Trimestre 1

Taller de ciències Taller de ciències

El mètode científic Observa cèl·lules de la mucosa bucal

Quan els científics investiguen un problema, ho fan Normes de seguretat En aquesta experiència observarem cèl·lules de teixit Observa les mostres
seguint el mètode científic, una sèrie d’etapes orde- al laboratori epitelial humà. Els epitelis són teixits de revestiment
Situa el portaobjectes sobre la platina i gira el re-
nades que els permeten arribar a enunciar teories. que cobrixen els òrgans i les cavitats de l’organisme.
A l’hora de realitzar una pràctica al laboratori, és im- vòlver fins a la posició de l’objectiu de menor aug-
Aquestes etapes són: Si a més secreten alguna substància, com saliva o
portant que tingues present les normes bàsiques per ment.
L’observació o plantejament d’un problema, sobre mucositats, es denominen mucoses. Per a observar
a mantindre la seguretat. Les principals són: aquestes cèl·lules amb el microscopi, és necessari te- Amb el llum encés, comprova que la mostra està
el qual s’inicia la investigació.
Usa sempre la bata de laboratori; ha de ser llarga i nyir i fixar la mostra. situada davall de l’objectiu i a la màxima distància.
L’elaboració d’una hipòtesi, una explicació possible
amb mànegues. Acosta l’objectiu a la platina, girant primer el ca-
del problema que s’estudia. Prepara les mostres ragol macromètric i posteriorment el micromètric
Usa guants de làtex.
L’experimentació i l’anàlisi dels resultats, que servi- Per a observar les cèl·lules epitelials, necessites: fins a aconseguir una imatge nítida.
ran per a acceptar o rebutjar la hipòtesi. Si tens els cabells llargs, arreplega’ls a la part
Un bastonet per a les orelles de cotó Per a veure la mostra amb més detall, pots canviar
L’enunciat de lleis i teories, si la hipòtesi és correc- posterior del cap.
l’objectiu per un altre de més augment.
ta; o el plantejament de noves hipòtesis, si aquesta Pinces
No portes anells, arracades llargues o collars al
ha sigut rebutjada. laboratori, ja que es poden enganxar i provocar al- Flascó per a llavar
gun accident. Blau de metilé
PLANTEJAMENT D’UN PROBLEMA Deixa la motxilla, la carpeta, l’abric, etc., fora de Bec d’alcohol
l’àrea de treball.
Un portaobjectes i un cobreobjectes
Sobre la taula, deixa només el guió de l’experièn- Microscopi 10 micròmetres
cia i el quadern per a fer anotacions.
ESTABLIM UNA HIPÒTESI 1 Raspa l’interior de la teua galta amb un bastonet
Llig prèviament el guió de l’experiència i no la ini- per a les orelles estèril i estén la mostra en un por-
cies fins comprovar que has entés totes les etapes. taobjectes. Aquest procés es denomina realitza- Comprén, pensa, investiga...
Evita els desplaçaments innecessaris pel laborato- ció d’un frotis. Calfa suaument el portaobjectes
amb la flama del bec, subjectant-lo amb les pin- 1 Dibuixa algunes cèl·lules i assenyala’n la membra-
EXPERIMENTACIÓ. ri i no córregues mai.
ces, fins que s’evapore l’aigua. Per a això, passa’l na, el citoplasma i el nucli. Per què no es pot ob-
ANÀLISI DE RESULTATS No menges ni begues mai al laboratori. per la flama diverses vegades sense detindre’l, ja servar cap altre orgànul?
Mantín el lloc de treball sempre net, tant per co- que no s’ha de sobrecalfar. 2 Per què creus que les cèl·lules apareixen separades?
moditat com per raons de seguretat. 2 Col·loca el portaobjectes en una safata i afig unes 3 Com saps, les cèl·lules tenen un grandària mi-
gotes de blau de metilé sobre la mostra. Espera 2 croscòpica. Per a mesurar-les, s’utilitza una unitat
minuts. anomenada micròmetre o micró (μm).
HIPÒTESI 3 Elimina l’excés de colorant abocant aigua sobre el 1 μm = 0,001 mm = 0,000 001 m
NO COMPROVADA? portaobjectes inclinat. Quan l’aigua es veja clara, Quants micròmetres mesura una de les cèl·lules
observaràs grups de cèl·lules tenyides. que apareixen en el centre de l’observació?
4 Deposita una gota d’aigua sobre el portaobjectes, 4 Busca informació sobre aquest tipus de teixit i
col·loca damunt el cobreobjectes i observa la pre- indica en quines altres parts del cos es troba.
paració al microscopi.

