TEMA 2: CLASSIFICACIÓ I NOMENCLATURA DELS ENZIMS

Estudiem els enzims des del punt de vista de la reacció que catalitzen i per tant, tant la nomenclatura com la
classificació està dirigida en aquest concepte; no els classifiquem ni els anomenem per la seva estructura
proteica sinó que els classifiquem per la seva ac vitat de manera que sota una mateixa nomenclatura podem
trobar proteïnes amb estructures molt diferents.

NOMENCLATURA

La nomenclatura d’enzims és un camp més ambigu que la seva classificació perquè hi ha enzims que fa molts
anys que es coneixen i per tant, van ser anomenats sense seguir cap pus de regles i amb noms que no estan
relacionats ni amb la funció ni amb la caracterís ca i per tant, trobarem un grup d’enzims bastant nombrós que
tenen un nom recomanat i un altre que la comunitat cien fica ha acceptat.

Generalment anomenem els enzims amb un nom que fa referència al pus de substrat de la reacció que
catalitzen (que pot ser reversible o irreversible). Sabem també que un enzim pot catalitzar dues reaccions o una
mateixa reacció reversible i generalment en el seu nom porta el substrat més freqüent, el pus de reacció que
catalitza i el sufix –asa.

Tenim altres noms que s’han man ngut històricament tot i que sapiguem que en condicions fisiològiques no es
produeix aquesta reacció, com per exemple la piruvat quinasa, que transforma el fosfoenol piruvat en piruvat.
Aquesta reacció però, en condicions fisiològiques es dona en sen t contrari i és pràc cament irreversible de
manera que necessitem altres enzims que perme n la via de la gluconeogènesi.

També les podem anomenar per caracterís ques bioquímiques del seu centre ac u com per exemple les
serinproteases, que tenen una serina en el seu centre ac u.

CLASSIFICACIÓ

Els enzims es classifiquen segons el seu pus d’ac vitat. Totes les reaccions dels sistemes biològics es poden
agrupar o trobar dintre d’un conjunt de grups que són anomenats classes. La comissió d’enzims quan vol
iden ficar un enzim li dona un conjunt de números i per tant, es segueix un sistema numèric per la seva
classificació, que sempre porta davant els sigles EC (enzime comision).
Primer número: classe

Aquest ens informa sobre el pus de reacció que catalitza l’enzim i trobem 6 classes diferenciades:

Classe 1: oxidoreductases

Són enzims que catalitzen reaccions redox.

Classe 2: transferases

Enzims que catalitzen la transferència d’un grup d’un substrat a un altre i en aquest
cas sempre tenim una reacció bisubstrat ja que un substrat actua com acceptor i
l’altre com a donador.

Classe 3: hidrolases

Enzims que intervenen en reaccions en que hi ha un substrat que es trenca en dos per efecte de l’aigua. Si la
reacció que considerem és en un entorn aquós l’aigua és una constant del sistema i no l’hem de tenir en compte
en la reacció de manera que passem d’un substrat a dos productes (reaccions anomenades uni-bi).

Classe 4: liases

Enzims que en el seu mecanisme impliquen la par cipació de grups carboni – carboni, carboni – oxigen o carboni
– nitrogen i provoquen reaccions de trencament o bé reaccions de síntesis però sense que en elles hi par cipi
l’aigua i sense que sigui redox.

Un exemple d’aquesta reacció és la descarboxilació del piruvat. Normalment dins d’aquestes trobem dos pus
de reaccions:

 Dos substrats que generen un producte i són anomenats sintases.

 Un substrat que genera dos productes i són anomenades descarboxilases

Classe 5: isomerases
Classe 6: ligases

Enzims que catalitzen reaccions on es produeix un procés de síntesis, una reacció de condensació però aquesta
reacció per produir-se necessita l’energia de l’ATP o d’un altre nucleò d trifosfat per tant, sempre estan
associades a la presència i consum d’ATP o GTP per l’obtenció d’energia. Si tenim reaccions de síntesis en que
par cipa l’ATP com a font d’energia aquestes reaccions s’anomenen sintetases i un exemple és la condensació
del tRNA.

Número 2: subclasse

El segon número de la classificació ens indicia la subclasse i ens dona més informació per la reacció. Dins de
cada classe tenim una numeració diferent corresponent a la subclasse que pertoca.

Per exemple en la primera classe la subclasse ens diu quin és el grup de la reacció redox que passa de la forma
reduïda a la forma oxidada, quina és la molècula que actua com a donador d’electrons. Entre d’altes pot ser:

1. Alcohol

2. Aldehid

3. Grup me lè

4. Grup carboni – hidrogen

Aquest segon número ja ens diu quina és l’estructura del pus de substrat que serà oxidat.

Número 3

Aquest número, con nuant amb l’exemple de les oxidoreductases, ens diu quin és el pus d’acceptor d’electrons
que tenim.

Número 4

Aquest número ens diu una caracterís ca específica en relació a altres que compleixen els tres primers requisits.

Assignació i definició de la classificació

Podria ser que la comissió d’enzims defineixi malament un enzim i per tant, quedi mal classificat. Si amb el temps
els estudis demostren que aquell enzim té un mecanisme diferent la comissió rec fica i el canvia de lloc i per
tant, li assigna una nova nomenclatura. Hem de tenir present que la seva nomenclatura anterior queda
inu litzada i no és assignada a un altre enzim.

Exemple: busquem un enzim

Al buscar un enzim sempre trobarem: nom acceptat, altres noms, pus de reacció que catalitza, nom sistemà c,
enllaç amb altres pàgines webs importants.

Observem el següent exemple: