Professional Documents
Culture Documents
DOSSIER
Argitaratzailea
GIPUZKOAKO FORU ALDUNDIA
KULTURA E T AE U S K A R A DEPARTAMENTUA
DIPUTACIÓN FORAL DE GIPUZKOA
DEPARTAMENTO DE CULTURA Y EUSKARA
Edita
D i p u t a t u Nagusia
ROMAN SUDUPE OLAIZOLA
Diputado General
A r t e l e k u k o Zuzendaria
SANTIAGO ERASO BELOKI
Director de Arteleku
Koordinazioaren Laguntzailea
GORETTI ARRILLAGA / K6KULTUR GESTIOA
Ayudante de Coordinación
© Testuenak, kolaboratzaileak
EUGENI BONET
JOSÉ LUIS BREA
DOUGLAS DAVIS
ARANTXA ITURBE
JOXEAN MUÑOZ
PEREJAUME
MAR VILLAESPESA
GABRIEL VILLOTA
Itzulpenak
GIPUZKOAKO FORU ALDUNDIA,
EUSKARAREN NORMALKUNTZAKO ZUZENDARITZA
CARLOS VITALE
Traducciones
Diseinua
LAUREN H A M M O N D / BASE 2 DESIGN ASSOCIATES
Diseño
Inprimaketa
ANTZA
Impresión
Aurreinpresioa
AIAGRAF
Pre-impresión
Lege gordailua
SS. 1 . 1 0 4 / 8 9
Depósito legal
ISSN 1133-844 X
© Argitalpenarena
GIPUZKOAKO FORU ALDUNDIA
DIPUTACIÓN FORAL DE GIPUZKOA
A Z A L E A N Jeff Wall-en 1993ko Restoration obraren xehetasun bat erreproduzitzen
© de la Edición
dugu. Argazki hau Londreseko Tate Galleryko kolekziokoa da. Artistaren kortesia.
A r t Bibliographies M o d e r n - e k indizatua
Indizada por Art Bibliographies Modern EN L A PORTADA r e p r o d u c i m o s u n d e t a l l e d e la o b r a Restoration d e Jeff Wall,
r e a l i z a d a e n 1993. Esta fotografía p e r t e n e c e a la c o l e c c i ó n d e la T a t e Gallery d e
L o n d r e s . Cortesía del artista.
,
/w ow4e£¡& ree¿¿¿áea/ ¿/rececéar(
zeharek ez d u derrigorrez bat egiten kolaboratzaileen iritziekin. {Eskatu e z diren jatorrizko idazlanetaz ez da
korrespondentziarik mantenduko). z e h a r n o comparte necesariamente las opiniones d e sus colaboradores,
(no se mantendrá correspondencia sobre los originales n o solicitados).
primavera 1997 udaberria
Página 21 EL A R T E E N L A E R A D E
LA R E P R O D U C C I Ó N D I G I T A L
D O S S I E R
A N A L I Z A D O P O R D O U G L A S D A V I S ,
obra de arte y r e p r o d u c t i b i l i d a d t é c n i c a
A R T I S T A P I O N E R O E N A R T E
M I R E N E R A S O
JOSÉ L U I S BREA
M A R V I L L A E S P E S A
Além da Água 16
Página 34 A N Á L I S I S H I S T Ó R I C O -
C R Í T I C O D E L A R E L A C I Ó N
E N T R E L A T E L E V I S I Ó N Y E L V Í D E O D O U G L A S D A V I S
El Trabajo Artístico en la
Era de la Reproducción Digital 21
J O X E A N M U Ñ O Z
i r i t z i a
o p i n i ó n
A R A N T X A I T U R B E
E U G E N I B O N E T
TV or Not TV? 34
G A B R I E L V I L L O T A
P E R E J A U M E
Página 4 4
LA P I N T U R A SE'LS N ' H A A N A T
Nivell Freàtic 44
ALS P I N T O R S D E L E S M A N S
Nivel Freático 47
o h i z k o a k
i n f o r m a c i ó n
Erreferentzi Bibliografikoak
Referencias Bibliográficas 49
Artelekuko Egutegia
Calendario d e Arteleku 50
Página 2 7 W A L T E R B E N J A M I N E N
A U R A E T A E R R E P R O D U K Z I O T E K N I K O A R E N
K O N T Z E P T U E N I N G U R U A N Z E N B A I T B U R U T A Z I O
LA DIFUSIÓN SOCIAL
DE L A REPRODUCCIÓN GRÁFICA
z33a
4
q u e parezcan, e r a n d e carácter físico; la
e s t a m p a c i ó n , c u a n d o las t e m p e r a t u r a s son
bajas, es t é c n i c a m e n t e más simple q u e la
p i n t u r a al óleo p o r q u e n o tiene q u e esperar,
c o m o e n el caso del óleo, a q u e éste se seque.
H o y e n d í a t o d o el m u n d o c o n o c e la o b r a
d e Toulouse-Lautrec p e r o p o c a g e n t e sabe
q u e el 90% d e sus litografías t e n í a n u n a
salida comercial. Toulouse-Lautrec trabajó,
p o r convencimiento p r o p i o , e n la realización
d e obras gráficas originales q u e p l a s m ó e n
diferentes soportes: carteles, ilustración d e
periódicos y d e libros. Sus c u a d r o s y sus
dibujos fueron m u c h a s veces estudios
p r e p a r a t o r i o s d e su o b r a gráfica; serán la
crítica del arte y la m u s e o l o g í a las q u e
inviertan esta característica y c o n c e d a n a la
o b r a gráfica d e Toulouse-Lautrec el r a n g o
d e p r o d u c c i ó n secundaria.
a33z 5
D O S S I E R
DE RESOLVER la p i e z a d e a r t e
PA La serigrafía es d e todas las técnicas d e
QUE LA P O S I B I L I D A D DE REPRODUCIRLA. r e p r o d u c c i ó n gráfica la más pictórica,
p o r q u e se trabaja con capas d e color, u n
p o c o c o m o se trabaja e n p i n t u r a . Los artistas
del l l a m a d o pop-art la utilizaron m u c h o
p o r q u e les p e r m i t í a r e p r o d u c i r colores
planos y consistentes q u e se a d a p t a b a n per- EDICIÓN Y COMERCIALIZACIÓN
f e c t a m e n t e a su m a n e r a d e hacer. Desde DE LA O B R A GRÁFICA
e n t o n c e s el desarrollo técnico d e la seri-
grafía h a sido c o n s t a n t e y su aplicación a la
p r o d u c c i ó n artística se h a ido e x t e n d i e n d o .
La g r a n ventaja d e la serigrafía es q u e ,
Entrevista con Mitsuo Miura
d e b i d o a sus aplicaciones industriales a g r a n M E En los gabinetes d e estampas r e p r o d u c i -
escala, se h a n c o n s e g u i d o fabricar emul- dos p o r H o n o r é D a u m i e r convivían las pin-
siones c a d a vez más precisas y tintas p a r a turas c o n las estampas, es decir, la o b r a origi-
casi t o d o tipo d e materiales conocidos. Por nal con la múltiple; a p a r t i r d e m e d i a d o s del
o t r o lado, esta técnica t a m p o c o está limitada siglo XX esta convivencia se m a n t i e n e , p e r o
a la i m p r e s i ó n sobre p a p e l ni a formas la r e p r o d u c c i ó n gráfica a d q u i e r e u n estatus
planas, c o m o es el caso d e otras técnicas d e comercial más i m p o r t a n t e al separarse d e la
r e p r o d u c i ó n gráfica, y esta característica le idea d e seriación y a d q u i r i r i m p o r t a n c i a
d a m u c h a s posibilidades a la h o r a d e c o m o o b r a a u t ó n o m a . ¿Cómo r e p e r c u t e este
afrontar diferentes proyectos artísticos. c a m b i o e n la p r o d u c c i ó n d e o b r a gráfica?
6 z33a
D O S S I E R
su independencia y es considerada como propia identidad. Me gustaría destacar que M M En España, en general, la obra incluso
obra original. A pesar del cambio la obra es dentro de este arte experimental en el de artistas jóvenes se está vendiendo excesi-
múltiple se mantiene, pero se transforma su que nosotros trabajamos. vamente cara. Nosotros trabajamos con
funcionamiento y su comprensión, cada ediciones de 35 a 75 ejemplares y tardamos
copia es original aunque existan cien más. Por otro lado quiero decir que resulta muy varios años en venderlas; esto quiere decir
Yo creo que esta cuestión es muy impor- difícil para nosotros mantener la obra que durante estos años hay que conservar
tante. Esa idea fue trasladada a otros paises gráfica y vivir de ella, sobre todo cuando ese material, con lo que esto implica... Pero,
europeos, pero me parece que comercial¬ contemplamos la obra gráfica como obra en cambio, existen otros mercados en los
mente no funcionó porque, como en el caso única en diferentes soportes. que la venta es más inmediata, y yo creo que
español, no tenían la misma capacidad en estos casos el precio se podría ajustar
comercial para mantener ese tipo de M E ¿Qué diferencias podrían establecerse más. No se trata solamente del precio de
empresas y por ello esa idea fracasó. De entre las diferentes galerías que se dedican estampación; pienso que el mercado tam-
hecho, yo creo que todavía la gráfica tiene a la obra gráfica en España? bién debe tener en cuenta todos los años de
dificultades. trabajo que conlleva realizar una obra, y
M M Hay diversos estilos de galerías que debe ir considerando estos aspectos poco a
M E Mitsuo Miura es conocido principal- responden a diferentes criterios de dirección. poco. El verdadero problema es que no hay
mente como pintor pero en esta entrevista Hay galerías que siguen trabajando con el suficiente mercado como para vender la
lo que nos interesa destacar es su faceta grabado en su sentido más tradicional, obra gráfica a un precio razonable. •
de editor y galerista de obra gráfica. Eres reproduciendo de la escultura o del dibujo,
parte activa de la Galería Ginkgo, una de las y siguen considerando esta técnica como la
galerías españolas que trabaja con obra más importante. Me resulta difícil establecer
gráfica, estampador, editor y profesor de diferencias..., una de ellas está basada en la DON H E R B E R T ha trabajado como litógrafo desde
grabado y serigrafía en la Facultad de Bellas relación que la galería establece con el su juventud y ha impartido clases en distintas
Artes de Madrid. ¿Qué labor realiza vuestra artista y la mayor o menor libertad que ésta universidades y centros de arte. Durante los meses
galería? le da para presentar su trabajo. Hay muy de junio y julio dirigirá en Arteleku dos talleres de
pocas galerías que se dediquen a la edición litografía.
M M Nosotros trabajamos con artistas más o propia, y la mayoría de ellas trabajan con
menos de mi generación como: Eva Lootz, obras de artistas ya editadas por ellos mis- PEPE ALBACETE ha colaborado con diferentes
Manolo Quejido, Alfonso Albacete, Schlosser, mos. A mí, como editor me gusta discutir artistas en proyectos de experimentación en
Nacho Criado, etc., que tienen unas ideas con los artistas, y de esta relación salen serigrafía y también se ha dedicado a la docencia.
consistentes y compactas sobre su trabajo; proyectos. Hay veces que te implicas dema- Del 5 de mayo al 18 de julio coordinará en
y al mismo tiempo también trabajamos con siado y vas llevando al artista a tu terreno, Arteleku un curso de experimentación y realización
artistas jóvenes. Yo creo que la gente que pero, por otra parte, me gusta seleccionar de proyectos.
ahora tiene treinta años ha estado mejor la obra. No se trata solamente de decir es
informada que las generaciones anteriores un buen artista y punto; se trata más bien MITSUO M I U R A es pintor, editor y promotor de
y esto se nota; por otro lado también creo de embarcarse en un proyecto común. la Galería Ginkgo de Madrid. También trabaja
que la educación ha cambiado bastante: como profesor de grabado y serigrafía en la
ellos han recibido otra formación, buscan M E ¿Cómo ves el mercado de la obra gráfica? Facultad de Bellas Artes de la Universidad
otro tipo de imagen, una nueva imagen más ¿Crees que la relación oferta-demanda se Complutense de Madrid. En varias ocasiones
universal, aunque cada uno mantenga su adecua al precio de venta final? ha estado como artista-invitado en Arteleku.
a33z 7
J O S É L U I S B R E A
La p a n t a l l a s e i l u m i n a .
explosión d e Hiroshima.
S e r y o . . . U n a b e l l a m u c h a c h a y u n a t r a c t i v o j o v e n s e s e ñ a l a n a sí m i s m o s .
Me gusta pensar la técnica como u n lenguaje, c o m o el lenguaje q u e hablan entre sí los artefactos.
U n a b r i d o r m o r d i e n d o milimétricamente la c h a p a d e u n a botella d e cocacola, el dibujo d e u n a
r u e d a frenada con ABS aferrándose implacable a u n nuevo tipo d e asfalto desarrollado p a r a las
autopistas d e alta velocidad, la-curva de u n a m i c r o a n t e n a q u e recoge las invisibles o n d a s q u e
p u e b l a n el aire infinitamente c r u z a d o d e u n a c i u d a d m o d e r n a . . . Hay c o m o u n j u e g o d e con-
cavidades y convexidades constante — e s t r i c t a m e n t e sexual, d e s d e l u e g o — en el q u e todos los
* U n a p r i m e r a v e r s i ó n d e este texto se p u b l i c ó c o m o i n t r o d u c c i ó n a l c a t á l o g o d e l a e x p o s i c i ó n d e M o n t s e S o t o e n l a F u n d a c i ó n La C a i x a , e n
1 9 9 6 . La v e r s i ó n a c t u a l , c o r r e g i d a y a u m e n t a d a , i n c o r p o r a tres " s u b d o c u m e n t o s " — t i t u l a d a s s u c e s i v a m e n t e " L a e s t e t i z a c i ó n d i f u s a d e l a s
s o c i e d a d e s a c t u a l e s y la m u e r t e t e c n o l ó g i c a d e l a r t e " ; " S o b r e la r e d " ; y " N u e v a s t e c - n o l o g í a s / n u e v a s n a r r a t i v a s " . A esos tres
s u b d o c u m e n t o s s ó l o p u e d e a c c e d e r s e a t r a v é s d e I n t e r n e t , e n l a s l o c a l i z a c i o n e s q u e e n e l p r o p i o t e x t o s e i n d i c a n . La l e c t u r a c o m p l e t a d e l
artículo, q u e se e x p a n d e e n u n a estuctura a r b o r e s c e n t e o r i z o m á t i c a , e x i g e p o r t a n t o u n c i e r t o g r a d o d e " n a v e g a c i ó n " — a l q u e e l lector es
aquí insidiosamente invitado.
z33a
8
objetos se arrojan m u t u a l i d a d . Esa m u t u a l i d a d del m u n d o d e los artificios, p e n s a d a é p o c a a
época, instante a instante, se llama: técnica. PODRÍA DECIRSE Q U E TODA
t é c n i c a ES E P O C A L , LLEVA
El p e n s a m i e n t o más intolerable — e n relación a la "cuestión d e la técnica": imaginarla n e u t r a l .
Es preciso saberla culpable, juzgarla siempre con implacabilidad. Ella nos trae el m u n d o q u e EN LA FRENTE ESCRITO
tenemos.
EL NOMBRE DE SU t i e m p o .
a33z 9
DOSSIER
Démosle la vuelta. Si "no hay revolución q u e n o sea técnica", ¿podría t a m b i é n decirse: "no
hay hallazgo técnico q u e n o sea revolucionario?"
Probablemente.
10 z33
DOSSIER
• "La estetización difusa de las sociedades actuales y la muerte tecnológica del arte"
m e n t e p o r esto?
a33z 11
Así: q u e d o n d e se s u p o n e reside la mayor fuerza revolucionaria d e la técnica — e n la extensión
d e la r e c e p c i ó n pública d e las obras d e a r t e — es j u s t a m e n t e d o n d e se efectúa su más siniestro
efecto alienador. . „
C o m o en tantas otras cosas, es preciso liberar al arte "tecnológicamente d e m o c r a t i z a d o "
d e sus b i e n i n t e n c i o n a d o s p r e d i c a d o r e s . Cualquier alabanza d e la técnica e n relación al a r t e
—realizada d e s d e el fervor de la ampliación del r e c e p t o r q u e p r o c u r a — es p u r a d e m a g o g i a
populista.
Y, sabido es: n o hay fascismo — q u e n o b r o t e d e u n p o p u l i s m o .
"PENSAR" M I S M O SE H A C O N V E R T I D O EN
T E C N O L Ó G I C O . A SALVO DE AQUELLA
• "Sobre la red"
RETIRADA Q U E JÜNGER D E N O M I N A B A
"EMBOSCADURA", C Ó M O PODRÍA H O Y
12 z33a
Jeff Wall Restoration 1993
Hasta aquí, en t o d o caso, la calculabilidad d e su efecto sobre el m u n d o histórico —la del efecto
d e lo técnico sobre las formaciones discursivas— p e r t e n e c e todavía al o r d e n d e u n a e c o n o m í a
industrializada: esperar d e ellos algún efecto e m a n c i p a t o r i o resultaría p o r tanto ilusorio. Es
sólo a dejar las cosas c o m o están a lo q u e esa gestión mediática d e los ó r d e n e s discursivos sirve.
Pero, eso sí, con u n a lección q u e el universo técnico d e las ingenierías sociales tiene ya b i e n
a p r e n d i d o : "es preciso q u e t o d o cambie, p a r a q u e t o d o siga igual" —es su astuta divisa.
Y el p e r i o d i s m o cultural su indisputable —y m e d i o c r e — i m p e r i o .
htt.p://www.distrito.com/mestizo/artetecnica/sobrelared.html
es u n a p u r a ilusión. Pues el mayor efecto c o n t e m p o r á n e o d e la técnica n o se p r o d u c e sobre el
sistema d e los objetos —sino p r e c i s a m e n t e sobre el del p e n s a m i e n t o . N o es la n u e s t r a t a n t o
é p o c a d e altas tecnologías en el universo d e los artefactos — c u a n t o e n el d e las industrias d e la
conciencia. La tecnología p o r excelencia d e n u e s t r o t i e m p o —es la del p e n s a m i e n t o , la del
cálculo, la d e la información. A su paso, el "pensar" m i s m o se h a convertido en tecnológico. A
salvo d e aquella retirada q u e J ü n g e r d e n o m i n a b a "emboscadura", c ó m o p o d r í a hoy pensarse
"no técnicamente". Esto es: fuera d e u n espacio d e la expresión pública definido p o r la inter
vención d e u n o s m e d i o s d e c o m u n i c a c i ó n d e masas —ellos sí irrevocablemente constituidos en
u n o r d e n "altamente tecnologizado".
a33z 13
D O S S I E R
14 z33a
D O S S I E R
JOSÉ LUIS BREAes profesor de Estética y Teoría del arte contemporáneo en la Facultad de Bellas Artes de
Cuenca. Vive en Madrid.
http://aleph-arts.org/principal/artetecnica/tecnarr.html
a33z 15
M A R V I L L A E S P E S A
Além da Água
m e n t e la p r i m e r a p r e g u n t a fue: ¿cómo
este e l e m e n t o p o d r í a ser t r a t a d o d e s d e la
perspectiva d e u n proyecto d e arte? Al con-
siderar q u e "el a g u a " es u n e l e m e n t o tan
específico c o m o metafórico, p e n s é q u e se
d e b í a desarrollar u n proyecto cuyo proceso
a b a r c a r a t a n t o aspectos políticos, a n t r o p o -
lógicos o m e d i o a m b i e n t a l e s c o m o artísticos
y q u e el a g u a p o d r í a ser la g r a n metáfora del
arte —del fluir— e n t e n d i e n d o éste como vehí-
culo d e c o n o c i m i e n t o y transmisión d e ideas.
Nace d e u n viaje del Alentejo a Andalucía
El proyecto d e b í a ir más allá n o sólo del
—el primero d emuchos— emprendido por agua (y n o p o r h a c e r gala al título portugués)
sino más allá del c o n c e p t o d e site-specific y
1
Jorge Castanho , e n e l v e r a n o d e l 94, del Arte Público. E m b a r c a r m e e n u n m e r o
proyecto d e a r t e p ú b l i c o lo e n c o n t r a b a
con la oferta d edesarrollar un proyecto p r o b l e m á t i c o p u e s éste n o se d e b e convertir
e n u n t e m a d e g é n e r o — c o m o antes lo h a
transfronterizo España=Portugal bajo e l sido la p i n t u r a o d e s p u é s lo h a p o d i d o ser la
instalación— p o r lo q u e s u p o n d r í a d e bana¬
t í t u l o A l é m d a Água. lización del a r t e público, a d e m á s d e su insti¬
tucionalización. P e r o estaba claro q u e el
T í t u l o motivado p o r el d e b a t e sobre la proyecto partiría d e ideas q u e el arte público,
posible c o n s t r u c c i ó n d e u n a p r e s a — l a d e y antes la escultura site-specific, propició,
Alqueba, q u e se r e m o n t a a la é p o c a d e c o m o son las ideas d e especificidad, expan-
Salazar— e n esa r e g i ó n alentejana. La futu¬ sión, participación, colectividad, relación d e
rible presa, a d e m á s d e b o r r a r del m a p a (lo la o b r a c o n la audiencia y el e n t o r n o , diálogo
q u e s u p o n e c o n d e n a r a u n a población a e n t r e el lenguaje d e la o b r a y el p r o p i o
n o t e n e r n o c i ó n d e futuro) aldeas c o m o la lenguaje del espacio d o n d e se ubica.
d e Luz, implica cuestiones d e diversa í n d o l e :
e c o n ó m i c a , ecológica, sociológica, e t c . ; A L É M DA Á G U A :
a d e m á s d e las d e carácter político c o m o son UN M U S E O ITINERANTE
las relaciones e n t r e E s p a ñ a y P o r t u g a l e n lo Después d e c o n s i d e r a r todos estos aspectos,
q u e a t a ñ e a los planes hidrológicos d e los inicié, j u n t o a u n e q u i p o d e p r o d u c c i ó n 2
16 z33a
D O S S I E R
Antes e r a necesario "navegar" p o r las aguas La "deriva" p o r la geografía d e las ideas nos
del río G u a d i a n a y " d e a m b u l a r " p o r áreas acercó a trabajar con el río tanto c o m o
específicas d e sus dos orillas en la p r o p i a espacio transfronterizo c o m o h í b r i d o , por
b ú s q u e d a y desarrollo del proyecto, b a s a d o t a d o r d e los rasgos d e i d e n t i d a d cultural d e
en el principio d e transformación y combi las zonas q u e r e c o r r e ; nos llevó a r e c o g e r
nación d e los e l e m e n t o s ; y más allá d e la objetos q u e r e p r e s e n t a r a n u n microcosmos
c o m b i n a c i ó n "natural", t a m b i é n e n la q u e del m a c r o c o s m o s q u e refleja el río c o m o
p r o c u r a la e m e r g e n c i a d e nuevas condi sistema d e c o m u n i c a c i ó n y a d i s e m i n a r
ciones tecnológicas, las cuales, c o m o algunos información m i e n t r a s r e m o n t á b a m o s su
teóricos h a n analizado, "una vez más h a c e n curso; a e x a m i n a r la naturaleza dinámica
del plagiarismo q u e n o sólo sea aceptable de las fronteras tal c o m o son dibujadas p o r
sino q u e sea u n a estrategia crucial p a r a la el lenguaje, los territorios geopolíticos y la
p r o d u c c i ó n textual. Esta es la é p o c a de la p r o p i e d a d intelectual.
recombinación: cuerpos recombinados,
g é n e r o r e c o m b i n a d o , textos r e c o m b i n a d o s . Viajamos a veces p o r lugares, otras p o r las
U n o p u e d e arguir q u e r e c o m b i n a r h a sido líneas y colores de los m a p a s . Marcamos
siempre clave en el desarrollo del significado nuestros t o p o c r o n o s y c r o n o t o p o s :
3
y la invención" . N o e n vano, Mijail Bajtin,
Ayamonte, Vila Real d e Santo A n t o n i o ,
e n sus estudios d e teoría literaria, afirma
Alcoutim, Sánlucar del Guadiana, Mértola,
q u e en la e d a d m e d i a n o e r a m e n o s com EL PROYECTO DEBÍA IR M Á S
Mérida, Aldea d e Luz, P a n t a n o d e
pleja y a m b i g u a la actitud frente a la palabra
Proserpina, J u r o m e n h a , Olivenza, Beja, etc. ALLÁ n o s ó l o d e l agua
ajena: "el rol d e la palabra ajena, d e la cita
expresa y r e s p e t u o s a m e n t e subrayada, semi¬ (Y N O POR HACER GALA AL TÍTULO
Iniciamos la navegación y la estela c o m o
encubierta, semiinconsciente, i n t e n c i o n a d a ,
i m a g e n d e algo c a m b i a n t e y metáfora d e la PORTUGUÉS) s i n o m á s a l l á
h a sido grandioso... Las fronteras e n t r e el
disolución de fronteras. Imaginamos, e n el DEL CONCEPTO DE SITE-SPECIFIC
habla ajena y la p r o p i a e r a n inestables,
espacio d e u n a balsa q u e fuera c o m o u n a
ambiguas y con frecuencia intencionada Y d e l A r t e P ú b l i c o .
isla itinerante, o c o m o u n chiringuito-centro
m e n t e sinuosas y confusas. Algunos tipos
de d o c u m e n t a c i ó n - l u g a r d e e n c u e n t r o y d e
a33z 17
D O S S I E R
ExposiciónAlém da Água: Copiacabana. Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo. Badajoz, 1996
18 z33a
D O S S I E R
r e p r o d u j e r o n y circularon p o r m e d i o d e
fotocopiadoras y o t r o s a p a r a t o s r e p r o d u c -
tores, puestos a disposición del público. En
7
Legal Limits of Popular Culture (Nueva York)
ya se h a b í a n p l a n t e a d o estos temas, y e n
8
La Mónada Nómada (Barcelona) , se siguió
h a b l a n d o e n t o r n o a ello y al loro c o m o
9
r e p r o d u c t o r . En Coser el río ( C u e n c a ) ,
se c o n e c t a r o n experiencias privadas a u n a
e x p e r i e n c i a colectiva. Y finalmente e n
10
Guaideanas ( C u e n c a ) , e n t r e otras activi-
d a d e s , se reescribieron consignas situacio¬
nistas p r o v e n i e n t e s del espíritu del Mayo 68:
"No vaya a Grecia este v e r a n o , q u é d e s e e n el
Guadiana". En cada u n a d e estas fuentes,
a n t e c e d e n t e s o p a r a d a s , Além da Água: un
museo itinerante se t r a n s f o r m ó e n Além da
Água: Copiacabana, y el colectivo Agencia d e
Viaje pasó a d e n o m i n a r s e Gratis.
a33z 19
D O S S I E R
ALGUNAS DE L A S O B R A S R E F E R E N C I A S
G u a d i a n a e n t r e la población, hoy e x t r e m e ñ a
p e r o hasta el siglo XVIII p o r t u g u e s a , d e CREADAS PARA
1 Entonces director artístico de la Galería Municipal Escudeiros,
Olivenza y la alentejana d e J u r o m e n h a ; A L É M DA ÁGUA: COPIACABANA en Beja.
zonas q u e , allá p o r el siglo XVI estuvieron 2 BNV/CARTA DE AJUSTE: Miguel Benlloch, Alicia Pinteño,
PEDRO SARAIVA y MARIA J O A O G A M I T O : edición d e postales
u n i d a s p o r la i m p o n e n t e o b r a d e i n g e n i e r í a vendiendo el agua del río G u a d i a n a . Esther Regueira, Joaquín Vázquez; previo a la producción
16
d e l P u e n t e A j u d a , volado, siglos m á s t a r d e , gestionan la financiación.
JOSÉ TOIRAC: fax de tres metros con los retratos de un grupo d e
e n la G u e r r a d e Sucesión e n t r e E s p a ñ a y "balseros" cubanos que fueron tragados por el mar en un intento 3 Critical A r t Ensemble. The Electronic Disturbance.
Portugal: u n o d e los históricos desencuentros, d e salir de la isla en 1 9 9 4 cuando su barca fue hundida por la Autonomedia.
guardia costera.
j u n t o a la G u e r r a d e las Naranjas. A u n q u e , 4 M i j a i l Bajtin. Teoría y estética d e la novela. Taurus
c a d a u n a d e las orillas, d e este t r a m o , del río LAWRENCE WEINER: dibujo de un faro y un texto: "Si la frontera Humanidades.
puede verse, a menudo puede cruzarse".
se c o n s i d e r a n u n a territorio p o r t u g u é s y la 5 O b r a realizada por el colectivo Agencia de Viaje, formado
o t r a español, a u n está p e n d i e n t e la d e m a r - M O N M O N T O Y A : acuarela con la bandera "Rojo, bellota y por Victoria G i l , Federico G u z m á n , Robín Khan, Kirby G o o k i n ,
gualda". , para el proyecto Plus Ultra, Pabellón Andalucía E x p o ' 9 2 .
cación oficial d e la l í n e a fronteriza; d e
h e c h o e n los m a p a s n o está r e p r e s e n t a d a . JAVIER A N D R A D A : fotografía que muestra los restos, en la playa,
ó O b r a d e F. Guzmán en el marco del proyecto Puente d e
d e una chilaba d e los inmigrantes marroquíes que cruzan el
Pasaje, oct. 9 5 , o r g a n i z a d o por Carta Blanca.
Estrecho en las pateras.
H e m o s traspasado m u c h a s veces las líneas LAWRENCE FERLINGHETTI: diseño de uno de los banderines que 7 Taller impartido por K. G o o k i n , Parson's School of Design,
ondean en la exposición con imágenes sobre el museo, el río y la N e w York sep. 9 5 .
fronterizas, t a n t o e n u n sentido literal y
frontera sin ley.
físico c o m o e n u n o más metafísico, e n u n 8 Taller impartido por F. G u z m á n , Q U A M / F a c u l t a d d e Bellas
LOURDES MURILLO: dibujo de una bellota conducida por el agua Artes de Barcelona, en. 9 6 .
i n t e n t o d e subvertir esa imperativa realidad
con hilo de cobre.
física; h e m o s discutido s o b r e la e l i m i n a c i ó n 9 Taller impartido por V. G i l , Facultad d e Bellas Artes d e
JUDITE DOS SANTOS: intervención sobre un mapa del entorno Cuenca, nov. 9 5 .
d e las fronteras nacionales o sobre las Extremadura-Alentejo.
actuales consignas, emitidas p o r TV, d e p r o - 1 0 Taller impartido por el colectivo Gratis, Facultad d e Bellas
17 MIGUEL BENLLOCH: performance sobre la idea d e lo reversible Artes de Cuenca, mayo 9 6 , que culminó en una excursión o
hibición d e fotocopiar los libros ; h e m o s que permite tanto recorrer un trayecto como disfrazarse, intento fallido de encontrar los orígenes -los Ojos- del
p l a n t e a d o u n m o d o geofísico d e ver el provocando un desplazamiento de sentido. Guadiana.
m u n d o , e n vez d e u n o geopolítico, q u e posi- M A U R A SHEEHAN: dibujo de M r . M a u r a sobre el cruce d e
1 1 Anxo Rabuñal, artista y profesor dé Sociología del Arte en
bilite g e n e r a r c o m u n i d a d e s creativas. P e r o , fronteras de género.
Barcelona, está investigando sobre el caso.
a u n así, t o d o d e s e m b o c ó e n d o s partes: Las editoras d e los "Femzines" Reacción (Bilbao)/Drum Core
la p o r t u g u e s a y la española, Além da Água ( N e w York)/ Non-Grata (Madrid): los últimos números d e sus 12 Gabinete d e Iniciativas Transfronterizas-Consejería d e
publicaciones. Presidencia-Consejería de M e d i o Ambiente, Urbanismo y
y Além da Água: Copiacabana. Y a h o r a q u e ya Turismo-Consejería de Cultura y Patrimonio, Junta d e
h e m o s c e l e b r a d o diversas p r e s e n t a c i o n e s , FRANCESC TORRES: esfera de cristal que refleja el microcosmos Extremadura.
del Museo y un texto en el que cuestiona la utopía d e "un mundo
eventos e i n a u g u r a c i o n e s e n u n o y o t r o sin barreras". 1 3 Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo,
territorio, d e n u e v o , p r ó x i m a m e n t e , n o s Badajoz.
RICHARD KOSTALENETZ: poema visual d e letras sobre un mapa.
r e u n i r e m o s las p a r t e s a u n q u e , d e nuevo, 14 Extremadura y Alentejo son grandes productores d e este
estaremos s e p a r a d o s , esta vez p o r las frágiles C A R M E N SIGLER: vídeo que recorre el mapa d e un cuerpo.
material.
fronteras q u e son las hojas d e p a p e l d e u n MAITE M U R C I A N O : un barquito d e papel que contiene una isla
18 viajera. 15 Se envió una carta a un amplio mailing invitando a colaborar
libro . P e r o e n este m o m e n t o , n o s q u e d a , en el proyecto.
a d e m á s d e u n a travesía y e x p e r i e n c i a com- Taller de artes plásticas La Va (Cárcel M o d e l o de Barcelona):
dibujos y esculturas en cerámica en los que se lee "ni se os ocurra l ó Según el director de la biblioteca Oliventína no tenía ningún
partida d e casi tres años, el h a b e r c o n s t r u i d o encerrar el a g u a " / " e l agua está viva, deja que corra su curso" sentido que este puente se construyera, y menos que el
espacios c o m u n e s y zonas t e m p o r a l m e n t e ciudadano de la época tributara para ello, y a que el paso
BERN PORTER: (científico nuclear y en la actualidad artista postal): natural se realizaba a través de la línea Badajoz-Elvas, por lo
a u t ó n o m a s ( p o r utilizar el t é r m i n o a c u ñ a d o mensaje al Guadiana con las palabras iniciales de Joyce en que el único motivo tuvo que ser político, es decir tener un pie
19
p o r H a k i m B e y , el p o e t a n e o y o r k i n o d e l Finnegan's W a k e : "Corre río, corre...". metido en uno d e los costados d e la inmensa barriga del reino
a n a r q u i s m o o n t o l ó g i c o y p a d r e teórico d e de Castilla.
A N T O N I O G Ó M E Z : elementos para recrear infinitamente una d e
Além da Água: Copiacabana, p o r sus escritos sus obras en el río, "Poema para ser lanzado". 17 El vídeo de Além d a Água: C o p i a c a b a n a , realizado por Teté
sobre las u t o p í a s piratas). T a m b i é n n o s G O Y O RUBIO: maqueta de un barco con fotografías en las velas Alvarez, está concebido c o m o documento-obra y parte d e
que narran su experiencia d e navegación por el río G u a d i a n a . estas consignas de "prohibición".
q u e d a el c o n s u e l o d e u n e n u n c i a d o teórico
e n d o n d e la globalización y la fragmentación R A I M O N D CHAVES: hamaca de fibra de plantas del Amazonas, 1 8 La publicación, concebida como un vehículo de documentación
invitando a reorientar el ocio. del proceso y d e las obras, visualiza, narra y analiza Além d a
coexisten. C o m o a p u n t a n algunas d e las Água, desde puntos de vista sociológicos, económicos,
voces d e l discurso y la teoría cultural m á s G L E N N BRANCA: el libro amarillo, una recopilación pirata d e históricos, filosóficos y estéticos. Editada por
relevante: "la cultura n o d e b e ser global" literatura ciberpunk. MEIAC/Associaçao de Municipios d o Distrísto de Beja,
Programa IIterreg d e las Comunidades Europeas.
(José S a r a m a g o ) o (Sami Naïr) "la civiliza- PEDRO G . ROMERO: mapa gigante del recorrido en miniatura d e
vertidos tóxicos España-Portugal en el río Tajo.
ción occidental se h a h e c h o m u n d i a l , las 19 Hakim Bey. T.A.Z. The Temporary Autonomous Zone.
INES SCHABER: instrumental para recorrer " l a línea d e precisión Traducido por Guadalupe Sordo, Talasa ediciones/Carta d e
culturas, d e a h o r a e n a d e l a n t e , son locales...
de la frontera" en el río G u a d i a n a . Ajuste/La marca.
el p r o c e s o d e globalización necesita c o m o
e l e m e n t o f u n d a m e n t a l la diversificación
y la fragmentación".
z33a
20
D O U G L A S D A V I S
El Trabajo Artístico en la
Era de la Reproducción Digital
vida, e n la sagrada línea d e separación q u e
Existe u n a policía q u e es b r u t a l y " f í s i c a m e n t e " represiva ( a u n q u e los policías n u n c a existe e n t r e "original" y "falso". Muy a
m e n u d o , el falsificador—de R e m b r a n d t ,
Vermeer, del griego clásico y del a r t e
son p u r a m e n t e físicos) y existen o t r a s policías m á s sofisticadas q u e s o n m á s culturales o
r o m a n o — defiende q u e la realización d e
su trabajó le a p o r t a t a n t o placer c o m o
espirituales, m á s nobles. Pero t o d a institución dedicada a aplicar la ley es policía. al m a e s t r o c o p i a d o . U n a galería d e Nueva
York, l l a m a d a T r u e Fakes*, Ltd., a b o g a
a b i e r t a m e n t e p o r esta tesis. A otro nivel, todo
—Jacques Derrida, AíterWord
el a r t e post-Dada p a r e c e h a b e r desafiado la
santidad del original. U n a artista r e a l m e n t e
provocativa c o m o Elaine Sturtevant, cuyos
Warhols y R a u s c h e n b e r g s suelen mejorar el
"original", r e p r e s e n t a el o t r o e x t r e m o d e
El t r a b a j o a r t í s t i c o e n la era d e la r e p r o d u c - este espectro, c o m o t o d a la teoría crítica
ción digital es física y f o r m a l m e n t e c o m o u n q u e enfatiza la m e n t e e n lugar d e la materia
c a m a l e ó n . E n la actualidad, n o existe u n a (o p r o d u c t o ) .
diferencia c o n c e p t u a l clara e n t r e el original
y la r e p r o d u c c i ó n e n p r á c t i c a m e n t e n i n g ú n El acto m i s m o d e la d e s c o n s t r u c c i ó n implica
m e d i o b a s a d o e n la cinematografía, la elec- q u e la separación y r e o r d e n a c i ó n d e los
t r ó n i c a o las t e l e c o m u n i c a c i o n e s . Y c o n e l e m e n t o s básicos del arte, o d e u n a frase,
r e s p e c t o a las bellas artes, la distinción está tiene su p r o p i o valor singular. La r e o r d e n a -
erosionada, si n o t o t a l m e n t e colapsada. Las ción del texto d e D e r r i d a es sólo u n o d e
ficciones d e "original" y "copia" se e n c u e n - m u c h o s ejemplos obvios. O t r o , lo sería la
tran h o y e n d í a tan entrelazadas e n t r e sí, q u e m o d a d o m i n a n t e e n la a r q u i t e c t u r a d e la
resulta imposible decir d ó n d e c o m i e n z a u n a ú l t i m a d é c a d a , d o n d e se u n e n ó r d e n e s dis-
y d ó n d e t e r m i n a la otra. En u n sentido, la pares t o m a d o s d e siglos discordantes, c o m o
p r o c l a m a d e Walter Benjamin sobre el desti- e n la p r o p u e s t a d e Michael Graves d e revisar
n o del a u r a d e la originalidad, p r e s e n t a d a a y a u m e n t a r el M u s e o Whitney. U n tercer
principios d e este siglo, se h a visto final- e j e m p l o es la r e o r g a n i z a c i ó n digital d e la
m e n t e c o n f i r m a d a p o r estos acontecimien- realidad fotográfica utilizando u n simple
1
tos. E n o t r o sentido, el aura, sutil y elástica, p r o g r a m a d e software c o m o el A d o b e P h o t o -
se h a e x p a n d i d o m u c h o más allá d e las s h o p , hoy m o n e d a c o m ú n e n t r e casi todos
fronteras d e la profecía d e Benjamin, alcan- los estudiantes d e a r t e d e u n a e d a d inferior
z a n d o el rico r e i n o d e la r e p r o d u c c i ó n e n a los 25 a ñ o s . Tal y c o m o señala William
sí misma. Aquí, e n este r e i n o , a m e n u d o Mitchell e n su reciente libro, The Reconfigured
mal c o n c e p t u a d o c o m o virtual (de h e c h o se Eye: Digital Images and Photographii Truth**,
trata d e u n a r e a l i d a d más real, u n a RR), e n los p r i m e r o s a ñ o s d e esta d é c a d a m a r c a r o n
lugar d e traicionarse, se realza la originali- el m o m e n t o e n el q u e la a p a r e n t e m e n t e
d a d y la v e r d a d tradicional (simbolizada p o r v e r d a d e r a e m u l s i ó n fotográfica c o n base d e
el h e c h o fotográfico sin a d o r n o s ) . plata dio lugar a la a p a r e n t e m e n t e decepcio-
n a n t e i m a g e n p r o c e s a d a p o r m e d i o s infor-
2
V I S I Ó N Y R E V I S I Ó N
máticos. El Proyecto Shakespeare d e L a r r y
Sin e m b a r g o , hay m u c h o más e n j u e g o q u e F r i e d m a n e n Stanford, q u e revisa escenas
la simple r e p r o d u c c i ó n o copia del a r t e filmadas o grabadas, sonidos y líneas e n
m a n u a l . T a m b i é n está e n j u e g o la m e n t e , m o v i m i e n t o ( c o m o soldados digitales) d e
e n particular e n las p e r c e p c i o n e s q u e inexo- u n p a r d e labios a o t r o , es u n a c o n s e c u e n c i a
r a b l e m e n t e a p o r t a r á t a n t o al arte c o m o a la d e este m o m e n t o , c o m o lo es, t a m b i é n , el
a33z 21
D O S S I E R
22 z33a
D O S S I E R
Douglas Davis, NamJunePaik, Charlotte Moorman and Peter Iden Documenta 6 Satellite Telecast 1977
a33z 23
D O S S I E R
z33a
24
DOSSIER
m e d i o s d e c o m u n i c a c i ó n y p o r nuestros
estrategas políticos. Sin d u d a , los artistas, el
público y el editor d e cada u n o d e los inci-
d e n t e s a r r i b a descritos a b r a z a r o n la m a r c a
individualizadora, n o la desaparición d e la
presencia q u e a c o m p a ñ a a la réplica (la
"copia"). T e n g o la impresión d e q u e e n c o n -
trar u n a tecnología digital tan a d e l a n t a d a
q u e p u e d a aportar la marca individualizadora
es lo o p u e s t o a Benjamin y Orwell. El soft-
ware VideoFusion m e p e r m i t e variaciones
exquisitas en la copia d e videos: ahora, cada
n ú m e r o d e The Last Nine Minutes p u e d e
sutilmente r e m o d e l a r el r i t m o , intensidad
e incluso los tonos del rojo, azul, verde y
blanco. Y n o sólo se trata del lector-usuario
visualizado p o r Peter Lyman q u e tiene la
capacidad d e alterar los libros impresos en
los o r d e n a d o r e s d e las bibliotecas. Los
propietarios d e los m a n u a l e s Newtons y
S h a r p Wizard p r o n t o p o d r á n consultar
vídeos y películas completos, así c o m o libros,
en sus pantallas m a n u a l e s . Editarán dicha
información sin n i n g ú n esfuerzo y transmi-
tirán los resultados, p r o b a b l e m e n t e vía u n a
Red inalámbrica, a sus amigos y colegas en
Douglas Davis The Austrian Tapes 1974
diferentes ciudades y naciones, del m u n d o .
Lo q u e está e m p e z a n d o a surgir en la
p r i m e r a d é c a d a digital es u n a sensibilidad
refinada p a r a con las cualidades únicas d e
cada copia, incluyendo la fotografía procesa-
d a digitalmente. H a c e c u a t r o años, en Rusia,
e n c o n t r é u n a n t i g u o libro e n el q u e u n
propietario anterior había p e g a d o seis copias
d e la fotografía d e u n a mujer. N i n g u n a d e
las copias se parecía a las demás, e x c e p t o en
q u e c o m p a r t í a n u n ú n i c o origen olvidado.
Su trabajo m e inspiró p a r a seguir c o p i a n d o ,
en su libro, d e u n sin fin d e m a n e r a s distin-
tas, i m á g e n e s d e mujeres rusas, polacas y
americanas q u e m e h u b i e r a n c o n m o v i d o ,
utilizando faxes, impresoras láser e impreso-
ras Stylewriter II c o m o medios d e r e p r o d u c -
ción. De la misma m a n e r a , Lucio Pozzi h a
d e d i c a d o los últimos años a i n t e r p r e t a r sus
originales actuaciones en Nueva York con
ayuda d e la F u n d a c i ó n Dia, e n t r e otras
fuentes, sin c o n c e d e r n u n c a la más ligera
indicación al público d e q u e se trataba
d e versiones antiguas o revisadas de u n
ori-ginal s u p u e s t a m e n t e superior. Cada vez Douglas Davis Double Entendre 1981
q u e actúa, el trabajo es i n h e r e n t e a aquellos
q u e se e n c u e n t r a n en situación d e verlo.
Los n ú m e r o s r o m a n o s colocados al lado d e
usted leyendo, h e m o s sido testigos d e u n
tantas d e nuestras películas p o p u l a r e s
crecimiento m e t e ó r i c o en el uso tanto
(Regreso al Futuro II) son vulgares ejemplos
d e I n t e r n e t c o m o del World W i d e Web.
d e lo q u e estoy i n t e n t a d o expresar: la copia
A u n q u e se desarrolló o r i g i n a l m e n t e en
repetitiva está m u e r t a , n o la original. N o se
Estados U n i d o s y en E u r o p a con objetivos
p u e d e separar la u n a d e la otra.
específicamente militares, al Web se h a n
u n i d o artistas, escritores, filósofos, inven-
Mi ú l t i m o ejemplo es más difícil d e explicar, tores, comerciales y a m a n t e s d e t o d o el
p e r o clave p a r a mi hipótesis. En 1971, sin m u n d o . Lo q u e p a r e c e cada vez más obvio—
saber e x a c t a m e n t e q u é q u e r í a decir, presen- a u n q u e era algo t o t a l m e n t e i m p r e d e c i b l e
té u n manifiesto a favor d e i n t r o d u c i r p r o n - en épocas tan recientes c o m o 1992—es q u e
to p r o g r a m a s interactivos en televisión el m o m e n t o en q u e finalmente t o d o el
( d o n d e los espectadores c a n t a b a n y gritaban m u n d o hable con t o d o el m u n d o será
estrofas p o r teléfono, creando así u n a "música" el m o m e n t o en q u e se libere, en lugar de
q u e participara en nuestras acciones): e n c a d e n a r s e , el yo interior.
A b r a m o s u n Canal a Cada Mente... Dejemos
q u e Cada M e n t e C o m u n i q u e con las Demás Liberarse, ¿con q u é objetivo? O t r a vez repito
10
M e n t e s . En los pocos años q u e h a n trans- q u e n o soy capaz d e vaticinarlo. En u n a o b r a
c u r r i d o d e s d e q u e p u b l i q u é p o r p r i m e r a vez de o p i n i ó n publicada en 1994 en el Rocky
las ideas incluidas en este ensayo q u e está Mountain News, supliqué al C o n g r e s o d e
a33z 25
DOSSIER
Estados Unidos, que estaba estudiando la Este artículo es un fragmento del texto The Work
legislación para apresurar la construcción ofArt in the Age ofDigital Reproduction (An
11
de Internet, que nos dejara en paz . Dejemos Evolving Thesis: 1991-1995) publicado en inglés
que reine la anarquía. Dejemos que nuestras en la revista Leonardo 28:5 (October, 1995), pp.
voces se liberen del control, para que, en su 381-386 por The International Society for the Arts,
interacción las unas con las otras, puedan Sciences and Technology (ISAST).
darse nuevos modos de pensamiento, de
creación artística y de profundo roce perso- También consultable en inglés en:
nal. Cité otro elemento del mensaje enviado http://www.awa.com/artnetweb/views/davis/da
en mitad de la noche por La Reina del Tacto vis.html#back1
en una línea de charla: "Quizá seas el Rey de
las Palabras, pero yo soy La Reina del Tacto.
12
Aquí está mi mano... aprieta tus dedos" .
Un s u s p i r o , POR EJEMPLO, NOTAS DE LA T R A D U C C I Ó N
una p a u s a EN UNA CONVERSACIÓN, En una época tan reciente como 1984, nadie * Auténticos Falsos
INCLUSO EL G R A N O RETORCIDO
podía haber imaginado que este caprichoso
* * El O j o Reconfigurado: Imágenes Digitales y Verdad
intercambio personal tuviera lugar a través Fotográfica.
DE UNA FOTOGRAFÍA FOTOCOPIADA del autoritario ordenador; una época en
* * * Los Nueve Últimos Minutos
O UNA CINTA DE V Í D E O . AHÍ ES que, según recuerdo, se alzaban innumera-
bles voces contra la consolidación del poder † Here significa aquí
DONDE r e s i d e el a u r a — N O EN E L
policía-estado en manos tecnocráticas. Ni
†† La Política Cultural de la Vida Cotidiana: Construccionismo
OBJETO COMO TAL, SINO EN podían haber vaticinado que las estrofas Social, Retórica y el Conocimiento del Tercer Tipo
la originalidad d e l m o m e n t o
pudieran ser tan móviles como las descritas
por Jon Katz, crítico de la revista Rolling
CUANDO LO VEMOS, ESCUCHAMOS, Stone, en el New York Times. Katz y muchos
LEEMOS, REPETIMOS, REVISAMOS. otros, han descubierto en Internet una mayor R E F E R E N C I A S Y N O T A S
profundidad en los intercambios personales. 1 BENJAMIN, W . "The Work of Art in the Age of Mechanical
Separadas entre sí por el espacio y el tiempo, Reproduction" in Illuminations N e w York : Harcourt, Brace &
las personas se descubren capaces de decir lo World, 1 9 6 8
que a menudo no pueden decir cara a cara. 2 MITCHELL, W . The Reconfigured Eye: Digital Images and
La muerte se encuentra siempre entre esos Photographic Truth. Cambridge, Masachusset: The MIT Press,
1 9 9 2 p. 18
temas inmencionables, según descubrió
Katz una noche a principios de 1994, cuando 3 Tres Culturas en Juego, una teleconferencia o clase global
él y otros recibieron el siguiente mensaje a planificada en 1 9 9 6 , empleará dichos métodos. Gestionada
por el Centro de Arte y Cultura a Larga Distancia, en la
través de una línea de charla: "Mi hija tiene Galería de la Escuela de Arte Lehman, también implicará al
cáncer. Como algunos de vosotros sabéis, Museo Guggenheim, Nueva York; a la Galería Treryakov,
Moscú; a la Universidad Estatal Rusa de Humanidades; al
tiene 8 años. Jamás en mi vida podría haber Centro de Arte Contemporáneo y Universidad de Varsovia; a
imaginado toda la pena que iba a sentir al la Universidad Lodz y al Museo Szruki de Lodz, Polonia; y a
enterarme de ello, todo el horror que experi- universidades seleccionadas de Escandinavia y de los países
Bálticos. Sus principales apoyos y asesores incluyen a Takeshi
mento al verla sufrir tan estoicamente, prue- Utsumi, G a r y W e l z , Peter Knight, Sun Microsystems, Apple
ba tras prueba. No hay muchas esperanzas, Computer y a la Agencia de Información de los Estados
Unidos.
simplemente muchas medicinas. Nos esta-
mos preparando para lo peor... He decidido 4 MITCHELL O p . Cit p. 3 0 .
escribir un diario todos los días para aquellos
5 TILLIM, S. Benjamin Rediscovered : The Work of Art After the
de vosotros que seáis capaces de leerlo. Res- Age of Mechanical Reproduction. Artforum 2 1 , nº 5, mayo
ponded con toda libertad, ofreced vuestro 1 9 8 3 pp. 6 5 - 7 3
pésame, ánimo o lo que estéis sintiendo. Por 6 SHOTTER, J. Constructionísm, The Cultural Politics of Everyday
favor, frenadme con toda libertad si siento Life: Social Rhetoríc, and Knowing of the Third Kind. Toronto,
demasiada pena por mí mismo o por ella" . 13
Canadá : University of Toronto Press, 1 9 9 3 p. 2 6 0
26 z33a
J O X E A N M U Ñ O Z
Baldin begiari edukitzen ezpazaika begia kalte handiak gerthatuko dira —Axular
Maleta zahar hartan zekartzan lanak galdu Claude Cahun Autoerretratoa 1927
egin dira, galdu betirako. Hainbat aldiz
agindutako Passagen-Werk huraxe izan zite¬
keela uste dute adituek, bere ordurarteko 2
legez" . Argazkia eta zinema daude Walter
lan zatikatu, fragmentatuen argibide eta Benjaminen pentsamenduaren muinean.
burutzapen izan behar zukeena. Zati errari¬
ak dira beraz, Benjaminengandik jaso ahal Bere garaiari estu-estu lotua dago Benjaminen
izan ditugunak; are gehiago, zatikatutako gogoeta: lehenago ezin zitekeen burutu,
zatiak. Fragmentoetan oinarritutako metodo produkzio harreman berrien ondorioz, kul¬
berri bat eraiki beharrean aurkitu zen, bere turaren arlo guztietan gertatutako aldakuntzak
gaiari, bere garaiari, egokitzekb: begiaren indarrean jar zitezen, ukaezin eta nabarmen,
logika erabili nahi izan zuen, montaje (edo mende t'erdi baino gehiago behar izan
"osaketa") zinematografikoan oinarriturik, zelako. "Gaur arte ezin izan da nola gertatu
konzeptuak iruditan eraikitzen saiatuz. 3
zen atzeman" . "Gaur" hori gurea bera al da?