SÍ 1 2 3 4

ESTABLIM LLEIS I TEORIES

En la secció «Experimenta i investiga» plantegem dos tipus d’activitats, el
Taller de ciències i el Projecte d’investigació trimestral. Les activitats pro-
posades són tasques procedimentals que contribuiran a l’adquisició
d’algunes competències i estàndards d’aprenentatge, per mitjà de la me-
todologia científica. A través de l’experimentació, l’alumnat podrà desen-
volupar i aplicar destreses pròpies del treball científic, utilitzar formes
d’informació variades i elaborar i contrastar hipòtesis.
El mètode científic
Suggeriments metodològics
En aquesta primera pàgina del Taller de ciències s’introduïxen el mètode
científic i les normes de seguretat al laboratori. Es tracta de continguts
que s’aplicaran en el desenvolupament posterior de les tasques proposa-
des.
Observa cèl·lules de la mucosa nasal
Suggeriments metodològics
La tasca que proposem en aquest apartat del Taller de ciències és
l’observació de cèl·lules epitelials humanes de la mucosa bucal. És una ex-
periència molt senzilla i sol motivar molt l’alumnat perquè amb aquesta ex-
periència poden observar les seues pròpies cèl·lules. A més, aquesta activi-
tat els permetrà practicar la preparació de mostres i el maneig del
microscopi.
Convé recordar en primer lloc les parts i el funcionament del microscopi,
que han manipulat en cursos anteriors. Posteriorment l’alumnat prendrà la
mostra de cèl·lules, realitzarà la tinció i l’observarà al microscopi. Una vega-
da realitzada l’experiència, suggerim que dibuixen l’observació amb dife-
rents objectius, per a la qual cosa han de ser capaços de calcular el nombre
d’augments, i realitzar càlculs de la mida real de les cèl·lules observades.

Perquè l’alumnat comprenga el mètode científic, es poden utilitzar exem-

ples senzills i coneguts (com per exemple, la teoria cel·lular) que els per-
meten assimilar cada una de les etapes del mètode i els conceptes asso-
ciats a aquestes: experimentació, hipòtesi, teoria...
Recomanem treballar amb l’alumnat els continguts relatius a la seguretat
al laboratori. L’alumnat haurà de tindre sempre presents les normes de
seguretat que els facilitaran el treball de laboratori i els ajudaran a previn-
dre accidents. Suggerim l’elaboració de murals, que poden quedar expo-
sats al laboratori.
Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 En aquesta activitat han de dibuixar les cèl·lules observades i indicar-hi
la membrana, el citoplasma i el nucli. Han de respondre que no poden
observar cap altre orgànul, ja que el microscopi òptic no té prou resolu-
ció per a això.
2 Les cèl·lules epitelials, que en la mucosa es troben situades les unes al
costat de les altres entapissant la cavitat, són arrancades de l’epiteli
mit­jançant el frotis, encara que alguns grups de cèl·lules es mantenen
units en la preparació.
3 Si utilitzen el segment de la imatge, les cèl·lules de la imatge mesuren
aproximadament uns 15 micròmetres de diàmetre.
4 El teixit epitelial és un teixit de revestiment, que entapissa les cavitats
internes i externes del cos. Està format per cèl·lules de forma regular
que es disposen molt pròximes les unes a les altres, minimitzant els es-
pais que les separen

58
 Trimestre 1
Taller de ciències Taller de ciències

Simula el transport a través de la membrana Identifica alguns teixits humans

Les cèl·lules es comuniquen i intercanvien substànci- A causa d’aquest fenomen, si es col·loca una cèl·lu- Per a realitzar aquesta pràctica, has de disposar d’un Determina la presència o absència de substància
es amb el medi extracel·lular a través de la membra- la en un medi hipertònic, amb més concentració de microscopi i d’algunes preparacions microscòpiques intercel·lular.
na plàsmatica. sals a l’exterior que a l’interior, la cèl·lula respon ex- de teixits humans. Utilitza la clau dicotòmica per a identificar els tei-
L’entrada o eixida d’aigua a través de la membrana pulsant aigua a l’exterior i «arrugant-se». Aquest fe- Per a aplicar la clau dicotòmica que et proposem, tin xits de les preparacions microscòpiques i fes un di-
es realitza per difusió. De manera que sempre circu- nomen s’anomena plasmòlisi. en compte aquests aspectes: buix de cada teixit identificat.
la des del lloc on la concentració de sals és menor Si per contra la cèl·lula es posa en contacte amb una Localitza les cèl·lules. Fixa’t en la forma que tenen
(zona hipotònica) fins a la zona en què la concentra- solució hipotònica, més diluïda a l’exterior que a l’in- i en el seu nucli.
ció de sals és major (hipertònica). Això és així per a terior, s’unfla, ja que entrarà aigua al seu interior. Es
igualar la concentració de sals a un costat i a l’altre produïx així el fenomen anomenat turgència, que
de la membrana; és a dir, per tal que les dues solu- pot provocar que la cèl·lula s’unfle tant que pot arri- Clau dicotòmica
cions tinguen la mateixa concentració (isotòniques). bar a esclatar.

