La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

1. L’esclat de la Guerra Civil

El 17 de juliol de 1936 es va produir un aixecament militar a Melilla. Franco,

arribat de les Canàries es va posar al capdavant de l’ exercit sollevat.

A la Península, el capdavanter era el general Mola que estava a Pamplona,

però al llarg de la guerra, va morir en un accident d’avió, com Sanjurjo, fet
que va donar pas a l’ augment de poder progressiu de Francisco Franco.

Sanjurjo havia protagonitzat un intent de cop d’ Estat durant la República i

quan retornava des de l’ exili per posar-se al capdavant del cop d’ estat, va
morir en un accident.

La República no va estar ràpida reaccionant davant el cop d’ estat i quan

José Giral es va posar al capdavant del govern republicà, els rebels ja
havien ocupat ciutats important i el cop d’ estat havia triomfat a algunes
zones d’ Espanya, que va quedar dividida donant pas a una guerra civil que
duraria 3 llargs anys. La zona agrària era favorable al franquisme mentre
que la zona obrera, industrial, era republicana.

L’exèrcit espanyol també es va dividir: la marina i l’aviació van restar fidels

a la República, mentre la resta es van afegir al moviment colpista.
 2. El fracàs del cop d’estat a Catalunya

El general Goded, arribat de les Balears, va dirigir la insurrecció a

Catalunya, que va tenir un escàs suport. Van treure les tropes al carrer per
ocupar la Generalitat, els mitjans, etc. però els obrers organitzats per
partits i sindicats en milícies, en veure aquests moviments, van fer front als
feixistes, juntament amb la Guàrdia Civil i al Guàrdia d’ Assalt (la policia de
la República)

Els militars es van rendir i al cap d’uns mesos el general Goded va ser
executat al Castell de Montjuic.

Els triomf de les milícies obreres va anar acompanyat d’ un gran desordre i l’

inici d’ una revolució violenta. Es van produir assassinats, persecucions ... d’
aquells que es considerava lligats als colpistes i es va atacar a l’ Església
Catòlica que s’ acusava d’ antirepublicana. Molta gent va fugir i es va
refugiar a l’ estranger a zones on el cop havia triomfat.

Per encarrilar el procés i aturar la violència la Generalitat

va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, una
agrupació formada per anarquistes de CNT-FAI,
comunistes del POUM i el PSUC, republicans catalans d’
ERC, la Unió de Rabassaires, membres d’ Acció Catalana i
del sindicat socialista. UGT . El comitè tenia el poder real
i efectiu.
 El procés revolucionari va continuar amb l’ ocupació
d’ empreses que es van col·lectivitzar. També
mitjans de transport i terres, tot i que aquestes
últimes en menor grau que a d’ altres zones de la
Península. Els obrers, organitzats en comitès, van
assumir el control de moltes empreses i van
reprendre la producció després dels primers dies de
conflicte. Molts empresaris havien fugit o mort, a d’
altres se’ls comunicava que els treballadors prenien
el control.

3- La internacionalització del conflicte

La situació política europea el 1936 era molt tensa i la Guerra Civil

espanyola va assolir una gran repercussió internacional.

La guerra civil era una confrontació entres les forces democràtiques i els
règims feixistes. Els rebels es presentaven com uns lluitadors contra el
comunisme i l’ ateisme. Els Republicans com uns defensors de la democràcia
contra el feixisme. La Guerra Civil va ser una avantsala de la Segona Guerra
Mundial.

Mussolini i Hitler donaven suport a Franco, i van utilitzar el territori

espanyol per provar les seves armes. El seu suport va ser diplomàtic, polític
i militar. Van enviar milers de soldats per combatre, avions d’ i tot tipus de
material militar.

Corpo di Truppe Volontarie italià.

Comiat a la Legió Còndor alemanya a Lleó. 1939
Franco també va rebre ajuts de Portugal, va reclutar saldats marroquins i
va tenir el suport d’ ultracatòlics irlandesos.

Per altra banda, les grans potències democràtiques

europees (França i Gran Bretanya) es van unir en el
Comitè de No-Intervenció. El comitè tenia com
objectiu no interferir en la guerra espanyola i
allunyar així la possibilitat d’ un conflicte a gran
escala. No van voler ajudar Espanya i van tancar les
fronteres. La República no va poder comprar armes,
aliments...

L’URSS i Mèxic van ajudar la República. La URSS va enviar armament,

tancs, avions, assessors i aliments i Mèxic va rebre molts exiliats.
Argentina també va oferir vaixells per a la evacuació dels exiliats.

EEUU va vendre avions a la República i benzina a Franco.

Extraoficialment, un conjunt de voluntaris comunistes, gent

d’esquerres, anarquistes, d’arreu del món, van crear les
Brigades Internacionals, per lluitar per la República.
Alguns d’ ells eren veterans de guerra però generalment
eren treballadors i idealistes, intel·lectuals que vingueren a
Espanya a lluitar per la democràcia, la República i molts d’
ells per la revolució. Van participar en les més cruentes
batalles de la guerra, moltes vegades en pèssimes
condicions.

La superioritat feixistes aviat es va fer notar i moltes ciutats catalanes i

espanyoles van ser bombardejades dia rere dia pels avions dels nacionals.
 Imatge de la ciutat de Guernika
després del bombardeig amb bombes
incendiàries d’ experimentació de
l’aviació Còndor alemanya. 26 d’ abril
de 1937.

Fotografia d’ un aviador italià quan

realitzava un bombardeig sobre la
ciutat de Barcelona.

