Jutjat

d’Instrucció 7 de Barcelona
Diligències prèvies 1439/17 - Peça separada 1439/17-11 (CEIP Ramón Llull)

AL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 7 DE BARCELONA

ALBERT RAMBLA FÀBREGAS, Procurador dels Tribunals i d’en ROGER ESPAÑOL TOR, major
d’edat, amb DNI 36527438-B, i domicili a efectes de notificacions i citacions a carrer Sardenya,
181, 3r. 2a. de Barcelona, en virtut dels poders apud acta que s’atorgaran davant del Jutjat en
la data que aquest determini, acompanyat de la Lletrada ANAÏS FRANQUESA GRISO, advocada
d’Irídia, Centre per la defensa dels drets humans, col·legiada núm. 35132 de l’Il·lustre Col·legi
de l’Advocacia de Barcelona, compareix davant del Jutjat i com millor procedeixi en dret:

D I U:

Que mitjançant el present escrit formula QUERELLA en la forma i amb els requisits assenyalats
als articles 270 i ss. de la Llei d'Enjudiciament Criminal, en relació als articles 100 i 101 del
mateix text legal, pels fets que a continuació es mencionen, per entendre que els mateixos són
constitutius d’un delicte de lesions provocant la pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal
previst a l’article 149.1 del Codi Penal, amb l’agreujant de prevalença de caràcter públic
prevista a l’article 22.7 del mateix text, sense perjudici d’una valoració posterior dels fets, en
virtut de la investigació dels mateixos.
D’acord amb allò que disposa l’article 783.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, es fa constar
que la persona querellant exerceix les accions penals i civils que es derivin del delicte.
D’acord amb allò establert a l’article 270 i següents de la LECrim, s’indica el següent:

I.- COMPETÈNCIA
Aquesta acció es presenta davant el Jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, competent per
conèixer els fets objecte de la present querella, que s’estan instruint en les Diligències prèvies
1439/17, concretament en la peça separada número 1439/17-11, corresponent al CEIP Ramon
Llull, al carrer Consell de Cent 490 de Barcelona.

II. QUERELLANT

La persona querellant és ROGER ESPAÑOL TOR, major d’edat, amb DNI 36527438-B, i domicili
al carrer Sardenya, 181, 3r. 2a. de Barcelona.

III.- QUERELLATS
L’agent de la Policia Nacional, amb funcions d’escopeter que el dia dels fets estava de servei
en el dispositiu actuant al CEIP Ramon Llull i va disparar contra Roger Español Tor al carrer
Sardenya de Barcelona entre el carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes, entorn de
les 10.30 hores, que resta per identificar.
Així mateix, es presenta també contra els comandaments UC-50 i UC-51, superiors jeràrquics
de l’escopeter i presents al lloc dels fets en el moment del tret, que van ordenar o en el seu cas
no van impedir ni supervisar l’ús de bales de goma de forma antireglamentària i contrària al
més elemental sentit comú, a molt poca distància i directament a la part superior del tronc,
posant greument en risc la integritat física de les persones que allà es trobaven i lesionant a
Roger Español Tor.
Aquesta part es reserva ampliar aquesta querella a aquelles altres persones que, a la vista de la
instrucció se’n desprengui que van col·laborar o participar de qualsevol altra manera típica en
les fets delictius objecte de la causa, o bé estendre les accions civils o administratives que se'n
derivin, en especial contra l’Estat per tractar-se d’agents de Policia Nacional.

IV. FETS

Els fets que donen lloc a la present querella són els següents:

PRIMER.- El dia 1 d'octubre del 2017, en Roger Español Tor, amb domicili al carrer Sardenya
amb Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, va acostar-se a l'escola que hi ha prop de
cada seva, el CEIP Ramón Llull, per veure quin era l’ambient. La seva idea era estar-s'hi fins les
10h que havia de recollir els seus pares que també viuen a la zona, per anar a votar a l'escola
que els pertocava, l’Institut Fort Pius, al carrer Àusias March.

Quan va arribar al CEIP Ramon Llull, cap a les 9.30 hores del matí, els agents de la Policia
Nacional estaven entrant a l'escola, apartant la gent i saltant les valles. A l’interior de l’escola hi
van entrar varis agents, entre ells els comandaments a càrrec de l’operatiu UC-00, UC-50 i UC-
51, que donaven directrius i indicacions a la resta d’agents que eren a l’interior del centre
educatiu. S’adjunta com a DOCUMENTAL NÚM U, l’arxiu video_2017-10-01_12-09-59.mp4,
imatges enregistrades per Andrés González en el moment d’entrada dels agents a dins el centre
electoral i la retirada de les urnes.

Mentrestant, després d'una estona d’estar per fora del recinte, en Roger, mullat per la pluja, va
anar a casa seva a descansar un moment i canviar-se de roba. Prop de les 10h, un grup d'agents
no uniformats però amb armilla de la Policia Nacional va sortir per una sortida lateral que
donava al carrer Marina amb Consell de Cent amb les urnes, per entrar-les dins d'un altre grup
de furgonetes de la Policia Nacional que se les va endur. El grup d'agents anti avalots de la
Policia Nacional va sortir de l'escola per la part frontal per on havien entrat i al haver-hi molta
gent que ocupava el carrer, van optar per marxar en “pelotón” en l’altra direcció, cap al carrer
Marina per rodejar tota la illa de cases i agrupar-se amb les furgonetes aparcades a Consell de
Cent amb Sardenya.

