IES "JOANOT MARTORELL"

Departament de llengua i literatura catalanes

Pronoms febles curs 07-08

el complement directe
Segons si el CD s definit, indefinit o neutre, utilitzarem un o altre pronom substitut:

vull la nina (CD definit) la vull

vull maduixes (CD indefinit) en vull
vull aix, vull que vinguis (CD neutre) ho vull

Pronoms que substitueixen el CD definit:

Pronoms que substitueixen el CD indefinit:

Pronoms que substitueixen el CD neutre:

1. Substituu la part en negreta pel pronom feble que hi calgui. Vigileu perqu
segons si el verb comena en vocal o consonant, la forma del pronom
canvia. Pronoms de complement directe: I', el, la, els, les, en n', ho.

1 Comprava el llibre

2 Arreglava els testos

3 Aprofitava el temps

4 Bullia la llet

5 Atrapava la rata

1
 6 Endevinava les preguntes

7 Pensava all

8 Netejava els carrers

9 Menjava pastissos

10 Compren les llions

11 Explicava histries

12 Illuminaven la plaa

13 No utilitzis aquesta eina

14 Explicava aix

2. Ompliu aquest quadre amb les formes de pronom trobades per a cada
frase:
Formes del pronom
Si el verb comena en vocal o h Si el verb comena en consonant
El
La
Els
Les
En
ho

2
3. Substitutiu els segents complements per un pronom feble. Colloqueu-los
darrere el verb.

Pronoms de complement directe darrere del verb: 'l, -lo, -la, -los, 'ls, -les, ne, 'n, -ho

Mengeu prssecs Mengeu-ne

Mireu all

Feu el mural

Ensenya la llibreta

Explica el cmic

Descobriu secrets

Mirem el diari

Mossega les pomes

Penja els quadres

Expliqueu els dibuixos

Mira contes

Fes la sopa

Canta all

Aprn les canons

4. Ompliu aquest quadre amb les formes de pronom trobades per a cada frase:

3
 Formes del pronom
Si el verb acaba Si el verb acaba
en vocal en consonant o diftong
El
La
Els
Les
En
ho

5. Substituu la part en negreta per un pronom feble i poseu cada frase a la

columna corresponent.

Pronom al davant Pronom al darrere

Va llegir llibres. En va llegir Va llegir-ne
Va repartir els contes.
Va demanar all
Va estudiar les llions
Va dirigir la coral.
Va mirar el paisatge.
Va fer panellets.
Vaig treure el llibre.
Vaig veure el president.
Vaig estudiar el problema.
Vaig perdre la carpeta.
Vaig creure all.
Va perdre diners.
Va perdre els papers.

Quan hi cal apstrof ?

4
Quan hi cal guionet?

En quins casos el pronom t la mateixa forma que l'article?

En quins casos hi posem el pronom en?

6. Substituu noms la part en negreta pel pronom feble corresponent.

Mirava com queia l'aigua Ho mirava

1 El pare clavava un clau d'acer

2 Diumenge vam collocar els llibres d'art

3 El mariner mirava aquella mar tan blava

4 La Maria collia cireretes d'arbo

5 Els nens escamparan les pedres del jard

6 El mestre va explicar all tan difcil

7 El jardiner feia un ram de margarides

8 La mare bullia mongetes tendres

9 En Joan obria la porta de l'hort

10 Aquells xicots pintaven un fanal del carrer

5
 11 El noi d'en Josep escrivia novelles de terror

12 En Pere deia el que tots sabien

13 Llavors mirava el que jo li vaig dir

EL COMPLEMENT INDIRECTE
El complement indirecte CI ens indica el destinatari de l'acci del verb i del CD. Es lliga
al verb amb les preposicions a i per a. Tamb pot fer funci d'OI un nom, un SN, un
pronom o b una frase:

