Nomenclatura qumica inorgnica, recomanacions

IUPAC 2005
Treball elaborat pel Seminari de Qumica (Del Batxillerat a la Universitat) organitzat
per la Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Formaci Professional (2013).

Autors: Gabriel Cnaves, Merc Dopico, Enrique Gmez, Olga Lobn, Pau Maura,
Miquel Palou, Rafel Perell, Emma Snchez, Antoni Salv, Maria Torr i Agust
Vergs.

Maig 2013
ndex

1. Introducci .................................................................................................... 3
2. Nomenclatura dels elements ......................................................................... 5
3. Nomenclatura dels ions simples ................................................................... 5
4. Nomenclatura dels compostos binaris ......................................................... 6
5. Nomenclatura dels compostos ternaris i quaternaris .................................. 12
6. Nomenclatura dels ions heteropoliatmics ................................................. 17
7. Referncies ................................................................................................. 18
8. Annex 1. Models dexercicis i solucions ..................................................... 19
9. Annex II. Proposta de nomenclatures per a Educaci Secundria ............... 28

2
1. INTRODUCCI

El present treball pretn divulgar dins lmbit de lEducaci Secundria les darreres
recomanacions de la IUPAC de lany 2005 sobre nomenclatura sistemtica inorgnica
[1], que substitueixen a les de lany 1990 i les seves modificacions del 2000. El
document complet es pot trobar a la pgina web de la IUPAC[2] i posteriorment ha estat
objecte de traducci al castell per la Universitat de Saragossa[3]. Aquestes darreres
recomanacions de la IUPAC per a la nomenclatura de les substncies inorgniques
suposen uns canvis importants respecte les anteriors normes i, malgrat el temps
transcorregut, encara el seu s no sha generalitzat. La ra pot ser perqu fins ara resulta
difcil trobar-les a les programacions de qumica i als llibres de text dels diferents
nivells de lEducaci Secundria. Amb aquest treball volem proporcionar al professorat
una eina que, juntament amb altres propostes recents que es poden trobar a Internet[4-
8], faciliti la seva implementaci en les diferents etapes educatives per tractar-se de la
normativa actualment vigent a nivell internacional.

Les recomanacions de la IUPAC de 2005 per a les substncies inorgniques suposen

canvis significatius. Per exemple, es canvia la nomenclatura sistemtica dels oxocids i
oxosals aix com la dels ions i se suprimeixen els noms de fosfina, arsina i estibina.

Aix mateix, selimina lexcepci en la seqncia de loxigen respecte determinats

elements que van introduir les normes de 1990 per a la seva ordenaci a les frmules
corresponents. Com a conseqncia, loxigen es tractat com el component electropositiu
en relaci als halgens en els composts binaris i, per tant, es consideren com a halurs
doxigen en lloc de com a xids dhalgens.

Figura 1. Seqncia dels elements per la seva electronegativitat

Dacord amb aquestes noves normes de nomenclatura sistemtica les substncies

inorgniques poden ser anomenades utilitzant tres formes diferents:
nomenclatura de composici.
nomenclatura de substituci
nomenclatura daddici

Les seves principals caracterstiques sn:

3
Nomenclatura de composici (o estequiomtrica)
Es basa en la composici no estructura- de la substncia. La proporci de cada
element es pot indicar de tres maneres diferents:
a) usant prefixos multiplicadors (mono, di, tri, ...), per composts senzills i (bis, tris,
tetrakis, ...) per substncies ms complexes. El prefix mono no resulta
necessari excepte si hi ha possibilitat de confusi. Quan sutilitzin prefixos no es
poden realitzar contraccions (no s correcte, per exemple, tetrxid, pentxid, ...),
excepte per al prefix monxid que si s acceptat.
b) mitjanant els nombres doxidaci (amb nombres romans i escrits entre
parntesi) just al costat del nom de lelement (sense deixar cap espai buit). Si
lelement noms t un nombre doxidaci, aquest no sha dindicar.
c) utilitzant els nombres de crrega (amb nombres arbics i entre parntesi) tamb
al costat del nom de lelement (sense deixar cap espai buit). En primer lloc
sescriu el nombre i a continuaci el signe. Aquesta modalitat noms es pot
utilitzar en composts inics.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
H He
+1
-1
Li Be B C N O F Ne
+1 +2 +3 +2+4 +1+2+3
+4+5
-3 -4 -3 -2 -1
Na Mg Al Si P S Cl Ar
+1 +2 +3 +4 +3+5 +2+4 +1+3
+6 +5+7
-4 -3 -2 -1
K Ca Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn As Se Br Kr
+1 +2 +2+3 +2+3 +2+3 +2+3 +2+3 +1+2 +2 +3+5 +2+4 +1+3
+6 +4+6 +6 +5+7
+7 -3 -2 -1
Rb Sr Pd Ag Cd Sn Sb Te I Xe
+1 +2 +2+4 +1 +2 +2+4 +3+5 +2+4 +1+3
+6 +5+7
-3 -2 -1
Cs Ba Pt Au Hg Pb Bi Rn
+1 +2 +2+4 +1+3 +1+2 +2+4 +3+5

Figura 2. Nombres doxidaci dels elements ms freqents

Nomenclatura de substituci
Parteix dels noms dels hidrurs progenitors, que es poden modificar substituint els toms
dhidrogen per altres toms o grups. Els noms es formen citant com a prefixos o sufixos
els grups substituents dels toms dhidrogen, units sense cap separaci al nom de
lhidrur progenitor. Aquesta nomenclatura noms es recomanada per la IUPAC per als
hidrurs progenitors i els seus derivats i saplica fonamentalment a composts orgnics.
Com es veu a la taula 1 saccepten els noms tradicionals amonac i aigua.

4
BH3 Bor CH4 Met NH3 Az o amonac H2O Oxid o aigua HF Fluor
AlH3 Alum SiH4 Sil PH3 Fosf H2S Sulf HCl Clor
GaH3 Gall GeH4 Germ AsH3 Ars H2Se Sel HBr Brom
InH3 Indig SnH4 Estann SbH3 Estib H2Te Tell HI Iod
TlH3 Tall PbH4 Plumb BiH3 Bismut H2Po Pol HAt Astat
Taula 1. Noms dels hidrurs progenitors

Nomenclatura daddici
El nom es construeix posant els noms dels lligants, per ordre alfabtic, i amb prefixos
numrics si fos necessari, com a prefixes del nom de ltom central. Aquesta
nomenclatura s especialment indicada per als oxocomposts, motiu pel qual a aquest
document no es desenvolupar per a la resta de compostos.

