(UOC / XARXES MULTIMÈDIA) - PAC 1 - Rubén Mejias Alonso

PAC 1
Xarxes multimèdia
Grau de Multimèdia
2n semestre curs 2016/2017
Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

06.521 · PAC 1 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació
Presentació
Aquesta PAC 1 consta de tres parts sobre els continguts dels dos primers
mòduls de l’assignatura. Una primera part on es demanen definicions, una
segona part amb qüestions o preguntes teòriques i una tercera part amb un
cas real o part pràctica.
2
Competències
Aquesta PAC té per objectiu dotar-vos de coneixements i competències sobre
xarxes d'ordinadors, treballant les següents competències específiques:
 Conèixer l'arquitectura d'una xarxa. Saber diferenciar els nivells i

conèixer les principals funcions i serveis de cadascun d'ells.
 Aprofundir en els nivells físic i d’enllaç d’una xarxa.
3
Objectius
Amb aquesta PAC es pretén que l'estudiant demostri el grau de coneixement
dels continguts dels mòduls 1 i 2. Prèviament a la realització d’aquesta PAC,
l’estudiant haurà realitzat un estudi detallat d’aquests mòduls de l’assignatura.
Descripció de la PAC a realitzar

4
Primera part (10%)
Definiu els següents conceptes o termes, en un màxim de deu línies per

cadascun d’ells: (1) IEEE, (2) bandwidth, (3) NIC i (4) ISP.
1. IEEE
5
IEEE es l’acrònim en angès de Institute of Electrical and Electronics

Engineerses. Es tracta d’una associació tècnica d’enginyers a escala mundial
sense ànim de lucre que va ser fundada inicialment al 1884 i es va fusionar al
1963 amb l’AIEE (American Institute of Electrical Engineers) y el IRE (Institute
of Radio Engineers). Les diferents societats que es troben integrades dins del
grup IEEE, s’encarreguen principalment d’elaborar estàndards per a diferents
activitats relacionades amb la tecnologia i les noves tecnologies, a més, són
els causants aproximadament del 30% de les publicacions referents a
6
literatura de caire tècnic i realitzen altres activitats com per exemple la

realització de conferències. L’any 2013, el IEEE disposava de més de 900
estàndards actius i més de 500 normes d’elaboració. Algun dels estàndards
més representatius per nombrar alguns són: VHDL, POSIX, IEEE 1394, IEEE
488, IEE 802 i IEE802.11.
2. Bandwidth
7
Es un terme en anglès per definir el concepte d’amplada de banda. L’amplada

de banda es una qualitat pròpia dels medis físics de transmissió de dades, els
quals transporten els senyals digitals o analògics entre l’emissor i el receptor, i
a més, fan possible la comunicació entre dispositius. Així doncs, l’amplada de
banda ens dóna la capacitat que té un medi físic per una quantitat
determinada de dades en un període de temps determinat entre un emissor i
un receptor, sent els bps (bits per segon) la seva unitat de mesura. A més,
l’amplada de banda es troba totalment lligada al medi de transmissió que fem
8
servir, per exemple el cable de coure, el cable de fibra òptica o el buit, tenen
amplades de banda totalment diferents.
3. NIC
Es l’acrònim en anglès de network interface card o targeta d’interfície de

xarxa. Dins d’ un sistema OSI (Interconnexió de Sistemes Oberts) format per
9
diferents capes, una NIC es un dispositiu físic on es troben implementades la

majoria de les funcions de la capa d’enllaç. Per tant, s’encarrega
principalment de transportar la informació en direcció a la seva capa superior
(xarxa), d’aquesta manera permet la connexió entre l’ ordinador i el cable de
xarxa. Les NIC poden ser de diferents tipus, amb fils o sense fils, externes o
integrades, a més, es necessari la instal·lació de controladors o divers en el
sistema operatiu de l’ordinador per tal de poder operar amb elles. Finalment,
cal dir que mitjançant el microprogramari (frimware) de la targeta es gestiona
10
l’accés al medi (MAC) i l’enllaç lògic (LLC) fent servir el programari del
controlador, a més, cada targeta de xarxa té un número d’identificació únic de
48 bits anomenat adreça MAC.
4. ISP
11
És l’ acrònim d’Internet Service Provider o proveïdor de servei a Internet. Es