El grup d'agents va transitar pel carrer Marina, va girar cap al carrer Diputació i va girar de nou
Sardenya en direcció nord per arribar a les furgonetes aparcades a l'encreuament de Consell de
Cent. En tot aquest recorregut, els agents tenien darrera a gent que els seguia per veure a on
anaven i entonaven consignes relatives al dret a vot, a la democràcia, d'altres sobiranistes i
demés.

En un moment donat, les furgonetes, en veure que els agents s'acostaven, es van posar en
marxa per escurçar distàncies cap a ells. En aquell moment, en clau de protesta per la requisa
d'urnes, algunes persones van asseure's a la calçada. Aquesta iniciativa va ser emulada per més
gent que van asseure's allí durant una vintena de minuts. En Roger formava part de les
persones assegudes entre els que hi havia altres veïns, i mares i pares de l'escola.

En un moment donat, sense prèviament intentar retirar les persones assegudes, els agents van
començar a colpejar-les amb cops de bastó policial, fins i tot zones prohibides com el cap o el
tòrax. El primer en iniciar la càrrega va ser el comandament UC-50, seguit pel també
comandament UC-51, colpejant amb el bastó policial en sentit vertical a qui es trobava al terra,
imitant-los a continuació la resta d’agents. S’adjunten com a DOCUMENTAL NÚMERO DOS,
quatre fotografies realitzades per Edgar Celada, amb el nom d’arxiu MTV_3272, MTV_3286,
MTV_3292 i MTV_3395, en què es pot apreciar el moment just anterior a la càrrega policial,
amb els dos comandaments presents al lloc dels fets i quan aquesta s’inicia.

SEGON.- En iniciar-se la càrrega policial, les persones es van aixecar del terra per no ser
colpejades i la calçada va començar a quedar lliure per què les furgonetes comencessin a
marxar del lloc en direcció Gran Via. Eren un total de set furgonetes, que avançaven en aquest
ordre: UC-50 (matrícula CNP 3820 AL), UC-56, UC-55, UC-52 (matrícula CNP 3821 AL), UC-53
(matrícula CNP 3822 AL), UC-58 i UC-59. S’adjunta com a DOCUMENTAL NÚMERO TRES, arxiu
audiovisual amb nom MVI_6696, vídeo enregistrat per Arnau Macià i Molinero des de la
balconada de casa seva al carrer Sardenya número 207 (cantonada amb carrer Diputació).
Concretament, l’inici de la càrrega i la numeració de les furgonetes i agents intervinents es veu
de l’inici fins al minut 1:15.

Per facilitar el pas de les furgonetes, els agents anaven empenyent les persones que es
trobaven a la calçada i anaven apartant algun element que s'hi trobava, com algunes valles
grogues tombades. Els agents les empenyien amb puntades de peu i les persones que
transitaven pels laterals les repel·lien.

Al seu pas, els agents colpejaven la gent, de vegades amb el bastó policial. Un d'ells va
empènyer en Roger, que li va recriminar, rebent per resposta una nova empenta. Les
furgonetes i els agents darrere d'aquestes, van seguir baixant per Sardenya en direcció a la
Gran Via. En Roger també va anar baixant, per dirigir-se en primer lloc a casa seva a la
cantonada següent, per després anar a cercar els seus pares tal com havia quedat al domicili
d’aquests, al carrer Sicília amb Casp.

Un cop les furgonetes havien creuat el carrer Diputació, la trentena d’agents va formar un
cordó, entre els que s’hi trobaven els comandaments UC-50 i UC-51, que dirigien la retirada
dels agents. S’adjunten com a DOCUMENTAL NÚMERO QUATRE, dues fotografies d’Edgar
Celada, amb nom d’arxiu MTV_3449 i MTV_3463 en les quals es veuen els agents en qüestió a
la calçada del carrer Sardenya un cop traspassat el carrer Diputació, costat mar.

Els agents van anar baixant, com també ho va fer la gent, entre elles una gran quantitat de
periodistes degudament identificats i que es trobaven a primera fila. En Roger estava a tocar de
la paret d'un edifici de la vorera Besòs, a mitja illa entre Diputació i la Gran Via, a l'alçada del
número 230 del carrer Sardenya. Tenia alguns agents escopeters a la vora, en aquell moment,
el que estava situat sobre una senyal de bicicleta impresa al terra (carril bici), situat a menys
d'una quinzena de metres, va col·locar la bala de goma a la "bocacha" de l'arma, va apuntar
recte, i va disparar cap en Roger. Aquest va sentir un tret i immediatament va notar l'impacte a
l'hemisferi dret de la cara i va caure a terra ferit.

