Professional Documents
Culture Documents
Ortograf PDF
Ortograf PDF
LA NORMATIVA
ORTOGRFICA
DEL VALENCI
XXII
b) Entre vocals es representa sempre per tx: El so bilabial oclusiu sonor [b] (o la variant
cltxina, pitxer. fricativa corresponent [B]) es representa per
c) Darrere de consonant es representa per x: la grafia b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per
anxova, perxa, ponx, Barx, Elx. la grafia p: baix, roba; poc, llpol, compra.
EXCEPCIONS: Tamb es representa per tx entre En final de sllaba, en posici interior o final
consonant i vocal en algunes paraules o noms de la paraula, loposici entre la consonant
propis procedents daltres llenges: solontxac, sorda i la sonora es neutralitza (v. Lestndard
Khruixtxov. oral valenci, 4.2.1). Amb independncia de
d) En final de paraula seguint una vocal, la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora
sutilitza la grafia tx si els derivats sescriuen segons el context, ls de les grafies b i p
amb tx, i susa la grafia ig (darrere de a, e, sajusta a les normes segents:
o, u) i la grafia g (darrere de i) si els derivats a) En inicial de paraula, sescriuen amb b
sescriuen amb g/j o tg/tj (v. Lestndard oral les sllabes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-:
valenci, 3.2.4): abdicar, abstraure, objecci, obstruir, subvenci,
substantiu.
despatx despatxar
capritx encapritxar EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen
cartutx cartutxera amb p algunes paraules com apnea, apte, optar,
ptica, ptim, etc.
bateig batejar
roig roja b) En inicial de paraula, sescriu amb p la
desig desitjar sllaba cap-: capal, captiu.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb b algunes paraules
com cabdal, cabdell, cabdill, etc.
XXXI
4.18. La grafia w
4.14. Les grafies l, ll i tl
La grafia w susa en certes paraules
El so alveolar lateral [l] es representa en tots els
procedents daltres llenges, per representa
casos per la consonant l: lquid, colar, pl, blat.
dos valors fnics diferents segons que tinguen
Per raons etimolgiques, certs cultismes un origen germnic o anglosax:
sescriuen amb ll: allicient, Avell, Brusselles,
a) En paraules dorigen germnic, representa
collaborar, escarapella, gallicisme, illegal, illgic,
el so bilabial fricatiu sonor [v]: wagneri,
illusi, millmetre, sllaba, aquarella, etc.
wolframi.
Algunes paraules de carcter patrimonial que
b) En paraules dorigen anglosax, t un valor
presenten una pronunciaci geminada [ll] en
fnic equivalent al de la semivocal u [w]:
una part del valenci sescriuen amb la grafia tl,
whisky, wlter.
com ara ametla, batle, guatla, motle, vetlar, etc.
No obstant aix, la grafia tl representa els sons 4.19. La grafia y
[dl] en cultismes com ara atles, atlntic, etc.
La grafia y, a ms de servir per a la formaci
del dgraf ny, sutilitza tamb autnomament,
4.15. Les grafies ll i tll amb el valor fnic que correspondria a i, en la
representaci de certes paraules procedents
El so palatal lateral [] es representa daltres llenges o formades a partir de noms
normalment per la grafia ll, que pot aparixer propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.
en qualsevol posici: llebre, pallasso, coll.
Per, en certs casos, es representa tamb per
la grafia tll: bitllet, rotllo, ratlla, etc.
XXXIII
5.1.2. observacions sobre laccentuaci de les ee amb accent greu inters, estrs i esps).
5.1.2.1. Segons la norma enunciada en b) Els numerals ordinals i altres paraules
lapartat anterior, usem laccent agut sobre acabades en -e: cinqu, sis; al, caf, obsc,
les ee tancades i el greu sobre les ee obertes, ser (tanmateix, sescriuen sempre amb
seguint el timbre tancat o obert habitual en accent agut cabriol, consom, macram,
la pronunciaci valenciana. Aix, les paraules peron, pur, sufl, ximpanz).
amb e tancada tnica, si han daccentuar- c) Les formes de la tercera persona del
se, porten accent agut: al, caf, obsc, ser, singular del present dindicatiu dalguns
cinqu, sis, angls, francs, comprs, adms, verbs de la segona conjugaci i altres
corts, ills, inters, estrs, esps, aprn, paraules acabades en -en: aprn, comprn,
comprn, depn, ofn, amn, edn, mossn; depn, ofn; amn, edn, mossn (en canvi,
conixer, merixer, parixer, convncer, vncer, sescriuen sempre amb accent agut atn,
atnyer, estrnyer, fiem, fieu, criem, crieu, entn, pretn i encn).
psol, trbol, terratrmol, sgol, trvol, crcol, d) Els infinitius acabats en -ixer, -ncer,
grvol; smola, esglsia, Dnia, squia, snia, nyer: conixer, merixer, parixer (amb
spia. lexcepci de crixer i de nixer); convncer,
Parallelament, les paraules amb e oberta vncer; atnyer, estrnyer.
tnica, quan han daccentuar-se, duen e) La primera i la segona persones del plural
accent greu: Novetl; tic, elctric, rgim, dels imperfets dindicatiu amb accent en el
cntim, esplndid, polmic, crdit, apndix, radical: fiem, fieu, criem, crieu.
fmur, referndum, crdul; xtasi, tica, f) I les paraules planes acabades en -ol:
dficit, filatlia, hrnia, matria, tnia, vnia, psol, trbol, terratrmol, sgol, trvol, crcol,
neurastnia, potncia, clemncia, pacincia, grvol (en canvi, sescriu sempre amb accent
cincia, hortnsia, comdia, modstia, epidmia, agut crvol).
intemprie, espcie, espcimen, rplica, prdua,
cdula, perptua.
5.2. LaccentuacI DIacrtIca
A fi devitar una excessiva discrepncia entre
les diferents varietats de la llengua, tamb Laccent tamb permet distingir paraules
porten accent greu tot i pronunciar-se homgrafes que tenen un significat diferent.
habitualment amb e tancada en valenci dos Este tipus daccentuaci sanomena
paraules gramaticals ds freqent (el pronom accentuaci diacrtica, i pot afectar tant les
relatiu i interrogatiu tnic qu i la conjunci paraules monosllabes com les polisllabes.
perqu), alguns cultismes i neologismes Les principals paraules que sescriuen amb
esdrixols o plans acabats en consonant accent diacrtic sn les segents:
(ter, ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el
topnim Valncia.
5.1.2.2. Dacord amb la pronunciaci daltres
parlars, tamb sha introdut entre alguns
sectors valencians lhbit dusar laccent greu
en paraules com les anteriors, amb lobjectiu
de reduir les divergncies amb les grafies
generalitzades en la resta del nostre idioma.
Encara que es pronuncien amb e tancada,
s admissible escriure amb accent greu els
casos segents:
a) Les paraules agudes en -es que no dupliquen
la s en formar el plural: angls, francs,
comprs, adms, corts, ills (en canvi, tot i
duplicar la s en la forma de plural, sescriuen
XXXV
s (forma del verb ser): El meu germ s metge. es (pronom [es]): Estes coses es fan de seguida.
fu (forma del pretrit perfet del verb fer): Ell fu feu (forma de present dindicatiu i dimperatiu del
estudis de medicina, per no acab la carrera. verb fer [fw]; nom, domini [fw]): Feu el que
vos he dit. Aquella ciutat era un feu dels radicals.
fra (forma del verb ser): Si fra tu, no aniria a la fora (adverbi [fRa]): Test esperant fora.
cita.
m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.
la m, i no el soltes.
ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull mes (nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]):
ms. Dem collirem ms taronges. En el mes dagost anirem al poble. Digu que
vindria, mes no crec que ho faa.
mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]):
moldre): He mlt tot el caf. Tinc molt de fred.
mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic. mon (possessiu) [mon]: Mon pare s fuster.
mra, mres (nom, fruita): Dem anirem a buscar mora, mores (nom, rab [mRa]): En el poble hi
mres. havia unes quantes famlies mores.
nt, nta, nts, ntes (nom, fill del fill): El seu nt net, neta, nets, netes (adjectiu que no t brutcia
sha fet molt gran. [nt]): El meu fill s molt net.
ns (plural majesttic): Ns, el rei dArag. nos (pronom [nos]): Redacteu-nos una carta per al
director.
s, ssa, ssos, sses (nom, animal): Han fet un os, ossos (nom, pea de lesquelet [s]); ossa,
reportatge sobre els ssos negres. osses (nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal
els ossos de tot el cos. T una ossa ben formada.
pl, pls (nom, filament que creix en la pell): Un pel, pels (contracci [pel]): Passarem pel pont.
animal de pl blanc.
qu (pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit de que (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]):
preposici [k]): Qu vols? La casa de qu et vaig El xiquet que passa pel carrer s amic meu. No
parlar est en venda. vull que tornes a fer aix.
