WWW Mcgraw-Hill Es

w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
Presentació
El text, revisat i actualitzat, de Gestió logística i comercial, que substitueix
Gestió d’aprovisionament, ha estat desenvolupat segons el currículum de
la Formació Professional específica per al Cicle Formatiu de Grau Superior
d’Administració i Finances i, en concret, a partir de les directrius establertes al
Reial decret 1584/2011 (BOE num. 301 de 15/12/2011).
La Formació Professional té com a fonament l’aplicació pràctica dels
coneixements; així, doncs, s’ha intentat conciliar teoria i pràctica, donant una
visió global de la realitat empresarial.
Hem dividit el procés d’aprenentatge i, per tant, la seqüència de continguts en 7
es
unitats, organitzades, al seu torn, en tres unitats formatives:
La unitat formativa 1, centrada en la planificació de l’aprovisionament, inclou les
ill.
unitats 1 i 2.
En la unitat 1 ens centrem en la gestió de les compres. No hem d’oblidar una
-h
frase que ens guia en aquesta unitat: «El benefici es gesta en una bona compra».
La importància de la funció d’aprovisionament i les seves relacions amb altres
w
àrees de l’empresa, juntament amb el càlcul del cost de les compres i el seu
ra
control, són els components principals que conformen la unitat.

En la unitat 2 ens enfrontem amb les tècniques més usuals per al tractament i
cg
el control de les existències dels materials i productes de l’empresa. Els

conceptes principals que es tracten en aquesta unitat són el volum òptim de
.m
comanda, el punt de comanda i l’estoc de seguretat i els costos associats.

La unitat formativa 2 engloba tres unitats, que tracten la selecció i el control de
w
proveïdors.
En la unitat 3 analitzem un dels factors que conforma l’entorn empresarial: els
w
proveïdors. La cerca, selecció i avaluació d’aquests són components essencials per

w
crear riquesa en l’empresa. Aprendre tècniques de negociació sempre és important

en la vida, però sens dubte és clau quan es relacionen dues organitzacions.
En la unitat 4 tractem tot el que fa referència a la disposició dels magatzems.
El disseny, la localització i els indicadors de control del magatzem són els
conceptes que ens guien en el desenvolupament de la unitat.
En la unitat 5 exposem la importància que té avui dia el transport com a part
de la logística. Així, analitzem les característiques dels principals mitjans de
transport, la manera de minimitzar els costos de transport i l’anàlisi de les
clàusules Incoterms, que regeixen en el comerç internacional.
La unitat formativa 3 inclou dues unitats que fan referència a l’operativa i el
control de la cadena logística.
En la unitat 6 s’intenta reforçar el concepte de logística com a idea que abasta la
globalitat de l’empresa, des de la cadena de subministraments fins a la posada
a la disposició del producte al client, captant la informació que subjau en tot el
procés amb la finalitat d’una millora contínua.
En la unitat 7 introduïm l’alumne en els costos de tota la cadena logística, fent
una èmfasi especial en els de gestió de compres, emmagatzematge i distribució,
i també els diferents mètodes per incorporar aquests costos al producte final.
Vull agrair la feina de revisió d’aquesta obra a l’editora del projecte, Patricia Rayón.
Les seves atentes observacions han permès dur a bon port aquesta publicació.
Ciudad Real, febrer de 2014
L’autor
Índex
La gestió de les compres
1 1. La funció d’aprovisionament .................................................................................................................................. 8

2. La funció de compres ......................................................................................................................................... 10
3. El cost de les compres........................................................................................................................................ 15
4. El control de les compres i els seus indicadors .................................................................................................... 21
5. El període mitjà de maduració de l’empresa ......................................................................................................... 28
Síntesi ............................................................................................................................................................... 32
Test de repàs ..................................................................................................................................................... 33
Comprova el teu aprenentatge ........................................................................................................................... 34
Pràctica final ..................................................................................................................................................... 36
La gestió de les existències
2 1. Les existències: definició i classes ...................................................................................................................... 38

2. Funcions del departament d’aprovisionament ....................................................................................................... 40
3. El control dels materials...................................................................................................................................... 42
4. Els costos de la gestió de les compres ................................................................................................................ 46
5. Els costos d’emmagatzematge .............................................................................................................................47
es
6. El volum òptim de comanda (VOC) ....................................................................................................................... 48
7. El punt de comanda ............................................................................................................................................ 54
ill.
8. L’estoc de seguretat i els costos associats .......................................................................................................... 59
9. Càlcul del punt de comanda i de l’estoc de seguretat quan la demanda segueix una distribució normal .................. 64
-h
Síntesi ............................................................................................................................................................... 66
w
Test de repàs ......................................................................................................................................................67
ra
Pràctica final ..................................................................................................................................................... 70

cg
Recerca, selecció i avaluació de proveïdors
3 1. Els proveïdors com a part de l’entorn ................................................................................................................... 72

.m
2. La recerca de proveïdors ......................................................................................................................................74

3. La selecció de proveïdors.....................................................................................................................................76
w
4. L’estratègia de negociació amb els proveïdors ...................................................................................................... 87

w
Síntesi ............................................................................................................................................................... 92
Test de repàs ..................................................................................................................................................... 93
w

Pràctica final ..................................................................................................................................................... 96
El magatzem dins la xarxa logística
4 1. El magatzem ...................................................................................................................................................... 98
2. Funcions del magatzem .................................................................................................................................... 101
3. Les zones del magatzem (lay-out) ...................................................................................................................... 109
4. Localització de magatzems ............................................................................................................................... 113
5. Indicadors de control de magatzems ................................................................................................................. 120
Síntesi ............................................................................................................................................................. 122
Test de repàs ................................................................................................................................................... 123
Comprova el teu aprenentatge ......................................................................................................................... 124
Pràctica final ................................................................................................................................................... 126
4
Índex
La gestió del transport
5 1. La funció de transport ...................................................................................................................................... 128

2. Els modes de transport..................................................................................................................................... 130
3. Les clàusules Incoterms ................................................................................................................................... 140
4. Els models de transport .................................................................................................................................... 145
5. El problema del viatjant de comerç .....................................................................................................................149
Síntesi ............................................................................................................................................................. 152
Test de repàs ................................................................................................................................................... 153
Pràctica final ................................................................................................................................................... 156
La gestió logística
6 1. El concepte de logística .................................................................................................................................... 158

2. La logística com a font d’avantatges competitius ............................................................................................... 160
3. La logística comercial ....................................................................................................................................... 162
4. Ubicació de la funció logística en l’organigrama de l’empresa ............................................................................. 163
es
5. La planificació logística..................................................................................................................................... 165
6. La xarxa logística ..............................................................................................................................................167
ill.
7. La logística inversa ............................................................................................................................................170
-h
8. La Responsabilitat Social Corporativa i la logística ..............................................................................................171
Síntesi ..............................................................................................................................................................173
w
Test de repàs ....................................................................................................................................................174
ra
Comprova el teu aprenentatge ..........................................................................................................................175

Pràctica final ....................................................................................................................................................177
cg
Els costos logístics

.m
7 1. El concepte de cost logístic............................................................................................................................... 180

2. Els costos del departament de compres ............................................................................................................ 182
w
3. Els costos d’emmagatzematge i distribució ........................................................................................................ 184

w
4. Classificació dels costos................................................................................................................................... 188

w
5. L’assignació de costos als productes ..................................................................................................................191

Síntesi ............................................................................................................................................................. 202
Test de repàs ................................................................................................................................................... 203
Pràctica final ................................................................................................................................................... 206
ANNEX. El seguiment de l’activitat i de la documentació per mitjà de diagrames de flux .............................................. 207
TAULA DE LA DISTRIBUCIÓ NORMAL TIPIFICADA ............................................................................................................................. 214
5
Com s’utilitza aquest llibre
Presentació de la unitat
Aquí trobaràs els criteris d’avaluació

Unitat 3
Recerca, selecció i
de la unitat. avaluació de proveïdors
En aquesta unitat aprendràs a:
• Establir les necessitats de compra per a un període.

• Confeccionar un fitxer amb els proveïdors
potencials d’acord amb els criteris de recerca
on-line i off-line.
• Comparar les ofertes de diversos proveïdors d’acord
A més, t’avancem els continguts que

amb els paràmetres de preu, qualitat i servei.
• Establir un barem dels criteris de selecció en funció
del pes específic que, sobre el total, representa
cadascuna de les variables considerades.
s’hi desenvoluparan.
I seràs capaç de:
Estudiaràs:
• Identificar les fonts de subministrament i recerca de

• La recerca dels proveïdors.
proveïdors.
• La selecció dels proveïdors.
• Recopilar les ofertes de proveïdors que compleixin les
• L’avaluació dels proveïdors. condicions establertes.
• La quantificació de les necessitats de materials. • Determinar els criteris essencials en la selecció
• Les estratègies de negociació amb proveïdors. d’ofertes dels proveïdors.
També incloem els objectius d’apre-

nentatge.
es
Desenvolupament dels continguts
ill.
Cas pràctic Activitats
Casos pràctics: apliquen els coneixements apresos a
problemes i situacions reals de l’entorn professional.
-h Activitats: permeten treballar els continguts a mesu-
ra que es van explicant, i garanteixen un aprenentatge
w
progressiu.
ra
cg
1 La gestió de les compres La gestió del transport 5
Una exposició clara i concisa de la teoria, acompanyada Cas pràctic 6

L’intercanvi electrònic de dades (EDI), que estudiarem amb un cert detall en aquesta mateixa
unitat, consisteix en la transmissió estructurada de dades entre organitzacions per mitjans
.m
electrònics. S’usa per transferir documents electrònics o dades de negocis d’un sistema
L’empresa El Gorrer SA, que es dedica a la fabricació de gorres, presenta el dia 31 de desembre de l’exercici 2013 les computacional a un altre. L’intercanvi electrònic de dades es pot efectuar amb diversos
de requadres que ajuden a entendre’n els aspectes més

dades següents sobre les compres de pana (en metres), la seva matèria primera principal, referides al mes de desembre formats.
i a l’acumulat fins a aquell mes:
Mes de desembre Acumulat • El contracte de transport multimodal
Concepte Desviacions Desviacions
importants:
El Conveni de Ginebra de 1980 proposa per primera vegada aquesta activitat com una unitat, CEO
Pressupostat Real Pressupostat Real i no com una successió d’operacions. Tanmateix, aquest conveni no ha entrat en vigor a causa
Quantitat % Absolutes % Al CEO disposes d’un model bàsic
de les diferents regulacions dels diversos països pel que fa a cada transport individual. A
de carta de port que podràs utilit-
Compres (m) 2.000 2.500 (500) (25) 20.000 22.000 2.000 (10) la pràctica, s’utilitzen les cartes de port expedides per les associacions internacionals de
zar per fer exercicis.
portadors.
Cost
5,50 6,10 0,60 10,90 7,10 7,00 0,10 1,4 La més important d’aquestes associacions és la FIATA (Federació Internacional d’Associacions
unitari (€)
w
de Transitaris, International Federation of Freight Forwarders Associations). Es tracta d’una

Compres (€) 10.000 10.150 (150) (1,50) 80.000 93.000 13.000 (16,25) organització no governamental que representa, actualment, més de 40.000 empreses
d’expedició i logística, i que està present en 33 països.
Unitats en
500 450 50 11,11 2.500 2.200 300 12 Per mitjà dels documents normalitzats es regula la responsabilitat dels portadors en cas
estoc (m)
d’avaria o de pèrdua de mercaderies.
Comenta la situació d’aquesta empresa.
• Aspectes tècnics del transport multimodal
Sabies que...? Recorda

