avaluaci ENGANXEU LETIQUETA

IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

educaci
primria
curs 2015- 2016

competncia lingstica:
a
llengua catalan

instruccions
Per fer la prova utilitza un bolgraf.

Aquesta prova t tres parts:

A la primera part, has descoltar un dictat i completar els espais en blanc.
A la segona part, has de llegir atentament dos textos i respondre a unes preguntes
sobre el que has llegit.
Has de respondre a totes les preguntes marcant amb una X la casella corresponent
en el full de respostes.
Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, has domplir
tot el quadrat i marcar de nou amb una X la resposta correcta. Per tornar a marcar com
a correcta una resposta prviament emplenada, encercla-la.
A la tercera part, has descriure un text sobre el tema que set demana.

Quan acabis, no toblidis de respondre a la pregunta que hi ha en el full de respostes.

 DICTAT

Ara escoltars un text tres vegades. La primera s per entendrel b,

la segona s per completar els espais en blanc i la tercera, per repassar
el que has escrit.

A CAL TRANSPORTISTA
0-1

El tiet de la Nria tenia un i feia de a

transportista.
0-1

Com que el poble era lluny de la ciutat i no hi

b

el tren, es rebien i senviaven molts paquets. La Nria anava cada

0-1 0-1

tarda al i ajudava a c d
0-1

etiquetes a les trameses i a la llista dels e

carrers a repartir. Tenia bona lletra i escrivia les adreces molt b.

0-1

nestava molt content.

f

Per tenia un defecte: era una mica massa tafanera. Quan veia un
paquet molt ben lligat, amb paper bonic, de seguida pensava:
Qu deu haver-hi aqu dins? i mirava el nom a qui anava dirigit
i comenava a fer-se preguntes, perqu, si no era Nadal, ni el sant
0-1

daquella persona, ni es tractava dun de

g

casament, qu podia ser?

0-1

Es moria de ganes aquells paquets i h

0-1

mirar-ho, per sabia que aix no estaria b. i

0-1

Una tarda parlat de la seva dria al seu

j
0-1
Miquel, i ell li va dir que no sencaparrs;
k
0-1
que penss que tot era daltra gent i que ells
l
no nhavien de fer res.
Joana Raspall, Contes del si s no s (text adaptat)

2 avaluaci educaci primria

 competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada

pregunta. Marca-la en el full de respostes.

ET DESPERTES, O NO?
LArnau Xifr, viatger infatigable, presumia dhaver voltat
per tot el mn i vivia de fer fotografies que desprs venia a
les revistes.
En una ocasi, va arribar a Ko Tao, una illeta perduda al golf
de Tailndia. Estava interessat a fotografiar la seva fauna
marina amb la cmera submergible.
Es va allotjar en un rstic bungalou, on va desempaquetar
el seu equip per tenir-lo llest lendem al mat. Desprs de
suportar la calorosa nit del trpic, el fotgraf es va despertar
en notar un pes lleuger i fred al ventre.
Va trigar una mica a obrir els ulls, per si ho hagus sabut hauria preferit seguir al
set cel, ja que va veure que a la seva panxa dormia enroscada una serp verda. s
conegut pels viatgers que les serps daquest color sn dall ms verinoses, i lArnau
va comenar a suar pensant com sho faria per treures aquell rptil de sobre sense
que el mossegus.
Calia pensar fredament. Dentrada, la serp dormia, i mentre estigus reposant no
havia de tmer per la seva vida. Per aquell avantatge tenia un inconvenient: tot
aquell qui dorm sacaba despertant. Aix, doncs, era necessari trobar una soluci
abans que aquella bstia obrs els ulls.
Llavors va veure el que podia ser la seva salvaci. Al costat del llit hi havia un
transistor, daquests per escoltar emissores de tot el mn. A moltes pellcules
havia vist com els encantadors de serps es valen de la msica per fer-ne el que
volen. Potser una mica de msica li donaria un bon despertar, i la serp marxaria
amablement perdonant-li la vida.
Amb molta cura, va engegar la rdio i va comenar a sonar msica clssica. La serp ni
es va immutar. Lgic, va pensar, aquesta serp no ha escoltat Mozart en la seva vida.
Va comenar a girar el sintonitzador per si hi havia una melodia ms tradicional,
ms autctona, i finalment la va trobar. Sonava una pea tailandesa de flauta i
ctares. Per la serp no es va moure ni un millmetre.
Si no fos perqu de tant en tant feia tremolar la seva llengua, hauria pensat que
aquella serp era morta, ja que va deixar sonar totes les canons que va trobar, per
lanimal les va ignorar. Qu podia fer? Estava a punt de demanar auxili quan es va
obrir la porta.
Un senyor angls amb uns prismtics penjats al coll es va presentar:

