PAC 2

Xarxes multimèdia
Grau de Multimèdia
2n semestre curs 2016/2017

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Presentació
Aquesta PAC 2 consta de tres parts sobre els continguts del tercer i quart
mòdul de l’assignatura. Una primera part on es demanen definicions, una
segona part amb qüestions o preguntes teòriques i una tercera part amb un
cas real o part pràctica.

Competències
Aquesta PAC té per objectiu dotar-vos de coneixements i competències sobre
xarxes d'ordinadors, treballant les següents competències específiques:

 Conèixer l'arquitectura d'una xarxa. Saber diferenciar els nivells i

conèixer les principals funcions i serveis de cadascun d'ells.
 Aprofundir en coneixement dels nivells de xarxa i de transport d’una
xarxa.

Objectius
Amb aquesta PAC es pretén que l'estudiant demostri el grau de coneixement
dels continguts dels mòduls 3 i 4. Prèviament a la realització d’aquesta PAC,
l’estudiant haurà realitzat un estudi detallat d’aquests mòduls de l’assignatura.

Enunciat

Primera part (10%)

Definiu els següents conceptes o termes, en un màxim de deu línies per

cadascun d’ells: (1) RFC, (2) DHCP, (3) three-way handshake protocol, i (4)
DCCP.

RFC: Acrònim en anglès de Request for Comments o document de demanda

de comentaris. Es tracta d’un document on s’exposen un conjunt de noves
investigacions i metodologies que es troben relacionades amb les tecnologies
pròpies d’Internet. Un exemple és el document RFC-791 datat l’any 1981, on
es definia el nou protocol IPv4, a més, els documents únicament són vàlids si
els aprova el IETF (Internet Engineering Task Force).
2
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

DHPC: acrònim en anglès de Dynamic Host Configuration Protocol o protocol

de configuració dinàmica de host. Es tracta d’un protocol que permet als
diferents dispositius connectats a una xarxa obtenir la informació necessària
per poder configurar manual o automàticament la seva adreça IP. El protocol
comprova prèviament que el client es troba autoritzat, per exemple un
administrador i si no ho està, assigna automàticament una adreça IP
prèviament configurada, a més, també pot servir per configurar l’adreça d’un
DNS.

Three-way handshake protocol: Es tracta d’un protocol que actua dins del
protocol TCP, facilita a dos amfitrions l’intercanvi d’informació establint una
sessió prèvia en la transmissió de dades. Aquest protocol sincronitza els
números de seqüència i controla la informació necessària per tal de que els
dos host puguin establir una connexió virtual. Abans de finalitzar la connexió
es verifiquen que els dos equips hagin rebut tota la informació, aquest procés
es coneix amb el nom de handshake. Un cop finalitzat el protocol, s’envien
els segments mitjançant la connexió full-duplex que ofereix el protocol TCP.
S’anomena negociació de tres passes (SYN, SYN/ANK i ACK) on, SYN
representa l’apertura feta pel client inicial al servidor, SYN/ANK és el pas
corresponent al paquet que el servidor envia si troba el port obert, finalment,
ACK correspon a la resposta del client al servidor conforme la connexió ha
estat realitzada amb èxit.

DCCP: és l’acrònim en anglès de Datagram Congestion Control Protocol o

Protocol de Control de Congestió de Datagrames. Es tracta d’un protocol
orientat a la connexió que actua en la capa de transport i que serveix per
controlar la congestió produïda per l’enviament ràpid de datagrames.
Generalment, es utilitzat per aquelles aplicacions que necessiten enviar
ràpidament les dades i que es basen en el flux de TCP, però que no
necessiten les opcions de fiabilitat i ordre en l’entrega de paquets que TCP
ofereix, com per exemple la reproducció en temps real d’àudio o vídeo, a més,
DCCP també ofereix l’establiment de connexions fiables.