Solució
w
Web
S’havia pressupostat comprar 2.000 m de pana durant el mes de desembre, i en realitat se n’han comprat 2.500 m, i El desenvolupament del transport multimodal no hauria estat possible sense avenços infor-
màtics com l’Intercanvi Electrònic de Dades (EDI), mitjançant el qual s’efectuen les opera- A l’enllaç següent trobaràs molts
això ha comportat una desviació en la quantitat de 500 m. De la mateixa manera, es comprova que les compres totals
models normalitzats de cartes
fins al desembre han estat superiors en 2.000 m. En tots dos casos s’han produït desviacions negatives. cions següents:
de port:
Pel que fa a la desviació en els preus del mes de desembre, es va pressupostar comprar a 5,50 € la unitat, però en • Situar en qualsevol moment una UTI fent sevir mitjans d’identificació automàtica i de lo- www.formacionentransporte.es/
realitat s’ha comprat a 6,10 €. Això implica una desviació negativa de 0,60 €/u. calització de posició. archvo
Si s’analitzen els acumulats, podem observar el següent: • Permetre que els vaixells transmetin a les terminals portuàries dades de posició i estiba
dels contenidors a bord per fer més ràpida la descàrrega.
w
• Desviació en els preus: (7,10 − 7,00) ⋅ 20.000 = 2.000 €

• Controlar a distància la temperatura dels contenidors frigorífics.
• Desviació en la quantitat: (20.000 − 22.000) ⋅ 7,00 = − 14.000 €
• Desviació total: 2.000 + (− 14.000) = − 12.000 € • Canalitzar la documentació des de la terminal fins al punt de destí final.
• Assignar l’equip de manipulació de les terminals a les UTI, optimitzant els moviments.
La compra de 2.000 m més del que s’havia pressupostat ha implicat un cost de 12.000 €, que en part ha estat possible
Important Web
absorbir pel descens en els preus.
Activitats
B. Indicadors de compres 8. Busca vídeos que responguin als criteris de cerca «operador de transport multi-
modal», i respon les qüestions següents:
Els indicadors són instruments que ens serviran per mesurar i establir comparacions, i que a) Què s’entén per transport multimodal?
ens oferiran una visió mesurable del que passa.
b) Qui és un transportista multimodal?
c) Quins són els avantatges del transport multimodal?
Orienta per
Mesura
obtenir uns d) Com s’anomena la tarifa del transport multimodal quan es presenta separadament?
els canvis.
resultats millors.
9. Què és el transport roll-on roll-off?
Claus i consells Vocabulari

10. Quina diferència hi ha entre transport mixt i combinat?
Permet fer 11. Què és el transport fraccionat?
INDICADOR Mesura
un seguiment
el resultat. 12. Què és la FIATA?
del procés.
13. Què és l’EDI?
Fig. 1.9. Funcions dels indicadors de compres.
22 139
Tancament de la unitat
4 El magatzem dins la xarxa logística
Sínte si
Magatzems de sortida EL MAGATZEM Magatzems d’entrada
Síntesi Test de repàs

TIPUS DE MAGATZEMS
Segons la Segons Segons Segons
Esquema resum dels continguts que s’han Ajuda a detectar qualsevol llacuna de conei-
naturalesa del la la funció la
producte localització logística propietat
Matèries Central Consolidació Propi
estudiat en la unitat. xements.

primeres
Regional Ruptura En lloguer
Productes
en curs De plataforma Combinat Lísing
Productes
acabats
Material
auxiliar
Amb les funcions
Recepció Emmagatzematge Manteniment Picking Expedició
Amb la distribució
Comprova el teu aprenentatge Pràctica final
Interna (lay-out) Externa (localització)
• Àrea d’emmagatzematge
Activitats finals agrupades per criteris d’a- Fa exercitar de manera integral les competèn-
• Àrea de manipulació Per mitjà de models
• Àrea de càrrega/descàrrega
• Àrea de serveis interns
• Mecànics
• Àrea de serveis externs
• Additius
valuació. cies adquirides.

• Multiplicadors
• Centre de gravetat
122
6
Unitat formativa 1.
Planificació de l’aprovisionament
Unitat 1
La gestió de les
compres
es
ill.
-h En aquesta unitat aprendràs a:
w
• Determinar els paràmetres principals que configuren
ra
un programa d’aprovisionament que garanteixi

la qualitat i el compliment del nivell de servei
cg
establert.
• Preveure amb prou temps el reaprovisionament de
.m
la cadena de subministraments per ajustar els

volums d’estoc al nivell de servei i evitar els
w
desabastaments.
w
• Obtenir el període mitjà de maduració d’una empresa

comercial.
w
Estudiaràs:
• La funció d’aprovisionament.
• La funció de compres. I seràs capaç de:
• El càlcul del cost de les compres.
• La manera de controlar les compres per mitjà • Identificar les fases que componen un programa
d’indicadors. d’aprovisionament.
• El període mitjà de maduració de l’empresa. • Assegurar la qualitat del procés d’aprovisionament.
1 La gestió de les compres
1. La funció d’aprovisionament
Les activitats de l’empresa es poden definir, en un sentit ampli, com les actuacions que es
duen a terme encaminades a obtenir un èxit. Aquestes activitats no estan associades a cap
procés en particular dels que es realitzen al si de l’organització, sinó que formen part inte-
grant de tots els processos al mateix temps.
Per fer la seva activitat productiva, les empreses utilitzen la divisió funcional del treball,
i se separen les tasques segons les activitats principals. D’aquesta manera, les tasques rela-
cionades amb la fabricació s’incorporen al departament de producció, les relacionades amb
la comercialització al de màrqueting, i així successivament. La feina de cadascun d’aquests
departaments, al seu torn, es pot subdividir en altres unitats per millorar-ne el control.
Tot seguit estudiarem una d’aquestes unitats en què es descompon l’empresa: la funció
d’aprovisionament (Fig. 1.1).
Cessió de materials per al procés de producció

Producció
es
ill.
Sol·licitud dels materials per al procés de producció
Important
La coordinació és el procés pel -h
w
qual s’integren les accions desor-
ganitzades per produir el resultat Estimació de les necessitats Departament
ra
desitjat. Magatzem
de compres
cg
.m
Recepció de la comanda Realització de la comanda

Proveïdors
w
w
Fig. 1.1. La funció d’aprovisionament involucra diversos departaments de l’empresa.

w
La necessitat d’aquesta funció ve motivada per una sèrie de factors que resumim tot
seguit:
• Variacions estacionals en els preus.

• Descomptes per volum en les adquisicions.
• Incertesa, tant en la demanda dels productes que es venen com en el termini de recepció
dels productes que es compren.
A. Concepte de la funció d’aprovisionament

La funció d’aprovisionament està composta per les activitats que s’executen amb la finalitat
Vocabulari
de seleccionar, adquirir i emmagatzemar les matèries primeres necessàries en el procés
Eficàcia: es dóna quan s’assolei- productiu.
xen els resultats esperats.
Eficiència: es dóna quan s’empra Igual que passa amb qualsevol altra activitat que duu a terme l’organització, el conjunt de
una quantitat raonable de recur- les operacions que componen la funció d’aprovisionament s’ha d’estructurar de manera que
sos per obtenir els resultats. es millori el rendiment de les persones, es controlin els costos i es mantingui l’empresa en
consonància amb el seu entorn (Fig. 1.2).
8
La gestió de les compres 1
Direcció del personal
Departament tècnic
Direcció
Direcció de producció
general
Departament de compres i magatzem
Staff Direcció comercial
Fig. 1.2. El departament de compres i el magatzem dins l’empresa.
La importància d’una bona política d’aprovisionament és òbvia, per raons diverses:

• És la relació principal de l’empresa amb el proveïdor, i a l’empresa li interessa tenir al més
aviat possible el producte sol·licitat.
• Des del punt de vista comercial, a l’empresa li convé tenir el mínim estoc de materials
immobilitzats, perquè una gran quantitat d’existències a l’inventari pot ocasionar costos
excessius (manteniment, emmagatzematge, etc.) i fer disminuir la seva competitivitat.
B. Objectius de la funció d’aprovisionament
es
Entre els objectius d’una bona política d’aprovisionament podríem esmentar els següents
Recorda
(Fig. 1.3):
ill.
La funció d’aprovisionament com-
prèn les àrees de compres i d’em-
Minimitzar costos
-h
Maximitzar el servei magatzematge.
w
Aconseguir un inventari suficient perquè
la producció no es vegi afectada per
Minimitzar la inversió en inventaris.
ra
desabastament de matèries primeres i la

resta de subministraments.
cg
Optimitzar la inversió perquè no manquin

Reduir al màxim els costos
matèries primeres ni altres materials a la
.m
d’emmagatzematge.
producció.
w
Minimitzar les pèrdues per danys, per Tenir un sistema eficient d’informació
obsolescència i per articles peribles. d’inventaris.
w
Minimitzar els costos salarials del Mantenir un sistema eficient de transport

w
departament. dels inventaris.
Fig. 1.3. L’equilibri de la funció d’aprovisionament.
A la Figura 1.3, la balança apareix en equilibri, però les forces d’uns objectius o dels altres,
segons la importància que els donem en cada moment, faran que s’inclini cap a una banda o
cap a l’altra. El departament d’aprovisionament, igual que la resta de les àrees de l’empresa,
té com a missió contribuir als objectius finals de l’organització; per tant, els seus esforços
hauran d’anar encaminats a restablir de manera contínua l’equilibri de la balança.
Activitats
1. Què és la divisió funcional del treball? Qui en van ser els 4. Quins costos ha d’harmonitzar la funció d’aprovisiona-
impulsors principals? ment? Quins serveis ha de maximitzar?
2. Quines són les funcions del departament de compres? 5. Elabora un esquema de la funció d’aprovisionament.
3. Quins són els motius que justifiquen la funció d’apro- 6. Per què no convé tenir massa materials al magatzem?
visionament?
9
2. La funció de compres
La realització de les compres a l’empresa s’insereix dins la funció, més àmplia, d’a-
provisionament.
Important
La funció de compres ha de tenir La funció de compres és la responsable del procés d’adquisició d’inputs i materials,
en compte tres aspectes:
en la quantitat necessària, amb la qualitat adequada i a un preu convenient, posats a
• Preu. disposició de l’empresa en el moment que els requereix.
• Qualitat.
• Termini. El departament de compres és l’encarregat de rebre les sol·licituds dels materials necessa-
ris, de buscar els proveïdors adequats (com veurem amb més detall a la unitat 3) i de fer les
gestions oportunes perquè arribin als inventaris de l’empresa.
Observem que la funció d’aprovisionament, a més de la gestió de les compres, comprèn les
operacions de recepció i emmagatzematge dels materials.
A. Objectius de la funció de compres
es
Claus i consells
La funció de compres té fixats els objectius següents:
El benefici es gesta sempre amb
ill.
una bona compra. Aquesta és la • Donar continuïtat a l’abastament.
primera operació del procés de • Assegurar la qualitat i la quantitat dels subministraments.
producció, i és també l’origen del
control de costos i qualitat. -h
• Definir el nivell d’inventaris, per evitar ruptures d’estocs i minves per obsolescència i
deteriorament.
w
• Estudiar fonts noves de subministraments.
ra
• Mantenir els costos d’adquisició i manteniment d’estocs en nivells adequats.

cg
Per assolir els objectius anteriors cal que es prenguin decisions respecte a:
.m
• Les especificacions dels productes que cal adquirir. Si els productes són estàndard hi
haurà d’haver preestablertes unes regles clares; si no ho són, s’hauran de designar les
persones encarregades de dur a terme les descripcions necessàries per adquirir-los.
w
• Els detalls sobre les autoritzacions de sol·licituds i ordres de compra, i la col·locació

w
d’aquestes ordres amb el proveïdor seleccionat.