tracta d’una tecnologia d’accés, entenem com a tecnologia d’accés aquella
que ens permet connectar la nostra xarxa local a la xarxa d’un tercer des de
qualsevol ubicació. Per tant, un proveïdor de serveis d’accés es una empresa
que amb la seva infraestructura ens permet connectar-nos a aquesta xarxa.
Un exemple de ISP bàsic seria la línia telefònica o RTB, la qual ens permet
transmetre veu i dades, d’altra banda, tenim altres exemples més complexos i
12
moderns d’ISP com poden ser les tecnologies XDSI, ADSL, fibra òptica, PLC i
la tecnologia sense fils (wireless).
Segona part (50%)
13
Respondre a les següents qüestions, argumentant les respostes:
1. Quines són les raons per les quals les anomenades arquitectures de
xarxa s’organitzen en capes? Detalleu, a nivell de capes, com funciona la
comunicació entre dos dispositius emprant una arquitectura TCP/IP.
Quan es van construir els primers ordinadors i les primeres xarxes de

computadors van veure la llum, cada fabricant utilitzava el seu propi sistema
14
de comunicació, així doncs, aquest fet comportava una sèrie d’

incompatibilitats quan es volia transmetre la informació entre dispositius de
diferents fabricants. Les arquitectures de xarxa organitzades en capes naixen
amb la idea d’identificar i estandarditzar les diferents fases per on les dades
han de viatjar d’un dispositiu a un altre, la principal funció de les capes, es
passar la majoria de la càrrega de la xarxa al programari corresponent de
cada dispositiu.
15
Les capes, anomenades també nivells, s’utilitzen amb la finalitat d’estructurar

les funcions i els serveis de les xarxes fent servir un conjunt de normes o
protocols per poder afrontar la complexitat de les operacions generades. Per
aquest motiu i degut a la complexitat que suposaria treballar amb una sola
capa, els diferents models d’arquitectura de xarxa es subdivideixen en un
conjunt de capes. Aquestes capes, estan jerarquitzades de manera que
cadascuna de elles proveeix els seus serveis a la seva capa superior, tant el
16
número de capes i el nom de les mateixes, com els seus continguts i funcions,
son diferents depenent del model d’arquitectura seguit.
Arquitectura TCP/IP:
CAPES DEL MODEL TCP/IP
17
-Equivalent a les capes 5 (sessió), 6

(Representació) i 7 (Aplicació) del model OSI.
4 Capa d’aplicació -S’encarrega de garantir la connexió entre

amfitrions, la representació de dades, la seva
codificació i controlar els processos de la xarxa
en les aplicacions.
18
-Equivalent a la capa 4 (Transport) del model

OSI
-Garanteix les connexions d’extrem a extrem

Capa de
3 entre dos amfitrions, controla els errors i
transport
assegura que no hagi pèrdua de dades.
- Els missatges es fragmenten en paquets i es

recomponen posteriorment.
19
-Equivalent a la capa 3 (Xarxa) del model OSI.
-Garanteix la comunicació, selecciona el millor

Capa de Xarxa o camí entre dos punts separats de la xarxa i
2
Internet estableix l’ordre d’arribada dels paquets.
-Actuen dos tipus de nodes: els equips finals o

clients i els encaminadors o routers.
20
1 Capa d’interfície - Equivalent a la capa 1 (Física) i 2 (Enllaç de

de xarxa dades) del model OSI.
- En general, proporciona l’accés al medi,

controla les transmissions i l’accés als diferents
suports.
- Transporta la informació a la capa superior de

xarxa
21
- Controla el flux de comunicació entre els equips

i retransmet trames errònies.
2. Comenteu l'afirmació: “Els cables de fibra òptica són immunes a

qualsevol tipus de soroll”. És certa o falsa? Argumenteu la resposta.
22
Observació: Per poder contestar haureu de documentar-vos sobre els tipus de

sorolls que poden donar-se en una xarxa, i tenir en compte les
característiques pròpies d'aquest mitjà de transmissió.
Aquesta afirmació es falsa, en primer lloc cal dir que no existeix cap medi
de transmissió físic perfecte, tots poden presentar pertorbacions que
afecten les comunicacions entre dispositius provocant el que es coneix
com a sorolls i, en definitiva, transmetre una senyal diferent a l’original.
Aquests sorolls poden ser de diferents tipus en funció dels materials
23
utilitzats en la fabricació del medi de transmissió, en el cas de la fibra

òptica que està formada per fibres de vidre o plàstic podem distingir-ne
dos grans tipus de sorolls: atenuació i dispersió.
Atenuació:
Es tracta bàsicament d’una pèrdua d’energia en el senyal. En la fibra, es

produeix quan un raig de llum impacta contra una imperfecció en el
material i es dispersa en la direcció equivocada, ocasionant una pèrdua
24
d’energia coneguda com dispersió, a més, les impureses en el material de

vidre poden alhora ocasionar una pèrdua d’energia en forma de calor un
cop la llum a penetrat en el material, aquest fenomen es coneix com
absorció de la llum. La unitat per mesurar la pèrdua d’energia en un cable
de fibra òptica sempre ha d’ especifica-la el fabricant i es mesura en
dB/Km.
Dispersió:
25
Es tracta d’una propietat intrínseca de la fibra òptica i que afecta a la