avaluaci educaci primria 3

 TEXT 1

Disculpi que entri a la seva cabana com un lladre, per crec que la serp que t al
ventre s meva.
Quina bona notcia va contestar lArnau. Li importaria endur-se-la, doncs?
A aix he vingut va dir langls, i va donar uns copets al cap de la serp, que es
va remoure sobre la pell del fotgraf, ms blanc que un mort.
No samoni, s totalment inofensiva. Li vaig treure el ver abans dadoptar-la.
Ah, s? Diguim una cosa, tan sols s una curiositat: quina msica agrada a les serps?
Langls va riure molt abans de contestar:
En realitat cap ni una: sn sordes.
Francesc Miralles, Bestirium. Contes molt bsties del mn animal (text adaptat)

1. Quan va arribar a Ko Tao, lArnau es va allotjar en

a. un cmping proper al mar.
b. un senzill bungalou.
c. una casa dhostes.
d. un hotel rural.

2. LArnau es va despertar perqu

a. va tenir una sensaci estranya.
b. havia fet una nit molt calorosa.
c. de sobte va sonar msica.
d. alg va entrar a lhabitaci.

3. Si ho hagus sabut, el protagonista hauria preferit seguir al set cel.

Aix significa que
a. somiava que estava al cel.
b. eren les set i ja es feia de dia.
c. li hagus agradat continuar dormint.
d. preferiria estar en un lloc ms agradable.

4. LArnau tenia una serp sobre la panxa i sabia que era verinosa perqu
a. era verda.
b. pesava poc.
c. estava freda.
d. movia la llengua.

4 avaluaci educaci primria

 competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 1

5. LArnau havia de pensar fredament significa que

a. era necessari que es desperts del tot.
b. la situaci lhavia deixat bloquejat.
c. no shavia de deixar portar pel pnic.
d. havia desperar que li passs la calor.

6. LArnau creia que la msica tranquillitzava les serps perqu

a. li ho havien dit.
b. ho havia vist a les pellcules.
c. tenia molta experincia amb serps.
d. ho havia aprs en els seus viatges.

7. LArnau va pensar que la serp no es despertava amb la msica

clssica perqu
a. no coneixia aquell tipus de msica.
b. no era una msica prou alegre.
c. li estava perdonant la vida.
d. no li agradava Mozart.

8. Quan lArnau va veure que la msica clssica no feia efecte, va buscar

msica autctona a la rdio. Qu significa autctona (subratllat al text)?
a. Moderna.
b. Estimulant.
c. De pellcula.
d. Tpica del pas.

9. Tria lopci correcta per completar loraci.

(No cal que lescriguis a lespai en blanc.)

la msica sonava prou fort, la serp no es va

moure ni un millmetre.

a. De manera que
b. Encara que
c. En cas que
d. Ja que

avaluaci educaci primria 5

 TEXT 1

10. Quina de les oracions segents est ben puntuada?

a. La serp, semblava morta: no es despertava, estava freda i no es movia.
b. La serp semblava, morta: no, es despertava, estava freda i no es movia.
c. La serp semblava morta: no, es despertava estava freda i no, es movia.
d. La serp semblava morta: no es despertava, estava freda i no es movia.

11. En el text, qu significa ignorar (subratllat al text)?

a. No fer cas, no tenir en compte.
b. No saber qu passa.
c. Desconixer.
d. Imaginar.

12. Qu volia fer lArnau quan va veure que la serp no es despertava?

a. Continuar canviant demissora.
b. Cridar per demanar ajuda.
c. Ja no sabia qu ms fer.
d. Posar-se a tremolar.