XXXVI
rs (nom, acci de resar): El rs del parenostre. res (pronom [rs]): No vull que li digues res daix
que hem comentat.
s (forma del verb saber): No ho s. se (pronom [se]): No se sap res.
s, ss (afirmaci): S que en vull un tros. La moci si, sis (condicional [si]; nom, part anterior del pit
es va aprovar per trenta-quatre ss enfront de sis [s]; nom, nota musical [s]; pronom reflexiu
nos. [s]; numeral [ss]): Si vols que vaja, dis-mho. Es
refugi en el si de la muntanya. Porta els diners
al si. Una obra en si menor. Ell sempre parla de si
mateix. T sis germans.
sc (del verb ser): Jo sc filloga. soc (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk];
nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este soc
s de fusta de llimera. Shan posat de moda els
socs. Va comprar la gellaba en un soc.
sl, sls (nom, pis, terra): Ha comprat una sol, sols (nom, astre [sl]; nom, nota musical
parcella en un sl molt rocs. [sl]; adjectiu sense companyia [sl]): Ja ha
eixit el sol. La partitura est en clau de sol. Est
sol.
sn (forma del verb ser): Aquells que ens han son (possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn];
saludat sn amics meus. nom, ganes de dormir [sn]): Son pare s
msic. T un son molt profund. Tinc molta son.
t (forma del verb tindre): T una empresa molt te (pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La
important. pellcula, no te la vaig contar tota. Els anglesos
tenen costum de prendre te. En esta paraula falta
una te.
ts (nom, occpit): Va caure de ts. tos (nom, expectoraci [ts]): Tenia una tos molt
lletja.
s (nom, acci dusar una cosa): Fes s del teu us (pronom [us]): Ara us portarem dos caixes de
dret preferent. taronges.
vns, vnen (formes del verb vindre): Mhan dit que vens, venen (formes del verb vendre [vns],
vnen hui mateix. [vnen]): Les botigues no venen massa.
vs (pronom personal fort): Beneda sou vs entre vos (pronom personal feble [vos]): Emporteu-vos
totes les dones. les revistes.
OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb accent diacrtic mantenen
tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl; subsl, etc.
A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen generalment els criteris segents:
a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona, es marca amb accent
diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se, t / te, vs / vos, etc.
b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol marcar amb accent diacrtic la
paraula amb vocal tancada: b / be, dna / dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que
a vegades du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos (expectoraci).
XXXVII
OBSERVACI: Les paraules terra, sol i lluna m) Els ttols de llibres, obres teatrals,
sescriuen en minscula en els contexts que musicals, cinematogrfiques i darts
no sn propis de lastronomia: Defn la terra. plstiques:
La destrucci de la terra. Fa un sol de justcia. Li
agrada fotografiar postes de sol. Encara que estiga el Decamer
nvol, sempre porta ulleres de sol. Hem sopat a la la Pietat
llum de la lluna. Hui hi ha lluna plena. Han tornat lOda a lalegria
de la lluna de mel.
