prova

grau mitj
9:00 h
primera fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
 Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les se ues dades i dentificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.

En este quadern dexamen es presenten:

El text corresponent a lrea de comprensi lectora.
Els enunciats de totes les qest ions relatives a les re es de comprensi i destructure s
lingstiques.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.

En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus.

s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.

Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.

Indique la resposta correcta marcant una X din s de la casella corresponent. El sistema de co rrecci no
reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.).
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol an ullar una resposta ja m arcada, ratlle completament la ca sella equivocada i
marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.
rea de comprensi

Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Sant Miquel dels Reis

El que hui coneixem com a monestir de Sant Miquel dels Reis s una realitat arquitectnica i
histrica complexa en qu es reunixen una alqueria islmica, un monestir cistercenc Sant Bernat
de Rascanya, un monestir jernim Sant Miquel dels Reis i un complex penitenciari. Tots estos
edificis es van construir de manera escalonada al llarg del temps i van anar modificant,
transformant, ampliant i, per descomptat, enderrocant part de les construccions anteriors.

Lany 1383, el rei Pere el Cerimonis va concedir llicncia a Arnau de Sarany, abat del monestir
cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, per a edificar un monestir en el lloc que ocupava
lalqueria islmica de Rascanya. Naix aix Sant Bernat de Rascanya, un monestir menut, construt
amb materials modestos i sense carcter monumental. Constava duna esglsia emmerletada
duna sola nau amb capelles laterals i dos claustres, entorn dels quals sagrupaven el dormitori
dels monjos, el refectori, la cuina, etc.

Lany 1545, el duc de Calbria Ferran dArag va obtindre del papa Pau III una butla per la qual se
suprimia lorde cistercenc en el monestir de Sant Bernat de Rascanya i sinstaurava en lloc seu
lorde jernim. El monestir va passar a denominar-se a partir deixe moment Sant Miquel dels Reis.
Ferran dArag i la seua primera esposa Germana de Foix havien concebut un ambicis programa
cultural i religis per a Sant Miquel dels Reis. La idea era construir un nou edifici que incloguera un
monestir, una escola dart i teologia a lentorn de la seua famosa biblioteca i un pante familiar. El
projecte es va encarregar a larquitecte Alonso de Covarrubias. La construcci del claustre sud
sinici lany 1546 i va concloure en 1607. En la planta baixa hi havia les sales ds comunal; en la
primera, les celles dels monjos, i en la superior, la dels novicis; el prior ocupava la torre sud-est.
La construcci de la nova esglsia es va dur a terme entre 1623 i 1644 en el mateix lloc que
ocupava lantiga de Sant Bernat. Davall de laltar major se situa la cripta on descansen les restes
dels ducs de Calbria. Este conjunt es pot considerar una de les obres arquitectniques ms
importants del Renaixement en terres valencianes.
Les mesures desamortitzadores de 1835 van comportar la dissoluci definitiva de la comunitat
jernima de Sant Miquel dels Reis. Totes les seues propietats, incloent-hi el monestir, van passar
a ser propietat de lEstat.
A partir desta data ledifici va quedar en un estat de quasi abandonament i sense un s definit. En
1843 va ser venut a un particular que tenia la intenci de demolir-lo. Encara que es van proposar
diversos usos per al conjunt arquitectnic, cap destos no es va fer realitat fins a lany 1857 en qu
es va habilitar com a asil de mendicitat. En 1874 lEstat va decidir condicionar Sant Miquel dels
Reis com a presidi. Per a adaptar ledifici a esta nova activitat es van construir dos galeries
penitenciries al claustre nord, on a ms a ms es van enderrocar les ltimes edificacions que
quedaven en peu de lantic claustre de Sant Bernat de Rascanya. Una altra galeria penitenciria
es va installar a lala oest del claustre sud, cosa que va comportar la desaparici de la Capella
dels Reis i de la sala que havia contingut la famosa biblioteca del duc de Calbria. Tamb es van
enderrocar les voltes del sobreclaustre i de les celles del costat sud deste claustre.