"Logika bisuala behar zen, eta ez lineala; Geure aro honetaz ari al da, oraindik,
konzeptuek irudietan eraikiak behar zuten, Benjaminen testua?
1
montajearen eredu kognoszitiboen arauera" .
Irudiak montajean bihurtzen dira ideia,
Arte obra bere erreprodukzio teknikoaren aroan
beste irudiekin topo egitean; irudiak argaz¬
1936an argitaratua da. Bost urte lehenagokoa
kiak baidiran sortzen dira, argitara ekarriz,
du Argazkiaren historia laburra, eta urte bete
errebelatuz. "Bere lana intuizio ezagutzailee¬
beranduagokoa, narradoreari buruzko
tan oinarritzen da, zeinak errebelatu egiten
gogoeta. Gero, heriotzarekin zita egingo
diren, argazki plaka errebelatzen den
zuen urtearen bezperan helduko zen,
a33z 27
D O S S I E R
metodoaren eraikuntzan maila bat gehiago marratzen du. Izatez, hau da, materialez,
igoz, Baudelaire-i buruzko azterketa. Ez denboraren arazoa era berri batean azaltzen
dakit, —ez naiz galderak zirriborratzera dute. Haien nongo eta noizkotasuna arazo
beste ezertara ausartuko—, ez ote daukagun izaten da, eta sintoma moduan erreparatzen
guk Benjaminekiko, hark Baudelairekiko dio errestaurazioari, "zaharberritze preben¬
zuen distantzia berbera. tiboari", obra garaikideen iraupen ezinezkoa
(pipiak jango dituen fieltroak, matxuratu
Orain Baudelaireren aroari modernoa esaten egingo diren motorrak, puskatu egingo
diogu, baina iada ez garaikidea. Badirudi diren lanparak, usteldu egingo diren materia
hesi bat ari dela bien artean sortzen. organikoak, bazkatu egin beharko diren
Museotan gertatutako fenomenoa dela dio abereak...) gordin-gordinean bizi duen
Catherine Millet-ek, orain gutxi argitaratu arloari. Nola errestauratu, adibidez,
4
duen galdeketan . "Museoaren baitan bereiz¬ Supermarket Lady, (Duane Hanson, 1970)
kuntza berri bat azaldu da, arte modernoa hamar urteren buruan? Emakume arrunt
eta arte garaikidea desberdintzen dituena. baten figura, supermerkatuko gurditxoarekin,
Museoetako kontserbadoreen ahotik jakin egilearen ustez, gurditxoa egungo produkto
izan dut aurrenekoz, honen berri". Nice-ko komertzialez bete eta emakumea hamar
museotik xehetasun gehiago eskaintzen urtez zahartzeko birmargotuz zaharberritu
diote:"Modernitatearen erresuma, bi gerren beharko litzateke. Zein da, zer da, orduan,
arteko garaian sortu ziren aurrelariak kontu¬ originala?
tan hartuta ere, ez zen erabat nagusituko
1945a ostera arte. Litekeena da 21. mendea Originaltasuna, benetazkotasuna, bakanta¬
1960an hasi izana (Pop, minimalismoa, suna, artetasuna, auzitan jarriak ditu arte
mediak). 21. mendeko ezaugarriak behintzat garaikideak. Arazo horien muina Benjaminek
orduan erneak dira". aura deitu zion horretan datza. Ez da erraza
definitzen, hain zuzen ere, aura "gauzetan
Galdeketaren emaitzak gainbegiratzerakoan, dagoen tasun adieraztezin hori" bait da.
Catherine Milletek obra garaikideon leku "Gauzei begiratzeko ahalmena dutela aitortzea
eta denborarekiko auzi nabarmena azpi¬ da zerbaiten auraz jabetzea", inor begira
28 z33a
D O S S I E R
a33z
29
D O S S I E R
BENJAMINEK IRAGARRITA
UTZI ZUEN:"KONTATZEAREN
a r t e a BERE AZKENETAN
DESAGERTZEAR DAGOELAKO"
30 z33a
A R A N T X A I T U R B E
a33z 31
katu. Bera lehendabiziko gelara, ni atzetik. bisitariaren argazkia. Oso k o n z e n t r a t u t a ibili
Bigarrenera bera, ni e r e bai. L a u g a r r e n zen erakusketan batetik bestera eta ikusi
gelarako pixka b a t lotsatzen hasita n e n g o e n , batera, orain e r r e t r a t o a b e g i r a t u t a e m a t e n
batez ere b e r e begirada zorrotzak antzematen d u ez zela k o n t u r a t u e r e egin atzetik berari
hasita n e n g o e l a k o : d e s b e r d i n begiratzen begira nenbilenik. K o n t u r a t u bazen e r e
zien berari begira z e u d e n e r r e t r a t o e i eta o n d o disimulatu z u e n . Argazkientzat beste
niri. Bazirudien argazkietatik begiratzeak ez inorentzat ez zuen begirik, k o n t u r a t u bazen
ziola axola b a i n a l e p o n d o a n b e g i r a d a arrotz e r e besteen oin arrastoen gainetik ibiltzen
b a t sentitzeak m i n egiten ziola. Boskarren d e n a k ez d u e l a arrastorik u z t e n p e n t s a t u k o
gelara b e r e aurretik j o a t e a erabaki n u e n balu bezala.
(bera, gelen o r d e n a r i jarraituz, atzetik
e t o r r i k o z e l a k o a n ) . H a l a x e etorri zen. Eta H a m a s e i lagun pasa ziren guztira goiz
gehiago gustatu zitzaiola esango n u k e . Ez p a r t e a n eta hamasei aldiz egin n u e n bide
zen gela hartatik m u g i t u ni h u r r e n g o r a j o a n bera. Behin bakarrik e n t z u n n u e n b a r r e
nintzen arte. Egia da d o b l e k o l a n a h a r t u algara bat. Neska-mutilak ziren, gazteak, eta
zuela nirekin: b e r e lehendabiziko asmoa o n d o k o gelatik e n t z u n n u e n h a i e n b a r r e a .
argazkiak ikustekoa izango zen eta ustekabean Ikusi zutenagatik e d o ikusitakoak g o g o r a t u
argazkiez gain bazeukan artearekin zeriku¬ zienagatik egingo z u t e n b a r r e . Ez zidaten
sirik ez z u e n ikusi b e h a r r e k o beste zerbait: ikertzeko aukerarik e m a n . Beraien atzetik
ni n e u . Ez d a g a u r goizekoa norbaiti jarrai¬ sartzen nintzen m o m e n t u a n isildu eta seriotu
tzean n o r b a i t gidatzean b a i n o p a u s o sendo¬ egiten ziren, begira d a g o e n a k begira d a g o e n
agoa izaten dela idatzi zuen gizona. Bazekien bitartean zentzu guztiak h o r r e t a r a k o baka-
hark zerbait norbaiti edo norbaitek jarraitzeaz. rrik b e h a r balitu eta begiratzearekin b a t e r a
b a r r e egitea sakrilejioa balitz bezala.
Biktima guztiekin egin n u e n e s p e r i m e n t u
bera. Bikote gazte bat bakarrik ausartu zen Arratsaldeko esperientzia oso antzekoa izan
o r d e n lojikoa hautsi eta beste gela b a t e r a zen. J e n d e gehiago etorri zen erakusketara.
Donostiako Koldo Mitxelena erakusketa aretoa ihes egiten atzetik beraiei begira o t e nen¬ Bakarka gutxiago eta bi familia standar ere
bilen susmoa hartuta. N e r o n e k , aurretik bai (hamar-hamabi u r t e k o seme-alabekin
j o a n n i n t z e n e t a n frogatu n u e n a g a t i k ziurta gurasoak). I r u d i t u zitzaidan goizeko
dezaket ez d e l a b a t e r e atsegina erakusketa ikusleak e r a k u s k e t a r e n g a n a k o interes gehi¬
b a t ikusten ari zaren bitartean n o r b a i t agoz i n g u r a t u zirela arratsaldekoak b a i n o .
atzetik duzula iruditzea. Gainera, i r u d i p e n Irteterakoan misterio gehiago irakur zite¬
h o r i egia ala g e z u r r a izateak ez d u garran¬ k e e n a r r a t s a l d e k o e n begietan goizekoene¬
tziarik; deserosotasuna i r u d i p e n a k berak tan b a i n o . Ikusitakoaz oroitzapen gehiago
sortzen baitu, gerora frogatu ahal izan nuenez. zeramatela esango n u k e goizeko bisitariez.
z33a
32
begiekin a u r r e z a u r r e t o p o egitea lan zaila
zelako. Nik ezin n u e n n a h i t a e r e argazkiaren
tokian j a r r i . Inbiria ere sentitu n u e n b e h i n
b a i n o g e h i a g o t a n argazkietako b a t ni ez
izateaz. Norbaitek nirea h a n j a r r i izan balu
s e g u n d o batzuz ikuslearen atentzio guztia
nigan j a r r i t a t o p a t u k o n u e n . Baina ikusleak
argazkiari begiratzen zion, argazkiak berari,
eta ni elementu arrotz bat besterik ez nintzen,
ikuslearen p a r e a n jarrita, n e r o n i e r e argaz¬
kiari begira. Sobran d a g o e n argazkilaria
sentitu n i n t z e n u n e askotan. Biren arteko
k o m u n i k a z i o a r e n a r t e a n k a m a r a indiskretoa
sartu n a h i d u e n argazkilaria bezala.
Zenbait argazkirekin b o r r o k a n e r e s o m a t u
n u e n b a k a r r e n bat. Begiraden arteko borro¬
ka eginez esan n a h i dut. Txikitan gustoko
n u e n mutilarekin aritzen n i n t z e n e k o a gogo¬
ra-arazi zidaten: "ea n o r k eusten dion gehia¬
g o begiradari! Ezetz begirik itxi gabe niri
begira egon!". Irabazleren bat izen¬
datzekotan argazkiak i z e n d a t u k o nituzke
irabazle, ez zirelako inoiz aspertzen p a r e a n
zegoenari begiratzeaz. Ez aspertu, ez n e k a t u
eta ez k e i n u a egiteko imintziorik egin ere.
Seguro n a g o e g u n h a r t a n Koldo
Mitxelenatik pasa ziren guztiek u n e batez
m o m e n t u h a r e n j a b e sentituko zirela.
E n g a i n a t u t a z e u d e n . Nireak ziren beraien¬
gain zeuzkaten begi bakarrak. Baina ni ez
naiz argazkilaria. Akaso h o r r e g a t i k sentituko
ziren h a i n deseroso. H o r r e g a t i k edo-ta begi
h a i e t a n nik irakurtzen j a k i n ez n u e n zerbait
irakurtzeko gai izan zirelako. •
a33z 33
E U G E N I B O N E T
T V or not TV?
z33a
34
afiliadas a la red pública (PBS), siempre 1988, del Independent Television Service
con el respaldo de fundaciones privadas e (ITVS), un ente dedicado a promover la
instituciones públicas. De ahí salieron, y por producción independiente y la vivacidad de
ahí pasaron, un gran número de obras y de la televisión pública, parece que ha favorecido
artistas que hoy figuran entre los "clásicos esencialmente el documentalismo y la ficción
del videoarte": Paik, Campus, Davis, en detrimento de otras prácticas vistas con
Emshwiller, los Vasulkas, Downey, Viola, Hill, recelo por los programadores y los audimetros.
Joñas, Atlas, Sanborn... Y, por otro lado, el
concepto de TV ha de ser interpretado en En general, las televisiones europeas —pri¬
un sentido o ideal de pluralidad y abundan- mordialmente de titularidad pública y en
cia, compendiando múltiples iniciativas, régimen de monopolio estatal (salvo en el
ensayos y quimeras: televisión de guerrilla, caso británico) hasta el advenimiento de los
comunitaria, de baja potencia, por cable y canales privados— siempre se han mantenido
de acceso público, por satélite, de explora- menos abiertas a las tentativas de infiltración
ción lenta (slow scan), interactiva, de artistas, de videastas, artistas e independientes en
etc. Otro aspecto significativo, y que tendría general. Sin embargo, el historial VT/TV ...EL C O N C E P T O DE TV H A DE S E R
una notoria proyección en los 80, concierne tiene también sus leyendas e hitos gloriosos I N T E R P R E T A D O E N U N S E N T I D O O
a los planteamientos de irradiación televisiva desde los felices 60 a los prodigiosos 80:
que acariciaron o acometieron diversos Fernsehgallerie, Das kleine Fernsehspiel, i d e a l d e p l u r a l i d a d Y A B U N D A N C I A ,
Televisión y su prolongación por satélite, las radiotelevisiones europeas que han man- A R T I S T A S , E T C .
Deep Dish TV. La creación más reciente, en tenido —y en algún caso hasta mimado—
Samuel Beckett ...but the clouds... (A play for televisión) 1976 (primera emisión televisiva: BBC 2, 17-2-1977)
a33z 35
la figura y función d e u n o s d e p a r t a m e n t o s Expósito/Hergueta, Montero, Ortuño...;
de e x p e r i m e n t a c i ó n , r e c h e r c h e , ricerca..., p e r o es significativo — a d e m á s de descora¬
a m p a r a n d o las pesquisas y propuestas "rompe¬ z o n a d o r — el c o m p r o b a r q u e m u c h a s d e
m o l d e s " d e cineastas, d r a m a t u r g o s , músicos, ellas j a m á s se h a n e m i t i d o p o r los cauces
profesionales d e la TV y c r e a d o r e s multidis- q u e las motivaron y hasta p r o p i c i a r o n .
ciplinares. (Unos cuantos nombres: Rossellini, Contradicciones y absurdos d e este tipo
Renoir, Fassbinder, G o d a r d , Gregoretti, i m p i d e n , e n mi o p i n i ó n , q u e p u e d a darse
Watkins, Reitz, Kieslowski, Greenaway, p o r zanjada la querella (a) simétrica VT/TV,
Kluge, Beckett, Kagel, Potter, B e n e , Averty, p o r m u y consabida y cansina q u e s u e n e .