2. NOMENCLATURA DELS ELEMENTS

De manera general sanomenen amb el nom de lelement qumic corresponent. En el cas
dels no metalls que formen substncies moleculars el seu nom es basa en el nombre
dtoms que tengui la molcula i sindica amb el corresponent prefix multiplicador.
Saccepten els noms oxigen per al dioxigen (O2) i oz per al trioxigen (O3), per no els
de nitrogen per al N2 (dinitrogen) o hidrogen per al H2 (dihidrogen). El prefix mono
sutilitza noms per als casos en els que lelement no es troba a la naturalesa en estat
monoatmic.

Frmula Nom sistemtic Nom acceptat

Ag Plata
Fe Ferro
He Heli
N Mononitrogen
H2 Dihidrogen
N2 Dinitrogen
P4 Tetrafsfor Fsfor blanc
O2 Dioxigen Oxigen
O3 Trioxigen Oz
S8 Octasofre
F2 Difluor

3. NOMENCLATURA DELS IONS SIMPLES

Els cations monoatmics sanomenen amb el nombre de crrega entre parntesi. Per als
homonuclears, formats per ms dun tom del mateix element, safegeix el corresponent
prefix multiplicador. No es deixa cap espai entre el nom de lelement i el nombre de
crrega.

Pel que fa als anions sanomenen afegint el sufix ur i a continuaci el nombre de

crrega entre parntesi. En el cas dels anions aquest nombre de crrega es pot suprimir

5
quan no doni lloc a cap ambigitat. En el cas de loxigen no sutilitza la terminaci ur i
sanomena com xid.

Frmula cati Nom amb nombre de crrega Nom acceptat

Na+ sodi(1+)
Cr3+ crom(3+)
Cu+ coure(1+)
Cu2+ coure(2+)
H+ hidrogen(1+) hidr
Fe3+ ferro(3+)
Hg22+ dimercuri(2+)

Frmula ani Nom amb nombre de crrega Nom acceptat

Cl- clorur(1-) o clorur
S2- sulfur(2-) o sulfur
H- hidrur(1-) o hidrur
P3- fosfur(3-) o fosfur
O2- xid(2-) o xid
N3- nitrur(3-) o nitrur
C4- carbur(4-) o carbur
S22- disulfur(2-)
O22- dixid(2-) perxid
C22- dicarbur(2-) acetilur

4. NOMENCLATURA DELS COMPOSTOS BINARIS

Nomenclatura de composici

El mtode ms simple per donar nom a un compost binari fent servir la nomenclatura de
composici s a partir dels prefixos multiplicadors, que reflecteix directament la
frmula del compost. No obstant aix, la proporci entre els dos elements del compost
es pot indicar tamb amb el nombre d'oxidaci o, si el compost s inic, amb el nombre
de crrega.

Amb els prefixos multiplicadors per a un compost binari, es segueix el segent

procediment:
1. Decidir quin element pren el paper de compost electropositiu i quin el
d'electronegatiu. La decisi es pren per conveni d'acord amb la figura 1.
Comenant pel fluor en el sentit assenyalat, el primer element que trobam s
l'element electronegatiu i el segent s l'electropositiu.
2. Indicar el nom de l'element que pren el paper electropositiu sense cap
modificaci i afegir el sufix -ur a l'element ms electronegatiu. Si l'element ms
electronegatiu s l'oxigen, el nom que es fa servir s xid.
3. Construir el nom del compost combinant el nom del constituent electronegatiu,
la preposici de i a continuaci el nom del constituent electropositiu,
assenyalant, per a cada un, els prefixos multiplicadors adients (mono, di,

6
 tri, tetra, penta, hexa, ...), segons el nombre d'toms de cada un que hagi
a la molcula.

Per exemple, per al OCl2.

1. L'oxigen s l'element que pren el paper electropositiu i el clor el paper
electronegatiu (si la frmula emprica est escrita correctament, l'element que
ms electropositiu apareix a l'esquerra i el que pren el paper electronegatiu a la
dreta).
2. El nom del constituent electropositiu quedar com a oxigen (sense cap
modificaci) i el del constituent electronegatiu clorur (clor + ur).
3. Ats que, segons la frmula, hi ha dos toms de clor a la molcula per un
d'oxigen, el nom del compost es construeix com a diclorur d'oxigen.

Per obtenir el nom amb la nomenclatura de composici amb l'estat d'oxidaci en el

tercer pas s'ha de posar el nom de l'element ms electronegatiu amb el sufix ur seguit
de la preposici de i el nom del ms electropositiu assenyalant l'estat d'oxidaci sense
prefixos multiplicadors. L'estat d'oxidaci s'assenyala amb el nombre rom entre
parntesi immediatament desprs del nom de l'element.

Per a l'exemple anterior OCl2 t el nom clorur d'oxigen(II).

Amb aquest mateix mtode:

Frmula Nomenclatura de composici

Amb prefixos Amb el nombre Amb el nombre de
multiplicadors d'oxidaci crrega
HCl clorur d'hidrogen clorur d'hidrogen No t carcter inic
NO monxid de nitrogen xid de nitrogen(II) No t carcter inic
NO2 dixid de nitrogen xid de nitrogen(IV) No t carcter inic
SiCl4 tetraclorur de silici clorur de silici(IV) No t carcter inic

Si el compost s inic, a ms es pot assenyalar la proporci entre els elements del

compost binari amb el nombre de crrega, que assenyala la crrega inica. La IUPAC
recomana, sempre que sigui aplicable, l's dels nombres de crrega en comptes de l'estat
d'oxidaci.

El nombre de crrega s'escriu immediatament desprs del nom de l'i sense espai. La
crrega s'escriu en nombres arbics i segueix el signe. El nombre de crrega dels anions
no dna lloc a confusi, ja que aquest s nic, de forma que s suficient assenyalar
noms el dels cations. En el mateix sentit, es solen ometre tamb els nombres d'oxidaci
dels alcalins (grup 1, sempre 1+) i dels alcalinoterris (grup 2, sempre 2+), aix com dels
elements ms comuns amb nombre d'oxidaci nic (cas de l'alumini 3+, per exemple).

