Sumari

Annex Investigació........................................................................................................................... 3
Mitjans d'investigació........................................................................................................................ 4
La inspecció ocular tecnicopolicial..............................................................................................4
Els reconeixements d'identitat.......................................................................................................... 5
Reconeixements fotogràfics........................................................................................................5
Reconeixement en roda.............................................................................................................. 7
Pràctica de la diligència de reconeixement en roda...............................................................7
Plasmació documental de la diligència..............................................................................8
L’entrada i escorcoll.......................................................................................................................... 9
Les declaracions policials............................................................................................................... 10
Introducció i marc legal................................................................................................................... 11
Àmbit d’aplicació: concepte de domicili..........................................................................................13
a) El domicili............................................................................................................................. 13
b) Edificis tancats de l'article 547.3...........................................................................................14
c) Llocs d'accés públic.............................................................................................................. 15
Supòsits d'entrada i escorcoll.........................................................................................................17
a) El consentiment.................................................................................................................... 17
b) Autorització judicial............................................................................................................... 18
El temps............................................................................................................................... 21
La forma............................................................................................................................... 21
La força................................................................................................................................ 22
Les trobades casuals........................................................................................................... 22
Destinació dels objectes recollits..........................................................................................22
c) Casos excepcionals..............................................................................................................23
El delicte flagrant..................................................................................................................23
Terrorisme i bandes armades...............................................................................................23
Entrades per manament de presó........................................................................................23
Quan siguin sorpresos en un delicte flagrant i el delinqüent immediatament perseguit per
l'autoritat policial s'oculti o es refugiï en una casa.................................................................23
Suspensió dels drets fonamentals........................................................................................23
Altres supòsits...................................................................................................................... 24
Pautes operatives davant dels delictes més comuns.....................................................................25
Intervenció en morts....................................................................................................................... 26
Tipus de mort............................................................................................................................ 26
a) Mort natural...................................................................................................................... 26
Actuació de la patrulla......................................................................................................26
b) Mort biològica................................................................................................................... 26
Actuació de la patrulla......................................................................................................26
c) Mort violenta..................................................................................................................... 27
Actuació davant una mort violenta............................................................................................27
a) Actuació primera dotació policial......................................................................................27
b) Trasllat del cadàver.......................................................................................................... 28
c) Testimonis........................................................................................................................ 28
Robatoris amb violència i intimidació..............................................................................................31
Perpetració d'un atracament. Actuacions bàsiques...................................................................31

1 de 42
Robatoris amb força....................................................................................................................... 33
Robatoris amb força a domicilis................................................................................................33
Robatoris amb força a establiments i empreses.......................................................................35
Principals maneres d'actuar en RF a establiments comercials i/o empreses............................37
Trencament de vidres d'aparadors.......................................................................................37
Encastaments...................................................................................................................... 38
Sistema obrellaunes............................................................................................................. 38
Desencaixament de persianes.............................................................................................38
Inutilització de pany de persiana..........................................................................................38
Butró.................................................................................................................................... 38
Estafes........................................................................................................................................... 39
Tipologies delictives més habituals. Especialitats.....................................................................39

2 de 42
Annex Investigació

3 de 42
Mitjans d'investigació

La inspecció ocular tecnicopolicial

La Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) estableix de forma clara que la realització de la inspec-
ció ocular correspon al jutge instructor. D’acord amb això actuarem sempre sota les seves ordres i
indicacions. La policia actuarà per delegació del jutge per la multiplicació dels casos, la qualificació
tècnica dels cossos policials i per la sofisticació dels mitjans de recerca.

La inspecció ocular tecnicopolicial (IOTP) ha de permetre, a més de revelar indicis que aportin líni-
es d’investigació per a la resolució del cas, la identificació i preservació de proves de càrrec en els
processos judicials.

La importància de l’obtenció de la informació que hi ha al lloc del fet i la conservació de la qualifi-

cació de prova pericial requereixen que la IOTP es desenvolupi amb una metodologia que impe-
deixi contaminacions i disfuncions.

Una de les funcions principals del caporal/a és vetllar per l’acompliment de la normativa bàsica de
la IOTP:

• Actuar amb rapidesa.

• No tocar i evitar que altres ho facin.

• Ha de ser efectuada per especialistes.

• El socors a les víctimes és prioritari.

• La conclusió es reflectirà en el peritatge.

4 de 42
Els reconeixements d'identitat

Reconeixements fotogràfics
El reconeixement és un mitjà d’identificació utilitzat en la investigació quan l’autor és desconegut o
hi ha dubtes sobre la seva identitat i aquest ha estat vist per la víctima o un testimoni. És una tèc-
nica consistent en mostrar fotografies d’arxius policials o d’altres amb la finalitat que una persona
pugui reconèixer a la del presumpte autor, implicat, participant o també d’un testimoni en un fet de-
lictiu.

L’ordenament jurídic estableix que la policia judicial té l’obligació d’esbrinar la identitat dels delin-
qüents tot sent les diligències de reconeixement fotogràfic i videogràfic unes de les primeres tècni-
ques d’investigació que es duen a terme.

Cal tenir en compte que la legislació processal no contempla aquestes diligències de reconeixe-
ment. El Tribunal Suprem, en reiterada jurisprudència avalada pel Tribunal Constitucional, ha reite-
rat que la seva pràctica per part de la policia és un punt de partida totalment vàlid i, en ocasions,
imprescindible per iniciar les investigacions policials d’un fet delictiu sobretot quan es desconeix la
identitat dels autors d’un fet delictiu.

El reconeixement fotogràfic d’una persona per si mateix no constitueix cap prova en el procés pe-
nal i té el mateix valor processal de l’atestat si no ha estat ratificat davant l’autoritat judicial, però
és un element indiciari suficient per practicar la detenció policial de l’identificat com a presumpte
autor d’un fet delictiu i per continuar les diligències d’investigació.

Els reconeixements fotogràfics els poden fer el/la la testimoni o la víctima en el moment que pre-
senta la denúncia. No obstant, en determinats casos que comportaran necessàriament una inves-
tigació posterior és convenient que la pràctica del reconeixement fotogràfic sigui efectuat directa-
ment pels funcionaris de policia judicial o investigació. D’aquesta manera s’evita que el testimoni o
víctima vegi una quantitat important de fotografies que puguin afectar al record que té de l’autor i
que serà necessari quan se li ensenyi una selecció de candidats a ser autors del delicte després
de la investigació.

Tot i que la jurisprudència reconeix que és un mitjà legítim d’investigació caldran un seguit de re-
quisits:

5 de 42
1. Pluralitat de fotografies: la jurisprudència no estableix el nombre mínim de fotografies a ense-
nyar al testimoni, però cal mostrar-li un nombre suficient de fotografies que esvaeixi el dubte en
la identificació de l’autor d’un fet delictiu.

2. Format de les fotografies: ha de ser semblant, però en cap cas no és necessari efectuar reco-
neixements fotogràfics només de ressenyes policials. Es poden fer reconeixements fotogràfics
amb fotografies d’altres arxius sempre que es garanteixin els requisits i es compleixi la legalitat.
En cap cas se li mostraran al testimoni fotografies en solitari, ni fotografies de grandària o for-
mat diferent, ni fotografies diverses d’una mateixa persona.
Si la persona que ha de fer el reconeixement es troba detinguda o imputada pels fets que do-
nen lloc a la investigació o bé detinguda per qualsevol altre motiu, el reconeixement es farà en
presència de lletrat/ada.
Si són diverses les persones que han de fer el reconeixement, aquest es farà individualment i
es mantindran els testimonis incomunicats entre ells. L’instructor i secretari que realitzen el re-
coneixement fotogràfic s’abstindran de fer qualsevol comentari al testimoni o indicació.

3. Plasmació documental de la diligència: es plasmarà en unes diligències específiques a l’a-

testat policial i es recollirà en una acta. A l’acta es farà constar el número de fotografies que
hem ensenyat si són de persones de similars característiques, tot fent constar el número de la
fotografia que el testimoni ha assenyalat com la de la persona identificada i les paraules que ha
utilitzat per reconèixer la fotografia (“crec que és aquest”, “podria ser aquest”, “estic segur que
és aquesta fotografia”). En qualsevol cas s’han d’evitar expressions típiques com “el Sr. X reco-
neix sense cap mena de dubte”.

Per realitzar correctament el reconeixement fotogràfic amb totes les garanties hauríem d’incloure a
l’atestat la composició de fulls on consta la fotografia reconeguda (normalment s'inclouen vuit foto-
grafies). Es demanarà a la víctima o al/a la testimoni que signi a sobre de la fotografia reconegu-
da.

A la diligència a l’interior de l’atestat es pot fer constar la mateixa informació que a l’acta, però cal
afegir la filiació de la persona reconeguda que correspon al número que tenia a la fotografia identi-
ficada per la víctima o testimoni.

6 de 42
Reconeixement en roda
La diligència de reconeixement en roda és una diligència d’identificació per la qual el/la
presumpte/a autor/a es pot considerar objecte de prova, ja que és una tercera persona (víctima,
testimoni) qui l'identifica, sempre que es donin els requisits establerts per llei.