4- Evolució de la zona republicana

Dins del bàndol republicà aviat es van manifestar discrepàncies entre els
seus membres. Uns volien aprofitar la guerra per fer una revolució al país,
canviar el sistema de propietat, la manera en què els ciutadans participaven
en política, l’ organització de l’ estat... Altres preferien primer guanyar la
guerra i després iniciar o continuar amb reformes que transformessin el
país.

Els primers mesos es va viure una situació de dispersió organitzativa. Es van

organitzar juntes, comitès, milícies, consells... el poder va quedar
fragmentat i a nivell militar es presentava dèbil.

Largo Caballero va intentar organitzar un govern on tots tinguessin cabuda:

republicans, socialistes, anarcosindicalistes. Va unificar les milícies i va
crear l’ Exèrcit Popular.

Mostra de la divisió van ser el Fets de Maig del 1937 a Catalunya, quan hi
va haver un enfrontament armat entre les forces republicanes. Els
anarquistes i els comunistes trotskistes proposaven una revolució anarquista
enmig de la guerra, i, per altra banda, els republicans, els comunistes
stalinistes i una part dels socialistes prioritzaven guanyar la guerra i
normalitzar la República.

El socialista Joan Negrín substituirà a Largo Caballero.

Manuel Azaña, president de la República, li fa l’ encàrrec
de reforçar el poder i centralitzar-lo. L’ objectiu era
guanyar la guerra.

Davant les derrotes continuades i el cansament, Negrín

proposarà a Franco el 30 d’ abril del 38 un acord
conegut com els 13 punts, on es demanava la fi de la
guerra amb condicions. Franco ho va rebutjar.

La traïció de Segismundo Casado,

encarregat de la defensa de
Madrid, va fer caure en mans dels
rebels la capital, i poc després la
resta de territori que encara
conservava la República.

L’ 1 d’ abril de 1939 Franco

declarava la seva victòria. La guerra
havia terminat.

5- Evolució de la zona sublevada

A la zona controlada pels sublevats, tots els esforços

anaven dirigits a guanyar la guerra. Els militars van
prendre el control a falta d’ un programa polític definit.
Les forces que donaven suport al sublevats (carlins,
falangistes, monàrquics, conservadors...) tenien clar el
seu rebuig a la República i la democràcia. Als territoris
guanyats es instaurar una dictadura militar on es van
eliminar totes les reformes republicanes i es va aplicar
una política de terror encaminada a acabar amb qualsevol
dissidència.
Els militars van instaurar a Burgos el seu govern. El model d’Estat que
proposaven s’inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el
conservadorisme. Franco, reconegut com a interlocutor de Hitler i Mussolini
es va fer amb el control del poder.

Va unificar carlins i falangistes en un únic partit: La FET y de las JONS .

FE significava Falange Española, la T, Tradicionalistes i les
JONS, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas. Fet i de
les Jons va passar a dir-se El Movimiento, un cop acabada la
Segona Guerra Mundial.

Franco també va suspendre sindicats, creant un d’ únic

vertical igual que Mussolini, va prohibir els partits polítics,
les vagues i manifestacions. Va aplicar una fèrria censura i
es va desfer de l’ oposició. L’ Església va donar suport al
dictador ja que aquest declarava a Espanya com a catòlica.
També va passar a controlar l’ activitat econòmica
intervenint en el preus, la producció, el repartiment...

Pel que feia a les autonomies, les va suspendre, ja que

Espanya era UNA i aquestes atemptaven contra aquesta unitat.

6-Evolució del conflicte

La República controlà les grans ciutats i les

zones industrials, així com les reserves d’ or
del Banc d’ Espanya. Contràriament es va
quedar sense Estat Major i gairebé sense
oficials, només un 20% dels oficials van
restar fidels a la República.
Al novembre el govern de la República
es va traslladar de València a Barcelona.
Era necessari controlar els recursos
econòmics i militars d’ una de les zones
més riques i poblades que quedaven sota
control republicà.
7-Fi i exili

La Batalla de l’Ebre ( juliol-novembre del 38) va ser l’última ofensiva

republicana i el darrer gran enfrontament de la guerra.

Mora d’ Ebre

Es va mobilitzar la Quinta del Biberó, formada per nois d’uns 17 anys.

Va ser la batalla més dura de tota la guerra, va causar la mort de milers de

persones i va acabar amb victòria de l’exèrcit feixista, que, immediatament
després, van entrar a Catalunya i va ocupar Barcelona el 26 de gener de
1939.

El cercle sobre Madrid va durar tota la guerra i va caure en mans

franquistes al març del 39.

L’1 d’abril del 1939, un comunicat de guerra va considerar acabat el

conflicte.

Amb la derrota republicana va

començar l’exili davant la por de la
repressió franquista i més de mig
milió d’espanyols van passar la
frontera cap a França. Molts
d’aquests exiliats van ser tancats
en camps de concentració i alguns
enviats a camps nazis.

Alguns altres que s’ho van poder permetre econòmicament, es van exiliar a
Anglaterra i Amèrica Llatina. I el mateix govern de la República va
constituir a Mèxic un govern a l’exili.
Als perdedors que es van quedar al país, se’ls va aplicar la Llei de
responsabilitats polítiques. Molts van ser empresonats, altres portats a
batallons de treballs, molts van ser condemnats a mort...

Franco va prohibir partits polítics i sindicats i empresonar als seus líders,

va depurar mestres i funcionaris, va suprimir les llibertats democràtiques,
les manifestacions van ser prohibides... Els guanyadors van imposar un règim
dictatorial i de terror.