COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATRIA: 2017 CONVOCATORIA: 2017

Assignatura: Valenci: llengua i literatura II Asignatura: Valenciano: lengua y literatura II

BAREM DE LEXAMEN:
Comprensi del text: 3 punts; Anlisi lingstica del text: 3 punts; Expressi i reflexi crtica: 4 punts.

Tria una daquestes dues opcions

Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents.
1 Ets a la plaa dEivissa, al cor dHorta. La boca del metro sobre al teu davant com un xuclador.
Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la mquina cancelladora. Ja ets dins.
Suspesa al sostre del passads, una cmera et fa pensar que alg et veu en algun lloc remot. Una msica
ambiental, neutra, asptica, tacompanya fins a landana. El comboi que tha de portar dun extrem a
5 laltre de Barcelona tespera amb les portes obertes, amb laire de reps que es respira als
comenaments de lnia.
Tasseus i observes la gent que va entrant: un home que du una gbia de canari tapada amb roba de
fer farcells, una dona musulmana amb el cap cobert, una noia que safanya a fer sopes de lletres, un
adolescent que sentret a teclejar el mbil, una dona que llegeix una novella gruixuda, un carter que
10 tragina un carro groc que du imprs el logotip de correus
Tagraden els vagons daquesta lnia perqu, encarats a banda i banda en dues niques fileres, els
passatgers es poden observar els uns als altres amb deteniment. Mira com entra aquesta vella menuda i
seca que es mou amb lleugeresa. En una m du un bast que no fa servir i amb laltra sost una bossa
de supermercat. Lacompanyen una noia jove, negra i lluent com el betum, i una dona que la protegeix i
15 li dna ordres:
Vigili, mama, segui, compte amb el bast.
La vella sasseu amb la docilitat duna nena obedient, i tadones que no toca amb els peus a terra.
s clar que sn mare i filla. Per, i laltra? Quina relaci t amb elles la noia negra? Formen un trio ben
curis, de tres edats diferents, esglaonades. Diries que la noia negra t uns vint anys. Du una motxilla
20 com les que porten els estudiants i parla amb les dues dones amb una familiaritat rutinria. Agafa un
llibre i, amb un petit regle de plstic en una m i un llapis a laltra, va subratllant alguns passatges. Les
altres dues dones sn molt ms grans. La vella deu tenir vuitanta anys ben bons i la seva filla ben b
seixanta.
La vella sha posat la bossa de supermercat damunt de la falda, nha tret una labor i sha posat a fer
25 ganxet mentre fa balandrejar les cames suaument.
Ara no, aqu no diu la filla.
La dona no simmuta, com si sents ploure. La filla desisteix i amb la mirada sadrea a la noia
negra com dient-li: Mira que ns, de tossuda. I afegeix sense convicci una postilla:
Que no ho veu que baixarem de seguida?
30 Sense desviar la vista i sense aturar ni un moment el bellugueig rpid del ganxet, la vella interposa
un colze per fer barrera i evitar que li confisquin la labor. I continua fent ganxet, concentrada en les
passades de fil blanqussim. No fa cas de les admonicions de la filla. Per a la vella, el ganxet sha
convertit en la ra de la seva existncia, perqu, encara que els altres no ho spiguen, la salut i la vida
de tots els seus descendents depenen daquell petit estri de ferro.

Ramon Solsona, Lnia blava, Barcelona, Columna, 2004 (2 ed. 2010), pp. 9-11.
1
1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia presents al
text. [0,5]
d) Identifica les veus del discurs que hi ha al text. [0,5 punts]

2. Anlisi lingstica del text

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]

1. cobert (lnia 8): oberta o tancada?

2. gruixuda (l. 9): sorda o sonora?
3. groc (l. 10): oberta o tancada?
4. un llapis a laltra (l. 21): sorda o sonora?

b) A continuaci, hem subratllat estructures sintctiques. Indica el tipus doraci composta que
representen i la funci sintctica que realitzen. [1 punt]

1. una cmera et fa pensar que alg et veu en algun lloc remot (lnia 3)
2. Mira com entra aquesta vella menuda i seca que es mou amb lleugeresa (l. 12-13)
3. i tadones que no toca amb els peus a terra (l. 17)
4. sha posat a fer ganxet mentre fa balandrejar les cames suaument (l. 24-25)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o posan un sinnim. [1 punt]

1. remot (lnia 3)
2. balandrejar (l. 25)
3. aturar (l. 30)
4. admonicions (l. 32)

3. Expressi i reflexi crtica

a) Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. (Extensi: unes 150
paraules) [2 punts]

b) Escriu un text de caracterstiques tipolgiques semblants al que has llegit ac partint duna situaci en
qu participes o presencies una classe deducaci fsica. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

2
Opci B

Llig aquest text i respon les preguntes segents.

