BLOC 2

6
RECTES EN EL PLA

Una recta s un conjunt infinit de punts alineats. Conixer dos punts, la perpendicularitat de dos eixos, el parallelisme
com representar una recta ens permet estudiar i construir de dues estaques...
la geometria del nostre entorn: la distncia ms curta entre
140 6 BlOc 2. GeOMetrIa

j 6.1 Diferents formes dexpressi

de la recta
En geometria es considera que de tot all que es pot dibuixar, tamb sen pot trobar
lexpressi analtica. Ara veurem com podem trobar lexpressi duna recta a partir dels
elements que la determinen. Una mateixa recta es pot expressar de diferents maneres, i
cadascuna rep un nom especfic, per totes tenen en com la paraula equaci.

Lequaci duna recta s una relaci entre les coordenades (x, y) de tots i
L
cadascun dels seus punts.

Veurem tot seguit les diferents formes dexpressar lequaci duna recta i, el que s ms
important, analitzarem la informaci que sen pot deduir.

Fig. 6.1.
Important
Vector director
Si v = (a, b) s un vector di-
rector de la recta r, el vector
u = h v = (ha, hb), h 0
s tamb un vector director
daquesta recta.
j Equaci vectorial
Considerem un punt conegut P(x0, y0) de la recta, un vector no nul v = (a, b) que ens indica
la direcci de la recta i un punt genric X(x, y) que representa qualsevol punt de la recta.
El punts P i X determinen els vectors posici p = OP = (x0, y0) i x = OX = (x, y). El vector
v 0 que determina la direcci de la recta sanomena vector director de la recta (fig. 6.1).
En la grfica veiem que OX = OP + k v, de manera que cada valor real k ens determina
un punt X de la recta. La igualtat anterior es pot escriure: x = p + k v.
Aquesta s lequaci vectorial de la recta. Si substitum cada vector pels seus compo
nents obtenim:
(x, y) = (x0, y0) + k (a, b)
Si coneixem lequaci vectorial duna recta, podem conixerne un punt i un vector. Per
exemple, lequaci vectorial de la recta r que passa pel punt P(1, 2) i t la direcci del vector
v = (2, 3) s (x, y) = (1, 2) + k (2, 3). I si lequaci vectorial de la recta s s
(x, y) = k (3, 1), aquesta recta passa per lorigen de coordenades i t la direcci del
vector v = (3, 1). Amb aquesta informaci podem dibuixar la recta s (fig. 6.2).

j Equacions paramtriques
Si efectuem les operacions entre vectors que estan indicades en lequaci vectorial
(x, y) = (x0, y0) + k (a, b), tenim:

(x, y) = (x0, y0) + (ka, kb) x = x0 + ka

Fig. 6.2.
Recorda
Dos vectors sn iguals si te-
nen els mateixos components.
(x, y) = (x0 + ka, y0 + kb) y = y0 + kb
Aquestes dues igualtats sn les equacions paramtriques de la recta. La informaci
de qu es disposa si es coneixen les equacions paramtriques duna recta s la mateixa
que la que es t si sen coneix lequaci vectorial: punt i vector director.
Per exemple, les equacions paramtriques de la recta que t per equaci vectorial:
x = 1 5k
(x, y) = (1, 3) + k (5, 2) sn:
y = 3 + 2k
 rectes en el pla
6 141

j Equaci contnua
Si allem k de cadascuna de les equacions paramtriques, obtenim:
x x0 y y0
k= k=
a b
Sempre que a 0 i b 0.
Com que el valor de k ha de ser el mateix en les dues igualtats, es verifica:

x x0 y y0
=
a b

Aquesta igualtat rep el nom dequaci contnua de la recta.

Si coneixem lequaci contnua duna recta, tamb en coneixem un punt i un vector
director, de la mateixa manera que passa amb lequaci vectorial i les equacions para Important
mtriques.
Cal remarcar que, a partir del punt i del vector director, es pot escriure directament Si un vector director s u = (a, 0),
la recta s parallela a leix dabs-
lequaci contnua, s a dir, no cal passar per la vectorial i les paramtriques.
cisses. Si un vector director s
Les rectes que tenen com a vectors directors u = (a, 0) o v = (0, b) no es poden escriure v = (0, b), la recta s parallela a
en forma contnua perqu sobtenen expressions fraccionries amb denominador zero. leix dordenades. El vector nul
no determina cap direcci i, per
Lequaci contnua de la recta que passa pel punt P(2, 2) i t vector director v = (1, 3) s: tant, no pot ser el vectordirector
de cap recta.
x2 y+2
=
1 3

j Equaci general o implcita

De lequaci contnua podem deduir:
b(x x0) = a(y y0)
bx ay + ay0 bx0 = 0

Si anomenem b = A, a = B i ay0 bx0 = C, queda: Ax + By + C = 0

on A i B no poden ser igual a zero simultniament.
s lequaci general o implcita de la recta. A i B sn els coeficients de x i y respecti
vament i C s el terme independent.
A diferncia de les anteriors, aquesta equaci no ens dna cap informaci directa de la
recta. No obstant aix, si assignem valors qualssevol a x, podem determinar els valors
corresponents de y i, per tant, podem conixer les coordenades de tants punts de la
recta com vulguem. Recorda que nhi ha prou amb dos punts per dibuixar la recta.
Daltra banda, podem conixer la direcci de la recta a partir de lequaci general o
implcita. Tenint en compte que A = b i B = a, un vector director de la recta s
v = (a, b) = (B, A).

Casos particulars
C C
j Si A = 0 By + C = 0 y= . Si anomenem = n, ens queda y = n.
B B
Un vector director daquesta recta s v = (1, 0). Es tracta, per tant, duna recta parallela
a leix dabscisses i que passa pel punt (0, n), punt dintersecci de la recta amb leix
dordenades; n sanomena ordenada a lorigen (fig. 6.3). Fig. 6.3.
142 6 BlOc 2. GeOMetrIa

C C
j Si B = 0 Ax + C = 0 x = . Si = p, aleshores x = p.
A A
Un vector director s v = (0, 1). s una recta parallela a leix dordenades que passa pel punt
(p, 0), punt dintersecci de la recta amb leix dabscisses; p sanomena abscissa a lorigen
(fig. 6.4).
Malgrat que lequaci contnua no t sentit quan
a = 0 o b = 0, les equacions generals de les rectes
paralleles als eixos de coordenades poden obte
nirse a partir de les seves equacions contnues
corresponents.
j Si C = 0 Ax + By = 0, s una recta que
Fig. 6.4.
passa per lorigen (fig. 5.5).
j Si A = C = 0 By = 0 y = 0, s la recta
que determina leix dabscisses (fig. 6.5).
j Si B = C = 0 Ax = 0 x = 0, s la recta
que determina leix dordenades (fig. 6.5). Fig. 6.5.