13. Al final, lArnau es va quedar blanc de la por quan

a. lamo de la serp es va posar a riure.
b. la msica va deixar de sentir-se.
c. la serp es va comenar a moure.
d. la porta es va obrir.

14. La serp no es va despertar amb la msica perqu

a. era gandula.
b. estava cansada.
c. dormia molt a gust.
d. com totes les serps, no hi sentia.

15. Quin altre ttol podria tenir el text?

a. La msica clssica a la rdio.
b. Ko Tao, una illa paradisaca.
c. Fauna i flora tailandeses.
d. La serp de Ko Tao.

6 avaluaci educaci primria

 competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada

pregunta. Marca-la en el full de respostes.

EL CUCUT
Cucut: ocell de lordre dels cuculiformes.
Nom cientfic: Cuculus canorus.
Caracterstiques: Llargada: 35 cm.
Color de les plomes: gris blavs.
Ales: punxegudes i llargues.
Potes: grogues.
Distribuci geogrfica: Europa i sia a lestiu, frica a lhivern.
Alimentaci: erugues, insectes, aranyes, cucs i llavors.

El cucut s locell que anuncia la primavera. Arriba al nostre pas a primers dabril,
sense que es pugui dir que tingui hora fixa.
La primera cosa que fa el cucut quan arriba s installar-se en llocs allunyats, de
molta densitat de bosc, llocs frescos. El percentatge de cucuts que arriba cada any
s molt redut, escs.
Les persones aficionades a caminar pels boscos i a pujar i baixar les muntanyes del
pas saben que mai no es poden sentir ms de dos cucuts a la vegada: la femella
canta a la vall i el mascle, a la muntanya. I no hi ha ms cucuts. Vull dir que no hi
ha ms cucuts que pugueu sentir al mateix temps. I s que normalment noms nhi
sol haver una parella.
La sortida del sol s un dels moments ms esplndids del dia. I s llavors precisament
que apareix el cucut en el seu medi ombrvol i esps de bosc. I canta:
No puc, no puc, no puc
Hi ha un fenomen de la vida del cucut que fa posar la pell de gallina. Aquest fenomen
va lligat a un dels ocellets ms minsculs i ms innocents del pas: la busqueta.
I b: el cucut femella es dirigeix al niu de la busqueta i
comena per treure o beures els ous del niu, amb la
naturalitat que en aquestes coses impera en la naturalesa.
Desprs colloca el seu ou la femella noms en fa un
en el niu envat.
La busqueta s un animal tan distret i ingenu que
no sadona del canvi que li han fet. Amb la mateixa
constncia amb qu hauria incubat els seus ous, la
busqueta cova lou del cucut, fins que arriba el moment
en qu es produeix el trgic descobriment. s quan la
closca de lou es trenca i la busqueta veu aparixer, en el La busqueta alimentant
la cria de cucut
seu niu, un animal estrany, negre, amb un bec enorme,

avaluaci educaci primria 7

 TEXT 2

una boca fenomenal i ms gros que ella mateixa. Ha nascut un cucut ms, grcies a
les atencions que, sense saber el que feia, li ha dedicat la busqueta.
Jo suposo que, davant daquesta immensa novetat, la busqueta queda veient visions
i t un disgust de mort. Per passada la primera impressi, locellet sesfora
per mantenir lintrs malet. Shi esfora i ho aconsegueix, a base de fer hores
extraordinries i tot el que calgui.
I arriba un dia en qu el cucut jove ala el vol, sense que es pugui arribar a saber amb
precisi quins sn, davant daquest fet, els sentiments de la busqueta.

Josep Pla, Llibre de lectura (text adaptat)

16. El cucut t
a. potes grises i plomes grogues.
b. plomes grises i potes grogues.
c. ales grogues i llargues.
d. potes llargues i blaves.

17. On sinstalla el cucut quan arriba la primavera i durant lestiu?

a. En boscos frondosos.
b. En llocs molt assolellats.
c. Prop de la humitat del riu.
d. Prop de zones habitades.

18. El cucut diu no puc, no puc, no puc quan canta.

Aquesta s la manera com
a. el cucut es comunica amb les persones.
b. el cucut es queixa per alguna cosa.
c. lautor imita el cant de locell.
d. lautor es burla del cucut.

