10.

ESTADSTICA fitxes de matemtiques - Mediana ( M e ): valor de la variable que deixa per sota el 50% de
les dades
1. Objecte.
Planificar, recollir, organitzar i analitzar grans quantitats de dades, amb b) Parmetres de dispersi:
la finalitat de conixer lestat de les coses, interpretar-lo i fer previsions - Recorregut: diferncia entre els valors mxim i mnim
amb determinats marges de probabilitat dencert. xx f
- Desviaci mitjana: d m
N
2. Poblaci i mostra x x f x x
2 2

Poblaci s el conjunt delements sobre el qual portem a terme un - Varincia: 2 o tamb: 2 x

N N
estudi estadstic. Ex: alumnes dESO de Granollers - Desviaci tipus: (arrel quadrada de la varincia)
Mostra s la part de la poblaci que estudiem. La grandria s el - Quartil: valor de la variable que deixa per sota:
nombre delements que la formen.
el 25 % de les dades (primer quartil) Q1
Una mostra s representativa quan les conclusions del seu estudi es
poden fer extensives a tota la poblaci. La representativitat duna el 50 % de les dades (segon quartil) Q2 = M e
mostra depn de la grandria i de la forma de selecci. el 75 % de les dades (tercer quartil) Q3
- Percentil: valor de la variable que deixa per sota un % determinat:
3. Tipus destudis estadstics. P90
a) Estudis devoluci duna variable en el temps, i comparatius de la
mateixa variable en situacions diverses. Ex: levoluci de lIPC - Coeficient de variaci:
x
b) Estudis de distribuci duna variable: Ex. alada de les persones a
una determinada edat. DADES AGRUPADES PER INTERVALS.
c) Estudis de correlaci o grau de dependncia que sestableix entre En aquest cas els parmetres es calculen daquesta forma:
dues variables determinades. Ex. correlaci entre lIMC i lesperana 50 H i 1
de vida de les persones. -Mediana: M e Li a
hi
k H i 1
4. Parmetres estadstics duna distribuci. -Percentil: Pk Li a
Els estudis de distribuci sexpressen mitjanant taules i grfics de hi
distribuci o histogrames, i sanalitzen a partir dels anomenats
parmetres estadstics. Aquests parmetres sn de dos tipus: Li extrem inferior de l`interval que cont el percentil
k = valor del percentil
a) Parmetres de centralitzaci: a amplitud de linterval
x f H i 1 freqncia relativa acumulada de l`interval anterior
- Mitjana aritmtica: x
N hi freqncia relativa de l`interval
- Moda ( M o ): valor de la variable amb la mxima freqncia
PROBABILITAT fitxes de matemtiques
5. Esdeveniments compostos: diagrama darbre

1. Experiments deterministes.
Aquells en qu sabem el resultat amb certesa.

2. Experiments aleatoris.
Malgrat conixer tots els resultats possibles no es pot predir quin dells
sobtindr.
Anomenem succs elemental cadascun dels possibles resultats dun
experiment aleatori, i el conjunt de tots ells com lespai mostral dun
experiment aleatori. Es representa:
Ex: lespai mostral dun dau ser: 1,2,3,4,5,6
Tots els successos elementals es consideren equiprobables.

3. Probabilitat dun succs.

La probabilitat s un concepte matemtic que mesura el grau de facilitat 5.1 Regla del producte: la probabilitat dun cam s igual al producte
o dificultat qu es produeixi un succs. Laplace establ la mesura de la de les probabilitats de les branques daquest cam.
probabilitat dun succs amb la proporci: Ex: P(ccc)= 0'53 0'125
casos favorables ( A)
p ( A) 5.2 Regla de la suma: la probabilitat dun esdeveniment s la suma de
casos possibles () les probabilitats de cadascun dels camins que condueixen a la
valor al qu tendeix la freqncia relativa del resultat en el cas de verificaci de lesdeveniment. Ex. P(2 cares i una creu)=
repetir illimitadament lexperiment: 3 0'53 0'375
n
f ( A) A
N 6. Combinatria
6.1. Variacions amb repetici. VRn.r n
r

6.2. Variacions ordinries. Vn.r n (n 1) (n 2)...(n r 1)

4. Propietats de la probabilitat.
6.3. Permutacions. Pn Vn.n n!
1) Si A i B sn successos tals qu A B, llavors p ( A) p ( B )
n!
2) p ( A ) 1 p ( A) ; p ( A ) succs complementari de A 6.4. Permutacions amb repetici. PRnr , k ...
r!k!...
3) Si A i B sn successos compatibles A B llavors:
p ( A B ) p ( A) p ( B ) p ( A B )
Vn.r n
6.5. Combinacions. Cn.r
Pr r