedor.
c El general vencedor decretava el triomf al senat i a l’exèrcit.
d L’exèrcit i el general vencedor decretaven el triomf al senat.

2 Dux togam pictam et tunicam palmatam induebat.

a El general es treia la toga pintada i es posava una túnica palmada.
b El general es pintava la toga i es posava una túnica palmada.
c El general es posava una toga pintada i una túnica amb palmes.
d Portava una toga pintada i es posava una túnica palmada.

3 Carmina scurrilia imperatori canebant non sine strepitu et cachinnis.

a Els emperadors cantaven cançons burlesques no sense brogit i riallades.
b Les cançons burlesques eren cantades pels emperadors no sense brogit ni riallades.
c Les cançons burlesques es cantaven als emperadors no sense brogit ni riallades.
d Cantaven cançons burlesques a l’emperador no sense brogit i riallades.

4 Ibi sacerdotes albas hostias Iovi immolabant.

a Allà els sacerdots immolaven blanques víctimes a Júpiter.
b Els sacerdots de Júpiter immolaven blanques víctimes allà.
c Allà els sacerdots immolaven les blanques víctimes de Júpiter.
d Els sacerdots d’allà immolaven a Júpiter blanques víctimes.

105
 Unitat 6 · Llengua

5 Solucionari en coves. m Hi havia un pantà no gran entre l’exèrcit

de Cèsar i el dels enemics. n El cònsol lloa la virtut i
la constància del senat. o Els gals s’adrecen al cònsol
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat amb un vestit solemne.

Pàgina 58 6. a Aspidis morsus mortifer est. b Exercitus nostri

1. a manus, manus, manum, manus, manui, manu, impetum hostium equitatus non sustinebat. c
manus, manus, manus, manuum, manibus, manibus Civis magistratuum verba non audiebat. d Senatus
b exercitus, exercitus, exercitum, exercitus, exercitui, magnum exercitum in hostes misit. e Avium cantus
exercitu, exercitus, exercitus, exercitus, exercituum, in campis redundant a solis ortu usque ad occasum.
exercitibus, exercitibus c portus, portus, portum, f Curruum cursum in circo videmus. g Fluctus naves
portus, portui, portu, portus, portus, portus, portuum, compleverunt. h Parati sumus ad omnes eventus. i
portibus, portibus d senatus, senatus, senatum, senatus, Consulis iussu exercitus duxit.
senatui, senatu, senatus, senatus, senatus, senatuum,
senatibus, senatibus e metus, metus, metum, metus, 7. a vultus gracilis, b cornu eburneum, c domus
metui, metu, metus, metus, metus, metuum, metibus, urbana, d adventus inexspectatus, f impetus violentus,
metibus f cornu, cornu, cornu, cornui, cornu, cornua, g senatus Romanus.
cornua, cornua, cornuum, cornibus, cornibus.
Pàgina 59
2. a impetuum – dels impulsos / b impetus – els 8. La taula s’ha de completar així:
impulsos / c fluctui – a l’onada / d fluctum – l’onada
(CD) / e fluctu – amb el moviment / f metibus – amb Nom. sing. Ac. sing. Dat. sing. Abl. sing.
els temors / g metuum – dels temors / h motu – amb acies aciem aciei acie
el moviment / i motibus – amb els moviments. spes spem spei spe
dies diem diei die
fides fidem fidei fide
3. a Persia regio est. b Hannibal dux Carthaginiensium
pernicies perniciem perniciei pernicie
est. c Achilles escuto et gladio pugnabat. d Orpheus
species speciem speciei specie
cantu saxa et arbores movebat. e Cleopatra erat
regina Egyptii et uxor Antonii. f Senatores Romani in
9. a res gestae – gestes / b rerum scriptor – historiador
senatu sedebant. g Consul venit magno cum equitatu.
/ c res divina – sacrifici / d res secundae – prosperitat
h Agamemnon erat dux Graecorum in bello Troiano. i
/ e res adversae – adversitat / f res publica – Estat
Pedites ab dextro cornu egregie pugnaverunt.
/ g res familiaris – patrimoni familiar / h res rustica
– agricultura / i rerum natura – natura / j res novae –
4. a quadrigae - currus - cursus - mensa – meta / b
revolució / k res frumentaria – queviures.
manus - crus - digithus - pes - labor / c miles - pedes
- gladiator - exercitus – eques / d pavor - trepidatio -
10. a Els dies de festa no farem feines dures. b Les
metus - timor - amor.
coses humanes són fràgils i caduques. c La república
és la cosa del poble. d Vivim en una república feble.
5. a El terratrèmol va destruir moltes cases i edificis
e La prosperitat sempre ha portat els homes a la
públics. b Als rius i llacs hi viuen molts tipus de peixos.
destrucció. f Els homes forts posen els pits forts
c Els enemics lluitaven amb la cavalleria i la infanteria
davant les adversitats. g Tàcit explica la història. h La
amb l’exèrcit de Cèsar. d Antigament els reis conduïen
cura de la hisenda familiar ocupa el senyor. i Defensem
els exèrcits; ara els cònsols són els cabdills dels exèrcits.
la república, soldats. j Ha escrit de qüestions militars. k
e Després de les feines el son sovint proporciona
Busquem la veritat, no l’aparença de les coses.
una dolça tranquil·litat als membres cansats. f Els
romans van il·lustrar els triomfs dels emperadors Tit
11. Resposta personal. Per exemple: a ago (portar), b
i Constantí amb magnífics arcs de marbre. g A les
cura (preocupació), c vidi (he vist), d iacto (llençar), e
cases dels romans rics hi havia pòrtics esplèndids. h
capio (agafar), f tam (tan), g nox (nit).
Els ciutadans reben el retorn del cònsol amb el seu
exèrcit amb gran alegria. i Al famós port sempre hi
12. a Paucos amicos in rebus adversis multos in rebus
havia moltes naus. j Per mandat del cònsol, el general
secundis habebis. b Catilinae coniuratio magnam
va fer la guerra amb als enemics amb un petit grup de
perniciem Romae parabat. c Frons, oculi, nasus, os,
soldats. k Els ministres de les lleis són els magistrats,
genae partes faciei sunt. d Caesar copias suas in
tots som esclaus de les lleis. l Els antics homes vivien
proximum collem subduxit et aciem instruxit. e Multi

106

scriptores populi Romani res gestas narraverunt. f
Dies iuventutis similes sunt diebus veris: pleni enim
sunt gaudii et spei. g Luxuries magnas urbes perdidit.
13. a El fat és un ordre immutable i una sèrie
d’esdeveniments. b El lleure sovint ha portat ciutats
esplèndides a la destrucció. c A l’estiu els dies són
llargs, les nits breus; a l’hivern el temps de les nits
supera el temps dels dies. d Els estudis de les lletres
proporcionen un refugi i un consol en les adversitats.
e Cèsar no només era expert en els afers militars, sinó
també en lletres. f Els ciutadans impius van provocar
la destrucció de la república i molts ciutadans honrats
van caure en el combat, amb gran destrucció de la
república.  g La tasca d’un home bo és rebre i donar
fidelitat. h Després de molts dies Cèsar mou el
campament i amb l’exèrcit format arriba a la frontera
dels belgues. i Els principis de les grans coses també
són petits. j Cèsar va portar l’exèrcit al campament
cap al migdia. k Els soldats posen tota l’esperança
de salvació en la virtut. l Cèsar va formar la resta
de legions davant del campament. m Tiberi va fer la
guerra enmig de grans dificultats de tota mena i una
extrema mancança de fruits. n Calígula va repartir
entre la plebs, durant molts de dies, monedes del
sostre de la basílica Júlia. o L’esperança és el darrer
consol en l’adversitat. p Al migdia els exploradors de
Cèsar van arribar a la ribera del Roine.
14. a species – 5 forma, imago / b spes – 3 boni
expectatio, fiducia / c glacies – 1 gelu / d series – 2
continuatio rerum / e planities – 6 campus, aequor / f
acies – 4 pars acuta ferri.
Pàgina 60
15. a regebat, muniverat, iusserat, fecerat / b viderat,
transierat, collocaverat, erat / c instruxeris, favebis,
audiveris, appellaveris / d narravero, nuntiavero,
dormivero, movebo / e dormiveras, ambulaveramus,
fueram, impetrabam / f fundebam, permeaveram,
narrabam, permittebam / g exsilueritis, monueritis,
dividitis, divelleritis / h instituebant, instituerant,
straverant, offenderant.
Pàgina 61
16. 2 a Heri magister discipulos laudabat quod Vergili
carmen bene didiscerant. b Magister discipulos
laudabit si Vergili carmen bene didiscerint.
3 a Consul militibus praemia dabat quia strenue
pugnaverant. b Consul militibus praemia dabit quando
strenue pugnaverint.
Unitat 6 · Llengua
17. La taula s’ha de completar així:
Pretèrit imperfet Plusquamperfet
Tempestas adveniebat. Tempestas advenerat.
Graeci Troiam delebant. Graeci Troiam deleverant.
Hostes urbem capiebant. Hostes urbem ceperant.
Omnes verba consulis Omnes verba consulis
audiebant. audiverant.
Ancillae aquam hauriebant. Ancillae aquam hauserant.
Cervi ad fontem Cervi ad fontem pervenerant.
perveniebant.
18. Postquam Ulixes et comites in Africae litoribus
lothofagos cognoverat, et dulcis loti crudelem
suavitatem vitaverat, brevi tempore ad Cyclopum
insulam pervenerunt. Cyclopes genus ferum
et agreste erat. Unum oculum in media fronte
habebant salubremque pastorum vitam inter oves
agebant. Famem piscibus vel ovium carne vel caseo
extinguebant, sitim lacte.
19. a Anníbal havia deixat l’exèrcit a Hispània amb el
seu germà Àsdrubal. b Al començament de la tardor,
abans de la guerra, uns funestos presagis havien
aterrit la pàl·lida plebs i els soldats i els generals. c
Cassi sempre estava enfadat si deia paraules dures.
d Esperarem a la tardor la filla d’Antoni quan haurà
deixat Roma. e Com que els grecs havien destruït
Troia, els troians van vagarejar durant molts anys. f
Va viure molts anys a Grècia perquè els cartaginesos
havien anat a Itàlia amb elefants. g Quan l’esperit ha
escoltat bons preceptes, no demana avarícia, crueltat
ni ignomínia. h Escriuré cartes al meu amic, quan trobi
el temps. i Havia arribat a les cèlebres i esplèndides
ciutats d’Àsia. j Els soldats havien lloat l’esperit audaç
i fort del general.
20. a Aquila non captat muscas. b In vino veritas. c
Dum spiro, spero. d Exceptio probat regulam. e Curae
canitie inducunt. f Mulus mulum scabit. g Latet anguis
in herba.
21. Plusquamperfet d’indicatiu: a, b, d, e, f. / Futur
perfet d’indicatiu: c, g, h.
22. Informació sobre Coriolà: Gai Marci, sobri general
romà, gràcies al seu valor en la guerra contra els volscs
i a la presa de la ciutat de Coriol, va rebre el nom de
Coriolà. En tornar a Roma, va voler ser nomenat cònsol
al Senat, però la seva actitud altiva i despectiva cap a la
plebs el fa impopular i, malgrat els esforços de Meneni
Agripa, els tribuns van aconseguir enviar-lo a l’exili. Es
va dirigir a casa de Tul·li Aufidi, general dels volscs,
enemic dels romans; hi va ser rebut calorosament i el
van posar al capdavant dels volscs per venjar-se dels
107
 Unitat 6 · Llengua
romans. Coriolà va arribar a les muralles de la ciutat i
els romans, per salvar-la de la destrucció, van enviar
antics amics a qui havia estat la seva concubina, que
el va instigar a pactar, però en va. Finalment, la mare
de Coriolà, Volúmnia, la seva dona Virgília i el seu fill li
van implorar que salvés la ciutat. Va cedir a les seves
súpliques, va fer un tractat favorable per als volscs i va
tornar amb ells a la ciutat d’Anzio. Allà, el general dels
volscs el va acusar d’haver ofès els interessos d’aquest
poble i, amb ajuda de conspiradors, el va fer matar a
la plaça pública.
Traducció: Els romans van donar a Gai Marci el nom de
Coriolà, perquè en una cruel batalla s’havia apoderat
de Coriol, una ciutat dels volscs. Però Coriolà, com que
era mal vist per la plebs a causa de la seva supèrbia, va
abandonar Roma i va fugir cap als volscs. Així Coriolà
va fer una llarga i cruel guerra contra els romans
amb soldats volscs; sovint va vèncer els romans i
els va foragitar; finalment, també va assetjar Roma.
Els romans van enviar en va ambaixadors a Coriolà i
li van demanar perdó. Els romans ja no tenien ànim
quan la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia van
fer canviar el parer a Coriolà amb moltes llàgrimes.
Aleshores Coriolà va deixar d’assetjar Roma i va
marxar de Roma, però es va fer odiós als volscs; així
doncs els volscs van matar Coriolà.
Pàgina 62
DEL LLATÍ AL CATALÀ
23. a tractu(m) → tret (la a passa a e després de ct)
/ b praemiu(m) →premi (el diftong es redueix a e)
/ c furca(m) → forca (la u s’obre en o) / d tauru(m)
→ toro (el diftong au es redueix a o) / e nigra(m) →
negra (la i breu passa a e) / f filu(m) → fil (la síl·laba
final -um cau) / g crista(m) → cresta (la i breu passa a
e) / h blitas → bledes (la i breu passa a e) / i factu(m)
→ fet (la a passa a e després de ct) / j amicu(m) →
amic (cau la síl·laba final -um) / k navigo →navego
(la i breu s’obre en e) / l lectu(m) → llit (la e passa a i
després del grup ct) / m causa(m)→ cosa (el diftong
es redueix a o) / n paucu(m) → poc (el diftong es
redueix a o) / o spica(m) → espiga (es mantenen les
vocals i s’afegeix una e protètica) / p ingeniu(m) →
enginy (la i breu inicial passa a e) / q caecu(m) → cec
(el diftong es redueix a e) / r breve(m) →breu (la v es
converteix en diftong amb la e anterior) / s duritia(m)
→ duresa (la i breu passa a e) / t sulcu(m) → solc (la
u s’obre en o); u discipulu(m) → deixeble (la i breu
passa a e) / v delectu(m) → delit (la e després de
ct passa a i) / w pilu(m) → pèl (la i breu s’obre en
e) / x graecu(m) →grec (el diftong es redueix a e) /
y lupu(m) → llop (la u s’obre en o) / z pluma(m) →
ploma (la u s’obre en o).
108
LLATINISMES
24. a El president va ser investit in extremis, quan ja
s’acabava el termini fixat per la llei. b L’avió surt a les
12.00 p. m. c Els Mossos d’Esquadra van detenir el lladre
in fraganti quan es disposava a robar les joies d’un
aparador. d El jugador va ser expulsat del club ipso
facto després de les seves escandaloses declaracions.
e És molt difícil canviar costums que estan arrelats ab
illo tempore. f Es pot acceptar com a testament un full
escrit a mà, des del llit, in articulo mortis.
Pàgina 64
SINTAXI
25. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: in, supra, sub,
inter, ad, post, ante.
26. a La terra produeix fruits per a ús dels homes. b A
Xenofont llegim molts preceptes egregis de Sòcrates.
c Sicília està situada davant d’Itàlia. d Entre els antics
egipcis les dones tenien cura dels negocis fora de les
cases; els homes, de les cases i els afers domèstics. e A
sota del front hi ha els ulls; a sota dels ulls, les galtes. f
No hi ha cap amistat entre els dolents i els desagraïts.
g Temístocles va aprendre la llengua persa en el termini
d’un any. h Els amfibis són ara dins, ara fora de l’aigua.
i L’estómac dels crancs es troba al cap, al costat dels
ulls. j Els cometes són admirables per la seva raresa.
k Anníbal va portar l’exèrcit contra els romans entre
muntanyes inaccessibles i selves espessíssimes. l Tot
és mortal, excepte els esperits dels humans. m L’Ebre
flueix per Saragossa i desemboca al mar Mediterrani.
n Els atenesos temien el poder dels seus ciutadans a
causa de la tirania de Pisístrat. o A sobre de Macedònia
hi ha Tràcia; a sota de Macedònia, Tessàlia. p Xerxes va
portar una innombrable multitud de soldats enllà de
l’Hel·lespont. q Els homes s’han d’apartar de la injustícia
per la naturalesa, no pel càstig. r Els egipcis i els fenicis
es barallaven entre ells sobre la invenció de les lletres. s
Sòcrates va portar la filosofia del cel a la terra. t És dolç
i decorós morir per la pàtria. u Sense virtut no hi ha res
de lloable. v L’os viu als boscos de les regions fredes.
w No només sobre la terra, sinó també a les profundes
tenebres de la terra els homes troben moltes coses molt
útils. x Les orenetes volen a l’hivern a regions llunyanes.
y S’han escrit moltes coses sobre l’educació.
Pàgina 65
27. a Tarentum tandem pervenimus. Finalment arribem
a Tàrent. b Ventus oculos non diligit, sed irritat. El
vent no cuida els ulls, sinó que els irrita. c Romani ad
Gallorum fundos accedunt. Els romans accedeixen a
les propietats dels gals. d Agricolae e latibulo colubros
emittunt. Els camperols fan sortir els escurçons dels
amagatalls. e Laeta turba e castris occurrit. Una
gernació contenta surt del campament. f Servi mensas
 Unitat 6 · Llengua

opimas removent. Els esclaus desparen unes taules
opípares. g In oppido Alesia a Gallis auxilia sine mora
exspectabantur. A la ciutat d’Alèsia s’esperaven ajuts
dels gals sense retard. h Tribunus trans Galliarum
fluvium Druentiam vitam amittit. El tribú perd la vida
enllà del Durance, riu de les Gàl·lies.
Anàlisi
Hostes (S) cum multis hominibus et animalibus (CCC)
bellum (CD) duxerant (V) et ferro ignique (CCM) urbem
(CD) vastaverant (V). Els enemics havien fet la guerra
amb molts homes i animals i havien devastat la ciutat
amb armes i foc.
Pàgines 66 i 67
TEXTOS
1. Els antics homes no exercien el conreu dels camps,
sinó que agafaven amb les mans els fruits de la terra, i
es proporcionaven amb arcs la carn d’animals feréstecs
i les pells de bèsties. No construïen cases, i per tant
dormien en llocs apartats, lluny de les incursions de
les feres. De tant en tant, per por dels enemics i dels
llamps, preferien descansar de nit en coves fosques.
Amb el pas del temps els homes van canviar la vida:
van començar a conrear els camps i a criar animals i
van fundar poblets en llocs propers als rius i als llacs.
No tenien ni lleis ni magistrats, sinó que els pares
jutjaven totes les disputes en tribus.
miri mai la seva cara, si vol arribar a la vellesa». Segons
el parer del pare i la mare, l’endeví era mentider, però
els fets van confirmar l’oracle. Una vegada Narcís, ja
adolescent, empaitava feres als boscos. Com que tenia
molta set, es va aturar prop d’una font d’aigua, va mirar
la seva cara a l’aigua i va dir: «Veig una cosa admirable:
mai no he vist, certament, una cara tan bonica, ni la
veuré». Això va ser la perdició de l’adolescent: perquè
Narcís es va arborar d’amor per la seva cara, va llanguir
llargament i es va abstenir de menjar i de beure, fins
que va obrir els ulls i va expirar.
4. Ja feia molts anys que els grecs assetjaven Troia i a la
plana que hi ha a sota de les muralles de la ciutat feien
moltes batalles amb una sort canviant. Cassandra, filla
del rei Príam i sacerdotessa d’Apol·lo, veia el futur i
predeia als seus ciutadans la derrota i la destrucció
de la seva pàtria. Tanmateix els troians consideraven
Cassandra mentidera: no donaven credibilitat a les
paraules de la noia i, malgrat la desesperança de tota la
situació, conservaven una gran esperança de victòria.
Els grecs van assaltar Troia amb l’engany del cavall,
després d’una llarga colla d’anys; d’aquesta manera les
formacions dels enemics van ocupar la ciutat i ho van
devastar tot amb armes i foc. Finalment Cassandra
i altres dones troianes van ser obligades a entrar al
servei dels grecs.

2. Anníbal va preparar uns enormes exèrcits i en va

enviar un a l’Àfrica, un altre el va deixar a Hispània 5.2 Solucionari del test
amb el seu germà Asdrúbal i un tercer el va portar d’autoavaluació
a Itàlia. Va travessar els Pirineus i els Alps amb la
infanteria i la cavalleria i va arribar a Itàlia. Aleshores 1.
P. Corneli Escipió va intentar en va impedir el pas del Cas Singular Plural Singular Plural
Roine al general cartaginès i després va arribar a Itàlia. Nom. exitus exitus spes spes
Immediatament Anníbal va vèncer Escipió prop del riu Voc. exitus exitus spes spes
Ac. exitum exitus spem spes
Ticino en una batalla eqüestre i el senat romà va cridar
Gen. exitus exituum spei sperum
ràpidament des de Sicília l’altre cònsol Semproni. Però
Dat. exitui exitibus spei spebus
Anníbal també va vèncer Semproni prop del riu Trèbia;
Abl. exitu exitibus spe spebus
des d’allí va avançar entre els ligurs cap a Etrúria, amb
el cònsol C. Flamini va fer la guerra prop del llac Trasimè
i va destruir l’exèrcit romà. Després de la guerra prop 2.
del Trasimè va anar a Apúlia. Va ser gran el terror de impedio (4a informo
Roma i dels romans i el senat va enviar contra Anníbal conjugació) (1a conjugació)
impediveram informavero
Singular

el dictador Quint Fabi. Però Quint Fabi va proporcionar 1a

un nou pla de guerra, que no va agradar als romans; 2a impediveras informaveris
3a impediverat informaverit
el senat va enviar contra Anníbal noves tropes i un
1a impediveramus informaverimus
exèrcit immens. Però a Cannes Anníbal va vèncer els
Plural

2a impediveratis informaveritis
romans i va destruir l’exèrcit dels enemics.
3a impediverant informaverint

3. Narcís va ser un noi d’una bellesa extraordinària. Els 3. 1c / 2b / 3b / 4a / 5b

seus pares una vegada van consultar l’endeví Tirèsies 4. a manu b rebus c fidem
sobre el destí del fill i aquest va respondre així: «Que no
5. 1b / 2c / 3d / 4a

109
7 Llengua

1 Les competències de la unitat 112

1.1 Competències bàsiques 112
2 Programació d’aula 113
3 Orientacions didàctiques 114
4 Test d’autoavaluació 116
5 Solucionari 119
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 119
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 122
 Unitat 7 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Conèixer la funció dels pronoms en una llengua i les seves possibilitats expressives.
nominal

Morfosintaxi CL: Saber convertir la veu d’un verb i fer les transformacions necessàries per passar una oració
verbal en veu activa a veu passiva, i viceversa.
CL: Relacionar verbs amb el seu complement, amb la intenció de descobrir estructures sintàctiques
recurrents.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.
CS: Intentar descobrir en la nostra llengua mostres de canvis fonètics que poden dur a una evolució.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.
CL: Reconèixer errors freqüents que es produeixen a l’usar els llatinismes.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer diferents maners de fer la guerra al llarg de la història.

context CS: Ser conscients de la importància de l’endevinació i de l’element supersticiós entre els pobles
primitius.

112
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Conèixer el paradigma dels pronoms personals. 1. Els pronoms personals 1, 2, 3 1 CL

2 CC
3

S2 Conèixer les particularitats dels pronoms 2. Els possessius 4, 5, 6, 7, 8 1 CL

possessius. 2 CC
3

S3 Identificar els temes de present de la veu passiva. 3. La veu passiva (I) 9, 10, 11, 12, 13, 14 1 CL
S4 2 CC
2 Programació d'aula

S5 Conèixer l’evolució de les vocales del llatí al L’evolució de les vocals llatines al 15, 16 6 CL
català. català (II) 8 CC
Identificar llatinismes i conèixer-ne el significat. Llatinismes: àmbit socioeconòmic
i polític

S6 Conèixer les principals funcions del datiu El datiu possessiu 17, 18, 19, 20, 21 1 CC
possessiu. 2 CL
3

S7 Conèixer i analitzar la funció de cada element en Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 73 3 CL
l’oració. CC

S8 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 74 1 CL

S9 i 75 2 CC
S10 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 7 · Llengua

113
 Unitat 7 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
Els pronoms personals
Treballarem en primer lloc els pronoms personals.
Explicarem que els pronoms de primera i segona
persona poden tenir valor no reflexiu o valor reflexiu,
mentre que el de tercera persona només és reflexiu.
Per tant, el llatí no té un pronom de tercera persona
no reflexiu. Quan cal, aquesta funció és exercida pel
pronom anafòric o pels pronoms demostratius.
En relació amb els pronoms personals amb sentit
reflexiu, indicarem el següent:
• El reflexiu normalment s’utilitza quan el complement
coincideix amb el subjecte. En català podem traduir-
lo amb el pronom reflexiu sol o, si convé, reforçat per
l’adjectiu mateix.
• A diferència del català també es fa servir, en una
frase subordinada d’infinitiu o final, quan coincideix
amb el subjecte de la frase de la qual depèn. Ex: Se
ipse dicit tuam vidisse filiam. Ell mateix diu que va
veure la teva filla. Cf. Dicit eum tuam vidisse filiam.
Diu que ell (=una altra persona) va veure la teva filla.
Després, treballarem els possessius. Comentarem
que el possessiu reflexiu suus, a més, presenta la
peculiaritat que el posseïdor és sempre el subjecte de
l’oració; si el posseïdor no és el subjecte de l’oració,
s’utilitza com a possessiu el genitiu del pronom is, ea,
id, o el genitiu dels demostratius. Per exemple:
El pare estima els seus fills, però castiga els seus
[=dels fills] vicis. Pater filios suos amat, sed eorum
vitia reprehendit.
Els possessius
Els possessius tenen també una important funció
emfàtica, si tenim en compte que el llatí economitza
l’ocupació dels possessius i no els empra quan està
clar qui és el posseïdor. La seva aparició en aquests
casos és de clar valor pleonàstic.
El valor emfàtic, com en el cas dels pronoms personals,
pot aparèixer marcat per l’addició de partícules com
-met, pte- al pronom:
• Meis oculis vidi. Ho vaig veure amb els meus propis
ulls.
• Tute tibi tuopte ingenio prodes plurimum. Tu mateix
t’ets de grandíssim profit pel teu propi talent.
Es formen sobre els mateixos temes dels pronoms
personals corresponents i es declinen com a adjectius
de la primera classe, amb l’única diferència que el
vocatiu de meus és mi.
114
Usats com a pronoms (sense concertar amb cap
substantiu), els possessius hauran de ser traduïts
substantivats mitjançant l’article:
• Nostri cum hostibus proelium commiserunt, els
nostres van travar combat amb els enemics.
• Corpora suorum campo reliquerunt, van abandonar
al camp de batalla els cossos dels seus.
La veu passiva (I)
Tot seguit, treballarem la veu passiva, encara que només
en els temes de present. Analitzarem detingudament
el present d’indicatiu, el pretèrit imperfet d’indicatiu i
el futur imperfet d’indicatiu.
Compararem en cada cas les terminacions passives
amb les actives.
Recordarem en primer lloc que la veu passiva només
és possible en els verbs transitius. Aquesta veu permet
posar en primer lloc de la frase l’element que en una
frase activa hauria ocupat el lloc del complement
directe.
En la frase passiva, l’element que ocupava el lloc del
subjecte, ara anomenat agent, pot aparèixer al darrere,
precedit de la preposició (per en català i a o ab en llatí,
sempre que es tracti de persones). Així, la frase activa:
Cèsar lloa els soldats. Caesar milites laudat.
Es pot transformar en:
Els soldats són lloats per Cèsar. Milites a Caesare
laudantur.
Fins i tot es pot prescindir de l’agent, afegint-hi o no
un complement circumstancial:
Els soldats són lloats. Milites laudantur.
Es ve d’aquesta illa per les grans províncies de
l’imperi dels tàrtars. Venitur ab hac insula per
provincias magnas imperii Tartarorum.
Observem per tant que el fet de tenir un verb en forma
passiva i, després, un complement (ni que sigui, en
llatí, introduït per a o ab) no vol dir automàticament
que aquest complement sigui l’agent.
Podem explicar també que, excepcionalment, els
verbs intransitius poden agafar les desinències de la
veu passiva només en les construccions impersonals:
Pugnatum est utrique acriter.
Ad philosophiam confugiendum est.
Mox ad arma concurritur.
Explicarem, com a ampliació, quin és el funcionament
de la passiva amb els verbs auxiliars. Els verbs auxiliars

són aquells que no tenen un significat complet, per la
qual cosa normalment acompanyen un infinitiu, al qual
atribueixen un significat de poder (= possum), haver
de (= debeo ), voler (= volo), no voler (= nolo), preferir
(= malo), no poder, (= nequeo), començar (= incipio),
acostumar (= soleo), desitjar (= cupio),etc.
Els verbs auxiliars no es poden conjugar en veu
passiva, per la qual cosa és l’infinitiu del verb principal
aquell que esdevé passiu.
Nec lex ferri nec ire in Capitolium consul poterat.
Ni es podia imposar la llei, ni el cònsol anar al Capitoli.
Aliorum laudi atque gloriae maxime invideri solet.
Se sol tenir enveja especialmente per la fama i la glòria
d’altri.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Unitat 7 · Llengua
Sintaxi
Explicarem com funciona el mecanisme del datiu
possessiu. Farem veure que en llatí és molt habitual.
Partirem de l’exemple:
Multae divitiae Antonio erant.
Si traduïm literalment aquesta oració diríem: Moltes
riqueses eren (existien) per a l’Antoni.
El datiu Antonio està indicant qui és el posseïdor
del que indica pel subjecte moltes riqueses (multae
divitiae). Aquest datiu s’anomena en llatí datiu
possessiu i fa referència a la persona que posseeix el
indicat pel subjecte.
En aquests casos la traducció literal no és correcta en
català i recorrem a traduir el datiu possessiu com a
subjecte, el verb copulatiu pel verb tenir i el subjecte
com CD del verb tenir: L’Antoni té grans riqueses
Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.
115
 Unitat 7 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Completa aquesta taula amb els pronoms personals:

Singular Plural
1a persona 2a persona 1a persona 2a persona

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Completa aquesta taula amb la declinació del possessiu femení d’un únic posseïdor:

Singular Plural
1a persona 2a persona 3a persona 1a persona 2a persona 3a persona

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

3. Completa el present i l’imperfet d’indicatiu passius del verb laudo, -as, -are, -avi, -atum:

Present Imperfet

1a
Singular

2a

3a

1a
Plural

2a

3a

116
 Unitat 7 · Llengua

4. Completa el present i el futur d’indicatiu passius del verb secludo, -is, -ere, -usi, -usum:

Present Futur

1a
Singular

2a

3a

1a
Plural

2a

3a

5. Identifica el pronom personal o el determinant possessiu correcte en cada cas:

a Semper verum tibi/sibi dicam, pater.

b Vestrum/Suum gaudium mihi quoque laetitiam dat.

c Memoria vos/vestri, amici, mihi semper grata erit.

d Te/tu vidi in mei avunculi villa.

e Nervi se/sua omnia Caesari tradiderunt.

6. Identifica la traducció correcta per a cada oració:

1 Semper in epulis convivae delectantur a poeta.
a Als banquets els convidats sempre encisen el poeta.
b Als banquets els convidats sempre són encisats pel poeta.
c Als banquets el convidat sempre encisa el poeta.
d Els poetes sempre són encisats pels convidats als banquets.
2 Magnus equitum peditumque numerus ab hostibus necatur.
a Els enemics maten un gran nombre de cavallers i soldats d’infanteria.
b Un gran nombre de cavallers i soldats d’infanteria és mort pels enemics.
c Els soldats d’infanteria dels enemics maten un gran nombre de cavallers.
d Un gran nombre d’enemics és mort pels cavallers i els soldats d’infanteria.
3 Multa humanitatis exempla apud antiquos scriptores leguntur.
a Els antics escriptors ens proporcionen molts exemples d’humanitat.
b Els antics escriptors llegeixen molts exemples d’humanitat.
c Llegim molts exemples d’humanitat entre els escriptors antics.
d Es llegeixen molts exemples d’humanitat entre els antics escriptors.

7. Completa les oracions amb les formes verbals entre parèntesis, conjugades correctament,
en imperfet d’indicatiu passiu:
a Per nebulas stellae ________________ (video).

b Ex provinciis multa praeda ________________ (rapio).

c Post Tarquinii Superbi exilium, a Porsenna, Tuscorum rege et Tarquinii amico, Roma
________________ (obsideo).

e Saepe, Athenis et Romae, in sacrificio animalia ________________ (neco): hostiae ad

aras ________________ (duco), et interim spectatores a sacerdote ________________

(moneo).

117
 Unitat 7 · Llengua

8. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Narcís
Clara fabula miseri Narcissi, Cephissi fluvii filii, ab Ovidio poeta narratur. Erat Narcissus
pulcher puer sed superbus: nam puellae et Nymphae ardenter Narcissum cupiebant, sed
ab eo spernebantur; puer enim amatoriis gaudiis venatorium studium anteponebat. Propter
ferum ingenium Narcissus igitur a deis punitur. Olim puer ad rivum appropinquat et bibere
incipit; in aqua formam suam videt, nimia miraque flamma ardet et puerum spectat et cupit.
Frustra alba bracchia in aqua mergit et vacuum simulacrum captat. Denique amore non
satiatio vincitur: de vita decedit et Nymphae pueri mortem lugent. Narcissi corpus in rogum
imponitur, sed miro prodigio evanescit et exsistit de nigra terra croceus flos. Flos “narcissus”
appellatur.

1 Clara fabula miseri Narcissi, Cephissi fluvii filii, ab Ovidio poeta narratur.
a La famosa faula és explicada a Ovidi pel poeta del dissortat Narcís, fill del riu Cefís.
b La famosa història del dissortat Narcís, fill del riu Cefís, és narrada pel poeta Ovidi.
c Ovidi explica la famosa història del dissortat Narcís, fill del riu Cefís.
d El riu Cefís és narrat pel poeta Ovidi en la famosa faula del dissortat Narcís.

2 Nymphae ardenter Narcissum cupiebant, sed ab eo spernebantur.

a Les nimfes desitjaven molt Narcís, però el menyspreaven.
b Narcís desitjava molt les nimfes, però era menyspreat per elles.
c Les nimfes desitjaven molt Narcís, però eren menyspreades per ell.
d Les nimfes menypreaven Narcís, que les desitjava poderosament.

3 In aqua formam suam videt, nimia miraque flamma ardet et puerum spectat et cupit.
a L’aigua li mostra la seva imatge, una flama admirable i enorme el crema i mira i desitja el
noi.
b Veu la seva bellesa a l’aigua, s’inflama amb una flama enorme i admirable i mira i desitja
el noi.
c A l’aigua la nimfa veu la forma del noi, s’inflama amb una flama enorme i admirable i el
mira i el desitja.
d L’aigua li mostra la seva forma, s’encén una flama enorme i admirable i el noi la mira i la
desitja.

4 Narcissi corpus in rogum imponitur, sed miro prodigio evanescit et exsistit de nigra terra
croceus flos.
a El cos de Narcís és col·locat en una pira, però amb un prodigi admirable s’esvaneix i surt
de la terra negra una flor de safrà.
b El cos de Narcís és col·locat a la pira, però un prodigi admirable l’esvaneix i surt de la
terra una flor de safrà.
c La pira crema el cos de Narcís, però per un prodigi admirable s’esvaneix i surt de la terra
com una flor de safrà.
d Narcís posa el seu cos a la pira, però amb un prodigi admirable s’esvaneix i surt de la
terra negra una flor de safrà.

118
 Unitat 7 · Llengua

7 Solucionari celebrium amicorum, vestris celebribus amicis, vestris

celebribus amicis.

5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 5. Les respostes són:

Pàgina 68
Gènere/
1. a Memoria vestri cara mihi est. b Amici in villam Cas Traducció
Nombre
rusticam tecum veniunt. c Dux tres legiones secum nostrarum genitiu femení, plural de les
duxerat. d Fortuna nunc tibi nunc mihi benigna est. novarum nostres noves
curarum preocupacions
e Marce, tu dicebas atque ego audiebam. f Beneficus suae novae genitiu femení, de la
es in nos et tibi gratis agimus. g Orpheus et Eurydice spei singular seva nova
mutuo amore se dilexerunt. esperança
mea splendida nominatiu, neutre, plural els meus
dona vocatiu, esplèndids
2. a Jo soc tu, tu ets jo, som la mateixa ànima. b Jo acusatiu regals
soc proper a mi mateix, tu a tu. c Els teus pares, nen nostro docto datiu, ablatiu masculí, al nostre docte
amico singular amic
encantador, sempre et tenen amb ells. d Si esteu bé,
ex nostris ablatiu femení, plural de les nostres
nosaltres estem bé. e Cèsar va portar amb ell quatre difficultatibus dificultats
legions i va formar l’exèrcit. f Ai! Promets venir al sopar meae avidae genitiu, femení, les meves
i no vens. g Tots nosaltres som homes mortals. h La dominae nominatiu, singular o senyores
vocatiu plural àvides
consciència és un jutge en nosaltres. i L’ebri no és amo
reliqui mei genitiu, masculí, els restants
de si mateix. j L’esperit és per si mateix la causa d’una amici nominatiu, singular o amics meus
vida sortosa o dissortada. k S’infla com una granota. vocatiu plural
l Et dono les gràcies, perquè m’escrius amb freqüència. tuorum genitiu neutre, plural dels teus
variorum diversos perills
m Ets amic: m’has ajudat en les dificultats. n Com que periculorum
la lluita és propera i els soldats es preparen, portaven
amb ells tota mena d’armes. 6. a Etiam capillus habet umbram suam. b Nemo iudex
in causa sua. c Blanda verba suum venenum habent.
3. a Caecilia, tibi longam epistulam scribam. b Lidia et d Iucundum est narrare sua mala. e Sapiens omnia sua
Tullia, nos videtis? c Romani sempre bonam memoriam secum portat.
tui habebunt, Coriolane. d Clarum est proverbium:
hodie mihi, mane tibi. e Magnam memoriam vestri 7. Resposta personal. Per exemple: a adsum (estar
servamus. f Me in horto videbis aut in agro cum servis. present) → absum (estar absent) / b aro (llaurar) →
g Multi vestrum me accusatis. amo (estimar) / c currus (carro) → cursus (cursa) /
d donum (regal) → bonum (bé) / e eques (cavaller) →
Pàgina 69 equus (cavall) / f fides (fidelitat) → fines (frontera) /
4. a tuum consilium prudens, tuum consilium prudens, g liberi (fills) → Hiberi (ibers) / h mors (mort) → mons
tuum consulium prudens, tui consilii prudentis, tuo (muntanya) / i nomen (nom) → numen (voluntat
consilio prudenti, tuo consilio prudenti, tua consilia divina) / j nox (nit) → mox (aviat) / k res (cosa) →
prudentia, tua consilia prudentia, tua consilia prudentia, aes (coure) / l sermo (discurs) → servo (conservar) /
tuorum consiliorum prudentium, tuis consiliis m sudor (suor) → sutor (sabater).
prudentibus, tuis consiliis prudentibus b meus aureus
nummus, mi auree numme, meum aureum nummum, 8. a Els espartans van cedir el seu imperi marítim als
mei aurei nummi, meo aureo nummo, meo aureo atenesos. b Els aliats lluiten per nosaltres i conserven
nummo, mei aurei nummi, mei aurei nummo, meos el nostre imperi a la vegada amb virtut i esforç. c Un
aureos nummos, meorum aureorum nummorum, meis esclau seu va matar Gai Mari. d Els cartaginesos envien
aureis nummis, meis aureis nummis c nostra rapida Magó amb els seus vaixells i les seves tropes a Hispània.
raeda, nostra rapida raeda, nostram rapidam raedam, e Els nostres lluitaven amb el gran coratge que els era
nostrae rapidae raedae, nostrae rapidae raedae, nostra propi, però la victòria va ser dubtosa durant molt de
rapida raeda, nostrae rapidae raedae, nostrae rapidae temps. f Els nostres corren ràpidament a les armes.
raedae, nostras rapidas raedas, nostrarum rapidarum g Antoni va escriure cartes de la seva mà. h Es van
raedarum, nostris rapidis raedis, nostris rapidis raedis lliurar ells i totes les seves coses a Cèsar. i Els metges,
d vester celeber amicus, vester celeber amice, vestrum amb la seva ciència, curen les malalties de la gent. j Fill
celebrem amicum, vestri celebri amici, vestro celebri meu, tu sempre ets amb mi i totes les meves coses són
amico, vestro celebri amico, vestri celebres amici, vestri teves. k Els romans sovint van defensar la llibertat i la
celebres amici, vestros celebres amicos, vestrorum seva pàtria. l Alexandre va fer la guerra contra els perses

119
 Unitat 7 · Llengua

amb les seves tropes. m Els teus amics sempre diuen enganyes; seràs prudent, si no ets enganyat (2a
bajanades. n Molts desitgen coses d’altri, i menyspreen persona singular futur indicatiu). f Tots els pobles
les seves. o Els antics camperols removien les gleves i tots els edificis eren incendiats, els animals eren
amb una arada corba en els seus petits campets. p Els morts, s’agafava botí de tot arreu (3a persona plural/
gals no aguanten l’atac dels nostres i uns es refugien singular imperfet indicatiu). g A la ciutat d’Alèsia
a les muntanyes, els altres entre bagatges i els seus s’esperaven ajuts sense demora (3a persona plural
carros. q Els helvecis portaven els seus exèrcits pels present indicatiu). h Gai Grac era considerat enèrgic i
penyasegats i els camps dels sèquans i arribaven eloqüent per la seva eloqüència (3a persona singular
als camps dels hedus. r Els nostres van fer la guerra present indicatiu). i Les obres immortals dels poetes
amb els enemics. s Van deixar al camp els cossos dels no seran destruïdes per l’infinit transcurs dels anys
seus. t Els ambaixadors ens van reportar les dubtoses (3a persona plural futur indicatiu). j Enni, poeta antic
respostes dels nostres enemics. u L’avar conserva les i famós, deia: «Es menysprea el bon orador, s’estima
seves riqueses, i dissipa les dels altres. el terrible soldat» (3a persona singular present
indicatiu). k Seré trencat, no doblegat (1a persona
Pàgina 71 singular futur indicatiu). l El pit de l’home era envaït
9. Les anàlisis són: per un gran dolor a causa del terrible crim (3a persona
plural imperfet indicatiu). m Les ovelles i les cabres
Persona Nombre Temps Traducció eren tancades a la cleda pel pastor, perquè es temien
movetur 3a singular futur serà mogut els llops famèlics de les muntanyes (3a persona plural
coniungemur 1a plural futur serem units imperfet indicatiu). n Al sepulcre del rei s’hi llegien
caedimini 2a plural present sou occits poques paraules: va viure correctament, va encadenar
permutamur 1a plural present som canviats els dolents, va vèncer els enemics (3a persona plural
sternabatur 3a singular imperfet era estès
imperfet indicatiu).
vinciebamur 1a plural imperfet érem lligats
mutabaris 2a singular imperfet eres canviat
13. a El sol era adorat com un déu pels pobles antics
(a o ab + ablatiu). b Es retien grans honors a Apol·lo,
10. a ascendit montem (mons acenditur) b audit
Mart, Júpiter i Minerva per totes les tribus de la Gàl·lia
rumorem (rumor auditur) c claudit portas (portae
(a o ab + ablatiu). c Sòcrates, el més gran dels filòsofs,
claduntur) d educat pueros (pueri educantur) e invenit
eres blasmat per molts, eres honorat per molts! (a o
thesaurum (thesaurus invenitur) f necat inimicos
ab + ablatiu) d Antigament la Gàl·lia era habitada pels
(inimici necantur) g pingit telam (tela pinguitur)
aquitans, els celtes i els belgues (a o ab + ablatiu).
h potat aquam (aqua potatur) i secat ramum (ramus
e Als temps de Cèsar eren immolats pels gals, als déus,
secatur) j spectat comoediam (comoedia spectatur)
animals de tota mena i captius de les guerres (a o ab
k verberat servos (servi verberantur) l verrit
+ ablatiu). f Els filòsofs ni es mouran per les riqueses
pavimentum (pavimentum verritur) m religat fasces
ni seran vençuts per les paraules dels tirans (ablatiu
(fasces religantur).
sense preposició). g Tot Europa era administrada pels
romans en un sol parer i poder (a o ab + ablatiu). h Els
11. a Incolae a monstris terrentur. b Dulces suci herbis
esclaus mandrosos són atemorits per les paraules i les
praebuntur.  c  Pocula a nobis implentur.  d  Aqua
amanaces dels senyors severs i cruels (ablatiu sense
cum terra a pastore miscebitur.  e  Quies ab agricolis
preposició). i La justícia és lloada per tothom, però no
quaeritur.  f  Parietes a pictore pinguntur.  g  Auriculae
sempre és manifestada per molts (a o ab + ablatiu).
a canibus eriguntur.  h  Naves tempestatibus
j Alexandre no era doblegat per les tropes dels perses,
delentur.  i  Incendio domus deletur.  j  Arca a furibus
però era vençut per la seva irascibilitat (ablatiu sense
aperitur.  k  Testes a iudice interrogabantur.  l  Cibaria
preposició). k L’estàtua de Diana era venerada pels
a sociis transportabantur.  m  Litterae a philosopho
ciutadans, i era vista per tots els nouvinguts (a o ab
scribebantur. n Genua a pueris flectebantur. 
+ ablatiu).
12. a La glòria de Roma i d’Atenes és celebrada pels
14. Resposta personal. Per exemple: Lana ab ancillis
poetes (3a persona singular imperfet indicatiu). b Als
texitur.
déus de Roma són dedicats molts i admirables altars
(3a persona plural present indicatiu). c Les cartes
Pàgina 72
del senyor són enviades al fill a través d’un esclau
DEL LLATÍ AL CATALÀ
(3a persona plural present indicatiu). d Els menjars i
15. a amicum → amic (es conserva la a) / b latro →lladre
el vi seran servits als convidats per mitjà de servents
(o passa a e) / c magistrum → mestre (-um passa a
(3a persona plural futur indicatiu). e Seràs bo, si no
e) / d piscare → pescar (la i passa a e) / e scutellam

120

→ escudella (es manté la u, amb una e proètica) /
f plicare → plegar (i passa a e) / g orphanum →
orfe (a passa a e) / h gelare → gelar (e final cau) /
morsicare → mossegar (la o es manté) / j murmurare
→ murmurar (la u es manté) / k precari → pregar (la i
cau) / l legumen →llegum (la e es manté) / m fratrem
→ frare (la e es manté) / n colligere → collir (la e cau)
/ o margine(m) → marge (la i cau) / p furcam → forca
(la a es manté) / q lucire → lluir (la u es manté) /
r mirare → mirar (la i es manté) / s merula → merla (la
u cau) / t nascere → néixer (la e es manté en metàtesi)
/ u Calidae → Caldes (la i cau) / v morire → morir (la o
es manté) / w homines → homes (la i cau) / x dulcem
→ dolç (la e cau) / y ungulam → ungla (la u cau) /
z origanu(m) → orenga (la o es manté) / a → fabula
→faula (la u es manté, formant diftong amb la a) /
b → cathedram → cadira (la e passa a i) / c → pulice(m)
→ polze (la i cau) / d → comitem → comte (la i cau) /
e → praeceptum → precepte (el diftong se simplifica
en e) / f → singulare(m) → senglar (la i passa a e )
g → arbores → arbres (la o cau) / h → laudari → lloar
(el diftong passa a o) / i → vicinu(m) → veí (la i passa
a e) / j → Laurentiu(m) → Llorenç (el diftong passa a
o) / k → bonitate(m) → bondat (la i cau) / l → felicem
→ feliç (la e cau) / m → circulu(m) → cercle (la u cau).
LLATINISMES
16. a Per a les consultes sobre tarifes, hi ha una bústia
de correu ad hoc. b A causa del gran nombre de bisos,
el concert va durar gairebé una hora més. c Es repeteix
ad nauseam que cal menjar sa, però el consum de
greixos i sucres no para d’augmentar. d Les classes de
pilates tenen lloc cada dia de 19.00 a 20.00 p.m. e La
millora de les condicions laborals es va ajornar sine die
després de la reunió amb la patronal.
Pàgina 73
SINTAXI
17. a Puero parva pecunia erat. b Cincinnato parvus
ager erat. c Temporibus antiquis multae curae erant
consulibus. d Romae olim patriciis erant multi servi.
e Agricolae parvus fundus apud Ilerdam erat. f Equorum
et plaustrorum magna copia Gallorum equitatui est.
18. a El rei Mides tenia orelles d’ase. b Júpiter és el pare
del déu Apol·lo. c Els gals tenien llargues cabelleres.
d Cecília té un pare i un germà forts. e Els camperols
pobres tenien cabanes humils i petites. f El cònsol va
tenir una flota de cinc-centes naus. g L’ésser humà té
cinc sentits: oïda, vista, olfacte, gust i tacte.
19. Resposta personal.
20. a Fratri meo magna villa apud Syracusas olim erat.
b Germanorum duci Ariovisto comae fulvae erant.
Unitat 7 · Llengua
c Romanis legionibus decem cohortes erant. d Urbi
Sagunto moenia firma erant. e Octaviano legionis
tertiae imperium erat. f Primis Romae incolis non
aurum neque divitiae erant.
21. a Tinc moltes riqueses. b Els primers homes no tenien
lleis ni magistrats, sinó que els litigis i les desavinences
les jutjaven els vells. c La ciutat tenia muralles fortes,
de manera que els habitants sempre feien fora els
enemics amb armes llencívoles. d Vosaltres teníeu
molts esclaus però dolents; nosaltres, pocs, però
fidels. e Nosaltres, a la nostra vil·la, no només teníem
molts llibres, sinó també moltes estàtues.
Anàlisi
Ab ancillis (CAg.) luminibus (CCI) triclinium (S)
illustrabatur (V). El triclini era il·luminat per les esclaves
amb làmpades.
Pàgines 74 i 75
TEXTOS
1. L’ambaixador entra al campament per la porta
decumana i s’adreça tot recte a la tenda del general.
Mentrestant els infatigables legionaris preparen les
fortaleses, construeixen la palissada, caven els fossats.
Els artesans de la centúria preparen grans projectils
amb gran perícia. Finalment el fort portador de
l’àguila comença a atacar els gals, i ben aviat és ferit
per les armes dels arquers i jeu sens vida a terra. De
la palissada sorgeixen immediatament els legionaris
i ataquen la ciutat. Amb el so de la tuba els arquers
llancen fletxes, els legionaris fan la guerra amb gran
vigor. Aleshores arriben ajuts als habitants i canvia la
sort de la guerra. Aleshores els veterans entren a la
guerra i proporcionen ajut als seus companys. A causa
de la batalla desfavorable els gals demanen una treva
als ambaixadors romans.
2. Els ambaixadors romans eren maltractats pels
tarentins amb grans afronts. Immediatament els
romans declaren la guerra als tarentins: les tropes
romanes volen castigar els ultratges dels tarentins i
pugen a les muralles de Tàrent. Aleshores els tarentins,
com que temen el poder enemic, fan venir Pirros de
l’Epir a Itàlia. Immediatament són transportades
tropes per Pirrus a Tàrent, a Apúlia, a través del mar i
s’estableixen campaments. Els homes romans lluitaven
amb l’enemic i la guerra era dura. Perquè els romans
eren considerats uns homes forts i gairebé ja vencien
les tropes de Pirros, quan de sobte apareixen grans
elefants, que tenia Pirros. Com que els animals eren
desconeguts i eren considerats perillosos, el terrible
espectacle no és suportat per les tropes romanes,
i immediatament, aterrits pel portent, es refugien al
121
 Unitat 7 · Llengua

campament amb els cavalls i les armes. La victòria Cas 1a pers. 2a pers.
no és gran ni agradable per a Pirros: car Pirros veu al P Nom. nos vos
camp l’immens nombre d’homes morts; així, doncs, la L Voc. - vos
U
victòria és funesta. D’on encara avui en dia «victòria R
Ac. nos vos
pírrica» significa una sort sinistra. La guerra de Pirros A Gen. nostrum, nostri vestrum, vestri
L Dat. nobis vobis
és celebrada pels poetes i sempre viurà en el record
Abl. nobis vobis
dels romans.

2.
3. Els romans consideraven vertaders els augurs i
Singular Plural
els presagis: eren pronunciats pels sacerdots molts
1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers.
i diversos vaticinis i d’aquesta manera era predit el
Nom. mea tua sua meae tuae suae
futur. Els designis dels déus eren declarats amb el
Voc. mea tua sua meae tuae suae
vol de les aus o amb els pollastres sagrats. També els
Ac. meam tuam suam meas tuas suas
grecs feien presagis i tenien molts oracles famosos: els
Gen. meae tuae suae mearum tuarum suarum
ambaixadors sovint anaven al déu Apol·lo a Delfos i Dat. meae tuae suae meis tuis suis
demanaven una veritable resposta del déu. El poble Abl. mea tua sua meis tuis suis
romà va aprendre l’antiga ciència dels harúspexs dels
etruscos: els harúspexs inspeccionaven les entranyes 3.
de les víctimes dels sacrificis i anunciaven presagis i Present Imperfet
auguris. Per la seva banda les sibil·les, dones profètiques Sing. 1a laudor laudabar
d’Apol·lo, eren inspirades pel déu, i donaven oracles i 2a laudaris laudabaris
respostes, a Grècia i a Itàlia. La sibil·la de Cumes era 3a laudatur laudabatur
famosa: vivia en una cova fosca prop de Cumes, a la 1a laudamur laudabamur
Plur.

Campània. Els vaticinis de la sibil·la eren escrits en 2a laudamini laudabamini

fulles de palmera i posteriorment eren aplegats en els 3a laudantur laudabantur
llibres sibil·lins, que eren custodiats al Capitoli.
4.
4. El sacrifici és un regal als déus: car amb el sacrifici els Present Futur
1a secludor secludar
homes demanaven la pau als déus. Sovint, a Atenes i a
Sing.

2a secluderis secluderis
Roma, en el sacrifici es mataven animals: les víctimes
3a secluditur secludetur
eren portades als altars, i mentrestant els espectadors
1a secludimur secludemur
eren advertits pel sacerdot. El sacerdot immolava les
Plur.

2a secludimini secludemini
víctimes, ço és, ruixava els caps dels animals amb la 3a secluduntur secludentur
farina sagrada: la farina sagrada era preparada per
les verges vestals, i constava de sal i farina. Finalment 5. a tibi b Vestrum c vestri d Te e sua
amb un ganivet o, si la víctima era gran, amb una
destral, l’animal era abatut. Les vísceres i les carns 6. 1b / 2b / 3d
eren consumides pels homes, mentre que els ossos,
embolicats amb greix, es cremaven a l’altar: així doncs 7. a videbantur b rapiebatur c obsidebatur d neca-
el fum arribava als déus i feia gaudir els déus. bantur, ducebantur, monebantur.

8. 1b / 2c / 3b / 4a
5.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1.
Cas 1a pers. 2a pers.
S
I Nom. ego tu
N Voc. - tu
G
Ac. me te
U
L Gen. mei tui
A Dat. mihi tibi
R
Abl. me te

122
8 Llengua

1 Les competències de la unitat 124

1.1 Competències bàsiques 124
2 Programació d’aula 125
3 Orientacions didàctiques 126
4 Test d’autoavaluació 129
5 Solucionari 132
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 132
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 135
 Unitat 8 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències clau

Morfosintaxi CL: Reconèixer el caràcter deíctic dels demostratius i dels diversos graus de proximitat
nominal que expressen.
CC: Ser conscients de les diferents maneres d’anomenar les persones segons les cultures.
CS: Conèixer la utilitat de determinats objectes del nostre entorn.
CI: Saber interpretar una inscripció i desxifrar les abreviatures que conté.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer mites importants de la nostra tradició cultural.

context CC: Conèixer monuments importants de Roma i el seu impacte en la història de l’art i l’arquitectura.

124
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Conèixer les particularitats dels demostratius. 1. Els demostratius 1, 2, 3 1 CL

2 CC
3

S2 Conèixer les particularitats dels determinatius. 2. Els determinatius 4, 5, 6 1 CL

S3 2 CC
3

S4 Conèixer les funcions dels pronoms relatius. El pronom relatiu 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 1 CL
S5 14, 15 2 CC
3
2 Programació d'aula

S6 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí al L’evolució de les consonants (I) 16, 17, 18 6 CL
català. Llatinismes: àmbit socioeconòmic, 8 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. polític i d’ús general

S7 Conèixer les particularitats de l’onomàstica llatina. L’onomàstica llatina 19, 20 1 CL

2 CC
3

S8 Conèixer i analitzar la funció de cada element en Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 83 3 CL
l’oració. CC

S9 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 84 1 CL

S10 i 85 2 CC
S11 3
* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 8 · Llengua

125
 Unitat 8 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
Els demostratius. Els determinatius
Treballarem els demostratius i els determinatius.
Comentarem que poden tenir valor díctic (funció
d’assenyalar el lloc, el moment o les persones d’una
situació comunicativa), anafòric (remeten al que s’ha
dit) o catafòric (remeten al que es dirà). També poden
funcionar com a pronom de tercera persona.
En relació amb els pronoms determinatius, nom amb
què englobem el pronom anafòric i el d’identitat,
farem aquestes observacions complementàries:
• Les terminacions de genitiu en -ius i de datiu en -i
són comunes amb els pronoms-adjectius (emfàtic,
demostratius, relatius-interrogatius...), mentre que
la terminació del neutre en -d també és present en
alguns d’ells (demostratius, relatius-interrogatius...).
• La seva funció és assenyalar a un element ja aparegut
anteriorment en el discurs sigui com a adjectiu sigui
com a pronom (anafòric) o un element que ha
d’aparèixer tot seguit (catafòric).
• En català no existeix un pronom exclusivament
anafòric però aquest valor es pot expressar amb el
pronom de tercera persona (ell, ella, això) o amb els
demostratius (aquest, aquell).
• El pronom-adjectiu d’identitat s’ha esta compost
per l’anafòric is ea id. Davant d es produeixen
assimilacions en alguns casos (nominatiu singular
masculí is-dem > idem / neutre id-dem > idem / m +
d > nd). Expressa identitat, és a dir, un valor anafòric
reforçat.
L’onomàstica llatina
Treballarem el sistema romà de designar les persones.
No es tracta d’una qüestió merament cultural, sinó que
també té una importància significativa en la traducció,
ja que en els textos sovint apareixen noms abreujats
i cal saber desenvolupar-los. Farem els exercicis
corresponents per practicar la qüestió.
Indicarem que una manera d’identificar una persona,
diferent de la tria nomina era la filiació, que consistia
a afegir la paraula filius, fent notar qui era el pare,
mètode molt emprat des de l’antiguitat per persones
amb pares famosos. Així, Lucius, el fill de Marcus, es
faria dir Lucius, Marci filius; Paula, la filla de Quintus, es
diria Paula, Quinti filia.
Molts nomina i praenomina tenien una correspondència
amb el nom d’un pare, com ara Lucilius, Marcius,
Publilius, Quinctius, o Servilius. Aquesta mena de noms
126
es diuen patronímics, ja que procedeixen del nom d’un
pater («pare»).
La filiació amb el temps es va fer servir juntament amb
la tria nomina, escrita generalment entre el nomen i els
cognomina amb una lletra f. com a forma abreujada
o de vegades n. nepos («nét») o neptis («néta»). Per
tant, les següents inscripcions cal interpretar-les així:
S. Postumius A. f. P. n. Albus Regillensis vol dir
Spurius Postumius Albus Regillensis, d’Aulus fill, nét
de Publius.
Ti. Aemilius L. f. Mam. n. Mamercinus vol dir Tiberius
Aemilius Mamercinus, de Lucius és fill i nét de
Mamercus.
Com més formal era l’escrit, més generacions calia
incloure; un besnét tenia l’abreviació pron. o pronep.,
de pronepos o proneptis, un rebesnét abn. o abnep.,
de abnepos o abneptis. Això no obstant, aquestes
abreviacions poques vegades es feien constar, llevat
de les inscripcions monumentals de persones molt
rellevants.
De vegades la filiació feia referència a la mare, i en
aquest cas es feia servir la paraula gnatus en lloc
de filius o filia. Això passava sobretot en famílies
d’origen etrusc. El nom d’una dona casada, anava
sovint acompanyada del nom del marit i s’expressava
amb la paraula uxor («esposa»). Per tant les següents
inscripcions cal interpretar-les així:
N. Fabius Q. f. M. n. Furia gnatus Maximus vol dir
Numerius Fabius Maximus, de Quintus era fill i nét de
Marcus, nascut de Furia.
Claudia L. Valeri uxor vol dir Claudia, esposa de
Lucius Valerius.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi
En aquest apartat estudiarem la sintaxi del pronom
relatiu. Farem aquestes precisions complementàries
que ens ajudaran a entendre el funcionament de
l’oració de relatiu, en català i en llatí:
 Unitat 8 · Llengua

a Tota l’oració és un adjectiu. Per tant, ens trobem L’única novetat és l’aparició d’un pronom relatiu en la
davant un adjectiu oracional: frase.
llançava un dard enverinat d El pronom relatiu és el que transforma una oració
llançava un dard que contenia verí en oració adjectiva. Però, a més, com a pronom, té les
mateixes característiques que aquest:
b Això vol dir que tota aquesta oració farà la mateixa • substitueix un nom, anomenat antecedent;
funció que un adjectiu simple, modificador d’un • té el mateix gènere i nombre que aquest.
substantiu:
llançava un dard enverinat e La relació antecedent/relatiu no comporta, però,
MD mateixa funció sintàctica. Cadascú pertany a una
llançava un dard que contenia verí oració diferent: per tant, poden fer funcions diferents:
or. adj. (MD)
llançava un dard que contenia verí
c Així com l’adjectiu és un element subordinat d’un CD S
substantiu, així mateix un adjectiu oracional estarà
subordinat a un substantiu: f Resumint, l’anàlisi sintàctica seria:
llançava un dard enverinat
llançava un dard enverinat = 1 oració V N MD
llançava un dard que contenia verí CD
S V CD = 2 oracions
llançava un dard que contenia verí
Per tant, hi ha dues oracions, i per això, pot tenir tots V N S V CD
els elements que té qualsevol oració (Subj., CD, V...). Or. Adj. o rel. MD
CD

En el cas del llatí, veiem com el pronom relatiu pot fer tota una sèrie de funcions, segons el que li demani la
seva oració:

Frase principal Frase subordinada (CN) cas (funció) del relatiu

qui mellitus erat.
Nom. (subj.)
que era dolç com la mel.
quem plus illa oculis suis amabat.
que ella estimava més que les ninetes dels Ac. (CD)
seus ulls.
Passer meae puellae mortuus est,
cuius morsus solebat incitare.
S’ha mort l’ocell de la meva estimada, Gen. (CN)
les mossegades del qual solia incitar.
cui primum digitum dare solebat.
Dat. (CI)
al qual solia donar la punta del dit.
cum quo ludere solebat.
Abl. (CC)
amb el qual solia jugar.

Tot seguit, podem tractar amb més deteniment
algunes qüestions interessants relacionades amb el
relatiu:
1. Estructura de quod concordant amb tota l'oració
anterior o amb un infinitiu: quan l'antecedent és una
oració sencera o un infinitiu, el relatiu es posa en
gènere neutre singular (= quod):
Lacedaemonii Agim regem necaverunt, quod
numquam antea apud eos acciderat.
Els lacedemonis van matar el rei Agi, cosa que mai
havia succeït entre ells.
2. Els adjectius relatius: de vegades l'antecedent no es
troba a l'oració principal, sinó dins la mateixa oració
subordinada. En aquest cas, qui, quae, quod no és un
pronom relatiu, sinó un adjectiu relatiu:
Adventum tuum cognovi, qui nuntius mihi
gratissimus fuit.
Vaig assabentar-me de la teva arribada, anúnci que
em va ser mol grat.
3. El conseqüent: de vegades, sobretot si l'oració de
relatiu precedeix la principal, trobem aquesta mateixa
situació (substantiu + adjectiu relatiu) però amb un
antecedent (habitualment un pronom) el qual és
anomenat conseqüent (perquè apareix després del
pronom relatiu).

127
 Unitat 8 · Llengua
Qua nocte natus est Alexander, eadem Dianae
Ephesiae templum deflagravit.
La nit en la qual va néixer Alexandre, aquella (nit) va
ser cremat el temple de Diana Efèsia.
4. Oracions de relatiu substantivades (o oracions
subordinades substantives de relatiu): són oracions de
relatiu l'antecendent de les quals és omès (sovint es
tracta d'un pronom demostratiu) i que equivalen a una
oració completiva.
Ignavi sunt, qui fugiunt.
Els qui fugen són covards.
Aquestes oracions de relatiu substantivades es
tradueixen anteposant l'article determinat al pronom
relatiu: el qui/que, la qui/que, els qui/que, les qui/que.
128
De fet, podem explicar aquest fenomen dient que
una oració adjectiva pot patir un accident propi dels
adjectius: la substantivació. Si es pot substantivar un
adjectiu (els pobres, els miserables), també es pot
substantivar una oració adjectiva (els que no tenen
res). En català, aquesta substantivació queda marcada
per l'anteposició de l'article (els pobres, els que no
tenen res). En llatí, però, com que hi ha article, cal
saber intuir aquesta substantivació.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se'ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.
 Unitat 8 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina el pronom anafòric is, ea, id:

Singular Plural

Cas Masc. Fem. Neutre Cas Masc. Fem. Neutre

Nominatiu Nominatiu

Acusatiu Acusatiu

Genitiu Genitiu

Datiu Datiu

Ablatiu Ablatiu

2. Completa les formes del relatiu:

Singular Plural

Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre

Nominatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

3. Selecciona el pronom adequat en cada cas, dels dos que es proporcionen:

a Multos libros ________________ (huius/haec) bibliothecae legi.

b Ancilla Iovem infantem in insulam Cretam asportavit ________________ (is/eum)que in

abdito specu occultavit.

c Gloriam, honorem, imperium ________________ (sibi/sui) optant.

d ________________ (eum/eius) adventu hostes consistunt; nostri se ex timore recipiunt.

129
 Unitat 8 · Llengua

4. Identifica la traducció correcta per a aquestes oracions:

1 Luna eam lucem, quam a sole accipit, mittit in terras.
a La lluna envia a les terres la llum que rep del sol.
b El sol envia a les terres la llum que rep de la lluna.
c Les terres envien al sol la llum que reben de la lluna.
d La lluna envia a les terres la llum del sol que rep.

2 Interea Manlius in Etruria latrones, quorum in ea regione magna copia erat, sollicitabat.
a Mentrestant els lladres atacaven Manli a Etrúria, dels quals en aquella regió hi havia una
gran quantitat.
b Mentrestant Manli atacava els lladres d’Etrúria, dels quals en aquella regió hi havia una
gran quantitat.
c Mentrestant Manli atacava els lladres a Etrúria, dels quals en aquella regió hi havia una
gran quantitat.
d Mentrestat una gran quantitat de lladres d’Etrúria atacaven Manli en aquella regió.

3 Accepi ab Aristocrito tres epistulas, quas ego lacrimis prope delevi.

a He rebut tres cartes d’Aristocrit, que jo gairebé he destruït amb llàgrimes.
b Aristocrit m’ha enviat tres cartes, que jo gairebé he destruït amb llàgrimes.
c He rebut tres cartes d’Aristocrit, que les meves llàgrimes gairebé han destruït.
d Aristocrit m’ha enviat tres cartes, que gairebé han estat destruïdes amb les meves
llàgrimes.

4 M. Porcius Cato pro lege, quae abrogabatur, disseruit.

a Marc Porci Cató va abrogar la llei que es defensava.
b Marc Porci Cató va defensar la llei que volien abrogar.
c Marc Porci Cató va abrogar la llei que abans havia defensat.
d Marc Porci Cató va defensar la llei que s’abrogava.

5. Completa les oracions amb el relatiu adequat:

a Templum ________________ vides formosum est.

b Venit in silvam, in ________________ Dianae templum est.

c Subito nigra nubes apparuit ________________ atrocem tempestatem cum magnis

tonitribus fulguribusque adduxit.

d Post Romulum Numa Pompilius Romae regnavit, ________________ Sabinus erat et

insignis iustitia, pietate ac sapientia.

e Ludos Romanos instituit ________________ postea per multa saecula permanserunt.

f Augustus, de ________________ historici miras res narrant, Gallias et Hispaniam item

Germaniam pacavit; Aegyptum imperio populi Romani adiunxit et omnium provinciarum

fines auxit.

130
 Unitat 8 · Llengua

6. Identificia les traduccions correctes del text següent:

Temporibus antiquis, gentium nationumque imperium penes reges erat, quos ad maiestatem
non ambitio, sed sanum desiderium moderationis provehebat. Populis nullae leges erant,
arbitria principum pro legibus erant. Primus omnium Ninus, rex Assiriorum, veterem morem
nova imperii cupiditate mutavit. Ille primus gessit bella cum finitimis et populos usque ad
Lybiae terminos perdomuit, deinde totius Orientis populos subegit. Postremum bellum Nino
fuit cum Zoroastre, rege Bactrianorum, qui primus artes magicas invenit et siderum motus
diligenter spectavit. In bello Ninus Zoroastrem occidit, sed ipse decessit.

1 Temporibus antiquis, gentium nationumque imperium penes reges erat.

a El govern dels pobles i les nacions dels temps antics estava prop dels reis.
b En els temps antics, els pobles il es nacions tenien el poder a prop dels reis.
c En temps antics el govern dels pobles i les nacions estaven a prop dels reis.
d Els reis dels pobles i les nacions tenien poder en temps antics.

2 Primus omnium Ninus, rex Assiriorum, veterem morem nova imperii cupiditate mutavit.
a Ninus, el primer rei d’Assíria, va canviar l’antic costum pel desig de poder.
b Un nou desig de poder va canviar l’antic costum de Ninus, el primer rei dels assiris.
c Ninus, rei d’Assíria, va ser el primer que va canviar l’antic costum pel desig de poder.
d Ninus van canviar en primer lloc l’antic costum dels assiris, a causa d’un desig de
poder.

3 Ille primus gessit bella cum finitimis et populos usque ad Lybiae terminos perdomuit.
a Va ser el primer que va dur la guerra als veïns i va sotmetre els pobles de les fronteres
de Líbia.
b A les fronteres de Líbia va ser el primer que va fer guerres amb els veïns i els va
sotmetre.
c Aquell va ser el primer que va fer guerres amb els veïns i va sotmetre els pobles fins a
les fronteres de Líbia.
d Aquell, en primer lloc, va fer la guerra als veïns de Líbia i va sotmetre les fronteres dels
seus pobles.

4 Bellum Nino fuit cum Zoroastre, rege Bactrianorum, qui primus artes magicas invenit et
siderum motus diligenter spectavit.
a Ninus va fer la guerra a Zoroastre, rei de Bactris, i aquest va ser el primer a descobrir
les arts màgiques i va observar diligentment els moviments dels astres.
b Ninus, el primer que va descobrir les arts màgiques, va fer la guerra a Zoroastre, el
primer que va observar diligentment el moviment dels astres.
c Hi va haver una guerra de Ninus amb Zoroastre, rei de Bactris, que va ser el primer a
descobrir les arts màgiques i va observar diligentment els moviments dels astres.
d Hi va haver una guerra amb Zoroastre, rei dels bactris, que va ser el primer a descobrir
a Ninus les arts màgiques i a fer-li observar diligentment els moviments dels astres.

131
 Unitat 8 · Llengua

5 Solucionari c Suis ipse manibus Hercules filios suos necat. d Ger-

mani eadem die obsides nobis commiserunt. e Cervus
canes propter eorum morsus timebat. f Fabii verba
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat stulta erant: ergo eum reprehendi.

Pàgina 77
5. a Cervus effigiem suam in fonte vidit. b Marcum
1. a hic liber, hunc librum, huius libri, huic libro, hoc libro,
laudo, sed eius sententias non probo. c Lucium semper
hi libri, hos libros, horum librorum, his libris, his libris
diligam propter eius ingenium. d Caesar Pompeium
b haec rosa, hanc rosam, huius rosae, huic rosae, hac
vicit et eius exercitum. e Parentes suos liberos amant
rosa, hae rosae, has rosas, harum rosarum, his rosis, his
et eorum intemperantias saepe tolerant. f Romani suos
rosis c hoc bellum, hoc bellum, huius belli, huic bello,
hostes fugant et expugnant eorum castra. g Helvetii
hoc bello, haec bella, haec bella, horum bellorum, his
per angustias locorum reliquas suas copias tradu-
bellis, his bellis d iste vir, istum virum, istius viri, isti viro,
xerunt. h Cicero orator clarus erat; eius eloquentia
isto viro, isti viri, istos viros, istorum virorum, istis viris,
magna erat. i Romulus ad spectaculum ludorum
istis viris e ista puella, istam puellam, istius puellae, isti
vicinas nationes invitavit atque eorum puellas rapuit.
puellae, ista puella, istae puellae, istas puellas, istarum
puellarum, istis puellis, istis puellis f istud consilium,
6. a El propi lloc per ell mateix i la fortificació protegeixen
istud consilium, istius consilii, isti consilio, isto consilio,
les altres entrades. b Els gals temien Cèsar i la seva
ista consilia, ista consilia, istorum consiliorum, istis
cavalleria. c No per a tots els malalts són convenients
consiliis, istis consiliis g ille orator, illum oratorem,
els mateixos remeis. d Un llop i un xai havien arribat
illius oratoris, illi oratori, illo oratori, illi oratores,
al mateix riu. e Tu sempre seràs el mateix per a mi.
illos oratores, illorum oratorum, illis oratoribus, illis
No a tothom li agrada el mateix: en efecte, no tothom
oratoribus h illa mulier, illam mulierem, illius mulieris,
desitja les mateixes coses. g Les mateixes armes van
illi mulieri, illa muliere, illae mulieres, illas mulieres,
caure de les mans dels ciutadans. h La mateixa virtut
illarum mulierum, illis mulieribus, illis mulieribus i illud
crea les vertaderes amistats i les conserva. i Anníbal
donum, illud donum, illius doni, illi dono, illo dono, illa
va obrir per a ell els mateixos Alps fins aleshores
dona, illa dona, illorum donorum, illis donis, illis donis.
intransitables. j El gos i el llop són animals del mateix
gènere, però no pas dels mateixos costums. k Els
2. Resposta personal. Per exemple: hoc ferrum:
megaresos eren veïns dels atenesos, però diferents
occidere hostem / hi stipites: accendere ignem / hic
d’aquests. l No sempre les flors tenen el mateix color.
nummus: emere cibos / haec clavis: aperire ianuam.
m Sovint els germans tenen la mateixa cara, però no
el mateix enginy. n Els homes estults menyspreen
3. a Aquesta vida em complau molt. b Les causes
la mateixa virtut. o Nosaltres exultàvem; aquests en
d’aquest fet són desconegudes per tothom. c Per
canvi ignoraven fins i tot l’anunci de la victòria. p L’útil
què defenses els crims d’aquest home? d Els nostres
i l’honest, com afirma Ciceró, són la mateixa cosa.
soldats desconeixen aquell tipus de lluita. g Acceptem
q El savi sempre conservarà el mateix esperit, tant en
aquests regals, rebutgem en canvi aquells. h Les
les circumstàncies adverses com en les favorables.
arrels d’aquest arbre alt són fortes i llargues. i En
r Una gran gernació va al mateix lloc, perquè era gran
aquell temps els romans van vèncer els enemics i van
l’expectació de l’esdeveniment. s La mateixa nit, com
portar el triomf a Roma. j Aquestes teves paraules són
que el temps ja era propici, l’emperador va fer passar
lletges. k Els gals veneren Mercuri com a déu principal.
el riu a una gran part dels cavallers.
D’ell hi ha motes estàtues. l Li van ser agradables
des de l’adolescència les guerres civils, les matances,
Pàgina 79
les rapinyes, la discòrdia civil, i aquí va exercitar la
7. a Pater mihi reliquit parvum tugurium, in quo
seva joventut. m Aquell dia Cèsar va atacar la ciutat
habito. b In eo proelio cecidit Piso, cuius avus
dels enemics abans de la posta del sol. n No tots
regnum obtinuerat. c Achilles, qui filius deae erat,
els deixebles són iguals: els uns són diligents, altres
fere immortalis erat. d Metapontini in templo Mi-
mandrosos; aquest està atent, l’altre no està atent.
nervae ostentant ferramenta, quibus Epeus equum
o Anníbal i Cèsar van ser grans emperadors: per a
Troianum fabricavit. e Romulus urbem condidit, quam
aquest, els idus van ser mortífers; per a aquell, el verí.
Romam vocavit. f Bruto, qui fugavit Tarquinium,
p L’home mateix és l’artesà de la seva sort.
Romani maximas laudes tribuerunt. g Pulchrum est
Minervae templum, quod clarus artifex aedificavit.
Pàgina 78
h Sunt gentes ferae, quae non habent rempublicam.
4. a Prospera fortuna bonos ipsos corrumpit. b In
i Romani statuam lupae, quae geminos fratres aluerat,
civilibus bellis filii eiusdem patriae inter se pugnant.
in Capitolio constituerunt.

132

Pàgina 80
8. a Leo est animal quadrupes qui caudam et iubam
habet. b Via est locus quo vehiculo seu pedibus ire
licet. c Mensa est supellex ad quam discumbimus
cum edimus aut laboramus. d Fenestra est foramen
in pariete quod aedes illustrat. e Nubis est vapor
densatus in aere ex quo pluviae cadunt. f Calceus
est tegimen ex pellibus animalium quod pedibus in-
duimus. g Gladiator est homo qui gladio pugnat in
ludo circensi. h Stylus est instrumentum ferreum cum
quo Romani in ceratis tabulis scribebant.
9. a Quaestio, de qua disceptavimus, difficilis est.
b Amicus, cui Marius auxilium suum praebuerat, eum
prodidit. c Hannibal ad Alpes venit, quae Italiam ab
Gallia seiungunt. d Scipio hostium urbem Carthaginem
delevit, in qua aurum et argentum et omni belli
apparatum erat. e Vercingetorix copias omnes, quas
pro oppido collocaverat, in castra recepit. f Cohortes
quinque in Eburones, qui sub imperio Ambiorigis
erant, misit. g Belgae sunt proximi Germanis qui
trans Rhenum incolunt. h Atuatuci, de quibus supra
scripsimus, post hanc pugnam domum reverterunt.
10. a Diligo quem tu quoque diligis. b Quod fugere
credis, saepe solet occurrere. c Qui patriam et
civitatem prodiderunt, eos populus damnavit. d Bea-
tum appellabimus non qui magnas divitias habet, sed
qui fortuna sua contentus est. e Non semper qui te
laudant amici sunt. f Pater familias semper facit quae
uxor et filii utilia aut necessaria putant.
11. a Mulier quae habenas tenet Victoria est. b Supra has-
tam, quam Victoria fert, posita est aquila. c Qua-driga
quattuor equis vehitur, qui ungulas extollunt sursum.
12. a Urbs cuius moenia munita sunt, fortis est.
La ciutat les muralles de la qual estan fortificades
és forta. b Matrona servam saepe laudat, quae ei
capillos ornat. La senyora sempre lloa l’esclava que
li decora la cabellera. c Athleta Olympiae certamen
vicit cuius participes certaminis magnam famam
habebant. L’atleta va guanyar la competició d’Olímpia
els participants a la qual tenien la gran fama de la
competició. d Vergilius poeta Didonem celebravit,
quae Aeneam vehementer amabat. El poeta Virgili
va celebrar Dido, que estimava ardentment Eneas. e
Venus Paridi, qui Helenam desiderabat, eam promisit.
Venus va prometre Helena a Paris, el qual la desitjava.
f Olim erant superba templa, quorum nunc pauca re-
liquia extant. Antigament hi havia temples magnífics,
dels quals queden poques restes.
13. a Esperàvem el bell llibret de Catul, que ens vas
prometre. b Semíramis, el nom de la qual és il·lustre,
Unitat 8 · Llengua
va ser una reina poderosa i guerrera. c Tot animal que
té sang també té cor. d A la part superior del cap hi
ha el cervell, en el qual hi ha els elements dels sentits.
e Les estrelles i els astres que veus al cel brillen i són
agradables. f Aquells animals que tenen dents agudes,
són carnívors. g Vindran amb nosaltres amigues amb
falsos braçalets d’or al triclini que hi ha al tablini.
h El nen va recitar els versos que sabia de memòria.
i Fídies va fer una estàtua de Minerva amb la qual va
decorar el temple que els atenesos havien dedicat a
aquella deessa. j Els lladres sense pietat van robar la
bella estàtua de Minerva que hi havia al peristil. k A
la biblioteca vaig escriure moltes cartes als nostres
amics, en les quals et recomanava vivament. l Cèsar
va fer la guerra amb la legió que havia portat amb ell.
m No és bon ciutadà aquell la virtut del qual no serveix
a la pàtria. n El camperol sembra arbres, els fruits dels
quals no veurà mai. o Pompeu va portar amb ell dues
legions que tenia a Itàlia. p Cèsar va portar amb molts
carros en el triomf les armes amb les quals els gals
havien lluitat a Alèsia. q El record dels homes que
perden la llibertat per la pàtria sempre serà vigent. r A
l’illa de Sardenya els habitants viuen en vil·les les teules
de fang de les quals el vent violent sovint enderroca.
14. a Templum in quo estis antiquissimum est. b Vulnus
quod miles accepit mortiferum erat. c Navis qua
navigamus cito ad portum perveniet. d Puellae quibus
rosas donavistis amicae nostrae sunt. e Imperator
spectat gladiatores, qui in amphiteatro pugnant.
f Hannibal, qui Punicus miles erat, odium aeternum
contra Romanos iuravit.
15. Prodigis en la vida d’Alexandre Magne
Es diuen coses admirables sobre Alexandre Magne. Car
la nit en què la seva mare el va concebre, va aparèixer
una serp immensa, que li envoltava el cos; el mateix
dia, dues àguiles es van posar sobre el terrat de la casa
del seu pare, com a presagi d’un doble imperi, Europa
i Àsia. D’altra banda, aquell dia el seu pare va rebre
l’anunci de dues victòries: una de la guerra il·lírica,
l’altra d’un certamen olímpic, al qual havia enviat
un carro de quadrigues. Aquest presagi mostrava a
l’infant la victòria sobre tota la terra. Aquest, en efecte,
encara jove, va fundar un imperi immens.
Pàgina 81
DEL LLATÍ AL CATALÀ
16. a filiu(m) > fill (no ha canviat) / b iuvene(m) >
jove (ha canviat) / c pectu(m) > pit (no ha canviat)
/ d morte(m) > mort (no ha canviat) / e cypres-
su(m) > xiprer (ha canviat) / f sperare > esperar
(no ha canviat, però s’hi ha afegit una e protètica)
g iurare > jurar (ha canviat) / h sorte(m) > sort (no ha
canviat) / i stadiu(m) > estadi (no ha canviat, però s’hi
133
 Unitat 8 · Llengua
ha afegit una e protètica) / j damnu(m) > dany (no ha
canviat) / k spongia(m) > esponja (no ha canviat, però
s’hi ha afegit una e protètica) / l gaudiu(m) > goig
(no ha canviat) / m iudice(m) > jutge (ha canviat) / n
iocu(m) > joc (ha canviat) / o spiritu(m) > esperit (no
ha canviat, però s’hi ha afegit una e protètica) /
p difficile(m) > difícil (no ha canviat) / q pede(m) > peu
(no ha canviat) / r plumbu(m) > plom (no ha canviat) /
s spina(m) > espina (no ha canviat, però s’hi ha afegit
una e protètica) / t iuniu(m) > juny (ha canviat) /
u cattu(m) > gat (ha canviat) / v nasu(m) > nas (no
ha canviat) / w civitate(m) > ciutat (no ha canviat) /
x clave(m) > clau (no ha canviat) / y drappu(m) > drap
(no ha canviat) / z rosa(m) > rosa (no ha canviat) /
a’ spica(m) > espiga (no ha canviat, però s’hi ha afegit
una e protètica) / b’ patientia(m) > paciència (no ha
canviat) / c’ iocu(m) > joc (ha canviat) / d’ videt >
veu (no ha canviat) / e’ confundere > confondre
(no ha canviat) / f’ pelle(m) > pell (no ha canviat) /
g’ pluma(m) > ploma (no ha canviat) / h’ riccu(m) >
ric (no ha canviat) / i’ genuculu(m) > genoll (no ha
canviat) / j’ verruca(m) > berruga (ha canviat).
17. En totes elles s’ha palatalitzat la l inicial.
LLATINISMES
18. a Lato sensu podem dir que tots els inscrits tenen
estudis superiors. b Dos treballs de recerca del nostre
institut han estat premiats ex aequo com els millors
que s’han presentat al concurs. c Els criminals sempre
tenen in mente fer mal a algú. d La conferència va
presentar succintament les conclusions de l’estudi,
però l’anàlisi de les dades es desenvolupava in extenso
en un informe. e L’acumulació de plàstics usats va in
crescendo, i ha esdevingut un problema greu per al
planeta. f L’home estava in albis. tan desorientat, que
no sabia ni com havia arribat allà.
Pàgina 82
L'onomàstica llatina
19. a Es van adreçar al senat els senadors Publi Lèntul
Sura, Publi Autroni, Luci Cassi Longí, Gai Ceteg, Publi
i Servi Sulla fills de Servi, Luci Varguntei, Quint Anni,
Marc Porci Laeca, Luci Bèstia, Quint Curi. b Contra
Anníbal a Apúlia van marxar amb totes les tropes els
cònsols Luci Emili Paule i Gai Terenci Varró. c Gai Fanni
i Quint Muci es van posar la toga negra després de
la mort d’Africà. d Tiberi Grac volia agafar el poder.
e Vaig estimar amb gran benevolència aquells ancians:
Luci Paule, Marc Cató, Gai Gal, Publi Nasica, Tiberi Grac,
sogre d’Escipió. f Els romans van anomenar Marc Furi
Camil, el vencedor dels gals, Ròmul i segon fundador
de la ciutat de Roma.
134
Pàgina 83
20. Els lliberts tenen el nomen del seu antic propietari
(Gessia, Gessius). El llibert home té, a més, un
praenomen (Publius). Tenen igualment un cognomen,
que és el seu antic nom d’esclau (Fausta, Primus: en
aquest darrer cas es podria tractar d’un numeral).
Entre el nomen i el cognomen s’indica de qui són
lliberts (Publii liberta, Publii libertus).
Anàlisi
Videtis (V) urbem (CD), cuius (CN) muros (CD) Graeci
(S) deleverunt (V). Veieu la ciutat les muralles de la
qual van destruir els grecs.
Pàgines 84 i 85
TEXTOS
1. Quan Júpiter es va fer gran, va precipitar el seu pare
Saturn des del cel i va tornar la vida als germans i
germanes devorats per ell. Amb l’ajut d’aquests després
va fer una dura guerra contra Saturn i els Titans, de la
qual va sortir vencedor. Aleshores van llençar Saturn
amb els Titans al tenebrós Tàrtar i Júpiter va obtenir
el poder de tot el món, que va compartir amb els seus
germans: va atribuir el regne del mar a Neptú, la seu
dels inferns a Plutó, i el cel se’l va quedar per a ell: la
terra va ser una possessió comuna. Sota el mandat de
Júpiter els homes van viure l’edat de plata; els homes
no van tenir, com abans, una primavera eterna, sinó
quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.
Aleshores els homes van conrear els camps per primer
cop.
2. Prometeu, fill de Jàpet, va ser el primer a crear els
homes, a partir del fang. Després Vulcà, per ordre de
Júpiter, va fer l’estàtua d’una dona, a la qual Minerva va
donar ànima, i els altres déus, altres regals. Així doncs
van anomenar la dona Pandora (ja que en llengua
grega Pandora significa «tots els regals») i la va donar
en matrimoni a Epimeteu. Aquests van engendrar la
filla Pirra, que va ser la primera dels mortals a viure a
la terra. Després Prometeu, mogut per la benevolència
cap als mortals, va donar un altre regal: va robar la
flama del foc dels déus i la va transportar a la terra. Els
homes van estar molt agraïts a Prometeu, però molt
aviat van desitjar lluitar amb els mateixos déus. Així
doncs, Júpiter va castigar cruelment Prometeu: el va
lligar a una roca, al mont Caucàs, amb claus de ferro;
d’altra banda, cada dia una àguila se li menjava el
fetge, que de nit li tornava a créixer. Després de molts
anys Hèrcules va matar l’àguila i va alliberar Prometeu.
3. Els emperadors flavis van construir un famós
amfiteatre. L’amfiteatre era un lloc on lluitaven els
gladiadors: aquests eren homes que havien après l’ús
 Unitat 8 · Llengua

de les armes i algunes vegades lluitaven entre ells o 5.1 Solucionari del test
amb punyals o punys, mentre que d’altres avançaven
contra les feres; se sotmetien a aquesta lluita amb
d’autoavaluació
1.
feres no per odi, sinó pel premi. L’amfiteatre Flavi tenia
Cas Masc. Fem. Neutre
una forma admirable i increïble: en una càvea enorme
Nom. is ea id
acollia molts espectadors i a la part inferior de l’edifici, S
I Ac. eum eam
a l’arena, aceptava a la vegada innombrables homes N Gen. eius
i animals. Ben aviat l’edifici dels Flavis va assolir una G.
Dat. ei
gran fama i va atraure a Roma una gran quantitat de Abl. eo ea eo
mestres de gladiadors i de gladiadors. Els gladiadors
exercitaven els seus cossos a l’escola propera a Cas Masc. Fem. Neutre
l’amfiteatre. Els jocs eren terribles a causa dels cops P Nom. ei / ii eae
ea
mortals i del vessament de sang. L Ac. eos eas
U
R. Gen. eorum earum eorum
4. August, del qual els historiadors expliquen coses Dat.
eis, iis, is
meravelloses, va apaivagar les Gàl·lies, Hispània i així Abl.
mateix Germània: va annexionar Egipte al poder del
poble romà i va augmentar les fronteres de totes les 2.
províncies. Després de la batalla d’Acci va tancar el Singular Plural
temple de Janus, que estava tancat en temps de pau i Masc. Fem. Neutre Masc. Fem. Neutre
obert en temps de guerra. Aquest temple, la fama del Nom. qui quae quod qui quae quae
Ac. quem quam quos quas
qual encara roman, els romans el van tancar tres cops:
Gen. cuius quorum quarum quorum
primer sota Numa, que va ser un rei pietós i amant de
Dat. cui quibus
la pau; de nou després de la primera guerra púnica;
Abl. quo qua quo
finalment, com hem dit, en època d’August. Va ser
molt antic entre els romans el culte de Janus, al qual 3. a huius b eumque c sibi d Eius
Numa va dedicar un temple propi al fòrum. Janus, que
els llatins i els romans van honorar molt, va donar nom 4. 1a / 2c / 3a / 4d
al mes de gener i al mont Janícul.
5. a quod b qua c quae d qui e qui f quo

6. 1c / 2c / 3c / 4 c

135
9 Llengua

1 Les competències de la unitat 138

1.1 Competències bàsiques 138
2 Programació d’aula 139
3 Orientacions didàctiques 140
4 Test d’autoavaluació 142
5 Solucionari 145
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 145
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 148
 Unitat 9 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències clau

Morfosintaxi CL: Conèixer els diversos tipus de numerals.

nominal CM: Conèixer els nombres romans, que encara s’usen en determinades ocasions.

Morfosintaxi CL: Identificar la categoria morfològica del participi i la seva formació morfològica.
verbal CL: Traduir correctament el participi llatí i veure’n les equivalències en català.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Descobrir la pervivència de la mitologia clàssica al llarg de la cultura occidental.

context CC: Comparar els habitatges actuals amb altres formes d’habitatge que s’han donat al llarg
de la història.

138
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Conèixer les formes i els usos del participi. 1. El participi 1, 2, 3, 4, 5, 6 1 CL

S2 2 CC
3

S3 Identificar els temes de perfet de la veu passiva. 2. La veu passiva (II). Temes de 7, 8, 9, 10, 11, 12 1 CL
S4 perfet 2 CC
3

S5 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (I) 13, 14, 15 6 CL
al català. Llatinismes: ús general 8 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament.
2 Programació d'aula

S6 Identificar els diferents tipus de numerals. Els numerals 16, 17, 18, 19, 20 1 CL
2 CC
3

S7 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 95 3 CL
en l’oració. CC

S8 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 96 1 CL

S19 i 97 2 CC
S10 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 9 · Llengua

139
 Unitat 9 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
Els numerals
Repassarem els numerals llatins, dividint-los en
cardinals, ordinals, distributius, multiplicatius i
adverbis numerals.
En relació amb els numerals ordinals, podem esmentar
que se solen fer servir per indicar:
• els anys (anno vicesimo tertio);
• les hores (hora nona);
• els llibres que componen una obra (liber septimus);
• els noms dels reis (Ptolomaeus tertius);
• les fraccions (tertia pars);
• amb l’acusatiu de durada (vicesimum annum iam
regnat).
Ampliarem la informació sobre els numerals
distributius, sobre els quals direm el següent:
· Indiquen grups d’individus, per la qual cosa no tenen
singular. Es declinen com els adjectius de la primera
classe.
Tenen valor de distribució quan indiquen:
• La repartició per persona o objecte: veteranis
quingenos denaris dat (als veterans els dóna cinc-
centsdenaris a cadascú).
• El multiplicand d’una multiplicació: quater septeni
(quatre vegades set).
No tenen valor de distribució i substitueixen un
numeral cardinal:
• Amb noms d’objectes que formen una parella: binos
scyphos habebam (jo tenia un parell de copes).
• Acompanyant substantius que només s’usen en
plural: bina castra (dos campaments), ternae litterae
(tres cartes).
Farem les activitats corresponents a aquest apartat.
Corregirem a classe totes les que puguem, de manera
col·lectiva. La resta les corregirem individualitzadament
per a cada alumne.
El participi
Repassarem els diversos tipus de participi que hi ha
en llatí. Veurem sobre quin tema es formen i quin
significat tenen.
Insistirem que el participi és en realitat un adjectiu
verbal. D’aquí ve el nom de participi, ja que participa
de dues condicions: adjectiu i verb, i funciona com a
tal.
140
No té la categoria gramatical de persona i no es
conjuga; en canvi, admet marques de gènere, nombre
i cas.
Estudiarem el participi des d’una doble perspectiva:
Com a forma adjectiva:
• Concerta amb un nom.
• És declinable: té gènere, nombre i cas (amatus, -a,
-um).
• Molts cops s’usa com un simple adjectiu i té
un adjacent en genitiu i fins i tot graduació
(amantissimus,-a, -um). Molts participis es van
convertir ja en llatí en adjectius (adultus, praeteritus,
obsoletus, cupiens).
• De la mateixa manera que els adjectius es poden
substantivar, també els participis són de vegades
usats com a substantius. La substantivació és més
gran en el participi de present (adulescens, sapiens,
legens,
facta, gesta, in aperto).
Com a forma verbal:
• Conserva parcialment categories pròpies del verb
com ara tema, temps i veu.
• Sol portar la mateixa complementació que si estigués
conjugat i, per tant, porta el mateix complement
de règim que les formes personals (homo nemini
nocens, ratione utens, iniurias ferens).
• Fins i tot quan s’usa amb valor nominal, porta
complements verbals com l’adjectiu (leviter
aegrotantes, recte facta).
Indicarem que el participi té valor temporal. En aquest
cas hem de tenir en compte el següent:
• El participi de present té valor de simultaneïtat:
Ridens vivis: Vius rient. Ridens vivisti. Vas viure rient.
Ridens vives: Viuràs rient.
• El participi de futur indica posterioritat.
• El participi de perfet té el valor d’anterioritat o acció
perfectiva:
Hostem victum ostendunt: Mostren l’enemic vençut
(= que han vençut).
Hostem victum ostendebant: Mostraven l’enemic
vençut (= que havien vençut).
Hostem victum ostendent: Mostraran l’enemic
vençut (= que hauran vençut).
Demanarem als alumnes que facin les activitats
relatives al participi. Els en posarem algunes per fer a
casa, mentre que a classe també en resoldrem algunes,
col·lectivament.

La veu passiva (II). Els temes de perfet
Presentarem els temes de perfet de la veu passiva. Els
hem de relacionar forçosament amb el participi, que
hem estudiat abans, ja que la veu passiva del perfet,
del plusquamperfet i del futur perfet d’indicatiu es
forma mitjançant el participi de perfet i el verb sum.
Per tant, som davant d’un verb compost format per
dues paraules, una que és el participi que ens indica
el significat del verb i el gènere del subjecte pacient
(una cosa que els verbs mai no havien indicat) i un
verb auxiliar, el verb sum, que ens indica la persona, el
nombre, el temps i el mode.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Unitat 9 · Llengua
Sintaxi
Treballarem la sintaxi del participi. Com a precisió
terminològica, indicarem que la construcció de
participi concertat també se sol anomenar. En canvi,
el participi absolut o ablatiu absolut, que veurem més
endavant, es considera subordinada adverbial.
També proporcionarem algunes possibilitats de traduir
els participis:
• Com un participi o gerundi (simple o compost).
• Com una construcció de relatiu.
• Com una oració subordinada adverbial.
• Com una locució adverbial.
• Com un infinitiu, quan es tracta d’un participi
predicatiu del complement directe.
• Com un substantiu verbal.
Finalment, analitzarem l’oració que es proposa.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.
141
 Unitat 9 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Completa la taula amb les formes del participi de passat del verb rideo, risi, risum (2):

Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Conjuga el perfet d’indicatiu passiu del verb impono, imposui, impositum (3) fent que es
refereixi a un subjecte femení; i el plusquamperfet d’indicatiu passiu del verb pendo, pependi,
pensum (3) fent que es refereixi a un subjecte neutre:

impono pendo

1a
Singular

2a

3a

1a
Plural

2a

3a

3. Identifica la traducció correcta per a cada oració:

1 Poculum cepi vino completum.
a Va agafar un got ple de vi.
b Va omplir el got de vi.
c Vaig agafar un got ple de vi.
d Van agafar un got ple de vi.
2 Pompeius, operibus Caesaris permotus, profectionem parare incipit.
a Pompeu va començar a preparar la marxa de Cèsar, inquiet per les seves obres.
b Cèsar, inquietant les obres de Pompeu, va començar a preparar la marxa.
c Pompeu, inquiet per les obres de Cèsar, va començar a preparar la seva marxa.
d Pompeu, inquietant Cèsar amb les seves obres, va començar a preparar la marxa.

142
 Unitat 9 · Llengua

3 Ergo multa Antonius scelera committens, a senatu hostis iudicatus est.

a Així doncs, com que Antoni havia comès molts crims, fou jutjat pels enemics del senat.
b Així doncs Antoni, havent comès molts crims, fou jutjat pel senat com a enemic.
c Els enemics van jutjar Antoni, que havia comès molts crims, al senat.
d El senat, doncs, jutja Antoni com a enemic, ja que ja comès molts crims.
4 Omnes colles occupati sunt a militibus decem diebus.
a Tots els soldats van ocupar els turons en deu dies.
b Els soldats varen ocupar tots els turons en deu dies.
c Tots els turons de soldats foren ocupats en deu dies.
d Tots els turons foren ocupats pels soldats en deu dies.

5 Haec Romanorum victoria a legatis consuli nuntiata est.

a Aquesta victòria dels romans fou anunciada al cònsol pels ambaixadors.
b El cònsol va rebre dels ambaixadors la notícia de la victòria dels romans.
c Els ambaixadors van ser derrotats per aquesta victòria del cònsol.
d Aquesta victòria dels romans fou anunciada als ambaixadors pels cònsols.

4. Completa les oracions amb els participis corresponents als verbs entre parèntesis, declinats
correctament:

a Cives ________________ (terreo, terrui, territum) in collem se receperunt.

b Milites, spe gloriae ________________ (adduco, adduxi, adductum), strenue pugnaverunt. 

c Caesar Helvetiorum principes ________________ (capio, cepi, captum) Romam duxit.

d Sardanapalus, ad arma non ________________ (assuesco, assuevi, assuetum) et timore

mortis ________________ (impello, impuli, impulsum), primo latebras quaesivit; postea

cum paucis fidis sortem belli temptavit.

e Successit huic Aurelius Alexander, a senatu Augustus ________________ (nomino).

f Post cruentam pugnam milites ________________ (vulnero) a medico curabantur.

5. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Després de la mort d’Hèctor

Postquam Hectoris corpus sepultum est, Achilles circa Troianorum moenia superbus
procedebat et etiam amicis suis saepe dicebat: “Ego solus Troiam expugnavi”. Propterea
Apollo, iratus, viri superbiam punivit et Alexandri Paridis formam simulavit. Ut Achillem vidit,
talum, quem vir mortalem habebat, sagitta percussit et occidit. Postquam etiam Achillis
corpus sepulturae traditum est, Aiax Telamonius, nobilis vir et Achillis frater patruelis, a
Danais arma Achillis petivit. Sed arma, ira Minervae, Aiaci abiudicata sunt ab Agamemnone
et Menelao, et Ulixi data sunt. Aiax, dum ultionem quaerit, repente insania captus est: sic
pecora sua occidit –in eis enim inimicos suos viderat– et postea sibi mortem gladio conscivit.

1 Postquam Hectoris corpus sepultum est, Achilles circa Troianorum moenia superbus
procedebat.
a Quan el cos d’Hèctor fou enterrat, Aquil·les destruïa amb supèrbia les muralles de Troia.
b Després que Aquil·les va enterrar el cos d’Hèctor, Aquil·les avançava amb supèrbia per
les muralles de Troia.
c Després que el cos d’Hèctor va ser enterrat, Aquil·les avançava amb supèrbia prop de
les muralles de Troia.
d Quan va haver enterrat el cos d’Hèctor, Aquil·les va avançar per les superbes muralles
de Troia.

143
 Unitat 9 · Llengua

2 Propterea Apollo, iratus, viri superbiam punivit et Alexandri Paridis formam simulavit.
a Per això Apol·lo, enfadat, va castigar l’home per la seva supèrbia i va simular la forma de
Paris.
b Per aquest motiu Apol·lo, enfadat per la supèrbia de l’home, el va castigar i va imitar la
seva forma.
c Per aquest motiu Apol·lo, enfadat, va castigar la supèrbia de l’home i va fingir la forma
de Paris Alexandre.
Per això Apol·lo es va enfadar per la supèrbia de l’home i Alexandre va fingir la forma de
Paris.
3 Sed arma, ira Minervae, Aiaci abiudicata sunt ab Agamemnone et Menelao.
a Però la ira de Minerva va adjudicar les armes a Àiax, a Agamèmnon i a Menelau.
b Però Agamèmnon, per ira de Minerva, va adjudicar les armes d’Àiax a Menelau.
c Però Minerva, a causa de la seva ira, va adjudicar les armes d’Agamèmnon i Menelau a
Àiax.
d Però, per la ira de Minerva, les armes van ser adjudicades a Àiax per Agamèmnon i
Menelau.
4 Et postea sibi mortem gladio conscivit.
a I finalment l’espasa li va procurar la mort.
b I finalment la mort li va ser portada per una espasa.
c I finalment li va provocar la mort amb una espasa.
d I després es va procurar la mort amb l’espasa.

144

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 87
1. La taula s’ha de completar d’aquesta manera:
Participi de Participi de Participi Participi
present perfet de futur actiu de futur passiu
dormiens dormitus dormiturus dormiendus
ridens risus risurus ridendus
frangens fractus fracturus frangendus
pugnans pugnatus pugnaturus pugnandus
Pàgina 88
2. a auctoritatem auctam – 6 acusatiu singular femení
/ b praetoribus mandantibus – 4 datiu plural masculí
/ c servo neganti – 7 datiu singular masculí / d uxores
ductae – 8 nominatiu plural femení / e regis victi – 1 ge-
nitiu singular masculí / f philosophus interrogatus –
2 nominatiu singular masculí / g epistulas redditas –
3 acusatiu plural femení / h castrum circumdatum –
5 nominatiu singular neutre.
3. b Oppidum oppressum a Gallis vix resistebat.
c Coniurati Caesarem in Pompeii curiam ductum
occiderunt. d Inter tela hostium erumpit consul
circumventus ab equitatu. e Romani urbem occupatam
ferro ignique vastaverunt.
4. a Els camperols porten al graner el blat segat.
b Greument ferit, el general jeu a terra. c Els regals
rebuts sempre seran agradables. d El tirà, expulsat
pels habitants, va passar la vida a l’exili. e Els soldats
van prendre finalment la ciutat llargament assetjada.
f Timoteu va augmentar amb moltes virtuts la glòria
rebuda del pare. g Els esclaus, cansats per les feines,
havien abandonat els camps. h Els gals, foragitats pels
romans, van marxar. i Pompeu, anomenat amic pel
poble romà, va anar a Roma. j Els romans recordaven
el cònsol L. Cassi, mort, i les tropes rebutjades pels
helvecis. k Anníbal, cridat a la pàtria des d’Itàlia,
defensava els cartaginesos contra els romans. l El
tribú, encès per la ira, esperonava el cavall contra
els germànics, però va caure ferit per moltes fletxes.
m Cèsar veu molts exèrcits d’enemics formats a la riba
del riu. n Avui llegim les cartes sobre la guerra enviades
pels aliats dels romans i demà les contestarem per
mitjà dels ambaixadors.
5. a Van enviar delegats perquè demanessin la pau.
b Van venir a la ciutat ambaixadors demanant ajut.
c Pompeu, vençut per Cèsar, va demanar la pau. d
De dia no veiem les estrelles, tapades per la llum del
sol. e Homer va viure abans de la fundació de Roma.
Unitat 9 · Llengua
f Al cel resplendent es veien clarament els sostres de
la ciutat. g Les aloses volen per l’aire cantant. h Els
lleons sadollats són infensius. i Cèsar va encadenar
els cabdills dels enemics capturats a la lluita i els va
portar a Roma. j El tirà Dionís, foragitat de Siracusa,
va anar a Corint. k Agesilau va enterrar els atenesos
morta a la batalla. l Gneu i Publi Escipió, enviats a
Hispània, l’havien presa gairebé tota als cartaginesos,
però la van perdre de nou, víctimes de les traïcions
de l’engany púnic. m La llengua, paralitzada per una
por gèlida, s’havia entumit. n Una gran tempesta va
matar Virgili mentre navegava a Itàlia. o El cònsol,
disposat a fer la guerra, va consultar els pollastres
sagrats. p Una companya assídua de la bona fortuna
és l’enveja. q La sort afavoreix els homes que treballen.
r La fortuna ajuda els atrevits. s Els fats porten a qui
els vol, arrosseguen a qui no els vol. t Hola, Cèsar, els
que han de morir et saluden! u Neró va matar Antònia,
que rebutjava el seu casament. v El record dels béns
perduts és dur. w Príam és conduït per morir entre els
enemics.
6. a Nata anno 25 p. Chr. n. b Nupta cum Claudio
imperatore. c Appellata Augusta. d Amata a multis,
sicut Sabinus.
Pàgina 89
7. a comprehensa sunt, b compositi erant, c occisae
erunt, d reddita erit, e editus erat, f quaesiti eratis,
g mixta fuerunt, h defensus eris, i iudicatae sumus,
j recti fueratis, k sumpta erunt, l superatum erit,
m muniti estis, n depositum est, o victi estis, p conquisiti
erant, q habitum est,, r dictae fuerunt s permissum est,
t reiectae sunt.
Pàgina 90
8. a tangemur (1a persona del plural del futur) – tacti
fueramus (1a persona del plural del plusquamperfet)
/ b lugebimini (2a persona del plural del futur) – lucti
estis (2a persona del plural del perfet) / c donaris
(2a persona del singular del present) – donatus
fueras (2a persona del singular del plusquamperfet)
/ d delectantur (3a persona del plural del present)
– delectati sunt (3a persona del plural del perfet) /
e vitabar (1a persona del singular de l’imperfet) – vitata
sum (1a persona del singular del perfet) / f ignorantur
(3a persona del plural del present) – ignorati fuerunt
(1a persona del plural del perfet) / g desideramur (1a
persona del plural del present) – desiderati fuimus (1a
persona del plural del perfet) / h inducar (1a persona
del singular del futur) – inductus eram (1a persona del
singular del plusquamperfet). Totes les formes són
passives i d’indicatiu.
145
 Unitat 9 · Llengua
9. a Proelium a consule renovatum est. b Amphorae a
servis impletae sunt. c Copiae a duce e castris eductae
sunt. d Nuptiae a viro et muliere celebratae sunt.
e Civitas discordiis evertae est. f Oppida a vigilibus
munita sunt. g Multae muscae ab aranea captae sunt.
10. Resposta personal. Per exemple: Oedipus ab
Sphinge interrogatus est. / Promethei iecur ab aquila
voratum est.
11. a Brutus aliique coniurati Caesarem necaverunt.
b Tarquinius Superbus, ultimus Romanorum rex,
templum Iovis Capitolini aedificavit. c Pastores
Romulum et Remum educaverunt. d Cyrus regem
Croesum vicit et in carcerem captivum duxit. e Graeci
et Romani diis deabusque multa templa sacraverunt.
f Scipio dues urbes antiquas, Cartaginem atque
Numantiam, delevit.
12. a Antigament Roma estava sotmesa pels reis
etruscos. b A la nit el campament dels aliats era
destruït per les flames. c Mari va ser expulsat a l’exili
ignominiós. d Molts arbres fruiters van ser portats a
Itàlia des de Grècia, Àsia i Àfrica, i des d’Itàlia van anar
a parar a Hispània. e La primera edat del món va ser
anomenada daurada. f Quan seràs enterrat, cessarà
tot dolor. g Els diners havien estat enviats al cònsol
a Sicília i ja es preparava una immensa flota per a la
guerra de Macedònia. h Prop de la ciutat d’Epidaure va
ser dedicat un temple a Esculapi per part dels grecs.
i Els cònsols romans havien marxat amb una flota
de tres-centes naus. j Enterramorts, en vas enterrar
d’altres; ara, enterramorts, ets enterrat per altres. k Els
animals van ser capturats pels camperols i portats a la
ciutat, fins als altars dels déus. l Quan la ciutat havia
estat fundada, va ser anomenada Roma per Ròmul.
m El poeta Àrquies va ser defensat per Ciceró.
n Mentre Filip, pare d’Alexandre, anava als jocs, va ser
mort per Pausànies. o Els edificis de la ciutat van ser
destruïts en breu temps pel foc, ja que eren de fusta.
Pàgina 91
DEL LLATÍ AL CATALÀ
13. a capellu(m): capell / b securu(m): segur /
c sapere: saber / d nepote(m): nebot / e capillu(m):
cabell / f ripa(m): riba / g vita(m): vida / h moneta(m):
moneda / i potere(m): poder / j formica(m): formiga
/ k aqua(m): aigua / l precare: pregar / m negare:
negar / n legumen: llegum / o caeca(m): cega /
p amica(m): amiga / q iocare: jugar / r urtica(m): ortiga
/ s secundu(m): segon / t umbra(m): ombra / u acucu-
la(m): agulla / v fricare: fregar / w capra(m): cabra /
x sapone(m): sabó / y petra(m): pedra / z acru(m):
agre /a' soceru(m): sogre / b' caballu(m): cavall / c' su-
146
dore(m): suor / d' pagina(m): pàgina / e' crudele(m):
cruel / f' ruga(m): arruga / g' libru(m): llibre.
14. a nascere → néixer, crescere → créixer, cognoscere
→ conèixer: el grup sc seguit de e, i dona ix. /
b directa(m) → dreta, facta(m) → feta, stricta(m) →
estreta: el grup ct + vocal se simplifica i de vegades
altera la vocal. / c sexaginta → seixanta, examplare →
eixamplar, axilla(m) → aixella, coxa(m) → cuixa: la x +
vocal dona ix. / d plangere → plànyer, tingere → tenyir,
iungere → junyir: el grup ng + e, i es palatalitza en ny.
LLATINISMES
15. a Deia que era «periodista» [sic], però en realitat
mai no havia anat ni a la universitat. b En aquesta
empresa no hi ha horaris flexibles: cal entrar a treballar
a les 8:00, volens nolens. c Va presentar un treball
motu propio, per pujar nota. d De iure, l’aire no pot
contenir de mitjana anual més de 40 μg/m3 d’òxid de
nitrogen, però de facto aquest valor se supera sovint a
les grans ciutats. e Una ciutat és, stricto sensu, el nucli
de població on menys del 25% dels habitants viuen del
sector primari.
Pàgina 94
Els numerals
16. Horitzontals: vigintiunus, centum, vigintitres.
/ Verticals: quinquaginta, duodecim, quattuor,
sexagintaunus.
17. a En un sol any els romans van patir tres grans
derrotes. b El cònsol va deixar dues legions al
campament. c Numa Pompili, el segon rei romà, va
regnar quaranta-tres anys. d La virtut d’un sol home va
salvar el campament. e Horaci, tot sol, va lluitar contra
tres curiacis. f La tercera guerra contra els cartaginesos
va esclatar l’any sis-cents quatre des de la fundació
de la ciutat. g Al cos de l’home hi ha dues mans,
dues cames, dos peus, i en canvi un sol cor. h Cèsar
va enviar Publi Cras a Aquitània amb divuit cohorts.
i Verres assignava dos censors a cada ciutat. j Dos
amics són un sol esperit en dos cossos. k A Atenes
trenta tirans van matar mil tres-cents ciutadans.
l Consta en el proverbi: un cop l’any, està permès de
fer bogeries. m El cinquè mes de l’any antigament
era Quinctilis; el sisè, Sextilis; després de la mort de
Juli Cèsar els romans van anomenar Quinctilis juliol i
després de la mort d’August, Sextilis el van anomenat
agost. n A l’Índia a causa de la fertilitat del sòl hi ha
dues collites l’any. o Trajà va morir a l’any seixanta-
tresè de la seva vida, el novè mes, dia quart, el dinovè
del seu mandat, sisè mes, dia quinzè. p Gneu Pompeu,
quan tenia vint-i-quatre anys, va triomfar a l’Àfrica.
q Els espartans escollien cada any dos èfors. r Entre

els albans març és de trenta dies; maig, de vint-i-dos;
juliol, de divuit; setembre, de setze. s A la Hispània
Citerior hi ha el riu Ebre, ric pel comerç navegable,
que flueix per 450 peus, a causa del qual els grecs
van anomenar Ibèria tota Hispània. t Entre els romans
molts van ser cònsols un sol cop, alguns dues o tres
vegades.
18. a quadraginta quinque / b quinquaginta, decem.
19. 1 septuagenari (septuaginta) – c que té setanta o
més anys, però menys de vuitanta / 2 dècima (decem)
– g estrofa de deu versos de set síl·labes / 3 novembre
(novem) – f el mes novè de l’any romà primitiu /
4 percentatge (centum) – h tant per cent / 5 quadern
(quattuor) – d conjunt de quatre fulls de paper /
6 sexenni (sex) – b període de sis anys / 7 unívoc
(unus) – e que té un sol sentit / 8 triumvirat (tres, tria) –
a associació de tres persones per governar.
20. Octava (octo): interval que abraça vuit graus
consecutius de l’escala diatònica i en el qual la nota
més aguda és la repetició de la més greu en la tessitura
superior. / Sexta (sex): interval que abraça sis graus
consecutius de l’escala.
Pàgina 95
Anàlisi
Graeci (S) invadunt (V) Troiam (CD), somno vinoque
(CAg) sepultam (part.). Els grecs envaeixen Troia,
sepultada pel son i el vi.
Pàgines 96 i 97
TEXTOS
1. Aquil·les, anunciada la trista mort de Pàtrocle,
gairebé boig pel dolor, va omplir tot el campament de
gemecs. Ara una nova ira afligia el seu esperit no ja
contra Agamèmnon, sinó contra Hèctor i no parava de
voler venjar la mort de l’amic. Però no tenia armes,
perquè Pàtrocle havia anat a la lluita equipat amb les
seves armes i Hèctor les hi havia arrabassat. Aleshores
Aquil·les va demanar ajut a la seva mare Tetis. Tetis
es va adreçar a Vulcà, el qual en un temps breu va fer
unes armes esplèndides. L’endemà Aquil·les va lluitar,
els grecs van lluitar amb gran energia i els troians es
van refugiar dins de les muralles. També Hèctor, pres
d’un gran terror, va intentar entrar a la ciutat, en va, i
així doncs va quedar sol a la formació i no va poder
evitar el combat singular.
2. En temps antics els pirates sovint posaven paranys
als navegants, especialment als comerciants que
des d’Egipte navegaven a Roma i a Atenes. Quan els
comerciants i els mariners havien estat capturats, o
Unitat 9 · Llengua
bé esdevenien esclaus, o bé eren alliberats amb un
gran preu. Des d’Àsia i des d’Egipte acabava en la
pirateria una gran gernació d’homes sense recursos,
i augmentava el nombre de pirates. Ni tan sols els
habitants d’Itàlia estaven segurs; els pirates van raptar
de casa seva la germana d’Antoni, el noble triumvir;
devastaven els camps i sovint també a la via Àpia
atacaven els homes que es dirigien a Apúlia. Pompeu
va ser enviat amb una gran flota contra els pirates des
d’Itàlia; va lluitar durant molts mesos i va capturar
gairebé tots els pirates, portant un gran botí a Roma.
3. La meva casa és petita, però decent i agradable.
L’edifici s’aixeca en un suburbi: la façana dona a
orient, mentre que la part posterior està orientada
a occident. La casa està en un bosquet agradable
cuidat diligentment, amb arbres disposats en ordre;
una espessa bardissa tanca el bosquet. La situació del
lloc és molt adequada, a la vegada no lluny del fòrum,
apartat del soroll i el brogit de la ciutat. En temps
d’estiu l’esplendor del sol de ben matí desperta tota
la casa del son, inunda les habitacions amb una llum
potent i empeny a treballar; en canvi a l’hivern una llum
tènue convida al lleure i la pau en l’escalfor del llit. El
meu pare és magistrat i va al fòrum; en canvi la meva
mare es queda a casa. Tanmateix, mai no està sense
fer res: des de la sortida del sol fins al vespre neteja els
graners, frega els mobles, treu la pols contínuament
dels tapissos. D’altra banda a casa meva hi ha un
mobiliari modest: car les riqueses són un motiu de furt
per als lladres i lladregots.
4. Els eques, un antic poble del Laci, havien fet fora
l’exèrcit dels romans i el cònsol Minuci i atacaven
les muralles de Roma amb uns exèrcits ingents. Els
esperits de tots els ciutadans romans eren víctimes de
la por i ja no tenien cap esperança de salvació, quan
Luci Quint Cincinnat, que havia estat cònsol i que havia
portat els exèrcits romans a la victòria, va ser creat
dictador pel senat. Però Cincinnat ja s’havia apartat
dels negocis públics, vivia al camp i els ambaixadors
del senat el van trobar mentre llaurava el seu campet
darrere el Tíber. Però Cincinnat, per petició dels
ambaixadors, immediatament va deixar l’arada i va
anar a Roma, on es va posar les ensenyes de dictador
i va formar un exèrcit contra els enemics. Les tropes
dels eques no van aguantar l’atac dels soldats romans,
van abandonar la defensa de la ciutat i van tornar a les
seves fonteres. Cincinnat va tornar vencedor a Roma,
on va celebrar el triomf, però al cap de pocs dies
va abdicar de la dictadura i va tornar al seu campet
darrere del Tíber.
147
 5.1 Solucionari del test 2.
impono pendo
d'autoavaluació 1a imposita sum pensum eram

Sing.
2a imposita es pensum eras
1. 3a imposita est pensum erat
singular 1a impositae sumus pensa eramus

Plur.
masc. fem. neutre 2a impositae estis pensa eratis
Nom. risus risa risum 3a impositae sunt pensa erant
Voc. rise risa risum
Ac. risum risam risum 3. 1c / 2c / 3b / 4d / 5a
Gen. risi risae risi
Dat. riso risae riso
4. a territi b adducti c captos d assuetus, impulsus
Abl. riso risa riso
e nominatus f vulnerati
plural
masc. fem. neutre
5. 1c / 2c / 3d / 4d
Nom. risi risae risa
Voc. risi risae risa
Ac. risos risas risa
Gen. risorum risarum risorum
Dat. risis risis risis
Abl. risis risis risi

148
10 Llengua

1 Les competències de la unitat 150

1.1 Competències bàsiques 150
2 Programació d’aula 151
3 Orientacions didàctiques 152
4 Test d’autoavaluació 154
5 Solucionari 157
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 157
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 160
 Unitat 10 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències clau

Morfosintaxi CL: Conèixer les estructures que pot presentar l’infinitiu.

verbal CL: Usar correctament l’imperatiu com a mode per expressar les ordres.
CL: Analitzar morfològicament una forma verbal.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Reconèixer l’impacte de la cultura grega en la mitologia i la cultura romanes.

context CI: Entendre un text en una altra llengua partint de la informació que ens proporciona
una explicació prèvia escrita en català.