Medi isotònic Medi hipotònic Medi hipertònic 1.A Les cèl·lules apareixen envoltades de fibres, o de substància intercel·lular abundant: nre. 2
1.B No hi apareixen ni substància intercel·lular abundant ni fibres: nre. 5
2.A El tipus cel·lular més abundant té forma estrelada o fusiforme: nre. 3
2.B Les cèl·lules més abundants tenen forma arredonida: nre. 4
3.A Les cèl·lules es disposen en laminetes arredonides i mineralitzades: Teixit ossi
3.B Les cèl·lules no es disposen de forma ordenada: Teixit conjuntiu
4.A Les cèl·lules formen parelles o grups inclosos en un buit de la substància intercel·lular. Les cèl·lules
tenen forma ovoide: Teixit cartilaginós
4.B Les cèl·lules no estan incloses en buits de la substància intercel·lular, sinó que estan totes juntes i en-
Prepara les mostres ganxades entre si. Són cèl·lules grans i arredonides: Teixit adipós
Per a observar aquests fenòmens, pots usar les El procediment que s’ha de seguir és: 5.A Les cèl·lules són de forma polièdrica o plana i estan disposades en capes, en una sola capa o en di-
cèl·lules de l’epidermis de la ceba. Per a això, neces- verses, sempre molt enganxades les unes a les altres: Teixit epitelial
Talla amb les tisores 4 mostres d’1 cm2 d’epidermis
sitaràs: de ceba. Una servirà de control, per la qual cosa 5.B Les cèl·lules no són planes ni polièdriques: nre. 6
Plaques de Petri l’has de col·locar sobre un portaobjectes i obser- 6.A Les cèl·lules són de forma allargada (fibres): Teixit muscular
Tisores i pinces var-ne les cèl·lules al microscopi.
6.B Les cèl·lules no tenen aquesta forma: nre. 7
Aigua destil·lada Submergix, durant 10 minuts, una altra mostra en
7.A Les cèl·lules tenen forma estrelada amb prolongacions llargues de distintes grandàries: Teixit nerviós
aigua destil·lada, i les dues restants, en les dissolu-
Dissolucions de clorur de sodi de concentracions
cions de clorur de sodi. 3A 3B 4A 4B
4  g/L i 12 g/L (que s’han de preparar utilitzant ai-
gua destil·lada) A continuació, extrau els trossets d’epidermis amb
ajuda de les pinces, col·loca’ls sobre els portaob-
Una ceba
jectes i observa’ls al microscopi.
Microscopi òptic i portaobjectes
Anota els resultats i fes dibuixos del que observes.

Comprén, pensa, investiga...

1 Fes, en el quadern de pràctiques, una taula sem- 2 Dibuixa una cèl·lula que haja patit plasmòlisi i una
blant a aquesta i completa-la amb els resultats que haja patit turgència. A què es deuen aquests
de les teues observacions. fenòmens?

Turgència Plasmòlisi
Aigua destil·lada
Aigua amb 4 g/L de clorur sòdic
Aigua amb 12 g/L de clorur sòdic
5A 6A 7A