w
• Les polítiques de control de qualitat en què es fixen estàndards, s’avalua la capacitat

dels proveïdors i es verifica el compliment de la qualitat requerida dels subministraments,
de manera que el millor proveïdor no només ha de donar un bon preu, sinó també satisfer
els estàndards de qualitat, i també el lliurament en el temps oportú.
Per tot això, podem indicar que la funció de compres té una sèrie d’activitats que la diferen-
cien significativament de les d’altres departaments, que podem resumir així:
• Estudia les fonts de subministrament.
• Cerca, selecciona i avalua els proveïdors.
• Controla les especificacions de qualitat requerides.
• Gestiona la negociació, que inclou: preus, condicions de pagament i terminis de
lliurament.
• Fa el seguiment de les operacions realitzades en tots els acords i condicions establertes
amb el proveïdor.
• Manté un registre actualitzat de productes amb informació referida a característiques tèc-
niques, codis d’identificació, subministradors, preus i condicions de lliurament i pagament.
• Executa les comandes, i això inclou determinar els volums i fixar les dates de llançament
previstes.
• S’encarrega de la recepció i el control de qualitat de la comanda.
10
B. El departament de compres
Bàsicament hi ha dos models per dissenyar el departament de compres:
Model horitzontal: un departament s’encarrega de totes les adquisicions de l’empresa.
Producció
Important
Per poder dur a terme les seves
funcions, el departament de com-
pres s’ha de coordinar perma-
Financer Compres Comercial
nentment amb els de magatzem,
fabricació, distribució, finances i
administració.
Administratiu
Fig. 1.4. Model horitzontal del departament de compres.
Model vertical: en cada departament s’estableix una unitat de compres.
es
ill.
Producció • Compres
Financer
Comercial
• Compres
• Compres
-h
w
ra
Administratiu • Compres
cg
Fig. 1.5. Model vertical del departament de compres.

.m
L’evolució del departament de compres va lligada a l’augment de la competitivitat del mercat.

Així, en sectors com el dels components per a l’automoció, l’electrònica de consum o el quí-
mic (en què els marges són baixos), la necessitat de disposar d’un departament de compres
w
esdevé prioritària, per reduir al màxim els costos d’aprovisionament.

w
w
C. La matriu de Kraljic
La matriu de Kraljic (Fig. 1.6) és un model en què s’agrupen Dimensió interna
els productes comprats per l’empresa d’acord amb dos
paràmetres:
Impacte de la compra sobre resultat
Productes Productes
• Impacte que té la compra en el resultat de l’empresa. palanquejats estratègics
• Risc en el subministrament d’aquests productes. *Ofertes *Aliança amb
competitives proveïdors
Observem que a la matriu s’estableixen quatre quadrants:
• Productes palanquejats. Són aquells dels quals hi ha
una alta oferta al mercat, i per això sempre hi haurà una
alternativa de proveïdor. El preu és el paràmetre essencial
a l’hora d’escollir l’article. Tenen molta importància en Productes Productes de
el desenvolupament del producte o servei que ofereix rutinaris coll d’ampolla
l’empresa. *Sistema de *Assegurar el
contractació subministrament
• Materials estratègics. Són els que cal planejar amb més
deteniment, ja que tenen tanta importància o més que els
anteriors com a component dels productes de l’empresa, Dimensió externa
Risc de subministrament
però n’hi ha poca oferta al mercat. És per això que, un cop
seleccionat el proveïdor, es generen acords a llarg termini Fig. 1.6. Dins els eixos de la matriu de Kraljic les empreses poden
per garantir un abastament segur del producte. analitzar qualsevol paràmetre que respongui a les quatre divisions.
11
• Productes rutinaris. Són els que combinen un impacte econòmic baix i un risc de submi-
nistrament també baix. L’estratègia empresarial en aquest tipus de producte implica la
simplificació dels processos administratius, l’estandardització i reducció de referències,
la reducció del nombre de proveïdors i la recerca de sistemes de contractació que agilitin
el procés.
• Materials de coll d’ampolla. En realitat, aquests materials no tenen gaire impacte finan-
cer en el producte total, però si manquen es genera una estrangulació en l’elaboració
dels productes. Solen ser peces petites de dimensions especials, etiquetes amb infor-
mació particular, en tots els casos sense un valor elevat. Però sense aquests materials
el producte no podria ser acabat o despatxat. Per a aquests casos, l’estratègia s’orienta
cap a l’abastament en volum, i assumeix uns determinats costos d’emmagatzematge.
Tanmateix, com que són peces petites amb un valor monetari baix, no tenen un impacte
significatiu sobre aquests costos.
Cas pràctic 1
La companyia Sanseng es dedica a la fabricació de televisors amb tecnologia de LCD
3D. Aquesta tecnologia és relativament nova, i per això les vendes de l’empresa han
anat creixent a un ritme del 25 % aquests darrers quatre anys. Tanmateix, el potencial de
mercat comença a decréixer per la introducció de competidors nous, i Sanseng estima
es
Claus i consells que les vendes per als propers anys s’estabilitzaran en creixements de només el 3 %.
L’empresa és coneguda al mercat pel fet de ser un referent en qualitat i per la innova-
ill.
L’empresa té present el que li va
passar a IBM, que no va ser capaç ció tecnològica constant. Però Sanseng es comença a adonar que el mercat va evo-
de reaccionar en la fabricació dels lucionant molt ràpidament: no fa gaire temps alguns productes només els fabricaven
seus equips informàtics de gran
consum davant la baixada de preu
-h
poques empreses i ara hi ha una competència agressiva, i el preu ha esdevingut el fac-
w
tor més significatiu. Sanseng corre el risc de quedar fora del mercat, i ha de reaccionar.
que va suposar l’estandardització
La direcció et planteja que facis una reducció de costos revisant tots els components
ra
d’aquest tipus d’equips.
del sistema logístic, i et sol·licita que presentis un estudi de caràcter estratègic de les
cg
relacions amb els proveïdors basat en la matriu de Kraljic.

Per a aquest estudi planteges seleccionar quatre categories de components que caldrà
.m
revisar amb els proveïdors:

• Circuits electrònics.
w
• Pantalla LCD.
w
• Empaquetatge.
• Normes tècniques.
w
Els eixos de la matriu es fixaran de la manera següent:

• Importància: es defineix basant-se en l’import del contracte i en la contribució a
l’avantatge competitiu.
• Tecnologia requerida: s’estableix basant-se en el nombre de proveïdors capaços de
subministrar els productes requerits.
Les compres que s’han dut a terme al llarg de l’any 2013 en cadascun dels compo-
nents són les següents:
Despesa 2013
Circuits electrònics 3.000.000,00 €
Pantalla LCD 7.000.000,00 €
Empaquetatge 300.000,00 €
Normes tècniques 25.000,00 €
Total 10.325.000,00 €
(Continua)
12
Cas pràctic 1 (continuació)

D’altra banda, l’empresa va fer un estudi de mercat sobre cadascun dels components
anteriors, i va arribar a les conclusions següents:
• Circuits electrònics
Malgrat que hi ha un gran nombre de proveïdors que poden subministrar aquests com-
ponents, si es tenen en compte els condicionants de qualitat i quantitat requerits,
només hi ha tres proveïdors.
Tant a aquest component com als altres els assignarem valors en una escala de l’1
al 10:
Tecnologia requerida: 6. Avantatge competitiu: 5.
• Pantalla LCD Claus i consells

Pot ser fabricada per un gran nombre de proveïdors, sobretot asiàtics. El problema principal que com-
porta utilitzar la matriu de Kraljic
Tecnologia requerida: 2. Avantatge competitiu: 3,5. rau en la dificultat per assignar
valors als diferents components.
es
• Empaquetatge L’assignació s’ha de fer de mane-
Tot i que hi ha un nombre elevat de proveïdors per a aquest tipus de productes, l’empresa ra raonada i consensuada amb la
ill.
no vol ocupar gaire espai al magatzem, i per això un requisit és que els lliuraments es direcció.
facin setmanalment.
Tecnologia requerida: 1,5. Avantatge competitiu: 1. -h
w
• Normes tècniques
ra
Hi ha una gran quantitat de proveïdors que ens poden subministrar els fullets tècnics
que, per normes legals, necessiten acompanyar el producte.
cg
Tecnologia requerida: 0,03. Avantatge competitiu: 0,5.

.m
L’informe que s’ha de fer partint d’aquestes dades s’estructura en tres fases:
a) Determinar la categoria de cadascun dels components:

w
– Circuits electrònics: producte estratègic.

w
– Pantalla LCD: producte palanquejat.

w
– Empaquetatge: producte rutinari.

– Normes tècniques: producte de coll d’ampolla.
b) Càlcul del valor de cadascun dels components:

Assignem valors a cadascun dels components, d’acord amb els dos factors estu-
diats, amb una ponderació total de 10 punts.
A la taula següent s’han assignat valors segons la proporció de despesa de cadas-
cun dels components sobre la despesa total, i assignant a la despesa total un valor
de 10. La dada d’avantatge competitiu es presenta a l’enunciat.
Factor: importància
Components Avantatge Mitjana
Valor
competitiu
Circuits electrònics 2,90 5,00 3,95
Pantalla LCD 6,78 3,50 5,14
Empaquetatge 0,29 1,00 0,645
Normes tècniques 0,03 0,50 0,265

(Continua)
13

c) Posicionament dels resultats a la matriu:
Representem la matriu de Kraljic assignant el valor més alt dels components estu-
diats, representant a l’eix d’abscisses la tecnologia requerida, i al d’ordenades, la
importància:
Claus i consells
És recomanable fer servir el full de Circuits
càlcul per efectuar les operacions: Pantalla
electrònics
són senzilles però repetitives.
Normes
Empaquetatge
tècniques
es
ill.
-h
w
Activitats
ra
7. L’empresa Tothom Igual SA es dedica a la confecció d’uniformes. Quan acaba

l’exercici econòmic, avalua els resultats del departament de compres i observa que
cg
el seu esforç no s’està dirigint de manera adequada, perquè s’aprova un nombre

important d’ordres en estat «d’emergència». En aquest sentit, i en conjunt amb
.m
altres iniciatives, s’ha decidit efectuar una reorganització de funcions en aquesta

àrea. Per fer-ho s’ha optat per emprar la metodologia de Kraljic, a fi d’optimitzar
esforços. Per analitzar-la, l’empresa considera adequat tenir en compte dos factors:
w
i. Impacte financer: és el percentatge dins el cost bàsic, amb ponderació 100 % i

w
factors idèntics que el percentatge de cost bàsic.

w
ii. Risc de subministrament, que es calcula com a resultat de dos factors:

a) Origen del material, amb ponderació 60 %.
b) Nombre de proveïdors, amb ponderació 40 %.
Les dades obtingudes són:
% cost Nombre de
Material Origen
bàsic proveïdors
Tela dril blava 21 % Importació 6
Botó 20 % Importació 2
Tela cotó blanca 17 % Importació 3
Etiqueta 15 % Local 5
Bossa de plàstic 15 % Local 4
Fil 12 % Local 3
A partir d’aquesta informació, elabora la matriu de Kraljic.
14
3. El cost de les compres
Claus i consells
A la unitat 3, per seleccionar els proveïdors basant-nos en el preu, ja presentarem
Nosaltres utilitzarem les normes
alguns exemples sobre el càlcul del cost de la compra; ara aprofundirem en aspectes més
del Pla General de Comptabilitat
concrets. per calcular el cost de compra.
Per començar, hem d’indicar què s’entén per cost de la compra, perquè hi ha diversos criteris
respecte d’això (Fig. 1.7).
El primer criteri ens indica que està format per l’import net facturat pel proveïdor. Per tant,
inclourà:
• L’import brut (preu per quantitat) menys els descomptes, bonificacions i rebaixes que
s’incloguin en la factura (preu net).
• Els impostos que no siguin recuperables com, per exemple, els drets aranzelaris
d’importació.
Aquest criteri seria acceptable sempre que les despeses de transport anessin a càrrec del
proveïdor.
Un segon criteri respon a la norma 10a. dels criteris de valoració del Pla General de Comp-
es
tabilitat, segons la qual el preu d’adquisició està format per:
• El que s’inclou segons el primer criteri.
ill.
• Més totes les despeses addicionals fins que el producte sigui al magatzem de l’empresa,
com ara transport, duana, assegurances, etc.
-h
w
Cost de compres
ra
+ Impostos no recuperables
Preu net de compra
cg
Valor
d’entrada de
les existències
.m
al magatzem + Drets aranzelaris i impostos

Preu d’adquisició no recuperables
w
Preu net de compra + Costos de transport

w
+ Altres costos fins al magatzem

w
Fig. 1.7. Criteris per calcular el cost de les compres.
De totes maneres, tant si se separen del cost de compra els costos derivats del transport i
la resta del cost fins a l’entrada al magatzem com si no es fa, tots dos pertanyen als costos
dels productes. Per calcular el cost dels materials, nosaltres seguirem el Pla General de
Comptabilitat.
Cas pràctic 2
L’empresa Bon Son SA produeix diàriament 100 unitats, durant 300 dies l’any, del
matalàs SOFLEX. Les quantitats i costos actuals de materials per a la producció diària
són els següents:
Article Unitats Cost

Làtex 100 m2 400,00 €/u.
Molles 1.500 unitats 1,50 €/u.
Tela 250 m2 5,00 €/u.
(Continua)
15

Envia una carta sol·licitant ofertes, i en rep una de l’empresa Descansa SL, per a un
contracte d’aprovisionament anual tenint en compte les condicions econòmiques se-
güents respecte a la matèria primera:
Article Preu unitari Altres
Làtex 390,00 € Bonificació d’1 m per cada 100 m2 pagats
2
Molles 1,20 € Descompte comercial del 4 %

Tela 5,50 € Descompte comercial del 4 %
Ports: 0,15 per unitat/m2 rebut
A partir d’aquesta informació hem d’analitzar l’oferta i comparar-la amb els costos
anuals actuals.
Solució
Claus i consells Calculem el cost total actual:
En aquest tipus d’exercicis es 100 ⋅ 400 + 1.500 ⋅ 1,50 + 250,00 ⋅ 5 = 43.500 €/dia; 43.500 ⋅ 300 = 13.050.000 €
es
barregen quantitats monetàries Calculem el cost anual de l’oferta del proveïdor:
i físiques. Per no equivocar-te
1r. Càlcul d’unitats anuals:
ill.
en els resultats, si són unitats
o euros, et pot ser útil fer servir 100 ⋅ 300 = 30.000 unitats
sempre decimals en la moneda. 1.500 ⋅ 300 = 450.000 unitats
250 ⋅ 300 = 75.000 unitats-h
w
2n. Càlcul d’unitats bonificades de làtex:

ra
100 m2 1 m2
2 → x = 300 m2
30.000 m x m2
cg
En teoria, bonifiquen 300 m2, de manera que se’n pagarien:

30.000 m2 − 300 m2 = 29.700 m2
.m
Però si paguen la bonificació, ja no serien 300 m2:


100 m2 1 m2
→ x = 297 m2 seran els bonificats
w
29.700 m2 x m2
Per tant, es pagaran: 30.000 m2 − 297 m2 = 29.703 m2
w
3r. Cost total:

w
Làtex: 29.703 ⋅ 390 + 0,15 ⋅ 30.000 = 11.588.670 €

Molles: 450.000 ⋅ 1,20 ⋅ 0,96 + 0,15 ⋅ 450.000 = 585.900 €
Tela: 75.000 ⋅ 5,50 ⋅ 0,96 + 0,15 ⋅ 75.000 = 407.250 €
12.581.820 €

13.050.000 € 100 %
→ x = 96,41 %
12.581.820 € x
El cost de l’oferta del proveïdor és un 3,59 % inferior a l’actual, i per això estimem
l’oferta de l’empresa Descansa SL.
De la mateixa manera, podem comprovar el resultat anterior per mitjà dels costos
unitaris:
i. Cost per unitat producte SOFLEX segons l’oferta del proveïdor:
12.581.820
= 419, 39
(300 ⋅ 100)
ii. El nostre cost actual per unitat és:
43.500
= 435
100

435 € 100 % x = 96,41 %

→
419,39 € x 100 − 96,41 = 3,59 %
16
Prorrateig dels diferents elements comuns en la compra de
diversos articles Important
La constant de proporcionalitat K
En les factures corresponents a l’adquisició de més d’un producte és molt comú que, a més ens permet simplificar el reparti-
del cost unitari d’aquests productes, hi figurin una altra sèrie de conceptes, com ràpels, ment dels costos comuns a diver-
embalatges, ports, assegurances, etc., que sens dubte modifiquen el cost unitari dels pro- sos productes.
ductes. Com que aquests costos són comuns a tots els articles inclosos, caldrà procedir
a repartir aquests conceptes entre tots els productes en funció de l’import de cadascun.
Aquest procés es coneix com a prorrateig de despeses comunes.
El prorrateig de costos es podria dur a terme mitjançant regles de tres directes, repartint pro-
porcionalment els descomptes, embalatges, ports, assegurances, etc., entre els diferents
articles, però això ens portaria a haver de repetir el procediment per a cadascun dels articles
i elements. Així, doncs, nosaltres proposem un sistema que redueix el nombre de càlculs que
cal efectuar: el de la constant de proporcionalitat (K).
Cost total de la factura

K =
Import brut de la factura
es
D’aquesta manera, l’import brut de la factura és:
q 1 ⋅ p1 + q 2 ⋅ p2 + ... + q n · pn
ill.
On:
• q 1 = Quantitat comprada de l’article 1 • Cost unitari de l’article 1 = K ⋅ p1
• p1 = Preu de compra de l’article 1 -h
• Cost unitari de l’article 2 = K ⋅ p2
w
Cost total = Import brut factura − Descomptes comercials + Ports + Assegurances +
+ Embalatges + ...
ra
cg
Cas pràctic 3
.m
L’empresa Turbulències SL, que es dedica a la fabricació del ventilador «Fresque-

ta», rep una oferta de l’empresa Ventol SL, que inclou els productes i quantitats
següents:
w
w
Article Quantitat Preu

w
Motor 500 unitats 240,00 €

Aspes 1.200 unitats 5,00 €
Interruptor 500 unitats 2,00 €
Descompte comercial: 5 %. Ports: 50,00 €. Embalatge: 30,00 €
Hem de calcular el cost unitari de cada producte.

Solució
1. En primer lloc, calculem el cost total de la comanda:
Article Quantitat Preu compra Import Claus i consells

Motor 500 unitats 240,00 € 120.000,00 € Pots confeccionar una factura tipus
amb el full de càlcul, seguint el
Aspes 1.200 unitats 5,00 € 6.000,00 € model d’«entrada-sortida». Això et
Interruptor 500 unitats simplificarà posteriorment el càlcul
2,00 € 1.000,00 €
dels resultats.
Total brut ..................................... 127.000,00 €
Descompte comercial 5 % .............. −6.350,00 €
Ports ................................................. +50,00 €
Embalatges ........................................ +30,00 €
Cost total .................................... 120.730,00 € (Continua)
17

Calculem la constant K, a fi de repartir, proporcionalment a cada unitat, el descompte
comercial, els ports i els embalatges:
Cost total 120.730
=K = = 0,9506299
Import brut 127.000
Tot seguit calculem el cost unitari de cada producte:
Article Cost unitari

Motor 0,9506299 ⋅ 240,00 = 228,15 €
Aspes 0,9506299 ⋅ 5,00 = 4,75 €
Interruptor 0,9506299 ⋅ 2,00 = 1,90 €
es
ill.
Cas pràctic 4
El Món del Joguet SRC és una fàbrica de joguines que produeix les cèlebres nines
-h
«Cridaneres». Per fer-ho necessita combinar tres productes diferents de matèria prime-
ra, que actualment tenen aquests costos:
w
Matèria primera Cost (euros)
ra
Tela 3,00
cg
Plàstic 5,40
.m
Dispositiu «Cridaner» 0,80
Cost total 9,20

w
La política d’aprovisionament es basa a adquirir les matèries primeres necessàries per

w
a una producció mensual, d’acord amb:

w
• L’espai disponible d’emmagatzematge.

• Els pagaments compromesos.
Reben una oferta de l’empresa Princes SA, amb les condicions següents:
Descompte
Matèria primera Preu Quantitat Embalatge
comercial
Tela 2,90 1.500 5% 0,50 €/u.
Plàstic 6,00 2.800 3% 200,00 €
Dispositiu «Cridaner» 0,75 600 4% 30,00 €
Assegurança: 140,00 €
Ports: 70,00 €
Hem de calcular:
a) El cost total de l’oferta.
b) El cost de matèria primera per unitat d’article «nines “Cridaneres”».
(Continua)
18

Solució
a) Càlcul del cost total de l’oferta:
Matèria primera Càlcul Totals

Recorda
Tela 2,90 ⋅ 1.500 ⋅ 0,95 + 1.500 ⋅ 0,50 4.882,50 €
Cal calcular la constant K per
Plàstic 6,00 ⋅ 2.800 ⋅ 0,97 + 200 16.496,00 € obtenir el preu unitari en una
adquisició conjunta de diversos
Dispositiu «Cridaner» 0,75 ⋅ 600 ⋅ 0,96 + 30 462,00 € productes. La finalitat és repartir
les despeses comunes de la fac-
IMPORT BRUT 21.840,50 € tura o albarà entre els productes
adquirits. Tanmateix, quan l’oferta
Assegurances 140,00 € o adquisició inclogui un sol tipus
Ports 70,00 € de producte n’hi haurà prou amb
COST TOTAL 22.050,50 € dividir l’import d’aquest producte
entre el nombre d’unitats.
b) Càlcul del cost de matèries primeres per unitat de l’article «nines “Cridaneres”»:
es
Calculem la constant K per repartir proporcionalment els costos comuns (assegu-
rança i ports) entre cadascun dels productes.
ill.
Fixa’t que en el repartiment no s’han tingut en compte els descomptes, que són
diferents per a cada producte.
= K
22.050,50
= 1,009615 -h
w
21.840,50
ra
4.882,50/1.500 = 3,255; 3,255 ⋅ 1,009615 = 3,29

16.496,00/2.800 = 5,89; 5,89 ⋅ 1,009615 = 5,95
cg
462,00/600 = 0,77; 0,77 ⋅ 1,009615 = 0,78

10,02
.m
Aquesta oferta no és interessant, perquè representa un increment del 8,91 % res-

pecte al cost actual (9,20 €) de la matèria primera per unitat de producte «nines
w
“Cridaneres”». Aquest càlcul és:

w
9,20 100
x = 108,91
w
10,02 x
Cas pràctic 5
El nostre proveïdor RA-Pro SA ens ha presentat una oferta dels productes que s’indiquen
a la taula següent:
Producte Quantitat Preu de compra Preu de cost

RAS 200 10,00 € –
TA 50 – 7,50 €
FAR 250 – –
El descompte comercial aplicat és del 6 %.