150
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar les construccions d’infinitiu. 1. L’infinitiu i les construccions 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 1 CL

S2 d’infinitiu 9, 10 2 CC
S3 3

S4 Identificar l’imperatiu en present i en futur. 2. L’imperatiu 11, 12, 13, 14, 15, 16 1 CL
S5 2 CC
3

S6 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (III) 17, 18, 19 6 CL
al català. Llatinismes: ús general 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. 9
2 Programació d'aula

S7 Conèixer les funcions del predicatiu. El predicatiu 20, 21, 22, 23 1 CL

2 CC
3

S8 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 105 3 CL
en l’oració. CC

S9 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 106 1 CL
S10 i 107 2 CC
S11 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 10 · Llengua

151
 Unitat 10 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
L’infinitiu i les construccions d’infinitiu
Aquesta unitat és força important, ja que es dedica a
l’estudi de l’infinitiu, que és una de les formes que més
surt en els textos llatins. Per començar, en repassarem
la morfologia, que dividirem en infinitiu actiu i infinitiu
passiu i, dintre de cadascun, present, perfet i futur.
Deixarem temps als alumnes perquè facin les activitats
relatives a l’infinitiu i tradueixin el text a classe,
individualment i en silenci.
En relació amb la sintaxi de l’infinitiu, ens detindrem
en l’oració subordinada completiva d’infinitiu. No és
l’únic ús de l’infinitiu, però sí el més complex i el que
presenta més dificultats de comprensió.
La proposició subordinada completiva d’infinitiu és
una construcció típicament clàssica i molt freqüent en
llatí i grec. Té les característiques següents:
• Una oració (en el lloc d’un substantiu) fa funcions de
complement directe.
• El subjecte de la completiva va en acusatiu.
• El verb va en infinitiu i, sense tenir marca personal,
manté el temps present, passat i futur.
• En la traducció la completiva apareix com una
subordinada amb que.
Oració independent
Portae erant clausae.
Les portes eren tancades.
Verb + completiva
Dicebant portas esse clausas.
Deien que les portes eren tancades.
Oració independent
Princeps gallorum pacem petit.
El cabdill gal demana la pau.
Verb + completiva
Nuntiaverunt principem gallorum pacem petere.
Van dir que el cabdill gal demanava la pau.
Oració independent
Tu advenisti.
Tu has arribat.
Verb + completiva
Scio te advenisse.
Sé que tu has arribat.
Oració independent
Haec dices.
Diràs aquestes coses.
152
Verb + completiva
Scio te haec dicturum esse.
Sé que diràs aquestes coses.
Oració independent
Vici delentur.
Els poblats són destruïts.
Verb + completiva
Videmus vicos deleri.
Veiem que els poblats són destruïts
La completiva d’infinitiu, com a tal, és estranya a la
nostra llengua, però no a l’anglès:
I want her to come. Vull que ella vingui.
I’d like them not to do it. M’agradaria que ells no ho
fessin.
Analitzarem igualment tres qüestions relacionades
amb l’infinitiu i que és convenient saber desxifrar:
Ús temporal de l’infinitiu
Quan el temps de l’oració principal són simultanis, el
llatí utilitza l’infinitiu present:
Dico te optimum esse poetam. Dic que tu ets el més
gran poeta.
Dicebam te optimum esse poetam. Deia que tu eres
el més gran poeta.
Per tant, l’infinitiu passat indica sempre que la
subordinada és anterior:
Dico exercitum servorum discessisse. Dic que
l’exèrcit d’esclaus s’ha retirat.
Dicebam exercitum servorum discessisse. Deia que
l’exèrcit d’esclaus s’havia retirat.
El pronom se correferent
Quan el subjecte de la completiva en tercera persona
és el mateix de la principal, el llatí fa ús de se/sese:
Pompeius dicit se vicisse. Pompeu diu que (ell) ha
vençut.
Pompeius dicit eum/eos vicisse. Pompeu diu que ell/
ells ha(n) vençut.
Putat se recte fecisse. Creu que (ell) ha obrat bé.
Putat eum recte fecisse. Creu que ell ha obrat bé.
Ús del participi en lloc de l’infinitiu
Amb alguns verbs de percepció, el llatí podia utilitzar
un participi de present:
Video te scribentem. Veig que escrius (= et veig
escrivint).
Treballarem a classe alguns dels exercicis d’aquest
apartat, i en traduirem frases. Després, donarem com
a deures per fer a casa la traducció d’algun dels textos
que es proposen.
 Unitat 10 · Llengua

L’imperatiu Sintaxi
Treballarem l’imperatiu seguint l’esquema que se’n Observarem con s’analitza el predicatiu, a partir de
presenta en el llibre. Podem resumir aquest esquema l’exemple que serveix de model. Després, analitzarem
indicant que el llatí posseeix formes d’imperatiu de l’oració que es proposa.
present per a la segona persona del singular i del plural
construïdes sobre el tema de present. Però també Farem una explicació sobre la distinció entre el
posseeix formes d’imperatiu de futur que inclouen una complement predicatiu i el CC demanera. En que el
tercera persona: CC de manera només modifica al verb i és una paraula
o un sintagma invariable, mentre que el complement
Imperatiu predicatiu a més de modificar al verb, també modifica
el subjecte o el CD; així, si en català diem el nen es
Present Futur
troba bé, l’adverbi bé modifica només el verb i és un
ama (actiu) CC de manera; en canvi si diem el nen es troba alegre,
2a. singular amato
amare (passiu)
l’adjectiu alegre no només modifica el verb (com es
3a. singular ** amato troba el nen? alegre), sinó que també modifica el
amate (actiu) subjecte, concertant-hi (el nen és alegre).
2a. plural amatote
amamini (passiu)
3a. plural ** amanto Sabrem, per tant, que es tracta d’un complement
predicatiu si en canviar-ne el nombre (i / o el seu
Un cop fetes aquestes explicacions, deixarem temps gènere) hem de fer els mateixos canvis en la paraula
als alumnes perquè facin les activitats corresponents. a la qual es refereix, i si podem substituir el verb de la
Podem demanar-los que preparin a casa un dels frase per un verb copulatiu i la paraula que sospitem
textos, fent igualment totes les activitats que hi estan que és complement predicatiu es converteix en atribut.
associades.
Així, en l’exemple anterior, si canviem el nen per els
Del llatí al català nens, hem de canviar obligatòriament alegre per
alegres i, si canviem la frase a el nen està bé i el nen
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
està alegre, només en la darrera l’adjectiu alegre es
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
converteix en atribut del verb copulatiu estar. Per tant,
català en l’àmbit que es presenta.
bé és un CC de manera i alegre és un complement
predicatiu.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem Textos en context
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.

153
 Unitat 10 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 Escriu l’infinitiu al lloc correcte:

pari / sanciri / auctum esse / sanxisse / sanctum esse / sancire / secedi / iaci / augere
/ declaravisse / declarari / secessisse / augeri / iactum esse / partum esse / peperisse /
declaratum esse / declarare / secedere / iacere / auxisse / parere / iecisse / secessum esse

Present actiu Present passiu Perfet actiu Perfet passiu

declaro (1)

augeo (2)

secedo (3)

iacio (3 mixta)

pario (3 mixta)

sancio (4)

2. Identifica la traducció correcta per a aquestes oracions:

1 Monere et moneri proprium est verae amicitiae.
a Aconsellar el qui ens aconsella és propi d’una vertadera amistat.
b Les vertaderes amistats aconsellen i són pròpiament desaconsellades.
c Aconsellar i ser aconsellat sobre el que és propi forma part de l’amistat.
d Aconsellar i ser aconsellat és propi d’una vertadera amistat.
2 Legatos Caesari ad Pompeium sine periculo mittere licebat.
a Cèsar no podia enviar ambaixadors a Pompeu sense perill.
b Pompeu no podia enviar ambaixadors a Cèsar sense perill.
c Li era possible a Pompeu enviar ambaixadors a Cèsar sense perill.
d Li era possible a Cèsar enviar ambaixadors a Pompeu sense perill.
3 Reliquas cohortes impedimentaque ad se traducere iubet.
a Mana que la resta de cohorts i l’equipatge siguin portats cap a ell.
b Mana portar cap a ell la resta de cohorts i l’equipatge.
c Mana que ell porti la resta de cohorts i l’equipatge.
d Mana que la resta de cohorts portin l’equipatge cap a ell.
4 Dicebant milites nostros ab hostibus victos esse.
a Els nostres soldats deien que havien estat vençuts pels enemics.
b Els nostres soldats deien que havien vençut els enemics.
c Deien que els nostres soldats havien estat vençuts pels enemics.
d Deien que els enemics havien estat vençuts pels nostres soldats.

154
 Unitat 10 · Llengua

5 Legati responderunt P. Scipionem belli apparatu occupatum esse et in Africam aut iam
traiecisse aut intra paucos dies traiecturum.
a Els ambaixadors van contestar a P. Escipió que estaven enfeinats amb la preparació de la
guerra i que o bé ja s’havien traslladat a Àfrica o bé s’hi traslladarien dintre de pocs dies.
b Els ambaixadors van contestar que P. Escipió estava enfeinat amb la preparació de la
guerra i que o bé ja s’havia traslladat a Àfrica o bé s’hi traslladaria dintre de pocs dies.
c P. Escipió va contestar als ambaixadors que estava enfeinat amb la preparació de la
guerra i que ja s’havia traslladat a Àfrica o si no, que s’hi traslladaria dintre de pocs dies.
d Els ambaixadors van contestar que la preparació de la guerra portava molta feina a
Escipió i que encara no s’havia traslladat a Àfrica però s’hi traslladaria dintre de pocs
dies.

3. Completa les oracions amb la forma adequada de l’infinitiu:

a Caesar primis diebus castra magnis operibus ________________ (munio) instituit.

b Philosophia docuit ________________ (colo) divina, humana diligere.

c Athenarum incolae quotannis septenos pueros totidemque puellas ad Cretam praedam

Minotauro ________________ (mitto) debebant.

d Xerxes innumeras copias conscripsit classemque comparavit, quoniam vehementer optabat

bellum ________________ (renovo) ac totam Greciam ________________ (subigo).

e Galli deum maxime Mercurium colunt et eum ad mercaturas ________________ (habeo)

vim summam putant.

4. Completa la frase amb les formes d’imperatiu corresponents:

a «Cur, amice, vitam miseram toleras inter imbres et frigora? Cur tam viles epulas non fastidis?
________________ (migro) in urbem: ibi omnium deliciarum copia est».

b Incolae Alexandro oraculi responsum manifestum faciebant: «Inexplicabile vinculum

________________ (solvo) et totam Asiam capies».

c ________________ (consulo) vobis, patres conscripti, ________________ (prospicio)

patriae, ________________ (conservo) vos, coniuges liberos fortunasque vestras, populi

Romani nomen salutemque ________________ (defendo).

5. Digues si són certes o falses les afirmacions sobre aquest text:

Hersilia
Romulum coniugem amissum flebat Hersilia, cum regia Iuno Irim descendere iubet et viduae
sic sua mandata nuntiare: «O gentis Latiae et Sabinae maximum decus, siste tuos fletus et, si
coniugem videre cupis, in lucum veni, qui viret in colle Quirini et qui templum Romani regis
obumbrat”. Paret Iris et in terram descendit per arcus caelestes; deinde Iunonis mandata
Hersiliae renuntiat. Nec ulla mora est: regina cum virgine dea mox Quirini collem attingit.
Narrat Ovidius poeta ibi sidus ab aethere in terras decidisse, et Hersiliam cum sidere cessisse
in auras. Hanc iam deam Romulus excipit et, more deorum, nomen mutat Horamque vocat.

155
 Unitat 10 · Llengua

C F

a Hersilia erat maesta quia Romulus, coniux eius, mortuus erat.

b Iuno dea mandata deorum per Irim Hersiliae nuntiat.

c Hersilia erat honoris causa genti Latiae et Sabinae.

d Romulus in abscondita spelunca Hersiliam expectabat.

e Postquam Hersilia in auras cessa est, nomen mutavit in Flaviam.

156
 Unitat 10 · Llengua

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 99
1. La taula s’ha de completar així:
Present actiu Present passiu Perfet actiu Perfet passiu Futur actiu Futur passiu
aperio aperire aperiri aperuisse apertum esse aperturum esse aperiendum esse
quaero quaerere quaeri quaesivisse quaesitum esse quaesiturum esse quarendum esse
impello impellere impelli impulisse impulsum esse impulsurum esse impellendum esse
veho vehere vehi vehisse vectum esse vecturum esse vehendum esse
rumpo rumpere rumpi rupisse ruptum esse rupturum esse rumpendum esse
damno damnare damnari damnavisse damnatum esse damnaturum esse damnandum esse
haereo haerere haereri haesisse haesum esse haesurum esse haerendum esse
sedeo sedere sederi sedisse sessum esse sessurum esse sedendum esse
promitto promittere promitti promisisse promissum esse promissurum esse promittendum
esse

2. Present actiu: c, g, i, r. / Perfet actiu: a, f, j, l, n, s, u. /
Futur actiu: e, m, p, t, v, w, x. / Present passiu: b, h, z, d’.
/ Perfet passiu: d, k, q, y, a’, b’, e’. / Futur passiu: o, c’.
Pàgina 100
3. a exprimere, exponere, declarare / b movere, agitare,
ciere / c nuncupare, appellare, nominare / d scindere,
secare, amputare / e iubere, imperare, mandare /
f arripere, apprehendere, capere.
4. Els antics romans creien que hi havia molts déus.
Les respostes són: a El subjecte de l’oració principal
en llatí és veteres Romani. En català és el mateix, «els
antics romans». / b En llatí l’infinitiu és esse. L’oració
d’infinitiu és multos deos esse. / c El subjecte de l’oració
d’infinitiu és multos deos. En català, aquest subjecte
és el subjecte de l’oració subordinada substantiva.
/ d L’hem traduït per «que hi havia molts déus». El
subjecte de l’oració d’infinitiu, en acusatiu, s’ha
convertit en subjecte de la subordinada substantiva.
5. a se – se / b te – vos / c fratrem tuum – fratres tuos
/ d consulem – consules / e discipulos – discipulum /
f homines – hominem / g sapientiae viam – sapientiae
vies.
era la llei suprema. e Cèsar va saber que tots els
belgues conjuraven contra els romans i preparaven la
guerra. f El cònsol va prohibir que els cavallers fessin
un atac contra els enemics. g Entre els germànics
era costum que les dones prestessin ajut als seus
marits en la guerra. h Sòcrates anava dient que no
sabia res. i Els gals creien que Apol·lo expulsava les
malalties, que Júpiter tenia el comandament dels cels
i que Mart gestionava les guerres. j Cèsar havia sentit
que Pompeu feia camí per Mauritània. k Els soldats
sabien que faltaven aliments i armes; ja no tenien
cap esperança. l Ciceró va dir que Catilina actuava
malament contra la pàtria. m Els filòsofs creuen que la
saviesa fa els homes feliços. n Octavi August desitjava
ser el príncep no només de la ciutat de Roma, sinó
de tota la terra. o Escipió deia que era difícil mantenir
l’amistat fins al darrer dia de la vida.
8. a Per exploratores Caesar cognovit – 5 Helvetios
castra mivisse. / b Oportet in senatu orationem –
4 brevem esse / c Antiqui poetaet narrant – 6 Paridem
Veneri pomum aureum donavisse. / d Oportet cives
– 1 leges diligenter observare. / e Constat virtutis
cognitionem – 2 facilem non esse. / f Dux prohibuit –
3 ignes nocte accendi.

6. a Milites morten pro patria beatam putare solent.
b Puto domum plane incendio deletam esse. c Dux
dixerat Gallos Romam postridie venturos esse d Omnes
sciunt Roma a Romulo conditam esse. e Caesar omnibus
militibus demonstravit Gallos optime bellavisse.
f Antiqui dicebant Herculem Iovis filium fuisse.
7. a Els antics creien que els déus advertien els mortals
amb somnis o prodigis. b El filòsof afirma que el dolor
no és un mal. c Conec en Gai i crec que t’estima.
d Cató sovint deia que la salvació del poble sempre
9. a Alexandre Magne demanava ser anomenat fill de
Júpiter (present passiu). b Asdrúbal havia cregut que
el setge de la ciutat seria fàcil (present). c Les faules de
Fedre ensenyen que els humils sovint són oprimits pels
poderosos (present passiu). d És conegut que Anníbal
va baixar a Itàlia amb elefants (perfet actiu). e Els déus
immortals van desitjar que el poble romà manés sobre
tots els pobles (present actiu). f El cònsol va anunciar
que la batalla havia estat guanyada pels romans
(perfet passiu). g Els ambaixadors anunciaven que els
labicans havien agafat les armes i portaven l’exèrcit a

157
 Unitat 10 · Llengua
Àlgidos (perfet actiu). h Va ser anunciat per mitjà de
cartes que els nostres amics demà vindrien a Roma
(futur actiu). i Domicià va ser el primer a ordenar que
se l’anomenés senyor i déu (present passiu). j Cèsar va
entendre que la muntanya era ocupada pels seus, que
els gals havien mogut el campament i que després,
per causa de la por, es donarien a la fuga (present
paasiu, perfet actiu, futur actiu). k Cèsar va saber per
mitjà d’exploradors que els helvecis ja travessarien
el riu (perfet passiu). l Sé que un bon senyor sempre
serà defensat per esclaus bons i fidels (futur passiu).
m A tots els bons convé que la república se salvi
(present). n És evident que les lleis van ser inventades
per a la salvació dels ciutadans i la integritat de les
ciutats (perfet passiu). o Els bàrbars van jurar que
mai no acceptarien la servitud (futur actiu). p Cèsar
mana que els soldats i els cavallers pugin a les naus
(present actiu). q Sul·la va voler ser cremat després
de la mort (present passiu). r El cònsol va prohibir que
els romans lliguessin i matessin un presoner (present
actiu). s Consta que Cató a la vellesa va ser un
estudiós de les lletres gregues (perfet). t Els helvecis
deien que no temien l’enemic, sinó les estretors del
camí i la grandesa dels boscos (present actiu). u El
poeta Virgili escriu que Enees va ser engendrat per la
deesa Venus (perfect passiu). v Ariovist va respondre
que havia deixat la seva gent propera no sense una
gran esperança i grans premis (perfet actiu). w Els
exploradors van anunciar al general que els enemics
havien estat vençuts i que es lliurarien (perfet passiu;
futur actiu). x Cèsar va avisar que els seus soldats eren
assaltats pels enemics i que els costava aguantar i que
es llençaven armes des de tot arreu (present passiu,
present actiu, present passiu). y Consta que Orfeu va
buscar Eurídice a tot arreu però que no la va trobar
enlloc (perfet actiu). z Diuen que Messalina, com que
volia lligar l’imperi a Neró, el seu fill, va matar amb verí
Claudi, el seu marit (present actiu, perfet actiu).
10. a Caesar dicit se venire. b Caesar dicit flumen
traicere. c Caesar dicit Germanos pacavisse. d Caesar
dicit se Galliam vincturum esse.
Pàgina 101
11. Les formes són:
Forma Terminació Veu
exornato -to activa
este -- --
punitote -tote activa
moneto -to activa
laudantor -ntor passiva
sumite -to activa
impone -e activa
mutamini -mini passiva
158
Pàgina 102
12. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: suere, sui, sue /
bibere, bibi, bibe / pingere, pingi, pinge / lavare, lavari,
lava / curerre, curri, ciurre / scribere, scribi, scribe /
coquinare, coquinari, coquina / legere, legi, lege.
13. a Nens, decoreu els altars amb roses i violetes!
b Octavi va anar al menjador i va exclamar: «Bon dia
a tothom!». c Corre, atleta, i porta la torxa a Olímpia!
d Conserveu els fills i les fortunes i defenseu llargament
el poble romà! e Ambaixadors, formeu les tropes a
la ribera del riu i quedeu-vos-hi! f A la ribera del riu
cull roses vermelles, estimada nena, i decora la teva
cabellera! h Els nens, si estan bé, que no dormin més
de set hores. i Soldats vencedors, no degolleu els
desvalguts i suplicants. j Que hi hagi dos magistrats
cada any, i que tothom els honori, saludi i els anomeni
cònsols. k Si no saps manar amb lleis i equitat, mana
amb la presó. l Celebreu els dies festius. m El rei dels
déus va imposar la seva voluntat i va ordenar: «Que
Tetis, la deessa del mar, sigui la dona de Peleu!». n Al
casament de Peleu i Tetis hi va haver una gran disputa
de deesses sobre la poma d’or per culpa de l’enveja
de la Discòrdia. Les deesses exclamaven: «Que sigui
meva la poma d’or!». o Aurigues, esperoneu els cavalls
i arribeu a la meta. p Venus, la deessa de la bellesa, va
prometre a Paris Alexandre: «Alexandre, considera’m la
més bella, dona’m la poma a mi, agafa la bella Helena
amb tu i estima-la!». q Que els ciutadans romans
romanguin castament prop dels altars dels déus.
r Poble d’Etòlia, torneu els desertors, fugitius i captius als
romans i als seus aliats! v Vine al fòrum, amic, i beurem
a la taverna. t La llei del faraó, un rei crudelíssim, era:
que siguin morts tots els infants per les seves pròpies
mares. u No enterreu ni cremeu un home mort a la
ciutat. v Competiu honestament amb els altres, nens, i
sapigueu també cedir.
14. a O Mars, liberos nostros defende! b Descende,
amice, in puteum et bibe! c Convertite gladios in
inimicos! d Este generosi cum filiis vestris! e Redde
pecuniam meam, ingrate! f Crede mihi, muta iam
consilium tuum! g Magister, exemplis bonis, non multis
verbis doce!
Temps Persona i nombre Traducció
futur 3a singular decora
present 2a plural sigueu
futur 2a plural castigueu
futur 3a singular adverteix
futur 3a plural siguin lloats
present 2a plural agafeu
present 2a singular imposa
present 2a plural sigueu canviats

15. a fals, b cert, c fals, d cert, e fals.
16. Pater Iane, preces meas audi. Da mihi magnam
segetem. Misericos es familiae meae. Servos et
agros meos protege. Accipe nunc hoc vinum et hanc
placentam, quibus te honoro.
Pàgina 103
DEL LLATÍ AL CATALÀ
17. a oviculam: ovella (la labiodental [v] es manté)
/ b cavare: cavar (la labiodental [v] es manté) /
c vivam: viva (la labiodental [v] es manté) /
d asinum: ase (la sibilant alveolar sorda se sonoritza)
/ e pavo-rem: por (la labiodental [v] cau) / f movebat:
movia (la labiodental [v] es manté) / g iuvenem:
jove (la labiodental [v] es manté) / h clavem: clau (la
labiodental [v] cau) / i maiorem: major (els grups i +
a/o/u desenvolupen el so palatal sonor [j]) / j iniuriam:
injúria (els grups i + a/o/u desenvolupen el so palatal
sonor [j]) / k vesperum: vespre (la labiodental [v] es
manté) / l muscam: mosca (la s no se sonoritza entre
vocals) / m coniunctum: conjunt (els grups i + a/o/u
desenvolupen el so palatal sonor [j]) / n causam:
cosa (la s se sonoritza entre vocals) / o rosam: rosa
(la s se sonoritza entre vocals) / p peiorem: pitjor (els
grups i + a/o/u desenvolupen el so palatal sonor [j]) /
q die-Iovis: dijous (els grups i + a/o/u desenvolupen el
so palatal sonor [j]) / r adiutare: ajudar (els grups i +
a/o/u desenvolupen el so palatal sonor [j]).
18. a guttam: gota / b buccam: boca / c siccam: seca /
e turrem: torre / f missilem: missil / g corrigiam: corretja
/ h currere: córrer / i gallinam: gallinam / j thunninam:
tonyina / k ampulam: ampolla / l ingannare: enganyar
/ m cannam: canya / n pinnam: pinya / o bannam:
banya.
Com es pot veure, en general les consonants
geminades se simplifiquen, excepte rr, algunes ss. La l
geminada dona ll i la nn, ny.
LLATINISMES
19. a Encara que s’hagi de complir la llei (efectivament,
dura lex, sed lex), sempre hi ha la possibilitat que un
jutge l’atenuï considerant les circumstàncies del cas. b
Quan una persona fa divuit anys, esdevé major d’edat
i els seus pares perden sobre ell la patria potestas.
També si té setze anys i s’emancipa. c Després d’unes
declaracions masclistes i homòfobes, la corporació
municipal va declarar l’escriptor persona non grata dins
del seu municipi. d Tots els indicis assenyalaven que era
còmplice d’assassinat, però no hi havia cap prova fefaent,
i se’l va declarar innocent per aplicació del principi
in dubio pro reo. e Encara que li convenia rescindir el
contracte de lloguer, va esperar fins al venciment que
havien pactat, perquè pacta sunt servanda. f Cal donar el
Unitat 10 · Llengua
màxim de publicitat a les lleis per tal de no haver d’aplicar
el principi ignorantia legis non excusat.
Pàgina 104
SINTAXI
20. a Magister Paulum sedulum discipulum putat. El
mestre considera Pau un deixeble treballador. b Romani
Sabinos socios putabant. Els romans consideraven
aliats els sabins. c Graeci Helenam pulchram vocabant.
Els grecs anomenaven Helena bella. d Nymphae a dis
pulchrae iudicabantur. Les nimfes eren considerades
belles pels déus.
21. a Muci Escèvola entra sol al campament dels
etruscos. b Bacus, el déu del vi, també era anomenat
Liber pels romans, c Plaute presenta en les seves
comèdies uns esclaus mandrosos i astuts. d Les
estrelles, al cel, semblen petites. e En el record dels
posteriors la fama del poeta Virgili viu eternament.
f Jugurta, rei dels númides, envia el seu fill a Roma com
a ambaixador. g L’avar considera les riqueses la causa
d’una vida feliç. h Les teves paraules semblen sinceres,
però conec la teva deslleialtat i la temo. i La saviesa
per si sola fa la vida bella i serena. j Els romans agafen
molts gals vius mentre fugien.
22. a Els grecs anomenaven filòsof Epicur (CD). b Els
escites i els pobles indis eren considerats bàrbars (S).
c Dionís era considerat cruel i tirà pels esclaus (S).
d Anomenem Diana deessa dels boscos (CD). e Virgili
sempre serà considerat un gran poeta (S). f El tirà envia
els seus fills com a ambaixadors a Roma (CD). g Els
romans veneraven Vesta com a deessa del foc (CD).
23. Ningú no és coronat atleta sense suor. La frase és
de Sant Jeroni, Epístoles XIV, 10. Vol dir que no s’obté
res sense esforç (en el seu cas, es refereix al camí de la
perfecció cap a Déu).
FORMACIÓ DE MOTS EN LLATÍ
24. El quadre es completa així:
Nom llatí primitiu Nom llatí derivat Nom català
adversus adversarius adversari
centum centuria centúria
ignoro ignorantia ignorància
disco discipuli deixeble
a Ignorantia legis neminem excusat. b Adversarii
castra ponunt et fossas latas fodiunt. c Discipuli in ludo
litteras discunt et fabulas legunt. d Duae centuriae
manipulum, tria manipula cohortem et decem cohortes
legionem faciebant.
159
 Unitat 10 · Llengua

Pàgina 105 revolts embolicats. Innombrables camins conduïen

Anàlisi pel laberint, però era difícil arribar al centre, i encara
Nuntiatur (V) Afranio (CI) [magnos comitatus (S) ad era més difícil sortir-ne. Però Ariadna, la filla del rei,
Caesarem (CCDirecció) ad flumen (CCLloc) constitisse enamorada de la bellesa del noi, va proporcionar un
(V)]. S’anuncia a Afrani que hi havia formats grans ajut útil a Teseu. Així doncs Teseu va entrar al laberint
combois per a Cèsar al costat del riu. i va matar el monstre; després, amb l’ajut del fil
d’Ariadna, va recórrer cap enrere els revolts i va sortir
Pàgines 106 i 107 sa i estalvi del laberint.
TEXTOS
1. Paris rapta Helena, la dona de Menelau. Així 4. Meneni Agrippa va retornar la concòrdia entre els
Agamèmnon va a Troia amb Menelau i homes escollits patricis i els plebeus. Perquè com que la plebs s’havia
de Grècia, car vol raptar Helena. Però una tempesta rebel·lat i havia fet secessió al mont Sacre, va semblar
retenia els grecs a causa de la ira de Diana: car bé al senat que fos enviat a la plebs Meneni Agripa, un
Agamèmnon maltractava la cérvola de Diana i feria home eloqüent i estimat per la plebs. Aquest, ficant-
la deessa. Agamèmnon, doncs, pregunta a l’oracle se a dins dels campaments, va explicar aquesta faula:
i l’oracle respon: «Immola Ifigènia, la teva filla: així «Una vegada els membres humans, cansats per la feina
purificaràs l’afront a la deessa». Agamèmnon sent les contínua, com que veien el ventre al mig, ociós i quiet,
paraules de l’oracle però es nega a immolar la seva filla. van comencar a estar en desacord i conspirar amb ell,
Aleshores Ulisses, un home astut, enviat amb un amic i deien que les mans no havien de portar el menjar a
fidel a Ifigènia i a la seva mare Clitemnestra, pronuncia la boca, i que la boca no havia d’acceptar el menjar
paraules falses: «Clitemnestra, la teva Ifigènia serà donat. Però mentre desitgen dominar el ventre amb
donada en matrimoni a Aquil·les». Després Ulisses la gana, també els membres i tot el cos van arribar a
envia Ifigènia, la dissortada noia, als exèrcits grecs una greu consumició. Aleshores tots els membres van
i Agamèmnon decideix immolar la seva filla, però entendre que la feina del ventre era digerir els menjars
Diana, la deessa dels boscos, salva la noia: car posa i donar vigor a tot el cos, i d’aquesta manera van fer
una cérvola en lloc d’Ifigènia, i porta Ifigènia a través la pau amb ell. Així –va concloure Meneni– el senat i
del cel ennuvolat a la terra dels Taures. el poble, talment un sol cos, amb la discòrdia moren, i
amb la concòrdia s’envigoreixen». Diuen que la plebs
2. Les sirenes eren monstres del mar, filles del riu va entendre la faula de Meneni i va tornar a la ciutat.
Aquelou. Tenien plomes i peus d’aus i boniques cares
de dones i emetien veus humanes. Habitaven una illa
de la mar Tirrena i amb la suavitat de llur veu detenien 5.2 Solucionari del test
les naus i amansien els mariners que, oblidant-se de les
d’autoavaluació
dones i els fills, es dirigien a l’illa. Aleshores les sirenes
els castigaven amb una mort cruel: car arreu entre els 1.
penyals de l’illa hi havia una pila d’ossos. També Ulisses, pres. pres.
perf. actiu perf. passiu
autor de molts fraus, sent les veus cantaires de les actiu passiu
sirenes, però amb l’ajut de Circe, la filla del Sol, evita la declaro (1) declarare declarari declaravisse declaratum esse
mort. Car la deessa adverteix així l’home astut: «Quan augeo (2) augere augeri auxisse auctum esse
t’apropis a l’illa de les sirenes, estova cera amb els dits secedo (3) secedere secedi secessisse secessum esse
i tapa les orelles dels mariners amb ella: d’aquesta iacio
iacere iaci iecisse iactum esse
(3 mixta)
manera no sentiran les admirables veus i evitaran una pario (3
mort injusta. Pel que fa a tu, lligat al pal amb cordes parere pari peperisse partum esse
mixta)
robustes, escoltaràs els cants de les sirenes». sancio (4) sancire sanciri sanxisse sanctum esse

3. En temps antics innombrables monstres infestaven 2.

l’Àtica i la turmentaven els pirates. A més els habitants 1d / 2d / 3b / 4c / 5b
d’Atenes havien d’enviar cada any set nois i el mateix
nombre de noies a Creta com a botí per al Minotaure. 3. a munire b colere c mittere d renovare, subigere
Teseu, el fill del rei de l’Àtica, en primer lloc va e habere
alliberar la pàtria dels monstres i la va protegir de les
emboscades dels pirates, i dsprés també va decidir 4. a Migra b solve c Consulite, prospicite, conservate,
matar el Minotaure. El Minotaure era un monstre defendite
cruel i horrible, tancat al laberint, un edifici amb
5. a C b C c C d F e F

160
11 Llengua

1 Les competències de la unitat 162

1.1 Competències bàsiques 162
2 Programació d’aula 163
3 Orientacions didàctiques 164
4 Test d’autoavaluació 167
5 Solucionari 170
5.1 Solucionari del llibre de l'alumnat 170
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 173
 Unitat 11 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Saber formar correctament preguntes per obtenir la informació que ens interessa.
nominal CL: Distingir entre el coneixement exacte i l’aproximat, que s’expressa per mitjà dels indefinits.
CD: Respondre preguntes a partir de la informació que ens transmet una imatge.

Del llatí al CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
català catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.
CL: Conèixer els diversos registres lingüístics i el registre en el aual és més adequat usar un
llatinisme.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
llatina en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer episodis significatius de la història de Roma i l’impacte que han deixat en la tradició
context posterior.
CS: Descobrir formes de relacionar-se amb els déus en cultures antigues.

162
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar les formes dels determinants 1. Els interrogatius 1, 2, 3 1 CL

i dels pronoms interrogatius. 2 CC
3

S2 Reconèixer adverbis interrogatius. 2. Els adverbis interrogatius 1, 2, 3 1 CL

2 CC
3

S3 Identificar les partícules interrogatives i conèixer- 3. Les partícules interrogatives 1, 2, 3 1 CL

2 Programació d'aula

ne la funció. 4. Interrogatives simples i dobles 2 CC

Distingir interrogatives simples i dobles. 3

S4 Distingir els adjectius i els pronoms indefinits. 5. Els indefinits 4, 5, 6, 7, 8 1 CL

S5 2 CC
3

S6 Reconèixer els graus de l’adjectiu i com 6. Els graus de l’adjectiu 9, 10, 11, 12, 13, 14 1 CL
S7 es formen. 2 CC
3

S8 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (IV) 15, 16 6 CL
al català. Llatinismes: ús general i d’origen 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. cristià 9

S9 Identificar els adverbis i els seus graus. L’adverbi 17, 18, 19 1 CL

2 CC
3

S10 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 117 3 CL
en l’oració. CC

S11 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 118 1 CL
S12 i 119 2 CC
S13 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 11 · Llengua

163
 Unitat 11 · Llengua

3 Orientacions didàctiques

Els interrogatius. Els adverbis interrogatius. Les partícules interrogatives.

Interrogatives simples i dobles
Treballarem els determinants i els pronoms interrogatius, com també les estructures interrogatives.
El tema presenta una certa complexitat morfològica i exigeix un cert esforç memorístic per part
de l’alumne. Per això és important fer tots els exercicis i fixar bé les estructures.

Els indefinits
Tot seguit, passarem a treballar els pronoms indefinits i els determinats indefinits. Sempre que
puguem, compararem la morfologia dels indefinits amb la dels interrogatius, que presenten
concomitàncies. Però també veurem les diferències i, sobretot, repassarem la gran quantitat
d’indefinits que hi ha en llatí i el valor que té cadascun.

Farem igualment els exercicis d’aquest apartat. En aquest cas, és especialment important que
els fem tots, ja que els indefinits són complicats i n’hi ha moltíssims. Només a còpia d’anar-ne
llegint els podrem retenir i detectar, ni que sigui intuïtivament.

Els graus de l’adjectiu

Treballarem a continuació els graus de l’adjectiu: el comparatiu, el superlatiu i les irregularitats
que afecten el comparatiu i el superlatiu. Podem copiar a la pissarra aquest esquema sobre els
graus de l’adjectiu:

positiu longus -a -um llarg

d’inferioritat minus longus -a -um menys llarg
comparatiu d’igualtat tam longus -a -um tan llarg
de superioritat longior -ius més llarg, força llarg
d’inferioritat minime longus -a -um el menys llarg
superlatiu
de superioritat longissimus -a -um el més llarg, molt llarg
En acabar les explicacions, deixarem temps als alumnes perquè completin les activitats
corresponents. En deixarem algunes per fer a casa i també podem organitzar una sessió de
treball a classe, en la qual nosaltres assistirem els alumnes en qualsevol dubte que se’ls presenti.
El treball serà, però, individual.

Estudiarem igualment la sintaxi del comparatiu i el superlatiu, seguint les indicacions que es
proporcionen en el llibre. Farem algunes precisions complementàries. Pel que fa al comparatiu,
podem copiar a la pissarra aquest esquema, que pot resultar il·lustratiu:
1r element comparat qualitat en grau comparatiu 2n element comparat
magis/plus fortes quam hostes (mismo caso que 1.r elemento)
nostri milites o sunt
(mateix cas que 1r. element) fortiores hostibus (ablatiu)

En relació amb el superlatiu, presentarem aquest esquema que pot aclarir les idees:

El superlatiu absolut
Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l’adverbi molt
+ l’adjectiu o amb l’article + l’adverbi més + l’adjectiu:
Lèsbia és bellíssima.
Lesbia pulcherrima est. Lèsbia és molt bella.
Lèsbia és la més bella.

164
 Unitat 11 · Llengua

El superlatiu relatiu Adverbis amb la forma de l’ablatiu singular neutre en

Quan el superlatiu porta un complement es tradueix o.
amb la construcció formada per l’article + l’adverbi raro rarament
més + l’adjectiu. El complement de superlatiu es forma gratuito gratuïtament
de diverses maneres: crebro freqüentment
Altres adverbis de manera:
Amb genitiu sol: ita, sic així
Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. Lèsbia és la item igualment
més bella de totes les dones. aliter d’altra manera
quoque, et, etiam també
Amb la preposició ex + ablatiu: frustra en va
Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. Lèsbia Adverbis de lloc:
és la més bella de totes les dones. ubi on
qua per on
Amb la preposició inter + acusatiu: illic allí
Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. Lèsbia és ubicumque arreu
la més bella entre totes les dones. usquam en algun lloc
dextra per la dreta
Tal com hem fet en l’apartat anterior, aquí deixarem quo a on
temps als alumnes perquè facin els exercicis hic aquí
corresponents. Algun dels textos ha de ser treballat a ibi allí
casa i, després, corregit a classe. ubique arreu
nusquam enlloc
Del llatí al català laeua per l’esquerra
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat, unde d’on
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al istic allí
català en l’àmbit que es presenta. ibidem allí mateix
aliquo a qualsevol lloc
Llatinismes undique d’arreu
intus dins
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
Adverbis de temps
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
nunc ara
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
postea després
iam ja
Sintaxi cras demà
Un aspecte important d’aquesta unitat és l’adverbi. quotidie cada dia
En llegirem les explicacions del llibre i presentarem unquam alguna vegada
aquesta classificació dels adverbis, com a complement semper sempre
del que es diu en el llibre: noctu de nit
mox aviat
Adverbis de manera tunc, tum llavors
Adverbis que deriven d’adjectius d’una o dues deinde després
terminacions. Es formen afegint -iter al tema o arrel. hodie avui
miser, misera, miserum dissortada → misere dissor- pridie el dia abans
tadament aliquando un cop
Adverbis que deriven d’adjectius d’una o dues numquam mai
terminacions. Es formen afegint -iter al tema o arrel. etiam encara
simplex, simplicis simple → simpliciter simplement mane al matí
Adverbis amb la forma de l’acusatiu singular. brevi en breu
multum molt antea abans
solum només interea mentrestant
facile fàcilment heri ahir
perperam falsament postridie l’endemà
paulatim gradualment simul al mateix temps
partim en part

165
 Unitat 11 · Llengua

saepe sovint Adverbis d’interrogació

alias un altre cop -ne (enclítica)
vespere al capvespre Indica que l’oració és interrogativa. Es col·loca darrere
statim a l’instant de la paraula sobre la qual es pregunta. Per exemple:
Adverbis d’afirmació Fraterne tuus veniet? És el teu germà qui vindrà?
certe certament Nonne.
sane en veritat Es fa servir quan es preveu que la resposta serà
certo segurament afirmativa.
Adverbis de negació Num
En llatí, la doble negació equival a una afirmació: Es fa servir quan es preveu una resposta negativa.
Nemo hoc non facit, tothom fa això.
etiam també Finalment, com a recurs d’ampliació, podem parlar
nempe sens dubte de la curiosa relació que hi ha entre adverbi i el
saltem almenys demostratiu, ja que totes dues categories expressen
profecto en efecte distàncies:
vero veritablement
quidem en veritat Adverbis Demostratius
haud no hic, hinc, hac hic (aquest)
neque ni (ací, des d’ací, per ací) haec (aquesta)
haud no hoc (això)
ne ... quidem ni istic, istinc, istac iste (aquest)
non solum no sols (aquí, des d’aquí, per aquí) ista (aquesta)
minime de cap manera istud (això)
numquam mai illic, illinc, illac ille (aquell)
nusquam enlloc (allí, des d’allí, per allí) illa (aquella)
illud (allò)
nequaquam de cap manera

Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.

166
 Unitat 11 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Declina el pronom indefinit aliquis, aliquid:

Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre

Nominatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

2. Declina el comparatiu de superioritat de l’adjectiu strenuus, strenua, strenuum (‘fort’):

Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre

Nominatiu

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

3. Escriu els comparatius i els superlatius d’aquests adjectius, en nominatiu singular:

Grau comparatiu Grau superlatiu

Grau positiu
Masc./Fem. Neutre Masculí Femení Neutre

magnus

parvus

bonus

malus

multus

167
 Unitat 11 · Llengua

4 Identifica la traducció correcta per a cada oració:

1 Lingua celeris est, sed mens est celerior.

a La llengua és ràpida, però la ment és més ràpida.
b La llengua és rapidíssima, i la ment és més ràpida.
c La llengua és més ràpida que la ment.
d La llengua és ràpida, i la ment també és ràpida.

2 Hostes Carthaginienses habiliores quam Romani fuerunt.

a Els enemics de Cartago foren més hàbils que els dels romans.
b Els enemics cartaginesos foren més hàbils que els romans.
c Els enemics de Cartago foren més hàbils que els romans.
d Els enemics cartaginesos eren més hàbils que els romans.

3 Roma omnium urbium antiquarum maxima erat.

a Roma era la ciutat més antiga de totes les grans.
b Roma era la més antiga de totes les ciutats grans.
c Roma era la més gran de totes les ciutats antigues.
d Roma era més gran que les altres ciutats antigues.

4 E Xenophonti filiis minor natu, nomine Grillus, in pugnam ad Mantineam vita excessit.
a Xenofont, que era el fill menor de Gril, va morir a la batalla de Mantinea.
b El fill menor de Xenofont, que es deia Gril, va lluitar a la batalla de Mantinea.
c D’entre els fills menors de Xenofont, el que es deia Gril va lluitar a la batalla de Mantinea.
d D’entre els fills de Xenofont el menor, que es deia Gril, va morir a la batalla de Mantinea.

5 Consulis consilium utiliorem iudico quam tribuni plebis.

a Considero tan útil el consell del cònsol com el del tribú de la plebs.
b Considero més útil el consell del cònsol que el del tribú de la plebs.
c Considero tan útil el consell del tribú de la plebs com el del cònsol.
d Considero més útil el consell del tribú de la plebs que el del cònsol.

5. Completa les oracions amb els interroragtius o indefinits que hi falten. Tingues en compte les
traduccions:

a ________________ fortunatior, at stultior quoque rege Mida fuit? Nam Midae, avidissimo

Phrygiae regi, dii incredibilem facultatem dederunt: quae tangebat, in aurum mutabat.

Qui va ser més afortunait i també més babau que el rei Mides? Car els déus van donar a
Mides, el molt cobdiciós rei de Frígia, un poder increïble: transformava en or el que tocava.

b Pavidi semper ________________ periculum timent.

Els porucs sempre temen algun perill.

c ________________ unquam cognovi mendaciorem quam amicum tuum.

Mai no he conegut ningú de més mentider que el teu amic.

d Ut dicit poeta ________________ : «Senex sum, sed disco cotidie aliquid novi».

Com diu un cert poeta: «Sóc vell, però cada dia aprenc alguna cosa nova».

168
 Unitat 11 · Llengua

6. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Una astúcia juvenil d’Aquil·les

Ad bellum contra Troiam, opulentissimam urbem, Graeci Achillem quoque ducere debebant,
virum longe omnium fortissimum. Sed rex Lycomedes rogatu Thetidis, matris Achillis,
adulescentem in regia domo abdiderat inter filias habitu femineo. Achivi, postquam Achillis
receptaculum cognoverunt, oratores ad regem miserunt et adulescentem ad bellum contra
Troianos petiverunt. Graecorum legatis rex ita respondit: “Achilles domi meae non est, nec
umquam fuit; nisi fidem verbis meis tribuitis, perlustrate, quaeso, totam domum”. Tum
vero Ulixes, vir callidissimus, dolum adhibuit: nam inter dona feminea, in vestibulo regiae,
etiam clipeum et hastam posuit. Improviso Ulixis iussu tubae cecinerunt, cum ingentissimo
clamore armorumque strepitu. “Hostis adventat!” clamavit Achilles, statimque muliebrem
vestem laceravit et clipeum hastamque arripuit. Sic legati Ulixis dolo iuvenem recognoverunt
et ad bellum duxerunt.

1 Ad bellum contra Troiam, opulentissimam urbem, Graeci Achillem quoque ducere

debebant.
a Els grecs havien de portar també Aquil·les a la guerra contra Troia, una ciutat molt rica.
b Aquil·les també havia de portar els grecs a la guerra contra Troia, una ciutat riquíssima.
c A la guerra contra la riquíssima ciutat de Troia els grecs també havien de portar Aquil·les.
d Aquil·les també havia d’anar amb els grecs a la guerra contra Troia, una riquíssima ciutat.
2 Oratores ad regem miserunt et adulescentem ad bellum contra Troianos petiverunt.
a Els oradors van anar al rei i van demanar el jove per a la guerra contra els troians.
b Van enviar oradors al rei i van demanar el jove per a la guerra contra els troians.
c Van enviar oradors al rei adolescent i van demanar ajut per a la guerra contra els troians.
d Els oradors es van dirigir al rei i van demanar l’adolescent per a la guerra contra els
troians.
3 Nam inter dona feminea, in vestibulo regiae, etiam clipeum et hastam posuit.
a Car entre els regals les dones, al vestíbul del palau, també hi va posar un escut i una
llança.
b Car entre els regals femenins, al vestíbul del palau, també hi havia un escut i una llança.
c Car entre els regals femenins, al vestíbul del palau, també hi va posar un escut i una
llança.
d Car entre els regals del vestíbul del palau, les dones hi van posar un escut i una llança.

4 Sic legati Ulixis dolo iuvenem recognoverunt et ad bellum duxerunt.

a Així els ambaixadors d’Ulisses van reconèixer l’engany del jove i el van portar a la guerra.
b D’aquesta manera els ambaixadors van reconèixer l’engany d’Ulisses i van portar el jove
a la guerra.
c D’aquesta manera els ambaixadors d’Ulisses van reconèixer el jove per l’engany i el van
portar a la guerra.
d Així els ambaixadors van reconèixer el jove per l’engany d’Ulisses i el van conduir a la
guerra.

169
 Unitat 11 · Llengua

net de Masinissa, que Micipsa havia designat segon hereu

5 Solucionari seu al testament. l August va tenir els ulls clars i brillants,
en els quals també hi havia una part de vigor diví. m Metel
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat va portar la legió amb la qual passava l’hivern, i l’endemà va
arribar a una planura envoltada de llocs elevats. n La cara
Pàgina 109 és una mena de discurs tàcit de la ment. o La conjuració de
1. a Video aves cum facie feminea. b Habent corpus Neró va ser descoberta per alguns esclaus.
aquilarum. c Ungues sunt avium aut aquilarum. d Aspiciunt
Ulixem, ad malum alligatum. e Rapide volitant, Ulixem Pàgina 112
inspicientes. f Ulixes stat ad malum navis alligatus. g Non est 6. La taula s’ha de completar així:
solus, sed multi comites cum eo sunt. h Sunt undecim viri.
aliquis
uter quidam totus ullus neuter
(pron.)
Pàgina 110 ac.
2. a Quota hora est? b Quis custodiet custodes? c Utra manu sing. utram aliquem quandam totam ullam neutram
fem.
scribis? d Quod facinus Medea parat? e Cur me verberas?
f Quid cogitas? Quid mihi dicis? g Divitiis an virtute beati dat.
pl. utri aliquo quibusdam toto ullo neutro
sunt homines? h Quo proficiscitur exercitus? masc.
abl.
3. a En quin mar hi ha més illes? b Què penses d’aquestes sing. utra aliquo quadam tota ulla neutra
coses? c Babau, quines paraules dius? d Quants senadors fem.
la fortuna ha convertit en esclaus? e De quina manera ho gen.
pl. utrorum aliquorum quorundam totorum ullorum neutrorum
has fet? f Amb quina de les dues mans l’aquilífer portava masc.
l’estendard de la legió? g Qui és aquella dona? h A qui de ac.
nosaltres creuràs? i De quina manera es va prendre la mort sing. atrum alquid quiddam totum ullum neutrum
del fill la dissortada mare? j Defenseu o ataqueu la plebs? neutre
k Per què no ho has fet, això? l Qui no ha dit el seu nom? gen.
alicuius cuiusdam
sing. utrius totius ullius neutrius
m On són els homes que mostraven tanta audàcia? n A qui rei rei
neutre
és desconegut això? o Amb quin esperit suportarem coses abl.
tan horribles? p Que potser soc el teu pare? q Si et pregunto, sing. utro aliquo quodam toto ullo neutro
no contestaràs? r De qui va ser la culpa, dels soldats o masc.
de l’emperador? s La culpa d’això va ser vostra o nostra?
t Amb quines armes Cèsar va assetjar la ciutat? u Tens 7. b In omnibus rebus aliqua difficultas est. c Num quid
dos amics molt estimats: quin t’estimes més? v Oh, déus simile populus Romanus audiverat? d Lacrimae interdum
immortals! Quina república tenim? En quina ciutat vivim? aliquod solacium doloribus praebebunt. e Aliqui homines
w Qui desconeix els costums dels egipcis? x Què és el bé? El per luxum et ignaviam aetatem agunt. f Sunt quaedam loca,
coneixement de les coses. Què és el mal? El desconeixement quae hiemis frigoribus intolerabiliter horrent. g Aliquorum
de les coses. y Qui és l’home bo? El que observa les lleis i malorum hominum exempla cives ad desidiam pellunt.
el dret. z No va predir el que va passar? a Vau abandonar h Portus iste naves a quibusdam ventis protegit. i Non cibus
vosaltres Domici, o Domici us va abandonar a vosaltres? nobis, non potus, non vigilia, non somnus sine mensura
b No és cert el que he dit? O em creus mentider? quadam salubria sunt. j Est in animis omnium hominum,
etiam fortium, quidam molle, humile et languidum.
Pàgina 111
4. a neminis – 7 genitiu singular de nemo / b ulli – 6 nominatiu 8. a Els grecs i els romans dedicaven temples no a un sol,
plural masculí de ullus / c quandam – 5 acusatiu singular déu, sinó a molts. b La prudència d’un sol home salvava el
femení de quidam / d aliquo – 8 ablatiu singular masculí de campament dels romans. c Els perses només veneren dos
aliquis / e aliqua – 2 acusatiu plural neutre de aliquis / f ullius déus, un de bo, un altre de dolent. d A cap emperador no li
– 3 genitiu singular masculí de ullus / g nullius rei – 1 genitiu són agradables les morts. e La mare va aixecar suplicant els
singular de nihil / h neminem – 4 acusatiu singular de nemo. dos palmells de la mà. f Cap home no es queixa de la sort
favorable. g Les riqueses de tota la terra no fan la fortuna
5. a Si algú ha viscut honestament, ha viscut bé. b Qui té d’un home inepte. h El món és gairebé la casa comuna
alguna cosa, té prou coses. c Si hi ha alguna esperança, és dels déus i dels homes o bé la ciutat d’uns i altres. i Ròmul
en la virtut. d S’equivoca si algú em considera feliç. e No és sense cap dubte va fundar en gran part el nostre imperi i
dissortat qui fa alguna cosa perquè li han manat, sinó qui la va augmentar el nom del poble romà. j En total hi havia
fa a desgrat. f Les teves paraules tenen un cert sarcasme. dos camins, un pels sèquans i l’altre per la nostra província.
g Els romans s’encenien per una mena d’amor cap a la pàtria. k El temor de la ignomínia excitava l’un i l’altre a la virtut.
h Hi ha algunes bestioles que viuen un sol dia. i El desig l El dictador excitava l’esperit de tot el poble amb els seus
d’alguna cosa de vegades porta els homes a les llàgrimes. discursos.
j Ahir eres amb algú que no havia vist mai. k Hi havia al nostre
exèrcit un cert númida, de nom Gauda, fill de Mastanàbal,

170
 Unitat 11 · Llengua

Pàgina 114 que als senadors. h Utilissima membra hominis sunt manus,
9. La taula s’ha de completar així: nobilissima oculi. Els membres més útils de l’ésser humà són
les mans; els més nobles, els ulls. i Cervus est animal timidius
Positiu Anàlisi Comparatiu Superlatiu quam lepus. El cérvol és un animal més tímid que la llebre.
pater carus nominatiu i pater carior pater
voc. singular carissimus 13. a Nulla Graeciae urbs pulchrior fuit Athenis. b Athenae
patris cari genitiu patris carioris patris carissimi omnium Graeciae urbium pulcherrima fuit. c Feles callidus
singular
est, mus fele callidior, vulpes animal callidissimum omnium.
patribus caris datiu o ablatiu patribus patribus
d Populi altiores quam quercus, sed in silvis quercus arbor
plural carioribus carissimis
est omnium robustissima. e Rex ditissimus Croesus fuit,
patres cari nominatiu o patres patres carissimi
vocatiu plural cariores sed infelicissimus. f Risu inepto nulla res est ineptior.
verbum turpe nominatiu, verbum verbum g Scipio vir memorabilis fuit, bellicis tamen quam pacis ar-
vocatiu o turpius turpissimum tibus insignior.
acusatiu
singular
14. a La pau és més bonica que qualsevol victòria. b La
verbo turpi datiu o ablatiu verbo verbo
singular turpiori / turpissimo joventut és més preciosa que l’or. c La fidelitat és més rara
turpiore que una mosca blanca. d El salze és l’arbre més humil de
verborum genitiu plural verborum verborum tots. e Hispània, una província de l’imperi romà, es dividia en
turpium turpiorum turpissimorum
Citerior i Ulterior. f En moltes regions de l’Àfrica interior les
gravis clades nominatiu gravior gravissima
fonts i els pous són raríssims. g Els romans consideraven Fabi
singular clades clades
Màxim més prudent que audaç. h L’Etna és la muntanya més
gravem acusatiu graviorem gravissimam
cladem singular cladem cladem alta de Sicília. i Hipòcrates i Galè eren metges expertíssims.
graves clades nominatiu, graviores gravissimae j Les guineus negres són raríssimes. k L’espartà Licurg va ser
vocatiu o clades clades l’autor de lleis severíssimes i justíssimes. l L’or i l’argent són
acusatiu metalls molt nobles. m Per a pocs la fidelitat és més estimada
plural
que la riquesa. n Les dents són més dures que els ossos. o Per
gravibus datiu o ablatiu gravioribus gravissimis
cladibus plural cladibus cladibus a l’exèrcit d’Anníbal el trajecte a Itàlia pels Alps a la baixada
va ser molt més difícil que a la pujada, perquè la majoria de
camins dels Alps des d’Itàlia són més breus i més escarpats.
10. a El Rin és profund, el Danubi més profund, el mar p A la tarda portarem la teva carta a Mari: serem més veloços
profundíssim. b Els llops tenen una vista, oïda i olfacte molt que el vent. q A l’hivern els dies són molt breus; a l’estiu, molt
aguts. c El cavall és gran, el camell més gran, l’elefant el llargs. r Per a nosaltres els teus consells són més clars que la
més gran. d Els aduladors són els pitjors homes. e L’error és llum. s Un amic és més necessari que el foc i l’agua.
dolent, la defensa de l’error és pitjor, la mentida és el pitjor
de tot. f El darrer mes de l’any antigament era febrer, ara és Pàgina 115
desembre. g Vespasià fou molt àvid de diners. DEL LLATÍ AL CATALÀ
15. a semper → sempre: metàtesi de e i r. / b tam → tan:
11. a Lingua Latina minus locuples est quam Graeca. canvi de m per n. / c regionem → regió: caiguda de la n. /
→ Lingua Graeca lucupletior est quam Latina / Latina. d vicinum → veí: caiguda de la n. / e rosas → roses: la s es
b Canes minus veloces sunt quam cervi. → Cervi velociores conserva. / f in → en: la n es conserva. / g lucem → llum:
sunt quam canes / canibus. c Praecepta minus utilia sunt la m es conserva. / h nepotem → nebot: la t es conserva. /
quam exempla. → Exempla utiliora sunt quam praecepta i pedem → peu: cau la d. / j heredem → hereu: cau la d. /
/ praeceptis. d Corpus minus nobile est quam animus. → k civitatem → ciutat: la t es conserva. / l bibit → beu: la t cau.
Animus nobilior est quam corpus / corpore. e Gallinae minus / m aut → o: la t cau. / n iugum → jou: la g cau. / o patrem
timidae sunt quam columbae. → Columbae timidores sunt → pare: la m cau.
quam gallinae / gallinis.
LLATINISMES
12. a Non est urbs pulchrior Roma. No hi ha ciutat més bonica 16. a Abans que s’estengués l’ús de mètodes anticonceptius
que Roma. b Aqua fontis est splendidior vitro. L’aigua de la més sofisticats, el més habitual era el coitus interruptus.
font és més transparent que el vidre. c Bona opinio hominum b El colesterol orgànic és capaç de transformar-se in vivo
tutior quam pecunia est. La bona opinió dels homes és més en metilcolantrè. c El consum de drogues pot provocar
segura que els diners. d Graeci doctiores Romanis fuerunt, delírium tremens, com també el consum recurrent d’alcohol.
sed minus fortes in bello. Els grecs van ser més doctes que d Els mil pacients als quals es va administrar un placebo
els romans, però menys forts en la guerra. e Alexandria van presentar les mateixes reaccions que els tractats amb
ditissima omnium Africae urbium erat. Alexandria era la més el nou fàrmac. e L’any 1978 neix la primera «nena proveta»,
rica de totes les ciutats d’Àfrica. f Dolor animi multo gravior fruit d’una fecundació in vitro. f Com que el cas encara és
et crudelior est quam corporis. El dolor de l’esperit és molt sub iudice, a les notícies cal parlar sempre de «presumpte
més greu i cruel que el del cos. g Romulus multitudini gratior assassí».
fuit quam patribus. Ròmul va ser més agradable a la multitud

171
 Unitat 11 · Llengua
Pàgina 117
SINTAXI
17. a graviter: gravis / b misere: miser / c recenter:
recens / d acriter: acer / e triste: tristis / f strenue:
strenuus / g fortiter: fortis / h callide: callidus /
i feliciter: felix / j benevole: benevolus / k assidue:
assiduus / l iuste: iustus.
18 Les formes són:
Adverbi Comparatiu Superlatiu
facile facilius facilissime
sapienter sapientius sapientissime
suaviter suavius suavissime
firme firmius firmissime
bene melius optime
benigne benignius benignissime
celeriter celerius celerissime
19. a Anníbal a Zama es va enfrontar amb Publi Escipió, el fill
d’aquell que ell mateix havia vençut primer al Roine, després
a prop del Po, i en tercer lloc havia fet fugir prop de Trèbia.
b Sal·lusti va decidir descriure acuradament les gestes dels
romans. c Els cartaginesos van demanar en va la pau als
romans. d De vegades l’emperador Tiberi havia encarregat
la màxima cura de la republica a Sejà. e En els seus banquets
Alexandre bebia i menjava desmesuradament amb els seus
amics. f Els germànics van matar molt cruelment els soldats
de Var a la selva. g Els cònsols romans tenien el mandat només
d’un sol any. h Diu el proverbi: lluny de Júpiter, lluny del llamp.
i En primer lloc van lluitar aferrissadament, després van
morir coratjosament. j Aleshores es va lluitar una mica més
durament que el dia abans. k Sovint les llàgrimes s’assequen
aviat. l El desig de diners, l’ambició i el menyspreu dels
honors sovint penetren els esperits dels homes. m La sort
la trobaràs més ràpid que no pas la conservaràs. n Soparàs
amb més magnificència a casa de molts: enlloc tanmateix
amb més jovialitat, simplicitat, despreocupació que amb mi.
o Cèsar va preparar molt ràpidament el subministrament de
blat i es va adreçar a Ariovist a gran velocitat. p A la batalla
prop de Cannes els romans van lluitar moltíssim, però van
rebre una gran derrota. q Els elefants sempre avancen en
grup. r El savi va parlar de moltes coses davant del poble.
s El general va convocar l’assemblea al campament i va
censurar durament els seus.
Anàlisi
Peiora (Atr) sunt (V) tecta odia (S) quam (conj) apertissima
inimicitia (S). Són pitjors els odis amagats que una enemistat
molt franca.
Pàgines 118 i 119
TEXTOS
1. Ròmul, fill de Rea Sílvia i del déu Mart, mata el seu germà
Rem i funda Roma al mont Palatí. Però a la nova ciutat
hi ha manca d’habitants; així, doncs, Ròmul promet asil
als nouvinguts i una munió de fugitius arriba a la ciutat
procedent dels poblets del Laci. Els primers romans no
tenen grans béns: viuen en petites cabanes, conreen camps
petits, peixen anyells i cabres, treuen el necessari per a la
172
vida de la terra i estan contents amb poca cosa. Però no
tenen dones. Aleshores Ròmul s’empesca un engany astut:
convida els sabins amb els seus fills i filles a l’espectacle
dels jocs i, mentre els sabins miren els jocs, de sobte els
romans rapten les seves filles. Els sabins no suporten l’afront
i immediatament declaren la guerra als romans, però les
sabines interrompen la guerra i refan la concòrdia. Els homes
romans es casen amb les dones sabines, i així els romans fan
un sol poble amb els sabins.
2. Després de la revolució dels gals, els romans van fer
unes guerres més dures contra els samnites. De primer els
samnites van vèncer els romans a les Forques Caudines, en
una greu derrota, i els van fer passar per sota d’un jou amb
un gran deshonor. Després el cònsol Papiri Cursor, un general
famós, va fer passar sota el jou moltes tropes dels samnites
i va desfilar en triomf. Els samnites, per la seva banda, van
preparar de nou la guerra i van vèncer Quint Fabi Màxim.
Però Quint Fabi va vèncer els samnites en una guerra més
dura i va prendre moltes de les seves ciutats. Després els
cònsols P. Corneli Rufí i M. Curi Dentat van renovar la guerra
amb un afany més fervent i van abatre els samnites en unes
batalles terribles. Aleshores finalment va tenir fi la guerra
duradora. Cap enemic va posar més a prova la virtut romana
que els samnites, que eren més audaços i més forts que la
resta de pobles itàlics.
3. Després que Hèctor hagués lluitat per la llibertat de la seva
pàtria durant molts anys, Aquil·les va matar l’home troià,
enemic dels grecs, i va transportar el seu cos al campament
dels dànaus. Llavors Príam, rei dels troians i pare d’Hèctor,
abatut per un terrible dolor, anava al campament dels grecs
prop del mar i feia camí a la tenda d’Aquil·les. Quan va entrar
a la tenda, va vessar moltes llàgrimes i va dir a l’home jove:
«Si et recordes del teu pare, que està ja vell a la pàtria,
torna, Aquil·les, als seus pares el dissortat cos d’Hèctor. He
engendrat molts fills: ja els he perduts tots en moltes lluites;
també Hèctor, quan defensava la ciutadella troiana, el vas
matar. Accepta ara les ofrenes i escolta les meves pregàries;
dona consol a Príam, el pare dissortat; a causa només de la
teva ira no vulguis impedir la pietat d’un pare cap al seu fill».
Aquil·les callava, mentre pensava moltes coses, i finalment les
paraules del dissortat pare van portar el seu esperit a la pietat
i va tornar el cos d’Hèctor al rei a canvi de regals. Qui va vèncer
i va mostrar la seva magnanimitat? L’un i l’altre: Príam a causa
de la força de la constància i la virtut de l’esperit, Aquil·les per
la condescendència i la benevolència cap a un pare enemic.
4. Tota la nació dels gals està lliurada del tot –com he recordat
més amunt– a les supersticions i per aquesta causa aquells
que pateixen malalties greus o que es troben en guerres i
perills en lloc de víctimes immolen homes als déus. Els
druides preparen aquests sacrificis. Tenen enormes estàtues
de vímet els membres dels quals omplen amb homes vius i
a sota de les quals posen foc; així aquells dissortats moren
entre flames. Els suplicis d’aquells que enxampen en un
furt o robatori, els consideren més agradables als déus
immortals. Però quan els falta quantitat de víctimes d’aquest
tipus, també baixen a suplicis d’innocents.
 Unitat 11 · Llengua

5.1 Solucionari del test 3.

d’autoavaluació Grau
positiu
Grau comparatiu Grau superlatiu
M/F N M F N
magnus maior maius maximus maxima maximum
1.
parvus minor minus minimus minima minimum
Singular Plural
Cas bonus melior melius optimus optima optimum
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
malus peior peius pessimus pessima pessimum
Nom. aliquis aliqui
aliquid aliqua multus plures plura plurimus plurima plurimum
Ac. aliquem aliquos
aliquorum
Gen. alicuius alicuius rei aliquorum 4. 1a / 2b / 3c / 4d / 5b
rerum
Dat. alicui alicui rei aliquis rebus
aliquis
Abl. aliquo aliqua re aliquis rebus 5. a Quis b aliquod c Neminem d quidam.

2. 6. 1a / 2b / 3c / 4d
Singular Plural
Cas Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nom. strenuior strenuius altiores altiora
Voc.
Ac. strenuiorem
Gen. strenuioris strenuiorum
Dat. strenuiori strenuioribus
Abl. strenuiore

173
12 Llengua

1 Les competències de la unitat 176

1.1 Competències bàsiques 176
2 Programació d’aula 177
3 Orientacions didàctiques 178
4 Test d’autoavaluació 179
5 Solucionari 183
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 183
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 189
 Unitat 12 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Distingir la realirar de la irrealirar i les seves expressions lingüístiques.

verbal CL: Conèixer els valors del subjuntiu com a mode d’expressió de la irrealitat.
CL: Relacionar una forma verbal amb la seva anàlisi morfològica.

Del llatí al CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
català catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
llatina en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Valorar l’anècdota com a forma de coneixement de la realitat.

context CS: Conèixer episodis importants de la història de Roma, que han perdurat en l’imaginari
col·lectiu posterior.

176
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar verbs en subjuntiu. 1. El subjuntiu 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 1 CL

S2 10, 11, 12 2 CC
S3 3
S4
S5
S6

S7 Conèixer les particularitats dels verbs deponents 2. Els verbs deponents 13, 14, 15, 16, 17 1 CL
S8 i semideponents i els seus usos específics. 3. Els verbs semideponents 2 CC
2 Programació d'aula

S9 Reconèixer els compostos de sum. 4. Els compostos de sum 18, 19 1 CL

2 CC
3

S10 Conèixer procediments de formació de paraules Formació de paraules en llatí: la 20, 21, 22, 23, 24, 25, 1 CL
en llatí. derivació i la composició 26, 27, 28 2 CC
3

S11 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (V) 29, 30 6 CL
al català. Llatinismes: d’origen cristià 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. 9

S12 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 131 3 CL
en la oració. CC

S13 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 132 1 CL
S14 i 133 2 CC
S15 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 12 · Llengua

177
 Unitat 12 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
El subjuntiu: temes de present
Farem un breu repàs dels valors dels modes, abans
d’estudiar el subjuntiu, que és un mode que s’introdueix
en llatí per primer cop aquest curs:
• Indicatiu: mode de la realitat, que s’utilitza per
expressar una cosa certa i objectiva.
• Subjuntiu: mode de la subjectivitat. Expressa
possibilitats, opinions dubtes, desitjos.
• Condicional: expressa una possibilitat subjecta a una
condició o hipòtesi.
• Imperatiu: expressa una ordre, una prohibició, una
invitació o un prec.
Presentarem els paradigmes del present de subjuntiu,
incloent-hi el del verb sum i el dels verbs irregulars.
Farem les activitats corresponents.
Tot seguit, presentarem els paradigmes de l’imperfet
de subjuntiu, igualment amb el verb sum i els verbs
irregulars. Farem les activitats que s’hi relacionen.
Els verbs deponents. Els verbs
semideponents
En aquest tema també tractarem una qüestió també
força important, per la seva recurrència: els verbs
deponents i semideponents.
Cal que l’alumne tingui clar que els verbs deponents es
conjuguen en passiva però que tenen significat actiu.
Per exemple:
hortor, hortaris, hortari, hortatus sum: exhortar
vereor, vereris, vereri, veritus sum: témer
loquor, loqueris, loqui, locutus sum: parlar
orior, oriris, oriri, ortus sum: néixer
La conseqüència més significativa d’això és que
com que tenen significat actiu, podran portar CD
(evidentment, només els transitius):
Hannibal Saguntum aggressus est.
Per la mateixa raó, el seu participi passat deixarà de
ser passiu, i, per tant, s’haurà de recórrer a fórmules
actives per a traduir-lo; per exemple un gerundi
compost:
Hannibal, suos hortatus, Saguntum aggressus est.
(Haníbal, havent exhortat els seus... )
178
Aquests verbs són fàcils de reconèixer en qualsevol
diccionari per tal com sempre acaben en -r.
Els verbs semideponents, com indica el seu nom,
tenen unes formes que es conjuguen en activa (les del
tema de present) i unes altres que ho fan en passiva
(les del tema de perfet). Exemple:
audeo, audes, audere, ausus sum: gosar, atrevir-se
soleo, soles, solere, solitus sum: acostumar, soler
En aquest tema, és especialment interessant que
l’alumnat memoritzi les llistes de verbs deponents
i semideponents, ja que moltes vegades la manera
més directa d’identificar-los és que els tinguem
memoritzats. Altrament, podem perdre molt de temps
intentant descobrir què fa, per exemple, un CD en un
suposat veu passiu.
Els compostos de sum
Acabarem amb els compostos de sum. Repassarem
els que hi ha al llibre i el seu significat. Ens centrarem
més especialment en la conjugació del ver possum,
que és l’únic que no es limita a conjugar-se com sum
amb un prefix al davant.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi
Observarem con s’analitzen les construccions amb
verbs deponents, a partir de l’exemple que serveix de
model. Després, analitzarem l’oració que es proposa.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint algun dels textos que es
proposen. Els alumnes han de tenir presents les pautes
que se’ls donen: la introducció del text i les notes al
peu, amb explicacions gramaticals.
 Unitat 12 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Conjuga el verb mitto (mitto, -is, -ere, misi, misum) en aquests temps de subjuntiu:

Present de subjuntiu actiu Imperfet de subjuntiu passiu

1a

Singular 2a

3a

1a

Plural 2a

3a

2. Conjuga els temps següents d’indicatiu del verb progredior (3):

Present Imperfet Futur imperfet

1a

Singular 2a

3a

1a

Plural 2a

3a

3. Escriu la tercera persona del singular dels verbs indicats, en els temps d’indicatiu que es
demanen:

Present Imperfet Futur

comitor (1 conj.)

populor (1 conj.)

vereor (2 conj.)

fungor (3 conj.)

proficiscor (3 conj.)

orior (4 conj.)

179
 Unitat 12 · Llengua

4. Conjuga els temps següents del tema de present del verb possum:

Present Imperfet Futur Perfet

5. Identifica les traduccions correctes per a cada oració:

1 Athenienses Aristidem admirati sunt.

a Arístides admira els atenesos.
b Arístides va admirar els atenesos.
c Els atenesos van admirar Arístides.
d Els atenesos admiren Arístides.
2 Fateor me male locutum esse.
a Confessaré que he parlat malament.
b Confesso que he parlat malament.
c Confessem que hem parlat malament.
d Confesso que parlaré malament.

3 Cervus, speciem suam in aqua intuens, cornuum pulchritudinem laetabatur, crurum autem
exilitate querebatur.
a Un cérvol mirava el seu cos a l’aigua, lloant la bellesa de les banyes i queixant-se de la
primesa de les cames.
b Un cérvol, mirant el seu cos a l’aigua, lloava la bellesa de les banyes, però es queixava de
la primesa de les cames.
c Un cérvol, mirant el seu cos a l’aigua, lloa la bellesa de les banyes, però es queixa de la
primesa de les cames.
d Un cérvol, mirant l’aigua del seu cos, lloava les banyes per la seva bellesa, però es
queixava de les seves cames, massa primes.
4 Magno dolore Haedui queruntur fortunae commutationem et Caesaris indulgentiam in se
requirunt.
a Amb gran dolor els edus es planyen del canvi de sort i demanen la indulgència de Cèsar
per a ells.
b Els edus es planyen el gran dolor del canvi de sort i demanen la indulgència de Cèsar per
a ells.
c Amb gran dolor els edus es planyen del canvi de sort de Cèsar i li demanen la indulgència
per a ells.
d Amb gran dolor planyen els edus pel canvi de sort i demanen que Cèsar sigui indulgent
amb ells.

180
 Unitat 12 · Llengua

5 Terra nos nascentes excipit, natos alit, semelque editos sustinet semper; gremio
complectitur.
a Acollim la Terra quan naixem, l’alimentem un cop hem nascut, i nascuts una sola vegada
la sostenim sempre; ella ens acull en el seu si.
b La Terra ens acull quan naixem, ens alimenta un cop hem nascut, i nascuts una sola
vegada ens sosté sempre; ens acull en el seu si.
c Naixem a la Terra que ens acull; aquesta ens alimenta i ens fa néixer, i nascuts una sola
vegada ens sosté sempre; ens acull en el seu si.
d La Terra ens acull mentre naixem; si hem nascut, ens alimenta; i així que naixem, ens
sosté sempre; ens acull en el seu si.

6. Completa les oracions amb les formes dels verbs entre parèntesis, en imperfet d’indicatiu:

a Ingentibus divitiis patricii ________________ et rem publicam senatus arroganter

administrabant. (potior)

b Dux militibus praemia ________________ (polliceor)

c Equitatus cum auxiliis ex oppido ________________ (proficiscor)

d Niobe nulla re magis ________________ quam liberorum numero; nam septem filios

totidemque filias in lucem ediderat. (glorior)

7. Identifica les traduccions correctes d’aquest text:

Resistència dels joves macedonis
Vetusto Macedoniae more, nobiles pueri comitabantur regem Alexandrum, dum publice dis
sacrificat. Olim unus e pueris turibulum cepit et ante regem adstitit. Ex improviso carbo
ardens in pueri brachium incidit sed, etsi urebatur et adusti corporis odor ad circumstantium
nares perveniebat, tamen puer non questus est: dolorem silentio pressit et brachium inmobile
tenuit: ita Alexandri sacrificium non impedivit, quia turibulum concussum non erat nec
celebratio lamentationibus turbata erat. Ut Alexander miram patientiam pueri vidit, laetus
fuit: Macedoniae stirpis milites bello insuperabiles erant, quia pueri tanto robore praediti
erant.

1 Vetusto Macedoniae more, nobiles pueri comitabantur regem Alexandrum.

a Segons l’antic costum dels macedonis, els nois nobles eren acompanyats per Alexandre.
b Segons l’antic costum macedoni, Alexandre acompanyava els nois nobles.
c Segons l’antic costum de Macedònia, els nens acompanyaven els nobles cap al rei
Alexandre.
d Segons el vell costum dels macedonis, els nois nobles acompanyaven el rei Alexandre.
2 Etsi urebatur et adusti corporis odor ad circumstantium nares perveniebat.
a Encara que es cremava i l’olor del cos cremat arribava als nassos de la gent que hi havia
al voltant.
b Encara que era cremat i el cos cremat feia una olor que arribava als nassos dels que hi
havia al voltant.
c Encara que era cremat i els nassos dels que hi havia al voltant sentien l’olor del cos
cremat.
d Encara que es cremava i els que hi havia al voltant sentien a prop dels seus nassos l’olor
del cos cremat.

181
 Unitat 12 · Llengua

3 Dolorem silentio pressit et brachium inmobile tenuit.

a El silenci va tapar el dolor i va mantenir immòbil el braç.
b Va mantenir el braç immòbil perquè el silenci li tapava el dolor.
c A causa del silenci, va tapar el dolor i va mantenir el braç immòbil.
d Va tapar el dolor amb el silenci i va mantenir el braç immòbil.

4 Ut Alexander miram patientiam pueri vidit, laetus fuit.

a Quan Alexandre va veure la paciència admirable del noi, va estar content.
b Quan Alexandre va veure la paciència de l’admirable noi, es va posar content.
c Quan el noi va mostrar a Alexandre la seva admirable paciència, aquest es va posar
content.
d Quan Alexandre va admirar la paciència del noi, es va posar content.

182
 Unitat 12 · Llengua

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 121

1. La taula s’ha de completar així:

Persona Nombre 1a pers.
Temps
1a 2a 3a Sing. Plur. ind.
agites x x present agito
consulat x x present consulo
laudarent x x imperfet laudo
occidam x x present occido
desinatis x x present desino
pareretis x x imperfet pareo
petiverit x x perfet peto
delevissem x x plusquamperfet deleo

2. La taula s’ha de completar així:

Present Imperfet Perfet Plusquamperfet
sum, esse, fui 1a plur. simus essemus fuerimus fuissemus
accuso, -as, are, -avi, -atum 2a sing. accuses accusares accusaveris accusavisses
suadeo, -es, -ere, suasi, suasum 3a plur. suadeant suaderent suaserint suasissent
prohibeo, -es, -ere, -ui, -itum 1a sing. prohibeam prohiberem prohibuerim prohibuissem
pervenio, -is, -ire, -veni, -ventum 2a sing. pervenias pervenires perveneris pervenisses
consulo, -is, -ere, -ui, consultum 1a plur. consulamus consuleremus consuluerimus consuluissemus
doceo, -es, -ere, docui, doctum 3a plur. doceant docerent docuerint docuissent
perdo, -is, -ere, perdidi, perditum 1a sing. perdam perderem perdiderim perdidissem
sentio, -is, -ire, sensi, sensum 2a plur. sentiatis sentiretis senseritis sensissetis

3. a Obeïm les lleis. b El malalt, que mengi amb la baixada de la febre. c Que els soldats defensin
els nostres cavallers, trenquin la formació dels enemics i permetin la victòria. d Que el pontífex
apaivagui Júpiter i els altres déus i els déus ens seran propicis i defensaran la nostra ciutat. e Els
convidats que no marxin de l’habitació abans de l’acabament del sopar. f Octavià va excamar
a crits: «Antoni desitja la pau? Que deixi les armes!». g Llegim molt sovint els antics poetes:
aprendrem molts i útils preceptes. h Posem tots les nostres esperances en l’ajut dels déus!
i Protegim la nostra ciutat i fortifiquem-la amb defenses, ciutadans, preparem les armes, vigilem
amb gran atenció: així expulsarem Anníbal d’Itàlia. j Que el mestre no només conreï les ments
dels joves, sinó que també corregeixi els seus costums. k Que el camperol tingui bona cura de
l’heredat, la plantació d’arbres, el camp de blat.

4. a Si iudices me interrogarent, ego certe responderem. b Si tu recte ageres, cives te non

vituperarent. c Si necesse esset, omnia pro amicis facerem. d Si boni cives antiqui temporis
viverent, in hac urbe manerem nec in exilium pergerem. e Si sacerdotes iuberent, statim ad
templum tenderem.

Pàgina 122
5. a Sense cap dubte confirmaria que l’eloqüència és la cosa més difícil de totes (perfet).
b M’agradaria veure la teva cara, quan llegeixis això (imperfet, present). c No facis el que
condemnes (perfet). d Si tots els magistrats avantposessin el bé públic a la utilitat privada, tota
la ciutat viuria en prosperitat (imperfet). e No poseu l’esperança de la salvació en la virtut: en
les circumstàncies adverses evitem els perills (perfet, present). f Ja ho hauria fet abans així, però
m’ho van impedir moltes circumstàncies (plusquamperfet). g Si consideressis l’afer atentament,
sens dubte canviaries de parer (imperfet, plusquamperfet). h Escolta això en secret: no ho
diguis ni tan sols a Apel·les, el teu llibert (perfet). i Si els enemics haguessin ocupat les naus,

183
 Unitat 12 · Llengua

tindrien en poder seu el port i tot el mar (plusquamperfet, imperfet). j No descuideu les vostres
obligacions, soldats, quan defenseu la pàtria (perfet). k Si estudiessis de gust, aprendries de
gust (imperfet). l No deixis d’escriure’m (perfet). m Si llegissis molts llibres sobre els romans,
sabries moltes coses (imperfet). n I tanmateix no afirmaria que cap veta no produeix or o plata
a Germània: qui, en efecte, les ha escrutat? (perfet) o El que digui les decisions públicament,
que sigui castigat amb la pena de mort (perfet). p T’escriuria més coses, però les circumstàncies
em fan més breu (imperfet). q Haurien mort molts soldats si la nit no hagués posat fi a la batalla
(plusquamperfet). r Els grecs van donar grans honors als nobles atletes que havien vençut a
Olímpia (plusquamperfet).

6. a Que els esclaus siguin diligents i nosaltres serem benèvols cap a ells. b Si no hi hagués llum,
els homes serien com cecs. c No siguem crèduls, perquè les paraules de Marc sempre són falses.
d Si fossis a Roma amb els nostres amics, ara tots estaríem contents. e Abans que el senyor arribi
a la vil·la, para la taula. f «Que a la meva arribada l’exèrcit estigui preparat i format». Així havia
parlat Cèsar al seu ambaixador abans que estigués de camí. g «Siguem forts en la batalla», va dir
l’emperador als soldats. h Si no hi hagués literatura, el record de les gestes passades es trobaria
entre tenebres. i No siguis feliç a causa de les desgràcies dels altres. j No convé veure-ho tot,
escoltar-ho tot. Vols no ser iracund? No siguis curiós. k Que els jutges siguin justos tant envers
els desvalguts com envers els poderosos. l Si fóssiu bons, tots us donarien crèdit. m Les riqueses
no són un bé: car, si ho fossin, farien bons els homes. n Si fóssim rics, la casa seria nostra. o He
preguntat quin era el motiu pel qual el cònsol no venia.

Pàgina 123
7. a oboediret: 3a persona del singular de l’imperfet actiu b terruissetis: 2a persona del plural del
plusquamperfet actiu c fuerint: 3a persona del plural del perfet del verb sum d accusaverimus:
1a persona del plural del perfet de subjuntiu actiu e nocueris: 2a persona del singular del perfet
actiu f specter: 1a persona del singular del present passiu g praebita sis: 2a persona del singular
del perfet passiu h pervenissent: 3a persona del plural del plusquamperfet actiu i fuisset: 3a
persona del singular del plusquamperfet del verb sum j contemptus sim: 1a persona del singular
del perfet passiu k surripiamus: 1a persona del plural del present actiu l reperti essemus: 1a
persona del plural del plusquamperfet passiu m rapiaris: 2a persona del singular del present
passiu n decretentur: 3a persona del plural del present passiu o visi essetis: 2a persona del plural
del plusquamperfet passiu p occurrerim: 1a persona del singular del perfet actiu q incitatae
simus: 1a persona del plural del perfet passiu.

8. La taula s’ha de completar així:

Persona Nombre
Temps 1a pers. ind.
1a 2a 3a Sing. Plur.
rogareris x x imperfet rogo
contemptus sis x x perfet contemno
permitterer x x imperfet permitto
agitaremur x x imperfet agito
deleti essent x x plusquamperfet deleo
consuleretis x x imperfet consulo
misceremini x x imperfet misceo
vinctae essetis x x plusquamperfet vincio
terreamur x x present terreo
scriberetur x x imperfet scribo

184
 Unitat 12 · Llengua

Pàgina 124
9. La taula s’ha de completar així:
Present Imperfet Perfet Plusquamperfet
cognosco, -is, -ere,
2a plur. cognoscamini cognosceremini cogniti sitis cogniti essetis
cognovi, cognitum
reprehendo, -is, -ere, -i,
1a sing. reprehendar reprehenderer reprehensus sim reprehensus essem
reprehensum
celebro, -as, -are, -avi,
2a plur. celebrer celebraremini celebrati sitis celebrati essetis
-atum
persuadeo, -es, -ere,
3a sing. persuadetur persuaderetur persuasus sit persuasus esset
-suasi, -suasum
comparo, -as, -are, -avi,
3a sing. comparetur comparetur comparatus sit comparatus esset
-atum
sumo, -is, -ere, sumpsi,
1a plur. sumamur sumeremur sumpti simus sumpti essemus
sumptum
impero, -as, -are, -avi,
2a plur. imperemini imperaremini imperati sitis imperati essetis
-atum
eripio, -is, -ere, eripui,
3a sing. eripiatur eriperetur ereptus sit ereptus esset
ereptum
firmo, -as, -are, -avi,
3a plur. firmentur firmerentur firmati sitis firmati essetis
-atum
punio, -is, -ire, punivi,
2a sing. puniaris punireris punitus sis punitus esses
punitum
vincio, -is, -ire, vinxi,
3a plur. vinciantur vincirentur vincti sint vincti essent
vinctum

10. a Que en el meu convit se serveixi vi amb grans
àmfores. b Que es porti un Falern de la bodega i que es
vessi abundosament en els gots dels convidats. c Que
abans de la lluita es consultin els harúspexs sobre el
final de la guerra. d Jo també vindria amb vosaltres, si
no estigués impedit per l’edat i la malaltia e M’atreviria
a dir que no hi ha ningú en tota la terra que s’alegri
amb les seves llàgrimes. f No t’alegris amb l’espectacle
dels homes dolents. g Fins i tot si Publi Sexti hagués
estat mort aquell dia, tanmateix no hauríeu agafat
les armes. h Si fos desagraït cap als meus amics, tots
estarien enfadats. i Quan va detectar el seu error, Muci
Escèvola va posar la mà al foc i va dir: «Com que s’ha
equivocat, que la meva mà sigui castigada». j Que les
terres siguin vigilades amb legions, i els mars amb
flotes. k Si se us en donés l’oportunitat, avantposaríeu
les riqueses a l’amistat. l Molts soldats haurien estat
morts si no s’hagués acabat aviat la guerra. m Si
haguessis vingut a l’exèrcit, hauries estat vist pels
tribuns militars.
Pàgina 125
11. a Sigues caut. b Agenollem-nos. c Marxem al fòrum.
d No t’estranyis si l’interval de les meves cartes és més
llarg. e Mirem els nostres vicis, no els vicis dels altres.
f Ni esperis sense desesperació ni et desesperis sense
esperança. g Conserva les teves coses, torna’m a mi
les meves. h Fins i tot en les circumstàncies pròsperes,
defugim la supèrbia. i No gaudeixis amb les coses
vanes. j Que el perill d’aquesta guerra horrible sigui
apartat per vosaltres. k Que els impius no s’atreveixin
a calmar els déus amb ofrenes. l Hem nascut per a
l’honor i la llibertat: conservem-les, o morim amb
dignitat. m Donem gràcies als déus. n Que el senat
enviï un gran exèrcit als enemics. o Estimem la pàtria,
obeïm el senat, aconsellem els bons ciutadans, oblidem
els fruits presents, servim a la glòria de la posteritat.
12. a Tant de bo això fos així! Però crec que és ben
diferent. b Tant de bo, Gneu Pompeu, no haguessis
fet mai societat amb Gai Cèsar o bé no te n’haguessis
separat mai! c Que estiguin bé, que estiguin bé els
meus ciutadans; que estiguin sans i estalvis, que
tinguin esplendor, que siguin feliços; que es mantingui
aquesta il·lustre ciutat i la meva estimadíssima pàtria.
d Tant de bo sempre fossis feliç! e Tant de bo els déus
ens donin la victòria. f Que Júpiter Òptim Màxim no
ho permeti! g Tant de bo arribeu a la vellesa. h Tant
de bo la meva saviesa fos digna de la vostra opinió!
i Van escriure a sota de l’estàtua de Luci Brut: «Tant de
bo visquessis!». j Que els déus apartin de nosaltres el
funest presagi. k Que la terra et sigui lleu. l Tant de bo
hagués augurat correctament! m Tant de bo els déus
no haguessin donat als homes aquesta calamitat!

185
 Unitat 12 · Llengua
Pàgina 126
13. La taula s’ha de completar així:
Mode Temps Persona
patiamur subjuntiu present primera
vereantur subjuntiu present tercera
moraremini subjuntiu imperfet segona
secuta erit indicatiu futur perfet tercera
passi estis indicatiu perfet segona
mirabuntur indicatiu futur tercera
confessus sis subjuntiu perfet segona
14. a ausus es: 2a persona del singular del perfet
d’indicatiu / b audet: 3a persona del singular del
present d’indicatiu / c gavisi sumus: 1a persona del
plural del perfet d’indicatiu / d gauderetis: 2a persona
del plural de l’imperfet de subjuntiu / f fisus -a -um:
participi de perfet / g fidebas: 2a persona del singular
de l’imperfet d’indicatiu / h confiderem: 1a persona
del singular de l’imperfet de subjuntiu / i diffisus
est: 3a persona del singular del perfet d’indicatiu /
j diffidebimus: 1a persona del plural del futur d’indicatiu.
15. a hortaris: animes / b vereris: tems / c confitebuntur:
confessaran / d nascuntur: neixen / e mentiti erant:
havien mentit / g obliviscebar: oblidava.
16. a Bonos imitamur, malos detestamur. Imitem els
bons, detestem els dolents. b Primus homo naturam
incorruptus sequebatur. El primer home seguia
incorrupte la natura. c Quod polliciti estis, date. Doneu
el que heu promès. d Tempora praeterita numquam
revertuntur. Els temps passats no tornen mai. e Senex
laudant tempus praeteritum, queruntur de eo quod
praesens est. Els ancians lloen el temps passat, es
queixen del que és present. f Fugite voluptates quae
sensibus quidem blandiuntur et animo nocent. Fugiu
dels plaers que debiliten els sentits i perjudiquen
l’esperit. g Non assequitur semper homo, quae
experietur. No sempre l’home aconsegueix el que vol
obtenir. h Minus ea miror, quae semper specto. Admiro
menys aquelles coses que veig sempre. i Civis maximo
animo suam urbem tuetur. El ciutadà tindrà cura de
la seva ciutat amb una gran atenció. j Iustitiam colo
et boni et aequi notitiam profiteor. Conreo la justícia
i trec partit del coneixement del bo i el just. k Duces
magna praemia militibus polliciti sunt. Els generals van
prometre grans premis als seus soldats. l Venatorum
canis cervam per silvam insecutus est. El gos dels
caçadors va perseguir la cérvola a través de les
selves. m Captivus silentio noctis fugam conatus est.
El captiu va intentar fugir amb el silenci de la nit. n
Urbe a defensoribus vacua facile hostis potitus est.
L’enemic es va apoderar fàcilment de la ciutat buida
de defensors. o Augur Romanus vaticinabatur e cantu
186
Nombre Traducció
plural patim (subj.)
plural temin (subj.)
plural romanguéssiu
singular haurà seguit
plural heu patit
plural admiraran
singular hagis confessat
et volatu avium. L’àugur romà feia vaticinis a partir del
cant i el vol de les aus. q Consules cum omnibus copiis
urbem aggressi sunt. Els cònsols van atacar la ciutat
amb totes les tropes.
17. a És propi de l’estultícia veure els vicis dels altres
i oblidar-se dels seus. b Pompeu va intentar en va
la defensa del campament. c Hem nascut diferents,
morirem iguals. d No sempre el sol surt i es pon pel
mateix lloc. e Els gals no es van atrevir a resistir i
tots van fugir. f Heràclit es compadia de tots els que
estaven contents. g Sempre serem amics d’aquell
home que ens va protegir en els perills. h Es mereixen
una pena més suau els que confessen els delictes que
els qui els neguen. i Vari Gèmin va dir a Cèsar: «Cèsar,
els que s’atreveixen a parlar amb tu, ignoren la teva
grandesa; els que no, la teva humanitat». j Els bàrbars,
confiats en el volum dels seus exèrcits, es van atrevir
a lluitar en un lloc desigual. k Term treu les cohorts
de la ciutat i les abandona; els soldats s’aparten d’ell
pel camí i tornen a casa. l Sòcrates es considerava
habitant i ciutadà de tot el món. m No és millor morir
per la virtut que perdre la vida pel deshonor?
Pàgina 128
18. a abest: 3a persona del singular del present
d’indicatiu / b aberamus: 1a persona del plural de
l’imperfet d’indicatiu / c aberunt: 3a persona del plural
del futur d’indicatiu / d abessent: 3a persona del plural
de l’imperfet de subjuntiu / e aberitis: 2a persona del
plural del futur d’indicatiu / f potuisses: 2a persona
del singular del plusquamperfet de subjuntiu /
g possumus: 1a persona del plural del present d’indicatiu
/ h poteram: 1a persona del singular de l’imperfet
d’indicatiu / i potero: 1a persona del singular del futur
d’indicatiu / j aderam: 1a persona del singular de
l’imperfet d’indicatiu / k aderant: 3a persona del plural
de l’imperfet d’indicatiu / l adfuerimus: 1a persona
del plural del perfet d’indicatiu / m defueramus: 1a
persona del plural del plusquamperfet d’indicatiu
/ n deerat: 3a persona del singular de l’imperfet
d’indicatiu / o deeris: 2a persona del singular del futur
d’indicatiu / p proderit: 3a persona del singular del
futur d’indicatiu / q profuerit: 3a persona del singular
 Unitat 12 · Llengua

del perfet d’indicatiu / r profuistis: 2a persona del 22. La taula es completa així:
plural del perfet d’indicatiu / s prodeste: 2a persona
Substantiu Mot català
del plural del present d’indicatiu / t proderamus: 1a Verb llatí
llatí derivat corresponent
persona del plural de l’imperfet d’indicatiu / u oberat: faveo favor favor
3a persona del singular de l’imperfet d’indicatiu / timeo timor temor
v oberunt: 3a persona del plural del futur d’indicatiu / albeo albor albor
w obestote: segona persona del plural de l’imperatiu rubeo rubor rubor
futur / x interest: 3a persona del singular del present splendeo splendor esplendor
d’indicatiu / y interessetis: 2a persona del plural de
l’imperfet de subjuntiu / z interesse: infinitiu present. 23. La taula es completa així:
Verb Substantiu abstracte Adjectiu
19. a Els pretors presidien l’exèrcit. b No podem amo amor, amicitia amabilis
canviar el passat. c Antoni, malalt, no pot participar furo furor furiosus
en el banquet. d Va faltar al gran exèrcit dels perses un palleo pallor pallidus
general expert. e Als bons no els mancaran mai amics. doleo dolor dolens
f A uns els falta el projecte; als altres, l’esperit; als clamo clamor clamosus
altres, l’ocasió. g Les ciutats més felices són aquelles
en què manen magistrats òptims. h Tots els set savis 24. La taula es completa així:
de Grècia, excepte Tales de Milet, van manar sobre els
Substantiu llatí Mot català
seus ciutadans. i A Hispània, amb el seu pare Amílcar, Verb llatí
derivat corresponent
Anníbal va comandar tota la cavalleria. j A l’aigua del amo amator amador
mar hi ha sal. k Arístides va estar present a la batalla lego lector lector
naval de Salamina. l Entre el principi i el final de la defendo defensor defensor
república romana van passar dos-cents vint anys. scribo scriptor escriptor
m Estava present en la lluita; mai no m’apartaré de la moneo monitor monitor
pàtria. n Ni la navegació ni l’agricultura no poden existir
sense l’esforç dels homes. o Els druides s’ocupen dels 25. La taula s’ha de completar així:
afers divins, i tenen cura dels sacrificis públics i privats. Substantiu llatí Mot català
Adjectiu llatí
p Després que ni els terraplens ni les fosses poguessin derivat corresponent
resistir l’embat dels enemics, Cèsar accelera i participa anxius anxietas ansietat
en el combat. q L’eloqüència sense saviesa perjudica pius pietas pietat
varius varietas varietat
més els ciutadans que no pas els beneficia. r No podeu
socius societas societat
ser útils als altres homes, si no sou feliços vosaltres
facilis facilitas facilitat
mateixos. s No faltaven roses al jardí. t El que pot fer
atrox atrocitas atrocitat
mal, és temut fins i tot quan no hi és. u A l’avar li falta
tant el que té com el que no té. v La natura de l’home 26. La taula s’ha de completar així:
dista molt de la natura de les feres.
Substantiu llatí Mot català
Adjectiu llatí
derivat corresponent
Pàgina 129
inquitus inquietudo inquietud
FORMACIÓ DE MOTS EN LLATÍ sollicitus sollicitudo sol·licitud
20. a caveo – cautio / b fingo – fictio / c largior – altus altitudo altitud
largitio / d fundio – fusio / e trado – traditio / f vendo lentus lentitudo lentitud
– venditio / g pono – positio. longus longitudo longitud
magnus magnitudo magnitud
21. La taula s’ha de completar així: multus multitudo multitud
Substantiu llatí Mot català similis similitudo similitud
Verb llatí
derivat corresponent mansuetus mansuetudo mansuetud
arguo argumentum argument
foveo fomentum foment 27. La taula s’ha de completar així:
instruo instrumentum instrument
alo alimentum aliment Substantiu llatí Adjectiu llatí Adjectiu català
sedeo sedimentum sediment fatum fatalis fatal
moneo monumentum monument fluvius fluvialis fluvial
augur auguralis augural
caput capitalis capital
letum letalis letal

187
 28. La taula es completa així:
Verb llatí Adjectiu llatí Adjectiu català
delecto delectabilis delectable
penetro penetrabilis penetrable
fleo flebilis flèbil
volvo volubilis voluble
sto stabilis estable
Pàgina 130
DEL LLATÍ AL CATALÀ
29. a strictum: estret, estricte / b fluctuare: fluctuar,
flotar / c claviculam: clavícula, clavilla / d plagam:
plaga, llaga / e primarium: primer, primari / f frigidum:
frígid, fred / g tractum: tret, tracte / h traditionem:
tradició, traïció.
30. a brevitatem: brevetat / b clericum: clergue /
c graecum: grec / d gratiam: gràcia / e planum: pla /
f plantam: planta / g plicare: plegar / h plorare: plorar /
i pluviosum: plujós / j pretiosum: preciós / k praeconem:
pregó / l producere: produir / m provinciam: província
/ n scoriam: escòria / o scribere: escriure / p scutum:
escut / q stabulum: estable / r spicam: espiga /
s studium: estudi / t stratum: estrat / u tradere: trair.
LLATINISMES
31. a Abans de fer una entrevista de feina, les
empreses solen demanar que els candidats els enviïn
un currículum vitae. b Les persones hiperactives solen
presentar un dèficit d’atenció. c En el rigor mortis
els músculs voluntaris (els esquelètics) i involuntaris
(per exemple, el cor) es tornen rígids. d Sant Cugat
del Vallès és un dels municipis amb una renda per
capita més alta de Catalunya. e La prorrata és el
percentatge d’IVA suportat que es pot deduir en
funció de la proporció de les transaccions que han fet
les empreses. f La ràtio ideal de malalts/centre sanitari
hauria de ser d’uns 100.000 habitants per hospital.
Pàgina 131
Antiqui Germani (S) propter inopiam (CCCausa)
auri argentique (CN), permutatione (CRV) mercium
(CN) utebantur (V). Els antics germànics, a causa de
l’escassedat d’or i de plata, feien ús de l’intercanvi de
mercaderies.
Pàgines 132 i 133
TEXTOS
1. Una vegada un comerciant es va adreçar al filòsof
Aristip i li va pregar: «Ensenya, t’ho demano, el meu
fill, car quan haurà aconseguit la saviesa, crec que
obtindrà una gran consideració entre el poble». El
filòsof, que es trobava en una gran necessitat, va mirar
l’home amb un esperit content; pel vestit de la família
188
va conjecturar riquesa i va prometre una educació
perfecta, demanant un preu de cinc-centes dracmes.
El comerciant, que era a la vegada molt avar i d’esperit
rude, va considerar el preu excessiu i va respondre: «Si
és així, el meu fill no et seguirà mai, sinó que romandrà
ignorant: car amb una despesa menor puc comprar un
ase». Aristipli va dir immediatament: «Idò! Compra un
ase, i en tindràs dos!».
2. Un home va convidar amics a sopar, al mercat de la
carn amb gran despesa va comprar moltes i variades
coses, entre elles uns pollastres. Quan va ser a casa,
va dir a l’esclau cuiner: «que totes les coses siguin
col·locades al celler, però els pollastres siguin tancats
en una gàbia, que siguin alimentats amb molta cura
i s’engreixin molt: més endavant, siguin servits als
amics que hauran estat cridats a sopar per mi». Els
pollastres, tal com havia ordenat el senyor, són
alimentats abundantment cada dia per un esclau fidel;
al cap de pocs dies tots estaven grassos excepte un,
que a causa de la seva magror era objecte de burles
per part dels seus companys. Establert el dia del sopar,
es va obrir la gàbia i els pollastres van ser morts i cuits;
només el que estava prim no va ser mort, per mandat
del senyor.
3. A l’hora gairebé setena apareix al cel un núvol
desconegut i gran, que puja del mont Vesuvi. Ja cau
una cendra, calenta i espessa, ja cauen del cel pedres
tosques i pedres negres i calentes. Mentrestant brillen
des del Vesuvi amples flames i alts incendis. Molts
pompeians fugen a la costa a causa de la grandesa del
perill i perquè volen conservar la seva vida: es posen
coixins als caps i els subjecten amb peces de roba, com
a protecció contra els elements que cauen. Les flames
i l’olor de sofre, que anuncia les flames, en fan fugir
d’altres: car es manté la tremolor de la terra i dura el
terror entre la plebs i entre tothom perquè les teulades
cedeixen per les fortes tremolors. Es produiex una gran
mortaldat de ciutadans: molts milers de pompeians
moren, perquè a causa dels vapors mortífers les
ànimes queden sense respiració; tota la ciutat canvia i
és coberta per una espessa cendra com si caigués neu.
4. Entre els romans i els helvecis hi va haver una
guerra incerta i dura. Com que els helvecis no van
poder aguantar durant molt de temps els atacs dels
nostres, els uns van anar a la muntanya, els altres van
fugir cap als equipatges i els carros. Aleshores es va
fer la guerra prop dels equipatges, perquè els helvecis
havien posat els carros davant seu i venint cap als
nostres des d’un lloc alt llençaven fletxes i alguns entre
els carros llençaven llances i ferien els nostres. Després
d’una lluita cruel els equipatges i el campament van
ser capturats pels nostres; també la filla d’Orgètorix, 3.
príncep dels helvecis, i un dels seus fills, van ser
present imperfet futur
capturats. Els helvecis no ferits ni capturats van fugir
comitor comitatur comitabatur comitabitur
i corrent tota aquella nit van arribar sans i estalvis al populor populatur populabatur populabitur
país dels lingons, perquè Cèsar, tant per les ferides dels vereor veretur verebatur verebitur
soldats com per l’enterrament dels morts, no podia fungor fungitur fungebatur fungetur
anar contra ells. Finalment sense dilació va començar proficiscor proficiscitur proficiscebatur proficiscetur
a empaitar-los amb totes les tropes. orior oritur oriebatur orietur

4.
5.1 Solucionari del test present imperfet futur perfet
d’autoavaluació possum poteram potero potui
potes poteras poteris potuisti
1. potest poterat poterit potuit
possumus poteramus poterimus potuimus
Pres. subj. actiu Imperf. subj. passiu potestis poteratis poteritis potuistis
1a mittam mitterer possunt poterant poterunt potuerunt/ere
Sing. 2a mittas mittereris
3a mittat mitteretur 5. 1c / 2b / 3b /4a / 5b
1a mittamus mitteremur
Plur. 2a mittatis mitteremini
6. a potiebantur b pollicebatur c proficiscebatur
3a mittant mitterentur
d gloriabatur.
2.
7. 1d / 2a / 3d / 4a
present imperfet futur imperf.
1ª progredior progrediebar progrediar
Sing. 2ª progrediris progrediebaris progredieris
3ª progreditur progrediebatur progredietur
1a progredimur progrediebamur progrediemur
Plur. 2ª progredimini progrediebamini progrediemini
3a progrediuntur progrediebantur progredientur

189
13 Llengua

1 Les competències de la unitat 192

1.1 Competències bàsiques 192
2 Programació d’aula 193
3 Orientacions didàctiques 194
4 Test d’autoavaluació 196
5 Solucionari 198
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 198
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 203
 Unitat 13 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Distingir entre oracions principals i subordinades.

nominal i verbal CC: Vehicular continguts culturals a través de la traducció i la comprensió de textos.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Descobrir la importància de la Guerra de les Gàlies per a la formació de l’Europa occidental.
context CS: Conèixer tipus de guerra de l’Antiguitat i les diferències amb la guerra en l’actualitat.
CL: Conèixer l’estil d’un autor i tenir-lo present per facilitar-ne la comprensió.

192
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar els valors de ut. 1. Els valors de ut 1, 2, 3, 4, 5 1 CL

S2 2 CC
3

S3 Reconèixer l’estructura de construccions 2. L’ablatiu absolut 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 1 CL

S4 sintàctiques d’ablatiu absolut. 14, 15 2 CC
3

S5 Reconèixer verbs impersonals. 3. Els verbs impersonals 16, 17 1 CL

2 CC
3
2 Programació d'aula

S6 Reconèixer verbs defectius. 4. Els verbs defectius 16, 17 1 CL

2 CC
3

S7 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (VI) 18, 19, 20 6 CL
al català. Llatinismes: àmbit mèdic 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. 9

S8 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 141 3 CL
en l’oració. CC

S9 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 142 1 CL
S10 i 143 2 CC
S11 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 13 · Llengua

193
 Unitat 13 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
Els valors de ut
Presentarem els valors d’aquest nexe, que funciona
essencialment com a conjunció. En acabar, farem
les activitats que es proposen. Podem explicar tres
normes que ens poden ser útils per descobrir el valor
de ut en una frase determinada:
a Norma de la freqüència. Per la freqüència d’aparició
destaquen d’una banda les completives i finals com
de màxima freqüència, i de l’altra, les consecutives i
concessives com de freqüència molt inferior.
b Norma de les correlacions. Les completives i finals
no porten correlatius; les concessives i consecutives
solen portar-ne i difícilment en poden prescindir sense
caure en l’ambigüitat.
c Norma de les exigències sintàctiques: oposició
finals / completives. L’elecció entre el valor completiu
o el valor final es decideix per exigències purament
sintàctiques segons el principi següent: ut amb
subjuntiu (i sense correlacions) omple els possibles
buits en l’estructura sintàctica en rigorós ordre
preferencial: si el que falta en l’enunciat és alguna
de les funcions primàries del nom (S o OD), ut amb
subjuntiu passa automàticament a omplir aquest buit
primari (subordinada completiva o substantiva). Si
no hi ha buits primaris lliures, ut amb subjuntiu baixa
automàticament a la funció adverbial (subordinada
final).
D’altra banda, al llibre s’indica que les completives
introduïdes amb ut poden tenir valor declaratiu o
volitiu. Podem indicar quines construccions es poden
trobar en cada cas:
a Declaratiu
a. Un esdeveniment (usat de manera impersonal
en tercera persona del singular): fit, accidit ut, etc.
Exemple: Fit ut aequis condicionibus ab armis
discedatur. S’esdevé que cessen les hostilitats amb
condicions justes.
b. Una conseqüència o un resultat: facio, efficio, etc.
Per exemple: Perficiam profecto ut Licinium in numero
civium putetis. Aconseguiré certament que considereu
Licini en el grup dels ciutadans.
c. Un estat de fet (usat de manera impersonal; són
freqüents també les locucions impersonals formades
per sum + un substantiu o un adjectiu singular neutre):
accedit ut, restat ut, reliquum est ut, in eo est ut, etc.
Exemple: Ad Ap. Claudi senectutem accedebat etiam
ut caecus esset. A la vellesa d’Api Claudi s’hi afegia que
era cec.
b Volitiu
a. Verbs de petició: oro ut, obsecro ut, peto ut. Tots
194
els verbs de petició poden tenir aquesta construcció
(posco, postulo, flagito, obsecro, imploro, etc.). Caesar
in primis ut ipse cum Pompeio conloqueretur postulat.
Cèsar com a primera cosa demana parlar amb Pompeu.
b. Verbs d’ordre i de concessió: impero ut, hortor ut,
praecipio ut, permitto, do ut, moneo ut, mando ut.
Domitius hortatur eos ne animo deficient. Domici els
exhorta a no perdre el coratge.
c. Verbs o locucions de finalitat: assequor, consequor
ut, adipiscor ut, mereo ut. Opibus merebor ut fidem
pretio obligem. Amb els diners obtindré de lligar la
fidelitat a un preu (és a dir, comprar la fidelitat).
L’ablatiu absolut
L’ablatiu absolut és emprat amb freqüència pels
prosistes llatins, i forma una expressió independent
de la resta de la frase, com es pot veure en aquest
esquema:
participi concertat ablatiu absolut
Rex vulneratus cecidit. Rege vulnerato, omnes
El rei va caure ferit. fugerunt.
Ferit el rei, tothom va fugir.
Regis vulnerati equus
effugit.
El cavall del rei ferit va
fugir.
Regi vulnerato nemo
succurrit.
Ningú no va socórrer al rei
ferit.
Regem vulneratum hostes
ceperunt.
Els enemics van agafar el
rei ferit.
Podem esquematitzar de la manera següent les seves
possibilitats de traducció:
• Els participis passius es tradueixen per participis.
Capta civitate: capturada la ciutat.
• Els participis actius es poden traduir per gerundis.
Vidente hostes: veient els enemics.
• En aquestes construccions el normal és col·locar
primer el participi i després el substantiu que
l’acompanya: (llegides) les cartes, (escoltat) el
missatge, (retirades) les defenses, etc.
En relació amb el participi o ablatiu absolut,
demanarem als alumnes que memoritzin aquestes
locucions: sole oriente, me praesente, quibus rebus
cognitis, quo facto, me invito. Són força freqüents i
s’han gairebé lexicalitzat, de manera que el més ràpid
a l’hora de traduir-les és tenir-les ja memoritzades.
Finalment, deixarem temps als alumnes perquè facin
les activitats corresponents a aquest apartat, amb les

quals consolidaran el que han après sobre el participi i
la seva sintaxi. Atesa la importància del tema, podem
dedicar dues sessions de treball personal a classe, per
traduir textos.
Els verbs impersonals
Recordarem el concepte de verb impersonal», que
també tenim en català. Repassarem els principals
verbs impersonals llatins i veurem el seu funcionament.
Els verbs defectius
Treballarem de la mateixa manera els verbs defectius.
Explicarem que en altres idiomes també hi ha verbs
defectius. Per exemple:
• En català els verbs defectius són: caldre, dar, haver-
hi, lleure, soler i els verbs de fenòmens
meteorològics (ploure, nevar, etc.)
• En castellà són els següents: abolir, adir, acaecer,
aguerrir, atañer, balbucir, blandir, concernir, desabrir,
empedernir, fallir, garantir, guarnir, incoar, tomar,
soler i usucapir.
• En anglès alguns auxiliars no tenen formes
específiques per a passat o futur, com per exemple
can (“poder”, no té forma de futur) o must (“deure”,
no té forma de passat).
Unitat 13 · Llengua
Un cop feta aquesta explicació, comentarem les
característiques dels verbs defectius en llatí. En acabat,
farem les activitats que es proposen.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi
Observarem con s’analitza l’oració de ut, a partir de
l’exemple que serveix de model. Després, analitzarem
l’oració que es proposa.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint alguns dels textos que es
propsen. Tots ells han sortir en alguna prova de les
PAAU a diverses comunitats espanyoles, dels darrers
anys.
195
 Unitat 13 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Completa aquestes oracions amb el subjuntiu corresponent:

deligant – laedantur – occuparet – nosceret – accipiat

a Gallinae pullos pennis fovent, ne frigore ________________.

b Inventa sunt specula ut homo se ________________.

c Caesar exploratores centurionesque praemittit, ut locum idoneum castris _______________.

d Virginem auro corrumpit Tatius ut armatos in arcem ________________.

e Bactrianae regionis praefectus Darium regem secum traxit ut regnum ________________.

2 Indica el valor que té ut en cadascuna d’aquestes oracions:

a Haec, ut saepe dixi, vera sunt. ________________

b Pompeius suis praedixerat ut Caesaris impetum exciperent neve se loco moverent

aciemque eius distrahi paterentur. ________________

c Plotius Firmus Othonem orabat ne fidissimum exercitum, ne optime meritos milites

desereret. ________________

d Agricolae aratra adhibent ut agros arent. ________________

e Ut canum latratus audivit, fur fugit. ________________

f Discipuli omnia fecerant ut magister dixerat. ________________

g Hannibal in agrum Campanum venit ut Neapolim oppugnaret. ________________

h Cicero consul vehementi oratione effecit ut Catilina ex Urbe egrederetur. ________________

3. Subratlla les construccions de participi absolut d’aquestes oracions:

a Omnibus profectis, tamen ego te exspectavi.

b Urbem Romam condiderunt Troiani qui, Aenea duce, profugi vagabantur.

c Caesar, prima luce productis omnibus copiis, duplici acie instituta, auxiliis in medium

coniectis, quid hostes consilii caperent, exspectabat.

d Depopulata Gallia, Cimbri finibus nostris excesserunt.

e At barbari, consilio Romanorum cognito, praemisso equitatu, nostros navibus egredi

prohibebant.

f Mortuo Caesare, Romani speraverunt libertatem recuperari posse.

g Caesar, exploratis regionibus albente caelo, omnes copias castris educit.

196
 Unitat 13 · Llengua

4. Completa les frases declinant correctament el participi, per tal de formar una construcció de
participi absolut:

a Imperator, _______________ (video, vidi, visum) hostibus, aciem instruxit.

b Hac oratione _______________ (habeo, habui, habitum), imperator in hostis equum

concitavit.

c Hasdrubal, _______________ (concito, concitavi, concitatum) equo, se in hostes immisit.

d Militibus _______________ (collaudo, collaudavi, collaudatum), dux praemia assignavit.

e Romani, impetu _______________ (facio, feci, factum), celeriter hostes perturbaverunt.

f _______________ (intericio, -ieci, -iectum) aliquot diebus, legati ad Caesarem reverterunt.