Simula el transport a través de la membrana Identifica alguns teixits humans

Suggeriments metodològics Suggeriments metodològics

La tasca que proposem en aquest apartat del Taller de ciències és la simu- La tasca que es proposa en aquest apartat del Taller de ciències és la iden-
lació de processos de transport de substàncies a través de la membrana tificació de diferents teixits humans, utilitzant una clau dicotòmica. És una
plasmàtica de les cèl·lules. S’utilitzen per a aquesta experiència cèl·lules activitat molt interessant que pot ajudar molt l’alumnat a comprendre les
de l’epidermis de la ceba. És una experiència senzilla que els ajuda a com- característiques dels diferents teixits que ha estudiat.
prendre el funcionament de la membrana plasmàtica i alguns dels meca- Suggerim que anoten tots els passos de la clau i les característiques que
nismes de transport de substàncies, com la difusió. s’observen en cada cas. Amb aquesta informació poden elaborar una fitxa
És important que comprenguen que, encara que la substància que es tro- de cada teixit, que poden completar amb dibuixos de les observacions re-
ba en diferent concentració a cada costat de la membrana és la sal, la alitzades i amb informació sobre la funció del teixit i la seua localització al
substància que difondrà és l’aigua. Aquest raonament pot plantejar difi- cos humà.
cultats, ja que en realitat observaran el procés d’osmosi, difusió de l’aigua,
que no coneixen. Una vegada realitzada l’experiència, podem utilitzar els TEIXIT
seus resultats per a introduir aquest concepte. Dibuix Característiques Funció Localització

Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 En aquesta activitat han de completar una taula amb els resultats de les
observacions.

Turgència Plasmòlisi
Aigua destil·lada √ X
Aigua amb 4 g/L de clorur sòdic X X
Aigua amb 12 g/L de clorur sòdic X √

2 En aquesta activitat han de dibuixar les cèl·lules que han patit plasmòli-
si i turgència i explicar que això es deu al fet que la cèl·lula s’unfla per-
què hi entra aigua (turgència) o que s’arruga perquè expulsa aigua
(plasmòlisi) per a igualar les concentracions de sals a ambdós costats
de la membrana.

59
 Trimestre 1
Taller de ciències

Valora si una dieta és equilibrada Taller de ciències

Com ha de ser una dieta equilibrada Com valorem la dieta Taula calòrica i de composició dels aliments
La dieta equilibrada és la que aporta a l’organisme Una vegada que sabem les característiques d’una di-
els nutrients i l’energia necessaris per a realitzar les eta equilibrada, per a valorar-la necessitem conéixer Kcal / 100 g Proteïnes (g) / 100 g Lípids (g) / 100 g Glúcids (g) / 100 g
funcions vitals, en quantitats i en distribució ade- les calories que proporciona cada aliment i la seua Gambes 90 18 1,8 0
quades al llarg d’un dia. composició, és a dir, la quantitat de proteïnes, grei- Sucre blanc 399 0 0 99,5
Per a valorar si una dieta és equilibrada, s’analitza si: xos i glúcids que conté.
Salmó 183 19,9 10,8 0

Aporta l’energia necessària per a realitzar la nostra Aquestes dades es recullen en la taula de la pàgina Llet sencera 65 3 3,8 4,7
activitat diària. Aquesta energia està entre 2 000 i següent. En aquesta s’indiquen les calories per cada Maionesa 700 1 75,6 5,8
2 500 kcal diàries. Un 55% d’aquesta energia ha de 100 g d’aliment i la composició en proteïnes, lípids i
Iogurt desnatat 46 4,3 0,32 6,3
procedir dels glúcids, un 30% dels lípids i un 15% de glúcids.
Iogurt sencer 71 4,7 3,4 5,8
les proteïnes. Formatge blanc 200 12 15 2,5
És variada, és a dir, inclou aliments de tots els Margarina 730 0,6 81 0,4
grups en la proporció adequada segons la roda
Comprén, pensa, investiga...
Formatge d’untar 361 15 32 2,9
dels aliments. 1 Utilitza la taula de la pàgina següent per a calcu- Pa 269 9,3 0,2 57,4
lar el total de calories ingerides en cada una de
>> Els més abundants han de ser els glúcids, com
Magdalenes 391 6,5 18,4 48,4
les quatre dietes que s’indiquen en la taula infe-
el pa, la pasta, les creïlles o l’arròs. Ou 155 12 12 0,7
rior.
>> Cal incloure cinc racions al dia de fruites i ver-
Carn de porc 346 21,6 29,5 0
dures perquè aporten vitamines, minerals i fi- 2 Valora si són variades. Espinacs 26 3,2 0,3 0,8
bra vegetal, que facilita la mobilitat intestinal i 3 Tria una dieta i: Espàrrecs 26 2,5 0,2 2
prevé el restrenyiment. a) Calcula la quantitat exacta de proteïnes, lípids Xampinyons 28 1,8 0,3 4,4
>> No s’ha d’abusar de les proteïnes i dels greixos,
i glúcids ingerits. Encisam 13 0,9 0,1 1,4
i en aquest cas, són millors els d’origen vegetal b) Indica si es corresponen amb els percentatges Cogombre 15 0,7 0,1 2,7
o els que procedixen del peix blau (tonyina, sar- propis d’una dieta equilibrada. Tomaca 22 1,1 0,3 3
dina, aladroc, salmó, etc.).
Carlota 34 1,1 0,2 7
Llentilles 340 24,7 1,1 60,1
Creïlles 76 2,1 0,1 16
Dieta 1 Dieta 2 Dieta 3 Dieta 4 Creïlles fregides 540 8 36 48

