Resum guions

Prctiques laboratori de mecnica

Oscillacions petites en sistemes acoblats
Objectius:
Estudi dels modes normals de vibraci de dos pndols acoblats.
Determinaci de les freqncies prpies en funci de la geometria del sistema.
Estudi del moviment del sistema en funci de les condicions inicials i les pulsacions
en amplitud de les oscillacions de cada pndol.
Material:
2 pndols amb enregistrador posici angular
Mdul adquisici Cobra3
Molla de 3 N/m
Ordinador amb el software Measure per lanlisi de les oscillacions
Fonament teric
Sovint trobem sistemes oscillants amb elements acoblats mitjanant
cordes/molles/etc. Hi ha intercanvi denergia constant entre ells i les oscillacions de
cadascun dels elements no sn independents.
Cas particular de la prctica: dos pndols iguals units per una molla helicodal.
Important: distncia entre pndols ha de coincidir amb la longitud natural de la molla.
Primer mode normal del sistema acoblat: deixem anar els pndols des del mateix
angle (mateix sentit), les equacions del moviment per a oscillacions petites sn les
dun moviment harmnic simple (frmules al gui).
Segon mode normal del sistema acoblat: deixem anar els pndols des del mateix
angle per sentit oposat. El moviment dun pndol s la imatge especular de laltre.
La molla es deforma. (frmules complicades al gui).
Moviment general del sistema: dacord amb la teoria, s combinaci lineal dels dos
modes normals. Fixant condicions inicials: posici no nulla dun dels pndols i 0 per
a velocitats i dems posicions del sistema, les equacions es simplifiquen. El resultat
s lexpressi duna oscillaci modulada en amplitud: lenergia es transfereix dun
pndol a un altre, de manera sinusodal (veure gui).
Mtode experimental:
1. Encendre font alimentaci i mdul Cobra3
2. Encendre ordinador i obrir programa Measure (escriptori)
3. Collocar molla entre els pndols. Comenar per la posici ms prxima a
leix de rotaci (28 cm, per mesurar igualment).
4. Imposar condicions inicials necessries per a primer mode normal (amplitud
inicial menor de 0.1 V).
5. Registrar moviment dels pndols i determinar freqncia oscillaci per a
cada un (noms en aquest cas, per comprovar que s la mateixa per a cada
pndol).
6. Imposar condicions inicials segon mode normal.
7. Registrar moviment i determinar freqncia dels pndols.
8. Imposar condicions generals simplificades.
9. Registrar moviment pndols i determinar freqncia daquests i de les
pulsacions.
10. Repetir els passos del 4 al 9 per a la resta de posicions de la molla (separaci
entre peces plstic s de 6 cm).
Tractament de dades:
1. Representar grficament els valors dels quadrats de la freqncia prpia del
primer mode doscillaci en funci de la distncia, D, de la molla a leix de
rotaci al quadrat (relacionat amb la distncia del centre de masses del
pndol al mateix eix via eq. 2 del gui). Trobar moment dinrcia (veure
pendent i frmules qestions prvies).
 2. El mateix per a la freqncia prpia del segon mode doscillaci + trobar el
valor de la constant elstica de la molla (comparar amb valors esperats).
3. Representar grficament les freqncies doscillaci obtingudes al punt 8
(moviment general) tamb respecte D^2, juntament amb les teriques.
Comparar resultats.
4. Fer el mateix per a les freqncies de les pulsacions obtingudes tamb al
punt 8.
Comparar resultats.
Anlisi i sntesi dones
Objectius:
Aplicaci de lanlisi de Fourier per a lestudi de senyals peridiques.
Anlisi duna ona quadrada descomponent-la en 10 harmnics.
Sntesi dones a partir de la suma dharmnics.
Material:
Sintetitzador dones PASCO WA-9307A
Generador dones de baixa freqncia PROMAX GF-230
Oscilloscopi digital TEKTRONIX TBS 1052B-EDU
Cables coaxials amb connector BNC
Cable coaxial
Fonament teric:
Teorema de Fourier: les ones peridiques complexes es poden expressar com a
combinaci lineal dones harmniques simples de freqncies mltiples de la
freqncia fonamental, amb amplituds convenientment seleccionades.