5. Llegeix el text i contesta’n les preguntes:

La curiositat de Plini el Vell
Plinius iunior hoc factum narrat de avunculo suo Plinio seniore. Is Vesuvium ascendere
cupiebat, ut a proximo eruptionem spectaret, sed accepit codicillum Rectinae, Casci uxoris,
territae imminenti periculo –nam eius villa Vesuvio subiacebat. Ea orabat, ut ex hoc discrimine
se servaret.
Tunc avunculus meus vertit consilium et ad vicum properavit, ut non solum Rectinae sed
etiam ceteris civibus illius pagi auxilium praestaret. Iam cinis calidior et densior incidebat,
iam pumices quoque nigrique lapides, sed ille, sine cunctatione, dixit portitori: «Properemus,
atque dii adiuvent nos!».

a A hoc factum, hoc fa de determinant o pronom? ________________

b L’adjectiu calidior està en grau ________________

c Properemus és un subjuntiu amb valor ________________

d Vesubium és un CD de ________________

e A la proposició ut a proximo eruptionem spectaret, ut té un valor: ________________

f Rectinae té una aposició que és ________________

g Nam és una conjunció ________________.

h Dels verbs cupiebat i accepit, el que està en imperfet d’indicatiu és ________________

i El subjecte de orabat és ________________

j A la proposició ut ex hoc discrimine se servaret, ut té un valor: ________________

k Ceteris civibus illius pagi fa la funció de ________________

l A la proposició ut non solum Rectinae sed etiam ceteris civibus illius pagi auxilium

praestaret, ut té un valor: ________________

m Morfològicament, imminenti és un participi de: ________________

n Territae és un participi que concorda amb: ________________

o El subjecte de adiuvent nos és ________________

197
 Unitat 13 · Llengua
5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 134
1. a Si haec enuntiatio vera non est, sequitur ut falsa
sit. / Si aquesta afirmació no és vertadera, se segueix
que és falsa. b Epicurus discipulos hortabatur ut
amicitiam omnibus rebus humanis anteponerent. /
Epicur exhortava els seus que anteposessin l'amistat
a totes les coses humanes. c Romulus legatos circa
vicinas gentes misit, ut societatem connubiumque
novo populo peterent. / Ròmul va enviar ambaixadors
als pobles veïns, per tal que demanessin el pacte i el
dret de matrimoni al nou poble. d Irata Diana fecit
ut Acteoni cornua in capite nascerentur et a suis
canibus consumeretur. / La irada Diana va fer que a
Acteó li nasquessin banyes al cap i que fos consumit
pels seus gossos. e Ego hodie faciam ut hic senex sibi
uxorem poscat. / Jo avui faré que aquest vell demani
muller. f Ante senectutem curavi ut bene viverem; in
senectute, ut bene moriar. / Abans de la vellesa em
vaig preocupar de viure bé; a la vellesa, de morir bé.
Pàgina 135
2. a Que feliç que soc! (adverbi) b El riu era tan alt
que no es podia travessar a peu (consecutiu). c La vida
no és com creus. (comparatiu) d Quan Pompeu va fer
el discurs, es va aixecar Clodi. (temporal) e Pompeu,
quan va veure la seva cavalleria foragitada, va marxar
de la formació. (temporal) f El sol crema de tal manera
que les herbes tenen set. (consecutiu) g Els miralls es
van inventar perquè l’home es conegués a si mateix.
(final) h Quan rebo cartes, m’alegro molt. (temporal) i
Escipió va manar als ambaixadors que travessessin el
riu. (completiu) j Els soldats van anar immediatament
cap a l’estendard tan aviat com Cèsar els va cridar.
(temporal) k Quan es va donar el senyal amb la tuba,
els soldats van córrer cap a les armes. (temporal) l
Tal com sembris, així colliràs. (comparatiu) m Numa
Pompili va crear el col·legi de les vestals i va manar que
vigilés el foc sagrat de Vesta. (completiu) n El discurs
d’aquest orador és tan fosc que ningú no hi entén res.
(consecutiu) o Ulisses va incitar Aquil·les a participar
en la guerra de Troia. (completiu/final) p Al primer
encontre les forces romanes van ser fins a tal punt
superiors que no només van vèncer en la formació, sinó
que van perseguir els enemics que havien bandejat
fins al campament. (consecutiu) q Aquells van fer
un atac contra els cavallers de Pompeu amb tanta
força que cap d’ells no va quedar dret. (consecutiu)
r Les coses són com t’explico. (comparatiu) s Curió
anima els seus a posar tota l’esperança en la virtut.
(completiu/final) t Els oradors llatins demanaven del
198
senat que o enviessin ajut o els deixessin agafar les
armes ells mateixos. (completiu. u Els comerciants
van a altres terres per comprar o vendre diverses
mercaderies. (final) w Àtic parlava grec de tal manera
que semblava nascut a Atenes. (consecutiu) x Cèsar
adverteix Dumnòrix que en el futur eviti qualsevol
sospita. (completiu).
3. a Galli timebant ne Caesar veniret (substantiu). Els
gals temien que no vingués Cèsar. b Lex permittit ut
furem noctu liceat occidere (substantiu). La llei permet
que sigui lícit de matar un lladre de nit. c Imperavit
Gaditanis ut facerent naves longas decem (substantiu).
Va manar als gaditans que fessin deu naus llargues.
d Hostes victi celerrime fugerunt ne caperentur (final).
Els enemics vençuts van fugir molt ràpidament per no
ser agafats. e Caesar legato dixit ut noctu iter faceret
(substantiu). Cèsar va dir al seu ambaixador que fes
el camí de nit. f Missi sunt delecti milites cum Leonida,
Lacedaemoniorum rege, ut Thermopylas occuparent
(final). Van ser enviats soldats escollits amb Leònides,
per ocupar les Termòpiles. g Latini a Romanis exige-
bant ut unus consul ex eorum, alter ex Romanorum
populo crearetur (substantiu). Els llatins exigien dels
romans que un dels cònsols procedís d’ells, i l’altre,
del poble romà. h Senones Galli multitudine ingenti ad
Clusium venerunt, ut legionem Romanam castraque
oppugnarent (final). Els sènons van anar a Clúsium en
una multitud ingent, per tal d’assetjar la legió romana
i el campament.
4. a En aquesta situació tan greu us animem a ser
prudents. b Luci va viure tant de temps a Sicília que,
quan va tornar a Roma, ningú no el reconeixia. c
Després del discurs d’Antoni la plebs va quedar tan
encesa que tots van córrer a les cases de Brut i Cassi
per cremar-les. d Els soldats van lluitar amb tanta
força i virtut que van fer fora els enemics. e Els soldats
són tan forts que sempre guanyen. f Era una condició
excessiva demanar que Cèsar marxés d’Arímini. g Cèsar
envia a Gai l’ambaixador Fabi, per tal que porti la legió
a la frontera dels atrèbats. h De sobte es va aixecar
una tempesta tan gran que cap nau no podia seguir
el seu curs. i Els centinelles vigilaven la plana molt
atentament per tal que els enemics no s’apoderessin
del campament. j En època de Marc Antoni hi va haver
una pestilència tan gran que després de la victòria
sobre els perses a Roma i per Itàlia i les províncies la
major part dels homes i gairebé totes les tropes de
soldats morien de fluixesa. k Els soldats lluiten per
defensar la seva pàtria.
5. Anníbal, general cartaginès, havia estat vençut a
Zama, ciutat d’Àfrica. Al cap d’uns anys, per tal d’evitar
els paranys dels enemics, va fugir de la pàtria i va viure

en molts llocs. Finalment es va adreçar davant de
Prúsia, rei de Bitínia, per tal de fer una vida tranquil·la
en una regió tan remota. A més Prúsia va donar a
Anníbal un baluard, que tenia moltes portes, per tal
que l’hoste tingués fàcil la possibilitat de fugir. Però un
dia els ambaixadors de Prúsia, sopant amb el cònsol
Flamini, van fer esment d’Anníbal i van obrir el seu
refugi al regne de Prúsia. L’endemà tres ambaixadors
dels romans van navegar a Bitínia i van demanar al
rei que els lliurés Anníbal. Però Prúsia s’hi va negar
per no violar el dret d’hospitalitat. Aleshores els
ambaixadors, amb un petit nombre d’homes armats,
es van adreçar corrents al baluard on vivia el terrible
enemic dels romans. Però un dels esclaus, que era a
prop de la finestra, va anunciar a Anníbal l’arribada
dels soldats: ja havien envoltat el baluard. Ell, per tal
de no caure a les mans dels enemics, es va prendre un
verí, que sempre portava amb ell, i immediatament va
lliurar l’ànima.
Pàgina 137
6. a traditis armis: lliurades les armes / b exercito
inimico fugato: posat en fuga l’exèrcit enemic /
c his rebus cognitis: conegudes aquestes coses /
d paucis diebus interiectis: transcorreguts pocs dies
/ e obsidibus acceptis: presos els ostatges / f re
frumentaria comparata: fet l’abastament de blat /
g illis rebus nuntiatis: anunciades aquestes coses.
7. a Remo occiso a fratre, nova urbs condita fuit. Mort
Rem pel seu germà, va ser fundada una nova ciutat.
b Alpibus ab exercitu Hannibalis superatis, Italia
propter metu tremuit. Travessats els Alps per l’exèrcit
d’Anníbal, Itàlia va tremolar de por. c Navibus a procella
deletis, nautae omni spe deiecti erant. Destruïdes les
naus per la tempesta, els mariners havien perdut tota
esperança. d Sub terra condita arca cum aureis nummis,
piratae pecuniam non invenerunt. Amagat el bagul
a terra amb monedes d’or, els pirates no van trobar
els diners. e Consulibus propter victoriam laudatis,
populus deis gratias agit. Un cop lloats els cònsols per
la victòria, el poble va donar gràcies als déus.
8. a Hostibus victis, consul triumphum egit. b Proelio
commisso, acriter pugnatum est. c Labienus, Caesaris
epistula accepta, iter acceleravit. d Romani, expulso
Tarquinio, duos consules creaverunt. e Hannibal,
flumine superato, castra apud urbem posuit.
9. Oriente sole, callus canit. / Galli cantu audito,
Paulis e lecto surgit. / Prandio peracto, puer ad
scholam properat. / Auditis magistri verbis, puer cum
amicis ludit. / Animo cum amicis recreato, Paulus
cum parentibus cenat. / Adveniente somno, Paulus
recumbit.
Unitat 13 · Llengua
10. a Gladiadors: agitator, gladiator, victor. /
Magistratures: censor, dictator, quaestor. / Arts: color,
marmor, sculptor. b Guerra: acies, agmen, bellum,
castra, dimico, fortis, militia. / Oratòria: facundus,
orator, eloquentia, vox. / Camp: ager, agrestis, aro,
colo, villa.
11. a Urbs breviter recepta est, neglectis custodiis die
festo. b Democritus, visu amisso, alba et atra discernere
non poterat. c Postero die, contione advocata,
temeritatem cupiditatemque militum reprehendit.
d Legiones Romanae, hostibus superatis, domum
revertunt. e Caesar, res frumentaria comparata, ad
Ariovistum contendit. f Repente, patefactis Fidenarum
portis, erumpit ingens multitudo ignibus armata.
g Cassivellaunus, hoc proelio nuntiato, legatos de
deditione ad Caesarem mittit.
12. La inscripció diu: Ludovico Magno LXXII annos
regnante dissociatis repressis conciliatis gentibus
quartet ecennali pax bello conjuratis terra marique
parta 1715.
La seva traducció és: Quan Lluís el Gran (= Lluís XIV)
feia 72 anys que regnava, reprimides les nacions que
van trair l’aliança i reconciliades les que s’havien unit
per mitjà d’un jurament durant una guerra de quatre
decennis, es va fer la pau per terra i mar, l’any 1715.
13. a Mentre els sacerdots pregaven als déus per
la salvació de la ciutat, les dones s’arrencaven la
cabellera. b Tot i que els ciutadans tenien una gran
esperança, tanmateix els cònsols no administraven
bé la república. c Pitàgores va anar a Itàlia durant el
regnat de Tarquini el Superb. d Els gals van prendre
la decisió de marxar de la ciutat, per exhortació de
Vercingètorix. e Vaig agafar les armes contra uns
lladres molt cruels, per exhortació teva. f Amb el canvi
de govern, sovint els pobres no canvien res més que el
nom del senyor. g Cèsar no va poder assetjar la ciutat a
causa de l’extensió del fossat i de l’alçària de la muralla,
malgrat que la defensaven pocs. h Mogut per aquestes
notícies i aquestes cartes, Cèsar va allistar dues noves
legions a la Gàl·lia Citerior i, a l’estiu, va enviar com a
ambaixador Quint Pedi a la Gàl·lia ulterior.
Pàgina 138
14. a Catilina va anar a Etrúria no resistint-s’hi ningú
(sense cap oposició). b Estant presents tots els
senadors, el cònsol va pronunciar el discurs (en
presència de tots els senadors). c Feta la guerra, Cèsar
va portar l’exèrcit al campament d’hivern (després de
la guerra). d Jugurta, perduts els amics, era mogut per
diversos dubtes (sense amics). e L’Edat d’Or va florir
regnant Saturn (sota el regnat de Saturn). f Cèsar,
esperonat el cavall, va irrompre al mig dels enemics
199
 Unitat 13 · Llengua
(esperonant el cavall). g Ajudant-nos els déus, ho
farem tot (si els déus volen). h Perduda l’esperança
de victòria, Pompeu va fugir de la formació (sense
cap esperança de victòria). i El cònsol, protegit el
campament, va posar-hi centinelles (un cop protegit
el campament). j Passats pocs dies, vam abandonar
Roma (al cap de pocs dies).
15. a Rebuda la fidelitat dels ciutadans, els cònsols
van començar a governar la república. b Feta aquesta
guerra i vençuts aquests enemics, els soldats van anar
a Roma triomfants. c El general, ocupada la ciutat,
hi va enviar una protecció i va col·locar vigilants a
les muralles, havent posat l’exèrcit al campament.
d Trencades les naus a causa de la tempesta, es va
perdre l’esperança de salvació i molts nàufrags van
ser engolits per les onades. e Cèsar, fetes dues grans
guerres en un sol estiu, va portar els sèquans al
campament d’hivern. f Com que els enemics estaven
dormint, els romans penetren al campament. g Cèsar,
havent explorat les regions, treu totes les tropes dels
campaments. h Cèsar, amb la situació organitzada,
mana bastir un pont poc per sobre d’aquell lloc pel
qual abans havia fet passar l’exèrcit. i Els enemics,
cremats tots els llogarrets i edificis, es van adreçar al
campament de Cèsar. j Al cap de pocs dies, Sext Tarquini
s’adreça a Col·làcia amb un company. k Jugurta, rebut
el missatge contra esperança, envia el seu fill i dos
familiars al senat. l Un cop mort Numa, Tul·le Hostili
va ser nomenat rei. m Var, esperonant els veterans, va
ser el primer a entrar al bosc. n Els enemics, coneixent
la situació, cremen Lutècia i tallen els ponts d’aquesta
ciutat. o Feta aquesta exhortació als soldats, es porta
una flota a la guerra. p Presa la ciutat, el general
va repartir el botí entre els soldats. q Els enemics,
havent creuat el riu, estableixen el campament. r Els
helvecis, rebutjant la nostra cavalleria, disposats en
formació, es van apropar a la nostra primera formació.
s August, després de dinar, amb els peus al descobert,
descansava una mica, amb la mà posada sobre els ulls.
t Bes, fet el sacrifici ritualment als déus de la pàtria,
discutia amb els amics sobre la guerra. u M. Claudi
Marcel, a causa d’una tempesta, va ser engolit per les
onades. v En fer-se de dia, Cèsar va veure Bretanya a
l’esquerra. w A Macedònia Filip, un cop mort Antígon,
va agafar el regne i a Àsia, assassinat Seleuc, va ser
nomenat rei Antíoc. x Seguint de prop les cohorts, el
primer a atacar va ser Vibi Acceu.
Pàgina 139
16. a Mentre tronava o hi havia llamps, no era lícit de
celebrar comicis del poble. b Els atenesos de vegades
es van penedir d’haver enviat a l’exili Temístocles.
c Xenòcrates, preguntat per algú per què callava,
200
sol, en un banquet, va respondre: «De vegades m’he
penedit de parlar; de callar, mai». d Que ningú no
s’avergonyeixi d’ignorar moltes coses; ningú no ho sap
tot. e No era permès als tribuns de la plebs d’entrar
a la cúria. f No va passar per alt a Cèsar com era de
difícil de fer totes aquestes coses. g Res, com s’esdevé
moltes vegades, no passarà contra l’opinió. h Comet
dues culpes aquell que no es penedeix de la culpa.
i Així que es va fer de dia, els soldats van anar a un lloc
obert i van inspeccionar els llocs del voltant.
17. a Sempre em recordaré de la teva benevolència.
b La meitat d’una tasca és haver-la començat bé. c
El poble romà s’ha recordat dels meus benifets cap
a la república. d En començar a venir freqüents
ambaixades de ciutats a Domici, es va anunciar que
estava present Escipió amb les seves legions. e Van
començar a tornar a aquell lloc del qual havien marxat.
f Els cavalls que portaven Darios, ferits per llances i
esverats pel dolor, van començar a colpejar el jou i a
fer caure el rei del carro. g En haver-hi cada dia grans
despeses, van començar a faltar diners. h El cònsol
manava als romans que recordessin que aquell dia
lluitaven per una ciutat romana lliure. i Alexandre de
Macedònia, havent començat a fer grans coses des
dels primers anys, va morir amb trenta-tres anys. j Els
vells es recorden gustosament del passat. k Un esclau
recordava cada dia a Filip, rei de Macedònia: «Recorda
que ets un home». l Senadors, escolteu, demano, allò
que diré sense que m’agradi. m En dir els participants
d’una naumàquia: «Salut, emperador, els que van a
morir el saluden!», Claudi va respondre: «Salut també
a vosaltres!». n M. Ciceró, en sopar a casa de Damasip,
i en dir-li aquell, mentre li servia un vi de poca qualitat:
«Bebeu aquest Falern; té quaranta anys», va dir: «Els
porta bé».
Pàgina 140
DEL LLATÍ AL CATALÀ
18. a flammam: flama / b applicare: aplicar /
c applanare: aplanar / d vaccam: vaca / e attonitum:
atònit / f guttam: gota / g litteram: lletra / h grunnire:
grunyir / i pannum: pany / j annum: any / k carrariam:
carrera / l accendere: encendre / m carricare: carregar
/ n opportunitatem: oportunitat / o corrigere: corregir
/ p appellare: apel·lar / q ferrarium: ferrer / r currere:
córrer / s drappum: drap / t accusatorem: acusador
/ u ferrum: ferro / v occupare: ocupar / w occurrere:
ocórrer / x siccum: sec / y opprimere: oprimir /
z supplicare: suplicar / a grammaticam: gramàtica /
b attendere: atendre.
Com es pot veure, les consonants dobles s’han
simplificat.
19. S’ha conservat: metallum > metall, pullum > poll,

alligare > lligar, capillum > cabell, decollare > collar.
/ Ha desaparegut: mellem > mel. / S’ha transformat
en l·l: maxillam > maxil·lar, illuminare > il·luminar,
expellere > expel·lir, mollem > mol·lície, collocare >
col·locar, folliculum > fol·licle, illaesum > il·lès.
Pàgina 141
LLATINISMES
20. a Els prejudicis de vegades queden incrustats en
les societats per saecula seculorum. b El govern de
Londres va pactar amb el d’Edimburg un referèndum
per a l’autodeterminació d’Escòcia. c No et vaig avisar
que avui teníem una reunió. Si no l’has preparada, no cal
que t’excusis: mea culpa. d El superàvit pressupostari
permetrà augmentar el 5% el sou dels funcionaris per
a l’any que ve. e L’equip de futbol rep el seu rival amb
tres dies d’antelació i, per a més inri, en horari matinal.
f Deixar-se un accent en una redacció és peccata
minuta en comparació amb escriure malament el verb
haver.
Anàlisi
Dux (S) exercitum (CD) ad muros (CCLloc) duxit (V) ut
(conj. final) milites (S) hostes (CD) repellerent (V). El
general va portar l’exèrcit a les muralles per tal que els
soldats foragitessin els enemics.
Pàgines 142 i 143
TEXTOS DE LES PAAU
LA GUERRA DE LES GÀL·LIES
Els helvecis devasten el país (I,5)
Després de la mort del general els helvecis intenten fer
allò que havien decidit. Incendien les seves ciutats en
nombre de dotze, els llogarrets en nombre de quatre-
cents i la resta d’edificis privats, i cremen tot el blat.
Deixa Labiè al capdavant de la fortificació i ell corre
cap a Itàlia per reunir legions (I, 10)
Per aquests motius, deixant el govern de les
fortificacions que havia fet al seu legat Tit Labiè, ell
mateix en persona a grans jornades torna a Itàlia, on
allista dues legions; en treu de les casernes tres més
que hivernaven als voltants d'Aquileia.
Cèsar col·loca una legió prop d’un punt quasi
equidistant entre els campaments (I, 43)
La plana era gran i en ella hi havia un tumult de terra
suficientment gran. Aquest lloc es trobava a gairebé
la mateixa distància del campament d’Ariovist i de
Cèsar. Cèsar va col·locar la legió que havia transportat
a cavall a dos-cents passos d'aquell turó.
Unitat 13 · Llengua
Primer distribueix la tropa al riu i, a continuació,
fortifica el campament (II, 5)
Hi havia un pont en aquell riu. Allà va situar el lloc de
guàrdia i a l'altra part del riu hi deixa el lloctinent Q.
Tiburi Sabí amb sis cohorts; ordena que s'atrinxeri el
campament amb una estacada de dotze peus d'alt i
una fossa de divuit peus.
Cèsar ordena a les tropes que passin el pont i sorprèn
l’enemic al riu (II, 10)
Cèsar passa el pont amb tota la cavalleria, els foners i
fletxers, i va contra ells. En aquell lloc lluiten amb gran
valor. Els nostres van matar un gran nombre d'enemics
al riu, i a força de dards van rebutjar els altres.
Després d’haver estat repel·lits, els enemics fugen
amb tanta precipitació que sembla que siguin per tot
arreu (II, 19)
Rebutjats i expulsats aquests fàcilment, amb velocitat
increïble van venir corrent fins al riu, de manera que
gairebé alhora els enemics semblaven ser al bosc, al
costat del riu i a les nostres mans. Amb la mateixa
rapidesa es van dirigir cap al nostre campament i cap
als que hi treballaven.
Cèsar demana hostatges i fa salpar les naus (IV, 36)
El mateix dia, els missatgers de pau enviats pels
enemics, als quals Cèsar havia duplicat el nombre
d'ostatges, van venir a Cèsar. Va salpar poc després
de la mitjanit; totes les naus van arribar incòlumes al
continent.
Cèsar, després d’haver pres hostatges, decideix
tornar en dos combois (V, 22)
Presos els ostatges, condueix de nou l'exèrcit cap al
mar i troba les naus reparades. Tirades a l'aigua les
naus, decideix portar l'exèrcit en dos combois perquè
tenien un gran nombre de captius.
Cèsar envia un missatge a M. Crassus (V, 46)
Rebuda aquesta carta aproximadament a les onze,
tramet després avís al qüestor Marc Cras, que tenia les
seves casernes als bel·lòvacs, a una distància de vint
milles. Li mana que es posi en camí a mitjanit amb la
seva legió i vingui a corre-cuita.
Cèsar ordena la retirada (V, 50)
Amb la primera llum, la cavalleria dels enemics
s'acosta al campament i entaula el combat amb
els nostres genets. Cèsar ordena que els genets es
repleguin i es retirin al campament; alhora ordena que
el campament sigui fortificat per tot arreu amb una
estacada molt alta.
Descripció de l’animal anomenat ur (VI, 8)
Hi ha una tercera espècie d'aquests, els que es diuen
urs. Aquests són de grandària una mica inferior
201
 Unitat 13 · Llengua
als elefants, bous d'aspecte tant pel color com per
l'estructura. És pròpia d'ells una gran força i una gran
velocitat, i no respecten ni home ni fera que han vist.
Labiè marxa a Lutècia (VII, 57)
Labiè marxa amb quatre legions a Lutècia. Aquesta,
que estava situada en una illa del riu Sena, és la ciutat
dels parisencs. En conèixer els enemics l'arribada de
Labiè, es van reunir grans tropes de les ciutats veïnes.
Cèsar persegueix Vercingètorix (VII, 68)
Fugada tota la cavalleria, Vercingetòrix va retirar les
seves tropes i, sense aturar-se, va començar a marxar
cap a Alèsia. Cèsar, conduïda la impedimenta al turó
més proper, l’endemà va fer el campament al costat
d’Alèsia i hi va col·locar guardes.
LA GUERRA CIVIL
Cèsar va cap a Arimin [Ariminum, -i] i allí rep la visita
del jove Luci Cèsar (I, 3)
Coneguda la voluntat dels soldats, es dirigeix a Rímini
amb aquesta legió i allí troba els tribuns de la plebs
que s'havien reunit amb ell. Fa venir les altres legions
dels campaments d'hivern i els mana seguir-lo. Hi acut
el jove Luci Cèsar.
Previsions tàctiques i logístiques de Cèsar (I, 18)
Cèsar va unir aquestes corts al seu exèrcit i deixa
marxar lliure Atti. Cèsar va decidir els primers dies
fortificar el campament amb grans obres, portar blat
dels municipis veïns i esperar la resta de les tropes.
Cèsar arriba a Bríndisi, però abans envia els soldats
de Domici des de Corfini [Corfinium, -ii] (I, 25)
Lliurades aquestes instruccions, es dirigeix Cèsar a
Bríndisi amb sis legions, tres de veteranes i la resta
formades amb la nova lleva i completades durant el
camí, ja que havia enviat immediatament des Corfini a
Sicília les cohorts de Domici.
La falta d’aliments i les penalitats disminueixen
l’efectivitat del nostre exèrcit (I, 52)
Les forces dels soldats disminuïen per l'escassetat de
blat i cada dia augmentaven les dificultats; no s'havia
produït cap canvi de circumstàncies i els nostres
estaven aclaparats per una gran escassetat d'allò més
imprescindible.
Petreu i Afrani es veuen obligats a resoldre el
problema d’abastiment d’aigua (I, 73)
Conegut això, Petreu i Afrani disposen places properes
de soldats de cavalleria i comencen a aixecar tanques
des del campament fins a l'aigua per poder abastir-
202
se d'aigua dins de la fortificació. Petreu i Afrani es
reparteixen aquesta feina entre ells.
Curió [Curio, -onis], posa el legat Gai Canini Rèbil al
lloc de comandament (II, 24)
Curió envia al davant Marci amb les naus a Útica; ell
es dirigeix al mateix punt amb l'exèrcit i després d'una
marxa de dos dies, arriba al riu Bagrada. Deixa allà el
legat Canini Rèbil amb les legions.
Curió, havent estat aclamat general per l’exèrcit,
acampa als voltants d’Útica (II, 26)
Després d'aquestes accions Curió es retira al
campament del Bagrada i per aclamació de tot l'exèrcit
és proclamat imperator, i l'endemà condueix l'exèrcit a
Útica i estableix el campament prop de la ciutat.
La nostra cavalleria derrota els númides [Numidae,
-arum], acampats en desordre (I, 38)
Els nostres genets durant la nit ataquen els enemics
sense que aquests se n'adonessin. En efecte, els
númides per un costum propi dels bàrbars, havien
acampat dispersos sense cap ordre. Els nostres en
maten gran nombre mentre dormien.
Cèsar torna les naus a Bríndisi, posant al capdavant
de l’operació Fufi Calè [Calenus, -i] (III, 8)
Exposats els soldats, les mateixes naus són enviades
per Cèsar a Bríndisi de nit, perquè les altres legions i la
cavalleria poguessin ser transportades. S'encarregava
d'aquesta missió el legat Fufi Calè.
Cèsar refrena la cavalleria enemiga a Dirraqui
[Dyrrachium, -ii] (III, 58)
Cèsar, per tal d’immobilitzar la cavalleria de Pompeu
a Dirraqui, va tancar els accessos i va posar fortaleses
en aquells llocs. Pompeu, després d’alguns dies, va fer
tornar a entrar la seva cavalleria amb naus dintre de
les fortificacions.
Disposició de les tropes de Cèsar i Pompeu (III, 88)
Hi havia a l'ala esquerra les dues legions lliurades per
Cèsar, al principi de la discòrdia; una d'elles es deia
primera, una altra tercera. En aquell lloc hi havia
Pompeu. Manava el centre de la formació Escipió amb
les legions de Síria.
 Unitat 13 · Llengua

5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

1. a laedantur b nosceret c deligant d accipiat e occu-
paret.
2. a comparatiu b substantiu c substantiu d final
e temporal f comparatiu g final h substantiu
3. a Omnibus profectis, tamen ego te exspectavi. /
b Urbem Romam condiderunt Troiani qui, Aenea duce,
profugi vagabantur. / c Caesar, prima luce productis
omnibus copiis, duplici acie instituta, auxiliis in medium
coniectis, quid hostes consilii caperent, exspectabat. /
d Depopulata Gallia, Cimbri finibus nostris excesserunt.
/ e At barbari, consilio Romanorum cognito, praemisso
equitatu, nostros navibus egredi prohibebant. /
f Mortuo Caesare, Romani speraverunt libertatem
recuperari posse. g Caesar, exploratis regionibus
albente caelo, omnes copias castris educit.
4. a visis b habita c concitato d collaudatis e facto
f Interiectis.
5. a Determinant. b comparatiu. c subjuntiu amb
valor imperatiu. d ascendere. e final. f Casci uxoris.
g explicativa o causal. h cupiebat. i Ea. j substantiu.
k CI. l substantiu. m present. n Rectinae. o Dii.

203
14 Llengua

1 Les competències de la unitat 206

1.1 Competències bàsiques 206
2 Programació d’aula 207
3 Orientacions didàctiques 208
4 Test d’autoavaluació 210
5 Solucionari 213
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 213
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 218
 Unitat 14 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Reconèixer diferents tipus de subordinades i les maneres d’expressar-les.

nominal i CC: Buscar sinònims adequats per a una paraula.
verbal CL: Conèixer la categoria del nombre i veure la concordànça que implica entre subjete i verb.

Del llatí al CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
català catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex en
llatina una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Identificar els principals episodis de la història de Roma tal com s’expliquen en un epítome.
context CI: Traduir correctament un text amb l’ajuda de notes explicatives sobre el seu contingut.

206
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Identificar els valors de cum. 1. Els valors de cum 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1 CL

S2 2 CC
3

S3 Reconèixer verbs impersonals. 2. Els verbs irregulars 8, 9, 10, 11, 12, 13 1 CL

S4 2 CC
S5 3
S6
S7
2 Programació d'aula

S8

S9 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (VII) 14, 15 6 CL
al català. Llatinismes: àmbit jurídic, 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. socioeconòmic i polític 9

S10 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 153 3 CL
en l’oració. CC

S11 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 154 1 CL
S12 i 155 2 CC
S13 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 14 · Llengua

207
 Unitat 14 · Llengua

3 Orientacions didàctiques

Els valors de cum

Explicarem que la forma llatina cum, en les llengües romàniques, ha donat origen a una
preposició. Però en llatí hi havia un cum que funcionava com a conjunció subordinant. Sembla
ser que el seu origen està en formes del relatiu i en els autors arcaics apareix la forma quom, que
delata aquest origen.

Presentarem un a un els valors de cum, distingint entre adverbi, preposició i conjunció. Podem
passar als alumnes aquest esquema, que els pot ajudar a memoritzar els valors de cum:

forma quan va amb... és es tradueix per

substantiu en ablatiu preposició amb

indicatiu conjunció subordinant quan...

en + infinitiu
imperfet
cum històric de present gerundi
-re-
perquè

cum + en + haver +
verb participi
subjuntiu plusquam.
cum històric de passat havent +
-isse- participi

perquè

Farem igualment les activitats que es proposen, per
consolidar amb la pràctica els valors de cum que hem
estudiat.
Els verbs irregulars
Estudiarem els més importants en tots els temps
d’indicatiu, en infinitiu i en participi, quan n’hi ha. En
canvi, deixarem el subjuntiu per al curs que ve, ja que
en aquest curs no es tracta el subjuntiu.
Farem un parell de precisions sobre aquests verbs, a
més del que es diu en el llibre:
• El verb fio és regular en totes les seves formes –
excepte l’infinitiu, fieri–, com un verb de la 4a.
conjugació. S’utilitza habitualment com la veu
passiva del facio.
• El verb prosum està format amb el preverbi prod-
. La -d final del preverbi es conserva si la forma
corresponent del verb sum comença per vocal, però
desapareix si comença per s- o f-.
• Els verbs eo i fero tenen un nombre considerable de
verbs compostos –per exemple, exire = ex + ire =
sortir.
Podem indicar que el verb fero és molt productiu i
ha donat, per exemple, totes aquestes paraules, si
tenim en compte també els derivats:
• fèrtil, fertilitat, fèretre / ablació, ablatiu / antelació
/ circumferència / conferir, conferència, col·lació
/ deferència, delatar, delació, delator / diferir, (in)
diferència, dilatar, dilatació, dilació / inferir, il·latiu
/ interferir, interferència / oferir, oferiment, oblació,
oferir, oferta / preferir, preferent, prelat, prelatura
/ proferir / referir, referent, referència, referenciar,
relatar, relatiu, relació, relacionar / patir, patiment /
transferir, transferència, traslladar, trasllat, translació.
• aqüífer, argentífer, aurífer, conífera, fructífer, mortífer,
mamífer, petrolífer, salutífer, signífer, somnífer,
soporífer
• proliferar, vociferar, fortuït, fortuna, infortuni.
Com hem fet amb tots els temes, aquí també farem els
exercicis i les traduccions que es proposen. Donarem
algun text per traduir a casa.
Al costat dels verbs irregulars, com a activitat
d’ampliació, podem presentar els verbs defectius.
Són defectius els verbs de conjugació incompleta.
En aquest sentit ho són tots aquells als quals manca
algun temps, tema, persona, etc. Però normalment
es consideren com a tals sols els que conserven
únicament algunes de les seves formes. Els més usats
són:

208

• Aio (dir). Només conserva: aio, ais, ait, aiunt (present,
encara que la forma ait també val com a perfet) i el
pretèrit imperfet d’indic. complet: aiebam,-s,-t,...
• Inquam (dir), inquis, inquit (diu/va dir), inquiunt.
• Quaeso, quaesumus (demanar), com a fórmula de
cortesia (semblant a si us plau).
• Salve, salvete; ave, avete (salutacions d’entrada);
vale, valete (salutació de comiat).
• Fari (parlar). Deponent, que conserva gairebé
únicament les formes: fatur, fando, fatus.
· Coepi (començar). Només té els temps del sistema
de perfecte.
• Memini (recordar); odi (odiar). Pràcticament només
tenen sistema de perfet, però amb valor del temps
corresponent del sistema de present.
Igualment, també podem fer un repàs dels verbs
impersonals, que són els següents:
• els que indiquen fenòmens meteorològics: pluit
(plou), tonat (trona), ning(u)it (neva), grandinat
(calamarseja), lucescit (es fa de dia), etc.
• els de sentiment: miseret (compadir-se), pudet
(avergonyir-se), paenitet (penedir-se), taedet (estar
fastiguejat), etc.
Unitat 14 · Llengua
• els de necessitat, conveniència, possibilitat, etc.,
com: oportet (és convenient), licet (està permès, es
pot), evenit (succeeix), etc.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi
Observarem con s’analitza l’oració de cum, a partir de
l’exemple que serveix de model. Després, analitzarem
l’oració que es proposa.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint alguns dels textos que es
propsen. Tots ells han sortir en alguna prova de les
PAAU a diverses comunitats espanyoles, dels darrers
anys.
209
 Unitat 14 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Conjuga els temps indicats del verb volo, vis, velle, volui:

Present Imperfet Futur imperfet Perfet

1a
Singular

2a

3a

1a
Plural

2a

3a

2. Completa aquestes oracions amb el subjuntiu corresponent:

vellet – essent – miseris – teneretur – rediisset – adiissent

a Cum ad me epistulam ________________, brevi tempore respondebo.

b Socrates, cum ________________ civitatis legibus obtemperare, maluit mortem oppetere

quam (= que) fuga vitam servare.

c Helvetii, cum ad Romanorum castra ________________, petebant ut sibi cibus daretur.

d Persae cum bello superiores ________________, apud Salaminam ab Atheniensibus victi

sunt.

e Cum Granici fluminis ripa a Persis ________________, Alexander duces ad consilium

convocavit.

f Dareus cum ex Europa in Asiam ________________, magnam classem comparavit ut

Graeciam rursus peteret.

3. Indica en quines oracions hi ha un cum històric:

a Difficile est tacere, cum doleas.

b Cum metus in urbe esset, senatus oratorem ad plebem misit ut animos conciliaret.

c Cum sis mortalis, quae sunt mortalia cura.

d Cum epistulam tuam legerim, in gravi aegritudine sum.

e Nunnulli homines, cum voluptatibus serviant, bestiis similes sunt.

f Equites Romani, cum Carthaginiesium equitatum circumdedissent, cuncti uno tempore

impetum fecerunt et tam strenue pugnaverunt ut ipsum ducem Hannonem occiderint.

210
 Unitat 14 · Llengua

4. Identifica la traducció correcta per a aquestes oracions:

1 Stultum facit Fortuna quem vult perdere.
a La Fortuna fa tornar boig aquell a qui vol perdre.
b El boig fa perdre aquell a qui vol la Fortuna.
c El boig fa que el vulgui perdre la Fortuna.
d La Fortuna fa que el boig la vulgui perdre.
2 Lucrum sine damno alterius fieri non potest.
a El dany no es pot produir sense un guany per als altres.
b El guany no es pot produir sense un dany per als altres.
c Els altres obtenen el guany no sense dany per a nosaltres.
d Nosaltres obtenim dels altres el dany que els produïm.
3 Ducunt volentem fata, nolentem trahunt.
a Els fats volen el qui porten; el qui no arrosseguen, no el volen.
b Els fats porten el qui vol; el qui no vol, l’arrosseguen.
c Els qui volen porten els fats; els qui no volen, els arrosseguen.
d El qui vol els fats, els porta; el qui no vol, els arrossega.
4 Ex quovis ligno non fit Mercurius.
a Una fusta qualsevol no fa un Mercuri.
b Un Mercuri qualsevol no es fa de fusta.
c Qualsevol no sap fer un Mercuri de fusta.
d Un Mercuri no es fa amb qualsevol fusta.
5 Qui pergit ea, quae vult, dicere ea, quae non vult, audiet.
a Qui insisteix a no dir el que vol, no sentirà el que vol.
b Qui insisteix a dir el que vol sentirà allò que no vol.
c Qui diu el que sent, insistirà a dir el que no vol.
d Qui vol el que diu, no sentirà el que vol dir.

5. Llegeix el text i contesta les preguntes:

Hèrcules captura el toro de Creta
Tum Eurystheus Herculi imperavit ut taurum quendam ferocissimum ex insula Creta vivum
referret. Ille igitur navem conscendit, et cum ventus idoneus esset, statim solvit. Cum tamen
insulae iam appropinquaret, tanta tempestas subito coorta est ut navis cursum tenere non
posset. Tantus autem timor animos nautarum occupavit ut paene omnem spem salutis
deponerent.
Post breve tempus summa tranquillitas consecuta est, et nautae, qui se ex timore iam
receperant, navem incolumem ad terram appulerunt. Hercules e navi egressus est, et cum ad
regem Cretae venisset, causam veniendi docuit (=li va explicar la causa de la seva vinguda).
Deinde ad eam regionem contendit quam taurus vastabat. Mox taurum vidit, et quamquam
res erat magni periculi, cornua eius prehendit. Tum, cum ingenti labore monstrum ad navem
traxisset, cum praeda in Graeciam rediit.

a Referret, esset, posset, deponerent, traxisset estan en mode: ________________

b Quendam és un determinant ________________

c De la llista appropinquaret, appulerunt, venisset, no està en subjuntiu: ________________

d Sintàcticament, insulae és un ________________

e A la proposició cum ad regem Cretae venisset, tenim una mostra de cum: ________________

211
 Unitat 14 · Llengua

f A la proposició ut taurum quendam ferocissimum ex insula Creta vivum referret, ut té un

valor: ________________

g Quam és un pronom relatiu que introdueix la proposició amb el verb ________________

i, dins d’aquesta proposició, fa de complement ________________

h A la proposició ut paene omnem spem salutis deponerent, ut té un valor: ________________

i Ad terram; ad regem Cretae; ad eam regionem; ad navem són CC de lloc que indiquen
________________

212
 Unitat 14 · Llengua

5 Solucionari Cassivel·laune, prop del riu Tàmesis. En arribar-hi,

observa que hi havia grans tropes d’enemics formades
a l’altra riba del riu. m En ser impedits per una multitud,
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat amb prou feines podien avançar. n C. Mari, en fugir de
tots els ports i totes les terres, va arribar a Àfrica. o En
Pàgina 145
agafar les armes ràpidament els nostres i ser superiors
1. a Quan rebo cartes teves, estic content. b La fortuna
en una batalla eqüestre, els enemics van apartar els
és de vidre: quan brilla, llavors es trenca. c Tots donem
seus de la lluita. p Cèsar, en arribar a Àsia, va trobar
fàcilment consells als malalts, quan tenim salut.
que Ampi intentava agafar diners a Efes del temple de
d Quan Enees havia deixat Dido, la reina es va suïcidar
Diana. q Els romans, en rebre dues derrotes a Hispània,
amb l’espasa del seu estimat. e Diògenes, quan tenia
van decidir ampliar l’exèrcit. r En beure àvidament el
set, bebia aigua d’un pou proper. f Quan arribaré a
ciclop molts gots, va jeure a terra i ràpidament va ser
Roma, t’escriuré. g Quan hagis vençut els enemics del
víctima d’un son pesant. s El general, en prendre els
poble romà, aleshores podràs celebrar el triomf. h Els
soldats dels enemics la nostra ciutat, la va destruir.
Decis veien les brillants espases dels enemics, quan
t En créixer les tempestes i els rius, els enemics van
irrompien en la formació d’aquests. i A l’hivern Cèsar,
romandre deçà del riu.
segons el seu costum, porta les legions al campament
d’hivern: quan s’apropava la primavera, va conduir
4. a En estar convalescent de fa poc, romandré
l’exèrcit de legions cap al setge, a gran velocitat.
a casa (causal). b L’endemà Anníbal ja pujava les
j Els soldats ja pujaven la muralla quan de sobte els
muralles amb escales, quan de sobte irrompen els
habitants van fer una sortida brusca. k Quan Cèsar
romans (temporal). c Les orelles, com que han de
va anar a Roma, Pompeu va abandonar la ciutat per
percebre el so, estan situades correctament a la part
pròpia voluntat i va fugir a Grècia.
dreta dels cossos (causal). d Com que hi ha moltes
coses que ens són adverses, deixem la ciutat (causa).
2. Els sinònims són: ait: dicit / belua: bestia / certo:
e Com que la solitud i la vida sense amics és plena de
disputo / crudelis: savus / eximius: egregius / ferunt:
paranys, la mateixa raó ens anima a buscar amistats
portant / metuo: timeo / opulens: dives / uxor: mulier
(causal). f Leònides, tot i que no esperava la victòria,
/ magnus: ingens.
tanmateix va lluitar fins a la mort (històric). g Encara
que els enemics superaven en nombre, tanmateix el
3. a Pirros, en assetjar Argos, va morir. b En arribar
nostre exèrcit els va foragitar (històric). h Com que els
Cèsar a la ciutat i posar-hi campaments, els nens i les
esclaus estaven malalts, no convenia donar-los tant
dones van demanar la pau als romans des de la muralla.
de menjar (causal). i Jugurta, encara que superava
c A la guerra Arquidam, general dels lacedemonis, en
tothom en glòria, tanmateix era estimat per tothom
veure els seus ja derrotats, va demanar per mitjà d’un
(concessiu). j Cras, quan entrava al fòrum, era saludat
herald els cossos dels morts. d Alexandre, en pujar
per molts (temporal). k Encara que vam arribar tard a
al tron, va sotmetre a la força diverses poblacions
casa, tanmateix ens vam aixecar d’hora per treballar al
estrangeres. e En estar a l’ala dreta les legions dotzena
camp (històric amb valor concessiu). l Van parlar amb
i setena, tots els nervis van anar al mateix lloc. f Ròmul
nosaltres i ens van lloar (adverbi). m Per què doncs, si
i els seus companys, com que no tenien dones, van
som inferiors als déus en la resta de coses, en forma els
decidir raptar les dones sabines. g Els germànics,
som iguals? (causal) n Quan les armes van sonar amb
en arribar a la confluència del Mosa i del Rin, es van
la primera trobada, un horror es va apoderar dels que
precipitar al riu i allà van ser abatuts per la por, el
ho veien (temporal). o Com que els germànics ens fan
cansament i la força del riu. h Pel mateix temps Domici
la guerra, prepararem la guerra i lluitarem en formació
va arribar a Macedònia; i en començar a venir a ell
(causal). p Amuli, en trobar Ròmul i Rem, mana que
freqüents delegacions de les ciutats, es va anunciar
siguin exposats (històric).
que estava present Escipió amb les seves legions.
i Cèsar, en vèncer els joves pompeians a Hispània a
5. Resposta personal.
prop de Munda en una batalla terrible, va perdonar els
amics i va posar fi als odis amb les armes. j En ser-li
6. a T. Quinctius, qui patriciae gentis erat, cum militiam
anunciat això a Cèsar, que intentaven fer camí per la
magna cum gloria egisset (històric), ruri vitam agere
nostra província, decideix marxar de la ciutat i s’adreça
constituit. b Cum male pugnatum apud Caudium
a la Gàl·lia ulterior i arriba a Ginebra. k Cèsar, en
esset (històric), Titius Veturius et Spurius Postumius
veure que els enemics eren als nostres campaments,
cum Samnitibus (CCComp.) pacem fecerunt. c Caesar
mana que comenci la batalla. l Cèsar, coneguda la
cum in ulteriorem Galliam venisset (històric), C.
decisió d’aquests, porta l’exèrcit a les fronteres de
Fabium legatum cum legionibus tribus (CCComp) in

213
 Hispaniam praemisit. d Cum Troia deleta esset (històric), Aeneas cum suis (CCcomp) in alienam
terram navigavit. e Cum in noctis tenebris Romam pervenissent (històric), omnes uxores domi
cum ancillis suis laborabant. f Cum Romae adhuc Ancus Marcius, ultimus rex Romanus, regnaret
(històric), Tarquinius, vir maxime dives, ex urbe cum coniuge (CCComp) Romam conmigravit.
g Vercingetorix, cum ad suos reverteretur (històric), proditionis insimulatus est, quod cum omni
equitatu (CCComp) discessisset. h Cum complicarem hanc epistulam (històric), noctuabundus ad
me venit cum epistula tua (CCComp) tabellarius. i Ulixes, cum sciret ad se oratores venturos esse
(històric), insaniam simulans, pileum sumspit et equum cum bove (CCComp) iunxit ad aratrum.

Pàgina 146
7. Ulisses esdevé «Ningú»
D’allà Ulisses va arribar al ciclop Polifem, fill de Neptú, al qual se li havia respost per l’àugur
Telèmon, fill d’Eurim, que anés amb compte per no ser encegat per Ulisses. Polifem tenia un ull al
mig del front i menjava carn humana. El qual, havent portat el ramat a la cova, va posar una mola
de pedra enorme a la porta i, tancant-hi Ulisses amb els seus companys, va començar a menjar-
ne alguns. Ulisses, en veure que no podia reprimir la seva crueltat i ferotgia, el va emborratxar
amb el vi que havia rebut de Maró, i va dir que es deia «Ningú». D’aquesta manera en cremar l’ull
amb un tronc roent, Polifem va convocar els altres ciclops amb el seu soroll per demanar ajut i els
va dir des de la cova que el tancava: «Ningú m’encega». Aquells, per la seva banda, creient que
ho deia per burlar-se dels germans, no en van fer cas. Però Ulisses va lligar els seus companys al
bestiar i ell a una estaca i d’aquesta manera tots van fugir de la cova.

Pàgina 150
8. La taula s’ha de completar així:
Present de Imperfet de
Present Imperfet Futur Passat
subjuntiu subjuntiu
mavult malebat malet maluit malit mallet
non vis non volebas noles noluisti nolis nolles
malumus malebamus malemus maluimus malimus mallemus
exis exibas exibis exivisti exeas exires
obeunt obibant obibunt obiverunt obeant obirent
fers ferebas feres tulisti feras ferres
afferimus afferebamus afferemus attulimus afferamus afferremus
anteferunt anteferebant anteferent antetulerunt anteferant anteferrent
aufero auferebam auferam abstuli auferam auferrem

9. a Valere malumus, quam dives esse. Preferim tenir salut que ser rics. b Inopes, potentem
dum volunt imitari, pereunt. Els desvalguts, quan volen imitar el poderós, cauen. c Viri boni
virtutem praeferunt divitiis. Els homes bons prefereixen la virtut a les riqueses. d Vox audita
perit, littera scripta manet. La veu escoltada desapareix, la lletra escrita roman. e Telum non
semper it eo, quo sagittarii cupiunt. L’arma llancívola no sempre va cap a aquell que volen els
arquers. f Dum venti secundi spirant, navis it. Mentre bufen els vents favorables, la nau avança.
g Pes signa refert maestusque redit in castra. El soldat d’infanteria retrocedeix i torna trist al
campament. h Antiquissimis temporibus defunctus noctu efferebatur. En temps antiquíssims el
mort era transportat de nit. i Periculum, quod nobis commune est cum ceteris, fortius feremus.
Suportarem millor el perill que ens és comú amb els altres. j Explorator tulit Hannibalem iam
Pyrenaeos transisse. L’explorador va dir que Anníbal ja havia travessat els Pirineus.

10. a ferris, b ferebatur, c ferri, d fereris, e ferimini, f ferreter, g latus sum, h lati estis.

11. Volo, nolo, malo

a No només per a nosaltres volem ser rics, sinó també per als fills, els propers, els amics i la pàtria.
b Voler el mateix i no voler el mateix, aquesta és l’amistat ferma. c És molt honest no voler fer
allò que és maldestre i dolent. d Timoleó va preferir ser estimat que ser temut. e Obeiran a la llei
divina i humana tots aquells que volen viure segons la natura. f És un benefici ser útil també als

214
que no volen. g Amb la vostra virtut i amb la voluntat
dels déus sereu grans i rics. h La majoria fluctuen entre
la por de la mort i els turments de la vida i no volen
viure, i no saben morir. i Escriuré breument allò que
penso que tu vols saber de les meves cartes. j Si comets
un error, no ho vulguis negar. k Poder fer mal i no voler
és una gran lloança. l No heu de jutjar, si no voleu ser
jutjats. m Els antics camperols preferien viure contents
amb una petita collita. n Voldria sobretot, senadors,
que la república estigués tranquil·la. o Pompeu Escipió
anima els soldats que, un cop obtinguda la victòria,
volguessin ser partícips del botí i els premis.
Eo
a Alexandre va instituir consultar l’oracle de Júpiter
Ammó. b La mort no oblidarà ningú. c Ariovist havia
travessat el Rin, no per pròpia iniciativa, sinó pregat
pels gals. d Alexandre Magne va morir el trenta-tresè
any de la seva vida. e A la tardor marxen els rossinyols,
a la primavera sempre tornen. f Les tropes d’Ariovist
no havien vist un sostre en catorze anys. g Després de
la mort d’Orgètorix els helvecis intentaven fer allò que
havien decidit, i sortien de les seves fronteres. h Tu
vine a casa amb mi. i A C. Hostili Mancí li van succeir
aquests prodigis a Hispània. j Demana-ho demà, es
donarà; ara marxa! k Alcibíades, quan era adolescent,
va ser estimat per molts. l Tots els condemnats
moren cadascú d’una manera diferent, una part en
un naufragi, una altra en una batalla. m Després de
quaranta anys de servei militar els legionaris tornaven
als seus camps. n Anava cada any a Roma i sempre
veia espectacles al teatre de Marcel. o Als nens que
anaven a l’escola els romans els solien donar vigilants.
Fero
a És millor patir injustícies que fer-ne. b No tot camp
que és conreat dona fruits. c Mai cap ciutat ha produït
tants poetes, tants oradors, tants filòsofs com Atenes.
d La virtut i el coneixement són riqueses que no pot
arrabassar cap lladre. e Per quina causa Darios va fer
la guerra als escites, potser ell no ho sabia. f Després
de la mort de Sardanàpal l’imperi va ser passat dels
assiris als medes. g El savi s’oblida de les injustícies
que li han estat fetes. h Després de la mort d’Asdrúbal,
l’exèrcit va portar l’imperi màxim a Anníbal. i És mesquí
preferir els diners a l’amistat. j La fortuna sovint ha
ensorrat aquell que havia enlairat. k Enni suportava els
dos pesos, que es consideren els dos més importants,
la pobresa i la vellesa. l No ajornis per a demà la feina
d’avui. m Els animals porten diverses utilitats als
homes: són útils en part per la força del cos; en part
per la llet i la carn; en part per les crineres i les pells.
n Timoteu, empès per l’odi d’una ciutat ingrata, es va
refugiar a Calcídia. o Els estults temen la sort, els savis
la suporten. p Resisteix amb un esperit equànime allò
que no pots canviar. q Si suportes moderadament
les coses favorables, també suportaràs fortament les
adverses. r Va ser portat pels soldats un botí immens.
Fio
a Allò que sorgeix ràpidament, es fa malbé ràpidament.
b No vulgueu allò que no es pot produir. c Allò que
està fet no pot esdevenir no fet.  d No facis al setembre
allò que s’ha de produir a l’abril. e Contra la força
no es pot fer res sense força. f Gràcies a l’esforç de
Ciceró es va descobrir la conjuració de Catilina. g Els
cabells es decoren amb pinces escalfades en la cendra.
h Calígula va menjar unes preciosíssimes perles
desfetes en vinagre. i Els ossos amansits aprenen a
saltar. j Es manifestaran totes les coses que ara estan
amagades. k El lucre no es pot produir sense dany
d’un altre. l A Roma amb el primer anunci de la derrota
es va produir una acumulació de gent al fòrum amb un
terror immens. m Qualsevol mal, quan neix, és vençut
fàcilment, en canvi quan ha arrelat esdevé sovint més
robust. n Com que no es produïa la fi de la pestilència,
el senat va decretar que els decemvirs consultessin
els llibres sibil·lins. o Amb l’esforç dels nostres Cèsar
va sotmetre els germànics i va col·locar les legions
davant del campament, per tal que no es produís cap
irrupció per part de la cavalleria dels enemics.
12. a Socius fit culpae qui nocentem sublevat. Esdevé
company de culpa aquell que provoca un innocent.
b Malo tecum venire quam domi solus manere.
Prefereixo venir amb tu que romandre sol a casa.
c Veritas numquam peribit. La veritat no morirà mai.
d Si dei nolunt, nemo felix esse potest. Si els déus no
volen, ningú no pot ser feliç. e Senectus multa mala
fert. La vellesa suporta molts mals. f Graeci servitutem
ferre non poterant. Els grecs no podien suportar
l’esclavitud. g Dux pugnam in posterum diem distulit.
El general va ajornar la lluita per a l’endemà h Timeri a
servis tuis non vis. No vols ser temut pels teus.
13. Vaig fer guerres civils i externes per terra i per mar
arreu del món i, victoriós, sempre vaig respectar tots
els ciutadans que demanaven compassió. Els pobles
estrangers que vaig poder perdonar amb tranquil·litat,
vaig preferir conservar-los abans que exterminar-los.
Hi havia sota el meu comandament prop de cinc-cents
mil ciutadans romans. D’aquests, més de tres-cents
mil els vaig enviar a les colònies o els vaig tornar als
seus municipis amb els estipendis meritats i a tots els
vaig assignar terres o diners com a premi pels serveis
prestats. Vaig agafar sis-centes naus, a més d’aquelles
més petites que les trirrems. Dues vegades vaig fer el
triomf amb l’ovació i vaig fer tres vegades els triomfs
curuls i he estat anomenat emperador vint-i-una
vegades.
215
 Pàgina 152
DEL LLATÍ AL CATALÀ
14. columbam > coloma (caiguda de b) / sponsam >
esposa (caiguda de n) / crescere > créixer (sc passa a
ix) / petram > pedra (t passa a d) / scriptum > escrit
(pt es redueix a t) /
mensam > mesa (n cau) / somnum > somni (mn es
conserva en cultisme) / lignum > llenya (gn passa a
ny) / damnum > dany (mn passa a ny) / stagnum >
estany (gn passa a ny) / ansam > nansa (es conserva el
grup) / palumbam > paloma (caiguda de b) / multum
> molt (es conserva el grup) / muscam > mosca (es
conserva el grup) / discipulum > deixeble (sc passa
a ix) / autumnum > autumne (mn es conserva) /
insigniam > ensenya (gn passa a ny) / coxum > coix
(x es converteix en ix) / lectum > llit (ct passa a it) /
lactem > llet (ct passa a it) / coctum > cuit (ct passa
a it) / lumbum > llom (mb passa a m) / ipsam > (ma)
teixa (ps passa a ix).
Pàgina 153
LLATINISMES
15. a El paleontòleg va ser investit doctor honoris
causa per la universitat de Liverpool per les seves
aportacions decisives a l’estudi de l’evolució dels
primats. b El tribunal va posar un excel·lent cum laude
a la seva tesi doctoral. c S’ha mort el president del
club, que tant havia fet per portar-lo a primera divisió.
Requiescat in pace. d En honor de les víctimes, es va
fer una missa de rèquiem a la catedral de Barcelona
uns quants dies després de l’accident. e Caldria no
escampar urbi et orbi els acords a què han arribat els
presidents del dos clubs.
Anàlisi
Antiqui Germani (S) propter inopiam auri argentique
(CCCausa), permutatione mercium (CRV) utebantur
(V). Els antics germànics a causa de la mancança d’or i
argent, feien servir l’intercanvi de mercaderies.
Pàgines 154 i 155
TEXTOS
BREVIARI
Després de fundar Roma, Ròmul acull a la ciutat
nombrosos immigrants, nomena senadors i rapta les
dones sabines (I, 2)
Ròmul, fundada la ciutat a la qual va anomenar Roma
pel seu nom, va fer aquestes coses: va rebre a una
multitud de veïns a la seva ciutat, va escollir cent dels
ancians als quals va anomenar senadors per la seva
vellesa. Llavors en no tenir ell ni el seu poble esposes,
va convidar a un espectacle de jocs les nacions veïnes
de la ciutat Roma i va raptar les seves verges.
216
El suïcidi de Lucrècia, violada pel fill del rei Tarquini
el Superb, desencadena la revolta que posa fi a la
monarquia (I, 8)
En efecte, com el seu fill, també ell Tarquini, a la
nobilíssima dona Lucrècia i alhora molt casta, l'esposa
de Col·latí, hauria deshonrat, i ella sobre la injúria al seu
marit i al seu pare i als seus amics s'hauria lamentat,
davant de tots es va matar. Per aquesta causa, Brut va
aixecar el poble i a Tarquini va expulsar del poder. Així,
a Roma es va regnar a través de set reis durant dos-
cents quaranta-tres anys, quan encara Roma, quan era
molt gran, tot just fins a quinze milles posseïa.
Els primers cònsols de Roma (I, 9)
Llavors, van començar a governar els cònsols. Així
doncs, en el primer any després de l'expulsió dels reis,
van ser cònsols Luci Juni Brut i Tarquini Col·latí, marit
de Lucrècia. Però de seguida li va ser retirat a Tarquini
Col·latí el càrrec.
Guerra de Roma contra els habitants de Tàrent (II, 11)
En la mateixa època va ser declarada la guerra als
tarentins, que són ja a l'extrem d'Itàlia, perquè havien
fet un ultratge als ambaixadors dels romans. Ells van
demanar ajuda contra els romans a Pirros, rei de l'Epir,
que descendia del llinatge d'Aquil·les. Va acudir de
seguida a Itàlia.
Després del naufragi de la seva gran flota, comandada
pels cònsols Gneu Servili Cepió i Gai Semproni Blesus,
el senat romà decideix abandonar les expedicions
militars per mar (II, 23)
Els cònsols Gneu Servili Cepió i Gai Semproni Blesus
van marxar a Àfrica amb dos-cents seixanta vaixells.
Van prendre algunes ciutats. Van patir un naufragi
mentre portaven de retorn un immens botí. Així
doncs, com que els desastres continus disgustaven
els romans, el senat va decretar que es renunciés a
les batalles navals i que hi hagués únicament seixanta
vaixells reservats per a la defensa d'Itàlia.
Aníbal travessa els Alps amb un poderós exèrcit i el
general romà Semproni Grac ha de tornar a Rímini
amb les seves tropes des de Sicília (III, 8)
Anníbal, després de deixar a Hispània al seu germà
Àsdrubal, va travessar els Pirineus. Es va obrir camí
a través dels Alps, encara intransitables per aquesta
part. Es diu que va portar a Itàlia vuitanta mil soldats
d'infanteria, deu mil de cavalleria, i trenta-set elefants.
Mentrestant molts ligurs i gals es van unir a Anníbal.
Semproni Grac va transportar l'exèrcit des de Sicília
a Rímini.
Durant la Segona Guerra Púnica, moltes ciutats
italianes es passen al bàndol d’Aníbal (III, 11)
Després d'aquesta batalla, moltes ciutats d'Itàlia que
havien acatat els romans es van passar a Anníbal.
Anníbal va proposar als romans que rescatessin els
presoners i el senat va contestar que aquests ciutadans
no eren imprescindibles. Ell els va matar a tots després
amb diversos turments i va enviar a Cartago tres
modis d'anells d'or que havia arrencat de les mans de
cavallers, de senadors i de soldats romans.
Escipió Africà venç Aníbal a la batalla de Zama (III,
13)
Mentrestant fou preparada una batalla per tots dos
generals. Escipió en va sortir vencedor, després que
Anníbal no fos capturat en persona, el qual primer va
fugir acompanyat de molts cavallers, després amb
quatre. Escipió va tornar a Roma, celebrà el triomf
amb una esplèndida manifestació de glòria i començà
a ser anomenat des d’aleshores l’Africà.
Aníbal es retira a Campània perquè tem els cònsols
que venen amb el seu exèrcit (III, 14)
El desè any després d'haver arribat Anníbal a Itàlia,
Anníbal es va acostar fins a la quarta milla de la ciutat,
els seus genets fins a la porta. De seguida, per por dels
cònsols que venien amb el seu exèrcit, Anníbal es va
retirar a la Campània.
Activitat militar d’Escipió a l’Àfrica (III, 20)
L'any catorzè després d'haver arribat Anníbal a Itàlia,
Escipió, que a Hispània havia dut a terme moltes
empreses, va ser nomenat cònsol i enviat a Àfrica.
Combat a l'Àfrica contra Hannó, general dels africans;
extermina el seu exèrcit. En una segona trobada pren
el seu campament amb molts soldats.
La presa de Numància (IV, 17)
Després el cònsol Pompeu, vençut pels numantins, va
fer una pau innoble. Després d’ell el cònsol Mancí va
fer de nou amb els numantins una pau infame, que el
poble i el senat romà van ordenar que fos trencada
i que el mateix Mancí fos lliurat als enemics, perquè
vengessin en ell la injúria de l’aliança trencada.
Màrius captura Jugurta i el porten encadenat (IV, 27)
Màrius va vèncer Jugurta i Boccus que havia començat
a oferir ajuda a Jugurta, igualment. Va prendre les
ciutats i en capturar Jugurta, va posar fi a la guerra.
Jugurta era conduït encadenat davant el carro de
Màrius amb els seus dos fills i després estrangulat a la
presó per ordre del cònsol.
Sertori, antic partidari de Màrius, va dur les guerres
civils a Hispània, on va morir a mans dels seus (VI, 1)
Al consolat de Marc Emili Lèpid i Quint Catul, quan Sila
havia apaivagat l'estat, van sorgir noves guerres. Ja
que Sertori, que havia estat del partit de Màrius, per
por de tenir el mateix final que els altres, que havien
estat morts, va incitar les províncies d'Hispània a la
guerra. Finalment el vuitè any va ser assassinat pels
seus.
Revolta de gladiadors sota la direcció d’Espàrtac (VI,
7)
L’any 678 de la ciutat de Roma es va originar de sobte
una nova guerra a Itàlia. En efecte, setanta-quatre
gladiadors, sota el comandament d’Espàrtac, trencant
les portes de l’escola de gladiadors de Càpua, van
fugir i vagant per Itàlia per poc no van fer una guerra
més greu que aquella que havia provocat Anníbal.
Cèsar, després d’haver conquerit la Gàl·lia, venç els
britans i els imposa tributs (VI, 17)
Juli Cèsar va ser nomenat cònsol. La Gàl·lia li va ser
assignada amb deu legions. Aquest primer va vèncer
els helvecis, després, vencent a través d'una guerra
molt dura, va avançar cap a l'oceà britànic. Aviat va
portar la guerra als britans, a qui el nom dels romans
ni tan sols era conegut abans d'ell i, acceptats els
ostatges, va fer a aquests vençuts estipendiaris.
Mentre Marc Agripa estava a Aquitània, Luci Ventidi
Bas venç el rei persa Pacoros, fill del rei Orodes (VII,
5)
Alhora Marc Agripa va portar les coses de manera
pròspera a Aquitània i L. Ventidi Bas va vèncer en els
combats les tribus perses que havien entrat a Síria. A
Pacoros, fill del rei Orodes, el va matar aquell mateix
dia, en què el rei Orodes rei dels perses, havia matat
Cras a través del general Surena. Aquest va ser el
primer dels parts que va portar un triomf justíssim a
Roma.
L’emperador Neró (VII, 14)
Li va succeir a aquest Neró, el qual va deshonrar i
va empobrir l'Imperi Romà. Va assassinar una part
il·limitada del senat, va ser enemic per a tots els
homes bons. Va cometre molts parricidis. Va incendiar
la ciutat de Roma, per contemplar la representació
d'aquest espectacle.
217
 5.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1.
present imperfet futur imperf. perfet
1ª volo volebam volam volui
Singular

2ª vis volebas voles voluisti

3ª vult volebat volet voluit

1ª volumus volebamus volemus voluimus

Plural

2ª vultis volebatis voletis voluistis

3a volunt volebant volent voluerunt

2. a miseris b vellet c adiissent d essent e teneretur

f rediisset.

3. b i f.

4. 1a / 2b / 3b / 4d / 5b

5. a subjuntiu. b indefinit. c appulerunt. d CRV.

e històric. f substantiu. g vastabat, directe. h consecutiu.
i direcció

218
15 Llengua

1 Les competències de la unitat 220

1.1 Competències bàsiques 220
2 Programació d’aula 221
3 Orientacions didàctiques 222
4 Test d’autoavaluació 224
5 Solucionari 226
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 226
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 230
 Unitat 15 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Conèixer el valor d’una paraula segons la seva funció dins de l’oració.
nominal i CC: Ser conscients de la interrelació entre les cultures i el seu reflex lingüístic.
verbal CC: Conèixer la importància del perfum en una societat refinada.
CL: Traducir frases representatives de determinades estructures sintàctiques que es presenten.

Del llatí al CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
català catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
llatina en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Descobrir el contingut cultural que amaguen els textos de caràcter historiogràfic.
context CI: Saber usar un vocabulari i explicacions gramaticals per entendre millor el contingut d’un
text.

220
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**
S1 Identificar els valors de quod. 1. Els valors de quod 1, 2, 3, 4, 5 1 CL
S2 2 CC
S3 3
S4 Reconèixer les funcions del nominatiu. 2. El nominatiu 6, 7, 8, 9, 10 1 CL
2 CC
3
S5 Reconèixer les funcions del vocatiu. 3. El vocatiu 6, 7, 8, 9, 10 1 CL
2 CC
3
2 Programació d'aula

S6 Reconèixer as funcions de l’acusatiu. 4. L’acusatiu 11, 12, 13, 14, 15, 16 1 CL

S7 2 CC
3

S8 Conèixer la declinació grecollatina. 5. La declinació grecollatina 17 1 CL

2 CC
3
S9 Conèixer l’evolució de les consonants L’evolució de les consonants (VIII) 18, 19 6 CL
del llatí al català. Llatinismes: tòpics literaris, 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. aforismes i expressions proverbials 9
S10 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 165 3 CL
en l’oració. CC

S11 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 166 1 CL
S12 i 167 2 CC
S13 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 15 · Llengua

221
 Unitat 15 · Llengua

3 Orientacions didàctiques

Els valors de quod

Presentarem els valors de la tercera conjunció importantíssima en llatí (fins ara hem vist ut i
cum). Podem completar analitzant amb més deteniment les oracions completives en indicatiu
amb quod. Poden tenir:

funció explicació exemple

nominal En el sentit de el fet de, que, el que. S’usa
especialment amb les expressions bene, male
accidit, evenit, fit, etc.
adverbial En funció adverbial amb verbs que signifiquen
lloar, censurar, felicitar, donar les gràcies, i
també amb verbs d’afecte.
adjectiva Quan explica un antecedent demostratiu
exerceix una funció adjectiva. És emprat amb
hoc, id, illud, ex eo, inde, praeterquam, etc.
Eumeni inter Macedonas viventi multum
detraxit, quod alienae erat civitati.
A Eumenes el perjudicà molt mentre va viure a
Macedònia el fet d’ésser estranger.
Quod viris fortibus honos habitus est, laudo.
L’honor és habitual entre els homes forts i ho
lloo.
Id bonum cura, quod vetustate fit melius.
Preocupa’t d’aquest bé que millora amb l’edat.

Ara farem les activitats, que ens permetran posar en pràctica el que hem après sobre els valors
de quod.

El nominatiu
Abans de començar amb el nominatiu, podem oferir aquest resum de la sintaxi dels casos:

MODALITAT IMPRESSIVA
VOCATIU
FUNCIÓ apel·lativa
El vocatiu és un cas que sempre es
presenta al marge de l’estructura
pròpiament oracional: en el llenguatge
escrit, separat per una coma; en l’oral,
per una pausa.
Antoni, hic statim veni!
Antoni, vine aquí de seguida!
El cas nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu, per tant, ens presenten el substantiu actuant realment com a tal nom.
CAS ADJECTIVAL
GENITIU
CN
El substantiu en genitiu es comporta
com a adjectiu complementant
un altre substantiu. En català, la
preposició ‘de’ també reflecteix
aquesta transposició.
Virtus Romana magna erat = virtus
Romanorum magna erat.
El valor romà / dels romans era gran.
En canvi, els casos genitiu, datiu i ablatiu «transformen» el substantiu en un adjectiu o un adverbi.
CASOS NOMINALS
MODALITAT ASSEVERATIVA
NOMINATIU ACUSATIU
SUBJECTE CD
El subjecte / atribut i el CD són funcions veritablement nominals: formen part
de l’estructura bàsica de qualsevol oració simple tant amb un verb transitiu com
copulatiu. El subjecte ve a ser la dimensió agent del nom i el CD, la dimensió
pacient, és a dir, el subjecte es refereix a qui realitza l’acció verbal i el CD, a qui
o al que la rep.
Antonius vir Romanus est.
Antoni és un home romà. (verb copulatiu, activitat zero, subjecte = atribut).
Antonius domum aedificat.
Antoni construeix una casa.
(verb transitiu, activitat màxima, subjecte → CD)
CASOS NO NOMINALS
CASOS ADVERBIALS
DATIU ABLATIU
CI CC
Tant el datiu com l’ablatiu atorguen al substantiu una funció realment adverbial
i un nou matís semàntic al substantiu: el datiu la idea d’interès personal (per),
l’ablatiu diverses circumstàncies, en principi espacials i temporals, més tard
d’altres, com l’expressió de la manera, la causa, l’instrument, la companyia, etc.
Magna virtute / fortiter milites pugnaverunt.
Els soldats van lluitar amb gran valor / valentament.

222
 Unitat 15 · Llengua

Ara explicarem els principals usos del nominatiu. Recordarem que el nom d’aquest cas ve de
nominare: ‘nomenar’ i es deu al fet que és el cas que s’utilitza generalment per fer referència a
una paraula.

Ens fixarem especialment en construccions com el doble nominatiu, la construcció amb els verba
iubendi o el verb videor. Farem els exercicis corresponents.

El vocatiu
Repassarem breument el funcionament d’aquest cas. Tot seguit, farem els exercicis per practicar
els usos del nominatiu que hem vist.

L’acusatiu
Veurem els diversos valors d’aquest cas, dividint-los en acusatiu complement directe i acusatiu
complement circumstancial. Podem transcriure a la pissarra aquest esquema:

tipus d’acusatiu exemple traducció

acusatiu complement directe
intern
doble acusatiu
predicat referit al CD
acusatiu de finalitat i direcció
acusatiu d’extensió
mesura
distància
durada
acusatiu d’exclamació
acusatiu adverbial
acusatiu de relació
Amo patrem.
Miseram vitam vivere.
Doceo pueros grammaticam.
Te habeo iustum.
Eo Romam.
Fossa lata tres pedes.
Abest viginti passus.
Multos annos regnavit.
Me infelicem!
Germani multum equitatu valebant.
Hannibal femur ictus cecidit
Estimo el pare.
Viure una vida miserable.
Ensenyo gramàtica als nens.
Et tinc per just.
Vaig a Roma.
Fossat ample de tres peus.
Dista vint passos.
Va regnar molts anys.
Dissortat de mi!
Els germànics eren molt forts en cavalleria.
Anníbal va caure ferit en una cama.

En acabat, farem els exercicis corresponents. Dintre d’aquests, hi ha abundància de textos, als
quals podem dedicar una sessió monogràfica de pràcticum.

La declinació grecollatina
Presentarem les característiques d’aquesta declinació. És difícil memoritzar tots els paradigmes,
però sí que hem de saber que existeix i saber-la detectar quan la paraula tingui alguna
reminiscència grega (per exemple, quan es tracti d’un text mitològic).

Del llatí al català

Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat, que ens permetrà conèixer com s’ha passat
del llatí al català en l’àmbit que es presenta.

Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem amb les frases que es presenten. Podem
buscar més exemples en què es facin servir aquests llatinismes.

Sintaxi
Observarem con s’analitza l’oració de quod, a partir de l’exemple que serveix de model. Després,
analitzarem l’oració que es proposa.

Textos en context
Acabarem la unitat traduint alguns dels textos que es propsen. Tots ells han sortir en alguna
prova de les PAAU a diverses comunitats espanyoles, dels darrers anys.

223
 Unitat 15 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Escriu quin valor té quod en aquestes oracions (relatiu, substantiu o causal):

a Tibi gratias ago quod me omni molestia liberas. _____________

b Donum quod fertis nobis gratum est. _____________

c Quid est quod minus deceat quam contra patriam exercitum ducere? _____________

d Agamemnon, cum devovisset Dianae quod in suo regno pulcherrimum natum esset illo

anno, immolavit Iphigeniam. _____________

e Nihil est opere et manu factum quod non aliquando conficiat vetustas. _____________

f Huc accedebat quod L. Sulla exercitum contra morem maiorum luxuriose nimisque

liberaliter habuerat. _____________

g Nemo avarus adhuc inventus est cui quod haberet esset satis. _____________

2. Subratlla els predicatius de les oracions següents:

a Solon Atheniensis sapiens habebatur.

b Q. Fabius Maximus dictator electus est.

c Homerus maximus poeta merito dici potest.

d Tum igitur tu dives es factus?

e Imperator Antoninus appellatus est Pius.

3. Digues quin tipus d’acusatiu tenim en aquestes oracions:

a Me istorum philosophorum pudet, qui corrupti sunt. _____________

b Milites ad oppidum appropinquant. _____________

c Brutus epistulam ad amicum misit. _____________

d Magister discipulos litteras docebat. _____________

e Hic locus ab hoste circiter passus sescentos aberat. _____________

f Veniat et fleat ante meum rogum Neaera longos incompta capillos. _____________

g Nostri partim fugientes ab equitatu interficiuntur, partim integri procumbunt.

_____________

224
 Unitat 15 · Llengua

4. Encercla les oracions en què hi hagi un acusatiu amb funció de predicatiu:

a Consul milites omnia sua praesidia circumducit.

b Homines caecos reddidit avaritia.

c Me universus populus Romanus consulem declaravit.

d Caesar eodem die equitum magnam partem flumen traiecit.

e Plato philosophiam deorum donum appellabat.

f Matrona in populi umbra amplissimas epulas paratas invenit.

5. Llegeix el text i contesta’n les preguntes:

Els romans guanyen una batalla contra els germànics

Germani, colle exteriore occupato, non longius mille passibus a nostri munitionibus considunt.
Ii in silvis equitatum tegunt: postero die equitibus complent planitiem quae in longitudinem
tria milia passuum patet. Praeterea hostes pedestres copias paulum ab eo loco abditas in
locis superioribus constituerant.
Dato signo, nostri equites circumdantur et tunc pedites proelium committunt. Acriter
pugnatum est. Nostri magna virtute sed gravi difficultate impetum sustinuerunt, denique
vires refecerunt et, visis auxiliis supervenientibus, renovaverunt pugnam: ita victoria obtenta
est. Saucii sed laeti denique in castra remeaverunt.

a Colle exteriore occupato és una construcció de _____________.

b El subjecte de tegunt és _____________.

c Postero die és un complement circumstancial de _____________.

d El temps de constituerant és _____________.

e L’antecedent de quae és _____________.

f A Visis auxiliis supervenientibus, el participi és concertat o absolut? _____________

g Tunc; denique són adverbis de _____________.

h Quae in longitudinem tria milia passuum patet és una proposició de _____________.

i Morfològicament, acriter és un _____________.

j Pugnatum est és un verb personal o impersonal? _____________

k mpetum, vires i pugnam fan la funció de _____________ seus verbs respectius.

l Saucii sed laeti és un complement _____________.

m En el text hi ha un verb en present d’indicatiu passiu, que és _____________.

225
 Unitat 15 · Llengua
5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 157
1. a Causal. Cèsar va al país dels mòrins amb totes
les tropes, perquè des d’allà el trajecte a Britània era
el més breu. b Relatiu. El millor és suportar allò que
no puguis esmenar. c Causal. Gai Antoni, malalt dels
peus, com que no podia estar present a la batalla, va
encomanar l’exèrcit a Marc Patreu. d Relatiu. Recordo
el temps que vaig passar amb tu. e Causal. Et dono
les gràcies perquè m’has deslliurat de tota molèstia.
f Relatiu. El temple que veieu està dedicat a Minerva.
g Completiu. Crec que fas molt correctament, que no
vols ser temut pels teus esclaus. h Causal. Temístocles
caminava en públic de nit, perquè no podia agafar el
son. i Completiu. El fet que no estigués al senat, fou
per causa de la salut, no de negligència. j Completiu o
causal. M’indigno pel fet que els homes d’aquest temps
malgasten la major part del temps en ocupacions
buides. k Relatiu. La guerra que els romans van fer
contra els cartaginesos va ser dura i llarga.
2. a Cum Athenis essem, Zenonem audiebam. b Romam
veni ut patrem viderem. c Caesar Britanniam venit
quod eas regiones cognoscere volebat. d Romani cum
Vercingetorigis militibus pugnant. e Tantum terrorem
iniecit exercitui Romanorum ut egredi extra vallum
nemo ausus sit. f Zama oppidum Numidarum erat,
quod a Carthagine circiter nonaginta milia pasuum
aberat. g Imperat magistratibus ut eam demoliantur
et sibi dent.
3. Després que els romans van declarar la guerra a
Jugurta, rei dels númides, el cònsol Calpurni Bèstia,
enviat pel senat a Àfrica, corromput pels diners del
rei, va fer una vergonyosa pau amb Jugurta. Aleshores
Calpurni va ser cridat a Roma i el comandament de la
guerra fou encarregat a Sp. Postumi Albí, però Postumi
també, o perquè era inexpert o perquè era corrupte, va
lluitar ignominiosament contra els númides. Finalment
Mari va vèncer a la vegada Jugurta i el seu aliat Bocus,
rei de Mauritània i va acabar feliçment la guerra. El
rei Jugurta, víctima d’un engany de Corneli Sul·la,
ambaixador de Mari, va ser enviat a Roma amb altres
presoners, on va ser dut lligat amb cadenes davant del
carro de Mari triomfant; poc després va ser estrangulat
a la presó.
quod imperitus erat vel quod corruptus erat: quod
causal.
226
4. a Em turmenta una sola cosa, que no he seguit
Pompeu. b La màxima lloança de la vellesa és que
no desitja amb força cap plaer. c Pel que fa al que
t’havia escrit, que estaria a l’Epir, he canviat d’opinió
i no m’he mogut de Tessalònica. d He llegit les teves
cartes, en les quals m’escrius que t’és grat el fet que
aprecies fàcilment la meva benevolència cap a tu.
e Tenia dolor perquè havia perdut el company de
feina. f A Escítia hi ha aquesta diferència entre els
esclaus i els homes lliures, que els esclaus van a peu, i
els lliures no es mouen si no és a cavall. g S’afegeix per
a nosaltres aquella molèstia, que Marc Juni en aquest
moment no és aquí, impedit per una nova ambaixada.
h Som savis en això, que seguim la natura, la millor
guia, talment un déu. i És agradable que llegeixis,
Auctus, els nostres llibrets. j Mai no ha passat en cap
ciutat que la república no sigui recuperada juntament
amb la llibertat. k Va passar de manera fortuïta que,
publicats els llibres, Cert va morir al cap de pocs dies.
5. Si això, dic, aportes, encant meu,
soparàs bé; ja que la butxaca
del teu Catul està plena d’aranyes.
Però tu obtindràs pur amor
o una cosa més suau o elegant:
ja que et donaré un ungüent que a la meva noia
li van regalar les Venus i els Cupidos,
que, quan l’oloris, pregaràs als déus,
que et facin, Fabul, tot nas.
Pàgina 159
6. a Musica (S) animum voluptas est. La música és el
plaer de l’esperit. b Iudices, inter arma silent leges (S).
Jutges, entre les armes callen les lleis. c Dux atque
imperator vitae hominum animus (S) est. L’esperit és el
guia i governador de la vida dels homes. d Brutus (S)
Tarquinio ademit imperium. Brutus va agafar l’imperi
a Tarquini. e Mala iuventus (S) miseram senectutem
gignit. Una mala joventut engendra una vellesa
dissortada. f Sidera (S) caelum illustrant. Els astres
il·luminen el cel. g Rex (S) princeps civitatis, iudex
scelerum ac dux legionum erat. El rei era el príncep de
la ciutat, el jutge dels delictes i el general de les ciutats.
h Crudelitatis mater est avaritia (S). L’avarícia és la mare
de la crueltat. i Veritas (S) temporis filia est. La veritat
és filla del temps. j Homo (S) homini saepe lupus est.
L’home sovint és un llop per a l’home. k Romulus (S)
novam urbem Romam vocat. Ròmul anomena Roma
la nova ciutat. l In insula erat fons aquae dulcis (S). A
l’illa hi havia una font d’aigua dolça. m Propter frigora
frumenta (S) in agris matura non erant. A causa dels
freds el blat no era madur als camps. n Hannibal (S)
agros Romanos ferro ignique pervastavit. Anníbal va
devastar els camps romans a ferro i foc. o Orpheus
(S) sua lyra feras saxaque movet, sed Tartari deos non

movet: nam Eurydicen revocant in regnum suum. Orfeu
amb la seva lira mou les feres i les pedres, però no mou
els déus del Tàrtar: car fan tornar Eurídice al seu regne.
p Erat in amico meo summa probitas (S). En el meu
amic hi havia una gran probitat.
7. generis: genitiu singular (genus) / montium: genitiu
plural (mons) / latere: ablatiu singular (latus) /
virtutes: nominatiu, vocatiu o acusatiu plural (virtus)
/ cohortibus: datiu o ablatiu plural (cohors) / ignem:
acusatiu singular (ignis) / agmina: nominatiu, vocatiu
o acusatiu plural (agmen) / telluri: datiu singular
(tellus) / pectora: nominatiu, vocatiu o acusatiu
plural (pectus) / legum: genitiu plural (lex) / caedes:
nominatiu, vocatiu o acusatiu plural (caedes) / uxore:
ablatiu singular (uxor) / hominis: genitiu singular
(homo) / arboribus: datiu o ablatiu plural (arbor) /
ossa: nominatiu, vocatiu o acusatiu plural (os) / vires:
nominatiu, vocatiu o acusatiu plural (vis).
8. a Proelium atrox et anceps erit. La guerra serà atroç
i incerta. b Delphinus est hominis amicum animal. El
dofí és un animal amic de l’home. c Quintus Tubero
vir eruditus et honestus et homo nobilis erat. Quint
Tuberó era un home erudit i honest i una persona
noble. d Accusatores crudeles atque turpes erant. Els
acusadors eren cruels i ineptes. e Bona praecepta sunt:
honeste vivere, alterum virum non laedere. Són bons
preceptes: viure honestament, no perjudicar un altre
home. f Propter Pompeii dictaturam magna seditio in
urbe erat. A causa de la dictadura de Pompeu hi havia
una gran sedició a la ciutat.
9. a S’anunciava a Roma que el cònsol havia travessat
el riu. b Se us prohibeix de posar el peu a la nostra
província. c En aquesta ciutat es va ordenar als filòsofs
que marxessin, com a corruptors dels joves. d A causa
de l’avidesa de vi Tiberi era anomenat Biberi. e Es
va prohibir als numantins accedir a les muralles i les
portes. f Aquell home és considerat un bon pare de
família. g Es diu que Sòcrates no va escriure res. h Se
m’ha anunciat que el poble romà es congregava al
Capitoli. i Es diu que un ciutadà romà, quan a Messina
era fuetejat davant del poble, no va dir res, excepte
això: «Soc un ciutadà romà». j Aquella pena cap als
ciutadans es considerava excessivament cruel. k Es diu
que els sueus tenen cent llogarrets, dels quals cada
any treuen uns quants milers d’armats de les seves
fronteres. l El filòsof Anaxàgores, quan se li va anunciar
la mort del seu fill, es diu que va dir això: «Sabia que
havia engendrat un mortal».
10. a La victòria dels romans a nosaltres ens sembla
gran./ Impersonal. b Semblen treure el sol del món,
aquells que treuen l’amistat de la vida, millor que la qual
Unitat 15 · Llengua
no tenim res dels déus immortals./ Personal. c Cap joc
no semblava a Antoni ser més agradable que la sang,
que les morts, que l’assassinat de ciutadans./Personal.
d Les ments dels homes bons a mi em semblen ser
divines./ Personal. e Em sembla sempre cruel i
immadura la mort d’aquells que preparen alguna cosa
d’immortal./ Impersonal. f Va semblar millor entrar
de nit i d’amagat al campament./ Impersonal. g No
semblava segur ni romandre en aquell lloc i conservar
les files ni córrer i patir una desgràcia./ Impersonal.
h Fins ara no he conegut cap poeta que no es pensés
que era el millor./ Impersonal. i Semblava que la resta
de temps de primavera seria tranquil./ Personal.
Pàgina 162
11. a Milites magna audacia pugnaverunt locumque
defenderunt. Els soldats van lluitar amb gran audàcia
i van defensar el lloc. b Romani milites in oppidi
oppugnatione magnos labores toleraverunt. Els
soldats romans van patir moltes penúries en el setge
de la ciutat. c Tarquinium Superbum cives Romani e
civitate eiuciunt. Els ciutadans romans van expulsar
de la ciutat Tarquini el Superb. d Legiones magna
vi pugnaverant castraque acriter defenderant. Les
legions havien lluitat amb gran força i havien defensat
durament el campament. e Hostium magna pars
celeriter pervenerat ac fortiter proelium commiserat.
Una gran part dels enemics havia arribat ràpidament
i havia lluitat coratjosament. f Procella saeva Aeneam
profugum ad Africam duxit. Una forta tempesta va
portar el pròfug Enees a Àfrica. g Hostes populi
Romani acre bellum moverant. Els enemics del poble
romà havien suscitat una dura guerra. h Cato in
Sicilia naves longas veteres reficiebat. Cató refeia les
antigues naus llargues a Sicília. i Veteres populi boves
Iovi immolabant. Els antics pobles immolaven bous a
Júpiter. j Pallida mors aequo pulsat pede pauperum
tabernas regumque turres. La pàl·lida mort prem amb
un peu igual les tavernes dels pobres i les torres dels
reis. k Pedites tela omnis generis in hostium equitatum
iaciunt. Els cavallers llencen armes de tota mena a
la cavalleria dels enemics. l Romani multas res utiles
in Hispaniam importaverunt. Els romans van portar
moltes coses útils a Hispània. m In dextro cornu Caesar
equitatum collocavit, peditatem autem in sinistro.
Cèsar va posar la cavalleria a l’ala dreta, i la infanteria
a l’esquerra. n Nullam spem pacis habeo. No tinc cap
esperança de pau.
12. a Hannibal cum equitibus Numidis circumequitat
urbem. Anníbal rodeja la ciutat a cavall amb els
cavallrs númides. b Equites universi Caesarem
adierunt palamque de Allobrogum iniuriis questi sunt.
Tots els cavallers es van adreçar a Cèsar i es van
queixar obertament de les injustícies dels al·lòbroges.
227
 Unitat 15 · Llengua
c Hannibal, scalis ad oppugnationem paratis, subibat
muros. Anníbal, havent preparat les escales per al
setge, pujava les muralles. d Iugurtha, singulas turmas
circumiens, monet atque obtestatur ut se regnumque
suum defendant. Jugurta, anant al voltant de les
formacions, els fa advertències i els fa jurar que el
defensin a ell i al seu regne. e Nero post crepusculum
popinas inibat circumque vicos vagabatur. Neró després
del crepuscle entrava a les tavernes i vagava pels barris.
f Nostri milites iam hostium copias debellaverant. Els
nostres soldats ja havien combatut les tropes dels
enemics. g Praetor circumibat tribunorum tentoria.
El pretor recorria les tendes dels tribuns. h Post diem
tertium, quam Siciliam attigerat, Syracusas introivit. Al
cap de tres dies d’haver arribat a Sicília, va entrar a
Siracusa. i Quintus ad ludum festinans forum transibat.
Quint, per anar a l’escola, travessava el fòrum. j Anima
mea sitiebat oscula tua tantum et reliquas puellas
effugiebat. La meva ànima només estava assedegada
dels teus petons i fugia les altres noies. k Hannibal,
priusquam eum circumirent, navem ascendit clam
atque in Syriam ad Antiochum profugit. Anníbal, abans
que el rodegessin, va pujar secretament a la nau i va
fugir a Síria i Antioquia.
13. a A una mare no li passen desapercebuts els amors
de la filla. b Mai no em penediré de patir els màxims
perills per la pàtria. c Filip era per natura més xerraire
que el que convé a un rei. d Ens compadim més
d’aquells que no demanen la nostra clemència que
dels que la demanen. e A cap romà no li feia vergonya
portar la seva dona al banquet. f M’avergonyeix dir una
paraula vergonyosa, en canvi a tu no t’ha avergonyit
de cap manera fer-ho. g Les paraules de l’ambaixador
no van passar desapercebudes a Cèsar. h Hi ha homes
que no s’avergonyeixen ni senten fàstig ni de la
seva lascívia ni la seva infàmia. i M’ha passat per alt
escriure’t abans sobre Dionís.
14. a Catilina ensenyava a la joventut accions dolentes.
(acusatiu amb verbs d’ensenyar) b Els soldats demanen
una paga, armes i blat als emperadors. (infinitiu amb
verbs de demanar) c El desig torna cecs els homes.
(CD i Pred.) d Verres, pretor de Sicília, havia tornat nua
i sense recursos la casa decorada i ben parada d’un
tal Estenos. (CD i Pred.) e El senat considera Catilina
enemic. (CD i Pred.) f Agesilau va fer passar els exèrcits
dellà l’Hel·lespont. (acusatiu depenent del preverbi i
CD) g Un cert home gran i savi va fer tornar els homes
calmats i mansuets, de fers i terribles que eren. (CD
i Pred.) h Cèsar protegia un costat del campament
amb les riberes i feia segurs aquells llocs davant dels
enemics. (CD i Pred.) i La història ensenya als homes
que no hi ha cap imperi segur si no està proveït
amb benevolència. (acusatiu amb verbs d’ensenyar)
228
Unitat 15 · Llengua
j Verres demanava als pares un preu per la sepultura
dels fills. (acusatiu amb verbs de demanar) k El poble
romà va crear Ciceró cònsol. (CD i Pred.).
Pàgina 163
15. a temps, b espai, c espai, d espai, e temps, f temps,
g espai, h temps, i espai, j espai, k espai, espai.
16. a Mentrestant Pompeu va trencar la pau i vençut
en una batalla naval va ser mort mentre fugia a Àsia.
b Als oradors els convé molt l’harmonia. c Pompeu,
apoderant-se d’una gran presa, va tornar a casa.
d August va portar molts habitants de Germània dellà
del Rin. e Els captius són portats amb cadenes al fòrum
davant del poble. f Les pregàries de l’ambaixador no
van commoure gens Cèsar. g Els romans van enviar
ambaixadors a Sagunt a Hispània, i des d’allí a Cartago.
h Marc Cató de jove va marxar de Túsculum a Roma.
i Les ciutats d’Aquitània enviaven ambaixadors als
romans. j Els sueus no viuen gaire del blat, sinó en la
major part de llet i bestiar. k En primer lloc l’emperador
va fer fugir moltes tropes prop del riu Estrimó.
17. a Com que Enees havia abandonat Dido, la reina
dels tiris va llançar una maledicció contra la nissaga de
l’amant. b Homer va compondre la Ilíada i va llegar a
la posteritat la ira d’Aquil·les. c Enees va fugir de Troia
portant sobre les espatlles el seu pare Anquises. d Ovidi
va escriure els llibres de les Metamorfosis, on parla de
l’arrogància d’Aracne. e Després de la victòria de Cèsar
els soldats van trobar al campament de Pompeu un
crater d’or i altres ornaments. f Antigament Teseu va
anar a Creta i va ser estimat per Ariadna, la filla de
Minos. g Veig la Tindàrida vigilant els llindars de Vesta
i amagant-se silenciosa en un lloc secret. h Acates és el
primer que interpel·la Enees. i El mariner aleshores va
donar nombres i noms a les estrelles, Plèiades, Híades
i la clara Ossa de Licaó. j Per què turmentes, Enees, un
dissortat? Tingues pietat d’un sepultat. k Ni la roca del
Parnàs gaudeix tant amb Febus, ni la Ròdope ni l’Ismar
no admira tant Orfeu.
Pàgina 164
DEL LLATÍ AL CATALÀ
18. rubeu(m) > roig ([bj] dona ig) / abbreviare >
abreujar ([bj] dona j) / angustia(m) > angoixa ([tj]
dona ix) / titione(m) > tió ([tj] cau) / petia(m) >
peça ([tj] dona ç) / matea(m) > maça ([tj] dona ç)
/ platea(m) > plaça ([tj] dona ç) / lectione(m) > lliçó
([tj] dona ç) / annuntiare > anunciar ([tj] dona ci) /
linteolu(m) > llençol ([tj] dona ç) / filiolu(m) > fillol
([lj] dona ll) / angustia(m) > angoixa ([tj] dona ix) /
malitia(m) > malesa ([tj] dona s) / pluvia(m) > pluja
([bj] dona j) / nobilitia(m) > noblesa ([tj] dona s) /
meliore(m) > millor ([lj] dona ll) / radiare > rajar ([dj]

dona j) / *podiare > pujar ([dj] dona j) / gaudiu(m) >
goig ([dj] dona b) / *pendi(c)are > penjar ([dj] dona
j) / formaticu(m) > formatge ([tj] dona tg) / palea(m)
> palla ([lj] dona ll) / verecundia(m) > vergonya ([dj]
dona ny) / calceare(m) > calçar ([cj] dona ç) / *la-
ceu(m) > llaç ([cj] dona ç) / braciu(m) > braç ([cj]
dona ç) / *adminaciare > amenaçar ([cj] dona ç) /
bilancia > balança ([cj] dona ç) / ericione(m) > eriçó
([cj] dona ç) / *longanicia(m) > llonganissa ([cj]
dona ss) / cilia(m) > cella ([lj] dona ll) / *rosciare >
ruixar ([sj] dona ix) / fasce(m) > feix ([scj] dona ix)
/ *rosciatu(m) > ruixat ([scj] dona ix) / ciconia(m) >
cigonya ([nj] dona ny) / plagia(m) > platja ([gj] dona
tj) / corrigia(m) > corretja ([gj] dona tj) / cotoneu(m)
> codony ([nj] dona ny) / montanea(m) > muntanya
([nj] dona ny) / balneu(m) > bany ([nj] dona ny) /
extraneu(m) > estrany ([nj] dona ny).
Pàgina 165
LLATINISMES
19. a El seu pis està tot pintat de vermell i gairebé
no té mobles. És molt estrany, però de gustibus non
disputandum. b L’ateisme d’aquest autor s’ha de
prendre cum grano salis, ja que també va escriure
alguns poemes de caràcter religiós. c El gran filòsof
Ludwig Wittgenstein va abandonar la universitat per
fer de mestre en una escola rural: preferia la vida
tranquil·la i l’aurea mediocritas. e Molts escriptors
han tractat el tòpic del beatus ille, elogiant la calma
de la vida del camp i renegant de l’afany pels diners.
f Amb gran gosadia i enginy, Alexandre Magne havia
construït un gran imperi a l’edat de vint-i-cinc anys:
Audaces fortuna iuvat. g Ara la instància i tota la
documentació ja està enviada. Alea iacta est: esperem
tenir sort!
Anàlisi
Helvetii (S) reliquos Gallos (CD) virtute (CRV)
praecedunt (V), [quod (conj) fere (adv) quotidianis
proeliis (CCM) cum Germanis (CRV) contendunt (V)].
Els helvecis avantatgen la resta de gals en virtut, ja
que en unes batalles gairebé quotidianes lluiten amb
els germànics.
Pàgines 166 i 167
TEXTOS
LA GUERRA DE LES GÀL·LIES
Orgètorix convenç els helvecis per sortir dels seus
territoris (I, 2)
D'entre els helvecis va ser Orgètorix el més noble i ric.
Aquest, durant el consolat de Marc Messala i de Luci
Pisó, impulsat per l'ambició de regnar, es va guanyar
la noblesa i va persuadir els seus conciutadans a sortir
del seu país amb tots els seus efectius.
Unitat 15 · Llengua
Cèsar es veu forçat per la falta de blat (I, 16, 1-2)
Mentrestant, Cèsar demanava diàriament als edus
el blat que havien promès públicament. En efecte, a
causa dels freds, perquè la Gàl·lia, com s'ha dit abans,
ha estat situada sota el Septentrió, no només els blats
en els camps no estaven madurs, sinó que ni tan sols hi
havia a mà una quantitat gaire gran de farratge .
Els enemics es retiren d’un combat contra els romans
(I, 26)
Així es va lluitar llargament i durament en una doble
batalla. No podent sostenir els ímpetus dels nostres
més temps, uns, tal com havien començat, es van
refugiar cap a la muntanya, uns altres es van retirar
cap a la seva impedimenta i els seus carros.
Els germànics ataquen els romans durant unes
negociacions (I, 46)
Mentre passen aquestes coses en el col·loqui, va
ser anunciat a Cèsar que els cavallers d’Ariovist
s’apropaven massa al tumult i que cavalcaven cap als
nostres i llançaven pedres i javelines. Cèsar va posar fi
al col·loqui i es va retirar cap als seus i els va ordenar de
no llançar de cap manera cap javelina contra l’enemic.
Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues
legions sota el comandament de Q. Pedi (II, 1, 1; 2, 1)
Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li arribaven
rumors freqüents sobre una conjuració de tots els
belgues. Trasbalsat per aquestes notícies, Cèsar, a
l’inici de l’estiu, entregà dues noves legions, que havia
allistat allà recentment, al lloctinent Q. Pedi perquè les
conduís a la Gàl·lia ulterior.
Enviat per Cèsar, Galba obre un camí a través dels
Alps i s’instal·la entre els nantuates (III, 1, 1-4)
Estant Cèsar de partida per a Itàlia, va enviar Servi
Galba amb la dotzena legió i part dels genets als
nantuates, perquè volia obrir el camí pels Alps. Galba,
conquerits alguns fortins, va decidir establir dues
cohorts a Nantuates i passar ell mateix l'hivern en un
poblet que es deia Octodurus.
Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria, l’escassetat
de blat provocà una nova guerra (III, 7, 1-2)
Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar
considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així,
un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè
volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia
va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra
fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena
vora el mar oceà amb una gran escassetat de blat.
Alguns germànics, sense l’esperança de poder fugir,
es llancen al riu i moren ofegats (IV, 15, 1-2)
Els germànics, havent sentit una cridòria darrere
l’esquena, es van llançar fora del campament i, en
arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que
229
 Unitat 15 · Llengua
es precipitaren al riu, moriren vençuts pel cansament i
per l’embranzida del riu.
Cèsar, abans de marxar a Britània, hi envia Gai Volusè
a explorar el país (IV, 20, 1; 21, 1-2)
Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són
primerencs, així i tot es va proposar marxar a Britània.
Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè davant amb
un vaixell lleuger; li mana que, un cop explorades totes
les coses, torni al seu costat al més aviat possible. Ell,
per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al
país dels mòrins.
Cèsar envia ajuda a la infanteria romana, que es
defensa d’un atac sobtat (IV, 37, 2-4)
Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar
envià des del campament tota la cavalleria als soldats
d’infanteria, que resistien amb molta valentia l’atac
dels enemics i lluitaven aferrissadament. Havent rebut
un nombre petit de ferides, els soldats d’infanteria van
matar un bon nombre d’enemics, abans d’aparèixer la
nostra cavalleria.
Costums dels habitants de Britània (V, 14, 2-3)
Els de l’interior normalment no fan sementers, sinó
que viuen de llet i carn, i es vesteixen amb pells. Però
generalment tots els britans es pinten amb anyil i per
això semblen més ferotges en les batalles; es deixen
créixer els cabells, pelat tot el cos, menys el cap i el
bigoti.
Cèsar, des de la riba del Tàmesi, observa una gran
concentració de tropes de l’enemic (V, 18, 1-2)
Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va
conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia
ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s’adonà
que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de
batalla nombroses tropes dels enemics.
Cèsar situa tres legions tocant a Samarobriva per
passar-hi l’hivern (V, 53, 3)
Cèsar fa tornar Fabi amb la seva legió fins a les casernes
d'hivern, per la seva banda ell va decidir passar l'hivern
amb tres legions tocant a Samarobriva en unes altres
casernes d'hivern i, ja que tan greus alçaments de la
Gàl·lia s'havien produït, va decidir quedar-se ell al
costat del seu exèrcit tot l'hivern.
Els trèvers es disposen a atacar el romà Labiè (VI, 7)
Mentre això és dut a terme per Cèsar, els trèvers,
reunides grans tropes de cavalleria i infanteria,
planejaven atacar Labiè i ja no eren gaire lluny d'ell
quan s'assabenten que han arribat dues legions
enviades per Cèsar.
Informat pels ubis de la revolta dels sueus, Cèsar fa
preparatius per a la guerra (VI, 9, 6; 10, 1-2)
Mentrestant, els ubis, que anteriorment havien
230
lliurat ostatges a Cèsar, li comuniquen que els
sueus concentren totes les tropes en un mateix
lloc. En assabentar-se d’això, (Cèsar) organitza
l’aprovisionament de blat, tria un lloc idoni per al
campament i ordena als ubis que retirin dels camps
els seus ramats i que es dirigeixin a les places fortes.
Costums dels germànics (VI, 21, 1)
Els germans difereixen molt d'aquests costums, ja
que no tenen druides que dirigeixin els assumptes
religiosos ni s'interessen pels sacrificis. Consideren en
el conjunt dels déus només aquests: el Sol, Vulcà i la
Lluna; els altres no els coneixen ni tan sols de nom. Tota
la seva vida consisteix en la caça i en l'ensinistrament
militar.
Tipus de vida dels germànics. Repartiment anual de
terres (VI, 22)
Els germànics no es dediquen a l'agricultura, i la major
part del seu aliment consisteix en llet, formatge i
carn. Ni ningú té cap mesura determinada de camp
ni territoris propis; sinó que els magistrats i principals,
d'any en any, a les famílies i als grups afins, que viuen
juntament, els assignen el terreny que els sembla i
l'any següent els obliguen a canviar-se a un altre lloc.
Cèsar se serveix de la cavalleria germànica per
enfrontar-se als gals (VII, 13)
Cèsar mana que surti la cavalleria del campament, i
comença el combat a cavall: Envia uns quatre-cents
genets germànics, els quals tenia amb ell des de l'inici.
Els gals no van poder sostenir el seu ímpetu i, fugint,
perduts molts d'ells, es van retirar a la seva formació.
5.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1. a causal b relatiu c relatiu d relatiu e relatiu
f substantiu g relatiu.
2. a Solon Atheniensis sapiens habebatur. b Q. Fabius
Maximus dictator electus est. c Homerus maximus
poeta merito dici potest. d Tum igitur tu dives es
factus? e Imperator Antoninus appellatus est Pius.
3. a CD amb verb impersonal b CD c acusatiu lliure
d doble acusatiu, de persona i de cosa e d’extensió en
l’espai f de relació g adverbial.
4. b, c, e, f.
5. a participi absolut. b Ii. c temps. d plusquamperfet.
e planitiem. f Absolut. g temps. h relatiu. i adverbi.
j Impersonal. k CD. l predicatiu. m circumdantur.
16 Llengua

1 Les competències de la unitat 232

1.1 Competències bàsiques 232
2 Programació d’aula 233
3 Orientacions didàctiques 234
4 Test d’autoavaluació 237
5 Solucionari 239
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 239
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 244
 Unitat 16 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Reconèixer diferents tipus de subordinades i les seves formes de construcció.
nominal i CI: Ampliar coneixements sobre alguna cosa que ja es coneix per mitjà d’una segona
verbal presentació dels mateixos continguts.
CC: Aprendre continguts culturals per mitjà de la lectura de textos.

Del llatí al CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
català catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
llatina en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer el context en què va tenir lloc la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
context CI: Fer l’anàlisis sintàctica d’un text per entendre’l i traduir-lo millor.

232
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Reconèixer, analitzar i traduir subordinades 1. Les subordinades substantives 1, 2, 3, 4, 5 1 CL

S2 substantives. 2 CC
3

S3 Reconèixer, analitzar i traduir subordinades 2. Les subordinades adjectives: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 1 CL

S4 adjectives o de relatiu. ampliació del relatiu 2 CC
S5 3
S6

S7 Conèixer les diverses funcions del genitiu. 3. El genitiu 13, 14, 15 1 CL

2 Programació d'aula

S8 2 CC
S9 3

S10 Conèixer les diferents funcions del datiu. 4. El datiu 16, 17, 18, 19 1 CL
S11 2 CC
3

S12 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (IX) 20, 21, 22 6 CL
al català. Llatinismes: àmbit universitari i 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. editorial; tòpics literaris 9

S13 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 179 3 CL
en l’oració. CC

S14 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 180 1 CL
S15 i 181 2 CC
S16 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 16 · Llengua

233
 Unitat 16 · Llengua

Orientacions didàctiques

Les subordinades substantives

Explicarem l’esquema de subordinades substantives, amb les diverses estructures que poden
presentar. Analitzarem quan s’usa cadascuna d’elles. També ens detindrem en els casos especials
de les substantives.

En acabat, farem les activitats finals de l’apartat, que ens permetran entendre més bé el
funcionament de les substantives que hem vist teòricament.

Les oracions interrogatives

Com a modalitat especial de substantives, ens fixarem en les oracions interrogatives. Distingirem
entre interrogatives directes i indirectes. D’altra banda, se solen denominar totals les oracions
interrogatives en què la pregunta es refereix a l’acció del verb; parcials, quan es pregunta sobre
qualsevol element de la frase, sigui subjecte o complements.

Per expressar les interrogatives directes totals es poden utilitzar algunes partícules que, al mateix
temps que marquen el caràcter interrogatiu de la frase, pressuposen algun tipus de resposta.

• -ne?: enclítica que s’adjunta al verb o la paraula que es vulgui destacar en la pregunta. No
comporta sentit previ de la resposta.
• nonne?: La negació més la enclítica precedent. Pressuposa resposta afirmativa.
• num?: Pressuposa resposta negativa.
• an?: Interrogació retòrica o irònica.
• en?: Pressuposa resposta negativa; matís urgent.
• ecquis? numquis?: Formades amb el pronom indefinit: és que algú ...?
• utrum, -ne ... an ..., annon, necne?: Interrogatives dobles que presenten una disjuntiva: ... o no?

Les interrogatives parcials van expressades per adjectius, pronoms o adverbis interrogatius de
tot tipus: quis, qui; quid, què; uter, quin dels dos; qualis, quin; quantus, quant; quotus, en quin
ordre; cuius, de qui; quisnam, qui, doncs; ubi, on; quo, on; unde, d’on; qua, per on; quare, per
quin motiu; cur, per què; ut, com; quomodo, de quina manera; qui (abl. sg.), com; quando, quan;
quamdiu, per quant temps, etc.

Un cop feta l’explicació, demanarem als alumnes que facin les activitats, per practicar totes
aquestes qüestions.

Les subordinades adjectives o de relatiu

Repassarem en primer lloc la declinació dels diversos pronoms relatius, començant pel pronom
relatiu que ja coneixem i continuant amb altres relatius més complexos. També estudiarem els
aspectes més significatius de les subordinades de relatiu i la seva sintaxi.

Dintre de les relatives impròpies, presentarem alguns valors que poden oferir:

finals
Missi sunt delecti cum Leonida, qui Thermopylas occuparent.
Van ser enviats amb Leònides soldats escollits, perquè (els quals) ocupessin les Termòpiles.
consecutives
Non is sum qui mortis periculo terrear.
No sóc tal que em deixi espantar pel perill de morir.
causals
Misereret tui me, qui hoc facias.
Et compadeixo perquè fas això.

234
 Unitat 16 · Llengua

concessives
Egomet, qui leviter Graecas litteras attigissem, tamen complures Athenis dies sum commoratus.
Jo mateix, malgrat haver tocat superficialment les lletres gregues, tanmateix em vaig estar uns quants
dies a Atenes.
condicionals
Qui legibus non pareat, poenam non effugiet.
Si algú no obeeix les lleis, no escaparà el càstig.

Farem, en acabar cada apartat, els exercicis corresponents a la qüestió que s’ha estudiat.

El genitiu
Veurem els diferents valors del genitiu, comentant la informació que ens proporciona el llibre.
Podem copiar a la pissarra l’esquema següent:

amb substantius amb verbs amb adjectius

possessiu domus Caesaris, domus est Caesaris, la casa és hoc es proprium hominis,
casa de Cèsar de Cèsar això és propi de l’home
partitiu acervus pecuniae, sapientissimus hominum,
pila de diners el més savi dels homes
explicatiu virtus iustitiae, la
virtut de la justícia
subjectiu hominum facta, els
fets dels homes
objectiu amor virtutis, l’amor cupidus gloriae, desitjós
a la virtut de glòria
qualitat vir magni consilii, classis erat trecentarum
home de gran navium, l’esquadra era de 300
senderi naus
preu i estima parvi facere, tenir en poc
amb verbs proditionis accusare, acusar
judicials de traïció
(referència)
de record i oblit memento nostri, recorda’t de
(d’objecte) nosaltres

Després, farem els exercicis corresponents per verificar la comprensió del que hem estudiat.

El datiu
Repassarem els usos del datiu de manera semblant a com hem fet amb altres casos. En acabat,
farem els exercicis que es presenten. Escriurem a la pissarra aquest esquema amb una altra
presentació de les funcions del datiu:

d’objecte indirecte
amb verbs transitius dedi librum puero Vaig donar el llibre al nen
amb verbs intransitius invidet mihi Em té enveja
amb verbs compostos de preposició praeesse legioni Estar al capdavant d’una legió
de dany o profit quidquid discis, tibi discis Tot el que aprens, ho aprens per a tu
amb adjectius locus proximus urbi Lloc proper a la ciutat
ètic Quid mihi Celsus agit? Com es porta en Cels?
de relació Mare Nostrum intranti Entrant en el mar Mediterrani
possessiu Quinque filii nobis sunt Tenim cinc fills
de finalitat Res ea magno usui fuit Aquesta cosa va ser de gran utilitat
agent Patria omnibus amanda est La pàtria ha de ser estimada per tothom

235
 Unitat 16 · Llengua

Del llatí al català

Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat, que ens permetrà conèixer com s’ha passat
del llatí al català en l’àmbit que es presenta.

Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem amb les frases que es presenten. Podem
buscar més exemples en què es facin servir aquests llatinismes.

Sintaxi
Observarem con s’analitza la proposició de relatiu, a partir de l’exemple que serveix de model.
Després, analitzarem l’oració que es proposa.

Textos en context
Acabarem la unitat traduint alguns dels textos que es propsen. Tots ells han sortir en alguna
prova de les PAAU a diverses comunitats espanyoles, dels darrers anys.

236
 Unitat 16 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Digues de quin tipus són les proposicions completives d’aquestes oracions:

a Pontem, qui erat ad Genuam, Caesar iubet rescindi. ________________

b Nescio adulescentia mea miserior sit an senectus tua. ________________

c Temperantia sedat adpetitiones et efficit ut eae rectae rationi pareant. ________________

d Sol efficit ut omnia floreant et in suo quaeque genere pubescant. ________________

e Plotius Firmus Othonem orabat ne fidissimum exercitum, ne optime meritos milites

desereret. ________________

f Mihi obicitur quod Macedonum mores fastidiam. ________________

2. Completa amb la forma adequada d’infinitiu:

a Omnes sciunt Athenas ________________ (sum) pulchram urbem.

b Sperabamus vos beatos ________________ (vivo).

c Antiqui poetae narrant Paridem Veneri pomum aureum ________________ (dono).

d Caelium oratorem ________________ (sum) facundum constabat.

e Aristippum philosophum numquam ________________ (rideo) dicunt.

3. Completa les oracions següents amb el relatiu adequat:

a Homo, ________________ orationes audivisti, Socrates philosophus ille est.

b Portus, ad ________________ navigatis, ab adversis ventis tutus est.

c Proelium, ________________ apud Ostiam pugnavimus, a hostibus victum est.

d Carmina, ________________ legunt, ab Ovidio poeta scripta sunt.

e Oppidum, in ________________ amici mei vivunt, a Sabinis in colle aedificatum est.

f Mulier, ________________ auxilium tuum praebuisti, soror mea est.

g Caesar, cum ________________ maiores mei contra Gallos pugnaverunt, magnus dux fuit.

h Ex litteris, ________________ liberto meo tradidisti, cognovi te in Graeciam venturum

esse.

237
 Unitat 16 · Llengua

4 Identifica el tipus de genitiu o de datiu d’aquestes oracions:

a Vendo frumentum meum non pluris quam ceteri. ________________

b Adventus nostrorum militum hostes fugavit. ________________

c Lucius Tarquinius fratrem habuerat, mitis ingenii iuvenem. ________________

d Miltiades accusatus est proditionis. ________________

e Manlius bellum populo Romano indixit. ________________

f Nulla lex satis commoda omnibus est. ________________

g Sunt nobis mitia poma. ________________

h Magno sunt decori militi vulnera adverso pectore accepta. ________________

5. Llegeix el text i contesta’n les preguntes:

Costums nocturns de Neró a Roma

Nero petulantiam, luxuriam, avaritiam, crudelitatem exercuit. Post crepusculum popinas
inibat circumque vicos vagabatur; redeuntes a cena verberare ac vulnerare cloacisque
demergere solebat, tabernas etiam expilare.
Saepe in eius modi rixis periculum vitae adiit: prope ad necem caesus est a senatore, cuius
uxorem attrectaverat. Interdiu quoque clam gestatoria sella delatus in theatrum seditionibus
pantomimorum e parte proscaeni superiore signifer simul ac spectator aderat. Et cum ad
manus ventum esset lapidibusque et subselliorum fragminibus decerneretur, multa et ipse
iecit in populum atque etiam praetoris caput consauciavit.

a A la primera oració hi ha quatre CD, que són ________________.

b Post crepusculum és un CC de ________________.

c El verb inibat és transitiu o intransitiu? ________________

d El verb verberare està coordinat amb dos infinitius més, que són ________________ i

________________.

e Quin participi del text està substantivat? ________________

f Adiit porta un CD, que és ________________.

g A senatore fa la funció de complement ________________.

h Cuius és un relatiu en cas ________________.

i Morfològicament, attrectaverat és un ________________ d’indicatiu.

j Signifer simul ac spectator, sintàcticament, són un complement ________________.

k Digues quin valor té la proposició de cum que hi ha en el text ________________.