pròpia longitud d’ona de la llum que viatja en ella, aquesta propietat
defineix l’amplada de banda i l’anomenada interferència intersimbòlica
(ISI). Existeixen diferents tipus de dispersió en funció de la propagació de
les ones de llum, podem distingir-ne dos grans tipus:
 Dispersió intermodal o modal: només es dona en les fibres

multimode, es produeix quan els rajos de llum agafen diferents
26
trajectòries per la fibra i els seus temps de propagació es veuen

afectats.
 Dispersió cromàtica: es produeix quan les diferents longituds

d’ona de la llum es propaguen a velocitats diferents.
27
3. Quina és la raó per la qual la capa d’enllaç es subdivideix en dues

subcapes? Quines són i quins són els serveis que proporciona cadascuna
d’elles?
El principal problema de la capa d’enllaç és garantir l’accés als dispositius, el

control del flux de la comunicació sense errors i la comunicació entre dos
nodes. La raó principal de subdividir aquestes responsabilitats es per poder
crear protocols específics per a cada problema concret, d’aquesta manera,
resulta més segur i fàcil garantir la comunicació. L’IEEE (Institute of Electrical
28
and Electronic Engineering) divideix el nivell d’enllaç del model de referència

OSI en dues subcapes, aquestes son LLC i MAC i proporcionen diferents
serveis :
1. LLC (Control d’enllaç lògic, Logical Link Control, regits pels protocols
IEEE 802.2 i PPP). Es troba immediatament per sobre de la subcapa
MAC, aquesta capa defineix la forma amb que les dades viatgen sobre
29
el medi físic fins arribar a la seva capa superior (capa de xarxa) alhora
que es comunica amb les diferents tecnologies de la capa física. Les
seves principals funcions que realitza són:
 Comprovació i control d’errors, quan es detecta un error es

demana la retransmissió de les trames.
 Gestió i control del flux de dades entre equips diferents a

velocitats diferents.
30
 Encapsulació d’informació.
 Inclou variants orientades a la connexió o sense connexió.
2. MAC (Control d’accés al medi, Medium Access Control, tal i com es

recull en la norma IEEE 802.3.). MAC es situa per sota de la capa LLC
i immediatament per sobre de la capa física. S’encarrega del control al
medi físic de transmissió, evitant que dos o més nodes que volen
31
accedir al mateix temps ho puguin fer sense interferències . Les seves

funcions són:
 Especifica les regles de transmissió de les trames sobre l’enllaç.
 Gestiona l’adreça física de cada dispositiu.
 Coordina i distribueix l’enviament de les trames entre els equips

per tal d’evitar col·lisions.
 Agrega la direcció MAC als nodes.

32
 Es controla des de el microprogramari.
4. Quines són les diferències entre un commutador (o switch) i un pont (o

bridge)? Detalleu un cas pràctic per a cada dispositiu en el que estigui
justificat el seu ús.
A més de les targetes de xarxa, existeixen altres dispositius per interconnectar

equips que actuen tant en el nivell físic com en el d’enllaç.
33
1. Commutador o switch
Es tracta d’un dispositiu que actua en la capa 2 (capa enllaç) del
model OSI. Serveix per connectar dues o més xarxes i per
interconnectar dos o més segments de xarxa depenent de l’adreça de
destí de les trames. Les principals funcions i característiques són:
 Només envia la informació al port del destinatari

depenent de la seva adreça de destí.
34
 Filtra el tràfic i el reconeix.
 S’utilitza majoritàriament per connectar diferents xarxes

en una sola.
 Podem dividir, configurar la xarxa en diferents segments

i limitar el tràfic al segment de cada paquet.
 Menor taxa de col·lisions i millor temps de resposta.
35
Cas pràctic: En una xarxa bàsica formada per un concentrador (hub), el qual
agruparia diferents dispositius, es generaria un tràfic molt elevat de paquets
degut a que el hub no realitza cap mena de filtre i envia tots els paquets que li
arriben. D’altra banda, si col·loquem un commutador (switch) aquest només
seleccionarà el paquet corresponent a cada destí mitjançant la seva adreça i
un cop tingui llegida la capçalera, així aconseguim rebaixar considerablement
el retard en la comunicació.
36
2. Pont de xarxa o bridge
Es tracta d’un dispositiu que actua en la capa 2 del model OSI.