Aquesta diligència és un diligència probatòria que en un principi és pròpia de la fase d’instrucció o

sumarial dins del procediment penal. Està recollida dins de la legislació processal, concretament,
en els articles 368 i següents de la LECr.

És una diligència difícil de practicar en el judici oral, motiu pel qual s’ha de practicar abans del judi-
ci i ha de tenir caràcter de prova preconstituïda, és a dir, ha de ser practicada pel jutge instructor
en presència del secretari judicial i del lletrat de l’imputat o detingut amb totes les garanties pro-
cessals i llavors no cal la seva ratificació en el judici oral. Per tant, sempre que sigui possible
s’intentarà que les rodes de reconeixement siguin judicials.

En el cas que la roda de reconeixement estigui feta per la policia, en el decurs d’una investigació,
la diligència té el mateix valor que l’atestat policial i s’ha de tornar a practicar davant l’autoritat judi-
cial per poder ser prova preconstituïda. La pràctica de la diligència de reconeixement en roda serà
sempre efectuada per funcionariat de policia judicial o investigació.

Pràctica de la diligència de reconeixement en roda

• Es realitzarà en dependències habilitades a tal efecte, tot garantint que els que integren la roda
no puguin observar ni escoltar les persones que fan el reconeixement.

• En cas que la roda de reconeixement sigui policial, la diligència serà practicada per dos funcio-
naris de policia judicial o investigació que actuaran com a instructor i secretari. L’instructor dirigi-
rà la pràctica de la mateixa i el secretari aixecarà la corresponent acta.

• La roda de reconeixement estarà integrada per un grup de persones (no inferior a cinc) inclòs
el/la presumpte/a autor/a, de característiques físiques similars.

• Es farà una diligència de reconeixement en roda per cada una de les persones que han d’identi-
ficar. Mai es pot fer una roda en la qual identifiquin a la vegada més d’una persona.

• Cal que assisteixi un lletrat a la roda de reconeixement.

• S’han d’identificar els components de la roda (mitjançant un número) i la posició que ocupen.

7 de 42
• Si són diverses les persones a identificar poden estar juntes en la mateixa roda, però no es pot
fer una roda únicament amb els presumptes autors.

• S’ha de tenir molta cura que les persones que han d’efectuar la identificació no tinguin cap con-
tacte entre elles, fins que totes hagin efectuat el reconeixement.

Plasmació documental de la diligència

La pràctica de la diligència de reconeixement en roda policial es plasmarà en unes diligències es-
pecífiques en l’atestat policial i es recollirà en una acta. Si el reconeixement en roda l’ha realitzat
l’autoritat judicial, l’acta del secretari judicial s’incorporarà a les diligències prèvies o sumari del jut-
ge instructor.

8 de 42
L’entrada i escorcoll

9 de 42
Les declaracions policials
Les declaracions constitueixen un dels mitjans més importants d’investigació, ja siguin fetes a tes-
timonis com a imputats o detinguts. No es vocació d’aquests apunts explicar com s’ha de realitzar
correctament una declaració perquè dependrà del cas concret, del tipus de persona i de les cir-
cumstàncies especifiques de la investigació. Per aquest motiu ens limitarem a plantejar una sèrie
de recomanacions que cal tenir presents quan realitzem aquest tipus de diligències:

• Cal tenir clar prèviament quina és la informació que volem obtenir.

• És convenient establir una determinada estratègia sense que això signifiqui la utilització de co-
accions, amenaces o enganys.

• És important mantenir la calma i el control en tot moment, encara que la persona que estiguem
sentint en declaració falti descaradament a la veritat. A la mateixa declaració podem buscar les
contradiccions i si tenim proves en sentit contrari es podran fer constar a posteriori en una dili-
gència.

• En casos importants on pot haver secret d’actuacions pot ser convenient no ensenyar totes les
“cartes” a la declaració de la persona imputada o detinguda. De les nostres preguntes el decla-
rant obtindrà informació i no cal oblidar que la declaració judicial té més força que la policial.

• En el mateix sentit que el punt anterior no és obligatori prendre declaració policial a una persona
detinguda. En determinades investigacions podria ser convenient que la primera declaració la
realitzi el jutge instructor.

• Si hem de realitzar un reconeixement d’identitat en roda i una declaració a un mateix detingut

convé recordar que el/la lletrat/ada tindrà dret a entrevistar-se reservadament amb la persona
detinguda després de la realització de qualsevol de les dues diligències. Per tant, si ens interes-
sa la informació de la seva declaració, convé realitzar-la amb antelació al reconeixement en
roda.

10 de 42
Introducció i marc legal
És una de les diligències més freqüents perquè en moltes ocasions les investigacions policials fi-
nalitzen amb una sol·licitud de manament d’entrada i escorcoll (també anomenat perquisició) adre-
çada a l’autoritat judicial.

Inicialment, aquest tipus de diligències semblen de fàcil aplicació i resolució, però de vegades te-
nen diferents interpretacions jurídiques que comporten problemes pràctics a l’operativa policial.

És per aquest motiu que es fa necessari tenir un coneixement clar i pràctic dels supòsits en què es
pot realitzar quan és preceptiu el manament judicial, on s’ha d’adreçar i la metodologia de la seva
pràctica.

Marc legal:

• Constitució Espanyola: article 18.2, sobre la inviolabilitat del domicili i article 55 per a determina-
des causes de suspensió.

• Llei d’Enjudiciament Criminal: article 545 i següents.

• Llei Orgànica 1/92 de Protecció de la Seguretat Ciutadana. Article 21.

Aquest marc legal configura el domicili com a inviolable tret dels supòsits legalment establerts en
què el funcionari de Policia Judicial podrà efectuar una entrada. Aquests supòsits són:

1. Consentiment de la persona interessada.

2. Manament judicial.

3. Delicte flagrant.

4. Amb manament judicial de presó.

5. Quan es tracti de persones integrades o relacionades amb bandes armades o grups terroristes
o rebels si són casos d’urgència o necessitat excepcionals.

6. Estat de necessitat previst a l’article 21.3 de la Llei 1/92.

En aquests apunts centrarem l’estudi als dos primers casos que són els més habituals dins del
marc de les competències de la Policia Judicial en matèria d’investigació. En aquests procedi-
ments, tant el jutge com la Policia Judicial han de tenir en compte tres procediments bàsics:

11 de 42
• Idoneïtat: que sigui adequat a la investigació.

• Proporcionalitat: gravetat del delicte investigat.

• Subsidiarietat: no es pugui substituir per una mesura menys greu.

Això implica que aquesta diligència s’ha de practicar en darrer terme, sempre que abans no se’n
puguin efectuar d’altres, és a dir, abans de sol·licitar-ho motivadament al jutge cal veure si s’han
esgotat altres vies d’investigació (esperes, seguiments, vigilàncies, etc). La pràctica d’aquesta dili-
gència s’haurà de fer tot respectant les seves garanties per evitar que una mala praxis suposi la
nul·litat d’una part o del total de la instrucció judicial.

El Tribunal Constitucional a la Sentència 114/84, de 29 de novembre, reconeix la impossibilitat

d’admetre en el procés una prova obtinguda tot violentant un dret fonamental o una llibertat fona-
mental. Aquesta doctrina va ser recollida a la Llei Orgànica del Poder Judicial, a l’article 11.1. Se-
gons aquest article només és lícit, en el descobriment de la veritat, allò que és compatible amb els
drets i llibertats fonamentals. Però tampoc són admissibles les proves lícites que vinguin, directa o
indirectament d’una prova il·lícita, tot seguint la doctrina dels “fruits de l’arbre enverinat”.

Així doncs, la prova obtinguda per un registre amb violació de l’article 18.2 de la Constitució és ra-
dicalment NUL·LA, per il·legítima, si no es dóna consentiment del titular, la resolució judicial que
l’autoritzi, ni el delicte fos flagrant.

12 de 42
Àmbit d’aplicació: concepte de domicili

a) El domicili
L’ordenament jurídic no dóna un únic concepte de domicili. Tenim un domicili civil, fiscal, adminis-
tratiu, processal i penal. Cadascun d’ells amb un abast i contingut diferent. En el tema que ens
ocupa partirem del concepte de l’article 554 de la LECr:

“Es considera domicili, per als efectes dels articles anteriors:

1- Els Palaus Reials, estiguin o no habitats en el temps de l’entrada i es-
corcoll.
2- L’edifici o lloc tancat, o la part d’aquest destinada principalment a l’ha-
bitació de qualsevol espanyol o estranger resident a Espanya i de la seva
família.
3- Els vaixells nacionals mercants.”

A partir del concepte de domicili privat del punt 2 de l’article 554, la jurisprudència amplia i estén el
concepte de domicili privat com “qualsevol lloc tancat en el qual es desenvolupa la vida privada i
familiar, que serveix com a residència estable o transitòria, i la protecció constitucional del domicili
té com a finalitat garantir l’àmbit de privacitat i intimitat”. Així doncs, podem parlar d’un concepte
ampli de domicili amb independència que aquest sigui mòbil o fix, permanent, accidental o ocasio-
nal.