Compra menjar per a gossos. Compra menjar per al gos de caa. Compra-li menjar.
Compra menjar a qui ja saps.
Pronoms d'objecte indirecte: li, els
7. Escriu al costat si el complement escrit amb negreta s CD o CI.
En Joan compra cromets CD
1 No engeguis la televisi
2 L'Anna escriu a la Merc
3 Comprarem un pollastre rostit
4 Portem berenar per a la Bruna
5 Penja el quadre del paisatge
6 Deixa la bicicleta a l'Aleix
7 Aquella nena vol un got de taronjada
8 Va cantar una can per al pare
9 Tots explicaven contes per a l'Ausis
10 La Tnia i la Nria fan msica.
8. Substituu el complement en negreta pel pronom li o els.
Telefona a l'Ignasi

Escriu la redacci per al mestre

6
 Explicava contes als nens

Llegia rondalles a les criatures

Renta la cara a l'Anna

Hem fet musica per als grans

Portarem llibres per als nois

Vaig donar la pilota a l'Enric

Posava el collar al gos

Portarem un rellotge per a l'oncle.

9. Substituu els complements segents amb els pronoms d'objecte directe o

indirecte que hi correspongui.
1 En Joan noms t un encenedor

2 En Joan porta un encenedor per a l'Anna

3 La pagesa collia fruita

4 La pagesa dona fruita al noi

5 Escriu a la mare

6 Escriu la postal

7 La cuinera feia pollastre per als convidats

7
 8 La cuinera feia pollastre rostit

9 Collirem herba fresca

10 Collirem herba per als conills

No s'ha de confondre aquest LI amb la forma L'HI que sona exactament igual per que t un
valor completament diferent.

En Joan compra el llibre a l'Anna

En Joan EL compra a l'Anna
En Joan LI compra el llibre
En Joan L'HI compra

s a dir, LI equival a un sol element l'Anna, en aquest exemple, i L'HI a dos elements, el
llibre i l'Anna en aquest exemple.
10. Omple els espais segents amb LI o L'HI.
resoldrs el problema o no . resoldrs.
dono perqu s que . agrada.
Quan ...portis el resultat, explicaamb detall.
No feia dos minuts que..havien presentat el ministre i ja..demanava un favor.
Cal quecuris amb compte perqucou molt.
Quan.parla de la Clara,brillen els ulls.
No vol quepaguin perqu diu que els diners no ..interessen.
.pintars de color verd? I tant, s el color que.agrada ms!
.han proms un augment de sou per no..donen.
Si avui nocomuniquen el resultat,..comunicaran dem.

L'HI equival en tots aquests exemples a la frmula SE LO castellana. Per no sempre s

aix perqu tenim tamb la forma SE'L (En Joan se'l compra, En Joan es compra el llibre).
Omple els buits amb L'HI o SE'L. Penseu que les frases poden tenir ms d'una soluci.
On es guardar el resguard? ..guardar a la cartera.

8
 Qui.ha regalat? No ho diu perqu ..vol vendre.
..se'l va trencar esquiant, el bra, per aix .van enguixar.
portars tu ovindr a buscar ella mateixa?
Qu prefereixes, que .envi o que ..porti?
.va endur de la biblioteca, per no .va quedar.
.llegeixo perqu no ..sap llegir.
van prohibir perqu .bevia a tota hora.

11. Omple els espais buits amb EL, LI, L'HI o SE'L segons convingui. Alguna
frase pot tenir ms d'una soluci.
Es va menjar el panet? S, va menjar per esmorzar.
Si veus el porter, donaaquest paquet, sisplau.
Quan.visitis, no diguis que hi anirem.
Van arreglarel cotxe? S, van arreglar de seguida.
.va treure de sobre perqu sempredemanava diners.
Fa mitja hora que demanat el compte i encara ni ..han portat.
embolico el barret o .vol emportar posat?
On tens el vi? tinc amagat perqu beu tot.
envio el resultat perqu s que interessa.
Et prego que no ..portis perqu vendr.
.regalars aquest jersei? No, noms .deixar.

