Cesc!- crida la mare- m’ha trucat la mare del Marc dient que està molt disgustada amb tu.

Puc
saber què ha passat? Què li has fet al Marc?

Res, mare...- contesta el Cesc amb cara de disgust- marxo a bàsquet!!

Com? – pregunta enfadada l’Eli – d’aquí no surts fins que m’expliquis que li has fet al Marc.
Saps que no vull que facis enfadar els amics!! Seu i parla!

Però mare, no he fet res... bé només seguir els teus consells com sempre, però ja veus on ens
han portat... - retreu el Cesc amb veu plorosa.

Parla Cesc, ... no tinguis por. – La mare s’asseu al costat del Cesc que està trist i plorós.

El Marc- comença a explicar- fa una festa el dissabte vinent. Jo he pensat dit que no hi puc
anar perquè tu no em deixes tornar tant tard. Els altres amics es queden fins les 7 i jo no vull
ser l’únic que torna a casa a les 12. Així que li he dit que no hi vull anar per no fer-te quedar
com a una mare massa estricta. El primer és que estem tranquils a casa, oi mare?

Mmmmm – pensa la mare – Cesc, a vegades la vida ens obliga a fer coses contra la nostra
voluntat. Aquesta és una d’aquestes vegades. Sé que tu ets bon nen i no voldries tornar tan
tard, però la mare del Marc pensa que no ets amic del seu fill i, potser no voldrà que anem
junts per fi d’any els dos matrimonis. Així que, has d’anar a la festa. Ho sento, però aquell dia
hauràs d’anar a dormir tard.

El Cesc posa casa de tristor just fins la sortida de la porta. Allí se sent un TOMA! ofegat pel coll
de l’anorac. S’ha tornat a sortir amb la seva.