Hilbert fa una classificaci de coses:

1. Punts: elements geometria

2. Punts + rectes: elements geometria plana

3. Punts + rectes + plans: elements geometria a lespai/elements de lespai.

La relaci entre punts, rectes i plans es dedueix i es defineix amb exactitud a partir dels
axiomes de la geometria, classificats en 5 grups:

1. Axiomes de connexi: estableixen majoritriament relacions directes de definici entre

punts, rectes i plans. Cal destacar que dells es dedueixen dos teoremes. Els axiomes 1 i 2
daquesta part sn els nics referits exclusivament a geometria plana, sanomenen els
axiomes del pla.

1.1. Teorema 1: 2 lnies rectes al pla, tenen un o cap punt en com, dos plans a lespai no
tenen cap punt en com o tenen una lnia recta en com, i finalment, un pla i una lnia
recta que no estigui en ell, tenen un o cap punt en com.

1.2. Teorema 2: per una recta i un punt no en la recta, o per dues rectes amb noms un
punt en com, noms existeix un pla que contingui els esmentats objectes.

2. Axiomes dordre: defineixen idea expressada per la paraula entre; permeten definir amb
concreci relaci seqencial de punts sobre una recta, o sobre un pla, etc. Hi ha una
definici important:

2.1. Segment: sistema de 2 punts A, B, sobre una lnia recta. Els punts entre A i B
sanomenen els punts del segment. A, B sn les extremitats del segment.

Conseqncies dels axiomes dodre serien les segents:

2.2. Teorema 3: entre 2 punts duna lnia recta hi ha un nombre ILLIMITAT de punts.

2.3. Teorema 5: tota recta a en un pla alpha, divideix els punts restants (que no pertanyen
a recta) del pla en 2 regions que tenen les propietats segents: siguin dos punts A, B,
un de cada regi, el segment AB determinat per aquests cont un punt de la recta a
sempre. Per altra banda si A,A sn punts diferents duna mateixa regi, el segment
AA no cont punts de a.

2.4. Ms definicions que poden ser tils.

2.5. Si tenim 4 punts A,A,O,B sobre una recta, amb O entre A i B, per no entre A i A,
diem que els punts A,A estan ambds situats al mateix costat respecte el punt O, i
que A i B es troben sobre la recta a diferents costats; el conjunt de punts a un costat
concret respecte O sanomena la semirecta del costat concret respecte O. Aquesta
relaci es pot generalitzar fcilment pel cas del pla i la recta al teorema 5 (pg. 6)

2.6. Definici molt important (broken line, polgon, etc.): un sistema de segments AB, BC,
..., KL sanomena una recta trencada que uneix A amb L, i es designa ABCDEF...K. Si A
coincideix amb L, diem que la lnia trencada s un polgon. Els segments AB, BC, ..., KL
sanomenen els costats del polgon, i els punts que els determinen, els seus vrtex. Si
els vrtex del polgon sn TOTS diferents i cap dells es troba sobre ELS SEGMENTS
que composen els costats del polgon i a ms si cap dels costats tenen punts en com,
llavors el polgon sanomena polgon simple.
 2.6.1.Teorema 6: tot polgon simple, amb vrtex sobre un pla, divideix els punts
daquest pla, no pertanyents la lnia trencada que defineix el polgon, en 2
regions, linterior i lexterior del polgon: A,A dins, existeix lnia trencada que els
uneix; A,B regions diferents, el segment talla la lnia trencada en ALMENYS un
punt; no hi ha cap recta completament continguda a linterior, i existeix recta
completament continguda a lexterior.

3. Axioma de les paralleles: sigui un pla alpha i sigui a una recta continguda en alpha. Llavors,
per a qualsevol punt A sobre el pla per fora de a, existeix una nica recta que no interseca
a i passa per A. Aquesta recta sanomena: la parallela a a que passa pel punt A. Tamb s
un axioma dexistncia.

