Les danses del

món

Grup 3Q
Didàctica de l’Educació Física en l’Educació Infantil

Marta Albi Fleta

Celia Calvet Gil
Anabel Hernández Vázquez
Natalia Marí Pérez
Mari Pau Serrano Ayza
Saray Vicente Caiazzo
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 3

2. MARC TEÒRIC 5

2.1. Conceptes claus 5

2.1.1 Expressió corporal 6

2.2. Algunes danses del món 6

2.3 La dansa i la relació amb l’educació infantil 8

3. OBJECTIUS 10

3.1 Objectius generals de les diferents àrees d’Educació Infantil 10

3.2 Objectius específics 11

4. CONTINGUTS 11

5. SESSIONS- CRONOGRAMA 12

6. AVALUACIÓ 28

7. CONCLUSIÓ 30

8. BIBLIOGRAFÍA 31

9. ANNEXES 32

9.1 Recursos materials 32

9.2 Circulars informatives 34

2
1. INTRODUCCIÓ

Les danses són un mitjà d'expressió de les emocions: de la por, de l'amor, de

l'esperança, de la tristesa, de l'alegria... així doncs, aquest mitjà d'expressió i
comunicació serveix per a comunicar-nos amb la resta del món que ens envolta.
Existeixen danses molt diferents entre si, i en una mateixa comunitat poden
haver-n'hi cent. No obstant això, el que tenen en comú totes és que són l'expressió dels
sentiments.
Amb l'ensenyament-aprenentatge de danses, no busquem una execució perfecta
dels moviments i ritmes, sinó que els xiquets i xiquetes les empren amb la finalitat de
manifestar el seu món interior i de conèixer altres cultures.
A més a més de treballar les danses, amb aquesta proposta es podrà aconseguir
que les criatures aprofundeixen en el coneixement del seu cos i el moviment, que
expressen les seues emocions, coneguen formes de vida i d'expressió d'altres cultures,
col·laboren entre ells i elles per a coordinar moviments i seqüències rítmiques i que
desenvolupen la seva creativitat.
Així doncs, per una banda, fent al·lusió al títol d'aquest treball, hem decidit
centrar el treball en tres tipus de danses concretes de diferents països i cultures.
L'elecció d'aquestes danses, ha estat influenciada i determinada per les diferents
nacionalitats dels alumnes que conviuen a la nostra classe. Per tant, en les sessions
anem a treballar el ball africà, flamenc i rus. A més a més, farem una petita introducció
de cada dansa per tal de conèixer els seus orígens i situar-nos en el seu context.
Ens trobem en un CEIP situat en la perifèria de València en el qual destaca la
multiculturalitat; es poden trobar xiquets i xiquetes de diferents nacionalitats i cultures,
com per exemple, gitans/es, àrabs, indis/ies, africans/es, russos/es i japonesos/es, entre
altres.
Posarem en pràctica aquest projecte en una aula de 5 anys, la qual pertany al
segon cicle d’Educació Infantil. La classe compta amb 20 xiquets i xiquetes entre els
quals trobem dos d’ètnia gitana, una ucraïnesa, tres marroquins, un rus, un africà, dos
japonesos i un indi; sent els nou restants espanyols.
El seu desenvolupament psicomotriu i cognitiu és molt homogeni, no hi ha cap
xiquet/a amb necessitats especials, per contra, si que es presenten algunes dificultats
respecte a l’aprenentatge de les dues llengües oficials del centre, el castellà i el valencià,
ja que com s’ha mencionat anteriorment, la majoria dels alumnes són estrangers. No

3
obstant això, cadascú treballa al seu ritme, i valorem molt més l’esforç que fan i les
ganes que dediquen en classe que els resultats que obtenen.
Finalment, considerem que la mestra encarregada de portar a terme aquest
projecte serà la tutora de la pròpia classe.
Així doncs, hem estructurat aquest treball en diversos punts amb l'objectiu
d'intentar organitzar-ho de la millor manera possible perquè així pugui ser entès i
analitzat d'una forma clara i senzilla. La finalitat d'aquest treball és realitzar una unitat
didàctica el més real possible perquè així pugui servir-nos de base en un futur i fins i tot
portar-la a la pràctica.
Amb això, després d'aquesta introducció, segueix un apartat denominat “marc
teòric” en el qual hem recollit una sèrie de conceptes bàsics que ens ajudaran tant a
nosaltres com al lector a entendre millor aquesta unitat. A continuació, hem enumerat
els objectius que busquem aconseguir amb la realització d'aquest projecte. Seguidament,
es parlarà dels continguts en els quals aquest treball es basarà. Després d'això, i
mitjançant la realització d'unes taules, arriba el gros del treball: en aquest, tractem sessió
a sessió totes les activitats que durem a terme, així com el material que utilitzarem, el
lloc de la realització o els objectius que cadascuna d'aquestes sessions va a perseguir.
Veurem també l'avaluació en la qual ens basarem una vegada transcorregudes
totes les sessions. Com un dels últims apartats, es troba la bibliografia, és a dir, els llocs
dels quals hem obtingut recursos teòrics per poder realitzar aquest treball. Per a
finalitzar, hem fet un apartat per a tots aquells annexos que volem que formen part
d'aquest projecte.