DESDEJUNI 200 g de llet, 50 g de 100 g de llet, 200 g de 200 g de llet, 20 g de 10 g de sucre, 200 g de Plàtan 85 1,1 0,2 22,2
cereals i 100 g de suc de pinya i 50 g de formatge galetes, 100 g de kiwi llet, 50 g de pa, 20 g Kiwi 53 0,8 0,6 10,8
taronja blanc de margarina, 20 g de
melmelada i 100 g de Pinya 51 0,4 0,2 13,6
galetes Oli 860 0 100 0

ESMORZAR 120 g de formatge d’untar, 100 g de pinya, 50 g de 200 g de suc taronja, 50 g 50 g d’ametles, 100 g de Poma 58 0,3 0,2 15,2
20 g de pernil i 100 g de pa taronja, 100 g de poma i de pa i 20 g de formatge creïlles fregides, 200 g de Meló 44 0,6 0,3 11,1
100 g de kiwi d’untar refresc, 20 g de pernil i
20  g de formatge d’untar Pernil 296 25,8 20,6 0
Taronja 42 0,8 0,2 9
DINAR 50 g d’encisam, 50 g de 300 g de pinya rostida, 50 g d’ou, 100 g d’arròs 200 g de pollastre, 100 g
tomaca, 20 g d’oli, 100 g de 100 g de pollastre rostit i blanc, 50 g d’encisam, de pa, 20 g de maionesa, Arròs blanc 343 6,7 0,90 83
llentilles, 20 g de xoriço i 10 g d’oli 50 g de carlota, 50 g 50 g d’ou, 20 g de Cereals 367 12 4 80
150 g de plàtan de cogombre, 20 g formatge d’untar, 10 g
d’espàrrecs, 10 g d’oli i d’encisam, 100 g de creïlles, Refresc 48 0 0 12
200 g de meló 10 g d’oli Galetes 457 7 15,1 73,4

BERENAR 100 g de magdalena i 100 g de pinya i 100 g de 100 g de meló i 100 g de 100 g de galetes i 300 g de Ametles 547 18,6 54,1 6
100 g de iogurt sencer iogurt desnatat iogurt desnatat refresc Carn de pollastre 170 18,2 10,2 0
SOPAR 100 g d’espinacs, 100 g de 300 g de pinya i 100 g de 100 g de lluç, 10 g d’oli, 200 g de porc, 100 g de Melmelada 272 0,6 0,1 70
salmó, 100 g de creïlles, gambes 50 g de xampinyó, 50 g creïlles, 10 g d’oli, 50 g de Xoriço 373 21 27 2
20 g d’oli i 100 g de poma de pa i 100 g de poma pa i 20 g de xocolate
Xocolate 542 6 33,5 54
Lluç 65 11,8 2 0

Valora si una dieta és equilibrada b) Les dietes 2 i 3 no es corresponen amb els percentatges d’una dieta
equilibrada, les dietes 1 i 4 sí que presenten uns percentatges equi-
librats, encara que la dieta 4 presenta un excés de contingut ener-
Suggeriments metodològics gètic. La dieta equilibrada és la dieta 1, que és variada i presenta un
En aquest apartat del Taller de ciències es proposa valorar si una dieta és contingut energètic i uns percentatges de nutrients adequats
equilibrada. És una activitat que considerem de gran interés, ja que pot
ajudar l’alumnat a valorar la seua dieta i a desenvolupar estils de vida salu-
dables. Proposem diverses possibilitats de dieta perquè trien aquella que
millor s’ajusta als seus hàbits alimentaris.
Suggerim una posada en comú en el grup dels resultats d’aquesta activi-
tat, que es pot realitzar per grups, amb aquells alumnes que hagen triat la
mateixa dieta.

Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 Han de calcular el contingut energètic total de les quatre dietes, que és
de 2 825,5 kcal (dieta 1), 1 199 kcal (dieta 2), 1 557,3 kcal (dieta 3) i
4 666,5 kcal (dieta 4). La dieta 1 presenta un contingut energètic ade-
quat, les dietes 2 i 3 són insuficients quant a calories, i la dieta 4 presen-
ta un contingut energètic excessiu.
2 En aquesta activitat han d’indicar que les dietes 1 i 3 són variades i les
dietes 2 i 4 no ho són.
3 Han de calcular:
a) La quantitat exacta de proteïnes, lípids i glúcids ingerits.