Montes-Baquer, Schippers, Toti, D r u p s t e e n ,
Decostere, Sólyom, C i p r ì & Maresco). I N T E R T E X T O Me p a r e c í a o p o r t u n o
volver sobre esos tópicos, y a b o r d a r o intro-
¿Y e n E s p a ñ a y n u e s t r o estado d e las auto- d u c i r d e paso otras u t o p í a s recientes
nomías? Nuestras televisiones —públicas, —ciertos cánticos d e alabanza actuales, q u e
...La t e l e v i s i ó n HA DEVENIDO
privadas, a u t o n ó m i c a s , p a g a n t e s y locales— se dirían u n t a n t o precipitados, e n t o r n o a
ACTUALMENTE CAJERO ELECTRÓNICO, la m u e r t e d e la TV y los pronósticos p a r a su
son tan p o c o plurales q u e cuesta hallar sus
M O N I T O R DE SEGURIDAD, lagunas m á s a u d a c e s o s i m p l e m e n t e dignas, provechoso r e e m p l a z o y superación p o r
incluso si se barajan los criterios más a n c h o s otras redes e infopistas—, e n u n m o m e n t o
TERMINAL DE I N F O R M A C I Ó N , d e creciente d e g e n e r a c i ó n d e las televisiones,
d e creatividad, cultura y comparativo riesgo.
i n t e r f a z d e o r d e n a d o r . Las hay todavía (o, p o r lo m e n o s , c u b r e n el a n t e t o d o las llamadas públicas, c o m o
e x p e d i e n t e ) , p e r o son las m e n o s , y el c o n ¬ librándose m á s y m á s d e u n a s fastidiosas
z33a
36
de la instalación o de otros medios y multi¬ carencia de actualización que sentía la he a Post Television Culture. (En la primera y
medios; y, por tanto, de un posible cauce suplido parcialmente gracias a la correspon- anterior edición, anterior en diez años:
televisivo (que antaño parecía un objetivó dencia electrónica que he mantenido con Theory and Practice for a New Television
apremiante) hacia las estancias del arte, y diversas personas a las que me he dirigido Aesthetics. Una de las diferencias que se
sus puertas que se abren y cierran no menos para buscar un intercambio de puntos de aprecian, por cierto, es el menor peso ahora
caprichosamente; puedo mencionar algunos vista, opiniones y datos. concedido al vídeo en tanto que práctica
nombres bien conocidos: Paik, Viola, Hill, artística autónoma). En su prólogo, escriben
vom Bruch, Muntadas (aunque algunas de Algunas que se habían distinguido por su D Agostino y David Tafler, co-editor de esta
las últimas realizaciones monocanales de los atención a estas cuestiones, como Kathy nueva versión: "En una cultura postelevisiva,
nombrados hayan sido motivadas precisa- Huffman o John Wyver, se manifiestan ahora televisión ya no significa televisión. [...] La
mente por ocasionales demandas televisivas), distanciadas de las mismas y más volcadas a televisión ha devenido actualmente cajero
y podrían añadirse los de diversos artistas las posibilidades de la cibernáutica (aunque electrónico, monitor de seguridad, terminal
emergentes y ya preeminentes. Mientras Wyver y sus asociados en la empresa de información, interfaz de ordenador."
que, en cuanto al vídeo monotubo se refiere, Illuminations siguen desempeñando una
pueden constatarse ciertas variaciones de intensa actividad productiva en diversas Entre las respuestas recibidas, he constatado
rumbo. En primer lugar, de la pieza "sobre¬ modalidades de la imagen en movimiento: en general un cierto desencanto —aunque
producida" favorecida por los años dorados televisión, productos interactivos, cine, no necesariamente melancólico— respecto
del vídeo es TV, al uso de otros medios más animación). En este sentido, es significativa a las expectativas que habían generado en
pobres, domésticos o comparativamente la opinión de K. Huffman, según la cual otro tiempo el vídeo y la TV alternativa. Para
rudimentarios, como en un retorno a ciertos el VT, lo mismo que la TV, "ya no es tan eso, ciertamente, no hace falta acudir a la
orígenes del vídeo: a lo íntimo, lo procesual, importante como un medio para descubrir red; basta con estar un poco introducido en
lo escueto... Y, así mismo, desde las imágenes nuevas situaciones o nuevas ideas". la actualidad de las artes tecnomediales.
ensimismadas, fabuladoras o pirotécnicas Pero también he recogido algunas visiones
hacia el verismo y la comunicación inmediata; ¿VT = TV? ¿VT ≠TV?: Las viejas ecuaciones pragmáticas y sopesadoras de los extremos:
por ejemplo, en la nueva efervescencia del siguen sin resolverse, como el enigma del entre el culto a la novedad —que, como
documentalismo y el activismo social. sexo de los ángeles. No voy a recoger las viene a decir Marshall Reese, también diera
diversas opiniones o matizaciones recibidas, ímpetu al vídeo en su momento— y el
Por otra parte, al decidirme a abordar tales pero sí la sugerencia que plantea Juan interés que señala Muntadas por explorar
cuestiones, sabía que no estaba muy al día Crego al preguntarse por la pluralidad de otras direcciones, tecnologías y formatos.
sobre su realidad o irrealidad, vigencia o conceptos, intenciones, modelos, formatos, Reese observa igualmente que la televisión,
indigencia más allá del escaso telecondumio etc. que esconde la unitariedad aparente, y y el vídeo mismo, se habrían hoy convertido
que suelo ingerir diariamente (público o aparentemente emparentada, de ambas en algo tan habitual, anodino y previsible,
privado, estatal o autonómico, y apenas siglas. Puede ser grosero añadir que no todo que el interés de muchos jóvenes artistas y
ahora enriquecido parabólicamente); entre el vídeo es apto o está dispuesto a pasar por 'agentes culturales se decantaría por otras
otras cosas, porque, tal como he sugerido, el mismo tubo, ya que hasta los tubos se vertientes (ya sean novedosas o retomadas
no es un tema sobre el que se haya hablado/ diversifican. Peter D'Agostino, por su parte, de un pretérito más anterior, añadiría yo).
escrito demasiado últimamente (que yo sepa, se remite al replanteamiento introducido
al menos), y también porque la televisión es para la reedición, en 1995, de su compendio Quizá aquella impresión de desencanto
algo tan fugaz, etéreo y atomizado. Pero esa Transmission, ahora con el subtítulo Toward responda a la circunstancia de estar hurgan-
do en una herida, o en la memoria y el
inconsciente colectivo de una serie de hitos
y fracasos, logros y reveses —acaso exagera-
dos de tamaño en ambos casos—, desde la
perspectiva y expectativas de la escena del
vídeo o, más ampliamente, de una "cultura
independiente de la imagen" (Wyver, 1995).
Lo cierto es que, si lo que yo pretendía en
parte era proseguir el historial sintetizado
más arriba y pulsar el estado de la cuestión
ahora mismo, los datos más o menos concre-
tos que he recogido diríase que invitan a
contemplar efectivamente otras vías (postele¬
visivas). Muntadas sugiere que otras estrate-
gias brotarán espontáneamente, y opina que
éstas habrán de prescindir de las complici-
dades contranatura con entes comerciales u
oficiales. Wyver me remite elegantemente a
cierta controversia mantenida con Michael
O'Pray, referente al doing away with —la
abolición de— el arte del vídeo como ente
segregado y con el reloj adelantado respecto
de las leyes de la oferta y la demanda en el
libre mercado mediático / audiovisual. Y, a
su vez, la réplica de O'Pray nos conduciría a
otras cogitaciones sobre los grados de "sub-
versión" y "autenticidad" —y de transgre-
sión, crítica, oposición, resistencia— que
pueden seguir alcanzándose en los predios
del arte y la independencia, y frente al "flujo
general de las imágenes" (O'Pray, 1996).
a33z 37
..."LAS e x p e r i e n c i a s
R E A L I Z A D A S C O N L O S N U E V O S
M E D I O S N O S E H A L L A N A L
M I S M O N I V E L d e p r o v o c a c i ó n
y d e r a d i c a l i d a d Q U E L A S
E X P E R I E N C I A S D E P A I K ,
V A S U L K A , HILL O L A R C H E R " .
Jaime Davidovich/The Artists Television Network The Live! Show 1979-84 (emisión regular en vivo, conducida por "Dr. Videovich": Manhattan Cable TV
E U G E N l B O N E T es escritor y curador transmedia. WYVER, J. "The Necessity of Doing A w a y with Video Art", en
Vive en Barcelona. Díverse Practices... (op.cit.)
38 z33a
G A B R I E L V I L L O T A
a33z 35
trogloditas", o t a m b i é n e n el á m b i t o d e la ejercicios d e p r e c a l e n t a m i e n t o incluidos, se
l u c h a a r m a d a : e n c u a l q u i e r caso, n o sabe- desarrollaría e n este caso frente a (y e n t r e )
mos q u é relación p u d i e r a h a b e r e n t r e todos conocidas obras d e Oteiza o Ibarrola.
ellos y el n a c i m i e n t o d e La Selección (aun-
q u e t a n t o los u n o s c o m o los otros fueran, R E C O R R I D O S ( T A M B I É N ) P O R EL
c o m o vascos, grandes andarines: sin e m b a r g o L E N G U A J E Y LA G A S T R O N O M Í A
los r e c o r r i d o s d e aquellos p a r e c í a n circuns- Estos recorridos q u e la SEAC realizara p o r
cribirse m á s al á m b i t o rural, y e n c o n c r e t o a el Arte Vasco ( m o d e r n o y p o s t m o d e r n o )
los m o n t e s del País, m i e n t r a s q u e la SEAC, fueron, p o r tanto, c o m o la p r o p i a derive
c o m o se h a visto, nació d e u n r e c o r r i d o antes m e n c i o n a d a , r e c o r r i d o s literales,
eminentemente urbano). bien e n rigurosa formación bien d e f o r m a
d e s o r d e n a d a , q u e e n relación a su declara-
PRIMEROS RECORRIDOS POR d o p l a n t e a m i e n t o c o n c e p t u a l trataban d e
ESPACIOS ARTÍSTICOS devolver a algunas palabras su c o n t e n i d o
Algunas i n t e r v e n c i o n e s q u e los artistas d e la preciso; n i más ni m e n o s .
SEAC realizaron e n el transcurso d e l a ñ o
siguiente —1995— p r e f i g u r a r o n p o r "un lado M u c h a s obras d e la SEAC surgirían d e h e c h o
su i m a g e n ( u n i f o r m e rojo, b l a n c o y verde, d e esa p r e o c u p a c i ó n p o r el lenguaje, o
d e u n diseño m u y p r ó x i m o al d e la selección m e j o r d i c h o : p o r la p é r d i d a d e s e n t i d o d e l
vasca d e fútbol), p e r o t a m b i é n su actitud: lenguaje, e s p e c i a l m e n t e e n el m u n d o d e l
irreverente, desenfadada, sarcástica y mili- arte, p o n i e n d o d e manifiesto e n varios tra-
t a n t e , a u n q u e s i e m p r e simpática. N o olvi- bajos, c o m o es el caso d e las proyecciones
d e m o s c ó m o ellos se describían a sí m i s m o s d e p a l í n d r o m o s , la r u p t u r a d e la c a d e n a sin¬
LA SEAC e v i t a r a s e l e c c i o n a r BAJO
PLATOS C A N T A D O S , E V I D E N C I A N D O ASÍ
su e s p í r i t u i n t e g r a d o r TANTO EN
LO N A C I O N A L C O M O EN LO CULTURAL...
SEAC 1995
40 z33a
Por o t r o lado " M e n u d o M e n ú " venía a ofre- C o n el m i s m o título ("Atardecer d e u n a
cer d e f o r m a m á s evidente q u e n u n c a el jirafa") la SEAC p r e s e n t a b a t a m b i é n allí u n
significante vacío, c o n su significado — l a cuadro de origen desconocido (aparece
c o m i d a — c o n v e n i e n t e m e n t e evacuado, y f i r m a d o p o r u n a n ó n i m o A g e n t e 22) y q u e
c o n v e r t i d o e n p u r o s o n i q u e t e musical. era, s e g ú n ellos mismos c o n t a b a n en el
dosier d e p r e n s a , "objeto d e culto e n t r e los
RECORRIENDO LAS coleccionistas d e expresionismo abstracto".