4
2. MARC TEÒRIC

Aquest marc teòric pretén unir i vincular les danses a l'Educació Infantil amb la
diversitat de cultures, creant així aquest projecte de Danses del Món. Dansa i cultura són
dos elements essencials que han conviscut al llarg de la història i han sigut un reflex de
la vida en diferents llocs del món, fins i tot encara avui en dia.
Partint d'aquests elements, els xiquets i xiquetes d'una classe de 5 anys d'un
C.E.I.P podran conèixer aspectes essencials referits a les diferents cultures que conviuen
tant a l'aula com en el seu dia a dia. A més a més, es busca que aquest projecte tinga un
caràcter transversal, de manera que el coneixement es globalitze i s'amplie a tots els
continguts a tractar al llarg de l'educació infantil.
Per tal d'entendre la realització d'aquest projecte, és necessari, primerament,
tenir en compte alguns conceptes que resulten claus. Així doncs, començarem definint
alguns conceptes que es repetiran al llarg del nostre treball. Continuarem coneixent de
manera breu algunes de les danses del món que treballarem en les diferents sessions que
hem programat. I per últim, farem una anàlisi de la connexió entre la dansa i l'educació
infantil.

2.1. Conceptes claus

L'educació infantil és l'etapa educativa que atén xiquets i xiquetes des del
naixement fins als sis anys amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament físic,
afectiu, social i intel·lectual. S'ordena en dos cicles: el primer comprèn fins als 3 anys i
el segon, va des dels 3 als 6 anys. Els objectius són: atendre progressivament al
desenvolupament afectiu, al moviment i als hàbits de control corporal, a les
manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de
convivència i relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i
socials del medi. A més a més, es propicia que els xiquets i xiquetes adquireixin
autonomia personal a partir de l'assoliment d'una imatge positiva i equilibrada de si
mateixos. Aquesta pot ser tant personal com física, que es deu en gran part a aquelles
àrees en les quals es tracta l'expressió tant oral com corporal.

5
2.1.1 Expressió corporal

Com apunta Patricia Stokoe (1974), l'expressió corporal és una forma de

llengua i dansa que dóna l'oportunitat de conèixer-se millor a si mateix i als altres.
D'alguna forma, s'entra en contacte amb la mateixa persona i amb els del voltant. D'altra
banda, Stokoe (1967) va recalcar que l'expressió corporal és una de les vies per les quals
podem exterioritzar i manifestar els estats d'ànim.
Cal apuntar que existeix una relació entre l'educació física, i més concretament amb
l'expressió corporal i l'aprenentatge cooperatiu, ja que ambdues es troben implícites en
la pràctica de jocs i propostes les quals permeten als alumnes dur a terme actituds
cooperatives.
D'altra banda, Pujolàs (2012) defensa que mitjançant l'aprenentatge cooperatiu
és possible arribar a una educació inclusiva fonamentada a sensibilitzar a l'alumnat a
través de la vivència dels valors presents. És a dir, una educació convenient a les seues
característiques, en la qual s'aposta per l'autonomia dels i les estudiants.
Pel que fa al concepte de dansa, Susanne Langer(1996) la planteja com una imatge
dinàmica, que pertany al camp de les arts. A més, Renobell (2009) aporta que afavoreix
les relacions socials, l'actitud col·lectiva i desenvolupa el plaer per l'art i la creativitat.

2.2. Algunes danses del món

Tal com hem esmenat anteriorment en la introducció, veurem amb una mica de
detall algunes danses del món, a partir de l’autor dels dos llibres Danzas del mundo 1 i
2, d’ Ángel Zamora, (2005).
En primer lloc en centrarem en la dansa africana, que fa referència a nombrosos
tipus de danses africanes producte de les nombroses diferències culturals en els estils
musicals i de moviment. Aquestes promouen la participació, prenent part els
espectadors en la mateixa expressió artística. Tot i que Àfrica és un continent molt gran,
tant ètnicament com culturalment, és un dels més diversos del planeta i per això
presenta una gran varietat d'estils i tradicions de dansa.
Algunes característiques d'aquesta dansa són: el seu fort caràcter narratiu, el seu
ritme monòton i la música repetitiva. Gairebé no té textos cantats, sinó més aviat crits i
murmuris d'acord al compàs de la música. A més, els sons són habitualment de bongos

6
o tambors, que ajuden a aportar el ritme i el moviment del cos fonamentals per a
expressar els sentiments.
Pel que fa als països àrabs la dansa que predomina és la que es coneix com a
Raks Sharki que significa literalment Dansa Oriental. El nom Dansa del ventre es
comença a utilitzar més tard al segle XIX pels europeus que van viatjar als països
exòtics a la recerca de noves cultures, costums i paisatges.
Algunes característiques de la dansa àrab són la improvisació tradicional
folklòrica portada a terme per una sola ballarina o varies, i els seus moviments suaus i
fluids, dissociant i coordinant alhora les diferents parts del cos. Tanmateix són
característics els moviments ondulatoris, rotatius, i lents que simbolitzen la tristesa, en
contraposició dels moviments ràpids, cops i vibracions quan la ballarina expressa
alegria.
Pel que fa al flamenc, és un estil de dansa propi d'Andalusia i conreat també en
zones d'Extremadura i la Regió de Múrcia. Les seues principals facetes són el cant, el
toc i el ball, explicant també amb les seues pròpies tradicions i normes.
Tant el ball com la música flamenca inclouen un grau alt d'improvisació
personal, que pren cos a través de les expressions espontànies de les emocions de
l'intèrpret a cada moment de la interpretació. El paper del ballador flamenc és
essencialment el d'interpretar físicament la lletra de la cançó amb moviments de braç
suaus i elegants que contrasten amb els cops dels peus xocant contra el sòl. El flamenc
és un art espanyol compost pel cant, la dansa i la música amb característiques pròpies.
Per últim, el ball que es vol introduir és el rus, que és una modalitat d'expressió
corporal i artística molt arrelada en la consciència i les tradicions populars. És
pràcticament impossible enumerar la quantitat de diferents balls i danses que existien en
la Rússia antiga i els que segueixen existint avui dia.
El ball rus no és símbol del passat. Totes les seues formes; Jorovod, Kadril,
etc.— existeixen fins avui, en un procés de transformació contínua d'acord amb les
exigències de la vida contemporània. Els seus moviments revelen les línies del caràcter
nacional rus. La dansa originària expressa la força i el poder de l'home rus, la seua
valentia i coratge, enginy, atenció i respecte cap a la dona. En canvi en les danses
femenines són pròpies la lleugeresa i suavitat, serietat i modèstia, rigorositat i senzillesa,
una noble continència en l'expressió de sentiments i de la seua pròpia dignitat. L'art
nacional del ball rus es basa en els jocs populars, antigues cerimònies, cançons i rotlles.