Frmula Nomenclatura de composici

Amb prefixos Amb el nombre Amb el nombre de
multiplicadors d'oxidaci crrega
CaCl2 diclorur de calci clorur de calci clorur de calci
FeCl3 triclorur de ferro clorur de ferro(III) clorur de ferro(3+)

7
 AgBr bromur de plata bromur de plata(I) bromur de plata(1+)
HgCl2 diclorur de mercuri clorur de mercuri(II) clorur de mercuri(2+)

A) HIDRURS I COMPOSTOS BINARIS AMB HIDROGEN

Nomenclatura de composici

En les combinacions binries d'un element amb l'hidrogen s'ha de tenir en compte la
seqncia de decisi de la figura 1, de manera que, per a les combinacions d'hidrogen
amb elements dels grups 1-15, s'ha de fer servir la nomenclatura de composici amb la
denominaci hidrur per a l'hidrogen amb paper d'element electronegatiu i estat
d'oxidaci H(-I) i , a continuaci el nom de laltre element. Sindicar la proporci dels
elements b amb els corresponents prefixos multiplicadors, o amb lestat doxidaci o el
nombre de crrega de lelement ms electropositiu, en cas de que aquest tengui ms
dun diferent. .
Per a les combinacions amb els elements dels grups 16 i 17 (excepte loxigen)
sanomenen posant en primer lloc e nom de lelement ms electronegatiu amb el sufix
ur i, a continuaci el de lhidrogen, si cal amb el corresponent prefix multiplicador.
Cal esmentar tamb que els noms dels anomenats hidrcids dels grups 16 i 17 en la
forma tradicional cid (nom de lelement)-hdric, quan es tracta de compostos en
dissoluci aquosa, no apareixen en la nova normativa sistemtica per degut a la seva
general implantaci es considera que es poden seguir utilitzant.

Exemples

Frmula Nomenclatura de composici Nom no

Amb prefixos Amb el nombre Amb el nombre de acceptat
multiplicadors d'oxidaci crrega
FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro(II) Hidrur de ferro(2+) Hidrur ferrs
LiH Hidrur de liti Hidrur de liti Hidrur de liti Hidrur ltic
PH3 Trihidrur de fsfor Hidrur de fsfor(III) No t carcter inic Fosfina
H2S Sulfur de dihidrogen Sulfur dhidrogen No t carcter inic
HCl Clorur dhidrogen Clorur dhidrogen No t carcter inic

Nomenclatura de substituci
En la nomenclatura de substituci els elements dels grups 13 a 17 de la taula peridica
tenen un paper principal ja que es fan servir com a compostos progenitors a partir dels
quals, per substituci d'toms d'hidrogen, i des d'una clara inspiraci en la nomenclatura
orgnica, s'anomenen compostos derivats. Els noms dels hidrurs progenitors es
construeixen en catal amb el sufix - i sn els que sindiquen en la taula 1. Sn
acceptats els noms no sistemtics amonac i aigua per els noms fosfina, arsina i
estibina ja no s'han de fer servir.

Una aplicaci immediata d'aquest plantejament la trobam en la nomenclatura dels

cations heteropoliatmics que usaran la nomenclatura de substituci. Els ms habituals
que podem trobar s el cati NH4+ que passa a nomenar-se cati azani (tot i que el nom
no sistemtic amoni s acceptat) i el cati H3O+ que pren el nom oxidani (s'accepta el
nom no sistemtic oxoni, per es descarta explcitament el nom hidroni).

8
B) COMPOSTOS BINARIS AMB OXIGEN

xids
Els xids sn les combinacions binries de l'oxigen, que t nombre d'oxidaci -II, amb
un element ms electropositiu que aquest, s a dir, que estigui situat desprs de l'oxigen
segons la seqncia dels element de la figura 1.
Segons aquesta definici les combinacions de l'oxigen amb els halgens (F, Cl, Br i I) ja
no es consideren xids sin que sn fluorurs, clorurs, bromurs o iodurs d'oxigen.

Els xids es poden anomenar de tres maneres amb la nomenclatura de composici o

estequiomtrica:

a) Amb prefixos multiplicadors

S'anomenen amb la paraula xid, segueix la preposici de i el nom de l'element. xid
i el nom de l'element van precedits del prefixes multiplicadors que indiquen el nombre
d'toms d'aquests elements en la frmula.

Sanomenen : xid de prefix nom element

prefix

indica el nombre indica el nombre d'toms de

d'toms dO lelement

Els prefixos no sn necessaris si no hi ha ambigitat. El prefix mono- es considera

superflu i noms s'utilitza si es vol emfatitzar l'estequiometria quan es comparen
substncies relacionades (per exemple NO, NO2). Si s'utilitza prefixos per anomenar
substncies no se poden eliminar lletres, s a dir, s'ha d'anomenar pentaxid i no
pentxid, amb l'excepci del monxid.

b) Amb nombres d'oxidaci

S'anomenen amb la paraula xid, seguit de la preposici de i el nom de l'element. Al
costat del nom de l'element s'indica el seu nombre d'oxidaci en nombres romans:

xid de nom element ( )

Nombre doxidaci de lelement
en nombres romans

Si l'element noms t un nombre d'oxidaci aquest normalment no s'indica en el nom

del compost. El nombre d'oxidaci s'escriu al costat del nom de l'element sense deixar
espai. Aquesta nomenclatura coincideix amb l'anomenada anteriorment nomenclatura de
Stock.

c) Amb nombres de crrega

Aquesta nomenclatura noms s vlida per a compostos inics, per tant noms es vlida
per als xids metllics.
S'anomenen amb la paraula xid, seguit de la preposici de i el nom de l'element. Al
costat del nom de l'element s'indica la crrega de l'i en nombres arbics:

9
 xid de nom element ( )
Crrega de l'i en nombres arbics seguit
del signe

La crrega de li s'escriu al costat del nom de l'element sense deixar espai i no cal
indicar-la si no hi ha ambigitat.

Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica Nom no

Amb prefixos Expressant el Utilitzant el acceptat
multiplicadors nombre d'oxidaci nombre de
amb nombres crrega
romans
OF2 Difluorur Fluorur d'oxigen(- No t carcter xid de difluor
d'oxigen II) inic
CO Monxid de xid de carboni(II) No t carcter
carboni inic
N2O xid de xid de No t carcter
dinitrogen nitrogen(IV) inic
Fe2O3 Trixid de xid de ferro(III) xid de ferro(3+) xid frric
diferro
Cu2O xid de xid de coure(I) xid de xid cuprs
dicoure coure(1+)
K2O xid de xid de potassi xid de potassi xid potssic
dipotassi
O5Cl2 Diclorur de Pentaxid de
pentaoxigen diclor

Per anomenar els xids metllics la IUPAC recomana la nomenclatura del nombre
d'oxidaci i accepta les altres dues (amb prefixes multiplicadors i la del nombre de
crrega). Pel que fa als xids no metllics recomana la nomenclatura dels prefixes
multiplicadors i accepta la del nombre d'oxidaci.