Persones jurídiques: la inviolabilitat del domicili no és circumscriu únicament a les persones físi-
ques, sinó també a les jurídiques, com ara societats mercantils o civils, fundacions, etc. De les
persones jurídiques es protegeix l’espai físic que resulta indispensable perquè puguin desenvolu-
par la seva activitat sense cap tipus d’intromissió. És per això que pel que fa a les entrades i es-
corcolls, les persones jurídiques gaudeixen de les mateixes garanties constitucionals que les quals
es preveuen per les persones físiques.

Es planteja el problema de societats o empreses que tenen diversos locals i oficines. Què s’ha
d’entendre per domicili de la persona jurídica en relació amb l’article 18.2 de la CE? La doctrina
majoritària manifesta que el concepte de domicili s’ha d’entendre estrictament, sense que es pugui
estendre a tots i cadascun dels llocs en què la persona jurídica realitzi les seves activitats. En

13 de 42
aquest mateix sentit la memòria de la Fiscalia General de l’Estat de 1991 posa de manifest que el
domicili social només pot ser un, i les simples agències o delegacions de la mateixa societat no es
poden entendre en sentit estricte com a domicili de la societat.

En aquest mateix sentit la sentència del Tribunal Constitucional 121/89 matisa la inviolabilitat de
les persones jurídiques en el sentit de diferenciar les oficines d’allò que és el veritable domicili. El
domicili és només el qual és objecte de la protecció constitucional.

D’acord amb la jurisprudència es consideren domicilis, a efectes de la protecció de la CE:

• Les barraques.

• Les caravanes i autocaravanes, amb independència que es trobin en moviment o aparcades.

• Les habitacions dels hotels.

• Les tendes de campanya.

De tota manera, cal fugir de catalogacions jurisprudencials perquè aques-

tes tenen com a referència casos concrets amb les seves particularitats.
El més important és tenir clar que a priori, qualsevol lloc tancat on es des-
envolupi la vida privada i intima tindrà la consideració de domicili.

Aquestes catalogacions poden induir a error. Per exemple, no es pot afirmar de forma genèrica
que un traster no es considera domicili perquè dependrà molt de la ubicació d’aquest traster. Un
traster que tingui comunicació annexa a un domicili amb comunicació des del domicili tindrà consi-
deració constitucional de domicili.

b) Edificis tancats de l'article 547.3

La Llei d’Enjudiciament Criminal diferencia el concepte de domicili del concepte de l’edifici o lloc
tancat. A efectes pràctics d’operativa policial convé tenir clar el concepte definit al punt 3 de l’arti-
cle 547:

547.3.- “Cualesquiera otros edificios o lugares cerrados que no consti-

tuyan domicilio de un particular con arreglo a lo dispuesto en el artículo
554”.

14 de 42
Els llocs que queden fora de la protecció constitucional del domicili, que es tradueix en infraccions
penals per la seva comissió, han estat definits igualment per la jurisprudència en les seves decisi-
ons sobre casos concrets, encara que per tal d’evitar interpretacions diferents caldria tenir clar el
següent: els edificis tancats són tots aquests edificis tancats que no són domicili de cap persona fí-
sica o jurídica, que no són d’accés al públic en general i també tots aquells que són d’accés públic
fora de les hores d’obertura.

Per realitzar les diligències d’entrades i escorcolls en aquests tipus d’edificis s’hauran de donar els
mateixos requisits que la LECrim preveu pels domicilis (consentiment, manament judicials, etc). La
no observança d’aquestes garanties podia provocar la nul·litat de l’actuació policial. La diferència
d’aquests llocs amb els quals es consideren domicilis és que la no observança de les garanties de
l’execució de l’entrada que preveu la LECrim no comporta responsabilitats penals.

Per exemple, en una entrada i escorcoll en un bar (que no sigui domicili de persona jurídica) per
un delicte contra la salut pública:

• Es podrà fer una entrada i escorcoll sense manament ni consentiment en un bar que es trobi
obert al públic, en totes aquelles dependències que siguin d’accés al públic.

• En relació a determinats llocs que no són d’accés al públic (ex. darrera de la barra, la cuina, un
magatzem…) cal tenir present que la doctrina del Tribunal Suprem no els considera protegits pel
principi d’inviolabilitat del domicili. La jurisprudència del Tribunal Suprem ha declarat reiterada-
ment que no es consideren “domicilis”, als efectes de la protecció constitucional i de la necessà-
ria autorització judicial per a l’entrada i escorcoll, els bars, les cafeteries…, de manera que es
podran escorcollar sense autorització judicial i/o sense l’autorització del propietari/responsable.

• Si el mateix bar està tancat, és a dir, que no estigui obert al públic, caldrà consentiment o mana-
ment judicial.

• Davant del dubte sempre haurem d’actuar amb consentiment del responsable o manament judi-
cial.

c) Llocs d'accés públic

En aquests tipus d’edificis o locals la policial podrà, en compliment de les seves funcions, realitzar
les inspeccions i registres sense necessitat de manament d’entrada i escorcoll. L’actuació policial i
el resultat de la mateixa es recollirà en una acta que es redactarà en presència del/de la responsa-

15 de 42
ble de l’establiment. Aquest tipus de diligències amb aquest format es limitarà a les estances i llocs
que siguin d’accés al públic, en general.

16 de 42
Supòsits d'entrada i escorcoll

a) El consentiment
Es tracta del consentiment de la persona interessada que utilitza les instal·lacions com a llar (en
cas de domicilis) o bé el responsable o propietari (en el cas dels llocs tancats diferents del domici-
li).

La persona interessada ha de ser capacitada, major d’edat i estar en plenitud del seus drets civils
(capacitat d’obrar). El consentiment ha de ser conscient, lliure, sense vicis que el puguin invalidar,
error, violència o intimidació. El consentiment pot ser tàcit (acord verbal) o exprés (acord escrit)
encara que a la pràctica el consentiment tàcit pot comportar molts problemes (la paraula d’una
persona contra l’altra, amenaces o bé coaccions per part de la policia).

Per tot això, la pràctica policial aconsella:

• El consentiment exprés cal fer-lo constar sempre en un acta escrita en què es reflecteixi clara-
ment i sense cap mena de dubte el consentiment del titular o interessat, amb la participació de
dos testimonis del mateix domicili (no policies) i la signatura de tots els participants.

• El consentiment no s’ha de provocar sota una alteració emocional ni per debilitat del titular (acte
viciat).

En tot cas, sempre que l’objectiu de l’entrada sigui realitzar un escorcoll s’haurà de fer davant de
la persona interessada o aquella que la pugui substituir. No constituiria una entrada il·legal però
tindria poca validesa aquella entrada que s’ha realitzat, per exemple, en casa d’un traficant amb el
consentiment de la seva àvia que viu al mateix domicili.

El consentiment pot ser revocat en qualsevol moment, la qual cosa obligarà als/a les agents que
no comptin amb autorització judicial a suspendre la diligència i a abandonar el domicili en el mo-
ment en què aquest se’ls revoqui.

El consentiment de la persona interessada quan aquesta està detinguda:

Per tal de realitzar una entrada o una entrada i perquisició en un domicili quan la persona interes-
sada està detinguda seria suficient amb l’autorització d’aquesta sempre que no hagués estat ob-
tinguda sota cap tipus de pressió i sempre davant la presència del/de la seu/seva lletrat/ada.

17 de 42
El lletrat serà el millor garant que el consentiment ha estat donat lliurement. Per tant, en el moment
de la declaració policial del detingut i en presència del seu lletrat serà el moment idoni per obtenir
un consentiment vàlid que garantirà la legalitat de l’entrada i perquisició en tot el moment proces-
sal. Si el consentiment no es dóna en presència de l’advocat serà considerat nul a tots els efectes
(sentència de 2/12/98 de la sala segona del Tribunal Suprem).

b) Autorització judicial
L'entrada i escorcoll (també anomenada entrada i perquisició) amb autorització judicial consisteix
en la forma més habitual de realitzar aquesta diligència. L'adopció d'aquesta mesura restrictiva és
acordada per un jutge a través d'una interlocutòria suficientment motivada i fonamentada.

La policia judicial pot sol·licitar aquesta interlocutòria tant en un ofici/informe com mitjançant una
compareixença davant l'autoritat judicial. En tots dos casos cal recordar que s'ha de motivar l'acte,
fer la concreció, dir la finalitat, i si l'entrada s'efectua de dia o de nit. Si es demana aquest últim su-
pòsit cal motivar la necessitat que sigui de nit ja que és en aquest espai de temps on s'estén per
costum familiar i social que hi ha més intimitat a la llar.

El mateix jutge d'instrucció pot també ordenar directament a la policia judicial d'ofici una diligència
d'entrada i perquisició. Això es produeix normalment quan de les diferents diligències i declaraci-
ons judicials es desprèn una informació que obliga a practicar aquesta diligència. Sempre que hi
hagi una investigació judicial oberta amb diligències prèvies o sumari, la petició d'entrada i registre
s'adreçarà al jutjat que coneix la causa. L'excepció a aquest criteri és que es produeixi un fet que
aconselli la pràctica urgent de l'entrada i el jutjat competent estigui tancat. En aquest cas es podrà
adreçar la petició al Jutjat de Guàrdia.