Lany 1962 la propietat va passar a les mans de lAjuntament i la Diputaci de Valncia, els quals
van clausurar el presidi en 1966. En 1995 va comenar la restauraci amb la finalitat de convertir-
lo en la seu de la Biblioteca Valenciana que, com a tal, t la missi de reunir, conservar i difondre
el patrimoni bibliogrfic valenci.
1 V F El monestir de Sant Bernat de Rascanya es constru on hi havia hagut
una alqueria islmica.

2 V F El monestir va passar a denominar-se Sant Miquel dels Reis en temps

del duc de Calbria, el qual, juntament amb Germana de Foix, havien
projectat convertir-lo en un important centre cultural i religis.

3 V F Desprs de la desamortitzaci de 1835 ledifici va estar abandonat fins

que sus com a centre penitenciari.

4 Arnau de Sarany...
a) va ser, per una llicncia obtinguda de Pe re el Ce rimonis, abat de Santa Maria de la
Valldigna i de Sant Bernat de Rascanya.
b) va ser el fundador del monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, construt sobre una
antiga alqueria islmica.
c) constru a Rascanya un monestir digne de lorde del Cister, amb una esglsia espectacular i
grandiosa.

5 En la transformaci del monestir del segle XVI...

a) es constru un claustre amb planta baixa i tres plantes ms, la superior de les quals era un
espai privat per al prior.
b) es va traslladar lesglsia a una nova ubicaci, respectant la primitiva esglsia de Sant
Bernat.
c) es pretengu crear un gran complex cultural i religis, que incloa funcions acadmiques i
tamb una destinaci funerria.

6 Sant Miquel dels Reis...

a) no arrib mai a passar a man s privades, ja q ue desprs de la desamortitzaci la pr opietat
pass a ser de lEstat.
b) pass a lEstat perqu es va dissoldre lorde dels jernims.
c) va deixar de pertnyer als jernims a partir de 1835.

7 Per tal de condicionar el monestir com a presidi a partir de 1874...

a) es van destruir les ltimes restes del primitiu conjunt de Sant Bernat de Rascanya.
b) shabilitaren galeries penitenciries en el claustre nord, i e l claustre sud es reserv
exclusivament per a altres usos.
c) la biblioteca del duc de Calbria va ser traslladada a la Capella dels Reis.

8 Durant la dcada de 1960 el monestir...

a) va poder comenar la seua rehabilitaci i, finalment, les obres de restauraci van comenar
en 1966.
b) acoll la seu de la Biblioteca Valenciana, de lAjuntament i de la Diputaci de Valncia.
c) va deixar dacollir una instituci penitenciria.
 9 Quina srie segent de paraules del text est formada exclusivament per espais
arquitectnics?
a) celles, monestir, torre
b) alqueria, butla, presidi
c) pante, cripta, prior

10 Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

a) La histria de Sant Miquel dels Reis comena en el segle XIV, quan el rei Pere el Cerimonis
va permetre a labat cistercenc de Santa Maria de la Valldigna fundar un monestir en lantiga
alqueria islmica de Rascanya. Aix va nixer Sant Bernat de Rascanya.
En el segle XVI, lorde cistercenc abandon Sant Bernat de Rascanya, shi install lorde
jernim i el monestir pass a anomenar-se Sant Miquel dels Reis i fou ampliat per iniciativa
dels ducs de Calbria, els quals pretenien dotar-lo dun carcter cultural i religis.
En el segle XIX, amb la desamortitzaci va desaparixer tota lactivitat religiosa i cultural del
monestir i este es va convertir, primer, en un asil per a mendicants i, desprs, en una pres.
Finalment, ja en el segle XX, el conjunt pass a ser propietat de lAjuntament i la Diputaci de
Valncia, els quals han facilitat que es convertisca en la seu de la Biblioteca Valenciana.