238

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 169
1. a Escipió es quixava que els homes eren diligents en
qualsevol altra cosa més que en l’amistat. Conjunció
quod. b Demòcrit diu que els móns són innombrabls.
Construcció d’infinitiu. c Artaxerxes va enviar un
missatger que digués a Datamis que no marxés de
l’exèrcit. Completiva amb ut/ne. d Els cartaginesos
van decidir posar fi a la guerra. Construcció d’infinitiu.
e Els ambaixadors van dir a Cèsar que els edus
portaven molt malament que els germànics haguessin
travessat el riu i haguessin envaït les seves fronteres.
Construcció d’infinitu, conjunció quod. f Els atensesos
van decidir que defensarien la llibertat de Grècia amb
una flota. Conjunció ut. g Diana va fer que a Acteó
li naixessin banyes al cap i que fos devorat pels seus
gossos. Conjunció ut. h Temístocles va convèncer el
poble que construís una flota de cent naus amb diners
públics. Conjunció ut.
2. a Entre els espartans hi havia la llei que l’infant
que havia nascut deforme fos exposat al mont Taíget.
(declarativa) b És un costum dels homes que no
vulguin que una mateixa persona excel·leixi en moltes
coses. (declarativa) c Anníbal havia convençut Antíoc
que marxés a Itàlia amb els seus exèrcits. (volitiva)
d Cèsar va manar als seus que no llencessin de cap
manera cap arma contra els enemics. (volitiva)
e Vas fer que tots lloessin la teva equitat, temperança,
severitat i integritat. (declarativa) f No pot passar que
un home bo no s’enfadi amb els dolents. (declarativa)
g El senat va decretar que es fessin súpliques. (volitiva)
h Els oradors dels llatins demanaven al senat que o
bé enviessin ajut, o bé permetessin que ells mateixos
agafessin les armes. (volitiva).
3. a Tinc por que la malaltia no s’agreugi. b Temo
realment que no es pugui trobar cap remei per a un
mal tan gran. c Els fereus, en témer que no hi hauria
cap compassió per als capturats per la força, es van
lliurar. d Tinc por que, en voler disminuir la tasca, no
l’augmenti. e Hi ha el perill que els enemics insisteixin
a assetjar la ciutat i que els ciutadans no siguin iguals
en la lluita. f El pudor m’impedeix de demanar-te més
coses. g Isòcrates, per la feblesa de la seva veu, estava
impedit de parlar en públic. h Als pitagòrics els estava
prohibit d’alimentar-se de faves. i Els soldats no podien
retenir-se d’irrompre a la ciutat amb l’esperança de
botí i de destruir la ciutat. j No podem evitar que els
altres dissenteixin de nosaltres.
Unitat 16 · Llengua
4. a Vaig demanar a l’home qui era. (indirecta)
b Demanaves si el nostre Leli era a Roma. (indirecta)
c No sé què va fer ni d’on venia. (indirecta) d Vegem
si el món és governat per la prudència dels déus.
(indirecta) e Em tens com una esclava o com una filla?
(directa) f Els senadors no sabien per què l’emperador
ho havia fet. (indirecta) g Què fareu? (directa) h Aquell
Alcibíades, en veure Pèricles trist, li va preguntar
per què tenia tanta confusió a la cara. (indirecta)
i Hi ha innombrables preguntes sobre l’ànima: d’on
neix, quina natura té, quan comença a existir, quant
de temps dura, si canvia el domicili en altres formes
d’animals, o bé només serveix una sola vegada; si és o
no un cos. (indirecta) j Em pregunta de qui és la casa.
(indirecta) k Vegem si l’esperit és immortal, o bé mor
juntament amb el cos. (indirecta) l Vivim en una pàtria
lliure o en una dictadura? (directa).
5. August embelleix Roma. Sabem que August va
guarnir magníficament la ciutat de Roma. Va construir
moltes obres públiques, entre les quals les més
importants: el fòrum amb el temple de Mars Ultor, el
temple d’Apol·lo al Palatí, un altre de Júpiter Tonant al
Capitoli. En aquella part de la casa del Palatí que havia
estat tocada per un llamp hi va construir el temple
d’Apol·lo; hi va afegir pòrtics amb una biblioteca
llatina i grega. També va fer algunes obres amb nom
aliè, com el pòrtic i la basílica de Gai i Luci, també els
pòrtics de Lívia i Octàvia, el teatre de Marcel. Sovint va
animar altres prínceps i homes perquè engalanessin la
ciutat. Així molts, cadascun segons el seu poder, van
construir molts edificis. August va dividir l’espai de la
ciutat en regions i barris; altres temples, caiguts per
l’antiguitat o cremats per un incendi, els va refer. Així
August es gloriejava de deixar de marbre una ciutat
que havia rebut de totxana.
Pàgina 170
6. a Els aduàtucs, dels quals hem parlat més amunt,
van tornar a casa. b Sovint la fortuna encega els homes
que vol perdre. c El temple de Prosèrpina, que tots
els sicilians consideraven sagrat, va ser expoliat per
Verres. d Els camells són animals als quals, per viure,
els és suficient una petita quantitat d’aigua i menjar.
e No hi ha amistat en aquells que no tenen amor. f No
és bon ciutadà aquell la virtut del qual no serveix a la
pàtria. g Jugurta, cosa que és molt difícil, era fort en
la guerra i bo en el consell. h Rep els consells d’aquell
que t’estima. i Escipió, la glòria del qual va ser màxima,
no va poder evitar l’enveja dels seus ciutadans.
Els antecedents són: a Aduatuci, de quibus supra dixi-
mus, domum everterunt. b Saepe fortuna homines,
quos perdere vult, obcaecat. c Proserpinae fanum,
quod omnes Siculi sanctum putabant, a Verre spoliatum
239
 est. d Cameli animalia sunt quibus, ut vivant, satis est
parva copia aquae et cibi. e Non est amicitia in iis in
quibus non est amor. f Bonus civis non est ille cuius
virtus patriae non servit. g Iugurtha, quod difficillimum
in primis est, et proelio strenuus erat et bonus consilio.
h Accipe consilia eius qui te existimat. i Scipio, cuius
gloria maxima fuit, civium suorum invidiam vitare non
potuit.
Pàgina 171
7. a No hi ha cap poble tan salvatge que no veneri els
déus. (impròpia) b Molts béns, que semblen preciosos,
són superficials. (pròpia) c El general va construir
un terraplè perquè els soldats estiguessin segurs.
(impròpia) d Sempre em recordaré de les paraules que
em vas dir. (pròpia) e Verres era tan àvid que podia ser
corromput fàcilment amb diners. (impròpia) f El senat
va enviar ambaixadors a Cartago que demanessin
l’alliberament dels presoners. (impròpia) g El camperol
diligent sembra uns arbres els fruits dels quals ell no
veurà mai. (pròpia) h No hi ha ningú que no sigui
afectat pel dolor. (impròpia) i T’envio un esclau perquè
li donis la carta. (impròpia) j Cèsar va deixar dues
legions que defensessin el campament. (impròpia)
k Labiè va enviar soldats escollits perquè ocupessin el
turó. (impròpia) l No hi ha ningú que no entengui que
tota la república es troba en un greu perill. (impròpia)
m Ciceró va fer venir testimonis que comprovessin
amb arguments els crims de Verres. (impròpia) n No hi
ha certament cap consol que pugui alleugerir el meu
dolor. (impròpia) o Els gals van enviar ambaixadors
perquè demanessin la pau. (impròpia) p Alexandre va
arribar a la ciutat de Tars, que els perses sotmetien al
foc. (pròpia).
Pàgina 172
8. a Lex punit hominem qui scelus committit. b Gallia
divisa est in partes tres, quarum unam incolunt Belgae.
c Tibi gratias ago propter consilia quae mihi dedisti.
d Alexander in Aegypto condidit urbem, cuius nomen
Alexandria est. e Multae sunt gentes quibus Alexander
bellum intulit et quas vicit ac subegit. f Causa, qua
veni, vobis nota est. g Acceptae sunt conditiones
meae, quod me magno gaudio affecit.
9. a Els belgues estan a prop dels germànics, que
viuen enllà del Rin, i amb els quals fan la guerra
contínuament. b Vau fer tot el que us havia manat.
c L’amistat, més dolç que la qual no hi ha res, és
l’alleugeriment de la vida. d Cèsar va anar a Alèsia, que
era una ciutat molt protegida de la Gàl·lia. e Els antics
homes, per protegir-se millor a ells i les seves coses,
van construir tots els edificis contigus que anomenem
ciutats. f Anomenarem feliç no aquell que té moltes
240
riqueses, sinó aquell que està content amb la seva
sort. g Allò que sembla molt difícil, serà més fàcil.
10. a Fugirà de la mort aquell que l’hagi menyspreat.
b Diguis el que diguis, sigues breu! c En l’amistat no hi
ha res de fingit, res de dissimulat i, tot el que hi ha, és
veritable i voluntari. d Arreu on m’adreço, veig mostres
de la fragilitat humana. e Els enemics es van retirar a
la muntanya d’on havien baixat. f La part del cel d’on
neix el sol s’anomena Orient, la part en què es pon,
Occident. g Allí on ens porti la fortuna, allà anirem.
h Darios va construir un pont al riu Istros, pel qual va
fer passar les tropes. i Allò que el temps i la necessitat
requerien, Cèsar ho va preparar ràpidament. j Qui
desitja més del que té, sempre serà pobre. k El lloc on
vius, allà és la teva pàtria. l El poble romà va donar en
regal al rei Massinissa totes les ciutats que havia pres
a Numància.
11. a Allò que sé que has comès, no ho puc deixar
passar. b Ha navegat bé aquell que arriba al port al qual
anava. c L’any en què Tarquini Superb va ser expulsat
de Roma, el mateix any els atenesos van expulsar el tirà
Híopies. d El que mengen els homes i els animals, això
ho proporciona la terra. e Cèsar mana que els prínceps
dels rèmors vagin cap a ell i que deixin les armes i que
se li portin ostatges; tot això ho van fer diligentment.
f Fetes aquestes coses, Cèsar es va retirar a la Gàl·lia.
g Els ambaixadors dels edus es van adreçar a Cèsar i
li van demanar la pau: aquest fet li va produir un gran
plaer. h He sentit que estàs convalescent de la malaltia
i que aviat tornaràs a Roma. Per la qual cosa jo també
tornaré a la ciutat. i Prometeu va robar amb un engany
el foc dels immortals i el va donar als éssers humans;
per aquesta cosa Júpiter li va donar un greu càstig.
j Els tarentins van fer una injustícia als ambaixadors
romans. Per aquesta causa els romans van declarar la
guerra als tarentins.
12. Nen: Per què, pare, corren aquests homes? / Pare:
Lluiten per una copa d’argent. / Nen: I qui la rebrà? /
Pare: El primer. / Nen: Per què, doncs, corren els altres?
Pàgina 175
13. a Timoleó considerava que cap cosa humana no
es pot fer sense la voluntat dels déus. (partitiu) b Era
d’un pes tan gran fundar la nissaga romana! (qualitat)
c Cató va ser d’un esperit aspre i de llengua afilada i
desmesuradament lliure, però d’un esperit no vençut
pels plaers, d’una innocència rígida, menyspreador de
la gràcia i les riqueses. (qualitat) d Hegesaret, home
d’un poder antic, es dedicava als afers pompeians;
Petreu, jove de gran noblesa, ajudava Cèsar amb els
seus recursos i els dels seus. (qualitat) e La temeritat
és pròpia de l’edat florent; la prudència, de la vellesa.
(qualitat) f La Gàl·lia és farcida de negocis i plena de
ciutadans romans. (depenent d’adjectius) g L’espasa
de Dàmocles penjava del sostre de la casa. (possessiu)
h Cèsar va tenir molta virtut a la Gàl·lia, i poca
prudència. (partitiu) i El temple de Vesta era envoltat
d’arbres de murtra, dels quals la planura del Tíber era
plena. (possessiu, genitiu depenent d’adjectius).
14. a La fortalesa és el desig de coses grans i el rebuig
de les coses humils. (objectiu) b La por dels enemics
ajuda els ciutadans en la defensa de les muralles.
(subjectiu) c Cèsar parla davant dels soldats, i recorda
les injustícies dels enemics contra ell de totes les
èpoques. (subjectiu) d Hi ha innat en la ment l’amor del
coneixement. (objectiu) e Hi ha una gran admiració per
al que parla molt i sàviament. (objectiu) f L’esperança
és el darrer consol de les coses adverses. (objectiu)
g Ens pertorba la varietat d’opinions i la dissensió
dels homes. (subjectiu) h Cap oblit no destruirà mai el
record dels teus benifets cap a mi. (objectiu) i Cèsar,
quan van començar a madurar els camps de blat,
va marxar a la guerra d’Ambiòrix. (objectiu) j Tots
som arrossegats i conduïts al desig de coneixement
i saviesa. (objectiu) k Els cònsols anuncien una fuga
dels enemics agitada i inesperada. (subjectiu).
15. a Com que t’has recordat dels pares, et valoro
molt. (record i oblit) b No tinc en poc els harúspexs
i els astròlegs. (estima i preu) c Fins i tot dels mals
m’oblido, si ets amb mi. (record i oblit) d El teu amic
ha estat condemnat per furt. (verbs judicials) e Fa bé
recordar el temps feliç. (record i oblit) f No valores
gens aquests exemples. (estima i preu) g Veig que tu
no has estat absolt de maldat, però aquells han estat
condemnats per homicidi. (verbs judicials) h Soló
valorava poc les ingents riqueses de Cres, el poderós
rei de Lídia. (estima i preu) i El jutge C. Celi va absoldre
d’injúries aquell que havia ferit nominalment el poeta
Lucili a l’escena. (verbs judicials) j Pisó, enviades
cartes a Tiberi, acusa Germànic de luxe i supèrbia.
(verbs judicials) k Va vendre la casa pel preu en què
la valorava. (estima i preu) l Em recordo d’aquells
homes i no els puc oblidar ni de morts (record i oblit).
m Papiri Cursor, condemnat a mort pel dictador, va ser
alliberat amb un gran favor dels soldats i del poble.
(verbs judicials) n És propi de la vostra humanitat
apartar un gran nombre de ciutadans de la calamitat.
(conveniència) o Manli es recordava pels seus amics
del crim que havia comès Marc. (record i oblit)
p Sovint ens hem oblidat dels vostres crims, però
sempre recordarem les gestes. (record i oblit) q No
només em pendeixo de la meva estultícia, sinó que
també me n’avergonyeixo. (verbs impersonals) r Els
prínceps de la ciutat acusats falsament de traïció van
ser morts. (verbs judicials) s El savi valora molt poc el
plaer. (estima i preu) t No et compadeixes gens, dur,
del teu dolç amic? (verbs impersonals).
Pàgina 177
16. a El pare de família mana i els fills obeeixen al
pare. b El cel temperat i la natura del lloc afavoreixen
el blat i són bons per a l’agricultura. c «Perdona’ns a
nosaltres i no t’acarnissis amb els nostres familiars»,
van dir els esclaus al senyor, suplicants. d El poeta
va beneir la seva pàtria. e Vas anar a trobar l’home
ferit i curaves les seves ferides. f Cèsar confiava en els
amics i desconfiava de la seva dona. g Els enemics
volien perjudicar la ciutat. h Per bé que Terència
s’hagués casat amb un home noble i famós, cap dona
no l’envejava. i Es deia que els númides maleïen els
romans. j Els germànics es dediquen a l’agricultura.
k Els gals confiaven moltíssim en la cavalleria. l Cap
dels nostres es dedica a l’eloqüència si no és per lluir
al fòrum. m Aquest afavoreix obertament Antoni.
n Cartago amenaçava molt l’imperi dels romans.
17. a Vercingètorix escull un lloc per al campament,
protegit amb estanys i boscos. b La salvació de la
república va preocupar més a Brutus que la seva vida.
c L’estàtua de Minerva esculpida per Fídies sempre va
causar admiració a tots els homes. d Dumnòrix era al
capdavant de la cavalleria que els edus havien enviat
com a auxili a Cèsar. e Les naus no van ser de cap
ajut i van marxar ràpidament de la lluita. f Ariovist va
enviar ambaixadors a Cèsar perquè designés un dia
per a l’entrevista. g Pompeu va enviar cinc legions com
a ajut per als seus. h La pobresa no és un deshonor
per a ningú. i Ens preocupa molt la teva salut. j Els
nostres es distribueixen en dues parts: uns per ser de
protecció per al botí, els altres per resistir als enemics
que vinguin. k Les lluites entre partits han estat i seran
per a molts pobles una causa de destrucció, més que
les guerres exteriors. l De la mateixa manera que tu
vas dir que jo era estimat pel poble romà, així jo et
dic que tu ets motiu d’odi per a la ciutat. m Mari, un
cop foragitats els cavallers, corre en auxili dels seus.
n Als gals els era un obstacle per a la lluita el fet que
no estaven prou preparats.
18. a Per als desmesurats la vida és breu, i poc freqüent
la vellesa. (relació) b Epaminondes va demanar el
poder no per a ell sinó sempre per a la pàtria. (dany
o profit) c No només per a nosaltres volem ser rics,
sinó també per als fills, els familiars, els amics. (dany o
profit) d El meu germà va tenir dos fills: el gran el vaig
voler per a mi. (dany o profit) e Per als que entraven
per l’esquerra, no lluny de la cel·la del porter, hi havia
pintat a la paret un gos immens, lligat amb una cadena.
(relació) f Els prínceps lluiten per la victòria, els comtes,
pel príncep. (finalitat) g La meva ment és ben diferent,
senadors, quan tinc en compte la situació i els nostres
perills. (dany o profit) h El pretor Quintili s’adreça als
cavallers amb el seu fill, que es deia Marc. (possessiu)
i La ciutat de Coriol va ser presa per la virtut de Cn.
241
 Marc, a qui posteriorment es va donar el cognom de
Coriolà. (possessiu) j Tenim pomes dolces. (possessiu).
19. Cèsar i Vercingètorix es preparen per a
l’enfrontament. Vercingètorix, posant el campament
a prop de la ciutat, amb pocs espais al seu voltant,
havia col·locat les forces de cada ciutat separadament
i, ocupats tots els turons d’aquell cingle, oferia un
espectacle horrible, manava que cada dia, en fer-se
de dia, anessin cap a ell els cabdills d’aquelles ciutats
que s’havia escollit per prendre aquella decisió, sigui
que semblés que s’havia de comunicar alguna cosa,
sigui que semblés que s’havia de fer alguna gestió,
i no passava ni un dia que no posés a prova en una
batalla eqüestre com era el coratge o la virtut dels
seus. Hi havia davant de la ciutat un turó, a la falda
mateixa de la muntanya, molt ben protegit i envoltat
per totes parts, que si l’ocupaven els nostres, semblava
que prohibirien als gals en gran part l’accés a l’aigua i
al menjar. Però aquest lloc no era ocupat per aquests
amb una guarnició no poc segura. Tanmateix Cèsar,
amb el silenci de la nit, sortint del campament, abans
que pogués arribar ajut des de la ciutat, abatent la
protecció, es va apoderar del lloc i hi va deixar dues
legions.
Pàgina 178
DEL LLATÍ AL CATALÀ
20. L’evolució de les paraules és:
Llatí Català Llatí Català
monstrare mostrar sanctum sant
septembrem setembre vestrum vostre
magistrum mestre torctum tort
transportare transportar masc(u)lum mascle
nostrum nostre amplam ample
dextram dreta temptationem temptació
Com es pot veure en la taula, els grups de tres
consonants es poden mantenir o bé es poden reduir
a dues consonants.
Pàgina 179
LLATINISMES
21. a Vigila amb els tuits, que en queda constància
per sempre: verba volant, scripta manent. b Sovint
els polítics no compleixen les promeses. Per això el
poble vol facta, non verba. c M’ho sabia tan bé que
vaig acabar l’examen en deu minuts: veni, vidi, vici.
d M’acuses de no fer bé les coses. Et creus infal·lible? No
saps que errare humanum est? e Les dones romanes
ja portaven una mena de sostenidors! Realment, nihil
novi sub sole. f No cal explicar gaire aquest raonament
matemàtic davant d’un auditori de físics quàntics:
intelligenti pauca. g Cada cop es valora més l’activitat
242
física per al desenvolupament integral de la persona.
Ja ho deien els antics: mens sana in corpore sano. h
Lang Lang és el súmmum dels pianistes actuals. És
excepcional!
Anàlisi
Beatum (Pred) appellabimus (V) non (adv) eum (CD)
[cui (datiu poss.) magnae divitiae (S) sunt (V)], sed
(conj) eum (CD), [qui (S) sua fortuna (CRV) contentus
(Atr) est (V)]. Anomenarem feliç no aquell que té
moltes riqueses, sinó aquell que està content amb la
seva fortuna.
Pàgines 180-181
TEXTOS
CÈSAR - GUERRA CIVIL
Tant Fabi com els cabdills de l’exèrcit pompeià
es dedicaven a fer provisions (I, 40) Fabi mirava
d'atreure per cartes i missatgers l'adhesió de les ciutats
pròximes. Hi havia establert al riu Segre dos ponts
distants entre si quatre mil passos. Per aquests ponts
enviava a buscar aliment, perquè els dies anteriors
havia consumit el que existia a aquest costat del riu.
Gairebé el mateix i pel mateix motiu feien els caps de
l'exèrcit pompeià.
Cèsar no pot reconstruir els ponts perquè una forta
tempesta provoca una gran crescuda del riu
Aquesta crescuda es va mantenir durant diversos dies.
Va intentar Céèsar refer els ponts, però ni ho permetia
la magnitud de la crescuda ni consentien que es
dugués a terme les cohorts enemigues col·locades a la
riba; amb facilitat podien impedir-ho, per la naturalesa
del riu i per la gran quantitat d'aigua.
Afrani i Petreu ordenen conduir totes les
embarcacions a Otobesa i utilitzar-les com a pont (I,
61, 5-6)
Presa aquesta decisió, (Afrani i Petreu) ordenen buscar
naus a tot el riu Ebre i conduir-les a Otobesa. Aquesta
ciutat era al costat de l’Ebre i distava vint mil passos
del campament. A aquesta altura del riu manen fer un
pont amb barques unides.
Cèsar ocupa una planícia i forma en ordre de batalla
(I, 70, 3)
Cèsar arriba el primer i, quan troba a la sortida de grans
roques una plana, hi forma la seva línia de combat
contra l'enemic. Afrani, en veure la seva rereguarda
assetjada per la cavalleria i l'enemic davant la seva
avantguarda, arriba a un turó i s’hi atura.
Gai Treboni, legat de Cèsar, fa els preparatius per a
l’assalt de Marsella (II, 1, 4)
Mentre passa això a Hispània, el legat Gai Treboni, a
qui Cèsar havia deixat per dirigir el lloc de Marsella
decideix estrènyer el setge de la ciutat per dues
bandes; reuneix de tota la província gran quantitat
d'animals i homes; ordena transportar vímets i fusta.
Preparat tot això, construeix un terraplè de vuitanta
peus d'altura.
Les tropes de Cèsar es disposen a abatre la muralla
de la ciutat assetjada (II, 11, 4)
Quan havien estat tretes moltes pedres de la torre
enemiga que estava al costat de la galeria, de cop i
volta una part d'aquesta torre es va enfonsar, l'altra
part contigua amenaçava ruïna; llavors els enemics,
atemorits davant la idea del saqueig de la ciutat,
es llancen tots fora de la porta desarmats i amb les
bandes de suplicants i estenen les mans cap als legats
i l'exèrcit.
Rendició dels marsellesos (II, 22, 5-6)
Els marsellesos, tal com se'ls ha ordenat, treuen de la
plaça les seves armes i la seva artilleria, fan sortir les
seves naus del port i dels arsenals, lliuren els diners
del seu tresor públic. Complertes aquestes condicions,
Cèsar conserva la població, més en atenció al renom
i antiguitat que pels seus mèrits en si; deixa allà dues
legions com a guarnició.
Els enemics simulen una retirada davant l’exèrcit de
Cèsar (II, 40, 1-2)
Ell seguia més lentament amb la resta de les tropes i
seixanta elefants. Sospitant [Saburra] que en enviar al
davant la cavalleria es presentaria Curió en persona,
forma les seves tropes de cavalleria i infanteria i els
ordena que, simulant por, cedeixin a poc a poc i es
retirin.
L’exèrcit de Curió és derrotat. Domici ofereix la
salvació a Curió (II, 42, 2-3)
Llavors ja els nostres perden completament
l'esperança, i uns són morts per la cavalleria en intentar
fugir i uns altres es tiren a terra sense cap ferida. Gneu
Domici, prefecte de la cavalleria, que envoltava Curió
amb alguns genets, l’exhorta que busqui la salvació en
la fugida i es dirigeixi al campament.
La tercera línia de l’exèrcit de Cèsar entra en combat i
Pompeu es retira al campament (III, 94 , I)
En aquell moment, Cèsar va ordenar avançar la tercera
línia. Així, en rellevar noves tropes de refresc els que
ja estaven cansats i atacar un altre grup els enemics
per l'esquena, els pompeians no van poder resistir i
tots van emprendre la fugida. Pompeu es va dirigir al
campament.
Ptolemeu, rei d’Egipte, explica al seu testament qui
heretarà el tron (III, 108, 4-5)
En el testament de Ptolomeu, havien estat designats
hereus el gran dels seus dos fills i la gran de les seves
dues filles. En el mateix testament, Ptolomeu conjurava
el poble romà per tots els déus i pels tractats que havia
fet a Roma, que es complís la seva voluntat.
Pompeu cau en una emboscada i és assassinat a mans
d’antics companys (III, 104, 3)
Pompeu va ser saludat educadament per aquests i,
confiat en cert coneixement de Septimi, perquè havia
estat centurió del seu exèrcit en la guerra dels pirates,
va embarcar en una petita nau amb uns quants dels
seus; allà va ser mort per Septimi. Igualment Luci
Lèntul va ser capturat pel rei i mort a la presó.
SAL·LUSTI
Jugurta ataca els romans desprevinguts (Bellum
Iugurthinum, LIV, 9-10)
Resol, d’entre les diferents possibilitats, el que en
aquell compromís li va semblar millor, és a dir, que el
gruix de l'exèrcit l’esperés en els llocs on solia ser: ell,
amb la cavalleria escollida segueix Metel, i caminant
de nit per camins poc freqüentats, d’amagat escomet
sobtadament als romans, que caminaven escampats:
mata la majoria dels que va trobar sense les armes, en
captiva molts.
El cònsul Màrius, reunides les tropes, ataca alguns
llocs. Els reis, quan s’assabenten que el cònsol
s’acosta, s’escapen (Bellum Iugurthinum, LXXXVII, 1)
Però el cònsol, completades les legions i les cohorts
auxiliars, s'encamina a una campanya fèrtil i plena de
despulles, i concedeix tota la presa als soldats. Assalta
després d'això algunes viles i ciutats poc fortificades
pel lloc o per falta de guarnició. Els reis per la seva
banda, quan van saber l'arribada de Màrius, van
marxar en diverses direccions a llocs fragosos i aspres.
Virtuts característiques dels antics romans
(Conjuració de Catilina, IX, 1)
Així doncs, en la pau i en la guerra es practicaven
els bons costums; la concòrdia era màxima, l'avarícia
mínima; el dret i el bé entre ells prevalien no més per
les lleis que per la naturalesa. Les seves picabaralles,
discòrdies i rivalitats només eren amb els enemics. Els
ciutadans competien en valor amb els ciutadans. Eren
esplèndids en el culte dels déus, sobris en les seves
pròpies cases, lleials envers els seus amics.
Catilina recorda quin és el seu noble llinatge i opta
per lluitar fins a caure abatut (Conjuració de Catilina,
60, 6-7)
Manli i el fesulà cauen lluitant entre els de davant.
Catilina, després de veure les seves tropes disperses
i ell mateix supervivent amb pocs [soldats], recordant
el seu llinatge i la seva antiga dignitat, es va precipitar
al mig dels enemics més apinyats i allà lluitant va ser
cosit a trets.
243
 Catilina fa un discurs davant dels seus seguidors
(Conjuració de Catilina, XVI, 20)
Catilina, quan veu que s'han reunit aquells que poc
abans he recordat, tot i que sovint havia tractat moltes
coses amb cada un d’ells, no obstant això, creient que
seria convenient convocar-los tots junts i animar-los,
els condueix a la part més recòndita de la casa i allà,
apartats lluny tots els testimonis, va tenir un discurs
d'aquest tipus: «Si no haguessin estat comprovats per
mi el vostre valor i la vostra fidelitat, en va s'hauria
presentat aquesta oportuna ocasió...
Mort de Catilina. Victòria sagnant de l’exèrcit romà.
(Conjuració de Catilina, LXI, 4)
Catilina va ser trobat entre els morts, lluny dels seus,
encara respirant i conservant al rostre aquella ferocitat,
que havia tingut en vida. Finalment, de tota la tropa, ni
en la batalla ni en la fugida no es va fer presoner cap
ciutadà lliure. No osbtant això, l'exèrcit del poble romà
no va obtenir una victòria alegre o poc costosa.
244
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació
1. a infinitiu b interrogativa indirecta c ut d ut e ut (en
aquest cas ne, perquè és negativa) f quod.
2. a ese b victuros esse c donavisse d fuisse e ridisse.
3. a cuius b quem c quod d quae e quo f cui g quo
h quas.
4. a genitiu de preu. b genitiu subjectiu. c genitiu
de qualitat. d genitiu amb verbs judicials. e datiu CI.
f datiu de dany o profit. g datiu possessiu. h. doble
datiu, interès i finalitat.
5. a petulantiam, luxuriam, avaritiam, crudelitatem.
b temps. c Transitiu. d vulnerare, demergere.
e Redeuntes. f Periculum vitae. g agent. h genitiu.
i plusquamperfet. j predicatiu. k històric.
17 Llengua

1 Les competències de la unitat 246

1.1 Competències bàsiques 246
2 Programació d’aula 247
3 Orientacions didàctiques 248
4 Test d’autoavaluació 250
5 Solucionari 253
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 253
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 257
 Unitat 17 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Distingir entre diferents formes de subordinades i formes de construcció.

nominal i CS: Reconèixer la importància del refrany com a forma expressiva popular, i descobrir l’origen
verbal d’alguns.
CL: Usar correctament abreviatures, segons el que exigeixi el context.

Del llatí al CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
català catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
llatina en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Conèixer l’època de Ciceró i els esdeveniments que revelen els seus textos.
context CS: Reconèixer les estructures polítiques de la República romana, tal com queden reflectides
en els textos de Ciceró.

246
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Reconèixer, analitzar i traduir proposicions 1. Les proposicions temporals 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1 CL

S2 temporals. 23 CC

S3 Reconèixer, analitzar i traduir proposicions 2. Les proposicions causals 8, 10 1 CL

causals. 2 CC
3

S4 Reconèixer, analitzar i traduir proposicions 3. Les oracions consecutives 11, 12, 13 1 CL

consecutives. 2 CC
3
2 Programació d'aula

S5 Conèixer les diferents funcions de l’ablatiu. 4. L’ablatiu 14, 15 1 CL

S6 2 CC
3

S7 Conèixer l’evolució de les consonants del llatí L’evolució de les consonants (X) 16, 17 6 CL
al català. Llatinismes: expressions d’ús 7 CC
Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. general 9

S8 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 189 3 CL
en l’oració. CC

S9 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 190 1 CL
S10 i 191 2 CC
S11 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 17 · Llengua

247
 Unitat 17 · Llengua

3 Orientaciones didácticas

Les proposicions temporals

Treballarem les conjuncions que poden introduir proposicions temporals. Analitzarem els valors
de cadascuna i farem les activitats que ens permetin consolidar-les.

Podem passar als alumnes aquesta taula, que recull les hores de la ciutat de Roma (són les
adequades a la seva latitud):
Hivern Estiu
Hora Des de Fins Hora Des de Fins
I. prima 7:33 8:17 I. prima 4:27 5:42
II. secunda 8:17 9:02 II. secunda 5:42 6:58
III. tertia 9:02 9:46 III. tertia 6:58 8:13
IV. quarta 9:46 10:31 IV. quarta 8:13 9:29
V. quinta 10:31 11:15 V. quinta 9:29 10:44
VI sexta 11:15 12:00 VI sexta 10:44 12:00
VII. septima 12:00 12:44 VII. septima 12:00 13:15
VIII. octava 12:44 13:29 VIII. octava 13:15 14:31
IX nona 13:29 14:13 IX nona 14:31 15:46
X. decima 14:13 14:58 X. decima 15:46 17:02
XI. undecima 14:58 15:42 XI. undecima 17:02 18:17
XII. duodecima 15:42 16:27 XII. duodecima 18:17 19:33

Les oracions causals

Recordarem el concepte d’oració causal i com es construeix en català. Tot seguit, repassarem les
oracions causals en llatí, distingint segons que portin indicatiu o subjuntiu.

Traduirem les frases i els textos que es proposen. Podem fer aquestes explicacions:
• Les conjuncions quod i quia poden estar en relació amb adverbis demostratius que les anticipin
en l’oració principal: eo, ideo, idcirco, propterea ... quod / quia: ‘per això ... perquè ...’
• Per negar una causa i adduir-ne una altra s’empra non quod / non quo ... + subjuntiu ..., sed
quod / sed quia ... + indicatiu. Si la causa negada és negativa, s’usa non quin: ‘no perquè no
...’: Me exspectatio tenet quibus praeceptis ea tanta vis comparetur; non quo mea quidem iam
intersit, sed tamen cognoscendi studio adductus requiro. / Non idcirco eorum (sc. librorum)
usum dimiseram quod iis succenserem, sed quod eorum me suppudebat. / Ego me ducem in
civili bello nolui esse; non quin rectum esset, sed quia, quod multo rectius fuit, id mihi fraudem
tulit. / Maiores nostri in dominum quaeri (sc. de servis) noluerunt; non quin posset verum
inveniri, sed quia videbatur indignum.

Les oracions consecutives

Treballarem les oracions consecutives de manera semblant a com hem fet amb les causals.
Analitzarem especialment els usos dels temps de subjuntiu segons el tipus de conseqüència que
es vulgui expressar. En acabat, traduirem les frases i els textos.

L’ablatiu
Repassarem els valors de l’ablatiu seguint el model de treball aplicat en els altres casos. Ha de
quedar clar que l’ablatiu té tres grans valors: separatiu, instrumental i locatiu. Podem presentar-
los per mitjà d’aquest esquema:

248
 Unitat 17 · Llengua

ablatiu punt de partida domo venio Vinc de casa.

pròpiament
origen Iove natus Fill de Júpiter.
dit (separació)
separació Aristides expulsus est patria. Arístides va ser expulsat de la
seva patria.
comparació Populus altior est quercu. El pollancre és més alt que
l’alzina.
ablatiu Cornibus tauri se tutantur. Els bous es defensen amb les
instrumental banyes.
agent Hannibal a Scipione victus Anníbal va ser vençut per Escipió.
est.
companyia Cum patre profectus sum. He sortit amb el meu pare.
manera Amicitiam magna fide colit. Conrea l’amistat amb gran
lleialtat.
qualitat Britanni sunt promisso Els britans van amb el cabell
capillo. deslligat.
preu Hic liber constant viginti Aquest llibre costa vint asos.
assibus.
causa Hostes oppidum metu Els enemics abandonaran la ciutat
deseruere. per por.
limitació Natione Gallus Gal de naixement
mesura Duobus pedibus minor Menor en dos peus
ablatiu absolut Hannibale duce Sota el comandament d’Anníbal
ablatiu locatiu lloc Athenis A Atenes
temps Hoc anno Aquest any

Del llatí al català

Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat, que ens permetrà conèixer com s’ha passat
del llatí al català en l’àmbit que es presenta.

Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem amb les frases que es presenten. Podem
buscar més exemples en què es facin servir aquests llatinismes.

Sintaxi
Observarem con s’analitza la proposició temporal, a partir de l’exemple que serveix de model.
Després, analitzarem l’oració que es proposa.

Textos en context
Acabarem la unitat traduint alguns dels textos que es propsen. Tots ells han sortir en alguna
prova de les PAAU a diverses comunitats espanyoles, dels darrers anys.

249
 Unitat 17 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Indica si l’acció d’aquestes subordinades temporals es fa abans, després o a la vegada que la

de la principal:

a Omne animal se ipsum diligit ac, simul ac ortum est, id agit ut se conservet.

b Dum inter homines sumis, colamus humanitatem.

c Ut tuba signum datum est, milites ad arma concurrerunt.

d Priusquam Cicero oravit, omnes tacebant in senatu.

e Tibi respondebo non antequam mihi tu responderis.

f Dum ea Romani parant consultantque, iam Saguntum summa vi oppugnabatur.

g Statim ut Caesar Romam pervenit, et plebs et nobilitas eum acclamaverunt.

2. Indica quina és la conjunció temporal adequada en aquestes oracions:

a Cum/dum/antequam requievit, ager magis fructifer est.

b Non profisciscar priusquam/postquam/cum te videro.

c Postquam/dum/quotiens haec geruntur, Caesar profectus est.

d Cum/postquam/antequam Thetis Peleo nupsit, ad epulum omnes dei convocati sunt

praeter Eridem, id est Discordia.

e Cum/postquam/antequam nuptiae celebratae erunt, bonus Romanus vir magna diligentia

domesticam rem familiarem administrabit et honestam quietem miserae ambitioni

anteponet.

3. Subratlla la subordinada causal de les oracions següents:

a Appellamus apes operarias quia cotidie in opus incumbunt.

b Tu, Cyre, rite beatus es, quoniam virtutem tuam cum fortuna coniunxisti.

c Manlius Torquatus filium suum occidit, quod contra imperium in hostem pugnaverat.

d Phoenices magnam famam apud antiquos habuerunt, quia litteras invenerunt.

e Graeci Troianis bellum moverunt quia Paris, Priami filius, Helenam, Menelai uxorem,

rapuerat.

250
 Unitat 17 · Llengua

4. Escriu correctament les paraules d’aquestes frases en ablatiu:

a Vercingetorix, ubi de Caesaris adventu cognovit, ________________ (oppugnatio, -onis)

destitit.

b Nostris militibus celeri ________________ (auxilium, -ii) opus fuit.

c Messes ab ________________ (agricola, -ae) rescinduntur.

d Quid durius est ________________ (saxum, -i)? Quid mollius unda? Dura tamen molli

saxa cavantur unda.

e Ut non omne vinum, sic non omnis natura ________________ (vetustas, -atis) coacescit.

f Ea domus mille ________________ (sestertius, -ii) fuit.

5. Digues quin tipus d’ablatiu tenim en les oracions següents:

a Tarquinius Superbus urbe pulsus est. ________________

b Nioba, liberis orbata, in saxum mutata est. ________________

c Meus frater omni culpa vacat. ________________.

d Cicero ortus erat stirpe antiquissima, familia autem plebeia. ________________

e Sapiens aequo animo iniuriam fert. ________________

f Cleopatra femina eximia pulchritudine fuit. ________________

g Omnes luce solis utimur. ________________

h Invenietis id facinus natum a cupiditate. ________________

6. Llegeix el text i contesta’n les preguntes:

Api Claudi el Cec
Quattuor robustos filios, quinque filias, magnam domum, magnum clientium numerum
Appius Claudius, cum iam senes et caecus esset et magistratus gerere desiisset, tanta
auctoritate regebat ut aspectu suo in omnes maximum metum et reverentiam iniceret.
Nam animum semper intentum tamquam arcum habebat nec languescens cedebat senectuti,
sed auctoritatem in suos quotidie exercebat. Neque tamen familiae vel servis vel vicinis invisus
erat, sed ab omnibus laudabatur, quia non solum iussu et auctoritate sed aequitate domum
regebat. In Appii domo vigebat Romana disciplina et patrii mores religiose servabantur, in
senatu maxime valebat sententia tam severi senis. Ita usque ad ultimum spiritum domum
suam maxima industria et laudabili auctoritate rexit.

a En el text hi ha dos numerals, que són ________________ i ________________.

b El subjecte de regebat és ________________.

c Ut aspectu suo in omnes maximum metum et reverentiam iniceret és una proposició

________________.

d Maximum metum et reverentiam és el CD de ________________.

e Intentum és un ________________ que complementa a la vegada el CD animum i el verb

habebat.

251
 Unitat 17 · Llengua

f Senectuti està en cas ________________.

g In suos complementa un nom o un verb? ________________

h Els verbs laudabatur, servabantur estan en veu ________________.

i Ab omnibus és un complement ________________ de laudabatur.

j Quia non solum iussu et auctoritate sed aequitate domum regebat és una proposició
________________.

k El subjecte de valebat és ________________.

l Maxima industria et laudabili auctoritate és un CC de ________________

252

5 Solucionari
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 182
1. a conjunció, b preposició, c conjunció, d conjunció,
e preposició, f preposició, g conjunció, h preposició, i
conjunció, j preposició, conjunció.
Pàgina 183
2. a Narcís, quan s’apropa al riu, veu la seva forma
a l’aigua. b Ja feia molts anys que no hi havia cap
disputa entre els patricis i els tribuns. c Eren no lluny
de la ciutat, quan la formació dels enemics s’apropa al
cònsol: quan va advertir el perill, el cònsol va portar
les legions al turó proper. d Mentre els grecs assetgen
Troia, Enees abandona la pàtria. e Abans d’arribar a
Hispània, vaig rebre les cartes de la meva mare i vaig
saber els designis del meu germà. f Ja es ponia el sol,
quan finalment vam arribar a Brindisi. g Mentre passen
aquestes coses, L. Emili Paule porta l’exèrcit, a l’inici
de la primavera, contra els lígurs. h Els soldats romans,
en veure els elefants de Pirros, van fugir estamordits.
i Fins i tot el mestre, mentre ensenya, aprèn. j Cada
vegada que cau una pedra a l’aigua, es produeixen
cercles d’ones. k El poeta Virgili, quan tornava a
Roma des de Grècia, va morir a Brindisi de malaltia.
l Els nostres, cada vegada que van intentar sortir del
campament, van ser expulsats pels enemics. m Anníbal
ja havia pujat les muralles, quan de sobte, oberta
la porta, irrompen contra ell els romans. n Mentre
es lluita d’aquesta manera prop de Zama, Jugurta
de manera imprevista envaeix el campament dels
enemics amb una gran tropa. o El riu Nil porta aigua
i terra per un sòl sorrenc. Car, quan flueix turbulent,
deixa llot als llocs secs. p Mentre torna a la pàtria,
Ulisses naufraga. q Els enemics, així que van veure
els nostres cavallers, fent un atac, ràpidament van
pertorbar els nostres. r Cèsar, així que va començar a
haver-hi acumulació de menjar, va anar cap a l’exèrcit.
s Cèsar, mentre prepara i administra aquestes coses,
envia a Hispània l’ambaixador C. Flavi amb tres
legions. t Jo, mentre m’arribin cartes teves, romandré
a Itàlia. u Foren enviats a Anníbal ambaixadors dels
irpins i els samnites, que van parlar així al púnic: «Vam
ser enemics del poble romà mentre les nostres armes
i les nostres forces ens van poder protegir». v Cèsar
va decidir romandre a la Gàl·lia fins que sabés que
les legions estaven col·locades i proveïdes. w Horaci
Cocles va aguantar tota la formació dels etruscos
amb una lliuta infatigable, mentre es trencava el pont
Sublici darrere la seva esquena i, quan va veure la
pàtria alliberada d’un perill imminent, es va llançar
armat al Tíber.
Unitat 17 · Llengua
3. La classificació és:
ante meridiem
terram moliri / ad senatum ire / ientaculum sumere /
supplicationem facere in foro / ad laborem ire
post meridiem
vespertinum cibum sumere / calciabus ludere / se in balneis
lavare
noctu
dormire / stellas observare / somniare
4. a Dum ea Romae geruntur, Catilina duas legiones
instituit. b Quando Aeneas patriam cum patre filioque
reliquit? Cum Troia a Graecis capta incesaque est.
c Ubi Romanorum clades a nuntiis nuntiata fuit,
in urbe magnus terror surrexit. d Stetit res publica
integra, donec cives se fortes et ad omnia paratos pro
salute patriae praestiterunt. e Quotienscumque ille in
publicum loquebatur, omnes obdormiscebant.
5. a Cum nocet amicus – 4 nihil ab hoste discrepat. /
b Dum pastores odia exercent – 3 lupus intrat ovile. /
c Pira, dum sunt matura, – 1 sponte cadunt. / d Perdi-
mus anguillam – 5 dum manibus stringimus illam. /
e Cum vinum intrat – 2 exit sapientia.
Resposta personal.
6. a anterioritat. Cèsar, després d’arribar dels menapis
a Trèveris, va decidir travessar el riu. b simultaneïtat.
Els enemics, així que van veure els nostres cavallers,
van pertorbar ràpidament els nostres. c anterioritat.
Els ambaixadors tornen a Roma no molt després
que els cònsols haguessin marxat a les províncies.
d simultaneïtat. Les legions, així que van arribar al
camp, es van establir amb senyals hostils contra
l’enemic. e anterioritat. Després que el cònsol
considerés que Sicília estava segura per aquella part,
va passar a les illes de Volcà, perquè es deia que
allí hi havia una flota cartaginesa. f simultaneïtat.
No havien passat moltes hores quan van arribar els
ambaixadors. g simultaneïtat. Quan Pompeu va fer
el discurs, Clodi es va aixecar. h simultaneïtat. Quan
arribàvem a Massana, solíem veure les estàtues de la
ciutat. i anterioritat. Els sueus, després que van saber
per mitjà dels exploradors la construcció del pont, van
enviar missatgers per tot arreu. j simultaneïtat. Mentre
Antoni parla amb els seus, Var irromp amb cavallers
preparats. k simultaneïtat. August escrivia: «Mentre
torno en llitera a casa, he menjat una unça de pa amb
pocs grans de raïm de pell dura». l posterioritat. Tots els
enemics van girar cua i no van deixar de fugir fins que
van arribar al riu Rin. m posterioritat. Pompeu va fugir
abans de saber de qui fugia o cap a on. n anterioritat.
Dió, després d’arribar a Corint, va començar a preparar
la guerra.
253
 Unitat 17 · Llengua
7. a Ph.D. / b p.m. / c N.B. / d P.S. / e sic / g etc.
Pàgina 184
8. b Milites fessi erant quia diu pugnaverant. Els soldats
estaven cansats perquè havien lluitat molt de temps.
c In Gallia saepe aqua in lacubus conglaciat quia in
Gallia hiemes gelidae sunt. A la Gàl·lia sovint l’aigua
dels llacs es gela perquè a la Gàl·lia els hiverns són
gèlids. d Romani Poenis bellum indixerunt quia
Poeni Saguntum expugnaverant. Els romans van
declarar la guerra als púnics perquè els púnics havien
assetjat Sagunt. e Domini servorum suorum multum
sanguinem effuderunt quoniam domini saevi saepe
erant. Els senyors van vessar molta sang dels seus
esclaus perquè els senyors sovint eren cruels. f Plinius
a Vesuvii lapillis interfectus est quia terrae motum ex
propinquo inspicere cupivit. Plini va ser mort per les
cendres del Vesuvi perquè desitjava mirar de prop
el terratrèmol. g Scipio Carthaginienses in Africa
vicit, propterea quod Africanus dictus est. Escipió va
vèncer els cartaginesos a l’Àfrica, motiu pel qual va
ser anomenat Africà. h Morte numquam philosophus
deprehenditur quia philosophia animos ad mortem
praeparat. El filòsof mai no és sorprès per la mort
perquè la filosofia prepara els esperits per a la mort.
9. a L. Mummi va destruir Corint perquè els corintis
havien fet violència als ambaixadors romans
(subjectiva). b Els esclaus van ser portats a la creu,
perquè conjuraven (subjectiva). c El camí de nit era
tolerable, perquè els cossos eren alleujats per la
rosada i el fred del matí (objectiva). d No he dit més
coses no perquè no tingués arguments, sinó perquè
eren coneguts per tothom (objectiva). e Al senat no
es va decretar res, perquè la major part del dia es va
consumir amb la disputa del cònsol Lèntul i el tribú de
la plebs Canini (objectiva). f Els lacedemonis van ser
advertits pel físic Anaximandre que deixessin la ciutat
i els sostres i dormissin al camp, ja que s’apropava
un terratrèmol (subjectiva). g Quan el rei és injust o
els nobles o ho és el poble, no hi ha cap república,
perquè no hi ha cosa del poble (objectiva). h Te-
místocles, en no ser aprovat pels seus pares, perquè
negligia el patrimoni familiar, va ser desheretat pel seu
pare (subjectiva). i El començament del testament de
Tiberi fou: «Com que un destí terrible m’ha arrabassat
els meus fills Gai i Luci, que sigui hereu Tiberi Cèsar»
(objectiva). j Els lacedemonis van enviar ambaixadors
a Atenes per tal que acusessin Temístocles en
absència, perquè havia fet societat amb el rei dels
perses (subjectiva). k Són feliços els que viuen al
camp, perquè les seves orelles no són pertorbades
per la molèstia de sorolls (objectiva). l Adrast va anar
contra Tebes amb sis altres generals, perquè Tebes té
set portes (objectiva).
254
Pàgina 185
10. a Pompeius remotus erat a castris Caesaris ob
loci difficultatem, quia flumine Salso intercludebatur.
Pompeu era apartat del campament de Cèsar a
causa de la dificultat del lloc, ja que estava tancat pel
riu Salsus. b Puellae, quoniam iam nox erat, domum
discesserunt. Les nenes, com que ja era de nit, van
anar a casa. c Nocte quoque pugnatum est et proelium
horrendum fuit, quoniam hostes tela in nostra capita
mittebant et multi milites iam vulnerati erant. Es
va lluitar de nit i la batalla va ser terrible, ja que els
enemics llançaven fletxes contra els nostres caps i
molts soldats ja estaven ferits. d Cicero in suo sermone
multa verba omittebat, quia patribus facinora iam nota
erant. Ciceró ometia moltes coses en el seu discurs,
ja que els delictes ja eren coneguts als senadors.
e Scipio Carthaginienses in Africa vicit, propterea quod
Africanus dictus est. Escipió va vèncer els cartaginesos
a Àfrica, per la qual cosa va ser anomenat Africà.
11. a El soldat va ser tan fort que va ser lloat pel cònsol.
b El port és tan estret que no hi poden entrar naus
comercials. c El general romà va tenir una victòria
tan gran que va fer un triomf a Roma. d Va dir unes
paraules tals que fins i tot els amics el van reprendre.
e Dolabel·la s’oblidà tant de la humanitat que va
exercir la seva insadollable crueltat no només contra el
viu, sinó contra el mort. f Amb la resposta de Sòcrates
els jutges es van arborar tant que van condemnar a
mort un home molt innocent. g Aquells van córrer i
van fer un atac contra els cavallers de Pompeu amb
tanta força que no el va poder resistir ningú. h Anníbal
va construir la fortalesa de tal manera que tingués una
sortida en totes les parts de l’edifici. i Qui és tan boig
que estigui trist per pròpia voluntat? j Qui dels nostres
és d’un esperit tan feréstec i dur que no es commogui
amb la mort de Rosci? k Hi havia tanta quantitat
d’enemics que els nostres no podien aguantar.
12. Resposta personal.
13. Acabada la guerra púnica, Amílcar, general dels
cartaginesos, quan va anar a Cartago, va veure la
república greument prostrada. Car per la gran durada
del mal extern es va encendre tant la guerra civil que
Cartago mai no havia conegut un perill semblant,
llevat de quan va ser destruïda. En primer lloc els
mercenaris, que havien lluitat contra els romans, van
desertar. Aquests van vendre tot Àfrica, van assetjar la
mateixa Cartago. Amb aquests mals els cartaginesos
es van aterrir fins a tal punt que fins i tot van demanar
i suplicar ajut dels romans. Però finalment, quan ja
gairebé arribaven a la desesperació, van fer Amílcar
emperador. Aquest no només va apartar els enemics
de les muralles de Cartago, sinó que també els va
 Unitat 17 · Llengua

empènyer que, tancats en llocs estrets, morissin més d’infanteria, amb la multitud de naus, amb l’infinit pes
de fam que per les armes. Totes les ciutats apartades, de l’or. g Els béns que utilitzem, la llum de què gaudim,
entre elles Útica i Hipona, la més vigorosa de tot l’esperit amb el qual vivim, tot això ens ho ha donat la
Àfrica, les va restablir a la pàtria. I no va estar content natura. h Anníbal va ser afectat per una malaltia dels
amb això, sinó que també va ampliar les fronteres de ulls tan greu que després ja no va utilitzar l’ull dret de
l’imperi, i a tot Àfrica va tornar tant de lleure que en la mateixa manera.
molts anys allà no hi va haver cap guerra.
Pàgina 188
Pàgina 187 DEL LLATÍ AL CATALÀ
14. a A Roma la victòria s’anunciava amb una tuba. 16. Les paraules són:
b Dionís no tenia cap delicadesa i gènere de vida humà,
vivia amb fugitius, amb facinerosos, amb bàrbars. c T. Llatí Català Llatí Català
Pomponi Àtic, procedent d’una antiquíssima nissaga hom(i)nem home lib(e)rum lliure
romana, va obtenir per a sempre la dignitat eqüestre, lentic(u)la llentia tab(u)lam taula
rebuda dels avantpassats. d Cèsar mana als soldats rid(e)re riure auric(u)la orella
que construeixin les naus. Les quilles i les primeres num(e)rum nombre peric(u)lum perill
mirac(u)lum miracle tred(e)cim tretze
varengues es feien d’una matèria tova; la resta del
cos de les naus, teixit amb vímets, era revestit amb
Totes aquestes paraules són mostres de grups romànics
cuir. e Molts animals no tenen els afectes humans, en
que incorporen noves consonants o vocalitzacions en
canvi tenen alguns impulsos similars a aquests. f Va
u.
ser enviat un ambaixador per Pompeu a Hispània.
g Commogut per aquests anuncis i cartes, Cèsar va
17. a monjo < monacum / b sembrar < seminare /
allistar dues noves legions a la Gàl·lia citerior. h Plini
c coure < cuprum / d Portvendres < Portum Veneris /
a les seves obres també parla del conreu dels camps.
e gendre < generum / f xiular < sibilare / g vergonya <
i L’any següent P. Deci, que havia estat deixat al Samni
verecundiam / h fonoll < funiculum.
com a cònsol pel seu company, no va parar de devastar
els camps fins que finalment va expulsar de les seves
Pàgina 189
fronteres l’exèrcit de samnites. j La plata és de menys
LLATINISMES
valor que l’or; l’or, que les virtuts. k El setè dia Cèsar va
18. a Inter nos, no crec que l’Àngela passi la prova;
ser informat pels exploradors que les tropes d’Ariovist
però a ella li hem de dir que sí, per animar-la. b La
distaven vint-i-quatre passos de les nostres.
visita arqueològica permetrà veure in situ restes d’una
gran importància per al passat de la nostra comarca.
15. a Els soldats havien carregat el carro, amb gran
c El samsara, id est, el cicle de naixement, vida, mort i
diligència, amb fardells. b Cató disputava no en
encarnació, és fonamental en les tradicions filosòfiques
riqueses amb el ric ni en sectarismes amb el sectari,
de l’Índia. d Els phrasal verbs anglesos (cf. pàg. 35,
sinó en virtut amb el fort, en pudor amb el modest, en
on hi ha els més importants) de vegades són difícils
continència amb el modest. c L. Tori Balb vivia de tal
d’utilitzar. e Van posar una multa als propietaris dels
manera que no es podia trobar cap plaer exquisit en
cotxes mal estacionats. Ídem als dels cotxes sense
el qual no tingués abundància. d Alexandre, l’endemà,
l’etiqueta ecològica. f Material que cal portar per al
enterrats amb cura els soldats dels quals havia trobat
taller d’expressió corporal: una samarreta, ceres, fulls
els cossos, mana que els més nobles d’entre els perses
en blanc, un reproductor de CD, etc.
tinguin el mateix honor, i permet a la mare de Darios
enterrar els que vulgui d’acord amb el costum de la
Anàlisi
seva pàtria. e De l’èter s’originen innombrables flames
Catilina (S), [postquam (conj) coniuratio (S) detecta
d’astres, de les quals el rei és el sol, que ho il·lumina
erat (V)], Roma (CCL) effugit (V) et (conj) in Etruriam
tot amb la seva llum, per les seves moltes parts més
(CCL) confugit (V). Catilina, després que la conjuració
gran i ample que tota la terra. f Xerxes, farcit amb
va ser descoberta, va fugir de Roma i es va refugiar a
tota mena de premis i dons de la fortuna, tanmateix
Etrúria.
no estava content amb la cavalleria, amb les tropes

255
 Unitat 17 · Llengua
Pàgines 190 i 191
TEXTOS
CICERÓ
Davant les grans riqueses de la província de l’Àsia,
Ciceró adverteix els romans que els interessa molt
defensar-la (En defensa de la llei Manília, 6)
Àsia certament és tan productiva i fèrtil que supera
fàcilment totes les terres en esplendor dels camps i
varietat de fruits i grandesa de pastures i multitud
d’aquelles coses que s’exporten. Així, doncs, quirits,
aquesta província, si voleu conservar la utilitat de la
guerra i la dignitat de la pau, l’heu de defensar no
només de la desgràcia sinó també de la por cap a la
desgràcia.
Pompeu ha vençut els pirates i exigeix ostatges als
cretencs (En defensa de la llei Manília, 35)
Tots els que van ser saltejadors en part han estat
capturats i morts, en part s’han lliurat a l’imperi i
poder d’aquest sol. Aquest (Pompeu), en enviar-li els
cretencs ambaixadors i intercessors, no els va llevar
l’esperança del lliurament i els va demanar ostatges.
Sext Rosci, el pare, sempre havia estat defensor del
partit dels nobles (En defensa de Sext Rosci, 16)
Aquest, havent estat sempre a favor de la noblesa però
singularment en els avalots esdevinguts no fa gaire,
més que ningú va defensar en aquella rodalia amb els
seus treballs, amb el seu zel i amb la seva autoritat
llur partit i causa. Car considerava que era cosa recta
lluitar per l’honor d’aquells.
Per a Ciceró, els delictes de Verres són coneguts per
tothom, de manera que no és necessari presentar-ne
testimonis (Verrines II, 3, 63)
Per què hem de menester Lol·li? Mingú no ignora aquest
fet, ningú dels teus amics, ningú entre els testimonis
produïts per tu, ningú dels que ara tu has interrogat,
dirà que ara sent dir això per primera vegada. Present
és el seu fill, M. Lol·li, jove distingidíssim: sentireu el
que diu.
Verres decideix que els capitans de vaixell siguin
assassinats per evitar una acusació difícil de refusar
(Verrines II, 5, 106)
Després que aquestes coses van ser resoltes i
decidides, aquest avança de sobte del pretori inflamat
de crim, furor i crueltat; s’adreça al fòrum, mana
que es convoquin els navarques. Aquests no temien
res, no sospiten res, i hi van immediatament. Aquest
mana que siguin posades cadenes a aquells dissortats
homes innocents.
256
Ni els pobles que són governats per Roma ni els seus
aliats poden suportar tantes injustícies per part dels
funcionaris romans (Verrines II, 3, 207)
Ploren les províncies, es queixen tots els pobles lliures,
tots els regnes ens acusen per les nostres mostres de
cobdícia i greuges; en tot el que abraça l'oceà no hi ha
cap terra tan remota que no hagi estat infectada en el
temps present per la insolència i iniquitat dels nostres
ciutadans.
Ciceró lamenta les actuals circumstàncies i retreu al
senat la seva inactivitat davant les evidents i impunes
intimidacions de Catilina (Catilinàries I, 2)
Oh, temps, oh, costums! El senat té coneixement d’això;
el cònsol ho veu, però ell està viu. Fins i tot es presenta
al senat, designa amb la mirada aquell de nosaltres
destinat a la mort. I nosaltres, homes coratjosos,
pensem de fer prou per l’estat si aconseguim evitar el
furor i les armes d’aquests.
L’Estat no gosa actuar contra Catilina (Catilinàries I, 3)
I nosaltres, que som cònsols, hem de tolerar un Catilina
que vol devastar tota la terra a sang i foc? Disposem
contra tu, Catilina, d’un senatconsult rigorós i enèrgic;
no manca a la república el seny ni l’autoritat del nostre
ordre.
Ciceró fa saber a Catilina que està al corrent de les
seves activitats il·lícites. Es queixa de la permissivitat
de Roma enfront d’aquestes conductes (Catilinàries I,
4)
Recorre amb mi aquella nit passada. Dic que la nit
passada vas venir al carrer dels fabricants de falçs a la
casa de M. Leca. Potser goses negar-ho? Què calles?
Ho demostraré, si ho negues. Veig que aquí al senat
n’hi ha alguns que van estar amb tu.
Naturalesa depravada dels conjurats (Catilinàries II,
23)
En aquest ramat s’apleguen tots els tafurs, tots els
adúlters i tots els impúdics. Aquests minyons, tan
gentils, tan refinats, no han après tan sols de fer l’amor
o d’inspirar-lo, ni de ballar i cantar, sinó igualment de
fer servir els punyals i repartir metzines.
Ciceró alerta els senadors que entre ells hi ha els qui
planegen la seva destrucció (Catilinàries I, 9)
Oh, déus immortals! A quin poble de la terra vivim?
Quin govern tenim? A quina ciutat vivim? Aquí, són
aquí, entre nosaltres, pares conscrits, uns homes que
són capaços de planejar la mort de tots nosaltres, la
destrucció d’aquesta ciutat i fins de tota la terra.
Les intencions de Catilina queden al descobert
(Catilinàries II, 1)
Ha canviat de situació, ell, en ésser expulsat de la
ciutat. Ara menarem obertament una guerra legítima

contra un enemic, sense que ningú ens ho impedeixi.
Sens dubte hem destruït aquest individu i aconseguit
una magnífica victòria, en fer-lo passar dels seus
paranys amagats a un obert bandidatge.
Ciceró parla de la por de Catilina i de la resta de
conjurats, i assenyala que no continuarà sent tan
moderat (Catilinàries II, 3)
Saben que totes llurs avinences de la nit abans,
l’endemà han pervingut fins a mi (ahir ho vaig
denunciar al senat). Catilina mateix en tingué por. I
aquests, què esperen? Van ben errats, si es pensen que
aquells meus primers miraments han de durar sempre.
Ciceró insta els conjurats a prendre el camí de Catilina
fora de la ciutat (Catilinàries II, 6)
Els indicaré el camí: ha partit per la Via Aurèlia; si volen
apressar-se, l’aconseguiran cap al vespre. Oh, que feliç
la república, si podia foragitar de la ciutat aquesta
púrria! Ara que només Catilina ha estat llençat fora, ja
em sembla que he alleujat i reanimat la república.
Ciceró s’adreça als membres del senat (Catilinàries IV,
1)
Veig, pares conscrits, els rostres i la mirada de tots
vosaltres dirigits cap a mi; veig que no us preocupa
solament el perill que correu vosaltres i la república,
sinó també el risc que corro jo. És per a mi una
satisfacció enmig dels mals i un consol en el dolor, la
vostra benvolença envers mi.
Ceteg reconeix que està implicat en la conjuració
(Catilinàries III, 10)
Llavors Ceteg emmudí tot d’una, paralitzat i aclaparat
per la seva consciència, quan fou llegida la seva carta.
Estatili, en presentar-se, reconegué el seu segell i la
seva mà. Llegides les seves tauletes, resultaren poc
més o menys en el mateix sentit: va confessar.
Ciceró recorda guerres civils del passat (Catilinàries
III, 24)
Considereu, ciutadans, totes les conteses civils, no sols
les que coneixeu per tradició, sinó les que vosaltres
mateixos podeu recordar perquè les heu vistes: Luci
Sul·la s’imposà a Publi Sulpici; de Gai Mari, defensor
d’aquesta ciutat, i de molts altres coratjosos ciutadans,
en foragità uns de la ciutat, va occir-ne d’altres.
Ciceró recorda les guerres civils (Catilinàries III, 24)
El cònsol Cneu Octavi va expulsar de la ciutat, per
la força de les armes, el seu col·lega: tot aquest
indret sobreeixia de munts de cossos i de la sang de
ciutadans. Després el vencedor fou Cinna, aliat amb
Mari; llavors foren occits els més il·lustres ciutadans
i s’extingiren amb ells les glòries que il·luminaven la
ciutat.
Unitat 17 · Llengua
L’Estat ha estat salvat i cal honorar el seu salvador
(Catilinàries III, 1)
És la república, ciutadans, és la vida de tots vosaltres
que el dia d’avui contempleu deslliurat del ferro i de
les flames (de la gola, gairebé, d’un destí fatal). També
caldrà que sigui honorat aquell que ha conservat
aquesta mateixa ciutat ja fundada i engrandida.
Ciceró demana als senadors que es posin a la
defensiva (Catilinàries IV, 3)
Així, doncs, pares conscrits, penseu en vosaltres;
vigileu la pàtria; guardeu-vos, vosaltres, les vostres
dones, els vostres fills i les vostres hisendes; defenseu
el nom i l’existència del poble romà; abandoneu ja les
preocupacions per la meva seguretat.
Ciceró presenta els dos càstigs que es proposen
contra els qui intenten destruir la República
(Catilinàries IV, 7)
Veig que hi ha fins ara dues opinions: una, la de Dècim
Silà, que pensa que cal sancionar amb la mort aquells
que han intentat destruir aquestes coses; una altra, la
de Gai Cèsar, que rebutja la pena de mort, però s’até a
la severitat d’altres càstigs.
5.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1. a anterioritat b simultaneïtat c anterioritat d pos-
terioritat e anterioritat f simultaneïtat g anterioritat.
2. a Cum. b priusquam. c Dum. d Cum. e Postquam.
3. a Appellamus apes operarias quia cotidie in opus
incumbunt. b Tu, Cyre, rite beatus es, quoniam
virtutem tuam cum fortuna coniunxisti. c Manlius
Torquatus filium suum occidit, quod contra imperium
in hostem pugnaverat. d Phoenices magnam famam
apud antiquos habuerunt, quia litteras invenerunt.
e Graeci Troianis bellum moverunt quia Paris, Priami
filius, Helenam, Menelai uxorem, rapuerat.
4. a oppugnatione b auxilio c agricola  d saxo
e vetustate f sestertiis.
5. a separatiu b privació c separatiu d origen e manera
f qualitat g instrumental h origen.
6. a quattuor, quinque. b Appius Claudius. c conse-
cutiva. d iniceret. e predicatiu. f datiu. g Un nom.
h passiva. i agent. j causal. k manera
257
18 Llengua

1 Les competències de la unitat 260

1.1 Competències bàsiques 260
2 Programació d’aula 261
3 Orientacions didàctiques 262
4 Test d’autoavaluació 263
5 Solucionari 265
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 265
5.2 Solucionari del test d’autoavaluació 270
 Unitat 18 · Llengua

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Morfosintaxi CL: Identificar diferents menes d’oració subordinada i les seves formes d’expressió.
nominal i verbal CC: Relacionar un text amb una producció artística basada en ell.
CI: Distingir entre els diferents graus de realitat del nostre entorno com cal traduir-los.
CL: Conèixer mecanismes de formació de paraules tant en llatí com en el seu equivalent en català.

Del llatí al català CS: Conèixer les característiques del llatí que es parlava a Hispània com a base de la futura llengua
catalana.
CS: Aplicar regles científiques que permeten explicar els canvis fonètics d’una llengua.
CS: Ser conscients que les llengües se situen en un marc temporal i evolucionen.
CS: Analitzar algunes regles fonètiques que permeten descobrir quina paraula catalana ha sortit
d’un ètim llatí.

Llatinismes CL: Incorporar llatinismes a les nostres produccions orals i escrites.

CL: Saber seleccionar el llatinisme adequat segons la situació comunicativa.
CL: Usar llatinismes amb propietat per expressar les idees amb més precisió.
CL: Entendre el significat de determinats llatinismes a partir dels nostres coneixements de llatí.

Sintaxi. CI: Entendre els codis pels quals es regeix una anàlisi morfosintàctica.
Analitzem CI: Interpretar una anàlisi gramatical i saber fer-ne una.
l’oració llatina CI: Practicar mecanismes per reflexionar sobre l’estructura bàsica d’una frase i el seu reflex
en una anàlisi sintàctica.
CL: Distingir entre morfologia i sintaxi en l’anàlisi d’una oració.
CI: Ser conscients de les relacions sintàctiques que estableixen les paraules dins d’una oració.
CI: Saber analitzar una oració a partir del model d’una oració resolta amb una estructura molt
similar.

Textos en CC: Reconèixer el valor literari de les faules i els ensenyaments que ens transmeten.
context CS: Saber relacionar un text literari amb el marc cultural i històric en el qual s’ha produït.

260
 Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats Criteris d’avaluació*
bàsiques**

S1 Reconèixer, analitzar i traduir oracions finals. 1. Les oracions finals 1, 2, 3 1 CL

2 CC
3

S2 Reconèixer, analitzar i traduir oracions 2. Les oracions concessives 4, 5 1 CL

concessives. 2 CC
3

S3 Reconèixer, analitzar i traduir oracions 3. Les oracions comparatives 6, 7 1 CL

comparatives. 2 CC
3
2 Programació d'aula

S4 Reconèixer, analitzar i traduir oracions 4. Les oracions condicionals 8, 9, 10 1 CL

condicionals. 2 CC
3

S5 Identificar el gerundi, el gerundiu i el supí com 5. El gerundi 11, 12, 13, 15, 16, 17 1 CL
S6 a formes nominals del verb llatí. 6. El gerundiu 2 CC
S7 7. El supí 3

S8 Conèixer procediments de formació de paraules Formació de paraules en llatí: verbs 18, 19, 20, 21, 22, 23, 1 CL
en llatí. amb preposició 24 2 CC
3

S9 Identificar llatinismes i escriure’ls correctament. Algunes lleis fonètiques 25, 26, 27 6 CL

Llatinismes: aforismes i expressions 7 CC
proverbials 9

S10 Conèixer i analitzar la funció de cada element Analitzem l’oració llatina Oracions pàgina 201 3 CL
en l’oració. CC

S11 Traduir textos del llatí al català. Textos en context Textos pàgines 202 1 CL
S12 i 203 2 CC
S13 3

* La numeració dels Criteris d’avaluació es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta Proposta didàctica.
** Les Competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica
Unitat 18 · Llengua

261
 Unitat 18 · Llengua
3 Orientacions didàctiques
Les oracions finals
Presentarem les estructures i les conjuncions que
s’usen per a les oracions finals. Després, traduirem les
frases que es proposen.
Les oracions concessives
Descobrirem de quina manera es construeixen les
oracions concessives en llatí, comparant-les amb
les estructures catalanes. En acabat, traduirem les
oracions corresponents.
Les oracions comparatives
Practicarem les oracions comparatives, comparant-
les amb les estructures catalans. En acabat, farem les
activitats de traducció.
Les oracions condicionals
En aquestes oracions, cal que els alumnes distingeixin
bé entre període real, possible i irreal. També és
important separar correctament la pròtesi de l’apòdosi.
Un cop fetes les explicacions, els demanarem que
tradueixin les oracions i els textos que es proposen.
El gerundi
Definirem el gerundi i veurem la seva declinació.
Pel que fa a la morfologia, direm que tant gerundi
com gerundiu es formen igual, però el gerundi té
una declinació incompleta (acusatiu, genitiu, datiu i
ablatiu del singular) de gènere neutre, mentre que el
gerundiu té la declinació completa dels tres gèneres.
La formació és:
· tema de present.
· vocal d’unió i (només en les conjugacions 3a, mixta
i 4a).
· morfema de gerundi o gerundiu -nd-.
· desinències dels adjectius de la 1a classe.
Tot seguit, analitzarem les funcions dels diversos casos
del gerundi. Farem les activitats que es presenten.
El gerundiu
Compararem l’ús del gerundiu amb el del gerundi,
resseguint cada cas. Explicarem que al llatí li agrada
més l’ús del gerundiu que no pas del gerundi.
Analitzarem l’ús del gerundiu en funció predicativa i
farem els exercicis corresponents.
Comentarem que el gerundiu de vegades es pot
confondre amb el gerundi. Explicarem que si el trobem
262
en femení o plural, només pot ser gerundiu. L’única
confusió possible es troba en acusatiu, genitiu, datiu i
ablatiu del singular masculí.
Podem copiar a la pissarra aquest esquema sobre les
funcions del gerundiu. Pot ser útil als alumnes:
adjectiva
en grup no preposicional datiu, genitiu, ablatiu
en grup preposicional acusatiu, genitiu, ablatiu
mixta o predicativa
nominatiu, acusatiu
verbal (associat a esse)
El supí
Explicarem l’ús del supí, relativament emprat amb
valor final amb verbs de moviment. Comentarem que
molt poques vegades el supí porta un complement
directe. Igualment, presentarem algunes expressions
freqüents amb subjuntiu:
· praedatum ire, sortir a arreplegar botí
· cubitum ire, anar a dormir
· pabulatum mittere, enviar a farratjar
· salutatum venire, venir a saludar
· filiam nuptum collocare, donar una filla en matrimoni
· sessum recipere aliquem, fer lloc a algú per seure
Tot seguit, farem els exercicis, a classe o a casa.
Del llatí al català
Farem les explicacions i les activitat d’aquest apartat,
que ens permetrà conèixer com s’ha passat del llatí al
català en l’àmbit que es presenta.
Llatinismes
Presentarem els llatinismes de la unitat i els treballarem
amb les frases que es presenten. Podem buscar més
exemples en què es facin servir aquests llatinismes.
Sintaxi
Observarem con s’analitza la proposició final, a
partir de l’exemple que serveix de model. Després,
analitzarem l’oració que es proposa.
Textos en context
Acabarem la unitat traduint alguns dels textos que es
propsen. Tots ells han sortir en alguna prova de les
PAAU a diverses comunitats espanyoles, dels darrers
anys.
 Unitat 18 · Llengua

4 Test d'autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Digues si les proposicions següents són finals o consecutives:

a Romani pugnant ne Hannibal Romam deleat. ________________

b Tarquinius Superbus dimicavit ut regnum recuperaret. ________________

c Pater meus ita aegrotabat ut spem eius salutis amitterem. ________________

d Baias me contuli ut saluti meae curarem. ________________

e Arma capite ut patriam, domos, parentes filiosque defendatis. ________________

f Marcus Aurelius tantae admirationis fuit adhuc iuvenis, ut eum successorem paraverit

Hadrianus relinquere. ________________

g Sophocles poeta tam eloquenter pro se dixit in iudicio ut iudices commoti sint et ipse omni

crimine liberatus. ________________

2. Subratlla la proposició concessiva de les oracions següents:

a Sapiens numquam verum invenit, quamquam continenter quaerat.

b Homines, quamvis in turbidis rebus sint, tamen interdum animis relaxantur.

c Ego bonis viros sequar, etiamsi ruent.

d Multi, si me audivissent, quamvis viverent iniqua pace, tamen honeste viverent.

e Datis, etsi non aequum locum videbat suis, tamen confligere cupiebat.

3. Completa les proposicions comparatives següents amb la paraula adequada (ut, quam,
quasi, qualis):

a Talis est filius, ________________ pater fuit.

b Cavebat magis Pompeius, ________________ timebat.

c Inter se impii cives, ________________ vicissent, congratulabantur.

d Ista res maior est quam ________________ credi possit.

4. Indica on és la pròtasi d’aquestes oracions condicionals:

a Quid facere potuissem, nisi tum consul fuissem?

b Sim imprudens, si plus postulem.

c In ipsa Graecia philosophia tanto in honore numquam fuisset, nisi doctissimorum

contentionibus dissensionibusque viguisset.

d Minus saepe pecces, si scias quod nescis.

263
 Unitat 18 · Llengua

5. Encercla la forma correcta de gerundi o gerundiu:

a Comitia censoribus creandis / creandibus habuit.

b Legatos misit ad foedus faciendus / faciendum.

c Lysander tempus rei gerendae / rem gerendam non dimisit.

d Troiani, cremata urbe, sedem condendaeque / condendique urbi locum quaerebant.

6. Digues si les oracions següents contenen mostres de gerundi o de gerundiu:

a Sempronius vastando agros saltus aperuit. ________________

b Hominis mens discendo alitur et cogitando. ________________

c Opportunus visus est locus communiendo praesidio. ________________

d Ancilla erat intenta capillis ornandis. ________________

e Ad rupem muniendam milites ducti sunt. ________________

7. Llegeix el text i contesta les preguntes:

Escipió torna la dona a Al·luci

Captiva deinde a militibus adducitur ad eum adulta virgo, adeo eximia forma ut quacumque
incedebat converteret omnium oculos. Scipio percontatus patriam parentesque, inter cetera
accepit desponsam eam principi Celtiberorum; adulescenti Allucio nomen erat.
Extemplo igitur parentibus sponsoque ab domo accitis cum interim audiret deperire eum
sponsae amore, ubi primum venit, accuratiore eum sermone quam parentes adloquitur. «Ego
cum sponsa tua capta a militibus nostris ad me ducta esset audiremque tibi eam cordi esse,
tuo amori faveo. Sponsa tua servata tibi est, ut inviolatum donum dari tibi posset. Hanc
mercedem unam pro eo munere paciscor: amicus populo Romano sis et, si me virum bonum
credis esse quales patrem patruumque meum iam ante hae gentes norant, scias multos
nostri similes in civitate Romana esse». Laetus donis honoribusque adulescens dimissus est
domum.

a Captiva és un complement ________________.

b A militibus és un complement ________________.

c Ut inviolatum donum dari tibi posset és una proposició ________________.

d Patriam parentesque és un CD de ________________.

e Els verbs converteret, audirem, posset estan en mode ________________.

Dels verbs audiret, ducta esset, paciscor, sis, scias, no està en subjuntiu ________________.

g Sponsa tua servata tibi est és un datiu de ________________.

h El subjecte de norant és ________________.

i La paraula patrem està coordinada amb un altre CD, que és ________________.

j El verb faveo porta un règim en ________________

k Paciscor és un verb ________________.

l Donis honoribusque és un complement de la paraula ________________.

264
 Unitat 18 · Llengua

5 Solucionari de la presó, no va voler. c Allò que està malament,

encara que es tapi, tanmateix no pot esdevenir honest
de cap manera. d Encara que no soc molt expert en la
5.1 Solucionari del llibre de l’alumnat guerra, tanmateix he après a lluitar amb els romans.
e Encara que els atenesos predominaven pel nombre
Pàgina 192
més gran de soldats, tanmateix els macedonis els van
1. a final. Que la llei sigui breu, per tal que tothom se
vèncer per la seva virtut. f Els nostres, encara que eren
la sàpiga de memòria. b temporal. Quan van venir els
abandonats pel general i per la sort, tanmateix posaven
ambaixadors dels cartaginesos per demanar la pau, el
tota l’esperança de salvació en la virtut. g Encara que
senat va imposar unes condicions de pau excessives.
la vida d’aquells va ser egrègia i sense engany, no van
c final. Els senadors gals van arribar a Clúsium per
ser savis. h Gai Memi, convocada la reunió, encara que
combatre la legió romana i el campament. d temporal.
la plebs era enemiga del rei i manava que se’l portés
Ciceró, quan va descobrir la conjuració, va demanar
a la presó, calmava els moviments i apaivagava els
al senat que preparés els exèrcits contra Catilina.
seus esperits. i Els soldats, tot i que tenien espases,
e comparativa. El senat, com he dit, es va decantar per
no lluitaven. j Encara que l’ambició és un vici per
l’opinió de Cató. f temporal. Quan els homes veneren
ella mateixa, tanmateix sovint és causa de virtuts.
els déus i els preguen, també sacrifiquen víctimes
k Foció va ser sempre pobre, podent ser molt ric. l Els
als altars per tenir ajut en els mals. g comparativa.
vostres beneficis, per bé que sempre m’han semblat
Alcibíades en la seva adolescència va ser estimat per
molt nobles, tanmateix ara em semblen més il·lustres.
molts i per Sòcrates, com diu Plató en el Banquet.
m El tirà, encara que té figura humana, tanmateix per
h comparativa. Orgètorix, com creuen els helvecis, es
la brutalitat dels seus costums guanya les feres.
va procurar la mort.
5. [...] els plau ser sota les ones
2. a Vergilius suum carmen scripsit, ut Romam et
i ara submergir tot el cos a la cóncava fossa,
gentem Iuliam celebraret. b Ut domos suas ornarent,
ara treure el cap, ara nedar a la superfície,
Romani in porticibus signa ex marmore ponebant.
i tan aviat seure a la riba de l’estany
c Corinthi incolae obsides exigebant ut pacis
com saltar de nou a l'aigua gèlida del llac; però
conditiones firmarent. d Iussu consulis Romanorum
també
pedites cum hostium copiis manus conseruerunt ut
exerciten les roïnes llengües en disputes i perden la
montem occuparent. e Facta tibi ostendam, ne alienis
vergonya
verbis credas. f Lacedaemonii legatos Athenas mittunt
i intenten maleir encara sota l’aigua.
ut Themistoclem damnent crimine proditionis. g Ut
VI, 370-376
pestilentiae remedium cognoscant, Thebani Delphos
petunt ut Pythiae oraculum consulant. h Cum domum
Latona, mare d’Apol·lo i Diana, i amant de Júpiter, va
revertit, Orestes matrem suam necavit, ut de patre
ser condemnada a una fugida perpètua per la seva rival
suo, Agamemnone, supplicium sumeret.
Juno. Un dia, quan arribava al sud de l’actual Turquia,
es va acostar a un llac per sadollar la set. Els pagesos
3. a Calígula, per tal d’augmentar per sempre l’alegria
del lloc li ho van impedir i, furiosa, els va llançar un
pública, va afegir un dia a les Saturnals i el va anomenar
malefici que els convertiria en granotes.
Juvenil. b Els nostres avantpassats van pensar un suplici
especial per als parricides, per tal que s’apartessin del
Pàgina 194
malefici amb la importància de la pena: van ficar els
6. a Aquestes coses es van fer tal com he exposat.
parricides vius en un sac i els van llençar al riu. c Alguns
b Ara són millors els generals a Hispània del que ho
animals, per tal que no puguin ser trobats, esborren les
foren llavors? c El record dels amics difunts és així
seves petjades al voltant del mateix cau. d El cònsol va
d’agradable, com algunes pomes són suaument
refermar la protecció del campament, per tal que els
aspres, de la mateixa manera que en el vi massa vell la
presoners no fugissin del campament amb l’ajut de la
mateixa amargor ens agrada: en efecte, quan intervé
nit. e Els cartaginesos van enviar ambaixadors a Roma
una mica d’espai, desapareix tot el que angoixava i
per obtenir l’intercanvi de presoners. f Cèsar va duplicar
s’estingeix i ens arriba simplement el plaer. d Què hi ha
la paga de les legions, per tal que complissin els deures
tan d’acord a la natura que el fet que els vells morin?
militars amb més energia i voluntat.
e Tens un temps com mai ningú no ha tingut mai.
f He conegut moltes coses excelses en F. Màxim, però
Pàgina 193
res de més admirable que la manera com va viure la
4. a Encara que eren pocs, tanmateix deien que volien
mort del seu fill. g No hi ha res en què tu pensis de
lluitar. b Sòcrates, encara que podia ser tret fàcilment
manera diferent a mi. h Veus que tot ha tingut lloc

265
 Unitat 18 · Llengua
d’una manera diferent de com s’havia dit. i Vaig veure
que Brutus estava commogut, de manera no diferent
a com jo mateix estava commogut. j Els romans es
van quedar com manats per una veu celestial. k Vam
demanar uns vents favorables, un mar plàcid, de forma
no diferent que si naveguéssim nosaltres mateixos.
7. a hipotètica. Per què no vas caure en la batalla, abans
de caure en el poder de l’enemic? b hipotètica. Aquella
cohort va fer més de mal a Sicília que si fossin cent
cohorts de fugitius. c real. Hem d’estimar els amics
com a nosaltres mateixos. d real. Una por tan gran es
va apoderar dels senadors que tremolaven més que
no pas deliberaven. e hipotètica. L’hoste Xenòmenes
et va estimar tant com si visqués amb tu. f real. Cimó
va caure en la mateixa enveja que el seu pare i la resta
de cabdills atenesos. g real. Constantí, de la mateixa
manera que va ser un amic dubtós en alguns, també
en la resta va ser egregi. h real. Els habitants de la
ciutat, tan aviat com van veure les nostres ensenyes,
van obrir les portes. i hipotètica. Aquest em va ajudar
en totes les coses com si fos el meu germà. j hipotètica.
La mare, implorant el nom del fill, es va ajeure als meus
peus, dissortada, com si jo pogués cridar el fill des
dels inferns. k hipotètica. Escoltades aquestes coses,
l’insolentíssim jove va callar com si totes aquelles
coses no haguessin estat dites contra alguns altres,
sinó contra ell mateix.
Pàgina 195
8. a Estic salvat, si aquestes coses són veritat. b «Traieu-
me de les mans impies de Jugurta, per la majestat de
l’imperi, per la fidelitat de l’amistat, si us queda cap
record del meu avi Masinissa». c «Calla, Lucrècia –va
dir–, soc Sext Tarquini; l’espasa és a la mà; moriràs, si
crides». d La vida humana és gairebé com el ferro: si la
fas servir, es gasta; si no la fas servir, es fa malbé amb
el rovell. e Si una vida feliç es pot perdre, no pot ser
feliç. f Si traiem tota la conversa i renunciem al gènere
humà i vivim tancats només en nosaltres mateixos,
una manca d’accions seguirà aquesta solitud. g Qui
són els bons ciutadans, sinó aquells que recorden els
beneficis de la pàtria? h Nosaltres, en canvi, homes
forts, ens sembla que fem prou per a la república si
evitem el furor i les armes d’aquest. i Si vencem, totes
les coses ens seran segures; si cedim a la por, aquestes
mateixes coses ens seran adverses. j És lleu el dolor si
el puc suportar; és breu, si no el puc suportar.
Pàgina 196
9. a Els vicis de l’amic, si els consenteixes, els fas teus.
b Els que comercien no fan cap benefici a no ser que
menteixin. c Negaria si negués que aquest camí és
aspre i ardu o ple de perills i de paranys. d Si un amic
teu en morir demanés que tornis l’herència a la seva
266
filla i mai no ho hagués escrit ni dit, què faries? e Si
traguessis de la natura de les coses la conjunció de
la benevolència, ni cap casa ni cap ciutat es podrien
mantenir dempeus, ni es mantindria tan sols el
conreu del camp. f Acostumo a lloar els discursos de
Tucídides; imitar-los, no podria, si volgués, i no voldria
potser, si pogués. g En va conservaria amb aquesta mà
dreta el Capitoli i la ciutadella, si veiés que un ciutadà
i company meu és portat a l’esclavitud i a la presó.
h Cometries menys faltes si fossis conscient del que no
saps. i Què diries finalment, si negués que mai no t’he
enviat aquestes cartes?
10. a Si veiessis aquestes coses, no aguantaries les
llàgrimes. b Si la terra fos plana, totes les coses es
mostrarien a la vegada a tothom i les nits no serien
desiguals. c Si tot Sicília parlés a una sola veu, diria
això: «Tot l’or, tot l’argent, tota la decoració de les
meves ciutats, temples i santuaris, això a mi tu, C.
Verres, m’ho has agafat i t’ho has emportat». d No
m’hauríeu de perdonar, si callés. e Si fos en el teu poder,
tu mateix faries el que desitges. f Els homes viurien
molt tranquils si traguessin aquestes dues paraules:
«meu» i «teu». g Va ser destruïda una gran quantitat
d’homes i si els hispans, a penes travada la guerra, no
haguessin fugit amb tanta profusió, n’haurien quedat
ben pocs en tota la formació. h La majoria d’enemics
s’haurien lliurat si els heralds, enviats per la ciutat,
haguessin manat de deposar les armes. i Si els soldats
no haguessin estat cansats per les ajudes freqüents i
per la feina de tot el dia, totes les tropes dels enemics
haurien pogut ser destruïdes.
Pàgina 197
11. a Es va apoderar de Tit el desig de veure el temple
de Venus de Pafos, famós entre els indígenes i els
estrangers. b Els lloms fan mal de seure; els ulls, de
mirar. c L’esperança de fer botí i el desig de guerrejar
havia cridat una gran multitud d’homes perduts des
de l’agricultura. d La disciplina va prendre el nom del
verb discere (‘aprendre’). e Si no hi havia cap motiu
de fer mal, tanmateix Catilina envoltava els innocents
i els culpables, i els estrangulava. f Recorro a la vostra
benignitat, ja que m’ateneu tan diligentment en
aquesta nova manera de dir. g Peca més aquell que
incita un altre a pecar. h A Ciceró no li quedava cap
temps lliure, entre els negocis del fòrum, l’escriptura
i la lectura. i Els exiliats tenien una gran esperança
de tornar a casa. j Cèsar havia decidit de travessar
el Rin per portar la guerra als germànics. La causa
de travessar va ser que els germànics, que s’havien
quedat a la riba del riu, sempre estaven amenaçant.
k Un furor de devastar les coses alienes s’apoderava
de l’infeliç Alexandre.

12. Culpa in vigilando és una expressió que es fa servir
en dret i, en concret, en el de la responsabilitat civil.
Reconèixer l’existència de culpes in vigilando suposa
admetre que una persona és responsable dels actes
que fa una altra sobre la qual té un especial deure de
vigilància. Aquest concepte es pot aplicar a l’àmbit
laboral, referit a l’empresari o empresari sobre els
seus empleats en l’àmbit de la seva tasca, però és més
habitual trobar-lo en el cas de pares o tutors respecte
als menors d’edat o incapacitats sota custòdia i
custòdia.
Culpa in eligendo és la ‘culpa en la selecció’. Es fa
servir en l’àmbit del dret i, en concret, en el de la
responsabilitat civil. Reconèixer la culpa en l’elecció
suposa admetre que una empresa o un empresari és
responsable dels actes que fa un empleat en l’àmbit
de la seva tasca. El motiu és que és l’empresari que
va triar l’empleat i que, per tant, ha d’assumir la
responsabilitat civil dels seus actes (haver-lo triat a ell
i no un altre amb major capacitat).
Aquestes expressions incorporen un gerundi.
13. a Tempus est discendi. b Milites ad pugnandum
missi sunt. c In angustiis difficile fuit proelium
commitendi. d Hostis vitavit pugnam fugiendo. e
Aelius Tubero fuit mediocris in discendo, doctus in
disputando. f Ducis consilium ad vincendum nostros
stimulabat. g Mos est sacerdotem sacrificium faciendi.
h Caesar hostibus potestatem pugnandi fecit. i Frater
meus cupidus augendi patrimonium est. j Milites in
silvas pervenerunt currendo.
Pàgina 198
14. a La natura proporciona moltes i variades herbes
per a curar les malalties per a tots els animals, feres
i éssers humans. b Aquell, que havia fet el testament
una mica abans de morir, havia lliurat tots els béns,
perquè en fes ús i els posseís, a Heracli. c Canviada la
sort, els romans intercepten aquells que havien vingut
amb l’esperança d’apoderar-se dels campaments,
envoltant-los arreu. d No sense causa els déus i els
homes van escollir aquest lloc per fundar la ciutat.
e Aquell dia era legítim per fer comicis. f Era el dia
designat per assetjar tots els quarters d’hivern de
Cèsar. g Hem de conrear l’amistat més donant que
rebent beneficis. h De la mateixa manera que el cavall
ha nascut per a la cursa, el bou per llaurar, el gos per
ensumar, així l’home ha nascut per actuar i treballar. i
Un esperit pertorbat no és apte per fer la seva tasca; en
efecte, la missió de l’esperit és fer un bon ús de la raó.
j Petili Cerial, desitjós de lluita i millor a menysprear
que a témer els enemics, inflamava els soldats amb la
ferocitat de les seves paraules. k P. Sul·la té el designi
Unitat 18 · Llengua
de cremar aquesta ciutat, d’extingir l’imperi, de
destruir la ciutat. l Un desig immens d’ocupar Tarent
s’havia apoderat d’Anníbal.
15. a Al senat li va plaure declarar la guerra contra
Cartago, per la qual cosa va ser enviat a Àfrica un
exèrcit immens per lluitar. (gerundi) b Sertori, un home
dur i un general egregi, va ser expert a usar i governar
l’exèrcit. (gerundi) c Els gals van enviar gairebé quatre
mil homes armats per ocupar el turó. (gerundiu)
d No només som propensos a aprendre, sinó també
a ensenyar. (gerundi) e Asdrúbal va inflamar els
soldats ara suplicant, ara castigant-los. (gerundi)
f Feta aquesta batalla, Cèsar considerava que ni els
ambaixadors havien de ser escoltats ni les condicions
s’havien d’acceptar. (gerundiu) g Es va fer una gran
assemblea per veure els jocs. (gerundiu) h L’estalvi és
la ciència d’evitar les despeses inútils o l’art de fer servir
el patrimoni familiar moderadament. (gerundi) i Van
ser enviats ambaixadors per demanar una paga o rebre
ostatges. (gerundiu) j Aquests homes dolentíssims
i molt criminals, jutges, van prendre el determini de
destruir la ciutat, matar els ciutadans, extingir fins i
tot el nom de Roma. (gerundiu) k L’orador era molt
expert a moure les llàgrimes. (gerundiu) l Hi ha dos
tipus de lliberalitat, com diu Ciceró: una, de donar un
benefici; l’altre, de tornar-lo. (gerundiu)
Pàgina 199
16. a Digues de grat la veritat, encara que sigui dura
de pronunciar. b Cèsar va tornar a la ciutat de Ruspina
i allí, posant-hi campaments, ell mateix va marxar a
fer provisió de blat amb trenta cohorts lleugeres. c Q.
Tituri, en veure de lluny Ambiòrix que exhortava els
seus, va enviar-li el seu intèrpret Cn. Pompeu perquè
li demanés que tingués pietat d’ell i dels seus soldats.
d Cèsar va ser informat que Dumnòrix tenia una
dona d’entre els helvecis, i que havia col·locat la seva
germana i les seves dones properes en altres ciutats
per casar-les. e Era difícil d’entendre si els amics
temien més a Àtic o l’estimaven. f Filip, en anar a veure
els jocs, va ser mort per un tal Pausànies al costat del
teatre.
17. a Ròmul va enviar ambaixadors prop dels pobles
veïns, que demanessin una societat i el dret de
matrimoni al nou poble. Romulus legatos circa vicinas
gentes misit societatem conubiumque novo populo
petitum. b Cèsar va enviar ambaixadors als sigambres,
que els demanessin que li lliuressin aquells que havien
fet la guerra a ell i a la Gàl·lia. Ad Sygambros Caesar
nuntios misit, postulatum ut eos, qui sibi Galliaeque
bellum intulissent, sibi dederent. c El breu temps de
la vida és suficient per viure bé i feliçment. Breve
tempus aetatis satis longum est bene beateque victum.
267
 Unitat 18 · Llengua

d Els soldats van ser enviats immediatament per deportar / demoror > demorar / descendo > descendir
custodiar la casa d’Anníbal. Milites extemplo missi sunt / detestor > detestar / despero > deseperar / deploro
Hannibalis domum custoditum. e Entre els cavallers hi > deplorar / deflagro > deflagar / denoto > denotar /
havia barrejats alguns arquers, que aguantaven l’atac dedico > dedicar / dependeo > dependre.
dels nostres. Inter equites rari sagitarii interiecti sunt,
nostrorum equitum impetus sustentum. f Els bitúrigues 22. Signifiquen amb: contendo, colloquor, commuto,
envien ambaixadors als edus per demanar-los ajut, per concurso, concerto, concelebro.
tal de poder aguantar millor les tropes dels enemics. Signifiquen completament: commemoro, conservo,
Bituriges ad Haeduos legatos mittunt subsidium conhortor, confido, comprobo, considero, compello.
rogatum, quo facilius hostium copias sustinere possint.
g Les legions es van adreçar allà per assetjar la ciutat. 23. La taula es completa així:
Legiones huc convenerunt urbem oppugnatum. Verb Mot català Altres preposicions
llatí relacionat per a l’arrel
FORMACIÓ DE MOTS EN LLATÍ praemitto premissa dimitto
18. a aspergere (ad + spargere): aspergir / b anticipare praescribo prescriure inscribo
(ante + capere): anticipar / c officere (ob + faciio): praecipio precipitar incipio
oficiar / d debere (de + habere): deure / e decipere praepono preposició impono
praebeo prebenda adhibeo
(de + capere): decebre / f deprimere (de + premere):
praefero preferir affero
deprimir / g incidere (in + cado): incidir / h iniciare (in
praeparo preparar disparo
+ iacere): iniciar / i indigere (in + egere): indigent /
praesentio pressentir adsentio
j occupare (ob + capere): ocupar / k perpetrare (per praecurro precursor discurro
+ patrare): perpetrar / l praecipere (prae + capere):
precipitar / m prohibere (pro + habere): prohibir / 24. La taula es completa així:
n prodigare (pro + agere): prodigar / o sustinere (sub +
Forma de a Mot català
tenere): sostenir / p transigere (trans + agere): transigir. Verb llatí
preposició sub- relacionat
Com es pot veure, en gairebé tots aquests casos la subiacere sub- subjacent
primera síl·laba del verb simple s’ha afeblit (capere > suscribere sus- subscriure
cipare). succumbere suc- sucombir
suffocare suf- sufocar
19. La taula s’ha de completar així: suggero sug- suggerir

Mot català Mot català

Verb llatí
relacionat
Verb llatí
relacionat
Pàgina 200
adduco adduir aggredior agressió DEL LLATÍ AL CATALÀ
adorno adorn accido accident 25. Són assimilacions: b depositum > dipòsit /
advoco advocació adverto advertència i Barcinonam > Barcelona / n novaculam > navalla /
accipio acceptació ascendo ascensió o sincerum > sencer. Són dissimilacions: a gingivam
adiungo adjunció aggrego agregar > geniva / c singellum > senzill / d incippicare >
admoneo admonició applico aplicació ensopegar / e insigniam > ensenya / f proprium >
propi / g sigillum > segell / h discipulum > deixeble /
20. La taula s’ha de completar així: j vindicare > vengar / k mirabilia > meravella / l vicinum
Verb Forma de la Derivats
> veí / m hispanionem > espanyol.
llatí preposició in catalans
immineo im- imminent 26. a praesepem > pessebre (metàtesi de la r) /
insto in- instar n equam > euga (metàtesi de la u) / c aquilam > àliga
indulgeo in- indulgència (metàtesi de la l) / d crocodilum > cocodril (metàtesi de
impono im- imposició la r) / e semper > sempre (metàtesi de la r) / f stellam
incipio in- incipient
> estrella (addició de e) / g ubriacare > embriagar
irrumpo ir- irrompre
(addició de em) / h pictorem > pintor (supressió de la
includo in- incloure
c) / i emendare > esmenar (addició de s) / j raucum
illumino il- il·luminar
inscribo in- inscriure
> ronc (addició de n) / k tonum > tro (addició de
r) / l flebilem > feble (addició de l) / m plumbum >
21. demonstro > demostrar / depono > deposar / plom (supressió de b) / n consuetudinem > costum
deminuo > disminuir / denuntio > denunciar / denego (supressió de n) / o mensem > mes (supressió de n) /
> denegar / deduco > deduir / declaro > declarar / p sponsam > esposa (addició de e) / q aratrum > arada
decerno > decretar / destino > destinar / deporto > (supressió de r) / r pensare > pesar (supressió de n)

268

/ s nascere > néixer (supressió de sc) / t traditorem
> traïdor (supressió de la d) / u crescere > créixer
(supressió de sc) / rationem > raó (supressió de t) /
w pigritiam > peresa (supressió de g) / x scriptum >
escrit (addició de e) / y crudelem > cruel (supressió de
d) / z pavonem > paó (supressió de v).
Pàgina 201
LLATINISMES
27. a La violència masclista és perversa per se. No hi ha
cap cas en què es pugui justificar i cal erradicar-la de la
nostra societat. b En relació amb aquesta qüestió, vid.
l’article de M. Robert «Noves perspectives en l’àmbit
de la societat de la informació». c El muntanyisme
és un esport sui generis, ja que no té reglaments, ni
terreny de joc estable, ni hi ha competició entre els
participants. d Una manera de destacar un contingut
en una carta és posar-lo al final de tot, en un post
scriptum. e Cal menjar per a viure i no viceversa.
Anàlisi
Romulus (S) ad spectaculum ludorum (CCL) vicinas
urbi Romae nationes (CD) invitavit (V) [ut (conj.)
Romani (S) virgines (CD) finitimarum gentium (CN)
raperent (V)]. Ròmul va convidar les nacions veïnes de
la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs per tal que
els romans raptessin les noies dels pobles veïns.
Pàgines 202 i 203
TEXTOS
FAULES DE FEDRE
L’ovella, el cérvol i el llop (I, 16)
Un cérvol demanava a una ovella un modi de blat. Però
aquella, intuint l’engany: «el llop sempre acostuma a
agafar i marxar, i tu, a fugir de la meva vista amb una
cursa ràpida; on us aniré a trobar, quan s’apropi el
termini?».
La guineu afamada i el raïm (IV, 3)
Obligada per la fam, una guineu intentava agafar
raïm en una vinya alta saltant amb les seves màximes
forces. Com que no el va poder obtenir, diu allunyant-
se: «Encara no és madur; no el vull menjar agre».
La formiga i la mosca (IV, 25)
Una formiga i una mosca discutien enèrgicament
sobre qui valia més. La mosca va començar primer
així: «Em paro entre els altars, visito els temples dels
déus; quan es fa un sacrifici, socla primera a tastar les
vísceres; sec al cap del rei quan em sembla».
La serp malvada (IV, 20)
Qui porta ajut als malvats, sempre se n’acaba penedint.
Un home va agafar una colobra morta de fred, i l’escalfà
a la seva sina; però la seva pietat li va costar cara, car
quan va estar refeta, va matar immediatament l’home.
Unitat 18 · Llengua
EPIGRAMES DE MARCIAL
Zoil és molt més que viciós (XI, 92)
Menteix el que et diu viciós, Zoil.
No ets un home viciós, Zoil, sinó el vici mateix.
Diaule canvia d’ofici, però els resultats de la seva
activitat són els mateixos (I, 47)
Fa poc Diaule era metge, ara és enterramorts:
el que fa l’enterramorts, ho feia també el metge.
Els llibres de Pontilià no sembla que siguin un bon
regal (VII, 3)
Per què no t’envio, Pontilià, els meus llibrets?
Perquè tu, Pontilià, no m'enviïs els teus.
L’ENEIDA DE VIRGILI
Enmig del silenci de tots, Enees es plany davant la
reina Dido d’haver de recordar les moltes desgràcies
que ha patit i presenciat (II, 1-5)
Tots van callar, i mantenien fixa la mirada, plens
d’atenció; llavors el pare Enees, des de dalt del llit així
va començar: «És indescriptible, oh reina, el dolor que
m’obligues a renovar [explicant] com els dànaus van
destruir les riqueses troianes i el llastimós regne, les
circumstàncies molt tristes que jo mateix vaig veure i
de les quals vaig ser part en gran mesura.
Els troians surten de la ciutat a visitar els indrets on
s’havien instal·lat els grecs durant el setge (II, 26-30)
Tota Troia s’allibera del seu prolongat dol; s’obren
les portes, fa goig de sortir i veure on hi havia els
campaments dòrics, els llocs abandonats, la platja
deserta: aquí acampava la tropa dels dòlops, allà
plantava la tenda el cruel Aquil·les; aquest era al lloc
de la flota, aquí solien lluitar en formació.
Els troians obren una bretxa a la muralla i hi fan passar
el cavall que han construït els grecs (II, 234-239)
Esbotzem els murs i obrim el recinte de la ciutat.
Tothom col·labora en l’obra, posen rodes lliscadores
com a peus, i li pengen al coll cordes d’estopa; escala
les muralles la fatal màquina carregada d’homes
armats. Els nens i les noies joves entonen cants sagrats
entorn seu i es diverteixen tocant la corda amb la mà.
Enees recorda la seva família (II, 549-556)
Llavors per primera vegada em va assetjar una por
terrible. Vaig quedar atònit; en la imaginació vaig
veure el pare estimat, de la mateixa edat que el rei
que exhalava la vida sota aquell cop despietat; Creüsa
abandonada, i la meva casa saquejada, i la sort del petit
Iulus. Em giro per mirar quants homes han quedat al
meu voltant.
269
 Unitat 18 · Llengua
A l’alba, Acates, el primer d’entre els troians que
acompanyen Enees, divisa les terres d’Itàlia (III, 521-
526)
I ja l’Aurora s’enrogia, posant en fuga els estels, quan
veiem al lluny uns turons insignificants i Itàlia tota
petita. «Itàlia!», crida el primer Acates. «Itàlia!»,
saluden els companys amb alegre clamor. Llavors, el
meu pare Anquises guarneix amb una corona una
crater i l’omple de vi.
La reina Dido sent com una ferida el seu amor per
Enees, mentre el record del seu valor, del seu llinatge,
del seu rostre i de les seves paraules no la deixen
dormir (IV, 1-5)
Però la reina, ara ja tocada per un profund neguit,
alimenta en les seves venes la ferida i es consumeix en
un foc secret. L’extraordinari valor de l’heroi i la glòria
incomparable del seu llinatge li tornen constantment
al cap; el seu rostre i les seves paraules es mantenen
fixament clavats al seu cor i el neguit no permet un
plàcid repòs als seus membres.
Enees, impertorbable, no cedeix a les súpliques de la
germana de Dido (IV, 437-440)
Amb aquestes paraules suplicava i la infeliç germana
porta i torna a portar a Enees aquests laments. Però ell
no es commou per cap plor ni escolta impertorbable
cap argument; el destí s’hi oposen, i un déu ha tapat
les orelles benèvoles de l’heroi.
El barquer Caront guia les ànimes dels morts (VI,
298-301)
Un horrible barquer guarda aquestes aigües i aquest
riu, Caront. Ell mateix empeny la nau amb una perxa i
la governa amb les veles, i en la barca de color de ferro
transporta els cossos, ara ja vell, però amb la vellesa
forta i vigorosa d’un déu.
LES METAMORFOSIS D’OVIDI
Píram i Tisbe parlen, separats per un envà. Estan
enamorats i tenen ànsia de veure’s en persona (IV,
78-83)
I després de parlar així en va i separats com estaven, en
arribar la nit es van dir adéu, i va donar cada un de part
seva petons que no van arribar a l'altre costat. L'aurora
següent havia fet fugir les nocturnes lluminàries, i el
sol havia eixugat amb els raigs les herbes cobertes de
gebre; es van reunir al lloc habitual.
Atena es disfressa de vella i parla a Aracne (VI, 26-29)
Palas simula la figura d'una vella, es posa a les temples
falsos cabells blancs i sosté a més amb un bastó els
seus membres insegurs. A continuació va començar a
parlar així: «No és menyspreable tot el que porta l'edat
avançada; amb els molts anys ve l'experiència».
270
Parla el ciclop Polifem, que es veu reflectit a
l’aigua, i presumeix de la seva grandària i de la seva
cabellera abundant (XIII, 840-845)
Perquè jo em conec bé i fa poc m'he vist reflectit en
les límpides aigües, i en veure’m m'ha agradat la meva
pròpia imatge. Contempla que corpulent que sóc! No
és més gran que aquest cos Júpiter al cel (ja que soleu
dir que hi regna un tal Júpiter); una cabellera abundant
cau sobre el meu ferotge semblant i m’ombreja com si
fos un bosc les espatlles.
Júpiter concedeix a Enees la naturalesa divina a
petició de Venus (XIV, 605-610)
La seva mare li va purificar el cos ungint-lo amb un
perfum diví i tocant-li la boca amb ambrosia barrejada
amb dolç nèctar ho va fer un déu, a qui anomena
Indiges el poble de Quirí, i el té admès en un temple i
als seus altars. A continuació Alba i l'estat del Laci van
estar sota el comandament d'Ascani el de dos noms.
5.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1. a final b final c consecutiva d final e final f consecutiva
g consecutiva
2. a Sapiens numquam verum invenit quamquam
continenter quaerat. b Homines, quamvis in turbidis
rebus sint, tamen interdum animis relaxantur.
c Ego bonis viros sequar etiamsi ruent. d Multi, si me
audivissent, quamvis viverent iniqua pace, tamen
honeste viverent. e Datis, etsi non aequum locum
videbat suis, tamen confligere cupiebat.
3. a qualis b quam c quasi d ut.
4. a Quid facere potuissem, nisi tum consul fuissem?
b Sim imprudens, si plus postulem. c In ipsa Graecia
philosophia tanto in honore numquam fuisset, nisi
doctissimorum contentionibus dissensionibusque
viguisset. d Minus saepe pecces, si scias quod nescis.
5. a creandis b faciendum c rei gerendae d sedem
condendaeque.
6. a gerundi b gerundi c gerundiu d gerundiu
e gerundiu.
7. a predicatiu. b agent. c final. d percontatus.
e subjuntiu. f paciscor. g d’interès. h Hae gentes.
i patruum meum. j datiu. k deponent. l laetus.
1 La fundació de Roma,
entre el mite i la història

1 Les competències de la unitat 272

1.1 Competències bàsiques 272
2 Programació d’aula 273
3 Orientacions didàctiques 274
4 Recursos digitals 276
5 Test d’autoavaluació 277
6 Solucionari 279
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 279
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 280
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

Orígens llegendaris CS: Reconèixer el contingut mític que es pot entremesclar en una narració històrica.
de Roma CI: Gestionar i tractar información sobre Dido.

La monarquia CS: Reflexionar sobre els elements que determinen una forma de govern absolutista versus
una de democràtica.

Els valors romans CS: Reflexionar sobre el comportament de les persones en el marc d’afers públics
i de govern.
CP: Reflexionar sobre el comportament de les persones pel que fa a valors personals
que regeixen l’actuació individual.
CS: Reflexionar sobre els rols masculins i femenins en l’antiguitat.
CP: Reflexionar sobre els elements que defineixen una bona o mala conducta.
CS: Reflexionar sobre el paper de la força militar en la realció entre països en l’actualitat.
CM: Conèixer situacions d’ús de la força militar en la realció entre països en l’actualitat.

La Monarquia: realitat CC: Caracteritzar a la monarquia com a forma de govern, així com les institucions
històrica que la solen acompanyar.
CR: Interpretar la informació que ens transmet un mapa.
CI: Gestionar i tractar información sobre antics pobles del Laci.
CS: Exposar què és el sufragi censatari.

Activitats finals CC: Desxifrar el codi gràfic d’una escultura i identificar el tema mític de dues pintures.
CR: Investigar sobre l’hepatoscòpia.

272
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Identificar les 1. Orígens llegendaris 1, 2 (pàg. 205) 4 CC

S2 diferents etapes de la de Roma Analitza i relaciona 5 CS
història de Roma. (pàg. 207) Activitats: CI, CM
Conèixer els orígens Els valors romans Argumenta i debat
llegendaris de la (pàg. 207)
fundació de Roma.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S3 Reconèixer les 2. La monarquia 1, 2 (pàg. 209) 4 CC

S4 diferents etapes de la (753 – 509 aC) Analitza i relaciona 5 CS
història de Roma. (pàg. 211) Activitats: CI
Caracteritzar el La monarquia: realitat
sistema polític de la històrica
monarquia.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S5 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 212 4 CC

S6 coneixement sobre el i 213 5 CS
món clàssic aplicant
7 CI
tècniques d’anàlisi i
fent comentaris de 8
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

273
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

3 Orientacions didàctiques
Els orígens llegendaris de Roma. La monarquia
Abans de començar a estudiar la història de Roma, podem presentar aquest esquema amb les principals etapes i
els esdeveniments més importants. Ens servirà per centrar-nos en l’explicació:

Període Cronologia Cal tenir en compte…

Itàlia preromana s. VII aC – s. VI aC Etruscos: origen, escriptura, religió, societat, ciutats.

Altres pobles.

Orígens i monarquia s. VI aC Primers reis. Organització.

Reis d’origen estrusc. Reformes de Servi Tul·li. Caiguda
de la monarquia.

La República primitiva Segle V aC Lluites entre patricis i plebeus

Decemvirat i lleis de les XII Taules. Institucions.

La República patrici-plebea Segle IV aC La Lliga Llatina. El camperolat. Reformes d’Api Claudi.

inici s. III aC Institucions i magistratures

Consolidació com a potència Inici s. III aC – 240 aC Tarent i la guerra de Pirros.

Les Guerres Púniques (I i II)

Expansió pel Mediterrani 200-135 aC Imperialisme romà. Orient: Macedònia i Grècia. Occident:
Hispània i III Guerra Púnica

La crisi de la República 133-80 aC Els Gracs. Màrius. La Guerra Social. La dictadura de Sul·la.

El final de la República 80-44 aC Revoltes d’esclaus: Espàrtac. Pompeu. Cèsar. Primer

Triumvirat. La Guerra de les Gàl·lies. La Guerra Civil. La
dictadura de Cèsar

La formació de l’Imperi 44-14 aC Marc Antoni. Octavià. Segon Triumvirat. La batalla d’Acci.
Octavi August, emperador. La política d’August.

L’imperi al segle I dC. 14-69 dC Tiberi, Calígula, Claudi, Neró.

Els Juliclaudis Relacions amb el Senat, administració, les províncies,
societat, ideologies

L’imperi al segle I dC. 69 dC-96 dC Vespasià, Tit, Domicià.

Els Flavis Associació en poder, la ciutat de Roma, les províncies,
economia, campanyes militars, la cultura

Els Antonins 96-193 dC Nerva. Trajà. Adrià. Administració i guerres.

Antoní Pius, Marc Aureli i Còmmode – Administració i les
fronteres.
Les ciutats i la religió

Els Severs 193-235 dC Revoltes i guerra civil.

Administració

L’anarquia militar 235-284 dC Emperadors soldats. Emperadors il·liris

El dominat 285-363 dC El sistema tetràrquic. Dioclecià-reformes. Constantí i la

qüestió religiosa.

La fi de l’Imperi Occidental 363-476 dC Valentinians. Teodosi. Els bàrbars. El cristianisme. Fi de

l’Imperi: causes.

Anirem seguint les explicacions que es proporcionen
al llibre sobre la fundació de Roma i la monarquia,
relacionant en tot cas els aspectes mítics amb aquells
que ha confirmat l’arqueologia. Indicarem que, a la
Itàlia primitiva, s’hi poden distingir diverses zones
lingüístiques que representen grups ètnics homogenis:
• Àrea llatina: coincidia amb el Latium vetus, on es
parlava el llatí.
• Àrea meridional: coincideix amb la zona de Salento,
on es parla el messapi.

274
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

• Àrea itàlica: al seu torn es dividia en tres blocs DOCUMENTS

lingüístics: l’umbre-sabí (Umbria), l’osc (al centre
fins a Calàbria) i el sícul (Sicília).
• Etrúria: s’hi parlava l’etrusc.
• Magna Grècia: s’hi parlava el grec.
Els valors romans
Comentarem els valors romans que es presenten en
aquesta doble pàgina i els textos que serveixen per
il·lustrar-los. Podem esmentar-ne d’altres:

Esmentarem igualment les característiques d’alguns

• Bonus Eventus: “Bona sort”
pobles del Laci, que trobem en parlar del període
• Genius: “Esperit de Roma”. Agraïment a l’esperit
combinat de Roma, i de les seves persones.
monàrquic:
Els sabins: contigus al Laci, van tenir una estreta
• Hilaritas: “Alegria, jovialitat”. Expressió dels
moments feliços.
relació amb la Roma primitiva. La tradició presenta
tres reis de Roma d’origen sabí: Tit Taci, Numa Pompili
• Laetitia: “acontentament, felicitat”. Celebració de
l’agraïment, generalment per la solució de crisi.
i Anc Marci. Des del segle VIII aC hi va haver grups
de sabins assentats a Roma atrets per la importància
• Ops: “Riquesa”. Reconeixement de la prosperitat del
món romà.
d’aquesta ciutat com a centre comercial i, sobretot,
com a centre redistribuïdor de la sal que arribava fins
• Patientia: “Paciència”. L’habilitat necessària en
moments de tempesta i crisi.
a la regió de Sabina.
Els hèrnics: van tenir una estreta relació amb els
• Salus: “Salut”. Preocupació pel benestar i la salut
pública.
llatins, i van arribar a formar part de la Lliga Llatina.
L’any 362 aC. foren sotmesos per Roma. No van assolir
• Securitas: “Seguretat”. Govern eficient que porti a la
pau.
un desenvolupament urbà gaire notable.
· Uberitas: “Fertilitat”. Particularment en relació a
Els volscos: des de començaments del segle V aC van
l’agricultura.
aconseguir apoderar-se de la major part de la plana
Pontina. Roma tenia interessos en aquesta regió, que
La monarquia: realitat històrica
era rica i ben comunicada, perquè era la sortida del
Laci cap a la Campània. L’apropiació de gran part de Llegirem els documents que es proporcionen en aquest
la Pontina pels volscos va ser una de les raons que apartat i els relacionarem amb el que sabem sobre la
expliquen la crisi econòmica de Roma durant el primer monarquia. També farem les activitats que es proposen.
segle de la República.
Tot el segle V aC de la història de Roma està esquitxat
d’enfrontaments amb els volscos. Encara que Roma va
aconseguir diverses victòries sobre ells, el perill volsc
només es va conjurar definitivament quan Roma va
concloure un tractat amb els samnites el 354 aC. La
derrota definitiva va tenir lloc l’any 338 aC.
Els ecus: no coneixien l’organització urbana. La seva
població es mantenia en llogarrets dispersos i fortins a
les altures, que servien de refugi a la població.
Des de començament del segle V aC, els ecus, units
als sabins i als volscs, constituïen un greu perill per a
Roma i la població del Laci, però la victòria del dictador
romà A. Pòstum Tubert el 431 aC sobre ecus i volscs va
aconseguir conjurar definitivament aquesta amenaça.

Un cop fetes aquestes explicacions complementàries,

demanarem als alumnes que facin les activitats
que es proposen. És important que aprenguin a
identificar i llegir imatges, ja que és una habilitat que
han de dominar i que aquesta assignatura els pot
proporcionar. D’aquesta manera, quan vagin a museus,
per exemple, podran analitzar més bé les obres d’art
i, eventualment, identificar el personatge o l’episodi
representat.

275
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

4 Recursos digitals

Pàgina del
llibre

Repassa la unitat 1. La fundació de Roma 213

Descripció: Resum de la unitat.
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

276
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Les deesses que a l’inici de la guerra de Troia es 7. La concòrdia era una virtut que consistia a:
disputaven la poma eren: a ser respectuós amb els déus.
a Atenea, Hera i Àrtemis. b complir les obligacions envers els déus i els
b Afrodita, Atenea i Hera. pares.
c Afrodita, Àrtemis i Atenea. c afavorir l’harmonia tant al si del poble romà
d Hèstia, Àrtemis i Atenea. com entre Roma i la resta de pobles.
d sentir compassió dels pobles vençuts per Roma
2. Aquil·les es va enfadar amb Agamèmnon perquè: i no imposar-los condicions feixugues després
a li havia robat Briseida. de la derrota.
b no l’havia defensat en la batalla.
c li havia robat el botí dels troians. 8. Els tres Curiacis eren:
d es disputaven els favors de Pàtrocle. a romans.
b grecs.
3. Després d’un viatge ple de peripècies, Enees va c eques.
arribar finalment a: d albanesos.
a Troia.
b la regió del Laci. 9. Originàriament el Senat estava constituït per:
c Hispània. a dos-cents plebeus.
d Sicília. b tres-cents patricis ancians, pares de família.
c tres-cents ciutadans romans, patricis o plebeus.
4. En arribar a l’edat adulta, Ròmul i Rem van matar: d sis-cents ciutadans romans, de qualsevol
a Numítor. condició.
b Rea Sílvia.
c Fàustul. 10. L’únic poder que no tenia el rei era el de:
d Amuli. a capità general dels exèrcits.
b jutge suprem.
5. La fundació de Roma, segons la mitologia, va c tribú de la plebs.
tenir lloc l’any: d sacerdot suprem.
a 509 aC.
b 27 aC. 11. Els reis romans anaven acompanyats per:
c 456 aC. a dotze lictors, armats amb llances.
d 753 aC. b dotze lictors que portaven unes insígnies
anomenades fasces.
6. Ròmul va morir l’any 716 aC: c quinze lictors vestits amb paludamentum.
a mentre passava revista a les seves tropes. d quinze lictors que portaven l’àguila imperial.
b mentre es barallava amb Rem.
c lluitant contra els albanesos. 12. L’interregnum era un període en el qual:
d quan es va tirar al Tíber per escapar-se del a s’abolia la monarquia i es passava a la
perill albanès. República.
b manaven dos reis, tal com després van manar
dos cònsols.
c un rei designava el seu successor.
d el Senat havia de proposar un nou rei.

277
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

13. El rei que va organitzar el culte romà va ser: 17. El primer assentament romà va tenir lloc a:
a Anc Marci. a l’Aventí.
b Numa Pompili. b l’Esquilí.
c Ròmul. c el Palatí.
d Servi Tul·li. d el Viminal.

14. El rei que va manar construir una muralla per 18. Els etruscos:
protegir la ciutat de Roma va ser: a mai van arribar al Laci.
a Servi Tul·li. b van arribar al Laci.
b Tarquini el Superb. c van arribar al Laci però no es van assentar a
c Numa Pompili. Roma.
d Anc Marci. d van arribar al Laci, van ocupar Roma i la van
devastar.
15. La destrucció d’Alba Longa va tenir lloc sota el
regnat de: 19. La primera constitució romana és obra de:
a Tul·li Hostili. a Ròmul.
b Anc Marci. b Servi Tul·li.
c Tarquini Prisc. c Anc Marci.
d Tarquini el Superb. d Tarquini el Superb.

16. L’últim rei de Roma, que va governar de manera 20. Els romans van posar fi a la monarquia l’any:
despòtica, va ser: a 509 aC.
a Tarquini el Superb. b 452 aC.
b Tarquini Prisc. c 125 dC.
c Anc Marci. d 46 dC.
d Ròmul.