7
2.3 La dansa i la relació amb l’educació infantil

Un gran nombre d'autors han centrat els seus estudis en la dansa i la seua
influència a l'educació. Un exemple d'això és Castañer (2000), qui manifesta que la
dansa no és només un producte o una coreografia, sinó que és un procés creatiu i artístic
que utilitza com a material el llenguatge gestual del cos.
Pel que fa als motius perquè la dansa està inclosa dins de les escoles i defenent
les paraules de García (1997) que defineix la dansa com una activitat humana, universal,
motora, polimòrfica, polivalent i complexa, situa l'Expressió Corporal com una part
importantíssima dins del currículum d'Educació Infantil, que tracta de promulgar el dret
i la possibilitat que tot individu té de ballar.
A més, la dansa és considerada una forma de cultura i educació, tot i que és
l'expressió d'art més antiga, un fenomen universal que neix en totes les cultures, races i
civilitzacions, estenent-se per tot el planeta per comunicar pensaments, vivències i
sentiments i per a alliberar tensions emocionals, o altres funcions més específiques com
alguns rituals per a algunes cultures. Castañer (2000).
Des de l'escola i tal com indica Fux (1981), cal donar a la dansa un valor
pedagògic, i distingir unes intencions educatives dins del context escolar, organitzant els
continguts, les actituds, i els valors, que ajuden al desenvolupament integral del xiquet o
xiqueta.
A més, un gran nombre d'autors s'han centrat en el posicionament en el qual es troba el
nostre país pel que fa a la dansa, i és que aquest difereix bastant respecte a la resta de
països, tot i que la dansa apareix en el currículum educatiu de forma general, la qual
cosa és motiu de reflexió, ja que el sistema educatiu espanyol manca de propostes
clares, específiques que incloguen la dansa a l'escola d'una forma coherent i continuada.
Són moltes les aportacions que ha fet i segueix fent la dansa a l'àmbit escolar, i
més concretament en l'etapa d'Educació Infantil.
Renobell (2009) presenta alguns aspectes i contribucions així com les possibilitats
d'aprenentatge que presta, com pot ser la comunicació i expressió a través de la pròpia
vivència i l’experimentació.
A més, facilita de forma paral·lela el desenvolupament de continguts
conceptuals, procedimentals i d'actituds valors i normes. També proporciona un marc
educatiu que permet recollir a l'alumnat en tota la seua globalitat, a la vegada que

8
provoca una situació d'aprenentatge diferent que permet fer un diagnòstic sobre el grup i
veure quin és la seua dinàmica concreta.
A partir de la informació recollida s'obtenen dades de cada alumne i del grup,
per poder fer després una intervenció directa i resoldre els possibles conflictes existents.
Tot i que és una pràctica no competitiva, possibilita el gust pel treball col·lectiu,
a més de fomentar el desenvolupament de valors estètics i de la capacitat creadora.
De la mateixa forma que ajuda als xiquets i xiquetes més tímids a exterioritzar
corporalment sensacions, emocions i sentiments, també els facilita l'aproximació als
processos de socialització i d'acceptació de la diversitat física, d'opinió i d'acció dins del
grup, treballant la inclusió dins del grup quan es donen situacions de rebot o de no
acceptació.
Per últim, cal esmenar que és una forma de facilitar el tractament dels aspectes
interculturals, d'integració i de cohesió social i fomentar la coeducació, a més a més que
fa real la possibilitat de valorar els aspectes actitudinals de l'alumnat afavorint la
participació, el respecte, la col·laboració, l'autosuperació, etc.
En resum, la dansa deu ser una barreja d'uns elements indispensables com la
creativitat i l'espontaneïtat, i d'altres elements de la realitat com són l'estil personal de
cada persona.
En aquest cas, tot i que les activitats artístiques impliquen que l'individu, i més
concretament els xiquets i xiquetes siguen els creadors, han de ser partícips del procés
de producció fins a obtenir el resultat final, enriquint-se així de tot el procés i del
resultat.
Així doncs, es pot veure que tot i que s'han analitzat només algunes danses de
totes les existents al món, la riquesa d'aquestes és molt àmplia i ens permet conèixer
grans trets de la societat en la qual s'ubica.
El que es pretén assolir amb el plantejament d'aquest projecte de treball, és que
els nens i nenes coneguen cultures que els envolten mitjançant la pràctica de diversos
balls i danses d'aquestes cultures. Així doncs, a continuació es veuran de manera més
detallada quins són els objectius que es volen aconseguir.

9
3. OBJECTIUS

3.1 Objectius generals de les diferents àrees d’Educació Infantil

Àrea I. El coneixement de si mateix i l’autonomia personal

● Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d'acció, adquirint de manera

progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.
● Respectar les característiques i qualitats de les altres persones, acceptant i
valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.
● Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les
necessitats, i respectar els dels altres.

Àrea II. Coneixement del medi físic natural, social i cultural

● Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la
manifestació d'actituds de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les
seues possibilitats.
● Conèixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l'entorn
a què pertany, mostrant actituds de respecte, interès i participació.