b) Lactual monestir de Sant Miquel dels Reis s un edifici construt amb restes duna alqueria
islmica, dun monestir cistercenc, dun altre de jernim i dun recinte penitenciari.
A partir de lalqueria islmica de Rascanya, labat Arnau de Sarany construx Sant Bernat
de Rascanya, un monestir cistercenc que imitava el de Santa Maria de la Valldigna.
En 1545, Ferran dArag passa el monestir a lo rde jernim i li canvia el nom pel de Sant
Miquel dels Reis. El rei i la seua esposa, interessats a ampliar el patrimoni arquitectnic i
seguint les ordes dAlonso de C ovarrubias, construxen un al tre claustre, noves celles per
als monjos i els novicis, la torre sud-est, una nova esglsia i una cripta.
En 1835, Sant Miquel dels Reis passa a ser propietat de lEstat que acabar venent-la a un
particular. A partir destos moments, el complex arquitectnic es convertir, successivament,
en asil per a mendicants, pres i, finalment, biblioteca: lactual Biblioteca Valenciana.

c) El complex cultural que actualment coneixem com a Sant Miquel dels Reis s el resultat de
diferents construccions i poques: una alqueria islmica, un monestir cistercenc, un monestir
jernim i una pres.
Lany 1383, labat Arnau de Sarany edific un monestir cistercenc en lalqueria islmica de
Rascanya amb materials procedents del monestir del mateix orde de Santa Maria de la
Valldigna.
A partir de 1545, amb Ferran dArag i Germana de Foix, el monestir pass a ser dels
jernims i sa nomen Sant Miquel dels Reis. Des de 1546 i fins a 1607, lantic conjunt
cistercenc an ampliant-se, amb construccions cada vegada ms majestuoses (pante
familiar, esglsia, torre, cripta), fins a convertir-se en una de les obres ms importants del
Renaixement valenci.
Des de 1835 i fins a lactualitat, el complex arquitectnic de Sant Miquel dels Reis ha passat
a ser asil per a mendicants, pres i biblioteca.
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11. El bistec tenia __________ i no el vaig voler __________.
a) molt de greix / tastar
b) molta grassa / provar
c) molt greix / emprovar

12. Qu s un bolquer?
a) Una pedra preciosa, molt dura i d'un color verd brillant.
b) Una frase sentenciosa divulgada, un proverbi.
c) Una pea de roba o paper absorbent que sol posar-se entre les cames de les criatures.

13. Qu s una manxa?

a) Un ramat de cries d'animals, especialment de porcs xicotets.
b) Una taca de forma llargueruda i estreta.
c) Un instrument que servix per a donar aire, i que se sol accionar manualment.

14. Fes-me cas, t'ho dic __________.

a) en srio
b) seriosament
c) sriament

15. Si vols, pots __________ un missatge a la meua __________ de correu electrnic.

a) manar-me / adrea
b) enviar-me / direcci
c) enviar-me / adrea

16. Diu el mort al degollat: __________. (refrany popular)

a) Qui t'ha fet eixe forat?
b) Perdrs les amistats.
c) Mira que en cria la farina.

17. M'he deixat __________ en la __________ frigorfica.

a) l'aparat de fotografiar / cambra
b) la cmera de fotos / cmera
c) la cmera fotogrfica / cambra

18. Qu significa l'expressi "estar fet un bou"?

a) Estar molt fort i sa.
b) Estar furis i rabit.
c) Estar massa gros.

19. Ens van __________ que podrem anar a un dels dos __________ de la poblaci.
a) garantir / gimnasos
b) garantisar / gimnasos
c) garantitzar / gimnasis

20. S'espera que la __________ publicitria que s'emetr en les rdios faa augmentar les
__________ del producte.
a) cunya / ventes
b) falca / vendes
c) cunya / vendes
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

21. La __________ del petroli va afectar negativament el mercat __________.

a) crisi / borsari
b) crisis / burstil
c) crisi / burstil

22. El __________ s un gas que causa l'efecte __________.

a) metan / hivernader
b) metano / invernacle
c) met / hivernacle

23. Qu s un fanal?
a) Rodeta amb punxes que es porta en el tal de la bota de muntar i s'usa per a estimular el cavall a
crrer ms.
b) Llum que servix per a illuminar la via pblica i que normalment es colloca en la part alta d'un pal.
c) Seient que ocupen els diputats.