A l'escrit de motivació es farà constar igualment quins efectius la realitzaran, tot identificant en qui-
na unitat serà l'actuant, és a dir, qui assumeix la responsabilitat de l'actuació i si hi ha la participa-
ció d'altres grups (Unitat Canina, Unitat Especials d'Intervenció, Policia Científica, etc). Finalment,
cal indicar les circumstàncies especials que hi puguin concórrer com la utilització de la força, la fil-
mació o el reportatge fotogràfic.

Persones que intervindran a l’entrada i escorcoll.

La presència del/de la secretari/ària judicial sempre és necessària i obligatòria ja que és qui dó-
na fe pública processal (garantia de veracitat i legalitat) tot aixecant una acta on hauran de constar

18 de 42
les circumstàncies i indicis recollits, de forma cronològica, amb indicació del lloc on han estat tro-
bats. Aquesta acta un cop finalitzada la diligència haurà de ser signada per totes les persones que
han intervingut a la diligència.

La presència del secretari judicial és imprescindible i no es pot delegar la seva presència, ni ser
substituït per d'altres funcionaris del jutjat, Ministeri Fiscal o Policia Judicial. Un cop iniciada l'en-
trada, el secretari notifica la interlocutòria a la persona interessada o a la persona que legítima-
ment el representi. En defecte d'aquesta notifica l'entrada a qualsevol familiar o persona major d'e-
dat que visqui al domicili o bé si no hi són, a dos veïns de la mateixa localitat que actuaran com a
testimonis.

El cas de resistència a presenciar l'escorcoll pot generar la responsabilitat pel delicte de desobedi-
ència greu previst al codi penal.

El/la jutge/essa és qui dirigeix la pràctica de la diligència d'entrada i escorcoll encara que a la ma-
joria de casos delega aquesta responsabilitat a la policia judicial. Una altra possibilitat, encara
que és poc freqüent, és que el jutge delegui la realització de la diligència en el Ministeri Fiscal.

La forma més habitual és que la policia judicial dirigeix la pràctica de l'entrada i escorcoll. Això su-
posa que una vegada realitzada la notificació per part del secretari judicial és el comandament po-
licial qui determina l'ordre en què es realitzarà la diligència i decidirà sobre la conveniència de la
recollida dels objectes relacionats amb el delicte investigat.

Quan la persona interessada es trobi detinguda haurà d'estar present a la diligència d'entrada i es-
corcoll. Els detinguts poden delegar en el seu advocat l'assistència a l'entrada i registre. El lletrat
actuarà en aquest cas com a representant dels seu client.

L'assistència de l'advocat/ada de la persona detinguda o imputada a la pràctica d'una entrada i

perquisició no està considerada obligatòria a la LECr, ni a la Constitució. La jurisprudència ha coin-
cidit a destacar que la presència del lletrat del titular del domicili als escorcolls no és un requisit de
validesa per a la diligència i, per tant, en cap cas determina la violació del precepte constitucional
ni la invalidesa de la prova.

L'advocat/ada haurà d'estar present a l'entrada quan així ho determini l'autoritat judicial. En cas
que la realització de l'entrada estigui delegada a la policia judicial i en el cas d'entrades amb con-
sentiment seran els/les agents de policia qui valoraran la conveniència de l'assistència del/de la
lletrat/ada a la diligència.

19 de 42
Quan en un domicili no hi hagi la persona interessada, ni encarregada, ni major d'edat s'hauran de
buscar dos veïns de la mateixa localitat per a què estiguin presents a l'escorcoll i hauran de signar
l'acta del/de la secretari/ària judicial una vegada finalitzada la diligència.

La pràctica policial aconsella:

• Buscar dos testimonis veïns de la zona.

• Millor que siguin joves (18-21 anys aproximadament) i que vagin en parella.

• Informar-los de la seva intervenció ràpidament i concisament, i fer-los prendre consciència i res-

ponsabilitat de la importància legal de la seva participació en la diligència.

• Que tinguin predisposició a la pràctica de la diligència (sempre millor ciutadans joves), si no cal
buscar altres testimonis que puguin estalviar problemes importants.

• Verificar que siguin majors d'edat i que no siguin disminuïts psíquics.

• Que tinguin un nivell cultural mitjà (que comprenguin tot allò que se'ls explica).

• Inicialment no se'ls ha d'informar del motiu ni del lloc concret on s'efectua la diligència es farà
quan tinguem el convenciment que seran ells els testimonis adequats.

• Presentació dels testimonis al secretari judicial i als/a les agents de la policia judicial que inter-
vinguin. Si escau, cal presentar-los al/a la jutge/essa de guàrdia.

• Protecció física en el moment de l'entrada tot valorant el risc de l'actuació.

• Participació activa i conjunta dels dos testimonis durant l'escorcoll a les diferents instal·lacions
del domicili, percepció visual directa de tot el material que aparegui i que segons els investiga-
dors manifesti que té relació amb el delicte en qüestió.

• Procurar pel seu benestar durant tot el temps que duri la diligència.

• Lectura de l'acta un cop finalitzada l'actuació i signatura dels dos testimonis.

• Si ho demanen, s'ha de donar el número de jutjat que hi intervé sobre la base de les diligències
núm. X, així com la referència del secretari o del cap de l'operatiu policial.

20 de 42
El temps
La diligència es pot fer de dia o de nit. En aquest últim cas, cal sol·licitar-ho expressament tot moti-
vant la necessitat de la realització en hores nocturnes. Si la interlocutòria judicial no fixa l’autoritza-
ció per a la nit cal demanar l’autorització per continuar la diligència a la persona interessada i si
s’oposa cal demanar al jutjat una ampliació horària (autorització expressa del jutge). Si el/la
jutge/essa no aprova aquesta ampliació o no fos possible contactar amb aquesta autoritat s’han
de preservar els efectes que fins aleshores s’hagin intervingut i segellar les instal·lacions fins al dia
següent. Posteriorment, cal disposar de la vigilància policial per a la protecció dels efectes i del
mateix domicili fins que al dia següent el/la jutge/essa emeti un nou manament d’entrada i escor-
coll que permeti continuar la diligència.

Per evitar aquesta situació és recomanable fer una previsió de la possible durada de la diligència i
sol·licitar expressament que s'autoritzi la continuació de la diligència durant les hores nocturnes.

La forma
L’escorcoll s’ha d’efectuar ordenadament i amb molta cura. Cal, per sobre de tot, evitar inspecci-
ons inútils; s’han de prendre precaucions per no comprometre l’honor i la reputació de les perso-
nes, i respectar els seus secrets.

Mai no hem de dividir l'escorcoll en diferents persones, tots els concurrents legalment establerts
han de participar-hi i observar tots els aspectes de l'escorcoll i veure directament què succeeix.
Per tant, l'escorcoll serà progressiu i comptarà amb la presència de tots els participants en el ma-
teix. L'escorcoll s'ha de fer sense preses, amb ordre per no repetir ni oblidar-se de cap lloc o espai
d'acord amb allò que busquem. S'ha d'evitar que el cansament o la durada de la diligència alteri el
rigor amb el qual s'ha de portar a terme el mateix.

És del tot recomanable preveure que un/a agent que intervingui a la diligència es dediqui a l’eti-
quetatge i ressenya dels efectes intervinguts.

La forma en què es ressenyin els indicis dependrà del criteri del/de la responsable operatiu/iva de
l’entrada, però cal que tots els objectes quedin perfectament identificats i etiquetats, i s’ha de de-
manar al/a la secretari/ària que faci constar el lloc on es trobava l’objecte i el número d’indici que li
hem assignat.

21 de 42
En relació als ordinadors i al material informàtic, durant el mateix escorcoll (en presència de totes
les parts que intervenen a l’entrada) es poden posar en marxa i explorar els continguts de la me-
mòria, tot demanant al secretari que deixi constància a l’acta d’allò que s’ha observat si es consi-
dera rellevant per la investigació. Si es pren la decisió de recollir els suports informàtics s'hauran
de precintar totes les entrades i sortides de l'ordinador, amb etiquetes signades pel secretari judici-
al, tot deixant constància d'aquest fet a l'acta de l'entrada.

La força
Hem d'actuar sempre sota el principi de proporcionalitat. Quan tinguem indicis racionals de perill
hem de valorar quin és el nivell de risc en la intervenció i després hem d’actuar tot aplicant la tèc-
nica policial i tàctica operativa adequades.

Si s'ha de practicar força en un objecte o una cosa sense indicis de perill sempre s'ha de fer tot mi-
rant de causar el menor dany possible. Si s'hagués de causar algun dany sempre s'haurà de pro-
cedir amb la intervenció del personal adequat o especialista.