Exemple 1

a)) Troba lequaci general o implcita de la recta que t Resoluci

per equaci contnua
a) A partir de lequaci contnua, podem escriure:
y2 3 (x + 1) = y 2 3x + 3 = y 2 3x y + 5 = 0
x+1=
3
b) Donem a x un valor arbitrari, per exemple, x = 1. Cal
b) Donada la recta 2x 3y + 1 = 0, determina un punt i que es compleixi:
un vector director.
2 3y + 1 = 0 y=1
Per tant, el punt (1, 1) pertany a aquesta recta i un dels
seus vectors directors pot ser v = (B, A) = (3, 2).

j Equaci explcita
Si allem la y de lequaci general de la recta, obtenim:
A C
y= x
B B
C A
on = n s lordenada a lorigen. Si anomenem = m, lequaci sexpressa en la forma:
B B
y = mx + n

i es coneix amb el nom dequaci explcita de la recta. Observa que lequaci explcita
de la recta t la mateixa expressi que la funci polinmica de primer grau, coneguda
tamb com a funci af (n 0) o funci lineal (n = 0).
En lequaci explcita de la recta, el coeficient de x s el pendent de la recta. Es compleix que
A b
m = = = tg , on s langle que forma la recta amb el sentit positiu de leix OX
B a
(fig. 6.6). El pendent duna recta s, per tant, una mesura de la seva inclinaci respecte
Fig. 6.6. de leix dabscisses.
 rectes en el pla
6 143

Important
El pendent duna recta s la tangent de langle que forma aquesta recta amb
leix OX considerat en sentit positiu. Si a = 0 B = 0 i m C R, la
recta no es pot escriure en
forma explcita: s el cas de
A partir de lequaci implcita de la recta es pot determinar el pendent i el punt din les rectes paralleles a leix OY
tersecci amb leix dordenades. Lgicament, si coneixem el pendent duna recta, tamb o el mateix eix OY.
tenim determinada la seva direcci.
Efectivament, si v = (a, b) amb a 0 s un vector director, tamb ho s el vector:

u=
1
a
1
v = (a, b) = ,
a
a b
a a( )
= (1, m)
El signe del pendent determina de quin quadrant s langle dinclinaci . Cal tenir en
compte que aquest angle noms pot ser un angle del primer quadrant o del segon.
Anem a comprovarho (fig. 6.7).
Per a a 0, tenim:
a) Si m > 0 tg > 0. Langle s del primer quadrant i la recta s creixent.
b) Si m < 0 tg < 0. Langle s del segon quadrant i la recta s decreixent.
c) Si m = 0 tg = 0. Vol dir que = 0. La recta no s creixent ni decreixent.
Es tracta duna recta parallela a leix dabscisses, que t per equaci y = n.
A partir de lequaci contnua duna recta tamb podem obtenir lequaci explcita sense
passar per lequaci general. Efectivament:

x x0 y y0 b Fig. 6.7.
= y y0 = (x x0)
a b a
b
com que m = , podem escriure: y y0 = m(x x0)
a
que s lexpressi punt-pendent de la recta. Efectuant les operacions indicades:
y y0 = mx mx0 y = mx + y0 mx0

Si anomenem n = y0 mx0, arribem a lexpressi: y = mx + n

que s lequaci explcita de la recta.

Exemple 2

Escriu lequaci explcita i lequaci contnua de la recta Per trobar lequaci contnua de la recta donada, neces
que t per equaci general o implcita 3x + 2y 1 = 0. sitem un punt P i un vector director v.

Resoluci Si x = 0 2y 1 = 0 y=
1
2 ( 12 ).
punt P 0,
Si volem conixer lequaci explcita de la recta que t per
Daltra banda. v = (B, A) = (2, 3).
equaci general o implcita 3x + 2y 1 = 0, nhi ha prou
dallar y de lequaci, amb la qual cosa tindrem:
Per tant, lequaci que ens demanen s:
3 1
y= x+
2 2 1
y
3 x 2
Observem que el pendent de la recta s m = i que =
2 2 3
( )
1
passa pel punt A 0, .
2
144 6 BlOc 2. GeOMetrIa

j Equaci cannica
A partir de lequaci general Ax + By + C = 0, podem escriure Ax + By = C. Si C 0 tenim:
Ax By
+ =1
C C
x y
Si A 0 i B 0 llavors + =1
C C

A B
C C
Si tenim en compte que = p i = n, obtindrem lexpressi:
A B

x y
+ =1
p n

que s lequaci cannica de la recta.

Recorda
No tenen equaci cannica les
rectes que passen per lorigen
i les rectes paralleles als eixos
OX o OY.
El valor p s labscissa a lorigen, s a dir, el
valor de x per a y = 0. El valor n s lordenada a
lorigen que correspon al valor de y per a x = 0.
En el procs de deducci de lequaci, ja sha
remarcat que A 0, B 0 i C 0. Si algun dels
coeficients de lequaci general s zero, la recta
no t equaci cannica.
Lequaci cannica ens permet conixer els dos
punts en qu la recta talla els eixos de coorde
nades, que sn els punts (p, 0) i (0, n) (fig. 6.8).
Fig. 6.8.

Exemple 3

Troba lequaci cannica de la recta dequaci general 33x 2y 6 = 0.

Resoluci
Podem resoldre aquest exercici seguint dos camins diferents:
a) Transformant de manera adient lequaci general:
3x 2y
3x 2y 6 = 0, 3x 2y = 6, =1
6
3x 2y x y
= 1, + = 1 s lequaci cannica.
6 6 2 3
La recta passa per (2, 0) i (0, 3).

b) Caculant directament els valors de p i n.

Si y = 0 3x 6 = 0 x=2 p=2
Si x = 0 2y 6 = 0 y = 3n = 3
x y
En conseqncia, lequaci cannica s + = 1.
2 3
 rectes en el pla
6 145

Observaci important
Lequaci vectorial duna mateixa recta pot tenir diferents expressions en
funci del punt i del vector director que considerem. El mateix succeeix
amb les equacions paramtriques i amb lequaci contnua. Lequaci general
duna recta, lexplcita i la cannica sn niques.

Ac t i v i t a t s

1> Escriu les diferents equacions de la recta que passa 6> Escriu lequaci cannica de la recta que t per equa
pel punt P(4, 1) i t com a vector director el vector ci explcita:
v = (2, 5). Indican el pendent i labscissa i lordenada
1 3
a lorigen. y= x+
5 10
2> Considera la recta dequaci vectorial: 2x y
7> Considera la recta dequaci: =
(x, y) = (3, 2) + k (2, 1) 3 2
Determina quin s el valor de b per tal que el vector Es demana: un vector director, el pendent i els punts
de tall amb els eixos de coordenades.
v = (3, b) sigui un vector director de la recta.
8> Esbrina si el punt P(5, 1) pertany o no a cadascuna
R: b = 3 de les rectes. Justifican les respostes.
2
x y x1 y+1
3> Per a la recta dequaci 4 + 2 = 1, escriu les equa a) (x, y) = (1, 1) + k (2, 1) d)
4
=
2
cions general i explcita. Indican un vector director. 1 3
x = 3 + 2k e) y = x
b) 2 2
4> El punt A(3, 1) s de la recta que passa pel punt y=1+k
P(2, 2) i t com a vector director v = (1, 3)? Justi x y
fican la resposta. c) x + 2y 3 = 0 f) + =1
3 3
5> Quin s el pendent de la recta x = 3? Per qu? 2

j 6.2 Determinaci de rectes

Es tracta de trobar lequaci general de la recta a partir de diferents elements donats.