1 El dia que Jahv acab la creaci, va veure que tot era bo, incls l'home que havia pastat a ltima
hora i, no s si abans o desprs de descansar, va fer tamb la dona. Llavors els primers humans, com que
ja eren dos i no un, d'alguna manera s'havien de comunicar, a ms de servir-se del tacte i dels ulls.
Parlaven, doncs, i parlaven la mateixa llengua que el dimoni va usar per temptar-los amb la poma, la
5 mateixa que Jahv va emprar amb veu malhumorada per renyar-los i expulsar-los del parads: la llengua
original de tots els mites, aquella Ursprache que els etnlegs alemanys del segle XIX van buscar tant de
temps sense trobar-la mai. Pass el temps, el seny dels homes no progress gran cosa, volgueren arribar
fins al cel construint una torre altssima, i l'amo del cel els va desmuntar l'abominable projecte: en
endavant, la confusi de les llenges seria el dest propi de la humanitat. s a dir que, desprs de Babel,
10 la diversitat comenava a ser possible, i amb ella les cultures i les civilitzacions. El mite original s'havia
acabat, la llengua nica tamb, i els humans degueren experimentar un profund desconcert i una profunda
alegria: no arribarien al cel (almenys no en la vida mortal, potser en l'altra s, no se sap mai), per
s'escamparien i ocuparien la terra sencera.
Havien perdut la llengua divina, la llengua d'Adam, la llengua primera, per ja podien inventar totes
15 les llenges del mn. Podien, per tant, donar nom a totes les coses i moviments i fenmens de la natura
que anaven descobrint, tantes coses que al parads terrenal no existien i per tant no hi havia paraules per
dir-les: donaren nom a les diverses formes de la neu i del gel, als colors del desert, als terratrmols, als
dolors de l'nima i del cos, als desenganys i a la nostlgia, als odis i als amors. I tot aix de les ms
diverses maneres, de maneres infinites, impensables abans de ser pensades, i sobretot abans de ser
20 pensades amb paraules, que segurament s l'nica manera que tenim els humans de pensar, i potser
l'nica manera d'emocionar-nos i sentir. Per aix s tan trist comprovar que els idiomes es perden
(idoma en grec, vol dir carcter propi, cosa prpia), que les onze llenges dels pobles samis de l'extrem
nord d'Europa desapareixen implacablement, i amb elles els centenars de maneres de parlar de la neu i
del gel, dels efectes del fred, dels grans ramats de rens i dels sentiments dels pastors boreals. Ser hum
25 significa sentir i pensar amb paraules, veure el mn amb l'idioma, amb aquesta cosa prpia: i com menys
coses prpies ens queden, menys maneres tenim de ser humans. I si algun dia oblidem totes les
llenges, si tots parlem igual, no ser un retorn al parads jois, ser un infern tristssim.

Joan Francesc Mira, El Punt Avui, 14/12/2012

3
1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia presents al
text. [0,5 punts]
d) Indica i justifica cinc marques de modalitzaci del text. [0,5 punts]

2. Anlisi lingstica del text

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]

1. i dels ulls (lnia 3): sorda o sonora?

2. poma (l. 4): oberta o tancada?
3. gel (l. 17): oberta o tancada?
4. nostlgia (l. 18): sorda o sonora?

b) Torna a escriure les oracions segents substituint els elements subratllats pel pronom feble
corresponent i indicant la funci sintctica que realitzen: [1 punt]

1. no arribarien al cel (lnia 12)

2. Havien perdut la llengua divina (l. 14)
3. s tan trist comprovar que els idiomes es perden (l. 21)
4. els centenars de maneres de parlar de la neu (l. 23)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o posan un sinnim. [1 punt]

1. llavors (lnia 2)
2. seny (l. 7)
3. terratrmols (l. 17)
4. jois (l. 27)

3. Expressi i reflexi crtica

a) Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les
novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

b) La globalitzaci del mn ha comportat tamb que la llengua anglesa shaja convertit en la llengua de
comunicaci internacional. Redacta un text de caracterstiques tipolgiques similars al que has llegit
exposant en quina mesura langls pot incidir o no en la reducci de la diversitat de llenges.
(Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]