4. Axiomes de congruncia! IMPORTANTS; defineixen la idea de congruncia/desplaament.

4.1. Congruncia de segments

4.2. Transitivitat de la relaci de congruncia

4.3. AB = AB i BC = BC implica AC = AC

4.4. Definici: sistema format per dos semirectes que emanen dun mateix punt O sobre
un mateix pla sanomena angle; notaci habitual. Les semirectes en la configuraci
descrita divideixen el pla en dues regions amb les propietats tamb habituals. Es
denominen interior de langle i exterior de langle. Les semirectes es denominen els
costats de langle, i el punt O el seu vrtex. (pg. 9)

4.5. Congruncia dangles definits en plans diferents, etc.

4.6. Transitivitat congruncia dangles.

4.7. Representaci dangles definits per dos costats dun triangle o pel costat oposat i
axioma de congruncia per a elements de triangles: 2 costats congruents i angles
definits per costats congruents, congruents, llavors els altres angles tamb sn
congruents.

4.8. Definici dangles suplementaris (pg. 11)

4.9. Definici angle recte: un angle congruent a un suplementari seu sanomena angle
recte.

4.10. Definici de 2 triangles congruents (quan els seus costats sn congruents i els
seus angles tamb; TOTS)

4.11. Criteris de congruncia de triangles: hi ha 3 teoremes (teorema 10, teorema 11

i teorema 16)

Un s: dos costats congruents i angle format per dos costats congruent implica
triangles congruents.

El segon: un costat congruent i angles adjacents congruents implica triangles

congruents.

El tercer: tres costats congruents implica triangles congruents.

4.12. Teorema 15: tots els angles rectes, sn congruents entre ells.
 4.13. Definici de figura: qualsevol collecci finita de punts, tant a lespai com al pla.
Dos figures sn congruents si es pot considerar una correspondncia u a u entre els
punts que les determinen, de manera que els segments corresponents sn tots
congruents, i els angles determinats per aquests segments tamb. (tinc el dubte si
aix s una bona definici, perqu pot passar que dues parelles de segments siguin
congruents, i que els angles que formen tamb, per que la disposici a lespai
daquests no sigui congruent; aix es contempla?)

4.14. Si safegeix laxioma de les paralleles es t que la suma dels angles dun
triangle s sempre 2 angles rectes.

4.15. Es defineix el cercle i es parla dalgunes de les seves propietats.

5. Axioma arquimedi o axioma de continutat: permet la introducci a la geometria de la

idea de continutat. Laxioma diu el segent: sigui A1 qualsevol punt duna recta entre 2
punts diferents arbitraris de la mateixa recta A,B. Prenem punts A2, A3, ... de manera que
A1 es troba entre A i A2, A2 entre A1 i A3, etc. Considerem els segments AA1, A1A2, etc
iguals entre ells (en el sentit de congruncia de segments), llavors, sempre existeix un punt
de la srie An de manera que B es troba entre A i An.

6. Axioma de completitud: a un sistema de punts, rectes i plans, s impossible afegir altres

elements de manera que el nou sistema formi una nova geometria obeint els 5 grups
daxiomes. Amb aix, els elements de la geometria formen doncs un sistema no
susceptible dextensi, si es consideren els 5 grups daxiomes presentats.

Aquest darrer axioma porta directament a poder considerar la definici de punts lmit, i en
conseqncia, a poder establir una correspondncia bijectiva entre els punts duna recta i els
nombres reals.

Per demostrar la compatibilitat dels axiomes, Hilbert desenvolupa una geometria basada en
un domini de nombres Omega, que es poden construir amb 5 operacions diferents i l1. Prova
que aquesta geometria satisf els 5 grups daxiomes a la vegada.

Una experincia interessant seria intentar veure si el teorema de descomponibilitat s vlid

tamb en aquesta geometria.

Teorema de Pascal (pg. 25; teorema 21)

Hilbert es serveix del teorema de Pascal per dotar el conjunt dels segments duna estructura
algebraica, i operar amb ells amb les mateixes propietats que tenen els nombres reals.

Figura 22 pg. 32 incorpora la definici geomtrica del producte de 2 segments; es comprova

que el producte definit aix s associatiu, commutatiu i que compleix la propietat distributiva.