j Recta determinada per dos punts

a) Donats dos punts P(x0, y0) i Q(x1, y1), un vector director de la recta que determinen
aquests dos punts s v = PQ = q p = (x1 x0, y1 y0). A partir de v i dun qualsevol
dels dos punts podem trobar lequaci de la recta.
Per exemple, volem trobar lequaci general de la recta que passa pels punts
P(1, 3) i Q(3, 1).
El vector PQ = q p = (2, 4) s un vector director de la recta, per tamb ho s el
1
vector v = PQ = (1, 2).
2
Prenem v i el punt P(1, 3) i escrivim lequaci contnua:
x1= y3 2x + 2 = y 3 2x + y 5 = 0.
2
146 6 BlOc 2. GeOMetrIa
Fixa-thi
Si deixem de banda leix dor-
denades, les equacions impl-
cites de totes les rectes que
passen per lorigen de coor-
denades sn del tipus y = mx,
m X R. Observa que aquesta
expressi coincideix amb la
de la funci de proporciona-
litat directa o funci lineal.
Si hagussim considerat el vector PQ com a vector director, haurem obtingut lequa
ci 4x + 2y 10 = 0. Fixat que si dividim per 2 cada membre de la igualtat obtenim
2x + y 5 = 0.
Sobt la mateixa equaci a partir de v i Q. Comprovaho.
En el cas particular que els punts donats sn O(0, 0) i P(x0, y0), es pot procedir de
dues maneres:
j p = PO = (x0, y0) s un vector director de la recta. A partir de p i O podem trobar lequaci.
Volem determinar lequaci de la recta que passa per lorigen de coordenades i pel
punt P(1, 3).
p = PO = (1, 3) s un vector director daquesta recta. Amb el vector p i el punt
y
O(0, 0) podem escriure lequaci contnua: x = , per tant 3x y = 0.
3
j Escrivim lequaci explcita y = mx + n. Com que la recta passa per lorigen, n = 0.
A ms, la recta passa pel punt P(x0, y0) i, per tant, les coordenades daquest punt
y
han de verificarne lequaci: y0 = mx0 m = 0 . Un cop tenim el pendent podem
x0
escriure lequaci explcita de la recta.
3
Si ho apliquem a la recta anterior, tenim: n = 0 i m = = 3.
1
Aleshores: y = 3x 3x y = 0.
b) Coneixem els punts P(p, 0) i Q(0, n). Es tracta dels punts de tall de la recta amb els
eixos de coordenades. En aquest cas podem escriure directament lequaci cannica
de la recta.
Quina s lequaci general de la recta que talla els eixos de coordenades en els punts
P(2, 0) i Q(0, 4)?
Sabem que p = 2 i n = 4; per tant:
x y
+ =1 2x + y = 4 2x y + 4 = 0.
2 4
j Recta determinada per un punt i el seu pendent
a) Si el pendent de la recta s m, un vector director s el vector v = (1, m) o qualsevol
altre vector w de la forma w = k v, k R, k 0 que tingui els components propor
cionals. Conegut un punt P(x0, y0) de la recta i un vector director v, es pot conixer
lequaci daquesta recta.
b) Conegut el pendent m i un punt P(x0, y0) de la recta, podem trobar n mitjanant
lequaci explcita. Noms cal substituir les coordenades del punt i el pendent a
lequaci.
c) Si m s el pendent de la recta i P(x0, y0) ns un punt, podem escriure lexpressi punt
pendent y y0 = m(x x0) i, a partir daqu, trobar lequaci explcita i la general.
 rectes en el pla
6 147

Exemple 4

Determina lequaci de la recta que passa pel punt P(3, 2) b) Substituint a lequaci explcita y = mx + n el va
i que forma un angle dinclinaci de 120 amb el sentit lor del pendent m = 3 i les coordenades del punt
positiu de leix OX. P(3, 2), tenim:
2 = 3 3 + n n = 3 3 2.
Resoluci Conegudes m i n, tenim lequaci explcita
y = 3 x + 3 2
Tenim que m = tg = tg 120 = tg 60 = 3.
a partir de la qual podem escriure lequaci general:
a) Un vector director de la recta s el vector v = (1, 3 ) 3 x + y + 2 3 3 = 0.
i aquesta recta passa pel punt P(3, 2). Aleshores: c) Si m = 3 i P(3, 2)

y+2 y (2) = 3 (x 3) y = 3 x + 3 3 2,
x3= 3 x + y + 2 3 3 = 0.
3 don obtenim: 3 x + y + 2 3 3 = 0.

Exemple 5

x y
Considera el triangle rectangle que determina la recta + = 1 i els eixos de
3 4
coordenades (fig. 5.9). Quant mesuren els angles aguts daquest triangle?

Resoluci
x y
+ =1 4x 3y = 12 4x 3y + 12 = 0.
3 4
4 4
El pendent de la recta s m = tg = . Per tant,
3 3
4
= arc tg = 53,13 i = 90 = 90 53,13 = 36,87.
3
Fig. 6.9.

Ac t i v i t a t s

9> Escriu lequaci general de la recta que passa pels
punts P(4, 5) i Q(3, 2).
10> Sense ferne la representaci grfica, esbrina si
A(1, 2), B(1, 3) i C(1, 1) estan alineats.
11> Determina lequaci de la recta de pendent m = 3
4
que passa pel punt A(1, 3). Tot seguit represen
tala grficament.
12> Troba lequaci de la recta que passa per lorigen i
t un angle dinclinaci = 45. Dibuixala.
13> Comprova que els punts A(2, 3), B(2, 1) i C(5, 1)
no estan alineats. Troba les equacions de les rectes
que determinen el triangle, els vrtexs del qual
sn els punts A, B i C.
14> Determina lequaci explcita de la recta que passa
pels punts P(0, 2) i Q(5, 1). Quin s el seu pendent?
15> Escriu lequaci cannica de la recta anterior.
16> Troba la mesura dels angles del triangle que formen
les rectes r: x + y 7 = 0; s: 2x 3y + 6 = 0 i t: y = 0.
Fesne el dibuix corresponent.
148 6 BlOc 2. GeOMetrIa

j 6.3 Incidncia i parallelisme de rectes

Dues rectes paralleles tenen la mateixa direcci. Els vectors directors de

dues rectes paralleles sn iguals o tenen els seus components proporcionals.
En conseqncia, dues rectes paralleles tenen el mateix pendent.

Efectivament, si r i s sn paralleles i vr = (a, b), aleshores vs = h vr = (ha, hb), per a

h 0. Els pendents daquestes rectes sn:
b hb b
mr = i ms = = , per tant mr = ms
a ha a
Considerem les rectes r: Ax + By + C = 0 i s: Ax + By + C = 0. Els pendents correspo
A A
nents sn: mr = i ms = . Com que r i s sn paralleles, mr = ms i, per tant,
B B
A A A B
= =
B B A B

Aquesta s la relaci que hi ha entre els coeficients de x i y de lequaci general de dues

rectes que sn paralleles. Com pots observar, aquests coeficients sn proporcionals.
Si aquesta proporcionalitat es fa extensiva als termes independents, s a dir, si:

A B C
= =
A B C

les rectes sn coincidents. En realitat es tracta de la mateixa recta.

Important
Per resoldre un sistema de dues
equacions amb dues incgni-
tes, pots fer-ho pels mtodes
de reducci, digualaci o de
substituci.
Si es verifica:
A B
A B
les rectes no sn paralleles. Es tallen en un punt i sanomenen rectes incidents.
Per trobar les coordenades (x, y) del punt dintersecci de les dues rectes, cal resoldre
el sistema format per les dues equacions que les representen.
A partir dels exemples segents, pots observar diferents maneres de trobar lequaci
duna recta parallela a una altra recta donada.

