Presentació complementària del concepte de canvi de base, relacionada amb el

document “Generadors, bases i subespais_exemples.docx”.

Exemple a  3 .

  
Suposem que tenim una base inicial o subjacent B0 = {e1 , e2 , e3 } en què estem expressant
  
tots els vectors; podem pensar que és la canònica. En aquesta base, sigui B = {v1 , v2 , v3 }
una nova base formada pels tres vectors indicats, per exemple,
  
v1 = (1, 0, −1) , v2 = ( 0, −1,1) i v3 = ( 0, 0, 2 ) .

Sigui un vector qualsevol w = ( x, y, z ) . Recordem que això significa que
   
w = x ⋅ e1 + y ⋅ e2 + z ⋅ e3 .

Com que B també és una base, w es pot expressar com a combinació lineal dels seus
   
vectors, és a dir, existiran escalars x′, y′ i z′ tals que w = x′ ⋅ v1 + y′ ⋅ v2 + z ′ ⋅ v3 ,
 
simplificadament, w = ( x′, y′, z ′ ) B . Per definició, x′, y′ i z′ són les coordenades de w en la
base B. Com trobar-les?
   
Senzillament, cal prendre x′, y′ i z ′ com incògnites i resoldre w = x′ ⋅ v1 + y′ ⋅ v2 + z ′ ⋅ v3 , que
no és més que un sistema d’equacions lineals:
   
w = x′ ⋅ v1 + y′ ⋅ v2 + z ′ ⋅ v3 = x′ ⋅ (1, 0, −1) + y′ ⋅ ( 0, −1,1) + z ′ ⋅ ( 0, 0, 2 ) =
= ( x′, − y′, − x′ + y′ + 2 z ′ ) = ( x, y, z )
I això es pot escriure en forma matricial (anomenen C a la matriu dels coeficients):
 1 0 0   x′   x 
   ′  
 0 −1 0  ⋅  y  =  y 
 −1 1 2   z ′   z 
     

C

Com es pot observar, les columnes de la matriu C són les components dels vectors de la
base B. Com que formen base, són l.i. i per tant la matriu C és de rang 3, té determinant
diferent de zero i és invertible, de manera que podem resoldre el problema fent
 
 x′   1 0 0   x   1 0 0   x 
−1

 ′        
 y  =  0 −1 0  ⋅  y  =  0 −1 0  ⋅  y 
 z ′   −1 1 2   z   1 1 1   z 
         
C −1  2 2 2 
 
Si denotem X = ( x, y, z ) i X ′ = ( x′, y′, z ′ ) , les anteriors equacions es poden escriure de
forma més compacta:
   
X ′ = C −1 ⋅ X i X = C ⋅ X ′
Observacions:
1. Acabem de veure que, aplicant la matriu C −1 a les coordenades d’un vector en la
base inicial B0 , obtenim les coordenades del mateix vector en la nova base B.
 Col·loquialment, podem dir que la matriu C −1 “tradueix” de base B0 a base B.
Però, simètricament, del mateix plantejament del sistema d’equacions, veiem que la
matriu C el que està fent és “traduir” de base B a base B0 . Per tot això, C i C −1
s’anomenen matrius de canvi.
2. També hem comprovat que, com a resultat del sistema d’equacions, la matriu C
dels coeficients del sistema té per columnes precisament les coordenades que els
vectors de la base B tenen en la base B0 . Es fàcil demostrar (i per pura simetria
resulta plausible) que, recíprocament, les columnes de la matriu C −1 no són altra
cosa que les coordenades dels vectors de la base B0 quan s’expressen com a
combinació lineal dels de la B (recordem que els vectors de B formen base, per tant,
qualsevol vector de 3 es pot expressar com a combinació lineal d’ells i això
inclou els de la base inicial B0 ):
   1   1
 e1 = 1 ⋅ v1 + 0 ⋅ v2 + 2 ⋅ v3 = 1, 0, 2 
  B
    1   1
e2 = 0 ⋅ v1 + ( −1) ⋅ v2 + ⋅ v3 =  0, −1, 
 2  2 B
   1   1
 e3 = 0 ⋅ v1 + 0 ⋅ v2 + ⋅ v3 =  0, 0, 
 2  2 B