INDEX GUILLEM DE BERGUEDA Cangoneta leu e plana....... CERVERI DE GIRONA No'l prenatz lo fals marit. RAMON LLULL A vés, dona Verge Santa Maria. ANSELM TURMEDA Elogi dels diners... JORDI DE SANT JORDI Desert d’amics, de béns. AUSIAS MARCH Aixi com cell qui es veu prop de la mort. Colguen les genst amb alegria festes... JOAN ROIS DE CORELLA La balada de la garsa i fesmeria........ FRANCESC VICENT GARCIA una hermosa dama de cabell negre que @S pentinaVa....n...r.em ANONIM Alla vora de la mar hi ha una donzella...... BONAVENTURA CARLES ARIBAU Ala Patria... os TEODOR LLORENTE Vora el barrane dels algadins.... JACINT VERDAGUER Els dos campanars. Vora fa mar... MIQUEL COS: TA 1 LLOBERA El pi de Formentor..... JOAN MARAGALL La vaca cega. Oda a Espanya... JOAN ALCOVER La balanguera...... - MARIA-ANTONIA SALVA L’encis que tuig... 7 18 19 20JOSEP CARNER Cangoneta incerta Bélgica.... 22 JOSEP MARIA UNOY Oda a Guynemer. eo JOAN SALVAT-! PAPASSEIT Tot lenyor de demas... 25 Com sé que es besa.. 27 JOSEP MARIA DE SAGARRA Vinyes verdes... Aiguamarina... CARLES RIBA Que jo no sigui més com un ocell tot sol.... Sénion! Tevocaré de lluny amb un crit d’alegrie CLEMENTINA ARDERIU El pendis...... _ ROSA LEVERONI Elegies de la represa.... BARTOMEU ROSSELLO-Pt A Mallorca, durant la Guerra Civil............. MARIUS TORRES La ciutat llunyana........ AGUSTI BARTRA Oda a Catalunya des dels tropics. J.V. FOIX Sol, i de dol, i amb vetusta gonella. Es quan dormo que hi veig clar.. SALVADOR ESPRIU Cango del mati encalmat. Assaig de cantic en el temple......... 32 34 PERE QUART Corrandes d'exil. . 40 Vacances pagades. 41 JOAN VINYOLI Les boies. 42 GABRIEL FERRATER VIGENT ANDRES ESTELLES Els amants... coro . 46 MIQUEL MARTI, 1POL LBLONOF. 0.0 . 47 MARIA-! MERCE ‘MARCAL Brida. zi 48LLENGUA I LITERATURA CATALANES 1 GUILLEM DE BERGUEDA,..1138-1192..) Cangoneta leu e plana... 1 Cangoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, Jo faré del meu Marquas, del traidor de Mataplana, que és d'engany farcit i ple. Ai, Marques, Marqués, Marques, dengany sou farcit i ple. 1 Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, gles dengan farsitz e ples. ‘A, Marques, Marques, Marques, diengan etz farsitz e ples. I u a Marqués, bé hagin les pedres, Marques, ben sion ls pies a Melqur prop de Sometes, 7 on perdéreu tres de les dents; on perdete del dent tee no fenen cap dan que le primeres hee eae encara continuen alld i no ho sembla "sone non paron ges ae A, Marques, Marques, Marques, ” farsit Ai, Marqués, Marqués, Marqués, Gender eta fereie eee d'engany sou farcit i ple. MW Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga € portatz lo mal estes; ops i auria ortiga ge.! nervi vos estendes. A, Marques, Marques, Marques, dengan etz farsitz e ples. Mm Pel brag no us dono una figa, que sembla cabiré de biga ‘el porteu mal estés; es necessitaria ortiga que el nervi us estengués Ai, Marques, Marqués, Marqués, deengany sou farciti ple. Vv Marques, qui en vos se fia nia amor ni paria; guardar se deu tota ves gon ge.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. ‘A, Marques, Marques, Marques, dengan etz farsitz e ples. Vv Marqués, qui en vés confia no té amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasié: sigui de dia i de nit no vagi en vés de cap manera. Ai, Marques, Marqués, Marques, d'engany sou farciti ple. v Marques, ben es fols qui.s vana C'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana ejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, dengan etz farsitz e ples. v Marqués, és ben boig qui es vana de fer migdiada amb vos sense calces de cordova; i mai fil de cristiana pitjor costum no ha permas. Ai, Marques, Marqués, Marques, d'engany sou farciti ple.LLENGUA | LITERATURA CATALANES CERVERI DE GIRONA(...1259-1285...) No'l prenatz lo fals marit ‘Aygo es viadeyra Aixd és una viadera No el prengueu el fals marit, No!l prenatz lo fals marit, Jana delicada! Jana delgada! \ 1 No'l prenatz lo fals jurat, No el prengueu el fals jurat, que pes es mal ensenyat, que és ruc mal educat, Jana delgada! Jana delicada! u " No'l prenatz lo fals marit, No el prengueu el mal marit, que pes es ez adormit, que és ruc que és ensopit, Yana delgada! Jana delicadal MW MW Que pec es mal ensenyat, Que és ruc mal educat, no sia per vos amat, no sigui per vos amat, Jana delgadal Jana delicada! Vv Vv Que pec es ez adormit, Que és ruc, és adormit, no jaga amb vos el lit, no jegui amb vés allt, Jana delgada! Jana delicada! v v No sia per vos amat, No sigui per vés amat, mes val cel c'avetz privat, més val aquell que teniu d'amagat, Jana delgada! Jana delicadal vl vi No jaga ab vos el lit; No jegui amb vés al mes vos y valra 'amich, més us hi valdra lami Jana delgadal Jana delicadalLLENGUA | LITERATURA CATALANES. 3 RAMON LLULL (1232/35 - 1315/16) A vos, dona Verge Santa Maria Avvés, dona verge santa Maria, dé mon voler, qui es vol enamorar de vés tan fort que sens vés no volria en nulla re desirar ni amar, car tot voler ha melloria sobre tot altre que no sia volent en vés, qui e[tJs maire d’amor. Qui vés no vol, no ha d’on s‘enamor. Pus mon voler vol vostra senyoria, lo meu membrar el saber vos vull dar; car sens voler, Dona, jo que‘ls faria? E vos, Dona, si us plai, facats membrar, entendre, amar a clerecia, per go que vagen en Suria los infeels convertir, preicar, els crestians facen pacificar. Mant hom se vana que morria pel vostre fill, si loc venia; mas paucs son cells qui:! vagen preicar als infeels, car mort los fai dubtar. ‘A.vés, dona verge santa Maria, lliuro la meva voluntat, que es vol enamorar de vés tan fort que no voldria desitjar ni estimar res més sin6 vés; perqué el meu amor supera quaisevol altre que no sigui estimar-vos, a vos, que sou mare d’amor. Qui no us vol, no té de qui enamorar-se. Perqué la meva voluntat estima la vostra senyoria, també us vull donar la meva meméria i el meu enteniment; ja que sense voluntat, Dona, drells, jo qué en faria? 