Àrea III. Els llenguatges: comunicació i representació

● Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues
possibilitats d’expressió i comunicació.
● Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar
situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

10
3.2 Objectius específics

● Conèixer i familiaritzar-se amb les danses i músiques d'altres cultures i aprendre

a ballar-les i escoltar-les.
● Afavorir un aprenentatge social positiu a través de la dansa per a millorar les
relacions de grup respectant les diferències.
● Proporcionar ambients creatius per a ballar on puguen aportar les seues pròpies
vivències a la dansa.

4. CONTINGUTS

Àrea I. El coneixement de si mateix i l’autonomia personal

● El gust per explorar objectes i activitats que impliquen posar en pràctica

coneixements sobre les relacions entre objectes.
● La resolució de problemes que impliquen l’aplicació de senzilles operacions.
● El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics.
L’adquisició de nocions bàsiques d’orientació i situació en l’espai.

Àrea III. Els llenguatges: comunicació i representació

● El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el

descobriment d’altres societats a través dels mitjans de comunicació.
● La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

11
5. SESSIONS- CRONOGRAMA

SESSIÓ Núm.1: ASSEMBLEA GENERAL INICIAL - Divendres 4 de maig

Objectius específics:
- Conèixer i familiaritzar-se amb les danses i músiques d’altres cultures.
- Aprendre a expressar-se lliurement amb diferents tipus de música.
Continguts:
- L’aprenentatge dels diferents tipus de danses i músiques del món.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures mitjançant la presentació
dels diferents balls.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: A l’aula en la zona de l’assemblea.

Material: Pissarra digital, recursos TIC, música dels 3 països.
Música:
- Àfrica→ Cançó tradicional - Kokoleoko
- Rússia → Весёлая карусель - Antoshka
- Espanya→ Soniquete - Chocolate

Activitat:
- Part inicial: El primer dia d’aquesta unitat didàctica, té com a finalitat
conèixer quins són els coneixements generals que els xiquets i xiquetes ja
tenen en referència als temes que treballarem al llarg de les dotze sessions que
tenim plantejades: les danses del món.

- Part principal: Presentarem el tema i tractarem de formular algunes

preguntes senzilles com; - Us agrada ballar?, - Coneixeu algun tipus de ball? -
- Heu escoltat alguna volta què és el flamenc?, - I el ball africà?, per tal de
despertar l’interès de les criatures i a partir de les quals conèixer quin és el
nostre punt de partida. A més a més, per ser la sessió inicial, els aproparem

12
 alguns dels conceptes que considerem claus com per exemple què és
l’expressió corporal. Els plantejarem també el tema clau del treball, la
multitud de danses al món. Per a tal, escoltarem tres cançons diferents dels
països dels quals es treballarà i els convidarem a ballar i moure’s segons com
senten els ritmes i com es senten ells i elles amb ells mateixos.

- Part final: Per a concloure, la part final de la sessió consistirà en dur a terme
una reflexió en l’assemblea per tal de conèixer quines han sigut les seues
sensacions i emocions després d’aquesta primera pressa de contacte amb
aquest nou tema. Els donarem una nota a les famílies en la qual indicarem que
donat que el proper dilluns començarem a treballar sobre la dansa africana,
poden portar a l’escola qualsevol tipus de material que tinguen a casa
relacionat amb el país.

SESSIÓ Núm. 2 : DANSA AFRICANA: PARLEM I APRENEM- Dilluns 7 de

maig

Objectius específics:
- Conèixer la dansa africana.
- Obtenir informació sobre la cultura africana.
- Practicar danses africanes.
Continguts:
- Dansa africana.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el
descobriment d’altres societats a través del ball.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: La sessió es durà a terme en l’aula, la qual estarà prèviament ambientada

en el continent sobre el qual estem treballant en aquest moment.
Material:
- Complements africans; collars, braçalets, teles de roba..

13
 - Instruments musicals típics d’Àfrica; Djembe, tambors..
- Imatges de l’ambient africà, vídeos de balls africans, música africana…
- Música: Cançó tradicional - Kokolioko

Activitat:

- Part inicial: Per tal d’iniciar la sessió, ens assentarem en l’assemblea tots i
totes i descobrirem totes les coses pertanyents a Àfrica que tenim.

- Part principal: Podran provar-se els complements típics que nosaltres haurem
portat prèviament. Donat que possiblement els nens i nenes portaran de casa
coses d’aquest país, dedicarem una estona a descobrir-les i a que ells i elles
ens expliquen què han portat. Després, els ensenyarem com és la música
africana. L’escoltarem i compartirem quines sensacions ens ha causat.
Pensarem també, com es balla, i per a tal, emprarem la pissarra digital i els
posarem un vídeo que prèviament haurem buscat.

- Part final: Per a finalitzar, posarem música

africana i els convidarem a moure’s
lliurement segons es sentiga cadascú.

14
SESSIÓ Núm. 3: DANSA AFRICANA: LES FAMÍLIES VENEN A LA
CLASSE- Dimecres 9 de maig

Objectius específics:
- Conèixer la cultura i la dansa africana.
- Conèixer alguns passos de ball originals d’Àfrica.
Continguts:
- Cultura i dansa africana.
- El coneixement del models de vida i de cultures des de de la pell d’un natiu.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars, mitjançant el ball.

Instal·lació: A l’aula, tot i que ja estarà ambientada de les sessions prèvies,

aprofitarem el material perquè els xiquets i xiquetes es sentiguen familiaritzats amb
l’ambient.

Material: Per a portar a terme aquesta activitat des de l’escola els proporcionarem el
material que estiga al nostre abast.
- Música: La que trie el pare o mare, però prèviament consensuada amb
nosaltres, les mestres.