Exemple 6

Determina lequaci de la recta que passa pel punt P(2, 3)
i s parallela a la recta 2x 3y + 5 = 0.
Resoluci
Primer comprovem que el punt P no pertany a la recta
que ens donen:
2 2 3 (3) + 5 = 18 0.
Lequaci general de qualsevol recta parallela a la recta
2x 3y + 5 = 0 s del tipus 2x 3y + C = 0. Per determi
nar el valor de C, nhi ha prou a imposar la condici que
la recta parallela passi pel punt P(2, 3):
2 2 3 (3) + C = 0 C = 13.
Lequaci de la recta que busquem s 2x 3y 13 = 0.
 rectes en el pla
6 149

Exemple 7

Troba lequaci de la recta que passa pel punt P(1, 4) i A ms, sabem que aquesta recta passa pel punt P(1, 4),
3 5 per tant:
s parallela a la recta y = x + .
2 4 5
3
4= +n n= .
Resoluci 2 2

Ats que dues rectes paralleles tenen el mateix pen Lequaci de la recta parallela s:
dent, lequaci explcita de la recta que ens demanen s 3 5
3 y= x+ .
de la forma y = x + n. 2 2
2

Ac t i v i t a t s

17> Troba lequaci de la recta que passa pel punt de 21> Determina el punt dintersecci de les rectes:
tall de les rectes 3x + 2y 8 = 0 i 5x 7y 3 = 0, i x y
= i (x, y) = (1, 2) + k (1, 1)
8x y+2 2 3
s parallela a la recta = .
5 7
( )
6 9
R: P ,
5 5
18> Esbrina si les tres rectes 2x y = 0, x + y 3 = 0 i 22> Considera els punts P(3, 1) i Q(1, 2) i les rectes
5x 4y + 3 = 0 es tallen o no en un mateix r: 3x 4y 12 = 0 i s: x + y + 1 = 0. Troba lequaci de:
punt.
a) La recta parallela a r que passi pel punt mitj
del segment PQ.
19> Troba el baricentre del triangle de vrtexs b) La recta que passa pel punt dintersecci de r i s
A(3, 0), B(3, 4) i C(6, 1). i t pendent m = 2.
c) La recta que passa per Q i s parallela a s.
d) La recta que passa per P i s parallela a r.
20> Classifica aquests parells de rectes en incidents, co
incidents o paralleles. En cas que siguin incidents, Determina tamb les coordenades del punt on es
troban el punt on es tallen. tallen les rectes corresponents als apartats c) i d).
1 y+2 23> Calcula els valors de q per tal que les rectes r i s
a) y = x + 3, x 3 =
2 2 siguin paralleles:
b) x 3y + 3 = 0, 2x + 6y 6 = 0 r: qx 2y + 4 = 0
c) 3x 3y + 7 = 0, x y 3 = 0 s: x + (q 3)y 7 = 0
d) (x, y) = (1, 2) + k (2, 3), 3x + 2y 6 = 0 R: q1 = 1, q2 = 2

j 6.4 Perpendicularitat de rectes

En la primera part daquesta unitat hem analitzat diferents formes dexpressar lequaci
duna recta del pla, a partir de punts, del vector director, del pendent o duna recta
parallela. Aquesta part de la geometria sanomena geometria af del pla.
En el moment en qu introdum el concepte de producte escalar de dos vectors en el
pla, passem al tractament de problemes mtrics, on calculem distncies i angles. Per
aquesta ra, la geometria plana que tracta qestions mtriques sanomena geometria
mtrica del pla. Aquesta part de la geometria s la que estudiarem tot seguit.
150 6 BlOc 2. GeOMetrIa

Dues rectes incidents sn perpendiculars si els seus vectors directors sn

ortogonals.

Important
El smbol indica perpendi-
cularitat entre rectes o orto-
gonalitat entre vectors.
Fig. 6.10.
Recorda que dos vectors sn ortogonals si i noms si el seu producte escalar s igual a zero.
Amb aquestes condicions podem establir les relacions existents entre dues rectes per
pendiculars a partir de les seves equacions. Considerem dues rectes perpendiculars r i
s; ho indiquem r s.
Si v = (a, b) s un vector director de la recta r, el vector w = (b, a) s un vector director
de la recta s, perpendicular a r.
Efectivament, v w = (a, b) (b, a) = a(b) + ba = ab + ba = 0 v w r s.
Observa que per obtenir un vector ortogonal a un altre vector nhi ha prou a permutar
ne els components i canviar el signe dun daquests components.
La relaci que hi ha entre els vectors directors de dues rectes perpendiculars ens permet
establir la relaci entre els pendents daquestes rectes:
b a
Sabem que v = (a, b) mr = i w = (b, a) ms = .
a b
En conseqncia: mr ms = ( )
b a
= 1
a b
El producte dels pendents de dues rectes perpendiculars s igual a 1 o, el que s el
mateix, els pendents de dues rectes perpendiculars sn nombres reals inversos i de
signe diferent.
Com es relaciona tot aix amb els coeficients de les equacions generals de dues rectes
perpendiculars?
Sigui r: Ax + By + C = 0. Un vector director de r s v = (B, A) i, pel que hem vist anteri
orment, sabem que w = (A, B) s un vector ortogonal al vector v. Per tant, s un vector
ortogonal a la recta r. El vector w = (A, B) s el vector normal a la recta r i s un vec
tordirector de qualsevol recta perpendicular a r (fig. 6.10).
Considerem les rectes: r: Ax + By + C = 0 i s: Ax + By + C = 0, r s.
Efectuem el producte dels pendents de les rectes r i s:

( )( )
mr ms = A A = A A = 1
B B B B
A A = B B

don sobt:
A A + B B = 0

Aquesta s la relaci que hi ha entre els coeficients de les equacions implcites de dues
rectes perpendiculars.

Exemple 8

Troba lequaci de la recta perpendicular a Resoluci

Quan es tracta de trobar la recta perpendicular a una
r: 3x 2y + 5 = 0 altra recta, no s rellevant que aquest punt sigui o no
de la recta. En qualsevol cas, la recta que ens demanen
punt P(3, 2). existeix i, a ms, s nica.
 rectes en el pla
6 151

2
Lequaci de la recta perpendicular es pot trobar de di d) Si coneixem ms = i P(3, 2), podem utilitzar lex
3
ferents maneres.
pressi punt-pendent:
a) El vector u = (3, 2), que obtenim a partir de lequaci 2
y 2 = (x + 3) s: 3y 6 = 2x 6 s: 2x + 3y = 0
general de la recta r, s un vector normal a aquesta 3
recta i, per tant, s un vector director de la recta
e) Si r: 3x 2y + 5 = 0, lequaci implcita duna recta s
perpendicular. Aleshores, a partir del vector u i del
perpendicular a r s del tipus 2x + 3y + C = 0. Impo
punt P, podem escriure lequaci en forma contnua:
sem la condici que s passi pel punt P(3, 2):
x+3 y2 2 (3) + 3 2 + C = 0 C = 0 i, per tant, s: 2x + 3y = 0
= 2x + 3y = 0
3 2
A la figura 6.11 pots observar la representaci grfica
b) El vector v = (2, 3) s un vector director de la recta de les rectes r i s.
r. Un vector ortogonal a v, per exemple, w = (3, 2),
s un vector director de la recta que ens demanen. Si
coneixem w i P(3, 2), tenim el problema resolt.