Proteïnes (g) Lípids (g) Glúcids (g)

Dieta 1 107,51 (19,8 %) 134,72 (24,7 %) 301,5 (55,4 %)
Dieta 2 55 (20 %) 36,52 (13,5 %) 178,75 (66,1 %)
Dieta 3 109,75 (26,4 %) 48,93 (11,8 %) 257,16 (61,8 %)
Dieta 4 159,27 (18,2 %) 261,82 (30 %) 451,64 (51,76 %)

60
 Trimestre 1
Taller de ciències

Comprén una anàlisi de sang Taller de ciències

La composició de la sang Comprén, pensa, investiga...

La sang és un teixit que transporta i distribuïx substàncies per l’orga- 1 Aquestes dades procedixen d’una anàlisi de sang.
nisme. S’hi poden trobar els elements cel·lulars (cèl·lules sanguínies) i
el plasma en què es troben dissolts gasos (O2 i CO2) i altres substàn- HEMATOLOGIA
cies.
ANALÍTICA PROBLEMA VALORS NORMALS

Hematies 4 020 000 cèl·lules /mm3 3 800 000 - 5 300 000 cèl·lules /mm3

Composició de la sang Leucòcits 7 010 000 cèl·lules /mm3 4 000 - 11 000 cèl·lules /mm3

SANG: 4,5 litres Plaquetes 186 000 cèl·lules /mm3 150 000 - 350 000 cèl·lules /mm3

VCM (grandària dels glòbuls rojos) 60,20 m3 78 - 100 mm3

Hematòcrit (percentatge de cèl·lules

sanguínies respecte al volum 37,80 % 36,00 – 48,00 %
de sang)
Elements cel·lulars 45 % Plasma 55%
BIOQUÍMICA

Glucosa 74,00 mg/dL 74,00 - 106,00 mg/dL

Urea 29,30 mg/dL 10,00 - 50,00 mg/dL

Ferro 101,20 10–3 mg/dL 60 - 180 10–3 mg/dL

Colesterol 318,80 mg/dL 140 -220 mg/dL

2 Indica si s’hi observa alguna anomalia i digues quina és.

3 Consulta aquesta taula que relaciona les anomalies d’una anàlisi de sang i
possibles malalties. Amb quines malalties poden estar relacionades les ano-
malies de l’anàlisi anterior?
Ions, sucres,
greixos, MALALTIES
aminoàcids,
minerals,
HEMATOLOGIA
Glòbuls rojos 4,5 - 5 Glòbuls blancs Plaquetes vitamines,
milions/mm3 4 000-10 000 per 150 000-300 000 hormones, etc.
Aigua (90 %) Proteïnes (8 %) Transporten l’oxigen per la sang fins a totes les cèl·lules. Valors baixos indiquen
mm3 mm3 Hematies o glòbuls rojos
anèmia.

És el percentatge en massa de glòbuls rojos en el volum total de la sang.

Hematòcrit
És un bon indicador per a valorar el tipus d’anèmia.

Reflectix la grandària de les hematies i servix d’ajuda per a diagnosticar anèmies.

VCM (Volum Corpuscular Mitjà)
Les anàlisis de sang Com s’estudia una anàlisi de sang En les anèmies per falta de ferro, les hematies són més xicotetes del normal.

Les anàlisis de sang, junt amb els símptomes i els re- Els valors dels components sanguinis d’una persona Servixen de defensa contra els agents patògens. Valors elevats indiquen una
Leucòcits o glòbuls blancs
sana estan compresos entre un valor màxim i un de infecció.
sultats d’altres proves, permeten als metges detec-
tar possibles malalties. mínim. S’encarreguen de la coagulació. Valors baixos poden provocar hemorràgies,
Plaquetes
Qualsevol alteració en la composició indica si hi ha i valors alts, malalties reumàtiques o autoimmunes.
Una anàlisi de sang rutinària consta de:
alguna anomalia o si pot haver-hi alguna malaltia. BIOQUÍMICA
Proves hematològiques, que mesuren la quantitat
Per a analitzar una mostra de sang problema, es
de les cèl·lules sanguínies i la forma que presenten. Glucosa Els valors alts estan relacionats amb la diabetis.
compara cada mesura dels components sanguinis
Proves bioquímiques, que mesuren la quantitat amb els valors considerats normals per a una per- Els valors alts de colesterol total estan relacionats amb malalties
Colesterol total
d’altres substàncies presents en la sang, com la sona sana. cardiovasculars.

glucosa, el colesterol, la urea, etc.