Perxids
Els perxids sn combinacions d'un element amb l'ani perxid (O22-).
Amb la nomenclatura dels prefixes multiplicadors s'anomenen igual que els xids. Amb
la nomenclatura dels nombres d'oxidaci s'anomenen com perxids i amb la
nomenclatura dels nombres de crrega s'utilitza dixid(2-).
Est acceptat el nom d'aigua oxigenada per H2O2.

10
Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica Nom no

Amb prefixos Amb el nombre Amb el nombre acceptat
multiplicadors d'oxidaci de crrega
CuO2 Dixid de Perxid de Dixid(2-) de Perxid cpric
coure coure(II) coure(2+)
Na2O2 Dixid de Perxid de sodi Dixid(2-) de Perxid sdic
disodi sodi
H2O2 Dixid de Perxid d'hidrogen No t carcter
dihidrogen inic

C) ALTRES COMPOSTS BINARIS

Diferenciarem entre composts formats per un metall i un no metall o sals binries, i

composts formats per dos no metalls

Composts metall-no metall o sals binries. El metall, lelement menys electronegatiu,

apareixer a lesquerra de la frmula. El no metall, a la dreta.
En totes les nomenclatures, excepte en la nomenclatura de substituci, sanomena en
primer lloc lelement no metllic amb la terminaci -ur i a continuaci sanomena el
metall.

Exemples:
Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica Nom no acceptat
Amb prefixos Amb el Amb el nombre de
multiplicadors nombre crrega
d'oxidaci
Na2S Sulfur de Sulfur de Sulfur de sodi Sulfur sdic
disodi sodi
FeCl2 Diclorur de Clorur de Clorur de ferro(2+) Clorur ferrs
ferro ferro(II)
Au3N Nitrur de trior Nitrur dor(I) Nitrur dor(1+) Nitrur aurs
NH4Br Bromur Bromur Bromur damoni Bromur amnic
damoni damoni

Composts no metall-no metall. A la frmula apareixer a lesquerra lelement menys

electronegatiu.
En totes les nomenclatures, excepte en la nomenclatura de substituci, sanomena en
primer lloc lelement ms electronegatiu amb la terminaci en -ur i a continuaci
laltre element.
En aquests composts no sempra la nomenclatura de composici amb nombre de crrega
ja que no sn composts inics.

11
 Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica Nom no acceptat

Amb prefixos Amb el Amb el nombre de
multiplicadors nombre crrega
d'oxidaci
SbCl3 Triclorur Clorur No t carcter inic Clorur antimonis
dantimoni dantimoni(III)
SF6 Hexafluorur de Fluorur de No t carcter inic
sofre sofre(VI)
CBr4 Tetrabromur Bromur de No t carcter inic
de carboni carboni(IV)

5. NOMENCLATURA DELS COMPOSTOS TERNARIS I

QUATERNARIS

A) HIDRXIDS
Sn compostos formats per la uni d'un metall i l'i hidrxid (OH -). Encara que sn
compostos ternaris es formulen i s'anomenen com si fossin combinacions binries.

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica Nom no

Amb prefixos Amb el nombre Amb el nombre acceptat
multiplicadors d'oxidaci de crrega
NaOH Hidrxid de Hidrxid de sodi Hidrxid de sodi Hidrxid sdic
sodi
Cu(OH)2 Dihidrxid de Hidrxid de Hidrxid de Hidrxid
coure coure(II) coure(2+) cpric
Pb(OH)4 Tetrahidrxid Hidrxid de Hidrxid de Hidrxid
de plom plom(IV) plom(4+) plmbic

B) OXOCIDS

La IUPAC proposa per a els oxocids la nomenclatura d'hidrogen i la daddici per

donar ms importncia a lestructura molecular. Tamb es continua acceptant ls
dalguns noms comuns o tradicionals. Aix implica que no es pot utilitzar l'anterior
nomenclatura sistemtica ni la d'Stock.

La nomenclatura tradicional no canvia, per tant la utilitzaci de prefixos i sufixos per

indicar els nombres doxidaci i lestequiometria entre els xids i les molcules daigua
es mantn. No obstant aix es deixen dutilitzar el prefix orto per als cids de B, Si, P,
As i Sb, per innecessari, i el piro, que sha de substituir per di per indicar la
combinaci de lxid amb dues molcules daigua. A continuaci hi ha una llista dels
oxocids ms freqents que apareixen al llistat de oxcids amb els noms comuns o
tradicionals que accepta la IUPAC en la nova normativa. Es pot trobar la llista completa
dels noms acceptats en la taula IR-8.1 del "Red Book" de la IUPAC.[1]

12
H3BO3 cid bric (no ortobric) H2SO4 cid sulfric
HBO2 cid metabric H2SO3 cid sulfurs
H2S2O7 cid disulfric
H2CO3 cid carbnic
H4SiO4 cid silcic (no ortosilcic) H2SeO4 cid selnic
H2SiO3 cid metasilcic H2SeO3 cid selenis
H2TeO4 cid tellric
HNO3 cid ntric H2TeO3 cid tellurs
HNO2 cid nitrs
HClO4 cid perclric
H3PO4 cid fosfric (no ortofosfric) HClO3 cid clric
H3PO3 cid fosfors HClO2 cid clors
H4P2O7 cid difosfric HClO cid hipoclors
HPO3 cid metafosfric
HBrO4 cid perbrmic
H3AsO4 cid arsnic (no ortoarsnic) HBrO3 cid brmic
H3AsO3 cid arsenis HBrO2 cid broms
HBrO cid hipobroms
H3SbO4 cid antimnic (no ortoantimnic)
H3SbO3 cid antimonis HIO4 cid peridic
HIO3 cid idic
HIO2 cid iods
HIO cid hipoiods

13
Nomenclatura daddici
Informa sobre lestructura dels cids i considera que estan formats per la uni dun tom
central i una srie de lligands. Formulant de forma diferent els oxgens units als
hidrgens cids (hidrxid) i els oxgens units noms a l'element central (xid). Els
hidrgens que no sn cids units a ltom central es nomenen hidrur. Es comena
anomenant als lligants, emprant si s necessari prefixos multiplicadors (di-, tri-, tetra-...)
i en ordre alfabtic sense considerar els prefixes. Finalment, sanomena ltom central
sense cap terminaci.

Prefix-hidroxid-prefix-oxid-nom element

Per escriure la formula primer sindica lelement central i desprs els lligands per ordre
alfabtic amb el subndex corresponent

Nomenclatura d'hidrogen
Es basa en indicar primerament lhidrogen, amb el seu prefix multiplicador si s
necessari, seguit sense espai del nom de lani (entre parntesis) obtingut a la
nomenclatura daddici, i acabant amb el sufixe -at.