Ports: 100 €. Embalatges: 110 €. Assegurança: 40 €
Cost total de l’oferta: 4.500,35 €
(Continua)
19

Tal com podem observar, a diferència del cas anterior, la proposta sembla que és in-
completa. Però no és així, perquè amb les dades subministrades podem calcular:
a) El preu de compra de cadascun dels productes.
b) El preu de cost de cada producte.
Solució
Important Import brut: B
Actualment, qualsevol descomp- q 1 ⋅ p1 + q 2 ⋅ p2 + …+ q n ⋅ pn = Import brut (B)
te que s’inclogui a la factura és
considerat descompte comercial, Import brut − Descompte comercial + Despeses = Cost total
fins i tot el descompte per paga- El descompte comercial representa el 6 % de l’import brut. Per tant:
ment immediat. Si fos concedit
posteriorment també s’hauria de B − 6 % B + 250,00 = 4.500,35 €
considerar com una disminució
de l’import de la compra, igual
B − 0,06 B = 4.500,35 − 250,00
que els ràpels i les devolucions B ⋅ (1 − 0,06) = 4.250,35
es
de compres.
4.250,35
=B = 4.521,65
0,94
ill.
Cost total 4.500, 35
=K = = 0,995289
-h
Import brut 4.521,65
w
K ⋅ Preu de compra del producte n = Preu de cost del producte n
ra
Preu de cost (RAS) = 0,995289 ⋅ 10 = 9,95 €

7,50
cg
Preu de compra (TA) = = 7,54 €

0,995289
.m
Import brut − (q 1 ⋅ p1 + q 2 ⋅ p2 ) 4.521,65 − (200 ⋅ 10 + 50 ⋅ 7,54)

Preu de compra (FAR) =
= = = 8,58 €
Quantitat (FAR) 250
w
Import brut − (q 1 ⋅ p1 + q 2 ⋅ p2 ) 4.521,65 − (200 ⋅ 10 + 50 ⋅ 7,54)

= = = 8,58 €
w
Quantitat (FAR) 250

w
Preu de cost (FAR) = 0,995289 ⋅ 8,58 = 8,54 €
Activitats
8. Hem comprat tres productes (ÉS, MOLT i BO):
Producte Quantitat Preu

ÉS 800 9,30 €
MOLT 500 6,50 €
BO 1.000 4,25 €
El cost per unitat rebuda de l’article «BO» és de 4,00 €.

Determina el cost total de la factura i el percentatge de descompte comercial
aplicat, sabent que els ports ascendeixen a 128,00 €.
20
4. El control de les compres i
els seus indicadors
Hi ha pocs factors tan importants per a l’activitat d’una empresa com mesurar-ne els resul-
tats, perquè allò que no es mesura no es controla. Actualment, decidir implantar un sistema
de gestió de la qualitat comporta obligatòriament apostar per mesurar els resultats obtin-
guts en cada departament de l’empresa. Per això, és bàsic definir una sèrie d’indicadors, que
han de complir els dos requisits següents:
• Cal que tinguin relació amb les activitats que duu a terme el departament.
• Han de servir com a referència de mesura, amb la finalitat de detectar desviacions respec-
te a les previsions que s’havien fet i poder corregir-les o continuar avançant.
Per tenir la seguretat que els procediments s’executen tal com s’ha establert, cal disposar
d’una mena de mapa que ens representi visualment tots els passos que s’han de fer. Així Important
sorgeixen els anomenats diagrames de flux, que es construeixen seguint el mètode que es Quan el diagrama inclou totes
recull a l’annex d’aquest llibre i que ens serviran per controlar, d’un cop d’ull: les activitats de l’empresa som
davant del que s’anomena quadre
es
a) L’esquema d’un procés, com ara compres, vendes o fabricació.
de comandament integral.
b) Les relacions i connexions entre aquestes operacions.
ill.
A. El control pressupostari de les compres
-h
El control pressupostari de les compres consisteix a comparar les desviacions que s’han pro-
w
duït en les necessitats de materials utilitzats en el procés productiu. Aquest pressupost està
ra
relacionat íntimament amb l’inventari que cal fer per dur a terme les funcions de l’empresa.
Tradicionalment, es considera que en les compres es produeixen dues desviacions signifi-
cg
catives:
.m
• L’econòmica, també anomenada desviació en els preus. Sorgeix quan es compara el preu
preestablert amb el preu efectiu obtingut realment.
w
• La tècnica, també anomenada desviació en la quantitat. Es dóna quan es compara la

quantitat que s’havia previst comprar amb l’adquirida realment.
w
w
Les desviacions apareixen quan es compara el que s’havia planejat amb el valor obtingut
realment i es demostra que el que s’havia planificat no s’ha assolit. Però el que és realment
important no és calcular les desviacions mateixes, ja que per a nosaltres seria com llegir
un termòmetre, que ens indica el nivell de febre, però no les causes que la generen. Hem
d’analitzar els motius que han provocat les desviacions i cal que puguem actuar si conside-
rem que la desviació és significativa, a més de conèixer el tipus d’intervenció que s’ha de
fer per corregir-la.
Sistema de
control
Assolir Economia
Motivació
objectius: de mitjans:
de l’equip
eficàcia eficiència
Fig. 1.8. Elements d’un sistema de control de compres.
21
Cas pràctic 6
L’empresa El Gorrer SA, que es dedica a la fabricació de gorres, presenta el dia 31 de desembre de l’exercici 2013 les
dades següents sobre les compres de pana (en metres), la seva matèria primera principal, referides al mes de desembre
i a l’acumulat fins a aquell mes:
Mes de desembre Acumulat
Concepte Desviacions Desviacions

Pressupostat Real Pressupostat Real
Quantitat % Absolutes %
Compres (m) 2.000 2.500 (500) (25) 20.000 22.000 2.000 (10)
Cost
5,50 6,10 0,60 10,90 7,10 7,00 0,10 1,4
unitari (€)
Compres (€) 10.000 10.150 (150) (1,50) 80.000 93.000 13.000 (16,25)
Unitats en
500 450 50 11,11 2.500 2.200 300 12
es
estoc (m)
Comenta la situació d’aquesta empresa.
ill.
Solució
-h
S’havia pressupostat comprar 2.000 m de pana durant el mes de desembre, i en realitat se n’han comprat 2.500 m, i
w
això ha comportat una desviació en la quantitat de 500 m. De la mateixa manera, es comprova que les compres totals
fins al desembre han estat superiors en 2.000 m. En tots dos casos s’han produït desviacions negatives.
ra
Pel que fa a la desviació en els preus del mes de desembre, es va pressupostar comprar a 5,50 € la unitat, però en
cg
realitat s’ha comprat a 6,10 €. Això implica una desviació negativa de 0,60 €/u.
Si s’analitzen els acumulats, podem observar el següent:
.m
• Desviació en els preus: (7,10 − 7,00) ⋅ 20.000 = 2.000 €

w
• Desviació en la quantitat: (20.000 − 22.000) ⋅ 7,00 = − 14.000 €

• Desviació total: 2.000 + (− 14.000) = − 12.000 €
w
w
La compra de 2.000 m més del que s’havia pressupostat ha implicat un cost de 12.000 €, que en part ha estat possible
absorbir per la baixada dels preus.
B. Indicadors de compres
Els indicadors són instruments que ens serviran per mesurar i establir comparacions, i que
ens oferiran una visió mesurable del que passa.
Orienta per
Mesura
obtenir uns
els canvis.
resultats millors.
Permet fer
INDICADOR Mesura
un seguiment
el resultat.
del procés.
Fig. 1.9. Funcions dels indicadors de compres.
22
Podem avaluar l’assoliment en les compres per mitjà dels indicadors següents:
Important
• Índex de compres: assenyala la importància de les compres respecte a les vendes en
termes percentuals. L’empresa intentarà que el valor
Valor de les compres totals de l’índex del període mitjà de
⋅ 100 pagament sigui tan alt com
Vendes totals de l’any anterior pugui, perquè com que es tracta
• Índex del cost del departament de compres: mesura el cost del departament de compres d’operacions comercials, aquests
amb relació al valor de les compres. deutes, normalment, no implica-
ran cap càrrega per interessos.
Valor de les compres totals Per contra, l’empresa mirarà
Cost del personal de compres d’escurçar l’índex del període
mitjà de cobrament, és a dir, el
• Índex del cost d’una comanda de compres: es determina efectuant el quocient entre el nombre de dies que, de mitjana,
cost del departament de compres i el nombre de comandes emeses. es triga a cobrar dels clients.
Cost del personal de compres D’aquesta manera podrà finançar
les seves operacions amb els
Nombre de comandes anuals diners rebuts d’aquests últims.
• Índex de rotació de l’estoc de matèries primeres: indica el nombre de vegades que rota
l’estoc mitjà respecte a la quantitat de matèries primeres (materials) comprades. Es cal-
cula de la manera següent:
es
Compres anuals de materials
Estoc mitjà anual
ill.
Si efectuem el quocient:
365
-h
Índex de rotació de l’estoc de matèries primeres
w
ra
obtindrem el nombre de dies que es triga, de mitjana, a renovar les existències al
magatzem.
cg
• Índex del període mitjà de pagament: mesura els dies que l’empresa triga, de mitjana, a
pagar els proveïdors.
.m
365
Compres anuals
w
Saldo mitjà anual de proveïdors

w
• Índex de rebutjos: és la relació entre el valor de les devolucions i el valor de les compres,
w
expressat en termes percentuals. S’obté dividint el valor de les devolucions entre el valor
de les compres i multiplicant per 100.
Devolucions de compres
Compres anuals de materials
Cas pràctic 7
L’empresa Gargamel SL, fabricant de llaminadures, proporciona informació respecte
al consum de productes i existències, quantificats en euros, durant els períodes que
s’indiquen de l’any 2013:
Període
Consum Existències
Des de Fins a dies
01/01/2013 31/03/2013 90 23.000,00 1.200,00
01/04/2013 30/06/2013 91 30.200,00 850,00
01/07/2013 30/09/2013 92 20.000,00 1.300,00
01/10/2013 31/12/2013 92 16.000,00 1.200,00
365 89.200,00
(Continua)
23
Important Cas pràctic 7 (continuació)

Una alta rotació en els estocs: Igualment, se sap que:
• Limita la inversió en inventaris. • Les vendes del darrer any han pujat a 500.000 €.
• Redueix despeses en man-
• Els costos salarials del departament de compres han estat de 22.000 €.
teniment.
• S’han emès 430 comandes.
• Permet disposar de les últimes
novetats de materials. • Les devolucions anuals de compres han pujat a 2.200 €.
• Pot augmentar la rendibilitat del • El saldo mitjà de proveïdors és de 2.300 €.
capital invertit.
A partir d’aquesta informació, calcula els diferents índexs de gestió de compres.
Solució
89.200
• Índex de compres: ⋅ 100 = 17, 84
500.000
89.200
• Índex del cost del departament de compres: = 4,05
22.000
22.000
• Índex del cost d’una comanda de compres: = 51,16
430
• Índex de rotació d’estoc:
es
Consum de l’any 2013 = 89.200 €
ill.
Estoc mitjà de l’any 2013: 415.350
= 1.137,95 €
90 ⋅ 1.200 = 108.000,00 365
91 ⋅ 850 = 77.350,00 -h Rotació d’estoc:
w
92 ⋅ 1.300 = 119.600,00 89.200
= 78, 39 vegades
ra
92 ⋅ 1.200 = 110.400,00 1.137,95
415.350,00
cg
Els materials es renoven 78 vegades al llarg de l’exercici econòmic, i això implica que
.m
es renoven cada 4,7 dies (365/78 = 4,7).