L'ATRIBUT I EL PREDICATIU
L'atribut (AT) I el predicatiu (PR) sn complements introduts per verbs atributius. La
caracterstica de l'AT s que concorda en gnere i en nombre amb el SN subjecte: La noia
estava prima, l'herba semblava seca
Els verbs atributius poden ser de dues classes:
1. Copulatius: SER, ESTAR, SEMBLAR
2. No copulatius: QUEDAR-SE, TORNAR-SE, CREURE'S

9
12. Si afegim un verb a aquests SN, tindrem una frase. Els jugadors
seleccionats - els jugadors estaven seleccionats - els jugadors es creien
seleccionats. Afegiu algun d'aquests verbs els SN que hi ha a continuaci i
formeu frases: ser, estar, quedar-se, semblar, tornar-se, creure's.
1 Aquell nen savi

2 El moneder de pell

3 La noia espantada

4 El gates trist

5 Aquella carpeta plena

6 La bicicleta espatllada

7 La poma vermella

13. Els verbs atributius poden porter complements diversos. Digueu de quina
classe s el complement negreta.
Les sabates sn grosses ATRIBUT
Les sabates sn a l'armari CC DE LLOC
Les sabates sn per a mi. C. INDIRECTE

Els nens es van quedar sols El soroll se sent fluix

Els nens es van quedar dos dies El gos era per a l'avia
Els nens es van quedar a casa El gos era rabit
El soroll se sent des de casa El gos era al pati.
El soroll se sent cada vespre

10
14. Classifiqueu els complements segents a la columna que els correspongui.

CD Atribut CI Predicatiu
Sembla un tals
Comprarem llibres
En Pere es troba estrany.
Ho donar a l'Antnia.
Aquell noi s eixerit
Tota la setmana va estar malalt
Va esdevenir un bon noi.
Es mantenia ferm.
Mirava el mar.
En Joan es va quedar parat.
La seva germana sembla bona persona

15. Digueu si el complement en negreta s un atribut o un complement del

nom.
1 L'Antoni est malalt
2 Un malalt del fetge
3 Un noi malalt
4 El gat sembla un conill
5 Un conill de bosc
6 En Joan s eixerit
7 L'eixerit del barri
8 Una noia eixerida

Els pronoms que substitueixen el predicatiu sn HI i EN.

L'atribut es substitueix pel pronom HO.

11
16. Substituu els segents atributs o predicatius pel pronom o pronoms que
hi correspongui.

En Joan s alt. El gat sembla un conill.

El riu va ple. Aquells nois estan ben divertits.
L'Antoni est malalt. Va quedar-se sord.
Aquell noi ser advocat. Es va mantenir rgid.
Es tornava de tots colors. Es creia un gran escriptor.
Sembla ben gran. Es va mostrar molt enfadat.
Es va quedar parat.

16. Ompliu els buits amb el pronom que calgui.

1 Quan es va dirigir al nen es va tornar vermell; s, s' va tornar.

2 Aquell noi sembla una mica ruc; i tant, que sembla!

3 El pare es posa trist, per la mare encara s' posa ms

4 En saber la noticia es van quedar parats; tots s' van quedar.

5 Sempre es creia indispensable; ben be que s' creia.

6 Aquella noia es mantenia molt jove. S' mantenia molt.

7 La collita es presentava fora malament; s' presentava sempre.

8 Tots deien que era un bon noi; i era de deb.

9 Sempre estava malalt; sempre estava.

12
 EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL (o Regit)

El complement de rgim verbal (CR) es relaciona amb el verb mitjanant una

preposici que el mateix verb demana:

Jugar a cartes. Pensar en les vacances.

17. Digueu quin classe de complement s l'element en negreta.

Va veure gent molt estranya.
S'oblidava de tot.
Va tornar els diners al seu amic.
Li va demanar consell.
S'exposava a molts perills.
Li va deixar un paraigua.
Recordeu-vos del sant de l'avia.
Pensa en la lluna.
Endevinava esdeveniments futurs.
Va obrir la porta
Hi contribua cada any.
En menjava per esmorzar.
s fcil acostumar-se a la bona vida.
Porta'ls beguda al camp.
La Maria parlava de l'excursi.
16 La Teresa tamb en parlava.