Aix explica que diferents instruments tinguin diferents sons malgrat fer sonar la
mateixa nota (el que es coneix com a timbre); es deu a la presncia dharmnics
amb diferents amplituds relatives.
Donada una funci peridica de variaci acotada, podem representar-la com a suma
de cosinus i sinus tal com sha descrit. Els coeficients associats a aquestes ones
harmniques, es poden trobar amb unes certes integrals (mirar frmules gui).
Mtode experimental:
Caracterstiques del material.
o Generador: genera ones de diferents formes, freqncies i amplituds.
Generalment de 3 tipus: 1) quadrades, 2) triangulars, 3) sinusodals.
Controls. 1) control de freqncia, 2) escala de freqncia, 3) forma de lona,
4) control damplitud.
o Sintetitzador: instrument electrnic dissenyat per produir artificialment ones
elctriques, convertibles a ones sonores amb un altaveu, utilitzant diverses
tcniques.
Lutilitzat en la prctica genera una ona de freqncia fonamental 440 Hz, i
s capa de generar fins al 9 harmnic daquesta. La forma de lona
resultant dependr de les amplituds relatives dels harmnics respecte la del
fonamental.
Disposa de sortida per poder visualitzar en oscilloscopi harmnics parcials i
suma.
El panell PASCO permet seleccionar angle de desfasament i amplitud de
cada harmnic (les freqncies venen determinades; les amplituds es
determinen a partir del valor llegit per loscilloscopi, ja que s ms fiable).
Precaucions. No tenir el sintetitzador funcionant molta estona seguida
perqu sescalfa molt.
Primer punt; anlisi duna ona quadrada de 440 Hz (el gui est equivocat).
Saber amplituds dels 10 primers harmnics no nuls i la dels tres de freqncia
superior a 20 kHz.
1. Connectar cable oscilloscopi a la sortida 600 Ohm del generador.
2. Seleccionem primer ona sinusodal, fixem freqncia senyal 440 Hz i
amplitud pic a pic de 1 V.
 3. Amb rodes posici horitzontal i vertical, centrar senyal a la pantalla.
Seleccionar escala de temps adequada per a representar diversos cicles del
senyal.
4. Prmer FFT. Si sactiva WFM, es pot visualitzar alhora el senyal dentrada.
Augmentant el # cicles senyal entrada, es visualitza en millors condicions
lespectre de freqncies.
5. Mesurar freqncia harmnic fonamental (pic) amb el cursor.
Cursor. Seleccionar Cursor i al men lateral que apareix a la finestra en
Source fixar FFT (podem triar cursor per freqncia i per amplitud alhora).
6. Important: lamplitud en el mode FFT ve donada en DB, fer servir frmula
gui per passar a V, que s el que ens interessa.
7. Repetir procs per una ona quadrada de la mateixa freqncia fonamental i
mateixa amplitud pic a pic, i mesurar amplitud els 10 primers harmnics no
nuls.
Segon punt; Suma dones harmniques digual freqncia (sntesi dones).
1. Posar interruptor SUMMING AMPLIFIER del primer harmnic en IN. Els
altres en OUT.
2. Seleccionar ona sinusodal amb amplitud de 0,2 V.
3. Posar interruptor punt 1 en OUT.
4. Posar interruptor 2n harmnic en IN.
5. Seleccionar ona com a 2.
6. Veure figures 10 i 11 pg. 10 gui per detall dels controls del panell PASCO.
7. Posar interruptor 1r harmnic en IN.
Preguntes: ona resultant s sinusoide? Amplituds i fases daquesta ona
respecte les originals?
8. Variar amplitud ones originals i determinar efecte que t en amplitud i fase
ona resultant.
9. El mateix per a desfasaments de 90 i 180.
Preguntes: efecte en ona resultant el canvi de fase duna de les ones
originals? Per qu? Condicions per a mxim i mnim en amplitud de lona
resultant?