365
Índex del període mitjà de pagament: = 9,41 dies
w
89.200
2.300
w
2.200
Índex de rebutjos: = 0,025
w
89.200
Cas pràctic 8
L’empresa Garrafes del Besòs SL, que es dedica a la compravenda de garrafes, té dificultats
en el finançament de les seves activitats. Per això vol aconseguir que el període mitjà de
pagament sigui superior al de cobrament (5 dies). Així, doncs, com a responsable del
departament de compres, t’indiquen que calculis els períodes actuals per poder prendre
decisions. La informació és la següent:
Període Saldo de
Compres
Des de Fins a Dies proveïdors
01/01/2014 31/03/2014 90 3.500,00 72.000,00
01/04/2014 30/06/2014 91 2.800,00 52.000,00
01/07/2014 30/09/2014 92 900,00 32.000,00
01/10/2014 31/12/2014 92 1.200,00 82.000,00
365 238.000,00
(Continua)
24
Cas pràctic 8 (continuació) Recorda

Solució Els sistemes de gestió de la qua-
365 litat estan basats en les normes
Pmp = UNE-EN ISO, i un dels seus objec-
Compres del període n
tius és controlar el que l’empresa
Saldo mitjà de proveïdors del període n considera important. Per això,
totes les empreses sotmeses a
• Saldo de proveïdors del període n: aquestes normes han d’elaborar
una sèrie de controls per a cadas-
90 ⋅ 3.500 = 315.000,00
cun dels processos que duguin a
91 ⋅ 2.800 = 254.800,00 terme.
92 ⋅ 900 = 82.800,00
92 ⋅ 1.200 = 110.400,00
763.000,00
763.000
• Estoc mitjà de l’any 2014: = 2.090,41 unitats
365
238.000
es
• Mitjana diària de compres: = 652,05 €
365
ill.
2.090,11
• Període mitjà de pagament: = 3,21 dies
652,05
-h
S’ha d’allargar el període mitjà de pagament, i per fer-ho caldrà negociar amb els
proveïdors un increment en els terminis de pagament.
w
ra
cg
C. Altres indicadors de la gestió de compres

A més dels dos indicadors anteriors, els sistemes de gestió de la qualitat inclouen, entre
.m
altres, els indicadors següents per al control de les compres:

w
Finançament de proveïdors
w
Assenyala el percentatge de les existències de materials finançat pels proveïdors. Aquesta Important
ràtio és millor com més elevada sigui, sempre que no s’incorri en despeses financeres per
w
ajornaments. De vegades, la millora d’algunes

d’aquestes ràtios en pot per-
judicar altres. Caldrà cercar
Període mitjà de pagament ⋅ Rotació d’estoc l’equilibri.
Finançament de proveïdors = ⋅ 100
365
Rotació de proveïdors
Ens permet comprovar el grau de renovació de les fonts de subministrament de l’empresa.
Amb això, es pretén evitar la persistència en l’adjudicació als mateixos proveïdors i
mesurar el grau d’èxit del departament de compres en la localització de proveïdors nous
competitius.
Compres a proveïdors nous

Rotació de proveïdors = ⋅ 100
Compres totals
Termini mitjà de lliurament

Estima, de mitjana, els dies que triguen els proveïdors a servir les comandes. Interessa
tenir en compte els valors en euros en comptes del nombre de comandes, perquè el càlcul
resultant sigui més significatiu.
25
Valor dels períodes pendents

Termini mitjà de lliurament =
Mitjana diària de compres
Qualitat de les compres

Aquest percentatge determina la proporció de les compres que no compleixen les especifi-
cacions, i és desitjable, lògicament, que tendeixi a zero.
Valor de les devolucions a proveïdors

Qualitat de les compres =
Valor de les compres
Càrrega de treball
Indica el valor mitjà de la compra per persona d’aquest departament.
es
Valor de les compres
Càrrega de treball =
Plantilla de compres
ill.
Cas pràctic 9 -h
w
L’empresa Mestre SL es dedica a la compra i venda de cucs per usar-los com a esquer per pescar. Les dades per a
ra
l’anàlisi del departament de compres l’any 2013 són les següents:
cg
Existències inicials de cucs 300.000,00 €

Compres de cucs 400.000,00 €
.m
Compres a proveïdors nous (incloses en les anteriors) 100.000,00 €

Existències finals de cucs 500.000,00 €
w
Devolucions de compres de cucs 50.000,00 €

w
Saldo inicial de proveïdors 80.000,00 €

w
Saldo final de proveïdors 60.000,00 €

Valor de les comandes pendents de rebre 60.000,00 €
Nombre de treballadors del departament 10
Calcula els índexs de control de la gestió del departament de compres.

1. Rotació d’estocs
Consum = Existències inicials + Compres − Existències finals − Devolucions
Consum = 300.000 + 400.000 − 500.000 − 50.000 = 150.000
300.000 + 500.000
Estoc mitjà anual = = 400.000 €
2
400.000
=
Estoc mitjà diari = 1.095, 89 €
365
150.000
Rotació=
d’estocs = 136, 88
1.095, 89
Els materials es renoven 137 vegades al llarg de l’exercici econòmic, i això implica que es renoven cada 2,66 dies
(365/137 = 2,66 dies).
(Continua)
26

2. Resta d’indicadors
Índex Càlcul Índex Càlcul
365
Finançament 63, 87 ⋅ 136, 87 Termini mitjà de = 54,75 dies
⋅ 100 = 2.395,4 400.000
a proveïdors 365 lliurament
60.000
365
Període mitjà de = 63, 87 dies Qualitat de les 50.000
400.000 ⋅ 100 = 12,5 %
pagament compres 400.000
70.000
Rotació de 100.000 400.000

⋅ 100 = 25 % Càrrega de treball = 40.000
proveïdors 400.000 10
es
ill.
Cas pràctic 10
L’empresa El Món del Mòbil SA, dedicada a la compravenda -h A partir d’aquestes dades, hem de calcular els percentatges
w
de telèfons mòbils i ordinadors portàtils, proporciona informa- de devolució de cadascun dels proveïdors.
ció de les compres realitzades als seus proveïdors, i també de
ra
les devolucions per qualitat efectuades als proveïdors durant Solució

l’any 2014:
cg
MovilStock SL 3,125 %
Import de Import de
Proveïdor
.m
compres devolucions OpenAir SA 3%

MovilStock SL 80.000,00 2.500,00
w
TeleCor SL 4,21 %
OpenAir SA 200.000,00 6.000,00
w
Mòbil Galàxia SA 7,5 %

TeleCor SL 95.000,00 4.000,00
w
Mòbil Galàxia SA 40.000,00 3.000,00

Veiem que Mòbil Galàxia SA és l’empresa que té l’índex de
Totals 415.000,00 15.500,00
devolucions més alt.
Activitats
9. Completa al teu quadern la taula següent:
Exercici Existències Proveïdors Rotació

Compres PM pagament
econòmic Inicials Finals x (saldo mitjà) d’estocs
1 3.000,00 1.200,00 2.100,00 100.000,00 20.000,00 – –
2 5.000,00 – 2.500,00 80.000,00 – 12 25
3 1.000,00 500,00 750,00 – – 18 22
4 2.400,00 3.300,00 2.850,00 50.000,00 – 40 45
27
5. El període mitjà de maduració de

l’empresa
Diners
El període mitjà de maduració (PMM) és el temps que, de mitjana, triga a convertir-se
en líquida (això és, a recuperar-se) una unitat monetària invertida en el cicle d’explotació
(Fig. 1.10).
Co
t
en
mp
Les fases del cicle d’explotació d’una empresa es poden dividir en emmagatzematge, fa-
am
res
bricació, venda i cobrament. Si les encadenem, obtindrem el període mitjà de maduració

br
Co
econòmic. I si d’aquest període en restem el temps que l’empresa triga a pagar els seus
Matèries proveïdors, tindrem un altre concepte de gran importància: el període mitjà de maduració
Clients financer (Fig. 1.11):
primeres
ió
cc
Ve
du
EMMAGATZE-
+ + + −
n
FABRICACIÓ VENDES COBRAMENTS

o
de
Pr
MATGE
s
Productes
es
acabats
Fig. 1.10. Cicle d’explotació: diners-
ill.
mercaderia-diners. − PAGAMENT
-h Període mitjà de maduració financer

w
ra
Període mitjà de maduració econòmic

cg
Fig. 1.11. Període de maduració econòmic i període de maduració financer.

.m
Important Des de la perspectiva financera, el període de maduració financer (PMMf) consta de

w
Com més curt sigui el període cinc subperíodes:

w
mitjà de maduració, més cicles

cabran en un any, és a dir, hi haurà • (+) Període mitjà d’emmagatzematge de matèria primera (PME).
w
més rotacions i, en principi, més • (+) Període mitjà de fabricació (PMF).

rendibilitat.
• (+) Període mitjà de venda (PMV).
• (+) Període mitjà de cobrament (PMC).
• (−) Període mitjà de pagament (PMP).
En canvi, el període mitjà de maduració econòmic (PMM) no té en compte el de

pagament.
El període mitjà d’emmagatzematge (PME) és el temps (normalment expressat en dies) que

transcorre de mitjana des que la matèria primera entra al magatzem de l’empresa fins que
surt a la fase de fabricació:
Important
365
El quocient entre consum de matè- PME =
ries primeres i existències mitja- Consum de matèries primeres
nes de matèries primeres és la Existències mitjanes de matèries primeres
rotació de les matèries primeres.
El nombre de dies que les matèries primeres estan emmagatzemades repercuteix directa-
ment en la liquiditat de l’empresa. En principi, convé reduir aquest període al mínim, malgrat
que sempre s’ha de parar atenció per no quedar desabastats. D’aquesta manera es reduei-
xen despeses de manipulació, amortització, obsolescència, ruptures i minves.
28
El període mitjà de fabricació (PMF) és el temps mitjà que transcorre des de l’entrada dels
factors a producció fins que en surten en forma de producte acabat: Important
365 El quocient entre valor de la pro-
PMF = ducció i existències mitjanes de
Valor de la producció
productes en curs és la rotació
Existències mitjanes de productes en curs dels productes en curs.
A l’empresa li interessa que augmenti la rotació i disminueixi aquest període. En una empre-
sa comercial, aquest període no existeix.
El període mitjà de venda (PMV) comprèn el temps que passa des que un producte acabat
de fabricar entra al magatzem fins que en surt com a conseqüència d’una venda:
365
PMV =
Valor de la producció venuda
Existències mitjanes de productes acabats
Important
El temps que el producte acabat passa al magatzem pendent de vendre’s afecta negativa-
ment la liquiditat de l’empresa, i per això convé que aquest període es redueixi tant com sigui El quocient entre cost de la
possible. producció venuda i existències
mitjanes de productes acabats
es
El període mitjà de cobrament (PMC) és el temps que transcorre entre la venda i el cobrament: és la rotació dels productes
acabats.
365
ill.
PMC =
Vendes netes
Saldo mitjà de clients
-h
w
A l’empresa li interessa escurçar el període mitjà de cobrament, ja que això augmenta la
seva tresoreria i, per tant, li permet reduir la necessitat d’endeutament i la càrrega financera
ra
corresponent, o bé obtenir-ne una rendibilitat mitjançant la seva gestió.

cg
El període mitjà de pagament (PMP), que ja hem vist en l’anàlisi de les rotacions, és el
temps que passa entre la compra als proveïdors i l’abonament corresponent: Important
.m
365 El quocient entre vendes netes i