8 avaluaci educaci primria

 competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 2

19. Qu significa un fenomen (subratllat al text)?

a. Un accident.
b. Una aventura.
c. Una curiositat.
d. Un descobriment.

20. Segons el text, hi ha alguna cosa a la vida del cucut que fa posar la pell
de gallina. Aix passa perqu
a. al bosc fa fresca.
b. el seu cant fa emocionar.
c. fa alguna cosa molt sorprenent.
d. sorprn pels seus colors brillants.

21. Qu fa el cucut femella amb els ous de la busqueta?

a. Els treu del niu.
b. Els fa un niu nou.
c. Els incuba al seu niu.
d. Els omple datencions.

22. A loraci: Desprs colloca el seu ou la femella noms en fa un

en el niu envat, el pronom subratllat en es refereix a
a. lou.
b. el niu.
c. el cucut.
d. la femella.

23. La busqueta no sadona del canvi que li fa el cucut perqu

a. el cucut lenganya amb el seu cant.
b. no cova mai els seus ous.
c. tots els ous sn iguals.
d. no est prou atenta.

avaluaci educaci primria 9

 TEXT 2

24. Qu fa la busqueta quan el cucut deixa lou al seu niu?

a. Menjar-se lou.
b. Abandonar el niu.
c. Trencar lou del cucut.
d. Covar lou com si fos seu.

25. Tria lopci correcta per completar loraci.

(No cal que lescriguis a lespai en blanc.)

Quan neix el cucut, la busqueta no es pot creure el que .

a. veur
b. veuria
c. havia vist
d. est veient

26. Quan neix locellet, la busqueta t un disgust de mort, aix significa

que la busqueta
a. est impressionada.
b. cau del niu.
c. sillusiona.
d. es mor.

27. A loraci: Locellet sesfora per mantenir lintrs malet, sesfora

(subratllat al text) significa que
a. intenta dissimular perqu lintrs no el vegi.
b. sespera amb pacincia a veure qu passa.
c. posa tot el seu inters en lintrs.
d. vol deixar morir lintrs.

10 avaluaci educaci primria

 competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 2

28. La busqueta fa hores extraordinries per cuidar el petit cucut.

Aix significa que
a. el vigila nit i dia.
b. no t temps per fer-ho tot.
c. passa moltes hores fora del niu.
d. noms el vigila quan li ve de gust.

29. A continuaci tens unes frases que sidentifiquen amb les lletres A-B-C-D.
Ordena-les segons lordre del text:

A. B. C. D.
El cucut femella A la primavera Quan est aqu, El cucut creix
busca un altre ocell el cucut arriba el cucut busca grcies a les
que li covi lnic ou al nostre pas. un lloc fresc atencions dun ocell
que pon. on viure. duna altra espcie.

a. B C D A
b. B C A D
c. A B D C
d. A B C D

30. Qu far la busqueta si li torna a passar un fet com aquest?

a. No tornar a covar mai ms un ou de cucut.
b. Actuar igual perqu s un fet natural.
c. Far que el cucut marxi del seu niu.
d. Trencar lou del cucut.

avaluaci educaci primria 11

 REDACCI

Pots demanar un full per fer un esborrany o un esquema de la teva redacci. Quan lhagis
acabada, llegeix-la de nou i corregeix el que calgui. s necessari que al final hagis escrit
100 paraules com a mnim. Si nescrius menys, es veur afectada la teva puntuaci.

Escriu un correu electrnic a un amic o amiga que viu lluny, explicant-li una ancdota que hagis
viscut amb algun animal (insecte, rptil, mamfer, peix). Pots explicar quin era, on i amb qui estaves,
qu va passar, qu vas fer, com et vas sentir
No toblidis de saludar, acomiadar-te i completar les dades imprescindibles del correu.
Anota al final el nombre de paraules escrites.

Per a:
De:
Assumpte:

0-1-2

AC

0-1-2

0-1-2

FO O

0-1-2

0-1-2

Has de comptar tamb les paraules de lencapalament

Nombre de paraules escrites del correu, les apostrofades i les separades per gui. P