Suma dones harmniques de diferent freqncia.
10. Situar interruptor SUMMING AMPLIFIER del 8 harmnic en IN amb tensi
adequada.
11. El mateix per al del 9 harmnic.
12. Representar ona resultant.
13. Determina tericament i experimentalment la freqncia de lona evolvent i
lona modulada.
Preguntes: qu passa si variem amplitud/fase dalguns dels harmnics?
14. Repetir procs per a altres parelles dharmnics: 7 i 8, 7 i 9, 1 i 2, 2 i 9.
Preguntes: observar si resultat s peridic; en quines condicions es
produeixen batecs? Determinar perode ona evolvent.
Sntesi de Fourier.
15. Seleccionar les amplituds adequades als harmnics corresponents dacord
amb lanlisi de Fourier per a ones de formes diferents (veure taula pg. 13).
Representar-les a loscilloscopi.
Preguntes: pel cas de lona quadrada, per a quina combinaci dharmnics
lona resultant saproxima millor a lona quadrada?
Moviment del slid rgid amb un punt fix. El giroscopi.
Objectius:
Estudiar el moviment de precessi estacionria dun giroscopi.
Observar el moviment de nutaci del giroscopi rpid.
Material:
Giroscopi (disc de 1738 g i dimetre de 25 cm).
Dos barreres fotoelctriques amb comptador digital.
Conjunt de peses i suport (veure muntatge experimental).
Cinta mtrica.
Fonament teric:
Moviment de slid rgid quan s lliure de girar en qualsevol direcci mantenint per
un punt fix (gira al voltant daquest punt) i amb velocitat angular inicial no nulla al
voltant del seu eix de simetria (que suposem que t).
Si el moment de forces externes sobre el punt fix s nul, llavors el moment angular
del cos es conserva i per tant, leix de gir es mant fix en lespai.
Si en aquesta situaci, saplica un fora vertical sobre leix de gir, a una certa
distncia del punt fix, el moment que aquesta fora fa respecte aquest punt s
perpendicular al moment angular que es descrivia abans.
El canvi en L t direcci la del moment aplicat (una analogia curiosa s la que es pot
fer prenent L com la quantitat de moviment i M com la fora) M, de manera que dL
ser tamb perpendicular a L: L canvia direcci per mant el mdul.
Fem laproximaci L = I omega, considerant que omega es gran. I es pot deduir
llavors que el cos girar al voltant del punt fix (respecte un eix que passa per ell i que
s parallel a la direcci de la fora aplicada) amb una velocitat angular
aproximadament constant (velocitat de precessi; moviment: precessi
estacionria).
Relaci important: en les condicions considerades, la velocitat de precessi
estacionria s inversament proporcional a la velocitat angular prpia.
Important: quan el valor de la velocitat de precessi no coincideix amb el de
precessi estacionria que correspondria per a unes certes condicions, llavors el
slid adquireix un nou moviment, el moviment de nutaci.
Veure dibuix ltima pgina mtode experimental per als diferents tipus de nutaci
segons les condicions inicials del moviment (velocitat de precessi en el mateix sentit
que correspondria per precessi estacionria; velocitat de precessi en sentit
contrari; velocitat de precessi nulla).
Mtode experimental:
1. Verificar que el giroscopi compleix: 1) est en equilibri, 2) inclinat 90
respecte la vertical.
Observaci: si no hi ha equilibri, hem de desplaar el contraps ms lleuger
sobre la barra del giroscopi fins que nhi hagi. Llavors, el sistema queda en
equilibri EN QUALSEVOL INCLINACI.
2. Mesurar distncia l entre punt fix i ranura on es collocar el suport de peses.
3. Fer girar el disc respecte el seu propi eix amb velocitat angular alta.
4. Mesurar el perode de rotaci fent s duna de les barreres fotoelctriques.
5. Collocar el suport de les peses a la ranura, amb massa total 40 g (incloent
la del suport).