PMP = saldo mitjà de clients és la rota-
Compres
w
ció en vendes.
Saldo mitjà de proveïdors
w
En aquest cas, a l’empresa li interessarà augmentar aquest període tant com sigui possible,
w
sempre que no hagi de renunciar a unes certes contrapartides (com ara descomptes per
pagament immediat) i que això no impliqui càrregues financeres.
Com a síntesi de les quatre fases analitzades, sorgeix el concepte de període mitjà de
maduració (PMM). Des que s’adquireixen les matèries primeres (empreses industrials) o les
mercaderies (empreses comercials) fins que es cobra per les vendes transcorre, de mitjana,
un període que es calcula mitjançant la suma dels períodes següents:
PMM = PME + PMF + PMV + PMC
Durant aquest temps, l’empresa té immobilitzades en el circulant unes partides que haurà de
finançar. D’aquí ve l’interès per reduir-ne al màxim la durada. El període mitjà de maduració
financer (PMMf) serà:
PMMf = PMM − PMP Important

En la mesura que l’empresa
El període mitjà de maduració, quan mesurem la durada del cicle d’explotació, ens permet pugui pagar a termini els seus
determinar les nostres necessitats. De la mateixa manera, permet avaluar la gestió del de- proveïdors, el període mitjà de
maduració financer serà inferior
partament de compres i vendes, pel que fa a la negociació d’ajornament del pagament de
a l’econòmic.
les compres i cobrament de les vendes.
29
En el cas que es tracti d’una empresa comercial no hi haurà període mitjà de fabricació, de
Important manera que el seu PMF es convertirà en:
El consum s’obté: 365 365 365
PMMf = + +
Existències inicials Consum Vendes Compres
+ Compres Existències mitjanes Saldo mitjà de clients Saldo mitjà de proveïdors
− Existències finals
− Devolucions de compres
− Ràpels sobre compres
Cas pràctic 11
L’empresa Cris-Sol SA, que es dedica a la comercialització del producte Cristallosa, vol
conèixer el període mitjà de maduració financer de l’exercici econòmic 2014 d’acord
amb la informació que presenta a continuació:
• Existències mitjanes de productes 125.000,00 €
• Existències mitjanes de clients 35.000,00 €
• Saldo mitjà de proveïdors 38.000,00 €
• Existències inicials de productes 150.000,00 €
• Existències finals de productes 100.000,00 €
• Compres de productes 300.000,00 €
es
• Devolucions de compres 3.000,00 €
• Vendes de productes 530.000,00 €
ill.
Solució
365 365 365
PMMf =
-h
347.000
+
530.000
+
300.000
= 201,66 dies
w
125.000 35.000 38.000
ra
Consum: 150.000 + 300.000 − 100.000 − 3.000 = 347.000 €

cg
.m
Cas pràctic 12
L’empresa El Llargandaix SL, dedicada a la comercialització de peces de vestir, ha
w
previst que el període mitjà de cobrament als seus clients sigui igual que el període
mitjà de pagament als seus proveïdors. Per això, de tot el que compra sempre en deixa
w
pendent de pagament el 25 %, i ven el 80 % aplicant un marge del 70 %. El saldo mitjà

w
de clients és de 12.000 €.
Determina el període mitjà de cobrament, el de maduració financer i les compres del
període, sabent que les existències mitjanes coincideixen amb les finals (el 20 % del
que compra que no s’ha consumit), i que les existències inicials són zero.
Solució
Si volem igualar els períodes mitjans de cobraments i pagaments, és a dir, PMC = PMP,
haurem d’igualar aquestes expressions:
365 365
=
Vendes Compres
Saldo mitjà de clients Saldo mitjà de proveïdors
Consum: 0,8 ⋅ Compres
Vendes: 1,7 ⋅ 0,8 ⋅ Compres
365 365
=
Compres Compres
(1,7 ⋅ 0,8) ⋅
100 0,25 ⋅ Compres
Com que els dos elements són iguals, si simplifiquem «Compres» en el segon membre
de l’equació obtenim 91,25. Per tant, aquest valor és el PMP i el PMC.
(Continua)
30
Cas pràctic 12 (continuació) Important

Operem en el primer membre per obtenir el valor de les compres: Les empreses industrials tin-
dran les quatre fases del perío-
365
= 3.220.588,24 € de mitjà de maduració, mentre
1,7 ⋅ 0,8 que les comercials no tindran la
12.000 fase corresponent al període de
fabricació.
Consum: (1 − 0,2) ⋅ 3.220.588,24 = 2.576.470,59 €
Saldo mitjà de proveïdors: 0,25 ⋅ 3.220.588,24 = 805.147,06 €
Vendes: 3.220.588,24 ⋅ 0,8 ⋅ 1,7 = 4.380.000 €

365
PMV = = 456,25 dies
2.576.470,59
3.220.588,24
Per tant, el període mitjà de maduració financer serà igual a:

PMMf = PMV + PMC − PMP = 456,25 + 91,25 − 91,25 = 456,25 dies
es
ill.
Activitats -h
w
10. L’empresa Cadires Moliner SA es dedica a la fabricació de cadires del model Funcio-
nari. Considera la informació següent:
ra
– Al començament de l’any 2013 les existències de matèries primeres al magatzem

cg
eren de:
.m
Fusta 40.000,00 €
Vernís 5.000,00 €
w
Cola 2.400,00 €
w
w
– Les existències de cadires estaven valorades en 73.000 euros.

– Durant l’any 2013 es van efectuar les operacions següents:
Compres de fusta 127.000,00 €

Compres de vernís 13.000,00 €
Compres de cola 8.000,00 €
– Les existències mitjanes de matèries primeres han suposat 20.000 €. El consum

de matèries primeres representa el 90 % de les compres.
– Es van fabricar cadires per un import de 160.000 €, el 75 % de les quals es van
vendre aplicant un marge comercial del 60 %.
– Les existències mitjanes de cadires han suposat 15.000 €.
– En acabar l’any s’observa que les existències mitjanes de productes en curs de
fabricació han estat de 36.000 €.
– El saldo mitjà de clients ha suposat un valor mitjà del 25 % de les vendes, i el
valor mitjà del saldo de proveïdors, el 35 % de les compres.
Calcula el període mitjà de maduració.
31
Sínte si
LA GESTIÓ DE LES COMPRES
Per mitjà de la funció d’aprovisionament
Amb l’objectiu de Dividida en
Minimitzar costos Maximitzar el servei
es
Models Compres Magatzem
ill.
Horitzontal Vertical
-h
Amb l’objectiu de
w
ra
cg
• Donar continuïtat en l’abastament

• Assegurar la qualitat i la quantitat
.m
dels subministraments
• Definir el nivell d’inventaris i evitar
w
ruptures d’estoc i minves per

obsolescència i deteriorament
w
• Estudiar fonts noves de

w
subministraments
• Càlcul del cost de compra
• Mantenir els costos d’adquisició
• Control de pressupostos
i manteniment d’estocs a nivells
adequats • Indicadors de compra
Període mitjà de maduració econòmic
Magatzem Fabricació Venda Cobrament Pagament

Reduir el temps Reduir el Reduir el Reduir el Augmentar
d’estoc de + temps de + temps dels + temps per − el temps per
les matèries producció prod. acab. al cobrar als pagar els
primeres magatzem clients proveïdors
Període mitjà de maduració financer
32
Nota: Totes les activitats d’aquesta pàgina s’han de fer en un quadern a part.
Te st de repà s
1. La funció d’aprovisionament consisteix a: 6. El període mitjà de pagament ens indica:
a) Emmagatzemar al preu més baix possible. a) El nombre de vegades a l’any que paguem el proveïdor.
b) Comprar tan barat com sigui possible. b) El nombre de dies que triguem de mitjana a pagar els
proveïdors.
c) Contribuir als objectius comuns de l’empresa, per mitjà
c) El nombre de dies que triga de mitjana el proveïdor a
de l’adquisició, recepció i emmagatzematge dels mate-
servir-nos la mercaderia.
rials que necessita per elaborar els productes.
d) Cap de les anteriors és correcta.
7. En el model horitzontal de compres:
2. El departament encarregat de rebre les sol·licituds de
a) Cada departament fa la funció de compres.
materials necessaris, i també de buscar els proveïdors
adequats, és el de: b) No hi ha un departament de compres pròpiament.
a) Aprovisionament. c) Totes les anteriors són correctes.
es
b) Magatzem. d) Cap de les anteriors és correcta.
ill.
c) Compres. 8. Els materials de coll d’ampolla:
-h a) Són productes de valor unitari elevat.
w
b) Són productes de valor unitari reduït.
3. Si, quan efectuem una compra, el cost total de la factura
ra
c) Són productes amb pocs proveïdors.
és més alt que l’import brut, en aquest cas el cost unitari
d’un dels productes serà: d) Cap de les anteriors és correcta.
cg
a) Inferior al preu de compra.

9. Segons el Pla General de Comptabilitat, el preu d’ad-
.m
b) Més alt que el preu de compra. quisició està format per:

a) El preu de compra.
w
c) No es pot calcular el preu de compra.

b) El preu de compra més les despeses de transport.
w

c) El preu de compra més totes les despeses necessàries
w
4. Si, quan calculem el cost unitari d’un article, un cop efec- perquè el producte arribi al magatzem de l’empresa.
tuat el prorrateig de la factura, la constant de proporciona- d) Cap de les anteriors és correcta.
litat és més petita que la unitat, això implica:
a) Que el preu de compra és més baix que el preu de cost. 10. La ràtio de rotació de proveïdors ens permet:
b) Que el preu de compra és més alt que el preu de cost. a) Comprovar el grau de renovació de les fonts de submi-
nistrament de l’empresa.
c) Que el preu de compra i el de cost coincideixen.
b) Comprovar la qualitat de les compres.
d) Cap de les anteriors és correcta. c) Comprovar el grau d’adequació dels proveïdors.
5. Si en una empresa la rotació d’estocs és igual a 12, això
significa:
11. Entre els objectius de la funció d’aprovisionament s’inclou:
a) Que es renova un cop cada mes.
a) Maximitzar el benefici de l’empresa.
b) Que es renova cada 12 dies. b) Minimitzar els costos dels inventaris.
c) Que es renova cada 12 mesos. c) Minimitzar els costos i maximitzar el servei.
d) Cap de les anteriors és correcta. d) Cap de les anteriors és correcta.
33
Comp r ova el teu ap r enentatge
Determinar els paràmetres principals que configuren un pro- Les previsions per a l’any vinent són semblants a les
grama d’aprovisionament que garanteixi la qualitat i el com- d’aquest exercici, però pretenem que en el període següent
pliment del nivell de servei establert. el PMM sigui 10 dies inferior. Per això, el departament de
compres ha de negociar l’ajornament en el pagament als
1. En quines fases o activitats de les següents es pot integrar proveïdors. A partir d’aquesta informació, determina el sal-
cap endarrere i cap endavant una empresa que es dediqui do mitjà de proveïdors per a l’exercici vinent amb la finalitat
a la fabricació de farina? d’assolir l’objectiu proposat.
a) Sembra del blat 6. Tot seguit presentem la informació de diversos exercicis

b) Collita econòmics corresponents a l’empresa Comercial Llopis i
Peris.
c) Mòlta
d) Fabricació de farina Exercici Existències
econòmic Inicials Finals x
e) Elaboració de pa
f) Venda al detall 1 2.500,00 1.500,00 2.000,00
es
2 3.000,00 – 550
2. Indica les fases d’activitat d’un departament de compres
ill.
3 800,00 300,00 550,00
organitzat horitzontalment. Quines són les diferències res-
pecte a un model vertical? 4 1.500,00 2.000,00 –
-h Proveïd.
Rotació PM
w
Compres (saldo
Preveure amb prou temps el reaprovisionament de la cadena d’estocs pagament
mitjà)
ra
de subministraments per ajustar els volums d’estoc al nivell