Les trobades casuals

Una situació freqüent a les entrades i registres és la trobada casual d'altres objectes que no tenen
res a veure amb el delicte investigat i que ha motivat la interlocutòria judicial d'entrada i escorcoll.
Per exemple, una entrada a un domicili per tràfic de drogues a la qual es troben objectes que pro-
venen d’un robatori.

Davant d'aquesta situació el Tribunal Suprem, en sentència de 28 d'abril de 1995, va entendre que
ens trobem en un cas de flagrant delicte per la qual cosa s'haurien de recollir els objectes tot dei-
xant constància a l'acta del/de la secretari/ària judicial. Una vegada finalitzada la diligència s'haurà
de comunicar la trobada casual i la recollida al jutjat per a què obri unes noves diligències prèvies
pel nou delicte, si ho considera convenient.

Destinació dels objectes recollits

Cal tenir present que quan la policia dirigeix la diligència d'entrada per delegació del jutge l'elecció
dels indicis a recollir la realitza el responsable del grup de policia judicial. Això es tradueix en què
en primera instància la guarda i custòdia correspon a la policia judicial. Al jutjat només s'hauran de

22 de 42
trametre els objectes que es constitueixin com a proves en relació a la causa que motiva la diligèn-
cia.

La resta d'objectes que un cop realitzat l'estudi no són objecte ni prova del delicte s'hauran de re-
tornar al seu propietari.

En cap cas no s'han enviar objectes al jutjat que no siguin utilitzats com a prova, ja que recordem
que ha estat la policia judicial qui els ha recollit.

c) Casos excepcionals

El delicte flagrant
És un concepte jurídic que ve definit a l'art. 795.1.1 LECrim i que, d’acord amb la doctrina, presen-
ta les següents consideracions:

• Comissió immediata del delicte.

• Percepció directa i sensorial.

• Urgència necessària de la intervenció policial (recordar que per un delicte flagrant contra la salut
pública, de tràfic de drogues, no es pot entrar si no hi ha consentiment del titular o autorització
judicial, sentència del TC 341/1993).

Terrorisme i bandes armades

• 571 i següents del CP

• 515.2 i 516 CP

Entrades per manament de presó

La policia pot detenir immediatament, de pròpia autoritat, les persones contra les quals hi hagi un
manament de presó.

Quan siguin sorpresos en un delicte flagrant i el delinqüent immediatament

perseguit per l'autoritat policial s'oculti o es refugiï en una casa

Suspensió dels drets fonamentals

• art. 55.1 CE (estat de setge i d’excepció).

23 de 42
Altres supòsits
Estat de necessitat (20.5 CP) en relació a l'article 20.3 de la Llei 1/92 de protecció de la seguretat
ciutadana.

24 de 42
Pautes operatives davant dels delictes més comuns

25 de 42
Intervenció en morts

Tipus de mort

a) Mort natural
Està produïda per una causa o un procés endogen de l’organisme. El metge de capçalera (és qui
coneix la malaltia que patia la víctima) podrà certificar que la causa de la mort ha estat natural.

En la majoria dels casos no es trobarà el metge de capçalera al lloc i el metge d’urgències certifi-
carà la mort de la persona, però no la causa. En aquests casos el tractament serà el mateix que el
que es fa davant d'una mort biològica.

Actuació de la patrulla
El tractament d'una mort natural per part de la patrulla actuant serà d'assistència a la família, tot
assessorant-la dels tràmits que s'hauran de realitzar, i tot comunicant a la Sala de Coordinació els
extrems de l'actuació i la finalització del servei.

b) Mort biològica
Quan el/la metge/essa no certifiqui la causa de la mort i no s’observin símptomes de violència ni
d’acció d’agents externs com a causa de la mort es donarà el tractament de mort biològica.

Actuació de la patrulla
S'hauran d'obrir diligències i donar avís a la Comitiva Judicial (forense). Tot seguit s'aixecarà el ca-
dàver i es realitzarà l’autòpsia.

En cas que a l'autòpsia es dictaminés que la mort ha estat violenta s'haurà d'iniciar la investigació i
prendrà rellevant importància l'actuació de la patrulla actuant al lloc del fets.

Pels extrems anteriorment esmentats és important filiar els testimonis i agafar declaració a la per-
sona que hagi trobat el cadàver o estigués present en el moment de la mort. També seria impor-
tant, dins de les possibilitats, realitzar un reportatge fotogràfic on quedés constància de la posició
del cos de la víctima i de l'entorn d'aquesta.

26 de 42
c) Mort violenta
Són les produïdes per causes externes a la persona, és a dir, pot haver una responsabilitat de ter-
ceres persones. Es poden identificar per la presència de violència en el cadàver o en el seu en-
torn, i les causes poden ser per una conducta homicida, accidental o suïcida.

S'haurà de donar avís a la Unitat d'Investigació competent i a la Policia Científica. Un cop que arri-
bin al lloc dels fets els grups especialistes s'ha d'activar la Comitiva Judicial (Jutge, Secretari, Fo-
rense, etc).

Actuació davant una mort violenta

a) Actuació primera dotació policial

• La primera actuació de la patrulla quan arribi al lloc ha de ser la de posar-se els guants de làtex
per evitar deixar o emportar-se un indici del lloc dels fets.

• Confirmar l’existència d’un presumpte cadàver i la sol·licitud de presència d’assistència mèdica

urgent per a què certifiqui la mort (el certificat de la mort s’haurà de recollir).

• Fer una primera inspecció ocular del lloc, del cos del cadàver i del seu entorn.

• Protegir i preservar el lloc dels fets. Si cal s’haurà d’ acordonar.

• No s’ha de tocar res i cal anotar totes les maniobres que hem fet o que sabem que han fet altres
actors per tal de no oblidar-nos d’explicar-ho als investigadors quan arribin al lloc. Per exemple:
com hem trobat la porta del domicili, si hem encès els llums o algú ho ha fet, si hem obert o tan-
cat finestres, si els metges han tocat el cos i com es trobava aquest abans de tocar-lo, etc.

• Filiar als possibles testimonis i separar-los perquè no pugin parlar i es pugin contaminar les se-
ves percepcions. Se’ls ha d’indicar que hauran d’esperar fins a l’arribada dels investigadors.

• El/la caporal/a de seguretat ciutadana rebrà les novetats de la primera dotació. Serà el/la res-
ponsable d’informar de les gestions i informacions al/a la Cap de Torn i, si escaus, als/a les
agents de la Unitat d’Investigació quan es personin al lloc.

• En relació als/a les agents d’investigació cal informar-los de totes les dades i posar-se a la seva
disposició. Posteriorment s’ha de realitzar la corresponent compareixença o minuta ja que la pri-
mera patrulla que arriba al lloc ha d’explicar totes les circumstàncies trobades al lloc dels fets.

27 de 42
b) Trasllat del cadàver
L'article 786.2.b de la LECrim autoritza a la Policia, si el cadàver es troba a la via pública o a un al-
tre indret inadequat, a poder traslladar-lo a un lloc pròxim que resulti més idoni segons les cir-
cumstàncies fins que l'autoritat judicial adopti les mesures que cregui oportunes.

Davant una mort violenta la possibilitat de traslladar un cadàver s'hauria de restringir només a ca-
sos molt evidents de perill que el cos pogués patir un dany irreparable, per exemple, en una inun-
dació, incendi, etc. Aquesta possibilitat de traslladar el cos del lloc del fet està principalment pen-
sada per quan el cos està en vies de ferrocarrils o grans vies de comunicació, ja que el perjudici
pot ser molt gran pel volum de persones usuàries dels serveis.

Si en una mort violenta s’observa la possibilitat de conducta homicida, el trasllat d’un cos s’hauria
de restringir només als casos anteriorment esmentats. Per últim, si es tracta d’un suïcidi s’haurà
de ser molt curós ja que un presumpte suïcidi podia estar amagant una conducta homicida.

c) Testimonis
Els testimonis són primordials per al decurs de la investigació. En un homicidi cap dels testimonis
pot ser rebutjat ja que posteriorment un testimoni perdut pot ser irrecuperable. Per exemple, unes
imatges gravades retornades al seu propietari, un testimoni ocular sense filiar, etc.

En un primer moment, una investigació pot seguir una línia que pot canviar en qualsevol moment.
És per aquest motiu que no s’ha de descartar cap hipòtesi. Tots els testimonis d’un delicte d’homi-
cidi han de ser informats de l’article 464 del CP. Si els testimonis són familiars de 1r grau del pre-
sumpte autor han de ser informats què no estan obligats a declarar en contra del seu familiar.

No hem d’oblidar que els testimonis estan obligats a dir la veritat i que és important separar els
testimonis principals per tal d’evitar la contaminació dels seus testimonis.

Als testimonis no se'ls ha de deixar marxar del lloc dels fets fins a l'arribada del grup investigador, i
fixar-se en si presenten algun indici que pugui indicar la seva implicació amb el delicte, com per
exemple roba o mans tacades de sang, ferides o esgarrapades a alguna part del cos. En el cas d'-
haver testimonis que hagin marxat del lloc abans de l'arribada de la primera patrulla s'hauria d'en-
viar algú per tal de poder-los localitzar, filiar i poder comprovar el seu testimoniatge i el seu estat.