6. Mesurar la freqncia de precessi (per a evitar la nutaci que pugui
aparixer, acompanyar el giroscopi al principi fins que v. precessi sigui
constant).
7. Treure el suport de les peses.
8. Mesurar el perode de rotaci (haur augmentat lleugerament, degut al
fregament).
Important: es pren com a perode de rotaci associat a la freqncia de
precessi mesurada, el valor mig dels perodes obtinguts de les mesures a
4 i a 8.
9. Repetir passos del 5 al 8 les vegades que sigui possible abans la precessi
no es torni massa inestable.
10. Si el nombre de punts obtinguts desprs de 9 no s prou important, es
repeteixen les mesures dacord amb el procediment explicitat.
11. Es repeteix tot per una massa total de 60 g.
12. Observar les diferents possibilitats del moviment de nutaci.
 Tractament de dades:
1. Representar grficament f_prec i (respecte) T_rot per a cada valor de massa
considerat.
2. Calcular, a partir del pendent de la recta amb millor ajust, en cada cas, el
valor del moment dinrcia del disc respecte el seu eix.
3. Comparar valor obtingut a 2, amb el valor teric esperat.
Collisions no relativistes.
Objectius:
Estudiar collisions elstiques i inelstiques no relativistes.
En collisions elstiques: comprovaci experimental de principis de conservaci de
la quantitat de moviment i energia cintica; determinaci del coeficient de restituci i
parmetre dimpacte.
En collisions inelstiques: comprovaci experimental de principis de conservaci de
quantitat de moviment i moment angular; determinaci parmetre impacte.
Material:
Taula de vidre
2 discos amb compressor daire (per eliminar fregament) i punx enregistrament.
2 anells per collisions elstiques
2 anells per collisions inelstiques
Generador impulsos (amb cables connexi amb punx discos) i alimentaci per a
compressor discos
Paper negre enregistrament impulsos
Paper blanc enregistrament trajectries discos
Regles i esquadres mtriques
Fonament teric:
o Consideracions generals
En totes les collisions en sistemes allats, P i L es conserven.
Parmetre dimpacte: distncia entre centre de la massa en reps i la direcci
de moviment de laltra massa (passant pel seu centre tamb) . Per al cas
considerat, si aquest s major que la suma dels radis dels discos, els discos
no collideixen.
Collisi considerada: un disc quiet, laltra amb una certa velocitat v_1.
Moment lineal dun sistema de partcules: M_total v_CM.
Sistema de referncia del CM: 1) P_total = 0, 2)
o Collisions elstiques:
A la prctica, hi ha petites prdues denergia que es poden associar a un
coeficient de restituci, gamma.
Les frmules daquest coeficient apareixen al gui (expressions 15 i 16).
o Collisions inelstiques:
Lenergia cintica total del sistema no es conserva.
En una collisi perfectament inelstica, lenergia dels objectes desprs de
la collisi en el sistema de referncia del CM, s nulla: els objectes romanen
junts desprs del xoc, movent-se amb velocitat la del CM.
Mtode experimental:
1. El paper negre es colloca sobre la taula de vidre.
2. El paper blanc es colloca sobre el paper negre.
Lenregistrament per punts queda marcat sota el paper blanc.
3. Obtenci de dades:
a. Es colloquen als discos les anelles corresponents.
Han de quedar a la mateixa alada.
b. Mesurar massa dels discos amb les anelles i radis de les anelles per
a la collisi elstica (molles).
c. Connectar generador impulsos a cada disc.
d. Activar compressor de cada disc amb linterruptor que tenen a sobre.
e. Collocar una massa centre taula. Llenar laltra amb suavitat
procurant que el xoc no sigui frontal (volem collisi en dues
dimensions).
 f. Comprovar que interval de temps sigui 40 ms (generador impulsos).
g. Per realitzar enregistrament, prmer i mantenir commande
dimpulsions (fins que les masses arribin lmit taula).
h. NOMS TENIM UNA OPORTUNITAT.
i. Repetir el procs per al cas de la collisi inelstica, canviant el que
sigui convenient (i girant el full en blanc).