Al cap de poc, un altre agent proper a aquest primer, va disparar cap a l'altra banda del carrer
també directament cap a la gent i a poca distància. En aquell moment, ni en Roger ni cap
persona del seu entorn immediat estava provocant cap situació de risc, és més, les furgonetes i
la majoria d'agents ja estaven a tocar de la Gran Via a punt per marxar de la zona. En veure que
en Roger queia al terra i cridava de dolor, les persones que tenia més a la vora, moltes d'elles
periodistes visiblement identificats i amb càmeres, el van socórrer i van cridar una ambulància.
Aquests fets van ser presenciats pel periodista David Bou, qui estava enregistrant la situació
amb el seu telèfon mòbil un metre darrere d'en Roger amb el corresponent braçalet de
premsa. També s’hi trobaven els fotògrafs, Sergi Alcazar i Edgar Celada, entre altres persones.
S’adjunta com a DOCUMENTAL NÚMERO CINC, l’arxiu video_2017-10-01_12-16-53, enregistrat
per David Bou Somolinos des del carrer Sardenya, a l’alçada del número 230. L’impacte està
enregistrat en el minut 2.17.

Mentre arribava l'ambulància, David Bou, Sergi Alcázar i d’altres persones que eren allà van
entrar en Roger a la porteria del carrer Sardenya número 30 per resguardar-lo. Allà també s’hi
trobava Marta Sardà, que segons enrere havia enregistrat un vídeo des d’allà, en què es veu el
cordó policial des del darrere i com passen en Roger i un grup de periodistes. S’adjunta com a
DOCUMENTAL NÚMERO SIS, l’arxiu amb nom IMG_6870, enregistrat per Marta Sardà.

TERCER.- Quan va arribar l'ambulància, li van fer unes primeres cures i es van endur en Roger
cap a l'Hospital de Sant Pau, a on va ser ingressat per “esclat ocular dret associat a fractures de
paret lateral i sol de l’òrbita, arc zigomàtic, i apòfisi nasal de maxil·lar drets”, pel que se li va
haver de practicar una reparació quirúrgica urgent d’esclat de globus ocular. S’adjunta com a
DOCUMENTAL NÚMERO SET, còpia de la documentació mèdica de l’Hospital de la Santa Creu i
Sant Pau.

En Roger va ser atès a nivell psiquiàtric i psicològic des del primer moment, i actualment es
troba de baixa i en seguiment psicològic per l'impacte emocional de la situació. I el més greu,
ha perdut irreversiblement la visió de l'ull dret. Aquesta mancança li impedirà dur a terme les
seves ocupacions professionals de músic, a banda de perjudicar-lo en totes les seves
ocupacions habituals diàries, fins i tot les més quotidianes.

QUART.- En aquella actuació policial, els agents van emprar la violència de manera indeguda
des de l'inici de la seva actuació, colpejant a les persones que estaven en actitud pacífica a
l’entorn de l'escola Ramon Llull, algunes d'elles d'edat avançada. Quan van haver d'alliberar la
zona per seguir el seu pas, no van mirar de treure les persones preservant la seva integritat
física, sinó que van emprar directament els bastons policials contra persones assegudes al
terra. Els comandaments i els agents es van acarnissar amb la gent que estava en actitud
pacífica. Són testimonis dels fets, els observadors de drets humans, Júlia Trias i David
Fernández. S’adjunta com a DOCUMENTAL NÚMERO VUIT, l’arxiu denominat IMG_2726,
enregistrat per David Fernández Fuertes.

Així mateix, en el moment de ser ferit en Roger, les furgonetes ja eren a tocar de la Gran Via, en
una situació evident d'absència de risc per la integritat física de tercers i dels propis agents, no
estant justificat l'ús d'escopetes de bales de goma. Ni en Roger ni les persones que tenia a la
vora, la majoria de les quals eren periodistes visiblement identificats, no podien preveure que
un agent pogués disparar una bala de goma de forma directa i a tant poca distància.

Els agents anti avalots estan especialment formats pel maneig de les escopetes de bales de
goma, i per tant en coneixen els supòsits habilitants pel seu ús, les normes de seguretat i el seu
potencial lesiu. Les escopetes són armes militars que s'empren en gestió de l'ordre públic i
poden arribar a causar la mort d'algú, com ja ha succeït en algun cas en el 2012, amb la mort
d’Iñigo Cabacas al País Basc, i el 2014 amb la mort de quinze persones migrades a la platja del
Tarajal de Ceuta, a l'Estat Espanyol.

L'autor del tret va disparar recte a menys d'una quinzena de metres de gent estàtica i en
actitud pacífica. L'escopeter i els comandaments saben que la velocitat del projectil no permet
que ningú es resguardi del seu impacte un cop disparat. I tanmateix, l'escopeter va disparar cap
a una zona en què hi havia unes quantes persones agrupades, sabent doncs que podia ferir de
gravetat qualsevol d'elles. I acte seguit un altre escopeter va realitzar la mateixa acció en una
altra direcció, sota la supervisió dels comandaments presents UC-50 i UC-51, en posició de
garants.