En el cas que un testimoni manifesti que ha vist llançar l’arma homicida o algun objecte en un lloc
concret s’iniciarà una recerca. En cas que es trobi l'arma no es tocarà i es procedirà a acordonar

28 de 42
el lloc o a precintar-lo a l'espera de l'arribada del grup d'investigació i de la Policia Científica. El
lloc, un cop acordonat o precintat, quedarà custodiat.

En cas de no trobar l'arma homicida en el lloc dels fets s'iniciarà una recerca pels voltants, tot mi-
rant els lloc susceptibles on s'hagi pogut llançat l'arma (contenidors, papereres, sota un vehicle, a
sobre d'un sostre fals, etc). En cas de trobar-la s'actuarà com s'explica en el punt anterior.

Una mort violenta implica, sens dubte, l’adopció de mesures de seguretat i protecció del lloc on es
troba el cadàver. Val a dir que aquest nivell de seguretat o protecció s'haurà de valorar amb relació
a l'espai/temps en què s'ha localitzat el cos de la víctima.

Aquestes actuacions s'hauran de portar a terme sense dilacions amb la finalitat de protegir l'esce-
na perquè quedi tan intacta com sigui possible.

A la majoria dels casos, el primer comandament que arriba a una mort violenta és el/la caporal/a
de seguretat ciutadana. Per aquest motiu, fins a l'arribada d'altres comandaments, té la responsa-
bilitat de supervisar que s'hagin aplicat de forma correcta les mesures de seguretat i de protecció
del lloc, tot corregint les mancances que hagi observat i tot sol·licitant, si fos necessari, la presèn-
cia de més dotacions o serveis.

Atès que hi haurà diversos actors amb accés al lloc on es troba la víctima (metges, grup d'investi-
gació, policia científica, comitiva judicial, funerària, etc), el/la caporal/a amb les primeres patrulles
que arribin al lloc haurien d'habilitar una única entrada fins el cadàver que fos la menys probable
que hagués fet servir l'autor/s.

A l'interior de la zona acordonada no entrarà ningú que no estigui relacionat amb la investigació i
sempre ho ha d'autoritzar el/la cap del dispositiu.

Quan el cadàver es trobi en un lloc tancat com pot ser un domicili o un local, el mateix indret servi-
rà com acordonament. Si es troba a la via pública o en un espai obert caldrà fer el següent:

• Si és un espai obert com un bosc o un camp segurament el cos haurà estat trobat per alguna
persona que haurà avisat la policia. S’haurà de deixar el cotxe patrulla a una distància prudenci-
al d’uns 50 o 60 metres del cos o del camí que doni accés al lloc on es trobi el cadàver, ja que
es podrien destruir marques de roderes o altres indicis que pugui haver al voltant del cos. Cal
pensar que el cos molt probablement l’han traslladat al lloc.

29 de 42
• S'haurà de comprovar si efectivament es tracta d'un cadàver i, a continuació, s'haurà de crear
un perímetre de seguretat o de protecció del lloc. Els/les agents hauran de prendre nota del re-
corregut i, si és possible, habilitar un camí diferent a l’habitual per entrar i sortir del lloc, així s’e-
vitarà la possible destrucció o alteració d’elements que poden ser importants a la investigació.

• Si el cadàver està a la via pública s'ha de fer la tasca de protecció i creació del perímetre amb la
dificultat d'altres elements afegits com són la circulació de persones, els vehicles, la presència
de curiosos, els mitjans de comunicació, etc.

• El perímetre serà d'uns 30 metres al voltant del cos i es valorarà el tancament del trànsit de ve-
hicles i persones, i es taparà el cadàver amb una manta tèrmica per tal de preservar-ne la digni-
tat.

30 de 42
Robatoris amb violència i intimidació

Perpetració d'un atracament. Actuacions bàsiques

En la perpetració d’un atracament els actors policials que, habitualment, entren en joc de manera
cronològica són:

a) Efectius de seguretat ciutadana: normalment són els primers en arribar al lloc dels fets i, per
tant, la premissa bàsica ha de ser la de l’autoprotecció i l’assistència a les víctimes. Però, a ser
possible, s’haurà de realitzar sense malmetre cap vestigi.

El/la caporal/a de seguretat ciutadana haurà de supervisar que es realitzin les primeres gestions:

• Identificar perjudicats, víctimes i testimonis del lloc dels fets així com recollir les primeres mani-
festacions.

• Radiar el rellevant de les manifestacions a la sala:

1. Nombre d’autors.

2. Descripció dels autors.

3. Armes utilitzades.

4. Mitjà de fugida (tipus de vehicle, matrícula, a peu).

5. Direcció de fugida.

6. Efectes sostrets.

• Preservar correctament la zona.

• Si hi ha altres dotacions disponibles es farà una recerca per la zona dels autors del fet.

• Custodiar el lloc fins a l’arribada dels efectius d’investigació als quals traspassaran la informació
obtinguda. Es posaran a la disposició d’aquests per col·laborar amb el necessari fins que els in-
vestigadors prescindeixin de la dotació de seguretat ciutadana.

És important que l’actuació d’aquests efectius no provoqui una presa d’ostatges. En cas que això
es produís es procediria d’acord amb allò que s’estableix per protocol.

b) Efectius d’investigació.

31 de 42
c) Efectius de policia científica.

32 de 42
Robatoris amb força

Robatoris amb força a domicilis

Els delinqüents que cometen aquests actes intenten entrar al domicili de la forma més senzilla, tot
i que cada grup té la seva especialitat i existeixen diferents formes per entrar als domicilis:

• Escalament: en aquesta modalitat els delinqüents aprofiten les característiques del domicili (ele-
ments que es trobin al lloc com baranes, sortints, terrasses, etc) i pugen o baixen fent escalada
per les parets o laterals per entrar al domicili per una finestra o terrassa que es poden trobar
obertes o que són forçades. En aquesta modalitat es donen més casos en períodes de calor ja
que la gent acostuma a deixar finestres o balconades obertes.

• Forçament del pany: consisteix en forçar o trencar el pany de la porta, ja sigui amb la utilització
d’eines tipus palanca o del tipus claus de pressió o similars per agafar fort el bombí del pany de
la porta, girar-lo amb força i trencar-lo, de tal manera que es deixa al descobert el mecanisme
interior. Després, amb uns tornavisos es fa força al mecanisme interior del bombí de la porta per
accedir-hi. També es donen casos de la utilització d’un trepant per forçar el mecanisme del bom-
bí.

• Forçament de porta: es basa en la utilització d’una barra de metall o un tornavís de grans di-
mensions que s’introdueix entre el marc i la porta per fer força sobre el pany i el marc de la por-
ta per fer palanca i obrir la porta.

• Nit: a l’hora de parlar de robatoris que passen durant la nit s’ha de diferenciar entre els que rea-
litzen grups especialitzats i els que realitzen delinqüents ordinaris que aprofiten el moment i la
facilitat de l’immoble per dur-lo a terme. Així doncs, els primers seran anomenats silenciosos i
els segons s’anomenaran robatoris nocturns.

• Nocturns: es basa en un tipus de delinqüents oportunistes que mitjançant l’escalada aprofiten

que hi ha alguna finestra o balconada oberta en el domicili per entrar al seu interior durant la
nit.

• Silenciosos: es tracta d’un robatori amb força que presenta les següents característiques es-
pecífiques:

33 de 42
1. Horari: la franja horària en què es duu a terme aquest tipus de robatori, normalment és entre
les 01.00 i les 05.00 hores.

2. Vivenda escollida: els autors normalment busquen vivendes del tipus casa unifamiliar adossada
o xalets ja que consideren que els seus habitants tenen un cert poder adquisitiu i creuen que hi
guarden quantitats de diners importants o joies de gran valor.

3. Modus d’accedir al domicili: els autors per accedir al domicili utilitzen diferents maneres. Poden
atacar la porta d’entrada tot inutilitzant el bombí del pany.

4. Un altre sistema és forçar les finestres o portes d’alumini, fàcils de violentar, ja que amb un tor-
navís si es fa palanca en el punt de tancament aquest salta amb molta facilitat.

5. També accedeixen pels garatges de les vivendes ja que en moltes ocasions aquests donen ac-
cés directe a la vivenda.

6. Objectes sostrets: els autors busquen diners, joies, rellotges, petits aparells d’electrònica, telè-
fons mòbils, etc.

7. En moltes ocasions els autors s’emporten els vehicles propietat de les víctimes, normalment
vehicles de gamma alta, que seran utilitzats per posteriors robatoris que duguin a terme. Aquest
fet es dóna sempre que troben les claus.

8. Rutes d’accés a les urbanitzacions: normalment els autors d’aquest tipus d’il·lícit planificaran
els seus actes, aniran de dia per veure les zones, les cases candidates a ser atacades i, sobre-
tot, les vies d’accés als llocs escollits.

