Professional Documents
Culture Documents
htm
Aquesta és una de les escriptures fonamentals del taoisme medieval. L’autor del
Baopuzi 抱撲子, Ge Hong (283-343), esmenta l’existència d’aquest text, però fins avui
es desconeix aquesta versió. El text en si mateix es comença a conèixer a partir del
segle iv, format per una escriptura ‘interior’ (nei), i una d’’exterior’ (wai). Totes dues
estan recollides en versos heptasil·làbics, amb rima a cada línia en comptes de cada
dos, com en poesia clàssica, la qual cosa ens porta a induir que es tracta d’un manual
escrit en vers rimat amb funció merament mnemotècnica.
Entre les deïtats corpòries es troben les cinc vísceres –fetge, cor, melsa, pulmons i
ronyons– associats tradicionalment amb el sistema de les cinc fases, que al seu torn
es coordinen amb les cinc direccions, els cinc colors, els cinc sabors, etc. La melsa
simbolitza el centre i rep l’esotèric nom de cort groga.
A més de les cinc vísceres, també s’al·ludeix als tres dantian 丹田 ‘camps de cinabri’.
El superior està situat a l’encreuament del punt baihui 百會 (a la part superior central
del crani) i el punt de l’esperit (a sobre del punt entre les celles) dins del cap; el mitjà
està situat a l’altura de l’estèrnum, a prop del cor, i l’inferior està a quatre dits sota del
melic a l’interior del cos. Aquests tres dantian són els encarregats de controlar les tres
divisions principals al cos i de connectar l’interior del cos amb l’exterior, és a dir,
d’establir una relació microcosmos-macrocosmos. D’aquesta manera, s’al·ludeix als
‘nou palaus’ jiugong 九宮 dins del cervell. Tots aquests punts tenen esperits assignats
i una xarxa de connexions uneix el cos amb l’univers. Així, l’escrit, com altres textos
relacionats amb el cultiu personal, descriu a més de pràctiques per guiar l’energia vital
pels canals somàtics, exercicis sobre la ingestió de saliva com a mètode de nutrició
corporal i la canalització dels diferents estats d’humor. L’objectiu d’aquestes pràctiques
és el d’harmonitzar i nodrir els òrgans interns, i si no n’hi ha, els esperits que
resideixen en cada un d’ells.
Com s’ha comentat anteriorment, aquest escrit sembla més aviat un text escrit per ser
recitat que no pas un llibre de suport per al practicant. Recitar-lo té com a propòsit la
preparació del cos per a la meditació i en última instància la il·luminació. En un dels
prefacis del text es donen instruccions per a un correcte recitat, que es basa en la
crema d’encens, una purga ritualística (normalment a un mateix), i la purificació
posterior. Aquest tipus de pràctica encara es realitza a la Xina moderna. La diferència
consisteix en el fet que l’objectiu sol ser la petició d’ajuda a una deïtat a causa de
problemes de salut d’un membre familiar o la persona que realitza el ritual. Al contrari
del que l’escrit proposa, les pràctiques actuals solen estar dirigides a una deïtat
externa, encara que durant el ritual es creu que l’esperit s’introdueix al cos del
practicant i es comunica a través d’ell, mitjançant el llenguatge parlat o bé escrit.
Com molts dels textos que parlen del cultiu personal, conté un llenguatge fosc i difícil
d’entendre, fins i tot amb anotacions i comentaris d’estudiosos xinesos del període.
Cada interpretació està basada en consideracions personals i és probable que
l’adepte comptés amb l’ajuda d’un mestre expert per a una lectura correcta de les
línies. La relació mestre-deixeble seria per tant necessària per a poder realitzar aquest
tipus de pràctica. Per a una interpretació del sentit “veritable” dels textos, seria
imprescindible comptar amb el suport d’un expert en la matèria. Això ocorreria amb la
majoria dels textos que en les últimes dècades han estat estudiats exhaustivament i
l’ambigüitat dels quals ha donat lloc a una infinitat d’interpretacions i traduccions –
Laozi, Neiye, Huangdi Neijing, entre altres.
Els ronyons es relacionen amb els dos conceptes que formen la realitat, el de
l’esquerra és de tipus yang, mentre que el de la dreta és yin. És entre els ronyons on
es troba la porta secreta, mentre que la porta de la vida es troba sota el melic, a la part
frontal del cos. El punt a què es refereix entre els ronyons és el conegut en acupuntura
com a mingmen 命門, ‘porta del destí/vida’, que no s’ha de confondre amb el concepte
amb el mateix nom que apareix en els versos anteriors. En aquest cas la idea de
shengmen 生門 ‘porta de la vida / del que engendra’ es refereix a l’’origen del
tancament’, lloc on s’emmagatzema el semen, concepte associat amb l’essència vital
que al seu torn dóna origen a la vida.
Rega les cinc flors i planta l’arrel numinosa, el canal dels set líquids
entra a la cabana;
Circula la porpra i abraça el groc, que entren al camp de cinabri.
Les cinc flors en aquest cas simbolitzen els cinc òrgans interns, i el concepte de
‘regar’ (guangai 灌溉) es refereix a la pràctica d’empassar-se saliva per nodrir els
òrgans interns. Això, a més, ajuda a “cultivar l’arrel numinosa” de la llengua, que activa
i s’emmagatzema a la saliva. Els set líquids equivalen als set tipus de líquids corporals
que es canalitzen a través del cos i del pont del nas, la “cabana” entre les celles. El
vapor porprat dels ulls i el neuma groc que sorgeix de la melsa arriben fins al camp de
Mentrestant, el quart ombrívol dels ronyons és replet de llum, d’energia vital, com ho
és la porta de yang o la porta de la vida, que com s’ha comentat anteriorment està
situada sota el melic al costat oposat dels ronyons.