agrimensor albirar

-a

[1839; del ll. agrimensor, -ō ris, íd.]

[s. XIII; del ll. arbĭ trare'judicar' i també 'examinar, veure sense
1 m i f Persona que té per ofici mesurar els terrenys. ser vist', der. de arbĭ ter, -tri'testimoni ocular']

2 f ENTOM Apamadora. v tr 1 Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com
pot executar-se, etc. No podia albirar aquella victòria futura.

2 Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. Des de

dalt albiraven el vaixell.
an banal1
he
l [s. XIX; v. banal2]

[c. adj Que no té cap originalitat o cap interès, comú, vulgar.

1900
; HOM: venal.

de a
nhel
ar]
banal2

mD [de ban1]
esig
veh adj DR Relatiu o pertanyent al ban1. Senyoria banal.
eme
nt.
HOM: venal.
desgrat esllavissar-
se
conjugació
[s. XIV; de grat]

m 1 Desplaer que causa a algú allò que no és del seu grat. Ho

veu amb desgrat. No voldria fer res que fos en desgrat vostre.
[1777; de llau]

2 1 a desgratloc adv De mal grat.

v pron 1 Desprendre's i caure una massa de terra,
de rocs, etc., d'un marge, d'un cingle, d'un mur, etc.;
2 a desgrat de loc prepMalgrat.
ensulsiar-se, esbaldregar-se.

2 fig El mocador de seda se li esllavissava per l'abric.

 estimbar
esperonar conjugació
conjugació

[1864; de timba]
[s. XIII; de esperó]

v 1 1 tr Fer caure daltabaix d'una timba. En ésser dalt del cingle,

v tr 1 Punyir el cavall amb els esperons. Aquest cavall, li va donar una empenta i el va estimbar.
perquè corri no cal esperonar-lo.
2 pronCaure daltabaix d'una timba. Anant pel camí de la
2 fig Incitar, estimular. No treballa si no l'esperonen. cova es va estimbar.

2 p ext 1 tr Fer caure d'una certa altura. Estimbà el carro a la

séquia.

2 pronS'estimbaren marges avall amb el cotxe.

feix

[1168; del ll. fascis, íd.]

m 1 1 Cert nombre de tiges, de branquillons, de bastons, etc.,

disposats paral·lelament i lligats ensems. Un feix de llenya. Un feix de
llances.

2 p ext Un feix de claus.

3 fig Gran quantitat. Té un feix d'anys. Un feix de protestes, de

reclamacions.

4 ANAT ANIM Grup de fibres musculars o nervioses disposades

paral·lelament.

5 ANAT VEG Conjunt d'elements conductors de la saba disposats

a manera de feix.

6 FÍS Corrent o flux de partícules que segueixen una trajectòria

unidireccional comuna i amb unes energies dins un interval
determinat.
7 GRÀF Conjunt de dues raimes de paper, és a dir, mil fulls.

8 HIST Reunió de vares d'om o de bedoll d'un metre i mig de

llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals
emergia una destral. A l'antiga Roma, era portat pels lictors quan
anaven davant determinats magistrats.

9 feix de correlacióFON Relació opositiva de trets fonològics que

afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un
mateix sistema.

10 feix de viesFERROC Grup de vies sensiblement paral·leles

reunides pels extrems mitjançant les corresponents agulles.

11 feix d'isoglossesLING Conjunt d'isoglosses, més o menys

acostades, que separen dos dialectes.

12 feix hertziàTELECOM Feix d'ones hertzianes destinat a establir

un enllaç entre dos punts determinats, caracteritzat pel fet de
posseir una gran direccionalitat.

13 feix piramidalANAT ANIM Via motriu neurològica que transmet

 els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les
extremitats.

2 1 Càrrega dura de portar. Ajudar algú a portar el feix.

2 haver-n'hi un feix (d'algú o d'alguna cosa)loc verbÉsser, algú o

alguna cosa, molestós, de mal sofrir. N'hi ha un feix, de tu!

3 tot fa feixComentari que hom afegeix per indicar que un fet, una
circumstància, etc., ve a fer més feixuga una cosa a suportar, a
endurar.

3 GEOM Conjunt de superfícies o línies d'equació f + λφ = 0, on f = 0

i φ = 0 són les equacions de dos elements qualssevol del feix, els quals
hom pren com a generatrius, i λ és un paràmetre.

feix.
grat
-a

[s. XI; del ll. gratus, -a, -um 'agradable, agraït']

1 adj Agradable, conforme als nostres gusts o sentiments. Grat a la

vista, a l'orella. Una estada molt grata. Una companyia grata.

2 m 1 Satisfacció, gust, que hom troba en algú o alguna cosa. Són

persones del meu grat. No hi ha res que sigui del seu grat.

2 al grat (d'algú) Al seu gust, al seu plaer. Ha pogut triar a son

grat.

3 caure en grat (a algú) Ésser-li agradable. Li ha caigut tan en grat,

que no li negarà res.

4 de (o per) grat (o de bon grat) Amb gust, volenterosament. Per

a tu ho faré molt de grat. De bon grat et convidaria.

5 de (o per) grat o per forçaObligatòriament, tant si vol com si no

vol. Cal que treballem, de grat o per força.
6 de mal gratPer força, contra voluntat. Que consti que hi vaig,
però de mal grat.