18. Identifiqueu les funcions dels grups subratllats d'aquest conte (subjecte,
CD, CI, CP):
Un gegant tenia un nas que es treia i es posava.

Sempre jugava a fer cares divertides.

Un dia el va perdre.

No es recordava d'on podia haver deixat el nas.

Va desfer el cam.

No el va trobar enlloc.

Va oferir un premi a qui l'hi portes.

13
 Un xicot molt espavilat el va trobar.

I el va portar al gegantot.

El gegant, molt content, li va donar el premi.

19. Subratlleu els CP de les frases segents i escriviu al costat el pronom feble
que el pot substituir (en o hi, segons cada cas):
1 Ning no renunciava al premi final. 6 No sap jugar a la xarranca.
2 Va b acostumar-se a fer esport. 7 S'entossudeix a negar els fets.
3 Noms parlaven de futbol. 8 No se si m'arriscar a passar la
palanca.
4 A veure si penses en el menjar.
9 Es complau a visitar-los.
5 Es dediquen a la venda de llibres
vells 10 Es recorda de l'excursi al
Pedraforca
20. Substituu la part en negreta pel pronom corresponent. Vigileu, perqu
gaireb sempre hi ha dos pronoms junts, un del verb i el que substitueix el
CR.
0 Es recorda de tot. 6 Parlen de nosaltres.
1 Sempre parlen de problemes. 7 Pensem en totes les coses.
2 Es dedica a passejar. 8 Contribuirem a la festa de fi de curs.
3 Va adonar-se de la feina. 9 Va accedir a anar-hi.
4 Jugaven a fet a amagar. 10 Tots van renunciar a la seva petici.
5 Es queixava de tot.

Quins sn els pronoms que substitueixen el CP?

S'escriu el pronom quan la preposici s

S'escriu el pronom quan les preposicions sn .

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

14
El complement circumstancial (CC) s un complement equivalent a un adverbi.
Trobem diferents menes de CC i, tal com passava en els objectes del verb, diferents
elementsa mes de l'adverbipoden fer aquesta funci. Locucions adverbials,
pronoms, sintagmes nominals i frases.

21. Digueu si el Complements circumstancials segents sn de lloc, manera o

temps.
Anir de vacances pel juliol. Tots passvem pel cam.
Ja ve de l'escola. Plantarem cols a l'hort.
Ara, me'n vaig cap a casa. Farem l'article sense pressa.
La Maria arriba a la tarda. Sortiran de casa de l'avi.
Ja venim del concert. Arriben amb tren.
Baixaven del pis de dalt. Cantarem a la plaa.
Passejarem durant la tarda.

22. Escriviu a sota dels mots en negreta quina mena de complement

circumstancial s (lloc, temps, manera):
I si, no m'havia pas errat: al darrere d'aquelles vidrieres, a peu pla del carrer, hi havia
el menjador.

Mentrestant la Xamosa va tornar, li posa al costat, sense badar boca, una galleda
d'aigua amb un porro en fresc i, al cap de poca estona, li presenta una sopa escaldada
amb un ou.

Aix que vaig haver tancat el cancell!, em vaig recordar que havia de passar per davant
del portal de la carbonera.

Mentrestant la nuvolada s'era abatuda cap a l'horitz de mar, i la lluna resplendia en un

cel immaculat.

Joaquim Ruyra.

