28 Perr a em merry de la crisi fiscal al debat sobre models alternatius Pn E1 text que es publica avui a "Carrer de la Ciutat" forma Per a ulteriors aprofundiments part d'una literatura, que aplegada seria d'un gfuix no sobre el texze de Xin, cal menyspreable, destinada a trobar sortida a la crisi del Adrecar-sey per exemple, a: funcionament ‘del model de’ 1a Gross-stadt. Aquesta crisi, Francese ROCA, Politica que ja s'insinua en el periode 1919-23 (i 1'aut ae itaquestes ratlles ha imaginat a unes altres pi Introduccté: Ernest LLUCH)y eds dobat a tres bandes entre Salvador Segui, Miquel Vidal i acres Barcelona 1975» Guardiola i Antoni Fabra Ribas per a oxplicar-ho) os fa evident als anys J0 amb la constatacid de la crisi fisc dels agents piiblics catalans (amb L'ajuntament de Rar al devant) a una visis sintética caldria ‘al Per elona, 1 politica de 1a Gross-Barcelona es financiA mitJangant Howard, Ebenez eid d'empréstits (car l’estat mai va procedir a una Piotr, "Rubse 4 Td descentralitzacié fiscal, per minima que f6s). Als anys 30, Nicola Maria" més del 50% dels pressupostos municipals de Barcelona eren’ .) "xeynesianiame", “georgisne”, destinats a amortitzar el Deute, La crisd aylorisne"y "Vallée 4 Pujals, Catalunya (davant el carActer incipient de ade la Joan", "Fallada, Josep Maria"; Goneralivat) planteJA la necessitat de buscar, de nou, com 4) “Le Corbusier", "Torres Clavé, als primers L'inadeqt ys del segle, models alternatius. c16 del model d'eixample portA a L'adopeis, entre 9014 191K, del model de la Gross-stadt, a la ratlla de Seonomia"y "San, Andreu", "Ruiz 930-31, Lesgotament del Cuncionament de la "gran churat” T'ponseti, Estanislaw va dur a la recerca més 0 menys aprossada de models Totes elles a un diccionari de alternatius. Fecont aparieis: I 6 Barcelona 1979. Quines foren les noves fonts d'inspiracid? Sinteti moit caldria distingir entre: zant a) la geografia regional francesa, que fou a la base del comarcalisme i de la renovada preocupacis per la Divisis Territorial. b) el model de 1a garden-city, en ei seu sentit més genus: e1 territorial, que inspiraria el Regional Planning de 1932 (aton seria absent, perd, la vessant municipalitzadora i Socialitzadora de Howard, que es troba a mig cami entre Alfred Marshall i Piotr Kropotkin)« ¢) 1a polftiea territorial de 1a New Deal, l'experianeia de 1a Tennessee Valley Authority, per exemple, que cai situar com una de les claus explicatives del Pla General d'obres PGbliques de 1935. 4) la ideia de la Ciutat Funcional, amb elements de continustat i olomonts de discontinurtat respecte a la Gross-ctadt, que inspiraria una proposta tedrica interessant: el Pla Maci& de 1934. ©) 1a nova ciutat socialista, 1" inte: Viena i pel debat sovidtic entre "urbanistes" i "desurbanistes”. ciudad de hoy y de maiiana fou publicat a la revista "orto" de Valéneia, en dos nimeros successius, el 5 i el 6, cozresponents a julicl 1 agost re 1932. "orto" era dirigida per Mari Civera i Josep R fala i reduida seria publicada al n?1, maig de 1936, de 1a revista "Estudis municipals", amb un pseudinim curide: "Joan Montseny". Aix, l'esctiptor comunista Andreu Nin utilitzava com 4 pseuddnim ol nom d'un personatje real: L'anarquista Joan Montseny (que escriuria sempre en castellA i amb el pseuddnim de "Federico Urales"). au. Una versis en Francese Roca n.14 ALDO ROSSI: | Cuatro obras construidas CONSTRUCCION: DE LA CIUDAD