Integrar l’espiritualitat

Abans l’espiritualitat estava reservada per uns quants: els ascetes, les persones més místiques
o pels adeptes a una determinada religió. Tanmateix, hem arribat a un punt de l’existència en
que la nostra supervivència depèn de la integració de l’espiritualitat en la base del nostre
paradigma. Ha arribat l’hora de conduir l’espiritualitat a la quotidianitat en comptes de deixar-
la aparcada com una faceta extra de la nostra vida a la que recorrem quan més ho necessitem.
L’espiritualitat es el fonament imprescindible per regir el nostre dia a dia. Quan prenem una
decisió no ha de ser des del punt de vista productiu sinó des del punt de vista espiritual: No
faig una cosa per ser més que un altre sinó per generar més benestar global. Ja no té sentit
actuar en detriment d’un altre perquè ara més que mai es fa palès que som un tot. Allò que et
faig a tu o al planeta té conseqüències en mi mateix, de manera que més val originar un món
que desitjo experimentar.

El capitalisme ha generat una situació insostenible. Voler sempre més i més ràpid ha estat la
nostra religió fins ara. Per això proposo substituir aquests valors per uns altres més
satisfactoris que ens dirigeixin a viure de forma harmònica en el planeta que ens alimenta,
nodreix i sosté. Per espiritualitat entenc la globalitat del ser que som. Tenir en compte no
només l’àmbit mental, intel·lectual, físic o emocional sinó la interacció de totes aquestes
facetes en un sol conjunt. De fet, la paraula espiritual prové del llatí spirare que no vol dir res
més que espirar, l’acte d’exreure aire dels nostres pulmons, és a dir, d’estar vius. En aquest
sentit ser espiritual és estar viu de forma conscient.

I portar aquesta consciència al nostre dia a dia, a les nostres institucions, a la manera de ser i
de fer és el que proposo per modificar el rumb que l’estat ecològic del nostre planeta està
prenent. M’agradaria que a les escoles s’eduqués per estimar, respectar i protegir la vida en
qualsevol de les seves formes. No per ser millors que el del costat, més competitius, exitosos o
productius sinó per aportar més riquesa a l’univers. I aquesta riquesa només prové del
desenvolupament del nostre potencial més intrínsec.

L’espiritualitat és imprescindible en el currículum educatiu: tot allò que ensenyem als alumnes
necessita tenir un sentit, una connexió amb la vida, amb la realitat tangible en la que tots
estem immersos. De què serveix aprendre’s les taules de multiplicar si no sé qui soc, què soc,
d’on surt la existència i cap a on vaig? Els nens i nenes es fan moltes preguntes existencials i no
troben resposta a l’escola que sembla un sistema embotidor de mecanicismes en lloc d’un
espai de creació, exploració i de creixement.

Els nens i nenes van a l’escola amb il·lusió per aprendre, desenvolupar-se i esdevenir millors
persones i aquesta fita necessita de la integració de la intel·ligència espiritual per tal de ser
assolida amb èxit. Cindy Wigglesworth (presidenta de Deep Change.org) la defineix com la
capacitat de comportar-se amb saviesa i compassió mentre es manté la pau interna i
externament, independentment de la situació en la que ens trobem. Per altra banda, Dohar
Zohar i Ian Marshall, apunten que la intel·ligència espiritual permet ser creatiu, tenir valors i fe.

La situació actual requereix d’un canvi de perspectiva, d’abandonar el materialisme i substituir-

lo per un benestar i una harmonia que ens satisfacin plenament. Deixar de valorar la quantitat
per posar èmfasi en la qualitat. Enfocar-nos en el ser i les seves experiències més que en el
tenir i el posseir. I, sobretot, entendre que som un conjunt interdependent i tot allò que fem
als altres i al nostre entorn, ens ho estem fem en realitat a nosaltres mateixos. Cada paraula,
pensament i acció que dirigim a qualsevol punt de la existència es percebut en primer lloc per
nosaltres. La distinció entre subjecte i objecte està obsoleta. Som un sol planeta, un organisme
viu que rep cadascuna de les decisions que prenem. D’allò que et regalo me’n beneficio. De
quant t’ajudo en resulto afavorit. Soc el primer que gaudeix de l’amor quan t’estimo. El meu
creixement significa el teu creixement. I la meva millora és la teva prosperitat. La meva salut
implica la teva i la meva felicitat irradia a tot el meu entorn. L’espiritualitat ens ajuda a donar
sentit a les matèries que impartim. A actuar amb ètica i a incorporar els valors com a fonament
de la nostra identitat.

En paraules de Jorge Riechmann “El canvi climàtic és el símptoma però la malaltia és el

capitalisme” jo hi afegiria i l’espiritualitat la solució. Com ell mateix explica en una entrevista
sobre medi ambient, el capitalisme salvatge ens ha conduït a desertitzar i exterminar els
recursos de la Terra. Per fer front al canvi climàtic imminent només hi ha lloc per a la
intervenció urgent i aquesta passa inequívocament pel decreixement: consumir menys,
produir menys, treballar menys. No podem entendre la vida en termes industrials o
econòmics. Cal abordar-la des de la espiritualitat. Naixem per evolucionar i esdevenir éssers
complets, equilibrats i realitzats que visquin en pau i plenitud. Posem en primer lloc de les
nostres prioritats aquests factors en lloc de perseguir la fama, la riquesa externa, el
reconeixement i el poder, els quals només neixen de la mancança, la por i la inseguretat.

El missatge que la nostra societat necessita canviar és el de que el materialisme proporciona el

benestar que busquem. David Pilling autor del llibre The growth delusion: wealth, poverty and
the well-being of nations diu “tenir moltes coses no implica directament tenir més felicitat ni
benestar”. El que cal es posar èmfasi en l’esclat del potencial humà, no en la seva capacitat de
posseir sinó la de florir. Ha arribat el moment de transformar el paradigma en el que ens
fonamentem per canviar la direcció que el nostre planeta està prenent. És un punt d’inflexió
en el que el compromís de cada persona és important.