Segona part (50%)

Respondre a les següents qüestions, argumentant les respostes:

1. Detalleu les diferències entre l’adreçament IPv4 i el IPv6.

3
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

En primer lloc, cal dir que el IPv4 va ser el primer dels dos en ser proposat
mitjançant el document RFC-791 l’any 1981 i el segon (IPv6) va sorgir com a
complement del primer (IPv4). Aquest protocol continua sent el més usat en
internet, principalment defineix el format que s’ha d’utilitzar per a enviar
informació entre dos punts de la xarxa. D’altra banda, IPv6 neix degut a
l’increment brutal en la demanda d’adreces IP, ja que IPv4 actualment es
troba prou saturat.

La principal diferència entre tots dos radica en el rang de adreces IP que

poden proveir. Mentre que l’adreçament IPv4 es troba constituït per adreces
de 32 bits formades per quatre octets (8 bits), l’ adreçament IPv6 consta de
128 bits repartits entre vuit seccions formades per 16 bits. La diferència
exponencial d’adreces IP que l’IPv6 ens ofereix respecte l’IPv4 és enorme,
com podem veure:

IPv4: 4,294,967,296 direccions.

IPv6: 340,282,366,920,938,463,463,374,607,431,768,211,456 direccions

Com comentava anteriorment, el creixement exponencial d’internet va fer

necessari un canvi en el protocol. Quan es va desplegar la xarxa comercial
d’internet sota el protocol IPv4 es van repartir les adreces IP de manera
desigual, sobretot les de classe A que estaven destinades a les grans
empreses, la majoria d’elles nord americanes. Amb IPv6 aquestes adreces es
jerarquitzen, així cada país o operador disposa d’un rang específic amb el
nombre d’adreces proporcionals a la seva utilització en la xarxa.

Altres diferències significants del protocol IPv6 respecte al IPv4 són:

 Mida de la capçalera més simple respecte a la versió 4. Aquesta

passa a tenir una mida fixa més simple, ajudant als routers en el seu
tractament, trobem IPv6 amb una mida fixa de 40 octets i IPv4 amb
una mida variable mínima de 20 octets.

 Extensió de capçaleres i opcions. Aquestes opcions es troben

incrustades en capçaleres suplementaries IPv6 contingudes entre la
4
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

capa de transport i la pròpia capa de xarxa on actua el protocol, així, el

router no s’ha d’encarregar de tractar les dades.

 Les adreces IPv6 s’especifiquen en hexadecimal i usant dos punts en

comptes d’un punt com es fa servir en IPv4.

2. Quina és la utilitat del protocol ARP (Adress Resolution Protocol) i quin

és el seu funcionament?
Definit al 1982 en els RFC 826, es tracta d’un protocol que actua en la capa
del nivell de xarxa. Serveix per a que un router pugui identificar l’adreça física
(MAC) o Ethernet MAC utilitzada en les capes inferiors per un ordinador
mitjançant la seva adreça IP de la capa de xarxa. El seu funcionament és el
següent:
Quan un amfitrió de la xarxa vol enviar un paquet IP a un altre màquina de la
qual només coneix la seva adreça IP i no la seva MAC, s’envia una petició
ARP request dins d’una trama Ethernet amb l’adreça destí del broadcast que
es troba situat en la capa d’enllaç. Finalment, s’espera la resposta de la
màquina corresponent a la IP per la que s’ha preguntat (ARP response).
Un cop rebuda la resposta amb l’adreça física, aquesta s’emmagatzema en
una taula caché ARP que té cada màquina i que contindrà les adreces
físiques de tots els dispositius, així, s’estalvia temps per futures càrregues
amb peticions ARP.

3. Presenteu un exemple en el que es posi en evidència el funcionament de

les taules d’encaminament, concretant les dades de les taules.