Activitat:
Aquesta activitat serà molt especial, tot i que serà un pare o mare d’un xiquet o
xiqueta de classe el que la portarà a terme. A la classe hi ha un xiquet africà i
aprofitant aquesta realitat li vam proposar als seus pares que per tal de recolzar
aquesta proposta ens ajudaren participant amb nosaltres i mostrant les característiques
de la seua cultura des de més a prop. Encara que aquesta activitat adoptarà un caràcter
més obert, serem nosaltres les encarregades de guiar i coordinar en tot moment
l’activitat, tot i que prèviament ens comunicarem amb el pare o mare que vindrà a
realitzar-la i els ajudarem a preparar-la.

- Part inicial: En primer lloc, serem nosaltres les encarregades d’introduir

l’activitat presentant-los-els els protagonistes del conte popular que després
portarà a terme el pare. La forma de fer-ho pot ser mitjançant la representació

15
 dels personatges amb dibuixos, plastilina, imatges, vídeos...

- Part principal: El pare serà el que contarà el conte, però nosaltres estarem
presents en tot moment per si sorgeix algun inconvenient.

- Part final: Per acabar, ficarem una música africana i es deixarà temps lliure
perquè ballen com ells i elles vullguen i per a parlar amb el pare.

SESSIÓ Núm. 4: DANSA AFRICANA: A BALLAR!- Divendres 11 de maig

Objectius específics:
- Tenir una base del moviment de les danses africanes.
- Coordinar els moviments del cos.
- Dur a terme la memorització dels diferents passos.
Continguts:
- Moviment corporal.
- El coneixement d’alguns passos d’un ball originari d’Àfrica.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.
- Aprenentatge dels significats que comporte el ball.
- Tractament del valor de l’amistat i la confiança amb la cançó.

Instal·lació: A l’aula de psicomotricitat.

Material:
- Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=IJ7-ZCXbtMs
- Diferents objectes com; cercles concèntrics i cons del que disposem a l’aula de
psicomotricitat.

Activitat:

- Part inicial: La sessió d’avui, es durà a terme en l’aula de psicomotricitat,

16
 doncs és la sessió en la qual primarà el moviment i la pràctica de la dansa
africana.

- Part principal: Així doncs, en primer lloc veurem i escoltarem una cançó
infantil amb dibuixos de xiquets i xiquetes
com ells i elles ballant en el seu medi natural,
que és en la seua tribu, tot i que és un context
que sol cridar-los l’atenció, tractarem
d’aprendre alguns passos que seran presentats
per nosaltres. Per tal de dur a terme la dansa
africana, ens situarem en cercles concèntrics
que miren cap a endins i donant-nos les mans
amb el nostre company dels costats. Per a dur
aquesta dansa a terme, ens desplaçarem cap a
la dreta pegant voltes i el cap el mourem
imitant als ballarins africans. Després, ho repetirem cap a l’esquerra. Amb les
dues mans, assenyalarem el cap i després, estendrem les mans cap endavant.
També assenyalarem la boca, i estendrem les mans cap endavant. Després, el
cor i les mans cap endavant. Així, contínuament.
- El significat d’aquesta dansa, és el següent: “et dono la benvinguda amb les
meues idees, boca i cor… no porte armes ni en la part anterior ni en la part
posterior.
- És una dansa senzilla i que, a més a més, té un significat rellevant per a les
criatures i a partir del qual podem extraure coneixement i reflexions molt
valuoses.

- Part final: Per a finalitzar la sessió durem a terme una reflexió del que ha
estat la classe d’avui i totes les coses que hem après.

17
SESSIÓ Núm. 5: BALL FLAMENC: PARLEM I APRENEM - Dilluns 14 de
maig

Objectius específics:
- Conèixer objectes que s’utilitzen en el flamenc.
- Tenir una idea de què és el flamenc
- Practicar moviments característics del flamenc.
Continguts:
- El ball flamenc.
- El reconeixement del nostre model de vida i de la nostra cultura. c
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: A l’aula.

Material:
- Instruments: Castanyoles, ventalls, caixa flamenca..
- Complements: Mantó, flors, vestits i sabates de tacó.
- Música: Juan Peña - Bulerias De Antonio Pozo.
- Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=hhS2V9ltyeQ

Activitat:

- Part inicial: El dia d’avui començarà amb la

presentació d’una nova dansa: el flamenc. Com a
introducció, en l’assemblea, farem una pluja
d’idees sobre els seus coneixements previs al
voltant d’aquesta dansa.

- Part principal: Presentarem també els diferents

objectes propis d’aquest ball com per exemple: les castanyoles, el ventall, la
caixa flamenca, el mantó i les flors al cap. A més a més, també els mostrarem
la vestimenta utilitzada per a ballar aquesta dansa com els vestits, les faldes i

18
 les sabates de tacó (tant dels homes com de les dones). D’aquesta manera,
podran apropar-se al material i tocar-lo, és a dir, experimentar la seua textura i
el seu so.

- Part final: Per últim, els mostrarem la música, xicotets moviments

característics d’aquest ball i un xicotet vídeo de flamenc perquè es vagen
familiaritzant.

SESSIÓ Núm. 6: BALL FLAMENC: ANEM D’EXCURSIÓ FLAMENCA -

Dimecres 16 de maig

Objectius específics:
- Conèixer el flamenc en directe
- Gaudir d’una actuació en un tablao flamenc.

Continguts:
- La música i el flamenc.
- Coneixement de nous contexts d’aprenentatge.
- Reconeixement dels elements donats abans, com vestimenta, instruments, etc.

Instal·lació: La Bulería Tablao Flamenco

Material: Autobús, per anar al tablao.

Activitat:

- Part inicial: Començarà el dia amb una excursió. Entrarem com cada matí a
classe i una vegada estiguem tots i totes, ens anirem prepararem per a sortir
del col·legi i dirigir-nos a l'autobús que ens portarà a un Tablao Flamenc que

19
 està prop de l'escola.