Prefix-hidrogen(prefix-oxid-nom element-at)

Exemples doxocids amb nomenclatura tradicional acceptada, on es detalla la formula

estructural per aclarir aquestes dues noves formes danomenar els oxcids

Exemples:

Frmula F. estructural Nomenclatura daddici Nomenclatura dhidrogen

H2CO3 CO(OH)2 dihidroxidoxidcarboni dihidrogen(trioxidcarbonat)

H4SiO4 Si(OH)4 tetrahidroxidsilici tetrahidrogen(tetraoxidsilicat)

HNO3 NO2(OH) hidroxidioxidnitrogen hidrogen(trioxidnitrat)

H3PO4 PO(OH)3 trihidroxidoxidfosfor trihidrogen(tetraoxidfosfat)

H3PO3 P(OH)3 trihidroxidfosfor trihidrogen(trioxidfosfat)

H2SO4 SO2(OH)2 dihidroxidioxidsofre dihidrogen(tetraoxidsulfat)

HClO3 ClO2(OH) hidroxidioxidclor hidrogen(trioxidclorat)

HBrO Br(OH) hidroxidbrom hidrogen(oxidbromat)

14
C) OXOSALS

Nomenclatura tradicional acceptada

Les oxosals sn compostos que es poden considerar derivats dels oxocids en substituir
els hidrgens de lcid per un metall.

Per anomenar una sal, se substitueixen els sufixos -s i -ic de l'cid del que deriven
per - it i -at respectivament. A continuaci s'afegeix la preposici de seguida del
nom del metall indicant entre parntesi amb nombres romans lestat doxidaci del
metall que es pot expressar tamb mitjanant el nombre de crrega. Si lelement noms
t un estat doxidaci, aquest no sindica.

Exemples:

cid original Frmula Nomenclatura tradicional

de la sal Amb el nombre de Amb el nombre
crrega doxidaci
cid fosfric H3PO4 FePO4 fosfat de ferro(3+) fosfat de ferro(III)
cid ntric HNO3 NH4NO3 nitrat damoni nitrat damoni
cid hipoclors HClO NaClO hipoclorit de sodi hipoclorit de sodi
cid carbnic H2CO3 CuCO3 carbonat de coure(2+) carbonat de coure(II)

Nomenclatura de composici (o estequiomtrica)

Sanomena en primer lloc lani, sense indicar la crrega, seguit de la preposici de i

a continuaci el nom del cati sense lestat doxidaci. La proporci dambds sindica
mitjanant els corresponents prefixos multiplicadors.

Si lani est entre parntesi, sindica el nombre dions amb els prefixos: bis-, tris-
tetrakis-, etc.

Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici

Fe(ClO3)2 bis(trioxidclorat) de ferro
Au2(SO4)3 tris(tetraoxidsulfat) de dior
Pb(NO2)4 tetrakis(dioxidnitrat) de plom
FeSO4 tetraoxidsulfat de ferro
CaCO3 trioxidcarbonat de calci
NaNO2 dioxidnitrat de sodi
K2Cr2O7 heptaoxidicromat de dipotassi
Ca(PO3)2 bis(trioxidfosfat) de calci

prefix-(prefix-oxid-nom element-at) de prefix-nom element

15
Nomenclatura daddici

Sindica el nom de lani amb la seva crrega seguit del nom del cati tamb amb la
seva crrega. Els nombres per a la igualaci de les crregues no es diuen ja que amb
lespecificaci de les crregues no hi cap dubte.

prefix-oxid-nom element-at-(carrega ani) de nom metall-(crrega cati)

Exemples:

Frmula Nomenclatura daddici

Fe(ClO3)2 trioxidclorat(1-) de ferro(2+)
Au2(SO4)3 tetraoxidsulfat(2-) dor(3+)
Pb(NO2)4 dioxidnitrat(1-) de plom(4+)
FeSO4 tetraoxidsulfat(2-) de ferro(2+)
CaCO3 trioxidcarbonat(2-) de calci
NaNO2 dioxidnitrat(1-) de sodi
K2Cr2O7 heptaoxiddicromat(2-) de potassi
Ca(PO3)2 trioxidfosfat(1-) de calci

Exemples amb les dues nomenclatures:

Frmula Nomenclatura de Nomenclatura daddici Nom no acceptat

composici
Na2CO3 trioxidcarbonat de disodi trixidcarbonat(2-) de sodi carbonat sdic
Fe2(SO4)3 tris(tetraoxidsulfat) de tetraxidsulfat(2-) de sulfat frric
diferro ferro(3+)
PbSO3 trioxidsulfat de plom trioxidsulfat(2-) de sulfit plumbs
plom(2+)
Cu(NO2)2 bis(dioxidnitrat) de coure dioxidnitrat(1-) de nitrit cpric
coure(2+)

D) SALS CIDES

Sals cides derivades doxocids

Estan formades per un ani que prov d'un oxocid, que no ha perdut tots els seus
hidrgens, i un cati. Es nomenen en primer lloc els hidrgens amb el prefix
multiplicador, si hi ha ms d'un, seguit del nom de l'ani de l'oxocid i, desprs de la
paraula "de", es nomena el cati com la resta doxosals.

16
Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional Nom no

acceptat
NaHCO3 Hidrogen(trioxidcarbonat) de sodi Hidrogencarbonat de sodi Bicarbonat de
sodi
Fe(HCO3)2 Bis[hidrogen(trioxidcarbonat)] de Hidrogencarbonat de Bis(hidrogen
ferro ferro(II) (trioxidcarbonat))
de ferro(II)
NH4H2PO4 Dihidrogen(tetraoxidfosfat) Dihidrogenfostat d'amoni
d'amoni

Sals cides derivades d'halurs dhidrogen

Provenen dels hidrcids que tenen dos hidrgens i han perdut un hidrogen(1+).
Es nomenen amb la paraula "hidrogen" seguida del nom de l'ani i, desprs de la
paraula "de", es nomena el cati com la resta de oxosals
Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional Nom no acceptat

NaHS Hidrogen(sulfur) de sodi Hidrogensulfur de sodi Bisulfur de sodi
Ca(HSe)2 bis[hidrogen(seleniur)] de calci hidrogenseleniur de calci
Ni(HTe)3 tris[hidrogen(tellurur)] de nquel Hidrogentellurur de
nquel(III)