Comprén una anàlisi de sang

Suggeriments metodològics
En aquest apartat del Taller de ciències es proposa estudiar una anàlisi de
sang. És una tasca que pot motivar molt l’alumnat, ja que la identifiquen
en la seua vida diària, i reforçar els continguts sobre la sang i sobre les
seues funcions.
Suggerim recordar la composició de la sang i relacionar els paràmetres de
l’anàlisi amb cada un dels components, com, per exemple: l’hematòcrit,
relacionat amb la fracció cel·lular; el ferro, que és un mineral; el colesterol,
que és un greix; etc.
Com a ampliació d’aquesta activitat, i una vegada estudiada l’anàlisi que
proposa la tasca, més senzill, es pot abordar una anàlisi real, que l’alumnat
podrà aportar.

Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 Han d’estudiar els valors de l’anàlisi que es presenta.
2 En aquesta activitat han d’indicar que en l’anàlisi s’observen diverses
anomalies, que són: un excés de glòbuls blancs; un volum corpuscular
mitjà dels eritròcits (VCM) menor al que és normal i un nivell elevat de
colesterol.
3 L’alumnat ha de respondre que:
• L’excés de glòbuls blancs pot indicar la presència d’una infecció.
• El menor VCM dels eritròcits es pot deure a una anèmia.
• L’excés de colesterol està relacionat amb malalties cardiovasculars.

61
 Trimestre 1
Taller de ciències

Investiga els hàbits saludables

del cor Investiga
5 Realitza una investigació sobre el risc cardiovas- Taula 1
Les malalties cardiovasculars són la primera causa cular a un grup de 10 persones del teu entorn
de mort a Espanya i altres països desenvolupats. IMC Pes
(familiars, amics…). Per a això, has de recopilar
Aquestes malalties, com l’arteriosclerosi, l’infart de diferents tipus d’informació: < 18 Insuficient
miocardi o l’ictus cerebral, es poden previndre amb
a) A cada persona has de preguntar: edat, sexe,
una bona alimentació i amb un estil de vida saluda-
pes, estatura, si consumix tabac, si realitza 18-25 Pes normal
ble.
exercici físic de forma regular i si els seus hà-
Alguns dels factors que augmenten el risc cardiovas- bits alimentaris són sans. > 25 Sobrepés
cular són: l’obesitat, el consum de tabac, els nivells
b) Utilitza les dades de pes i d’estatura per a cal-
alts de colesterol en sang, la falta d’exercici físic de
cular l’índex de massa corporal (IMC). Expres-
forma regular. Taula 2
sa el pes en quilograms, i l’estatura, en metres.
A causa d’això, les persones que acumulen més d’un Puntuació
IMC = pes / (estatura)2
factor, presenten un risc molt elevat de patir una
< 20 anys 0
d’aquestes malalties. c) Amb el càlcul d’IMC de cada persona que has
estudiat, indica si té sobrepés o no, consultant
Edat 20-50 anys 5
la taula 1.
Treball d’investigació d) A continuació, amb les dades recopilades i
A > 50 anys 10
Busca i analitza informació amb les que has obtingut en l’apartat anterior,
obtín una puntuació per a cada persona a tra-
1 En la il·lustració A, es relacionen alguns factors x4,5 vés de la taula 2.
Home 0
de risc cardiovascular. Calcula quantes vegades x3 Sexe
x6 e) Finalment, indica el risc de patir una malaltia
es pot veure incrementat el risc cardiovascular en Dona –5
x16 cardiovascular a partir de la taula 3.
cada un d’aquests casos.
Tabac x6 x9 Hipertensió Sí 10
a) Quan la persona és fumadora.
Conclou i comunica Fuma
b) Quan la persona té nivells elevats de colesterol. 6 Extrau les conclusions de la investigació i elabora No –5
x4
c) Quan la persona és fumadora i té nivells ele- una presentació per a exposar el treball d’investi-
vats de colesterol. gació realitzat als companys i companyes. A més Sí –5
Colesterol dels resultats de la investigació, inclou en la pre- Exercici físic
2 Quines conclusions pots extraure si compares sentació una descripció de les principals malalti- No 10
aquestes xifres?
es cardiovasculars, els símptomes, el tractament,
3 Esbrina per què cada un dels factors de risc etc. No oblides inserir en la presentació alguns Sí 10
Dones Homes
(obesitat, consum de tabac, absència d’exercici B Malalties isquèmiques hàbits saludables per a la prevenció d’aquest ti- Sobrepés
34 751
físic i colesterol elevat) afavorix l’aparició de del cor pus de malalties.
29 520
No –5
malalties cardiovasculars. Malalties cerebrovasculars
Càncer de bronquis i de pulmó 21 487
4 Observa el gràfic B. S’hi representa el nombre de Insuficiència cardíaca 18 453
morts ocasionades per algunes malalties als paï- Malalties cròniques Taula 3
16 964
de les vies respiratòries
sos desenvolupats. Risc de patir malaltia
Demència 16 361 Puntuació
cardiovascular
a) Creus que les malalties causants de mortalitat Malaltia d’Alzhèimer 13 015

