L’AFER DREYFUS

CRONOLOGIA:
1894​: L’Estat Major Francès (caps militars) jutgen un dels seus membres (Dreyfus), que és
jueu, i el condemnen a cadena perpètua a l’illa del Diable, per espiar a favor d’Alemanya. El
veredicte va ser unànime i es va executar la sentència en un brevíssim temps, i el judici va
ser a porta tancada on el Dreyfus no va tenir cap garantia (judici sumaríssim). És un cas
totalment antisemita.
Juliol 1895​: El coronel Picquart aparentment és catòlic de dretes i no li agraden els jueus,
però és honest. L’han nomenat cap de la secció d’informació d’espionatge de l’Estat Major.
Maig 1896​: En Picquart informa al cap de l’Estat Major Boisdeffre que en Dreyfus és
inncoent i que el culpable és el comandant Walsin-Esterhazy. Però és aquest cap el que ha
près la decisió de que en Dreyfus és culpable, i Picquart descobreix la ‘tapadera’. El
Picquart rep una ordre de trasllat a Tunísia, a primera línia de guerra, el que vol l’Estat Major
és matar-lo i treure-se’l de sobre.
Juny 1897:​ Picquart és viu i a tornat a París, es desentén del ‘tema Dreyfus’ perquè vol
estar tranquil. S’entrevista amb el sots-president del Senat francès, Scheuer-Kostner i li va a
informar de tot.
Novembre 1897:​ el President de França, Clemenceau, revisa el cas. La família Dreyfus fa
una carta pública denunciant que el Dreyfus és innocent i es publicita.
Desembre 1897:​ s’hi uneix Zola, un escriptor molt famós, a defensar el Dreyfus. El cas es va
extenent.
Gener 1898​: Zola publica l’escrit ‘J’accuse’ (jo acuso) per treure a l’opinió pública al diari la
falsa acusació cap al Dreyfus que és innocent. A conseqüència d’això, detenen el Picquart.
També volen detenir a Zola, condemnat per ‘insult’ a l’exèrcit, a l’honor francès, publicant
una calúmnia; però aconsegueix escapar-se (aquí es veu clarament que la policia i els
jutges estan amb l’Estat Major)
Agost 1898: ​Walsin-Estherhazy, redactor de la carta falsa cap als alemanys on l’exèrcit
farncès l’intercepta (fet apropòsit), és expulsat de l’exèrcit per desfalc (robatori). L’Estat
Major l’acusa d’haver robat diners (per no dir lo del cas Dreyfus), necessita fer-lo fora.
Walsin Estherhazy acaba enfadat perquè ha fet la ‘feina bruta’ i li paguen així de malament.
Com a venjança, va a un periodista francès i li diu que van condemnar al Dreyfus per
espionatge però que va ser ell qui va escriure la carta per ordre d’un coronel, això surt
publicat a Anglaterra. A partir d’això, es crea un ambient de pànic i nerviosisme perquè la
gent comença a xerrar sobre el tema. El Coronel Henry està tan nerviós que es suïcida i
deixa una nota afirmant la falsificació de documents diversos en contra de Dreyfus i més
gent. L’exèrcit no té més remei i es veu obligat a obrir el cas.
Juny 1899:L ​ ’exèrcit es reuneix i diuen que van cometre alguns errors, però que una part del
cas era veritat, en lloc de condemnar-lo perpètuament el condemnen a 10 anys. El president
de la República el perdona (s’ha posat d’acord amb l’exèrcit)
Desembre 1900:​ Amnistia General per tots els implicats en el cas. Per tant, també perdonen
als militars. Dreyfus està enfadat perquè ho considera injust, ja que ell és innocent i no l’han
de perdonar de res, i els de l’exèrcit no són jutjats per la seva catàstrofe.
1903: ​Dreyfus demana obrir el cas. Picquart surt de la presó, a causa de l’Amnistia, i també
vol justícia.
1906​: el Tribunal de Cassació (tribunal civil que torna a investigar tot el cas ) absol Dreyfus
de totes les acusacions i anul·la la sentència anterior. Però hi ha un problema, ell està
acusat per un Tribunal Militar que és el que l’ha d’absoldre de la seva sentència i no ho fa,
per tant Dreyfus segueix acusat.
1908​: Ataquen a Dreyfus. L’atac va a judici i el jutge absol l’agressor i acusa el Dreyfus ja
que considera que és culpa seva que l’agredeixin.
1931: Escalada del feixisme. Estrena de l’obra de teatre ‘L’Afer Dreyfus’. ‘Action Française’,
un grup de paramilitars (persones vestides de militars però que no ho són), entren al teatre i
comencen a pegar a tothom per rebentar la obra. El president del Govern, Pierre Laval,
prohibeix la obra al no poder garantir la seguretat de la obra.
1935​: Mort natural del Dreyfus