278
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història

combat singular entre dos cavallers, muntats a cavall

6 Solucionari i armats amb llances, per justificar el dret d’algun dels
dos. Sí, respon a aquesta idea.
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
DOC 4. Les figures masculines transmeten decisió,
Pàgina 205 fermesa i coratge. Les femenines, submissió i espera
1. pel que faran els seus marits. La diferència entre
Llatí Amata Anquisses Afrodita
unes figures i les altres es deu als diferents rols que
l’antiguitat i la tradició posterior han atribuït a home
i dona.
Lavínia Enees
DOC 5 i 6. Escèvola encarna el patriotisme i la fermesa.
Aquestes actituds queden ben reflectides en la imatge,
sí. Com a recompensa per les seves virtuts, Escèvola
Ascani, fundador
d’Alba Longa va ser considerat un heroi, la història del qual es va
recordar sempre.
Dinastia albana
DOC 7. Clèlia representa el contrari de Tarpeia: als
Numítor Amuli
romans els agrada contraposar actituds contràries,
perquè s’entengui més bé el missatge que volen
transmetre. Clèlia representa el patriotisme i el
Rea
Mart menyspreu de la mort, quan cal defensar la pàtria. La
Sílvia
noia recompensada és Clèlia, fins i tot per l’enemic,
que és capaç de valorar les seves virtuts.
Ròmul i Rem,
fundadors de Roma
Pàg. 209
Ròmul i Rem, fundadors de Roma 1. El rei representa una monarquia absoluta perquè
2. Dido era la fundadora i primera reina de Cartago. concentra els poders legislatiu, executiu i judicial, a més
Per a Virgili, Dido també està relacionada amb Enees: del militar i el de control de l’exèrcit, molt importants a
durant la fugida de Troia, una tempesta empeny l’antiguitat. En els països democràtics actuals, aquests
poders estan repartits entre: poder legislatiu (en mans
Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina
del Parlament), poder executiu (en mans del govern),
de la qual, Dido, l’acull com a convidat. A causa d’un
i poder judicial (en mans dels jutges).
complot de Venus –la mare d’Enees–, Dido s’enamora
bojament d’ell. Però Zeus recorda a Enees els seus
2. La muralla és la de Servi. El perímetre de la muralla
deures i llavors l’heroi abandona Cartago, cosa que
de Servi és el que reproduïm en aquest mapa:
duu Dido a suïcidar-se. Abans de fer-ho, però, la reina
maleeix Enees, i d’aquesta manera estableix la base
del conflicte posterior entre Roma i Cartago.
muralla
Pàgina 207 l
ir ina
Qu l
ina
DOC 1 i 2. Tarpeia no respecta, entre d’altres, la nobilitas,
la pietas ni la securitas. Tarpeia no va aconseguir el Vim
riu

que volia, ja que la van matar. L’ensenyament moral

Tíb
er

que transmet és que la traïció a la pàtria sempre acaba illa Capitoli

Tiberina Fòrum Esquilí
sent castigada.
pont Palatí
DOC 3. La germana d’Horaci mostra compassió per Celi
l’enemic vençut: aquesta és la seva falta. Un combat
Aventí
singular és aquell en què, en lloc d’enfrontar-se dos
exèrcits, s’enfronten dos o tres guerrers de cada poble
com a representants d’aquella comunitat, de manera
que el resultat de l’enfrontament dirimirà el conflicte
entre tots dos pobles. La història dels Horacis i els
Curiacis respon a aquest esquema, sí. Una justa era un

279
 Unitat 1 · La fundació de Roma, entre el mite i la història
Pàgina 212
DOC 1. Va trigar uns quatre segles: Roma va ser
fundada l’any 753 aC i el mapa indica quins territoris
posseïa al segle IV aC. Resposta personal.
DOC 2. a Ròmul va enterrar Rem a l’Aventí. b El primer
turó que es va poblar va ser el Palatí. c El septimontium
és una unitat política i religiosa entre llatins i sabins
que es va fer a finals del segle VIII aC. d Un sinecisme és
la unió de nuclis de població propers per formar una
ciutat. Roma es va fundar així, amb la unió dels nuclis
dels diversos turons.
DOC 3. Hi ha objectes etruscos perquè Roma va estar
sotmesa al poder etrusc. És l’etapa que mitològicament
correspon als reis Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini
el Superb.
DOC 4 i 5. Només participaven en l’exèrcit les cinc
primeres classes, i cadascuna amb instruments de
guerra diferents, segons la seva riquesa. Igualment,
els impostos es pagaven segons la classe a què es
pertanyia. Els aristòcrates no pagaven impostos.
La taula recull la informació del text, encara que
l’especifica (per exemple, concretant la divisió entre
iuniores i seniores de cada centúria). Igualment, en
aquest fragment Livi tampoc ens parla dels cavallers.
Si entenem com a ciutadà comú un ciutadà de la
cinquena classe, per exemple (11.000 asos), un
aristòcrata (1 milió d’asos) era unes 90 vegades més
ric que aquest ciutadà.
El sufragi censatari és el sufragi que condiciona el
dret a vot al fet que el ciutadà compleixi determinats
requisits que afecten la seva condició social. Aquests
requisits generalment són econòmics (com ara el fet
de posseir un determinat nivell de rendes o ofici),
relacionats amb el nivell d’instrucció (llegir i escriure),
relacionats amb el nivell social (pertinença a un grup
social determinat) o estat civil (casat), i relacionat
amb sexe, ja que era referit només als homes. Sí, sens
dubte té relació amb el text.
Pàgines 212 i 213
1. a Ja des d’un principi Fàustul havia sospitat que els
infants que criava a casa seva eren de descendència
reial. (I, 5) b Diuen que el primer que va rebre l’auguri
fou Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l’auguri, com
que se’n va presentar a Ròmul un nombre doble, els
partidaris d’un i de l’altre havien saludat cadascú com
a rei. (I, 7) c Espuri Tarpeu comandava la ciutadella de
Roma. La seva filla donzella va ser seduïda per Taci
amb or per tal que obrís la fortalesa als seus homes
armats. (I, 11) d A la mort del rei Numa, l’estat va
tornar a l’interregne. Després el poble va nomenar rei
280
Tul·li Hostili, el qual s’havia distingit lluitant als peus
de la fortalesa en la guerra contra els sabins. (I, 22) e
Aleshores es va dedicar a l’obra més gran de la pau,
de manera que així com Numa fou el responsable de
l’establiment de lleis religioses, la posteritat té Servi
per fundador de la distribució dels ciutadans i de les
classes socials. (I, 42) f Troben Lucrècia asseguda a
l’habitació tota afligida. A l’arribada dels seus parents
li salten les llàgrimes i quan l’espòs li diu: «Que no
estàs bé?», contesta: «No. Com pot estar bé una dona
quan ha perdut l’honor?» (I, 58).
2. a –4 / b –5 / c–6 / d –7 / e –3 / f –1 / g –2.
3. a –1 / b –2 / c –3 / d –5 / e –4.
4. Enees fugint de Troia: a Enees transmet valors
exemplars, ja que té pietas envers el pare i, a la
vegada, és un bon marit i un bon pare ell mateix.
Com a avantpassat dels romans, aquests valors han
de caracteritzar sempre la civilització romana. Pel
paisatge que es veu a la imatge (per exemple, el tipus
de muralla). Roma està caracteritzada com una ciutat
medieval. El rapte de les sabines: a a la imatge veiem,
a part dels guerrers i de les sabines mateixes, els seus
fills i els seus pares. b La dona que ocupa el centre de
la pintura és decidida i intel·ligent, ja que és la que
posa pau entre romans i sabins. És el prototipus del
que haurà de ser una dona romana posterior.
5. a Les institucions són: Senat, comicis i rei. b
L’interregnum és el període que s’iniciava amb la mort
d’un rei. El poder suprem de l’estat anava a parar al
Senat, que era el responsable de trobar un nou rei. c Vol
dir que aviat seria rei. d La roca Tarpeia era un pendent
de l’antiga Roma, al costat del turó del Capitoli. Tenia
vistes a l’antic fòrum. Durant la República, es va
utilitzar com a lloc d’execució d’assassins i traïdors. Se
li va posar aquest nom recordant Tarpeia, que, com
hem vist, va trair el poble romà. e Els sacrificis als déus
i l’observança, en tot moment, de la seva voluntat.
6. L’hepatoscòpia, d’origen babiloni, és una tècnica
que practicaven els etruscos que consistia a predir el
futur mitjançant l’observació del fetge. Com a imatge,
es pot aportar per exemple el fetge de Piacenza, que
és de bronze.
6.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1b. 2a. 3b. 4d. 5d. 6a. 7c. 8d. 9b. 10d. 11b. 12d. 13b. 14a.
15a. 16a. 17c. 18b. 19b. 20a.
2 La República (I)

1 Les competències de la unitat 282

1.1 Competències bàsiques 282
2 Programació d’aula 282
3 Orientacions didàctiques 283
4 Recursos digitals 286
5 Test d’autoavaluació 287
6 Solucionari 289
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 289
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 291
 Unitat 2 · La República (I)

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

La República (I) CS: Distingir entre monarquia i república com a formes d’organització d’una societat.

L’exèrcit CR: Esbrinar la realció que té Bàrcino amb un campament romà.

CM: Relacionar la història amb l’urbanisme.
CS: Reflexionar sobre l’exèrcit a l’antiguitat.
CM: Calcular la mitjana d’edat dels legionaris.

Juli Cèsar CS: Reflexionar sobre el populisme arran de Juli Cèsar.

CR: Interpretar la informació que proporciona un mapa.
CI: Gestionar i tractar información sobre les campanyes de Cèsar a la Gàl·lia.
CC: Analitzar dues escultures i relacionar-les amb la sensació que volen evocar.
CP: Debatre sobre el populisme.

Activitats finals CC: Desxifrar el codi gràfic d’una escultura i identificar el tema mític de dues pintures.
CR: Investigar sobre la importancia de Sagunt.

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació bàsiques**

S1 Reconèixer les 1. El govern de la 1, 2 (pàg. 214) 4 CC

S2 diferents etapes de la República Analitza i relaciona 5 CS
història de Roma. 2. L’expansió de Roma (pàg. 216) Activitats: CI, CM
Identificar els factors durant la República
que van permetre la
consolidació de la
L’exèrcit
dominació romana.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S3 Conèixer les 3. L’últim segle de la 1 (pàg. 218) 4 CC

S4 successives formes República Analitza i relaciona 5 CS
d’organització del (pàg. 221) Activitats: CD, CI
sistema polític romà.
Juli Cèsar Argumenta i debat
Caracteritzar el (pàg. 221)
sistema polític de la
República.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S5 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 4 CC

S6 coneixement sobre el 222 i 223 5 CS
món clàssic aplicant
7 CI
tècniques d’anàlisi i
fent comentaris de 8
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

282
 Unitat 2 · La República (I)

l’assemblea eren acceptades i vàlides per als plebeus

3 Orientacions didàctiques al marge de l’Estat romà.
El govern de la República. L’expansió de Roma durant • Canuleu: va aconseguir que el govern patrici
acceptés el 445 aC el dret de connubium, la validesa
la República
legal dels matrimonis entre patricis i plebeus.
Com que en aquest tema es parla de les conquestes que
van fer els romans arreu del Mediterrani, podem fer un • Licini Estoló i Luci Sexti (367 aC): van aconseguir
el repartiment del consolat entre tots dos ordres: un
breu excurs explicant quines eren les conseqüències
cònsol patrici i un altre de plebeu.
econòmiques d’una conquesta i, per tant, l’interès a
dur-ne a terme:
Treballarem els continguts d’aquest tema fent-ne les
• Repartiment del botí. Els interessos econòmics activitats. Els alumnes han de saber interpretar un text
hi tenien un paper determinant. El botí estava
i entendre què representen les imatges.
legalment a disposició del general, encara que se’n
lliurava una part al tresor estatal, una altra part es
DOCUMENTS
destinava a obres públiques que asseguraven la
L’exèrcit
glòria i popularitat del benefactor, i també era la
Dedicarem atenció a l’organització de l’exèrcit.
manera més segura de pagar a les tropes.
Comentarem l’organització de l’exèrcit imperial, que a
• Les terres. Els petits propietaris camperols van veure grans trets és la mateixa que va fixar Màrius al segle
en les guerres la possibilitat de fer fortuna. L’Estat de
II aC:
vegades adquiria terres per arrendar als ciutadans, i
La unitat tàctica bàsica és la cohort, de tres maniples
les colònies de veterans després eren seguides per
cadascuna: hastati, princepes i triarii. D’aquesta
emplaçaments per a la plebs romana a gran escala.
manera, tenim:
De vegades les guerres eren la via més segura per
-legió: 6000 homes.
neutralitzar les amenaces o revoltes internes.
-centúria: 100 homes.
• comerciants. Els negotiatores van trobar en les
Els
-maniple: 2 centúries: 200 homes.
guerres i les annexions un filó que els va permetre
-cohort: 3 maniples: 600 homes.
fer grans fortunes. Roma va anar sovint a la guerra a
-legió: 10 cohorts: 6000 homes.
causa dels seus mercaders. Els productes obtinguts
a les guerres, de tota mena, proporcionaven un
Parlarem de les milícies imperials, que es van
benefici constant per als comerciants romans i
desenvolupar durant l’Imperi:
llatins. L’Estat va augmentar aquestes operacions
amb la creació de ports lliures o amb l’exempció • pretoriana: guàrdia personal de l’emperador.
Va tenir un paper decisiu en la proclamació dels
de taxes portuàries. Només el comerç de gra va
diferents emperadors.
estar sempre vigilat i controlat per l’Estat, ja que la
provisió dels exèrcits i el manteniment de la plebs • urbana: protecció de la ciutat.
romana eren objectius prioritaris. • vígils: espècie de cos de bombers, format per
esclaus i lliberts.
• Interès general. Econòmicament, la política de
guerres i d’expansió comptava amb el consens no
Una altra qüestió a la qual podem dedicar atenció és la
sols del senat i l’oligarquia romana i llatina, sinó
descripció del campament:
també amb la de tots els sectors socials, inclosa la
classe més desfavorida. El tresor estatal es va fer • Tenia planta rectangular i estava envoltat per un
fossat i un terraplè.
cada cop més dependent dels ingressos exteriors,
que eren la font essencial que permetia finançar les • Era construït amb la terra excavada en fer el fossat.
Sobre el terraplè s’aixecava una estacada.
enormes despeses que les guerres comportaven.
• Estava creuat per dos carrers perpendiculars entre
ells, que desembocaven en quatre portes: via
Pel que fa a la història de Roma estudiada en aquesta
principalis: entre la porta principalis dextra i la porta
unitat, ens detindrem especialment en les lluites
principalis sinistra; via decumana: entre la porta
socials.
decumana i la porta praetoria.
Comentarem la tasca d’alguns tribuns de la plebs: • Al centre hi havia:
– El fòrum per a les assemblees;
• El tribú Icili: va promulgar el plebiscit del 492 aC, – El pretori o pavelló del general;
pel qual es garantien les prerrogatives dels tribuns.
– El qüestori per al qüestor i
• Publi Voleró: el 471 aC va reglamentar mitjançant – Un altar.
un plebiscit l’organització de l’assemblea plebea; en
virtut d’aquest plebiscit les decisions aprovades per

283
 Unitat 2 · La República (I)
Al voltant del pretori s’hi alineaven les tendes de l’estat
major i de les tropes escollides. A l’altre costat hi havia
les tendes dels soldats, ocupant cada unitat un lloc fix.
Entre el vallum i les tendes s’hi deixava un espai.
Finalment, podem comentar les característiques
d’algunes màquines de guerra:
• pluteus: mampares de vímet i cobertes de cuir;
• vinea: galeries cobertes i amb rodes que permetien
als legionaris acostar-se a les muralles;
• turris: torres que, aplicades a les muralles, elevaven
els soldats per sobre d’elles;
• testudo: formació en què els soldats feien amb els
escuts una mena de closca protectora (= tortuga);
• aries: troncs acabats en punta de ferro amb forma
de cap de moltó (“àries” = moltó), per obrir bretxes
a les portes o als murs;
• catapulta: per llançar pedres o fletxes;
• ballista: també per llançar pedres.
Com a explicació d’ampliació, ens podem detenir una
mica en l’estudi de les lluites navals, sobre les quals
direm el següent:
• Si bé Roma no era el que avui dia consideraríem una
potència naval, ja que la major part de la seva força
d’atac estava concentrada en l’exèrcit de terra, també
disposava d’una armada formada per naus de guerra.
En el passat, Roma s’havia enfrontat a Cartago i la
conseqüent expansió de l’Imperi va provocar que
la marina de guerra fos cada cop més poderosa. Al
temps que vigilava les fronteres marítimes, l’armada
romana servia pel transport de tropes i gràcies a ella
el comerç marítim era defensat de la pirateria. A partir
de l’època d’August es crea una flota permanent
dividida en dues esquadres amb bases a la Península
Itàlica, les quals controlaven tot el Mediterrani i
obrien les rutes comercials del tot el món conegut.
A banda, existien esquadres fluvials, especialment
al Rin i al Danubi per facilitar les comunicacions i
l’avituallament de les províncies del nord.
• nau més coneguda era la trirreme romana, ano-
La
menada així per la triple filera de rems que la
propulsaven. Eren naus que podien embarcar fins
a 400 homes, 300 dels quals eren remers. Existien
també birremes, embarcacions més lleugeres i fàcils
de maniobrar, i fins i tot quinquerremes i hexarremes
amb cinc i sis bancs de rems. Totes aquestes naus
comptaven també amb un sistema de veles, que les
permetia aprofitar el vent i les feia molt veloces, tot
i que a l’hora de l’enfrontament es feia servir la força
dels rems per poder maniobrar millor durant la batalla.
Una trirreme clàssica estava dotada de diferents
armes d’atac que la convertien en un autèntic vaixell
de guerra. Portava un esperó a la proa, el rostrum,
que servia per envestir les naus trencant les fileres de
284
rems o clavant-se al casc per obrir una via d’aigua
que provocava el seu esfondrament.
• Un altre element era el corvus, una passarel·la mòbil
dotada d’un punxó que es clavava a la coberta i
permetia el pas de les tropes romanes per facilitar la
lluita cos a cos. El corvus va resultar essencial en les
grans batalles navals, com les sostingudes amb les
cartaginesos, tot i que restava mobilitat al vaixell i es
va deixar d’utilitzar a causa del seu pes. A banda, les
naus romanes disposaven d’unes torres des de les
quals, mitjançant ballestes i catapultes es llançaven
projectils, com ara javelines, fletxes, ganxos per
trencar les veles i boles incendiàries. Una altra tàctica
romana era calar foc a una embarcació carregada
amb quitrà i altres materials inflamables i dirigir-la
cap a un port o cap un grup de naus. Això provocava
una gran confusió que obligava a dispersar les naus
enemigues.
• Un cop acabada la guerra, la major dels vaixells es
treia a terra, moment que s’aprofitava per reparar-
los i equipar-los per als següents enfrontaments.
Només quedaven al mar les naus destinades a vigilar
les rutes comercials dels atacs dels pirates, molt
freqüents al Mediterrani durant l’època romana.
Juli Cèsar
A més del que diu aquesta doble pàgina, podem
ampliar la informació sobre la conquesta de les Gàl·lies
per Juli Cèsar, que és un dels episodis importants que
s’esmenten en el tema:
58 aC: Primera campanya, contra els helvecis. Davant
la pressió del germànic Ariovist, els helvecis van
abandonar el seu país per dirigir-se a Occident a través
del territori dels al·lòbroges, territori romà, però Cèsar
els va denegar el permís. Encara que van acceptar la
negativa, Cèsar els va derrotar al territori dels edus,
molt relacionats amb Roma. A partir d’aquest moment
Cèsar es presenta com un àrbitre inevitable en els
afers dels gals, i fins i tot alguns l’hi sol·liciten. Així, li
demanen que intervingui contra el sueu Ariovist, que
representava una constant amenaça per als pobles de
l’esquerra del Rin. Ariovist és derrotat per Laviè i obligat
a travessar el Rin. Amb aquesta victòria, Cèsar passa a
ser el protector i patró dels pobles de la Gàl·lia central.
57 aC: sotmet els gals belgues i tota la seva regió.
56 aC: amb la flota ataca els vènets de la Bretanya
i Normandia que s’havien aixecat contra ell, i els ven
com a esclaus. En aquesta primera etapa havia sotmès
molts pobles gals i n’havia controlat d’altres per mitjà
d’aliances.
55 aC: torna a exterminar una invasió germànica a
través del Rin i es dirigeix per primera vegada a la
Gran Bretanya, intentant tallar així qualsevol ajuda
d’aquesta a les tribus gales.

54 aC: es renova el seu mandat per cinc anys. Diversos
pobles s’insurreccionen en les Gàl·lies; la insurrecció
més perillosa és la dels belgues.
53 aC: Cèsar fa una demostració de força al Rin.
52 aC: les tribus de la Gàl·lia central concentren totes
les seves forces contra Roma sota el comandament
de Vercingètorix, incloent-hi els mateixos edus. Cèsar
torna de la Gàl·lia Cisalpina, i després de durs combats,
els rebels són derrotats a Avàricum i definitivament a
Alèsia, on és capturat Vercingètorix.
També, completant la figura de Juli Cèsar, esmentarem
algunes de les mesures que va prendre:
Mesures populars
• Concessió de la ciutadania romana a tota la Gàl·lia
Cisalpina, com també a altres ciutats gal·les i
hispanes.
• Creació a gran escala de colònies fora d’Itàlia.
• Concessió d’un lot d’ager publicus a tot proletari
pare de tres fills. Aquesta mesura va restaurar
l’agricultura, va alleujar la pressió de les masses
urbanes, va augmentar el potencial humà a Itàlia i es
va ampliar considerablement la base del reclutament
dels cossos legionaris. Va comportar un estalvi en
la distribució del gra públic, ja que se’n va reduir el
nombre de beneficiaris.
Unitat 2 · La República (I)
Mesures institucionals
• Augment del nombre de senadors de 600 a 900,
amb la incorporació al senat de molts provincials
i cavallers italians rics, la qual cosa va incidir en la
composició de l’equip governant.
• Increment del nombre de magistrats per al govern
de les províncies.
• Establiment de mesures per limitar el gran
capital de les societats de publicans i dels comerciants,
controlant els crèdits i la circulació monetària.
Altres mesures
• Limitació del dret d’associació, ja que alguns collegia
no eren altra cosa que focus de disturbis polítics.
• Reforma del calendari, que és el nostre calendari
actual.
• Altres lleis menors destinades a estimular el
matrimoni i la natalitat, la regulació dels deutes, el
pagament dels lloguers...
A la vegada, farem les activitats de la doble pàgina
i veurem vídeos complementaris. Completarem les
imatges que hi ha, relacionant-les amb els episodisde
la història de Roma que hem vist.
285
 4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

El setge de Cartago
Descripció: Fragment de sèrie en què Tiberi Grac es disposa a assetjar i destruir Cartago. 215
Finalitat: Enriquir l’exposició dels fets històrics amb una recreació visual de com van ocórrer.

El campament
Descripció: Exposició sobre la construcció dels campaments militars romans: emplaçaments,
217
estructura, disposició de les tropes…
Finalitat: Desenvolupar el contingut referit als campaments militars romans.

La batalla d’Alèsia
Descripció: Fragment de la pel·lícula Julius Caesar (2002), dirigida per Uli Edel, en què
220
Vercingètorix es lliura als romans.
Finalitat: Enriquir l’exposició dels fets històrics amb una recreació visual de com van ocórrer.

Juli Cèsar creua el Rubicó

Descripció: Fragment d’Hispania (2010), en què Juli Cèsar comunica a les seves tropes que es
220
disposa a creuar el Rubicó.
Finalitat: Enriquir l’exposició dels fets històrics amb una recreació visual de com van ocórrer.

L’assassinat de Juli Cèsar

Descripció: Fragment de la sèrie Rome (20025-2007) en què Juli Cèsar és assassinat al Senat. 221
Finalitat: Enriquir l’exposició dels fets històrics amb una recreació visual de com van ocórrer.

Repassa la unitat 2. La República (I)

Descripció: Resum de la unitat. 223
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

286
5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. La societat romana primitiva estava formada per 7. Cada legió es dividia en:
dos estaments ben diferenciats: a 10 cohorts.
a romans i sabins. b 20 cohorts.
b senadors i cavallers. c 10 maniples.
c patricis i plebeus. d 20 maniples.
d nobiliores i humiliores.
8. Els legionaris s’enrolaven a l’exèrcit durant:
2. L’any 494 aC els plebeus van decidir: a 5 anys.
a incendiar la ciutat de Roma. b 10 anys.
b emigrar a la Campània, una regió del sud de c 40 anys.
Roma. d 20 anys.
c fer un pacte amb Pirrus, el rei de l’Epir.
d fundar una nova ciutat al mont Sacre. 10. El pretori era:
a el mercat del fòrum romà.
3. La llei Canuleia, de l’any 445 aC, permetia als ple- b la seu del tribunal en una ciutat romana.
beus: c les oficines del pretor, situades al fòrum d’una
a casar-se legítimament amb els patricis. ciutat romana.
b disposar d’un magistrat que els protegís: el tribú d la tenda del general, davant la qual es clavaven
de la plebs. les àguiles.
c negociar i comerciar amb els patricis.
d obtenir el dret de ciutadania romana, encara que 10. Al capdavant de la legió hi havia els:
restringit. a centurions.
b decurions.
4. Els romans van derrotar la Lliga Llatina: c generals.
a a la batalla del llac Regillus. d pretors.
b a la batalla d’Ariccia.
c a les Guerres Púniques. 11. El general que va admetre la plebs a l’exèrcit va ser:
d a la batalla de Queronea. a Juli Cèsar.
b Pompeu.
5. Pirrus fou derrotat a la batalla de: c Marc Antoni.
a Acci. d Gai Mari.
b Benevent.
c Pidna. 12. Tiberi Semproni Grac va presentar:
d Munda. a una llei fiscal.
b una llei agrària.
6. Arran de la Tercera Guerra Púnica (149-146 aC) c una declaració de guerra a Cartago.
Cartago: d una proposta de reforma del senat.
a es va convertir en aliada de Roma.
b va començar a pagar impostos a Roma, com a 13. Sul·la va rebre poders extraordinaris com a:
ciutat vençuda. a censor.
c fou totalment arranada i convertida en província b dictador.
romana. c edil.
d Anníbal va creuar els Alps per arribar a Itàlia i d propretor.
destruir la ciutat de Roma.

287
 Unitat 2 · La República (I)

14. Rebien el nom de nobles (nobiles): 17. Juli Cèsar pertanyia a la gens:
a les persones que tenien més de 100 hectàrees a Clàudia.
de terra. b Júlia.
b les persones pertanyents a famílies en les quals c Pòrcia.
algú havia estat cònsol. d Màrcia.
c els qui tenien una fortuna igual o superior als
100.000 sestercis. 18. Juli Cèsar va creuar el Rubicó amb les seves tropes,
d els fills de senadors, o els qui havien tingut un l’any 49 aC per:
avantpassat senador. a declarar la guerra a Pompeu.
b ser acceptat com a senador.
15. La revolta d’esclaus d’Espàrtac va ser sufocada per: c anunciar a Roma la victòria sobre els gals.
a Pompeu. d derrotar Anníbal, mentre es trobava a Càpua.
b Sul·la.
c Cras. 19. Una de les reformes de Juli Cèsar, que encara per-
d Juli Cèsar. dura, és:
a el calendari julià.
16. El primer triumvirat estava format per: b la legislació matrimonial.
a Juli Cèsar, Octavi August i Cras. c la introducció de les majúscules en l’escriptura.
b Marc Antoni, Lèpid i Octavi August. d la tècnica de la cesària practicada en determinats
c Juli Cèsar, Pompeu i Cras. parts.
d Cras, Marc Antoni i Juli Cèsar.
20. Juli Cèsar va ser assassinat pels partidaris de la
República:
a l’any 22 aC.
b l’any 44 aC.
c l’any 1 dC.
d l’any 47 dC.

288
 Unitat 2 · La República (I)

6 Solucionari

6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

Pàgina 214
1.
Anys Batalles més importants Pobles vençuts

Península segles VI-III aC Ariccia (506 aC), llac Regil (496 aC), Etruscos, Lliga llatina, gals, samnites, tarentins
itàlica Àl·lia (390 aC), Forques Caudines (322
aC), llac Vadimó (309 aC), Sentinum
(295 aC), Aquilònia (294 aC), Heraclea i
Àusculum (280-279 aC), Benevent (275
aC)

Guerres 264-146 aC Llac Trasimè (217 aC), Cannes (216 aC), Cartaginesos
púniques Zama (202 aC)

Expansió per segles II-I aC Cinocèfals (197 aC), Termòpiles (191 Macedònia, imperi d’Antíoc a l’Orient Mitjà, regne del
Orient aC), Magnèsia (190 aC), Pont, Egipte
Pidna (168 aC), Àccium (31 aC)

2. La situació de la plebs que descriu aquest text Pàgina 218

és lamentable. Aquest panorama va millorar amb
l’amotinament al mont Sacre, arran del qual els
plebeus van aconseguir que se’ls abolissin els deutes
impagables i s’afranquissin tots els que eren esclaus
per deutes. També es van crear uns magistrats
encarregats de protegir els plebeus: els tribuns de la
plebs Aquests magistrats van posar remei a la misèria
dels més pobres i en virtut de la llei Canuleia, de l’any
445 aC, van aconseguir que els plebeus es poguessin
casar legítimament amb els patricis.
Pàgina 216
DOC 1. El mapa correspon a l’època d’Octavi August,
ja que hi ha vint-i-vuit legions. Les legions se situen
sobretot a la zona del limes, que és la més perillosa a
causa de les incursions enemigues.
DOC 2. La ciutat de Barcino, com moltes colònies,
té l’estructura d’un campament. Això és així perquè
les colònies es dissenyaven seguint la planta del
campament.
DOC 3. El soldat s’adreça al seu pare en uns termes
molt formals i respectuosos. L’informa del nom que té
ara i de la centúria on es troba, i també li envia un
retrat seu. La cohort és la dels apamenis, i centúria es
diu Atenònica. A Apió li han romanitzat el nom, ja que
originàriament era egipci.
DOC 4. La mitjana és de 22,16 anys. És una mitjana
d’edat força baixa, que té relació amb el fet que el
servei durarà molt (20 anys).
1. El text descriu Sul·la.
Pàgina 221
Eix cronològic. Cèsar va fer el primer triumvirat amb
41 anys. Abans de la conquesta de les Gàl·lies, havia
estat pontífex màxim, governador de la Hispània
Ulterior, triumvir i cònsol.
DOC 1. El document parla del primer triumvirat. En
aquesta correlació de forces, Juli Cèsar constituïa
l’element popular, mentre que Pompeu tenia el suport
del Senat i Cras era de l’ordre eqüestre. Cèsar semblava
un tribú de la plebs radical perquè defensava els
interessos de la plebs, encara que no li corresponia,
com a cònsol.
DOC 2. Les campanyes són: Campanya del 58 aC
contra els helvecis (batalla de Bibracte) / Campanya
del 58 aC contra els germànics / Campanya del 57 aC:
submissió de la Gàl·lia belga / Campanya del 57 aC:
submissió de la costa atlàntica / Campanya del 56 aC:
revolta dels pobles costaners i aquitans / Campanya
del 55 aC: expedició a Germània / Campanya del 55 aC:
expedició a Britània / Campanya del 54 aC: expedició
a terres dels trèvers / Campanya del 54 aC: expedició
a Britània.
La batalla d’Alèsia va ser un enfrontament militar
esdevingut el mes de setembre de l’any 52 aC a la
regió de la tribu gal·la dels mandubis. Aquesta batalla
va enfrontar els exèrcits de la República de Roma,
dirigits per Juli Cèsar, contra una confederació de
tribus gal·les, sota el lideratge de Vercingètorix, cap de

289
 Unitat 2 · La República (I)

la tribu dels arverns. Alèsia va ser la batalla clau que va 4. Les relacions són:
donar la victòria definitiva als romans davant els gals Dos signíferos, suboficiales El emperador, con toga
en la llarga Guerra de les Gàl·lies. El setge d’Alèsia és encargados de llevar el de púrpura, arenga a las
signum o insignia de la
considerat un dels grans èxits militars de Cèsar. centuria.
tropas.

DOC 3. Cèsar es vol mostrar com una persona normal Los soldados llevan casco
i corrent, d’una manera molt diferent a Marc Aureli i (galeum).

altres emperadors. Això és normal perquè Cèsar era

del partit popular i buscava el suport de la plebs.

DOC 4. Resposta personal.

DOC 5. L’escena té lloc al Senat. Hi intervenen diversos

senadors conjurats. Brut apareix al vídeo: li dol matar
Cèsar perquè era un afillat seu. Segons la tradició, les
últimes paraules de Cèsar en veure Brut van ser: «Tu
també, Brut, fill meu?» (paraules que, segons alguns
testimonis, va pronunciar en grec). Aquestes paraules
no apareixen al vídeo.

ARGUMENTA I DEBAT. Activitat col·lectiva.

Pàgines 222 i 223

1. Els gals entren a Roma. / S’acaben les guerres
samnites. / Anníbal saqueja Sagunt. / Tàrent demana
ajut a Pirros. / Filip V de Macedònia és derrotat a
Cinocèfals. / Batalla d’Àccium, en què Octavi derrota
Marc Antoni.

La espada (gladius) Los soldados llevan una

2. cuelga de una correa en coraza (lorica segmentata)
Segon triumvirat Primer triumvirat bandolera. que les protege el pecho y
la espalda.
Any de 43 aC 60 aC
constitució
5. Anníbal travessant els Alps. a Anníbal lluitava contra
Membres que Marc Antoni, Juli Cèsar, Pompeu i Cras els romans. El bàndol vencedor, és a dir, els romans,
el formaven Lèpid i Octavi
va aconseguir dominar el Mediterrani occidental. b
Acabament Any 33 aC, amb Any 53 aC, quan Cras va Anníbal havia partit de Cartago. Es dirigia a Roma amb
del triumvirat les guerres entre morir i Cèsar i Pompeu la intenció de sotmetre la ciutat i, per tant, tot l’imperi
Marc Antoni i van iniciar una lluita
Octavi. per veure quin dels dos romà. c Anníbal dirigia un exèrcit de 50.000 homes
exerciria el poder únic. (molts dels quals mercenaris hispans), 9.000 cavalls
i 37 elefants. Tant els indis com els grecs havien usat
3. a Ilipa, Gades, Baecula, Sagunt, Cartago. b Ticino elefants per a la guerra, però eren de la varietat asiàtica,
i Trèbia (218 aC), Trasimè (217 aC), Cannes (216 aC). més petits i fàcils de domesticar. Els d’Aníbal eren de
c Conversió de Sicília en província romana 241 aC / la subespècie Loxodonta africana cyclotis, elefants
derrota de Cannes 216 aC / recuperació de Tàrent 209 africans de 2,3 m d’alçada, una mica més baixos que els
aC / batalla del Metaure 207 aC / batalla de Zama 202 de sabana, que habitaven en zones boscoses properes
aC. d Anníbal va recórrer uns 2.800 kilòmetres. a la serralada de l’Atles i que havien estat domesticats
pels guerrers númides. Després de la batalla de Trèbia
només en quedava un, ja que els altres havien mort de
fred. L’episodi és cèlebre per la seva espectacularitat i
exotisme. Batallà d’Àccium. a Àctium és a Acarnània,
a Grècia. b La batalla naval d’Àccium es va produir el
2 de setembre de l’any 31 aC, entre la flota de Gai Juli
Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa, i la

290

de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. La batalla
va acabar amb la victòria absoluta d’August i la fugida
d’Antoni i Cleòpatra. c Resposta personal. d El vaixell
ha estat enfonsat, i alguns soldats que han caigut a
l’aigua encara s’hi agafen. En canvi, d’altres demanen
auxili als tripulants de la barqueta amb la qual fuig
Cleòpatra. Cleòpatra i Marc Antoni moribund. a Marc
Antoni i Octavi August es van enfrontar a la batalla
d’Àccium, i Marc Antoni va haver de fugir per salvar
la vida. Bona part dels soldats de Marc Antoni es van
passar al bàndol d’Octavi, que comandava l’exèrcit
de terra. Marc Antoni i Cleòpatra van intentar trobar
refugi a la costa oriental del Mediterrani, però els seus
antics aliats no volien enfrontar-se a Octavi. L’1 d’agost,
Marc Antoni, amb 53 anys, es va suïcidar. b Mostra una
actitud de tendresa i compassió. Després de la seva
mort, ella també es va suïcidar i el regne d’Egipte va
passar definitivament a mans romanes.
6. a El text ens informa sobre el Segon Triumvirat. b
Es fa referència a la batalla de Filipos, en la qual Octavi
August es va enfrontar amb els assassins de Juli Cèsar,
el 42 aC. També es diu que va tractar cruelment el cap
de Brutus. c El text ens presenta un Octavi August
cruel i sense cap mena de compassió.
Unitat 2 · La República (I)
7. Després d’un llarg setge, el 219 aC Anníbal va
prendre Sagunt, una de les ciutats més importants del
sud de l’Ebre. El pretext d’Anníbal per atacar la ciutat
era la necessitat de protegir les poblacions veïnes,
que se sentien oprimides per Sagunt. Roma no va
acudir a defensar els saguntins ni els va enviar ajuda.
Després de la presa de Sagunt, les dues potències van
començar a fer els preparatius per enfrontar-se. Arran
d’aquest esdeveniment, Roma va crear dos cossos
d’exèrcit: el cònsol T. Semproni Llong havia de partir
el 218 a Sicília i, des d’allà, passar a Cartago, mentre
que l’altre cònsol, P. Corneli Escipió, havia de dirigir-
se a Marsella i, des d’allà, a la península Ibèrica. Al
seu torn, el mateix 218 aC, Anníbal va sotmetre els
pobles hispans situats entre l’Ebre i els Pirineus i, un
cop organitzada la defensa de la Península, va dirigir
les seves tropes a Itàlia, fet que va iniciar la Segona
Guerra Púnica, que no va acabar fins al 204 aC.
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació
1c. 2d. 3a. 4a. 5b. 6c. 7a. 8d. 9d. 10a. 11d. 12b. 13b. 14b.
15c. 16c. 17b. 18a. 19a. 20b.
291
3 La República (II)

1 Les competències de la unitat 294

1.1 Competències bàsiques 294
2 Programació d’aula 294
3 Orientacions didàctiques 295
4 Recursos digitals 298
5 Test d’autoavaluació 299
6 Solucionari 301
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 301
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 303
 Unitat 3 · La República (II)

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

La República (II) CS: Distingir entre monarquia i república com a formes d’organització d’una societat.

Infància i educació CM: Calcular dades de población de l’antiga Roma.

CS: Reflexionar sobre el patriarcat en la societat actual.
CM: Reconèixer la utilitat de certes eines d’estudi antigues.
CS: Reflexionar sobre el paper de l’educació en l’antiguitat i en l’actualitat, i sobre els
efectes dels càstigs sobre el comportament.

El dret CS: Reflexionar sobre la democràcia.

CR: Esbrinar què són els tractats jurídics.

El matrimoni CS: Adonar-se de semblances entre les cerimònies de casament actuals i les romanes.
CS: Reflexionar sobre la desigualtat jurídica entre homes i dones en l’antiguitat.
CS: Reflexionar sobre la desigualtat jurídica entre diferents estaments socials.
CS: Reflexionar sobre el matrimoni i el divorci.

Activitats finals CP: Reflexionar sobre l’amor com a creença personal.

CL: Interpretar escrits de Pompeia (grafits).
CS: Comparar l’estructura de diversos parlaments actuals en relació al Senat romà.
CR: Investigar la influencia que ha tigut el dret romà en la historia occidental.

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació bàsiques**

S1 Caracteritzar el 1. El sistema polític 1 (pàg. 224) 4 CC

S2 sistema polític de la republicà Analitza i relaciona 5 CS
República. (pàg. 226) Activitats: CM
Valorar la importància Infància i educació
del dret romà com
a base del dret de
l’Imperi.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S3 Conèixer les lleis més 2. El dret 1, 2 (pàg. 229) 4 CC

S4 importants del dret Analitza i relaciona 5 CS
romà. (pàg. 230)
El matrimoni Activitats: CI
Llegir i analitzar textos
de contingut històric

S5 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 4 CC

S6 coneixement sobre el 232 i 233 5 CS
món clàssic aplicant
7 CI
tècniques d’anàlisi i
fent comentaris de 8
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

294
 Unitat 3 · La República (II)

3 Orientacions didàctiques curuls portaven sandàlies de color porpra i la toga

praetexta, que els distingien de la resta de senadors,
que portaven la toga laticlavia, amb grans bandes
de color porpra i se’ls anomenava pedarii perquè
El sistema polític republicà
podien votar però sense prendre la paraula.
És molt important que quedi clar el funcionament
polític de la República. El podem resumir dient que es
• Funcionament del senat: 1. Exposició de la relatio
(qüestió) pel president. 2. Aquest interrogava els
basa en un equilibri entre:
senadors d’acord amb la seva categoria, començant
-El Senat.
pels de més autoritat i prestigi. 3. Sempre
-El poble, format pels ciutadans que gaudien de drets
s’interrogava en primer lloc el princeps senatus.
plens, i que eren una minoria. El poble fa ús de la seva
sobirania en els comicis o assemblees.
• Votació. Per votar els senadors es col·locaven en
dos grups segons el sentit de la votació, d’on ve
-Les magistratures, escollides pels ciutadans reunits
l’expressió in pedibus ire (a Roma es vota amb els
en assemblees.
peus, ja que s’havien de moure de lloc per expressar
la seva opinió). El senador que havia convocat el
Ens detindrem especialment en els magistrats i en
senat rebia el nom de president durant l’assemblea,
el Senat. Sobre els primers, hauran de quedar clares
i el portaveu del senat era el princeps senatus.
aquestes qüestions:
• Representaven el poder executiu. El dret
• Eren exercits per més d’un titular (eren col·legiades). En relació amb el dret romà, podem comentar que els
• La majoria tenien una durada d’un any. Eren escollits romans ja van establir la distinció entre dret públic i
anualment en els comicis.
dret privat, i que concretament van fixar aquestes
• Eren un càrrec públic honorífic, és a dir, no retribuït àrees:
econòmicament.
• Ius publicum: comprèn el govern de l’Estat;
• Qualsevol magistrat es podia oposar al seu col·lega l’organització de les magistratures; la del culte i
i a les magistratures inferiors, anul·lant les seves
el sacerdoci, anomenada ius sacrum i així mateix
decisions: és l’anomenat dret de veto.
regula les relacions dels individus amb els poders de
• Cada magistratura requeria una edat mínima i l’Estat.
s’havia de seguir un ordre començant per la inferior.
És el cursus honorum: la «cursa dels càrrecs públics».
• Ius privatum: té per objecte les relacions entre
particulars i es divideix en: dret natural, dret de
Aquesta carrera política comprenia la qüestura,
gents i dret civil.
l’edilitat, la pretura i el consolat, ordre jeràrquic que
es va completar amb la censura, que es va convertir
• Ius naturale: aquesta noció la va agafar Ciceró
dels estoics i després fou desenvolupada pels
així en la culminació del cursus honorum.
jurisconsults de l’imperi. Considera que el dret
emana de la voluntat divina.
En relació amb el Senat, en podem presentar aquest
esquema:
• Ius gentium: és la part del dret públic que regia les
relacions de l’Estat romà amb els altres estats. Per
• Poders del senat romà. El senat controlava la exemple: declaracions de guerres, tractats de pau o
legislació de Roma, les eleccions, els ritus religiosos,
d’aliances.
les finances i la política exterior.
• Ius civile: eren les institucions pròpies dels ciutadans
• Elecció dels senadors. Els senadors eren escollits romans, en les quals en un principi no participaven
pels cònsols de l’any fins a l’aparició de la lex Ovinia
els estrangers. A mesura que l’Imperi va anar creixent
(312 aC). La llei va transferir dels cònsols als censors
i que la seva influència es va estendre a molts altres
el dret d’escollir els senadors. En virtut d’aquesta
pobles veïns, les seves institucions van anar essent
mateixa llei els plebeus podien ser escollits senadors.
aplicades als estrangers i van passar del ius civile al
• Nombre de senadors. Eren 300, fins que Sul·la al ius gentium.
segle I aC va augmentar-ne el nombre a 600. Cèsar
després el va augmentar encara més, fins a 900,
En acabat, els alumnes faran els exercicis de la doble
però August va tornar als 600.
pàgina, amb els quals practicaran tot el que han
• Convocatòria del senat. Només els magistrats curuls estudiat sobre el dret romà.
tenien l’autorització per convocar al Senat.
• Classes de senadors. Dins del senat hi havia
jerarquies segons els càrrecs que haguessin exercit
els seus membres. Així, hi havia senadors consulars,
pretorians… Els que havien exercit magistratures

295
 Unitat 3 · La República (II)

DOCUMENTS
Infància i educació
Treballarem en primer lloc l’educació al món romà, seguint l’exposició que se’n fa al llibre. Un esquema
que ens pot anar bé per entendre més bé els nivells educatius i els continguts és el següent:

nivell edat nom del plans

locals metodologia
d’estudis dels alumnes professor d’estudi
Elemental 7-11 ludi magister Lectura, escriptura, comptes Pergulae = terrats o Memorització, càstigs
(primari) (a l’Imperi, per a o litterator i memoritzacions senzilles. tabernae = botigues. corporals: s’usa la ferula.
pobres hi havia Llei de les dotze taules.
escoles gratuïtes) Objectiu: cultura bàsica i
actitud cívica.
Mig 12-16 grammaticus Explicacions de poetes Tabernae al llarg del Comentari de text total:
(secundari) (rics o privilegiats) grecs i romans. fòrum, obertes al gramàtica, mètrica
Es busca un domini perfecte públic. història
de la llengua. mitologia, geografia.
Memorització.
Superior 17-20 rhetor Oratòria: regles, fórmules, Pòrtics del fòrum. Exercicis pràctics:
(universitari) (alumnes que aspiren dicursos, declamacions. Des de l’Imperi l’Estat suasoriae i
al cursus honorum o Objectiu: formar per a facilita aules. controversiae.
carrera política). l’eloqüència.

També dedicarem atenció als jocs dels nens més petits. Parlarem dels sonalls, els jocs de nous, els
jocs d’atzar, etc. Identificarem alguns d’aquests jocs a les imatges que es presenten. Farem la resta
d’activitats del llibre.
El matrimoni
Podem comentar alguns espectes interessants
del matrimoni romà, que contribuiran a ampliar la
informació que hi ha al llibre:
Requisits:
1. Affectio maritalis o voluntat de romandre units en
matrimoni.
2. Pubertat (potentia coeundi): els cònjuges han de ser
púbers, és a dir, els nois han de ser més grans de 14
anys i les noies, més grans de 12.
3. Exogàmia: és prohibit el matrimoni entre parents
en línia recta i fins al sisè grau en línia col·lateral (dret
arcaic) i tercer grau (dret clàssic), fins i tot per afinitat.
4. Monogàmia, per bé que hi ha la possibilitat de
contreure segones núpcies.
5. Les parts han de gaudir del ius connubium, reconegut
només als ciutadans romans.
Efectes:
1. Els fills nascuts del just matrimoni són legítims i
ciutadans romans.
2. Durant el matrimoni es crea entre els cònjuges i
entre els ascendents i descendents immediats el vincle
d’afinitat.
3. Els cònjuges tenen drets successoris recíprocs,
sobre el dot i donacions nupcials, com també sancions
per adulteri.
4. Estan prohibides les donacions entre si.
Causes de la disolució del matrimoni:
1. La mort.
2. La incapacitat sobrevinguda:
a Capitis diminutio maxima, quan un cònjuge cau
presoner d’un enemic. Com que perd la personalitat no
té eficàcia la voluntat de continuar unit en matrimoni
i no es pot valer del ius postliminium. A l’època
postclàssica el captiu perd la capacitat jurídica però
no dissol el matrimoni. Cal el transcurs de cinc anys de
presó en la incertesa perquè l’altre cònjuge es pugui
divorciar i contreure noves noces.
b Condemna a l’estat servil d’un cònjuge.
c Matrimoni incestuós. Per exemple: adopció del
gendre pel sogre.
Les segones núpcies:
La nova unió matrimonial amb una dona amb qui es té
el ius connubium dissol el matrimoni anterior sempre
que se’n notifiqui el repudi.
La Lex Papia Poppaea estableix l’obligació de
contreure matrimoni per als homes entre els 25 i 60
anys i les dones entre 20 i 50 anys. L’incompliment
comporta la incapacitat successòria.
El divorci:
Comporta el cessament de l’affectio maritalis per part
d’un cònjuge o de tots dos.
En dret arcaic, el divorci té caràcter religiós. Es produeix
en supòsits com l’adulteri, la ingestió d’abortius, la
beguda de vi, etc.

296

En dret clàssic el cessament de l’affectio maritalis
comporta la dissolució del vincle matrimonial sense
necessitat de complir cap formalitat. S’incrementa el
nombre de divorcis.
Tanmateix en la pràctica s’exigia un comportament del
qual es pogués desprendre que ja no hi ha voluntat de
continuar units, i és per això que s’ha de comunicar el
repudi.
El concubinat:
És la convivència estable entre un home i una dona
que no pot ser considerada com a matrimoni per
manca d’affectio maritalis.
La lex Iulia de maritandis ordinibus havia prohibit
determinades unions, i la lex Iulia de adulteriis va
qualificar com a crimina l’adulteri, l’incest i l’estupre
(unió amb dona núbil o viuda).
En dret clàssic es considera el concubinat com una
unió inferior al matrimoni a la qual es recorria per
evitar les segones núpcies i no incórrer en el delicte
de bigàmia.
També podem fer algunes reflexions i consideracions
sobre la vida de la dona romana:
• La dona romana feia la seva existència dins de
l’àmbit familiar. A diferència de l’home, només tenia
un nom, normalment una derivació de la seva gens
o d’un avantpassat il·lustre. Noms habituals podien
ser Clàudia, Terència, Antònia, Iulia, Túlia, Octàvia
o Vipsània. En ocasions s’afegia un segon nom per
diferenciar-les d’altres que havien portat el mateix:
Livia Drusila, Agripina la Menor o Popea Sabina.
• Durant l’època antiga, la dona era considerada un
ésser inferior sempre sota la tutela d’un home: primer
del seu pare, després del seu marit i, si quedava
vídua, del seu fill gran. Era una vida d’obediència i
abnegació. En la pràctica, però, relació matrimonial
era equilibrada, de manera que en certa manera la
dona romana gosava de grans prerrogatives. Moltes
dones pertanyien a famílies que exercien molta
influència en la societat i en la economia romana.
Tampoc era infreqüent que la matrona fos més
rica que el marit i la seva decisió pesés a l’hora
d’administrar l’economia familiar.
• Les noies es casaven entre els dotze i els setze anys,
moment que sortien de la casa del pare per entrar
a la del marit. Un cop a la nova llar, la jove matrona
començava a dirigir la casa. Gosava d’una certa
independència des del moment que participava
en els banquets dels homes i podia sortir al carrer,
tot i que sempre acompanyada. En ocasions també
sortia per acudir a la celebració de diversos cultes
dedicats exclusivament a les dones casades.
Unitat 3 · La República (II)
• Les feines de la casa eren fetes per les esclaves,
excepte el teixit de la llana, que era potestat exclusiva
de la dona, si bé aquest costum es va anar relaxant
amb el temps. En la pràctica, els homes regnaven en
la vida pública, però les dones ho feien en la privada.
Dins de la casa romana la dona és respectada, dirigeix
la branca femenina de la família, s’encarrega de
l’educació dels fills petits i dels rituals. El matrimoni
era un vincle familiar i alhora religiós on l’adulteri era
la falta més greu que podia cometre una dona. Les
esclaves o les llibertes solteres, pel contrari, podien
fer el que volien, així com les verges vestals, dones
que consagraven 30 anys de la seva vida al culte de
la deessa Vesta. Un cop passat aquest temps, les
vestals gosaven de plena llibertat.
• Si bé les dones estaven excloses de la vida pública,
amb el temps va destacar la seva importància en
la societat romana, sobre tot a partir de l’època
imperial. Les noies anaven a la escola fins als
dotze anys, i a partir de llavors moltes continuaven
estudiant amb un preceptor. Algunes van adquirir
una cultura equivalent a la dels homes i organitzaven
cercles polítics o intel·lectuals on es debatien temes
d’actualitat. Amb els temps, els antics matrimonis
van començar a perdre importància i s’implantà el
divorci, de manera que moltes dones van començar
a gosar d’independència jurídica que les permetria
administrar el seu propi patrimoni. També les vídues
d’època imperial van aconseguir decidir per sí
mateixes, amb molta més llibertat que les casades,
ja que podien disposar de la seva pròpia fortuna
sense necessitat de estar sotmeses a l’autoritat de
cap home.
Sobre la situació de la dona a l’antiguitat, es pot
consultar aquesta pàgina web:
http://www.womenintheancientworld.com/
Seleccionarem especialment la informació que fa
referència a la dona romana, encara que també podem
preparar un petit dossier sobre la dona a Grècia o a
Egipte.
Farem els exercicis per tal d’entrendre més bé com
funcionava el matrimoni a Roma i quines diferències
presentava amb l’actual.
297
 Unitat 3 · La República (II)

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Repassa la unitat 3. La República (II) 233

Descripció: Resum de la unitat.
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

298
 Unitat 3 · La República (II)

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Els membres del Senat, abans de les reformes de 7. El poder absolut que els pares tenien sobre els fills,
Sul·la, havien de tenir: la seva dona i tots els membres de la família es
a 23 anys com a mínim. deia:
b 70 anys com a màxim. a ius vitae et necis.
c 46 anys com a mínim. b ius noxae dandi.
d 25 anys com a mínim i 50 anys com a màxim. c patriarcat.
d pàtria potestat.
2. Normalment, les sessions del Senat se celebraven:
a al fòrum. 8. Els romans entraven a l’edat adulta:
b al Camp de Mart. a als 14 o 15 anys.
c a la Cúria. b als 18 anys.
d al Colosseu. c als 25 anys.
d als 32 anys.
3. El dictador era un magistrat:
a excepcional i amb plens poders. 9. Les escoles amb mestres de pagament es van obrir
b excepcional però només amb poders militars. a Roma a partir del:
c ordinari després d’haver exercit el consolat. a segle I aC.
d encarregat d’elaborar el cens i l’àlbum b segle II aC.
senatorial. c segle IV aC.
d segle III dC.
4. Els edils s’encarregaven:
a del govern de la província. 10. Els nens romans:
b del manteniment de la ciutat. a no anaven a classe perquè no hi havia escoles.
c d’administrar justícia. b feien sis hores de classe diàriament, amb una
d de vetllar pels interessos de la plebs. pausa al migdia.
c feien quatre hores de classe, al matí.
5. La tasca de mantenir l’àlbum, és a dir, el registre d feien classe cada dia de la setmana, amb una
dels ciutadans que podien ser admesos al Senat, pausa de dues setmanes a l’estiu.
corresponia als:
a pretors. 11. L’emperador Justinià va fer promulgar:
b cònsols. a la Llei Canuleia.
c censors. b la Llei de les dotze taules.
d dictadors. c el Senatconsult de les Bacanals.
d el Corpus Iuris Civilis.
6. Un promagistrat era:
a un cònsol. 12. El naixement d’una llei partia sempre de la iniciativa
b un pretor enviat a una província romana. de:
c un excònsol o expretor que entrava a formar a un magistrat.
part del Senat i presidia les sessions a causa de b el Senat.
la seva autoritat. c l’emperador.
d un magistrat el càrrec anual del qual s’havia d el poble, representat als comicis.
acabat i a qui el Senat prorrogava els seus
poders en una determinada província.

299
 Unitat 3 · La República (II)
13. Els plebiscits eren lleis que procedien:
a del Senat.
b de l’emperador o el seu consell assessor.
c de les deliberacions de les assemblees de la
plebs.
d dels comicis centuriats.
14. Un dels juristes següents no és de finals de la Re-
pública:
a Gai.
b Muci Escèvola.
c Cateu Capitó.
d Marc Antisti Labeó.
15. Els emperadors:
a tenien un poder legislatiu gairebé il·limitat.
b tenien poder militar però no legislatiu.
c tenien poder legislatiu, sotmès al control de les
assemblees o comicis.
d promulgaven lleis a través dels cònsols.
16. El ius honorarium:
a eren normes creades pels pretors.
b eren normes creades pels emperadors.
c podia ser objecte d’apel·lació davant el Senat.
d era el mateix que el ius civile.
300
17. El pacte mitjançant el qual un pare s’obligava a
lliurar la seva filla quan arribés el moment i el futur
marit a rebre-la en matrimoni es deia:
a matrimonium.
b sponsalia.
c exceptio non adimpleti contractus.
d ius suffragii.
18. En el matrimoni sine manu:
a la dona no es podia divorciar.
b la dona continuava sota l’autoritat del seu pare.
c la dona no havia d’aportar dot al matrimoni.
d la dona aportava dot al matrimoni i passava a
l’autoritat del marit.
19. La dona es vestia per primera vegada com a ma-
trona o dona casada:
a el mateix dia del casament.
b al cap de deu dies de celebrar el casament.
c l’endemà del casament.
d quan tenia el primer fill, sempre que fos un nen.
20. La Llei Júlia (17 aC) castigava l’adulteri amb:
a el desterrament.
b la confiscació dels béns.
c la pena de mort.
d l’esclavitud.

6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 224
1. El Senat, per exemple, controla els magistrats i els
dona ordres, però a la vegada els antics magistrats
poden esdevenir senadors, amb la qual cosa el
Senat coneix molt bé la tasca de les magistratures.
Els magistrats són escollits pels comicis i també
són responsables davant d’ells, però a la vegada les
assemblees del poble o comicis són convocades i
presidides per un magistrat.
Pàgina 226
DOC 1. Un 70 %, aproximadament, arribava als 15
anys. Hi havia molta mortalitat infantil i juvenil a
causa, sobretot, de les limitacions científiques, que
no permetien guarir moltes malalties. Als 40 anys hi
arribaven aproximadament uns 10 milions de persones;
als 60, uns dos milions.
DOC 2 i 6. En el text 2 es diu que els nens, quan
arribaven a l’edat adulta, podien ocupar càrrecs
i allistar-se a l’exèrcit, mentre que les nenes eren
destinades al matrimoni. En el text 6 s’esmenta
l’obediència de les dones cap a les ordres dels seus
marits. Resposta personal.
DOC 3. L’àbac servia per calcular i les tauletes, per
escriure-hi. S’escrivia amb un punxó (stylus), que feia
incisions sobre la cera. En cas que calgués fer alguna
correcció, es girava el punxó (stylum vertere) i s’allisava
la cera. Els equivalents actuals serien la calculadora i
la llibreta.
DOC 4 i 5. L’educació a l’antiguitat transmetia valors,
a més de continguts. Aquests valors es veien sobretot
en les actituds de certs personatges o certes situacions
que es prenien com a model. Lògicament, aquests
valors són els que tenia la societat romana, i que hem
vist a la unitat 1. Actualment, també hi ha assignatures
com Educació per a la ciutadania o Cultura i valors
ètics que transmeten els valors de la societat.
DOC 7. Sant Agustí està en contra de la crueltat dels
càstigs que s’imposaven als nens, ja que creu que eren
excessius i que no resultaven educatius. Resposta
personal.
Pàgina 229
1. Eren més democràtiques les lleis proposades
pels magistrats, ja que els magistrats havien estat
Unitat 3 · La República (II)
escollits en les assemblees del poble, mentre que
els emperadors no eren votats (podien ser-ho per
herència, per designació de l’anterior emperador o de
l’exèrcit, etc., però mai pel poble reunit en comicis).
2. Un tractat és un manual de dret que exposa
sistemàticament una qüestió jurídica. Els tractats
neixen i es desenvolupen juntament amb l’aparició
dels juristes professionals, a finals de la República i
començaments de l’Imperi. El fet que una disciplina
disposi de tractats, d’una banda, la individua com a tal
i, de l’altra, la sistematitza i la fa accessible a tothom
que la vulgui estudiar.
Pàg. 230
DOC 1. Alguns sí, com ara: el vestit de núvia, que
presenta similituds amb el romà, especialment en les
cerimònies religioses; la presència de l’element religiós,
que encara es troba en moltes formes de matrimoni;
l’element de cant o festiu, inherent a tota cerimònia;
també hi ha la signatura del contracte matrimonial, del
qual es deixa constància escrita.
DOC 2. Donar-se la mà és el símbol de fer un pacte.
Representa l’apropament a l’altre i l’esperit de
col·laboració. Actualment, encara ens donem la mà en
moltes ocasions.
DOC 3. La noia no té plena capacitat d’obrar. L’assisteix
Apol·loni, que és el seu tutor. Com a dot, la dona
aporta un parell d’arracades d’or. Resposta personal.
El contracte de matrimoni reflecteix la diferència de
tractament jurídic entre home i dona, que també
trobem en altres àmbits de la vida.
DOC 4. La classe social és important perquè les
penes són diferents segons la classe. Avui dia no seria
justificable, perquè actualment les lleis, en els països
democràtics, es fan per ser aplicades a tothom per
igual.
DOC 5. El divorci el decideix el pare de la noia. El pot
decidir perquè el matrimoni era sine manu, és a dir,
el pare conservava l’autoritat sobre la filla. Resposta
personal.
Pàgines 232 i 233
1. 5a / 1b / 3c / 6d / 2e / 4f.
2. Va estudiar oratòria. / Va servir a l’exèrcit, on va
obtenir alguna distinció. La seva primera campanya
fou a Hispània, segurament a la guerra de Numància.
/ Fou edil curul, però no va poder fer uns bons jocs, ja
que no era gaire ric. / Fou candidat a cònsol, però no
fou elegit. / Fou elegit cònsol amb Marc Cecili Metel
301
 Unitat 3 · La República (II)

com a col·lega. / Fou cònsol per segona vegada en 6. Els elements són:
lloc de Luci Cassi Longí, caigut en combat contra els
Nom del magistrat.
tigurins. / Va ser nomenat princeps senatus, càrrec
que va desenvolupar fins a la seva mort. Com a líder
del Senat, es va encarregar de moltes activitats de
caràcter diplomàtic. / Fou censor amb Marc Livi Drus,
càrrec amb el qual va construir part de la via Emília.

3. Conjunt de respostes dels juristes, normalment

sobre qüestions de caràcter privat: jurisprudència /
Normes creades pels magistrats i, especialment, pels
El votant diposita el vot a la urna.
pretors per adaptar les lleis a situacions i costums dels
pobles conquerits: ius honorarium / Text sorgit de la El votant s’acosta a la llotja del magistrat.
iniciativa d’un magistrat i aprovat per les assemblees
populars: llei / Respostes a problemes jurídics emeses 7. a El parlament anglès s’assembla més al Senat romà,
pel Senat: senatconsult / Edictes o decrets dictats pels ja que els senadors (o diputats actuals) es disposen
emperadors. : constitucions imperials. / Deliberacions els uns davant dels altres, i no en hemicicle, com en
de les assemblees de la plebs: plebiscit. el model francès. Actualment, al Regne Unit aquesta
disposició té un valor ideològic; no era així, en canvi,
4. a Roma.
De temàtica grega De temàtica romana
Històrics Després que tres-cents Ciceró delibera si ha de 8. a Els juristes eren originàriament ciutadans de
soldats enviats de demanar compassió a classe noble que, a casa seva o al fòrum, contestaven
Grècia han fugit, tres- Antoni. / Ciceró delibera preguntes dels qui necessitaven consell jurídic, sovint
cents espartans enviats si ha de cremar els seus
contra Xerxes deliberen escrits, ja que Antoni
de caràcter privat (com ara la compra d’un terreny o
si han de fugir o no. li ha promès que no el dot que el pare havia de donar per la seva filla).
/ Alexandre el Gran sofrirà cap mal si ho fa. b No hi havia unanimitat entre els juristes, tal com
delibera si ha d’entrar a
es veu també en els textos. c Segons l’article 1687
Babilònia després que
un endeví l’ha advertit del Codi civil espanyol, caldria distingir entre els
dels perills de fer-ho. / objectes robats fungibles (els que es consumeixen
Els atenesos deliberen amb l’ús, com els diners) i els no fungibles (tal com
si han d’amagar els seus
trofeus per la victòria eren, segurament, alguns objectes de la seva propietat
sobre Pèrsia perquè que va perdre). D’aquesta manera, «El riesgo de las
Xerxes els amenaça de cosas ciertas y determinadas, no fungibles, que se
tornar-los a envair si no
ho fan.
aportan a la sociedad para que sólo sean comunes su
uso y sus frutos, es del socio propietario. Si las cosas
Mitològics Agamèmnon delibera si
ha de sacrificar Ifigènia aportadas son fungibles, o no pueden guardarse sin
quan Calcant li diu que que se deterioren, o si se aportaron para ser vendidas,
és impiu navegar si no la el riesgo es de la sociedad. También lo será, a falta
sacrifica.
de pacto especial, el de las cosas aportadas con
estimación hecha en el inventario, y en este caso
a Resposta personal. L’ensenyament de la retòrica a la reclamación se limitará al precio en que fueron
l’antiguitat partia d’exemples concrets, i buscava la tasadas».
controvèrsia fructífera.
9. El Corpus Iuris Civilis està integrat per quatre parts
5. Resposta personal. Els textos revelen uns sentiments fonamentals. Seguint el model de les Institucions de
amorosos que van molt més enllà del simple matrimoni Gai, apareixen dividides en quatre llibres, relatives
convencional. respectivament a les persones; a la divisió de les coses,
la propietat, els altres drets reals i el testament; a la
successió intestada i les obligacions que neixen dels
contractes, i a les obligacions derivades del delicte i
les accions. El Digest o Pandectes reuneix de manera
fragmentària les obres dels grans juristes i textos
seleccionats de la jurisprudència romana. Els cinquanta

302
 Unitat 3 · La República (II)

llibres del Digest estan dividits en títols, dins dels quals parts de l’obra. El Corpus Iuris Civilis és la recopilació
s’inclouen els fragments, cada un amb la inscripció que de dret romà més important de la història, i ha influït
indica el nom del jurisconsult i la referència a l’obra de poderosament en el dret europeu posterior.
la qual procedeixen. Aquesta compilació o col·lecció
de les decisions més notables dels jurisconsults
romans clàssics, a la qual Justinià va donar força de llei
per a tot l’Imperi, va ser encomanada a una comissió 6.2 Solucionari del test
de jurisperits presidida per Tribonià. El Codi, dividit
en dotze llibres, és una col·lecció de lleis dictades per
d’autoavaluació
emperadors i pel propi Justinià. Finalment es coneixen
com a Novel·les les constitucions promulgades per 1c. 2c. 3a. 4b. 5c. 6d. 7d. 8a. 9b. 10b. 11d. 12a. 13c. 14b.
Justinià després de la publicació de les altres tres 15a. 16a. 17b. 18b. 19c. 20a.

303
4 L’Imperi

1 Les competències de la unitat 306

1.1 Competències bàsiques 306
2 Programació d’aula 307
3 Orientacions didàctiques 308
4 Recursos digitals 312
5 Test d’autoavaluació 313
6 Solucionari 315
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 315
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 316
 Unitat 4 · L’Imperi

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

L’Imperi CL: Prendre consciencia dels factors de la romanització.

Octavi August CS: Reflexionar sobre el poder i les institucions.

CS: Reflexionar sobre les bases del poder absolut.
CR: Esbrinar sobre la presencia d’August a Tàrraco.
CR: Esbrinar el significat simbòlic de certes obres escultòriques.
CR: Esbrinar la relació que s’estableix a l’Eneida entre August i Enees.
CP: Practicar l’escolta i el respecte pels altres en el marc d’un debat.
CS: Debatre el paper de l’Estat en la cultura i la llibertat en la creació cultural.

El Baix Imperi CL: Definir el significat de dos mots.

El calendari romà CM: Esbrinar el funcionament del calendari i la seva relació amb els cicles del Sol i la Lluna.
CM: Entendre el calendari en relació als moviments de translació terrestre.

Activitats finals CI: Interpretar la informació continguda en un esquema.

CI: Interpretar la informació continguda en un mapa.

306
 Unitat 4 · L’Imperi

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació bàsiques**

S1 Reconèixer les 1. L’Alt Imperi 1, 2 (pàg. 234) 4 CC

S2 diferents etapes de 5 CS
la història de Roma. Analitza i relaciona
Octavi August, Activitats: CL,
Localitzar les (pàg. 236)
princeps senatus CI
principals àrees
geogràfiques, els Argumenta i debat
límits i els llocs (pàg. 236)
rellevants de l’àmbit
del món romà en les
diferents èpoques
d’expansió.
Llegir i analitzar
textos de contingut
històric.
S3 Identificar els 2. El Baix Imperi 1 (pàg. 239) 4 CC
S4 factors que van El calendari romà 5 CS
permetre la Analitza i relaciona
Activitats: CL,
consolidació de la (pàg. 241)
CM
dominació romana
i els que van
provocar la crisi
posterior.
Llegir i analitzar
textos de contingut
històric
Conèixer les ciutats
romanes d’Hispània
i els seus principals
monuments i restes
arqueològiques.
S5 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 4 CC
S6 coneixement sobre 244 i 245 5 CS
el món clàssic 7
aplicant tècniques
8
d’anàlisi i fent
comentaris de
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

307

3 Orientacions didàctiques
L’Alt Imperi
Treballarem l’Imperi seguint l’ordre que presenta el
llibre. Estudiarem aquí les dinasties julioclàudia, flàvia
i antonina.
Podem presentar igualment un breu esquema sobre
la dinastia júlio-clàudia, que repassarem de la
manera següent:
• Tiberi (14-37), ple d’aptituds, viu en el temor de
l’assassinat i esdevé cruel al final del seu regnat. Mort
Drus, fill de Tiberi, enverinat per Sejà, el prefecte
del pretori, Tiberi es retira a l’illa de Capri (26 aC)
i governa per mitjà del seu prefecte. En descobrir-
se l’ambició de Sejà, aquest és executat. L’any 37
mor Tiberi asfixiat per ordre de Macrí, prefecte del
pretori. Li succeeix Calígula, de 25 anys.
• Calígula (37-41), sobrenom de Gai Cèsar, es torna
boig i comet tota mena d’excessos. En els quatre any
del seu regnat morirà assassinat per la seva pròpia
guàrdia pretoriana. Li succeirà Claudi, que llavors
tenia 50 anys.
• Claudi (41-54), erudit però quec, accedeix a
l’imperi gràcies als regals distribuïts als pretorians.
Conquereix Britània. Mor enverinat per la seva
esposa Agripina. Li succeeix Neró, fill d’aquesta, a
l’edat de 17 anys.
• Neró (54-68), el pare del qual, Domici Aenobarb, és
un salvatge i la seva mare, Agripina, una enverinadora
llibertina és, ell mateix, un monstre. Al cap de poc
temps d’arribar al poder fa enverinar Britànic, fill de
Claudi. Quatre anys més tard fa assassinar la seva
mare (59) i, poc després, la seva dona Octàvia (62),
prenent com a esposa Popea. Durant el seu regnat
té lloc l’incendi de Roma, que va arrasar gran part
de la ciutat, del qual es van acusar les comunitats
cristianes. Aprofitant la nova situació creada
després de l’incendi es va fer construir un enorme
palau, la Domus Aurea. Hi ha un complot contra ell
que és descobert, la qual cosa va obligar Sèneca,
el seu preceptor, a suïcidar-se (65). Després de ser
proclamat Galba emperador pel senat, Neró també
es veu obligat a suïcidar-se.
En relació amb la dinastia Flàvia, farem aquestes
breus aportacions a manera de resum:
• Flavi Vespasià (69-79 dC) crea la dinastia dels Flavis.
Nét d’un centurió i fill d’un publicà (recaptador
d’impostos). Es presenta com un home providencial.
Afavoreix els provincials a l’exèrcit i fa entrar al senat
alguns dels més rics d’entre ells. El seu govern és
considerat excel·lent. Guerres contra els germànics
(conquesta dels Camps Decumates), contra els
dacis i contra els jueus: Tit destrueix el temple de
308
Jerusalem el 70 i expulsa els jueus, que comencen
així la diàspora.
• El seu fill, Tit (79-81), «les delícies del gènere humà»,
va ser en primer lloc el seu cap del pretori; li va succeir
sense dificultat (tenia 40 anys). Durant el seu regnat
té lloc l’erupció del Vesubi, que va sepultar amb
les seves cendres les ciutats de Pompeia i Herculà.
Acaba la construcció del Colisseu (amfiteatre Flavi),
que havia començat el seu pare. Fa aixecar un arc
de triomf per commemorar la seva victòria sobre els
jueus.
• El seu segon fill, Domicià (81-96), va començar
governant amb rectitud però els set últims anys
del seu regnat van ser d’autèntic terror, amb
execucions generalitzades davant les sospites d’una
conspiració. Mor assassinat i és condemnat a la
damnatio memoriae (el seu nom va ser esborrat dels
monuments públics).
I, pel que fa als Antonins, presentarem aquest breu
esquema:
• Nerva (96-98) va ser un senador ancià (va pujar al
poder a l’edat de 70 anys). Durant el seu regne, es va
esforçar a governar d’acord amb el senat. Sentint-
se amenaçat pels pretorians tres mesos abans de la
seva mort associa al tron un descendent de colons
romans establerts a Itàlica: l’enèrgic i honrat llegat
de la Germània Superior, Ulpi Trajà.
• Trajà (98-117) va passar entre els romans del seu
temps com el millor dels emperadors: rebrà el títol
d’optimus. Visita les províncies per adonar-se de
les seves necessitats. Primer emperador provincial,
completa el moviment que, des de Cèsar, malgrat
moments de retrocés, tendia a integrar més
fortament els provincials a l’estat romà: 40% de
senadors provincials a partir de Trajà i durant tot el
s. II, més en el III. Les guerres omplen les arques del
Tresor: la conquesta de la Dàcia dóna a Roma l’or
dels Carpats. Va arribar fins a Armènia, Mesopotàmia
i Síria. Amb ell l’Imperi romà va atènyer la màxima
extensió. A Roma va fer construir un fòrum, unes
termes i la impressionant biblioteca Úlpia, on
s’erigirà una majestuosa columna els relleus de la
qual commemoren la seva victòria contra els dacis.
Va manar ampliar i embellir la seva ciutat natal a
Hispània: Itàlica. Va morir a Orient, lluitant contra els
parts.
• Adrià (117-138), originari d’Itàlica, com Trajà, i parent
llunyà seu. En quedar orfe entra a formar part de la
casa de Trajà, de qui es guanya el favor i el tria per
ocupar alts càrrecs. A més, amb el seu matrimoni
es converteix en nebot polític de Trajà, a qui va
acompanyar a la Dàcia i a Orient; en morir Trajà, és
nomenat emperador. Adrià va ser un emperador
viatger. Visita molts llocs de l’Imperi, entre ells
 Britània, Atenes, ciutat en què va viure dos anys,
o Egipte, on va perdre el seu company favorit,
Antínous, que va morir ofegat al Nil a l’edat de 20
anys. Renuncia també a les conquestes de Trajà sobre
l’Èufrates, que no es podien conservar de manera
segura. L’única guerra seriosa a què va haver de fer
front va ser una rebel·lió a Judea que es va saldar
amb una gran pèrdua de vides humanes i l’expulsió
dels jueus de Judea. D’altra banda, desenvolupa
considerablement la burocràcia imperial i reorganitza
l’exèrcit.
• Antoní Pius (138-161) té, com Adrià, un regnat en
calma. La seva moderació, el seu respecte dels
antics cultes romans i la seva observança rigorosa
dels ritus li van valer el sobrenom de pietós. Italià i
no provincial, governa amb el suport de les classes
cultes, entusiastes de la pax romana.
• Marc Aureli (161-180) era originari d’Hispània; havia
estat adoptat, igual que Luci Ver, per Antoní, després
de la mort d’Adrià. Va haver de combatre sobre el
Danubi, fer front a un alçament del cap de l’exèrcit
a Orient, Avidi Cassi, i tornar al Danubi, on va morir,
a Vindobona (Viena), víctima de la pesta. Durant
els deu últims anys de la seva vida va escriure les
Meditacions, en grec, reflexions de tipus filosòfic
i moral que van ser publicades després de la seva
mort. Va fer construir una columna a imitació de la
de Trajà per commemorar les seves victòries contra
els germànics i els sàrmates.
• Còmmode (180-192), el seu fill, és un boig perillós,
que es considera Hèrcules. Va arribar al poder amb
només 19 anys. Comença amb ell la influència dels
esclaus orientals: el frigi Cleandre, prefecte del
pretori. Es produeix una conspiració per assassinar-
lo en què estava implicada la seva pròpia germana
Lucil·la, però és descoberta. Lucil·la és desterrada a
Capri, on serà assassinada poc temps després.
Sobre els emperadors estudiats en aquest tema,
podem consultar aquesta pàgina web:
h t t p : // r e c u r s o s . c n i c e . m e c . e s /
l a t i n g r i e g o / P a l l a d i u m / l a t i n /e s l 1 4 1 c a 7.
php?PHPSESSID=e2ff4f8791b24c2c72aa11630183d490
En acabar les explicacions, farem les activitats que es
proposen en aquesta doble pàgina.
El Baix Imperi
Treballarem la història de l’imperi romà que s’explica
en aquesta unitat. Mirarem els diversos vídeos que
hi ha al llarg de les explicacions, que ens ajudaran a
acabar d’entendre aspectes cardinals. Ens assegurarem
que es distingeixin bé les dinasties, com també els
emperadors que pertanyen a cadascuna i una petita
explicació del que va fer cadascú.
Pel que fa a la dinastia dels Severs, la podem
esquematitzar de la manera següent:
• Septimi Sever (193-211). Arriba al poder després de
derrotar altres adversaris polítics (M. Didi Julià i C.
Pescenni Níger) que també havien estat proclamats
emperadors després de l’assassinat de Pèrtinax.
L’any 195 nomena Cèsar al seu fill Bassià (Caracal·la)
per la qual cosa D. Clodi Albí, que havia estat
nomenat Cèsar per Septimi Sever el 193, s’aixeca
contra ell. La guerra s’acabarà dos anys després.
L’emperador tindrà tots el poders, pararà molta
atenció a les forces militars (que són el seu principal
suport) i disminuirà la influència del senat.
• P. Septimi Geta (211-212). Septimi Sever havia
nomenat com a successors els seus dos fills, Geta
i Caracal·la. Un any després de la mort del pare,
Caracal·la, afirmant que Geta conspirava contra ell,
assassina el seu germà.
• M. Aureli Antoní (Caracal·la) (211-217). Emprèn
importants reformes militars, administratives,
cíviques, fiscals i financeres. La més important de
les seves reformes és la concessió de la ciutadania
romana, l’any 212, a tots els peregrini que habitaven
a l’Imperi.
• M. Aureli Antoní (Heliogàbal) (217-221). Tenia catorze
anys quan fou proclamat emperador. Destaca el seu
caràcter orientalitzant. Es va guanyar l’hostilitat del
senat, el poble i els pretorians.
• M. Aureli Sever Alexandre (222-235). Practica una
política filosenatorial. Important moviment cultural.
La jurisprudència va atènyer gran importància per a
l’administració de l’Imperi. En el pla religiós tendeix
al sincretisme. Va patir importants derrotes en el
terreny militar.
• M. Opel·li Macrí (217-218). És el responsable de la
mort de Caracal·la. No pertany a la dinastia dels
Severs però pren el cognomen d’aquesta dinastia.
• Un altre emperador en què ens detindrem
especialment és Dioclecià. Al llibre es parla força
de la tetrarquia, però Dioclecià és important per un
seguit de reformes administratives i econòmiques
molt importants. Podem esmentar les següents:
Va enfortir la seguretat de fronteres mitjançant
la construcció del limes i l’augment de tropes. Va
multiplicar les fortaleses, creant un sistema defensiu
complex on mancava, o havia estat destruït,
recolzant-se en els sistemes muntanyosos, als rius
i als deserts, i dreçant una xarxa de carreteres. Va
augmentar considerablement el nombre de tropes;
les legions van arribar a ser 68. Va augmentar el
nombre de les províncies limítrofs del món bàrbar,
va disminuir el traçat del limes de cada província,
defensada per dues legions i dues formacions de
cavalleria. Va desenvolupar el sistema de soldats-
colons.
309
 Unitat 4 · L’Imperi
• Tots els càrrecs administratius, financers i judicials
estaven sistematitzats en una escala jeràrquica que
constituïen els officia palatina. El poder consultiu
el tenia el consistorium, en el qual participaven els
caps dels officia i els funcionaris dirigents. L’Imperi
es va dividir en 100 províncies. Diverses províncies
formaven una diòcesi, i diverses diòcesis, una
prefectura. La primera i segona prefectura constaven
de tres diòcesis, la tercera de dues i la quarta, de
quatre.
• Va reformar el fisc per fer front a les despeses
de guerra, de la defensa i de l’administració. La
reforma es va basar en la producció agrícola i en
la relació natural que hi havia entre el nombre de
persones de població treballadora d’una zona, l’àrea
dels territoris que s’hi conreaven, i la quantitat de
productes que se n’extreien. Per a la reforma fiscal
va caldre catastrar l’Imperi, al començament del
294, i crear una burocràcia, no sempre ben eficient i
justa.
• La reforma monetària va comportar l’augment del
nombre de seques. A les ja existents d’Antioquia,
Trípoli a Síria, Alexandria, Cícic, Roma, Sciscia, Lió
i Ticino, hi va afegir Nicomèdia, Heraclea de Tràcia,
Tessalònica, Sèrdica, Aquileia, Trèveris i Londres. Va
restaurar la moneda d’or i argent tornant al tipus de
l’època de Neró. Amb aquesta reforma monetària
volia afavorir les classes baixes.
• L’any 301 va publicar l’«edicte sobre els preus» per
frenar la carestia de la vida, deguda a la devaluació
del denari, a l’oscil·lació dels preus entre les diverses
regions, el transport de les mercaderies des dels
centres productors als consumidors, a la disminució
dels treballadors, al despoblament, a l’allistament
en els exèrcits, que es reflecteix en un descens
de la producció, a l’avarícia dels acaparadors
i especuladors. L’edicte no legislava només
sobre els aliments, primeres matèries i objectes
manufacturats, sinó també el transport, els salaris,
les pagues, i afavoria principalment els funcionaris i
l’exèrcit. Tanmateix, va fracassar.
• Al govern de Dioclecià es deuen grans construccions
a tot l’Imperi. Les grandioses termes de Roma, que
porten el seu nom són més aviat obra de Maximià. A
Split hi va aix ecar el famós palau, on es va retirar
després d’abdicar. Per celebrar les decennalia davant
la Cúria, a Roma, es van erigir bases marmòries
historiades. D’aquesta època daten la reconstrucció
de la Cúria, la restauració de la Basílica Julia, del
temple de Saturn, dels rostra i del temple d’Isis
i Serapis. Totes les ciutats d’importància militar
o política es van embellir amb edificacions, com
Nicomèdia, Tessalònica, Milà i Cartago.
310
En la política religiosa durant la Tetrarquia convé
distingir entre els diversos tetrarques.
• Dioclecià era pagà convençut; venerava el Sol,
Apol·lo, Mart, Mercuri, la deessa Maura, etc. Tenia
fe en les profecies. Durant els primers 16 anys del
seu govern va ser transigent amb els cristians; fins
i tot la seva esposa Prisca i la seva filla Valèria van
simpatitzar amb el cristianisme.
• A Maximià sembla que es deuen alguns processos
contra els cristians.
· Constanci va ser molt més tolerant i era de tendència
monoteista solar.
• A Galeri els autors cristians el van culpar de la gran
persecució.
Sota el govern de Dioclecià es van promulgar quatre
edictes contra els cristians. La primera vertadera
persecució data del 303. S’ordenava la destrucció
de les esglésies, la crema dels llibres sagrats, es
declaraven infamants els cristians que s’hi oposessin,
podien ser torturats, perdien els seus privilegis i si eren
esclaus no podien ser manumesos. A aquest primer
edicte en van seguir d’altres, entre els quals s’ordenava
l’empresonament dels caps de l’Església.
Amb ocasió de la celebració a Roma dels 20 anys de
govern, es va concedir una amnistia (tercer edicte),
en la qual s’ordenava que fossin alliberats només els
presoners que sacrificaven als déus. Al març del 304,
a Nicomèdia, es va publicar el quart edicte, obra de
Galeri i aprovat per Dioclecià, pel qual s’ordenava que
tots els cristians fessin públics sacrificis i libacions als
déus. El nombre de màrtirs va ser gran a tot l’Imperi.
Aquesta persecució va ser l’error més gran comès
per Dioclecià, perquè gran part de l’Imperi era cristià,
sobretot l’Orient.
Sobre els emperadors estudiats en aquest tema,
podem consultar aquesta pàgina web:
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/
latin/esl141ca8.php
En aquesta unitat, és especialment interessant fixar-se
en els mapes, ja que assenyalen l’evolució de l’imperi
romà fins la seva decadència.
DOCUMENTS
Octavi August
Podem dedicar una atenció especial a l’ascens al
poder d’Octavi August. Pot ser interessant fer un
repàs dels principals esdeveniments en la cursa per
assolir el poder imperial:
• 29 aC. Els dos anys que van seguir la presa d’Egipte
van oferir motius per enaltir la figura d’Octavià.
Va celebrar el triple triomf sobre Acci, Alexandria i
Dalmàcia.
• 28 aC. Es van celebrar nous triomfs en campanyes
militars a Àfrica i Hispània. Va reorganitzar l’exèrcit,
 Unitat 4 · L’Imperi

fent-lo més fidel a la seva persona i disminuint-ne va rebre el títol de pater patriae (pare de la pàtria).
els efectius. En la realització del cens d’aquest any
va confeccionar unes llistes senatorials a la seva El calendari romà
mesura. La seva autoritat fou reconeguda quan el Com a complement del que es diu en el llibre, es pot
senat li va donar el títol de princeps senatus. explicar quin és l’origen dels noms dels mesos:
• 27 aC. Va fer una gran representació teatral de caire
Pel déu Janus, el déu de la porta. Després va
polític: renunciava a tots els poders excepcionals Ianuarius
passar a ser el primer mes, el que obre l’any.
perquè es restaurés novament la República. El nou
De Februus, purificació, festes que se
senat va prendre dues decisions fonamentals: el 13 celebraven al final de l’any. Es netejaven
Februarius
de gener va concedir a Octavià l’imperium maius, també les armes per a la campanya militar,
que començava al març.
que el facultava per exercir el comandament suprem
Martius Dedicat al déu Mart (Ares).
per a l’exèrcit, i el 16 del mateix mes li atorgava el
títol d’augustus, derivat del llenguatge religiós, amb Dedicat a Afrodita (Aphrodite: Venus), o
Aprilis al naixement de la primavera que “obre”
el qual es feia un reconeixement a la seva autoritat. (aperire).
Aquesta va quedar reforçada amb el doble títol de Maius En honor de Maia, mare d’Hermes (Mercuri).
princeps i d’augustus, títols sense competències
Pren el nom de Juno (Hera), la dona de
precises que van anar essent omplerts de significació Iunius
Júpiter (Zeus).
en l’exercici del seu poder. L’imperius maius posava a Dedicat a Juli Cèsar, considerat com
les seves mans tot el poder militar. Per salvaguardar Iulius l’iniciador de l’Imperi Romà al segle I aC.
Abans es deia Quintilis: cinquè mes.
les formes republicanes, August va continuar
exercint el consolat. Per l’emperador August (s. I aC – s. I dC),
Augustus
anteriorment es va dir Sextilis: sisè mes.
• 23 aC. Es va descobrir una conjura política contra
September De septem: set (setè mes).
l’emperador. Reprimida la conjura, August va
renunciar al consolat com a prova de la voluntat October De vuit: vuit (vuitè mes).
de respectar la tradició republicana de successió November De novem: nou (novè mes).
de les magistratures. Per permetre l’accés de molts December De decem: deu (desè mes).
senadors al consolat, es van crear els cònsols
suffecti, que romanien en el govern només uns
mesos. Aquesta mesura disminuïa alhora el poder
dels mateixos cònsols. En compensació, el senat li
va concedir la tribunicia potestas, que li concedia
una autoritat anàloga a la dels tribuns de la plebs
d’època republicana. Des d’aquesta posició, August
disposava encara de més autoritat moral sobre el
senat, com també de la responsabilitat de vetllar
pels interessos del poble.
• 12 aC. Quan l’any 12 aC el senat li va donar el títol de
«responsable de les lleis i costums» (curator legum
et morum), la seva lluita en favor del sanejament dels
costums i la seva defensa de la dignitat dels ordres
i de la ciutadania va esdevenir molt més oberta i
militant.
• La marginació militar i política de Lèpid durant el
segon triumvirat havia estat compensada amb
l’encàrrec de ser la màxima autoritat sacerdotal,
en exercir el pontificat màxim (pontifex maximus),
càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 12 aC.
Al seu lloc va ser nomenat August, que també va
mantenir el càrrec vitalíciament, i des del 12 aC va
estar en condicions d’intervenir de manera directa
en la política i la propaganda de l’Imperi.
• 2 aC. En reconeixement al seu comportament
benefactor amb la plebs de Roma, i per les seves
múltiples intervencions com a patró de la societat,

311
 Unitat 4 · L’Imperi

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Repassa la unitat 4. L’Imperi

Descripció: Resum de la unitat. 243
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

312
 Unitat 4 · L’Imperi

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Les decisions de l’emperador: 7. El sistema de recomanació oficial que permetia a

a No estaven per sobre de les del Senat. l’emperador escollir els seus candidats favorits per
b Tenien un rang superior a les del Senat però ocupar els diferents càrrecs es deia:
inferior a les dels comicis. a Commendatio.
c Es podien apel·lar davant el Senat. b Edictum.
d S’imposaven per sobre de les del Senat. c Rescriptum.
d Legis actio.
2. L’emperador que va rebre el nom de boteta per
haver participat en moltes campanyes de petit era: 8. L’emperador, entre altres coses, era pontifex maxi-
a Tiberi. mus, és a dir:
b Neró. a general dels exèrcits.
c Marc Aureli. b jutge suprem.
d Calígula. c cap de la religió romana.
d inspector general de les finances.
3. L’any 43 es va apoderar de la part sud-est de Bri-
tània: 9. Les províncies senatorials eren:
a Tiberi. a dels territoris sotmesos al control directe de
b Claudi. l’emperador.
c Trajà. b les províncies en les quals hi havia algun conflicte
d Calígula. bèl·lic.
c els territoris pacificats.
4. Va reprimir la revolta contra la dominació romana d les províncies situades al limes o frontera de
dels jueus de la província de Judea (66 dC) l’em- l’Imperi.
perador:
a Adrià. 10. August va manar erigir l’Ara Pacis després de les
b Vespasià. victòries a:
c Domicià. a Hispània i la Gàl·lia.
d Tit. b Pàrtia i Grècia.
c Germània.
5. Era oriünd d’Hispània i general emèrit: d Mauritània i la Cirenaica.
a Octavi August.
b Trajà. 11. Un dels emperadors va ser un jove sacerdot que va
c Antoní Pius. voler instaurar a Roma el culte al déu sirià Elabàbal.
d Heliogàbal. De quin emperador parlem?
a de Pèrtinax.
6. L’emperador que va escriure les Meditacions, una b de Còmode.
espècie de diari íntim del seu pensament amb re- c d’Heliogàbal.
flexions de tipus filosòfic i moral és: d de Dídim.
a Marc Aureli.
b Marc Antoni.
c Constantí.
d Adrià.

313
 Unitat 4 · L’Imperi

12. Els dos primers augustos de la tetrarquia van ser:
a Marc Aureli i Octavi August.
b Juli Cèsar i Pompeu.
c Vespasià i Domicià.
d Dioclecià i Maximià.
13. En l’edicte de Milà (313 dC) s’establia:
a l’oficialitat del cristianisme.
b l’oficialitat de la religió romana tradicional.
c la llibertat de religió.
d la persecució dels cristians.
14. En ser proclamat emperador, Julià:
a va implantar el cristianisme per tot l’Imperi.
b va abjurar del cristianisme.
c va permetre als cristians obrir escoles.
d va implantar el mitraisme com a religió oficial.
15. Abans de morir, aquest emperador va dividir l’Im-
peri en dos: l’Imperi d’Occident i l’Imperi d’Orient,
i va donar el d’Occident a Honori, i el d’Orient a
Arcadi. Parlem de:
a Teodosi.
b Constantí.
c Gracià.
d Valentinià.
16. Es considera l’últim emperador de l’Imperi romà
d’Occident:
a Constant
b Julià
c Ròmul Augústul
d Valentinià II
17. El vuitè dia després de les nones, o sigui, el 13 o el
15 segons el mes, es deia:
a nones.
b calendes.
c pridie IV ante Kalendas.
d idus.
18. Els dies compresos entre les calendes, les nones o
els idus se citaven indicant:
a quants dies havien passat des d’aquesta data.
b quants dies faltaven fins a la pròxima data
assenyalada.
c tenien noms propis.
d amb les expressions pridie, die o post, més la
indicació de la data assenyalada.
19. Els romans mesuraven el temps bàsicament:
a amb rellotges de sorra.
b amb rellotges d’aigua i de sol.
c observant les estrelles.
d observant el vol dels ocells.
20. A Roma, la durada de l’hora:
a variava al llarg de l’any.
b era sempre d’uns 60 minuts actuals.
c era més llarga a l’hivern que a l’estiu.
d es fixava oficialm nt mitjançant rellotges solars
situats a les places públiques.

314

6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàg. 234
1. Emperadors amb imatge positiva: Vespasià, Trajà
i Marc Aureli. Emperadors amb imatge negativa:
Calígula, Neró i Còmmode. Dels emperadors amb
imatge negativa se sol destacar que són cruels o que
fan actes que se situen fora de la normalitat i que
freguen la bogeria.
2. A Romania es parla romanès perquè la regió va
ser ocupada per Trajà. En canvi, Mesopotàmia va
ser abandonada per Adrià, que es va estimar més
consolidar les fronteres més antigues que continuar
l’expansió de l’Imperi.
Pàg. 236
DOC 1. Poders religiosos: és sacrosantus, és August,
és Pontifex Maximus. Poders militars: és imperator,
té l’imperium proconsulare. Poders civils: tribunicia
potestas, princeps senatus, prefecte dels costums.
L’emperador actua en aquests tres àmbits perquè eren
els més importants de l’estat, en aquell moment.
DOC 2. Són els que permeten el control de la població
i el garanteixen amb l’ajut de l’element sobrenatural.
A més, es dona feina a la gent per tal que no faci
manifestacions i estigui en pau.
DOC 3. Les províncies imperials són, preferentment,
les de les fronteres de l’Imperi, que són els llocs on
hi havia més possibilitat d’aldarulls i d’incursions
enemigues. August va viure a Hispània entre el 27 i el
24 aC, per tal de dirigir personalment la guerra contra
els càntabres. Com que la província era imperial, li
corresponia a ell d’apaivagar-la personalment.
DOC 4. L’escultura representa l’emperador Cèsar
August i comporta l’inici d’una etapa d’idealització
en l’art romà, desconeguda fins aleshores. S’ha de
relacionar amb el context polític, ja que la República
ha donat pas a l’Imperi, i per tant la figura del nou
governant ha de ser pràcticament perfecta, gairebé un
Déu. Hi veiem August encara jove, com un gran general
i regidor de la ciutadania que marca el futur triomfador
de Roma. La deessa que apareix a la cuirassa i a
l’Ara Pacis és Tellus, la Terra. Pot voler denotar que
l’emperador està connectat amb la divinitat i que la
té a favor.
Unitat 4 · L’Imperi
DOC 5. Com a Juli que era, August està emparentat
amb Venus, avantpassada d’Enees.
ARGUMENTA I DEBAT. Activitat en grup.
Pàg. 239
1. Text A: Constantí. Text B: Teodosi. a Herètic
(heretgia): Doctrina que l’Església considera contrària
als seus dogmes, especialment quan tendeix a
promoure un cisma o separació. / Cismàtic (cisma):
Divisió o separació, especialment dins una religió
establerta.
Pàg. 241
DOC 1. Deu dies. L’any 44 aC, per iniciativa de Marc
Antoni, i per honorar la memòria de Juli Cèsar, el mes
quintilis va ser anomenat julius. I l’any 23 aC, per
iniciativa del Senat romà, i en honor a Octavi August,
el mes sextilis, que fins llavors havia durat 30 dies,
va rebre el nom d’august, i s’hi va afegir un dia, el 31.
Aquest dia addicional va ser retirat del febrer, que des
de llavors va passar de tenir 29 dies a tenir-ne només
28.
DOC 2. Sí, les calendes sempre corresponien al mateix
dia del mes. Nones: el dia del quart creixent; el cinquè
dia de cada mes excepte març, maig, juliol i octubre,
que era el 7è. Idus: el dia de la lluna plena; el vuitè dia
després de les nones, o sigui el 13 o el 15 segons el
mes.
a Kalendis Iuniis : 1 de juny / Ante diem XIV Kalendas
Iulias: 18 de juny / Ante diem VII Idus Augustas: 7 agost
/ Ante diem VII Idus Septembres: 7 setembre / Pridie
Kalendas Decembres: 30 novembre.
DOC 3. a Tant a l’hivern com a l’estiu, la cinquena
hora durava uns 45 minuts. Correspon a les 10-11. b Si
considerem que la nit comença amb la primera vigília i
s’acaba amb la quarta vigília, a l’hivern durava unes 14
hores i a l’estiu, unes 9. Efectivament, perquè a l’hivern
la nit és més llarga. c L’equinocci és cadascun dels dos
moments de l’any en què el sol passa per l’equador
celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la
mateixa durada a tot el món, excepte als pols.
DOC 4. La majestuositat de l’obelisc, la seva ubicació
al Camp de Mart dia (lloc on es feien exercicis militars i
on es reunien els comicis centuriats) i l’ombra que feia
l’obelisc, que apuntava a l’entrada de l’Ara Pacis.
Pàgines 242 i 243
1. a Va dividir les províncies en senatorials (que eren les
dels territoris pacificats) i imperials (les dels territoris
amb presència d’exèrcits). b Va convertir l’exèrcit en
315
 Unitat 4 · L’Imperi

professional. Quan els soldats acabaven el servei
militar, l’Estat els donava una dotació. c Va enfortir la
moral tradicional regulant el matrimoni i combatent
els luxes. d Va protegir grans escriptors, com Virgili,
Tit Livi i Sal·lusti. e Va recórrer a un sistema de
recomanació per escollir els magistrats que ell volia,
anomenat commendatio. f Es va posar al capdavant
del Senat com a princeps senatus i va assumir els
màxims poders religiosos com a Pontifex Maximus.
g El regnat d’August va coincidir amb una etapa de
pau coneguda com a pax romana [la resposta també
podria ser pax augusta, o pau d’August].
2. Va perseguir durament els cristians: Marc Aureli. /
Va tenir relacions incestuoses amb la seva germana:
Calígula. / Va abandonar Armènia i Mesopotàmia,
i va consolidar les fronteres: Adrià. / Va reprimir la
revolta de Judea de l’any 66 dC: Vespasià. / Va ser un
emperador pacífic i culte: Adrià. / Va conquerir el sud-
est de Britània: Claudi.
altres. e L’emperador és representat com un militar,
amb una cuirassa ajustada al cos. g Apareix en actitud
de demanar silenci a les tropes, per fer-los una arenga
o adlocutio. i Vol reflectir la seva condició d’imperator
o màxim general de les tropes romanes.
6. Mapa de la tetrarquia de Dioclecià: a Correspon a
la tetrarquia de Dioclecià, atès que l’imperi romà ha
quedat dividit en quatre blocs. b Hi manava Maximià,
com a August. c Dioclecià no manava a Itàlia, sinó a
la part oriental de l’Imperi, cap a la qual es comença
a desplaçar el poder. d Constantí va traslladar la
capitalitat a Constantinoble, que considerava més
segura que Roma. Mapa de les invasions bàrbares
100-500 dC: a Les primeres invasions bàrbares
comencen al segle III dC i acaben al segle VII dC. Per
tant, duren uns quatre segles. b Van afectar totes dues
parts de l’Imperi, però van ser més intenses a la part
occidental. c Visigots i vàndals. Va triomfar la dels
visigots. d Francs i angles, respectivament.

3. a És la dinastia que crea i consolida l’Imperi. b

Relació de lligams familiars. c Aquesta relació és la 6.2 Solucionari del test
mateixa que hi ha entre els membres d’una casa reial
actual. d Es recorria a l’adopció. e Dinastia flàvia,
d’autoavaluació
dinastia antonina, dinastia dels Severs.
1d. 2d. 3b. 4b. 5b. 6a. 7a. 8c. 9c. 10a. 11c. 12d. 13c. 14b.
15a. 16c. 17d. 18b. 19c. 20a
4. Es refereix a Còmmode. Era fill de Marc Aureli i, per
tant, de la dinastia Antonina. Es trobava al costat de
l’amfiteatre Flavi, o Colosseu.

5. Primera estàtua, a l’esquerra de tot: c Porta el cap

tapat, tal com calia anar al ritual religiós del sacrifici. f
Vol transmetre la imatge d’un emperador pietós, cap
dels cultes de Roma en qualitat de gran pontífex. /
Segona estàtua, la del mig: d L’emperador hi apareix
despullat i descalç, amb la toga recollida al voltant dels
malucs. h Vol transmetre la idea que l’emperador té un
estatus semblant als déus, divinitzat. La divinització
es feia en el moment de la incineració; fins a Tiberi,
sempre era post mortem. Com a ésser equiparat als
déus, es representa nu o semi nu. / Tercera estàtua, a
la dreta de tot: a L’emperador porta el paludamentum,
el mantell propi dels generals, per sobre de la cuirassa.
b L’emperador va amb toga, com els patricis romans.
Amb això vol transmetre la idea que és igual que els

316
5 Roma, una civilització urbana

1 Les competències de la unitat 318

1.1 Competències bàsiques 318
2 Programació d’aula 319
3 Orientacions didàctiques 320
4 Recursos digitals 324
5 Test d’autoavaluació 325
6 Solucionari 327
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 327
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 328
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

Roma, una CR: Esbrinar com eren els edificis típics d’una ciutat romana.
civilització urbana

Les vies de CM: Interpretar la informació aportada per un mapa de vies romanes i ampliar-la.
comunicació CI: Gestionar i tractar informació sobre els ponts romans.
CM: Reflexionar sobre els mitjans de transport actuals en relació als usats pels romans.
CM: Conèixer vehicles antics.

La ciutat: CI: Saber inferir informació d’una maqueta.

organització
social i política

L’economia CR: Esbrinar un seguit de característiques d’objectes antics.

urbana CI: Gestionar i tractar información sobre objectes antics.
CS: Gestionar i tractar información sobre .
CS: Reflexionar sobre el préstec de diners.
CR: Esbrinar l’interès de certs préstecs actuals.
CM: Entendre el mecanisme del préstec bancari.
CP: Exercitar-se en l’escolta, el debat i el respecte per les opinons alienes.

Activitats finals CS: Adonar-se de la importància de la relació entre els salaris i el cost dels productes en una
societat.
CS: Reflexionar sobre la igualtat de drets en el si d’una societat.

318
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Reconèixer els 1. La ciutat: urbanisme 1 (pàg. 245) 4 CC

S2 principals edificis Analitza i relaciona 5 CS
polítics, religiosos, (pàg. 246)
Les vies de Activitats: CI, CM
commemoratius i de
comunicació
diversió de les ciutats
romanes.
Llegir e interpretar
mapes.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S3 Identificar l’estructura 2. La ciutat: 1 (pàg. 249) 4 CC

S4 de la ciutat romana. organització social i Analitza i relaciona 5 CS
Valorar la vigència política (pàg. 250) Activitats:
d’usos i costums L’economia urbana Argumenta i debat CI, CD
romans en la societat (pàg. 250)
actual.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S5 Conèixer les ciutats Empúries 4

romanes d’Hispània 5
i els seus principals
8
monuments i restes
arqueològiques.

S6 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 254 4 CC

S7 coneixement sobre el i 255 5 CS
món clàssic aplicant
7
tècniques d’anàlisi i
fent comentaris de 8
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

319
320
Monuments destacats
Edificios no lúdicos de la ciudad romana
Imperio Hispania

templa (temples) S’hi celebrava partes - podi; - Panteó d’Agripa, - MVic

el culte religiós - escala frontal, amb esglaons en número a Roma - Bàrcino (temple
en honor impar (per arribar-hi amb el peu dret); (circular) d’August)
a déus o a - vestíbul o pronaos; - Empúries (temple
emperadors. - cel·la (cella o naos), santuari amb la capitolí: Júpiter,
imatge de la divinitat i reservada als Juno, Minerva)
La ciutat: urbanisme

de diversos tipus d’edificis.

sacerdots; - Ilerda
- columnes, només a la façana o bé - Mèrida (temple de
semiadossades a la cella; Diana)
- ara, situada davant del temple i on se
celebraven els cultes.
Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

elementos - etruscos: el podi i l’escala frontal.

edificis - grecs: la planta rectangular i l’arquitectura
arquitravada (és a dir, fet amb línies
3 Orientacions didàctiques

públics del
fòrum verticals i horitzontals: estilòbata, columnes,
frisos i frontons), així com els estils dòric,
jònic i corinti dels capitells.
- romans: ús generalitzat del maó,
construcció d’arcs, voltes i cúpules, i planta
circular d’alguns temples, a imitació de les
antigues cabanyes romanes.

basilica Edifici porticat amb tres naus separades per columnes. Lloc de reunió del - Empúries
(basílica) tribunal de justícia i on es feien negocis.
curia (cúria) S’hi celebraven les reunions del Senat local.
rostra (tribunes)
ambulacrum S’utilitzaven per als discursos dels polítics i governants.
(pòrtic) Pòrtic que delimitava el fòrum i unia tots els edificis. Zona de passeig.
tabernae
Situades sota els porxos.
(botigues)
edificis de l’Antiguitat. Igualment, és educatiu veure els vídeos amb moltíssimes reconstruccions
Això ens ajudarà també a desxifrar les tècniques de representació més usades per reproduir
unitat és molt important saber relacionar cada tipologia d’edifici amb la imatge que hi correspon.
Treballarem la ciutat romana a partir de l’explicació que se’n fa en el llibre de text. En aquesta
 Edificis no lúdics de la ciutat romana

Monuments destacats
Estructura
Imperi Hispània

columnes Adornades amb relleus i inscripcions, al·ludien al personatge al qual estaven

i obeliscos dedicades.s.

escultures Damunt de pedestals, representaven divinitats, emperadors o personatges

Elements
il·lustres de la ciutat. Se solien posar sota els porxos de la cúria o de la
decoratius
basílica.
de les ciu
tats arcs de triomf Commemoraven fets històrics, en memòria dels seus protagonistes. Podien - Arc de Septimi - Tàrraco (arc de
estar al fòrum, per sobre de carrers, de vies romanes..... Sever (Roma) Berà)
- Mèrida (arc de
Trajà)

mausoleus Dedicats a famílies nobles. - M- Tàrraco (Torre

i monuments dels Escipions,
funeraris Mausoleu de
Centcelles)
- Mèridade
Centcelles)
Monuments
extramurs necròpolis Estaven al costat dels camins que portaven a alguna de les 4 portes de la - Bàrcino
primer es recullen els espais no lúdics i en el segon, els lúdics:

ciutat. - Ilerda
- Tàrraco
(paleocristiana)
- Mèridaarraco
(paleocristiana)
Com a resum del que es diu en el tema, podem passar als alumnes aquests dos esquemes. En el
Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

321
322
Edificis de lleure de la ciutat romana

Monuments destacats
Estructura Funció i altres dades
Imperi Hispània

harena → (arena) espai on es feien els espectacles. Al·ludeix al material que el cobria, per absorbir la - Lluites de gladiadors: - Colosseu o - Tàrraco
sang. • Eren presoners de guerra, criminals, Amfiteatre Flavi - Empúries
esclaus o joves desitjosos de fama. (Roma, s. I), - Mèrida
cavea maeniana → sectors delimitats per passadissos concèntrics. • Hi havia diferents categories: samnita, 188 x 156 m, 45.000 - Itàlica
(grades) vomitoria → portes per les quals s’accedia a les escales que conduïen als sectors. retiarius, mirmillo, essedarius, eques... espectadors - Segòbriga
podium → mur d’uns 4 m d’alçada en què es recolzaven les grades i que separava • S’entrenaven a l’escola del lanista. - El-Djem (Tunísia)
i resguardava el públic dels atacs de les feres. Tenia una barana i darrere • La vigília del combat celebraven un - Nimes
s’hi asseien els espectadors honorífics. sopar públic.
Amfiteatre • Desfilaven al voltant del recinte
subterraneus → (soterrani) lloc on es guardaven els decorats, gàbies de les feres...
(planta i saludaven l’emperador.
velum → tendal que cobria l’edifici els dies d’inclemències del temps.
elíptica) • El públic podia decidir la sort del
Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

combatent (mitte o polze cap avall).

- Venacions: combats amb animals.
- Naumàquies: reproduccions històriques
de batalles navals. També en llacs
naturals o artificials.
- Representació de drames mitològics:
els actors hi morien o patien els càstigs
de manera real.

spina → mur baix i llarg, situat al bell mig del circ. Al damunt hi solia haver obeliscos, estàtues S’hi feien curses de carros (ludi circenses): - Circ Màxim - Tàrraco
de divinitats, 7 ous o 7 dofins (assenyalaven les 7 voltes reglamentàries). - L’espectacle anava precedit d’una (Roma), - Mèrida
metae → pilars que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. pompa o seguici, presidida pel magistrat 600 x 200 m,
carceres → cotxeres des d’on els carros esperaven la sortida. convocant. 225.000
cavea → graderia - Hi participaven bigues, trigues espectadors
Circ
podium → plataforma elevada (6 m aprox.) que separava la pista de la cavea i reservada a autoritats. i quadrigues.
(planta
- Els aurigues competien a ser els primers
rectangular
a fer 7 voltes a l’espina
i allargada)
i evitar el naufragium. Duien les regnes
entortolligades a la cintura i un flagellum
(fuet) a la mà.
- Hi havia 4 equips o faccions, cadascú
d’un color, i s’hi feien acalorades apostes.
 Edificis no lúdics de la ciutat romana

Monuments destacats
Estructura Funció i altres dades
Imperi Hispània

cavea vomitoria → accessos que donaven imma cavea (inferior): S’hi feien representacions teatrals (ludi - Teatre de Marcel, - Tàrraco
(graderia, sobre la falda d’una a unes escales radials. reservada a autoridades. scaenici): Roma - Cartagena
muntanya o sobre un sistema scalae → escales radials que media cavea (central) - Actors (histriones): sempre eren homes 25.000 - Clúnia
de voltes de formigó) separaven la graderia en summa cavea (superior) i portaven màscares (personae), espectadors - Itàlica
sectors verticals. perruques i vestits de colors segons el - Mèrida
maeniana → sectors horitzontals. personatge que representaven. En les - Sagunt
tragèdies portaven coturns, sabates - Segòbriga
velum → tendal per protegir els espectadors de la pluja o la calor. de sola alta. Els actors tenien poca
Teatre consideració social.
(planta orchestra (zona semicircular, reservada als senadors, que hi havia al peu de la graderia) - Tipus de representacions:
semicircular, • tragèdia: arguments seriosos.
scaena proscaenium → plataforma rectan- pulpitum → plataforma • comèdia: constituïa una dura crítica
a imitació
(zona del l’escenari) gular i allargada on elevada damunt la qual hi de la societat d’aquell moment.
dels teatres
actuaven els actors, havia el proscaenium. • mim: l’espectacle preferit dels romans.
grecs)
és a dir, escenari frons scaenae →paret Els actors gesticulaven sense màscara.
pròpiament dit. del darrere que feia de • pantomima: un sol actor feia tots els
decorat. papers.
aulaeum→teló que • drama satíric: peça curta de caire
baixava quan començava humorístic que es feia després d’una
la repre-sentació. tragèdia.
- Públic: tota la població llevat els
postcaenium → lloc on els actors es vestien i desvestien.
esclaus. Era molt exigent.
subscaenium → lloc on es guardava la maquinària.

apodyterium → vestidor. Hi havia el capsarius (vigilant dels calaixos de roba Eren un centre de vida social, d’higiene - Termes - Caldes de
si altres objectes personals). i esport. de Caracalla, Montbui
tepidarium → sala de pas, amb temperatura tèbia, que preparava els banyistes - Eren propietat de l’estat, i el preu grans - Caldes de
per al canvi de temperatura de les dues sales restants. d’entrada era mòdic. i sumptuoses Malavella
frigidarium → sala de bany fred. - Obertes tota la tarda. - Ilerda
caldarium → sala de bany calent. - Les que no disposaven d’espais separats - Sant Boi de
laconicum (o sudatorium) → habitació amb alta temperatura per fer suar el cos; es podia tenien uns horaris diferents per a homes Llobregat
Termes
regular la temperatura amb una obertura que hi havia al sostre. i dones. - Badalona
(grans
- S’hi feien servir pomades, raspadors - Mèrida
edificis
hypocaustum → gran forn de carbó o llenya, escampat per sota del paviment (strigiles), sosa (sabó d’abans), draps... - Segòbriga
mitjançant pilars, emprat per a escalfar l’aire i l’aigua.
unctorium → sala de massatges.
popinae → locals on es venien begudes i menjars.
palaestra → pati porticat per fer exercici.
altres → jardins per passejar, biblioteca, sala de reunions, latrines
públiques...
Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

323
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

4 Recursos digitals

Pàgina del
llibre

Empúries
Descripció: Imatges de les restes romanes d’Empúries. 253
Finalitat: Complementar amb imatges el treball de la ciutat d’Empúries.

Empúries. Museu d’Arqueologia de Catalunya

Descripció: Web del museu. 253
Finalitat: Proporcionar fonts d’informació addicional per al treball d’Empúries.

Repassa la unitat 5. Roma, una civilització urbana

Descripció: Resum de la unitat. 255
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

324
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. L’edificació de muralles es va activar: 8. En temps de Trajà es va construir sobre el riu Tajo:

a al segle III aC. a el pont d’Alconétar.
b en època d’Octavi August. b el pont Aelius.
c en època de Juli Cèsar. c el pont Milvi.
d al segle III dC. d el pont d’Alcántara.

2. Era una gran plaça porticada situada en l’encreua- 9. La raeda, l’essedum i el cisium eren:
ment del cardo maximus i el decumanus: a vehicles pesants.
a l’àgora. b vehicles per treballar la terra.
b l’amfiteatre. c vehicles lleugers.
c el fòrum. d vehicles de guerra.
d la basílica
10. Els habitants que, dins de la tipologia de ciutats
3. Era un edifici on es comerciava, es feien reunions romanes, tenien menys drets eren els de:
polítiques i se celebraven judicis: a ciutadania peregrina.
a la basílica. b ciutadania llatina.
b l’arc de triomf. c ciutadania romana.
c el decumanus. d ciutats estipendiàries.
d les termes.
11. Els habitants dels municipis:
4. El carrer que en una ciutat romana anava de nord a no podien participar en l’exèrcit.
a sud es deia: b havien de pagar impostos i servir a l’exèrcit.
a fòrum. c no podien tenir esclaus.
b cardo maximus. d no es podien casar amb persones de ciutadania
c decumanus. llatina.
d via glarea strata.
12. Un municipi es creava:
5. Al fòrum de Roma va arribar a haver-hi: a ex novo.
a quatre grans basíliques. b a partir de l’evolució d’una colònia romana.
b dues grans basíliques. c amb els veterans que Roma deixava als
c dues basíliques grans i una de petita. territoris conquerits.
d no hi havia basíliques al fòrum. d sobre una població ja existent abans de
l’arribada dels romans.
6. El primer aqüeducte de la ciutat de Roma va ser el:
a d’Aqua Appia. 13. El govern d’una ciutat romana anava a càrrec de:
b d’Aqua Vetus. a la cúria o senat local.
c d’Aqua Virgo. b l’emperador.
d d’Aqua Marcia. c els pretors.
d els qüestors.
7. La via Àpia es va començar a construir el 312 aC,
sota el mandat del censor:
a Lucius Papirius Mugillanus.
b Lucius Papirius Cursor.
c Api Claudi el Cec.
d Publius Decius Mus.

325
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

14. L’Edicte de (73 o 74 dC), segons el qual totes les 18. La quantitat de metall noble de les monedes es va
ciutats d’Hispània que encara es regissin per nor- reduir sobretot a partir:
mes preromanes (ciutadania peregrina) passaven a del segle VII aC.
a convertir-se en municipis de dret llatí, va ser pro- b del segle III dC.
mulgat per: c del segle II aC.
a VespasIà. d del segle I dC.
b Tit.
c Marc Aureli. 19. Les vies locals, finançades pels consells municipals,
d Còmode. rebien el nom de:
a viae publicae.
15. Els publicans: b viae privatae.
a eren membres d’una cúria o senat local. c viae vicinales.
b controlaven l’exèrcit. d viae militares.
c recaptaven impostos en nom de l’estat.
d dirigien els cultes públics en nom de l’estat. 20. Una persona amb ciutadania llatina:
a no es podia casar amb una altra de la mateixa
16. Còrduba, Cartago Nova i Tàrraco van ser: ciutadania.
a municipis. b podia votar en les assemblees populars.
b colònies. c podia exercir càrrecs a Roma.
c ciutats deditícies. d no podia apel·lar a les assemblees del poble.
d ciutats estipendiàries.

17. En època d’August el sistema monetari es basava

en una petita moneda de plata anomenada:
a denari.
b as.
c dupondi.
d sesterci.

326
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana

6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat

Pàgina 245
DOC 1. Resposta personal.

Pàgina 246
DOC 1.
A qui o què deu el Principals ciutats Fet històric que s’hi
Quan es va construir D’on a on anava
nom que enllaçava relaciona
Té origen prehistòric, Se la coneix amb D’Augusta Emrita a Capera, Salmantica, Conquesta de la
encara que rep el el nom de Via de la Asturica Augusta. Ocelum Durii Hispània occidental.
gran impuls al segle Plata per deformació
I aC. del terme andalusí
via Lata
al-Balat, que vol dir
‘via empedrada’. En
època romana es
deia Via Lata.
Sobretot, als segles I A l’emperador Octavi De Cadis a La Hispalis, Cartago, Control de la
via Augusta
aC – I dC. August. Jonquera. Dertosa, Gerunda Hispània Citerior.
148 aC. A la gens Postumia, D’Aquileia a Gènova. Ariminum, Placentia. Consolidació dels
una de les més lligams amb la Gàl·lia
via Postúmia
importants de la Cisalpina.
Roma republicana.
Segle III aC. Al cònsol Gai Aureli De Roma a Pisa. Populonium, Ad Va servir per
Cotta. Herculem, Cerveteri, sotmetre
via Aurèlia
Papiriana. definitivament
Etrúria.
Segle III aC. A Gai Flamini Nepot. De Roma a Rímini. Narnia, Spoletum, Es va construir
via Flamínia Fulginium, Fanum després de sotmetre
Fortunae. la regió dels lígurs.
312 aC. Al censor Api Claudi De Roma a Tarracina, Fundi, Va facilitar la
via Àpia el Cec. Brundísium. Càpua. conquesta de la Itàlia
meridional.
132 aC. Al cònsol Publi Popili De Càpua a Reggio Nuceria, Moranum, Va permetre el
Lenes. Calàbria. Cosentia, Valentia. control de Roma
via Popília
sobre la part més
meridional d’Itàlia.
146 aC. A Gai Egnaci, D’Apol·lònia a Heraclea, Edessa, Era important per al
via Egnàtia procònsol de Constantinoble. Philippi, Traianòpolis. control del nord de
Macedònia. Grècia.

Rutes marítimes: Ostia, Tarent, Atenes, Efès, Cartago, Pàgina 249

Tàrraco, etc.
DOC 2. Hi havia ponts de fusta o ponts de fusta amb
pilars de pedra. Sovint els aqüeductes també es
podien fer servir com a pont. Igualment, es podien
fer estructures ad hoc per travessar els rius, com per
exemple ajuntar barques o troncs formant un passadís.
1. La colònia és Emerita Augusta. La ciutat no romana
és Ullastret. La colònia presenta l’estructura típica
d’una ciutat romana: dues vies principals (cardo
i decumanus), el fòrum al mig, els edificis propis
de la ciutat romana (amfiteatre, teatre, circ, etc.).
Tots aquests elements no estan presents a la ciutat
preromana.

DOC 3. Plini creu que la velocitat dels vaixells és molt
ràpida. Actualment, aquests trajectes es podrien fer,
en general, en un dia, de manera que la velocitat per
mar s’ha multiplicat sis o set vegades.
DOC 4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: lectica,
carpentum, plaustrum, cisium.
Pàgina 250
DOC 1. Activitat en grup.
DOC 2. A més de ser un instrument d’intercanvi
econòmic, la moneda tenia una finalitat propagandística
i de cohesió social, ja que era utilitzada per tots els
habitants de l’Imperi romà. Per això es feia servir també

327
 Unitat 5 · Roma, una civilització urbana
com a mitjà per difondre la imatge de l’emperador o
de valors que s’associaven amb Roma.
Dos modis valen 24 asos, o 6 sestercis. Dos dupondis
són un sesterci, que sumats als 5 sestercis que tenim,
fan sis sestercis. Per tant, sí que podem comprar dos
modis de blat.
DOC 3. Dependrà del moment, però pot estar sobre
el 2 % o 2,5 %; en tot cas, un interès bastant inferior al
dels romans.
DOC 4. Sobretot es necessitaven molts diners per
defensar les fronteres de l’Imperi, ja que estava sotmès
a constant incursions bàrbares.
ARGUMENTA I DEBAT. Activitat en grup.
Pàgines 254 i 255
1. Construcció per abastir d’aigua les ciutats, amb
canalitzacions de desenes de quilòmetres: aqüeducte.
/ Construcció que envolta la ciutat amb l’objectiu de
defensar-la: muralles. / Espai en què es reunia el Senat:
cúria. / Monument format per un o tres arcs, erigit
per celebrar una victòria de l’exèrcit: arc de triomf. /
Centre social amb usos comercials, polítics o judicials:
basílica. / Monument commemoratiu d’un fet o d’un
personatge rellevant: columna.
2. S’hi descriu la basílica.
3. a Els alumnes han de situar les activitats als diferents
indrets del mapa, que ja estan marcats. La imatge que
dona el text sobre el fòrum és que es tracta d’un lloc
molt animat i divers que concentra gairebé totes les
activitats públiques de la ciutat.
4. A la primera inscripció apareixen els duumvirs i a
328
la segona, els sevirs. Els duumvirs eren els presidents
d’una cúria o consell municipal. Era un càrrec per
elecció, i, tal com indica el nom, l’exercien dues
persones a la vegada, que prenien les decisions per
consens. Quan els duumvirs acabaven les seves
funcions (que duraven un any) esdevenien membres
vitalicis de la cúria. El sevirat augustal estava format
per un grup de sis afranquits, triats en funció de la
seva riquesa, i destinats a retre culte a l’emperador a
les províncies.
5. a Les professions més ben valorades són metge,
actor cèlebre de teatre o professor estatal. b El pot
comprar un metge, un actor famós, un professor
estatal, un actor còmic i alguns centurions. És un preu
molt barat, i més tractant-se d’una persona. c Hi ha
molta més diferència que actualment, ja que en el cas
de Roma el metge cobra 88 vegades més que l’artesà.
d El lloguer mitjà anual d’una casa és de 120.000 asos,
és a dir, 1.000 euros mensuals. És un lloguer bastant
car, tenint en compte els salaris que reflecteix la taula.
En relació amb l’actual, representa un esforç similar,
ja que actualment el pagament del lloguer també
constitueix una part molt important del sou.
6. 1d / 2b / 3 c / 4 a
7. Resposta personal.
6.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1d. 2c. 3a. 4b. 5a. 6a. 7c. 8d. 9c. 10a. 11b. 12d. 13a. 14a.
15c. 16b. 17a. 18b. 19c. 20d.
6 La societat

1 Les competències de la unitat 330

1.1 Competències bàsiques 330
2 Programació d’aula 331
3 Orientacions didàctiques 332
4 Recursos digitals 336
5 Test d’autoavaluació 337
6 Solucionari 339
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 339
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 340
 Unitat 6 · La societat

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

La societat CI: Inferir i interpretar informació d’una font audiovisual.