n) Les lleis, codis jurdics i altres disposicions
i) Els noms de monuments i edificis singulars:
legals:
el Palau de la Msica
la Llei ds i Ensenyament del Valenci
lAlmod
el Codi Penal
la Sala dels Espills
la Resoluci 10/2002
la Casa de la Beneficncia
o) Les entitats abstractes institudes
j) Els topnims, cornims i altres
oficialment, imposts, etc.:
denominacions geopoltiques:
ha sigut declarat B dInters Cultural
lAlcdia
s Monument Histric Nacional
la Safor
el Parc Natural de la Serra dEspad
el Pas Basc
lImpost sobre la Renda de les Persones
la Costa Blanca
Fsiques
el Prxim Orient
el Tercer Mn p) Els noms de congressos, seminaris,
OBSERVACI: Els articles, les preposicions i les
certmens, etc.:
conjuncions que formen part dels topnims i I Congrs dHistria i Filologia de la Plana
cornims valencians o valencianitzats sescriuen
XLII Jocs Florals de la Vila dAlberic
en minscula: Bonreps i Mirambell, la Font
den Carrs, lEliana, el Caire, la Manxa. Les
I Simposi de Professors de Valenci
denominacions genriques que, a vegades, III Certamen de Bandes de Msica
acompanyen els noms geogrfics tamb
sescriuen en minscula, excepte si estes
denominacions han passat a formar part del
mateix topnim: el carrer Ample, la plaa de
lArc, el passeig de la Petxina, el barri dOrriols, la
serra de Mariola, el mar Mediterrani (per la Vall
dAlbaida, la Font Roja). Els articles dels topnims
no valencians ni valencianitzats, en canvi, porten
la inicial en majscula: O Grove, Las Hurdes, La
Spezia, Le Havre, Los Angeles.
11.2. La cursiva
11.4. La negreta
d) Es lligen com si la paraula abreviada c) En certs casos, els smbols contenen barres
estiguera escrita amb totes les lletres del entremig, lletres volades o altres signes
nom: especfics:
etc. etctera km/h quilmetres per hora
p. o. per orde En energia potncia
% tant per cent
e) Les abreviatures de paraules o expressions
euro
estrangeres sescriuen en cursiva, igual que
@ arrova
les paraules o expressions representades:
d) Els smbols es lligen com si el terme
loc. cit. loco citato
abreviat estiguera escrit amb totes les lletres
s. v. sub voce
del nom:
f) Els numerals ordinals poden representar-
m metre
se amb lltima lletra del nom al costat de la
g gram
xifra, seguida o no de punt, o b amb lltima
SE sud-est
lletra volada, precedida o no de punt:
$ dlar
1r, 1r. o 1.r, 1r primer
4a, 4a. o 4.a4a quarta
12.3. Les sigles
OBSERVACI: Les formes de plural sindiquen amb
les dos ltimes lletres: 4ts, 4ts. o 4.ts, 4ts (quarts); Les sigles sn formacions lxiques
9es, 9es. o 9.es, 9es (novenes). constitudes generalment per les inicials
dun conjunt de paraules, que sutilitzen per
12.2. Els smbols a substituir la denominaci que abreugen.
Presenten les caracterstiques segents:
Els smbols sn signes grfics de carcter a) Sescriuen en majscula i no porten accent
cientfic o tcnic fixats per organismes grfic ni cap punt ni espai entre les lletres que
oficials, generalment dmbit internacional, les conformen:
que representen una paraula o un grup de
paraules amb les caracterstiques segents: IVAM Institut Valenci dArt Modern
ONU Organitzaci per a les
a) Sescriuen en redona, no porten espais Nacions Unides
entremig, ni punts en posici medial o final DNI document nacional didentitat
i no presenten formes flexives de femen o PIB producte interior brut
plural:
OBSERVACI: Quan la sigla no est constituda
km quilmetre (o kilmetre), per la inicial de cada paraula de lexpressi
quilmetres representada, sin per grups de lletres per
min minut, minuts a fer-la ms fcilment llegible, rep el nom
atm atmosfera, atmosferes dacrnim, i en eixe cas es pot escriure o b amb
totes les lletres en majscula, com les sigles
ha hectrea, hectrees
prpiament dites, o b amb noms la lletra
b) Sescriuen amb la inicial en majscula els inicial en majscula: IVAJ o Ivaj (Institut Valenci
smbols corresponents a unitats de mesura de la Joventut).