Serveix per interconnectar xarxes o segments, també pot fer la funció
contraria i dividir en segments la xarxa, a més, també actua com
encaminador de dades. Les principals funcions són:
37
 A diferencia del commutador, el bridge sempre

ha de rebre tots el paquets abans de redirigir-los
cap al port corresponent.
 Pot interconnectar dos segments de xarxa o

dividir-ne una en segments.
 Pren les seves decisions a partir de les adreces

MAC.
38
Cas pràctic: Els ponts poden ser molt útils alhora de connectar dues xarxes o
dos segments, ja que fan possible que diferents xarxes regides per diferents
protocols i regles de seguretat siguin capaces de interconnectar els seus
nodes. Per exemple, podríem interconnectar tres xarxes LAN separades
geogràficament les unes de les altres.
39
5. Quines són les principals diferències entre les tecnologies sense fils
Bluetooth i NFC? Detalleu un exemple d’ús per a cadascuna d’aquestes
tecnologies.
Encara que totes dues son tecnologies que permeten la comunicació

sense fils entre dispositius, entre elles existeixen trets que les diferencien.
Aquestes diferencies poden estar originades pel seu abast, el seu ús,
l’estàndard utilitzat o la freqüència on actuen.
40
Bluethooth:
 El principal ús es l’intercanvi de dades entre dispositius i facilitar la

connexió entre ells.
 Transmissió de veu i dades utilitzant un enllaç de radiofreqüència en la

banda dels 2.4 GHz.
 El seu abast es de desenes de metres.
41
 Pot arribar als 24 MBits/s.
 Regit per l’estàndard IEEE 802.15.1.
NFC: És l’acrònim en anglès de Near Field Communication, en català,

Comunicació en camp proper.
42
 Principalment s’utilitza per realitzar pagaments fent servir telèfons

intel·ligents o dispositius similars.
 Permet l’intercanvi de dades en una freqüència de 13.56 Mhz.
 El seu abast és més reduït que el Bluetooth i només arriba a

distàncies inferiors a 10 metres.
 La transmissió de dades és inferior al Bluetooth, només arriba als 424

kBits/s.
43
 Regit per l’estàndard ISO 13157.
Tercera part (40%)

En aquesta pregunta es presenta un cas real:
“Disposem d'una xarxa domèstica amb un router WiFi connectat a la xarxa

Internet per fibra òptica. Aquest router està en una habitació que fa d’estudi,
44
en un punt d’entrada de la fibra òptica al domicili. Detectem que hi ha zones

de la vivenda des de les que no podem accedir a la xarxa, ni a Internet, si
més no, amb la velocitat desitjada. Quina és la vostra proposta per a millorar
aquesta situació?”.
Us concretem alguns requeriments addicionals:
1) Pel que fa a les característiques de la vivenda, dir que és un pis de 80

m2 en una sola planta.
45
2) Volem connectar smartphones, algun portàtil i alguna tauleta tàctil

via WiFi des de qualsevol lloc de la vivenda.
3) També ens cal connectar una smart TV en el saló/menjador. Caldrà

valorar si es connecta per cable o per WiFi, tot tenint en compte que
per a una bona experiència amb la TV per Internet es recomana tenir
una velocitat de 6 Mbps, o com a mínim de 3 Mbps.
46
4) En l’habitació/estudi on hi ha el router hi ha dos ordinadors de

sobretaula que volem que es connectin amb cable de xarxa.
Es demana que oferiu una resposta al cas plantejat. Al presentar la vostra

proposta de millora haureu de justificar-la detallant els dispositius, amb
especificacions tècniques i costos, característiques de les connexions i/o
protocols utilitzats, etc.
47
També haureu de presentar en una taula les pàgines webs (de comparatives,
de cobertures, d’eines, etc.) que us hagin estat útils per realitzar aquesta part
pràctica de la PAC.
INTRODUCCIÓ
Els principals problemes que hem d’afrontar per tal de que la senyal Wi-fi
arribi correctament a tots els racons de la llar són dos: d’una banda, la
distància que separa als diferents dispositius que vulguem connectar de
48
l’origen del senyal que proporciona el router i, d’altra, tots els obstacles que la
senyal es troba pel camí fins arribar als dispositius. Com que la llar consta tan
sols d’una planta i no hi ha gaires metres a cobrir, la meva proposta consistirà
en la compra d’un dispositiu PLC.
Els dispositius PLC, acrònim de Power Line Communication (comunicacions

per línia elèctrica), són les diferents tecnologies per a l’enviament de dades
mitjançant les instal·lacions elèctriques presents a la llar, a diferència d’un
49
repetidor o amplificador els quals afegeixen els seus protocols i necessiten la

senyal del propi router, aquests dispositius ens permeten alliberar el nostre
router de molta pressió en relació al tràfic de dades. De totes maneres i
prèviament a la instal·lació de les millores, hem de tenir en copte els següents
factors que poden millorar la nostra cobertura notablement:
o Col·locar el router en una zona ampla, el mes centrat possible

dins la llar. Com això no es possible, cal evitar que estigui
50
enclaustrat en algun calaix, moble, rodejat per obstacles i el

més elevat possible, a més, hem d’intentar que estigui allunyat
de possibles aparells electrònics que poden interferir la senyal,
com microones, Blue-Ray, etc.
o Buscar un canal en la nostra xarxa que no estigui saturat amb

senyals d’altres usuaris, per defecte, les companyies solen
51
utilitzar els canals 1, 6 o 9, caldria buscar-ne un que estigués

poc o gens saturat.
o Mirar si els dispositius, inclòs el router segueixen l’estàndard