Tractament de dades:
o Collisi elstica:
1. Mesurar coordenades del les dues masses abans i desprs de la
collisi. 20 punts en total per a cada massa.
Observaci: sistema de referncia t origen a la posici inicial del
disc en reps i eix OX parallel a la direcci de moviment del disc
amb moviment inicial.
2. Calcular components (x,y) de velocitat i moment lineal en funci del
temps per cada disc. Calcular el mateix per a moment lineal total.
Representar grficament els resultats juntament amb els valors
mitjos de cada quantitat.
Pregunta: sn iguals p_y,1 i p_y,2? Es conserva la quantitat de
moviment total del sistema?
3. Calcular v_CM en funci del temps.
Pregunta: quina s la velocitat del CM? Conclusi?
4. Calcular i representar lenergia cintica per a cadascun dels discos i
total en funci del temps. Indicar en la representaci el moment en
qu es produeix collisi. Representar tamb valors mitjos energia
cintica abans i desprs collisi amb lnies horitzontals.
Pregunta: es conserva lenergia cintica?
5. Veure que si els discos tenen la mateixa massa i inicialment el segon
disc est en reps, llavors langle entre les trajectries desprs de la
collisi s 90. Calcular experimentalment langle entre les
trajectries. Comparar amb el valor teric.
6. Determinar coeficient de restituci (frmula) i parmetre dimpacte
(geometria). Interpretar resultat.
o Collisi inelstica:
1. = que a elstica.
2. = que a elstica.
3. = que a elstica.
4. = que a elstica
5. Calcular moment angular total del sistema abans i desprs de
collisi (preguntar Nil com ho vam fer) respecte origen sistema de
referncia considerat, en funci del temps. Representar mateix
filosofia que resta de grfiques.
Pregunta: es conserva el moment angular total del sistema?
6. Determinar parmetre dimpacte. Interpretar resultat (xoquen?).
Oscillacions.
Objectius:
Estudi dels oscilladors amortit i forat.
Clcul dels parmetres caracterstics de cada oscillador.
Material:
Carril daire
Regulador cabal daire
Lliscadora + deflector (per amortir) (de massa coneguda)
2 molles de constants conegudes
Motor de velocitat variable
2 sensors posici
DataStudio per adquisici i registre posicions
Fonament teric:
Oscillacions amortides dun cos amb dues molles (k s simplement la suma de les
constants de les molles considerades).
Teoria explicada a classe del Bagan.
Oscillacions forades dun cos amb dues molles.
Tenir en compte les frmules per a lamplitud i el desfasament.
Tenir en compte les representacions grfiques de Potncia/Amplitud vs omega i
Desfasament vs omega (de la fora).
Condici de ressonncia en energia cintica: quan omega motor = omega prpia del
sistema; desfasament s llavors 90 (excitador i ressonador estan en quadratura).
Condici ressonncia amplitud/potncia.
Remarcar que sense fricci lamplitud es faria infinita.
Mtode experimental:
Part 1; determinaci coeficient amortiment.
1. Muntar sistema figura 1.
2. Obrir Amortiguado.ds (Escritorio/Oscilaciones). Guardar larxiu amb un altre
nom.
3. Posar en funcionament aire amb clau groga paret.
4. Separar lliscadora posici equilibri + posar en marxar adquisici dades
(Start), fins que lliscadora saturi (Stop).
5. Ajustar eixos de forma adequada per realitzar mesura amplituds i perodes
(preguntar com ho vam fer).
Doble clic eixos, men configuraci grfics.
Quadradet amb punter XY, permet visualitzar per pantalla les coordenades
de cada punt.
6. Mesurar perode oscillacions sistema.
7. Calcular omega.
8. Mesurar amplitud oscillacions en mxims.
9. Determinar coeficient damortiment (per recta de regressi; escala
logartmica).
10. Calcular freqncia natural oscillador (amb constant molla).
11. Calcular omega oscillador amortit fent servir equaci corresponent i
comparar amb valor experimental.