Les escopetes de bales de goma són armes especialment perilloses perquè combinen la força
brutal del seu projectil amb una imprecisió significativa en la seva trajectòria que varia en
funció del centre de gravetat de la bala de cautxú i del contingut de pólvora del projectil. La
uniformitat de l'interior del tub que conforma la "bocacha" també en determina la trajectòria.
Aquestes característiques fan que aquestes armes es disparin a gran distància i que per
esmorteir-ne la força, es dispari al terra per causar un rebot. En tot cas, està prohibit disparar a
zones sensibles que inclouen tota la part superior del tronc, havent-se documentat casos de
mort per impacte al tòrax, per exemple. La perillositat i aleatorietat d'aquestes armes, van fer
que se'n prohibís l'ús a Catalunya el desembre del 2013 per part del Parlament de Catalunya,
prohibició que es va fer efectiva a tot Catalunya l'abril del 2014. A l’estat espanyol, la Defensora
del Poble ja fa anys que en demana l’estricta regulació per evitar un ús extensiu i arbitrari de
les mateixes.

Amb aquella conducta, l'escopeter i els comandaments estaven transgredint la normativa
policial, els principis que la regeixen així com el més elemental sentit comú. No hi havia supòsit
habilitant per emprar aquella arma i menys encara emprar-la de manera tan perillosa. Els
agents, amb aquella conducta, van generar un perill que sabien que no es podia controlar i que
amb tota seguretat anava a concretar-se en un resultat lesiu greu, que incloïa la pèrdua de la
visió d'un ull, com ja ha succeït en diverses ocasions a l'estat espanyol. Els comandaments, o bé
van ordenar o en tot cas no van impedir, tenint l'obligació de fer-ho, l'ús d'escopetes de bales
de goma en una situació del tot indeguda. Tots ells coneixien el perill de les bales de goma i
més en el cas d’un tret horitzontal realitzat a tant poca distància.


V. TIPIFICACIÓ PENAL

Aquests fets serien constitutius d’un delicte de lesions de l'article 149.1 del Codi Penal, amb
l’agreujant de prevalença de caràcter públic prevista a l’article 22.7 del Codi Penal atesa la
pèrdua irreversible de la visió de l’ull dret com a conseqüència de l’impacte de la bala de goma
disparat per un agent de la Policia Nacional prevalent-se del seu caràcter públic.

És nombrosa la jurisprudència que estableix l’ull com a òrgan principal, en aquest sentit es
pronuncia la Sala Penal del Tribunal Suprem a la Sentència núm. 119/2009 de 3 de febrer (RJ
2009\1667):

“Es reiterada la doctrina que el ojo es miembro principal, no siendo obstáculo a ello el que existan dos
ojos. Por otra parte debe equipararse a pérdida de miembro principal la pérdida de funcionalidad del
miembro afectado, que en el presente caso, afectó, de entrada, a una pérdida de visión del 90% que
luego se elevó al 95%. SSTS 796/2005 ( RJ 2005, 5157) , 1728/2001 ( RJ 2001, 8549) , 1495/2005 ( RJ
2006, 1026) ó 715/2007 ( RJ 2007, 5184) . Las tres últimas sentencias citadas, recogen pérdida de visión
en un ojo de un 80%, un 90% y un 84%, es decir incluso inferiores a la inicial pérdida de visión de la
víctima que fue --recuérdese- un 90%, que luego se estabilizó en un 95%.”

En termes similars, es pronunciava també el Tribunal Suprem a la Sentència núm. 2/2007, de

16 de gener (RJ 2007/252), que exposa el següent:
“SÉPTIM0.- Ahora debemos analizar el problema desde la perspectiva de las otras secuelas resultantes
de la agresión, consistentes en la pérdida de la visión del ojo lesionado.
Como consideraciones previas, debemos dejar sentadas las siguientes:
–el ojo, como elemento corporal mediante el cual opera el sentido de la vista, es un órgano
principal y, por ende, su conservación y funcionalidad son bienes jurídicamente tutelados por el tipo
delictivo del art. 149 CP ( RCL 1995, 3170 y RCL 1996, 777) en el concepto legal de «inutilidad» se
incluye la pérdida de la eficacia funcional, que no debe entenderse en términos absolutos, bastando un
déficit o menoscabo sustancial de la misma.
–los tipos delictivos de lesiones son delitos de resultado y especialmente los definidos en los arts. 149 y
150, que lo son de resultado concreto.”


En el cas que ens ocupa, Roger Español Tor ha perdut totalment la visió de l’ull dret de forma
irreversible, pel que no hi ha dubte que som davant del delicte de lesions tipificat a l’article
149.1. Aquesta lesió és conseqüència directa del tret d’un escopeter de la Policia Nacional, amb
autorització i/o empara de dos comandaments presents al lloc dels fets, que es van aprofitar de
la seva condició de funcionaris públics per a dur a terme l’acció criminal. Efectivament, i en
aquest sentit, la Sentència de l'Audiència Provincial de Madrid núm. 529/2008, de 2 de
desembre (JUR 2009/181972) exposa que:
“La jurisprudencia viene entendiendo que la agravante del art. 22.7ª del C. Penal encuentra su
fundamento en el abuso de superioridad en el plano moral, utilizado en beneficio particular por el
delincuente, y requiere que se ponga el carácter público al servicio de los propósitos criminales.
Precisa, en consecuencia, reunir la condición de funcionario público y poner tal condición al servicio de
su propósito criminal, aprovechando las ventajas que el cargo le ofrece para ejecutar el hecho
delictivo con mayor facilidad y menor riesgo. Y en tal sentido la ha venido aplicando la jurisprudencia a
supuestos en que funcionarios policiales incurren en el delito de lesiones aprovechándose de la
condición de policía con motivo de una detención o de la identificación de algún detenido (SSTS
1890/2001, de 19.10; 1685/2003, de 17.12; y 943/2006, de 2.10).

La doctrina jurisprudencial que se acaba de exponer nos lleva a aplicar en este caso la agravante de
prevalerse del carácter público que tiene el culpable. Y ello porque el acusado, con motivo de la
identificación y cacheo del imputado, después de una discusión de palabra con el mismo, le propinó
varios golpes y le ocasionó lesiones en diferentes partes del cuerpo, subsumibles en el art. 147.1 del C.
Penal. El acusado actuaba, pues, en ese momento como funcionario público y se aprovechó de tal
condición para ejecutar con mayor facilidad el hecho delictivo, toda vez que su condición de agente
propició la sumisión de la víctima, además de permitirle utilizar una porra y poseer un arma que
limitaban la defensa del agredido. A lo que ha de sumarse la ventaja de valerse de un dispositivo
policial de dos personas y de otros agentes a los que llamaron para que acudieran a colaborar con el
acusado.”


La responsabilitat tant de l’escopeter com dels comandaments UC-50 i UC-51 és clara, atès el
domini del fet que tenien tots tres, així com de l’especial posició de garants dels
comandaments. Així, la Sentència del Tribunal Suprem núm. 474/2005 de 17 març (RJ
2005\4308) considera que:
"Respecto a las otras dos impugnaciones, la sentencia aplica en las tres lesiones la doctrina de
la imputación reciproca y estima que el desarrollo de los hechos permite atribuir a ambos acusados la
autoría de las tres lesiones con el empleo de armas o medios peligros, pues al menos Agustín conocía
el empleo de tal arma por Juan Ramón. En efecto hemos de partir que entre los principios
fundamentales del Derecho Penal ha sido reconocido sin excepciones el de la responsabilidad personal.
De acuerdo con este principio la base de la responsabilidad penal requiere, como mínimo, la
realización de una acción culpable, de tal manera que nadie puede ser responsable por las acciones de
otro. En este sentido se ha sostenido por el TCS 131/87 ( RTC 1987, 131) que "el principio de la
personalidad de las consecuencias jurídico-penales se contiene en el principio de legalidad", de lo que
deriva, como dice la s. T.S 9-5-90 ( RJ 1990, 3880) , exigencias para la interpretación de la Ley penal». Es
cierto, no obstante, la doctrina jurisprudencial que considera coautores en base a lo que se denomina
«dominio funcional del hecho».
Siendo muy abundantes las SSTS en las que se mantuvo tal doctrina y de las que se pueden citar
la de 10/2/92 ( RJ 1992, 1112) , 5/10/93 ( RJ 1993, 7282) , 2/7/94 ( RJ 1994, 6416) , 24/9/97 ( RJ 1997,
7166) y 28/11/97 ( RJ 1997, 9059) , 27/1, 24/3 ( RJ 1998, 2356) , 12/6 ( RJ 1998, 5589) y 2/7/98 ( RJ
1998, 6230) , basta, por su claridad, con reproducir literalmente lo mantenido en esta última, en la que
se reconoció lo siguiente: «El art. 28 del Código Penal ( RCL 1995, 3170 y RCL 1996, 777) vigente nos
permite disponer ya de una definición legal de la coautoría que, por otra parte, era de uso común en la
jurisprudencia y en la doctrina antes de que el mismo fuese promulgado: son coautores quienes realizan
conjuntamente el hecho delictivo. Realización conjunta que debe estar animada por un dolo
compartido, siendo éste, en rigor, el significado que debe darse en determinados casos al previo y
mutuo acuerdo que ha sido constantemente exigido para afirmar la existencia de la codelincuencia –
ss. 31/5/85 ( RJ 1985, 2577) , 13/5/86 ( RJ 1986, 2461) entre otras– por la doctrina de esta Sala. Preciso
es pues, esclarecer que debemos entender por uno y otro elemento –objetivo y subjetivo– de la
coautoría. La realización conjunta no supone que todos y cada uno de los elementos del tipo, sean
ejecutados por los coautores, lo que es necesario para que se hable de realización conjunta de un hecho
y para que el mismo sea atribuido, como a sus coautores, a quienes intervienen en él, es que todos
aporten durante la fase de ejecución un elemento esencial para la realización del propósito común. A
la misma consecuencia práctica lleva la utilización del instrumento teórico del dominio del hecho,
acogido por esta Sala en numerosas y recientes sentencias como las de 12/2/86 ( RJ 1986, 590) , 24/3/86
( RJ 1986, 1692) , 15/7/88 ( RJ 1988, 6583) , 8/2/91 ( RJ 1991, 915) y 4/10/94 ( RJ 1994, 7612) . Según
esta teoría, son coautores los que realizan una parte necesaria en la ejecución del plan global aunque
sus respectivas contribuciones no reproduzcan el acto estrictamente típico, siempre que, aún no
reproduciéndolo, tengan el dominio funcional del hecho, de suerte que sea este, en un sentido muy
preciso y literal, un hecho de todos que a todos pertenezca. Por lo que se refiere al acuerdo previo,
elemento o soporte subjetivo de la coautoría, en que se funda el principio de «imputación recíproca»
de las distintas contribuciones al resultado y en cuya virtud se entiende que todos aceptan
implícitamente lo que cada uno vaya a hacer, tanto la doctrina como la jurisprudencia, SSTS 3/7/86 ( RJ
1986, 3878) y 20/11/81 ( RJ 1981, 4423), han estimado suficiente que el acuerdo surja durante la
ejecución, coautoría adhesiva, siendo también posible la sucesiva, que se produce cuando alguien
suma un comportamiento al ya realizado por otro a fin de lograr la conclusión de un delito cuyos actos
ejecutivos ya habían sido parcialmente realizados por éste ( SS. 10/2/92 [ RJ 1992, 1112] , 5/10/93 [ RJ
1993, 7282] , 2/7/94 [ RJ 1994, 6416] ) y que el acuerdo sea tácito y no producto explícito de una
deliberación en que se hayan distribuido los papeles a desempeñar. El acuerdo, en definitiva,
especialmente en los delitos en que la ejecución es prácticamente simultánea a la idea criminal, se
identifica con la mera coincidencia de voluntades de los partícipes, esto es, con lo que se ha llamado el
dolo compartido.
Como confirmación de lo expuesto puede recordarse que en las SSTS 21/12/92 ( RJ 1992, 10452)
y 28/11/97 ( RJ 1997, 9059) se afirmó que «cuando varios participes dominan en forma conjunta el
hecho (dominio funcional del hecho), todos ellos deben responder como coautores... la coautoría no es
una suma de autorías individuales, sino una forma de responsabilidad por la totalidad del hecho no
puede, pues, ser autor sólo el que ejecuta la acción típica, esto es, el que realiza la acción expresada
por el hecho rector del tipo sino también todos los que dominan en forma conjunta, dominio funcional
del hecho». (...)
En este tema la STS 20-7-2001 ( RJ 2001, 7294) precisa que la autoría material que describe el
art. 28 CP no significa, sin más, que deba identificarse con una participación comisiva ejecutiva, sino
que puede tratarse también de una autoría por dirección y por disponibilidad potencial ejecutiva, que
requiere el conocimiento expreso o por adhesión del pacto criminal, al que se suma en la consecución
conjunta de la finalidad criminal, interviniendo activa y ejecutivamente, o solamente si el caso lo
requiere, en función de las circunstancias concurrentes.