9. Nacionalitat: la majoria dels delinqüents que utilizent aquesta modalitat són de països de l’est.

Independentment dels fets comesos per delinqüència ordinària, ens trobem davant d’una tipologia
delinqüencial pròpia d’autors especialitzats. Així doncs, per tal de possibilitar una anàlisi més acu-
rada dels il·lícits, amb la finalitat de donar una resposta més adient, caldrà definir els robatoris a
l’interior de domicili del tipus silenciós de caire especialitzat:

Primer: es considera SILENCIÓS NIVELL 2 el que segueix totes i cadascuna de les característi-
ques que es relacionen:

a) El domicili afectat serà habitatge unifamiliar (masies, torres a 4 vents, cases de poble, aparella-
des o adossades). Si l’afectació fos únicament als annexos de l’habitatge, aquesta no s’hi inclourà.

34 de 42
b) Afectació a la intimitat de les persones (víctimes a l’interior de l’habitatge).

c) Fet ocorregut en horari nocturn.

d) Independentment que l’accés a l’habitatge es produeixi amb força o sense, caldrà considerar
l’objectiu final dels delinqüents, és a dir, carteres, telèfons mòbils, diners en efectiu, joies que si-
guin fàcilment accessibles, etc.

e) Vehicles de les víctimes com a objectiu del robatori (inclosa la temptativa, el robatori de claus,
etc).

No obstant, els robatoris que es donin en un mateix carrer o urbanització durant una mateixa nit
en els quals només es compleixin algun/s dels requisits de nivell 2, se’ls tractarà a tots els robato-
ris en domicili amb un nivell 2.

Es considera SILENCIÓS DE NIVELL 1 els que segueixen les característiques que conformen el
Nivell 2 a excepció del punt e (vehicle de les víctimes com a objectiu del robatori). En tot cas, cor-
respondrà a les unitats investigadores determinar si el fet il·lícit es correspon per definició al Silen-
ciós Nivell 1 o 2, un cop realitzades les corresponents inspeccions Oculars Tècnic Policials (IOTP).

• Clau falsa: es realitza amb la utilització d’una clau original de la porta del domicili que prèvia-
ment ha estat sostreta al propietari del domicili o del vehicle particular del mateix. També es pot
fer servir alguna eina corrent que és modificada prèviament per tal que faci de clau i es pugui
obrir la porta.

• Làmina de plàstic o radiografia: requereix l’ús d’una peça de plàstic dura que es col·loca al late-
ral de la porta a l’alçada del pany per obrir la porta en el cas que la clau no hagi estat passada i
el sistema del pany no estigui bloquejat. Aquest sistema requereix habilitat manual per part del
delinqüent i és força negatiu de cara a la investigació policial perquè no deixa cap mena de mar-
ca o prova en el domicili.

Robatoris amb força a establiments i empreses

• Robatoris amb força a bars i/o restaurants: normalment es produeixen pel forçament de la porta
d’accés a l’establiment mitjançant el tall de la persiana exterior o el trencament de la porta o vi-
driera. El seu horari d’actuació és a la matinada entre les 00:00 i les 06:00 hores. L’objectiu d’a-
quest tipus de fets són els diners continguts a les màquines escurabutxaques (les quals són for-

35 de 42
 çades i trencades amb malls i palanques de grans dimensions) i de les caixes enregistradores,
encara que en alguns casos també forcen les màquines de tabac.

• Robatoris amb força joieries: les maneres d’actuar d’aquest tipus de delinqüents són:

1. Durant la nit empren l’encastament d’un vehicle (prèviament sostret) a la porta d’accés a
l’establiment i després trenquen la porta o vidriera o tallen la persiana de la joieria.

2. Durant el dia és trenquen l’aparador de la joieria. L’objectiu d’aquest tipus de fets són les jo-
ies i rellotges exposats als paradors (que són trencats amb malls de grans dimensions).

• Robatoris amb força a bancs: aquests tipus de robatoris no tenen gran afectació ja que les me-
sures de seguretat que tenen aquests tipus d’establiments i la presència policial al carrer dificul-
ta l’actuació d’aquests tipus de delinqüents. Les modalitats per atacar els caixers automàtics
són mitjançant un camió ploma per arrancar el caixer, la utilització d’un gas inflamable per tren-
car la part inferior del caixer i tot forçant la resta de l’aparell per endur-se els diners o mitjançant
una llança tèrmica portàtil .

• Robatoris amb força a oficines i despatxos: aquest tipus de robatori amb força es dóna en l’ho-
rari d’actuació a la matinada entre les 00:00 i les 06:00 hores en oficines d’empreses o seus
d’entitats públiques i privades. La manera d’actuar d’aquest tipus de delinqüents és variable i va
des del forçament de la porta d’accés, l’escalament a través de les balconades fins la utilització
de claus falses. L’objectiu d’aquest tipus de fets són els diners en efectiu i el material informàtic i
electrònic que sigui fàcil de transportar.

• Robatoris amb força a empreses tipus butró: aquests fets es donen a la matinada entre les
00:00 i les 06:00 hores (especialment de vigílies i dies festius) en empreses. La manera d’actuar
d’aquest tipus de delinqüents és la d’efectuar un forat al sostre o la paret lateral de la nau de
l’empresa, la inutilització del sistemes d’alarma i el forçament de la caixa forta. El seu àmbit
d’actuació són, preferentment, els polígons industrials de les afores de les ciutats. L’objectiu d’a-
quest tipus de fets són els diners en efectiu i el material informàtic i electrònic que sigui fàcil de
transportar.

• Robatoris amb força a concessionaris de vehicles i botigues de roba i electrònica i/o informàtica:
la manera d’actuar principal d’aquest tipus de delinqüents és l’encastament d’un vehicle (prèvia-
ment sostret) a la porta d’accés al concessionari de vehicles d’on són sostrets una mitjana d’en-
tre dos a cinc vehicles.Aquests vehicles sostrets són amagats i posteriorment són venuts per

36 de 42
 encàrrec o bé utilitzats en altres robatoris amb força a altres tipus d’establiments com botigues
de roba, electrònica i/o informàtica a bars, etc.

• Robatoris amb força supermercats: aquests fets es donen en l’horari d’actuació a la matinada
entre les 00:00 i les 06:00 hores (especialment vigílies i dies festius). La manera d’actuar d’a-
quest tipus de delinqüents és la d’efectuar un forat a la paret lateral de l’establiment o el força-
ment de la porta d’accés. Posteriorment, inutilitzen els sistemes d’alarma i forcen la caixa forta.
L’objectiu d’aquest tipus de fets són els diners en efectiu continguts a la caixa forta.

• Robatoris amb força a estancs i perfumeries: aquest tipus de robatori amb força, generalment,
es realitza a la matinada entre les 00:00 i les 06:00 hores. La manera d’actuar d’aquest tipus de
delinqüents és variable i s’han detectat diferents tipus, des de trencar els aparadors amb algun
objecte contundent; el tall de persiana de la porta d’accés fins el butró per una paret lateral de
l’establiment a la qual accedeixen per algun edifici lateral. La tipologia d’aquests es divideix en-
tre l’existència de delinqüents nacionals relacionats també en els robatoris amb força a conces-
sionaris de vehicles, a delinqüents de l’Europa de l’est i també sud americans. L’objectiu d’a-
quest tipus de fets són les caixes de tabac de determinades marques i les colònies i perfums
també de determinades marques que posteriorment són distribuïdes a través del mercat negre.

• Sostraccions de motocicletes i ciclomotors de la via pública: existeix un elevat número de sos-

traccions de motocicletes i ciclomotors de la via pública. La manera d’actuar d’aquest tipus de
delinqüents és la sostracció de la motocicleta que es troba correctament estacionada al carrer
amb el seu sistema antirobatori. Una vegada seleccionat el model de motocicleta que volen sos-
treure, utilitzen una furgoneta de càrrega de tal forma que els autors dels fets carreguen a pes la
motocicleta a l’interior de la furgoneta. Posteriorment, aquesta motocicleta és desmuntada a pe-
ces més petites per poder ser millor transportada i el seu destí acostuma a ser el Marroc. El seu
horari d’actuació és a la matinada entre les 00:00 i les 06:00 hores.

Principals maneres d'actuar en RF a establiments comercials i/o empreses

Trencament de vidres d'aparadors

Aquest tipus de delictes pot requerir una mínima planificació i la participació de varis autors en fun-
ció del tipus de local que sigui atacat.

37 de 42
Encastaments
Aquesta modalitat de robatori consisteix a encastar contra la porta d'un local un vehicle perquè
posteriorment entrin els delinqüents i s'enduguin tan diners com productes.

Sistema obrellaunes
Aquesta modalitat delictiva consisteix en tallar les portes metàl·liques dels establiments. Normal-
ment el tall es fa a la meitat de la porta, una part queda fixada a terra i l’altra permet ser elevada
amb la qual cosa els delinqüents poden accedir al local.

Desencaixament de persianes
Aquesta modalitat consisteix en treure de la guia la porta metàl·lica, mitjançant una palanca, amb
la qual cosa queda el pas suficient per a què els delinqüents accedeixin a l'interior dels locals.