6. NOMENCLATURA DIONS HETREROPOLIATMICS

a) Cations derivats dels hidrurs progenitors (taula 1)

Frmula Nomenclatura de Nom tradicional Nom no acceptat

substituci (derivat de
l'hidrur progenitor)
H3O+ oxidani oxoni I hidroni
NH4+ azani amoni

b) Anions derivats d'oxocids: Sn els ions que resulten de la prdua d'ions hidrogen,
H +, d'un oxocid

b.1. Nomenclatura tradicional acceptada: Es canvia la terminaci "-s" o "-ic" de

l'oxocid per "-it" o "-at", respectivament. Nomenant com i o ani, en comptes d'cid.
Si no es produeix la prdua de tots els hidrgens santeposa el prefix hidrogen i, si
cal, el corresponen prefix multiplicador.

b.2. Nomenclatura de composici: Es nomenen els elements, indicant el nombre de

cada un amb els prefixos de quantitat. Seria com eliminar tots o part dels hidrgens de
la nomenclatura d'hidrogen dels oxocids. Finalment, s'indica la crrega de l'ani
mitjanant el nombre de crrega.

Exemples:

17
 Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura Nom no acceptat
tradicional
PO43- tetraoxidfosfat(3-) I fosfat
SO42- tetraoxidsulfat(2-) I sulfat
SO32- trioxidsulfat(2-) I sulfit
P2O74- heptaoxiddifosfat(4-) I difosfat
HCO3- hidrogen(trioxidcarbonat)(1-) I hidrogencarbonat I bicarbonat
HPO42- hidrogen(tetraoxidfosfat)(2-) I hidrogenfosfat
H2PO4- dihidrogen(tetraoxidfosfat)(1-) I dihidrogenfosfat

En el cas dels ions que provenen doxocid i que no han perdut tots els hidrgens tamb
es podria utilitzar la nomenclatura daddici, seguint els mateixos criteris que per als
oxocids. Per exemple, lani HCO3 - es representaria com [CO2(OH)]- i sanomenaria
hidroxiddioxidcarbonat(1-).

c) Anions derivats d'hidrcids: Sn els ions que resulten de la prdua d'un hidrogen
H +, d'un halur dhidrogen amb ms dun hidrogen (grup 16).

c.1. Nomenclatura tradicional acceptada: Es canvia la terminaci "-hdric" de l'cid

per "-ur". Nomenant com i o ani, en comptes d'cid i, a ms, santeposa el prefix
hidrogen.

c.2. Nomenclatura de composici: Es nomenen amb el prefix hidrogen, a

continuaci, sense separaci i entre parntesi, el nom de lelement amb el sufix -ur i
finalment, s'indica, tamb sense separaci i entre parntesi, la crrega de l'ani.

Exemples:

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional Nom no acceptat

HS- Hidrogen(sulfur)(1-) I hidrogensulfur I bisulfur
HSe- Hidrogen(seleniur)(1-) I hidrogenseleniur

7. REFERNCIES
1. Nomenclature of Inorganic Chemistry. IUPAC Recommendations 2005. Connelly,
N.G.; Damhus, T.; Hartshorn, R.M.; Hutton, A.T. The Royal Society
of Chemistry, 2005 [ISBN 0 85404 438 8] Versi on-line:
http://old.iupac.org/publications/books/rbook/Red_Book_2005.pdf
2. http://www.iupac.org
3. Nomenclatura de Qumica Inorgnica. Recomendaciones de la IUPAC de
2005. Connelly, N.G.; Damhus, T.; Hartshorn, R.M.; Hutton, A.T. Versi en castell:
Ciriano, M.A.; Romn, P.Prensas Universitarias de Zaragoza, 2007. ISBN 978-84-
7733-905-2
4. http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/formulacion/IUPAC2005.pdf
5.http://webs.ono.com/fisicaquimica4eso/fisicayquimica/formulacion/formulacion-
2005/
6.www.murciaeduca.es/iesfloridablanca/aula/archivos/repositorio/250/254/________ad
aptaciondellibrorojoyejemplosyversalitasycorregidaerrata.pdf

18
7. http://es.scribd.com/doc/91533240/12-FORMULACION-Y-
NOMENCLATURAACTUALIZADA-ok
8. http://aula44.files.wordpress.com/2009/07/cuaderno-de-formulacic3b3n-y-
nomenclatura-quc3admica.pdf

19
ANNEX I. Models dexercicis de nomenclatura per als diferents tipus de
substncies amb les corresponents solucions

Exercici 1. Formula o anomena els segents elements o ions homoatmics:

Frmula Nom
Seleniur
Ar
Trioxigen
+
H
Dibrom
N3-
Cobalt(2+)
H
Disofre
I3 -

Exercici 2. Formula o anomena els segents compostos binaris amb hidrogen

Frmula Nomenclatura Nomenclatura de composici o estequiomtrica

substituci Amb prefixos Amb nombres Amb nombres de
multiplicadors d'oxidaci crrega
KH ----------

------- Hidrur de ferro(2+)

Az
Tetrahidru de
carboni
HCl ------
Hidrur de mangans (III)

20
Exercici 3. Formula o anomena els segents xids

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica

Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de
multiplicadors crrega
Pentaxid de difsfor
xid de zinc
xid de plom(4+)
Hg2O
xid d'or(3+)
xid de nquel(II)
Trixid de dicobalt
xid de sofre(VI)
O3Br2

Exercici 4. Formula o anomena els segents perxids

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica

Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de
multiplicadors crrega
K2O2
Perxid de calci
Dixid(2-) de liti
BaO2
Dixid de zinc
Perxid de coure(I)

Exercici 5. Formula o anomena els segents compostos binaris

Nomenclatura de composici
Frmula Amb prefixes Amb nombre Amb nombre de crrega
multiplicadors doxidaci
Diiodur de calci
NaCl
Trifluorur de bor ---------------
Selenur de cobalt(II)
CuBr
SiC ----------------
PI3 ----------------
Sulfur damoni
HgCl2
As2Se3 -----------------

21
Exercici 6. Formula o anomena els segents hidrxids

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica

Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de crrega
multiplicadors
Al(OH)3
Dihidrxid de ferro
Hidrxid de potassi
Hidrxid de mercuri(2+)
Ni(OH)3
Hidrxid d'estany(4+)
Hidrxid de bari
Dihidrxid de zinc
Hidrxid de plom(II)

Exercici 7. Formula o anomena els segents oxocids

F. Estructural Nomenclatura d'addici Nomenclatura d'hidrogen

Trihidrxidbor
NO(OH)
AsO(OH)3 trihidrogen(tetraoxidarseniat)
BrO2(OH)
Dihidroxidxidseleni