Pel que fa a la possibilitat de cometre el delicte de lesions per omissió, la Sentència del
Tribunal Suprem núm. 1061/2009, de 26 d’octubre (RJ 2010/112) exposa el següent:
 "3. La sentencia de instancia, en su fundamento jurídico cuarto, atribuye a la procesada, ahora
recurrente, ser criminalmente responsable -entre otros delitos- del de las lesiones del art. 148.3º CP
(correspondientes a los hechos declarados probados en el apartado A) del factum), en concepto de
autora por comisión por omisión , invocando el art. 11 del CP.
Siguiendo a la STS de 2-7-2009, nº 716/2009, es necesario recordar en este sede casacional que
la posición de garante se define genéricamente por la relación existente entre un sujeto y un bien
jurídico, determinante de que aquél se hace responsable de la indemnidad del bien jurídico.
De aquella relación surge para el sujeto, por ello, un deber jurídico especifico de evitación del
resultado. De tal modo que la no evitación del resultado por el garante sería equiparable a su
realización mediante una conducta activa. La mayor parte de la doctrina fundamenta la posición de
garante en la teoría formal del deber jurídico.
La existencia de una posición de garante se deduce de determinadas fuentes formales como la
Ley, el contrato y el actuar precedente peligroso (injerencia).
Pues bien, la jurisprudencia (Cfr. STS 1480/99 ( RJ 1999, 7611) de 13-10 ), ha admitido la
participación omisiva en un delito de resultado, y, conforme al actual art. 11 CP , se ha admitido
respecto a aquellas personas que teniendo un deber normativo, un deber jurídico, de actuar y con
posibilidad de hacerlo, nada hacen para impedir un delito que se va a cometer o para impedir o limitar
sus consecuencias.
Por ello, la participación omisiva parte de unos presupuestos:
a) El presupuesto objetivo que debe ser causal del resultado típico (cooperador) o al menos
favorecedor de la ejecución (cómplice).
b) Un presupuesto subjetivo consistente en la voluntad de cooperar causalmente con la
omisión del resultado o bien de facilitar la ejecución.
c) Un presupuesto normativo, consistente en la infracción del deber jurídico de impedir la
comisión del delito o posición de garante.
A esta concreta posición de garante, se refiere formalmente, el art. 11, apartado b) CP, cuando
el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una
acción u omisión precedente.
De este deber derivado de su posición de garante surge la obligación de tomar determinadas
medidas de seguridad destinadas a evitar que la situación arriesgada se concrete en una lesión,
imponiéndole una obligación de actuar para evitar el delito en una situación de riesgo previamente
originado.
La inacción, cuando estaba obligado a actuar en defensa del bien jurídico, equivale a la
realización de un acto positivo, pues una hipotética acción esperada por la norma hubiera sido causa
para la no producción del resultado.
No se puede olvidar que en la comisión por omisión se imputa un resultado lesivo a una
persona, no por su conducta activa, sino por no haberlo impedido cuando habría ese deber (norma
prohibitiva), resultando equiparable la realización activa del tipo penal.
Esta equivalencia que tiene carácter esencial para la configuración de un delito impropio de
omisión se debe apreciar cuando la omisión se corresponde valorativamente con el hecho positivo y
posee un sentido social equivalente a la comisión activa del tipo.
En los delitos de resultado dicha equivalencia no ofrece dificultades pues no se requiere, por
regla general, una acción de cualidades específicas, siendo suficiente con la aptitud causal del
comportamiento.
 En los delitos de omisión solo debe requerir una causalidad hipotética, es decir la
comprobación de si la realización de la acción omitida hubiera evitado la producción del resultado con
una probabilidad rayana en la seguridad.
El presupuesto subjetivo de la participación omisiva parte de la constatación de que el
omitente conocía su especial posición de garante y conocía la posibilidad de actuar con arreglo a la
posición ostentada y, sin embargo, omite el comportamiento que le era exigible cooperando así con el
actuar del autor material." (...)
A partir de estos presupuestos, el dolo de la omisión se debe apreciar cuando el omitente, a
pesar de tener conocimiento de la situación de hecho que genera el deber de actuar y de su capacidad
de realizar la acción, no actúa. En este sentido se ha pronunciado esta Sala en sentencias 25-4 ( RJ 1988,
2922) y 30-6-88 ( RJ 1988, 5387) , en las que sostuvo que: "en los delitos de omisión (propios o
impropios) el dolo del omitente no se puede negar cuando éste ha tenido conocimiento de las
circunstancias que generan el peligro de producción del resultado y de su propia capacidad de acción".
En el caso de los delitos de comisión por omisión o delitos impropios de omisión, el
conocimiento del omitente se debe referir, también, a las circunstancias que fundamentan la
obligación de impedir la producción del resultado (STS 950/97 ( RJ 1997, 4987) , de 27-6 ).
Por ello, quien conoce las circunstancias que generan su deber (la posición de garante y el
peligro de producción del resultado en los delitos impropios de omisión) y su propia capacidad de
acción para evitar el resultado, ha omitido dolosamente (STS de 24-10-90 )."