Teoria drees planes (pg. 38)

1. Descomponibilitat: sigui P un polgon. Siguin A,B dos punts de la lnia trencada que defineix
el polgon. Considerem una lnia trencada que vagi de A a B continguda completament a
linterior del polgon. Aix determina 2 nous polgons P1 i P2, els punts interiors dels quals
es troben tots continguts en linterior de P. Diem llavors que P s descomposat en P1 i P2 o
que el polgon P s composat pels polgons P1 i P2.
2. Definici digual rea: diem que 2 polgons sn digual rea, si poden descomposar-se en
un nombre FINIT de triangles que sn respectivament congruents els uns als altres, per
parelles.

3. Definici digual contingut: diem que 2 polgons sn digual contingut, quan s possible,
afegint altres polgons que sn digual rea, obtenir 2 polgons amb igual rea.

4. Teorema! Dos polgons P1 i P2 sn digual rea respectivament a un polgon P3, llavors P1 i

P2 sn digual rea. El mateix val per a polgons digual contingut. No cal laxioma
arquimedi.

5. Teorema 25: dos parallelograms amb igual base i igual altura sn digual contingut.

6. Teorema 26: qualsevol triangle ABC s sempre digual rea respecte un parallelogram de
la mateixa base i daltura la meitat de laltura del triangle.

7. Falta definici daltura i base de triangles i parallelograms.

8. Teorema 27: 2 triangles digual base i altitud tenen igual contingut.

9. Observaci: en general, dos triangles digual base i altitud no tenen igual rea a menys que
sassumeixi laxioma arquimedi.

10. Teorema 28: 2 triangles digual contingut i igual bases, tenen tamb igual altura.

11. Teoria drees a Hartshorne (pg. 197)

11.1. Definici de figura: subconjunt del pla que pot ser expressat com la uni finita
de triangles que no es superposen. Un punt D s a linterior si existeix un triangle ABC
tot ell contingut en la figura tal que D s a linterior de lesmentat triangle. Aquesta
def. fa que les figures continguin els seus punts interiors i els segments dels triangles
que les determinen! tota figura es un polgon?

11.2. Prop 22.1, sobre intersecci, uni, i complements de figures.

11.3. Tota uni finita de triangles s una figura.

11.4. Definici equidescomponibilitat i igual contingut de figures (pg. 197)

11.5. Per geometries sobre cossos no arquimedians (geometries no arquimedianes),

igual contingut no equival a igual rea.

11.6. El domini que va estudiar Hilbert s el cos ms petit que satisf els seus 5 grups
daxiomes (pg. 145)

11.7. Definici de cos pitagric ordenat: proposici 16.1 pg. 142.

11.8. Proposici 18.1: un exemple de cos ordenat no arquimedi! pg. 158.

11.9. En un pla de Hilbert, la relaci dequidescomponibilitat s una relaci

dequivalncia; notem que la definici de figura ja porta implcit el fet que existeix una
partici daquesta en triangles. Demostraci a pg. 199.

Atenci! Les definicions digual contingut poden ser diferents entre Hilbert i
Hartshorne. En Hartshorne, equidescomponible implica igual contingut.
11.10. Funci de mesura drea pg. 205; proposici important funci de mesura
drea pg. 206 (sobretot apartat b i c); Teorema mesura drea dun triangle (23.2; pg.
206); propietat additiva funci mesura drea Lemma 23.4 pg. 207; mesura drea
duna figura rectilnia s independent de la triangulaci escollida.

11.11. En algun punt hem de demostrar que si P,P tenen igual contingut, llavors
existeixen Q,Q rectangles digual contingut a P,P RESPECTIVAMENT.

11.12. Proposici 23.7: quasi el teorema que volem demostrar (pg. 211) igual
contingut si i noms si igual mesura drea, per un pla de Hilbert definit a pg. 97, amb
laxioma de les paralleles (shaur de veure per qu), per no necessriament
larquimedi.

11.13. In a Hilbert plane with (P), any triangle may be dissected into a parallelogram
(pg. 213)

11.14. Any parallelogram may be dissected into a rectangle.

11.15. Corollari 24.6; important!

11.16. El teorema de Bolyai-Gerwien, noms es dna en plans de Hilbert que satisfan

(A) i (P); a ms, el resultat s fals sense (A), exemple 22.1.3. Aix demostra que amb
els axiomes P i A en un pla de Hilbert, igual contingut s equivalent a igual rea.