INSTALACIONES (ALGUNAS) La referencia a este c u a d r o p r o c e d e d e u n
La instalación s i e m p r e h a sido c o n s i d e r a d a capítulo d e la serie televisiva "Super-Agente
c o m o u n a práctica artística q u e p r e c i s a m e n t e 86" ( G e t Smart, e n la versión original), e n la
se caracteriza p o r p r o p i c i a r el r e c o r r i d o q u e su p r e s e n c i a d a b a p i e a u n a serie d e
d e l / l a espectador=, q u i e n p u e d e así crear su reflexiones banales sobre el a r t e m o d e r n o ,
p r o p i a lectura — m á s o m e n o s interactiva e q u e los seleccionados n o quisieron d e s p e r d i -
i n t e r t e x t u a l — d e la obra. Este e r a u n for- ciar: i n c o r p o r á n d o l a s a la p e r f o r m a n c e
m a t o p o r t a n t o q u e , obviamente, acabaría interactiva "El c u e r p o del delito", p r i m e r o
i n t e r e s a n d o a la SEAC t a r d e o t e m p r a n o . e n la Facultad d e Bellas Artes d e la
Universidad d e l País Vasco (curso 94-95) y ...SE SUSCITARÍA u n c u r i o s o d e b a t e
a33z 41
SMC Atardecer de una jirafa 1995
protagonizaría silenciosamente el evento. de distinto signo en aulas, escenarios, ferias, (influencia original muy importante en su
Terrón —éste era su nombre— representa simposiums y bares varios. Señalaremos aquí trabajo, y más en concreto la corriente que
en sí mismo una reflexión sentida sobre el algunas de las más destacadas, pues conside- podríamos denominar Hard Rock, o en
propio trabajo artístico, así como muestra ramos que se trata de un tipo de trabajo español Rock Duro, a la que no hemos
una incuestionable preocupación por la intrínsecamente relacionado con los puntos hecho referencia aquí y que sin duda mere-
problemática de la inadaptación social. En de partida conceptuales de la Selección. cería tratamiento específico aparte, en otro
la exposición se nos enseñaba la difícil artículo: veánse tan sólo referencias a gru-
situación pública del personaje, sometido a Con motivo de las jornadas de Talleres pos como Slayer o Deep Purple en algunos
diversas situaciones cotidianas supuesta- Abiertos celebradas en el espacio En Canal trabajos). Así, cabe destacar el arrebato
mente intrascendentes (tanto con fotografías de Bilbao en el año 1996, la SEAC dispuso hardcore-punk (batería, bajo y pregrabados
"documentales" como con una pequeña un pequeño estand comercial ("Están") en incluidos) que con el título de "Del arte del
ficción animada por ordenador); el croquis el que además de vender su habitual mer¬ objeto al arte de concepto" fuera proferido
mismo con el que el personaje fue conce- chandising gráfico, etc. elaboraban cuadros desde la mesa de la sala de conferencias de
bido; una caseta metálica, como hogar del según el estilo artístico del gusto del/la con- Arteleku en el marco del seminario sobre
que el personaje se mantiene apartado (de sumidora Ya antes (Enero 1995) habían par- música y performance "Siempre pasa algo"
ella sale en forma de estruendo insoportable ticipado en ese mismo espacio alternativo (Donostia, 1996), o "Fumando en el báter"
7
la palabra "social, social") y finalmente el con motivo de la fiesta Invierno Otra Vez (IOV), (1996) , acción sonora (unida a la proyec-
propio Terrón, alienado, aunque impasible organizada por el colectivo Las Palmeras ción del vídeo "15 Actions as a Performance"
en apariencia. Hemos de interpretar eviden- Salvajes (LPS), en la que realizaron una proyec- —1996—) en la que los miembros de la
temente esta obra como un momento de ción de diapositivas, formato en absoluto selección tomaban todo tipo de instrumentos
tránsito en el trabajo de la SEAC, desde su inusual en las intervenciones SEAC (En las (musicales o no) sobre el escenario y los
preocupación original por el lenguaje hacia jornadas sobre Folklore non Liñal habidas hacían sonar amplificados, tomando como
un tono abiertamente poético, así como en Vigo en 1996, por ejemplo, incluían tam- base ora un loop de Deep Purple (versión
paralelamente podemos ver que el recorrido, bién un diaporama, y en el pub bilbaino para el Kafe Antzokia, en Bilbao, en el mes
hasta entonces decididamente abierto, Kongreso realizaron en 1995 también una de octubre, dentro del marco del simposium
6
se hacía aquí más dubitativo y circular . compleja proyección de diapositivas dentro sobre arte electrónico Ciberria 96) ora de
Momentos de melancolía. del proyecto "GDB Salomón no molas"). los Ramones (versión para la sala Artsaia,
en Pamplona, en el mes de diciembre y en
el marco de los Encuentros de Video de
OTROS RECORRIDOS Habituados ya al ruido de los watios en Pamplona y del Festival de Vídeo de Navarra).
(NON LlÑALES) situaciones como las anteriores, el equipo
Pero la SEAC nunca se circunscribió exclusi- de la SEAC dejaría en parte el recorrer y
vamente a este tipo de trabajos y contextos accedería durante el año 1996 a varios En esta familia de acontecimientos (¿Events?)
más o menos artísticos, sino que antes y escenarios desde los que sus intervenciones podrían incluirse también las diversas inter-
después realizó numerosas intervenciones llegarían a acercarse a la estética del Rock venciones realizadas en bares, donde La
42 z33a
S I N D U D A S E P O D R Í A A F I R M A R Q U E N O S
E N C O N T R A M O S A N T E U N O DE L O S
h i t o s d e l a r t e v a s c o DE T O D O S L O S
T I E M P O S , R A Z Ó N P O R LA Q U E D E S D E
A Q U Í I N S T O A LA C R Í T I C A , G A L E R I S T A S ,
M U S E O S E i n s t i t u c i o n e s v a r i a s
A C O N S I D E R A R S U I N C O R P O R A C I Ó N
D E F I N I T I V A , S I N C O M P L E J O S , AL
c i r c u i t o o f i c i a l D E L ARTE.
Selección gustó de practicar principalmente Sin duda se podría afirmar que nos encon-
la "Elevación de futbolín" (p.ej. Bar Abuelo, tramos ante uno de los hitos del arte vasco
Vitoria-Gasteiz, 1996), acción que fue a su de todos los tiempos, razón por la que desde
vez convertida en objeto artístico en la aquí insto a la crítica, galeristas, museos e
exposición posterior para el espacio Arriola instituciones varias a considerar su incorpo-
(Aula de Cultura de Elorrio, enero 1997). ración definitiva, sin complejos, al circuito
oficial del arte. Sea. (c). •
Por último no me gustaría dejar de citar
aquí otro tipo de trabajo característico de
la SEAC en todas sus etapas, y que muestra
su especial preocupación por el rigor del GABRIEL VILLOTA es artista y escritor. Vive en
lenguaje y la práctica conceptual del arte: Bilbao.
me refiero a las diversas publicaciones, en la
mayoría de los casos autoeditadas por el El autor quiere agradecer las ideas aportadas
colectivo, con las que fueron dando a cono- por Asier Pérez-González para la elaboración d
cer sus puntos de vista, trabajos recientes, este artículo.
iniciaron la catalogación de su propia obra,
e incluso llegaron a plantear cierto proseli¬
tismo artístico (véase la aparición de diversos NOTAS
clubs de fans de la SEAC, especialmente en 1 Véase, por ejemplo, " G a z t e g i n " (31 de mayo 1 9 9 6 ) .
Estados Unidos), amén de establecer incluso
una política propia de apoyo y promoción 2 Esta documentación incluía además de la cinta un pequeño
y lujoso catálogo, que tiene como curiosidad no estar firmado
del arte joven ("SEAC y mecenazgo" aún por La Selección, sino por IMA y RDZ.
Facultad de Bellas Artes, Leioa curso 95-96).
3 Ver Miguel Pelay O r o z c o : "Oteiza: su vida, su obra, su
Destacarían aquí los sucesivos boletines pensamiento, su p a l a b r a " (Ed. La Gran Enciclopedia Vasca,
informativos del colectivo, posters, catálo- Bilbao 1978) p g . 5 8 7
gos, colaboraciones para otros colectivos 4 Recordemos aquel bello y perverso texto: " I M A y RDZ son
(edición de postales con Erreakzioa- jóvenes que hablan a media v o z (gritan cuando es necesario),
Reacción en un número sobre antimilita- tiñen su pelo (si se requiere}, son alegría que rebosan y
8 vitalidad; son colores en sus rostros denotando salud. Intelecto
rismo ) , intervenciones en otros medios tallado en cortos aunque durísimos años de bagaje perversor,
9 10
(ver HIKA nº67 , Resiste nº21 ), artículos y devastador de inocencias utópicas, semilla d e la prudencia".
"Expresión de un deseo joven" (edición especial Bilbao,
entrevistas en la prensa diaria (El Mundo, 1994).
El Correo, Egin, La Voz de Vitoria-Gasteiz) o
en la prensa especializada (MA, Tmeo). 5 Ver catálogo y poster editados para la ocasión.
a33z 43
P E R E J A U M E
Nivell Freàtic
S'hi afigura un camp enorme voltat d'una de brises, roques i fullatges, el seu poder per
tanca i, a fora, d'altres camps amb arbres captar-nos l'atenció amb acolorides inimita-
H e m vist una pintura d e V a n Gogh q u e
fruiters, boscos, una casa apartada i un fons bles, en una fruita, en un rostre, en un fons
de muntanyes. Per damunt de tot això, la de bardisses... Cada còpia d'aquell pinta¬
pluja cau a grans traços, amb pinzellades ment amb el nostre ha estat un tribut d'ad-
e s t i t u l a P l u j a . És u n a p i n t u r a f e t a l ' a n y miració, un esguard de tornada, a través del
llargues de diversos colors: grises, marrons,
d'un blau intens, d'un blau més pàl.lid... Són qual, però, pel fet d'haver-lo exercit tan
com unes gotes pesants, virolades, com uns copiosament, la natura ha començat a mani¬
1898 des d e la finestra d e la seva petits dolls de pintura que ragessin del cel i festar-se'ns prèviament quadrejada pels
anessin assadollant aquelles terres de pin¬ mateixos quadres que n'havíem fet: ens
tatge, d'empastaments, de virolaines i qualls. mostra, ella, el que n'hem vist, tota enterbo-
cambra, quan V a n Gogh estava reclòs lida de la nostra humana activitat... Passa,
Es cosa del nostre ofici que els pintors ens aleshores, un fet intrigant: en posar-nos-hi a
valguem de quadres i més quadres per tribu- pintar, la pintura toca el propi fons, com si
a l'asil d e S a n t R o m i è g . tar a la natura l'admiració de què és digne el no hi hagués natura pel mig, i s'hi enllardissa.
seu vigorós estil, el seu pintós instrumental És, en darrer terme, un gran amagament el
z33a
44
espais naturals avui ens manifesten el que
els perd i extenua, i es dóna el cas que
veiem el cabirol i la font de Llorà o el
Puigmal i el cel daurat del capvestre com
adreçant-se, ells mateixos, en la seva excep¬
cionalitat, vers alguna institució museal que
els aculli... Qui hauria dit mai que els
museus serien, un dia, els llocs mateixos, i
les coses, representacions de les coses, tal-
ment com si ens n'haguéssim anat als esce-
naris a viure, com si els escenaris s'haguessin
desbarrat!... La pintura, com veieu, no sem-
pre és opaca i cobrent; molt sovint els llocs
són d'una imatge nítida i decantada i la pin-
tura va de la mà del qui hi mira. De la pintu-
ra, aleshores, no en sabem res, ni la seva
Perejaume La pintura cobrint la terra 1995 forma, ni la seva existència, ni la seva absèn-
cia..., però ens fa tothora costat i no ens fuig
que s'ha esdevingut davant nostre, a través ferida profundament i du una existència de la vista, mostrant-nos, amb inquietud,
del qual la natura pren uns pigments de ven- manifestament exposada sota formes aquells paisatges i com els hem llevat, a l'oli,
jança, i defensa, amb pigments, el que, amb d'ocultació. Sigui allà on sigui, la realitat les forces.
pigments, li havíem provat de manllevar. Ací contemporània és esmunyedissa, fràgil,
teniu com, tot i que de sempre la natura peremptòria..., i ha acumulat un particular La pintura cobrent, en canvi, la gran forra
hagi semblat viure d'ocultar-se'ns, és d'allò domini de la prestidigitació. de pigments que ha cobert en molts punts
mateix que n'hem fet que es mostra ara tota quadres i models, és més fàcil de constatar.
enterbolida, i burla l'escomesa dels pintors És, aquesta, una realitat on el sentit de la L'abstracció és una bona imatge d'aquest
rebotint-ne el pintament als qui l'esguarden. presència ha anat afeblint-se d'una manera embassament natural dels olis. La manera
notòria. Poques coses conserven aquella com pintaven els tardoimpressionistes no
Ens vaga prou d'observar com, en segons plenitud oberta, ferma, aquella seguretat era sinó un anunci d'aquest empastament
quins indrets, un embalbiment de la vida hi gairebé completa d'un indret que se sap definitiu: la pintura com un llard, els paisat-
és apercebut només d'arribar-nos-hi. Les d'acord amb ell mateix. No cal dir com les ges engreixats, engreixinats, l'obesitat d'una
coses s'hi succeeixen sense arribar-nos a formes d'extraterritorialitat, de lleure, les civilització del lleure...
afectar del tot, com si una plàstica recober¬ ràpides mutacions... fonamenten als llocs la
tura ens en protegís. Diríeu que aquells impresència, la futilitat, la separació...: res El paisatge té una prodigiosa facultat d'en¬
paratges ja han consumit totes les seves no hi deixa cap sediment emocional que ja goliment. A partir d'aquell quadre de Van
aspreses màgiques, totes les seves decisions l'ha esgarriat una nova contrada, un nou ús, Gogh, la pintura gotejava a través dels
intempestives i, cas que aquestes es pro- un nou punt d'atenció... Hem deixat de núvols fins que cada color va formar algunes
dueixin, ho fan preses d'una inesquivablc dependre massa del nostre entorn immen¬ basses i, més tard, rials per escampar-se. La
afectació. diat perquè la vida en els indrets, la vida a terra primer absorbia aquesta pintura, la
expenses dels indrets, faci els indrets més tolerava, però nous pintors provaven de
Certament, són ben difícils de mirar alguns reals que no mirats. La idea tradicional de moure a sentiment el bosc, la vinya i la ribera
indrets sense escenografiar-los immediata- realitat que, només fa uns anys, pagesos, vila- amb successius efectes de contrast i tècniques
ment. El que fa que les coses semblin reals i tans i ramaders tenien respecte dels punts gairebé de relleu.