- Part principal: Una vegada allí, el nostre objectiu serà que els nens i nenes
coneguen la realitat de la cultura flamenca respecte a la dansa. Es tractarà
d'observar com es desenvolupa la dansa flamenca en un context real.

- Part final: Com a part final i perquè els alumnes i alumnes puguen formar
part d'aquesta experiència, els bailaors i bailaores de flamenc faran que les
criatures, una vegada acabe l'actuació, ballen lliurement amb música en
directe. Això els permetrà poder participar i experimentar els moviments
d'aquest tipus de dansa.

SESSIÓ Núm. 7: BALL FLAMENC: A BALLAR! - Divendres 18 de maig

Objectius específics:
- Tenir una base del moviment del flamenc.
- Coordinar els moviments del cos.
- Dur a terme la memorització dels diferents passos.
Continguts:
- Moviments del flamenc.
- Reconeixement dels elements donats abans, com vestimenta, instruments, etc.

Instal·lació: A l’aula.
Material:
- Música: Demarco - La isla del amor

Activitat:
- Part inicial: El dia d'avui és especial, ja que es compta amb un convidat. Un pare o
mare d'un nen o nena de la classe assistirà per aportar què és el que sap d'aquest tipus
de dansa. Comptem amb un pare que és professor de flamenc, amb el que podrà

20
 ensenyar-los a les criatures passos nous característics del flamenc.

- Part principal: Es començarà amb moviments senzills perquè els alumnes i

alumnes puguin familiaritzar-se amb la música i la coordinació del cos. No obstant
això, es deixa que els pares i mares expliquen i expressen el que vegen més
necessari.

- Part final: Per acabar, el professor de flamenc ensenyarà a les criatures una petita
coreografia, la qual tots i totes aprendran i intentaran ballar tan bé com siga possible.

SESSIÓ Núm. 8: DANSA RUSSA: PARLEM I APRENEM- Dilluns 21 de maig

Objectius específics:
- Conèixer la dansa russa.
- Obtenir informació sobre la cultura russa.
- Practicar danses russes.
Continguts:
- La dansa russa.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el
descobriment d’altres societats a través de la dansa.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: A l’aula.
Material:
- Instruments: Flauta de pa.
- Música:
- Kalinka- Cançó tradicional
- Песенка Чебурашки - La canción de Cheburashka
- Trololo- Eduard Jil
- Complements: diferents peces de roba, mocadors, barrets...

21
 - TIC: https://www.youtube.com/watch?v=5thgtdWkpHo

Activitat:

- Part inicial: Per tal d’iniciar la sessió, es començarà amb una pluja d'idees per a
saber de quin nivell parteixen les criatures. Per a açò, els farem una sèrie de
preguntes que deuran contestar de manera aleatòria i voluntària, mentre va sonant
una música. Algunes poden ser; Algú sap que és Rússia?, Algú sap com es balle
aquesta cançó? Creieu que haurem de moure’ns molt o estar més quiets?

- Part principal: La finalitat d'aquesta activitat és introduir a tots i totes les alumnes
la cultura i dansa russa. Aleshores perquè s'introduïsquen més en aquesta cultura, els
mostrarem diferents materials perquè puguen deduir què són i perquè puguen
manipular-los. A banda de veure els materials propis d’aquesta dansa també podran
escoltar les cançons més típiques d’aquest país al costat d’imatges de les ciutats
principals de Rússia.

- Part final: Finalment, els projectarem vídeos dels balls d'aquesta cultura perquè
comencen a familiaritzar-se amb els passos que componen les danses.

SESSIÓ Núm. 9: DANSA RUSSA: LES FAMÍLIES VENEN A L’ESCOLA- Divendres

25 de maig

Objectius específics:
- Conèixer la cultura i la dansa de Rússia.
- Conèixer i familiaritzar-se amb les danses i músiques d’altres cultures i aprendre a
ballar-les i escoltar-les.
- Proporcionar ambients creatius per a ballar on puguen aportar les seues pròpies
vivències a la dansa.
Continguts:

22
 - Dansa i cultura russa.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el
descobriment d’altres societats a través de la dansa russa.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: A l’aula.

Material: El material en aquest cas dependrà de la mare o pare que es visitarà.

- Complements: diferents peces de roba, mocadors, barrets...
- Música:
- Kalinka- Cançó tradicional.

Activitat:

- Part inicial: El dia d'avui és especial, ja que es compta amb un convidat. Un pare o
mare d'un nen o nena de la classe assistirà per aportar què és el que sap d'aquest
tipus de dansa. Comptem amb una mare que és de Rússia i ens contara tot el que
considere més rellevant i important de la seua cultura. A més a més, també
aprendrem alguns passos propis de la dansa russa.

- Part principal: La mare començarà mostrant-los alguns materials propis de la dansa

russa com, vestits, mocadors, barrets, perquè els xiquets puguin manipular-los.
Molts d'aquests materials ja eren coneguts pels xiquets, ja que en la sessió del
dilluns veiérem uns quants perquè tots els nens anaren familiaritzant-se amb ells.

- Part final: Per a finalitzar l'activitat, la mare

convidada posarà música típica d'aquest país
i ensenyarà als xiquets i les xiquetes alguns
passos típics d'aquesta dansa. Tots i totes
aprendran aquests passos i intentar ballar tan
bé com siga possible

23
SESSIÓ Núm. 10: DANSA RUSSA. A BALLAR!- Dilluns 21 de maig

Objectius específics:
- Tenir una base del moviment rus.
- Coordinar els moviments del cos.
- Dur a terme la memorització dels diferents passos.
Continguts:
- Moviments de la dansa russa.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el
descobriment d’altres societats a través del ball.

Instal·lació: Com cada divendres ens dirigirem a l’aula de psicomotricitat per tal de portar a
terme el ball que hem estat treballant durant tota la setmana.