24. Quin verb significa 'acostumar'?

a) escarpir
b) abillar
c) avesar

25. Qu significa l'expressi "no tindre un clau"?

a) No tindre ferramentes per a treballar.
b) No tindre diners.
c) No tindre coneixement, trellat.

Morfologia i sintaxi
26. Va comenar a riure __________.
a) sorollosament e histrica
b) sorollosament i histricament
c) sorollosa i histricament

27. No s exactament quina hora s, per crec que ja __________ les deu.
a) deuen de ser
b) tenen que
c) deuen ser

28. No s __________ servix esta medicina: ho preguntar i no tardar __________ saber-ho.

a) perqu / en
b) per a qu / a
c) per qu / en

29. La pellcula d'anit no em va agradar __________. Ja no vull saber __________ ms del seu
director.
a) res / res
b) gens / res
c) res / gens
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

30. Si em portes les sopes per a les xiquetes, jo __________ donar.

a) els les
b) se'ls
c) li les

31. L'equip s'ha __________ durant tota la temporada.

a) mantingut imbatut
b) mants imbatit
c) mantingut imbatit

32. Has comprat la revista que volia la teua germana? S, __________ vaig comprar ahir.
a) se la
b) li'n
c) li la

33. Hi ha __________ clnica __________ afores de la ciutat.

a) una altra / a les
b) un altra / en les
c) una altra / als

34. Esta dependenta s molt __________ per un poc __________.

a) corts / inepta
b) cortesa / inepta
c) corts / inepte

35. Va ser el __________ qui va pronunciar unes paraules __________ baix de l'avi.
a) mateix president / en quant
b) propi president / aix que
c) president mateix / aix que

36. __________ parle amb ella, no sabr mai __________ va passar.

a) Sin / que
b) Si no / qu
c) Sin / qu

37. __________ una trentena de persones.

a) Com a molt devia d'haver-hi
b) Com a mxim hi devia haver
c) Mximament devia d'haver

38. Carme anava amb aquell xic estranger, per a nosaltres no ___________.
a) va presentar-nos-el
b) nos se'l va presentar
c) va presentar-nos-lo

39. Quan __________ este gos, no __________ cap ms.

a) es muira / pense tindre
b) muiga / en pense tindre
c) es morir / pense tindre'n
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

40. En un mercat de valors, __________ s la instrucci d'un client __________ es compre o es

venga un actiu financer.
a) una orde / perqu
b) un orde / per a que
c) una orde / per a qu

41. I ara, qui voleu que vos __________ tot aix? Voleu que ho __________ jo?
a) aclarisca / faa
b) aclarisca / faja
c) aclare / fassa

42. Aquella era un qesti de la __________ no ens havien parlat encara.

a) que
b) qual
c) qu

43. Si tu __________ fet cas dels meus consells, no __________ callat en la reuni.
a) veres / hagueres
b) hagueres / hauries
c) haveres / t'hauries

44. Els __________ que entren i __________ l'exhibici.

a) agram / veguen
b) agraim / veguen
c) agram / vegen

45. __________ vas vindre anit a casa, tenies coses __________ fer?
a) Quan / a
b) Quant / a
c) Quan / que

46. No em vols ajudar? __________ no far el treball, __________ no puc fer-lo sense tu.
a) Doncs / doncs
b) Per tant / perque
c) Doncs / ja que

47. No s per qu _______________ ara tantes coses passades; val ms que _______________
la veritat per damunt de tot.
a) remogueu / prevalisca
b) removeu / prevalga
c) remogueu / prevalesca

48. L'any passat __________ 17 persones intoxicades per haver menjat bolets verinosos.
a) hi va haver
b) n'hi hagu
c) hi va haver-ne
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