que provenen dun nom propi, elements b) El gnere i el nombre coincidix amb el
qumics, punts cardinals i els prefixos que gnere i el nombre de la primera paraula de
representen els mltiples referits a grans lexpressi representada:
magnituds:
el KGB el Comit de Seguretat
kW quilowatt de lEstat (Komitet
N nord Gosudarstvennoi
Na sodi Bezopasnosti)
Mb Megabytes (106 bytes)
LI
la CIA lAgncia Central Per en alguns casos concrets, com ara les
dIntelligncia (Central sigles que representen els noms dorganismes
Intelligence Agency) internacionals o de conceptes, hi ha una certa
els EUA els Estats Units dAmrica tendncia a traduir-les, que no es manifesta
OBSERVACI: En alguns casos, aix no obstant,
tampoc en termes absoluts:
el gnere o el nombre de la sigla vnen OTAN Organitzaci per al Tractat de
determinats per un nom genric subjacent: la
lAtlntic Nord (que alterna
IBM (International Business Machines, s a dir,
l[empresa] Internacional de Mquines dOficina). amb NATO)
FMI Fons Monetari Internacional
c) No admeten cap marca de plural: (que alterna amb IMF)
les TAC i no les TACS o les TACs ADN cid desoxiribonucleic
(tomografies axials (que alterna amb DNA)
computades)
els PC i no els PCS o els PCs
(ordinadors personals)
OBSERVACI: En certs casos en qu sha produt
una lexicalitzaci duna forma siglar, pot ser
preferible escriure-la en minscula i indicar la
forma de plural amb la marca corresponent: uns
ceds (i no uns CDs), uns eleps (i no uns LPs).
I, en tot cas, quan representen conceptes en
plural, shan de llegir amb la marca prpia del
plural: les ONG [lezoenedZs].
Esta novella, la vaig llegir fa molts anys. Suposem que no vindr, per si arriba,
No s prpia de tu, esta actitud tan negativa. ella ho far.
OBSERVACI: Ls de la coma per a marcar un 13.3.1.2. A banda dels usos relacionats amb
element de loraci desplaat a lesquerra s lentonaci, la coma susa tamb en els casos
opcional quan lelement cont una informaci
segents:
coneguda a la qual fa referncia la resta de
loraci: A Maria, no li han dit res o A Maria no li a) En les expressions numriques, per a
han dit res. separar les unitats enteres de les decimals:
e) Per a separar les oracions subordinades T 6,5 metres de llarg.
adverbials i condicionals de loraci principal, Mha costat 25,63 euros.
quan la prtasi precedix lapdosi:
b) En lexpressi sexagesimal de les hores,
Quan arribrem al teatre, la representaci per a separar els segons de les fraccions de
ja havia comenat. segon:
Si no tagrada estudiar, s millor que
El rcord ha quedat establit en 10,19 segons.
et poses a treballar.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la c) En lexpressi de dates i adreces:
llargria i la complexitat de la frase: Quan arribes Alacant, 20 dagost del 2004
avisam. Si vols vine.
Sant Vicent, 22, 14a
f) Per a marcar lelisi del verb en una oraci
coordinada amb una altra de precedent: 13.3.2. El punt i coma
Una cosa s voler, i una altra, poder. El punt i coma (;) representa una pausa major
Ells votaren que s; nosaltres, que no. que la de la coma i menor que la del punt.
Susa en els casos segents:
g) Per a separar de la resta de la frase una
a) Per a separar grups delements en
srie de conjuncions i locucions conjuntives,
enumeracions llargues o complexes, sobretot
com ara: no obstant aix, tanmateix, per tant, s
quan ja contenen altres signes de puntuaci
a dir, en fi, ara b, en resum, tot i aix, finalment,
(generalment comes):
a ms, aix mateix, en efecte, etc.:
Hi assistiren la directora general, Sra. Meli;
No ha estudiat gens i, no obstant aix,
el secretari de la Comissi, Sr. Mart,
ha aprovat tot el curs.
i el primer vocal de la Comissi, Sr. Grau.