3
c) El pendent de r s mr = . Si anomenem s la recta per
2
2
pendicular que ens demanen, tenim ms = . Lequaci
3
2
explcita de la recta s s del tipus y = x + n i sabem
3
que aquesta recta passa pel punt P(3, 2). Aleshores:
2
2 = (3) + n n=0
3
2
Lequaci de la recta s s y = x 2x + 3y = 0.
3 Fig. 6.11.

j Projecci ortogonal dun punt sobre una recta

Considerem una recta r i un punt P exterior a la recta. El punt P, peu de la perpen
dicular a r traada des de P, s la projecci ortogonal o punt projectat de P sobre r
(fig. 6.12).

Fig. 6.12.

Les coordenades de P sn la soluci del sistema determinat per:

j Lequaci de la recta r.
j Lequaci de la recta perpendicular a r pel punt P.

j Punt simtric respecte duna recta

Considerem una recta r i un punt P exterior a la recta. Si el punt S s el punt simtric de
P respecte a r, P s el punt mitj entre P i S, essent P la projecci ortogonal de P sobre r
(fig. 6.12).
152 6 BlOc 2. GeOMetrIa

Exemple 9

Donada la recta r: x 3y 5 = 0 i el punt P(2, 1), de Recordem que les coordenades del punt mitj M del segment
termina el punt projectat de P sobre r i el punt simtric dextrems els punts A(x0, y0) i B(x1, y1) sn:
de P respecte de r.

Resoluci
M
( x 2+ x
0 1, y0 + y1
2 )
Fixat que el punt P no pertany a la recta r, ja que, si fos P(2, 1)
aix, el punt projectat P coincidiria amb P. 2 + xs 1 + ys
P(1, 2) = 1 xs = 0; = 2 ys = 5
Primerament cal determinar la recta s perpendicular a r 2 2
S(xs, ys)
que passa pel punt P.
P(2, 1)
3x + y + C = 0 6 + 1 + C = 0 C=5
s: 3x + y + 5 = 0 S(0, 5) s el si
mtric de P res
El punt on es tallen les rectes r i s s el punt projectat P. pecte de r.
x 3y 5 = 0 Observa la repre
3x + y + 5 = 0 sentaci grfica
corresponent a la
La soluci del sistema s x = 1, y = 2 P(1, 2)
figura 6.13.
Per trobar el punt simtric S(xs, ys) utilitzarem lexpres
si del punt mitj dun segment, ja que P s el punt
mitj del segment PS.

Fig. 6.13.

Ac t i v i t a t s

24> Comprova que els punts A(1, 2), B(1, 0) i 27> Determina lequaci de la mediatriu del segment
C(3, 4) sn els vrtexs dun triangle rectangle. En dextrems els punts A(2, 3) i B(6, 1). Recorda que
quin dels tres punts est el vrtex corresponent a la mediatriu dun segment s la recta perpendicular
langle recte? Justifican la resposta. pel punt mitj.
28> Determina les coordenades del circumcentre i de lorto
25> Determina lequaci de la recta perpendicular a la centre del triangle de vrtexs A(2, 5), B(1, 1) i C(3, 2).
3 El circumcentre s el punt on es tallen les mediatrius
recta y = x 6 i que passa pel punt on es tallen
4 del triangle. Lortocentre s el punt on es tallen les
les rectes x + y + 9 = 0 i x 2y + 3 = 0. rectes que determinen les altures del triangle.
26> Classifica els segents parells de rectes incidents 29> Donat el punt P(3, 4):
segons siguin o no perpendiculars. Justifican les
respostes. a) Determina la projecci ortogonal de P sobre la
recta r: 4x + y = 1.
a) 3x 5y + 3 = 0 3x 5y + 7 = 0
b) Troba les coordenades del punt simtric de P
1 y1 respecte de la recta r.
b) y = x 4 x 2 =
7 7 30> Dedueix els valors de q perqu les rectes r i s siguin
x = 7 + 2h perpendiculars:
c) y = 1 + 5h (x, y) = k (5, 2)
r: qx y + 2 = 0
d) x + 3y 8 = 0 9x 3y + 13 = 0 s: (q + 2)x + (2q + 1) y = 0
R: q1 = 1, q2 = 1
 rectes en el pla
6 153

j 6.5 Angle de dues rectes

Dues rectes que es tallen determinen quatre angles, iguals dos a dos. Si les rectes sn per
pendiculars, els quatre angles sn iguals i cadascun mesura 90. En cas contrari, considera
rem sempre el ms petit dels angles, s a dir, el que pertany al primer quadrant (fig. 6.14).
Langle format per les rectes r i s s langle tal que 0 90. Si v s un vector
director de r i w s un vector director de s, el cosinus de langle que formen les dues
rectes s:

cos = |v w|
|v| |w| Fig. 6.14.

Aquesta expressi sobt a partir de la definici del producte escalar de dos vectors.
Observa que prenem el producte escalar dels dos vectors en valor absolut, a fi i efecte
dassegurarnos que cos > 0 i, per tant, que langle sigui del primer quadrant.

j Casos particulars
a) Si les dues rectes sn paralleles, langle que formen s de 0.
Efectivament, si les rectes sn paralleles, els vectors directors sn iguals o tenen els
seus components proporcionals. En aquest cas,

|v w| = | v| |w| cos = 1 = 0

Si langle s de 0, les dues rectes poden ser coincidents o paralleles.

b) Si les dues rectes sn perpendiculars, langle s de 90, i recprocament, si langle s
de 90, les dues rectes sn perpendiculars.

Si r s v w v w = 0 cos = 0 = 90

Vegemne laplicaci de dos exemples concrets.

Exemple 10

Quin angle formen les rectes r: 2x + 3y 1 = 0 i s: x + 1 = y 3 ?

3 5
Resoluci
Un vector director de r s v = (3, 2) i un vector director de s s w = (3, 5).
Es verifica:
|v w| |(3, 2) (3, 5)| |9 + 10|
cos = = = =
|v| |w| (3)2 + 22 32 + 52 9 + 4 9 + 25

= 1 = 1
13 34 442
Amb lajuda de la calculadora, obtenim que = 87,27, que s langle que
formen les dues rectes.
154 6 BlOc 2. GeOMetrIa

Exemple 11

Troba lequaci de les rectes que passen pel punt P(3, 4) s1 s la recta que passa pel punt P(3, 4) amb pendent
i formen un angle de 45 amb la recta r: 2x + 3y 1 = 0. 1
m1 = :
5
1 1 17
y= x+n 4= 3+n n=
Resoluci 5 5 5
1 17
Un vector director de la recta r s v = (3, 2) i un vector di y= x+ x 5y + 17 = 0
5 5
rector de la recta que busquem pot ser w = (1, m), essent m
s2 s la recta que passa pel punt P(3, 4) amb pendent
el seu pendent. Sabem que cos 45 = 1 , per tant, m2 = 5:
2
y = 5x + n 4 = 5 3 + n n = 19
1 = |(3, 2) (1, m)| |3 + 2m|
= = y = 5x + 19 5x + y 19 = 0
2 (3) + 2 1 + m
2 2 2
9 + 4 1 + m2

|3 + 2m|
=
13 1 + m2

Don obtenim: 13 1 + m2 = 2 |3 + 2m|

Si elevem al quadrat cada membre de la igualtat obtenim:
13(1 + m2) = 2(9 12m + 4m2) 5m2 + 24m 5 = 0
Les solucions daquesta equaci de segon grau sn:
1
m1 = i m2 = 5
5
Tenim, per tant, dues rectes que verifiquen la condici
del problema (fig. 6.15). Fig. 6.15.