d’aquests països són les mateixes als països Càncer de còlon 11 768
< 5 Molt baix
Malaltia hipertensiva 10 273
pobres? Investiga-ho i elabora un gràfic sem-
Diabetis mellitus 9 987
blant a aquest amb les dades que obtingues. 5-10 Baix
Pneumònia 9289
b) Busca informació per a explicar què és una Insuficiència renal 7 067

malaltia isquèmica del cor i explica en què Càncer de pit 6375 10-20 Moderat
Càncer de pròstata 6 045
consistix.
Càncer de pàncrees 5 976
> 20 Alt
Suïcidi 3 539

Investiga els hàbits saludables del cor dues situacions anteriors, és a dir, pressió elevada i nivells de colesterol
elevats. A més, l’exercici proporciona to muscular al cor, de manera que
n’afavorix l’activitat.
Suggeriments metodològics
4 L’alumnat ha d’esbrinar que:
En aquesta doble pàgina es proposa com a tasca la realització del projec-
te d’investigació del primer trimestre. Es tracta d’una investigació sobre a) Les principals causes de mort als països en vies de desenvolupa-
els hàbits saludables per al cor. Per a això, l’alumnat disposa d’informació ment són: les malalties infeccioses i parasitàries, les malalties cardio-
bàsica sobre alguns dels factors més importants de risc cardiovascular i vasculars, les complicacions perinatals i maternals, el càncer i les
unes taules de valors en les quals aquests factors poden ser quantificats. malalties respiratòries. I han d’elaborar un gràfic amb aquestes da-
Demanem que estudien el risc cardiovascular de deu persones del seu des.
entorn. Han de recopilar dades sobre l’estil de vida d’aquestes persones, b) La malaltia isquèmica del cor és una deficiència de la irrigació san-
formular una hipòtesi sobre el risc cardiovascular de cada una i contrastar- guínia en el teixit cardíac, a causa de l’arteriosclerosi de les artèries
les mitjançant l’experimentació. Finalment, els demanem que organitzen i coronàries.
presenten els resultats davant de la resta de companys i companyes.
Investiga
1 En aquesta activitat han de recopilar tota la informació sobre les deu
Solucions persones que s’estudien i calcular el risc cardiovascular, utilitzant la in-
Busca i analitza informació formació de les taules. El risc calculat es resumirà en les categories se-
güents: molt baix, baix, moderat i alt.
1 En aquesta activitat es demana que calculen quantes vegades s’ha in-
crementat el risc cardiovascular en les situacions següents: Conclou i comunica
a) Quan la persona és fumadora, 1,6 vegades. 2 L’alumnat ha de preparar una presentació on s’exposarà a la resta del
b) Quan la persona té un colesterol elevat, 4 vegades. grup el resultat de la seua investigació; ha d’incloure:

c) Quan la persona combina aquests dos factors, 6 vegades. • El risc cardiovascular del grup d’estudi.

2 L’alumnat ha de concloure que el risc cardiovascular quan es combinen • Una descripció de les principals malalties cardiovasculars, símpto-
dos factors és més gran que la suma dels dos per separat, ja que es mes, tractament, etc.
multipliquen. • Hàbits saludables que prevenen aquest tipus de malalties.
3 L’obesitat està relacionada amb nivells elevats de colesterol en sang,
que provoquen arteriosclerosi, un enduriment i engruiximent de les pa-
rets de les artèries que les obstruïx, la qual cosa fa que disminuïsca la
irrigació sanguínia que reben els teixits. El tabac augmenta la pressió
arterial, i això danya les parets de les artèries, de manera que també
dificulta la irrigació sanguínia. L’absència d’exercici físic afavorix les

62
Anotacions