Estava molt vigilat. No sabem, per tant,
com va aconseguir fugir de la pres. OBSERVACI: En estos casos, davant de les conjuncions
i, o i ni no es posa punt i coma sin coma.
h) Per a separar oracions adversatives:
b) Davant de les conjuncions i locucions
Lautor del robatori no ha sigut ell, adversatives (no obstant aix, per, tanmateix,
sin el seu germ. etc.) o concessives (encara que, malgrat que,
Volia vindre a lexcursi, per els pares no tot i que, etc.), quan estos connectors unixen
li han donat perms. estructures que contenen comes internes:
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la Linforme de la Comissi Tcnica s negatiu;
llargria i la complexitat de la frase: No volia
no obstant aix, si sesmenen
fer-ho per ho far.
les deficincies detectades, hi ha
i) Per a separar els constituents de les la possibilitat que es revise lexpedient.
oracions nominals, caracterstiques de
c) Per a separar frases completes estretament
sentncies, dites i refranys, de ttols dobres i
unides pel significat:
de titulars periodstics:
Morfolgicament, els quantitatius poden ser
Per lagost, figues i most.
variables o invariables; dins dels variables
La violncia en el futbol, a debat.
nhi ha que noms tenen flexi de nombre
j) Per a evitar confusions o ambigitats: i nhi ha que presenten la flexi completa.
LV
aprovada per majoria absoluta. c) Per a posar entre parntesis un text que ja
cont algun parntesi:
b) Per a introduir una lletra dorde en una
enumeraci: Es pronuncien amb o oberta les paraules
acabades en -ot i -ota, com ara:
La Comissi Assessora tindr com a finalitat
clot, devot, pot; cabota, pilota, quota
assessorar i formular propostes sobre
(excepcions: bot, nebot; bota [calat],
totes aquelles qestions que afecten
bta [recipient per al vi] i jota).
el projecte del Centre dAlt Rendiment,
i en especial: d) I, finalment, sutilitzen tamb per a
emmarcar transcripcions fontiques:
a) les installacions esportives del Centre que
permeten lexercici de lesport dalt nivell En algunes comarques valencianes, s
i de competici; habitual lemmudiment de la r de final
b) els requisits relatius a la prestaci de paraula: corredor [koreD].
de servicis de suport a lesportista;
13.5.4. Les cometes
c) les installacions referents a residncia
i centre densenyana. Les cometes poden ser dobles, i en este cas
OBSERVACI: En este cas, susa noms el parntesi poden ser baixes ( ) o altes ( ), o simples ().
de tancament, que sescriu immediatament 13.5.4.1. Les cometes dobles sutilitzen en els
desprs de la corresponent lletra dorde. Amb
esta mateixa funci, tamb sutilitzen altres
casos segents:
signes, com ara el guionet (-), el redol (), etc. a) En les citacions textuals i per a marcar
lestil directe:
c) En les acotacions teatrals:
Segons linvestigador entrevistat,
Jlia (mentres agafa el xiquet del bressol):
Els estudis sobre el genoma hum
La mare ja mho ha dit.
representen el projecte cientfic ms
13.5.3. Els claudtors important del segle xxi.
I li va dir: No cal que vingues ms.
Els claudtors ([ ]) susen en els casos
OBSERVACI: En el cas que shaja de posar entre
segents:
cometes alguna paraula o expressi dins
a) Per a indicar lomissi de text dins duna dun text que ja est entre cometes, susen
citaci textual. En este cas contenen uns punts les cometes altes si prviament shan utilitzat
suspensius: les baixes, o les simples si shan utilitzat
les altes:
Si es considera que locultaci de la dona Lorador finalitz el seu discurs amb estes
davall duna referncia masculinitzant paraules: Este tema podria donar lloc a una
s un fet inacceptable, lnica alternativa altra conferncia, que potser podrem titular
efica seria recrrer a all que sha Les oportunitats comercials de la Xarxa.
O b:
anomenat enginyeria lingstica [...],
Lorador finalitz el seu discurs amb estes
noms aix es podria aconseguir que tots paraules: Este tema podria donar lloc a una
els noms aplicables a persones pogueren altra conferncia, que potser podrem titular
ser utilitzats en qualsevol context sense Les oportunitats comercials de la Xarxa.
amagar la dona.
b) En els ttols de conferncies,
b) Per a introduir algun aclariment, comunicacions, ponncies i discursos:
especialment quan una citaci queda
El ttol de la conferncia ser Les noves
incompleta fora del seu context:
tecnologies i el medi ambient.
Nosaltres [els valencians] som mediterranis
c) En els ttols dels captols o parts dun llibre:
i, en general, estem orgullosos
de ser-ho. El captol segon t com a ttol Qestions
de nomenclatura.
LVIII