Pregunta: per qu lamortiment s feble?
Part 2; determinaci freqncies i desfasaments en rgims forats sinusodals.
1. Calibrar motor:
a. Obrir Calibracion.ds i fer el mateix que per Amortiguado.ds.
b. Posar en funcionament motor. Engegar font alimentaci.
MOLT IMPORTANT: font ha de treballar a corrent continu.
c. Amb display seleccionar escala V, i fixar voltatge a 1.50 V (rodetes).
d. Posar en funcionament adquisici dades. Desprs de 10 perodes
aturar adquisici.
e. Determinar perode i omega motor.
f. Repetir procs incrementant voltatge fins a 6 V en intervals de 0.5 V.
g. Representar omega motor en funci de V.
h. Determinar relaci entre els parmetres (regressi lineal).
2. Oscillacions forades:
a. Obrir Forzado.ds i fer el mateix que per a 2.1.a.
b. Posar aire.
c. Posar en funcionament motor amb omega < omega_ressonncia
(sistema en fase respecte motor).
El mateix moviment de lexcitador posa en marxa la lliscadora; cal
esperar 1~2 minuts fins que arriba a rgim estacionari.
d. Start adquisici dades. Desprs dalmenys 10 perodes, aturar.
e. Un cop adquirides les dades, apaguem motor i aturem aire.
f. Determinar en cada grfica, perode, omega i amplitud de la
lliscadora.
 g. Determinar grficament desfasament (expressi 6 del gui).
h. Repetir procs per a 2 omega motor > omega_ressonncia, per a 1
omega motor < omega_ressonncia i per a omega_motor =
omega_ressonncia.
i. Representar grficament amplitud lliscadora i desfasament en funci
omega_motor.
Preguntes: a quina omega motor el sistema entra en ressonncia?
Conclusions en relaci al comportament del sistema dacord amb la
grfica del desfasament?
Collisions relativistes.
Objectius:
Estudiar collisions elstiques i inelstiques protprot per evidenciar necessitat
introduir mecnica relativista per principis conservaci moment lineal i energia.
Estimar ordre magnitud radi prot.
Determinar partcula neutra emesa en collisi inelstica pp.
Material:
2 fotografies fetes en una cambra de bombolles del CERN.
bac per mesura radis curvatura.
Paper vegetal.
Paper millimetrat.
Regles graduades i portaangles.
Fonament teric:
Collisions elstiques; 1) energia segons model clssic, 2) energia segons model
relativista (sense factor de Lorentz), 3) variaci denergia dacord amb cadascun dels
models, 4) mesura radi prot (principi dincertesa de Heisenberg; utilitzem incertesa
en el moment lineal en la direcci Y).
Collisions inelstiques; 1) s del principi de conservaci de nombre barinic i
crrega elctrica, 2) model estndard, 3) destriem les reaccions ms probables.
Mtode experimental:
1. Identifiquem traces punt dintersecci ms centrat.
2. Enregistrar tangents (4 mesures).
3. Enregistrar radis de curvatura.
4. Determinar angles amb portaangles.
5. Determinar mduls moments lineals, sabent el del prot incident i amb
lexpressi 12 del gui.
6. Determinar components dels moments lineals fent servir els angles.
7. Representar en diagrama de vectors els moments lineals per a les
respectives collisions.
8. Verificar sobre grfic si la collisi conserva quantitat de moviment.
9. Per la collisi elstica:
a. Notar que angle entre traces sortints s diferent de 90.
b. Determinar valor Var E_nr i Var E_r i notar que el primer no s
compatible amb 0 i el segon s. Extreure conclusions.
c. Determinar radi prot segons el mtode explicitat a fonament teric.
Comparar valor obtingut amb el valor experimental recomanat.
10. Per a la collisi inelstica:
a. Determinar la partcula neutra que sha creat, calculant Var E_r per
a les 3 possibles reaccions dacord amb fonament teric, i
considerant el moment lineal de la partcula creada -Var p del
sistema.