Ac t i v i t a t s

31> Calcula langle que formen les rectes: 34> Determina les equacions de les rectes que formen un
angle de 30 amb la recta 5x 2y + 3 = 0 i passen pel
r: x + y + 4 = 0
punt P(x, 6), on P s un punt de la recta donada.
s: y = 4x 2 Troba langle que formen aquestes rectes.
R: = 30,96
35> Donades les rectes
2(
32> Considera la recta r: x y + 4 = 0 i el punt P 2, 1 . ) r: x 2 =
y
3
Troba lequaci de les rectes que passen per P i
x3
formen un angle de 60 amb la recta r. s: y 3 =
2
33> Quant mesuren els angles del triangle de vrtexs determina langle que formen.
els punts A(2, 4), B(3, 1) i C (1, 6)?
R: ^
A = 78,7; ^
B = 29; ^
C = 72,3 R: = 81,87
 rectes en el pla
6 155

j 6.6 Distncies
La distncia entre dos elements del pla sempre s el cam ms curt entre ells. A conti
nuaci esbrinarem com es pot determinar la distncia en tots els casos.

j Distncia entre dos punts

Si A(x0, y0) i B(x1, y1) sn dos punts del pla, definim la distncia entre ells com
el mdul del vector que els uneix. s a dir:
d(A, B) = | AB| = (x1 x0)2 + (y1 y0)2

Propietats:
j d(A, B) = d(B, A).
j d(A, B) + d(B, C) d(A, C), coneguda com a desigualtat triangular.
Per exemple, per calcular la distncia entre els punts A(3, 1) i B(4, 7), hem de trobar pri
mer els components del vector AB = (1, 8), i a continuaci calculem el mdul del vector:
d(A, B) = |AB| = 12 + 82 = 65 u

j Distncia dun punt a una recta

Considerem una recta r i un punt P exterior a la recta. Defi nim la dis-

tncia de P a r com d(P, r) = d(P, P), on P s la projecci ortogonal de
P sobre r (fig. 5.16).
Fig. 6.16.
Si Q s un punt de la recta r, en el triangle rectangle QPP de la figura 6.16 es verifica que:
d(P, r) = d(P, P) = PP = QP cos = |PQ| cos
Daltra banda, si u s un vector unitari ortogonal a la recta, tenim:

PQ u = |PQ| |u| cos = |PQ| cos

Si comparem aquesta igualtat amb la igualtat anterior, es dedueix que d(P, r) = |PQ u|.
La distncia de P a r s el valor absolut del producte escalar PQ u, on Q s un punt
qualsevol de r i u un vector unitari ortogonal a r.
Si r: Ax + By + C = 0, per a P(x0, y0) c r i Q(x1, y1) B r, tenim QP = (x0 x1, y0 y1). Un vector
unitari i ortogonal a la recta r s:

u=
1
A2 + B2
(A, B) = ( A , B
A + B A + B2
2 2 2 )
156 6 BlOc 2. GeOMetrIa

Fixa-thi La distncia del punt P a la recta r s:

Si el vector v = (a, b), |v| 0, no s |

d(P, r) = |QP u| = (x0 x1, y0 y1) ( A , B
A + B A + B2
2 2 2 )| =

(a b)
unitari, el vector u = |v| , |v| s
unitari. = | A(x0 x1)
A + B
2 2
+
B (y0 y1)
A + B
2 2 | =
|A(x0 x1) + B(y0 y1)|
A2 + B2
=

|Ax0 Ax1 + By0 By1| |Ax0 + By0 Ax1 By1| |Ax0 + By0 + C|
= = =
A + B
2 2
A2 + B2 A2 + B2

ja que el punt Q(x1, y1) pertany a la recta i, per tant, verifica la seva equaci:

Ax1 + By1 + C = 0 Ax1 By1 = C

En definitiva, la distncia del punt P(x0, y0) a la recta r: Ax + By + C = 0 s:

|Ax0 + By0 + C|
d(P, r) =
A2 + B2

La distncia dun punt P a una recta r es pot calcular de dues maneres:

a) Determinant la projecci ortogonal P de P sobre r i calculant la distncia entre els
punts P i P.
b) Aplicant directament lexpressi que acabem de deduir.
El cam b) s, sens dubte, ms rpid. Per exemple, la distncia del punt P(2, 3) a la recta
r: 3x + y 1 = 0 s:
|3 2 + 3 1| 8
d(P, r) = = = 8 10 = 4 10 u
3 + 1
2 2
10 10 5

j Distncia entre dues rectes

Si r i s sn dues rectes del pla, definim la distncia entre r i s com la ms petita

de les distncies possibles d(P, Q), on P s un punt de r i Q, un punt de s.

Dues rectes del pla noms es poden tallar o ser paralleles. Per tant:
j d(r, s) = 0 si les rectes es tallen.
j d(r, s) = d(P, s) = d(Q, r) si les rectes sn paralleles (fig. 6.17).
Aix, per trobar la distncia entre dues rectes del pla, cal estudiar en primer lloc la po
sici relativa dambdues rectes. Considerem, per exemple, les rectes:
x1
r: y 2 = i s: 2x + 6y + 7 = 0
3
Quina s la distncia entre ambdues rectes?
Un vector director de r s u = (3, 1) i un vector director de s s v = (6, 2). Els com
ponents dels vectors u i v sn proporcionals i el punt P(1, 2) pertany a r, per no a s.
Fig. 6.17. Es tracta, per tant, de dues rectes paralleles.
 rectes en el pla
6 157

Prenem el punt P P r, i calculem la distncia de P a la recta s:

|2 + 6 (2) + 7| |3| 3
d(r, s) = d(P, s) = = = = 310 u
2 + 6
2 2
40 210 20

j Bisectriu dels angles que formen dues rectes

Dues rectes determinen dos angles i, per tant, determinen dues bisectrius.
Fig. 6.18.

La bisectriu dun angle s la recta que el divideix en dos angles iguals. Els
punts de la bisectriu equidisten de cadascuna de les rectes que determinen
langle (fig. 6.18).