Les taules d’encaminament serveixen per a que un router conegui cap a on

s’han de dirigir els paquets que rep, a més, tots els dispositius identificats amb
IP han de tenir la seva taula d’encaminament. Per veure el funcionament
d’aquestes taules, podem introduir la comanda en Windows 10: route print,
en el següent exemple trobem les taules corresponents a l’estació
192.168.1.96, la qual disposa d’un adaptador Wi-Fi:

5
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

En primer lloc, podem observar que tenim dues taules, la primera

corresponent la llista d’interfícies i la segona a la pròpia taula d’encaminament
sota el protocol IPv4. En la taula IPv4 i, en ordre de màscara decreixent en
relació al nombre de bits (1er les de 32 bits) trobem:

- La primera entrada (0.0.0.0). És la ruta per defecte i permet la comunicació

amb altres estacions remotes. El router ens apareix identificat amb la IP
corresponent a la porta d’enllaç 192.168.1.1 i el nostre equip amb la IP
192.168.1.96

- La segona entrada (127.0.0.0). Es tracta de les adreces loopback que son

utilitzades internament, la tercera entrada (127.0.0.1) també correspon amb
aquest tipus d’adreça per s’anomena localhost i fa referència al servidor
intern del mateix ordinador.

6
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

- La cinquena entrada (192.168.1.0). Corresponent a la denominada zeroconf

route, una adreça privada d’autoconfiguració de xarxa que s’activa abans del
DHPC.

- La sisena entrada (192.168.1.96). És l’adreça IP del router anomenada

interfície de Loopback, que es l’adreça amb la que l’ordinador es reconeix a
ell mateix dins la xarxa local.

-L’última entrada (255.255.255.255). És l’adreça de difusió broadcast, serveix

per comunicar-se amb tots els equips de la xarxa local.

4. Quines són les principals funcionalitats del protocol TCP? En quins casos
estaria justificat l’ús del protocol UDP?

El protocol TCP (Transmission Control Protocol) definit en el RFC 793. És

un protocol orientat a connexió, per tant, els bytes son enviats com un flux i no
com segments separats, a més, la informació arriba sense errors i ordenada.
TCP actua dins la capa del nivell de transport i es fa servir per garantir una
transmissió de dades fiable i lliure d’errors, a més, es tracta del protocol més
important i complex d’Internet. Entre les seves principal funcions es troben:
garantir que la informació proporcionada per l’aplicació corresponent sigui
transmesa correctament, ordena els paquets rebuts per tal que siguin idèntics
als originals i respectin el mateix ordre, proporciona un control de flux i
d’errors, genera segments en les capçaleres amb una mida optimitzada
anomenats MSS (maximun segment size) , ofereix un servei del tipus full-
dúplex bidireccional que permet processos simultanis per enviar i rebre
paquets i, finalment, utilitza ports per identificar el protocol del nivell superior o
aplicació on cal lliurar les dades.

Protocol UDP (User Datagram Protocol) és un protocol NO orienta a

connexió que actua també a la capa de transport. S’usa com alternativa al
protocol TCP, el UDP no proporciona serveis de control d’errors, tampoc de
control de flux ni garanteix que es no es perdin paquets. La utilitat d’aquest

7
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

protocol és la seva simplicitat i velocitat de transmissió, s’usa principalment en

les comunicacions on la pèrdua o l’ordre del paquets no influeix en el resultat
final com per exemple la telefonia o el vídeo i àudio en temps real, a més, ens
permet realitzar processos de manera simultània en la mateixa connexió.

5. Quina és la funció de l’ús dels ports en els protocols TCP i UDP?

En primer lloc, cal dir que un port es un nombre de 16 bits que van del 0 a
65535. Els ports son utilitzats per qualsevol protocol que actuï d’extrem a
extrem, així, el protocol es capaç d’identificar l’aplicació o al protocol on ha de
lliurar les dades, tanmateix, tant el protocol TCP com el UDP utilitzen
multiplexatge fent servir ports. Els números que identifiquen als ports els
facilita la IANA ( Internet Assigned Number Authority, Autoridad Asignadora de
Números en Internet).
En TCP, són les adreces IP les encarregades d’identificar tant als nodes que
intervenen en la connexió com el nombre de ports que corresponen a cada
node. Els ports poden actual com a canals d’entrada o sortida, si un port en
servei es tanca aquest deixarà de funcionar, a més, sinó volem tancar un port
però el volem bloquejar per motius de seguretat, podem usar un tallafocs per
filtrar l’accés al port. Igual que en TCP, el protocol UDP també fa servir els
ports per tal de poder realitzar la comunicació entre les aplicacions i identificar
els punts finals de la comunicació entre l’origen i el destí. En la següent llista
podem trobar els principals ports assignats per la IANA i en quin dels dos
protocols actuen:

Número de Port Protocol

7 TCP / UDP
20 TCP
21 TCP
22 TCP
23 TCP
25 TCP
53 UDP / TCP
67 i 68 UDP
69 UDP

8
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

80 TCP
110 i 119 TCP
143 TCP
161 UDP
443 TCP
16.384 – 32.767 UDP

Tercera part (40%)

Part I (20%)

Hem escanejat diferents xarxes i hem obtingut algunes adreces IP com les
que es presenten en la següent taula.

Número
màxim
Xarxa Adreça IP Adreça de xarxa Classe d'ordinadors Adreça del host Adreça de broadcast
que pot tenir
aquesta xarxa
1 154.13.24.67 154.13.0.0 B 216 0.0.24.67 154.13.255.255
2 88.126.102.103 88.0.0.0 A 224 0.126.102.103 88.255.255.255
3 195.182.160.140 195.182.160.0 C 28 0.0.0.140 195.182.160.255
3 195.182.160.142 195.182.160.0 C 28 0.0.0.142 195.182.160.255
4 220.125.222.21 220.125.222.0 C 28 0.0.0.21 220.125.222.255
5 156.11.75.213 156.11.0.0 B 216 0.0.75.213 156.11.75.255

Es demana que numereu les xarxes: 1,2,... de manera que si dues adreces
IP són d'ordinadors de la mateixa xarxa, tinguin el mateix número assignat.
Presenteu la classe de cadascuna d'aquestes xarxes (A, B, C,...), detallant
quants ordinadors pot tenir com a màxim cada xarxa (dependrà del tipus
de xarxa). A més, per a cada adreça IP de la taula, heu d'indicar quina és
l'adreça de xarxa, l'adreça del host i l'adreça de broadcast de la xarxa.

Part II (20%)

9
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Cal que accediu a la interfície web de configuració del vostre router (sovint
des de 192.168.1.1), i reviseu i presenteu les possibilitats de configuració
relacionant-les amb els conceptes que surten en els mòduls 1 al 4 de
l’assignatura.

Primerament, cal dir que tots els routers disposen de dos conjunts de
paràmetres que podem configurar. Els primers ens permeten configurar la
xarxa cablejada i el segon conjunt la xarxa sense fils.

1. OPCIONS DE CONFIGURACIÓ BÀSICA

1.1. CONFIGURACIÓ

En primer lloc, quan entrem dins la configuració bàsica trobem l’opció

d’activar o desactivar el mode NAPT (Network Address Port Translation).
Es tracta d’un tipus de NAT dinàmica, el qual mitjançant el port TCP/UDP
permet reduir al màxim les adreces amb IP públiques i identifica l’equip
origen, ho fa afegint i indicant quins port s’han d’utilitzar. En segon lloc,
trobem tota la informació corresponent a la configuració de la xarxa.

1.1.1 LAN

D’una banda, trobem la informació corresponent a la xarxa LAN (Local Area

Network o Xarxa d’Àrea Local). Aquestes xarxes estan pensades per entorns
locals i es regeixen pels estàndards de l’IEEE 802.x. Entre la informació que
podem trobar destaquen l’adreça física MAC (formada per 12 dígits) del
nostre router i la direcció IP amb la que s’identifica en la nostra xarxa LAN.
10
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

1.1.2. WAN

D’altra banda trobem les opcions corresponents a la xarxa WAN (Wide Area
Network o Xarxa d’àrea extensa), pensades per connectar xarxes LAN i
facilitar la connexió entre distàncies geogràficament separades. Les opcions a
configurar són les següents: Adreça IP de la xarxa WAN, assignada
dinàmicament o estàticament pel proveïdor de serveis d’internet; Adreça MAC
en hexadecimal, identifica la direcció del punt d’accés al router; Adreça dels
servidors DNS, el quals ens permeten traduir les adreces IP mitjançant
paraules o noms; Finalment, trobem Temps de lease Restant que descriu el
temps que falta per re assignar el servidor DHCP; Temps restant per
renegociar IP i temps fins la pròxima renovació.