23. En el poema segent, subratlleu tots els complements circumstancials que

indiquen lloc:
CAP AL ClNGLE de Maria Antnia Salv.
A baix costers i vinyes orlades d'espinals

15
 que la tardor saluden
amb baies de corals.
Sarments que s'enjoiellen
de pmpols i rams,
i mes amunt boscatges,
24. Indiqueu la funci dels complements en negreta (CR, CC lloc, CC temps,
CC manera. CC de quantitat):
1 Vivia a Itlia.
2 Caminava de pressa.
3 Es canviava cada dia.
4 Navegvem pel Mediterrani.
5 S'apoderava d'un tresor.
6 El troba davant de la plaa.
7 Menjava corn un pollet.
8 Van plantar arbres al carrer.
i mes amunt els cims.
I al cap de tot del cingle
la musa confident
en son palau olmpic
on mai no toca el vent.
9 Insisteix a canviar de casa.
10 Circulaven lentament.
11 Va mirar enlaire.
12 La rosa s'obr dolament.
13 Plovia a bots i barrals.
14 Trigava a venir.
15 En aquell moment comena.

25. Determineu si el mot en negreta fa funci d'adjectiu, d'adverbi d'atribut o de

predicatiu.
Parla baix Els barris alts

Un noi baix El vaig tallar curt

Un vestit brut Els cabells curts

El carrer sembla brut El vestit s curt

No juguis brut Ho feia difcil

Una torre alta L'excursi semblava fcil.

Salta alt

16
26. Per saber si un complement es Complement de Rgim o Complement
Circumstancial, cal mirar b el verb (si regeix o no preposici) i el sentit de
la frase. Destrieu-lo en els casos segents:
Anava a Vic Es reia del fuster

Tornava de Vic Treballava com un fuster

Parlava de Vic Fugia del perill

Es recordava de Vic S'adonava del perill

Arribava del mercat S'exposava al perill

Es dedicava al mercat No t'acostis al perill

Cada setmana va al mercat Sortien de Sants

Contribua al mercat Pensaven en Sants

Aprenia de fuster Es passejaven per Sants

Anava a cal fuster Es dirigien cap a Sants.

17
Feu-hi les relacions convenients:
ADVERBI Viu aqu ADVERBI
DE LLOC s mes endins DE QUANTITAT
Ho farem seguidament
Posa-ho damunt
Plou bastant
Aleshores va caure
Anava tard
Camina lentament
ADVERBI Es cansa fora ADVERBI
DE TEMPS Escriu aix DE MANERA
Seguidament comena
Viu lluny
Avanava rpidament
Ha quedat pitjor
Es troba millor
Va acabar feliment
27. Formeu l'adverbi en -ment corresponent aquests adjectius. (L'adverbi es fa
sobre el femen singular. Ex. fredament, pobrament.)
 agre urgent
nou covard
llarg boig
rpid savi
tendre junt
tranquil dbil
amable franc
just afable
quiet senzill
salvatge amarg
directe lliure
violent
28. Substituu el Complement Circumstancial en negreta per l'adverbi en -ment
corresponent:

Dormir amb tranquillitat dormir tranquillament

Vestit amb elegncia

Viure com un pobre

Fer les coses amb intelligncia

Actuar amb rigidesa

Enviar una carta amb urgncia

Pensar amb saviesa

Actuar amb covardia

Jugar amb alegria

Cantar una can amb dolcesa

Demanar les coses amb amabilitat.

29. Substituu els segents sintagmes adverbials pel pronom que els
correspongui:
Ara vinc de casa meva Ara, en vinc
Ara vaig a casa teva Ara, hi vaig

1 Ells baixaven del Montseny

 2 Anir de vacances pel juliol

3 Tots passvem pel cam

4 Ara venim de casa d'en Ton

5 Plantarem arbres a l'hort

6 Sortiran tots de casa de l'avi

7 Tots arriben amb avi

8 Ballaran a la plaa

Quins son els pronoms que substitueixen els sintagmes adverbials?

Quin altre tipus de complement s substitut per aquests mateixos pronoms?

30. Digueu quina funci fan els pronoms segents:

1 el comprava 6 hi anava

2 en ve 7 la mirava

3 li escriu 8 els telefona

4 ho es 9 hi pensa

5 en parlen 10 ho sembla11 els pensa