Exercici 8. Escriu la formula a continuaci dels noms dels segents oxocids

cid difosfric Hidrogen(oxidoclorat)

Dihidroxidioxidtelluri Dihidroxidoxidsofre
dihidrogen(heptaoxodicromat) cid ntric
cid perclric Dihidrogen(trioxidcarbonat)
Trihidroxidoxidantimoni cid silcic

Exercici 9. Escriu el nom daddici a continuaci dels segents oxocids

HIO4 IO3(OH)
H2TeO3 TeO(OH)2
HNO2 NO(OH)
H3PO4 PO(OH)3
HMnO4 MnO3(OH)

22
Exercici 10. Escriu el nom dels segents oxocids amb la nomenclatura dhidrogen

HBrO2
H2S2O7
H3PO3
H2Cr2O7
H4P2O7

Exercici 11. Formula o anomena les segents oxoosals

Frmula Nom tradicional Nomenclatura de composici Nomenclatura

addici
AlPO4 fosfat dalumini
Ca(MnO4)2 bis(tetraoxidmanganat) de calci
NiSO3 trioxidsulfat(2-) de
de nquel(2+)
Na2CO3 carbonat de sodi
NaClO oxidclorat de sodi
K3AsO3 trioxidarseniat(3-)
de potassi
Fe(NO3)3 tris(trioxidnitrat) de ferro
Pb(SeO4)2 seleniat de plom(IV) o
seleniat de plom(4+)
Zn(ClO2)2 bis(dioxidclorat) de zinc

Exercici 12. Formula o anomena les segents sals cides

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional

Na(HCO3)
Zn(HSO4)2
Na(H2PO4)
Li(H2BO3)
Co2(HPO3)3
Fe(H2SbO4)3
Pb(HS)4
bis[hidrogen(tetraoxidsulfat)] de zinc
Tris[hidrogen(seleniur)] de cobalt
bis[dihidrogen(trioxidsulfat)] de calci
Dihidrogensilicat de bari
Hidrogentellurur de liti

Exercici 13. Formula o anomena els segents ions heteropoliatmics

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional

ClO2-
H2AsO32-
Tetraoxidbromat(1-)
Trioxidcarbonat(2-)
Io permanganat
Io hidrogencromat

23
 SOLUCIONS DELS EXERCICIS
(Les solucions sindiquen en negreta)

Exercici 1.

Frmula Nom
Se2- Seleniur
Ar Arg
O3 Trioxigen
H+ Hidrogen(1+)
Br2 Dibrom
N3- Nitrur(3-)
Co2+ Cobalt(2+)
H Monohidrogen
S2 Disofre
I3 - Triiodur(1-)

Exercici 2.

Frmula Nomenclatura Nomenclatura de composici o estequiomtrica

substituci Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de crrega
multiplicadors
KH ------- Hidrur de potassi Hidrur de potassi Hidrur de potassi
FeH2 ------- Dihidrur de ferro Hidrur de ferro(II) Hidrur de ferro(2+)
NH3 Az Trihidrur de Hidrur de nitrogen (III) --------
nitrogen
CH4 Met Tetrahidrur de Hidrur de carboni(IV) -------
carboni
HCl Clor Clorur dhidrogen Clorur dhidrogen -------
MnH3 ------- Trihidrur de Hidrur de mangans (III) Hidrur de mangans (3+)
mangans

24
Exercici 3.

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica

Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de
multiplicadors crrega
P2O5 Pentaxid de difsfor xid de fsfor(V) --------
ZnO xid de zinc xid de zinc xid de zinc
PbO2 Dixid de plom xid de plom(IV) xid de plom(4+)
Hg2O Monxid de dimercuri xid de mercuri(I) xid de mercuri(1+)
Au2O3 Trixid de dior xid d'or(III) xid d'or(3+)
NiO Monxid de nquel xid de nquel(II) xid de nquel(2+)
Co2O3 Trixid de dicobalt xid de cobalt(III) xid de cobalt(3+)
SO3 Trixid de sofre xid de sofre(VI) ---------
O3Br2 Dibromur de trioxigen --------- ---------

Exercici 4.

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica

Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de
multiplicadors crrega
K2O2 Dixid de dipotassi Perxid de potassi Dixid(2-) de
potassi
CaO2 Dixid de calci Perxid de calci Dixid(2-) de calci
Li2O2 Dixid de diliti Perxid de liti Dixid(-2) de liti
BaO2 Dixid de bari Perxid de bari Dixid(2-) de bari
ZnO2 Dixid de zinc Perxid de zinc Dixid(2-) de zinc
Cu2O2 Dixid de dicoure Perxid de coure(I) Dixid(2-) de
coure(1+)

Exercici 5.

Nomenclatura de composici
Frmula Amb prefixes Amb nombre Amb nombre de crrega
multiplicadors doxidaci
CaI2 Diiodur de calci Iodur de calci Iodur de calci
NaCl Clorur de sodi Clorur de sodi Clorur de sodi
BF3 Trifluorur de bor Fluorur de bor ---------------
CoSe Selenur de cobalt Selenur de cobalt(II) Selenur de cobalt(2+)
CuBr Bromur de coure Bromur de coure(I) Bromur de coure(1+)
SiC Carbur de silici Carbur de silici(IV) ----------------
PI3 Triiodur de fsfor Iodur de fsfor(III) ----------------
(NH4)2S Sulfur de diamoni Sulfur damoni Sulfur damoni

25
 HgCl2 Diclorur de mercuri Clorur de Clorur de mercuri(2+)
mercuri(II)
As2Se3 Triselenur de Selenur -----------------
diarsnic darsnic(III)

Exercici 6.

Frmula Nomenclatura de composici o estequiomtrica

Amb prefixos Amb nombres d'oxidaci Amb nombres de
multiplicadors crrega
Al(OH)3 Trihidrxid d'alumini Hidrxid d'alumini Hidrxid d'alumini
Fe(OH)2 Dihidrxid de ferro Hidrxid de ferro(II) Hidrxid de ferro(2+)
KOH Hidrxid de potassi Hidrxid de potassi Hidrxid de potassi
Hg(OH)2 Dihidrxid de mercuri Hidrxid de Hidrxid de
mercuri(II) mercuri(2+)
Ni(OH)3 Trihidrxid de nquel Hidrxid de nquel(III) Hidrxid de
nquel(3+)
Sn(OH)4 Tetrahidrxid d'estany Hidrxid d'estany(IV) Hidrxid d'estany(4+)
Ba(OH)2 Dihidrxid de bari Hidrxid de bari Hidrxid de bari
Zn(OH)2 Dihidrxid de zinc Hidrxid de zinc Hidrxid de zinc
Pb(OH)2 Dihidrxid de plom Hidrxid de plom(II) Hidrxid de plom(2+)

Exercici 7.