Per trobar lequaci de la recta bisectriu dun dels angles que formen les rectes r i s, con
siderem un punt genric X(x, y) daquesta bisectriu i imposem la condici d(X, r) = d(X, s).
Si r: Ax + By + C = 0 i s: Ax + By + C = 0 es verifica:
|Ax + By + C| |Ax + By + C|
d(X, r) = d(X, s) = Recorda
A2 + B2 A 2 + B 2

Com que X s un punt de la bisectriu, es verifica: Si ||a| = |b| a=b

|Ax + By + C| |Ax + By + C|
= , equaci que podem expressar:
A + B
2 2
A 2 + B 2

Ax + By + C Ax + By + C
=
A + B
2 2
A 2 + B 2

Obtenim les equacions:

Ax + By + C Ax + By + C Ax + By + C Ax + By + C
= i =
A + B
2 2
A + B
2 2
A + B
2 2
A 2 + B 2

que corresponen a les bisectrius dels dos angles determinats per les rectes r i s (fig. 6.19).
Per exemple, les equacions de les bisectrius del angles determinats per les rectes
3x + 2y 4 = 0 i 2x 3y + 4 = 0 sn:
3x + 2y 4 2x 3y + 4 3x + 2y 4 2x 3y + 4
= i = 2
3 + 2
2 2
2 + (3)
2 2
3 + 2
2 2
2 + (3)2

3x + 2y 4 2x 3y + 4 3x + 2y 4 2x 3y + 4
= i =
13 13 13 13

Multiplicant per 13 cada membre de cadascuna de les igualtats, tenim:

3x + 2y 4 = 2x 3y + 4 i 3x + 2y 4 = 2x + 3y 4
x + 5y 8 = 0 i 5x y = 0
Observem que les dues bisectrius sn rectes perpendiculars. Fig. 6.19.
158 6 BlOc 2. GeOMetrIa

Ac t i v i t a t s

36> Calcula de dues maneres diferents la distncia de lorigen de coordena

des a la recta x 3y 7 = 0.

R: 7 10 u
10
37> Troba la distncia entre les rectes 2x 3y + 5 = 0 i 4x 6y + 3 = 0.

R: 7 13 u
26
38> Els punts de la mediatriu dun segment equidisten dels seus extrems.
Tenint en compte aquesta propietat, determina lequaci de la media
triu del segment dextrems A(2, 5) i B(4, 7).

39> Determina les equacions de les bisectrius dels angles que formen les
rectes r: x + 2y + 5 = 0 i s: 2x + y 3 = 0. Comprova que sn perpendi
culars.
40> Demostra que les dues bisectrius dels angles que formen dues rectes que es
tallen sn perpendiculars.

41> Lincentre dun triangle s el punt on es tallen les bisectrius dels angles
interiors del triangle. Troba les coordenades de lincentre del triangle de
terminat per les rectes:
r: 3x 4y 5 = 0
s: 3x + 4y + 7 = 0
t: 4x + 3y 6 = 0

R: ( 19
14
, 3)
2

42> Donades dues rectes de pendents m = 2 i m = 3, calcula els pendents

de les dues rectes bisectrius dels angles que determinen.

43> Donades les rectes x = 0, y = 0 i 3x + 4y 12 = 0, determina:

a) Les coordenades dels vrtexs del triangle que determinen.
b) Lrea daquest triangle.
c) Les equacions de les bisectrius dels angles del triangle.
d) Les coordenades de lincentre.
e) La distncia de lincentre a cadascun dels costats del triangle.
R: a) (0, 0), (4, 0) i (0, 3)
b) 6 u2
c) x y = 0, x + 3y 4 = 0, 2x + y 3 = 0
d) (1, 1)
e) 1 u
 rectes en el pla
6 159

Punt final

Triangle inscrit en una circumferncia

En un triangle qualsevol, es pot dibuixar una i noms una circumferncia circumscrita
a) al triangle. El centre daquesta circumferncia s el punt on es tallen les mediatrius dels
costats del triangle, anomenat circumcentre del triangle (fig. 6.20a). La distncia del
circumcentre a un vrtex qualsevol del triangle s el radi r de la circumferncia circums
crita (fig. 6.20b).
Podem calcular lrea dun triangle coneixentne les longituds dels tres costats i el
radi de la circumferncia circumscrita. Observa en la figura (fig. 6.20b), on els angles
de vrtexs A i A sn iguals perqu sn angles inscrits a la circumferncia i abasten el
mateix arc.
El triangle ACB s rectangle en C.
a a
Per tant, sin A = sin A =
b) 2r 2r
El triangle BBA s rectangle en B.
h
Aleshores, sin A = h = c sin A
c
Lrea del triangle ABC s:
1 1 1 a abc
S = b h = b c sin A = b c =
2 2 2 2r 4r
En definitiva, S = a b c
4r
Fig. 6.20.
On a = |BC|, b = |AC|, c = |AB| i r = |OA| = |OB| = |OC|, essent A, B i C els vrtexs del
triangle i O, el circumcentre.

Circumferncia inscrita en un triangle

En un triangle es pot inscriure una circumferncia, el centre de la qual s el punt on es
tallen les bisectrius del triangle, anomenat incentre del triangle (fig. 6.21a). La distn
cia de lincentre a qualsevol de les rectes que determinen els costats del triangle s el
radi R de la circumferncia inscrita (fig. 6.21b).
a)
Lrea del triangle es pot calcular si sen coneix el permetre i el radi de la circumfern
cia inscrita. Observa la figura 6.21b: hem descompost el triangle ABC en tres triangles
laltura de cadascun dels quals s R. Per tant, es compleix el segent:
1 1 1
S1 = aR, S2 = bR i S3 = cR
2 2 2
b) s a dir:
1 1 1 1
S = S1 + S2 + S3 = aR + bR + cR = (a + b + c)R = pR
2 2 2 2
S = pR, essent p el semipermetre del triangle per a a = |BC|, b = |AC| i c = |AB|; i
R = d(P, r) = d(P, s) = d(P, t), on r, s i t sn les rectes que determinen el triangle i P
Fig. 6.21. ns lincentre.
160 6 BlOc 2. GeOMetrIa
Activitats finals
s recomanable que en cadascun dels problemes segents
facis el dibuix corresponent.
1> Donada la recta dequaci 4x + 5y + 20 = 0, indican:
a) El pendent i un vector director.
b) Les equacions explcita i cannica.
c) Una equaci vectorial, una de paramtrica i una
de cannica.
R: a) m = 4 , v = (5, 4); b) y = 4 x 5; x + y = 1
5 5 5 4
2> El punt P(t, 5) pertany a la recta de pendent m = 2
que passa pel punt Q(4, 2). Calcula el valor de t. 3
R: t = 17
2
3> La recta dequaci x + 2y 1 = 0 dista 2 unitats de
la recta y = 1 x n. Calcula el valor de n.
2
R: n1 = 2 i n2 = 3.
4> Troba lequaci de la recta que cont el punt P(1, 6)
i s parallela a la recta x + y = 1.
2 5
R: 5x + 2y + 7 = 0
5> Les rectes 2x + 3y 5 = 0 i Ax + By 4 = 0 sn per
pendiculars. Calcula el valor de A i de B sabent que
la segona recta passa pel punt P(2, 1).
R: A = 3, B = 2
6> Determina lequaci de la recta que passa pel punt
(3, 2) i forma amb els eixos de coordenades un trian
gle drea 25 u2.
2 rectangle issceles dhipotenusa AB. Calcula les coor
R: x + y 5 = 0 i 4x + 9y 30 = 0
7> Considera les rectes r: recta de pendent 2 que passa
pel punt (1, 4), i s: recta que cont el punt (2, 3) i
forma un angle de 45 amb el sentit positiu de leix
de les abscisses. Escriu lequaci de les rectes r i s i
calcula langle que formen.
R: r: 2x + y + 2 = 0; s: x y + 5 = 0; 71,6.
8> Donada la recta r dequaci 3x 2y + 7 = 0 i el punt
P(2, 0), determina:
a) Lequaci de la recta r que passa per P i s perpen
dicular a r.
b) El punt dintersecci de les rectes r i r.
c) El punt simtric de P respecte de r.
R: a) r: 2x + 3y 4 = 0; b) (1, 2); c) (4, 4).
9> Calcula lrea del triangle de vrtexs els punts
A(1, 1), B(3, 4) i C(5, 2).
R: S = 9 u2
10> Determina el valor de k per tal que les rectes:
r: kx + (k 1)y 2 = 0 i
s: 3kx (3k + 1)y + 5 = 0 siguin:
a) Paralleles.
b) Perpendiculars.
R: a) k1 = 0; k2 = 1 ; b) k = 1
3 2
11> Determina lequaci de la recta que passa pel punt
P(2, 4), tal que la seva perpendicular per lorigen de
coordenades forma un angle de 45 amb leix dabs
cisses.
12> Els punts O(0, 0), P(4, 2) i Q(2, 6) sn els vrtexs
dun triangle. Troba el baricentre (B), el circumcentre
(C) i lortocentre (A). Comprova que:
a) B, C i A estan alineats.
b) AB = 2 BC.
c) La distncia de C a cada vrtex s la mateixa.
13> Escriu lequaci de la recta perpendicular a x 3y + 1 = 0
que es troba a distncia 3 del punt P(1, 1).
14> Els punts A(0, 2) i B(4, 0) sn dos vrtexs dun triangle
denades del tercer vrtex C i lrea del triangle.
R: C1(3, 3), C2(1, 1); S = 5 u2
15> Determina les equacions de les rectes que tallen la
recta 2x y 3 = 0 en el punt dabscissa x = 3 i
formen amb ella un angle de 60.
16> Troba lincentre del triangle determinat per les
rectes 2x + 3y 8 = 0, 3x 2y 25 = 0 i
2x 3y + 4 = 0. Comprova que lincentre equidista
dels tres costats del triangle.
(
R: I 31, 2
5 )
 rectes en el pla
6 161