En el cas que ens ocupa, els comandaments UC-50 i UC-51 van ser presents en tot moment
amb la unitat actuant al carrer Sardenya entre Diputació i Gran Via, dirigint la retirada dels
agents. En les diferents imatges es pot comprovar com donaven directrius i indicacions de com
procedir, ordenant o en tot cas no impedint ni controlant l’ús de bales de goma malgrat haver-
hi una absència evident de risc per als agents i per tercers, en canvi, trobar-se a escassa
distància del grup de persones, essent altament previsible un resultat lesiu com el que es va
produir, acceptant-ne tots el resultat. És destacable que escassos minuts després del tret que
va ferir Roger Español, un altre agent disparés un altre tret també directament contra la gent,
sota l’atenta mirada dels agents, que no van fer res per impedir-ho.

VI.- DILIGÈNCIES D'INVESTIGACIÓ PER A LA COMPROVACIÓ DELS FETS:

1.- INTERROGATORI DELS QUERELLATS.

2.- TESTIFICAL:

- Comandament amb número d’identificació UC-00, a càrrec de l’operatiu dut a terme

al CEIP Ramon Llull, present en el moment de l’entrada al centre educatiu, a fi i efecte
de conèixer quines ordres concretes es va donar als comandaments que van quedar-se
dirigint la retirada dels agents al carrer Sardenya, així com des del centre de
comandament, en relació a l’ús de la força i, més específicament, l’ús de bales de
goma.
 - Edgar Celada Jiménez, testimoni presencial dels fets i autor de les fotografies
aportades com a documental DOS i CUATRE, el domicili del qual serà aportat per
aquesta representació processal així que l’obtingui.

- Arnau Macià i Molinero, testimoni presencial dels fets i autor del vídeo aportat com a
documental TRES, amb domicili al carrer Sardenya 207, 1er 3a, de Barcelona.

- David Bou Somolinos, testimoni dels fets, autor del vídeo aportat com a documental
CINC, amb domicili a efectes de notificacions a Gran Via de les Corts Catalanes 721,
2on D, 08013 de Barcelona.

- Marta Sardà Castro, testimoni presencial dels fets, autora del vídeo aportat com a
documental SIS, amb domicili a efecte de notificacions a Gran Via de les Corts
Catalanes 721, 3r. A, 08013 de Barcelona.

- David Fernández Fuertes, testimoni presencial dels fets, autor del vídeo aportat com a
documental VUIT, el domicili del qual serà aportat per aquesta representació processal
així que l’obtingui.