de servei i evitar els desabastaments. 80.000,00 5.200,00 – –
cg
50.000,00 – 10 21,9
3. L’empresa DFAM Accions SL va fer durant l’any 2013 com-
.m
– – 25 35
pres per un import de 100.000 €. Les existències inicials
eren de 10.000 € i les finals de 4.000 €. Determina la 70.000,00 – 50 40
w
rotació d’estocs.
Completa la taula al teu quadern. Per fer-ho has d’aplicar
w
4. Fustes Fusta SA va efectuar al llarg de l’exercici 2013 com- els continguts de la unitat respecte al càlcul d’existències,
w
pres per un import de 321.000 €, i el saldo mitjà de compres, saldo mitjà de proveïdors, rotació d’estocs,
proveïdors durant el període va ser de 45.000 €. Per a etc.
l’exercici següent, les previsions d’aprovisionament experi-
menten un increment del 10 % respecte a l’any anterior, i
pretenem que el període mitjà de pagament augmenti en Obtenir el període mitjà de maduració d’una empresa
8 dies. comercial.
Tenint en compte tot això, determina quin serà el saldo mit-

jà del compte de proveïdors per a l’exercici següent. 7. L’empresa LogiTecno, dedicada a la compravenda d’or-
dinadors, presenta la informació següent:
5. L’empresa Pistons Rodadors SA ens presenta la informació – Compra d’ordinadors: 1.200.000 €

següent, corresponent a l’exercici 2013: – Existències inicials d’ordinadors: 80.000 €
– Compres: 220.000 € – Existències finals d’ordinadors: 50.000 €
– Vendes: 280.000 € – Saldo mitjà de clients: 15 % de vendes
– Cost de vendes: 230.000 € – Saldo mitjà de proveïdors: 12 % de compres
– Saldo mitjà de clients: 23.000 € – El marge comercial aplicat en les vendes és el 60 %
– Saldo mitjà de proveïdors: 19.000 €
Calcula el període mitjà de venda, el de cobrament i el de
– Existències mitjanes: 14.000 € pagament.
34
Comp r ova el teu ap r enenta tge
8. L’empresa Imaginacions SA va adquirir i consumir 11. En un sector comercial, el període mitjà de venda de les
durant l’exercici econòmic passat 30.000 € de matèria empreses A i B és el mateix, però el període mitjà de co-
primera Virtual per fabricar el seu producte Entelèquia. De brament de B és el doble que en A. El PMMf en les dues
mitjana, en va mantenir un nivell d’existències al magat- empreses és de 30 dies, i totes dues apliquen un marge
zem de 3.000 €. El valor de la producció és de 50.000 €, comercial de venda del 40 %.
i el valor del nivell mitjà de productes en curs d’elaboració,
A més, disposem de la informació següent:
de 2.500 €. El cost de la producció venuda va ascendir
a 60.000 €. El valor mitjà d’existències al magatzem de
productes acabats va ascendir a 5.500 €. Va vendre la Empresa A Empresa B
seva producció per un import de 70.000 €, i els seus
clients van tenir uns deutes mitjans al llarg de l’exercici Existències inicials 20.000,00 17.000,00
de 3.200 €. El saldo mitjà de proveïdors va ascendir a
4.000 €. Consum 75.000,00 25.000,00
Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer Existències finals 30.000,00 4.000,00
d’Imaginacions SA.
es
Prod. acabats 8.500,00 –
9. Una empresa ha fet durant l’exercici compres a crèdit Saldo mitjà de clients – 7.000,00
ill.
a proveïdors per valor d’11.000 €, i ha mantingut un
saldo mitjà de 2.000 €. La mateixa empresa ha efec- Vendes – 100.000,00
tuat vendes a crèdit per 155.000 € amb un saldo mitjà
de 13.000 €. Tenint en compte les dades anteriors, -h
w
calcula el període mitjà de maduració de clients i
proveïdors. Calcula el PMM en les dues empreses.
ra
12. La Truiteria SL és una empresa que es dedica a la comer-

cg
10. L’empresa Silenci SL disposa de les dades següents: cialització de truites. Té un PMMf de 21 dies, el PMV és
de 40 dies, el PMC és de 19 dies i els saldos mitjans de
.m
Existències inicials de matèries primeres 130.000,00 proveïdors, clients i existències pugen a 40.000 €,
30.000 € i 20.000 €, respectivament. Tenint en compte
w
Existències finals de matèries primeres 210.000,00 aquesta informació, calcula:

w
a) Les compres anuals efectuades.

Existències mitjanes de productes en curs 114.000,00
w
b) El percentatge de marge comercial mitjà aplicat en les

Valor dels productes acabats 400.000,00 vendes.
c) Les existències finals de productes acabats, sabent
Saldo mitjà de proveïdors 112. 000,00
que les inicials són de 25.000 €.
Compres de matèries primeres 240.000,00
13. Una empresa va fer durant un exercici compres al comptat
Vendes de productes acabats 2.100.000,00 per valor de 200.000 €, i va mantenir un saldo mitjà de
15.000 €. El cost total de la producció feta aquell any va
Saldo mitjà de clients 47.000,00 ser de 350.000 €, i la mitjana de l’estoc de productes en
curs de fabricació va ser de 20.000 €. Durant aquell any
Existències mitjanes de productes va vendre tota la producció que va fabricar i el nivell mitjà
48.000,00
acabats
d’existències que va mantenir va ser de 14.000 €. Els in-
gressos totals per vendes que va obtenir van ser de
Cost de la producció venuda 800.000,00
600.000 €, i el saldo de clients va ser de 130.000 €.
Tenint en compte totes aquestes dades:
A partir d’aquestes dades, calcula: a) Calcula el període mitjà de maduració de l’empresa.
a) El període de maduració econòmic. b) Si la política de l’empresa era concedir als seus clients
un termini mitjà de pagament de 10 dies, explica si l’ha
b) El període de maduració financer. mantingut.
35
Pràctica final
El període mitjà de maduració
ALUCASA és una empresa que es dedica a la transformació i comercialització posterior d’alumini, que ha de ser em-
motllat i lacat per obtenir el producte final. L’empresa vol conèixer quin és el període mitjà de maduració del cicle
d’explotació, i per això subministra la informació següent:
Compte de pèrdues i guanys Exercici 2014

Vendes 30.000,00)
Consum de matèries primeres (15.000,00)
Variació d’existències de productes acabats 400,00)
Altres despeses d’explotació (10.000,00)
Despeses excepcionals (3.000,00)
Resultat de l’exercici 2.400,00)
Els saldos del balanç que afecten el càlcul del PMM són:
es
Exercici 2014 Exercici 2013
ill.
Matèries primeres 700,00 600,00
Productes en curs
Productes acabats -h 500,00
1.800,00
500,00
1.400,00
w
Clients 2.900,00 2.500,00
ra
Proveïdors 2.800,00 2.900,00
cg
Qüestions
.m
1. Ajuda aquesta empresa a calcular el període mitjà de maduració econòmic i financer de l’exercici 2014, i emet un
informe sobre els resultats obtinguts.
w
2. Comenta i raona: com afectarien al capital circulant d’aquesta empresa les operacions següents?
w
w
a) Que les existències de productes acabats haguessin estat zero.

b) L’adquisició de més matèries primeres finançades pels proveïdors.
c) La dotació d’una provisió per deteriorament dels comptes de clients i deutors.
d) Que es dugués al descompte en una entitat financera un efecte per cobrar.
e) Una ampliació de capital, totalment subscrita i desemborsada en efectiu.
f) L’adquisició de matèries primeres abonades al comptat.
g) La sol·licitud d’un préstec per finançar l’adquisició d’un element de transport.
h) La sol·licitud d’un préstec per adquirir matèries primeres.
i) L’abonament d’un deute fet per un client.
j) L’abonament d’un deute fet per un proveïdor.
3. Quin seria l’efecte de cadascuna de les operacions anteriors sobre el període mitjà de maduració?
4. Quin seria l’efecte de cadascuna de les operacions anteriors sobre el període mitjà de maduració financer?
36
Telf. contacto: 902 656 439 http://mghlibros.distriforma.es/
McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros

¡No esperes más para tenerlos!
Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu domicilio
Contacta con MGHLibros
www.mcgraw-hill.es / www.mhe.es
es
ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w
Distriforma y MGHLibros: Distribuidor de ebook y venta tradicional
McGraw-Hill y Distriforma colaboran gestionando la librería virtual
En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo

WWW Mcgraw-Hill Es

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

WWW Mcgraw-Hill Es

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

w

control, són els components principals que conformen la unitat.

el control de les existències dels materials i productes de l’empresa. Els

comanda, el punt de comanda i l’estoc de seguretat i els costos associats.

proveïdors. La cerca, selecció i avaluació d’aquests són components essencials per

crear riquesa en l’empresa. Aprendre tècniques de negociació sempre és important

1 1. La funció d’aprovisionament .................................................................................................................................. 8

La gestió de les existències

2 1. Les existències: definició i classes ...................................................................................................................... 38

Pràctica final ..................................................................................................................................................... 70

Recerca, selecció i avaluació de proveïdors

3 1. Els proveïdors com a part de l’entorn ................................................................................................................... 72

2. La recerca de proveïdors ......................................................................................................................................74

4. L’estratègia de negociació amb els proveïdors ...................................................................................................... 87

Comprova el teu aprenentatge ........................................................................................................................... 94

El magatzem dins la xarxa logística

5 1. La funció de transport ...................................................................................................................................... 128

6 1. El concepte de logística .................................................................................................................................... 158

Comprova el teu aprenentatge ..........................................................................................................................175

Els costos logístics

7 1. El concepte de cost logístic............................................................................................................................... 180

3. Els costos d’emmagatzematge i distribució ........................................................................................................ 184

4. Classificació dels costos................................................................................................................................... 188

5. L’assignació de costos als productes ..................................................................................................................191

TAULA DE LA DISTRIBUCIÓ NORMAL TIPIFICADA ............................................................................................................................. 214

Aquí trobaràs els criteris d’avaluació

En aquesta unitat aprendràs a:

• Establir les necessitats de compra per a un període.

A més, t’avancem els continguts que

• Identificar les fonts de subministrament i recerca de

També incloem els objectius d’apre-

1 La gestió de les compres La gestió del transport 5

Una exposició clara i concisa de la teoria, acompanyada Cas pràctic 6

de requadres que ajuden a entendre’n els aspectes més

Mes de desembre Acumulat • El contracte de transport multimodal

Concepte Desviacions Desviacions

de Transitaris, International Federation of Freight Forwarders Associations). Es tracta d’una

Sabies que...? Recorda

• Desviació en els preus: (7,10 − 7,00) ⋅ 20.000 = 2.000 €

Claus i consells Vocabulari

Síntesi Test de repàs

Segons la Segons Segons Segons

Matèries Central Consolidació Propi

estudiat en la unitat. xements.

Amb les funcions

Recepció Emmagatzematge Manteniment Picking Expedició

valuació. cies adquirides.

un programa d’aprovisionament que garanteixi

la cadena de subministraments per ajustar els

• Obtenir el període mitjà de maduració d’una empresa

Cessió de materials per al procés de producció

Recepció de la comanda Realització de la comanda

Fig. 1.1. La funció d’aprovisionament involucra diversos departaments de l’empresa.

• Variacions estacionals en els preus.

A. Concepte de la funció d’aprovisionament

Staff Direcció comercial

Fig. 1.2. El departament de compres i el magatzem dins l’empresa.

La importància d’una bona política d’aprovisionament és òbvia, per raons diverses:

B. Objectius de la funció d’aprovisionament

desabastament de matèries primeres i la

Optimitzar la inversió perquè no manquin

Minimitzar els costos salarials del Mantenir un sistema eficient de transport

departament. dels inventaris.