1 vés, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin perqué vagin a Stria a convertir els infidels, a predicar-los, i que posin pau entre els cristians. Molts homes es vanten que moririen pel vostre fill, si els arribés 'ocasi6; perd sén pocs els qui van a predicar als infidels, perqué tenen por de la mortLLENGUA | LITERATURA CATALANES Anselm Turmeda(~1352/55 - 1423) Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat, savi fan tornar home orat, pus que dells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan home infernal e fan-lo sant celestial segons que n'usa Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar preicadors Beati quorum. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans @ los frares carmelitans ales grans festes Diners magres fan tornar gords @ tornen ledesmes los bords si diras "jas" a homens sords tantost se giren. Diners tornen los malalts sans, moros, jueus e cristians leixant a Déu e tots los sants diners adoren. Diners fan vui al mén lo joc e fan honor a molt badoc, a qui diu "no" fan-li dir "oc", vejats miracle! Diners, dones, vulles aplegar, sils pots haver no-s leixs anar; si molts n’hauras poras tornar Papa de Roma, Si vols haver bé e no dan per advocat té Sent "Jo-ha'n’. Totes coses per ell se fan en esta vida. Tant cant pots vulles esquivar de mal just diners aplegar, car tos hereus mai alegrar no se'n porien Elogi dels diners Els diners converteixen la injusticia en veritat iel jutge en advocat; Vhoma boig fan tornar savi, sienté, de diners. Els diners fan bé, els diners fan mal, els diners condemnen I'home a linfern oe! fan un sant al cel segons que els usa, Els diners provoquen baralles i discérdies, i vituperis i honors, i fan cantar els predicadors: Beati quorum Eis diners alegren els infants ifan cantar els capelians i els frares carmelitans alles grans festes. Els diners fan tornar grassos els homes magres, i els fills bords tornen legitims. ‘Si dius “pren” a homes sords, immediatament es giren. Els diners tornen sans els malalts; els moros, els jueus i els cristians, deixant a Déu i tots els sants, adoren els diners. Els diners dominen avui el mén ihonoren a molts ximples, a qui diu "no" Ii fan dirs", veges quin miracle! Aplega, doncs, diners; si els pots tenir, no els deixis anar, sien tens forga podras esdevenir Papa de Roma Si vols obtenir benefici i no perjudici tingues per advocat a sant “Jo ha'n’ Tot es fa per ell en aquesta vida. Evita d'aplegar els diners justos tant com puguis, perqué els teus hereus no se n’alegrarien maiLLENGUA | LITERATURA CATALANES 5 JORDI DE SANT JORDI? - 1424) Desert d’amics, de béns... Deserts d'amichs, de bens e de senyor, ‘en estrany loch y en stranya contrada, luny de tot be, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caytivada, me trop del tot en mal poder sotsmes, no vey algu que de me s'aja cura, e soy guardats, enclos, ferrats e pres, de que.n fau grat ama trista ventura Eu hay vist temps que no.m plasia res, ara.m content de co qui.m fay tristura, ¢ los grillons laugers ara preu mes quien lo passat la bella brodadura. Ffortuna vey qu'a mostrat son voler sus me, volent qu'en tal punt vengut perd no.m cur, pus ay fayt mon dever ab tots los bons que.m trob en companyia. Car prench conort de com suy presfioner per mon senyor, servint tant com podia, d'armes sobrat e per major poder, no per defaut gens de cavalleria. E prench conort quan no puch conquerir haver en res sens que treball no senta, mas d'altra part cuyt de tristor morir com vey que. mon del revers se contenta. Tots aquests mals no.m son res de soffrir en esguart d'u qui al cor me destenta e.m fay tot jorn desperanga partir: com no vey res que.ns avans d'una spenta en acungar nostre desliurament, e mes que vey co que.ns demana Sforca, que no sofir algu rahonamen, de que langueix ma virtut e ma forga Per que no say ni vey res al presen que.m puixe dar en valor d’una scorca, mas Deu tot sol, de qui prench fundamen ede qui fiu, hi.b qui mon cor c'esforca; e dialtra part del bon rey liberal, qui.m socorrech per gentilesa granda, lo qui.ns ha mes del tot en aquest mal, quiell me.n traura, car soy jus sa comanda. Tornada Reys virtuos, mon senyor natural, tots al presen no.us fem altra demanda, mas que.us recort que vostra sanch reyal may defalli al qui fos de sa banda.LLENGUA I LITERATURA CATALANES AUSIAS MARCH(-~1397 - 1459) Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, @ veu lo lloc on se pot restaurar eno hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vés, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel mén vostre ergull recitant. AIXi COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT.... COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES.,... Colguen les gents ab alegria festes, lloant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables horts sien cercats ab recont de grans gestes, @ vaja jo los sepulres cercant, interrogant animes infernades, e respondran, car no sén companyades d'altre que mien son continu plant. Cascil requer e vol a son semblant, per co no em plau la pratica dels vius: dimaginar mon estat sén esquius; si.com d'hom mort, de mi prenen espant Lo rei xipré, presoner d'un heretge, ‘en mon esguard no és malauirat, car go que vull no sera mai finat: de mon desig no em pora guarir metge. Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge € per tots temps brota la carn de nou een son menjar aquell ocell mai clou, pus fort dolor d’aquesta em té lo setge, car 6s un verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui mai cessen de rompre, e llur treball no es pora enterrompre siné ab go que d'haver se defensa. E sila mort no em dugués tal ofensa: fer mi absent d'una tan plasent vista, no li graesc que de terra no vista lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo imaginar los meus desigs no poder-se complir, @ si em cové mon derrer jorn finir, seran donats térmens a ben amar. E sien lo cel Déu me vol allogar, part veure a Ell, per complir mon delit sera mester que em sia dellai dit que d'esta mort vos ha plagut plorar, penedint vés com per poca mercé mor ignocent e per amar-vos martre, cell qui lo cos de 'arma vol departre si ferm cregués que us dolrieu de se. Liir entre cards, vos sabeu e jo sé que es pot bé fer hom morir per amor: creure de mi que 86 en tal dolor, no fareu molt que hi doneu plena fe.LLENGUA | LITERATURA CATALANES AIXi COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,... Aixi com aquell qui es veu prop de la mort, ‘suportant mal temps i exposant-se a perills enmig del mar, i divisa el lloc on es pot salvar ino hi arriba per la seva mala sort, mlesdevé a mi, que vaig patint penes iveig que v6s basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus desigs, aniré pel mén proclamant el vostre orgull COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES.... Que la gent celebri les festes amb alegria, lloant Déu i mesclant-hi entreteniments; que recorrin les places, els carrers i els horts delitosos narrant grans histories; que jo, en canvi, vagi recorrent els sepulcres interrogant-hi les animes condemnades, ielles em respondran, perqué només jo les ‘acompanyo en el seu plany continu. ‘Cadascti cerca i vol el seu semblant, i per aixd no em plau el tracte amb els vius; eviten d'imaginar el meu estat i s'espanten de mi com d’home mort. El rei de Xipre, presoner d'un heretge, en comparacié a mi no és malaurat, perqué jo no aconseguiré mai el que desitjo, cap metge no em podra guarir del meu desig. Com el d'aquell Tici, a qui el voltor menja el fetge, peré constantment la cam li torna a néixer, sense que aquell ocell no pari mai de menjar, &s el dolor que a mi m'assetia, erqué me'l causen un cuc que em rosega el pensament, i.un altre que em rosega el cor, els quals no deixen de rosegar mai, ila seva activitat no es podra interrompre mai siné amb allo que m'esta prohibit. | sila mort no m'hagués de dur 'ofensa de privar-me d'una visié tan plaent, jo no li agrairia que no vestis de terra ‘el meu cos un, el qual no pensa perdre cap altre plaer que no sigui el dimaginar que els meus desigs no podran ser satisfets; i, si haig d'acabar els meus darrrers dies, s'haura posat fi al ben amar. I si Déu vol allotiar-me al cel perqué es compleixi el meu desig, a part de veure'l a Ell, em caldra que alla em diguin que us ha plagut plorar aquesta meva mort, ique us penediu que, per la vostra poca merce, hagi mort un home innocent | martir per haver- vos estimat, el qual voldria separar el cos de I'anima, regués fermament que us doldrieu dell LLlri entre cards, vés sabeu i jo sé que és possible morir per amor, ja fareu prou si me'n doneu plena fe, ‘a mi que estic patint aquest dolor.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 8 JOAN ROIS DE CORELLA 143313 - 1497) LA BALADA DE LA GARSA | L’ESMERLA Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes ilo llustre, que no és al mén poeta tan illustre, que pogués dir les llaors de tal perla; i, ab dolca veu, per art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada "Del mal que pas no puc guarir sino em mirau ab los us tal que puga dir que ja no us plau que jo per vés haja a morir. Si muir per vés, llavors creureu amor que us port, no es pot fer que no ploreu la trista mort d'aquell que ara no voleu. Que e! mal que pas no em pot jaquir sino girau los vostres ulls, que em vullen dir {que ja no us plau que jo per vés haja a morir"LLENGUA | LITERATURA CATALANES 9 FRANCESC VICENT GARCIA (-~1582- 1623) A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL ‘Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finissima adzabeja a qui els d'or més fi tenen enveja en un terrat la bella Flora un dia. Entre ells la pura neu se descobria del coll, que amb son contrari més campeja, ia la ma que com el marfil blanqueja: pinta ima d'una pega pareixia. Jo de tluny tan aténit contemplava el dolg combat que amb extremada gracia aquestos dos contraris mantenien, que el cor enamorat se malterava i temorés d'alguna gran desgracia de prende'ls treves ganes me venienLLENGUA | LITERATURA CATALANES "1 BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798 - 1862) ALA PATRIA Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau; oh serres desiguals que alli en la patria mia dels nivols e del cel de lluny vos distingia per lo repds eter, per lo color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del jueu @ al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors com conéixer pogués lo front de mos parents; coneixia també Io so de tos torrents, com la veu de la mare e de mos fills los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; aixi d'arbre migrat a terres apartades son gust perden los fruits e son perfum les flors. Que val que mihaja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella si el cant dels trobadors no sent la mia orella ni desperta en mon pit un generés record? En va a mon dole pais en ales jo em transport e veig del Llobregat la platja serpentina que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tine altre conhort, Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis que ompliren univers de llurs costums e lleis, la lengua d'aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis, Muira, muira lingrat que, al sonar en sos llavis er estranya regié 'accent nadiu, no plora, que, al pensar en sos lars, no es consum ni s'enyora ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. En llemosi sona lo meu primer vagit quan del mugré matern la dolea llet bevia; en llemosi al Senyor pregava cada dia cantics llemosins somniava cada nit. Si, quan me trobe sol, parl amb mon esperit, en llemosi li pari, que lengua altra no sent; ma boca llavors no sap mentir ni ment, uix surten mes raons del centre de mon pit.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 2 x, dones, per expressar l'afecte més sagrat que puga d'home en cor gravar la ma del cel, oh llengua a mos sentit més doiga que la mel que em tomes les virtuts de ma innocent edat. |x, e crida pel mén que mai mon cor ingrat cessara de cantar de mon patré la gloria: e passia per ta veu son nom e sa memoria als propis, als estranys, a la posteritat.