IEEE 802.11ac, ja que ens permet utilitzar diferents canals al
mateix temps per a diferents dispositius. A més, aquests
routers ens permeten utilitzar les bandes de 2.4 GHz i de 5
52
GHz, així podem usar la banda dels 5 GHz que actualment es

troba més lliure que la ja saturada banda dels 2.4GHz.
Dit això, detallarem els dispositius que es connectaran a la xarxa, les seves
especificacions tècniques i els costos, així com les característiques de les
connexions i/o protocols utilitzats. La meva proposta està pensada en trobar
un equilibri entre el preu relativament econòmic dels dispositius i que les
tecnologies de connectivitat que incorporin siguin prou modernes.
53
Comparadors online que he fet servir per seleccionar el servei d’ISP:

www.rastreator.com, www.mistercomparador.com, www.kelisto.es .
Servei d’ISP
 Nom del proveïdor: Jazztel
 Oferta contractada: Fibra 50MB
 Preu: Quota total mensual de línia: 37.89 €/mes

54
Característiques i costos:
 50 MB de baixada i 5 MB de pujada
 Router WiFi 802.11a/b/g/n/ac
DISPOSITIUS
1. ROUTER.
55
 Marca i model: ZTE ZXHN S680
 Preu i costos: Inclòs en el preu de l’oferta de contractació.
Es tracta del router facilitat per Jazztel quan contractem la oferta de 50

MB. Compatible amb els últims estàndards, actua en les bandes de 2.4 i 5
GHz, a més, disposa de 4 ports Gigabit que seran ideals per aprofitar
al màxim la fibra, també porta tecnologia ONT integrada. Disposa de doble
56
banda WiFi AC 1750 amb velocitats de 450 Mbps a la banda 2,4GHz i 1.300
Mbps a la banda 5 GHz.
CARACTRERISTIQUES TÈCNIQUES
 Wireless: Compatible amb els estàndards 802.11a/b/g/n/ac. En

la banda de 2.4GHz amb una velocitat fins a 450Mbps. En la
57
banda de 5GHz fins a 1300Mbps gràcies al Wi-Fi AC. Fins a

1750Mbps d’ampla de banda. Les antenes son de tipus
externes i duals.
 CPU & Ethernet: Marvell 88F6660-A0 amb doble nucli a

800MHz/1GHz, switch Gigabit integrat i NAT por hardware.
 RAM: SKhynix H5TQ2G63FFA PBC amb 256MB de capacitat.
58
 Flash: Micron 29F1G08ABAEA amb 128MB de capacitat
 Controlador Wireless 2.4GHz: Atheros AR9381-AL1A amb Wi-

Fi N 3T3R a 450Mbps.
 Amplificadores Wireless 2.4GHz: 3 antenes x SiGe 2620T

amb configuració MIMO 3T3R.
59
 Controlador Wireless 5GHz: Qualcomm QCA9880-BR4A amb

Wi-Fi AC 3T3R a 1300Mbps.
 Amplificadores Wireless 5GHz: 3x Skywords 5003L1
2. DISPOSITIUS PLC.
 Marca i model: FRITZ!Powerline 1000E Set

60
 Preu: Aprox. 90 €.
El model escollit de PLC és del tipus comunicació de banda ampla o

BLP. He triat el model FRITZ!Powerline 1000E Set, ja que ens ofereix les
mateixes característiques que models de PLC més cars i, fins i
tot, ofereix millor rendiment que algun d’ells. Com he comentat anteriorment,
la tecnologia PLC fa servir la xarxa elèctrica per transmetre la senyal del
router i arribar als diferents racons de la nostra llar sense patir per els
61
obstacles que es pot trobar la senyal, a més, aquest model incorpora la

normativa HomePlug AV que garanteix la seva interoperabilitat entre
dispositius.
62
 Estàndards suportats: HomePlug AV2 amb MIMO,

IEEE802.3, IEEE802.3u, IEEE802.3ab, IEEE P1901
 Interfície: Gigabit Ethernet
 Ports: 1 LAN Gigabit
 Indicadors LED: PWR, PLC, ETH
63
 Velocitat de transferència: Fins 1200 Mbps
 Dimensions: 113 × 67 × 25 (mm)
 Seguretat i xifratge: Xifratge 128-bits AES amb botó de

xifratge
 Abast: fins 300 metres
64
 Sistemas operatius: Windows XP, Windows Vista, Windows 7,