49. Ahir __________ la nit vaig somiar __________ trobaves un treball millor.
a) per / en qu
b) a / que
c) a / amb que

50. Jo no __________ en la pell d'alegria, __________ content que estic!

a) quep / que
b) cab / qu
c) cap / que

51. Es tracta d'un fenomen diferent __________ hem estudiat en fsica.

a) del que
b) al qu
c) del qual

52. La revista que voleu, encara no he pogut __________.

a) enviar-vos-la
b) enviar-us-la
c) enviar-vos-se-la

53. Uf, __________ gelada que est l'habitaci! I __________ fa!

a) que / quin fred que
b) qu / que fred que
c) qu / quin fred

54. Encara que el professor m'ha amenaat __________ suspendre'm, encara confie __________
puc aprovar.
a) amb / que
b) amb / en qu
c) de / que

55. Albert passar alguns dies en el cmping. I diu que, si li agrada, __________ l'any que ve.
a) pot ser que hi torne
b) potser en torne
c) potser que en tornar

Normativa ortogrfica
56. El __________ era un senyor molt __________.
a) bidell / esbelt
b) videll / esbelt
c) bidell / esvelt

57. La vaga ha obligat a __________ quatre vols amb __________ en l'aeroport de l'Altet.
a) cancellar / origen
b) cancellar / orige
c) cancelar / oritge
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

58. Mozart va compondre esta __________ quan la mort __________.

a) sinfonia / l'obsessionava
b) simfonia / l'obsesionava
c) simfonia / l'obsessionava

59. s un __________ i un __________ com n'hi ha pocs.

a) buscabregues / busca-raons
b) busca-bregues / busca-raons
c) buscabregues / buscaraons

60. El pulsmetre transmet les __________ a un rellotge de __________.

a) pulsacions / pulsera
b) polsacions / polsera
c) pulsacions / polsera

61. Quina de les tres paraules est ben separada sillbicament?

a) es / pat / la
b) cin / cia
c) lluny / a / ni / a

62. Quina s la paraula que est ben escrita?

a) pollmica
b) autoretrat
c) subsol

63. La societat medieval era un bon __________ de societat __________.

a) exemple / jerrquica
b) eixemple / jerrquica
c) ejemple / gerrquica

64. Eixe descobriment __________ un important pas per a l'empresa __________.

a) constituria / viscana
b) constituiria / biscana
c) constituiria / biscana

65. Van fer __________ la Sala de Juntes durant dos hores perqu __________.
a) desallotjar / s'airejara
b) desallotjar / s'airetjara
c) desallojar / s'airejara

66. Davant de __________ s'escriu b. Damunt de __________ es pot escriure una diresi.
a) l'ele / l'u
b) la ele / la u
c) l'ele / la u

67. En quina frase es fa un s apropiat de les majscules?

a) El Xativ s l'habitant de Xtiva, un poble de La Costera.
b) El dimarts 8 de mar se celebrar el Dia de la Dona.
c) Els meus pares han passat el mes de Juliol a L'Atzbia.
rea d'estructures lingstiques
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

68. Ha sigut una primavera molt __________ i el paisatge est __________.

a) plutjosa / exuberant
b) plujosa / exhuberant
c) plujosa / exuberant

69. El llaurador ha pres la __________ l'hort.

a) decisi d'encanyissar
b) decissi d'encanyissar
c) decisi d'encanyitzar

70. Necessitem un aparell ms original i que no siga un simple producte __________.

a) estndart
b) estndar
c) estndard
Consulta sobre els resultats

1. www.edu.gva.es/jqcv

2. Telfon 012

Calendari i estructura

Primera fase rea de comprensi 10%

(05/11/2011) rea destructures lingstiques 30%

Segona fase rea dexpressi escrita 30%

(19/11/2011) rea dexpressi i interacci orals 30%

Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos r ees de la
primera fase, i que la puntuaci obtinguda no siga inferior al 30% en alguna de les dos rees.

Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau mitj

primera fase novembre 2011
9:00 h
 prova
grau mitj
segona fase
mat

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
rea dexpressi i interacci orals
Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.

b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Preparem-nos per al fred

Sempre ens recordem del fred quan ja ha arribat i llavors ja s tard

per a installar sistemes dallament o de calefacci. Enguany siguem
previsors i preparem-nos per al fred com cal.
Si no volem passar fred a casa quan arriba lhivern, hem de tindre-la
ben allada i mantindre una temperatura adequada i constant durant
tot el dia. Lallament perseguix un doble objectiu: que no entre el
fred a casa, per que tampoc se nisca la calor. Si la calor sescapa, a
ms de refredar-se la casa, malgastarem els diners invertits per a
calfar-la. Perqu a no passe, cal que revisem els punts que poden
presentar problemes dallament, sobretot els sistemes de tancament
de portes i finestres.
El pas segent s calfar la nostra casa. La temperatura ha doscillar
entre els 20 i 21 graus. Encara que, de nit, podem programar el nostre
sistema de calefacci perqu es mantinga entre els 16 i els 17 graus, i
aix estalviarem energia. Els sistemes per a calfar la llar sn molt
variats. Podem installar calderes de gas o de gasoil, bomba de calor,
terra radiant, calor blava, radiadors elctrics, etc. La tria dependr de
molts factors: disponibilitat despai, subministrament de gas, obres
necessries, cost de la installaci, etc.
 Lectura 2

Ja som 7.000 milions

El dia 31 doctubre el nostre planeta va arribar als 7.000 milions

dhabitants, segons els clculs del Fons de Poblaci de les Nacions
Unides, que ha elaborat un informe sobre les possibilitats i els riscos
desta xifra de persones, la ms alta de la histria. Durant els ltims
cinquanta anys, el mn ha viscut el creixement de poblaci ms
espectacular, i sha passat de 3.000 milions de persones en 1960 als
7.000 actuals.
Fa 2.000 anys, la poblaci mundial era duns 300 milions de persones, i
van fer falta ms de 1.600 anys perqu la poblaci es doblara i arribara
als 600 milions. En canvi, en les ltimes dcades hi ha hagut un
creixement accelerat de la demografia, arran de la reducci de la
mortalitat en les zones menys avanades. El creixement mxim de
poblaci es va registrar entre 1965 i 1970, per, des de llavors, sha
redut un 2% a conseqncia del descens de la fecunditat en molts
pasos.
Les causes deste augment sn degudes a les millores cientfiques, els
avanos de la medicina i laccs de la majoria de la poblaci a la
sanitat. Lesperana de vida sha ampliat i ara se situa en els 70 anys,
molt lluny dels 31 anys que hi havia en 1900.
rea dexpressi escrita

Dictat

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Escriga un text per a ser publicat en un blog en qu expose alguns trucs o solucions per a xicotets
problemes quotidians, per exemple sobre neteja, bellesa, cuina... (mnim: 200 paraules).
b) Escriga un article dopini en qu expose i argumente el seu punt de vista sobre la incorporaci a
les nostres festes de tradicions dorigen estranger, com ara el Halloween, Santa Claus, Sant
Valent, etc. (mnim: 200 paraules).

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
Consulta sobre els resultats

www.edu.gva.es/jqcv

Telfons: 96 317 52 00

012

Calendari i estructura de la prova

Primera fase rea de comprensi 10%

rea destructures lingstiques 30%

Segona fase rea dexpressi escrita 30%

rea dexpressi i interacci orals 30%

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau mitj

segona fase novembre 2011
9:00 h

A
 DICTAT

MAT, NOVEMBRE 2011

El doctor arrib a lorfenat acompanyat del metge

argent. La informaci que rebien les monges era
que el doctor estranger intentava curar la
tuberculosi daquells malalts, encara que ell
mateix els lhavia inoculada. Els guardaespatles
se nanaren fins a la una, lhora en qu tornarien a
recollir-los. Ell havia sabut la notcia de la mort
dun xiquet, el cadver del qual va ordenar que
fra traslladat a lhospital per practicar-li
lautpsia. Abans comprov que era el pacient a
qui havia injectat clorur clcic i gelatina, maldant
per subministrar-li protenes que el cos
metabolitzaria amb el calci per augmentar aix
leficcia del tractament.