LLIBEMUL

Viatjava jo en un tren, al vag de fumadors. Venia absort

observant com en el seient de davant una senyora jugava
amb el seu fill de ms o menys dos anys dedat. Ella estava
quasi estirada en el cmode seient del tren i el seu fill
sestirava a sobre della. Els seus rostres es trobaven
davant per davant i mantenien un joc secret que als dos els
feia riure amb ganes: xerraven, es feien gests, es feien
pessigolles, samagaven, i jo descaradament els veia,
perqu el seu joc tamb a mi macariciava. De cop vaig
sentir una veu que em va treure del trnsit en el que venia.
- Li estan teixint el seu Llibemul- va dir la veu.
- Em vaig girar per veure qui em parlava i em vaig trobar
amb una noia molt bonica (desprs vaig saber que era una
fada).
- S,- em va dir- no pots veure-la?
- No, - li vaig respondre astorat- Com has dit?
- He dit que al nen li estan teixim el seu Llibemul

I desprs duna breu pausa, va afegir:

- Ja quasi est acabada
Jo intrigat vaig preguntar -Explica'm que s aix de
Llibemul?
La fada, que ja sabia que li anava a preguntar aix, estava
llesta per revelar-me un gran secret. I va comenar aix:
- El Mag Suprem va donar a la humanitat un Do
meravells... li va entregar les agulles dalfaga que sn
les agulles mgiques amb les que es teixeix el Llibemul.
Jo la mirava i escoltava sorprs.
El Llbemul- va continuar la fada- s la capa mgica que
cada mare teixeix als seus fills i amb la qual els confereix
un enorme poder: el poder destimar. Cada cop que una
mare acaricia a un fill, li parla, latn, lalimenta o juga amb
ell, volen les agulles dalfaga i donen una puntada; i si la
tenacitat no cessa o la tasca no sinterromp, ms o menys
als dos anys la Llibemul cobreix ja per complert al nen.
Com que la capa s invisible ning sexplica, perqu el nen
de cop i volta se sent tant confiat, tan segur d'ell mateix, ni
perqu de bones a primeres ja no li preocupa separar-se de
la seva mare. bviament - va dir la fada amb suficincia- s
lenorme poder del seu Llibemul el que li permet actuar
daquesta manera; encara que no sempre s aix- va afegir
la fada amb tristor.
Perqu - li vaig preguntar
- Per teixir la Llibemul dels seus fills, les mares els han
destimar i atendre amb tendresa i sollicitud i la tasca no es
pot interrompre fins que la capa estigui acabada. Per tal
que la Llibemul et cobreixi tota la teva vida, ha de tenir
un nombre exacte de puntades, no ha de quedar petita, ni
gran. Quan noms satn al nen, perqu sobrevisqui...sense
alegria ni esperana, les alfaga donaran molt poques
puntades i la capa quedar massa petita, el nen no se
sentir protegit, no tindr suficient confiana en ell mateix.
I si la seva mare el sobreprotegeix perqu t por a la
soledat o perqu ella mateixa necessita amor, llavors les
agulles alfaga donaran massa puntades, la Llibemul
quedar massa gran i se li embolicar a les cames al nen i
el nen no podr caminar sol.
- I qu passaria si a un nen no se li teixeix la Llibemul-
vaig preguntar preocupat.
- s desitjable que es teixeixi en els dos primers anys de
vida del nen, ja que en aquesta edat s ms receptiu, per
altra banda mai s tard; si una mare sadona que la
Llibemul del seu fill s molt petita, llavors pot reiniciar-la i
tornar-la a teixir i si s massa gran, tamb pot desteixir fins
que li quedi a la mida.
La fada va continuar dient molt emocionada: - Amb lamor
tots els errors s poden reparar, no hi ha cap mare que
vulgui fer mal als seus fills a conscincia, cada dia dna el
millor que t i si tingus ms tamb ho donaria: ms aviat
hi ha mares que no han sabut com estimar als seus fills,
potser perqu a elles tampoc les van estimar...
Aquestes mares- va continuar dient la fada- haurien primer
daprendre a estimar-se a elles mateixes, a teixir-se la seva
prpia Llibemul. Quan elles sacceptin , sestimin i
respectin, llavors tindran lenergia vital per teixir una
Llibemul a mida dels seus fills.
Jo em vaig quedar sobtadament dins els meus pensaments,
no em vaig adonar a quina hora se'n va anar la fada, per,
aquesta meravellosa conversa em va tornar a la
conscincia el perqu de les guerres, de lodi, de les
drogues, de la destrucci, estic tamb conscient que jo no
puc canviar el mn , per si puc canviar-me a mi mateix,
comenar realment a conixer-me, a acceptar-me i a
estimar-me per poder donar als meus fills aquesta energia
vital, la seva Llibemul, que ser un arma per lluitar per un
mn millor.

Luis Gadea de Nicols