Inutilització de pany de persiana

Una altra modalitat de robatori amb força és la inutilització del pany de la porta metàl·lica que con-
sisteix en fer la mateixa acció d'un llevataps, mitjançant una eina que penetra en la ranura del
pany, amb la qual cosa surt d'una sola peça el bombí del pany de tancament de la porta metàl·lica.
El resultat és que la porta es pot pujar tranquil·lament l'alçada que es vulgui i els delinqüents po-
den accedir sense més problemes físics a l'interior del local.

Butró
Aquesta modalitat delictiva consisteix a fer un forat al sostre o paret del lloc escollit per atacar. Re-
quereix una preparació prèvia a la comissió del fet.

38 de 42
Estafes

Tipologies delictives més habituals. Especialitats

Tipus d'estafes

• a) Rip deal: la traducció literal seria “transacció bruta o podrida”. Els autors simulen que estan
interessats en qualsevol operació econòmica d’alt nivell, normalment una adquisició immobiliària
o, fins i tot, de compra i/o venda de joies. Es guanyen la confiança del venedor tot simulant una
gran solvència econòmica amb la utilització de vehicles de luxe, de roba de marca, de joies o
bé, fins i tot, convidant-lo a passar uns dies a l’estranger. Posteriorment quan l’operació està a
punt de formalitzar-se li proposen un intercanvi de divises, normalment francs suïssos, dòlars i
bitllets d’euros per euros tot pagant una comissió per aquest canvi. És en aquest canvi de mo-
neda on es consuma l’estafa, ja que els estafadors a canvi dels euros (moneda de curs legal)
donen francs Suïssos, dòlars o bitllets d'euros, o bé falsificats o bé bitllets bons empaquetats
conjuntament amb papers de diari i marxen del lloc amb els diners de curs legals. El valor de di-
ners estafats en aquestes operacions és molt important, normalment oscil·la entre els 60.000 i
els 500.000 euros.

• b) Bitllets tintats: per tal de realitzar aquest tipus d’estafa es necessita disposar de paper enne-
grit a qualsevol impremta per ambdues cares i tallat a la mida d’un bitllet de banc (la mida varia
segons la moneda i el valor del bitllet), a més de pintura de iode i vitamina C. Amb la pintura de
iode qualsevol bitllet es torna completament negre, i amb la vitamina C, recupera l’estat anterior
al tintat amb iode. Però, l’èxit de l’operació d’engany rau en l’escenificació que es realitza. S’ha
de fer creure a la víctima que els papers negres (plens de pols de talc per a donar-los un aspec-
te sedós i emblanquit) són els negatius o clixés per imprimir bitllets, i que els líquids reactius són
productes químics molt perillosos i cars, motiu pel qual els estafadors utilitzen per a la seva ma-

39 de 42
 nipulació guants de goma i mascaretes, tot advertint la víctima que ha de mantenir-se allunyada.
També es fa creure a la víctima que tant els clixés com els productes químics són molt difícils
d’aconseguir i molt cars.
Els estafadors van molt ben vestits i donen la sensació de tenir una gran solvència econòmica.
Quan s’han guanyat la confiança de la víctima, li demanen que aporti la màxima quantitat de di-
ners que pugui aconseguir ja que amb els bitllets facilitats per la víctima faran que en contacte
amb els clixés i el tractament amb els productes químics obtinguin el doble dels diners aportats
(per cada bitllet n’obtenen dos) tot pactant amb la víctima el repartiment dels guanys.
En un moment d’aquesta operació els estafadors canvien el feix de bitllets autèntics per un altre
de papers ennegrits. Amb l’excusa d’anar a buscar més reactius s’emporten els bitllets autèntics
i fugen del lloc.
Els autors d’aquest tipus d’estafa acostumen a ser ciutadans del Camerun amb domicili a l’Hos-
pitalet o a l’estranger, majoritàriament a França, fet que probablement incideix en la seva prefe-
rència a allotjar-se a hotels de la cadena francesa IBIS situats per tota l’àrea metropolitana de
Barcelona.

• c) Estampetes i tocomotxos: aquestes dues modalitats d’estafes es troben connectades ja

que els seus autors acostumen a pertànyer a una mateixa família que s'hi dedica des de fa molt
anys, on els membres més antics ensenyen a les noves generacions. La mecànica d’aquestes
estafes és molt senzilla. Tot i que hi ha una clara distinció entre el rol dels diferents autors de la
mateixa, una persona pot representar un paper diferent segons cada cas concret. Malgrat trac-
tar-se de dues modalitats fortament difoses i comentades pels mitjans de comunicació encara
es produeixen casos per tot el territori de l’Estat. Les víctimes de l’estafa, normalment, són per-
sones grans.
L’estampeta consisteix que una persona que es fa passar per “tonto” o “filo” aborda una possi-
ble víctima o “primo” tot mostrant-li una bossa o paquet plena de bitllets d’alt valor que manifes-
ta que són estampetes i que en té moltes de repetides. Justament en aquest moment s’apropa
un altre membre del grup que fa d’esquer i proposa a la víctima que ajuntin els seus diners per
tal de canviar els bitllets que porta el suposat “tonto” per d’altres de valor inferior. Si la víctima
accepta els estafadors l’acompanyen fins a casa seva o fins la porta de l’oficina bancària, i una
vegada que aquesta té els bitllets, aprofiten un moment de distracció per fer-li un canvi i donar-li
un paquet tancat que conté retalls de paper, per tal que sigui la víctima qui guardi els suposats
bitllets reals. Tot aprofitant l’excusa d’acompanyar al “tonto” a agafar un taxi, l’esquer marxa del

40 de 42
 lloc i deixa la víctima amb els retalls de paper. La víctima espera la tornada de l’estafador per tal
de fer el repartiment, fins que cansada d’esperar, mira el paquet i comprova que l’han enganyat.
El tocomotxo consisteix a falsificar un bitllet de loteria nacional, una travessa o un bitllet de lo-
teria primitiva o bé el llistat on consten els números premiats. Una vegada fet això un individu,
es fa passar per una persona amb necessitat urgent de diners per algun tipus de problema fami-
liar, i aborda la víctima tot oferint-li la possibilitat de vendre-li el bitllet o travessa a un preu me-
nor del premi obtingut. L’estafador justifica aquesta rebaixa per la necessitat urgent d’obtenir di-
ners. Justament en aquell moment s’apropa un altre individu del grup que casualment porta el
llistat de números premiats per tal que la víctima comprovi per ella mateixa que la butlleta que li
ofereixen està premiada.
Llavors l’esquer pot oferir a la víctima que compri la meitat de la butlleta premiada. Una vegada
que donen els diners a l’estafador, aquest dóna la butlleta suposadament premiada a la víctima i
marxa del lloc tot posant excuses. Quan la víctima intenta fer efectiu el cobrament del premi es
troba que o bé la butlleta no està premiada o bé és falsa.

• d) Estafes per internet:

Les modalitats més habituals són:

• Ús fraudulent de targetes a l’e-comerç: es poden diferenciar dos tipus:

1. Ús de les dades de targetes sostretes per tal de fer compres per internet i, posteriorment,
revendre aquests articles.

2. Accés fraudulent, mitjançant atacs informàtics als ordinadors particulars o bé directament

a les pàgines web dels comerços virtuals, per obtenir les dades de titulars de targetes de
crèdit.

• Phishing: és el delicte informàtic que més s’està donant a l’actualitat. Consisteix en l’obtenció
de les dades bancàries d’un particular mitjançant la falsificació de les pàgines web de dife-
rents entitats bancàries o webs d’institucions governamentals. El modus operandi consisteix
en què l’internauta rep al seu correu un missatge on suposadament el seu banc l’informa que
s’han detectat una sèrie d’anomalies informàtiques a la seva pàgina web i demana que l’usu-
ari realitzi unes comprovacions per tal de verificar les seves dades. L’usuari es pensa que ac-
cedeix a la pàgina web oficial de la seva entitat bancària o d’un organisme oficial i introdueix
les seves dades personals i bancàries que restaran registrades a la pàgina web piratejada,

41 de 42
 dades que posteriorment aprofitaran els estafadors per tal d’extreure diners dels comptes
bancaris d’aquesta persona.

• Estafes amb targetes de crèdit. El skimming: consisteix en la clonació de targetes de crèdit

o dèbit per a la seva posterior utilització. El modus operandi consisteix en la col·locació sobre
el lector de bandes magnètiques d’un caixer automàtic d’un aparell electrònic que emmagat-
zema la informació de les targetes dels clients que utilitzen el dispensador. Normalment el
dispositiu va acompanyat d’una microcàmera instal·lada en un lloc amagat a la part superior
del caixer automàtic. D’aquesta manera, quan el client opera en el caixer, obtenen el número
PIN que va associat a la banda magnètica on consten totes les dades de la targeta. Posterior-
ment, les dades emmagatzemades són gravades en unes targetes blanques mitjançant un
programari. Les targetes blanques són utilitzades per extreure diners en caixers automàtics,
normalment externs que no tinguin càmeres de gravació.

42 de 42