Dos dels articles publicats darrerament sobre el record de I'Bxposicié del '29 a Barcelona es plantegen una anAliei global de les pugnes i circumstdncies que envoltaren els interesos i 1a decisié dels projectes: J.E.Hernéndez-cros, La Segunda Expoeicidn Universal (sic) de Barcelona: Elash=backs, "CAU" n257, juny 1979, i: J.E.Herndndez—Cros i Miguel Usandizaga, L'fxposicid de la Muntanya Perduda, Precisions sobre la urbanitzacid de Mont juic: 1859-1929, *Grans Temes L'Avens” n?3, sense data. Ambads articles (1) responen al mateix esquema de treball: es mouen i s'endinsen en el mar confés de dades que earacteritza la transformacis de la Mmtanya, i intenten la coheréncia d'uma explicacié raonada, 1dgica t comprensible. Potser és aquest mateix esfor¢ d'ordenacié de cada episodi (etapes, decisions, decrets, tramits, processos, projectes..,) el que separa el resultat Gtaquests treballs diwia medi tacié 0 interpretacié amb més interés propi. Aixf, alguns elements de documentacé cootania es reprodueixen com a mera il.lustracié, restant la major part d'elis en 1'oblit o el rebutg: també la Anformacié grafica sobre el creixemont urba s*escull i es transcriu sense concloure, per}, interpretacions que vagin més onli de la simple loctura literal, de la superposieié d'imatges. Dialtre banda, la referéncia a aportacions anteriors entorn el mateix tema déna la mesura de la manca de rigor en alguns aspectes i de la manca d'innovacié en 1a hipdtesi general. Aixi, per exemple: Pere Voltes Bou (2) ha descrit i il.lustrat amb detall i precisié els fets que envolten la transformacié de la Muntanya, en una histéria de dades que pot servir com a base documantal ja establerta. A pesar de tot, es van repetint incansablement, sense aportacions noves, els estudis sobre aguest tema, Ignasi de Sola-Morales (3), on la seva interprevacié, perfectament estructurada i condensada, plantejava 1a possibilitat d'una investigacié posterior (sectorial o global) que encara no s'ha dut a terme. ~Altrament, la yoluntat informativa sobre la génesi d'un creixemont urba també resulta valida feta des d'organismes populars: el treball publicat per L'Associacis de Veing del Poble Sec es mou on aquest marc d'apropament al coneixement del propi barri (4), perd aquesta tasca merament informativa resulta ineficac i de vogades fins i tot equivoca com a instrument de superacié de buits en la investigacis. En aquest sentit, un texte que es planteja 1'explicacié votal i acurada (5), preparant, per tant, al lector per @ L'esclariment d'uns fets, no pot incdrrer en irregularitats o manques de puntualitzacié. COMBNTARI_A "PRECISIONS SOBRE LA URDANITZACIS DE MONTJUIC: 1859-1929" Pilar Cés (1) La Segunda Exposicidn. és resulta d'un cars impartitl'any 78-79 a 1'Bscola d'Arquitectura de Barcolona per professors de les chtedrea d'iistdeia ide Composicss, sota el toma LiBxpesicss Internacional del 1929 Barceiena? cetorme urbana t anquitectura de Ia erisi; ®3 presenta com una ampliacis de Lartiele anterior. (2) Pere Voltes Bou, Historia de Montjuich y su Castillo, Bar aaa (3) Tgnasi de Sold-Morales, Lixposicis Internacional de Garsoiona [1sti21929) soma instrument de politica urbana, Barcelona 1970+ (4) Associacis de Veins del Poble Sec. Taller Urba, Poble Sec Aproximacis a la’ realitat urbana, Barcelona 1979. (5) Recordem #1 segon dels articles que ea comenton. Especifiencis de Los tres annex polémiques se Ia muntanya de Montjuse deterninades per In Comandaneda d'Pnginyors Militars.Es pot parlar d'irregularitats quan es llegeix Montjuic com "la barrera natural situada al sud-oest" de la ciutat emmurallada. Al contrari, observi's que el limit sud-oest é2 representat pel Paral.iel, en el Projecte de Reforma i Eixampla de Barcelona, de Cerda del 1859 (6), 4 coineidoix exactement amb el trag que el mateix Cerda dibuixa circundant 1a muntanya en el Plinol dels Voltante de Barcelona, del 1855 (6) i amb la 1inea de delimitacié de la Tercera Zona Polémica Militar (7), Ss a dir, un limit ben artificial. Quin sentit té, sino, la difersncia de tractament entre el gran bose tocant al ’riu Besés i el de la Muntanya de Montjuic? Es refereix més a l'afectacié militar que sofreix 1a vessant de Montjuic, que a la dieponibilitat immediata i propia d'una zona exhuberant 4 frondosa. Es por