L’esclavitud CS: Reflexionar sobre l’esclavitud.

CR: Esbrinar informació sobre dos autors llatins i relacionar-la amb les seves opinions sobre
l’esclavitud.
CS: Reflexionar sobre el paper dels esclaus en la societat romana.
CR: Investigar sobre la tasca de determinats tipus d’esclaus.

La societat (II) CS: Reflexionar sobre el paper dels entreteniments de masses en una societat.
CI: Buscar i gestionar informació sobre els entreteniments de massess en el passat romà.

Els vestits CR: Buscar informació sobre les joies que duien les dones romanes.
CI: Gestionar i tractar la informació per presentar-la ordenada i coherent.
CM: Conèixer el paper de l’amoníac com a producte de neteja.
CP: Reflexionar sobre la pròpia identitat i la manera de vestir.
CS: Reflexionar sobre el vestit com una marca de jerarquia social.

Activitats finals CI: Inferir i interpretar informació d’un gràfic.

CS: Reconèixer les modes com un element present al llarg de la història.

330
 Unitat 6 · La societat

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Caracteritzar aspectes 1. Tipus d’habitatges 1,2 (pàg. 257) 4 CC

S2 de la vida quotidiana a 2. La domus Analitza i relaciona 5 CS
Roma: l’habitatge. (pàg. 259) Activitats: CI
Identificar les estances
L’esclavitud
d’una casa romana.
Valorar la vigència
d’usos i costums
romans en la societat
actual.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S3 Conèixer l’organització 3. La societat romana 1,2 (pàg. 261) 4 CC

S4 de la societat romana i 4. Els homes lliures Analitza i relaciona 5 CS
les característiques de (pàg. 262)
Ciutats romanes Activitats:
les diferents classes
d’Hispània: Les Argumenta i debat CI, CM
socials.
guerres celtiberes (pàg. 262)
Llegir i analitzar textos
Els vestits romans
de contingut històric

S5 Conèixer les ciutats Tàrraco 4

romanes d’Hispània 5
i els seus principals
8
monuments i restes
arqueològiques.

S6 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 4 CC

S7 coneixement sobre el 266 i 268 5 CS
món clàssic aplicant
7 CD
tècniques d’anàlisi i
fent comentaris de 8
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

331
332
- Tenien un sol pis.
- No hi havia finestres.
- La llum hi entrava per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa, i al seu voltant es trobaven les altres habitacions.
- La primitiva casa romana consistia en un sola sala (atrium) envoltada d’habitacions, amb un petit jardí. Després, per influència grega, es va anar
ampliant i enriquint.
característiques
1) ianua→ porta de
entrada, que no donava
directament al carrer, sinó
que es tro-bava al mig d’un
passadís.
2) atrium → centre de
domus
la casa romana, de forma
rectan-gular.
parts
(casa unifamiliar de gent benestant)
3) peristyl(i)um → jardí
interior, d’imitació grega,
envoltat per un pòrtic amb
colum-nes. Pertot arreu hi
havia petites obres d’art.
4) hortus → jardí exterior.
vestibulum → nom d’aquest passadís abans d’arribar a la porta.
Tipus d’habitatges
Unitat 6 · La societat
fauces → nom d’aquest passadís després de la porta.
cella ostiarii → habitació de l’esclau que feia de porter.
posticum → entrada secundària.
sales que tenien accés al carrer i que el propietari de la casa llogava com a botigues,
tabernae →
tallers artesanals, etc. Tenien unes golfes (pergula) que servien de dormitori al botiguer.
compluvium → obertura al mig del sostre per on entraven l’aire, la llum i l’aigua de la pluja.
impluvium petita piscina on l’aigua de la pluja queia i anava a parar a una petita cisterna subterrània.
3 Orientacions didàctiques
cubicula → habitacions per dormir, petites i austeres, sense finestres.
lararium → capella dedicada als lars, els déus protectors de la família i la llar.
tablinum → gran habitació que el paterfamilias feia servir de despatx. Donava a l’atri i al peristil.
alae → dos recintes oberts als dos costats de l’atri, d’ús desconegut.
sala destinada als àpats, amb tres llits adossats, un a cada paret, i amb una taula al mig,
triclinium →
on els esclaus deixaven els plats de menjar.
andron → passadís que comunicava l’atri i el peristil.
piscina → estanyol que hi havia al bell mig.
cubicula → dormitoris.
oeci → sales de recepció i de reunió del patró amb els seus clients.
d’habitatge. Podem passar als alumnes aquest esquema resum sobre l’habitatge a Roma:
exedrae → sales d’estar, amb forma semicircular, sense porta i amb un banc al voltant.
culina → sala petita amb un fogó. Al costat hi havia els lavabos i el bany.
lavatrina → bany amb aigua calenta.
Repassarem els continguts que es presenten en el tema en relació amb la casa romana i els diferents tipus
 - Hi vivien la major part dels ciutadans.
- Podien tenir 3 o 4 pisos, comunicats per unes llargues escales.
insulae
- Hi havia balcons i finestres exteriors.
(blocs de petits pisos
- Les habitacions no tenien un ús determinat, de manera que cada llogater les utilitzava a la seva conveniència.
de lloguer)
- Es construïen amb fusta, de manera que el perill d’incendi o d’esfondrament era molt gran.
- No hi havia aigua corrent i es feien servir latrines comunitàries.

- Hi havia dos corrals, un exterior i l’altre interior, i en cada un d’ells un abeurador (piscina).
rustica → part en la qual hi
- Al voltant d’aquest últim hi havia les habitacions dels esclaus, una cuina, un menjador, un lavabo,
havia una granja dedicada
estables, galliners, graners, magatzems de fruita, sala per premsar el vi, etc.
villa als treballs del camp i les
- Els magatzems que podien comportar perill d’incendi es construïen en un edifici a part.
(casa de camp dels dependències dels treballadors.
- Al costat hi havia l’era.
més rics, situada
a una zona amb - S’hi entrava per peristil.
bon clima i bones - Tenia moltes finestres per poder gaudir de l’aire i del paisatge.
vistes; hi tenia dues urbana → part en la qual - Hi havia diversos triclinis, que es feien servir segons l’ocasió o l’estació de l’any.
parts, de vegades residia el senyor i la seva - Els dormitoris podien estar agrupats en un edifici separat per jardins i comunicats per galeries
independents) família, i on es retiraven a cobertes (cryptoporticus).
descansar. - Hi havia sales d’estudi, com la bibliotheca.
- Les sales de bany tenien totes les comoditats de les termes públiques.
- Hi havia piscina per poder nedar a l’aire lliure.

- mosaics (opus musivum) → fets amb tesselae (petites pedres).

- pintures al fresc → decoraven les parets interiors. Representaven paisatges, escenes mitològiques...

lectus cubicularis → el de dormir.

lecti (llits) lectus lucubratorius → el de llegir o estudiar.
lectus triclinaris → el de menjar.

decoració i mobiliari
- mobiliari subsellium → tamboret.
(supellex) sedes (seients) sella → cadira amb braços sense respatller.
cathedra → cadira amb braços i respatller.

mensae → per posar els plats.

arcae → caixa de cabals baixa i pesada.

candeles i llànties.
Unitat 6 · La societat

333
 La societat romana
Repassarem les explicacions sobre la societat
romana i farem les activitats corresponents.
Podem completar indicant quins eren els drets que
comportava la condició de ciutadà, que eren:
Drets polítics
• Ius suffragii: dret de sufragi actiu, és a dir, dret a
emetre el seu vot en qüestions relatives a l’Estat.
• Ius honorum: dret a ser elegit per ocupar càrrecs
públics.
• Ius provocationis ad populum: dret d’apel·lar, davant
l’assemblea del poble, contra la sentència d’assots o
mort dictada per un magistrat.
Drets civils
• Connubium: dret a contreure matrimoni vàlid segons
les lleis romanes.
• Ius commercii: dret a la propietat i al comerç.
• Ius (legis) actionis: possibilitat de fer valer els seus
drets davant la llei.
Aquests es podien adquirir per naixement, per
manumissió, per llei o per concessió especial de l’Estat;
així mateix, poden perdre totalment o parcialment.
DOCUMENTS
L’esclavitud
En aquest apartat dedicarem molta atenció als esclaus,
que és una de les qüestions de les quals es parla més
quan es fa referència a Roma. Cal que quedin clares
aquestes qüestions:
• La majoria d’esclaus eren captius o bé fills d’esclaus.
Les persones que formaven part del botí de guerra,
sobretot dones i nens, després eren convertides
en esclaus. Els esclaus nascuts a les cases eren els
fills de les esclaves. Tots eren de condició servil,
independentment de qui fos el pare (sovint l’amo de
la casa). El motiu que molts dels esclaus fossin fills
naturals de ciutadans romans probablement explica
la freqüència de la manumissió i que els lliberts d’un
ciutadà rebessin la ciutadania romana. Els esclaus
disposaven d’un fons de diners (peculium) amb el
qual podien fer front a pagaments.
• Els ciutadans romans no podien ser fets esclaus a
Roma. La llei sobre deutes establia que si aquest
no era saldat en el termini previst un cop dictada
la sentència en contra del deutor, el creditor tenia
dret a vendre’l com a esclau però en terres estranyes
(més enllà del Tiber). I la venda com a esclau dels
deutors sempre és una alternativa a la pena de
mort en cas d’impagament. De tota manera, són
casos que probablement no s’executaven amb gaire
contundència, perquè davant d’aquests fets més
aviat el que s’imposava era un pacte entre les dues
parts, que acabava amb un contracte de servitud.
334
Sobre els esclaus, serà molt interessant consultar
aquesta pàgina d’ampliació:
http://mural.uv.es/juasajua/esclavitud.htm
Comentarem les imatges que hi ha al llarg de l’apartat
i farem les activitats corresponents. Ens detindrem
especialment en els textos i en les fotografies de les
activitats. Podem buscar més imatges de les diverses
qüestions estudiades.
La vestimenta romana
Resumirem el contingut d’aquest apartat amb les
idees bàsiques següents:
• El tipus de vestit més habitual era la toga, una peça
de roba de llana blanca. Hi havia moltes diferències
de color i composició segons que es tractés d’un
home, d’una dona o d’un infant, com també l’edat o
la funció social que desenvolupava cadascú, però en
general la forma de la peça era igual per a tothom.
• Els magistrats portaven la toga praetexta, una toga
engalanada amb una banda de color porpra, la
mateixa que portaven els nens fins als setze anys.
A partir d’aquesta edat se’ls donava la toga viril
mitjançant una cerimònia que assenyalava el seu pas
a l’edat adulta i a la categoria de ciutadà.
• n el cas de la mort d’un familiar, s’acostumava a tenyir
la tela amb un color fosc, sobretot el negre. També
hi havia la toga picta, la que portaven els generals
victoriosos quan tornaven a Roma a celebrar els
seus triomfs. Es tractava d’una toga bordada de
color porpra, un color que donava prestigi a qui la
portava.
• A banda, hi havia la túnica, una vestimenta més
utilitzada que la toga en el dia a dia a causa de la
seva comoditat. La túnica era només una peça de
roba amb un forat al mig pel cap, mànigues fins el
colze i un cinturó que l’ajustava al cos. La decoració
acostumava ser llisa, però també eren molt comunes
les franges. Així, els senadors portaven túniques
amb bandes púrpures per distingir el seu rang.
• La vestimenta femenina presenta moltes variacions
al llarg de l’Imperi Romà. Durant la República
només les dones i les cortesanes porten la toga.
Pel contrari, les matrones fan servir un mantell
anomenat palla que es col·locava sobre la túnica.
La palla era de grans dimensions, podia cobrir tot el
cos fins els genolls i hi havia el costum de cobrir el
cap amb aquesta roba. Al contrari que en els homes,
la indumentària femenina era molt rica en formes,
brodats, teles i colors, amb modes que imposaven
un o un altre estil. A finals de la República, la túnica
femenina es més gran que la masculina i és coneguda
amb el nom de stola. Les dones, a més, enriquien la
 seva indumentària amb joies, ornaments i pentinats
dictats per les modes.
• Per subjectar totes aquestes peces de roba, en molt
casos llargues, pesades i voluminoses que queien
en grans plecs sobre el cos, els romans feien servir
fíbules i agulles de pit per mantenir en ordre els seus
vestits i evitar que es moguessin en caminar. Solien
cobrir el cap amb els mateixos plecs de la roba o
amb barrets o caputxes. El calçat era molt senzill:
la major part de la població portava unes sandàlies
que agafades al turmell per unes fines corretges de
tela o cuir.
• Els homes acostumaven a portar els cabells
molt curts i fins i tot afaitats del tot, com
també sense barba. El pentinat de les dones
va evolucionar des d’un senzill recollit fins a
elaborades formes amb rínxols, rulls i trenes.
335
 Unitat 6 · La societat

4 Recursos digitals
Pàgina
del llibre
Les «insulae»
Descripció: Fragment de documental sense locució que mostra com es va anar
257
modificant la disposició i l’estructura de les insulae a les ciutats.
Finalitat: Aportar informació addicional per resoldre una activitat.
«Domus» romana
Descripció: Recreació d’una domus per mostrar-ne els diversos espais i estances. 257
Finalitat: Resoldre una activitat.
Tàrraco
Descripció: Imatges de les restes romanes de Tarragona. 265
Finalitat: Complementar amb imatges el treball de la ciutat de Tàrraco.
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Descripció: Web del museu. 265
Finalitat: Proporcionar fonts d’informació addicional per al treball de Tarragona.
Repassa la unitat 6. La societat
Descripció: Resum de la unitat. 267
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

336
 Unitat 6 · La societat

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. L’edificació similar als nostres blocs de pisos, for- 7. Els esclaus:

mada per un seguit d’apartaments de lloguer, es a no es podien casar legalment, encara que podien
deia: establir una unió de fet (contubernium).
a insula. b no podien tenir relacions sexuals.
b villa. c no podien tenir fills.
c domus. d adquirien la pàtria potestat sobre els fills que
d aedes. poguessin tenir.

2. L’emperador que va limitar l’altura de les insulae a 8. L’acte en el qual un esclau reclamava la seva lliber-
21 metres va ser: tat davant un magistrat, el qual l’hi atorgava si el
a August. seu amo no s’hi oposava, es deia:
b Tit. a manumissio censu.
c Claudi. b manumissio testament.
d Neró. c manumissio vindicta.
d manumissio per epistulam.
3. L’equivalent de la domus al camp es deia:
a insula. 9. Els lliberts eren:
b aedes. a esclaus manumesos.
c villa. b esclaus nascuts en el si familiar.
d cubiculum. c esclaus de primera generació.
d fills d’esclaus.
4. El compluvium i el’impluvium se situaven al:
a tablinum. 10. Els fills d’un llibert:
b peristylium. a tenien la ciutadania limitada.
c vestibulum. b no tenien dret de ciutadania.
d atrium. c gaudien de la plena ciutadania.
d no es podien casar amb un ciutadà romà.
5. Les tabernae, situades al costat de l’atrium, sovint
eren llogades com a: 11. Els esclaus domèstics:
a habitatges. a vivien al camp.
b termes. b vivien en una casa diferent de la del senyor.
c biblioteques. c vivien a la casa familiar.
d botigues, tallers o magatzems. d no podien viure amb la seva família.

6. Entorn del peristil hi havia sobretot: 12. El dret a ocupar un càrrec públic (ius honorum)
a latrinae. corresponia:
b cubicula. a als magistrats.
c triclinia. b als lliberts.
d tabernae. c als ciutadans.
d als peregrins.

337
 Unitat 6 · La societat

13. La ciutadania s’a quiria: 17. Els homes lliures que assumien el patrocini d’un
a per naixement (si s’era fill de ciutadà o de llibert) patró de rang socioeconòmic superior es deien:
o bé si es concedia expressament. a esclaus.
b per manumissió. b magistrats.
c per decisió de l’emperador. c clients.
d per naixement d’un ciutadà de dret romà o llatí. d lliberts.

14. Els patricis eren: 18. A Roma, les dones generalment es casaven:
a membres del Senat. a entre els 13 i els 17 anys.
b descendents de les cent primeres famílies que b entre els 10 i els 13 anys.
es van instal·lar a Roma. c als 16 anys.
c ciutadans sense dret a vot. d entre els 15 i els 25 anys.
d ciutadans dedicats a activitats comercials, com
els cavallers. 19. La peça de roba que arribava fins als talons i se
subjectava al voltant dels malucs amb un cordó i
15. L’orde senatorial: amb un cinturó sota el pit es deia:
a agrupava els ciutadans que es dedicaven a a palla.
activitats comercials. b paludamentum.
b reunia els que es consideraven descendents de c estola.
Ròmul. d fascia pectoralis.
c incloïa patricis i plebeus.
d agrupava els ciutadans que tenien més d’un 20. A les fullonicae (tintoreries i bugaderies) es podia
milió de sestercis. rentar la roba:
a amb orina.
16. L’orde eqüestre: b amb quitrà.
a va ser creat per Ròmul. c amb vi.
b estava format per antics magistrats. d amb aiguarràs.
c estava format per la burgesia dedicada a les
activitats econòmiques i judicials.
d no podia incloure lliberts.

338

6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
1. S’hi reflecteixen dos problemes: els incendis i els
ensorraments, a causa de la construcció deficient.
Entre les solucions, es mostren la millora de les
tècniques constructives i la millora de l’urbanisme,
com per exemple eixamplant les places.
2. Vestibulum i fauces (0:15); atrium (0:18); escala
(0:22); lararium (0:35); tablinum (0:53); peristylum
(0:59); triclinium (1:22) i latrina (1:53). Conservem més
domus que insulae sobretot perquè les domus estaven
més ben construïdes i s’edificaven amb materials
millors. Per tant, sí: la qualitat hi té a veure.
Pàgina 259
DOC 1. El text de Varró tracta els esclaus com a simples
mitjans de producció, sense cap consideració humana.
En canvi, el de Plini el Jove mostra humanitat a l’hora
de tractar-los. Varró va viure al segle I aC, mentre que
Plini el Jove va viure al segle I dC. La seva concepció
és, doncs, més moderna, i demostra una evolució
significativa. Resposta personal.
DOC 2. L’esclau del text procedia de l’Àsia. Va arribar
a Roma de jove. Els lliberts molt sovint es dedicaven a
tasques empresarials, ja que tenien els coneixements
necessaris en els diversos àmbits de les activitats
econòmiques a què s’havien dedicat com a esclaus i
ara a més, en tant que lliberts, posseïen la capacitat
jurídica per dedicar-s’hi.
DOC 3. Esclaus privats: ornatrix: feia de perruquera;
cubicularius: s’ocupava de les cambres de dormir o
estar; paedagogus: acompanyava el nen a l’escola;
nutrix: era una dida; cellarius: s’encarregava dels vins;
ostiarius: feia de porter; topiarius: feia de jardiner;
pedisequus: esclau que acompanyava l’amo a peu.
Esclaus públics: Gairebé cap activitat econòmica es
podia fer sense el concurs dels esclaus, ja que les
activitats que eren exclusivament d’homes lliures eren
les relacionades amb la política o el món de la gestió
pública. Per tant, Roma era una economia esclavista,
perquè els esclaus eren a la base de qualsevol activitat
econòmica.
Pàgina 261
1. De dalt a baix la piràmide s’ha de completar així:
emperador, patricis, plebeus, lliberts, estrangers,
esclaus.
Unitat 6 · La societat
2. Aquesta frase va ser creada al segle II pel poeta
Juvenal i la trobem a la seva Sàtira X. Originàriament
descrivia el costum dels emperadors romans de regalar
blat i entrades per al circ (curses de carros i altres) amb
l’objectiu de mantenir el poble distret de la política. La
frase que «la immensa majoria de la població de Roma
s’acontentava amb el panem i circenses» vol dir que
la majoria de la població romana no tenia cap altra
preocupació que la subsistència i la distracció.
Pàgina 262
DOC 1 i 3. Resposta personal.
DOC 2. L’amoníac es fa servir principalment com a
fertilitzant, com a netejador o com agent antimicrobià.
DOC 3. La paenula és un tipus de capa que es va
utilitzar en el món romà a partir del segle IV aC. Es
tractava d’una peça de llana basta de forma oval amb
caputxa. Va ser introduïda a Roma per influència
etrusca i es va convertir en la capa típica de les classes
populars i dels esclaus.
ARGUMENTA I DEBAT. Activitat col·lectiva.
Pàgina 266 i 267
1. 1-vestibulum / 2-atrium / 3-compluvium / 4-cubicula
/ 5-tablinum / 6-tabernae / 7-peristylum.
2. a Vivien en unes condicions pèssimes, fins i tot
encadenats. Aquestes condicions tan dolentes no eren
habituals. b Són esclaus de camp, i fan alguna activitat
relacionada amb la mineria o les feines agrícoles. c
Es parla de grillons, que només es posaven en casos
excepcionals. De vegades els grillons es posaven a la
nit, per tal que els esclaus no fugissin quan hi havia
menys vigilància.
3. D’esquerra a dreta les classes són: plebeu, senador
i orde eqüestre.
Els patricis eren els descendents de les cent primeres
famílies que es van instal·lar a Roma. Es consideraven,
doncs, descendents d’un avantpassat gloriós (pater)
que tenien més o menys divinitzat. Tots els descendents
d’un mateix pater formaven una gens: prenien el
mateix cognom, celebraven el mateix culte i vestien
amb túnica i toga. Els plebeus originàriament eren
llatins que havien estat vençuts i deportats al territori
de Roma per conrear-ne les terres. No tenien accés
a les assemblees populars ni als col·legis sacerdotals;
no tenien drets, ni cultes familiars, ni família legal. Es
vestien amb una túnica de color fosc. La separació
entre patricis i plebeus es garantia amb la prohibició
que es casessin entre ells. Posteriorment, i després de
moltes lluites, els patricis van concedir certs dretsals
339
 Unitat 6 · La societat

plebeus, com el dret de casar-se amb patricis, el dret 6.2 Solucionari del test
de votar a les assemblees o el dret que un dels dos
cònsols fos plebeu.
d’autoavaluació

4 La majoria de cases tenien un o dos esclaus. Segons 1a. 2a. 3c. 4d. 5d. 6b. 7a. 8c. 9a. 10c. 11c. 12c. 13a. 14b.
aquest gràfic, el nombre màxim d’esclaus d’una casa 15d. 16c. 17c. 18a. 19c. 20a
és de 13. No hi ha cap casa sense esclau.

5. a La primera dona era una esclava, fins que es va

casar amb el seu marit, que li va concedir la llibertat
i va esdevenir lliberta. b Codre, per la descripció que
se’n fa al text, és un plebeu pobre. El que observa
Juvenal és que la mateixa desgràcia si s’abat sobre
un plebeu passa desapercebuda i, en canvi, si li passa
a un patrici, ni que sigui per hipocresia, origina la
compassió de tothom.

6. El flagrum servia per fuetejar. Els grillons per tenir

immobilitzats els esclaus. El collaret per identificar els
esclaus.

7. A-2 Època imperial / B-1 República / D-3 Època

flàvia / C-4 Època dels Severs.

340
7 L’oci

1 Les competències de la unitat 342

1.1 Competències bàsiques 342
2 Programació d’aula 343
3 Orientacions didàctiques 344
4 Recursos digitals 346
5 Test d’autoavaluació 347
6 Solucionari 349
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 349
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 351
 Unitat 7 · L’oci

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

L’oci CL: Escriure un text descriptiu a partir d’una infografia.

CI: Extreure i analitzar informació d’una font audiovisual.

Els espectacles CL: Escriure un text descriptiu a partir d’unes imatges.

CS: Reflexionar sobre la crueltat usada com a entreteniment.

El teatre CM: Calcular la quantitat d’espectadors de certs espectacle i treure’n conclusions.

CL: Escriure un text descriptiu a partir d’una infografia.

Les termes CM: Investigar i explicar el funcionament de l’hipocaust.

Activitats CI: Gestionar i organitzar informació provinent d’un text de font directa i d’una infografía per
finals exposar-la en un discurs coherent i ordenat.
CS: Reflexionar sobre l’estratificació social i els privilegis o greuges que duu associats.

342
 Unitat 7 · L’oci

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Caracteritzar alguns 1. Els jocs 1, 2, 3 (pàg. 268) 4 CC

S2 aspectes de la vida Analitza i relaciona 5 CS
quotidiana a Roma. (pàg. 271)
S3 Els espectacles Activitats: CL,
Valorar la vigència CI
d’usos i costums
romans en la societat
actual.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S4 Reconèixer i valorar El teatre 1, 2 (pàg. 273) 4 CC

alguns exemples de la Analitza i relaciona 5 CS
2. L’odèon
pervivència del llegat (pàg. 274)
Les termes Activitats: CM,
clàssic en el passat i
CL
en el present.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S5 Conèixer les ciutats Ilerda 4

romanes d’Hispània 5
i els seus principals 8
monuments i restes
arqueològiques.

S6 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 4 CC

S7 coneixement sobre el 278 i 279 5 CS
món clàssic aplicant 7 CD
tècniques d’anàlisi i
8 CI
fent comentaris de
textos. CL
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

343
 Unitat 7 · L’oci
3 Orientacions didàctiques
Els jocs
Treballarem els jocs seguint la pauta que ens
proporciona el llibre de text. Ampliarem el que s’hi
diu presentant els tipus de gladiadors i demanant als
alumnes que busquin una imatge de cadascun d’ells a
internet:
• Andabatae: es reconeixien pel seu casc sense
obertures per als ulls.
• Essedarii o equites: anaven a cavall o amb carrossa
(aurigues). Solien lluitar entre ells. Molts queien del
cavall i acabavan lluitant a peu.
• Hoplomachi: eren coneguts com «els altres
samnis»; portaven tires de cuir a moltes parts del
cos (turmells, canells, genolls), no portaven túnica
com els altres, sinó una mena de calçotets per tapar
les parts íntimes. Duien un escut gran i alt, un casc
amb visera i cimeres, cuirassa i protecció a la cama
esquerra.
· Mirmillones i galli: provinents la majoria de la Gàl·lia
es caracteritzaven perquè el seu casc duia el dibuix
d’un peix (en llatí, myrmo). La seva indumentària era
molt senzilla, gairebé sense protecció a les cames o
braços. Només duien un llarg escut rectangular. Les
seves armes eren de procedència gal·la. S’hi solien
unir aquells soldats enemics capturats pels romans
a les seves províncies.
• Retiarii: no portaven protecció ni a la cara ni al cap
i només duien una túnica amb un cinturó ample
de cuir, un trident, un punyal i un xarxa. Anaven
descalços.
• Laquearii: portaven xarxa, un trident llarg i un
punyal. No duien gaire roba. Solien lluitar contra els
secutors.
• Samnites: coneguts pels grans escuts ornamentats
que duien al pit, els samnis portaven un escut, casc
amb crestes i aletes, i es protegien la cama esquerra
protegida i el braç dret. Portaven una espada curta i
recta.
• Secutores: duien espasa, escut, casc amb visera
i una espasa. Tenien fama de ser molt valents i de
guanyar en moltes trobades gràcies a la seva agilitat
de moviments.
• Thraeces: portaven una espasa de tracis allargada,
un cinturó ample de cuir, un trident, sense casc al
cap. Tenien les cames protegides i duien un escut
quadrat acompanyat per un punyal. La seva espasa
era curta.
El teatre. L’odeó
Detectarem les característiques del teatre romà, tant
des del punt de vista arquitectònic com pel que fa
344
referència a l’organització de l’espectacle. Sobre
una imatge projectada, podem detectar-hi aquests
elements:
• Pòrtic darrere de l’escenari (porticus post scaenam),
pati amb columnes situat darrere de l’escenari.
• Escenari (scaena), en el qual actuen els actors.
• Front escènic (scenae frons), normalment compost
per a un doble ordre de columnes.
Seients més propers a l’escenari (proedria), espai
•
semicircular davant del front escènic.
• Orquestra, semicercle front a l’escenari al qual seien
les autoritats i l’alçava un altar en honor a déu Bacus.
• Aditus, passadissos laterals d’entrada a l’orquestra.
• Graderia (cavea), estructura semicircular amb
grades a la qual seien la resta d’espectadors, situats
segons el seu rang social. Les més baixes i properes
a l’escenari són la prima cavea i les més altes i
allunyades la summa cavea.
• Vomitoria, entrades a la graderia.
DOCUMENTS
Els espectacles
Analitzarem els diferents tipus d’espectacles que
interessaven els romans. Podem comentar algunes
curiositats sobre els gladiadors:
• Alguns emperadors baixaven a l’arena, com Caligula
i Còmode (s’afirma que aquest últim es va atribuir
més de 700 victòries, que li van proporcionar una
gran fortuna).
• Molts gladiadors deixaven testaments i disposicions,
perquè en cas de mort, els seus familiars o coneguts
poguessin beneficiar-se de les seves pertinences.
• Els seus elements d’entrenament eren armes de
fusta amb sobrepès, que contribuïen a enfortir els
músculs.
• L’origen dels gladiadors es troba a Etrúria, on es
feien lluites rituals en honor dels guerrers caiguts en
combat (rituals funeraris).
• Les dones pagaven sumes desorbitades per passar
la nit amb un gladiador o atleta musculós, i fins i tot
algunes posaven com a condició que no es rentessin
després de la lluita o la competició.
• Solien tenir nombroses fractures i ferides en els
combats però segons les restes òssies que s’han
estudiat, presentaven bones recuperacions, ja que
molts eren rics i podien recórrer als millors metges.
També rebien massatges i banys, com a part de la
seva cura.
• Els gladiadors tenien una dieta vegetariana alta en
proteïnes, ja que s’alimentaven bàsicament d’ordi
i altres llegums. D’aquesta manera aconseguien
una gran massa muscular, un escut natural que els
protegia contra ferides profundes produïdes durant
els combats.

• Un gladiador famós podia cobrar per un combat fins
a mil peces d’or. Un cas extraordinari va ser el del
gladiador Publi Ostori de Pompeia, home lliure que
va combatre i va vèncer en 51 combats.
Les termes
Repassarem les explicacions sobre les termes romanes,
i treballarem els documents que es proporcionen.
Recordarem que les termes no eren només llocs de
bany, sinó que també incloïen espais:
Unitat 7 · L’oci
• Per a ús privat: banys independents, sales de
massatge i perfums (unctorium) i sales de repòs.
• Per als plaers del bany en comú: grans sales de bany,
des del frigidarium, el tepidarium fins al caldarium.
• Per a l’esport: la piscina oberta, la natatio i la
palaestra.
• Per a les reunions socials: corredors i galeries, jardins
amb edificis annexos (nimfeus, pavellons i tabernae).
• Per a la cultura intel·lectual: biblioteques i sales de
conferències.
345
 Unitat 7 · L’oci

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

El circ
Descripció: Fragment de la pel·lícula Ben-Hur, de William Wyler (1959) que mostra el
268
desenvolupament de les curses.
Finalitat: Enriquir l’exposició dels fets històrics amb una recreació visual de com van ocórrer.

Ilerda
Descripció: Imatges de les restes romanes de Lleida. 277
Finalitat: Complementar amb imatges el treball de la ciutat d’Ilerda.

Museu virtual. Ilerda

Descripció: Web del museu. 277
Finalitat: Proporcionar fonts d’informació addicional per al treball d’Ilerda.

Gladiadors
Descripció: Fragment de la pel·lícula Gladiator, de Ridley Scott (2000). 279
Finalitat: Enriquir l’exposició dels fets històrics amb una recreació visual de com van ocórrer.

Repassa la unitat 7. L’oci

Descripció: Resum de la unitat. 279
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

346
 Unitat 7 · L’oci

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Els combats de gladiadors, caceres, naumàquies i 7. Els empresaris que s’encarregaven de seleccionar i
lluites d’atletes tenien lloc: preparar els gladiadors rebien el nom de:
a als teatres. a lanistes.
b als circs. b editores.
c als amfiteatres. c argentarii.
d als fòrums. d mercatores.

2. En un circ romà, el mur baix situat al centre de la 8. Els gladiadors que combatien amb casc amb cresta,
sorra i decorat amb obeliscos, estàtues de déus, escut gran i espasa eren els:
etc., es deia: a samnites.
a carceres. b mirmil·lons.
b podium. c secutores.
c spina. d tracis.
d meta.
9. Les curses de carros, conduïts per un auriga, tenien
3. La porta per la qual sortien del circ els guanyadors lloc al:
de la carrera rebia el nom de: a circ.
a porta triumphalis. b teatre.
b porta pompae. c odèon.
c porta libitinensis. d amfiteatre.
d porta sanavivaria.
10. Els gladiadors:
4. L’espectador entrava a l’amfiteatre amb: a podien ser esclaus o homes lliures.
a una moneda. b només podien ser homes lliures.
b un òbol. c mai eren esclaus.
c un carnet. d no podien aconseguir la llibertat amb el seu
d un bitllet. ofici.

5. Els espectacles de caceres representades en deco- 11. La façana monumental que acollia l’escenari en un
rats enormes (boscos, escenaris mitològics, etc.) teatre romà rebia el nom de:
rebien el nom de: a podium.
a naumachiae. b siparium.
b ludi scaenici. c cavea.
c ludi circenses. d frons scaenae.
d venationes.
12. L’espai semicircular on es podia desenvolupar part
6. En un espectacle romà, les famílies senatorials i d’una obra de teatre es deia:
l’emperador s’asseien: a orchestra.
a al podi. b frons scaenae.
b a l’atri. c cavea.
c a l’orchestra. d valva regia.
d a la spina.

347
 Unitat 7 · L’oci

13. Els ludi scaenici eren: 17. L’edifici cobert i més petit que el teatre, en el qual
a espectacles de circ. se solien fer representacions musicals, es deia:
b representacions teatrals que formaven part dels a odèon.
jocs públics. b teatre.
c carreres de carros al circ. c amfiteatre.
d competicions esportives amb gran presència d circ.
musical.
18. A les termes hi anaven:
14. Les obres de teatre romà: a només homes.
a tenien una gran presència del cor. b només homes lliures.
b sempre estaven ambientades a Roma. c homes, dones, nens i esclaus.
c solien tenir acompanyament musical, amb peces d només esclaus, perquè els homes lliures tenien
cantades i danses. banys a casa.
d mai incloïen monòlegs.
19. En unes termes, la sala petita amb banys d’aigua
15. La majoria d’actors a Roma: freda rebia el nom de:
a eren homes lliures. a caldarium.
b eren de procedència grega. b tepidarium.
c tenien una consideració social elevada. c apodyterium.
d eren esclaus o lliberts. d frigidarium.

16. La cavea d’un teatre romà es dividia en: 20. El rasclet corb de metall per gratar-se la pell i treu-
a dues seccions. re’n l’oli, la pols i la suor acumulada amb els exerci-
b quatre seccions. cis a la palestra rebia el nom de:
c tres seccions. a ungüentari.
d no es dividia en seccions. b estrígil.
c oscillum.
d lacrimatori.

348

6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 268
1. Circ: el circ romà té l’origen en els antics hipòdroms
grecs, el model dels quals va ser copiat pels reis
etruscos de Roma per proporcionar diversió al poble
en els dies sagrats. És un recinte allargat amb extrems
circulars, de graderies generalment de pedra. Al mig
hi havia la spina, un mur baix i aïllat coronat d’obeliscs,
estàtues i altres ornaments semblants. El cosztat sense
grades era l’entrada dels participants, anomenada
porta pompae, i el lloc de sortida, anomenat carceres.
Estava lleugerament inclinat per equilibrar la sortida
dels carros i ajustar les distàncies que havien de
recórrer. En una de les grades longitudinals hi havia la
llotja presidencial. A les grades semicirculars hi havia
els jutges. Finalment, a les façanes laterals s’obrien les
portes per a l’accés del públic a les grades (cavea).
L’estructura està feta de formigó i maçoneria. La spina
formava sobre l’arena dos carrers per on corrien les
quadrigues. A cada un dels extrems de la spina hi
havia un pilar cònic anomenat meta. Els comptadors
de voltes solien ser ous de pedra o estatuetes de
dofins. En el món de les curses hi havia diversos
equips de quadrigues, representats per diferents
colors, com ara el blau, vermell, verd i blanc; al seu
torn, aquests grups rebien el suport de poders polítics.
Amfiteatre: es feia servir per acollir espectacles i jocs.
Els més antics es van construir a Etrúria i Campània
i daten de finals del segle II aC. L’amfiteatre és una
construcció típicament romana, que no té precedents
ni a Grècia ni a l’Àsia Menor. A part de la seva funció, la
diferència més notòria entre un amfiteatre i un teatre
romà clàssic és que l’amfiteatre té forma circular o
ovalada, mentre que el teatre és semicircular. També
cal diferenciar l’amfiteatre del circ, que es feia servir
per a espectacles de curses i tenia forma el·líptica. La
graderia (cavea) es divideix en tres zones: la inferior
era per als senadors i alts càrrecs de l’administració
romana, la zona mitjana era per a la plebs i la superior,
per a les dones i els mancats de drets. L’amfiteatre
més conegut és el Colosseu de Roma, el nom del qual
era en realitat amfiteatre Flavi.
2. Sí, perquè les plantes són diferents: l’amfiteatre té
planta ovalada, mentre que el circ és allargat.
3. En el vídeo es veuen parts com l’arena, les metes,
la cavea amb el públic i la spina. També s’hi veu bé el
funcionament dels marcadors (dofins), el joc brut i el
comportament poc exemplar del públic.
Unitat 7 · L’oci
En les curses de carros hi competien quatre faccions:
els blancs, els blaus, els verds i els vermells. Els
aurigues buscaven entrar en contacte amb el carro
dels altres per desestabilitzar-los. L’editor dels jocs
donava el senyal d’inici i els carros havien de fer unes
voltes determinades al circ, fins que al final creuaven
una línia blanca traçada davant del pulvinar, on hi
havia els jutges. El guanyador s’adreçava al pulvinar
per saludar les autoritats i en rebia una palma o una
corona. Després, sortia del circ per la porta triumphalis.
Pàgina 271
DOC 1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: retiarius
(trident i xarxa), traci (escut petit i espasa), mirmil·ló
(casc amb cresta, escut gran i espasa), essedarius
(carro de combat), i eques (cavall i llança). Els retiarius
portaven una xarxa, amb la qual havien d’agafar el
seu rival, que remataven amb el trident; si tiraven
la xarxa i no l’encertaven, fugien i preparaven un
segon intent, mentre el seu adversari els seguia per
l’arena per matar-los abans. Els tracis i els mirmil·lons
s’enfrontaven els uns amb els altres, talment com
els secutors i els reciaris. De vegades el tracis també
s’enfrontaven amb els reciaris, encara que aquesta
lluita era menys comuna. Per la seva banda, els
mirmil·lons, que només portaven el braç dret protegit
i tenien poca visibilitat, eren considerats combatents
pesants pel gran escut que portaven. Els essedarius
combatien sobre carruatges, a l’estil del que es feia
a les províncies de la Gàl·lia i de Britània. Els eques,
que combatien a cavall, portaven un casc amb visera
tancada i els braços embolicats amb corretges;
com a arma ofensiva tenien l’spiculum i com a arma
defensiva, la parma.
DOC 2. Sèneca es queixa de la crueltat dels
espectacles, que s’exerceix contra éssers humans i
contra bèsties, com diu el text. El text ens parla de
diversos moments del dia: el matí, amb espectacles
de caceres (venationes); el migdia, amb les execucions
dels condemnats a mort i la tarda, amb combats de
gladiadors.
DOC 3. El mosaic es conserva al Museu Arqueològic
Nacional de Madrid i mostra un retiarius anomenat
Kalendio que lluita contra un secutor anomenat
Astyanax. A la imatge inferior, el secutor està cobert
amb la xarxa del retiarius, però no sembla estar
impedit. A la imatge superior, Kalendio està a terra,
ferit, i aixeca la daga per rendir-se. Els empleats de
l’arena esperen el que els digui l’editor, que no apareix
a la imatge. La inscripció a dalt mostra el signe de
«zero» i el nom de Kalendio, que implica que va ser
assassinat.
349
 Unitat 7 · L’oci
DOC 4. Són quantitats molt elevades, tal com es veu
comparant-les amb els sous d’altres professions. Això
indica un gran prestigi dels gladiadors d’elit.
Pàgina 273
DOC. 1. La comparació ens demostra que els
espectacles de gladiadors interessaven molt més que
els de teatre, ja que tant a Roma com a les províncies
el nombre d’espectadors de l’amfiteatre duplica o
triplica el d’assistents al teatre. Actualment, passa una
cosa semblant si comparem espectacles com el futbol
amb el teatre o els concerts de música clàssica.
2. Frons scaenae: paret gegantina que delimitava
l’escenari. De vegades estava tapada per una enorme
cortina (siparium) amb decorats. Proscaenium:
escenari. Postscaenium: cambres de dependències i
serveis. Orchestra: semicercle enfront de l’escena en
què seien les autoritats, actuava el cor i s’aixecava un
altar en honor a Dionís. Basilicae: torres de les quals
sortien els actors. Cavea: estructura semicircular en la
qual, segons el rang social, se situaven els espectadors;
al seu torn, se subdividia en ima cavea, media cavea i
summa cavea. Vomitoria: entrades amb volta per les
quals s’accedia a la cavea. Velum: tendal per protegir
el públic del sol. Igualment, al subsòl del teatre hi
havia les màquines o hyposcaenium. Contràriament
als grecs, que adossaven els teatres a la muntanya, els
romans preferien construir-los en terreny pla.
Pàgina 274
DOC 1 i 3. Les activitats que es feien a les termes
actualment es fan als gimnasos, a les piscines o,
secundàriament, a d’altres locals, com ara biblioteques
o restaurants.
DOC 3. Resposta personal.
DOC 2 i 3. L’Apoxiòmenos porta un estrígil. El «banyista
passiu» devia portar tovalloles, pàteres, i potser alguns
ungüentaris, necessaris per al bany i els massatges,
que és l’únic que l’interessa de les termes.
DOC 4. El terra es feia enlairat perquè hi passés l’aire
calent per sota. S’enlairava de 40 a 60 cm i l’aire calent
arribava a uns 40 ºC.
Pàgines 278 i 279
1 a Els ludi sovint eren pagats per emperadors o
magistrats per guanyar-se l’estima del poble. b Les
curses de carro anaven precedides de processons de
músics, sacerdots i imatges religioses. c En aquestes
curses, calia fer set voltes al circ, que generalment es
comptaven amb els set dofins situats als extrems de
350
l’espina. d El lanista era l’empresari que seleccionava
i preparava els gladiadors. e En els espectacles de
gladiadors, el pòdium era un lloc preferent reservat a
les famílies senatorials. f Si el gladiador era executat,
certificaven la mort dos servents, vestits de Caront i
d’Hermes. g Les batalles navals o naumàquies es feien
als amfiteatres.
2. L’esquema ha de quedar així:
porta triumphalis
cavea
spina
pulvinar
arena
carceres
3. a Segons Tertulià, l’espectacle de gladiadors té a
veure amb el culte als difunts. b Segons el segon text,
Juli Cèsar organitza jocs en principi en memòria de la
seva filla, però en el fons ho fa per atraure’s el favor del
poble. c L’editor seria Juli Cèsar i el lanista, els cavallers
o senadors que preparaven els gladiadors.
4. El text i la imatge presenten una societat molt
estratificada i desigual, de manera que la condició de
la persona influeix irremeiablement en les possibilitats
que aquesta societat li ofereix.
5. Ave, Imperator, morituri te salutant: Frase que,
segons Suetoni, van pronunciar els captius arran
d’una batalla naval davant de l’emperador Claudi l’any
52 dC. / Cena libera: Sopar que es feia el dia abans
del combat. S’hi menjava abundantment i el poble
podia veure de prop els gladiadors que admirava. /
Damnatio ad bestias: Tipus de pena de mort en què els
condemnats eren mutilats a l’arena del circ o llançats
a una gàbia de feres (generalment, lleons). / Iugula!:
Degolla’l. Crit que proferien els espectadors demanant
que es matés el gladiador. / Missio: Gràcia concedida
a un gladiador vençut per perdonar-li la vida. / Mitte!:
Allibera’l. Crit que proferien els espectadors demanant
que se salvés la vida del gladiador. / Amb el dit polze
cap amunt (o en posició horitzontal): Senyal amb què
la multitud indicava que s’havia de perdonar la vida al
gladiador. / Munus gladiatorium: Combat de gladiadors
ofert per un magistrat. / Pollice verso: Senyal amb
què la multitud indicava que s’havia de perdonar la
vida al gladiador. / Pompa: Desfilada dels gladiadors
abans de començar els jocs. / Pugnare ad digitum: Es

combatia fins que el gladiador aixecava el dit (o tot el
braç) per demanar a l’organitzador del joc que acabés
la lluita. Gràcia concedida a un gladiador vençut per
perdonar-li la vida. / Recipere ferrum: Rebre el ferro
(l’arma). Quan el públic no volia salvar el gladiador
que havia estat vençut aquest s’havia d’agenollar i
acceptar coratjosament la mort. El seu contrincant li
havia de clavar el punyal o degollar-lo.
6. Totes aquestes poblacions tenen noms relacionats
amb els banys (Bath, Aix-les-Bains) o l’aigua calenta
(Caldes d’Estrac, per exemple). No totes aquestes
poblacions conserven restes romanes: Caldes d’Estrac,
per exemple, no en té.
7. a La planta romana és la primera, perquè l’orchestra
és més petita. S’hi reconeixen aquestes parts: frons
scaenae, postscaenium, pulpitum, orchestra i cavea. b
L’altra maqueta representa un teatre grec. Hi ha relació
perquè el teatre romà s’inspira en el teatre grec, tant
des del punt de vista arquitectònic com en el de la
tradició literària.
Unitat 7 · L’oci
8. a Els gladiadors surten de l’hipogeu per la porta
triumphalis, que dona accés a l’arena. El lanista veu
l’espectacle des de la llotja. b Identifiquem aquests
tipus de gladiador: mirmil·lo, retiarius i traci. També
n’hi ha un que porta una mena de màscara amb un cap
de toro per donar exotisme a l’espectacle. Les lluites
es desenvolupen de diverses maneres (per parelles,
un contra molts, per grups, etc.) i són força cruels. c
El públic és molt sorollós i anima els gladiadors que li
cauen bé. S’hi veu alguna dona, però poques. Es nota
que és un amfiteatre de províncies perquè és petit i no
té una construcció majestuosa.
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació
1c. 2c. 3a. 4d. 5d. 6a. 7a. 8b. 9a. 10a. 11d. 12a. 13b. 14c.
15d. 16c. 17a. 18c. 19d. 20b.
351
8 La religió

1 Les competències de la unitat 354

1.1 Competències bàsiques 354
2 Programació d’aula 355
3 Orientacions didàctiques 356
4 Recursos digitals 358
5 Test d’autoavaluació 359
6 Solucionari 361
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 361
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 362
 Unitat 8 · La religió

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques
Apartat Competències bàsiques

La religió CS: Conèixer el pensament religiós de la civilització romana.

Els temples CR: Bucar informaicó en fonts textuals i gràfiques i exposar-la amb coherència.
CC: Reconèixer l’aspecte i els elements del temple grec i romà.

Els rituals CS: Reflexionar sobre la religiositat romana i sobre la personal pròpia.

La mort CS: Conèixer els rituals religiosos vinculats a la mort de la civilització romana.

Activitats finals CC: Analitzar i interpretar un relleu romà que representa un sacrifici.
CL: Analitzar estilísticament un text del culte religiós.
CS: Reflexionar sobre la màgia i la superstició.
CR: Buscar i presentar coherentment i ordenada informació sobre els sacrificis a Mart i la deïficació
dels emperadors.

354
 Unitat 8 · La religió

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Analitzar els elements 1. Els déus 1 (pàg. 280) 4 CC

S2 fonamentals de 2. Els sacerdots Activitats (pàg. 283) 5 CS
l’organització religiosa.
3. El culte privat: el Activitats: CI
Interpretar imatges pater familias com a
corresponents a sacerdot
escenaris històrics del
món romà.
Els temples
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S3 Identificar les 4. Els rituals 1 (pàg. 284) 4 CC

S4 característiques Activitats (pàg. 286) 5 CS
5. Les religions
fonamentals de la
orientals
religió romana.
Ciutats romanes
Valorar la vigència
d’Hispània: la Lusitània
d’usos i costums
romans en la societat
actual. La mort
Llegir i analitzar textos
de contingut històric

S5 Conèixer les ciutats Mérida 4

romanes d’Hispània 5
i els seus principals 8
monuments i restes
arqueològiques.

S6 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 290 4 CC

S7 coneixement sobre el i 291 5 CS
món clàssic aplicant 7 CI
tècniques d’anàlisi i
8
fent comentaris de
textos històrics.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

355
 Unitat 8 · La religió

3 Orientacions didàctiques

La religió
Per tal d’entendre més bé la complexitat de la religió
romana, podem passar als alumnes aquest esquema
que en resumeix les idees principals:

La religió en Roma

característiques objectius

politeista pau amb els déus

comunitària favor diví

ritualista
prosperitat de
l’estat
legalista i formalista

tipus objectius

dirigit pel culte familiar adreçat a culte públic

sacerdot lares protecció de la llar Apol·lo: greu epidèmia

cada déu s’ocupa Juno: guerra amb etruscos
d’una qüestió Venus: 1a guerra púnica
Cibeles: 2a guerra púnica
que és protecció
penates
del rebost
festivitats dies o mesos de festes i cicles

pater familias
avantpassats dels a) celebracions regulars i
manes
morts excepcionals
rituals
b) culte de pregàries, oracions,
sacrificis i promeses o vots
esperits malèvols
lemures que turmenten
els vius són de gran solemnitat
incineració
rituals
inhumació
funeraris
columbaris, sarcòfags, catacombes,
etc.

preparen festes i celebracions

tenen col·legis sacerdotals
sacerdots escollits públicament
n’hi ha de tipus diversos segons el
culte

culte a lemperador August

noves creences estoïcisme, mitraisme,

orientals cristianisme, etc.

356

Seguirem les explicacions que hi ha al llibre de text
sobre els diversos aspectes de la religió romana, que
és complexa perquè és plena de sincretismes i va
anar evolucionant al llarg de les èpoques. Ens fixarem
especialment en els cultes orientals, que tenen molta
pervivència arqueològica.
Després, els alumnes faran els diversos exercicis que
es proposen, procurant especialment identificar les
imatges i els conceptes que representen (pàgines 293
i 294). Llegirem igualment el text de la pàgina 293 i
completarem
DOCUMENTS
Els temples
Els alumnes han de tenir clares aquestes idees sobre
el temple romà:
• El temple romà és la casa del déu, la presència del
qual és simbòlica. El déu és present a través de
l’estàtua cultual, situada a la cella.
Unitat 8 · La religió
• El temple romà pot estar dedicat a diverses
divinitats, com el temple de la Triada Capitolina,
encara que la cella està reservada només per a
una estàtua. Aquí és on se situa la taula d’ofrenes
(sacrificis, aliments...). Aquesta part també acull les
obres d’art que es dipositen amb els objectes rituals.
• L’accés a la cella era restringit: només estava permès
als que formessin part del col·legi sacerdotal.
• Hi havia normes rituals per a cada temple. Es
prohibia l’entrada als temples de certes categories
socials com les dones en els temples de divinitats
masculines o els homes en els temples de divinitats
femenines. Els plebeus només podien tenir accés a
la cella si eren sacerdots.
La mort
Presentarem el món de la mort i les creences sobre
el més enllà. Els alumnes poden fer una presentació
buscant diferents tipologies per a l’enterrament o la
incineració, especialment amb monuments propers a
la seva població.
357
 Unitat 8 · La religió

4 Recursos digitals
Pàgina
del llibre
Mèrida
Descripció: Vídeo que recrea la Mèrida romana. 288
Finalitat: Complementar amb imatges el treball de la ciutat de Mèrida.
Mèrida
Descripció: Imatges de les restes romanes de Mèrida. 289
Finalitat: Complementar amb imatges el treball de la ciutat de Mèrida.
Museo Nacional de Arte Romano
Descripció: Web del museu. 289
Finalitat: Proporcionar fonts d’informació addicional per al treball de Mèrida.
Repassa la unitat 8. La religió
Descripció: Resum de la unitat. 291
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

358
 Unitat 8 · La religió

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Els primers romans creien en moltes forces divines, 7. Dins del temple, l’estàtua de la divinitat era:
anomenades: a a la cella.
a déus. b al períbol.
b herois. c al pòdium.
c numina. d al pòrtic.
d penats.
8. La paraula templum designava:
2. Els déus nacionals romans es deien: a un edifici religiós.
a novensides. b un espai delimitat d’ús religiós.
b manes. c un sacrifici ritual.
c numina. d un bosc sagrat.
d indigets.
9. El temple amb columnes a tots dos costats però
3. Els sacerdots que es cobrien el cap amb una gorra amb una part d’aquestes columnes adossades al
de cuir blanca acabada en punxa i estaven vinculats mur rebia el nom de:
al servei d’una divinitat concreta rebien el nom de: a pròstil.
a flàmens. b amfipròstil.
b arvals. c pseudodípter.
c fecials. d perípter.
d pontífexs.
10. El temple amb dues columnes es deia:
4. Els sacerdots dedicats al culte de Mart que custo- a dístil.
diaven un escut caigut del cel s’anomenaven: b tetràstil.
a salis. c pròstil.
b auguris. d hexàstil.
c epulons.
d lupercs. 11. La columna té una base, el fust és prim i amb ca-
naletes de vora roma. El capitell està decorat amb
5. Els sacerdots que celebraven cada any, pel mes volutes sota un àbac molt prim. Aquestes caracte-
de maig, una cerimònia en honor de Ceres en un rístiques corresponen a l’ordre:
bosc sagrat prop de Roma i portaven una corona a dòric.
d’espigues i toga pretexta es deien: b corinti.
a fecials. c toscà.
b arvals. d jònic.
c epulons.
d lupercs. 12. Les capelles que acollien un altar rebien el nom de:
a templum.
6. El lararium, en una domus romana, el trobem al: b ara.
a vestibulum. c sacellum.
b tablinum. d lucus.
c peristylium.
d atri.

359
 Unitat 8 · La religió

13. Les peticions a un déu per obtenir un benefici es 17. Els santuaris de Mitra estaven excavats a la roca i
deien: rebien el nom de:
a exvots. a mitreus.
b vots. b catacumbes.
c ofrenes. c gineceus.
d libacions. d basíliques.

14. Els animals destinats al sacrifici eren conduïts per: 18. El cristianisme:
a magistrats. a va ser perseguit per emperadors com Neró,
b servidors sagrats. Domicià o Dioclecià i Valeri.
c simples particulars. b va ser perseguit només durant el segle I dC.
d sacerdots del col·legi dels arvals. c quan va triomfar mai va perseguir els pagans.
d mai va ser declarat oficial a l’Imperi romà.
15. L’oferiment d’una o diverses vides humanes als
déus infernals, sense sacrifici, rebia el nom de: 19. Els romans coneixien:
a libació. a només la incineració.
b pregària. b només la inhumació.
c devotio capitis. c els sarcòfags per a la incineració.
d capitis diminutio. d la incineració i la inhumació.

16. La deessa Cibeles era: 20. L’edifici funerari amb diferents sales, amb fornícules
a d’origen egipci. per a dipositar les urnes, rebia el nom de:
b una de les deesses indígenes romanes. a columbari.
c de procedència siriana. b cementiri.
d d’origen frigi. c cenotafi.
d cupa.

360
 Unitat 8 · La religió

6 Solucionari DOC 2. En el text A, un llibert per a una esclava. En

el text B, un pare per al seu fill. En tots dos casos, es
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat veu una relació afectiva: en el primer, segurament els
dos esclaus tenien un vincle amorós, i ell va rebre la
Pàgina 280 llibertat, mentre que la noia no va arribar mai a ser
1. Efectivament, aquest text ens presenta una religió lliberta. La informació que es dona sobre el difunt
de caràcter espiritista. Com se sap, la religió romana és, sobretot, els anys i mesos que va viure, i també
més antiga creia en numina, que eren manifestacions la seva condició social o el parentiu amb la persona
que erigeix el monument. Els textos també contenen
abstractes de la voluntat divina, no antropomòrfiques.
una reflexió sobre la fragilitat de la vida, apel·lant per
El text també ens parla d’una mena de reencarnació.
exemple al vianant i dient-li que ell tindrà el mateix
destí.
Pàgina 283
DOC 1. Activitat personal. El lituus era un bastó curt
DOC 3. Donem les opcions més versemblants. Una
i corbat, sense nusos, distintiu dels àugurs, amb el
família: en un mausoleu. Una nena petita pobra: en
qual traçaven línies imaginàries al cel fins dividir-lo en
una àmfora. Un jove noble: en un sarcòfag.
quatre regions. En el text, el lituus s’utilitza també per
delimitar l’espai del cel i, posteriorment, de la terra.
Pàgines 290 i 291
1. Feien cerimònies en honor de Ceres: arvals / Vetllaven
DOC 2. Activitat personal. El temple grec no té podi,
per les pràctiques generals de la religió: pontífexs /
encara que sí que té un estereòbat o krepis, és a dir,
Feien rituals màgics per defensar els ramats dels atacs
un basament amb tres graons; les seves columnes
dels llops: lupercs / Estudiaven les entranyes de les
no són merament decoratives, com en el temple
víctimes i en deduïen presagis: harúspexs / Portaven
romà, sinó que aguanten el pes de la construcció; les
una gorra de cuir blanca: flàmens / Custodiaven un
escalinates centrals són molt més nombroses en el
objecte màgic, un escut que es deia que havia caigut
temple romà. Com hem dit, en el temple grec hi sol
del cel: salis.
haver un esteròbat no gaire alt (amb un graó auperior
anomenat estilòbata). En tots dos casos les plantes
2. Flàmens / arval / vestal.
són rectangulars.
3.
DOC 3. Activitat personal. a Temple romà de Vic:
hexàstil, pròstil, orde corinti. b Temple de Diana
a Mèrida: hexàstil, perípter, orde corinti. c Temple
d’August a Pula: tetràstil, pròstil, orde corinti. d Temple 1
de Bacus a Baalbe: octàstil, perípter, orde corinti. e
Temple de Portunus a Roma: tetràstil, pseudodípter,
dòric. f Panteó de Roma: octàstil, pròstil/tolos, orde
corinti.

Pàgina 284
4
1. a Sí, això va contribuir a la difusió d’aquests cultes
orientals, ja que donaven resposta a preguntes íntimes
que es fa l’ésser humà i que la religió oficial romana no
podia respondre. b Resposta personal.
5

Pàgina 286
3
DOC 1. Quan el difunt encara era de cos present, al
voltant de la tomba i a casa seva es desenvolupaven 7
2
una sèrie de cerimònies que duraven nou dies i 8
6
començaven amb un banquet ritual, anomenat
silicernium. Nou dies després de la sepultura 9
s’organitzava un segon banquet semblant a l’anterior,
conegut com a novendiale sacrificium. Aquest àpat es
feia per purificar la família.

361
 Unitat 8 · La religió
1. Temple de Júpiter al Capitoli. Es tracta de l’única
representació que tenim d’aquest temple.
2. Popa o victimarius amb una destral, que abatrà la
víctima. L’animal ha d’acceptar el sacrifici assentint
amb el cap, per la qual cosa se li subjectava amb un
ronsal.
3. Flautista (els sacrificis sempre anaven acompanyats
de música).
4. Flamen Dialis, amb àpex acabat en punta i en segon
terme.
5. Camillus o escolanet que aguantava la caixa
d’encens.
6. Platet o plàtera amb encens i vi per llançar al foc.
7. Llar de foc o trípode portable.
8. Emperador Marc Aureli, representat com a pontifex
maximus (amb el cap cobert).
9. Diversos membres de la família de l’emperador, a
l’esquerra de l’emperador.
4. a La suovetaurília era un ritual de purificació i de
caràcter apotropaic, consistent en el sacrifici d’un porc,
un be i un bou. b Es fa amb la finalitat de purificar el
camp, i la pregària s’adreça al déu Mart. c La pregària
és repetitiva pel seu caràcter ritual, per tal que quedi
clar a tothom què és el que s’està demanant. d Hi ha
elements propis de la superstició, com la prohibició
d’esmentar certes paraules, com ara porcell, anyell
o vedell. e Abans de ser el déu de la guerra, Mart va
ser el déu de la fecunditat i la vegetació. Per això s’hi
adrecen les pregàries.
5 a El cos del difunt es col·loca en un llit funerari a l’atri
(en aquest cas, del palau). Al vuitè dia de vetlla, el llit
funerari es treu de casa amb una comitiva al davant.
La comitiva es detenia al fòrum, on es pronuncia una
362
oració fúnebre per al difunt. Allà se’l crema en una pira.
b L’àguila representa que s’emporta l’emperador al cel,
és a dir, que ha estat deïficat (apoteosi). c Usualment
es deïficaven els emperadors morts. També es podia
aplicar l’apoteosi a membres morts de la família
imperial, per exemple les esposes d’emperadors
com Lívia o Faustina i fills d’emperadors, com Valeri
Ròmul. Juli Cèsar va permetre que s’erigís una estàtua
seva amb la inscripció «al déu invicte» l’any 44 aC.
El seu nebot i fill adoptiu Octavi va construir un
temple a Roma dedicat a Divus Julius. Aquest acte
va consolidar el poder d’August, ja que ell era el fill
(adoptiu) del deïficat Juli, de manera que va portar
el títol de divi filius, fill de déu. En aprovar el culte al
seu pare adoptiu, August també preparava i establia
la pauta per a ell mateix i futurs emperadors. Va
rebre honors similars quan encara era viu per part
del Senat. A petició dels senadors, August i Tiberi van
tenir cadascun un temple erigit en honor seu en vida,
encara que sense estàtua de l’emperador regnant,
sinó que els temples es van dedicar també al poble
romà. Els dos temples es van situar a la part asiàtica
de l’Imperi romà (el temple d’August estava situat a
Pèrgam, encara que Barcelona posseeix les restes d’un
temple dedicat a aquest emperador). El successor
de Tiberi, Calígula, va construir diversos temples i
estàtues dedicades a si mateix, totes les quals van ser
destruïdes immediatament després de la seva mort.
6.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1c. 2d. 3a. 4a. 5b. 6d. 7a. 8b. 9c. 10a. 11d. 12c. 13b. 14b.
15c. 16d. 17a. 18a. 19d. 20a.
9 Hispània

1 Les competències de la unitat 364

1.1 Competències bàsiques 364
2 Programació d’aula 365
3 Orientacions didàctiques 366
4 Recursos digitals 368
5 Test d’autoavaluació 369
6 Solucionari 371
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 371
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 373
 Unitat 9 · Hispània

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Hispània CS: Conèixer l’organització territorial de la península Ibèrica en temps dels romans.

L’economia no CS: Conèixer les bases de l’economia de la societat romana.

urbana

L’organització CR: Investigar sobre el mont Testaccio i la seva relació amb Hispània.
provincial d’Hispània CM: Adonar-se de l’abast de les relacions comercials entre territoris allunyats entre ells ja a
l’Antiguitat.

El menjar CS: Conèixer l’alimentació romana.

CR: Buscar i exposar amb ordre i coherència informació la producció de vi en l’antiguitat.

Activitats finals CI: Inferir informació a partir d’un mapa i exposar-la amb coherència.
CL: Narrar un procés històric.
CC: Analitzar una pintura de temàtica històrica.
CM: Comprendre i explicar el procés seguit en l’explotació d’una mina.

364
 Unitat 9 · Hispània

2 Programació d’aula
Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Localitzar les 1. Els primers 1 (pàg. 293) 4 CC

S2 principals zones pobladors 5 CS
geogràfiques, els 2. La invasió romana Activitats (pàg. 295)
S3 Activitats: CM
límits i els llocs
3. La romanització
rellevants a les
diferents etapes
d’expansió. L’economia no urbana
Llegir i interpretar
mapes corresponents
a la divisió provincial
d’Hispània i al procés
de romanització de la
Península.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric.

S4 Caracteritzar alguns 4. L’organització 1, 2 (pàg. 297) 4 CC

aspectes de la vida provincial d’Hispània 5 CS
quotidiana de Roma: Activitats (pàg. 299)
5. La societat Activitats: CI,
l’alimentació.
hispanoromana CM
Valorar la vigència
El menjar
d’usos i costums
romans en la societat
actual.
Llegir i analitzar textos
de contingut històric

S5 Conèixer les ciutats Bàrcino 4

romanes d’Hispània 5
i els seus principals 8
monuments i restes
arqueològiques.

S6 Ampliar el Activitats finals Activitats pàgines 4 CC

S7 coneixement sobre el 302 i 303 5 CS
món clàssic aplicant 7 CI
tècniques d’anàlisi i
8
fent comentaris de
textos.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades en l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

365
 Unitat 9 · Hispània
3 Orientacions didàctiques
Hispània
Un primer punt sobre el qual podem insistir són els
pobles de la Hispània preromana. Els més importants
són:
• Vascos: Es troben entre els primers pobladors de la
península. No es coneix amb exactitud el seu origen
i la seva llengua no té gaire relació amb la resta de
les que es coneixem a Europa.
• Càntabres i àsturs: Habitaven la zona nord de la
península que actualment correspon a Astúries i
Cantàbria. També part de Galícia. En part eren celtes
però devien conservar tradicions d’altres pobles que
van ocupar abans aquesta zona.
• Ibers: També formaven part dels primers pobladors
de la península i hi van donar el nom d’ibèrica, però
alguns creuen que eren immigrants d’Àsia Menor
d’origen semita. També es pensa que són el resultat
d’un flux de diferents poblacions al llarg de milers
d’anys. Basaven la seva economia en l’agricultura de
cereals, vinya i olivera. Estaven situats al sud i a l’est
de la península.
• Tartessos: Aquesta civilització que ocupava gran
part del que avui en dia és Andalusia es creu que
va ser fundada per un poble d’Àsia Menor. Va crear
un gran imperi que dominava la zona sud de la
península Ibèrica. Van ser destruïts pels cartaginesos
en el segle VI aC.
• Celtes: Són un poble indoeuropeu. Van arribar pel
nord a partir del segle IX aC i es van establir per la
zona nord, centre i oest de la Península.
• Celtibers: Són producte del mestissatge cultural
entre els celtes i els ibers. Van ser els que es van
oposar més a la dominació romana. El seu territori,
força imprecís, estaria entre les conques del Tajo i el
Guadiana.
• Cartaginsesos: La seu capital era situada a Cartago,
a la Tunis actual. Eren fenicis i hi van arribar des
d’Àsia Menor. Primer van fundar colònies comercials
al Mediterrani occidental però després van crear
un vertader imperi. Van acabar enfrontant-se als
romans per la supremacia en aquesta zona.
• Grecs: Els grecs van fundar colònies per tot
el Mediterrani. Generalment era una manera
de solucionar els seus problemes econòmics,
demogràfics i les desavinences polítiques. Aquestes
colònies eren importants centres comercials que
mantenien generalment estretes relacions amb les
seves metròpolis.
Un altre aspecte que pot ser interessant, en relació
amb la conquesta romana d’Hispània, és presentar
aquesta cronologia:
366
• 226 aC: Tractat de l’Ebre.
• 219 aC: Presa de Sagunt per Hanníbal.
• 218 aC: Desembarcament de les primeres legions
romanes (Empúries).
• 211 aC: Arribada a Hispània de Publi Corneli Escipió.
• 206 aC: Victòria romana a Ilipa i fi de la presència
cartaginesa a Hispània.
• 202 aC: Batalla de Zama. Hispània repartida en dues
“províncies”: Citerior i Ulterior.
• 151-139 aC: Guerra contra Viriat.
• 143-133 aC: Guerra de Numància.
• 82-72 aC: Guerra de Sertori.
• 49-44 aC: Guerra civil (contra Pompeu).
• 29-19 aC: Guerres càntabres (August).
• 27 aC: segona divisió d’Hispània en tres províncies;
la Ulterior és dividida en dues: Bètica i Lusitània.
• 74 dC: Vespasià concedeix a Hispània el dret llatí.
• 98-180 dC: emperadors hispans (Trajà, Adrià, Marc
Aureli).
• 212 dC: Caracal·la concedeix la ciutadania romana a
tots els habitants de l’Imperi.
• Reorganització provincial: Hispània es divideix en
dues la Citerior: Tarraconense i Gallaecia.
• 292 dC: Dioclecià reorganitza l’imperi (tetrarquia).
La diòcesi d’Hispània és dividida en sis províncies:
Tarraconense, Bètica, Lusitània, Galícia,
Carthaginense i Mauritània.
• 379 dC: l’hispà Teodosi és nomenat emperador.
• 400 dC: Nova província: la Baleàrica.
• 407-418 dC: S’assenten a Hispània els primers
pobles bàrbars: vàndals, sueus i alans.
Una qüestió sobre la qual caldria insistir és la divisió
provincial d’Hispània. La podem esquematitzar de la
manera següent:
· 206 aC: Arran de la 2a. Guerra Púnica, Hispània passa
a ser una província romana.
• 197 aC: El territori hispà ocupat pels romans es
divideix en dues províncies: Hispània Citerior, al
nord, i Hispània Ulterior, al sud, separades pel Saltus
Castulonensis.
• 27 aC: Divisió en tres províncies: la Citerior (molt
gran i amb acreixement posterior del seu territori)
passa a nomenar-se Tarraconense; la Ulterior es
divideix en dues, Bètica (senatorial) i Lusitània,
separades pel Guadiana.
• 216 dC: sota Caracalla, es va esqueixar temporalment
de la Citerior-Tarraconense una nova província,
Gallaecia.
• Fi del segle III dC: En la reestructuració de l’Imperi feta
per Dioclecià (i la posterior de Constantí) Hispània
va passar a ser unadiòcesi (adscrita a la prefectura
de les Gàl·lies), que comprenia sis províncies: Bètica,
Lusitània, Carthaginense, Gallaecia, Tarraconense i
Mauritània Tingitana (al Nord d’Àfrica).

• 385 dC: De la Carthaginense s’esqueixa com nova
província la Baleàrica.
Per acabar, els alumnes faran les activitats de les
pàgines 328 i 329. Els permetran identificar les
dades més importants de la presència romana a
Hispània. Igualment, veuran quines restes materials
se’n conserven, relacionant-les amb la columna de la
pàgina 329.
RES PRIVATA
Dues bones pàgines sobre els monuments romans que
es conserven a Hispània és la següent:
spanisharts.com/arquitectura/roma.html
tarraconensis.com/monumentosromanos.html
Igualment, podem ampliar la informació sobre les restes
romanes del lloc on vivim. Aquí les possibilitats són
il·limitades, però algunes de significatives poden ser:
mnat.es/cat/tarraco/index.html
xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/barcino.htm
Aquest apartat no té activitats, però podem demanar
als alumnes que facin una fitxa com la dels monuments
existents per a un altre monument romà, especialment
si es troba a prop del lloc on viuen.
En cas que visquem en una zona rica en monuments
romans, també podem organitzar-hi una visita, sempre
preparant-la prèviament.
DOCUMENTS
L’economia no urbana
Completarem les explicacions del llibre fent referència
a algunes qüestions com la distribució de la terra, que
Unitat 9 · Hispània
és una qüestió molt important, també per les lluites
socials que va suscitar.
• Les terres romanes es dividien en gran i petits
dominis. Els grans dominis variaven notablement en
les dimensions de la seva superfície, i això variava en
funció de la província. A partir de les 50 hectàrees
podria considerar-se un gran domini, tot i que en el
cas de cultius molt rendibles com la vinya podien
tenir dimensions més petites. Eren freqüents els
dominis de 100 hectàrees i, en alguns casos, n’hi
havia que tenien milers d’hectàrees, sobretot en
zones amb explotacions ramaderes. En general,
quan el domini no era massa gran (entre 50 i 200
hectàrees), el propietari en posseïa uns quants.
• Els que feien la feina eren els esclaus i en època de
collita es contractava parcers lliures (politores) a
canvi d’una cinquena part de la collita primer i una
novena part més tard. En les explotacions ramaderes,
un terç dels treballadors havien de ser homes lliures.
Posteriorment els politores van desaparèixer i van
donar pas als villici, jornalers dirigits pel “procurador”
o “intendent de la hisenda”. Algunes explotacions
agrícoles van arribar a comptar amb centenars de
bracers.
• El propietari no vivia ni treballava en la hisenda i el
seu funcionament es confiava a un administrador.
El propietari la visitava periòdicament, encara que
es podia donar el cas, sobretot quan vivia en una
província allunyada, que no arribés a visitar-la mai.
El menjar
En aquesta pàgina web podrem fer diverses activitats
complementàries sobre el menjar, com per exemple
llegir receptes antigues o preparar un àpat roma:
recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/latin/
esl143ca4.php
367
 Unitat 9 · Hispània

4 Recursos digitals
Pàgina
del llibre
Bàrcino
Descripció: Imatges de les restes romanes de Barcelona. 301
Finalitat: Complementar amb imatges el treball de la ciutat de Bàrcino.
Museu d’Història de Barcelona
Descripció: Web del museu. 301
Finalitat: Proporcionar fonts d’informació addicional per al treball de Bàrcino.
Repassa la unitat 9. Hispania
Descripció: Resum de la unitat. 303
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

368
 Unitat 9 · Hispània

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Els principals pobles de la Ibèria preromana eren: 7. La paraula amb què els romans designaven la ri-
a els celtibers. quesa (pecunia) té a veure amb:
b els ibers i els celtes. a la possessió de terres.
c els grecs. b el bestiar.
d els tartessis. c la producció de blat.
d l’acumulació de diners als bancs.
2. L’arribada dels romans a Hispània, amb la qual es
pretenia tallar les línies de proveïment dels carta- 8. Al llarg del segle I dC, les mines van passar a ser
ginesos que sustentaven la invasió de la península propietat:
Itàlica durant la Segona Guerra Púnica, es va pro- a del Senat.
duir l’any: b dels publicans.
a 155 aC. c de l’emperador.
b 218 aC. d del poble.
c 24 aC.
d 36 dC͘ 9. Les guerres púniques van provocar:
a l’abandonament de les terres per part de moltes
3. Durant la Segona Guerra Celtibera (154-152 aC), els famílies.
romans van sufocar: b l’origen d’una nova classe social, els senadors.
a una revolta d’esclaus. c la caiguda de la monarquia.
b una rebel·lió de laietans, amb indicis de sedició. d la disminució del nombre d’esclaus.
c una revolta ibèrica protagonitzada pels pobles
establerts al voltant de Sòria. 10. Durant la República, la península Ibèrica es va or-
d Una revolta ibèrica capitanejada pel lusità Viriat. ganitzar en:
a tres regions.
4. Alguns hispans famosos van ser: b quatre províncies.
a Vespasià i Marc Aureli. c una sola província.
b Ciceró i Trajà. d dues regions.
c Marcial, Catilina i Pompeu.
d Trajà i Adrià, Sèneca i Quintilià. 11. Amb la reforma administrativa de l’Imperi introduï-
da per Dioclecià (284-305), l’antiga Tarraconensis
5. Entre els anys 155 i 139 aC va tenir lloc la guerra es va dividir en:
lusitana, el líder de la qual era: a dues províncies.
a Indíbil i Mandoni. b dos conventus.
b Orisó. c tres províncies.
c Istolaci. d quatre diòcesis.
d Viriat.
12. La capital de la Hispània Ulterior Lusitània era:
6. En matèria d’alimentació, Roma: a Emerita Augusta.
a no produïa prou blat i l’importava. b Tàrraco.
b importava blat exclusivament d’Itàlia. c Complutum.
c importava grans quantitats de vi, però no blat. d Caesaraugusta.
d exportava grans quantitats de blat a través del
port d’Òstia.

369
 Unitat 9 · Hispània

13. La majoria de famílies de l’orde senatorial hispanes 17. El menjar principal dels romans era:
estaven assentades a la: a el sopar.
a Tarraconense. b l’esmorzar.
b Bètica. c el dinar.
c Lusitània. d el berenar.
d Gal·lècia.
18. El vi que prenien els romans:
14. La classe que s’havia enriquit a partir d’activitats a era pur.
comercials o de l’exercici de professions liberals era: b estava rebaixat amb aigua, espècies o mel.
a la classe senatorial. c mai estava aromatitzat.
b els plebeus. d mai era d’importació.
c la classe eqüestre.
d els esclaus. 19. Els romans rics sopaven:
a ajaguts en triclinis.
15. Es conserven importants factories de producció de b asseguts en cadires.
gàrum a: c tombats al llit.
a Iluro. d dempeus als thermopolia del carrer.
b Clúnia.
c Tróia (a Portugal) i Cadis. 20. A l’Imperi romà:
d Hispalis i Asturica Augusta. a mai es va consumir vi.
b es va consumir cervesa, però només a les regions
16. La llarga sobretaula amb begudes rebia el nom de: del nord.
a gustatio. c no es coneixien les begudes aromatitzades.
b prandium. d només es bevia aigua.
c cena.
d comissatio.

370

6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 293
1. Pertany a l’etapa de la conquesta de la Celtibèria
(segle II aC). Ens presenta un grau de resistència
bastant elevat per part de la població autòctona.
Pàgina 297
DOC 1. Bous: llauren la terra o arrosseguen un carro.
Cabres: se’n treu llet. Ruscos d’abelles: se’n treu mel.
Mules: serveixen com a bèsties de càrrega. Cavalls:
són mitjans de transport.
DOC 2. Tiberi Grac denuncia que els plebeus més
pobres són utilitzats com a força bèl·lica i se’ls obliga a
abandonar els camps per anar a la guerra. Quan tornen
a casa, es troben amb els camps inservibles i han de
passar a ser controlats pels rics, que se’ls queden les
terres i creen grans latifundis. La classe senatorial veia
amb mals ulls les reformes de Grac perquè perdia els
seus privilegis.
DOC 3. La producció de plom va ser molt important al
segle I dC. La producció romana no es va començar a
superar fins al segle XVIII.
DOC 4. La descripció que fa Plini el Jove està mitificada.
Segurament no seria compartida per les persones que
havien de viure la duresa del camp o de la mar.
Pàgina 296
1. Barcelona: Hispània Citerior (Tarraconense) / Madrid:
Hispània Citerior (Tarraconense), Cartaginense /
Sevilla: Hispània Ulterior, Bètica / Bilbao: Hispània
Citerior (Tarraconense) / València: Hispània Citerior
(Tarraconense), Cartaginense.
2. Fa referència al riu Miño. Sí, el que diu sobre aquest
riu està mitificat. Properes a aquest riu hi havia les
mines de Las Médulas, a l’actual província de León.
Pàgina 297
1. L’estructura social a les províncies era semblant a la
de Roma. La classe exclusiva de les colònies era l’ordre
dels decurions, que formava el Senat de la ciutat. /
Les fonts de riquesa eren: 1 per a l’ordre senatorial: la
possessió de terres; 2 per a l’ordre eqüestre: el comerç,
la possessió de terres i les professions liberals; 3 per a
l’ordre decurional: la propietat agrícola i els negocis; 4
la plebs sovint es dedicava a l’exèrcit com a legionaris.
/ Aquestes fonts de riquesa són les mateixes a Roma
Unitat 9 · Hispània
per als ordres esmentats.
2. El Monte Testaccio o Monte dei cocci és un pujol
artificial construït durant els segles I i III a la ciutat de
Roma: cobreix una àrea de 20.000 m2 a la base i s’alça
fins als 50 metres, si bé amb tota probabilitat va ser una
mica més alt. Se situava dins de la muralla Aureliana i
en l’actualitat està cobert per vegetació. El pujol, de
forma triangular, està compost per restes d’uns 26
milions d’àmfores trencades, sobretot d’oli d’oliva
procedents de llocs com la Bètica (aproximadament
el 80 % del total) o la Tripolitània (el 17 %). El restant
3 % prové de la Gàl·lia, altres regions de la península
italiana, i també s’han documentat algunes àmfores
orientals. Les àmfores arribaven al port de Roma, on
se’n buidava el contingut i es trencaven en trossos.
Les restes eren dipositades al Testaccio, i després
s’escampava calç sobre els recipients per evitar males
olors. No era rendible rentar els recipients i enviar-
los de retorn a la Bètica i altres regions. Sembla que
les àmfores es traslladaven senceres, probablement
en grups de quatre, mitjançant rucs, mules o altres
animals de càrrega. Les excavacions arqueològiques
indiquen que el pujol no va ser un femer fortuït ni
desordenat, sinó una estructura duta a terme de
manera disciplinada, elevada per terrasses amb murs
de retenció també fets de trossos de ceràmica. Es
poden establir tres fases en la construcció d’aquesta
estructura. La primera abastaria del 74 aC al 149. La
segona es va allargar fins al 230, i la tercera actualment
està sent investigada.
La conclusió que un 80 % de les àmfores procedeixin
de la regió de la Bètica significa que hi havia un gran
comerç entre aquesta regió i Roma i, a més, que la
Bètica era una gran productora d’oli d’oliva.
Pàgina 299
DOC 1. Activitat personal.
DOC 2. Activitat personal.
DOC 3. El nuoc cham és una salsa amb un gust salat
molt marcat utilitzada freqüentment en la cuina del
Vietnam. Se sol fer servir com una salsa per sucar o com
a condiment d’altres aliments. La seva consistència
és aigualida i l’aparença és de tonalitats ataronjades
o marronoses. Generalment, s’elabora amb llimona,
vinagre, salsa de peix i alls picats.
DOC 4. El conreu de la vinya tenia lloc a les zones
costaneres, des de Cadis fins a l’actual Girona, i existia
des de temps fenicis i grecs. A l’actual Rioja, durant
el període romà el cultiu de la vinya es va estendre
als marges de la Via XXXIV, una calçada romana
que transcorria pels marges del riu Ebre. La majoria
371
 Unitat 9 · Hispània
d’aquestes zones encara conserven aquesta activitat:
pensem per exemple en els vins d’Alella o els vins de
la Rioja.
5. LECTUS MEDIUS
3 2 1
1 3
LECTUS SUMMUS
LECTUS IMUS
2 MENSA 2
3 1
Pàgines 302 i 303
1. El mapa reflecteix les tres grans etapes de la
conquesta romana d’Hispània: l’arribada dels romans
el 218 aC i l’ocupació de la costa mediterrània;
l’expansió arran de les guerres celtibèriques (al mapa,
«expansió fins a Octavi August») i, finalment, les
Guerres Càntabres, sota el control d’August.
2. a Els principals pobladors preromans de la península
Ibèrica eren els ibers i els celtes. b La submissió de la
Península al poder cartaginès va ser feta principalment
per Amílcar Barca, després de la Primera Guerra
Púnica. c Per tallar l’avenç cartaginès, Roma va enviar
a Hispània els generals Publi i Gneu Escipió. d L’actual
Galícia (la Gallaecia romana) va ser conquerida
per Dècim Juni Brut l’any 137 aC, en el marc de les
Guerres Celtiberes. e Durant el regnat d’August van
tenir lloc les Guerres Càntabres. L’emperador va dirigir
personalment la guerra des de Tàrraco. f August va
dividir Hispània en tres províncies, i Caracal·la la va
dividir en quatre. g Les Illes Balears van constituir una
província autònoma entre el 365 i 385 dC, de manera
que es van separar de la Tarraconensis.
3. Al voltant del 139 aC, Marc Popil·li Laenes IV va
subornar tres enviats de Viriat que tenien com a
objectiu arribar a un acord de pau amb els romans. Eren
Àudax, Ditalc i Minurus, als quals Marc va prometre una
recompensa si mataven Viriat, i així ho van fer: el van
assassinar mentre dormia. Quan els traïdors van tornar
al campament romà per reclamar la recompensa que
Marc Popol·li els havia promès, el cònsol Servili Cepió
va ordenar que els executessin, declarant que «Roma
372
no paga als traïdors». Es desconeixen els motius de la
traïció; segons sembla, devien estar relacionats amb
els problemes socials i econòmics que vivia llavors
Lusitània sota la pressió dels romans. Amb la mort de
Viriat, Tàutal el seu successor, es va veure obligat a
signar la pau amb els romans.
4.
1
4
2
3
5
1. Una numantina se suïcida bevent verí per no veure el
deshonor de la derrota.
2. Incendi de la ciutat provocat pels mateixos numantins
abans de l’entrada dels romans.
3. Les tropes de Publi Corneli Escipió Emilià entren a
Numància després d’un llarg setge.
4. Un soldat numantí jeu mort a terra.
5. Un numantí avisa els legionaris romans que quan
entrin a la ciutat no podran matar ningú perquè la
gent s’ha suïcidat.
6. Un pare de família ha mort la seva dona i la seva filla
i ara se suïcida ell.
La caiguda de Numància va significar la victòria
definitiva dels romans sobre els celtibers, la qual cosa
els va permetre romanitzar Hispània encara més.
5. a Marcial, Sèneca o Quintilià. b Amb Nerva va arribar
al poder la dinastia dels Antonins. Dos d’aquests
emperadors eren d’origen hispà (Trajà, Adrià). c Sí, ja
que els emperadors van afavorir les nobleses locals,
amb les quals tenien relació. d En general, les ciutats
esmentades són colònies (fins i tot Ucubi), però Gades
és una ciutat federada i Salpensa devia ser un municipi.
Els senadors procedeixen d’aquestes ciutats que ja
estaven molt romanitzades. e Activitat personal. Els
personatges esmentats procedeixen de zones molt
romanitzades.
6. a L’exportació es feia a diversos llocs de l’Imperi. En
aquest cas, se segueixen punts situats a les fronteres
del limes, o amb fàcil navegació (a través del riu Rin).
b Exportava amb vaixell. Els navicularii eren petits
armadors propietaris d’una sola nau o de poques naus
que transportava les mercaderies per compte propi o
de tercers. c Quiet tenia una bona xarxa de contactes

comercials arreu d’Europa, ja que altrament no hauria
pogut distribuir els seus productes a tanta distància
i amb tanta rapidesa. Això ens demostra que tenia
una empresa força gran i que les infraestructures de
l’Imperi permetien el transport a zones molt allunyades.
d Antoni Quiet feia gran part del seu negoci amb el
proveïment militar, ja que els llocs on distribuïa els seus
productes eren on hi havia estacionades les legions.
7. Primera imatge: Es construïen pous i galeries
sense sortida que minaven la muntanya. Segona
imatge: S’inundaven les galeries amb aigua procedent
d’estanys situats a la part superior de la muntanya.
Tercera imatge: Quan les capes inferiors del terreny
se saturaven, l’erosió de l’aigua feia que la massa
muntanyosa s’ensorrés.
a La ruina montium era un sistema de mineria que es
basava en la força de l’aigua per a esfondrar extensions
Unitat 9 · Hispània
àmplies de muntanya d’un sol cop. Va ser molt usat
a la zona de Las Médulas. b Activitat personal. El
paisatge ha quedat molt marcat pel sistema de la ruina
montium.
8. Els amfitrions es presenten com persones que
volen enlluernar amb el luxe i la fastuositat del menjar,
mentre que els convidats s’emporten tot el que poden
de casa dels seus amfitrions. Segurament el primer
comportament s’ajusta més a la realitat.
6.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1b. 2b. 3c. 4d. 5d. 6a. 7b. 8c. 9a. 10d. 11c. 12a. 13b. 14c.
15c. 16d. 17a. 18b. 19a. 20b.
373
1 Teatre: comèdia i tragèdia

1 Les competències de la unitat 376

1.1 Competències bàsiques 376
2 Programació d’aula 377
3 Orientacions didàctiques 378
4 Recursos digitals 379
5 Test d’autoavaluació 380
6 Solucionari 382
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 382
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 383
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Teatre: comèdia i CC: Ser conscients del valor cultural, artístic i socialitzador que té el teatre en qualsevol societat.
tragèdia

Activitats CC: Descobrir la relació que hi ha entre una opereta del segle XIX (Orfeu als Inferns) i la comèdia
PERVIVÈNCIA plautina.
CC: Descobrir l’estreta relació que hi ha entre la pel·lícula Golfus de Roma (1966) i els cànons
de la comèdia llatina.
CC: Diferenciar entre tragèdia i comèdia a partir de les característiques de la pel·lícula
Golfus de Roma (1966).
CC: Relacionar els valors de l’estoïcisme amb l’estil de l’obra de Rubens La mort de Sèneca.
CC: Percebre la repetida presència de la mort de Sèneca en la pintura dels segles posteriors.

Comentem textos CC: Relacionar un text literari amb el marc històric en el qual es va desenvolupar.
CL: Entendre els recursos expressius que apareixen en un text literari.

Activitats finals CL: Relacionar una obra amb el seu autor i el gènere al qual pertany.
CD: Buscar a Internet l’argument d’una obra i relacionar-la amb un text.

Tòpics literaris CC: Descobrir la pervivència de tòpics grecorroans al llarg de la tradició occidental.

376
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Conèixer els gèneres Els gèneres literaris de 4 CC

literaris de la literatura la literatura llatina. CL
llatina.

S2 Reconèixer la 1. El desenvolupament 4 CC
importància del teatre de l’espectacle CL
com a espectacle.

S3 Conèixer l’evolució del 2. La comèdia Activitats finals: 1, 2, 3, 4 CC

S4 gènere dramàtic en la 2.1 Plaute 4, 5, 6 9 CL
literatura llatina. pàg. 318-319
S5 2.2 Terenci Activitats: CD
Conèixer l’obra de
Plaute i de Terenci.

S6 Conèixer l’evolució del 3. La tragèdia Activitats finals: 1, 6 4 CC

gènere dramàtic en la pàg. 318-319 8 CL
3.1 Sèneca
literatura llatina.
Activitats: CD
Conèixer l’obra de
Sèneca i la seva
influència en la
literatura posterior.

S7 Llegir Comentem textos Activitats: 1, 2 2 CC

comprensivament pàg. 316-317 4 CL
textos literaris
Activitats: CS
distingint-ne el
gènere, època,
característiques i
estructura.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

377
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia
3 Orientacions didàctiques
Els orígens
Explicarem quins són els orígens de la literatura llatina.
Observarem que ja des del principi hi ha distinció
entre gèneres: poesia, prosa i teatre. Esmentarem les
mostres més significatives de cadascun.
El teatre
És important distingir entre els diversos gèneres
teatrals. Igualment, ens detindrem una mica en
elements relacionats amb la representació teatral,
com els tipus d’edificis o el desenvolupament de les
comèdies.
Passarem a continuació a desenvolupar les primeres
comèdies, les primeres tragèdies i els mims. Ens
podem detenir en les figures de Cecili Estaci i Marc
Pacuvi, i podem llegir alguna mostra significativa de
cadascun d’ells.
Tit Macci Plaute
Explicarem els arguments de les obres de Plaute.
No cal fer-les memoritzar totes, però sí les que es
considerin més importants. Després, ens fixarem en
aspectes generals de les seves obres, com les trames,
els personatges o la relació amb els models grecs.
Insistirem que a les comèdies de Plaute es repeteixen
amb poques variacions determinats tipus i situacions,
de manera que resulta difícil establir un criteri de
classificació; l’únic títol que convé a totes és el genèric
de “comèdia d’embolics” amb múltiples complicacions
i situacions còmiques. Tanmateix, les comèdies
plautines es podrien agrupar de la manera següent:
· Comèdies basades en l’equívoc o canvi de persones:
Les baquis, Amfitrió, Els dos Menecmes.
· Comèdies basades en el “reconeixement”, és a dir,
en el descobriment del veritable origen i condició de
determinades persones i que dóna lloc a un canvi
sobtat de fortuna: La comèdia del cistellet, El corc,
Epídic, El cartaginès.
• Farses còmiques: La comèdia dels ases, Càsina.
• Comèdies de caràcters: Psèudolus, Truculent.
• Comèdies en què conflueixen motius i situacions:
378
La comèdia de l’olla, Els captius, Trinumme, El militar
fanfarró.
• Comentarem que les pal·liates (el gènere que va
conrear preferentment Plaute) presenten aquesta
estructura:
• Pròleg: exposició de l’argument a càrrec d’un actor o
d’un personatge simbòlic. Els pròlegs de les comèdies
llatines són una magnífica font d’informació sobre
el teatre de segle II aC. Els pròlegs de Plaute són
alegres i, a més del seu caràcter expositiu, inclouen
acudits i advertències jocoses als espectadors. Els
pròlegs de les comèdies de Terenci, en canvi, tenen
més profunditat i contenen la rèplica de l’autor als
atacs de què era objecte.
• Diàlegs o diverbia: parts dialogades en vers.
• Cantica: part del text de les comèdies que es cantava
amb acompanyament de flauta. En el teatre de
Plaute, aquestes parts cantades tenen un amplíssim
desenvolupament.
Publi Terenci Àfer
Repassarem els arguments de Terenci i observarem
que, en general, són més profunds que els de Plaute.
Després, analitzarem el seu estil i descobrirem que la
comèdia de Terenci és igualment més intel·lectual i
seriosa que la de Plaute.
El teatre posterior
Presentarem l’evolució del teatre en aquesta època i
ens detindrem especialment en Sèneca. Analitzarem
l’argument d’alguna de les seves tragèdies. Tindrem
en compte l’evolució que representa en relació amb la
tragèdia anterior.
Comentari de textos i Activitats
Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre
aquestes, té una importància significativa el comentari
dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Pervivència: música. Orfeu als Inferns. J. Offenbach

Descripció: Caracterització de la comèdia llatina i de l’opereta Orfeu als Inferns. Activitats. 308
Finalitat: Posar de manifest la relació de l’obra amb la literatura clàssica llatina.

Pervivència: música. Orfeu als Inferns

Descripció: Fragment de l’obra Orphée aus Enfers, dirigida per Ariane Adriani i Yves-André
308
Hubert (1997).
Finalitat: Posar de manifest la relació de l’obra amb la literatura clàssica llatina.

Pervivència: cine. Golfus de Roma

Descripció: Caracterització de l’obra i reproducció dels diàlegs de la presentació.
312
Finalitat: Conèixer les característiques de la comèdia com a gènere. Posar de manifest la
influència de la comèdia llatina en les arts posteriors.

Pervivència: cine. Golfus de Roma

Descripció: Fragment inicial de la pel·lícula Golfus de Roma, dirigida per Richerd Lester (1966).
312
Finalitat: Conèixer les característiques de la comèdia com a gènere. Posar de manifest la
influència de la comèdia llatina en les arts posteriors.

Pervivència: art. La mort de Sèneca. Rubens

Descripció: Descripció de l’obra La mort de Sèneca, de Rubens. Activitats. 315
Finalitat: Advertir la presència de temes clàssics en l’art posterior.

Repassa la unitat 1. Teatre: comèdia i tragèdia

Descripció: Resum de la unitat. 319
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

379
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. En les obres de teatre romanes: 7. Una d’aquestes obres no és de Plaute:

a no hi havia música. a La comèdia dels ases.
b els diàlegs s’acompanyaven d’una cítara. b La comèdia de l’olla.
c la música hi tenia un paper importantíssim. c Les baquis.
d les parts de l’obra amb música es representaven d Els germans.
a l’odèon.
8. L’esclau de Licònides troba una olla i l’hi dona al
2. Al setembre, en honor de Júpiter Òptim Màxim, se seu amo, i gràcies a això el jove es pot casar amb
celebraven al Circ Màxim els: la filla d’Euclió. Aquests fets tenen lloc en una obra
a ludi Romani. de Plaute anomenada:
b Ludi circenses. a Aulularia.
c ludi Megalenses. b Casina.
d ludi gladiatorii. c El persa.
d El corc
3. A les obres de teatre romà, el soldat es
caracteritzava sobretot per: 9. El soldat fanfarró de Plaute es diu:
a el casc. a Artotrogus.
b el pilum i la javelina. b Megador.
c l’espasa i la clàmide. c Pirgopolinices.
d l’armadura. d Euclió.

4. Els actors romans portaven unes sabates de fusta 10. Els dos Menecmes són:
de tacons alts, similar al coturn grec, anomenades: a dos comerciants d’Efes.
a crepundia. b dos amants.
b socci. c dos germans bessons que han viscut en cases
c caligae. separades.
d crepida. d dos rivals que competeixen pels favors d’una
prostituta.
5. Les primeres obres còmiques romanes eren:
a d’ambientació romana, encara que d’origen 11. El Corc, en l’obra homònima de Plaute, és:
grec. a un esclau.
b d’origen i ambientació romanes. b un comerciant d’origen grec.
c d’ambientació grecoromana. c un paràsit.
d d’origen i ambientació grecs. d un comerciant d’origen cartaginès.

6. El primer comediògraf de Roma va ser: 12. En les obres de Plaute, el personatge astut
a Plaute. i amoral que comenta amb gran lucidesa el
b Terenci. desenvolupament dels esdeveniments és:
c Gneu Nevi. a el paràsit.
d Enni. b l’esclau.
c el senex.
d la meretrix.

380
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia

13. La tècnica segons la qual els pares que perden 17. Publi Terenci Africà va arribar a Roma:
els seus fills de petits els reconeixen més tard per a com a esclau d’un senador.
mitjà d’algun element es diu: b com a llibert.
a cognició. c procedent d’Etrúria.
b agnició. d com a mestre de filosofia.
c recognició.
d reconvenció. 18. A Els germans de Terenci:
a es presenta una comèdia d’embolics amb dos
14. El mort de fam que lloa desmesuradament els germans que s’acaben reconeixent al final.
seus benefactors per aconseguir-ne el favors és: b es contraposen diferents maneres d’educar,
a l’esclau. l’educació més liberal i la més estricta.
b el senex. c dos germans es discuteixen per una herència.
c l’adulescens. d dos germans es discuteixen i s’enfronten per
d el paràsit. l’amor d’una noia.

15. En una obra de teatre romà, reben el nom de 19. Les primeres obres tràgiques romanes es coneixen
diverbia: amb el nom de:
a els recitatius. a coturnates.
b els diàlegs recitats sense acompanyament. b pal·liates.
c les parts dialogades. c togates.
d les parts cantades. d praetexta.

16. En el teatre romà, les parts cantades amb 20. Entre els primers escriptors de tragèdies romans
acompanyament de flauta reben el nom de: podem destacar:
a mutatis modis cantica. a Tit Livi.
b recitatius. b Plaute.
c esticomíties. c Livi Andrònic.
d cantica. d Sèneca.

381
 Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia
6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat
Pàgina 316
1. a Atrotrogus és el paràsit que raspalla el seu amo
perquè estigui content amb ell i el vagi alimentant. Es
veu per exemple en aquestes paraules: «És per mor
de la panxa, que m’he d’empassar amb les orelles
tota aquesta tabarra; així no se m’allarguen les dents.
A totes les seves mentides he de dir que sí.» b Sí, és
previsible perquè sempre reacciona de la mateixa
manera, amb fatxenderia i presumint de les seves
heroïcitats. El soldat fanfarró és un personatge plautí,
encara que no és tan freqüent com l’esclau o el paràsit,
per exemple.
c Sí, se’n burla perquè l’esclau veu la realitat i, per tant,
detecta les exageracions de Pirgopolinices. Respon a
la figura del parasitus, el mort de gana que no estalvia
lloances hiperbòliques del seu patró. d Els pronuncia
Artotrogus, i fan veure al públic la veritable natura de
Pirgopolinices, més enllà del que diu ell mateix. e És
una hipèrbole el nombre de soldats que Pirgopolinices
diu que va matar en un sol dia. f Per exemple,
Bumbomàquides Clutumistaridisàrquides, el nom d’un
general. g Per exemple: interjeccions («vatua!») o
preguntes constants a l’interlocutor («recordes»).
Pàgina 317
2. a La malaltia de Filúmena és que està embarassada.
Pàmfil no està tranquil perquè creu que el fill no pot ser
d’ell. b És una sogra afectuosa i humana, preocupada
per la salut de la seva nora. Aquesta imatge no respon
a la caracterització tradicional de la sogra. c Parmenó
no té res a veure amb els esclaus de Plaute: al contrari,
és atent, educat, raona bé i aconsella la seva senyora,
que aquesta escolta perquè són molt assenyats. d El
text fa més aviat reflexionar sobre una qüestió de tipus
ètic o moral. En aquest sentit, és bastant diferent dels
textos de Plaute.
3. a Teseu havia tingut un fill de la reina de les
Amazones que es deia Hipòlit, un jove molt ben
plantat, però més interessat en la cacera que en l’amor,
i més devot de Diana caçadora que de Venus. Després
d’haver tingut dos fills amb Teseu, Fedra va caure
fulminantment enamorada del seu fillastre Hipòlit,
però aquest, que avorria les dones, va fugir de casa.
Tement que el fill declarés al seu pare la passió de
Fedra, la dona se li va avançar dient a Teseu que el jove
l’havia intentada violar. Teseu la va creure i va pregar
a Posidó, el déu de l’oceà, que el destruís. En passar
Hipòlit per la vora del mar amb el seu carro, Posidó
va fer sorgir d’entre les ones un toro enfurismat que
382
va espantar els cavalls; el carro va quedar destruït i
Hipòlit, estrangulat amb les regnes. Altres versions de
la història expliquen que Teseu, en ser notificat per la
seva dona de l’intent d’Hipòlit, va decidir comprovar
els fets, i Fedra, temorosa que descobrís la veritat,
es va penjar. En una altra variació de la història,
Fedra confia la seva secreta passió a la seva criada
de confiança, que al seu torn la comunica a Hipòlit,
fent-li prometre que mai no revelarà el secret. En el
fragment es comprova la passió de Fedra i també es
veu la seva condició de reina, com a esposa de Teseu
que és. b La passió que sent Fedra és l’amor envers
el seu fillastre Hipòlit. Lògicament, no és habitual que
una mare (ni que sigui política) desenvolupi un amor
de tipus carnal cap al seu fill. c Resposta personal (tot
i que, efectivament, Sèneca descriu bé la psicologia de
la persona enamorada). d Sí, totes les obres de Sèneca
tenen un argument mitològic. Recordem noms com
Hèrculés boig, Les troianes o Medea.
ACTIVITATS FINALS
Pàgines 318 i 319
1. Els captius – comèdia – Plaute / El cartaginès –
comèdia – Plaute / Hèrcules boig – tragèdia – Sèneca /
Càsina – comèdia – Plaute / Eunuc – comèdia – Terenci
/ Les troianes – tragèdia – Sèneca / La comèdia del
fantasma – comèdia – Plaute.
2. Activitat personal.
3. a En aquest text parla Euclió, el vell avar que ha
amagat l’olla i que ara l’ha perduda. b El públic queda
implicat en la història quan Euclió s’hi adreça i li
formula preguntes, acusant-lo d’haver-li robat l’olla.
4. En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte
(De Caro) es disposa a rebre les visites del seu primer
dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà
escoltar el director d’una tropa ambulant (Campese)
que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que
pretén convidar-lo al seu espectacle per tal que el nou
dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania
que aquell art encara té una gran importància social.
Després d’una apassionada controvèrsia en què
polític i humorista només faran paleses les seves
desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de
visites que encara ha de rebre el prefecte, i se n’anirà
amenaçant de convertir aquella sala d’audiències en
una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que
des d’aleshores visitaran l’espai públic. El fragment
pertany a un dels moments finals de la comèdia, quan
apareix un farmacèutic mort, i el prefecte no sap si és
un dels actors de la tropa de Campese o és de veritat.
De fet, el mateix públic també es queda amb aquest

dubte. El tema és el límit entre la realitat i la ficció. b
El personatge que té una actitud realista és Campese,
ja que simplement arriba per lliurar una llista i es troba
en un gran embolic. També és realista l’adaptació
a la realitat que revelen les seves paraules del final.
En canvi, De Caro insisteix a trobar la veritat en una
situació que no en té, ja que tota ella és absurda i,
per tant, es pot considerar un personatge idealista. c
«El forat del pany» és el mateix teatre, entès com una
metàfora de la vida. d Resposta personal. Per exemple,
no apareixen les creacions lingüístiques pròpies de
l’autor, o molts dels seus personatges, que són més
propis de la societat romana.
5. Commedia dell’arte va ser el nom que va rebre un
tipus d’espectacle improvisat de carrer que va ser
especialment popular al Renaixement italià i que tenia
uns personatges característics, com la Colombina,
l’Arlequí, el Pedrolini –que esdevindria el Pierrot
francès– i el Pantalon. Les relacions són: capità
Matamoros – miles gloriosus / Brighella – servus /
Leandre – adulescens / Pantalon – senex.
6. Cecili Estaci era un llibert d’origen estranger,
segurament nascut a Mediolanum (Milà) al voltant
del 230 aC, que va ser portat a Roma com a esclau
presoner de guerra i posteriorment, afranquit. Va fer
amistat amb Enni i va morir un any després d’ell, el
168 aC. Ens consten d’Estaci uns quaranta títols, tots
de comèdies pal·liates, i alguns fragments. La comèdia
més coneguda és el Plocium. Va ser un autor d’èxit
al qual va ser concedida una residència pública a
l’Aventí. Els fragments conservats d’Estaci permeten
detectar l’adopció constant del model de Menandre
(aprofundiment psicològic en els personatges i atenció
Unitat 1 · Teatre: comèdia i tragèdia
als problemes morals), encara que amb elements
plautins, com ara la riquesa de metres, la fantasia
còmica, molt rica, i el gust per l’element caricaturesc.
/ Pacuvi va néixer a Brindisi l’any 220 aC. Gràcies a la
influència d’Enni, el seu oncle matern, va ser introduït
a Roma, al Cercle dels Escipions, on va adquirir fama
com a autor de textos teatrals i com a pintor. Va morir a
Tàrent cap al 130 aC. Ens consten de Pacuvi en queden
dotze títols de coturnates. Les més conegudes són:
Antíope, que tracta el mite d’Antíope, salvada pels fills
Anfió i Zetos, els bessons que va tenir amb Júpiter. La
contesa per les armes, que tracta de la disputa entre
Àiax i Ulisses per la possessió de les armes d’Aquil·les.
Hermíona, que presenta el drama d’Hermíone, filla
d’Hèlena i Menelau, lliurada com a dona a Neoptòlem
després d’haver estat promesa a Orestes. Ilíona, que
explica el drama d’Ilíona, filla de Príam, i Polimèstor, el
cruel rei de la Tràcia.
Els fragments deixen entreveure un profund
dramatisme i patetisme, una marcada sentenciositat
i una certa predilecció per l’aspecte macabre. El
llenguatge sovint és solemne, grandiloqüent, ric de
paraules estranyes, formes insòlites i calcs artificiosos.
7. La nit és el moment del goig i, per tant, el moment
que incita més al carpe diem.
6.1 Solucionari del test
d’autoavaluació
1c. 2a. 3c. 4d. 5d. 6c. 7d. 8a. 9c. 10c. 11c. 12b. 13b.
14d. 15b. 16d. 17a. 18b. 19a. 20c.
383
2 Poesia èpica

1 Les competències de la unitat 386

1.1 Competències bàsiques 386
2 Programació d’aula 387
3 Orientacions didàctiques 388
4 Recursos digitals 389
5 Test d’autoavaluació 390
6 Solucionari 392
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 392
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 393

385
 Unitat 2 · Poesia èpica

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Poesia èpica CC: Conèixer les característiques d’un poema èpic.

CI: Elaborar un eix cronològic amb la informació que es presenta.

Activitats CC: Relacionar el cinema èpic actual amb el gènere llatí de l’èpica, posant en relleu les seves
PERVIVÈNCIA semblances i diferències.
CL: Descobrir les arrels llatines de paraules actuales relacionades amb la guerra.
CC: Reconèixer en l’òpera Dido i Enees de Henry Purcell (segle XVII), l’argument de l’Eneida
de Virgili.
CC: Relacionar l’expressió actual «creuar el Rubicó» amb Juli Cèsar i identificar-ne el significat
metafòric.
CC: Descobrir abundants exemples de paraules i motius de la cultura llatina antiga
que el màrqueting actual ha utilitzat en el sector automobilístic.

Comentem CC: Descobrir les referències històriques que conté un text literari.
textos CL: Entendre les referències culturals d’un text i comentar-les a partir dels coneixements
que tenim sobre l’època i l’autor.

Activitats finals CL: Analitzar la pervivència d’un gènere en la literatura posterior.

CC: Relacionar obres artístiques amb l’episodi literari en què es basen.

Tòpics literaris CC: Detectar en textos de la tradició tòpics literaris d’origen grecoromà.

386
 Unitat 2 · Poesia èpica

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Conèixer els orígens de 1. els primers poemes Activitats finals: 1 4 CC

la poesia èpica llatina. èpics Pàg. 328 CL
Identificar les 2. L’èpica augustal
característiques del
gènere èpic.

S2 Conèixer i valorar 2.1 Virgili Activitats finals: 1, 2, 3, 4 CC

S3 la figura literària Bucóliques 4, 5, 6, 7 8 CL
de Virgili i la seva Pàg. 328-329 9
Geòrgiques
influència en la
literatura posterior. Eneida
Conèixer les
manifestacions més
importants de la
poesia èpica: l’Eneida
de Virgili.

S4 Conèixer l’obra d’altres 2.2 Lucà Activitats finals: 1 4 CC

poetes èpics. Pàg. 328 CL

S5 Llegir Comentem textos Activitats: 1, 2 2 CC

comprensivament Pàg. 326-327 4 CL
textos literaris
Activitats:
distingint-ne el gènere,
època, característiques CI, CM
i estructura.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

387
 Unitat 2 · Poesia èpica
3 Orientacions didàctiques
Els primers poemes èpics
Explicarem els orígens de l’èpica llatina. Podem fer
igualment una breu referència a l’èpica grega, que
després ens serà útil per entendre més bé Virgili.
Quint Enni
Presentarem aquesta figura, que és el primer gran
autor de poesia èpica llatina. Ens detindrem en
l’estructura annalística que presenta la seva obra, que
després retrobarem en la historiografia.
Èpica augustal
En primer lloc, farem un breu repàs de les
característiques de la literatura en època d’August. Tot
segui, ens detindrem en la figura de Virgili, que és una
de les més importants de la literatura llatina.
Després de presentar les Bucòliques i les Geòrgiques,
ens detindrem en l’Eneida, que és el gran poema èpic
romà. Podem resumir les dades més importants de
l’Eneida de la manera següent:
• La intencionalitat política de l’Eneida és evident ja
en l’elecció del tema. Escollint la llegenda d’Enees
com a fundador de Roma, Virgili relacionava
aquesta definitivament amb la cultura grega. D’altra
banda, es feia procedir la gens Júlia, a la qual August
pertanyia, de Iulus, el fill d’Enees; d’aquesta manera,
com que segons la llegenda Enees era fill de la
deessa Venus, s’establien uns orígens divins per a
l’emperador. Virgili presentava així el règim d’August
com l’hereu natural del gloriós passat romà.
· Com a obra literària l’Eneida és un poema d’una
extraordinària complexitat. Sens dubte Virgili es
va inspirar en els poemes homèrics, però al mateix
temps s’aproxima a l’èpica arcaica d’Enni i de Nevi,
que havien enaltit als herois de la seva història
nacional barrejant fets històrics amb aspectes
llegendaris. Virgili aconsegueix unir en el poema el
present i el passat, la història i la llegenda amb gran
habilitat; les gestes d’August i els èxits i aspiracions
del Principat apareixen en el poema, no pas exposats
directament com a matèria narrativa, sinó en forma
de digressió profètica o fabulosa: en el llibre I,
Júpiter passa revista a la història de Roma fins a
la època d’August; en el llibre VI, l’ombra del seu
pare Anquises revela a Enees el destí de Roma com
a dominadora i civilitzadora de pobles; finalment,
Virgili aprofita el recurs èpic de la descripció de
les armes, pres directament d’Homer, per fer una
descripció de la història de Roma que culmina amb
la victòria d’Acci i el triomf d’Octavi August.
388
• D’altra banda, Virgili es manté fidel al concepte
romà d’èpica: és un poema nacionalista en el qual
no només Roma sinó també Itàlia formen part
dels esdeveniments. Al costat de la maquinària
mitològica, presa del món homèric, apareixen en
el poema antigues creences i pràctiques religioses,
que estaven profundament ancorades en la tradició
romana. És un poema que enalteix els sentiments de
pietat i religió, trets característics de l’antiga Roma i
que August intentava restaurar.
Un cop acabada la presentació de l’Eneida, llegirem
una selecció de passatges d’aquesta obra, o bé la
passarem als alumnes perquè la treballin a casa. Farem,
en tot cas, els exercicis que es proposen al llibre.
Altres autors èpics del segle I dC
Treballarem els autors que es presenten al llibre,
comparant la seva producció amb l’èpica clàssica,
representada per Virgili. Relacionarem La Farsàlia de
Lucà amb L’Eneida de Virgili, perquè la comparació
ens permet veure bé com evoluciona l’èpica:
• Hi ha un canvi temàtic. El poema és exclusivament
històric. Renúncia als elements mítics tradicionals. La
idea dominant el poema, molt propera al pensament
estoic, és que el mateix poble romà ha conduït Roma
a la seva situació de decadència amb la corrupció i
les discòrdies civils.
• L’absència de déus i d’aparell mitològic. Lucà desterra
completament els déus de la seva obra. Aquests no
tenen cap incidència en el desenvolupament de
l’acció. El “fatum” (destí) dels estoics hereta part de
les funcions atribuïdes als déus en l’èpica tradicional.
• Com que els esdeveniments no es poden explicar
per intervenció divina, els fets s’expliquen de manera
racional. Les causes de la guerra civil, per exemple,
van ser minuciosament analitzades.
• Finalment, també trenca la tradició virgiliana el fet que
la Farsàlia no tingui un heroi unívoc. Hi ha tres figures
en l’obra amb entitat suficient per a ser considerats
herois: Cèsar, Pompeu i Cató; però Lucà no s’inclina
amb claredat per cap d’ells; hi ha autors que
s’inclinen per considerar que l’heroi del poema és una
personificació abstracte, com la Llibertat o el Destí.
La poesia èpica tardana
Farem un breu repàs de l’evolució de l’èpica, fins a
l’obra de Draconci, que és l’última que es presenta en
el llibre.
Comentari de textos i Activitats
Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre
aquestes, té una importància significativa el comentari
dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.
 Unitat 2 · Poesia èpica

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Pervivència: cine. Cinema èpic

Descripció: Activitats per caracteritzar el gènere èpic.
320
Finalitat: Conèixer les característiques del gènere èpic i posar de manifest la seva relació amb la
literatura llatina.

Pervivència: cine. Cinema èpic

Descripció: Fragment del documental Cine épico. Universitat de Santiago de Xile. Càtedra
Crítica de Cine. Professora Antonella Estévez. 320
Finalitat: Conèixer les característiques del gènere èpic i posar de manifest la seva relació amb la
literatura llatina.

Pervivència: música. Dido i Enees. Henry Purcell

Descripció: Presentació de l’obra Dido i Enees, de Henry Purcell. Activitats. 324
Finalitat: Relacionar l’obra amb el cant IV de l’Eneida.

Pervivència: música. Dido i Enees. Henry Purcell

Descripció: Fragment de «Thy hand Bellinda», Dido i Enees. Henry Purcell. 324
Finalitat: Relacionar l’obra amb el cant IV de l’Eneida.

Pervivència: publicitat. La Farsàlia de Lucà

Descripció: Descripció de la Farsàlia, de Lucà. Activitats.
325
Finalitat: Conèixer el pas de Juli Cèsar pel riu Rubicó i relacionar-lo amb productes comercials
actuals.

Repassa la unitat 2. La poesia èpica

Descripció: Resum de la unitat. 329
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

389
 Unitat 2 · Poesia èpica

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. El primer poema èpic totalment romà és: 8. A les Geòrgiques:

a La guerra púnica, de Gneu Nevi. a hi ha referències històriques contemporànies.
b l’Eneida, de Virgili. b hi trobem una gran lloança d’August.
c la Farsàlia, de Lucà. c no es fa cap referència al món contemporani.
d els Annals, d’Enni. d s’hi barreja la temàtica mítica amb la històrica en
proporcions iguals.
2. En època d’Octavi August, el poeta:
a no té consciencia del seu ofici. 9. L’Eneida:
b es professionalitza i és conscient de la a només s’inspira en l’èpica grega.
importància de la seva obra. b s’inspira en algunes mostres d’èpica llatina, com
c no està influït pels esdeveniments polítics Nevi i Enni.
contemporanis. c s’inspira en obres de l’èpica llatina, com la
d el poeta tracta sempre temes mítics. Farsàlia de Lucà.
d és una traducció al llatí de la Ilíada i l’Odissea
3. En l’èpica augustal el poeta es proposa: gregues.
a regenerar moralment la societat per mitjà de la
recuperació dels valors tradicionals. 10. Dido s’enamora d’Enees, per voluntat de Venus, al
b explicar episodis mítics. llibre:
c combatre el nou règim instaurat per August. a IV de l’Eneida.
d recuperar l’esperit guerrer dels primers romans. b III de l’Eneida.
c VI de l’Eneida.
4. Les Bucòliques de Virgili pertanyen al gènere: d XII de l’Eneida.
a líric.
b dramàtic. 11. Al llibre XII de l’Eneida:
c pastoral. a Dido s’enamora perdudament d’Enees.
d èpic. b Enees organitza uns jocs fúnebres per honorar la
memòria del seu pare.
5. Es va interpretar com un cant profètic que augura- c Enees i Turn s’enfronten en un dol.
va el naixement de Crist: d Enees arriba al Laci.
a la Bucòlica IV de Virgili.
b l’Eneida de Virgili. 12. Al Llibre V de l’Eneida:
c la Geòrgica II de Virgili. a Enees baixa als inferns, on es troba amb l’esperit
d la Farsàlia de Lucà. de Dido.
b Enees i els seus companys desembarquen a
6. Virgili: Sicília; en aquesta illa celebren els jocs fúnebres
a mai no es va moure de Nàpols. en honor d’Anquises.
b va viure tota la seva vida a Roma. c Nis i Euríal moren al campament dels rútuls.
va ser exiliat per August a Tomis. d Venus proporciona a Enees una magnífica
d va viatjar a Grècia per recollir informació per a armadura forjada per Vulcà.
la seva obra.
13. L’Eneida és:
7. Les Geòrgiques tenen: a un poema èpic erudit.
a un contingut essencialment mitològic. b un poema èpic popular.
b un to bucòlic i amorós. c un poema líric.
c un argument novel·lesc. d un poema didàctic.
d un argument específic i tècnic.