Windows 8, Linux, Mac OS
3. SMART TV. SAMSUNG UE32K5500
 Marca i model: SAMSUNG UE32K5500
 Preu : 279 €
65
Com que la meva proposta vol ajustar el preu del conjunt, he escollit
un model de gama mitja amb una bona relació qualitat/preu que disposi dels
elements necessaris per poder gaudir d’una bona connexió. Entre les
opcions de connexió que ofereix aquest model trobem un port Ethernet,
perfecte per treure tota la potència de la línia de fibra òptica, a més,
disposa de múltiples connexions per poder interactuar amb diferents
tipus de dispositius, com entrades USB o Bluetooth.
66
Xarxa:
 Wifi Direct Integrat: No necessita router extern per connectar-

se amb altres dispositius
 Bluetooth: 2.0 + HID de baix consum

67
 Entrada de xarxa (LAN): 1
 DLNA
 Compatible amb estàndards : 802.11 a/b/g/n
Connectivitat:
 Entrades HDMI: 3
68
 Entrades USB: 2 (USB 2.0)
4. ORDINADOR PORTÀTIL.
 Marca i model: Dell XPS 13
 Preu: 950 €
69
Seguint amb la línia de productes amb una bona relació qualitat/preu,

he seleccionat el model Dell Xps 13. Aquest ordinador portàtil ens ofereix
unes grans prestacions en quant a connectivitat, disposa per exemple de
connexió Fast Ethernet, Gigabit Ethernet o dos ports USB 3.0.
CARACTRERISTIQUES TÈCNIQUES:
70
 Processador: Intel Core i5-5200U (Dual-core a 2,2 GHz, 15W

TDP)
 Sistema operatiu: Windows 10
 Chipset: Broawell-ULT
 Connectivitat: Dell Wireless 1820 802.11 b/g/n/ac
71
 Targeta de xarxa: Wi-Fi Killer 1535 2x2
 Bluetooth 4.0
 Ports USB 3.0 : 2
 Fast Ethernet
72
5. SMARTPHONE
 Marca i model : Xiaomi Redmi 4 Pro
 Preu: 145€
Seguint amb la línia de productes econòmics amb gran rendiment, he

seleccionat el model de Xiaomi Redmi Pro 4. Es tracta d’un telèfon intel·ligent
que corre sota el sistema operatiu Android en la seva versió 6.0, el qual ens
73
ofereix unes opcions de rendiment i connectivitat força interesants a un preu

molt reduït.
CARACTRERISTIQUES TÈCNIQUES:
 Sistema operatiu: Android 6.0
 Processador: Qualcomm Snapdragon 625

74
 Netcom de 3.0
 Bluetooth: 4.2 + Bluetooth HID
 WiFi: 802.11 a/b/ g/ n de doble banda
 WiFi Direct
 USB: microUSB v2.0
75
 Compatible 4G en España
PROPOSTA DE INSTAL·LACIÓ
Com anteriorment he comentat, els dispositius PLC aprofiten la instal·lació

elèctrica de la llar per transmetre el senyal del router, a més, com que tenen
sortides per cable de tipus Ethernet, no farà falta cablejar el pis fins arribar a
76
la televisió si volem connectar-la amb el cable de xarxa. El model FRITZ!

Powerline 1000E suporta velocitats de 1200 Mbps, podem dir doncs que
gairebé aprofitarem tota la capacitat del router, que recordem, emet en la seva
banda de 5 GHz a una velocitat de fins a 1300 Mbps, així doncs, passem a la
instal·lació dels dispositius. El kit de PCL inclou dos dispositius, per tant,
col·locarem un dels dispositius en l’endoll més proper al router, i, un altre en
l’endoll corresponent al la part de la casa on menys cobertura Wi-Fi tinguem
per tal de solucionar els problemes de pèrdua de senyal o senyal dèbil i, si pot
77
ser, en un endoll proper al menjador que es on es troba la televisió i on

passem la majoria del temps amb els nostres dispositius
PAS 1. INSTAL·LACIÓ DEL PLC
Col·loquem el primer dispositiu en un endoll el més proper al router com sigui

possible i connectem els dos aparells mitjançant un cable d’Ethernet (inclòs
en el kit) del tipus Cat 5-e que usa ports RJ-45 presents alhora en el router.
Podríem optar també per comprar un cable del tipus Cat 6, el qual arriba fins
78
a 10 Gbps però amb el nostre cable ja ens assegurem velocitats molt