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 8 TEODOR LLORENTE (1836 - 1911) Vora el barrane dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dole flaire que per a omplir d'aroma l'aire, no té 1o mén millors jardins. Alli hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tine I'anima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, sialeen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales Heugeres, mou son plomall i els seus trones fins. En ells, millars de teuladins fan un soroll que el cor enxisa. {Qui ouir pogués sa xillerissa vvora el barranc dels Algadins! Vora el barrane dels Algadins 'aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega, i trau larras verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; ial caure el sol, cagadors destres, a joca van d'anecs silvestres vora el barrane dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins moura dema les palmes laire, li donaran los horts son flaire, i sa canttria els teuladins, ‘Lo mas dema guardara dins dolgos records i imatges belles; ijo no podré gojar ja d'elles vora el barranc dels Algadins! VORA EL BARRANC DELS ALGADINSLLENGUA I LITERATURA CATALANES 14 JACINT VERDAGUER (1845 - 1902) els romanics altars no en queda rastre. Del claustre bizanti no en queda res: caigueren les imatges d'alabastre is'apaga sa llantia com un astre que en Canig6 no stencendra mai més. ‘Com dos gegants d'una llegié sagrada ‘sols encara hi ha drets dos campanars: ‘s6n los monjos darrers de 'encontrada, que ans de partir, per ultima vegada, contemplen lenderroc de sos altars. ‘Son dues formidables sentinelles que en lo Confent posa l'eternitat; semblen garric los roures al peu d'elles; les masies del pla sembien ovelles al peu de llur pastor agegantat. Una nit fosca al seu germa pariava lo de Cuixa: -Doncs que has perdut la veu? ‘Alguna hora a ton cant me desvetliava ima veu ala terra entreligava cada mati per beneir a Déu. -Campanes ja no tine -i responia lo ferreny campanar de sant Mart. Oh, qui pogués tomnar-me-les un dial Per tocar a morts pels monjos les voldrial per tocar a morts pels monjos i per mi. Que tristos, ai, que tristos me deixaren! Tota una tarda los veg! plorar; set vegades per veure'm se giraren; je aguaito fa cent anys per on baixaren; tu que vius més avall, no els veus tornar? -No! Pel cami de Codolat i Prada sols minaires obiro | llauradors; div que tora a son arbre la niuada, ‘mes, ail, la que deixa nostra brancada no hi cantara mai més doices amors. ‘Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra; nosaltres damunt seu anam caient; lo Segle que en deu tant ara ens aterra, ‘en son oblit nostra grandor enterra i 08sos i glories i records se'ns ven. -Ail ell venta les cendres venerables del comte de Ria, mon fundador; converti més capelles en estables, ELS DOS CAMPANARSLLENGUA I LITERATURA CATALANES 15 i desnivats los angels per diables ‘en eixos cims ploraren de tristor. 10 plorava amb ells i encara ploro, mes, ail, sens esperanca de conhort, Puix tot se'n va, ino toma lo que enyoro, i de pressa, de pressa, jo mesfioro, rusc on fabell murmuriés s'8s mort. -Caurem plegats -lo de Cuixa contesta- Jo altre cloquer tenia al meu costat rival dels puigs, algava 'ampla testa, i amb sa sonora veu, doiga 0 feresta, estrafeia el clar! o la tempestat. ‘Com jo tenia nou-cents anys de vida, mes, nou Matusalem, també mort; com Goliat al rebre la ferida, caigué tot llarg, i ara a son lit me crida ‘son insepult cadavre gegant ‘Abans de gaire ma deforme ossada blanquejara en la val de Codalet; lo front me pesa més, ia la vesprada, quan visita la lluna encontrada, tota s'estranya de trobar-m’hi dret \Vaig a ajaure'm també: dieixes altures tu baixarés a reposar amb mi, ‘il, qui laure les nostres sepultures no sabra dir a les edats futures (on foren sant Miquel i sant Marti Aixis un vespre els dos cloquers parlaven; més, tendema al mati, al sortr el sol, recomencant los cantics que ells acaben, los tudons amb heura conversaven, amb estrella del dia el rossinyol ‘Somrigué la muntanya engallardida ‘com si estrenas son verdejant mantel ‘mostra's com niivia de joielis quarnida; ide ses mil congestes la florida blanca esbandi com taronger novell Lo que un segle bastl, 'altre ho aterra, mes resta sempre el monument de Ded; ila tempesta, el torb, fod i la guerra al Canig6 no el tiraran a terra, no esbrancaran altivol Pirineu.LLENGUA | LITERATURA CATALANES. Alcim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan fastre rei cap a ponent declina me'n pujo a meditar. ‘Amb la claror d'aqueixa liantia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa miaixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que s6n morts. Aixequi tants castelis en eixes ribes que miha aterrat lo vent, ‘amb ses torres i cupules altives dievori, d'or i argent: poemes, all, que foren una estona joguina dinfantons, petxines que un instant surten de ona per retorar al fons: vaixells que amb veles i aparell s'ensorren en un matt de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig: ides que m'acurcen lexistencia duent-se'n ma escatfor, ‘com rufagada que s'endd amb lesséncia Fesmusteida for. Ala vida o al cor quelcom li prenen les ones que se'n van; sino tinc res, les ones que ara vénen dieu-me qué voldran? ‘Amb les del mar 0 amb les del temps un dia tinc de rodar al fons; per qué, per qué, enganyosa poesia, ‘miensenyes de fer mons? Per qué escriure més versos en l'arena? Pialja del mar dels cels, Lauan sera que en ta pagina serena los escriuré amb estels? 