Material: El material que emprarem serà tot el necessari i característic del ball que haurem
après durant la setmana.
- Música: Temnaya Noch- Mark Bernes
- Vestimenta: tratge tradicional rus.
- Complements: barret, tocats, mocadors...

Activitat:
- Part inicial: Com cada divendres anirem a realitzar el nostre ball a l‘aula de
psicomotricitat tot i que necessitem molts d’espai per moure’n’s i practicar els
moviments que hem anat aprenent al llarg de la setmana.

- Part principal: És necessari que tinguem en compte que cada alumne o alumna porta
un ritme d'aprenentatge, per la qual cosa els ensenyarem els passos a poc a poc sense
pressionar, ja que el nostre objectiu principal és que tinguen una base del que és una
dansa russa, que es moguen i, sobretot, que gaudisquen. Per això, pas a pas
començarem ensenyant-los passos i ritmes típics i una vegada observem que els

24
 dominen, acompanyarem els passos amb música.

- Part final: Per últim, posarem una música més relaxant (sempre de la cultura russa)
perquè els xiquets i xiquetes tornen a la calma.

SESSIÓ Núm. 11: ASSEMBLEA FINAL- Dilluns 28 de maig

Objectius específics:
- Recordar tot el que hem vist en les últimes setmanes.
- Fomentar la participació a l’hora de parlar sobre l’experiència de cadascú.
Continguts:
- Les danses del món.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el
descobriment d’altres societats a través de la dansa.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: A l’aula.
Material:
- Música: mix d’algunes cançons utilitzades prèviament.

Activitat:
- Part inicial: Aquest dia farem un recordatori de tot el que hem vist en les sessions
anteriors. Els xiquets i xiquetes hi hauran d’expressar tot el que han sentit aquestes
setmanes; quina dansa els ha agradat més, què han après de nou, si els ha costat fer
algun tipus de moviment...

- Part principal: A continuació, una vegada hem recordat tot el que hem vist al
voltant de les danses, farem les xicotetes coreografies vistes de cada país perquè
se’n recorden i intenten ballar tan bé com siga possible.

25
 - Part final: Per últim, posarem una música més relaxant per a que els xiquets i
xiquetes tornen a la calma.

SESSIÓ Núm. 12: FESTA FINAL. DANSEM! Dimecres 30 de maig

Objectius específics:
- Fomentar la participació de les famílies.
- Mostrar tot el que han aprés durant aquestes setmanes.
- Donar- hi imporància al esfoç i dedicació.
- Donar-los-els responsabilitat i felicitar-los en acabar.
Continguts:
- Les danses del món.
- El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el
descobriment d’altres societats a través de la dansa.
- La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en
manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

Instal·lació: Gimnàs del col·legi.

Material:
- Esmorzar.
- Música:
- Cançons treballades en els països anteriors.
- Michael Jackson - We are the World

Activitat:
- Part inicial: Aquesta sessió serà molt especial perquè convidarem a totes les
famílies dels xiquets i xiquetes perquè vinguin.

- Part principal: Es farà una festa on els alumnes actuaran fent totes les coreografies

26
 de cada país. Així podran veure tot el que han après aquestes setmanes i també
conèixer les diferents danses que hi ha en el món. Després de fer les coreografies
prepararem un esmorzar per a tots i totes.

- Part final: Finalment,

es posarà música de
tots els països per a
que ballen lliurement
el que senten amb
cada música.

27
6. AVALUACIÓ

Respecte a l'estructuració de l'avaluació de l'alumnat, aquesta es regeix a partir

de l'ordre del 24/6/2008 sobre l'avaluació en l'etapa d'Educació Infantil que especifica
que el caràcter de l'avaluació en aquesta etapa serà global, continu i formatiu, i que a
més a més, la tècnica principal d'aquest procés d'avaluació serà l'observació directa i
sistemàtica.
En el segon cicle, l'elaboració de les planificacions i programacions correspon a
l'equip docent; així com el seguiment d'aquestes, que seran avaluades amb el procés de
desenvolupament de les capacitats que cada xiquet i xiqueta van superant. Per un altre
costat, els instruments d'avaluació utilitzats quotidianament són els registres de
consecució dels objectius programats, i el registre diari/anecdòtic amb els
esdeveniments, situacions i conflictes que ocorrent en l'aula. A més, es realitzen tutories
constantment; els informem de l'evolució del seu fill o filla, comentem els problemes
que s'han produït, treballem conjuntament; i açò enriqueix l'educació dels nens i les
nenes.
Amb la finalització de cada projecte, s'entreguen a les famílies uns informes en
què queda plasmat el treball que han dut a terme els nens i les nenes, el seu esforç, els
seus resultats, la participació, la dedicació. Aquest seguiment serà més individual i
particular de cada nen i nena. A continuació, s’adjunta una taula en la qual s’avaluarà a
cada xiquet i xiqueta.
Aquests informes contenen informació referida a l'evolució de cada xiquet o
xiqueta. Així doncs, busquen donar als pares i mares una informació de com ha
participat, i desenvolupant les competències proposades a través del projecte. A més a
més de la rúbrica, considerem que és molt més interessant posar comentaris en els quals
especifiquem més enllà del que ja vinga marcat per la rúbrica: què ens ha cridat
l'atenció, quina activitat han gaudit, què cal reforçar, què millorar, en què destaquen…

28
 MOLT/ PROU/ GENS/
SEMPRE QUASI DE
SEMPRE VEGADES

-Respecta el torn de paraula

-Respecta als seus companys i companyes

-Busca i aporta informació.

-Participa de manera activa en les activitats

propostes.

-Es fa preguntes sobre el projecte.

-Recolza les propostes d'altres companyes i

companys en assemblea.

-És capaç de treballar en grup demanant

ajuda quan la necessita i oferint-a les i els
altres.