390
 Unitat 2 · Poesia èpica

14. A l’Eneida, Virgili: 18. A la Farsàlia, Lucà:

a adopta diferents punts de vista. a elimina el contingut mitològic de l’èpica.
b està escrita en primera persona. b incrementa les referències mitològiques.
c està escrita en segona persona. c barreja elements mitològics de la Ilíada i
d està redactada en tot moment amb la tècnica l’Odissea.
del narrador omniscient. d introdueix elements lírics al costat dels èpics,
que hi predominen.
15. A l’Eneida se sosté que la gens Julia, a qui August
estava vinculat: 19. L’estil de la Farsàlia és:
a prové de Júpiter. a senzill i popular.
b prové de Dido. b propi de la lírica tradicional.
c prové del fill d’Enees. c arcaic, amb presència d’arcaismes i
d prové de Grècia. dialectalismes.
d ampul·lós, amb comparacions grandiloqüents.
16. A l’Eneida de Virgili:
a hi ha passatges traduïts literalment de la Ilíada i 20. A la Farsàlia es narra:
l’Odissea. a la fundació de Roma.
b no hi ha influència grega. b l’arribada d’Enees al Laci.
c tots els personatges tenen noms grecs. c la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
d es barregen elements de la Ilíada i de l’Odissea d les guerres civils entre Marc Antoni i Octavi
homèriques. August.

17. Marc Anneu Lucà (39-65 dC) va néixer a:

a Híspalis.
b Emèrita Augusta.
c Valentia.
d Còrdova.

391
 Unitat 2 · Poesia èpica

en la narració, i trenca la possible monotonia del

6 Solucionari relat. g Amb aquest recurs s’aconsegueix alternar
la presentació acurada de la situació, que coneixem
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat perfectament per l’estil indirecte, amb l’apropament
al lector dels personatges i les seves inquietuds, que
s’obté per mitjà de l’estil directe.
COMENTEM ELS TEXTOS
Pàgina 326 i 327
ACTIVITATS FINALS
1. a Sabem que havia estat casada amb Siqueu i es fa
Pàgines 328 i 329
referència a un acte criminal del seu germà: Pigmalió,
1. Tebaida – Estaci – Imperi / Eneida – Virgili – Imperi
que va matar-li secretament el marit i va prendre el
/ Traducció de l’Odissea – Andrònic – República /
poder. b Els arguments són que Dido encara és jove i
Farsàlia – Lucà – Imperi / Les bucòliques – Virgili –
no pot estar tota la vida pensant en el seu marit difunt:
Imperi / La guerra púnica – Nevi – República.
ara cal que es busqui una nova companyia; d’altra
banda, Dido és la reina de Cartago, i el regne estarà
2. Activitat personal
més ben protegit si està governat per una parella
reial i no per ella sola; amb el matrimoni, Cartago
3. a Es reconeix, entre altres coses, per la referència
viurà una etapa d’esplendor. c No, no es va complir,
als diversos tipus de morts i al Camp dels Plors, on
ja que Cartago no només no va arribar a la glòria que
Enees troba Dido. Enees hi arriba des de Cumes, amb
prediu, sinó que a més va ser destruïda pels romans. d
la Sibil·la. La baixada a l’Infern, que és un tòpic en
Virgili aconsegueix apropar-nos la figura de Dido i els
aquest tipus de poemes, revelarà a Enees el seu futur
seus sentiments. D’altra banda, el diàleg amb la seva
(i el d’alguns episodis de la història de Roma), alhora
germana Anna ens apropa encara més al món interior
que hi trobarà persones que han estat importants a
de Dido, ja que Anna és la seva confident i li revela tot
la seva vida. B. Sí, a l’Odissea també hi ha una nekuia
el que li passa pel cap. e El fragment és més propi de la
o baixada a l’infern, al cant XI. c Hi troba Dido. Dido
poesia lírica. Tanmateix, és freqüent en Virgili que deixi
ha estat un personatge molt important al llibre IV de
espai a l’expressió dels sentiments, dintre de la poesia
l’Eneida: Enees hi ha tingut una gran història d’amor,
èpica que escriu.
que dissortadament no s’ha pogut consolidar, per
volença dels déus. Dido vaga pel bosc immens del
2. a Nis i Euríal són troians, companys d’Enees. En
Camp dels Plors, entre altres heroïnes que també han
aquest fragment caminen per un bosc, de nit. Volen
viscut amors dissortats. d El fragment és força líric i
arribar al campament d’Enees i, a la nit, troben els
s’aparta de l’èpica tradicional.
rútuls adormits, cosa que els incita a fer-ne una gran
matança. b Euríal és descobert per Volcent i els rútuls
4. a El llenguatge del text és grandiloqüent, culte i
per la brillantor del seu casc. Precisament són els
elevat. Aquesta característica és pròpia d’una gran
objectes que han robat als rútuls els que els fan brillar
part de l’èpica. Els versos de l’Atlàntida, que són
i els traeixen. Nis troba a faltar el seu company i el va
alexandrins, donen igualment un ritme solemne al
a buscar. Mentrestant, mata dos rútuls. Però Volcent
poema. b L’Atlàntida narra les peripècies d’Hèracles
es venja d’aquesta matança i mata Euríal, malgrat les
per Ibèria, l’enfonsament del continent dels atlants, la
pregàries de Nis perquè no ho faci. Nis mata Volcent
creació del mar Mediterrani i el descobriment de les
però és envoltat pels rútuls i mor. c Sí, és una història
Amèriques. Conserva la idea de l’Eneida, en el sentit
d’amistat o d’amor homoeròtic, ja que Nis es deixa
d’explicar l’avantpassat mític d’un poble.
matar per venjar-se de Volcent, que ha mort el seu
company. d Escuts (armes amb què es protegeixen els
5. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1 Enees davant
rútuls); casc (element que delata Euríal); javelines (que
la reina Dido. / 5 Enees camina pels Inferns. / 3 Enees
Nis fa servir per matar dos rútuls); espasa (arma amb
fuig de Troia amb la seva família. / 4 Els jocs fúnebres
què Volcent mata Euríal). e Sobretot, l’ambient militar
en honor d’Anquises. / 2 Enees venç Turn.
en què es desenvolupa la historia. f La interrogació és
«Què pot fer? Amb quines forces, amb quines armes
6. Al Laci, Enees es casa amb Lavínia, la filla del rei
intentarà rescatar el jove? Es llançarà, disposat a morir,
Llatí que governava a la zona. Més tard Ascani, un fill
entre les espases dels enemics i precipitarà amb les
d’Enees, funda la ciutat d’Alba Longa. A Alba Longa
ferides una mort honrosa?». Aquesta interrogació
se succeeixen uns quants reis. El dotzè rei, Proques,
aconsegueix implicar més el lector en la narració, ja
té dos fills: Numítor i Amuli. En morir Proques, primer
que se li pregunta com es podria resoldre la història.
regna Numítor, però al cap de poc el seu germà Amuli
Retarda els esdeveniments ja que es fa una pausa

392

li arrabassa el tron. Amuli obliga la filla de Numítor,
Rea Sílvia, a fer-se sacerdotessa vestal, perquè les
vestals han de fer vot de castedat i no poden tenir
fills. Amb això Amuli vol assegurar-se que ningú li
prendrà el tron. Però els plans de Numítor fallen: el
déu Mart s’enamora de Rea Sílvia i, al cap de poc
temps, la noia té dos bessons: Ròmul i Rem. Amuli,
furiós, ordena que els dos nadons siguin llançats al riu
Tíber. Però sobreviuen protegits pels déus. La cistella
on han estat dipositats s’encalla a la riba i allí els recull
una lloba, que els alleta i els refugia a la cova del
Lupercal. Després els acull el pastor Fàustul i la seva
dona, i Ròmul i Rem es fan grans a casa del pastor.
En créixer, Ròmul i Rem maten Amuli i restableixen
Numítor al tron d’Alba Longa. Els dos germans, per la
seva banda, decideixen fundar una ciutat a la riba del
Tíber, allà on els havia trobat la lloba. Tanmateix, ben
aviat esclata una picabaralla entre ells, ja que tots dos
volen ser-ne el rei i batejar la ciutat amb el seu nom.
Per resoldre la disputa, decideixen consultar als déus
–per mitjà de l’observació del vol dels ocells (auspici)–
qui ha de governar. Rem, des del mont Aventí, veu sis
Unitat 2 · Poesia èpica
voltors; Ròmul, situat al Palatí, en veu dotze. Tots dos
asseguren que han guanyat: Rem perquè els ha vist
primer i Ròmul perquè n’ha vist més. Sense arribar a
posar-se d’acord, Ròmul decideix traçar un solc al peu
del mont Palatí per marcar els límits de la nova ciutat.
Això va ser, segons la llegenda, l’any 753 aC. Rem
travessa el solc per burlar-se del seu germà, Ròmul
s’enfada, treu l’espasa i el mata. Tot seguit, víctima dels
remordiments, Ròmul enterra Rem al turó de l’Aventí.
7. S’hi presenta una natura en miniatura, la pròpia d’un
pessebre. Per tant, capgira una mica el tòpic del beatus
ille, en el qual la natura presentada és idealitzada però
real.
6.2 Solucionari del test de
autoavaluació
1a. 2b. 3a. 4c. 5a. 6d. 7d. 8a. 9b. 10a. 11c. 12b. 13a.
14a. 15c. 16d. 17d. 18a. 19d. 20c.
393
3 Oratòria

1 Les competències de la unitat 396

1.1 Competències bàsiques 396
2 Programació d’aula 397
3 Orientacions didàctiques 398
4 Recursos digitals 399
5 Test d’autoavaluació 400
6 Solucionari 402
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 402
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 403
 Unitat 3 · Oratòria

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Oratòria CC: Ser conscients de la necessitat d’argumentar per defensar els nostres punts de vista.

Activitats CL: Identificar les parts del discurs romà en un discurs pronunciat a la pel·lícula Gladiator,
PERVIVÈNCIA de Ridley Scott (2000) i en altres produccions cinematrogràfiques contemporànies.
CS: Reflexionar sobre la història antiga i la política i societat actuals.
CL: Conèixer el significat de l’expressió ciceroniana Quosque tándem...? i comprovar el seu
ús avui dia en diferents mitjans i situacions.
CS: Reflexionar sobre les figures històriques de Marc Antoni, Octavi i Ciceró.
CC: Reconèixer en una pintura d’Alma-Tadema a Marc Antoni i Cleòpatra.
CC: Conèixer l’obra de Shakespeare sobre Marc Antoni i Cleòpatra.
CC: Descobrir les pintures d’Alma-Tadema de tema romà.

Comentem CC: Relacionar l’oratòria amb el sistema de govern republicà, que fomenta l’intercanvi d’idees
textos i la llibertat de pensament.
CL: Descobrir les figures retòriques que apareixen en un text i la finalitat a què responen.

Activitats finals CS: Analitzar una peça d’oratòria contemporània a partir dels recursos que sol presentar
aquest gènere.
CC: Identificar el tipus de discurs a què pertany un fragment determinat, així com la finalitat
que persigueix.

Tòpics literaris CC: Analitzar un tòpic o motiu literari al llarg de la tradició occidental.

396
 Unitat 3 · Oratòria

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Determinar l’evolució 1. L’oratòria Activitats finals: 4 CC

de l’oratòria romana. 2. L’oratòria 4, 5, 6 8 CL
republicana Pàg. 339 9 Activitats:
3. L’oratòria en època CS, CD
imperial

S2 Reconèixer la 4. Ciceró Activitats finals: 4 CC

S3 importància de 4.1 Discursos 1, 2, 3, CL
l’obra de Ciceró i las Pàg. 338
4.2 Obres retòriques Activitats:
seva influència en la
literatura posterior. 4.3 Obres polítiques CS
4.4 Obres filosòfiques
4.5 Les cartes
4.6 L’estil

S4 Conèixer l’obra de 5. Quintilià 4 CC

Quintilià. CL

S5 Llegir Comentem textos Activitats: 1, 2 2 CC

comprensivament Pàg. 336-337 4 CL
textos literaris
Activitats:
distingint-ne el gènere,
època, característiques CS
i estructura.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

397
 Unitat 3 · Oratòria
3 Orientacions didàctiques
L’oratòria republicana
Indicarem que l’oratòria preciceroniana ens és
coneguda per escassos fragments i per referències
indirectes. A més del mateix Ciceró, que en el tractat
de retòrica Brutus traça una completa història de
l’eloqüència romana, tenim també els escrits de
Gel·li, un erudit del segle II dC, que va recopilar gran
quantitat de material sobre obres de l’antiguitat.
Encara que Ciceró ens parla del discurs pronunciat
per Api Claudi el Cec com el primer del qual tenim
notícies, i Gel·li recull un fragment d’un discurs de P.
Corneli Escipió l’Africà, el primer orador del que tenim
alguns fragments és Cató el Censor (234/149 aC). En
els fragments que en conservem s’observa la força i
la vivacitat d’aquest orador, defensor a ultrança dels
costums llatins enfront de les influències hel·lèniques.
Va escriure més de 150 discursos; d’aproximadament
uns 80 ens n’han arribat fragments.
A l’extrem oposat a la postura de Cató se situen els
oradors pertanyents a l’anomenat Cercle d’Escipió,
com el mateix Escipió Emilià (185/129 aC) i Leli (cònsol
el 140 aC). Tots dos eren oradors brillants i sobresortien
sobretot per la seva elevada cultura. S’ha de destacar
sobretot la seva influència en la difusió de la cultura
grega a Roma.
En Tiberi Grac (163/133 aC) i en el seu germà Gai
(154/121 aC) comença a evidenciar-se la influència de
Grècia i en particular de les tendències asiàniques.
Tiberi es distingia per una eloqüència mesurada i una
dialèctica acurada; el seu germà Gai, per contra, feia
servir una oratòria encesa, capaç d’enardir la multitud;
Ciceró afirma que superava a tots els oradors del seu
temps a vehemència oratòria.
La parella d’oradors formada per Marc Antoni (143/87
aC) i Luci Licini Cras (140/91 aC) va dominar el fòrum
romà en els últims anys del segle II.
Hortensi Hòrtal, només vuit anys més gran que Ciceró,
va ser el seu principal rival en els tribunals. Hortensi
representa el moment culminant de l’asianisme
romà. Finalment, Ciceró es refereix freqüentment a
l’historiador i polític Juli Cèsar com el més enginyós i
dialèctic dels oradors romans.
Conservem també dels primers anys del segle I aC
un tractat de retòrica anònim, conegut pel nom de la
persona a qui està dirigit com a Rhetorica ad Herennium
(entre el 86 i el 82 aC). És una obra força complexa i
consta de quatre llibres en què es desenvolupen, amb
més o menys amplitud, les parts de l’ensenyament
de la retòrica (inventio, elocutio, dispositio, memoria
i pronuntiatio).
398
En comentar l’entrada dels models grecs, presentarem
aspectes com la composició o les parts del discurs.
També distingirem entre eloqüència asiàtica i corrent
aticista. Podem exemplificar aquests continguts amb
mostres significatives de discursos.
Comentarem igualment que l’estil o to dels discursos
s’havia d’adequar als diferents gèneres d’eloqüència,
de manera que es feia una distinció entre tres tipus
d’estil o genera dicendi:
• Genus grande (estil elevat)
• Genus medium (estil mig)
• Genus humile (estil baix)
Ens detindrem especialment en la figura de Marc Tul·li
Ciceró, que és l’orador més important de la història de
Roma. Atesa la seva importància històrica, en aquest
cas també ens detindrem especialment en la seva vida.
Repassarem els seus discursos i els comentarem un
a un. Llegirem el fragment de les Catilinàries que es
presenta, i l’analitzarem a la llum del que sabem sobre
Ciceró.
Distingirem en tot cas entre obra oratòria, obra
retòrica i obra política. En el cas de l’obra retòrica,
descobrirem que està molt relacionada amb l’oratòria:
Ciceró teoritza sobre la mateixa activitat que exerceix
com a orador.
L’oratòria d’època augustal
Farem una petita explicació sobre l’oratòria d’aquesta
època, contraposant-la amb la republicana i veient
com influeix sobre l’oratòria la pèrdua de llibertats.
Marc Fabi Quintilià
Presentarem la Institució oratòria d’aquest autor,
nascut a Calahorra. La relacionarem amb la teoria
general sobre l’oratòria que coneixem (parts del
discurs, execució del discurs, etc.).
L’oratòria al final de l’Imperi
Analitzarem l’evolució de la retòrica en aquesta època.
Relacionarem l’esplendor dels segles III i IV amb la
nova burocràcia estatal, que la necessitava.
Comentari de textos i Activitats
Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre
aquestes, té una importància significativa el comentari
dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.
 Unitat 3 · Oratòria

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Pervivència: cine. Gladiator. Ridley Scott

Descripció: Activitats sobre un fragment de la pel·lícula Gladiator, dirigida per Ridley Scott
330
(2000).
Finalitat: Analitzar en el discurs del personatge les tècniques discursives de l’oratòria romana.

Pervivència: cine. Gladiator. Ridley Scott

Descripció: Fragment de la pel·lícula Gladiator, dirigida per Ridley Scott (2000). 330
Finalitat: Analitzar en el discurs del personatge les tècniques discursives de l’oratòria romana.

Pervivència: llengua. L’últim romà. Pérez-Reverte

Descripció: Article periodístic d’Arturo Pérez-Reverte. Activitats.
332
Finalitat: Reconèixer la pervivència de diferents aspectes de la cultura clàssica en la nostra
manera de mirar el món.

Pervivència: teatre/art. Marc Antoni

Descripció: Activitats sobre la presència de la figura de Marc Antoni en múltiples
manifestacions artístiques i culturals posteriors. 332
Finalitat: Detectar la presència de la figura de Marc Antoni en múltiples manifestacions
artístiques i culturals posteriors.

Pervivència: teatre/art. Sir Lawrence Alma-Tadema

Descripció: Web amb les obres de Lawrence Alma-Tadema.
332
Finalitat: Detectar la presència de la figura de Marc Antoni en múltiples manifestacions
artístiques i culturals posteriors.

Repassa la unitat 3. Oratòria

Descripció: Resum de la unitat. 339
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

399
 Unitat 3 · Oratòria

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. El discurs que pretén convèncer a una assemblea 6. Durant l’any del seu consolat, Ciceró va descobrir i
de prendre una decisió determinada sobre un va reprimir:
tema concret es diu: a la revolta dels esclaus d’Espàrtac.
a discurs encomiàstic. b la conjura dels Pisons.
b discurs deliberatiu o polític. c la conjuració de Catilina.
c discurs epidíctic. d una conjuració contra la seva pròpia persona.
d discurs forense.
7. Els discursos polítics de Ciceró van ser pronunciats:
2. En una peça d’oratòria romana, l’exposició dels a davant les assemblees de la plebs.
fets o circumstàncies importants que concorren a davant el Senat o al fòrum.
en la causa rep el nom de: a als tribunals.
a argumentació. a al Camp de Mart.
b conclusió.
c narració. 8. A la Defensa del poeta Àrquies, Ciceró defensa el
d introducció. poeta Àrquies, al qual acusaven:
a d’haver obtingut la ciutadania romana sense
3 El corrent de l’oratòria que buscava l’expressivitat i tenir-hi dret.
la musicalitat, recorrent a un estil florit i redundant, a d’haver abusat d’una vestal.
i que donava molta importància a l’execució del a d’haver robat diners del tresor públic.
a d’haver conspirat per ensorrar la República.
discurs (gestos, to de veu, etc.) es deia:
a asianisme.
b aticisme. 9. Les Filípiques de Ciceró van ser pronunciades:
c hel·lenisme. a contra Filip de Macedònia.
d estoïcisme. b contra Octavi August.
c contra Juli Cèsar.
a contra Marc Antoni.
4. El discurs pronunciat davant un tribunal per
aconseguir la condemna o l’absolució d’un reu rep
10. La Defensa de Miló és un discurs judicial escrit
el nom de:
l’any 52 en defensa de Tit Anni Miló, acusat:
a discurs deliberatiu o polític.
a de l’assassinat de Clodi.
b discurs epidíctic o demostratiu.
b de la mort de la seva germana.
c discurs de vituperació.
c de corrupció.
d discurs judicial o forense.
d de revelació de secrets sagrats.

5. A les Verrines, Ciceró acusa Verres:

11. En un discurs, la dispositio és:
a de molts robatoris.
a l’ordenació lògica dels arguments.
b d’homicidi.
b el conjunt de mètodes per recordar els
c d’incest.
discursos.
d de rebel·lió i conspiració. c l’ús de la veu i la gestualitat per reforçar el
discurs.
d la selecció dels arguments.

400
 Unitat 3 · Oratòria

12. En un discurs, l’elocutio és: 17. Una característica de l’estil de Ciceró és:
a el conjunt de mètodes per recordar els a la concinnitas o simetria.
discursos. b la lactea ubertas.
b l’elaboració formal del text. c la humanitas.
c l’ús de la veu i la gestualitat per reforçar el la praeteritio.
discurs.
d la selecció dels arguments. 18. Les cartes de Ciceró tenen un estil:
a culte.
13. L’obra Sobre les lleis de Ciceró té forma de: b col·loquial.
a monòleg. c elaborat.
b tractat filosòfic. d vulgar.
c diàleg.
d poema didàctic. 19. El tractat de Quintilià redactat entre el 93 i el 96 dC
al llarg de 12 llibres i que s’ocupa de la instrucció
14. L’obra Sobre la República de Ciceró està bàsica de l’orador es diu:
ambientada: a Constitutio Antoniniana.
a a la vil·la que tenia Ciceró a Túsculum. b De oratore.
b en una vil·la dels afores d’Atenes. c De optimo generi oratorum.
c a la vil·la d’Escipió Emilià, el principal d Institutio oratoria.
interlocutor de l’obra juntament amb el seu
amic Leli. 20. Segons Quintilià, l’orador ha de ser un:
d a la vil·la Iovis, que posteriorment va pertànyer a patrici.
a l’emperador Tiberi. b home de valor, expert a parlar.
c home de gran integritat moral, encara que no
15. L’Hortensi de Ciceró era tingui coneixements d’oratòria.
a un poema èpic. d savi, amb grans coneixements de dret.
b una lloança d’aquest poeta.
c un discurs judicial.
d una exhortació a practicar la filosofia.

16. Les Tusculanes tracten del tema de:

a com cal organitzar políticament l’estat.
b la bellesa.
c la felicitat.
d la religió.

401
 Unitat 3 · Oratòria
6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de
l’alumnat
Pàgina 336
1 a Ciceró vol convèncer l’auditori que Catilina és un
perill per a la República i que se l’ha d’apartar de la
vida pública. b Segons Ciceró, els seguidors de Catilina
són gent depravada, que ha malbaratat tot el capital
familiar i només obeeixen a les seves passions, a la
luxúria i al descontrol. Els vicis que els atribueix són:
pel que fa als diners, malgastar patrimoni, empenyorar
béns; pel que fa al sexe: buscar prostitutes; pel que
fa al comportament depravat, matar, incendiar, robar,
buscar xerinola contínua, emborratxar-se, menjar
desenfrenadament i buscar el luxe superficial. c El
consolat de Ciceró va tenir lloc el 63 aC. La conjuració
de Catilina va ser descoberta pel mateix Ciceró durant
el seu consolat, i per tant aquest discurs forma part
dels anomenats «discursos consulars». d Sí, perquè ens
trobem al final de la República, en una època convulsa:
l’any 60 aC es crearà el primer triumvirat. L’any 79
havia mort Sul·la, que havia provocat una guerra civil
en enfrontar-se amb els partidaris de Màrius. D’altra
banda, el 71 aC es produeix la mort d’Espàrtac, que
havia capitanejat una revolta d’esclaus. e Sí. Es nota en
afirmacions com: «Certament, no hi ha cap nació que
ens atemoreixi seriosament, cap rei que pugui declarar
la guerra al poble romà».
2. a El pronuncia davant del tribunal de pecuniis
repetundis, amb la finalitat de denunciar els crims de
Verres. b La narració de la història de Publi Gavi pretén
commoure els jutges, que també són ciutadans romans.
El relat té un to expressiu, com es veu per exemple en
la reproducció de paraules en estil directe, que fan
entrar el personatge en la narració dels fets. c Publi
Gavi és un ciutadà romà del municipi de Consa que va
ser empresonat a Sicília per ordre de Verres i després
torturat. En tot moment reivindica la condició de ciutadà
romà. d Es basa en el fet que diu que l’han enviat a
Sicília per espiar els capitosts dels esclaus revoltats. No
hi havia cap constància de cap mena d’aquest fet.
ACTIVITATS FINALS
Pàgines 338 i 339
1. Verrines – Verrinae – discursos / En defensa de la
llei Manília – Pro lege Manilia – discursos / L’orador
– Orator – obres retòriques / Filípiques – Philippicae
– discursos / Sobre la república – De republica –
obres polítiques / Sobre les lleis – De legibus – obres
polítiques / Defensa de Miló – Pro Milone – discursos /
Catilinàries – Catilinariae – discursos.
402
2. Activitat personal.
3. a Pertany al genus iudiciale. b Pertany a la narratio,
perquè està explicant els fets. c Resposta personal.
Per exemple: «quin disbauxat, quin immoral, quin
llicenciós, rebent els plaers no per la porta principal,
sinó per la porta falsa del darrere!» / «ha tingut, doncs,
mestres no d’aquells que es passen els dies sencers
dissertant sobre el deure i la virtut, que exhorten al
treball, a l’activitat, a afrontar els perills de la pàtria».
d Diu que és un ignorant i un libidinós. e Segons una
llei que es va aprovar amb valor retroactiu, Ciceró era
culpable d’haver condemnat a mort els còmplices de
Catilina sense procés. Per això se’l va condemnar a
l’exili. El darrer càrrec important que va tenir va ser el
proconsolat de Cilícia, el 51 aC.
4. a Alliberar el poble de la pobresa, el patiment i les
discriminacions / Construir una pau completa, justa
i duradora / construir una societat en què tothom
pugui caminar amb el cap ben alt. La part de l’oratòria
que estudiaria això és la dipositio. b Seria del genus
deliberativum. Perquè és de caràcter polític. c Resposta
personal. Per exemple, metàfora a «una nació irisada».
5. Resposta personal. El discursos de les imatges
serien de tipus deliberativum, ja que són de caràcter
polític o social.
6. Hi ha molts tipus d’arguments (o de fal·làcies),
com ara: Ad auctoritatem: s’utilitza el prestigi d’una
persona coneguda o famosa. Exemple: «aquesta
dieta és molt saludable. Ho diu Nicole Kidman». Ad
populum: apel·lar a l’opinió de les majories. Per
exemple: «tothom va a veure aquesta pel·lícula;
per tant, és bona». Ad misericordiam: s’apel·la a la
bondat de la persona. Tracta de forçar l’adversari
jugant amb la seva compassió (o la del públic), no
per complementar les raons d’una opinió, sinó per
substituir-les. Exemple: «No em deixis, que si te’n vas
em moriré de pena». Ad baculum: es fa ús d’amenaces
de manera implícita. Per exemple: «Si aquest país
manté el seu dret a utilitzar l’energia atòmica amb
finalitats civils, haurà enfrontar-se a les decisions que
prengui la comunitat internacional». Ad ignorantiam:
consisteix a defensar la veritat o falsedat d’un enunciat
basant-se en la idea que ningú ha provat el contrari.
Exemple: «Els extraterrestres existeixen perquè ningú
no ha demostrat el contrari».
7. Aigües - reposar els membres / Branca – complaure’s
/ Herbes i flors – tapar la faldilla.
 Unitat 3 · Oratòria

6.2 Solucionari del test

d’autoavaluació

1b. 2c 3a. 4d. 5a. 6c. 7b. 8a. 9d. 10a. 11a. 12b. 13c. 14c.
15d. 16c. 17a. 18b. 19d. 20b.

403
4 Poesia lírica

1 Les competències de la unitat 406

1.1 Competències bàsiques 406
2 Programació d’aula 407
3 Orientacions didàctiques 408
4 Recursos digitals 409
5 Test d’autoavaluació 410
6 Solucionari 412
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 412
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 413
 Unitat 4 · Unitat 4 · Poesia lírica

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Poesia lírica CC: Entendre la finalitat de la poesia lírica i les seves diferències amb l’èpica.

Activitats CC: Relacionar el tipus de relació de Catul amb Clòdia amb la relació que apareix a l’òpera
PERVIVÈNCIA La Vestale, de Spontini, i amb la que apareix a l’òpera Roma, de Massenet.
CC: Reflexionar sobre la presència del tòpic del carpe diem i del collige, virgo, rosas,
en la pel·lícula El club dels poetes morts, de Peter Weir (1989).
CC: Relacionar el debat entre forma i funció en el disseny contemporani amb la tesis
horaciana de l’art per a edificar o divertir el lector, reflexionant sobre: el Neoclassicisme,
el Romanticisme i la Bauhaus.
CC: Relacionar amors impossibles de l’Antiguitat amb pintures posteriors que els han
representat.

Comentem CC: Relacionar els temes que solen ser recurrents en la poesia lírica i el seu tractament.
textos CL: Distingir entre argument i tema en un text i seleccionar el tema o temes que apareixen
en un text determinat.

Activitats finals CI: Identificar una característica molt pròpia d’un autor en un text representatiu del seu estil.
CM: Descobrir els elements propis de la vida del camp que se citen en un text, i comentar-ne
el tractament.
CA: Buscar informació sobre les referències extraliteràries que trobem en un text literari.

Tòpics literaris CC: Detectar la presència d’un tòpic en un text literari.

406
 Unitat 4 · Poesia lírica

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Conèixer les 1. Els poetae novi Activitats finals: 1, 4 CC

S2 característiques de la 1.1 Catul 2, 3, 4, 6 8 CL
lírica llatina. Pàg. 354-355
2. Horaci Activitats:
Identificar el grup dels
2.1 Sàtires CS
poetae novi.
2.2 Epodes
2.3 Odes
2.4 Epístoles
2.5 Cant secular

S3 Identificar les 3. La poesia lírica Activitats finals: 1, 4 CC

S4 característiques posterior a Horaci 2, 4, 5, 6 8 CL
bàsiques de l’elegia. 4. L’elegia Pàg. 354-355 9 Activitats:
Reconèixer la
4.1 Tibul CS
importància de
l’obra d’Horaci i les 4.2 Properci
seva influència en la 4.3 Ovidi
literatura posterior.

S5 Llegir Comentem textos Activitats: 1, 2, 3, 2 CC

S6 comprensivament 4, 5, 6, 7, 8 4 CL
textos literaris Pàg. 350-353
Activitats:
distingint-ne el gènere,
època, característiques CS, CI, CM, CP
i estructura.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

407
 Unitat 4 · Unitat 4 · Poesia lírica

romà: s’ha de viure el present, gaudint de la vida

3 Orientacions didàctiques
Els poetae novi
Presentarem aquest corrent i analitzarem especialment
la figura de Gai Valeri Catul. És interessant llegir
alguns poemes d’aquest autor, que poden agradar
especialment als alumnes. Resumirem dient que Catul
va escriure bàsicament dos tipus de poesia:
• Poemes iàmbics o mèlics (de curta extensió) i
epigrames en dístics elegíacs, que majoritàriament
reflecteixen sentiments personals o impressions
viscudes.
• Poemes totalment o predominantment narratius,
en els quals o no s’al·ludeix en absolut a la seva
persona o només per servir de pretext a una extensa
digressió, on dominen el preciosisme i la precisió
tècnica.
Pel que fa a temàtica, Catul presenta totes les
característiques de la poesia neotèrica: poesia eròtica,
descripcions de la natura, pasquí polític, sàtira privada,
epitalamis d’influència mitològica...
I de la mateixa manera s’observa en Catul la influència
dels lírics grecs:
• Preocupació per la consecució de formes perfectes
• Selecció del vocabulari.
• Introducció de nous metres i temes
• Sentimentalisme
• Plasmació de vivències personals.
(“carpe diem”), però d’una manera assenyada, amb
calma i tranquil·litat, evitant l’ànsia de riquesa i les
esperances infundades, que van ser, segons ell, les
causants de la crisi romana. deure per
La poesia posterior a Horaci
Descobrirem la poesia posterior a Horaci. Llegirem
el poema que Adrià va dedicar a la seva ànima, poc
abans de morir.
L’elegia
Caracteritzarem l’elegia romana, a partir d’un criteri
bàsicament formal: l’ús del dístic elegíac. Malgrat la
diversitat de temàtiques, una gran part de la poesia
elegíaca és de caire líric, i per això es presenta en
aquesta unitat.
Treballarem els diversos autors que es presenten a la
secció: Tibul, Properci, Ovidi. És interessant llegir-ne
mostres significatives, i veure com tots ells tracten
temes semblants.
En el cas d’Ovidi, més endavant en veurem les
Metamorfosis. Ara repassarem la nòmina de la seva
rica producció i les característiques de cada obra. Ens
pot servir aquest esquema:
a Poemes eròtics de joventut:
• elegíacs: Amors i Heroides.
• didàctics: Ars Amatoria, Remedia amoris i De
medicamine faciei femineae.
b Obres mestres:

Quint Horaci Flac

• Fasti (incompleta): relació de festes, costums i
llegendes del calendari romà. Estava dedicada a
Després de presentar la vida d’aquest autor, August i escrita en sis llibres en dístics elegíacs.
n’analitzarem l’obra: Epodes, Odes, Carmen Saeculare i • Metamorfosis: és el gran poema èpic i didàctic, ple
Epístoles. Ens queden les sàtires, que estudiarem més de narracions mitològiques i escrit en hexàmetres.
endavant, en una unitat dedicada a aquest gènere. c Poemes des de l’exili, fonamentalment elegíacs:
Farem un resum esquematitzat de la temàtica de les • Poemes didàctics: Halieutica i Phaenomena.
Odes: • Poema injuriós en dístics elegíacs: Ibis.
• Temes político-nacionals, centrats en el valor • Elegies: Tristia, Epistulae ex Ponto.
educatiu de la guerra i en la predicació de la vida
serena i l’aurea mediocritas, com a mitjà de fre per Comentari de textos i Activitats
a les ambicions i ànsia de novetats provocades per
Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre
la guerra civil. Igualment parla de la submissió dels
aquestes, té una importància significativa el comentari
pobles bàrbars per garantir la pau de Roma i dedica
dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.
també poemes de lloança a August.
• Temes religiosos, en els quals Horaci fa servir els
déus com un mer artifici literari.
• Temes d’ètica i moral, en què també se’n poden
incloure algun de tipus eròtic i altres de tipus
profà (l’alegria dels banquets, la tranquil·litat de
la vida del camp, amors propis i aliens ...), però
on fonamentalment es deixa veure la influència
de la filosofia epicúria que Horaci professava, en
clara contradicció amb el seu caràcter típicament

408
 Unitat 4 · Poesia lírica

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Pervivència: música. La Vestale. Spontini

Descripció: Activitats que relacionen diverses històries d’amors impossibles tractades per l’art
antic i per l’art posterior. 340
Finalitat: Advertir la vigència dels grans temes de la literatura llatina en l’art i la cultura
posteriors.

Pervivència: música. La Vestale

Descripció: Fragment de la Vestale. Jéremie Rhoner. Le Cercle de l’Harmonie.
340
Finalitat: Advertir la vigència dels grans temes de la literatura llatina en l’art i la cultura
posteriors.

Pervivència: cine. Carpe diem

Descripció: Activitats sobre un fragment de la pel·lícula Dead Poets Society (El club dels poetes
342
morts), dirigida per Peter Weir (1989).
Finalitat: Relacionar la pel·lícula amb un poema d’Horaci i amb el tòpic del carpe diem.

Pervivència: cine. Carpe diem

Descripció: Fragment de la pel·lícula Dead Poets Society (El club dels poetes morts), dirigida
342
per Peter Weir (1989).
Finalitat: Relacionar la pel·lícula amb un poema d’Horaci i amb el tòpic del carpe diem.

Pervivència: arts. Funcionalitat i estètica en l’art i el disseny

Descripció: Activitats sobre la utilitat de l’art. 343
Finalitat: Repassar el debat de la utilitat de l’art al llarg de la història des dels antics romans.

Pervivència: art. Amants desgraciats

Descripció: Activitats sobre el mite d’Hero i Leandre i altres mites d’amors desgraciats. 348
Finalitat: Relacionar mites antics amb representacions pictòriques posteriors d’aquests mites.

Activitat 5 e. «Oda a la vida retirada». Fray Luís de León

Descripció: Poema «Oda a la vida retirada», de Fray Luís de León. 353
Finalitat: Relacionar el poema amb una composició de Tibul.

Repassa la unitat 4. Poesia lírica

Descripció: Resum de la unitat. 355
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

409
 Unitat 4 · Poesia lírica

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Conservem el nom d’alguns poetae novi, com ara: 8. En relació amb August, Horaci:
a Gai Valeri Catul o Gai Licini Calb. a va participar activament en la seva política.
b Marc Tul·li Ciceró o Llucià de Samòsata. b va rebutjar ser-ne el secretari personal.
c Varró Atací o Horaci. c va participar en les seves campanyes militars.
d Virgili o Gai Valeri Catul. d mai va conèixer personalment l’emperador.

2. Catul va viure una turmentada relació amb: 9. Les 17 composicions escrites entre el 41 i el 30 aC
a Lèsbia. i publicades el mateix any que el llibre II de les
b Cíntia. Sàtires es diuen:
c Lídia. a Odes.
d Fíliris. b Carmen saeculare.
c Epodes.
3. Trobem uns poemes de Catul llargs i d’argument d Metamorfosis.
mitològic a la:
a primera secció. 10. Trobem un elogi de la vida del camp pronunciat
b quarta secció. per un usurer hipòcrita:
c segona secció. a a l’Oda I d’Horaci.
d tercera secció. b al Carmen saeculare.
c a l’Epode I d’Horaci.
4. La llengua de Catul: d a l’Epode II d’Horaci.
a fa servir molts vulgarismes.
b està plena d’expressions familiars. 11. L’aurea mediocritas és:
c no usa diminutius. a una exhortació a viure feliç amb poc.
d està plena d’hel·lenismes. b una exaltació de la vida i del treball al camp.
c una invitació a viure el present amb la màxima
5. El gènere poètic que permet criticar el poder i els intensitat.
costums mitjançant la ironia rep el nom de: d la idea de la fugacitat de la vida.
a epigrama.
b sàtira. 12. El tòpic que diu que el poeta s’immortalitza a
c drama satíric. través de la seva obra rep el nom de:
d lírica. a non omnis moriar.
b carpe diem.
6. La sàtira va ser inventada: c beatus ille.
a pels grecs. d aurea mediocritas.
b pels etruscos.
c pels romans. 13. Horaci va escriure:
d pels celtes. a exclusivament odes filosòfiques.
b obres d’oratòria i tractats polítics.
7. Horaci pertanyia al cercle de: c odes amoroses, en les quals apareixen noms
a Mecenes. com ara Lídia, Pirra, Cínara o Cloe.
b Messala. d exclusivament odes amoroses.
c Catul.
d Domici Mars.

410
 Unitat 4 · Poesia lírica

14. El Cant secular d’Horaci és un exemple: 18. El recull de 21 elegies en dístics elegíacs en forma
a d’èpica. de cartes escrites per heroïnes gregues i llatines
b de lírica monòdica. als marits o amants que les han traït o abandonat
c de lírica eòlica. rep el nom de:
d de lírica coral, o sigui, cantada per un cor. a les Heroides d’Ovidi.
b les Metamorfosis d’Ovidi.
15. Trobem cartes llargues dedicades a qüestions de c els Amors d’Ovidi.
poètica i literatura: d les Tristes d’Ovidi.
a al llibre I de les Odes d’Horaci.
b al llibre II de les Odes d’Horaci. 19. La primera obra d’Ovidi, que recull 50 poesies
c al llibre IV de les Metamorfosis d’Ovidi. d’amor en dístics elegíacs, s’anomena:
d al llibre II de les Epístoles d’Horaci. a Pòntiques.
b Ibis.
16. El Corpus Tibullianum està dividit en: c Fasts.
a dos llibres. d Amors.
b tres llibres.
c quatre llibres. 20. Les Metamorfosis d’Ovidi estan escrites en:
d cinc llibres. a hexàmetres.
b dístics elegíacs.
17. L’estimada de Properci es diu: c septenaris iàmbics.
a Cíntia. d estrofes sàfiques.
b Clàudia.
c Lèsbia.
d Cinira.

411
 Unitat 4 · Poesia lírica
6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de
l’alumnat
Pàgines 350-353
1. a Catul creu que els altres (que qualifica de «vells»)
no veuen amb bons ulls aquesta relació. Tanmateix,
creu que això no els ha d’afectar. No els ha d’afectar
perquè la vida és massa curta i cal aprofitar el
moment. b «No tinguin per a nosaltres cap mena
d’importància», «no ens importi un rave». c Sí, perquè
diu que la vida és curta i exhorta a gaudir de l’amor,
malgrat el que pugui dir la societat, ara que els dos
amants són joves. d El final del text vol dir que desfaran
totalment la numeració per tal que ningú pugui trobar
la combinació i provocar algun mal d’ull contra els
amants, que ara són tan feliços.
2. a El tema del poema és l’amor incondicional de Catul
cap a Lèsbia. Es pot relacionar amb el poema V en
el sentit que manifesta menyspreu cap al que puguin
dir els altres sobre aquest amor. b Cal fer-ho per no
ser víctima d’un mal d’ulls, que podrien provocar els
envejosos. Sí, el motiu és el mateix. c Els compara amb
els grans de sorra del desert i amb els estels de la nit.
La sensació que transmeten aquestes comparacions
és que li cal un nombre exageradament alt de petons,
o bé directament incomptable.
3. a El poeta està torturat per la gelosia, ja que veu que
la seva estimada Lídia fa lloances d’un altre home o li
és infidel. b Lídia és presentada com una noia infidel. Li
aconsella que deixi els seus amants. c Inflor de fetge,
bullició d’un fel amarg, pèrdua de seny i de color, plors.
d Efectivament, en aquest poema Safo manifesta un
atac de gelosia, també expressat amb símptomes
corporals, quan veu que la seva estimada parla davant
d’un noi.
4. a S’adreça a Deli, un amic a qui dona una sèrie de
consells sobre la manera correcta de viure. b És l’actitud
estoica de mantenir-se sempre igual i constant davant
del destí, tant si les coses ens van bé com si ens van
malament. c El poema evoluciona cap al carpe diem,
ja que la constatació de la brevetat de la vida porta
a buscar el gaudi del moment present. El poema es
pot relacionar, per exemple, amb l’Oda a Leucònoe. d
Horaci és partidari d’aprofitar la vida, ja que creu que
és molt breu i mai no tornaran els moments passats.
e Amb el vi de Falern, amb l’ombra dels arbres, amb
l’aigua dels rierols, amb els perfums i les flors oloroses,
amb els camps i les vil·les de propietat.
412
5. a El tòpic és el de l’aurea mediocritas. En Horaci
apareix a l’Oda II, 10 (oda a Licini). b Plantar ceps, cuidar
arbres fruiters, ajeure’s a l’ombra o prop d’un rierol,
llaurar amb els bous, cuidar les cries dels animals, usar
vaixelles senzilles, dormir amb tranquil·litat, gaudir
de l’escalfor de la llar de foc. c Els camps semàntics
són els de la riquesa i la guerra. d Dèlia és l’estimada
de Tibul. Introdueix l’element amorós, que sempre ha
d’estar present en un poema que tracti el gaudi de la
vida senzilla davant de la vida plena de perills o de
riqueses. e Resposta personal. Sí que té ressons del
text; l’oda de Fray Luis de León és una de les mostres
més conegudes de la literatura castellana del tòpic de
l’aurea mediocritas.
6. a Cíntia és la noia a la qual Properci dedica els seus
poemes. En aquest text, ja s’ha mort. b Cíntia acusa
el poeta que no li ha fet els honors fúnebres que es
mereixia, i també l’acusa d’infidelitat, ja que ha anat
amb prostitutes. c Com diu Cíntia, Properci no ha
demanat l’alè dels vents a la seva pira, ni hi ha llançat
flors ni li ha fet libacions. d El poeta diu que en vida
va celebrar Cíntia en els seus poemes. Aquesta idea
s’assembla a la d’Horaci III, 30, en el sentit que la
poesia permet una vida post mortem. Hi ha sens dubte
una reivindicació del paper de la poesia. e Es refereix
al gos Cèrber i, per tant, a la mort.
7. a El text presenta el tòpic Militat omnis amans:
compara l’amor amb la milícia. Tot seguit, fa una
relació de penalitats que han de suportar tant els
soldats com els amants: nits en vetlla, llargues marxes,
dolors, fatigues, pluges. b Perquè Ovidi creu que
l’amor requereix esforç i constància i, per tant, no
està a l’abast dels pusil·lànimes. c El fet de superar
tantes dificultats és positiu, perquè l’amant se sent
afalagada en veure que és per causa d’ella que ens
sotmetem a tants perills. d Hero era una sacerdotessa
d’Afrodita que vivia en una torre a Sestus, a l’extrem
de l’Hel·lespont. Leandre, un jove d’Àbidos, a l’altre
costat de l’estret, se’n va enamorar. Els pares dels
dos joves es van oposar al fet que es casessin tal
com volien ells, i un dia, farts de les seves trobades
malgrat les indicacions que els feien, els van prohibir
terminantment qualsevol contacte. Els joves van idear
un pla per veure’s en secret. Cada nit, Hero encenia un
foc des de la torre que servia de guia perquè Leandre,
a la riba oposada, travessés l’estret i arribés fins on era
ella. Una nit, però, hi va haver un fort vendaval que va
apagar el foc encès per Hero, de manera que l’amant
es va perdre i va morir ofegat. Hero es va llançar des
de la torre i es va suïcidar. e El poema no expressa
sentiments personals. Presenta un to superficial i frívol,
i busca més fer gala de l’enginy poètic que expressar
un pensament profund.

8. a La història d’Orfeu i Eurídice comença amb una
referència al déu Himeneu, que ha abandonat les
cerimònies nupcials d’Ifis i Iante i s’adreça al país dels
cicons, on es troba amb Orfeu. D’aquesta manera, una
història queda enllaçada amb l’altra. b L’infern no és
descrit d’una manera acurada i completa, però s’hi
fan referències: s’esmenta el Tàrtar, la Medusa, és diu
que hi ha llocs salvatges i silenciosos, es descriuen
els càstigs (Tàntal, Ixíon, Sísif) i es fa una referència
al camí de pujada cap a la Terra (corriol, ombres
espesses). c Orfeu tocava la lira. Segons la mitologia,
era l’inventor de la cítara i v afegir dues cordes a la
lira. d Per exemple: «Mentre deia aquestes coses i
adaptava el moviment de les cordes a les paraules, les
ànimes sense sang ploraven; i Tàntal no intentà agafar
el líquid que fugia, i s’aturà la roda d’Ixíon, i els ocells
no devoraren el fetge, i les Bèlides deixaren les urnes
i tu, Sísif, et vas asseure a la teva pedra.» e Perquè
l’ha mossegada una serp. Finalment, no en pot sortir
perquè incompleix la condició que els déus han posat
a Orfeu i Eurídice perquè pugui pujar al món dels vius.
f Pertany a la part en què els protagonistes són herois
i heroïnes.
ACTIVITATS FINALS
Pàgines 354 i 355
1. Epodes – lírica – Horaci / Pòntiques – Ovidi – elegia
/ Amors – Ovidi – elegia / Poemes – Catul – lírica /
Elegies – Properci – elegia / Epístoles – Horaci – lírica /
Heroides – Ovidi – elegia / Corpus Tibullianum – elegia
– Tibul / Odes – Horaci – lírica.
2. Activitat personal.
3. a L’aurea mediocritas i el carpe diem. b Apareixen
elements com les muntanyes nevades, el glaç, la mar
tempestuosa, les costes recòndites. Es tracta d’una
natura hostil, presentada a l’hivern o en llocs inhòspits
i apartats. c «Què ha de succeir demà, deixa d’indagar-
ho, i els dies que la sort et donarà, posa’ls al compte
dels guanys i no menyspreïs, jove com ets, els dolços
amors ni les danses / avui que encara està lluny de la
teva esplendor l’enutjosa canície».
Unitat 4 · Poesia lírica
4. a Goethe, que és a Roma, diu que hi passa uns dies
dedicats a la lectura i a l’amor. Afirma que el temps
dedicat a l’estimada el perd per a l’estudi, però que és
així com ha de ser, ja que això el fa més feliç. b Catul,
Tibul i Properci.
5. Activitat personal.
6. Els alumnes s’han de fixar en l’impuls que Octavi
August va donar a la poesia, a través de Mecenes.
També han d’explicar que la temàtica d’aquesta poesia
respon als valors que promovia August i, especialment,
l’exaltació de Roma i de la gens Júlia. Després, els
alumnes es poden concentrar en la figura de Mecenes:
davant del lideratge militar d’Agripa, Mecenes, si bé
va participar en alguna campanya militar, va exercir
sobretot un paper decisiu com a conseller i confident
d’August. Va intervenir també com a mediador en
nombroses ocasions i sovint va quedar al càrrec de
Roma en absència del príncep (el 30 aC va desbaratar
una conjura per matar August encapçalada pel fill de
l’extriumvir Lèpid). Tots els historiadors coincideixen
que, gràcies a la influència de Mecenes, August
es va endolcir i va humanitzar la seva política. No
obstant això, la seva aportació més gran al principat
va ser el descobriment i la protecció de joves talents
literaris com Horaci (al qual va regalar una vil·la a les
muntanyes Sabines) i per damunt de tots, Publi Virgili
Maró, que li va dedicar les Geòrgiques. Altres poetes
que va afavorir van ser: Properci, Luci Var Ruf, Ploci
Tucca, Gai Valgi Ruf o Domici Mars. Així va elevar el
to de la vida literària i cultural de l’era d’August i va
posar tots els poetes del seu cercle al servei del règim.
L’exemple més clar és l’Eneida de Virgili, una oda a la
gens Júlia i a les virtuts d’August.
7. En aquest poema no es fa una invocació a les Muses,
sinó a un Esperit que governa el món.
6.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1a. 2a. 3c. 4b. 5b. 6c. 7a. 8b. 9c. 10d. 11a. 12a. 13c.
14d. 15d. 16b. 17a. 18a. 19d. 20a.
413
5 Historiografia

1 Les competències de la unitat 416

1.1 Competències bàsiques 416
2 Programació d’aula 417
3 Orientacions didàctiques 418
4 Recursos digitals 420
5 Test d’autoavaluació 421
6 Solucionari 423
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 423
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 423
 Unitat 5 · Historiografia

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Historiografia CC: Interpretar una obra historiogràfica com a font de coneixement d’episodis històrics
de la Roma antiga.

Activitats CC: Identificar en una pintura de Rubens els protagonistes de la llegenda sobre la fundació
PERVIVÈNCIA de Roma.
CC: Buscar altres pintures que representin episodis dels orígens llegendaris de Roma.
CS: Reflexionar sobre la intenció de Juli Cèsar en narrar les seves pròpies gestes a la Gàl·lia.
CC: Comparar el tractament que Goscinny fa de la batalla d’Alèsia amb la versión de la Guerra
de les Gàl·lies.
CC: Adonar-se i reflexionar sobre els paral·lelismes entre els combats de gladiadors a la Roma
aniga i un espot publicitari actual del món del futbol.
CC: Adonar-se de la veracitat històrica en què es basa el videojoc Imperivm III.
CC: Investigar sobre la realció entre Neró i Popea i el seu reflex en una òpera de Monteverdi.
CC: Reflexionar sobre l’educació i com la pel·lícula El club dels emperadors recorre a la
referència dels emperadors romans per mostrar exemples de conducta.

Comentem CC: Relacionar els principals esdeveniments històrics de Roma amb el seu tractament literari.
textos CL: Interpretar l’estil d’un text historiogràfic, comparant-lo amb altres tipus de text
pertanyents a altres gèneres.

Activitats finals CS: Descobrir la crítica a la societat contemporània que pot incloure una obra literària.
CC: Saber relacionar els continguts que tracta un autor, distingint-los dels que omet
en la seva obra.

Tópics literaris CC: Relacionar els tòpics de las nostra tradició amb el seu origen grecoromà.

416
 Unitat 5 · Historiografia

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Identificar les 1. Els inicis de la Activitats finals: 4 CC

S2 característiques historiografia romana 1, 2, 6 8 CL
bàsiques de la 2. La historiografia Pàg. 366-367
historiografia. republicana
Conèixer les obres més 2.1 Corneli Nepos
importants de Corneli
2.2 Juli Cèsar
Nepos.
Conèixer l’obra de
Juli Cèsar i valorar la
pervivència dels fets
que es narren en les
seves obres.

S3 Identificar obres i 3. La historiografia Activitats finals: 4 CC

S4 autores principals de la d’època imperial 1, 2, 3, 4, 5 9 CL
historiografia d’època 3.1 Tit Livi Pàg. 366-367
Activitats:
imperial.
3.2 Tàcit CS
Conèixer la figura
de Tit Livi i les seves 3.3 Suetoni
obres més importants. 4. La historiografia del
Conèixer les Obres segle IV
principals de Tàcit
i Suetoni i las seva
influència en la
literatura posterior.

S5 Llegir Comentem textos Activitats: 1, 2 2 CC

S6 comprensivament Pàg. 364-365 4 CL
textos literaris
Activitats:
distingint-ne el gènere,
època, característiques CS
i estructura.
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

417
 Unitat 5 · Historiografia
3 Orientacions didàctiques
Els inicis de la historiografia romana
Comentarem les fonts i procediments que des de ben
antic va tenir la historiografia romana. També podem
fer una breu referència a la historiografia grega, amb
autors com Heròdot i Tucídides, per contextualitzar
aquestes dades.
Com que en aquesta unitat s’inicia l’estudi de la
historiografia, que s’allargarà fins a la unitat següent,
podem fer un esquema panoràmic de la historiografia
romana, de la manera següent:
a Primera època: comença pròpiament amb les
Guerres Púniques, quan Roma es va convertir en una
gran potència. Fins llavors les dades recollides anaven
a càrrec dels pontífexs, a manera de cròniques anuals
amb la relació dels principals esdeveniments.
Els primers annalistes van començar escrivint en grec,
fent una important funció diplomàtica i propagandística
(es tractava de fer accessible la història de Roma al
món hel·lenitzat) fins a arribar a Cató (234-149 aC), el
qual a més de comportar l’adopció del llatí com a mitjà
d’expressió, va concebre la narració històrica des del
punt de vista de l’ordre lògic dels esdeveniments i amb
la temàtica d’Itàlia com a eix central d’aquesta.
A partir de la segona meitat del segle II aC es produeix
un gran canvi en el gènere al voltant del cercle dels
Escipions, aristòcrates progressistes en manifesta
oposició al conservadorisme de Cató, amb els
anomenats pròpiament “historiadors”: la necessitat
de tenir cura artísticament l’elaboració formal de la
narració històrica va adquirir una importància capital.
b Segona època: comença pròpiament després de
l’etapa de transició posterior a Sul·la (138-78 aC), amb
els grans historiadors de Roma de finals de la República,
on la crisi del sistema manifesta llavors la necessitat
de les monografies que reflecteixin d’una banda la
decadència i crítica dels costums i per una altra els
èxits militars i la justificació política d’aquests. Entrem
en l’etapa definitiva per a la conformació del gènere.
c Tercera època: durant el Principat, amb unes
característiques formals semblants al final de l’etapa
anterior les dues tendències polítiques queden
patents:
• Els partidaris del règim realitzen biografies de cèsars
i el seu entorn.
• L’oposició es mantenia en la defensa de les formes
republicanes tradicionals, a través de la crítica
directa al cèsar o el pessimisme resignat al llarg de
l’exposició de la trajectòria històrica de Roma.
d Quarta època: a partir del segle III dC segueix encara
més accentuada la paradoxa entre el programa polític
i la reglamentació estricta de totes les esferes de la
418
vida: a aquesta època pertanyen tant el desbordament
panegíric com la manipulació històrica.
e Cinquena època: amb la caiguda de l’Imperi Romà
d’Occident l’any 476 dC no s’extingeix pròpiament
la historiografia romana com a tal, però sí que se
n’accentua el deteriorament a partir de la creació
del gènere de la història eclesiàstica en l’època de
Constantí a càrrec d’Eusebi, i la continuació en La
ciutat de Déu d’Agustí.
La historiografia republicana
Explicarem les característiques dels comentaris i del
gènere biogràfic, que són molt freqüents a l’època
republicana.
Ens detindrem en la figura de Corneli Nepos.
Analitzarem el seu estil i comentarem l’estat de
conservació de la seva obra.
Passarem tot seguit a analitzar Juli Cèsar. Després de
fer un breu repàs de la seva biografia, que en aquest
cas és interessant per la seva importància històrica,
analitzarem La guerra de les Gàl·lies i La guerra
civil, obres que emmarcarem dins del gènere dels
comentaris, i descobrirem la finalitat propagandística
que contenien.
Repassarem breument el contingut de La guerra de les
Gàl·lies:
• Campanyes contra els belgues
• Campanyes contra els germànics
• Expedicions a Britànnia
• Aixecament general de la Gàl·lia dirigit per
Vercingetòrix
• Triomf final de Cèsar amb la presa d’Alèsia.
Pel que fa a La guerra civil, comença amb l’exposició
de les causes de la guerra i segueix amb els principals
esdeveniments d’aquesta:
• Pas del Rubicó per Cèsar
• Fugida de Pompeu cap a Orient
• Presa de Marsella
• Derrota a Hispània dels lloctinents de Pompeu
• Enfrontament i derrota definitiva de Pompeu a
Farsàlia
• Fugida d’aquest a Egipte i assassinat.
Treballarem tot seguit Gai Sal·lusti Crisp. Podem
comparar la seva Conjuració de Catilina amb la que va
escriure Ciceró, que ja coneixem. També ens detindrem
en La guerra de Jugurta, que correspon al gènere de
la monografia històrica. Finalment, repassarem les
Històries i les característiques del seu estil.
Podríem dir que les característiques de Sal·lusti com a
historiador són les següents:
• Concepció moralitzant de la història: en els prefacis
de les seves monografies reflexiona sobre la brevetat

de la vida, la superioritat de l’esperit sobre el cos i, per
tant, la supremacia de les accions d’aquell sobre les
d’aquest, la corrupció de les costums i el menyspreu
dels béns materials, etc. Sal·lusti es mostra imparcial
quan es tracta de jutjar un personatge, però no ho és
quan es tracta de jutjar idees, ja que sovint reflexiona
sobre la tensió entre la moral i el poder.
• Sentit dramàtic de la història: aquesta característica
domina en profunditat la seva obra, i porta l’autor
a l’elecció de personatges i situacions conflictives.
Sal·lusti penetra profundament en l’ànima de Catilina
i de Jugurta fora de la norma; i d’aquesta profunda
observació psicològica s’obtenen magnífics retrats,
tant dels protagonistes com dels personatges
secundaris d’una societat romana que Sal·lusti
presenta com a decadent.
La historiografia d’època imperial
Farem un repàs dels principals autors de la historiografia
imperial, analitzant les característiques comunes que
presenten. Les relacionarem amb el moment històric
que es vivia, amb pèrdua de llibertats.
Ens detindrem especialment en la gran figura de Tit
Livi, autor d’una obra monumental, Els orígens de
Roma, que ens ha arribat de forma molt fragmentària.
Analitzarem igualment el concepte d’història que té
aquest autor.
Comentarem que la intenció general de Livi és ètica
i didàctica; els seus mètodes van ser els del grec
Isòcrates del segle IV aC: la història ha de dir la veritat
i ha de ser imparcial, però la veritat s’ha de presentar
d’una manera elaborada i literària. Coincideix amb
Sal·lusti en la concepció moralista i exemplaritzant
de la història. Amb l’exaltació de Roma pretén
desenvolupar en els seus conciutadans l’amor a la
pàtria, el respecte al mos maiorum, la concòrdia civil i
la religiositat profunda. Livi es va limitar a adaptar-se
a unes circumstàncies històriques, en què la tradició
era un dogma oficial, un credo nacional: no creure en
la tradició era gairebé un crim, un atemptat contra
la majestat de l’Estat. L’historiador es converteix
en moralista presentant tant models a imitar com
exemples que cal evitar.
El mètode històric que fa servir Livi presenta moltes
mancances. Utilitza com a font els primers analistes
i Polibi, però a causa d’un nacionalisme exacerbat
deforma la realitat en detriment dels pobles estrangers.
No té pràcticament esperit crític, encara que intenta
ser honest i sovint exposa opinions diferents sobre
algun esdeveniment perquè el lector contrasti i tregui
les seves pròpies conclusions.
Livi acredita tradicions mítiques i fabuloses, amb
històries suculents per a la societat i educatives per a
la joventut, que intenta fer versemblants, i en comptes
Unitat 5 · Historiografia
de sotmetre a una crítica sistemàtica les fonts, les
deforma a favor de Roma. No és un historiador
científic ni intuïtiu com Tucídides. La seva credibilitat
també es veu afectada per la seva inexperiència militar
i política i l’escassa documentació de les condicions
econòmiques o de la vida social de Roma.
Ara analitzarem els autors del segle I dC: Vel·lei Patercle,
Valeri Màxim, Quint Curci Ruf. Els detindrem en Corneli
Tàcit, repassant la seva obra i les característiques que
presenta. Podem presentar les fonts de Tàcit, que són:
• Les obres dels historiadors que l’havien precedit:
Història de les guerres de Germània, d’Aufidi Bas;
Històries, de Cluvi Ruf; Guerres de Germània, de Plini
el Vell.
• Les memòries, com les de l’emperadriu Agripina.
• Testimonis orals.
• Les Acta diurna populi Romani.
• Els arxius del senat (acta senatus).
Tracta en tot moment de ser molt actual: les crueltats
dels regnats anteriors descrites feien ressaltar més els
mèrits de Nerva i de Trajà, emperadors sota els quals
compon la seva obra historiogràfica.
El seu estudi és desigual: s’interessa sobretot per la
cort imperial, que ofereix abundant matèria per a
l’anàlisi psicològica i moral, i pel món bàrbar, pel qual
se sent seduït. En canvi, els assumptes de caràcter
administratiu i financer disten molt de la perfecció.
Ens detindrem en l’anàlisi del moralisme i la psicologia,
tan presents en Tàcit:
• Tàcit considera que és una tasca fonamental de la
historiografia salvar de l’oblit les virtuts i fer témer
els vicis. Li interessen especialment les motivacions
humanes, i se serveix d’una extraordinària penetració
psicològica.
• La psicologia de Tàcit deu molt a Sèneca i a la seva
pròpia experiència sota el regnat de Domicià. D’aquí
la seva subtilesa i el seu pessimisme.
• Destaca el realisme amb què pinta l’ànima dels seus
personatges i l’anàlisi de la volubilitat de les masses.
En aquest sentit, Tàcit supera Tit Livi, més sensible a
la moralitat pública que a la dels individus, i Sal·lusti,
de menys profunditat psicològica.
La historiografia del segle IV
Descobrirem les característiques d’aquesta
historiografia i els seus autors principals: Eutropi, la
Història Augusta i Ammià Marcel·lí.
Comentari de textos i Activitats
Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre
aquestes, té una importància significativa el comentari
dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.
419
 Unitat 5 · Historiografia

4 Recursos digitals

Pàgina del
llibre

Pervivència: art. La fundació de Roma

Descripció: Activitats sobre el mite de la fundació i la seva representació en l’art posterior.
356
Finalitat: Relacionar els mites antics amb representacions pictòriques posteriors d’aquests
mites.

Pervivència: literatura. Vercingètorix i la batalla d’Alèsia

Descripció: Vinyeta de L’escut arvern, d’Astèrix. Activitats. 358
Finalitat: Reflexionar sobre la intenció amb què Cèsar va escriure La guerra de les Gàl·lies.

Pervivència: oci. Els espectacles públics

Descripció: Activitats sobre els espectacles públics a Roma i la seva relació amb els espectacles
360
actuals.
Finalitat: Reconèixer actituds similars en la societat de l’antiga Roma i la societat actual.

Pervivència: oci. Anunci de calçat esportiu

Descripció: Anunci publicitari d’una marca de calçat esportiu. 360
Finalitat: Reconèixer actituds similars en la societat de l’antiga Roma i la societat actual.

Pervivència: oci. Imperivm III

Descripció: Activitats sobre el videojoc Imperivm III.
361
Finalitat: Advertir que els temes clàssics són a la base de les nostres manifestacions culturals i
productes d’oci.

Pervivència: oci. Imperivm III

Descripció: Fragment de l’explicació introductòria del videojoc Imperivm III.
361
Finalitat: Advertir que els temes clàssics són a la base de les nostres manifestacions culturals i
productes d’oci.

Pervivència: música. La coronació de Popea. Monteverdi

Descripció: Activitats sobre un episodi de la vida de Neró. 362
Finalitat: Advertir el tractament de temes clàssics en l’art posterior.

Pervivència: música. La coronació de Popea. Monteverdi

Descripció: Fragment de L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi. Dirigida per Pier
362
Luigi Pizzi i interpretada per Les Arts Florissants, Danielle de Niese i Philippe Jaroussky (2010).
Finalitat: Advertir el tractament de temes clàssics en l’art posterior.

Pervivència: cine. El club dels emperadors. Michael Hoffman

Descripció: Activitats sobre la pel·lícula El club dels emperadors, de Michael Hoffman. 363
Finalitat: Reconèixer la pervivència dels temes clàssics en el cine contemporani.

Repassa la unitat 5. La historiografia

Descripció: Resum de la unitat. 367
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

420
 Unitat 5 · Historiografia

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. A Roma, la historiografia va néixer: 8. La conjuració de Catilina de Sal·lusti és:

a a l’època de la monarquia. a una crònica de guerra, a l’estil dels commentarii.
b a principis de la República. b una laudatio dels antics temps de Roma.
c amb Octavi August, a principis de l’Imperi. c un discurs judicial.
d després de la Segona Guerra Púnica. d una monografia històrica.

2. El primer historiògraf en llengua llatina va ser: 9. És una característica de Sal·lusti:

a Fabi Pictor. a el lèxic ple d’arcaismes.
b Cató el Censor. b el lèxic descurat.
c Luci Anneu Sèneca. c les frases llargues amb moltes subordinades.
d Corneli Nepos. d l’ús de l’antítesi i la dilogia.

3. Els escrits que, contràriament a les obres 10. Tan sols coneixem una obra de Livi:
d’història, no tenien finalitat literària però també a La conjuració de Catilina.
tractaven temes històrics reben el nom de: b Els orígens de Roma, o Ab urbe condita.
a biografies. c La guerra de Jugurta.
b poemes èpics. d Històries.
c poemes lírics.
d commentarii. 11 L’obra de Livi segueix l’estructura:
a dels comentaris de guerra.
4. Entre altres, César va exercir els càrrecs de: b dels poemes èpics.
a tribú de la plebs i censor. c de les monografies històriques.
b dictador i cònsol. d dels annals.
c decemvir i censor.
d mestre de cavalleria i procònsol. 12. L’obra de Livi es conserva:
a parcialment. Són especialment interessants els
5. La guerra de les Gàl·lies està dividida en: llibres que contenen els orígens de Roma i la
a 8 llibres. Segona Guerra Púnica.
b 3 llibres. b íntegrament.
c 4 llibres. c parcialment, sense que tinguem resums de les
d 5 llibres. parts perdudes.
d en part gràcies a una traducció grega.
6. A més de La guerra de les Gàl·lies, César va
escriure: 13. Segons Livi, la glòria de Roma es deu a la
a Farsàlia. conjunció de:
b Vida dels dotze Cèsars. a la força de les armes i la clemència.
c La guerra civil. b la fortuna providencial i la virtut del poble
d La conjuració de Catilina. romà.
c les virtuts guerreres i el coneixement del dret.
7. L’estil de César és: d el coneixement del passat i l’ambició per un
a de gran complexitat estructural. futur millor.
b molt elaborat.
c clar i senzill, sense recursos retòrics.
d molt diferent de l’estil dels commentarii.

421
 Unitat 5 · Historiografia

14. Les períoques són: 18. La vida dels dotze Cèsars és obra de:
a els pròlegs de cada capítol de l’obra de Tit Livi. a Suetoni.
b comentaris sobre l’obra de Tit Livi. b Juli Cèsar.
c resums de l’obra de Tit Livi. c Tàcit.
d escolis o aclariments lingüístics sobre l’obra de d Corneli Nepos.
Tit Livi.
19. L’obra de Suetoni que recull la vida d’escriptors
15. Germània és un tractat etnogràfic obra de: famosos dividint-los en cinc seccions es diu:
a Juli Cèsar. a La guerra de les Gàl·lies.
b Tit Livi. b Vida dels dotze Cèsars.
c Sal·lusti. c Història augusta.
d Tàcit. d Vides d’homes il·lustres.

16. L’obra de Tàcit que narra els episodis des de la 20. La col·lecció de trenta biografies d’emperadors
mort d’August (14 dC) fins a la de Neró (68 dC) romans, des d’Adrià (117 dC) fins a Carí (285 dC),
es diu: es diu:
a Annals. a Història augusta.
b Històries. b Vida dels dotze Cèsars.
c Germània. c Vides d’homes il·lustres.
d Agrícola. d Vides paral·leles.

17. És característica de Tàcit:

a la lactea ubertas.
b la inconcinnitas, és a dir, la sintaxi desarticulada.
c la perífrasi.
d la concinnitas o simetria.

422
 Unitat 5 · Historiografia

2. Activitat personal.
6 Solucionari
3. a Fa referència a Octavi August, que apareix al
6.2 Solucionari del llibre de principi dels Annals (l’obra va de la mort d’August a la
de Neró). b Tàcit no té una visió positiva del Principat,
l’alumnat
i destaca les fal·làcies en què es basa (per exemple,
guanyar-se el favor dels soldats a còpia de donatius).
Pàgines 364 i 365
Tanmateix, creu que la gent l’accepta perquè té desig
1 a Cèsar parla en tercera persona. Ho fa per donar
de pau, després de molts anys de guerres civils.
veracitat al discurs. b Llançant les armes davant de
Cèsar juntament amb els altres caps militars. c És
4 a Segurament sí, perquè també explica el que es
un estil directe, poc adjectivat, amb predomini de
proposa de fer, les dificultats amb què s’ha trobat i la
la narració per damunt de la descripció, a la manera
manera com ha procurat actuar. D’altra banda, algunes
d’uns apunts de guerra. Es tracta de l’estil directe i
frases segueixen l’estructura de Livi i alguns mots
senzill propi de Cèsar. d Aquests fets no s’expliquen
són els mateixos. L’imita per donar prestigi i solidesa
segurament perquè evidenciarien massa la crueltat
a la seva obra, que d’aquesta manera entronca amb
de Juli Cèsar, que vol deixar constància només de la
un referent clàssic conegut. b Thiers procura ésser
seva cara amable. En aquest sentit, Cèsar presenta
imparcial i descriure els fets objectivament, sense odis
només allò que li és favorable, i omet moltes dades
de classe o biaixos de cap mena. A la vegada, també
que podrien enterbolir la seva imatge.
s’hi detecta un cert contingut moralitzador. Totes
aquestes característiques són presents en Tit Livi.
2. a Diu que és una ciutat que ha arribat a un poder
immens i que es remunta a més de set-cents anys.
5. Els episodis explicats són: Rapte de les sabines; Furi
Això fa que la quantitat de fonts que calgui tractar i
Camil derrota els gals; Anníbal creua els Alps.
elaborar sigui immensa. Afegeix que els orígens d’una
ciutat com Roma són difícils de descriure perquè
6. En primer lloc, podríem consultar la mateixa obra
sovint apareixen molt mitificats i manquen testimonis
de Cèsar. Tot seguit, biografies com les de Suetoni o
fiables. b No pot ser «científicament» rigorós perquè,
Plutarc; finalment, obres historiogràfiques diverses,
a la seva època, tot el que s’explicava sobre l’origen
com ara la Història romana d’Apià.
de Roma era de caràcter mític. Només modernament,
amb el desenvolupament de l’arqueologia, s’ha pogut
7. Puixkin diu que la seva poesia serà recordada sempre,
analitzar què hi ha de cert en tots els relats fundacionals.
que totes les llengües cantaran el nom del poeta i
c Segons Livi, «el més saludable i fructífer de la història
que tot el poble l’estimarà, perquè ha desvetllat bons
és que un en pot treure tota mena de lliçons, escrites
sentiments amb el seu cant, ha celebrat la llibertat i ha
en documents il·lustres; d’aquí un agafa el que convé
suplicat pels dissortats.
imitar per a ell mateix i per a l’Estat, i el que convé
evitar, perquè és vergonyós a l’inici i al final». La història
ens ensenya els fets del passat, que ens poden servir
per entendre el present i no repetir els mateixos errors 6.2 Solucionari del test
en el futur. d El patriotisme de Livi es nota en diversos d’autoavaluació
passatges del text, en el qual es parla de la «potència»,
de la «magnitud», d’un poble «tan vigorós», etc. e Al 1d. 2b. 3d. 4b. 5a. 6c. 7c. 8d. 9a. 10b. 11d. 12a. 13b.
final del segon paràgraf es parla dels mals de l’època 14c. 15d. 16a. 17b. 18a. 19d. 20a.
de l’autor. Com que abans ha parlat de la grandesa
passada de Roma, cal entendre que l’autor considera
que està iniciant un període de decadència.

ACTIVITATS FINALS
Pàgines 366 i 367
1. Vercingètorix: Juli Cèsar a La guerra de les Gàl·lies. /
Temístocles: Corneli Nepos a Vides d’homes il·lustres.
/ Tiberi: Suetoni a Vida dels dotze Cèsars. / Jugurta:
Sal·lusti a La guerra de Jugurta.

423
6 Altres gèneres de la literatura
llatina

1 Les competències de la unitat 426

1.1 Competències bàsiques 426
2 Programació d’aula 427
3 Orientacions didàctiques 428
4 Recursos digitals 430
5 Test d’autoavaluació 432
6 Solucionari 434
6.1 Solucionari del llibre de l’alumnat 434
6.2 Solucionari del test d’autoavaluació 435
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina

1 Les competències de la unitat

1.1 Competències bàsiques

Apartat Competències bàsiques

Altres gèneres CC: Descobrir el gènere al qual pertany un text.

de la literatura CC: Comprovar l’origen grecoromà de gèneres habituals en la literatura europea,
llatina com la novel·la picaresca o la literatura de caràcter satíric.

Activitats CS: Reflexionar obre la libertat d’expressió prenent com a punt de partida el gènere literari
PERVIVÈNCIA de la sàtira.
CC: Relacionar la poesia goliarda (Carmina burana) amb els epigrames de Marcial.
CC: Reflexionar sobre el valor de la Historia natual de Plini el Vell durant l’Edat Mitjana.
CC: Investigar sobre la mort de Plini el Vell.
CL: Investigar sobre els bestiaris i relacionar-los amb l’obra de Plini el Vell.
CC: Comparar el personatge de Psique d’Apuleu amb el de l’òpera de Lully.

Comentem CC: Descobrir característiques de la societat romana a partir de la seva crítica en la sàtira
textos i l’epigrama.
CL: Comentar un text des del punt de vista lingüístic, analitzant-ne els recursos que presenta.

Activitats finals CC: Interpretar un fotograma o una pel·lícula que adapta un clàssic de la literatura.
CI: Detectar la moralitat d’una faula i aplicar-la a situacions quotidianes.

Tòpics literaris CC: Analitzar un tòpic literari al llarg de la tradició occidenta l.

426
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina

2 Programació d’aula

Criteris Competències
Sessió Objectius Continguts Activitats
d’avaluació* bàsiques**

S1 Identificar poemes 1. Gèneres en vers Activitats finals: 4 CC

didàctics i conèixer els 1.1 La poesia didàctica: 1, 2, 3, 4 9 CL
principals autors. Lucreci Pàg. 378
Activitats:
Conèixer les obres més 1.2 La faula CI
destacades de Lucreci,
1.3 La sàtira: Persi i
Persi, Juvenal i Marcial.
Juvenal
Identificar les
1.4 L’epigrama: Marcial
característiques
formals de la faula, la
sàtira i l’epigrama.

S2 Reconèixer la 2. Gèneres en prosa Activitats finals: 4 CC

importància de 2.1 La filosofia: Sèneca 1, 5, 6 8 CL
l’obra de Sèneca i la Pàg. 378-379 9
2.2 La prosa científica:
seva influència en la
Plini el Vell
literatura posterior.
2.3 La novel·la
Conèixer i valorar les
picaresca: Petroni i
obres més destacades
Apuleu
de Plini el Vell, Petroni
i Apuleu.

S3 Llegir Comentem textos Activitats: 1, 2, 2 CC

S4 comprensivament 3, 4 4 CL
textos literaris Pàg. 376-377
Activitats:
distingint-ne el gènere,
època, característiques CS
i estructura.

S5 Conèixer i valorar els L’escriptura 2 CC

principals sistemes Els materials 9 CL
de transmissió de la
Les grafies
literatura llatina.
La transmissió de
textos
L’edició de textos
La literatura llatina a
Internet
* La numeració dels criteris d’avaluació i la dels estàndards d’aprenentatge es correspon amb la de l’apartat 2 Programacions d’aquesta
Proposta didàctica.
** Les competències bàsiques de cada apartat estan desenvolupades a l’apartat 4 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica.

427
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina
3 Orientacions didàctiques
La poesia didàctica
Presentarem el concepte de poesia didàctica i la
versatilitat del concepte. Després, analitzarem les dues
figures més importants del gènere: Lucreci i Ovidi. En
el cas d’Ovidi, indicarem que es poden considerar
didàctics, també l’Ars amatoria, els Remedia amoris
i De Medicamine faciei femineae. Indicarem que les
Geòrgiques de Virgili també se solen incloure com a
mostra de poesia didàctica, encara que nosaltres l’hem
presentada juntament amb la resta de l’obra de Virgili.
Podem esmentar altres autors que també van escriure
poesia didàctica (de vegades, traduint originals grecs):
• Ciceró i Varró, traductors d’Arat.
• Germànic i Manili, amb la seva poesia astronòmica.
• Aviè, amb la seva poesia geogràfica.
• El poema Aetna, anònim, que pretén explicar les
causes dels fenòmens volcànics.
• Ausoni, amb el poema Mosella.
• Columel·la, del segle I dC, amb la seva obra De re
rustica, on es manifesta la seva admiració per les
Geòrgiques de Virgili.
La faula
Els alumnes ja saben el que és la faula i segurament
en coneixen en el seu idioma o d’altres literatures
europees. Aquí els presentarem l’obra de Fedre;
llegirem la faula de l’activitat 3 i la comentarem.
La sàtira
Ara presentarem la sàtira, que és un gènere típicament
romà. N’analitzarem les característiques. Després,
parlarem dels principals autors satírics: Gai Lucili,
Horaci, Persi, Dècim Juni Juvenal.
Podem completar dient que el terme “sàtira” es pot
referir a quatre tipus d’escrits:
• En primer lloc l’historiador Tit Livi, en parlar dels
començaments del teatre a Roma, ens informa
d’una satura dramatica en què es barrejaven cants,
música i mim. Les informacions sobre aquest
tipus de representacions són pràcticament nul·les
i no sembla que hagin tingut cap influència en
el desenvolupament de la sàtira com a gènere
independent.
• Un segon grup d’escrits satírics el formen
composicions de caràcter burlesc i moralitzador,
però en què no s’incloïen, pel que sembla, ni
invectives ni atacs personals. Algunes obres d’Enni
(239-169 aC) van ser d’aquest tipus. El seu contingut
oscil·lava entre la faula, l’episodi autobiogràfic i
alguns poemes típicament satírics amb crítiques de
428
costums de la seva època.
• El tercer tipus de sàtira és el que defineix el gènere:
composicions sobre diversos temes però en les quals
s’inclou una crítica mordaç des d’un punt de vista
molt personal de persones concretes i de la societat
en general. Lucili és el creador del gènere; Horaci,
Persi i Juvenal en són els màxims representants.
• Finalment des d’època molt primerenca es van
desenvolupar composicions satíriques que seguien
el model de Menip i que per aquest motiu es van
titular sàtires menipees. Eren composicions en què
es repartien desigualment prosa i vers amb una
intencionalitat més didàctica que crítica. Varró va ser
el primer a escriure aquest tipus de composicions.
L’Apocolocyntosis de Sèneca i el Satiricó de Petroni
també s’inclouen en aquest apartat.
L’epigrama
Ens assegurarem que s’entén bé què és un epigrama
i quina estructura presenta. Després, analitzarem els
epigrames de Marcial.
La filosofia
Analitzarem el corrent de l’estoïcisme, que és el
predominant a Roma. Podem parlar de dos corrents
filosòfics més molt presents a Roma:
a L’epicureisme considera que l’ànima humana és
mortal atès que, com totes les coses, està composta
d’àtoms, que se separaran amb la mort. Tanmateix,
no cal témer la mort: cada moment de la vida és un
moment de mort i la que considerem com a tal no és
més que la darrera de totes.
Per a Epicur (341-270 aC), totes les accions dels
éssers vius, i de l’ésser humà, tendeixen a buscar el
plaer i a rebutjar el sofriment. Els plaers de l’ànima o
els intel·lectuals són superiors als plaers del cos: els
corporals tenen vigència en el moment present mentre
que els de l’ànima són més duradors; a més, els plaers
de l’ànima poden eliminar o atenuar els dolors del cos.
No cal témer el dolor corporal, ja que quan és intens
i insuportable generalment dura poc i quan dura més
temps, és menys fort i més suportable. Cal alleujar el
dolor físic amb el record d’alegries passades.
En la cerca del plaer, hem de buscar aquells que
no comportaran posteriorment conseqüències
desagradables, de la mateixa manera que es pot
triar una cosa que de moment porti dolor però, més
endavant, es tradueixi en un plaer més gran.
Igualment, hem de rebutjar els plaers innecessaris,
com les riqueses, la bellesa i fins i tot el matrimoni,
i buscar l’amistat, que és recomanable per la gran
quantitat de béns que se’n deriven.
La raó representa un paper decisiu pel que fa a la
nostra felicitat: ens permet aconseguir l’estat de total

assossec (ataràxia), d’absoluta impertorbabilitat
davant tot i ens dóna llibertat davant les passions, els
afectes i les ganes.
b L’escepticisme s’oposa frontalment a l’estoïcisme
i l’epicureisme. Posa en qüestió qualsevol creença o
realitat. El procediment de l’escola consistia a oposar
les idees sensibles amb les concepcions de la raó, per
arribar al dubte per la contradicció. D’aquesta manera,
s’arruïnava la possibilitat de la ciència en totes les
seves formes.
Com a exemple de les seves teories, cap a l’any 155 aC,
amb ocasió d’una ambaixada a Roma, Carnèades (214-
129 aC)) va argumentar un dia amb gran eloqüència i
convenciment a favor de la justícia i, l’endemà, amb
no menys eloqüència i convenciment, en contra d’ella.
Per a la vida pràctica, atesa la impossibilitat d’assolir
raonaments segurs, l’escepticisme recomana basar-se
en el sentit comú o la versemblança, com també buscar
l’ataràxia o apatia, que es considera el bé suprem.
Després, analitzarem l’obra filosòfica de Ciceró i la
de Sèneca. Aquests dos autors ja ens són coneguts,
atès que els hem vist com a orador i com a tràgic,
respectivament.
La prosa científica
Explicarem què s’entén per prosa científica o tècnica
i veurem que comprèn diversos camps. Analitzarem
alguns autors importants d’aquest tipus de prosa,
classificant-los en:
• Agricultura: Cató el Censor, Marc Terenci Varró,
Columel·la.
• Arquitectura: Vitruvi.
• Cuina: Marc Gavi Apici.
• Geografia: Pomponi Mela.
• Ciències naturals: Plini el Vell.
• ècniques militars: Sext Juli Frontí, Vegeci.
La novel·la picaresca: Petroni
Comentarem dues característiques molt pròpies de la
novel·la llatina:
• El to satíric. Les novel·les romanes inclouen paròdies
de tota mena sobre qüestions religioses, literàries i
socials. Per mitjà de les aventures dels protagonistes
es traça un quadre caricaturesc d’una societat
decadent, però la seva intenció no és moralitzant: el
protagonista de la novel·la llatina no intenta canviar
el món que li és hostil, només intenta sobreviure-hi.
• En l’aspecte formal, les dues novel·les llatines es
caracteritzen per la seva perfecció: els autors volen
mostrar el seu enginy i el seu maneig de la llengua;
en aquest aspecte són deutors de les escoles de
retòrica. Malgrat el seu caràcter popular, la novel·la
còmica per la seva fina ironia no pot ser entesa
en profunditat sinó per un públic que tingui una
Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina
educació literària.
Descobrirem les característiques de Petroni i del
Satiricó, emmarcant-lo com a novel·la picaresca.
Podem aprofundir en l’estudi de les influències que
presenta l’obra:
• La relació més evident es troba amb la sàtira menipea
popularitzada per Varró: aquest subgènere encara
era viu en aquesta època, com evidencia la difusió
de l’Apocolocyntosis de Sèneca. Hem de reconèixer
la influència d’aquesta en el seu to paròdic i burlesc,
en la caracterització dels personatges i, molt
especialment, en la barreja contínua de prosa i vers
(prosimetrum).
• També és clara la relació amb les fabulae milesiae.
Aquestes narracions curtes, que incloïen relats de
viatges i que tenien alt contingut eròtic, sorgeixen a
Àsia Menor al segle II aC; el seu conreador principal
és Arístides de Milet i es difonen ràpidament pel món
romà des de l’època de Sul·la (principis del segle
I aC). És un gènere menor, de fonament popular
que es caracteritza per la brevetat, l’obscenitat i
l’agudesa picant.
• Finalment, no es pot defugir l’existència de passatges
complets amb un valor innegable de crítica literària.
Es pot, doncs, concloure que el Satiricó es una obra
diferent, original i extraordinàriament complexa, en
la qual, partint formalment de la sàtira menipea,
l’autor introdueix trets descriptius presos de les
novel·les de viatges, com també una paròdia de les
novel·les d’amor.
Tot seguit, passarem a analitzar Luci Apuleu: l’Apologia
i, especialment, les Metamorfosis. Emmarcarem aquest
autor, igualment, dins de la literatura picaresca.
Comentari de textos i Activitats
Demanarem als alumnes que facin les activitats. Entre
aquestes, té una importància significativa el comentari
dels textos pertanyents als autors estudiats a la unitat.
429
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina

4 Recursos digitals
Pàgina del
llibre

Pervivència: Publicitat. La sàtira

Descripció: Activitats sobre dos anuncis publicitaris i la seva relació amb la sàtira. 369
Finalitat: Detectar elements satírics en un missatge publicitari.

Pervivència: publicitat. Citroën

Descripció: Anunci d’un automòbil. 369
Finalitat: Detectar elements satírics en un missatge publicitari.

Pervivència: publicitat. Chevrolet

Descripció: Anunci d’un automòbil. 369
Finalitat: Detectar elements satírics en un missatge publicitari.

Pervivència: literatura. Dues visions sobre la sàtira

Descripció: Articles periodístics de Fernando Savater i Victor S. Navasky relacionats amb el
370
gènere de la sàtira.
Finalitat: Reflexionar sobre la sàtira i la llibertat d’expressió.

Pervivència: literatura/música. Carmina Burana

Descripció: Activitats que relacionen textos de Marcial amb els Carmina Burana. Text d’un
371
fragment dels Carmina Burana: In Taberna Quando Sumus.
Finalitat: Reconèixer la pervivència dels temes clàssics en manifestacions culturals posteriors.

Pervivència: literatura/música. Carmina Burana

Descripció: Fragment dels Carmina Burana: In Taberna Quando Sumus. 371
Finalitat: Reconèixer la pervivència dels temes clàssics en manifestacions culturals posteriors.

Pervivència: literatura. La història natural. Plini el Vell

Descripció: Activitats que relacionen l’obra de Plini el Vell amb les representacions medievals
374
d’animals fabulosos.
Finalitat: Reconèixer la pervivència dels temes clàssics en manifestacions culturals posteriors.

Pervivència: música. Amor i Psique. Giovanni Battista Lulli

Descripció: Activitats que relacionen el mite d’Amor i Psique amb l’òpera Psyché, de Giovanni
375
Battista Lulli.
Finalitat: Reconèixer la pervivència dels temes clàssics en manifestacions culturals posteriors.

Pervivència: música. Amor i Psique. Giovanni Battista Lulli

Descripció: Fragment de l’òpera Psyché, de Giovanni Battista Lulli. 375
Finalitat: Reconèixer la pervivència dels temes clàssics en manifestacions culturals posteriors.

Repassa la unitat 6. Altres gèneres de la literatura llatina

Descripció: Resum de la unitat. 379
Finalitat: Proporcionar una eina d’ajuda per estudiar la unitat.

Cultura clàssica
Descripció: Presentació general de la literatura llatina, amb informació sobre els períodes i els
383
gèneres.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Ludus literarius
Descripció: Pàgina amb molta informació sobre la llengua llatina (i la grega) i la civilització
383
romana.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

The Romans - Timerlines

Descripció: Eix cronològic de la literatura grecollatina (en anglès). 383
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Biblioteca Clásica Gredos

Descripció: Breu resum del contingut de cada obra i del seu autor. 383
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

430
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina

Pàgina del
llibre

The Latin Library

Descripció: Pàgina amb textos originals de diverses èpoques (també edat mitjana i neollatí). 383
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Bibliotheca Augustana
Descripció: Pàgina que permet buscar autors per ordre cronològic o alfabètic. Inclou autors de
383
totes les èpoques.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Forum Romanum
Descripció: Pàgina amb accés a la majoria d’obres de la literatura llatina, en versió original. En
383
molts casos, també hi ha la traducció en diversos idiomes.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Documenta Catholica Omnia

Descripció: Col·lecció de textos llatins i grecs en versió original, molts d’ells d’autors cristians o
383
medievals.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Ciceró
Descripció: Textos de Ciceró, en llatí i en traducció anglesa, i altres informacions interessants
383
sobre l’oratòria i l’autor. Entre elles, un banc d’imatges.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Horaci
Descripció: Selecció de poemes d’Horaci, amb una breu explicació inicial. 383
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Ovidi
Descripció: Pàgina web en italià sobre les Metamorfosis d’Ovidi. Conté un breu resum de cada
383
metamorfosi i una àmplia selecció iconogràfica amb imatges de la tradició artística occidental.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Plaute
Descripció: Web amb informació sobre Plaute i les seves obres. 383
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

Virgili
Descripció: Pàgina en anglès amb recursos per treballar Virgili. El text de l’Eneida disposa
383
d’hipervincles amb comentaris i traduccions vers a vers.
Finalitat: Oferir eines i fonts d’informació addicionals sobre la literatura llatina.

431
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina

5 Test d’autoavaluació

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. De la natura és un poema de Lucreci escrit en:

a dístics elegíacs. 8. Marcial va escriure:
b trímetres iàmbics. a 12 llibres d’epigrames.
c hexàmetres. b 3 llibres d’epigrames.
d estrofes alcaiques. c 4 llibres d’epigrames.
d 15 llibres d’epigrames.
2. De la natura de Lucreci pretén:
a explicar l’origen de Roma. 9. Els epigrames de Marcial acostumen a acabar amb
b difondre l’estoïcisme. el fulmen in clausula, que és:
c instruir i convèncer. a el resum del que ha explicat el poema.
d entretenir i instruir. b un recurs enginyós.
c la moralitat final.
3. Per expressar conceptes filosòfics, Lucreci, entre d la signatura del poeta, incorporada al text.
altres procediments:
a va recórrer a calcs del grec. 10. Els epigrames de Marcial són:
b va buscar termes etruscos. a de crítica a l’homosexualitat.
c va introduir col·loquialismes. b de crítica misògina.
d va alterar algunes categories sintàctiques. c molt extensos.
d de temàtica molt variada.
4. Gai Juli Fedre és autor:
a d’epigrames. 11. La poesia de Marcial:
b de faules en vers. a és una poesia lleugera, que no construeix una
c de sàtires. crítica veritablement seriosa.
d de poemes lírics. b és una poesia molt elaborada retòricament.
c està classificada temàticament en els diferents
5. L’obra d’Aule Persi Flac pertany al gènere de: llibres.
a l’èpica. d és de gran profunditat filosòfica.
b la lírica.
c l’epigrama. 12. L’emperador amb el qual va estar vinculat Sèneca
d la sàtira. és:
a Tiberi.
6. El llenguatge de Persi és: b Claudi.
a molt elaborat. c Calígula.
b poc elaborat. d Neró.
c molt ric.
d vulgar i groller. 13. La tendència predominant en la filosofia romana
és:
7. Juvenal creu que: a l’arrianisme.
a gràcies a la seva activitat poètica pot influir en b l’estoïcisme.
els costums dels altres. c l’epicureisme.
b la seva activitat poètica l’immortalitzarà mentre d el platonisme.
s’estudiï literatura llatina.
c la poesia no influeix sobre els homes, que són
víctimes de la corrupció.
d la lletra escrita ensenya molt més que els
exemples de la vida quotidiana.

432
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina

14. El diàleg de Sèneca que estudia les passions 18. El Satiricó de Petroni és una extensa narració:
humanes i indica que la ira pertorba el savi es diu: a en prosa, encara que conté alguns elements en
a Sobre la tranquil·litat de l’esperit. vers.
b Sobre la vida feliç. b en vers.
c Sobre la ira. c en prosa.
d Sobre la clemència. d n prosa, amb parts escrites en grec.

15. Lletres a Lucili, una col·lecció de 124 cartes 19. A la part final del Satiricó, Eumolp:
filosòfiques dirigides al seu amic Lucili, és obra de: a fa públic un testament burlesc en què nomena
a Marc Aureli. hereu qui accepti menjar-se el seu cadàver.
b Tàcit. b es dirigeix a Siracusa.
c Sèneca. c se’n va a la Bètica amb Eumolp.
d Ciceró. d naufraga prop de Crotona.

16. L’Apocolocintosi de Sèneca és una crítica a 20. Són obres d’Apuleu:

l’emperador: a les Metamorfosis i les Heroides.
a Calígula. b les Verrines i les Catilinàries.
b Claudi. c les Odes i els Epodes.
c Neró. d l’Apologia i L’ase d’or.
d Tiberi.

17. La Història natural, que consta de 37 llibres, va ser

escrita per:
a Plutarc.
b Plini.
c Ciceró.
d Lucili.

433
 Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina
6 Solucionari
6.1 Solucionari del llibre de
l’alumnat
Pàgines 376 i 377
1. a Efectivament, el text dona diverses informacions
sobre els rics: busquen el luxe (per exemple, plats amb
peu d’ivori, sense el qual no els agrada el gust del
menjar), es fan servir per equips de cuiners amb un
mestre de sala, degusten menges delicades i exòtiques,
i volen esclaus vistosos que parlin en grec i siguin
físicament exuberants. b Els seus esclaus no saben
tallar animals exòtics, són novicis, no són vistosos
i vesteixen pobrament, no han estat adquirits en un
mercat, i són fills de pastors o ramaders. c Mamelles de
truja, llebres, porcs senglars, antílops, ocells d’Escítia,
flamencs gegantins i bocs de Getúlia. Segurament,
venien de lluny els antílops, els flamencs gegantins,
els ocells d’Escítia (situada a l’orient d’Europa i l’oest
de l’Àsia) i els bocs de Getúlia (al nord de l’Àfrica). d
Es critica el fanatisme pel luxe i l’exotisme, que van ser
freqüents a Roma especialment després de guanyar
les Guerres Púniques.
2. a En el primer epigrama, una persona que sempre
havia estat convidada per un amic seu ara no ho
ha estat. Com que ara no li ha fet cap regal, això li
fa pensar que l’amic en realitat no l’estimava a ell,
sinó els regals que li feia. Es denuncia, doncs, el
comportament interessat. b En el segon epigrama
es critiquen els crits que fa un mestre, que no deixen
dormir l’autor del poema. c La part més enginyosa,
que rebia el nom de fulmen in clausula, se situa al final
del poema. Concretament, en aquests dos epigrames
correspon a les dues frases finals de cadascun. d La
primera frase significa que Sext, que no ha convidat
mai Marcial, s’excusarà dient que és l’esclau qui s’ha
deixat de convidar Marcial, i que per això mereixerà un
càstig. A la segona frase, Marcial, que es queixa de la
cridòria del mestre, s’imagina que, si cobrés per callar
en lloc de fer-ho per cridar, potser tindria un al·licient
per ser més silenciós.
3. a Anterior a Fedre podem esmentar, per exemple, el
grec Isop (que va néixer cap al 600 aC). Posteriorment,
podríem esmentar Jean de La Fontaine (1621-1695)
o Tomás de Iriarte (1750-1791). b Resposta personal.
Un corb descansava en la branca d’un arbre i tenia
un tros de formatge a la boca que es disposava a
menjar. Una guineu, que se li volia menjar el formatge,
va començar a lloar el corb i li va dir que, si cantés,
ja tindria totes les qualitats. El corb llavors va obrir la
434
boca per cantar i li va caure el tros de formatge, que va
ser cruspit per la guineu. D’aquesta manera, el corb va
caure víctima de la llagoteria, i la guineu, amb enginy,
va aconseguir el que volia. c L’estructura de la faula és:
presentació del cas, amb una frase de tipus sentenciós
(primer paràgraf); exposició dels fets (segon i tercer
paràgraf), i epitimi final, amb màxima moralitzadora
(quart paràgraf).
4. a La visió de la societat que transmet en el
fragment (per mitjà de l’exemple de Crotona) és la
d’una societat corrompuda, sense valors, on no té cap
importància l’esforç o el mèrit, sinó només saber ser
més viu i espavilat que els altres. Aquesta idea queda
ben resumida en la història dels testaments. Es tracta
d’una visió molt pròpia del Satiricó, que transmet una
visió pessimista de la societat i de la humanitat. b Faran
veure que Eumolp és un vell ric i sense hereus, mentre
que Encolpi i Gitó simularan ser els seus esclaus. Amb
això, almenys al principi, aconseguiran viure a càrrec
dels ciutadans. En aquest text, es veu com a Eumolp
li sembla bé la idea i fan una mena de societat per tal
de dur a terme els plans. c L’única persona noble és el
pagès que apareix al principi, que els fa un retrat ràpid
i descarnat de la societat que trobaran a Crotona,
metàfora de tota la societat romana. Es transmet una
visió del progrés poc optimista, doncs.
FIXACIÓ DE CONCEPTES
Pàgines 378 i 379
1. Lucreci – De la natura – poesia didàctica / Marcial –
Epigrames – epigrama / Sèneca – Sobre la vida feliç
– filosofia / Plini – Història natural – prosa científica /
Apuleu – L’Ase d’or – novel·la.
2. a La manera de morir és que et caigui al cap algun
dels objectes que els veïns de Roma llancen des
dels pisos superiors. b Passa la nit al ras, perquè no
té casa o no sap trobar-la. c El passatge és el plant
d’Aquil·les per la mort de Pàtrocle, quan es tanca a
la seva tenda i no vol saber res de ningú. d Quan es
diu que per sortir de casa cal haver fet testament, de
perillosa que és la ciutat de Roma. e Sí; per exemple
el clima d’inseguretat a Roma que es presenta no es
correspon amb la realitat. Tanmateix, amb la hipèrbole
s’aconsegueix posar el dit a la llaga sobre un problema
que, en menor mesura, sí que patia la ciutat.
3. a Activitat personal. b És una poesia de
circumstàncies i de to festiu. Marcial se centra en
petits episodis que, en conjunt, li permeten retratar
la societat romana. Tanmateix, ni pretén esmenar-la
ni pretén analitzar-la científicament i en tota la seva
complexitat. c Interès, desig d’aparentar el que no

s’és, fatxenderia, ineptitud professional, parasitisme,
inconstància, manca de compromís, etc.
4. a La faula té apòleg (l’explicació del que li passa
al cérvol) i epitimi (la màxima moralitzadora, que es
desprèn del fet que les potes, que semblaven lletges,
en realitat són la part més útil del cérvol). b Al cérvol li
agraden les seves banyes, però quan és perseguit per
un gos llop s’adona que li molesten per amagar-se bosc
endins i llavors canvia d’opinió. c La moralitat és que
no hem de viure pendents només de les aparences, ja
que totes les parts del nostre cos poden tenir utilitat,
fins i tot aquelles que ens semblen més lletges o ens
agraden menys.
5. De dalt a baix: desembarcament del vaixell d’Eumolp,
Encolpi i Gitó a Crotona, una ciutat decadent dominada
per caçadors d’herències. / Eumolp amb Encolpi. /
Sopar de Trimalció.
6. Les novel·les gregues presenten un esquema comú
d’estructura i argument: dos joves amants que es volen
casar troben greus obstacles que els ho impedeixen
(separació forçada, viatges perillosos, naufragis,
captivitat, etc.), fins que, finalment, aconsegueixen
satisfer els seus anhels en trobar-se i comproven,
amb satisfacció, que el seu amor s’ha enfortit enmig
de tantes proves i contratemps arriscats. Els elements
característics de la novel·la grega són: els dos joves
protagonistes sempre són bells, gairebé com els déus.
/ Els amants es coneixen, s’enamoren i, en alguns casos,
s’arriben fins i tot a casar, abans que els sobrevingui la
separació. / La separació de la parella és el fet que
desencadena el començament de l’acció i l’inici de les
aventures i desventures dels protagonistes. / Els joves
Unitat 6 · Altres gèneres de la literatura llatina
passen tot tipus de penalitats, aventures i desventures.
/ Sovint són raptats, generalment per pirates o bandits.
/ En un moment donat, es produeix l’anagnòrisi o
reconeixement dels enamorats. Retrobament. / En
la història hi intervenen amics, aliats o companys
fidels de la parella protagonista. / Es produeix la
mort aparent o no completa d’algun dels amants. /
Al relat hi apareixen mags, bruixes, elements màgics
o misteriosos, i animals, criatures, bèsties o éssers
sobrenaturals. / Al llarg de l’obra els amants s’estimen
per sobre de les distàncies i desventures. / El final és
feliç.
Dafnis i Cloe, dos nens trobats per pastors, es crien
junts i neix entre ells un amor mutu que no sospita
ningú. El desenvolupament d’aquesta passió
representa el principal interès, i hi ha pocs incidents.
Cloe és segrestada per un pirata, i finalment recupera
la seva família. Els rivals pertorben la pau de Dafnis,
però finalment els dos amants són reconeguts pels
seus pares i tornen a una feliç vida de casats al camp.
7. El regne d’Idomeneu té una natura amable, en la
qual tot es produeix sponte sua i sense esforç. Es
tracta del tòpic de l’edat d’or, que, aplicat a una forma
de govern, es tradueix en una mena de regne utòpic,
ple de felicitat, on tot funciona perfectament.
6.2 Solucionari del test
d’autoavaluació
1c. 2c. 3a. 4b. 5d. 6b. 7c. 8a. 9b. 10d. 11a. 12d. 13b.
14c. 15c. 16b. 17b. 18a. 19a. 20d.
435
4 Instruments
d’avaluació

4.1 Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat 438

4.2 Avaluació del segon trimestre de 1 Batxillerat 444
4.3 Avaluació del tercer trimestre de 1 Batxillerat 450
4.4 Avaluació del primer trimestre de 2 Batxillerat 456
4.5 Avaluació del segon trimestre de 2 Batxillerat 462
4.6 Avaluació del tercer trimestre de 2 Batxillerat 468
4.7 Solucionari 475
4.8 Rúbriques d’avaluació 481
4.8.1 Primer de Batxillerat 481
4.8.2 Segon de Batxillerat 499
438
% sobre la
Blocs Continguts Instruments d’avaluació Puntuació qualificació
global
Llengua
Unitats 1-3
Llengua Morfosintaxi L’alfabet i la pronúncia. Els casos. Les
conjugacions primera, segona i tercera. Els Rúbriques1
6 punts /
adjectius de la primera classe. El present i Exàmens test2 2 punts 20 %
60% de la
l’imperfet d’indicatiu. L’infinitiu de present Exàmens trimestrals3
qualificació global
actiu.
els instruments d’avaluació.
Del llatí al Comprensió de regles d’evolució fonètica Registre en el quadern del
català que serveixen per explicar el pas del llatí al docent
català. Realització d’activitats que permeten 0,5 punts 5%
Rúbriques1
comprovar aquestes constants.
Unitats 1-3

Llatinismes Explicació de llatinismes classificats per Registre en el quadern del

Història i cultura

àmbits temàtics. Ús d’aquests llatinismes en docent

oracions i contextos determinats. 0,5 punts 5%
Rúbriques1

Traducció Traducció de textos de temàtica històrica Registre en el quadern del 3 punts 30 %

o mitológica amb continguts morfològics i docent
sintàctics estudiats a les unitats. Rúbriques1

Història i cultura Civilització Origens de Roma. La monarqua. La República. Rúbriques1

romana L’exèrcit romà. El dret. Infància i educació. El
Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

4 punts / Exàmens test2 30 %

matrimoni. 3
3 punts
40% de la Exàmens trimestrals
qualificació global
4.1 Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

Anotacions Correcció d’exercicis d’història i cultura a Registre en el quadern del 1 punt 10 %

de classe l’aula. docent

1 La rúbrica es troba a l’apartat 4.8 d’aquesta Proposta didàctica.

2 L’examen es troba a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent).
En el primer trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents. A eCasals.
cat tens a la teva disposició els criteris d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb

3 Es proporciona en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).

 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Llengua

1. Tria l’opció correcta per a cada oració:

a Amicis _______________ porto. (liber / librum)

b Magister _______________ fabulas narrat. (discipulos / discipulis)

c Romae _______________ Dianae _______________ colunt. (incolis / incolae; templum /

templo)

d Nautae in _______________ _______________ occidunt. (silvas / silvis; capras / caprae)

2. Completa les oracions posant els adjectius entre parèntesis en el cas que els correspon:

a Vergilius, _______________ (Romanus, -a, -um) poeta, Aeneidam scripsit. Aeneas cum
_______________ (Troianus, -a, -um) populo ex Troia in Latium navigat.

b Milites _______________ (magnus, -a, -um) virtute _______________ (inimicus, -a, -um)

regem capiunt

c Caesar _______________ (multus, -a, -um) equites in _______________ (novus, -a, -um)

munitiones mittit.

3. Declina aquesta paraula:

Singular Plural

Nominatiu lu____ luc____

Vocatiu lu____ luc____

Acusatiu lu____ luc____

Genitiu lu____ luc____

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Datiu lu____ luc____

Ablatiu luc____ luc____

4. Tradueix aquestes frases, que contenen verbs en imperfet d’indicatiu:

a Consulis fortitudinem et legionum virtutem scriptor narrabat.

439
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

b Romanorum legionibus consules in bello imperabant.

c Clarorum civium virtutes antiqui poetae celebrabant.

d Romani in provinciis magna vectigalia imponebant.

e In navis puppi nauta sedebat et sidera in caelo spectabat.

5. Tradueix el text:
In vico magnum aedificium ardet. Etiam Augustus et Paulus ad incendium properant. Iam villa
et stabula nova aedificii magno in periculo sunt. Sed agricolae stabula intrant. Magna pericula
flammarum non timent. Magno studio taurum et vaccas et equos e stabulis servant. Tum multa
aqua incendium villae et stabulorum sedant. Sic etiam aedificia vicina periculo liberant. Nunc
magnum est gaudium agricolarum, quia bona vico cupiunt.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Puntuació
1 punt 1
2 punts 2, 3, 4
3 punts 5

440
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Història i cultura

1. Llegeix aquest text i respon les preguntes:

El primer triumvirat
Sota el seu consolat, ell [Cèsar], Pompeu i Cras van segellar una aliança per controlar Roma que,
si per a la ciutat i per al món va ser un desastre, no ho va ser menys per a ells mateixos, cadascun
en diferents circumstàncies.
Pompeu va adoptar aquesta decisió perquè volia que es ratifiquessin d’una vegada, amb Cèsar
al consolat, les disposicions que havia dictat a les províncies orientals, a les quals molts posaven
objeccions; per la seva banda, Cèsar va optar pel triumvirat perquè s’adonava que, cedint davant
la glòria de Pompeu, augmentaria la seva pròpia i perquè pensava que si desviava cap a la figura
de Pompeu la impopularitat de la tirania compartida, això l’enfortiria; i Cras s’hi va sumar perquè
era conscient que no podia conquerir la primacia ell tot sol i que, per tant, era preferible exercir-la
amb la col·laboració de l’autoritat moral de Pompeu i l’efectiva de Cèsar.
Al seu torn, Pompeu es va casar amb Júlia, filla de Cèsar, i d’aquesta manera tots dos van quedar
units per vincles de parentiu. En aquell consolat, Cèsar va presentar una llei perquè el territori de
Càpua es distribuís entre la plebs, i Pompeu va ser el portaveu de la iniciativa: així doncs, uns vint
mil ciutadans es van establir en aquelles terres i alhora es va retornar a Càpua la condició legal de
ciutat, cent cinquanta-dos anys després que, a causa del paper que havia exercit durant la Segona
Guerra Púnica, hagués estat reduïda pels romans a una simple prefectura.
Bíbul, cònsol com Cèsar i alhora rival seu, va voler –més que no pas poder– impedir la seva
activitat política i es va recloure a casa durant la major part de l’any; així i tot, aquest intent
d’augmentar la impopularitat del seu col·lega l’únic que va fer és augmentar-ne el poder. Llavors,
a Cèsar se li van assignar les Gàl·lies per a un quinquenni.
Vel·lei Patercle, Història Romana, II, 44, 1-4

a A quin fet històric fa referència el text? Quants triumvirats hi va haver?

b A quin partit o grup d’influència pertanyia cada membre del primer triumvirat? Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

c Quin vincle familiar hi havia entre Cèsar i Pompeu? Va durar sempre?

d Per què creus que Cèsar va presentar una llei a favor de la plebs?

441
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

e Què implicava per a Càpua esdevenir colònia?

f Quina regió es va assignar a Cèsar durant cinc anys? Què li va permetre això, a Juli Cèsar?

2. Completa les afirmacions sobre l’exèrcit romà:

a Cada legió es dividia en 10 _______________ (una _______________ estava formada per

uns 600 homes), i cada _______________ , en 6 centúries (formada, cadascuna, per uns 100

homes).

b Les _______________ estaven numerades de la I a la X (la primera era la més prestigiosa).

c Cada legió tenia un cos de _______________ d’uns 120 homes (amb un màxim de 300).

d Al capdavant de la legió hi havia un seguit de càrrecs, entre els quals destaquen els
_______________ (60 a cada legió) i el legat de la legió.

e _______________ va dissoldre moltes legions i en va deixar només 28. Més tard, a principis del

segle III dC, l’exèrcit va assolir el volum màxim, amb 33 legions.

3. A continuació trobaràs reproduïda la inscripció sepulcral d’Api Claudi el Cec. Fes una llista de tots
els càrrecs que va ocupar i explica en què consistien els que hi ha subratllats:

Api Claudi el Cec, fill de Claudi, censor, cònsol dues vegades, dictador, regent tres vegades, pretor
dues vegades, qüestor, tribú militar tres vegades. Va conquerir moltes places fortes dels samnites.
Va derrotar els exèrcits sabins i etruscos. Va impedir que se signés la pau amb Pirros. Durant la
seva censura va fer construir la via Àpia i va fer arribar l’aigua a la ciutat. Edificà un temple en
honor de Bel·lona.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

442
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

4. Explica com era un casament a Roma. Pots fer referència a les imatges:

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Puntuació
2 punts 1, 4
3 punts 2, 3

443
 Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

444
% sobre la
Blocs Continguts Instruments d’avaluació Puntuació qualificació
global
Llengua
Unitats 4-6
Llengua Morfosintaxi La tercera declinació: temes en vocal. Els adjectius Rúbriques1
6 punts / de la segona classe. Les declinacions quarta i Exàmens test2
60% de la cinquena. El futur d’indicatiu. Els temps de perfet. Exàmens trimestrals 2 punts 20 %
qualificació
global
els instruments d’avaluació.
Del llatí al Comprensió de regles d’evolució fonètica que Registre al quadern del
català serveixen per explicar el pas del llatí al català. docent
0,5 punts 5%
Realització d’activitats que permeten comprovar Rúbriques1

3 punts
2 punts
aquestes constants.
Unitats 4-6

Llatinismes Explicació de llatinismes classificats per àmbits Registre al quadern del

temàtics. Ús d’aquests llatinismes en oracions i docent
Història i cultura

0,5 punts 5%
contextos determinats. Rúbriques1

Traducció Traducció de textos de temàtica històrica o Registre al quadern del 3 punts 30 %

Puntuació
mitológica amb continguts morfològics i sintàctics docent
estudiats a les unitats. Rúbriques1

Història i Civilització L’Imperi. El calendari romà. La ciutat: urbanisme

Rúbriques1
cultura romana i organització social. Les vies de comunicació. La 30 %

1, 4
2, 3
Exàmens test2 3 punts
4 punts / casa romana. La societat romana. L’esclavitud. La
Exàmens trimestrals3
Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

40% de la vestimenta romana.

qualificació
Anotacions Correcció d’exercicis d’història i cultura a l’aula. Registre al quadern del 1 punt 10 %
global
de classe docent
4.2 Avaluació del segon trimestre de 1 Batxillerat

1 La rúbrica es troba a l’apartat 4.8 d’aquesta Proposta didàctica.

2 L’examen es troba a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent).
3 Es proporciona en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).
En el segon trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents. A eCasals.
cat tens a la teva disposició els criteris d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Llengua

1. Declina aquest substantiu:

Singular Plural

Nominatiu collis coll____

Vocatiu coll____ coll____

Acusatiu coll____ coll____

Genitiu collis coll____

Datiu coll____ coll____

Ablatiu coll____ coll____

2. Tradueix aquestes oracions:

a Milites strenui hostium magna oppida arietibus oppugnaverunt.

b Iuppiter, deorum hominumque pater, fulmina in terra de caelo iacit.

c Milites duces laudaverunt, nam duces milites ad victoriam duxerunt.

d Sub arborum umbra multae flores erant ac vario odore et colore viatores delectebant.

3. Passa aquestes oracions a perfet d’indicatiu:

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

a Nauta stellam spectat.

b Rosis ancilla mensam ornat.

c Columba in ara est.

d Perfuga, patriae ruinam paras.

e Romanorum consulem non timeo.

f Consulis cohortem fugio.

445
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 1 Batxillerat

4. Analitza i tradueix aquestes formes verbals:

monebo: ind. fut. simple 1a sing. 2a. conj. jo advertiré

a superaveris: _______________ _________ _________ _______________

b obtemperabas: _______________ _________ _________ _______________

c conscedi: _______________ _________ _________ _______________

d veniemus: _______________ _________ _________ _______________

e discesserunt: _______________ _________ _________ _______________

5. Tradueix el text:

Teseu i el minotaure
Minos, Cretae rex atque Minotaurus pater, paucis annis antea magno bello Athenas vicerat. Victor
non solum magnam pecuniam, sed etiam multos obsides ab Atheniensibus quotannis flagitabat
atque obsidibus Minotaurum alebat. Sed Theseus, Athenarum regis filius, auxilio Ariadnae, filiae
tyranni Cretae, quae (=la cual) magno amore Thesei capta est, monstrum saevum occidit. Ariadna
cum Theseo e Creta, patria sua, evasit, sed Theseus in insula Naxo nocte puellam reliquit.

Puntuació
1 punt 1
2 punts 2, 3, 4
3 punts 5

446
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Història i cultura

1. Llegeix aquest text i respon les preguntes:

Visió de l’Imperi
Emprenc una obra pròdiga en desgràcies, plena de batalles paoroses, infestada de discòrdia a
causa de les rebel·lions, temible fins i tot en la mateixa pau.
Quatre prínceps van morir per l’espasa, va haver-hi tres guerres civils, encara més a l’exterior, i
sovint coincidien les unes amb les altres. Prosperitat a Orient, adversitats a Occident: pertorbacions
a la Il·líria, inseguretat a les Gàl·lies. Britània, sotmesa i després abandonada. Es van aixecar contra
nosaltres els pobles sàrmates i sueus, i els dacis es van fer cèlebres pels seus desastres i pels
nostres. Fins i tot gairebé es van posar en moviment les armes dels parts per l’escàndol del fals
Neró.
I per si això fos poc, Itàlia es va veure afligida per calamitats inaudites o que només es repeteixen
al cap de molts segles: ciutats cremades o sepultades, precisament a la ribera fecundíssima de la
Campània; Roma devastada per incendis en els quals es van consumir els santuaris més antics,
i el Capitoli mateix cremat pels ciutadans. Es van profanar els ritus sagrats, hi va haver adulteris
escandalosos. El mar es va omplir d’exiliats i les penyes es van tacar amb la sang dels assassinats.
Les atrocitats encara van ser pitjors a Roma: la nobilitat, la riquesa, la renúncia o l’exercici de
càrrecs públics eren considerats delictes; les virtuts eren la causa més segura de la perdició. I no
van resultar menys odioses les recompenses atorgades als delators que els seus crims; perquè,
havent-se distribuït els uns sacerdocis i consolats com si es tractessin d’un botí, i havent-se repartit
els altres procuradories i influències a la cort, tot ho removien i subvertien enmig de l’odi i el terror.
Els esclaus van ser corromputs en contra dels seus senyors, els lliberts en contra dels seus patrons,
i fins i tot aquells que no tenien enemics van ser aixafats pels seus amics.
Així i tot, no va ser una època tan estèril en virtuts que no produís també bons exemples: mares
que van acompanyar els seus fills fugitius, dones que van seguir els seus marits a l’exili, parents
valerosos, gendres lleials, esclaus tan fidels que van resistir fins i tot les tortures, homes il·lustres
que van patir amb valentia tràngols terribles, i morts comparables a les tan lloades dels antics.
A part de les múltiples calamitats d’ordre humà, hi va haver tant al cel com a la terra prodigis i
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

llamps carregats d’advertències i presagis favorables i sinistres, ambigus i inequívocs. I és que mai
va quedar provat amb desgràcies més cruels per al poble romà ni amb indicis més evidents que
els déus no es cuiden de la nostra protecció, sinó del nostre càstig.
Tàcit, Històries, 1, 2-3

Tenint en compte que Tàcit va morir l’any 120 dC, resol aquestes qüestions:

a Digues el nom d’algun emperador que fos assassinat.

447
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 1 Batxillerat

b Esmenta alguna de les guerres civils a què pot fer referència.

c Assenyala una mesura empresa per l’emperador Adrià per controlar la situació de Britània.

d Digues quin va ser el paper de Trajà a la Dàcia.

e Digues quin fenomen natural va destruir diverses ciutats de la regió de Pompeia, a la Campània.

f Digues quin emperador va cremar Roma.

2. Descriu els tipus de construcció que representen les imatges i explica el que en sàpigues:
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

448
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 1 Batxillerat

3. Llegeix aquests textos i respon les preguntes:

Tracte reservat als esclaus

Ració dels esclaus. Els que treballen al camp, que rebin quatre modis de blat a l’hivern i quatre
modis i mig a l’estiu; l’administrador, la seva dona, el vigilant i el pastor, tres modis; els esclaus
encadenats, quatre lliures de pa a l’hivern, i cinc quan comencen a conrear la vinya fins que
comença a haver-hi figues; després, que tornin a les quatre lliures.
L’acompanyament del pa per als esclaus. Cal emmagatzema la màxima quantitat possible
d’olives caigudes; a continuació, cal emmagatzemar olives assaonades, d’on es pugui extreure una
quantitat reduïda d’oli; s’han d’administrar de manera que durin tant temps com sigui possible.
Que se li doni [a l’esclau] oli, un sester al mes per a cadascun; de sal, n’hi ha prou amb un modi
per cap a l’any.
La indumentària dels esclaus. Que rebin una túnica de tres peus i mig de llarg i un mantell cada
dos anys. Cada vegada que donis a un esclau una túnica o un mantell, cal recollir primer la roba
vella per fer els sargits. Cal donar-los uns esclops resistents cada dos anys.
Cató, Sobre l’agricultura, 56-59

a De quin tipus d’esclaus es parla al text?

b Tots els esclaus tenen la mateixa condició o se n’esmenta algun de superior? Quin?

c Què mengen els esclaus? Compara-ho amb el règim alimentari de les classes més altes.

d Com vesteix un home lliure romà? Es correspon amb la indumentària que porta un esclau?
Comenta-ho.

e En algun moment del text es revela l’interès de l’amo per donar als esclaus més quantitat
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

d’aliments? Per què creus que és així?