1.1.3 TIPUS DE CONNEXIÓ WAN

Aquesta opció ens permet triar entre el tipus de connexió DHCP o IP estàtica.
El funcionament de DHCP ja ha estat descrit amb anterioritat i respecte a la
connexió mitjançant IP estàtica, cal dir que necessitarem la direcció IP
facilitada pel nostre proveïdor de serveis d’internet.

1.2. CONFIGURAR DHPC

Aquí podem triar les opcions de configuració de DHPC, tant per al protocol
IPv4 com per a IPv6. També podem consultar la direcció IP del servidor, o la
informació dels seus clients.

1.3. DNS PROXY

Aquí podem activar el servidor DNS Proxy. Es tracta d’un tipus de servidor
que controla les consultes fetes al DNS i fa de filtre en aquelles consultes que
siguin perilloses, si la consulta no s’ajusta als criteris adscrits al DNS proxy
seran descartades.

11
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

1.4. USUARIS DE LA XARXA LAN

Aquí trobem una llista dels equips que es troben connectats a la nostra xarxa
LAN i les característiques de la connexió, per exemple, la direcció MAC dels
dispositius connectats, la seva IP, quina interfície fan servir o el tipus de
connexió (dinàmica).

2. CONFIGUARCIÓ WI-FI

2.1 BANDA DE RADIO

Aquí trobem la informació del canal de radio que estem utilitzant o apagar-lo,
en el nostre exemple estem connectats en la banda dels 2.4 Ghz.

2.2 CONFIGURACIÓ BÀSICA

En aquest apartat podem configurar paràmetres com: el nom de la xarxa

(SSID); ocultar la xarxa; seleccionar el mètode de transmissió de la Wi-Fi que
en el nostre cas treballa en mode Mixte sota l’estàndard 802.11 b/g/n; també
podem seleccionar l’amplada del canal de transmissió (20/40 Mhz) i la seva
velocitat (54 Mbps).

2.3 SEGURETAT

Aquí podem seleccionar d’entre altres , les opcions de seguretat en la Wi-Fi

que en nostre cas es una seguretat mixta de WPA-PSK/WPA2-PSK. A més
12
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

també podem editar la clau d’accés a la xarxa o el xifratge de dades

(TKIP+AES).

2.4 WPS

L’estàndard WPS (Wi-Fi Protected Setup), ens facilita la feina alhora de crear
xarxes WLAN. En aquest apartat podem activar o desactivar el WPS.

2.5 CONTROL D’ACCÈS

Aquí podem acceptar o rebutjar tots els adaptadors sense fils que es poden
connectar a l’equip

2.6 ESTAT

Aquí podem observar l’estat d’ocupació dels canals de transmissió, així

podem seleccionar aquell canal menys saturat per tal d’aprofitar els recursos
de la senyal Wi-Fi del nostre router.

3. CONFIGURACIÓ AVANÇADA

13
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Les opcions de configuració avançada ens permeten controlar els següents

paràmetres: filtrar IP, filtrar MAC, filtrar ports, DMZ, DNS dinàmic o IDS. La
primera opció és activar el protocol UPnP (Universal Plug and Play)

2.1 FILTRAR IP

Podem seleccionar els ordinadors que no volem que tinguin accés a las WAN,
també podem bloquejar el tràfic a dispositius de la xarxa LAN fent servir els
intervals inicial i final de la IP.