17> Calcula lrea del triangle determinat per les rectes: Troba les coordenades de C i calcula el permetre i
r: 4x + y 5 = 0; s: x + 3y 4 = 0 i lrea del triangle.
t: 3x 2y 12 = 0
R: S = 11 u2
(
11 11 ) (
R: C 6 , 47 ; p = 26 + 23653
11
) u; S = 273
22
u 2

2
18> Determina lequaci de les rectes paralleles a la recta:
2x + y + 3 = 0 que es troben a distncia 5 del punt
P(1, 2).
19> El centre dun quadrat s el punt C(0, 3) i el punt P(2,
6) ns un vrtex. Troba els tres vrtexs restants, el
permetre i lrea del quadrat.
26> Determina les bisectrius interiors dels angles del
triangle de vrtexs A(4, 5), B(5, 7) i C(4, 7).
27> Dos dels vrtexs dun triangle rectangle sn els
punts B(5, 2) i C(1, 5). Calcula lordenada de
laltre vrtex
A sabent que la seva abscissa s
x = 3 i que A = 90.

R: R(2, 0), Q(3, 1), S(3, 5); P = 4 26 u; S = 26 u2 R: A1(3, 1), A2(3, 6)

28> Determina les coordenades de lortocentre, el ba

20> Un parallelogram OABC t els seus vrtexs en els ricentre i el circumcentre del triangle que t per
punts O(0, 0), A(3, 1) i C(1, 2). Calcula les coor vrtexs els punts A(4, 2), B(10, 6) i C(6, 1).
denades del vrtex B i lrea del parallelogram.
R: B (4, 3); S = 5 u2 3 3( ) ( )
R: A(4, 2); G 20, 7 ; M 8, 5
2

21> Determina lequaci de les rectes que contenen les al
tures del triangle de vrtexs A(2, 1), B(0, 2) i C(4, 0).
22> Dos dels vrtexs oposats dun rombe es troben si
tuats en els punts A(2, 4) i C(0, 2) i el vrtex B s
un punt de leix dabscisses. Determina les coorde
nades dels vrtexs B i D i calcula lrea del rombe.
R: B(4, 0), D(2, 6); S = 12 u2
23> Troba el punt en qu es tallen les diagonals del qua
drilter que est format pels eixos de coordenades i
les rectes x + y 4 = 0 i 2x y + 3 = 0.
(
R: D 12, 132
47 47 )
24> Calcula lrea del quadrilter de vrtexs els punts:
A(3, 2); B, simtric del punt A respecte de la recta
x = y; C, simtric del punt B respecte de leix dor
denades, i D, simtric de C respecte de leix dabscisses.
R: S = 17 u 2
25> Els vrtexs corresponents al costat desigual dun
triangle issceles se situen en els punts A(1, 1)
i B(4, 0). El tercer vrtex C s un punt de la recta
x 2y + 8 = 0.
29> Les equacions de les rectes que contenen dos dels
costats dun parallelogram de centre el punt C(2, 2)
sn y = 2x i x = 2y. Troban les coordenades dels
quatre vrtexs.
( ) ( )
R: O(0,0), R 4 , 8 , P 8 , 4 ; Q(4, 4)
3 3 3 3
30> El costat desigual dun triangle issceles mesura 4
i es troba sobre la recta dequaci y = x. El vrtex
oposat s el punt C(0, 4). Determina les coordenades
dels vrtexs A i B del triangle.
R: A(2 + 2, 2 + 2 ), B(2 2, 2 2 )
31> El catet AB dun triangle rectangle en A es troba
sobre la recta 2x + 5y 4 = 0 i el punt C(4, 2) s
un vrtex del triangle. Calcula les coordenades del
vrtex A i la longitud del catet AC.
(29 89 )
R: A 88, 12 ; AC = |AC| = 14 29 u
29
32> Els punts A(1, 1), B(0, 1) i C(3, 2) sn tres vr
texs consecutius dun parallelogram. Determinan el
vrtex D i calculan el permetre i lrea.
R: D(2, 4); P = (2 5 + 6 2 ) u; S = 9 u2
162 6 BlOc 2. GeOMetrIa

Avaluaci
1> Els punts A(2, 5), B(6, 8) i C(22, d) estan alineats. Calcula el valor de d.

2> Determina lequaci general de cadascuna de les rectes segents:

a) La recta r de pendent m = 2 que cont el punt P(1, 4).
b) La recta s que passa pels punts A(4, 3) i B(1, 2).
c) La recta t lequaci cannica de la qual s x + y = 1.
2 3
d) La recta u que passa pel punt Q(3, 5) i s parallela a la recta 4x 3y + 17 = 0.

3> Considera la recta r dequaci 3x 5y + 2 = 0. Troba les equacions de les rectes

parallela i perpendicular a r que passen pel punt (15, 4).

4> Donades les rectes x 2ay = 1 i x + 3y = 8, calcula el valor de a perqu siguin:

a) Paralleles.
b) Perpendiculars.

5> El punt P(2, q) dista 2 unitats de la recta 3x + 4y 12 = 0.

a) Calcula q.
b) Troba lrea limitada per la recta i els eixos de coordenades.

6> a) Representa grficament les rectes 3x y 1 = 0 i x + 3y 12 = 0.

b) Demostra que sn perpendiculars.
c) Calculan el punt dintersecci.
d) Determina lrea del triangle que limiten aquestes dues rectes i leix dor
denades.