16 VORA LA MARLLENGUA I LITERATURA CATALANES 7 MIQUEL COSTA | LLOBERA (1854-1922) EL PI DE FORMENTOR Mon cor estima un arbre! Més vell que lolivera, més poderés que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles eterna primavera, illuita amb les ventades que assatten la ribera, ‘com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanelia ses ombres a besar, mes Déu ungi d'aroma sa testa consagrada ili dona per terra 'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan liuny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques 'ocell que encativam; el crit sublim escolta de 'aquila marina, © del voltor que puja sent 'ala gegantina remoure son fullam. Del lim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i lum ardenta; i, com un vell profeta, rep vida i s‘alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita Infinit; per ell ia terra es dura, mes besa son ramatge el cel que 'enamora, ité el lamp i foratge per gléria i per deiit. Oh, si, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell ru i canta més fort que les onades i, vencedor, espola damunt les nuvolades ‘sa cabellera real, Arbre, mon cor ttenveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Luitar constant i vancer, regnar sobre laltura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ... O vida, o noble sort! ‘Amunt, anima fortal Traspassa la boirada i arrela dins 'altura com Tarbre dels penyals. \Veuras caure a tes plantes la mar del mén irada, ites cangons tranquil. les ‘niran per la ventada com lau dels temporals.LLENGUA | LITERATURA CATALANES 18 JOAN MARAGALL (1860 - 1911) LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avangant d'esma pel cami de laigua, se'n ve la vaca tota sola. Es cega. D'un cop de roc tlangat amb massa traca, el vailet va buidar-ii un ull, jen Fattre se li ha posat un tel: la vaca és cega Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'aitres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. ‘Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar 'esquellot, mentres pasturen therba fresca a latzar... Ella cauria Topa de morro en 'esmolada pica i recula afrontada... Perd torna, i baixa el cap al'aigua, i beu calmosa Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, embanyada testa amb un gran gesto tragic; parpelleja damunt les mortes nines i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llanguidament la larga cuaLLENGUA | LITERATURA CATALANES 19 ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, -la veu d’un fil que et parla en llengua - no castellana; parlo en la llengua - que m'ha donat la terra aspra: en‘questa llengua - pocs t'han parlat; en altra massa Than parlat massa - dels saguntins i dets que per la patria moren: les teves glories - i els teus records, records i glories - només de morts: has viscut trista. Jo vui parlar-te - molt altrament. Per qué vessar la sang inistl? Dins de les venes - vida és la sang. vida pels d'ara - i pels que vindran’ vessada és morta. Massa pensaves - en ton honor imassa poc en el teu viure: tragica duies - a morts els fills, te satisfeies - cthonres mortals, ieren tes festes - els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos - marxar replens dels fills que duies - a que morissin: somrients marxaven - cap a l'atzar; itu cantaves - vora del mar ‘com una folla. ‘On son els barcos? - On sén els fills? Pregunta-ho al Ponent i a ona brava: tot ho perderes. -no tens ningd. Espanya, Espanya. - retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva, oh!,salva't - de tant de mal; que el pid et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els ntivols. On ets, Espanya? - no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua-que et parla entre perils.?, Has desaprés d’entendre an els teus fills? Adéu. Espanya!LLENGUA | LITERATURA CATALANES 20 JOAN ALCOVER (1854 - 1926) LA BALANGUERA La Balanguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil Com una parca bé cavil.la teixint la tela per dema. La Balanguera fila, fla, Ja Balanguera filara. Grant ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, ide la nova primavera sap on s'amaga la llavor. ‘Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. La Balanguera fila, fila, a Balanguera fara. Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons veu com davallen a les fosses els que ara viuen d'illusions, els que a la placa de la vila surten a cantar. La Balanguera fila, fila, Ja Balanguera filara Bellugant l'aspi, el fil cabdella, ide la patria la visio fa bategar son cor de vella sota la sarja del gip6, Dins la profunda nit tranguilia destria l'auba que vindra. La Balanguera fila, fila, Ja Balanguera filara. De tradicions i d'esperances teix la senyera pel jovent ‘com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va La Balanguera fila fila, Ja Balanguera filara.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 24 MARIA-ANTONIA SALVA (1869-1958) L’ENCIS QUE FUIG Boira que el cim vas fregant volandera, flaire que passes amb I'ala del vent, aigua de neu que entre molsa i falguera dius ta cangé per rocosa pendent. Rous matinals i poncelles descloses, com jo fruesc vostre encis fugitiu ! Dins el misteri que esfulla les roses veig la Bellesa que passa i somriu. ‘Amb quin plaer d'exquisida recanca jo Phe sentida quan passa pel mén, que en sa escomesa ja du l'enyoranca, de tan seguit com s'allunya i se fon ! Tota ma vida tremola agraida quan un moment I'ha sentida vibrar. Mes ella passa, i qué en resta a la vida sind el neguit de sentir-la passa ? ‘Oh aquell desfici que mai s'agombola ! ‘Oh aquella amor consirosa i plaent, de tot quan fuig, o que passa, o que vola, boira del cim o fontana d'argent !LLENGUA I LITERATURA CATALANES JOSEP CARNER (1884 - 1970) ‘Aquest cami tan fi, tan fi, qui sap on mena? Es ala vila o és al pi de la carena? Un liiri Blau color de cel, diu: -Vine, vine- Perd: -No passis! -diu un vel de teranyina. eSera drecera del gosat, rossola ingrata, © bé un cami d'enamorat, colgat de mata? zEs un recer per a adormir qui passi pena? Aquest cami tan fi, tan fi, ‘qui sap on mena? Qui sap si trist o somrient acull son hoste? Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? Qui sabra mai aquest mati a qué em convida? 