-Escolta a les explicacions de la mestra.

-Ha ampliat el seu coneixement sobre el tema.

-Ha incorporat al vocabulari del projecte al seu

llenguatge habitual.

-Mostra actituds de respecte i estima la

diversitat cultural

-Entén que el flamenc és un ball propi del lloc

on viu

-És capaç de reconèixer la vestimenta pròpia

dels ballarins i ballarines dels països vistos.

-Associa les cançons tradicionals escoltades als

29
 països corresponents

-Participa en les assemblees

7. CONCLUSIÓ

En conclusió, la realització d’aquesta Unitat Didàctica ens ha permès pensar en una

temàtica diferent a la que estem acostumades, pel fet que amb aquest hem pogut trobat
la riquesa i les possibilitats que ens ofereix la dansa i les diferents cultures a l’hora de
treballar en Educació Infantil.
Així doncs, considerem que a partir d’aquest focus, podem aconseguir molts
aprenentatges per mitjà d’activitats i dinàmiques que aproparan als xiquets i les
xiquetes a diferents cultures, maneres de viure i tradicions.
És una forma també de fer entendre la situació actual de multiculturalitat que ens
trobem a les aules, i aprofitar-la per a que coneguen i s’interessen per cultures alienes a
la nostra, i en especial en el ball d’aquestes.
Realment ha estat un projecte molt interessant a l’hora de buscar informació tot i que
totes hem aprés moltes coses sobre les cultures i alguns balls que abans no hi sabíem.
L’oportunitat de portar-lo a la pràctica ha estat tota una experiència amb la que vam
trencar tabús en quant als xiquets i xiquetes de dos anys, tot i que van estar a l’altura del
que havíem preparat tota l’estona. Gràcies a aquesta oportunitat vam sentir que el nostre
projecte es feia realitat.
Per tot això, es pot dir que la realització d’aquesta Unitat Didàctica en un aula seria
fructífera i exitosa pels temes que tracta i la curiositat que desperta en les criatures.

30
8. BIBLIOGRAFÍA

- Angel Zamora Vazquez. (2005). Danzas del mundo. Madrid: CCS

- Castañer Balcells, M. (2000). Expresión corporal y danza. Barcelona: INDE.
- De Andrés-Rubio, M. N. (1993). La expresión corporal en el segundo ciclo de
Educación Infantil. Salamanca: Amarú Ediciones.
- García, H. (1997). La danza en la escuela. Zaragoza: INDE.
- Langer, Susanne. Los problemas del Arte, diez conferencias filosóficas. Buenos
Aires, Ed. Infinito, 1966, pp. 11-34.
- López Castro, M. (2004). Introducción al flamenco en el currículum escolar.
Madrid: Ediciones akal.
- Miguel Lara, M., Paniza de la Vega, R. and Vázquez Vicario, A. (1994). La
Danza en la escuela. Sevilla: Diputación Provincial de Sevilla.
- Pujolás, P. (2003). El aprendizaje cooperativo:Algunas Ideas prácticas.
- Pujolás, P. (2012).Aulas inclusivas y aprendizaje cooperativo. Educatio Siglo
XXI, 1(30), 89-112
- Renobell Soler, G. (2009). Todo lo que hay que saber para bailar en la escuela.
Barcelona: INDE.
- Stokoe, P. (1967). La Expresión Corporal y el niño. Buenos Aires: Ricordi.

31
9. ANNEXES

9.1 Recursos materials

Els recursos materials que necessitarem per a dur a terme aquest projecte seran:

● MÚSICA:
- Cançons:
- Cançó final: Michael Jackson - We are the World

- Àfrica → Cançó tradicional - Kokoleoko

Cançó tradicional - Kokolioko

- Rússia → Весёлая карусель - Antoshka

Песенка Чебурашки - La canción de Cheburashka
Eduard Jil - Trololo
Mark Bernes - Temnaya Noch

- Espanya→ Soniquete - Chocolate

Demarco - La isla del amor
Juan Peña - Bulerias De Antonio Pozo.

- Instruments:
- Àfrica → Djembe
- Tambors
- Berimbau

- Rússia → Balalaika

- Espanya → Castanyoles
Caixa

32
• COMPLEMENTS:
- Àfrica → Teles de roba, collars i polseres.
- Rússia → Tratge tradicional rus, barret, tocats, mocadors...
- Espanya → Mantó, flors, vestits i sabates de tacó.

• RECURSOS TIC:
- Vídeos:
- Àfrica → https://www.youtube.com/watch?v=IJ7-ZCXbtMs
- Rússia → https://www.youtube.com/watch?v=5thgtdWkpHo
- Espanya → https://www.youtube.com/watch?v=hhS2V9ltyeQ

• MATERIALS PSICOMOTRICITAT:
- Cèrcols
- Cons

33
9.2 Circulars informatives

Estimats pares i mares,

Volem comunicar-vos que aquest mes de

maig anem a veure diferents danses del món,
a l’hora de psicomotricitat. Per a dur a terme aquesta unitat didàctica,
us invitem a col·laborar amb nosaltres. Per això volem que participen
totes les famílies aportant objectes, coneixements, musica, … sobre
tres tipus de danses que anem a veure en classe que són les següents:

- Dansa africana
- Dansa russa
- Flamenc

Us anirem informant de les activitats que es van a realitzar a classe,

seguirem el següent horari per a dur a terme aquesta unitat didàctica:

- Primera setmana de maig: DANSA AFRICANA

- Segona setmana de maig: FLAMENC
- Tercera setmana de maig: DANSA RUSSA
- Última setmana de maig: Convidarem als pares el 30 de maig
per a fer un festival i una festa final.

Gràcies, fins ben aviat!

Atentament,
Departament d’educació física del col·legi.

34
35