el que les irrealitza no és cosa fàcil de on habitaven és del tot exhaurida.
definir. És més, segurament que és el mateix A partir d'aleshores algunes terrenys van
concepte de realitat el que està capgirant-se Tampoc el sentit de veneració no estalvia començar a esdevenir grassos i apegalosos,
en tot això, i la mateixa pintura no sap ja en als indrets de caure en pintament. Moltes semblants a grans formats pintats a la valen-
quina banda ha de posar-se. La terra ha estat vegades és aquesta mateixa sagrera que els ta sota aquella pluja del quadre de Van
a33z 45
G o g h q u e , a b u n d o s a i persistent, n o deixava a n a n t p e r les asprors d ' a q u e s t a museïtat c o m el m ó n tritura les deixalles tal com als
de caure. La pluja n o h a p a r a t d'aquell general q u e els pintors veuen com és avui p i n t o r s clàssics trituraven ells mateixos els
q u a d r e ençà, ni h a p a r a t d e pujar el nivell d'avorrible, segons com, o n i q u a n , exercir seus colors?
de p i n t u r a sobre el terra, ni la línia d e el seu ofici davant p i n t u r e s q u e j a h o són o
flotació del m ó n , q u e és més i més alta a b é h o s e m b l e n massa. Si és el m ó n exterior M à q u i n a d e la c o n t í n u a readympció, la pin-
cada n o u p i n t a m e n t i li surt la p i n t u r a p e r el q u e o p e r a c o m u n llenguatge pervers i tura, i l'art e n general, d ó n a i p r e n realitat:
la boca dels pous. D'altra b a n d a , en m é s de ficció q u è hi h a n d ' a n a r a afegir ells d e la realitat va cap a les seves o b r e s i s'hi
d ' u n a ocasió, la mateixa pintura, aprimant- pintoria! Q u è si, a través d'aquells m u r a d a l s redreça, reboteix cap als m o d e l s des d e les
se, passava a l'aire o al vent i, espesseint-se, de q u a d r e s d e tanta llanesa q u e el m ó n o b r e s i així, i n a c a b a b l e m e n t , va proveint-se
formava terrenys q u e semblaven d e d e b ò amotllura a r r e u , és j a com si el m ó n sentís d'accessoris p e r girar, a m b u n a e n e r g i a
p e r ò q u e podia, i m m e d i a t a t m e n t , dissoldre q u e el m ó n li falla a sota! invadent, vacil·lant, suspicaç. C a d a p u n t ,
p e r t o r n a r al m a r i a la pluja... cada p i g m e n t , s'erigeix entrellaçat a m b e l ,
I, tanmateix, aquesta és la n a t u r a q u e atreu i sentit total d e la creació i la dissolució... La
reclama el plenairista d'ara: u n enigmàtic voracitat insaciable d e l'espècie h u m a n a n o
Del t o m b a n t d e segle ençà, des d'aquell
relleu postpictòric, en qualsevol rial del és, e n efecte, aliena als creadors, el m o t
q u a d r e d e Van Gogh o n es veu p l o u r e n o h a
qual, ens és fàcil d'obtenir, p e r residu i "artitzar" r e u n e i x e x a c t a m e n t aquest d o b l e
parat la p i n t u r a d'embassar-se, de pujar
decantació, p i g m e n t s de gruix divers i estil sentit d e d o n a r i p r e n d r e : el 'sentit d ' a n i m a r
d'alçada fins a negar-ho tot, fins q u e als
marcat. Molt sovint, la mateixa m a g n i t u d del u n a matèria inerta i dotar-la de vida i,
quadres els paisatges se'ls h a n enfonsat del
p i n t a m e n t d e s c o n c e r t a els plenairistes, els t a m b é , el sentit d e desertitzar u n territori,
tot sota la p i n t u r a i j a n o els q u e d a a p e n e s
p e r d com u n rocatge, com u n a selva o c o m d'accentuar-ne l'aridesa.
res q u e p i n t u r a n o sigui. T a l m e n t els
m o n o c r o m s , el c o n r e u dels m o n o c r o m s q u e , u n a ciutat... El p i n t a m e n t és, al capdavall,
al capdavall, n o són sinó les imatges finals u n a f o r m a altra d e n a t u r a ensalvatgida, per- En ple m o n o c r o m veiem, ara, u n plenairista
d'aquest diluvi pintarós, definitiu, q u e aquell t o r b a d o r a , sorna. P i n t u r a i d e s p i n t u r a esde- q u e s'esquitlla e m b o s q u i t e n t r e u n paisatge
q u a d r e d e Van Gogh tot j u s t augurava. v e n e n així imatge i semblança d ' u n mateix desèrtic, e r m , i u n altre d ' i n u n d a t , oliós i
fet amagadís... Lluny, doncs, d ' e x h a u r i r sadoll. •
C e r t a m e n t , la p i n t u r a se'ls n ' h a anat als pin- noves possiblitats d e creació, aquest pinta-
m e n t general més aviat les planteja i les
tors d e les m a n s . En segons quines b a n d e s ,
d e m a n a . N o és al cap i a l'últim, i ara en u n
la p i n t u r a és c o b r e n t i vistosa, en segons
abast b e n quotidià, u n a solució pictòrica el PEREJAUME és artista. Viu en Sant Pol de Mar
quines altres, travessa les coses a m b u n curs
q u e h e m previst p e r a les deixalles, la m a n e r a (Barcelona).
amagat. Res d'això n o té p r e c e d e n t s , i és tot
46 z33a
P E R E J A U M E
Nivel Freático
a33z 47
decir c ó m o las formas d e extraterritorialidad,
d e ocio, d e rápidas mutaciones... funda-
m e n t a n en los lugares la impresencia, la
futilidad, la separación...: n a d a deja en ellos
n i n g ú n s e d i m e n t o e m o c i o n a l q u e ya lo h a
r o t o u n a nueva situación, u n nuevo uso, u n
nuevo p u n t o d e atención... H e m o s dejado
de depender demasiado de nuestro entorno
i n m e d i a t o p a r a q u e la vida en los sitios, la
vida a expensas d e los sitios, h a g a los sitios
más reales q u e mirados. La idea tradicional
de realidad q u e , hace pocos años, ciudadanos
y campesinos t e n í a n respecto d e los p u n t o s
d o n d e h a b i t a b a n se h a a g o t a d o t o t a l m e n t e .
48 z33a
Erreferentzi
bibliografikoak
D O W N E Y , J. The Return of the Motherland [vídeo]. N e w York :
Electronic Arts Intermix, 1 9 8 9
Ondoren aipatzen ditugun erreferentzi En el Centro de Documentación de EMSHWILLER, E. Sunstone [vídeo]. Barcelona : Videografía, 1 9 7 9
EXPOSITO, M . ; HERGUETA, J.A. La Tierra d e la M a d r e [vídeo].
bibliografikoen dokumentuak A r t e l e k u k o Arteleku podrás encontrar los documentos [S.I.] : [s.n.], 1993
D o k u m e n t a z i o Z e n t r u a n aurki ditzazkezu. referenciados a continuación. También GUBERN, R. La M i r a d a Opulenta : Exploración d e la Iconosfera
Contemporánea. Barcelona : Gustavo Gili, 1 9 8 7
Zehar honetan azaltzen diren gai eta podemos facilitarte información sobre HILL, G . Primarily Speaking [vídeo]. N e w York : Electronic Arts
Intermix, 1 9 8 3
artistekin zerikusia duten aldizkari artikuluen artículos de revistas y catálogos de HILL, G . Incidence of Catastrophe [vídeo]. N e w York : Electronic
Arts Intermix, 1 9 8 7 - 1 9 8 8
eta erakusketa kolektiboen katalogoen exposiciones colectivas relacionados con los
HILL, G . Full Circle ; Mediations ; Around & About [vídeo].
informazioa ere bertan eskura dezakezu. temas y artistas mencionados en este Zehar. Toronto, Ontario : Art Metropole, 1 9 8 8
L I G O R A N O , N . ; REESE, M . Talk Attacks [vídeo]. Barcelona :
4 5 3 6 6 2 telefonoan aurkituko gaituzu. Nos encontrarás en el 45 36 62. [s.n.], 1 9 8 3
M U N T A D A S , A . T V E . Primer intento [vídeo]. [S.I.] : [s.n.], 1 9 8 8
M U N T A D A S , A . Between the Lines. This is not an Advertisement.
Credits [vídeo]. Toronto, Ontario : Art Metropole, 1 9 7 9
ADES, D. Posters : The 20th-Century Poster : Design of the Avant- TORRES, F. Tough Limo [vídeo]. Barcelona : Videografía, 1 9 8 3
G a r d e . N e w York : Abbeville Press, 1 9 8 4 TORRES, F. Sur del Sur [vídeo]. N e w York : Electronic Arts Intermix,
1990
ANTREASIAN, G . ; A D A M S , C. The Tamarind Book of Lithography
: Art & Techniques. N e w York : Abrams, 1 9 7 0 VASULKA, W . The Commission [vídeo]. N e w York : Electronic Arts
Intermix, 1 9 8 3
BENJAMIN, W . Discursos Interrumpidos I : Filosofía del Arte y d e
la Historia. M a d r i d : Taurus, 1 9 8 7 VASULKA, W . The Art of Memory [vídeo]. Toronto, Ontario : Art
Metropole, 1 9 9 0
BREA, J.L. Un Ruido Secreto : el Arte en !a Era Postuma d e la
Cultura. Murcia : Mestizo A . C . , 1 9 9 6 VIOLA, B. Reasons for Knocking at an Empty House [vídeo].
N e w York : Electronic Arts Intermix, 1 9 8 3
CONLEY, V. A . Rethinking Technologies. Minessota : University of
Minessota Press, 1 9 9 0 VIOLA,.B.The Passing [vídeo]. [S.I.] : [s.n.], 1 9 9 1
DAVID, D. VIOLA, B. The Space Between the Teeth [vídeo]. N e w York :
http://math240.lehman.cuny.edu/art/davis.html Electronic Arts Intermix, 1 9 7 6
http://math240.lehman.cuny.edu/art/powerbook.html
http://math240.lehman.cuny.edu/art/ddbio.html
http://euro.net/mark-space/Douglas Davis.html Una PICCA en la SEAC
http://www.awa.com/artnetweb/views/davis/davis.html
http://math240.lehman.cuny.edu/art/video.html página 39 orrialdea
http://www.235media.com/artists_pages/DAVIS_DOUGLA.html
h t t p : / / w w w . d d g . c o m . p l / m s l / r e d n e s s / r e d - 0 1 .html http://www.iet.es/kitto/seac.himl
MITCHELL, W . J. The Reconfigured Eye : Visual Truth in the Post- ATARDECER de una Jirafa. Zarautz : Zarautzko Udala, 1 9 9 5
Photographic Era. Massachusetts : The M i t Press, 1 9 9 2 DEL Arte Objetual al Arte de Concepto. Vitoria-Gasteiz : SEAC,
.L' ERA Binaire Nouvelles Interactions. [S.I.] : Musee Comunal D' 1996
Ixelles, 1 9 9 2 SEAC. Nº 1 , Boletín del International M O L A Art (IMA) y la
Fundación RODRÍGUEZ. Vitoria-Gasteiz : SEAC, 1 9 9 6
EUROPEAN Large Format Printmaking. [S.I.] : Black Church Print
Studio, 1 9 9 1
FINE, R. E. ; CORLETT, R. E. Graphicstudio : Contemporary Art Nivell Freàtic
from the Collaborative Workshop at the University of South Florida.
Washington : National Gallery of Art, 1 9 9 1 página 44 orrialdea
GILMOUR, P. Lasting Impressions : Lithography as Art. London :
Alexandria Press, 1 9 8 8 ARTISTI Spagnoli Contemporanei - España. Milán : Electa, 1 9 8 8
BARCELONA A b r o a d . Ipswich : European Visual Arts Centre,
K U H N , T. S. La Estructura d e las Revoluciones Científicas. Mexico :
Fondo de Cultura Económica, 1 9 9 5 1992
z33a 49
Egutegia M A R T X O A - U Z T A I L A 9 7
M A R Z O - J U L I O 9 7 Calendario
t a i l e r r a k / t a l l e r e s
Uztaila: 1 - 3 0 E k a i n a : 11 J u n i o U z t a i l a : 16 Julio
1-30 Julio
M A R K O DANIEL UTE META BAUER
2 Junio-31 Octubre N A T H A L I E V I O T
M A N U E L SAIZ EL F A C T O R FEMINISTA
M a i a t z a : 26 - Ekaina 3 0 ESTÍBALIZ SÁDABA, A Z U C E N A VIEITES
e r a k u s k e t a / e x p o s i c i ó n
26 Mayo - 30 J u n i o Uztaila: 7 - Abuztua 1
7 Julio - 1 Agosto PROCESOS Y AZARES
50 z33a
ARTE G A R A I K I D E K O H I Z T E G I A
z33a 51
Basaurí 1996. Pintura mural realizada por Jon Mikel Euba en la fachada Sur de Arteleku.
Erakusketak Exposiciones
Liburutegia Biblioteca
Bideoteka Videoteca
a
ctv
id
ia
d e
s Uzteko Lekuak Espacios de Cesión
Argitalpenak Publicaciones
e
ska
n
itz
ak Obra Grafikoen Edizioak Ediciones de Obra Gráfica
Mintegiak Seminarios
Hitzaldiak Conferencias