properes a 1Gbps les quals ja són més que suficients per les capacitats dels
nostres dispositius. Connectem un dels extrems del cable a un dels ports
Gigabit Ethernet del dispositiu PLC i l’altre extrem a una de les sortides de
xarxa del nostre router. Col·loquem el segon dispositiu PLC en el saló on es
troba la televisió i realitzem la mateixa operació, agafem el segon cable de
tipus Cat 5-e inclòs en el kit i connectem el segon PLC amb la televisió per tal
d’aconseguir la màxima velocitat possible. Ara en falta configurar els
79
dispositius PLC, per fer-ho farem servir un dispositiu connectat a la xarxa i

descarreguem l’aplicació FRITZ!Powerline.
PAS 2. CONNECTAR ELS DISPOSITIUS AL SISTEMA PLC
Un cop instal·lada l’aplicació podem realitzar operacions de xifratge a 128 bits

per tal d’evitar l’accés de desconeguts a la nostra xarxa, tot seguit, dins del
80
programa podem afegir a la xarxa tants dispositius com vulguem utilitzar,

aquests, es connectaran via Wi-Fi amb el sistema PLC. Respecte a la
televisió, tenim la opció de connectar-la mitjançant el cable de xarxa o via Wi-
Fi, de totes formes, amb totes dues opcions arribarem de sobra als 6 Mbps
recomanats per poder gaudir d’una bona qualitat de connexió.
RESUM DELS PUNTS DEMANATS A L’ENUNCIAT
81
1. Els 80 metres quadrats queden perfectament coberts gràcies al

sistema PLC.
2. Podem connectar tants dispositius com vulguem via Wi-Fi, a més, si

optéssim per comprar un cable d ’Ethernet del tipus Cat 6, aprofitaríem
la velocitat que ens ofereix el router al 100% gràcies a la tecnologia
Wi-Fi AC de doble banda que ens ofereix, això si, no tots els
82
dispositius que hem fet servir per la proba tenen la tecnologia

necessària per aprofitar-la.
3. Com he comentat anteriorment, gràcies al sistema PLC podem

connectar en el nostre saló la televisió directament amb un cable de
xarxa i així gaudir de la màxima velocitat, molt per sobre dels
recomanats 6 Mbps.
83
4. Tampoc tindrem problema per connectar dos ordinadors via cable de

xarxa, ja que el nostre router disposa de 4 sortides i només hem
utilitzat una d’elles per tal de connectar el sistema PLC.
TAULA DE PÀGINES WEB UTILITZADES PER REALITZAR LA PAC
COMPARADORS ONLINE I USAT EN LA PAC PER...
84
www.rastreator.com Comparar serveis d’IPS
www.mistercomparador.com Comparar serveis d’IPS
www.kelisto.es Comparar serveis d’IPS
www.redeszone.net Anàlisis del router
www.xataka.com Anàlisis dels dispositius smartphones i

televisió
85
www.xatakamovil.com Anàlisis del dispositius PLC
www.computerhoy.com Anàlisis de l’ordinador portàtil
www.geektopia.es Anàlisis de l’ordinador portàtil
Recursos
86
El present qüestionari correspon als continguts dels mòduls 1 “Introducció” i

2 “Les capes inferiors del model OSI” dels materials de l’assignatura.
Criteris de valoració
Cada part de la PAC té associada una ponderació: un 10% per la primera
part, un 50% per la segona part i un 40% per la tercera part.
Es valorarà l’exactitud de les respostes donades i el seu grau d’argumentació.
En concret es valorarà:
87
 Grau d’aprofundiment i argumentació en les respostes donades.

 Grau de coherència dels continguts i justificacions teòriques dins
cadascuna de les preguntes, relacionant-los amb els continguts dels
materials de l’assignatura.
 Grau de diferenciació dels principals protocols dels nivells físic i

d’enllaç, entenent el seu funcionament, sabent relacionar-los amb el
funcionament actual d’Internet.
88
 Si és el cas, adequació i qualitat de les fonts emprades, en base a les

cerques realitzades, amb una correcta citació.
Format i data de lliurament

Cal lliurar la solució en un fitxer Word, Writer de LibreOffice o PDF dins la
bústia Lliurament i registre d’AC. Podeu aprofitar aquest enunciat per
contestar. En aquest cas, les respostes s’hauran d'escriure en color blau.
La data límit de lliurament és el: 19 de març de 2017 fins a les 23:59 hores.
89
Nota: Propietat intel·lectual