3.- DOCUMENTAL: en aquest acte s'aporten els següents documents:

• Número 1: video_2017_10_01_12_09_59, Andrés González (interior Centre)

• Número 2: Fotografies realitzades per Edgar Celada (inici càrrega) -> MTV_3272,
MTV_3286, MTV_3292 i MTV_3395

• Número 3: Vídeo MVI_6696, Arnau Macià

• Número 4: Fotos Edgar Celada,

• Número 5: Vídeo David Bou Somolinos, video_2017-10-01_12-16-53

• Número 6: vídeo Marta Sardà Castro, IMG_6870

• Número 7: documentació mèdica Hospital Sant Pau

• Número 8: vídeo David Fernández Fuertes, IMG_2726

4. MÉS DOCUMENTAL, a requerir a la Policia Nacional:

• Número 1. Quadrants dels agents policials que conformaven el dispositiu al CEIP

Ramon Llull, indicant

- el número de carnet policial i el número d’identificació imprès a la seva vestimenta utilitzat en

aquell operatiu concret (equivalent al NOP);

- funció i jerarquia dels agents i unitat a la qual pertanyen;

 • Número 2. Furgonetes policials: el seu nombre total, matrícula, número identificatiu i
ordre de les set furgonetes que van baixar pel carrer Sardenya des de Consell de Cent
en direcció Gran Via. Caldrà igualment especificar si les mateixes tenien algun sistema
de geolocalització tipus GPS.

• Número 3. Imatges: que es requereixi que els agents d’aquell dispositiu aportin les
imatges que hagin pogut registrar de càmeres fixes o mòbils.

• Número 4. Comunicacions entre el Centre de Comandament establert per l’1 d’octubre

i els comandaments dels diferents operatius policials al terreny. Així mateix, se sol·licita
que s’especifiquin aquelles comunicacions entre el comandament policial al CEIP
Ramon Llull i el Centre de Comandament policial.

• Número 5. Tota la documentació relativa a l’ús de bales de goma, en concret: els

manuals de formació teòrica i pràctica en l’ús de les escopetes de bala de goma, i
qualsevol norma, instrucció, pauta o criteri, inclosa la circular, de data 3 de setembre
de 2013, sobre l’ús del material antiavalots en què es regula el llançament d’artefactes
fumígens i lacrimògens i de pilotes de cautxú, remès per la Comissaria General de
Seguretat Ciutadana, amb l’aprovació de la Direcció Adjunta Operativa (DAO).

• Número 6. Armament utilitzat al CEIP Ramon Llull, indicant el tipus, model, fabricant i
data d’adquisició de l’escopeta, dels projectils i cartutxos.

5. MÉS DOCUMENTAL, a requerir al SEM per tal que aportin l’informe d’atenció de
Roger Español i indiquin el nom i la categoria mèdica dels sanitaris que el van atendre.

6. MÉS DOCUMENTAL, a requerir a l’Hospital de Sant Pau per tal que aportin tota la
documentació mèdica de Roger Español, incloses totes les proves complementàries (RX, TAC i
altres) i fulls d’infermeria, sent lliurat en format paper i en format DVD, així com la identificació
dels sanitaris que van assistir-lo en la seva primera atenció i en la intervenció quirúrgica.

7.- PERICIAL, Metge forense: Que es citi el querellant per tal que els Dr. Metges
Forenses del IMLC especialitzats en traumatologia i oftalmologia i amb experiència en aquest
tipus de lesions, emetin un informe d’acord amb el seu examen i la documentació mèdica i
gràfica proporcionada (còpia de la qual se’ls haurà de trametre), per tal de determinar:
a) Entitat i abast de les lesions patides;
b) el seu període de curació i/o sanitat i les seves seqüeles físiques;
c) seqüeles emocionals/psicològiques que puguin romandre;
d) compatibilitat de la lesió amb una ferida per bala de goma, i
e) literatura mèdica consultada per emetre la pericial.

8.- PERICIAL TÈCNICA, a requerir als Mossos d’Esquadra:
• Número 1. L’ànàlisi de situació de l’escopeter que va disparar contra el Roger Español
on es mapegi el lloc de cada un d’ells i la distància en metres entre ambdós.
• Número 2. Anàlisi de la documentació videogràfica remesa pels mitjans de
comunicació i aportada junt amb aquesta querella, en què es determini la identitat,
 ubicació i funció dels agents de Policia Nacional en el tram del carrer Sardenya entre
Diputació i Gran Via de les Corts Catalanes.


9.- ALTRES: Totes aquelles diligències que l’òrgan instructor consideri necessàries i
adients per a la investigació dels fets descrits i dels responsables de la seva comissió i les que es
suscitin al llarg de la instrucció d’acord amb el resultat de les diligències interessades.



Per l’exposat,

AL JUTJAT SOL·LICITO: Que admeteu aquest escrit de querella amb els documents que adjunto
i em considereu part en la causa que s'iniciï. Que practiqueu les diligències sol·licitades i totes
les que siguin útils i necessàries. Que dirigiu el procediment contra els querellats com a
responsables dels fets detallats.

ALTRESSÍ PRIMER SOL·LICITO Que tingui per designada per a la defensa dels interessos del Sr.
Roger Español Tor la Lletrada ANAÏS FRANQUESA GRISO, amb número de col·legiada 35.132 i
domicili professional al carrer Pau Claris, 144, 2n, 08009 de Barcelona, telèfon 93 207 68 13 i
fax 93 458 94 02.


Barcelona, 14 de novembre de 2017.



ROGER ESPAÑOL TOR ALBERT RAMBLA FÀBREGAS



ANAÏS FRANQUESA GRISO LAIA SERRA PERELLÓ