parlar d'incertesa, també, quan la referéncia al Poble Sec no es fa que com un “ultrapassar la Lina establerta per Cerda per a contenir el creixement de la ciutat" i s'afirma que aixd succeix del 1874 endevant, resultat de la flexibilitat en les ordenances militara. Que sigui el 1874 1'any de reconeixement oficial d'un primer tracat d'urbanitzacié en el Poble Sec no suposa un procés d'assentament a partir d'aquesta data, com tampoc una relacié de dependancia directa respecte a 1'Eixampla Cerda Entre els expedients arxivats per 1a Comandancia de Ingenieros Wilitares es poden trobar sol-licituts de permis de construccié de grups de cases, consti tuiny sectors d'urbanitzacié des del 1864, Go'a dir, anteriors fins i tot, @ la data (1869) en que es suavitza la restriccis militar per a la tercera gona. Una mostra dels expedients indicaria ja le subjeccié a un tipus de parcel.lacid determinada on part pele criteris, més o menys complexes, de les ordenances militars (8) i que en la seva configuracié anuncien un plantejament global dtordenacié en el que poden identificar-se elements urbans que perduren actualment (9). Més enlld del 1869 Phin A pam ern at he Bt ape a, a2” 47 (5) Reprodust a LiExposicts deta Muntanya Perdudas.. "Grans Temes de T'aveng” n° piana 19. (7) La delimitacié del poligon estrategic pera la muntanya de Mont juic s'eatableix «1 1856; a 1a Zona més allunyada del castell os permet la 1liure edificacié. i Urbanitzacid a partir del 1858. (8) Bs determina 1talgada mixina, Ltocupacté te Ia parcel-la, eZ tipus de constrieeié 4 el material a uedistenr. (9) La Plaga det "Surtidor” (Blasco do Garay) $s prefixada en expedients de l'any 1867. robra’i especificncis det matorial (fusta © totxo) segons Ta seve situncié a la-sagona oa In tercera Zona, Expediont Comange y Desquens, caixa nfi2, 1866-68. A baix, sol-Leitut do pormfs de construceis d'un grup de cases segons um tragat d'Eixampla menor. Papedient Franedaco Padrol, onixa ney, 1867-68. Exp, Sol6 y Vinyals, mestre d'obros alobres. Arxiu do 1a Comandancia dtEnginyers.apareixeran els processos de maximalitzacié quantitative (io), accelerantése el ritme dtespeculacid econdmica. Raonar sobre els criteris 4 implicacions generals d'aquest procés, seria objecte diuna analisi especifica. Mentrestant, per’, pot considerar-se cl pes d’aquest tipus de nodificacions de l'aprofitament del s61 en tota 1a Tercera Zona enfront les decissions d'ajardsnament i els doorets puntuals d'expropiacsé per part de l'administracié publica "en la Sogona Zona encare grevada per les ordenances militars (11)« No es tracta, només, d'assenyalar la imprecissié dels conceptes utilitzats a L'Bxposicié de la Muntanya Perduda, Sing de retreure la cita, introduida Ge passada, referida Als origens de l'ocupacié de la muntanya, que, utilitzada Som a simple espai introductori, vol traspirar una missié de credibilitat histdrica en un sreball de “Precisions sobre 1a urbanitzacié de Mont jual Solament un repds acurat i sense pressa de la documentacis grafica i escrita (12), utilitzant-la en el raonament d'una histdria total pot superar llacunes, equivocs o dubtes en la interpretacié d'uns fets. Pilar cés Editonales: 48 Projecte de vivendes deaprés ile Teliminacié do Ia tercers Zona, In reatricelé dialgaia os mants pera da zona oncara nfectndns eh Ta nota es tlegelx: "kas Tetras CD PG Indiean Ja parte de casa tee corresponde a in zona polémlen (10) P1 projects pot presentar-se com a transformneid on algada d'un antorton @ espoci fiear waa Yariacis dteseala on el mates editics. Bxpedient Sol@ y Vinyals, eatxa neh7,. 1879 Auxin de 1a Commiudanet a (11) fn ets expedients a la 'Comandancia del Cuerpo de Ingenieros “slitares es repetessen Aderinsdament nome de propistaras (Laribal, Sorrahina, Fontredona, Valleorba...J} no es poden oblidar les compensacions economiques obtingudes per aquests propetaris al incorporar-se pl sector més baix de la Muntanya al pla ATEixampla Cerd\. (12) La sdrie dtexpedients ci tats on aquest conentart edn ordenats a Tabtin de la Corona d'APagse Les intiustracions repreduides edn Dart dvaquest mrertal, uctiitaat on Liestuds. previa 1a'catalogacis del Poble Sec a per Imma ia Sansana i Pilar Ss per a 1Arxiu itstorie del Col leg d'Arquitestes de Barcelona. oe | A950 Semeatonons™ Heo 7