18s cami incert cada cami, n’és cada vida 22 CANGONETA INCERTALLENGUA | LITERATURA CATALANES 23 BELGICA Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m'agradaria fer-me vell en un pais on es filtrés ta llum, grisa i groga, en somris, ihi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres guarnides d'argos, d'oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nacié de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carreres | fanals avangant per les prades. I cel i ndvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d'aigua trémula, tota desig d'emmirallar els estels. Magradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debé, on tothom s‘entendris de musica i pintures © del bell arbre japonés quan treu la flor, on Finfant i 'obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de paraules i c’hospitalitats, amb flors ardents, magnifica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d'església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, ‘amb bot! de la mar, amb present de la terra, amb molt de tot per a tothom Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia © per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes maneres; i cent paraigles eminents farien -ai, badats- oficials rengleres en la inauguracié dels monuments. I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a 'amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejd, viuria enmig dels altres, un poc en cadasct. Perd ning no se'n podria témer en fent sa via Hom, per atzar, un vell jardi coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d'or que hi fan més alegria. De mi dirien nens amb molles a la ma. - Es el senyor de cada dia.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 24 JOSEP MARIA JUNOY (18887 - 1955) ODA A GUYNEMER er pea ot 2 *e 7, é aLLENGUA | LITERATURA CATALANES 25 JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924 TOT L’ENYOR DE DEMA A Maria Manent ‘Ara que estic al lit malalt, estic forga content. -Dema miaixecaré potser, iheus aqui el que m'espera: Unes places iluentes de claror, itunes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; ila noia que porta la let que té un capetlleuger i duu un davantalet ‘amb unes vores fetes de puntes de coix!, i una rilla fresca. | encara aquell vailet que cridara el diar, {qui puja als tramvies ‘els baixa tot corrent. lel carter que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa perque no sé el secret de les altres que porta, | també 'aeropla que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direccié al mercat amb sengles cistells grocs, iretornen que sobreixen les cols, ia vegades Ia carn, idun altre cireres vermelies. | després l'adroguer, ‘que treu la torradora del café i comenga a rodar la maneta, i qui crida les noies iels hi diu: ~Ja ho té tot? | les noies somriuen amb un somriure clar, que és el baume que surt de lesfera que ell voltaLLENGUA | LITERATURA CATALANES | fota la quitvalla det veinat ui moura tanta fressa perqueé sera dijous To anira a escola | els cavalls assenyats, i els carreters dormits sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes. [el vi que de tants dies no he begut. lelpa, posat a taula. | Fescudetla rossa, fumejant. | vosaitres amics, perqué em vindreu a veure ens mirarem feligos. Tot aixd bé m'espera, si maixeco dema ‘Sino em puc aixecar mai més, heus aqui el que m'espera: ~Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot ila Vida ila Mort.27 LLENGUA | LITERATURA CATALANES COM SE QUE ES BESA ay aa ine ass TC Lee os 20 — Mg si WV.G LYOd & no Thay, ey £ My 4 3 s > w a a - z Z = 5 aoe : = e 5 Coe g 5 te Z z z BELLENGUA I LITERATURA CATALANES JOSEP MARIA DE SAGARRA (1894 -1961) Vinyes verdes vora el mar: ara que el vent no remuga, us feu més verdes, i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster: sou més fines que luserda, Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dol¢ repos vora la vela que passa; cap al mar blinqueu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dole repés. Vinyes verdes, soledat del verd en 'hora calenta. Raim i cep retallat damunt la terra lluent vinyes verdes, soledat Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina iel fi serreliet de neu ‘que ara neix i que ara fina Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raim negre, pampol d'or, aigua, penyal i basarda Vinyes verdes del meu cor Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard .. Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar! 28 VINYES VERDESLLENGUA | LITERATURA CATALANES 29 Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala ino mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; iencendre el foc del pensament que vibra illegir només un libre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. | no saber on anirem, quan la mort ens cridi al talem: creure en la fusta del rem ien la fusta de lescalem. I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles ii amb tots els cine sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles, ‘Comprendre indistintament rosa i espina; iestimar aquest moment i aquesta mica de vent iel teu amor, transparent com una aiguamarina. AIGUAMARINALLENGUA | LITERATURA CATALANES 30. CARLES RIBA (1893 - 1959) QUE JO NO SIGUI MES COM UN OCELL TOT SOL Que jo no sigui més com un ocell tot sol, ales esteses sobre un gran riu er on davallen lentes barques de gent que riu a ombra baixa del tenderol, iel rai que el muntanyenc mig nu, enyoradis, ‘mena amb fatiga cap a ciutats que estrenyen l'aigua lure entre mols oblidats d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats iun cloqueret felig. La vida passa, i 'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor. +» Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or que flota i fina lluny de la ma. Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar, qui de recanga ulls clucs es peix, tenen més que no jo, que estrany a mi mateix ialt sobre els altres, guaito ona incessant com creix i minva cap al mar. Quin moviment huma pot encara desfer encant, llangar-me sang i sentits ala presa, que és nostra, afanyada, entre els cits, © al cant, que d'home a home va i ve? zO ha d’ésser mon dest el de l'ocell reial que un tret, per folga, tomba del cel, iffaigua indiferent rendu, vencut rebel, cobrint-se amb lala indti els ulls buidats d'anhel, sense un plany pel seu mal?LLENGUA | LITERATURA CATALANES 34 SUNION, T’EVOCARE DE LLUNY.. Stinion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, tu jel teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em drega, felic de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell Temple mutilat, desdenyés de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a laltura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per 'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira subitament, oh precis, oh fantasmal! i coneix per ta forca la forga que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruina tan pur.LLENGUA | LITERATURA CATALANES CLEMENTINA ARDERIU (1829 - 1976) Jo deia ahir ésser i sentir, fortuna rara. Per qué la gent ~rosec mesqui- no se n’amara, diésser i sentir ? era per mi goig pur. Mes ara, per un pendis rodoladis jo faig ma via. Un pas amunt i en llisco sis. ‘Si defallia, per mon pendis tan dret i llis rodolaria. Siem vull salvar, bé cal pujar, no mirar enrere. Enlaire sols puc esguardar, que en la vorera Therba és seca ies revolta sa cabellera J els arbre sén dun son pregon la immobil presa ; tot el brancatge acota el front, igran feresa dins mies difon, Séc no sé on, reno es palesa, Res ni ningd no se m’enduu Lama amorosa, Fesguard seré i el pas segur, la remorosa paria d'algt que al cor tan nu fos venturosa, tot, lentament, sens frisament, fuig de ma ruta. Pel mén tingués com el morent anima eixuta, i aquell frement deseiximent que res no immuta ! 32. EL PENDISLLENGUA | LITERATURA CATALANES ROSA LEVERONI (1910-1985) vi No em preguntis, amor, per qué testimo, 10 trobo raons. {Perd podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de larrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? ZEs que sabries, cert, 'ardent misteri dunes ales signant 'atzur en calma, el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan laire passa?. No em preguntis, amor, per qué t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perqué respires dintre del meu respir, si dels meus omnis ets I'unic somni viu que no podria arrabassar la Mort. ELEGIES DE LA REPRESALLENGUA | LITERATURA CATALANES 34 BARTOMEU ROSSELLO-PORCEL (1913- 1938) A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL \Verdegen encara aquells camps iduren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur 8 retallen les meves muntanyes. Alli les pedres invoquen sempre la pluja dificil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Séc avar de /a llum que em resta dins els ulls, ii que em fa tremolar quan et recordo! ‘Ara els jardins hi s6n com misiques i.em torben, em fatiguen com en un te El cor de la tardor ja shi marceix, concertat amb fumeres delicades. Iles herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. Barcelona, setembre de 1937LLENGUA | LITERATURA CATALANES 34 BARTOMEU ROSSELLO-PORCEL (1913 - 1938) A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL \Verdegen encara aquells camps iduren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. All les pedres invoquen sempre la pluja dificil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! ‘Séc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! ‘Ara els jardins hi s6n com musiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades, Iles herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. Barcelona, setembre de 1937LLENGUA I LITERATURA CATALANES ES MARIUS TORRES (1910 - 1942) LA CIUTAT LLUNYANA ‘Ara que el brag potent de les furies aterra la ciutat dideals que voliem bastir, ‘entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Patria, guarda'ns: - la terra no sabra mai mentir Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar ia nova arquitectura amb qué bragos més ures puguin ratlar el teu sdl. Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsal Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altissimes s'allarga pels camins, ieleva el cor, i escaifa els peus dels pelegrins.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 36 AGUSTI BARTRA (1908-1982) | ODA A CATALUNYA DES DELS TROPICS Entre aquell febrer i aquest novembre enyoranga no. No l'enyoranga d'ulls immobils i lentes llagrimes que necessita orfeons i llegendes, siné la dificil duresa del temps, ja sense espera, que fa navegables els records, déna rutes inflexibles a les imatges sepultades i bandeja els incendis dels crepuscles sense raga. No la gotejant enyoranga que plany un sostre, renova el gust doblidades farines i desvetlla ombra d’una flor a un rostre, sind el domtat crit, el crit que baixa en murmuri sense fi. Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense dialeg, -oh, sang meva cercant respostes entre les llavors més altes del cell- zenit etern dominant mon esperit i les marxes mutables, ets tu, Patria! Sols, pluges, terres i mars m'estan ocultant runiforme de la teva tristesa ennobiida i callada, perd no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament. Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom ‘Aqui, on Africa i els ciclons es citaren, la sal d'aquestes aiges soscava l'antiga alegria de la meva mirada, el tropic clava creus de plata furiosa al meu front. Aqui, sents?, em sorprenc a les platges cercant la ruina d'un paliidic angel de madrépora Estrany dins l'aire estrany, citculo entre les argentades columnes dels temples de palmeres, sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel dels continents, comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament distants dels pins. Oh, Patria que tant se tha estimat plorant!, que faig aqui, com sempre fugitiu de tota arribada, assetjat per atlétics perfums, dins les tardes de cavalls i arcs iris, prop dels rius que no coneixen la linia del meu cos? ‘Sé que també podria plorar-te, sanglotar damunt les radioses mans dels dies adornades amb els anells senzills de les hores, perqué aqui tot és distancia per a la tristesa