2.2 FILTRAR MAC

Podem filtrar fins 20 direccions MAC, així restringim el trànsit a la xarxa WAN
produït per les direccions MAC dels dispositius connectats.

2.3 FILTRAR PORTS

Les opcions ens permet filtrar ports, podem determinar quin tràfic TCP/UDP
deixem passar per la WAN fent servir els ports.

2.4 DMZ HOST

14
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

El DMZ es una subxarxa ubicada fora del tallafoc, evita l’accés directe dels
usuaris externs a les dades privades de la xarxa LAN.

2.5 DNS DINAMIC

El DNS dinàmic ens permet actualitzar en temps real els noms dels dominis
situats en un servidor. Aquí, en lloc d’una direcció IP dinàmica formada per
números i punts podem obtenir-ne una formada per un nom de domini.

2.6 IDS

Les pàgines IDS permeten configurar els filtres i notificacions d’alerta que farà
servir el tallafocs que protegeix la LAN.

Observació: No s’hauran de modificar els paràmetres de configuració que us

apareguin. En qualsevol cas, si que us serà útil fer captures de pantalla, com a base
dels continguts que desenvolupareu en aquesta part. També us pot ser d’ajuda
consultar prèviament el manual del vostre router que podreu localitzar fent una
cerca a Internet.

Recursos
El present qüestionari correspon als continguts dels mòduls 3 “El nivell de
xarxa” i 4 ”El nivell de transport”.

Criteris de valoració
Cada part de la PAC té associada una ponderació: un 10% per la primera
part, un 50% per la segona part i un 40% per la tercera part (que es
subdivideix en un 20% de la part I, i un 20% de la part II).

Es valorarà l’exactitud de les respostes donades i el seu grau d’argumentació.

En concret es valorarà:

15
 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

 Grau d’aprofundiment i argumentació en les respostes donades.

 Grau de coherència dels continguts i justificacions teòriques dins
cadascuna de les preguntes, relacionant-los amb els continguts dels
materials de l’assignatura.

 Grau de diferenciació dels principals protocols dels nivells de xarxa i

de transport, entenent el seu funcionament, sabent relacionar-los amb
el funcionament actual d’Internet.

 Si és el cas, adequació i qualitat de les fonts emprades, en base a les

cerques realitzades, amb una correcta citació.

Format i data de lliurament

Cal lliurar la solució en un fitxer Word, Writer de LibreOffice o PDF dins la
bústia Lliurament i registre d’AC. Podeu aprofitar aquest enunciat per
contestar. En aquest cas, les respostes s’hauran d'escriure en color blau.

La data límit de lliurament és el 9 d’abril de 2017 fins a les 23:59 hores.

Nota: Propietat intel·lectual

Sovint és inevitable, en produir una obra multimèdia, fer ús de recursos creats per
terceres persones. És per tant comprensible fer-ho en el marc d'una pràctica dels estudis
del Grau Multimèdia, sempre i això es documenti clarament i no suposi plagi en la
pràctica.
Per tant, en presentar una pràctica que faci ús de recursos aliens, s'ha de presentar
juntament amb ella un document en què es detallin tots ells, especificant el nom de cada
recurs, el seu autor, el lloc on es va obtenir i el seu estatus legal: si l'obra està protegida
pel copyright o s'acull a alguna altra llicència d'ús (Creative Commons, llicència GNU,
GPL ...). L'estudiant haurà d'assegurar-se que la llicència que sigui no impedeix
específicament seu ús en el marc de la pràctica. En cas de no trobar la informació
corresponent haurà d'assumir que l'obra està protegida pel copyright.
Hauran, a més, adjuntar els fitxers originals quan les obres utilitzades siguin digitals, i el
seu codi font si correspon.
Un altre punt a considerar és que qualsevol pràctica que faci ús de recursos protegits pel
copyright no podrà en cap cas publicar-se en Mosaic, la revista del Graduat en
Multimèdia a la UOC, a no ser que els propietaris dels drets intel·lectuals donin la seva
autorització explícita.

16
06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

17