F. Estructural N. d'addici N. d'hidrogen

B(OH)3 Trihidroxidbor trihidrogen(trioxidborat)
NO(OH) Hidroxidoxidnitrogen hidrogen(dioxidnitrat)
AsO(OH)3 Trihidroxidoxidarseni trihidrogen(tetraoxidarseniat)
BrO2(OH) Hidroxiddioxidbrom hidrogen(trioxidbromat)
SeO(OH)2 Dihidroxidxidseleni dihidrogen (trioxidseleniat )

Exercici 8.

cid difosfric H4P2O7 Hidrogen(oxidoclorat) HClO

Dihidroxidioxidtelluri H2TeO4 Dihidroxidoxidsofre H2SO3
dihidrogen(heptaoxodicromat) H2Cr2O7 cid ntric HNO3
cid perclric HClO4 Dihidrogen(trioxidcarbonat) H2CO3
Trihidroxidoxidantimoni H3SbO4 cid silcic H4SiO4

26
Exercici 9.

HIO4 IO3(OH) Hidroxidtrioxidoiode

H2TeO3 TeO(OH)2 Dihidroxidoxidtelluri
HNO2 NO(OH) Hidroxidoxidnitrogen
H3PO4 PO(OH)3 Trihidroxidoxidfosfor
HMnO4 MnO3(OH) Hidroxidtrioxidmangans

Exercici 10.

HBrO2 hidrogen (dioxidbromat)

H2S2O7 dihidrogen (heptaoxiddisulfat)
H3PO3 trihidrogen(trioxidfosfat)
H2Cr2O7 dihidrogen(heptaoxiddicromat)
H4P2O7 tetrahidrogen (heptaoxiddifosfat)

Exercici 11.

Frmula Nom tradicional Nomenclatura de Nomenclatura addici

composici
AlPO4 fosfat dalumini tetraoxidfosfat tetraoxidfosfat(3-)
dalumini dalumini
Ca(MnO4)2 permanganat de bis(tetraoxidmanganat) tetraoxidmanganat(1-)
potassi de calci de calci
NiSO3 sulfit de nquel(II) o trioxidsulfat de nquel trioxidsulfat(2-) de
sulfit de nquel(2+) nquel(2+)
Na2CO3 carbonat de sodi trioxidcarbonat de trioxidcarbonat(2-) de
disodi sodi
NaClO hipoclorit de sodi oxidclorat de sodi oxidclorat(1-) de sodi
K3AsO3 arsenit de potassi trioxidarseniat de trioxidarseniat(3-) de
tripotassi potassi
Fe(NO3)3 nitrat de ferro(III) o tris(trioxidnitrat) de ferro trioxidnitrat(1-) de
nitrat de ferro(3+) ferro(3+)

Pb(SeO4)2 seleniat de plom(IV) o bis(trioxidseleniat) de tetraoxidoseleniat(2-)

selenat de plom(4+) plom de plomo(4+)
Zn(ClO2)2 clorit de zinc bis(dioxidclorat) de zinc dioxiclorat(1-) de zinc

Exercici 12.

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional

Hidrogencarbonat de sodi
Na(HCO3) Hidrogen(trioxidcarbonat) de sodi
Hidrogensulfat de zinc
Zn(HSO4)2 Bis[hidrogen(tetraoxidsulfat)] de
zinc
Na(H2PO4) Dihidrogen(tetraoxidfosfat) de sodi Dihidrogenfosfat de sodi

27
 Dihidrogenborat de liti
Li(H2BO3) Dihidrogen(trioxidborat) de liti
Tris[hidrogen(trioxidfosfat) de Hidrogenfosfit de cobalt (III)
Co2(HPO3)3
dicobalt
Fe(H2SbO4)3 Tris[dihidrogen(tetraoxidantimonia Dihidrogenantimoniat de
t) de ferro ferro (III)
Pb(HS)4 Tetrakis[hidrogen(sulfur)] de plom Hidrogensulfur de plom (IV)
Zn(HSO4)2 bis[hidrogen(tetraoxidsulfat)] de zinc Hidrogensulfat de zinc
Co(HS)3 Tris[hidrogen(seleniur)] de cobalt Hidrogenseleniur de cobalt
(III)
Ca(HSO3)2 bis[dihidrogen(trioxidsulfat)] de calci Hidrogensulfit de calci
BaH2SiO4 Dihidrogen/tetraoxidsilicat) de bari Dihidrogensilicat de bari
LiHTe Hidrogen(tellurur) de liti Hidrogentellurur de liti

Exercici 13.

Frmula Nomenclatura de composici Nomenclatura tradicional

ClO2- Dioxidclorat(1-) I clorit
H2AsO32- Dihidrogen(trioxidclorat)(2-) I dihidrogenarsenit
BrO4- Tetraoxidbromat(1-) I perbromat
CO32- Trioxidcarbonat(2-) I carbonat
MnO4- Tetraoxidmanganat(1-) Io permanganat
HCrO4- Hidrogen(tetraoxidcromat)(1-) Io hidrogencromat

28
Annex II. Proposta dutilitzaci de nomenclatures a lEducaci Secundria

Considerant les recomanacions de la IUPAC i les caracterstiques de lalumnat de

lESO i el batxillerat es proposa ls dels segents tipus de nomenclatures a cadascuna
de les etapes educatives:

a) ESO

Per als compostos binaris i hidrxids se proposa introduir nicament la nomenclatura de

composici o estequiomtrica, amb els prefixos multiplicadors i la possibilitat dafegir
els nombres de crrega per als compostos inics o els nombres doxidaci.
Pel que fa als oxocids i oxosals noms es proposa lus de la nomenclatura tradicional i
referida als casos acceptats per la IUPAC.

b) Batxillerat

Per als compostos binaris i hidrxids se proposa ls de la nomenclatura de composici

o estequiomtrica amb les seves tres variants: prefixos multiplicadors, els nombres de
crrega per als compostos inics i els nombres doxidaci. Tamb es podr fer menci a
la nomenclatura de substituci per las hidrurs progenitors dels grups 13-17.
Pel que fa als oxocids, oxosals i sals cides es proposa ls de la nomenclatura
tradicional i referida als casos acceptats per la IUPAC i la possibilitat dintroduir la
nomenclatura dhidrogen de manera ms general.

29