7 haver (o sentir, o saber) grat (a algú)Estar-li agraït, demostrar-li

gratitud. Ja no senten grat ni a Déu ni als pares.

8 prendre en grat Prendre, acceptar, amb gust. Us demano que

prengueu en grat els meus presents.

9 tenir (o haver, o donar-se) grat (d'algú o alguna cosa)Sentir-se

bé amb algú, trobar plaer en la seva companyia o trobar plaer,
gust, satisfacció en alguna cosa. És tan gentil que té grat de
tothom.

10 venir de grat (a algú)Venir de gust. No em ve gens de grat

d'anar-hi.

òmnibus
mesquí
[1888; v. autobús]
-ina
1 adj ELECTROT 1 Dit de l'aparell o dispositiu elèctric que té
[s. XIII; de l'àr. miskîn 'pobre, indigent'] diversos usos en una instal·lació elèctrica.

adj 1 ant i dialDesgraciat, desventurat, digne de commiseració. 2 barra òmnibus Barra col·lectora.

2 1 Gasiu. 2m AUT Carruatge públic destinat a portar un nombre

relativament gran de passatgers.
2 figMenyspreable per manca o escassesa de qualitats
morals, generositat, dignitat, etc. 3 m FERROC Tren òmnibus.

3 fig Escàs, esquifit, mancat d'amplitud. Vivien a la casa més

pobra i mesquina de la vila.
profà
-ana quimera

[s. XIV; del ll. chimaera, i aquest, del gr. khímaira, íd.]
[1460; del ll. profanus, -a, -um 'que no pertany al recinte del
temple, no sagrat; sacríleg']
f 1 1 MIT ART Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la
cua de drac i el cos de cabra.
adj i m i f 1 RELIG Que no té caràcter sagrat.

2 Creació imaginària de l'esperit que hom pren per una

2 Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.
realitat. Tot això que et passa no són més que quimeres.

3 p extInexpert, incompetent en un art, en una ciència. Ésser un

3 Malvolença contra algú; tírria, mania. Li tenia quimera.
profà en música.

4 col·loqÀnsia, inquietud. No passis quimera pel teu fill,

que va per bon camí.

2 ICT Peix condricti holocèfal, de la família dels quimèrids

(Chimaera monstrosa), que té el cap gros i piramidal amb totes
les línies sensorials ben marcades, i una espina verinosa a la
primera aleta dorsal, el mascle del qual es diferencia per un
apèndix cefàlic.
 3 FISIOL VEG Individu vegetal mixt format per via vegetativa.

4 GEN Individu que és portador de caràcters propis de dos

genotips distints.

5 HERÀLD Figura imaginària que representa un animal amb el

cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors
de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac.

terratinent
plànyer
conjugació [s. XIV; de terra i tinent1]

m i f Posseïdor de terres.

[s. XII; del ll. plangĕ re 'pegar, lamentar-se']

v* 1 tr 1 Compadir algú. Ja el planyo, amb set fills!

2 ésser (algú) de plànyerÉsser digne de compassió.

2 1 tr Estalviar un esforç, un mitjà, etc. Fes-ho bé: no hi planyis el

treball, no hi planyis res.

2 pron Tu treballes massa poc: et planys massa.

3 pron Queixar-se, expressar el seu malcontentament. No tens el

que demanaves? Doncs, de què et planys?
sotrac
subtil
[de sotragar]

m 1 1 Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta [s. XIV; del ll. subtī lis, íd.]

un vehicle en trobar una desigualtat del terreny.

adj 1 D'una tenuïtat extrema. Un airet subtil.
2 fer sotracs Sotraguejar.
2 1 Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar,

2 Sotragueig. que estableix distincions gairebé imperceptibles. La distinció és tan

subtil que costa molt de copsar.
3 fig Fet d'ésser afectat greument per una desgràcia, per una pèrdua,
etc. La notícia de la mort del seu fill va ésser un sotrac molt fort per a ell. 2 Que revela en el seu autor una gran agudesa mental. Una
imaginació subtil. Un estratagema subtil.

3 el doctor subtilSobrenom donat per la filosofia escolàstica a

Duns Escot.
vaiverejar vocació
conjugació

[s. XIV; del ll. vocatio, -ō nis, íd.]

f 1 1 obs Crida.
[de vaiver]

2 vocació hereditàriaDR CAT Crida que fa la llei o el

[envejar ] v intrAnar d'un costat a l'altre sense cap
causant a tots els possibles successors en el moment
objecte determinat. Vaiverejava pel carrer, tot esperant
d'obrir-se el procés successori per la mort del causant.
que arribés l'hora de la cita.

2 fig 1 BÍBL CRIST Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o

funció determinada.

2 esp CRIST Inclinació a la vida religiosa o al ministeri

sacerdotal, que hom interpreta, a la llum del llenguatge
bíblic, com una crida especial de Déu.

3 p analCRIST Inclinació que porta l'home a triar entre els

diversos estats de vida que se li presenten (el religiós o el
laic, el matrimoni o el celibat, etc.).
4 p extAptitud, disposició, inclinació natural a exercir una
professió, un art, a estudiar una carrera, etc. Vocació
artística. Vocació de mestre. No se sent amb prou vocació
per a la vida de muntanya.