Puntuació
3 punts 1, 3
4 punts 2

449
 Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

450
% sobre la
Blocs Contenidos Instruments d’avaluació Puntuació qualificació
global
Llengua
Unitats 7-9
Llengua Morfosintaxi Els pronoms personals. Els possessius. Els Rúbriques1
6 punts / demostratius. Els determinatius. Els numerals. La Exàmens test2
60% de la veu passiva. El participi. Exàmens trimestrals3 2 punts 20 %
qualificació
global
els instruments d’avaluació.
Del llatí al Comprensió de regles d’evolució fonètica que Registre al quadern del
català serveixen per explicar el pas del llatí al català. docent
0,5 punts 5%
Realització d’activitats que permeten comprovar Rúbriques1
aquestes constants.
Unitats 7-9

Llatinismes Explicació de llatinismes classificats per àmbits Registre al quadern del

temàtics. Ús d’aquests llatinismes en oracions i docent
Història i cultura

0,5 punts 5%
contextos determinats. Rúbriques1

Traducció Traducció de textos de temàtica històrica o Registre al quadern del 3 punts 30 %

mitológica amb continguts morfològics i sintàctics docent
estudiats a les unitats. Rúbriques1

Civilització Els jocs i els espectacles. Les termes. Els déus.

Rúbriques1
Història i romana Els sacerdots i el culte. Els temples. La mort. La 30 %
Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 1 Batxillerat

Exàmens test2 3 punts

cultura Hispània romana. L’economia no urbana. El menjar
Exàmens trimestrals3
4 punts / a Roma.
40% de la
Anotacions Correcció d’exercicis de civilització a l’aula. Registre al quadern del 1 punt 10 %
qualificació
de classe docent
global
4.3 Avaluació del tercer trimestre de 1 Batxillerat

1 La rúbrica es troba a l’apartat 4.8 d’aquesta Proposta didàctica.

2 L’examen es troba a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent).
3 Es proporciona en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).
En el tercer trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents. A eCasals.
cat tens a la teva disposició els criteris d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Llengua

1. Canvia el nombre d’aquests sintagmes:

a Eam puellam _________________________

b Id templum _________________________

c Is miles _________________________

d Ei militi _________________________

e Hunc amicum _________________________

f Has puellas _________________________

2. Tradueix aquestes oracions amb pronoms relatius:

a Phidias Minervae simulacrum fecit, quo ornavit templum, quod Athenienses sapientiae deae
sacraverant.

b Navis, quae in flumine magna est, in mari parvula est.

c Et ego animum istum habui, quem tu nunc habes, et, quem ego nunc habeo, tu habebis.

d In eas, quae procul erant, naves saxa ingenti pondere emittebat.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

e Caesar in Lingones contendit, ubi duae legiones hiemabant.

3. Escriu la forma de participi dels verbs indicats:

a Ac. sing. masc., part. pres. de amo, amavi, amatum: _______________

b Abl. plur. neutre, part. perfet de habeo, habui, habitum: _______________

c Ac. plur. neutre, part. pres. de audio, audivi, auditum: _______________

d Dat. sing. fem., part. perfet de perdo, perdidi, perditum: _______________

e Dat. sing. fem., part. pres. de perdo, perdidi, perditum: _______________

451
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

4. Transforma aquestes oracions a veu passiva. Fes-hi tots els canvis necessaris:

a Furis scelus tribunal punit.

b Honorem magnum poetae claro tribuit.

c Labor parentum liberos alit.

d Discipulus industrius multa carmina scriptorum clarorum legit.

5. Tradueix el text:

Hèrcules
Hercules sua virtute magnam gloriam comparavit. Filius Iovis et Alcmenae erat et iam in cunabulis
duos serpentes parvis digitis suffocavit. Ubi ad adultam aetatem pervenit, sua multa opera eum
clarum fecerunt et terram multis monstris liberavit. Necavit Hydram, quae septem capita habebat.
Aprum Erymanthi montis vivum cepit et aves Stymphalicae paludis sagittis transfixit. Hesperidum
aurea mala rapuit. Etiam in Inferos descendit, ubi Cerberum custodem domuit et amicum suum
Theseum captivum liberavit. Item liberavit Prometheum atque centarum Nessum interemit. Graeci
Herculem in deorum numero coluerunt.

Puntuació
1 punt 1
2 punts 2, 3, 4
3 punts 5

452
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Història i cultura

1. Llegeix aquest text i respon les preguntes:

Preparatius per santificar un lloc

La restauració del Capitoli va ser encarregada a Luci Vestí, que pertanyia a l’ordre eqüestre. Els
endevins, reunits i consultats per Vestí, li van recomanar que transportés a les maresmes els
enderrocs de l’antic santuari i que edifiqués el temple al mateix solar: els déus no volien que el
pla antic fos modificat.
El dia 21 de juny, sota un cel serè, tot el terreny en què s’havia de construir el temple va ser cenyit
de cintes i corones; primer, hi van entrar soldats –tots amb noms de bon averany– carregant
branques d’arbres que plaguessin als déus, i després les vestals –acompanyades de donzelles i
joves els pares i mares dels quals encara vivien– van ruixar el sòl amb aigua extreta dels rius i les
fonts.
Llavors, el pretor Helvidi Prisc, tan bon punt el pontífex Plauci Elià va haver pronunciat la fórmula
sacramental, va oferir per purificar aquell lloc el sacrifici d’un porc, una ovella i un toro, i després
de posar les entranyes de la víctima sobre la gespa, va suplicar a Júpiter, Juno, Minerva i a tots
els déus protectors de l’Imperi que afavorissin l’empresa i que amb la seva assistència divina
aixequessin fins al cim aquell temple que els pertanyia, començat per la pietat dels homes. I tot
seguit va tocar les cintes amb les quals havia lligat la primera pedra i entrelligat les cordes. [...]
Els harúspexs havien prohibit profanar l’edifici amb pedres o or destinats a altres usos. L’altura del
temple es va augmentar: era l’única modificació que els preceptes religiosos permetien, i és que
es creia que l’antic edifici no havia tingut prou magnificència.
Tàcit, Històries, 4, LIII

a Qui formava part de l’ordre eqüestre?

b Com es delimita el terreny on es construirà el temple? Saps si es feia una cerimònia similar per
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

delimitar altres tipus de terrenys?

c Qui són les vestals?

453
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

d Què feien els pontífexs? I els harúspexs, que també se citen al text?

e Al text es parla d’una cerimònia en què se sacrifica un porc, una ovella i un toro. Quin nom rep
aquest tipus de cerimònia?

f Per què s’invoquen els déus Júpiter, Juno i Minerva i no uns altres?

2. Llegeix aquest text i respon les preguntes:

Descripció d’Hispània
Hispània, envoltada de mar arreu menys per l’estreta franja de terra que l’uneix amb les Gàl·lies,
es prolonga a poc a poc cap al Mar Nostre i cap a l’Oceà; cada vegada més vasta, arriba a l’oest i
assoleix allà la màxima extensió, i és tan rica en homes, cavalls, ferro, plom, coure, plata i or, i tan
fèrtil, que, si alguna part és pobra per l’escassetat d’aigua, no obstant això produeix lli o espart.
Està dividida en tres zones: la Tarraconense, la Bètica i la Lusitània.
La Tarraconense, que limita pel costat de dalt amb les Gàl·lies i per l’altre costat amb la Bètica i la
Lusitània, es prolonga cap al Mar Nostre pel sud i a l’Oceà pel nord. La Lusitània i la Bètica, al seu
torn, estan separades pel riu Anas [Guadiana], i per això la Bètica dona a tots dos mars, per l’oest
a l’Atlàntic i pel sud al Nostre. La Lusitània està exposada només a l’Oceà però per la banda nord,
i té el front encarat a l’oest.
De les ciutats de l’interior les més importants van ser, a la Tarraconense, Palència i Numància –ara
ho és Caesaraugusta–. A la Lusitània, Mèrida, i a la Bètica, Astigi, Hispalis i Córdoba.
Si recorres les costes, trobem que prop de Cervaria hi ha una gran muntanya que fa entrar el
mar cap als Pirineus; després el riu Ticis al costat de Rodha; el Clodianum, al costat d’Empúries; i
finalment apareix el mont Júpiter –amb el vessant oriental ple sortints de roques que en molt poc
espai s’eleven ràpidament com graons–, anomenat Les escales d’Aníbal.
Des d’aquí fins a Tàrraco trobem les poblacions de Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur i Tolobi,
i petits rius, com ara el Baetulo al costat del mont Júpiter, el Rubricatum a la costa de Barcino, i
el Maior entre Subur i Tolobi. De les ciutats costaneres, Tàrraco és la més rica. El petit riu Tulcis la
banya, i més enllà el gran riu Hiberus banya Dertosa. Des d’aquí el mar entra terra endins i, estès
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

primerament amb gran força, després se subdivideix en dos golfs per un cap anomenat Ferraria;
el primer golf, el gran, que es diu Sucronense i es va estrenyent cada vegada més, rep rius no gaire
grans –el Sorobe, el Túria i el Sucro– i envolta les famosíssimes ciutats de València i Sagunt, insigne
per la seva lleialtat i infortuni. El següent golf, l’Il·licità, conté a Alone, Lucencia i Ilice, d’on li ve el
nom. Aquí ja les terres s’endinsen més cap al mar i fan que Hispània sigui més ampla del que era.
Però des dels llocs que acabem d’esmentar fins als inicis de la Bètica no s’ha de recordar res
excepte Cartagena, fundada per Àsdrubal, cabdill dels púnics. En aquelles costes les ciutats són
poc importants, i les esmento només per seguir l’ordre: Urci, al golf que anomenen Urcitanum, i a
fora d’aquest golf, Abdera, Suel, Ex, Menoba, Malaca, Salduba, Lacippo i Barbesula.
Després el mar es fa molt estret, i les costes d’Europa i Àfrica, a tocar entre si, conformen el
mont Abila i el mont Calpe –les anomenades Columnes d’Hèrcules–, els quals s’introdueixen tots
dos en el mar, tot i que el Calpe ho fa més i gairebé sencer. Per la part occidental, el mont
Calpe forma una cavitat tan admirable que té obert gairebé mig costat, de manera que s’hi pot
penetrar fàcilment; més enllà hi ha un golf i la ciutat de Carteia, anomenada en altres temps

454
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

Tartessos, segons consideren alguns: avui és habitada per fenicis procedents d’Àfrica i d’on soc jo,
Tingentera. Després Melaria, Belo i Besipon ocupen la riba de l’estret fins al cap de Juno, el qual
es prolonga cap a l’oest i l’Oceà –davant del cap Ampelusia, que vam dir que era a l’Àfrica– i posa
fi a Europa pel costat dels nostres mars.
Pomponi Mela, Corografia, 11, 6
a A quin mar es fa referència amb el nom de Mar nostre?

b Quins productes procedeixen d’Hispània, segons el text? Relaciona-ho amb el que saps sobre
l’economia hispànica d’època romana.

c En aquella època, Hispània està dividida en tres províncies. Per tant, de quins segles pot ser el
text?

d Identifica una ciutat important que s’esmenti al text i explica tot el que en sàpigues.

e Intenta relacionar almenys cinc noms dels que s’esmenten al text amb poblacions actuals.

f Quina relació van tenir els púnics amb Hispània?

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

g Què recordes de la civilització de Tartessos?

Puntuació
5 punts 1, 2

455
 Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

456
% sobre la
Blocs Contenidos Instruments d’avaluació Puntuació qualificació
global
Llengua
Unitats 1-3
Llengua Morfosintaxi Els interrogatius. Els indefinits. L’infinitiu i les seves Rúbriques1
6 punts / construccions. L’imperatiu. El subjuntiu. Els verbs Exàmens test2
60% de la deponents i semideponents. Els compostos de sum. Exàmens trimestrals3 2 punts 20 %
qualificació
global
els instruments d’avaluació.
Del llatí al Comprensió de regles d’evolució fonètica que Registre al quadern del
català serveixen per explicar el pas del llatí al català. docente
0,5 punts 5%
Realització d’activitats que permeten comprovar Rúbriques1
aquestes constants.
Literatura
Unitats 1-2

Llatinismes Explicació de llatinismes classificats per àmbits Registre al quadern del

temàtics. Ús d’aquests llatinismes en oracions i docente
0,5 punts 5%
contextos determinats. Rúbriques1

Traducció Traducció de textos de temàtica històrica o Registre al quadern del 3 punts 30 %

mitológica amb continguts morfològics i sintàctics docente
estudiats a les unitats. Rúbriques1

Literatura Literatura El teatre: comèdia i tragèdia. Plaute i Terenci. La Rúbriques1

30 %
4 punts / poesia èpica. Virgili. Exàmens test2 3 punts
Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

40% de la Exàmens trimestrals3

qualificació
Anotacions Correcció d’exercicis de literatura a l’aula. Registre al quadern del 1 punt 10 %
global
de classe docente
4.3 Avaluació del primer trimestre de 2 Batxillerat

1 La rúbrica es troba a l’apartat 4.8 d’aquesta Proposta didàctica.

2 L’examen es troba a l’apartat 3 Les unitats didàctiques d’aquesta Proposta didàctica (a la unitat corresponent).
3 Es proporciona en aquest apartat de la Proposta didàctica (pàgines següents).
En el primer trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents. A eCasals.
cat tens a la teva disposició els criteris d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Completa la taula amb les formes de l’adjectiu que es demanen:

Positiu Comparatiu Superlatiu

acer

carus

ferox

pulcher

placidus

nobilis

2. Analitza i tradueix els infinitius següents com en l’exemple:

Forma i temps Traducció

a amare inf. present actiu de amo, as estimar

b amaturum esse _______________________________ / ___________________

c pugnavisse _______________________________ / ___________________

d missum iri _______________________________ / ___________________

e missurum esse _______________________________ / ___________________

f legi _______________________________ / ___________________

g moneri _______________________________ / ___________________

h datos esse _______________________________ / ___________________

i missos esse _______________________________ / ___________________

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

3. Tradueix aquestes oracions amb infinitiu:

a Crudelius est quam mori semper mortem timere.

b Spero me Athenis fore mense Septembri.

457
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

c Fuit fama Themistoclem venenum sua sponte sumpsisse.

d Cincinnato nuntiatum est dictatorem eum esse factum.

e Veientes minabantur se Romam oppugnaturos esse.

f Tu tam egregios viros censes tantas res gessisse sine causa?

g Sic enim volo te tibi persuaderi, mihi neminem cariorem te esse.

4. Tradueix el text:

Espectacles sanguinolents
Gladiatorum spectaculum crudele et inhumanum est atque eorum condicio atrox, nam pristinam
libertatem patriamque desiderant gravissimaque disciplina in officio continentur. Etenim plerique
gladiatorum a Romanis in bello capti sunt; deinde in ludo gladiatorio lanista hos servos feroces et
fortes ligneis gladiis exercet. Ubi circenses ludi appropinquant magno pretio a domino locantur
et in Circum vel in Amphitheatrum adducuntur, ubi ferro decertant. Hodie in Amphitheatro duo
gladiatores inter se fortiter pugnabant. Unus ex his, qui saepe ante victoriam obtinuerat, in arena
graviter saucius cecidit. Laevam manum sustulit. Ita a populo salutem petiit: nonnumquam enim
populus gladiatori victo parcit. Sed princeps pollicem vertit, idque incredibili clamore et plausu a
populo comprobatum est. Tunc gladiator victus uno ictu a victore interfectus est.

Puntuació
2 punts 1, 2, 3
4 punts 4

458
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 1 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Literatura

1. Digues a quina comèdia de Plaute es refereixen aquestes explicacions:

a Un jove i un vell s’enamoren de la mateixa noia, una nena abandonada, que havia estat acollida

per un matrimoni: _________________________________________

b Un venedor de rucs s’ha enamorat de la cortesana anomenada Filènia:

_________________________________________

c Un home ric i avar, Euclió, amaga en una olla un tresor que ha trobat per atzar:
_________________________________________

d Júpiter s’ha enamorat de l’esposa d’Amfitrió, Alcmena:

_________________________________________

e Un criat es burla del seu amo, Pirgopolinices, que és un militar petulant:

_________________________________________

f Un criat allunya el seu amo vell i protegeix l’amo més jove, amb l’excusa que és perseguit per un

esperit: _________________________________________

2. Comenta aquest text a partir del que saps sobre les comèdies de Plaute:

(Megador és un vell i Eunòmia és la seva germana, mare de Licònides, el jove enamorat de Fèdria.)
MEGADOR: Em deixes fer-te una pregunta?
EUNÒMIA: Pregunta el que vulguis.
MEGADOR: Quan un home que ja comença a tenir anys s’ajunta amb una dona de mitjana edat i
per casualitat es queda embarassada, no et sembla clar que el nen té per endavant un nom molt
evident?: Pòstum. Però jo, germana meva, puc estalviar-te i aplanar-te aquesta feina. Gràcies
als déus i als nostres avantpassats, soc prou ric: no em sedueix ni l’esplendor ni els honors, ni
un dot molt ric, ni el poder, ni els carruatges d’ivori, ni els mantells de porpra, ni cap d’aquestes
sumptuositats que converteixen els marits en esclaus.
EUNÒMIA: Amb quina dona pretens unir-te llavors?
MEGADOR: T’ho diré. Coneixes el pobre vell Euclió, el nostre veí?
EUNÒMIA: El conec, sí. Un home que no sembla dolent, per Càstor.
MEGADOR: Doncs, bé, amb la filla d’Euclió em vull casar. No em vinguis amb discursos, germana, sé
el que em diràs: que és pobra. Però em plau, encara que sigui pobra.
EUNÒMIA: Que els déus t’ajudin!
MEGADOR: Així ho espero, germana meva.
EUNÒMIA: Em vols dir res més?
MEGADOR: Que ho passis bé.
EUNÒMIA: I tu també, germà meu. (Se’n va.)
MEGADOR: Aniré a buscar Euclió, si és a casa. Però mira-te’l: torna de no sé on, cap a caseta.

La comèdia de l’olla, acte II, 161-178

459
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre. 2 Batxillerat

3. Completa cada afirmació amb les paraules adequades:

a Primer poema èpic en llatí que no és cap traducció:

_________________________________________

b Poema èpic d’Enni que parla, entre altres coses, de l’arribada d’Enees a Itàlia i de la fundació de

Roma: _________________________________________

c Composicions poètiques de Virgili ambientades al camp:

_________________________________________

d Poema didàctic de Virgili que parla del conreu de les plantes i de la cura dels animals:
_________________________________________

e Autor que va escriure la Farsàlia o Guerra civil: ______________________________________

f Poema d’Estaci que narra les lluites fratricides entre Etèocles i Polinices:
_________________________________________

4. Completa aquest text sobre l’Eneida de Virgili:

És un poema èpic. El metre de l’obra és _________________________ i està dividida en dotze

llibres. Virgili va fer servir com a model els poemes homèrics: concretament la primera meitat de
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

l’Eneida es basa en _________________________, mentre que la segona meitat fa referència a

la _________________________, amb el motiu principal de la guerra.

L’Eneida és un poema que van encarregar a Virgili _________________________, per ordre de

l’emperador _________________________. Virgili havia de defensar la ideologia augustal, amb

la qual estava bàsicament d’acord: després de la violència de les guerres civils, Virgili considerava

que August havia restituït la pau a Roma i l’hi agraïa.

460
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre. 2 Batxillerat

5. Comenta el text a partir del que saps sobre l’èpica i sobre Virgili:

Tots van callar, i mantenien fixa la mirada, plens d’atenció; llavors, el pare d’Enees, de dalt del
llit estant, començà així: «És indescriptible, oh, reina, el dolor que m’obligues a renovar contant
de quina manera els Dànaus destruïren el poder de Troia i aquell regne digne de compassió, les
grans desventures que vaig veure personalment i de les quals vaig ser part en gran mesura. Qui,
d’entre els mirmídons, els dòlops o els soldats de l’inflexible Ulisses, podria contenir les llàgrimes
en contar-ho? A més, ja en el cel la nit humida declina , i els estels en davallada conviden a dormir.
Però, si tan gran és el teu desig de conèixer els nostres infortunis i de sentir en pocs mots el darrer
esforç de Troia, malgrat que el cor se m’estremeix de recordar-ho i s’aparta d’aquest sofriment,
començaré. Desfets per la guerra i rebutjats pels destins, els dirigents dels Dànaus, en passar ja
tants anys, construeixen, per inspiració divina de Pal·les, un cavall de la mida d’una muntanya, i en
formen el costellam amb planxes d’avet; fan veure que és una ofrena per a un bon retorn, i aquest
rumor s’escampa. Dins dels flancs obscurs hi tanquen d’amagat els millors guerrers escollits per
sorteig i omplen completament de soldats armats les enormes cavernes del ventre del cavall.
Davant, a la vista, hi ha Tènedos, una illa molt coneguda pel seu renom, rica i florent mentre
subsistí el regne de Príam, i ara tan sols una badia i un parador poc segur per a les naus: és allà on
es traslladen els grecs i s’amaguen a la ribera deserta; nosaltres pensàrem que se n’havien anat
i que s’adreçaven a Micenes seguint el vent. Així doncs, tota la població de Troia s’allibera d’una
llarga aflicció; les portes s’obren de bat a bat, fa goig de sortir i veure on hi havia els campaments
dòrics, els llocs abandonats, la platja deserta: aquí hi havia les tendes dels dòlops, allà les del
cruel Aquil·les, aquest era el lloc per a les naus, allà solien lluitar arrenglerats. Molts resten atònits
davant l’ofrena funesta a la verge Minerva i admiren la mola del cavall; Timetes és el primer que, o
bé per un engany seu o bé perquè així ho exigien ja els destins de Troia, ens exhorta a introduir-
lo dins les muralles i col·locar-lo a la ciutadella. Capis, en canvi, i aquells que tenien un parer més
assenyat, recomanen precipitar en el mar aquell parany dels dànaus, aquell present sospitós, o bé
cremar-lo calant-hi foc per sota, o bé foradar-lo i examinar els profunds amagatalls del seu ventre.
La multitud, dubtosa, es divideix en opinions contràries.
Virgili, Eneida II, 1-39

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Puntuació
1 punt 3
2 punts 1, 2 4
3 punts 5

461
 Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

462
% sobre la
Blocs Contenidos Instruments d’avaluació Puntuació qualificació
global
Llengua
Unitats 4-6
Llengua Morfosintaxi Els valors de ut. L’ablatiu absolut. Els verbs Rúbriques1
6 punts / impersonals i defectius. Els valors de cum i Exàmens test2
60% de la de quod. Els verbs irregulars. Els valors del Exàmens trimestrals3 2 punts 20 %
qualificació nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu.
global
els instruments d’avaluació.
Del llatí al Comprensió de regles d’evolució fonètica
Registre al quadern del docente
català que serveixen per explicar el pas del llatí
Rúbriques1 0,5 punts 5%
al català. Realització d’activitats que
permeten comprovar aquestes constants.
Literatura
Unitats 3-4

Llatinismes Explicació de llatinismes classificats per Registre al quadern del docente

àmbits temàtics. Ús d’aquests llatinismes Rúbriques1 0,5 punts 5%
en oracions i contextos determinats.

Traducció Traducció de textos de temàtica històrica Registre al quadern del docente 3 punts 30 %
o mitológica amb continguts morfològics i Rúbriques1
sintàctics estudiats a les unitats.

Literatura Literatura L’oratòria. Ciceró i Quintilià. La poesia lírica:

4 punts / Catul, Horaci. L’elegia. Ovidi. Rúbriques1
30 %
40% de la Exàmens test2 3 punts
qualificació Exàmens trimestrals3
Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre. 2 Batxillerat

global

Anotacions Correcció d’exercicis de literatura a l’aula. Registre al quadern del docente 1 punt 10 %
de classe
1 La rúbrica figura en el apartado 4.8 de esta Propuesta didáctica.
4.5 Avaluació del segon trimestre de 2 Batxillerat

2 El exámen figura en el apartado 3 Las Unitats didácticas de esta Propuesta didáctica (en la Unitat correspondiente).
3 Se proporciona en este apartado de la Propuesta didáctica (páginas siguientes).
En el segon trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents. A eCasals.
cat tens a la teva disposició els criteris d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb
 Instruments d’avaluació. Avaluació del primer trimestre. 2 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Llengua

1. Tradueix aquestes oracions:

a Consul cum militibus venit.

b Cum venit, patrem vidit.

c Caesar, cum in Asiam venisset, reperiebat Ampium tentare pecunias tollere Epheso
ex fano Dianae.

d Cum obsideretur exercitus, dictator venit.

e Romani, cum accepissent in Hispania duas clades, exercitum augere statuerunt.

f Romulus eiusque socii, cum uxores non haberent, mulieres Sabinas rapere
statuerunt.

g Cum multa pocula Cyclops avide exhausisset, humi recubuit et mox gravis somno
oppresus est.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

2. Tradueix les oracions següents, que contenen participis:

a Galli a C. Sulpicio fugati in silvas venerunt.

b Ei legatos Romanos ad Hannibalem venientes ceperunt.

463
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 2 Batxillerat

c Victi Carthaginienes pacem a Romanis petiverunt.

d Sulla, ea re commotus, cum exercitu ad urbem venit.

e Ariovistus, cognito Caesaris adventu, legatos misit.

f Multi rustici expectantes agmen Vespasiani stabant ad viam.

g Saguntini, fame victi, ab Hannibale capiuntur.

h Commisso proelio, Varus a suis militibus deseritur.

3. Tradueix el text:

Antoni i Cleòpatra
Antonius, qui Asiam et Orientem tenebat, repudiata sorore Caesaris Augusti Octaviani, Cleopatram
reginam Aegypti duxit uxorem. Contra Persas etiam ipse pugnavit. Primis eos proeliis vicit,
regrediens tamen fame et pestilentia laboravit et, cum instarent Parthi fugienti, ipse pro victo
recessit.
Hic quoque ingens bellum civile commovit, cogente uxore Cleopatra regina Aegypti, dum
cupiditate muliebri optat etiam in urbe regnare. Victus est ab Augusto navali pugna clara et
inlustri apud Actium, qui locus in Epiro est, ex qua fugit in Aegyptum et, desperatis rebus, cum
omnes ad Augustum transirent, ipse se interemit. Cleopatra sibi aspidem admisit et veneno eius
extincta est. Aegyptus per Octavianum Augustum imperio Romano adiectus est praepositusque
ei C. Cornelius Gallus. Hunc primum Aegyptus Romanum iudicem habuit.

Puntuació
3 punts 1, 2
4 punts 3

464
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 2 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Defineix aquests conceptes:

a eloqüència asiàtica (asianisme):

b corrent aticista:

c genus deliberativum:

d genus iudiciale:

2. Comenta aquest text a partir del que saps sobre Ciceró i l’oratòria:

Si els meus esclaus em temessin com els ciutadans et temen a tu, pensaria que em cal deixar casa
meva, ¿i a tu en canvi no et sembla que et cal abandonar aquesta ciutat? I si veiés que els meus
conciutadans sospiten de mi tan ofensivament, encara que fos injustament, m’estimaria més no
tornar a presentar-me davant seu que no pas ser mirat per tothom amb mals ulls. I tu, que per
la consciència dels teus crims coneixes l’odi que et té tothom, just i merescut des de fa temps,
¿vacil·les a fugir de la vista i la presència d’aquells que ofens constantment? Si els teus pares et
temessin i t’odiessin i no poguessis aplacar-los de cap manera, crec que te n’allunyaries.
Doncs bé: ara la pàtria, mare comuna de tots nosaltres, t’odia i et tem, i és que sap que des de
fa temps només vols arruïnar-la. No en respectaràs l’autoritat, ni en consideraràs les decisions,
ni t’atemorirà la seva força? Aquesta pàtria s’adreça a tu, Catilina, i, bé que silenciosa, en certa
manera et parla així: «Ja fa uns quants anys que no hi ha cap crim que no hagis comès tu; cap
escàndol sense tu; lliure i impunement, tu només has assassinat molts ciutadans i has vexat i
espoliat els pobles aliats; i no només has menyspreat les decisions dels tribunals i les lleis, sinó
que fins i tot les has anul·lat i corromput. Tots aquests fets passats, encara que insofribles, els he
tolerat com he pogut; però ara, això d’estar tota esporuguida per culpa només teva, això d’haver
de témer Catilina tan bon punt se sent una mica d’enrenou, això que sembli que no es pugui
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

tramar cap complot contra mi sense que la teva perversitat s’hi trobi implicada, tot això, dic, ja no
ho puc tolerar més. Ves-te’n, doncs, i lliura’m d’aquest temor; així, si és fundat, no m’aniquilaràs, i
si és fals, podré viure en pau d’una vegada per totes.»
Ciceró, Catilinàries I, 7, 17-18

465
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 2 Batxillerat

3. Marca quins d’aquests temes apareixen en la poesia de Catul:

L’amistat.
L’estimació cap als pares i el mos maiorum.
El patriotisme.
Les passions.
La potència devastadora de l’amor.
Els sofriments i les traïcions amoroses.
La felicitat pel naixement d’un fill.

4. Escriu cada afirmació, sobre les obres d’Horaci, a la columna adequada:

– El nom fa referència a la forma mètrica dels poemes: l’epode.

– Conté composicions en hexàmetres adreçades a diversos personatges.
– Una de les seves parts és l’Art poètica.
– En va publicar tres llibres i, més endavant, un quart, a petició de l’emperador Octavi August.
– Es dona molta importància a la idea de la fugacitat de la vida.
– Horaci s’hi presenta com un moralista
– Hi destaquen les invectives, per exemple contra una dona vella i lasciva.

Epodes Odes Epístoles

5. Comenta aquest passatge de les Metamorfosis d’Ovidi a partir del que saps obre aquest autor:

Dèdal i Ícar
Mentrestant, amb gran odi pel llarg exili de Creta, Dèdal, tocat per l’amor de la seva terra nativa,
era envoltat pel mar. «Si la terra», diu, «i les ones no ens donen pas, el cel és obert: escapem-
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

nos per aquest cel mateix. Minos és amo de tot, però no és amo de l’aire.» Tal digué, i adreçà
l’enginy a una tècnica nova per canviar la natura. Així, posa en ordre unes plomes començant pels
borrissols i seguint la llarga a la curta, i diries que creixen amunt; així fou com la flauta rústica,
en altres temps, va sorgir de canyes diverses. Lliga després les centrals amb fil, les de les puntes
amb cera i, disposades així, les doblega fent corbes petites per imitar les aus de debò. Tenia a
la vora Ícar, el nen, que, ignorant el perill que ell mateix ha de córrer, ara arreplega content les
plomes que una aura lleugera ha dispersat, o bé estova la cera vermella i groga amb el polze i,
enjogassat així, destorba el treball admirable del seu pare. Després de donar-los l’últim retoc,
equilibra el seu cos amb les dues ales, l’artífex, fins a quedar suspès en l’aire mateix que agitava. I
instrueix el seu fill: «T’aconsello, Ícar, que vagis just pel mig», li digué. «Si baixes massa, les aigües
poden pesar-te a les plomes, i el foc pot cremar-les, si puges: vola entre els dos extrems. I et faig
avinent que no miris l’Hèlix, no, ni el Bover, ni Orion, que aixeca l’espasa: segueix-me.» I mentre li
ensenya les normes per volar, a les espatlles li posa les ales mai vistes. Tot feinejant i advertint, al
vell se li mullen les galtes i li tremolen les mans de pare. Al seu fill dona uns besos que mai més

466
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 2 Batxillerat

no podrà repetir i, aixecant-se amb les plomes, vola al davant i tem pel company, com l’ocell quan
impulsa el seu tendre pollet des del niu ben alt entre els aires, i l’anima a seguir-lo, i li ensenya
les arts perilloses, i amb el seu propi aleteig gira enrere per veure el del fill. Els degué veure algú
que pescava amb la trèmula canya, o un pastor amb el gaiato agafat, o un pagès amb l’arada,
que estupefacte es quedà i, com que es poden moure pels aires, els va prendre per déus. A la
banda esquerra tenien Samos, la de Juno (ja passades Delos i Paros), i a la dreta Calimno, de mel
abundosa, i Lebintos, quan el noi començà a fruir del seu vol temerari, abandonà el seu guia i,
atret pel cel amb deliri, s’encaminà cap amunt; el sol, que crema a la vora, estova a les plomes el
lligam d’aromàtica cera. Ja la cera s’ha fos: ell agita nus els seus braços, que, per falta de rems, en
cap oreig no fan presa, i una boca cridant el nom del seu pare es capbussa a les aigües blavoses
que d’ell el nom adoptaren. El pare infeliç, que ara ja no és pare, diu: «Ícar, Ícar, ¿on t’has ficat?
¿Per on hauré de buscar-te? Ícar!», i, veient les plomes al mig de les ones, va maleir el seu enginy
i el cos va enterrar en un sepulcre, i ara la terra es designa amb el nom del que hi ha sepultat.
Ovidi, Les Metamorfosis, llibre VIII, 183-235

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Puntuació
2 punts 1, 2, 3, 4, 5

467
 Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

468
% sobre la
Blocs Continguts Instruments d’avaluació Puntuació qualificació
global
Llengua
Unitats 7-9
Llengua Morfosintaxi Les subordinades substantives i adjectives. Les Rúbriques1
6 punts / proposicions adverbials. Els valors del genitiu, datiu Exàmens test2
60% de la i ablatiu. El gerundi, el gerundiu i el supí. Exàmens trimestrals3 2 punts 20 %
qualificació
global
els instruments d’avaluació.
Del llatí al Comprensió de regles d’evolució fonètica que Registre al quadern del
català serveixen per explicar el pas del llatí al català. docent
0,5 punts 5%
Realització d’activitats que permeten comprovar Rúbriques1
aquestes constants.
Literartura
Unitats 5-6

Llatinismes Explicació de llatinismes classificats per àmbits Registre al quadern del

temàtics. Ús d’aquests llatinismes en oracions i docent
0,5 punts 5%
contextos determinats. Rúbriques1

Traducció Traducció de textos de temàtica històrica o Registre al quadern del 3 punts 30 %

mitológica amb continguts morfològics i sintàctics docent
estudiats a les unitats. Rúbriques1

Literatura Literatura La historiografia. Cèsar, Sal·lusti, Tit Livi, Tàcit i

Rúbriques1
4 punts / Suetoni. La poesia didàctica. La faula. L’epigrama.
Exàmens test2 30 %
40% de la La filosofia. La prosa científica. La novel·la picaresca. 3 punts
Exàmens trimestrals3
Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 2 Batxillerat

qualificació
global

Anotacions Correcció d’exercicis de literatura a l’aula. Registre al quadern del 1 punt 10 %

de classe docent
4.6 Avaluació del tercer trimestre de 2 Batxillerat

1 La rúbrica figura en el apartado 4.8 de esta Propuesta didáctica.

2 El exámen figura en el apartado 3 Las Unitats didácticas de esta Propuesta didáctica (en la Unitat correspondiente).
3 Se proporciona en este apartado de la Propuesta didáctica (páginas siguientes).
cat tens a la teva disposició els criteris d’avaluació vinculats a aquest trimestre i la seva relació amb
EnEn el tercer trimestre es tindran en compte els instruments i criteris d’avaluació següents. A eCasals.
 Instruments d’avaluació. Avaluació del segon trimestre. 2 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Llengua

1. Tradueix aquestes oracions. Digues quina funció fan respecte de la principal:

a Consules sperabant res secundas futuras esse.

Funció:

b Fama est Themistoclem venenum sponte sumpsisse.

Funció:

c Omnibus expedit urbem salvam esse.

Funció:

d Antiquissimis temporibus omnes fere gentes putabant numina maria, fontes montesque
incolere.

Funció:

e Melius est cum dignitate cadere quam cum ignominia vivere.

Funció:
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

f Narrant Aenean, Troia profugum, Carthaginem ad reginam Didonem pervenisse.

Funció:

g Omnibus notum est Graecos non armis sed dolo Troiam, post longam obsidionem, cepisse
atque delevisse.

Funció:

469
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

h Scimus Hispaniam semper tot tantasque fruges dedisse, ut antiqui regionem dicerent felicem.

Funció:

2. Digues quin tipus de subordinada tenim en casa cas, i tradueix:

a Oraculi responsa tam obscura erant ut saepe non intellegerentur.

Tipus de subordinada:

c Quoniam  arduum bellum vicerat, consul triumphum celebravit. 

Tipus de subordinada:

e Cur Orpheus poeta in Inferos descendit? Ut amatam uxorem Eurydicem reviseret et in terram
referret.

Tipus de subordinada:

g Tua epistula ita me commovit ut somnum mihi ademerit.

Tipus de subordinada:

h Tyrannus, quamquam figuram habet hominis, tamen morum immanitate vincit

beluas.

Tipus de subordinada:

3. Tradueix el text.

Una victòria naval d’Escipió

Principio aestatis in Hispania quoque terra marique inceptum bellum est. Hasdrubal classem
ingentem prope terram, exercitum in litore ducebat, ad bellum paratus. Cn. Scipio, postquam
movisse ex hibernis hostes audivit, delectis militibus in naves impositis, cum sua classe ire obviam
hosti pergit nec longe ab ostio Hiberi amnis pervenit. Inde duae speculatoriae naves praemissae
renuntiaverunt classem Punicam stare in ostio fluminis castraque in ripa posita esse. Itaque Scipio,
sublatis ancoris, ad hostem vadit. Conspectis hostium navibus, Hasdrubal classiarios conscedere
naves atque arma capere iubet. Romana classis iam haud procul portu erat. Sed repente magnus
tumultus factus est, ruentibus in naves simul remigibus militibusque. Omnes omnia raptim ac

470
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

propere faciunt: prae nautarum trepidatione capere et aptare arma Poeni non possunt. Interim
Romani appropinquabant et iam naves in pugnam direxerant: itaque Carthaginienses, non ab
hoste et proelio sed suo ipsi tumulu turbati, in fugam averterunt classem.
Adaptat de Tit Livi.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Puntuació
3 punts 1, 2
4 punts 3

471
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup: . . . . . . . . . . . . . . . Qualificació: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Literatura

1. Indica a quina obra creus que pertany aquest fragment i explica tot el que en sàpigues:

Quan Cèsar ho va advertir, aplega la infanteria en un turó veí i fa avançar la cavalleria amb la
finalitat de reprimir la fúria enemiga. Ell, mentrestant, cap a la meitat del turó va dividir en tres
terços les quatre legions de veterans, de manera que, col·locades al cim i a la part superior les
dues acabades de reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i totes les tropes auxiliars, el pujol quedava ple
d’efectius. Va disposar sense perdre temps que tot el bagatge s’amuntegués en un mateix lloc
sota l’escorta dels que ocupaven el cim. Els helvecis, que van arribar després amb tots els seus
carros, ho van acomodar també en un mateix lloc i, en formació de batalla, molt tancats els
esquadrons, van rebutjar la nostra cavalleria; i després, protegint-se amb els escuts, van arremetre
l’avantguarda.

2. Completa aquest text sobre l’obra de Tit Livi:

a Només coneixem una obra de Livi, que es titula _____________________, en llatí, Ab Urbe

condita libri. Comprenia 142 llibres escrits en prosa.

b L’obra començava amb la fundació de Roma i segurament arribava fins al 9 dC, any de la derrota

que els _____________________ van infligir als romans al bosc de Teutoburg.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

c L’obra està dividida en _____________________ o en períodes de cinc anys. Se n’han conservat

els llibres I-X (des dels orígens fins a la Tercera Guerra Samnita, 290 aC) i XXI-XLV (de la Segona

Guerra Púnica fins a la Tercera Guerra Macedònica, 168 aC), i escassos fragments dels altres

llibres que ens han arribat per tradició indirecta.

d Livi va seguir una estructura _____________________, és a dir, presentant els fets any per any.

La narració segueix, per tant, un ordre cronològic, encara que també hi ha nombrosos discursos

dramàtics per evitar la monotonia.

e A Livi li agrada el programa de restauració dut a terme per _____________________,

especialment la condemna del desordre social dels darrers decennis de la República.

472
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

3. Llegeix el text i comenta’l a partir del que saps de Tit Livi i la seva obra:

Ròmul
Havent estat fets els actes de culte segons el ritual, va reunir en una assemblea aquesta multitud
que res no podia unir en un sol poble excepte el dret i va dictar-los lleis. I creient que aquestes
lleis només serien respectades per aquella raça salvatge d’homes si ell mateix es feia digne de
veneració adoptant les insígnies del poder, es va fer respectar més, a part de dur un abillament
distingit, fent-se precedir de dotze lictors. 1
Alguns creuen que va decidir aquest nombre en record de la quantitat d’aus que li havien presagiat
el regne amb el seu auguri; no em sap cap greu compartir el parer dels qui creuen que tant els
servidors com el càrrec foren copiats dels veïns etruscs, d’on prové també el seient curul i la toga
pretexta.2 Segurament també d’aquí ve el nombre, que els etruscs ja tenien fixat perquè, quan
anomenaven rei, sent una comunitat de dotze pobles, cadascú li donava un lictor.
Mentrestant creixia la ciutat incorporant al seu recinte ara un lloc ara un altre, i fortificaven
l’espai pensant més en la futura aglomeració de ciutadans que no pas en la quantitat d’habitants
d’aleshores. Després Ròmul, a fi que la grandària de la ciutat no fos inútil, va voler incorporar nous
habitants i, seguint l’antic costum dels qui fundaren ciutats, que reunien gent d’origen obscur i
humil i feien veure que havia nascut de la terra una multitud de descendents, va obrir com a asil
el lloc que baixant del turó ara queda tancat entre dos boscos. Dels pobles fronterers hi va acudir
tota una munió de gent, sense distinció entre lliures i esclaus, tots àvids de novetats. Aquest fou
el principi de la grandesa del nostre poder.
Quan el nombre de forces existent va deixar de semblar-li escàs, va preparar una organització
per dirigir aquestes forces. Creà cent senadors, o bé perquè aquesta quantitat fos suficient, o bé
perquè només n’hi havia cent que poguessin ser nomenats. Certament fou arran d’aquest honor
que foren nomenats pares i els seus descendents patricis.
Tit Livi, Ab urbe condita, I, 8
1
Els lictors eren funcionaris que precedien el rei portant a l’espatlla els fasces, un feix de vares
lligades al voltant d’una destral.
2
El seient curul es deia així perquè al principi el posaven dalt d’un carro, en llatí currus, i el
reservaven al rei. En temps de la República va ser usat pels magistrats. La toga pretexta tenia
una franja brodada de color porpra.

4. Indica si aquestes afirmacions es refereixen a les Històries o als Annals de Tàcit:

a Tracta de les lluites per dominar l’Imperi que van tenir lloc el 68 dC (guerres entre Galba, Otó i
Vitel·li) i el 96 dC (mort de Domicià).
b S’hi narren els fets que van passar des de la mort d’August (14 dC) fins a la de Neró (68 dC).
c Els fets narrats segueixen l’estructura annalística (de gener a gener).
d Tàcit hi reconeix que la història del Principat també és la història de la decadència de la llibertat
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

política del Senat.

e El títol d’aquesta obra és un calc d’un mot grec que vol dir ‘recerca, investigació’ dels
esdeveniments del passat.

Es refereixen a les Històries Es refereixen als Annals

473
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

5. Quina característica tenen les faules de Fedre? Es pot apreciar en aquest text?

Els que donen mals consells als prudents

no només perden el temps, sinó que també fan el ridícul.

Es diu que uns gossos bevien al riu Nil mentre corrien per no ser capturats pels cocodrils.
el cocodril va dir-li: «Beu tota l’aigua que vulguis tranquil·lament, no tinguis por».

Però el gos li va respondre: «Ho faria, per Hèrcules!, si no sabés del cert que vols la meva carn».
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

Puntuació
2 punts 1, 2, 3, 4, 5

474
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

romans. Per als habitants de Càpua implicava que

4.7 Solucionari passaven a gaudir de la ciutadania romana i que es
podien beneficiar del dret de vot a Roma. f La regió
Avaluació del primer trimestre de 1 Batxillerat
que li van assignar a Cèsar va ser la Gàl·lia (Gàl·lia
Cisalpina i Gàl·lia Narbonense). Això li va permetre
PRIMERA PART: LLENGUA conquerir la Gàl·lia encara independent i adquirir així
1. a librum. b discipulis. c incolae, templum. d silvis, molta fama.
capras.
2. a Romanus, Troiano. b magna, inimicum. c multos, 2. a Cada legió es dividia en 10 conhorts (una conhort
novas. estava formada per uns 600 homes), i cada conhort
3. , en 6 centúries (formada, cadascuna, per uns 100
homes). b Les conhorts estaven numerades de la I a la
Singular Plural
X (la primera era la més prestigiosa). c Cada legió tenia
Nominatiu lux luces un cos de cavalleria d’uns 120 homes (amb un màxim
de 300). d Al capdavant de la legió hi havia un seguit
Vocatiu lux luces
de càrrecs, entre els quals destaquen els centurions
Acusatiu lucem luces (60 a cada legió) i el legat de la legió. e Octavi August
va dissoldre moltes legions i en va deixar només 28.
Genitiu lucis lucum
Més tard, a principis del segle III dC, l’exèrcit va assolir
Datiu luci lucibus el volum màxim, amb 33 legions.
Ablatiu luce lucibus

3. Els càrrecs són: censor, cònsol, dictador, regent,

4. a L’escriptor narrava la fortalesa i la virtut de les pretor, qüestor, tribú militar. Resposta personal.
legions. b Els cònsols, a la guerra, donaven ordres a les
legions dels romans. c Els antics poetes celebraven les 4. Resposta personal.
virtuts dels ciutadans il·lustres. d Els romans imposaven
grans impostos a les províncies. e El mariner seia a la Avaluació del segon trimestre de 1 Batxillerat
popa de la nau i mirava els astres al cel.
5. Al poble crema un gran edifici. També August i Pau PRIMERA PART: LLENGUA
van cap a l’incendi. La casa de camp i els nous estables 1.
de l’edifici estan en gran perill. Però els camperols
Singular Plural
entren als estables. No temen els grans perills de les
flames. Amb gran interès conserven el toro i les vaques Nominatiu collis colles
i els cavalls dels estables. Aleshores amb molta aigua Vocatiu collis colles
apaguen l’incendi de la casa i els estables. Però també
alliberen del perill els edificis veïns. Ara hi ha una gran Acusatiu collem colles
alegria dels camperols, perquè desitgen el bé per al Genitiu collis collium
poble.
Datiu colli collibus Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

SEGONA PART: HISTÒRIA I CULTURA Ablatiu colle collibus

1. a El text es refereix al primer triumvirat, que va durar

2. a Els forts soldats van assaltar les grans places
del 59 al 52 aC i que estava format per Juli Cèsar,
fortes dels enemics amb ariets. b Júpiter, pare dels
Pompeu i Cras. b Cras encapçalava el partit dels rics;
déus i dels homes, llença llamps a la terra des del cel.
Pompeu pertanyia a l’ordre senatorial; Juli Cèsar, per la
c Els soldats van lloar els generals, ja que els generals
seva banda, liderava el partit popular. c Pompeu es va
van portar els soldats a la victòria. d A l’ombra dels
casar amb Júlia Cèsar l’abril del 59 aC. Júlia va morir
arbres hi havia moltes folors i delectaven els vianants
arran d’un part difícil l’any 54 aC, de manera que no va
amb una olor i un color variats.
arribar a veure el xoc entre el seu pare i el seu marit. 3. a Nauta stella spectavit. b Rosis ancilla mensam
d Perquè Juli Cèsar era del partit popular i, per tant, ornavit. c Columba in ara fuit. d Perfuga, patriae
tenia molt interès a aconseguir el favor de la plebs. e ruinam paravisti. e Romanorum consulem non timui. f
L’any 59 aC Juli Cèsar va establir a Càpua una colònia Consulis cohortem fugi.
romana anomenada Julia Felix en connexió amb la
seva llei agrària, i s’hi van establir 20.000 ciutadans

475
 Instruments d’avaluació. Avaluació del tercer trimestre. 2 Batxillerat

4. a tasques domèstiques o a l’artesania. b No tots els

ind. fut. 1.ª 2.ª esclaus tenen la mateixa condició. En aquest text es
monebo jo advertiré
simple sing. conj. distingeix entre els esclaus que treballen al camp;
ind. fut. 2.ª 1.ª l’administrador (i la seva dona), el vigilant i el pastor, i els
superaveris hauràs superat esclaus encadenats. L’esclau superior és l’administrador
perf. sing. conj.
ind. 2.ª 1.ª (vilicus). c Al text s’esmenten: pa, olives, oli i sal.
obtemperabas obeïes Evidentment, aquest règim alimentari contrasta amb
imperf. sing. conj.
ind. 1.ª 3.ª
els grans banquets que feien les classes més adinerades
conscedi vaig pujar de Roma, en què especialment arran del contacte amb
perf. sing. conj.
la cultura grega els menjars es van fer molt variats i
ind. fut. 1.ª 4.ª
veniemus vindrem sofisticats. d Un home lliure porta sempre la toga. En
simple plur. conj.
canvi, en aquest text no es fa cap referència a aquesta
ind. 3.ª 3.ª
discesserunt van marxar peça de roba (es parla d’una túnica, un mantell i uns
perf. plur. conj.
esclops). Per tant, la vestimenta diferenciava clarament
5. Teseu i el Minotaure. Minos, rei de Creta i pare del la condició social de la persona. e Sí, hi ha preocupació
minotaure, havia vençut Atenes pocs anys abans d ela perquè rebin aliments (ni que siguin frugals) i perquè
gran guerra. El vencedor exigia cada any dels atenesos vagin vestits. Es vol que les condicions de vida bàsiques
no només molts diners, sinó també molts ostatges i estiguin satisfetes perquè els esclaus eren instruments
alimentava el Minotaure amb els ostatges. Però Teseu, de producció i, per tant, a l’amo no li interessava que es
fill del rei d’Atenes, amb l’ajut d’Ariadna, filla del tirà de morissin o es posessin malalts.
Creta, la qual era presa d’un gran amor cap a Teseu, va
matar el monstre ferotge. Ariadna va fugir de Creta, Avaluació del tercer trimestre de 1 Batxillerat
la seva pàtria, amb Teseu, però Teseu va abandonar la
noia de nit a l’illa de Naxos. PRIMERA PART: LLENGUA
1. a eas puellas b ea templa c ei milites d eis militibus e
SEGONA PART: HISTÒRIA I CULTURA hos amicos f hanc puellam.
1. a Entre els emperadors assassinats, podem esmentar
els de la dinastia julioclàudia: Tiberi, Calígula, Claudi, 2. a Fídies va fer una estàtua de Minerva amb la qual
Neró. També van ser assassinats, entre d’altres, Galba va decorar el temple que els Atenesos havien cosagrat
i Domicià. b Pot fer referència a la guerra civil entre a la deessa de la saviesa. b La nau, que al riu és gran, al
Marc Antoni i Octavi August, als episodis de l’any 69 dC mar és petitona. d També jo vaig tenir aquest esperit
(l’any dels quatre emperadors) o als episodis del final que tens ara tu i, el que jo tinc ara, el tindràs tu. e
de la dinastia flàvia. c Davant les revoltes dels pobles Llançaven pedres d’un gran pes contra aquelles naus
indígenes de Britània, l’emperador Adrià va construir- que eren lluny. g Cèsar va matar els ambaixadors, que
hi un mur per protegir el limes. d L’any 87 dC Domicià sempre van ser tinguts en honor.
va anar a la Dàcia, on un cabdill guerrer, Decèbal, havia
unificat diversos estats i s’estava convertint en un perill 3. a amantem b habitis c audientia d audita e perditae
per a Roma. Domicià no va aconseguir vèncer Decèbal, f perdenti
però sí que el va sotmetre al seu control, com a rei
4. a Furis scelus a tribunali punitur. c Magnus honos
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

client. Més tard, Trajà va conquerir la Dàcia després

de derrotar Decèbal en dues ocasions, a la batalla de
Tapae (101 dC) i a les guerres del 105-106 dC. D’aquesta
manera, la Dàcia, que correspon aproximadament a
l’actual Romania, es va convertir en província romana.
e L’erupció del Vesuvi, l’any 79 dC. f Neró, el 19 de juliol
de l’any 64.
2. Les imatges representen una insula i una vil·la.
Resposta personal.
3. a Es parla dels esclaus que vivien al camp. Conreaven
les terres i vetllaven pels animals. Recordem que
d’esclaus també n’hi havia a la ciutat, dedicats sobretot
poetae claro tribuitur. e Liberi aluntur labore parentum.
f Multa carmina scriptorum clarorum a discipulo
industrio leguntur.
5. Hèrcules. Hèrcules, amb la seva virtut, va adquirir
una gran glòria, Era fill de Júpiter i Alcmena i ja al
bressol va escanyar dues serps amb els seus petits dits.
Quan va arribar a l’edat adulta, les seves moltes obres
el van fer famós i la alliberar la terra de molts monstres.
Va matar l’hidra, que tenia set caps. Va capturar a les
muntanyes, viu, el porc senglar d’Erimant i va matar
les aus de l’estany d’Estímfal amb fletxes. Va agafar
les pomes d’or de les Hespèrides. També va baixar
als inferns, on va domesticar el guardià Cèrber i va

476

alliberar el seu amic Teseu, que hi era retingut. També
va alliberar Prometeu i va matar el centaure Nesos. Els
grecs van venerar Hèrcules entre el nombre dels déus.
SEGONA PART: HISTÒRIA I CULTURA
1. a Originàriament pertanyien a l’ordre eqüestre els
ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria
de l’exèrcit romà –d’aquí el nom de cavallers–, però a
partir del segle II aC, després que als senadors se’ls
prohibís tenir vaixells de comerç i recaptar impostos,
un bon nombre d’equites es van dedicar als negocis,
deixant de banda la política. Així, a part de l’explotació
agrícola a la qual molts continuaven vinculats, les seves
ocupacions cobrien activitats molt lucratives, com ara
el comerç, la banca o la recaptació d’impostos per a
l’estat (publicani). De tota manera alguns homes, com
Ciceró, van aconseguir arribar al consolat com a homo
nouus i entrar dins l’ordre senatorial. En canvi, a l’Imperi
l’ordre eqüestre, determinat a partir d’un cert nivell
d’ingressos, tindrà accés a uns càrrecs administratius
específics. b Segons el text, es fa una tanca amb cintes i
corones a tot el perímetre sobre el qual s’ha de construir
el temple. Es feien cerimònies similars en establir un
campament o en fundar una ciutat. c Les sacerdotesses
que s’encarregaven de mantenir el foc sagrat de la
ciutat, personificat en la deessa Vesta. Eren escollides
entre noies patrícies. Vivien en un edifici especial i
estaven consagrades al culte durant trenta anys (deu
anys d’aprenentatge, deu anys de pràctica i deu anys
d’ensenyament). Feien vots de puresa i ascetisme, i si
no els respectaven, eren enterrades vives. d El col·legi
de pontífexs s’encarregava de vetllar per les pràctiques
generals de la religió pública i privada. Determinava els
deures del poble envers els déus. El pontífex màxim
es va convertir en el cap de la religió romana. Feia el
calendari dels dies fastos i nefastos i organitzava cada
any les cerimònies en honor de la tríada Capitolina,
els actes principals del culte nacional; vigilava els
rituals i consultava el Senat; tenia poder sobre tots
els sacerdocis: nomenava i controlava els flamines, les
vestals i el rex sacrorum. Se’l representa amb el cap
cobert. / Els harúspexs eren sacerdots de rang inferior.
Estudiaven les entranyes de les víctimes sacrificades
i en deduïen els presagis. Era un sacerdoci d’origen
etrusc. e S’anomena suovetaurilia, i es feia especialment
quan es volia purificar algun indret. f Perquè aquests
déus, el més importants a Roma, constitueixen la tríada
capitolina, adorada al Capitoli.
2. a Es fa referència al mar Mediterrani. b S’esmenten
cavalls, metalls (ferro, plom, coure, plata, or), lli i espart.
Al llibre es parla, com a base econòmica d’Hispània, de
la mineria, la pesca i la indústria del gàrum i l’agricultura.
De tots aquests elements, el text insisteix especialment
Instruments d’avaluació. Solucionari
en la mineria, que era l’element més valorat pels romans.
c Pomponi Mela va viure al segle I dC. Per l’època a què
es refereix, la divisió provincial d’Hispània ha de ser la
de l’emperador Octavi August, és a dir:
· Hispània Citerior, amb capital a Tàrraco. Comprenia la
Gal·lècia, el nord de Portugal i Astúries.
· Hispània Ulterior Bètica, amb capital a Còrdova.
Incloïa una mica menys de l’actual Andalusia.
· Hispània Ulterior Lusitània, la capital de la qual es va
establir a Emerita Augusta (actual Mèrida).
d Resposta personal. Per exemple, es pot parlar de
Tàrraco, d’Hispalis, de Barcino o de Caesaraugusta, etc.
e Activitat personal, segons la zona on visqui l’alumne.
f La presència púnica o cartaginesa a Hispània està
molt relacionada amb l’establiment dels fenicis en
diferents enclavaments costaners de la península
Ibèrica. Els més coneguts són els del sud d’Espanya,
encara que han aparegut restes fenícies fins i tot a Vigo
i al nord-oest d’Àfrica. Després de la batalla d’Alàlia
(cap el 537 aC) la major part de la costa mediterrània
peninsular i les illes Balears (especialment les Pitiüses)
van quedar sota la influència de Cartago. L’any 237
aC, Amílcar Barca va dominar gairebé tot Andalusia,
i es va apoderar de les mines de plata de la zona, les
més riques del Mediterrani a l’antiguitat. El seu gendre
Àsdrubal va fundar Cartago Nova, l’actual Cartagena.
Roma va observar amb recel l’expansió púnica per
Hispània. L’any 226 aC es va establir un nou tractat
segons el qual el límit de les respectives zones
d’influència es fixava al riu Ebre. Anníbal va assetjar
la ciutat aliada de Sagunt l’any 219 aC i, després d’una
dura resistència, la va derrotar. Un any després, el 218
aC, Roma va declarar la guerra a Cartago.
L’exèrcit cartaginès, partint de les seves bases
hispanes, va travessar els Pirineus i després els Alps
amb diversos milers d’homes, cavalls i elefants. Va
aconseguir derrotar els romans al llac Trasimè, el 217 aC,
i a la decisiva batalla de Cannes, on va trencar el poder
militar romà i va deixar Itàlia indefensa. Mentrestant,
els romans havien planejat una contraofensiva. L’any
218 aC un exèrcit va desembarcar a la colònia grega
d’Empòrion. Dues columnes, enviades per Cneu i Publi
Corneli Escipió van aconseguir el domini de la costa,
on van establir la base de Tàrraco. Amb això, el nord-
est de la península Ibèrica tallava l’enllaç de l’exèrcit
d’Anníbal a Itàlia amb les bases hispàniques. Els dos
Escipions van ser derrotats i morts quan van intentar
penetrar cap a Andalusia, però l’any 210 aC el fill de
Publi, Publi Corneli Escipió l’Africà, va obtenir noves
victòries per a Roma, amb la presa de Cartago Nova
el 204 aC, cop decisiu al control cartaginès d’Hispània.
L’any següent, Cadis va canviar de bàndol: es va unir
a Roma i d’aquesta manera tot el litoral mediterrani
peninsular va quedar en poder dels romans.
477
 Instruments d’avaluació. Solucionari

g Tartessos és el nom amb el qual els grecs van conèixer 3. a És més cruel que morir témer sempre la mort. b
la primera civilització d’Occident. Hereva de la cultura Espero que seré a Atenes al mes de setembre. c Es digué
megalítica del sud-oest ibèric, es va desenvolupar que Temístocles es va beure el verí voluntàriament.
suposadament al triangle format per les actuals d Fou anunciat a Cincinnat que se l’havia designat
províncies de Huelva, Sevilla i Cadis, a la costa sud- dictador. e Els habitants de Veïs amenaçaven que
oest de la península Ibèrica. Va tenir com a eix el riu atacarien Roma. f Tu consideres que uns homes tan
Tartessos, que els romans després van anomenar Betis extraordinaris van fer tantes coses sense cap motiu? g
i els àrabs, Guadalquivir. Els tartessis van desenvolupar D’aquesta manera vull que tu et convencis tu mateix,
una llengua i una escriptura diferents de la dels pobles que a mi ningú no m’és més car que tu.
veïns i van tenir influències culturals d’egipcis i fenicis.
La base fonamental de l’economia dels Tartessos era 4. Espectacles sanguinolents. L’espectacle dels
l’agricultura, la ramaderia i la pesca. No obstant això, la gladiadors és cruel i inhumà i la seva condició, atroç, car
riquesa per excel·lència foren els metalls, especialment desitgen l’antiga llibertat i la pàtria i en aquesta tasca
l’or, l’argent i l’estany. Quan les mines del Sinaí van hi ha una disciplina molt estricta. I de fet la majoria de
caure en desús, els fenicis van cercar metalls en gladiadors van ser capturats pels romans a la guerra;
aquesta zona. La seva principal font de riquesa era la després el lanista a l’escola de gladiadors exercita
plata per a l’encunyació de moneda. aquests esclaus ferotges i forts amb espases de fusta.
Quan s’apropen els jocs de circ són contractats a un
gran preu pel senyor i són portats al circ o a l’amfiteatre,
Avaluació del primer trimestre de 2 Batxillerat on lluiten amb l’espasa. Avui lluitaven cruelment i per
casualitat dos gladiadors entre ells a l’amfiteatre.
PRIMERA PART: LLENGUA Un d’ells, que abans havia obtingut sovint la victòria,
1. ha caigut a l’arena greument ferit. Ha aixecat la mà
positiu comparatiu superlatiu esquerra. Així ha demanat la salvació del poble: alguna
acer acrior, acrius acerrimus, -a, -um vegada, en efecte, el poble perdona el gladiador vençut.
Però l’organitzador ha girat el polze, i això ha estat
carus carior, carius carissimus, -a, -um
comprovat pel poble amb un clamor i aplaudiment
ferox ferocior, ferocius ferocissimus, -a, -um
increïble. Aleshores el gladiador vençut ha estat mort
pulcher pulchrior, pulcherrimus, -a, -um
pel vencedor amb un cop.
pulchrius
placidus placidior, -ius placidissimus, -a, -um
SEGONA PART: LITERATURA

nobilis nobilior, -ius nobilissimus, -a, -um 1. a Càsina. b La comèdia dels ases. c La comèdia de
l’olla. d Amfitrió. e El militar fanfarró. f L’ànima en pena.
2. Analitza i tradueix els infinitius següents com en
l’exemple: 2. Resposta personal.
forma i temps traducció
3. a La guerra púnica, de Gneu Nevi. b Annals. c
inf. present actiu
amare estimar Bucòliques. d Geòrgiques. e Lucà. f La Tebaida.
de amo, as
inf. futur actiu de
amaturum esse haver d’estimar 4. És un poema èpic. El metre de l’obra és l’hexàmetre i
amo
està dividida en dotze llibres. Virgili va fer servir com a
pugnavisse inf. perfet actiu
haver lluitat model els poemes homèrics: concretament la primera
de pugno
meitat de l’Eneida es basa en l’Odissea, mentre que la
missum iri inf. futur passiu haver de ser enviat
de mitto
segona meitat fa referència a la Ilíada, amb el motiu
principal de la guerra.
missurum esse inf. futur actiu de
haver d’enviar L’Eneida un poema que van encarregar a Virgili
mitto
Mecenes per ordre de l’emperador Octavi Agust. Virgili
legi inf. present
ser llegit havia de defensar la ideologia augustal, amb la qual
passiu de lego
estava bàsicament d’acord: després de la violència
moneri inf. present
ser advertit de les guerres civils, Virgili es mostrava reconegut a
passiu de moneo
August perquè restituït als ciutadans romans la pau.
datos esse inf. perfet passiu
haver estat donats
de do
5. Resposta personal
missos esse inf. perfet passiu
haver estat enviats
de mitto

478
 Instruments d’avaluació. Solucionari

Avaluació del segon trimestre de 2 Batxillerat com a reacció d’un grup de joves a l’oratòria de Ciceró,
acusada d’asianisme. Els aticistes rebien aquest nom
PRIMERA PART: LLENGUA perquè donaven importància a l’estil simple, discursiu
i clar de l’orador àtic Lísies (segles V-IV aC) c genus
1. a El cònsol ve amb els soldats. b Quan ve, veu el
deliberativum: discurs per convèncer les assemblees
pare. c Cèsar, en arribar a Àsia, va trobar que Ampi
de prendre una decisió determinada respecte a un
intentava agafar diners d’Efès, del temple de Diana.
tema concret d genus iudiciale: discurs pronunciat
c En ser assetjat l’exèrcit, va venir el dictador. d Els
davant un tribunal per aconseguir la condemna o
romans, en patir dues derrotes a Hispània, van decidir
l’absolució d’un reu.
augmentar l’exèrcit. e Ròmul i els seus companys, en
no tenir dones, van decidir raptar les dones sabines. f
2. Resposta personal.
En beure el ciclop molts gots àvidament, es va estirar
a terra i immediatament va ser vençut per un son
3. L’amistat. / Les passions. / La potència devastadora
profund.
de l’amor. / Els sofriments i les traïcions amoroses.
2. a Els gals, foragitats per C. Sulpici, van venir a les
4.
selves. b Aquests van agafar els ambbaixadors romans
mentre s’adreçaven a Anníbal. c Els cartaginesos, Epodes Odes Epístoles
vençuts, van demanar la pau als romans. d Sul·la, El nom, En va publicar Conté composicions en
commogut per aquest fet, ve a la ciutat amb l’exèrcit. fixat per un tres llibres i, hexàmetres adreçades
gramàtic més endavant, a diversos personatges.
e Ariovist, coneguda l’arribada de Cèsar, envia
posterior, fa un quart, a Una de les seves parts
ambaixadors. f Al carrer hi havia molts camperols, referència a la petició de és l’Art poètica.
mirant l’exèrcit de Vespasià. g Els saguntins, vençuts forma mètrica l’emperador
per la fam, són presos per Anníbal. h Acabada la dels poemes: Octavi August.
guerra, Var és abandonat pels seus soldats. l’epode. Es dona molta
Hi destaquen importància a
les invectives, la idea de la
3. Antoni i Cleòpatra. Antoni, que tenia Àsia i l’Orient, per exemple fugacitat de la
repudiant la germana de Cèsar August Octavià, es contra una vida.
va casar amb Cleòpatra, reina d’Egipte. Va lluitar ell dona vella i Horaci s’hi
mateix contra els perses. En primer lloc els va vèncer lasciva. presenta com
en batalles, en tornar tanmateix va patir fam i la un moralista.
pesta i, com que els parts l’encalçaven mentre fugia,
ell mateix es va retirar com si hagués estat vençut. 5. Resposta personal.
Aquest també va fer una immensa guerra civil,
obligant-l’hi la seva dona Cleòpatra, reina d’Egipte,
quan per l’avidesa femenina desitja també regnar a la Avaluació del tercer trimestre de 2 Batxillerat
ciutat. Va ser vençut per August en una lluita naval i
famosa prop d’Acci, lloc que es troba a l’Epir, del qual PRIMERA PART: LLENGUA
va fugir a Egipte i, davant d’una situació desesperada, 1. a Els cònsols esperaven que les coses serien
perquè tots es passaven al bàndol d’August, es va favorables (CD). b És sabut que Temístocles va beure
suïcidar. Cleòpatra va agafar una àspid i va morir verí per pròpia iniciativa (S). c Convé a tothom que la
amb el seu verí. Egipte es va afegir a l’imperi romà ciutat estigui bé (S). d En temps molt antics gairebé
per mitjà d’Octavi August i el seu encarregat va ser C. tots els pobles consideraven que els déus vivien als
Corneli Gal. Aquest va ser el primer jutge romà que va mars, a les fonts i a les muntanyes (CD). e És millor
tenir Egipte. morir amb dignitat que viure amb ignomínia (S). f
Diuen que Enees, fugint de Troia, va arribar a Cartago,
SEGONA PART: LITERATURA davant de la reina Dido (CD). g És sabut de tothom
que els grecs van prendre i destruir Troia no amb
1. a eloqüència asiàtica (asianisme): rebia aquest nom armes sinó amb engany, després d’un llarg setge (S). h
perquè havia nascut a Pèrgam, a l’Àsia Menor, entre la Sabem que Hispània sempre va donar moltes i variades
fi del segle IV i el començament del segle III aC. Buscava fruites, de manera que els antics van anomenar fèrtil la
sobretot l’expressivitat i la musicalitat, recorrent a un regió (CD).
estil florit i redundant, i donava molta importància
a l’execució del discurs (gestos, to de veu, etc.) b 2. a Les respostes de l’oracle eren tan obscures que
corrent aticista: va arribar a Roma més tard. Va néixer sovint no s’entenien. (consecutiva) b Com que havia

479
 Instruments d’avaluació. Solucionari

vençut una guerra difícil, en cònsol va celebrar el triomf. els fets any per any. La narració segueix, per tant, un
(causal) c Per què Orfeu va baixar als inferns? Per ordre cronològic, encara que també hi ha nombrosos
tornar a veure la seva dona estimada Eurídice i portar- discursos dramàtics per evitar la monotonia. e A Livi
la a la terra. (final) d La teva carta m’ha commogut li agrada el programa de restauració dut a terme per
tant que m’ha tret el son. (consecutiva) e El tirà, tot i August, especialment la condemna del desordre social
que té la forma d’home, tanmateix venç les feres en la dels darrers decennis de la República.
ferotgia dels seus costums (concessiva).
3. Resposta personal.
3. Una victòria naval d’Escipió. Al principi de l’estiu
a Hispània també es va començar una guerra per 4.
terra i per mar. Àsdrubal portava una flota immensa Es refereixen Es refereixen
prop de la terra, un exèrcit a la costa, preparat per a a les Històries als Annals
la guerra. Cn. Escipió, havent sentit que els enemics Tracta de les lluites per S’hi narren els fets que
sortien dels campaments d’hivern, posant a les naus dominar l’Imperi que van passar des de la mort
uns quants soldats escollits, va procedir a anar amb van tenir lloc el 68 dC d’August (14 dC) fins a la
la seva flota contra l’enemic i va arribar no lluny (guerres entre Galba, Otó i de Neró (68 dC).
Vitel·li) i el 96 dC (mort de Els fets narrats segueixen
de la desembocadura del riu Ebre. Allà dues naus
Domicià). l’estructura annalística (de
d’exploració enviades abans van anunciar que la flota El títol d’aquesta obra és un gener a gener).
cartaginesa estava a la desembocadura del riu i que calc d’un mot grec que vol Tàcit hi reconeix que la
el campament estava situat a la ribera. Així doncs dir ‘recerca, investigació’ història del Principat
Escipió, aixecant les àncores, va cap a l’enemic. Mirant dels esdeveniments del també és la història de la
les naus dels enemics, Àsdrubal mana que els soldats passat. decadència de la llibertat
política del Senat.
de la marina pugin a les naus i agafin les armes. La
flota romana no era ja lluny del port. Però de sobte
5. La característica, com totes les faules, és ensenyar
es va produir un tumult, precipitant-se a les naus
per mitjà d’una moralitat. Sí, aquest tret s’aprecia en
a la vegada els remers i els soldats. Tots ho fan tot
el text
apressadament i ràpid: a causa de la tremolor dels
mariners els cartaginesos no poden agafar i preparar
les armes. Mentrestant els romans s’apropaven i ja
havien dirigit les naus cap a la lluita: així, doncs, els
cartaginesos, pertorbats no per l’enemic i la batalla,
sinó pel seu mateix tumult, van portar la flota cap a
la fuga.

SEGONA PART: LITERATURA

1. És un fragment de La Guerra de les Gàl·lies, de Juli
Cèsar. Resposta personal.

2. a Només coneixem una obra de Livi, que es titula

Els orígens de Roma, en llatí, Ab Urbe condita libri.
Comprenia 142 llibres escrits en prosa. b L’obra
començava amb la fundació de Roma i segurament
arribava fins al 9 dC, any de la derrota que els germànics
van infligir als romans al bosc de Teutoburg. c L’obra
està dividida en dècades o en períodes de cinc anys.
Se n’han conservat els llibres I-X (des dels orígens
fins a la Tercera Guerra Samnita, 290 aC) i XXI-XLV
(de la Segona Guerra Púnica fins a la Tercera Guerra
Macedònica, 168 aC), i escassos fragments dels altres
llibres que ens han arribat per tradició indirecta. d Livi
va seguir una estructura annalística és a dir, presentant

480
 Instruments d’avaluació. Solucionari

4.8 Rúbriques d’avaluació

4.8.1 Primer de Batxillerat

Llengua
Unitat 1
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Morfologia nominal: Entén el mecanisme Entén el mecanisme Entén el mecanisme No entén el

els casos de flexió nominal i de flexió nominal de flexió nominal mecanisme de flexió
sap aplicar-lo a una però dubta en encara que de nominal i no sap
paraula. alguna paraula. vegades li costa aplicar-lo.
aplicar-lo.

La primera Declina Declina Li costa entendre No entén frases

declinació correctament correctament paraules de la en què apareixen
paraules de la paraules de la primera declinació paraules de la
primera declinació i primera declinació en el seu context, tot primera declinació.
les interpreta en el però de vegades no i que sap declinar-
seu context. entén alguna en el les.
seu context.

El present d’indicatiu Conjuga Conjuga Dubta al traduir No entén frases

correctament correctament algunes frases escrites en present
verbs en present verbs en present escrites en present d’indicatiu i no sap
d’indicatiu i tradueix d’indicatiu i d’indicatiu, encara conjugar aquest
frases en aquest normalment tradueix que conjuga temps.
temps verbal. bé frases que els correctament aquest
incorporen. temps verbal.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

Els complements Detecta els Detecta Coneix els No reconeix els

de lloc complements complements de lloc complements de complements de lloc
de lloc i tradueix i els tradueix bé en lloc encara que de i no els tradueix bé.
correctament la majoria de casos. vegades s’equivoca
oracions en què al traduir-los.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

apareixen.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.

481
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 2
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La segona declinació Declina correctament Declina correctament Declina correctament No declina bé la

paraules de la segona paraules de la segona paraules de la segona segona declinació i
declinació i tradueix declinació però de declinació però de no sap traduir frases
frases amb elles. vegades no tradueix vegades tradueix amb elles.
exactament alguna malament alguna
frase. frase.

Els adjectius de la Declina correctament Declina correctament Declina adjectius de No declina adjectius
primera classe adjectius de la adjectius de la la primera classe, de la primera classe i
primera classe, fa primera classe, fa la encara que al aplicar- no sap traduir frases
la concordança i concordança però de los a la traducció no en què apareixen.
tradueix frases amb vegades s’equivoca al sempre recull el sentit
adjectius. traduir-los. correcte de la frase.

L’imperfet d’indicatiu Conjuga Conjuga Sap conjugar S’equivoca quan

correctament correctament l’imperfet tradueix frases amb
l’imperfet d’indicatiu l’imperfet d’indicatiu d’indicatiu però no imperfet d’indicatiu i
i el tradueix en el seu encara que comet sempre tradueix no sap conjugar-lo.
context. algun error quan correctament frases
tradueix frases en en què apareix.
què apareix.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el significat No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la dels llatinismes de correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment la unitat però de llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. vegades s’equivoca unitat.
quan els utilitza.

L’aposició Interpreta Interpreta Interpreta l’aposició No sap traduir frases

correctament correctament però de vegades li que incorporen una
l’aposició i la tradueix l’aposició encara que costa traduir frases aposició.
en el seu context. de vegades s’equivoca que la incorporen.
al traduir-la.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original llatí.
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

482
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 3
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La tercera declinació Declina Declina Identifica la tercera Li costa traduir

correctament correctament declinació però no frases en què
paraules de la paraules de la sempre tradueix apareixen paraules
tercera declinació tercera declinació correctament de la tercera
i tradueix frases i normalment paraules que hi declinació.
amb paraules que hi tradueix bé frases pertanyen.
pertanyen. amb paraules que hi
pertanyen.

L’infinitiu de present Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No acostuma a

actiu. L’infinitiu correctament correctament correctament traduir correctament
concertat l’infinitiu present l’infinitiu present l’infinitiu present oracions d’infinitiu
actiu i tradueix actiu encara que de actiu però de concertat, i de
correctament vegades s’equivoca vegades s’equivoca vegades li costa
frases amb infinitiu quan tradueix quan el conjuga en interpretar aquesta
concertat. oracions d’infinitiu la traducció de les forma.
concertat. oracions en què
apareix.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

Les conjuncions de Identifica les Identifica les Identifica les No acostuma a

coordinació conjuncions de conjuncions de conjuncions de traduir correctament
coordinació i entén coordinació i entén coordinació però oracions unides
el seu funcionament. el seu funcionament li costa traduir mitjançant
Tradueix encara que comet oracions unides per conjuncions de
correctament algun error quan elles. coordinació.
oracions en què tradueix oracions en
apareixen. què apareixen.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

483
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 4
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La tercera declinació. Declina correctament Declina correctament Sap identificar No acostuma a

Temes en vocal paraules de la tercera paraules de la tercera paraules de la tercera traduir bé frases
declinació i tradueix declinació encara declinació però que incorporen
oracions amb que de vegades s’equivoca quan paraules de la tercera
paraules d’aquesta s’equivoca quan tradueix algunes declinació.
declinació. tradueix oracions frases en què
amb paraules apareixen.
d’aquesta declinació.

El futur d’indicatiu Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No acostuma a

actiu correctament el correctament el correctament el traduir correctament
futur d’indicatiu futur d’indicatiu futur d’indicatiu oracions escrites
actiu i tradueix actiu encara que de actiu però de en futur d’indicatiu
correctament frases vegades s’equivoca vegades s’equivoca actiu, i de vegades
amb aquest temps quan tradueix al conjugar-lo quan li costa interpretar
verbal. oracions escrites en tradueix les oracions aquesta forma.
futur. en què apareix.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el significat No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la dels llatinismes de correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment la unitat però de llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. vegades s’equivoca unitat.
quan els utilitza.

Els complements Identifica Identifica Normalment Li costa molt distingir

circumstancials els diferents els diferents identifica un els complements
complements complements complement circumstancials i
circumstancials circumstancials circumstancial sol equivocar-se al
i els tradueix encara que en alguna però no sempre traduir-los.
correctament. ocasió no els tradueix els tradueix
correctament. adequadament.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original llatí.
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

484
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 5
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els adjectius de la Identifica, Identifica i declina No sempre declina No declina

segona classe declina i tradueix adjectius de la correctament correctament
correctament segona classe, adjectius de la adjectius de la
oracions amb encara que de segona classe i no segona classe i
adjectius de la vegades s’equivoca sempre tradueix s’equivoca quan
segona classe. quan tradueix correctament frases tradueix frases en
oracions en què que els incorporen. què apareixen.
apareixen.

Els temps de perfet Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No acostuma a

correctament el correctament el correctament el traduir correctament
perfecte d’indicatiu perfecte d’indicatiu perfecte d’indicatiu oracions amb
actiu i tradueix actiu encara que de actiu però de perfecte d’indicatiu
correctament frases vegades s’equivoca vegades s’equivoca actiu, i de vegades
amb aquest temps quan tradueix al conjugar-lo quan li costa interpretar
verbal. oracions que tradueix oracions en aquesta forma.
l’incorporen. què apareix.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

L’adjectiu Entén perfectament Entén bé el Identifica adjectius No acostuma

substantivat el mecanisme de mecanisme de substantivats, a traduir
substantivació de substantivació encara que de adequadament
l’adjectiu, i sap de l’adjectiu, i vegades li costa oracions en què
traduir oracions en normalment tradueix traduir oracions en apareix un adjectiu
què apareix. bé les oracions en què apareix aquesta substantivat.
què apareix. forma.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

485
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 6
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La quarta i la Declina correctament Declina correctament Identifica la Li costa traduir frases

cinquena declinació paraules de la paraules de la quarta quarta i cinquena en què apareixen
quarta i la cinquena i cinquena declinació declinació però no paraules de les
declinació i tradueix i normalment sempre tradueix declinacions quarta i
frases amb paraules tradueix bé frases correctament cinquena.
que hi pertanyen. amb paraules que hi paraules que hi
pertanyen. pertanyen.

El plusquamperfet Entén a la perfecció Entén bé la formació Entén la formació No entén bé la

i el futur perfet la formació del del plusquamperfet del plusquamperfet formació del
d’indicatiu actiu plusquamperfet i el futur perfet i el futur perfet plusquamperfet
i el futur perfet d’indicatiu actiu i sol d’indicatiu actiu però i el futur perfet
d’indicatiu actiu i traduir bé oracions de vegades li costa d’indicatiu actiu i no
tradueix oracions construïdes amb traduir oracions acostuma a traduir bé
construïdes amb aquests temps escrites en aquests oracions amb aquests
aquests temps verbals. temps verbals. temps verbals.
verbals.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el significat No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la dels llatinismes de correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment la unitat però de llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. vegades s’equivoca unitat.
quan els utilitza.

Les preposicions Identifica les Identifica les Identifica les No sempre identifica
preposicions llatines, preposicions preposicions llatines, bé les preposicions
coneix el seu valor i llatines i coneix el però sol equivocar- llatines i normalment
tradueix frases en què seu valor, encara se quan tradueix s’equivoca quan
apareixen. que de vegades no oracions en què tradueix oracions
tradueix exactament apareixen. amb preposicions.
les oracions en què
apareixen.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original llatí.
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

486
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 7
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els pronoms Declina Declina Sap identificar els No acostuma a

personals i correctament els correctament els pronoms personals traduir bé frases
possessius pronoms personals i pronoms personals i possessius però que incorporen
possessius i tradueix i possessius encara s’equivoca quan pronoms personals i
oracions amb que de vegades tradueix algunes possessius.
pronoms. s’equivoca quan frases en què
tradueix oracions apareixen.
que incorporen
pronoms.

La veu passiva. Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No acostuma a

Temes de present correctament correctament el correctament el traduir correctament
el tema de tema de present tema de present el tema de present
present de la veu de la veu passiva de la veu passiva de la veu passiva,
passiva i tradueix encara que de però de vegades i moltes vegades li
indistintament vegades s’equivoca s’equivoca al costa traduir frases
frases en veu activa i quan tradueix conjugar-lo quan escrites en veu
passiva. oracions en veu tradueix oracions en passiva.
passiva. què apareix.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

El datiu possessiu Identifica l’estructura Identifica l’estructura Normalment Li costa molt

de datiu possessiu de datiu possessiu identifica l’estructura distingir el datiu
i la tradueix encara que en de datiu possessiu possessiu i sol
correctament. alguna ocasió però no sempre equivocar-se quan el
no la tradueix la tradueix tradueix.
correctament. adequadament.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

487
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 8
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els demostratius i els Declina correctament Declina correctament Identifica els Li costa traduir frases
determinatius els demostratius i els demostratius i demostratius i en què apareixen
els determinatius i els determinatius i els determinatius demostratius i
tradueix frases amb normalment tradueix però no sempre determinatius.
ells. bé frases amb ells. els tradueix
correctament.

L’onomàstica llatina Coneix el sistema Coneix el sistema Coneix el sistema No domina bé el

d’onomàstica d’onomàstica llatina d’onomàstica llatina sistema d’onomàstica
llatina, el compara però no sempre però no sempre llatina i no identifica
amb l’actual i sap transcriu bé noms tradueix bé frases noms propis en els
transcriure noms propis llatins al en què apareixen textos que tradueix.
propis llatins al català. aquests noms.
català.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el significat No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la dels llatinismes de correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment la unitat però de llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. vegades s’equivoca unitat.
quan els utilitza.

L’oració de relatiu Identifica les Identifica les oracions Identifica les oracions No acostuma a
conjuncions de de relatiu i entén el de relatiu però li traduir correctament
relatiu i entén el seu funcionament costa traduir oracions oracions de relatiu.
seu funcionament. encara que comet unides per elles.
Tradueix algun error quan les
correctament tradueix.
oracions en què
apareixen.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original llatí.
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

488
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 9
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els numerals Identifica i tradueix Identifica i coneix el No sempre coneix el No coneix els
correctament valor dels numerals, valor d’un numeral i numerals i
oracions amb encara que de no sempre tradueix s’equivoca quan
numerals. vegades s’equivoca correctament frases tradueix frases en
quan tradueix en què apareixen. què apareixen.
oracions en què
apareixen.

El participi Identifica el participi Identifica el participi Coneix el participi No sap identificar

llatí, sap construir- llatí, sap construir- llatí però no sempre un participi llatí i no
lo i el tradueix bé lo i normalment ho identifica bé tradueix bé oracions
en les oracions que el tradueix bé en quan tradueix que el contenen.
l’incorporen. les oracions que oracions que
l’incorporen. l’incorporen.

La veu passiva. Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No acostuma a

Temes de perfet correctament correctament el correctament el traduir correctament
el tema de tema de perfet de la tema de perfet de la el tema de perfet
perfet de la veu veu passiva, encara veu passiva, però de de la veu passiva,
passiva i tradueix que de vegades vegades s’equivoca i moltes vegades li
indistintament s’equivoca quan al conjugar-lo quan costa traduir frases
frases en veu activa i tradueix oracions en tradueix oracions en escrites en veu
passiva. veu passiva. què apareix. passiva.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el significat No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la dels llatinismes de correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment la unitat però de llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. vegades s’equivoca unitat.
quan els utilitza.

El participi concertat Analitza Sol analitzar bé A vegades li costa No detecta oracions

correctament oracions amb analitzar oracions amb participi
oracions amb participi concertat, amb participi concertat i no les
participi concertat, i així com entendre la concertat, i reflectir- tradueix bé en el seu
entén perfectament seva estructura. les correctament en idioma.
la seva estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

reflectint-ho en la de les frases i les

seva traducció. estructures.

489
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Història i cultura
Unitat 1
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Orígens llegendaris Entén perfectament Entén bé els orígens Li costa entendre els Li costa entendre els
de Roma els orígens llegendaris de Roma orígens llegendaris orígens llegendaris
llegendaris de Roma i els explica amb de Roma, encara de Roma i no sap
i pot explicar-los força correcció. que els explica reproduir-los en una
sense dificultat. correctament en les explicació.
seves línies generals.

La monarquia Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
explicacions sobre la explicacions sobre entendre algunes característiques
monarquia i respon la monarquia i resol característiques del fonamentals de
perfectament a totes amb força correcció tema, encara que ho la monarquia i no
les preguntes que es totes les preguntes pot desenvolupar respon correctament
refereixen al tema. sobre el tema. amb força correcció. les preguntes.

Els valors romans Entén totalment Entén els valors Coneix les idees Desconeix quins
quins eren els romans, encara que bàsiques sobre eren els valors
principals valors no sempre aplica els valors romans, romans i, en
romans i sap els coneixements encara que comet conseqüència, no
identificar-los a les activitats errors quan resol els resol correctament
en les activitats proposades. exercicis. les preguntes o
corresponents. activitats sobre ells.

La monarquia: Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
realitat històrica les característiques característiques les principals la monarquia
de la monarquia de la monarquia característiques romana ni sap
romana i sap romana i les explica de la monarquia respondre preguntes
explicar-les amb amb força precisió. romana. sobre ella.
precisió.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

490
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 2
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

L’expansió de Roma Identifica Defineix Sap definir els No sap caracteritzar

durant la República perfectament les correctament els principals elements l’expansió de Roma
característiques de elements més de l’expansió de durant la República
l’expansió de Roma importants de Roma durant la i s’equivoca quan
durant la República. l’expansió de Roma República, encara respon les preguntes
durant la República, que no sempre de les activitats.
i respon preguntes respon correctament
sobre ella. preguntes que es
refereixen a ella.

L’últim segle de la Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
República explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
l’últim segle de la l’últim segle de la característiques del fonamentals de
República i respon República i resol tema, tot i que ho l’últim segle de
perfectament totes amb força correcció pot desenvolupar la República i no
les preguntes que es totes les preguntes amb força correcció. respon correctament
refereixen al tema. sobre el tema. les preguntes.

L’exèrcit Entén totalment Entén les Coneix les idees Desconeix el

la importància de característiques bàsiques sobre funcionament de
l’exèrcit romà i principals de l’exèrcit l’exèrcit romà, tot i l’exèrcit romà i no
sap identificar-la romà, encara que que comet errors en sap respondre les
en les activitats no sempre aplica resoldre els exercicis. preguntes sobre el
corresponents. els coneixements seu funcionament.
a les activitats
proposades.

Juli Cèsar Coneix perfectament Coneix la figura de Sap caracteritzar la No sap caracteritzar
la figura de Juli Juli Cèsar i l’explica figura de Juli Cèsar. la figura de Juli
Cèsar i la sap amb força precisió. Cèsar ni sap
explicar amb respondre preguntes
precisió. sobre ell.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

491
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 3
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

El sistema polític Entén perfectament Entén bé les Li costa entendre Li costa entendre
republicà les característiques característiques algunes les característiques
del sistema polític del sistema polític característiques del sistema polític
republicà i pot republicà i les del sistema polític republicà i no sap
explicar-lo sense explica amb força republicà, encara reproduir-les en una
dificultat. correcció. que ho explica explicació.
correctament en les
seves línies generals.

El dret Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
el dret romà i és el dret romà i resol característiques fonamentals del dret
conscient de la amb força correcció del dret romà, romà i no respon
seva pervivència al totes les preguntes encara que ho pot correctament les
llarg de la història sobre el tema. desenvolupar amb preguntes.
d’Occident. força correcció.

Infància i educació Entén totalment les Entén les Coneix les idees Desconeix el
característiques de característiques bàsiques sobre funcionament de
l’educació romana de l’educació l’educació romana, l’educació romana i,
i sap resoldre romana, tot i que tot i que comet en conseqüència, no
les activitats no sempre aplica errors quan resol els resol correctament
corresponents. els coneixements exercicis. les preguntes o
a les activitats activitats sobre ella.
proposades.

El matrimoni Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
les característiques característiques del les principals el matrimoni romà
del matrimoni romà i matrimoni romà i les característiques del ni sap respondre
sap explicar-les amb explica amb força matrimoni romà. preguntes sobre el
precisió. precisió. mateix.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

492
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 4
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

L’Alt Imperi Identifica Defineix Sap definir els No sap caracteritzar

perfectament les correctament els principals elements l’Alt Imperi romà
característiques de elements més de l’Alt Imperi i s’equivoca quan
l’Alt Imperi romà. importants de romà, encara que respon a les
l’Alt Imperi romà, i no sempre respon preguntes de les
respon preguntes correctament activitats.
sobre aquest preguntes sobre
període. aquest període.

El Baix Imperi Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
el Baix Imperi romà i el Baix Imperi romà característiques del fonamentals del Baix
respon perfectament i resol amb força tema, tot i que ho Imperi romà i no
totes les preguntes correcció totes les pot desenvolupar respon correctament
que es refereixen al preguntes sobre el amb força correcció. les preguntes.
tema. tema.

Octavi August, Entén totalment la Entén les Coneix les idees Desconeix la figura
princeps senatus importància d’Octavi característiques bàsiques de la figura d’Octavi August i,
August i sap aplicar- principals de la d’Octavi August, en conseqüència, no
la a les activitats figura d’Octavi tot i que comet respon correctament
corresponents. August, encara que errors quan resol els les preguntes o
no sempre aplica exercicis. activitats sobre ell.
els coneixements
a les activitats
proposades.

El calendari romà Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
les característiques característiques del les principals el calendari romà
del calendari romà i calendari romà i les característiques del ni sap respondre
sap explicar-les amb explica amb força calendari romà. preguntes sobre el
precisió. precisió. mateix.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

493
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 5
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La ciutat: urbanisme Entén perfectament Entén bé les Li costa entendre Li costa entendre les
les característiques característiques de algunes característiques de
de la ciutat romana la ciutat romana i les característiques de la ciutat romana i no
i pot explicar-les explica amb força la ciutat romana, sap reproduir-les en
sense dificultat. correcció. encara que ho una explicació.
explica correctament
en les seves línies
generals.

La ciutat: Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
organització social i explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
política l’organització social i l’organització social característiques del fonamentals de
política de la ciutat i i política de la ciutat tema, tot i que ho l’organització social
respon perfectament i resol amb força pot desenvolupar i política de la
totes les preguntes correcció totes les amb força correcció. ciutat, i no respon
que es refereixen al preguntes sobre el correctament les
tema. tema. preguntes.

Vies de comunicació Entén totalment la Entén les Coneix les idees Desconeix el
importància de les característiques bàsiques sobre les tema de les vies
vies de comunicació principals de les vies de comunicació de comunicació
romanes i el vies de comunicació romanes, encara que romanes i, en
seu paper en la romanes, encara que comet errors quan conseqüència, no
conquesta del no sempre aplica resol els exercicis. resol correctament
Mediterrani per part els coneixements les preguntes o
de Roma. a les activitats activitats sobre elles.
proposades.

L’economia urbana Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
les característiques característiques de les principals l’economia urbana
de l’economia l’economia urbana característiques de a Roma ni sap
urbana en el món a Roma i les explica l’economia urbana respondre preguntes
romà i sap explicar- amb força precisió. en el món romà. sobre ella.
les amb precisió.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

494
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 6
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Tipus d’habitatges Identifica Defineix Sap definir els No sap

perfectament els correctament els principals elements caracteritzar
tipus d’habitatges elements més de tipus de tipus d’habitatges
romans, importants de habitatges romans, romans i
comparant-los amb tipus de habitatges encara que no s’equivoca quan
els de l’actualitat. romans, i respon sempre els sap respon a les
preguntes sobre ells. identificar en una preguntes de les
activitat. activitats.

La societat romana Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
la societat romana la societat romana característiques del fonamentals de la
i sap comparar-la i resol amb força tema, tot i que ho societat romana
amb la societat correcció totes les pot desenvolupar i no respon
actual. preguntes sobre el amb força correcció. correctament les
tema. preguntes.

L’esclavitud Entén totalment Entén les Coneix les idees Desconeix el tema
la importància característiques bàsiques de de l’esclavitud
de l’esclavitud principals de l’esclavitud a Roma, romana i, en
en el món romà i l’esclavitud a encara que comet conseqüència, no
sap detectar les Roma, encara que errors quan resol els resol correctament
activitats per a les no sempre aplica exercicis. les preguntes o
que s’empraven els coneixements activitats sobre el
esclaus. a les activitats tema.
proposades.

Els vestits romans Coneix Coneix les principals Sap definir No sap
perfectament les característiques dels les principals caracteritzar els
característiques vestits romans i els característiques dels vestits romans
dels vestits romans, explica amb força vestits romans. ni sap en què es
i els relaciona amb precisió. diferencien dels
els vestits actuals. actuals.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

495
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 7
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els jocs Entén perfectament Entén bé les Li costa entendre Li costa entendre les
les característiques característiques dels algunes característiques dels
dels jocs romans jocs romans i les característiques dels jocs romans i no sap
i pot explicar-les explica amb força jocs romans, encara reproduir-les en una
sense dificultat. correcció. que els explica explicació.
correctament en les
seves línies generals.

El teatre i l’odèon Comprèn les Segueix les A vegades li costa Desconeix el

explicacions sobre el explicacions sobre entendre algunes funcionament del
teatre i l’odèon, i sap el teatre i l’odèon, característiques del teatre i l’odèon
relacionar-les amb i resol amb força tema, tot i que ho romans, i no respon
els tipus d’oci dels correcció totes les pot desenvolupar correctament les
romans. preguntes sobre el amb força correcció. preguntes.
tema.

Els espectacles Entén totalment la Entén les Coneix les idees Desconeix els
importància dels característiques bàsiques dels espectacles
espectacles a Roma i principals dels espectacles a Roma, a Roma i, en
sap detectar la seva espectacles a encara que comet conseqüència, no
funció social. Roma, encara que errors quan resol els resol correctament
no sempre aplica exercicis. les preguntes o
els coneixements activitats sobre ells.
a les activitats
proposades.

Les termes Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
les característiques característiques de les principals les termes romanes
de les termes les termes romanes característiques de ni sap respondre
romanes, i entén la i les explica amb les termes romanes, preguntes sobre
seva importància força precisió. encara que comet elles.
social a Roma. alguns errors al
definir-les.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

496
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 8
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els déus. Els Identifica Defineix Sap definir els No sap caracteritzar
sacerdots. El culte perfectament les correctament els principals elements els déus i els
privat característiques dels elements més dels déus i els sacerdots romans
déus i els sacerdots importants dels sacerdots romans, i s’equivoca quan
romans, comparant- déus i els sacerdots encara que no respon a les
les amb les de la romans, i respon sempre respon preguntes que es
religió actual. preguntes sobre ells. correctament plantegen a les
preguntes que es activitats.
refereixen a ells.

Els rituals. Les Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
religions orientals explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
els rituals i les els rituals i les característiques del fonamentals dels
religions orientals, i religions orientals, tema, tot i que ho rituals i les religions
respon perfectament i resol amb força pot desenvolupar orientals, i no respon
totes les preguntes correcció totes les amb força correcció. correctament les
que es refereixen al preguntes sobre el preguntes.
tema. tema.

Els temples Entén totalment la Entén les Coneix les idees Desconeix els
importància dels característiques bàsiques dels temples romans i,
temples romans principals dels temples romans, en conseqüència, no
i sap aplicar-la temples romans, encara que comet resol correctament
a les activitats encara que no errors quan resol els les preguntes o
corresponents. sempre aplica exercicis. activitats sobre ells.
els coneixements
a les activitats
proposades.

La mort Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
les característiques característiques de les principals la mort a Roma
de la mort a Roma, i la mort a Roma i les característiques de ni sap contestar
sap explicar-les amb explica amb força la mort a Roma. preguntes sobre
precisió. precisió. aquest tema.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

497
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 9
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els primers Entén perfectament Entén bé les Li costa entendre No entén l’impacte
pobladors. La les característiques característiques algunes de la romanització
invasió romana. La de la romanització de la romanització característiques d’Hispània i no sap
romanització d’Hispània i detecta d’Hispània i les de la romanització en què es nota
l’impacte que va explica amb força d’Hispània, tot actualment.
tenir sobre l’Espanya correcció. i que l’explica
actual. correctament en les
seves línies generals.

L’organització Comprèn les Segueix les A vegades li costa No sap explicar les
provincial explicacions sobre explicacions sobre entendre algunes característiques
d’Hispània. l’organització de la l’organització de la característiques del fonamentals de
La societat Hispània romana i Hispània romana tema, tot i que ho l’organització de la
hispanoromana. respon perfectament i resol amb força pot desenvolupar Hispània romana i no
L’economia totes les preguntes correcció totes les amb força correcció. respon correctament
d’Hispània que es refereixen al preguntes sobre el les preguntes.
tema. tema.

L’economia no Entén totalment Entén les Coneix les idees Desconeix

urbana les característiques característiques bàsiques de l’economia no
de l’economia no principals de l’economia no urbana a Roma i, en
urbana a Roma l'economia no urbana a Roma, conseqüència, no
i sap aplicar-la urbana a Roma, encara que comet resol correctament
a les activitats encara que no errors quan resol els les preguntes o
corresponents. sempre aplica exercicis. activitats sobre ella.
els coneixements
a les activitats
proposades.

El menjar Coneix perfectament Coneix les principals Sap definir No sap caracteritzar
les característiques característiques del les principals el menjar a Roma
del menjar a Roma, i menjar a Roma i les característiques del ni sap contestar
sap explicar-les amb explica amb força menjar a Roma. preguntes sobre
precisió. precisió. aquest tema.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

498
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

4.8.2 Segon de Batxillerat

Llengua
Unitat 10
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

L’infinitiu i les Identifica l’infinitiu Identifica l’infinitiu Identifica l’infinitiu No acostuma a

construccions i entén el seu llatí i entén el seu llatí, però li costa traduir correctament
d’infinitiu funcionament. funcionament, tot traduir construccions construccions
Tradueix i que comet algun d’infinitiu. d’infinitiu, ni a
correctament error quan tradueix identificar l’infinitiu
construccions construccions llatí.
d’infinitiu. d’infinitiu.

L’imperatiu Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No acostuma a

correctament correctament correctament traduir correctament
l’imperatiu l’imperatiu llatí l’imperatiu llatí oracions en
llatí i tradueix encara que de però de vegades imperatiu i de
correctament frases vegades s’equivoca s’equivoca al vegades li costa
en imperatiu. quan tradueix frases conjugar-lo quan detectar aquesta
en imperatiu. tradueix les oracions forma verbal.
en què apareix.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

El predicatiu Identifica el Identifica el Normalment Li costa molt

predicatiu i predicatiu identifica el distingir el
el tradueix encara que en predicatiu però no predicatiu i sol
correctament. alguna ocasió sempre ho tradueix equivocar-se quan el
no ho tradueix adequadament. tradueix.
correctament.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les Editorial Casals, SA. Material fotocopiable
seva traducció. estructures.

499
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 11
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els interrogatius Declina Declina Identifica els Li costa traduir

correctament els correctament els interrogatius però no frases en què
interrogatius i interrogatius i sempre els tradueix apareixen
tradueix frases amb normalment tradueix correctament. interrogatius.
ells. bé frases que els
incorporen.

Els indefinits Identifica, Identifica i declina No sempre declina No declina

declina i tradueix indefinits, encara correctament els correctament
correctament que de vegades indefinits i no els indefinits i
oracions amb s’equivoca quan sempre tradueix s’equivoca quan
indefinits. tradueix oracions en correctament frases tradueix frases en
què apareixen. que els incorporen. què apareixen.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

L’adverbi Identifica els Identifica adverbis, Normalment Li costa molt

diferents tipus encara que en identifica els distingir un adverbi
d’adverbis llatins alguna ocasió adverbis en llatí, i sol equivocar-se
i els tradueix no els tradueix però no sempre quan el tradueix.
correctament. correctament. els tradueix
adequadament.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

500
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 12
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

El subjuntiu Entén a la perfecció Entén bé la formació Entén la formació No entén bé la

la formació del subjuntiu llatí del subjuntiu llatí formació del
del subjuntiu i i sol traduir bé però de vegades subjuntiu i no
tradueix oracions oracions construïdes li costa traduir acostuma a traduir
expressades en en aquest mode. oracions redactades bé oracions amb
aquest mode. en aquest mode. aquest mode.

Els verbs deponents Entén perfectament Entén la construcció Coneix la Desconeix la

i semideponents la construcció i el i el valor dels construcció dels construcció dels
valor dels verbs verbs deponents, verbs deponents, verbs deponents i no
deponents, i sap i normalment els però no sempre segueix les regles de
reflectir-los en una tradueix bé. els tradueix com a la seva traducció.
traducció. formes actives.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

La construcció amb Analitza Sol analitzar bé A vegades li No detecta

verbs deponents correctament verbs oracions amb costa analitzar oracions amb verbs
deponents i entén verbs deponents i oracions amb verbs deponents i no les
perfectament la seva també entén la seva deponents i reflectir- tradueix bé en el seu
estructura sintàctica. estructura. les correctament en idioma.
català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

501
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 13
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els valors de ut Coneix perfectament Coneix els valors de Coneix els valors de No coneix els valors
quins són els valors ut, els identifica en ut, però no sempre de ut i no sap
de ut, els identifica una oració, encara els identifica ni els identificar-los ni
en una oració i la que alguna vegada tradueix bé. traduir-los.
tradueix tenint-los s’equivoca al traduir
en compte. aquesta construcció.

L’ablatiu absolut Entén a la perfecció Entén bé la formació Entén la formació No entén bé

la formació del del ablatiu absolut del ablatiu absolut l’ablatiu absolut i no
ablatiu absolut i i sol traduir bé però de vegades acostuma a traduir-
tradueix oracions en oracions que tenen li costa traduir lo bé.
què apareix aquesta aquesta construcció. oracions que
construcció. l’incorporen.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

La construcció de Analitza Sol analitzar bé A vegades li No detecta oracions

ut final correctament oracions amb ut costa analitzar amb ut final i no les
oracions amb final, així com oracions amb ut tradueix bé en el seu
ut final, i entén entendre la seva final, i reflectir-les idioma.
perfectament estructura. correctament en
l’estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

502
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 14
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els valors de cum Coneix perfectament Coneix els valors de Coneix els valors No coneix els valors
els valors de cum, cum, els identifica en de cum, però no de cum i no sap
els sap identificar una oració, encara sempre els identifica identificar-los ni
en una oració i pot que alguna vegada ni els tradueix bé. traduir-los.
traduir-la tenint-los s’equivoca quan
en compte. tradueix aquesta
construcció.

Els verbs irregulars Identifica i conjuga Identifica i conjuga Identifica No entén la formació
correctament els correctament els correctament els dels verbs irregulars.
verbs irregulars verbs irregulars verbs irregulars
d’aquesta unitat. d’aquesta unitat, d’aquesta unitat
encara que de però de vegades
vegades s’equivoca s’equivoca al
quan tradueix conjugar-los o quan
oracions amb verbs tradueix oracions en
irregulars. què apareixen.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

Oracions de cum Analitza Sol analitzar bé A vegades li costa No detecta oracions

històric correctament oracions de cum analitzar oracions de cum històric i no
oracions de cum històric, així com de cum històric, les tradueix bé en el
històric, i entén entendre la seva i reflectir-les seu idioma.
perfectament estructura. correctament en
l’estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

503
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 15
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Els valors de quod Identifica tots els Identifica tots els Coneix valors de No coneix els
valors de quod i els valors de quod quod però de valors de quod
té presents a l’hora encara que pot vegades s’equivoca i no acostuma a
de traduir les frases equivocar-se quan quan tradueix traduir bé aquestes
que els incorporen. tradueix frases que frases amb aquesta estructures.
els incorporen. estructura.

Els casos nominatiu, Coneix els valors Coneix els valors Reconeix els casos No reconeix els
vocatiu i acusatiu del cas nominatiu, del cas nominatiu, nominatiu, vocatiu valors del nominatiu,
vocatiu i acusatiu, i vocatiu i acusatiu, i acusatiu i els seus vocatiu i acusatiu.
els tradueix bé. i normalment els valors, però li costa
tradueix bé. traduir alguns d’ells.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

L’oració de quod Analitza Sol analitzar bé A vegades li costa No detecta oracions

correctament oracions amb quod, analitzar oracions amb quod i no les
oracions amb quod, i així com entendre la amb quod, i reflectir- tradueix bé en el seu
entén perfectament seva estructura. les correctament en idioma.
aquesta estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

504
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 16
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Les subordinades Detecta fàcilment Detecta una Coneix les Li costa molt
substantives una subordinada subordinada estructures que detectar una
substantiva, coneix substantiva, coneix poden presentar subordinada
les seves possibles les seves possibles les subordinades substantiva i
estructures estructures i sol substantives encara normalment
i la tradueix traduir-la bé. que no sempre les s’equivoca al traduir-
correctament. tradueix bé. la.

Les subordinades Entén a la perfecció Entén bé la formació Entén les No entén bé la

adjectives les subordinades de les subordinades estructures de formació de les
adjectives i adjectives i subordinació subordinades
les tradueix sol traduir-les adjectiva però de adjectives i no
correctament. correctament. vegades li costa acostuma a traduir
traduir-les. bé oracions amb
aquesta estructura.

El genitiu i el datiu Coneix els valors del Coneix els valors del Reconeix els casos No reconeix els
cas genitiu i datiu, i cas genitiu i datiu, genitiu i datiu i els valors del genitiu i
els tradueix bé. i normalment els seus valors, però li datiu.
tradueix bé. costa traduir alguns
d’ells.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

Les proposicions de Analitza Sol analitzar bé A vegades li No detecta

relatiu correctament proposicions de costa analitzar proposicions de
proposicions de relatiu, així com proposicions de relatiu i no les
relatiu i entén entendre la seva relatiu, i reflectir-les tradueix bé en el seu
perfectament la seva estructura. correctament en idioma.
estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

505
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 17
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Les proposicions Identifica Identifica Sol identificar Li costa identificar

temporals, causals i proposicions proposicions proposicions proposicions
consecutives temporals, causals i temporals, causals i temporals, causals temporals, causals
consecutives, coneix consecutives, coneix i consecutives i i consecutives i
la seva estructura la seva estructura normalment les s’equivoca molt
i sap traduir-les i normalment les tradueix bé. quan les tradueix.
correctament. tradueix bé.

L’ablatiu Coneix els valors Coneix els valors Reconeix el cas No reconeix els
de l’ablatiu i els de l’ablatiu i ablatiu i els seus valors de l’ablatiu.
tradueix bé. normalment els valors, però li costa
tradueix bé. traduir alguns d’ells.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

Les proposicions Analitza Sol analitzar bé A vegades li No detecta

temporals correctament proposicions costa analitzar proposicions
proposicions temporals, així com proposicions temporals i no les
temporals i entén entendre la seva temporals i reflectir- tradueix bé en el seu
perfectament la seva estructura. les correctament en idioma.
estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

506
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 18
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Les oracions Reconeix fàcilment Reconeix fàcilment Reconeix oracions No sap reconèixer
finals, concessives, oracions finals, oracions finals, finals, concessives, oracions finals,
comparatives i concessives, concessives, comparatives i concessives,
condicionals comparatives i comparatives i condicionals, però li comparatives i
condicionals. Les condicionals, encara costa traduir-les. condicionals, i
tradueix amb que de vegades normalment no les
seguretat. dubta quan tradueix tradueix bé.
alguns casos
especials.

El gerundi, el Entén a la perfecció Entén bé la formació Entén la formació No entén bé

gerundiu i el supí la formació del del gerundi, el del gerundi, el el gerundi, el
gerundi, el gerundiu gerundiu i el gerundiu i el supí gerundiu i el supí
i el supí i tradueix supí i sol traduir però de vegades i no acostuma a
oracions en què bé oracions que li costa traduir traduir bé aquestes
apareixen aquestes presenten aquestes oracions que construccions.
construccions. construccions. incorporen aquestes
formes.

Els llatinismes Coneix el significat Coneix el significat Reconeix el No utilitza

dels llatinismes de dels llatinismes de la significat dels correctament els
la unitat i els utilitza unitat i generalment llatinismes de la llatinismes de la
amb propietat. els utilitza bé. unitat però de unitat.
vegades s’equivoca
quan els utilitza.

L’oració final Analitza Sol analitzar bé A vegades li costa No detecta oracions

correctament l’oració final, així analitzar l’oració finals i no les
l’oració final i entén com entendre la final, i reflectir-la tradueix bé en el seu
perfectament la seva seva estructura. correctament en idioma.
estructura. català.

Traducció de textos Tradueix els Entén el sentit dels Entén el sentit No entén els textos i
textos entenent textos i els pot general dels textos la traducció discrepa
perfectament traduir, encara que però comet errors molt de l’original
l’original llatí i amb alguns errors. en la comprensió llatí.
reflectint-ho en la de les frases i les
seva traducció. estructures.

Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

507
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

LITERATURA
Unitat 1
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La comèdia i la Coneix perfectament Coneix les Sap distingir les Li costa molt relacionar
tragèdia les característiques de característiques característiques de la autors i obres amb el
la comèdia i la tragèdia de la comèdia i la comèdia i la tragèdia gènere de la comèdia
romanes, així com els tragèdia romanes i romanes, encara que i la tragèdia, així
seus principals autors sap exposar breument dubta en la informació com caracteritzar
i obres. els seus principals sobre alguns autors i adequadament el
representants. obres. gènere.

Comentari de textos Sap comentar amb Pot comentar els trets Identifica les No sap relacionar
profunditat un text de més significatius d’un característiques el fragment que
la comèdia o tragèdia text que pertany a la fonamentals del es proposa amb el
romanes, analitzant les comèdia o tragèdia gènere al què pertany gènere al què pertany
seves característiques romanes, en l’àmbit el text, tot i que podria ni amb les seves
formals i de contingut, formal i de contingut. comentar-lo millor. característiques.
i relacionant-les amb el
gènere al què pertany.

Tòpics literaris: el carpe Coneix perfectament el Sap detectar el Sap en què consisteix No sap en què
diem tòpic literari del carpe tòpic del carpe diem el tòpic del carpe diem consisteix el tòpic
diem i sap identificar- i generalment ho encara que de vegades del carpe diem ni sap
lo en qualsevol tipus identifica quan apareix. li costa identificar-lo en identificar-lo en els
de text. els textos. textos.

Unitat 2
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La poesia èpica Identifica perfectament Defineix correctament Sap definir els No sap caracteritzar
les característiques els elements més principals elements l’èpica romana i
de la poesia èpica importants de l’èpica de l’èpica romana, s’equivoca quan
romana, detectant romana, i respon tot i que no sempre respon a les preguntes
la seva pervivència preguntes sobre ella. respon correctament que es plantegen a les
posterior. preguntes que es activitats.
refereixen a ella.

Comentari de textos Sap comentar amb Pot comentar els trets Identifica les No sap relacionar
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

profunditat un text més significatius d’un característiques el fragment que

de la poesia èpica text que pertany a fonamentals del es proposa amb el
romana, analitzant les l’èpica romana, en gènere al què pertany gènere al què pertany
seves característiques l’àmbit formal i de el text, tot i que podria ni amb les seves
formals i de contingut, contingut. comentar-lo millor. característiques.
i relacionant-les amb el
gènere al què pertany.

Tòpics literaris: el Coneix perfectament el Sap detectar el Sap en què consisteix No sap en què
beatus ille tòpic literari del beatus tòpic del beatus ille el tòpic del beatus ille consisteix el tòpic
ille i sap identificar-lo i generalment ho encara que de vegades del beatus ille ni sap
en qualsevol tipus de identifica quan apareix. li costa identificar-lo en identificar-lo en els
text. els textos. textos.

508
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 3
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

L’oratòria Coneix perfectament Coneix les Sap distingir les Li costa molt
les característiques de característiques de característiques de relacionar autors i
l’oratòria romana, així l’oratòria romana i sap l’oratòria romana, obres amb el gènere
com els seus principals exposar breument tot i que dubta en de l’oratòria romana,
autors i obres. els seus principals la informació sobre així com caracteritzar
representants. alguns autors i obres. adequadament el
gènere.

Comentari de textos Sap comentar amb Pot comentar els trets Identifica les No sap relacionar
profunditat un text més significatius d’un característiques el fragment que
d’oratòria romana, text d’oratòria romana, fonamentals del es proposa amb el
analitzant les seves en l’àmbit formal i de gènere al què pertany gènere al què pertany
característiques contingut. el text, tot i que podria ni amb les seves
formals i de contingut, comentar-lo millor. característiques.
i relacionant-les amb
el gènere al què
pertany.

Tòpics literaris: el locus Coneix perfectament Sap detectar el tòpic Sap en què consisteix No sap en què
amoenus el tòpic literari del del locus amoenus el tòpic del locus consisteix el tòpic del
locus amoenus i i generalment ho amoenus encara que locus amoenus ni sap
sap identificar-lo en identifica quan de vegades li costa identificar-lo en els
qualsevol tipus de apareix. identificar-lo en els textos.
text. textos.

Unitat 4
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La poesia lírica Identifica Defineix correctament Sap definir els No sap caracteritzar
perfectament les els elements més principals elements de la poesia lírica romana
característiques de la importants de la la poesia lírica romana, i s’equivoca quan
poesia lírica romana, poesia lírica romana, tot i que no sempre respon a les preguntes
comparant-la amb i respon preguntes respon correctament que es plantegen a les
l’actual. sobre ella. preguntes que es activitats.
refereixen a ella.

Comentari de textos Sap comentar amb Pot comentar els trets Identifica les No sap relacionar
profunditat un text més significatius d’un característiques el fragment que
de lírica romana, text de lírica romana, fonamentals del es proposa amb el
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

analitzant les seves en l’àmbit formal i de gènere al què pertany gènere al què pertany
característiques contingut. el text, tot i que podria ni amb les seves
formals i de contingut, comentar-lo millor. característiques.
i relacionant-les amb
el gènere al què
pertany.

Tòpics literaris: la Coneix perfectament Sap detectar Sap en què consisteix No sap en què
invocatio musarum el tòpic literari de la el tòpic de la el tòpic de la invocatio consisteix el tòpic de
invocatio musarum i invocatio musarum musarum encara que la invocatio musarum
sap identificar-lo en i generalment ho de vegades li costa ni sap identificar-lo en
qualsevol tipus de identifica quan identificar-lo en els els textos.
text. apareix. textos.

509
 Instruments d’avaluació. Rúbriques

Unitat 5
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

La historiografia Coneix perfectament Coneix les Sap distingir les Li costa molt relacionar
les característiques característiques de la característiques de la autors i obres amb
de la historiografia historiografia romana i historiografia romana, el gènere de la
romana, així com els sap exposar breument tot i que dubta en historiografia romana,
seus principals autors els seus principals la informació sobre així com caracteritzar
i obres. representants. alguns autors i obres. adequadament el
gènere.

Comentari de textos Sap comentar amb Pot comentar els trets Identifica les No sap relacionar
profunditat un text més significatius d’un característiques el fragment que
d’historiografia text pertanyent a la fonamentals del es proposa amb el
romana, analitzant les historiografia romana, gènere al què pertany gènere al què pertany
seves característiques en l’àmbit formal i de el text, tot i que podria ni amb les seves
formals i de contingut, contingut. comentar-lo millor. característiques.
i relacionant-les amb el
gènere al què pertany.

Tòpics literaris: non Coneix perfectament Sap detectar el tòpic Sap en què consisteix No sap en què
omnis moriar el tòpic literari del del non omnis moriar el tòpic del non omnis consisteix el tòpic del
non omnis moriar i i generalment ho moriar encara que non omnis moriar ni
sap identificar-lo en identifica quan apareix. de vegades li costa sap identificar-lo en els
qualsevol tipus de text. identificar-lo en els textos.
textos.

Unitat 6
Objectius
Màxim Alt Mitjà Baix
d’aprenentatge

Altres gèneres de la Identifica Defineix correctament Sap definir els No sap caracteritzar
literatura llatina perfectament les els elements més principals elements els gèneres literaris
característiques dels importants dels dels gèneres literaris estudiats en la unitat
gèneres literaris gèneres literaris estudiats en la unitat, i s’equivoca quan
estudiats en la unitat. estudiats en la unitat, encara que no sempre respon a les preguntes
i respon preguntes respon correctament que es plantegen a les
sobre ells. preguntes que es activitats.
refereixen a ells.

Comentari de textos Sap comentar amb Pot comentar els trets Identifica les No sap relacionar
profunditat un text més significatius d’un característiques el fragment que
Editorial Casals, SA. Material fotocopiable

que pertany als text pertanyent als fonamentals del es proposa amb el
gèneres estudiats en gèneres estudiats en gènere al què pertany gènere al què pertany
la unitat, analitzant la unitat, en l’àmbit el text, tot i que podria ni amb les seves
les característiques formal i de contingut. comentar-lo millor. característiques.
formals i de contingut,
i relacionant-les amb
el gènere al què
pertany.

Tòpics literaris: aurea Coneix perfectament Sap detectar el Sap en què consisteix No sap en què
aetas el tòpic literari de tòpic de la aurea el tòpic de la aurea consisteix el tòpic de
la aurea aetas i sap aetas i generalment aetas encara que l’aurea aetas ni sap
identificar-lo en ho identifica quan de vegades li costa identificar-lo en els
qualsevol tipus de apareix. identificar-lo en els textos.
text. textos.

510