Sovint és inevitable, en produir una obra multimèdia, fer ús de recursos creats per
terceres persones. És per tant comprensible fer-ho en el marc d'una pràctica dels estudis
del Grau Multimèdia, sempre i això es documenti clarament i no suposi plagi en la
pràctica.
Per tant, en presentar una pràctica que faci ús de recursos aliens, s'ha de presentar
juntament amb ella un document en què es detallin tots ells, especificant el nom de cada
recurs, el seu autor, el lloc on es va obtenir i el seu estatus legal: si l'obra està protegida
pel copyright o s'acull a alguna altra llicència d'ús (Creative Commons, llicència GNU,
GPL ...). L'estudiant haurà d'assegurar-se que la llicència que sigui no impedeix
específicament seu ús en el marc de la pràctica. En cas de no trobar la informació
corresponent haurà d'assumir que l'obra està protegida pel copyright.
Hauran, a més, adjuntar els fitxers originals quan les obres utilitzades siguin digitals, i el 90
91

(UOC / XARXES MULTIMÈDIA) - PAC 1 - Rubén Mejias Alonso

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

(UOC / XARXES MULTIMÈDIA) - PAC 1 - Rubén Mejias Alonso

Uploaded by

Copyright:

PAC 1

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

 Conèixer l'arquitectura d'una xarxa. Saber diferenciar els nivells i

Descripció de la PAC a realitzar

Primera part (10%)

Definiu els següents conceptes o termes, en un màxim de deu línies per

IEEE es l’acrònim en angès de Institute of Electrical and Electronics

literatura de caire tècnic i realitzen altres activitats com per exemple la

Es un terme en anglès per definir el concepte d’amplada de banda. L’amplada

Es l’acrònim en anglès de network interface card o targeta d’interfície de

diferents capes, una NIC es un dispositiu físic on es troben implementades la

És l’ acrònim d’Internet Service Provider o proveïdor de servei a Internet. Es

Segona part (50%)

Respondre a les següents qüestions, argumentant les respostes:

Quan es van construir els primers ordinadors i les primeres xarxes de

de comunicació, així doncs, aquest fet comportava una sèrie d’

Les capes, anomenades també nivells, s’utilitzen amb la finalitat d’estructurar

CAPES DEL MODEL TCP/IP

-Equivalent a les capes 5 (sessió), 6

4 Capa d’aplicació -S’encarrega de garantir la connexió entre

-Equivalent a la capa 4 (Transport) del model

-Garanteix les connexions d’extrem a extrem

- Els missatges es fragmenten en paquets i es

-Equivalent a la capa 3 (Xarxa) del model OSI.

-Garanteix la comunicació, selecciona el millor

-Actuen dos tipus de nodes: els equips finals o

1 Capa d’interfície - Equivalent a la capa 1 (Física) i 2 (Enllaç de

- En general, proporciona l’accés al medi,

- Transporta la informació a la capa superior de

- Controla el flux de comunicació entre els equips

2. Comenteu l'afirmació: “Els cables de fibra òptica són immunes a

Observació: Per poder contestar haureu de documentar-vos sobre els tipus de

utilitzats en la fabricació del medi de transmissió, en el cas de la fibra

Es tracta bàsicament d’una pèrdua d’energia en el senyal. En la fibra, es

d’energia coneguda com dispersió, a més, les impureses en el material de

Es tracta d’una propietat intrínseca de la fibra òptica i que afecta a la

 Dispersió intermodal o modal: només es dona en les fibres

trajectòries per la fibra i els seus temps de propagació es veuen

 Dispersió cromàtica: es produeix quan les diferents longituds

3. Quina és la raó per la qual la capa d’enllaç es subdivideix en dues

El principal problema de la capa d’enllaç és garantir l’accés als dispositius, el

and Electronic Engineering) divideix el nivell d’enllaç del model de referència

 Comprovació i control d’errors, quan es detecta un error es

 Gestió i control del flux de dades entre equips diferents a

 Inclou variants orientades a la connexió o sense connexió.

2. MAC (Control d’accés al medi, Medium Access Control, tal i com es

accedir al mateix temps ho puguin fer sense interferències . Les seves

 Especifica les regles de transmissió de les trames sobre l’enllaç.

 Gestiona l’adreça física de cada dispositiu.

 Coordina i distribueix l’enviament de les trames entre els equips

 Agrega la direcció MAC als nodes.

 Es controla des de el microprogramari.

4. Quines són les diferències entre un commutador (o switch) i un pont (o

A més de les targetes de xarxa, existeixen altres dispositius per interconnectar

 Només envia la informació al port del destinatari

 Filtra el tràfic i el reconeix.

 S’utilitza majoritàriament per connectar diferents xarxes

 Podem dividir, configurar la xarxa en diferents segments

 Menor taxa de col·lisions i millor temps de resposta.

2. Pont de xarxa o bridge

Es tracta d’un dispositiu que actua en la capa 2 del model OSI.

 A diferencia del commutador, el bridge sempre

 Pot interconnectar dos segments de xarxa o

 Pren les seves decisions a partir de les adreces

Encara que totes dues son tecnologies que permeten la comunicació

 El principal ús es l’intercanvi de dades entre dispositius i facilitar la