nomada,LLENGUA I LITERATURA CATALANES 37. perqué aqui tot és llunyania per a 'anhel que, a través de les branques negres, anava, adés, a immobilitzar-se en la llum dels hiverns. Plori sanglot potser, peré 'enyoranga no. ‘Com puc enyorar-te si no thas després de mi, si ets tan forta d'existéncia que el terrible es suporta lleugerament, com la silenciosa violéncia de I'amor en el refugi dels cossos! La teva crida immensa -detonacié de veles ins la boira immabil- ha romput el somriure de univers que siniciava ‘en mes cansades pregaries. Total i sense limits en mi, sentint-te, minant-te, integrant-te a l'instant que encara remunta, trobant-te entre la realitat abrupta de la riba i el rapid somni de la correntia. Tuets arreu. Tu ets alla on la mort es fa gran, s’eixampla com una desembocadura, ise'n va, amb els seus sants i herois, a obrir les boques del silenci Vius en el crit del vencut que es perpetua passant de les arrels als bressols, esperes en les constellacions del mut desti que ja esta escollint la forma de 'esperanca. Alla on neix la bondat de home, alla on els pobles amb estrella de justicia seuen mirant-se tranquil-lament a la cara, tu respires coronada de muntanya i vestida de mar i espigues. Tu ets el colom que reposa en l'arada del temps, la resistencia dels teus fils a coure i emmudir, aquelia vigilancia de I'anima que fa comparar a les teves totes les flors del mén, astre vertiginés ligat a ancora de la meva angoixa, net dins el fang, clar dins la movent obscuritat de la nit maritima. Tuets la terra, arbre, el foc Invenciblement sha d'anar aixecant el so de la teva caiguda, el violat pes jove de la teva liibertat ha de brotar, als cims, sota els arcs de l'alba nova. Jo només visc per 'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del mén, er la resurreccié exacta de la teva veu entre les escumes..LLENGUA I LITERATURA CATALANES 38 J.V. FOIX (1893 - 1987) SOL, | DE DOL, | AMB VETUSTA GONELLA Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m’aturen, astuts. I dic: On s6? Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, 0 pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella Diastre ignorat madreg passos retuts? Sol, s6c etern. M’és present el paisatge De fa mil anys, lestrany no més estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany Oen tuc de neu, jo retrob el paratge Onja vagul, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany. ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR A Joana Givanel Es quan plou que ballo sol Vestit d'aigues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt Jun tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt | treu branques una mata, El casalot del pirata Es un ample gira-sol. Es quan plou que ballo sol Vestit d'aigues, or i escata. Es quan ric que em veig gepic Albassal de sota era, Em vesteixo d'home antic Tempaito la masovera, Lentre pineda i garric Planto la meva bandera; ‘Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. Es quan ric que em veig gepic Al bassal de sota lera Es quan dormo que hi veig clar Foll d'una dol¢a metzina, ‘Amb perles a cada ma Visc al cor d'una petxina, En morir carena enlla 86 la font del comellar Es quan dormo que hi veig clar lel jac de la salvatgina, Foll d'una dolca metzina. -O la lluna que s'afinaLLENGUA | LITERATURA CATALANES 39. SALVADOR ESPRIU (1913 - 1985) CANGO DEL MATI ENCALMAT El sol ha anat daurant el larg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han compres, oblidaven. Luny, enlla de la mar, se'n va la meva barca. De terra endins, un cant amb Faire 'acompanya: "Et perdras pel cami que no té mai tornada’. Sota la llum clement del mati, a la casa dels morts del meu vell nom, dic avui: "6c encara”. Mradormiré dema sense por ni recanga. |! besara lor nou la serenor del marbre. Solitari, en la pau del jardi dels cinc arbres, he collit ja el meu temps, la rara rosa blanca, Cridat, ara entraré en les fosques estances, ASSAIG DE CANTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, iccom m’agradaria d'aliunyar-me'n, nord enlla, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lure, desvetilada i felic! Aleshores, a la congregacié, els germans dirien desaprovant: «Com Tocell que deixa el niu, aixi home que se'n va del seu indreto, mente jo, ja ben lluny, em riuria de la liei i de antiga saviesa d'aquest meu arid poble. Perd no he de seguir mai el meu somni item quedaré aqui fins a la mort. Car sc també molt covard i salvatge iestimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada patria.LLENGUA | LITERATURA CATALANES 40 PERE QUART (1899-1986) Una nit de tluna plena tramuntarem la carena, lentament, sense dir re Sila lluna feia el ple també el féu la nostra pena. Leestimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perqué ens perdoni la guerra, que 'ensagna, que 'esguerra, abans de passar la ratlla, majec i beso la terra ilfacarono amb 'espattla, A Catalunya deixi el dia de ma partida mitja vida condormida: Taltra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida Avui en terres de Franga idema més lluny potser, no em moriré d'enyoranga ans d'enyoranga viuré. En ma terra del Valles tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espés, cinc quarteres massa terra, "Com el Vallés no hi ha res”. Que els pins cenyeixin la cala, ermita dalt de! pujol; ia la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperanga desfeta, una recanga infinita. | una patria tan petita que la somio completa, CORRANDES D’EXILILLENGUA I LITERATURA CATALANES a VACANCES PAGADES He decidit d'anar-me'n per sempre. Amen, L'endema tornaré perqué séc vell itinc els peus molt consentits, amb inflors de poagre. Perd me'n tornaré dema passat, rejovenit pel fastic. Per sempre més. Amén. Llendema passat I'altre tornaré, colom de raga missatgera, com ell stupid. No pas tan dreturer, ni blane tampoc. Emmetzinat de mites, amb les sarries curulles de blasfémies, ossut i rebegut, i leganyés, princep desposseit fins del meu somni, Job descaleta; llenguatallat, sanat, pastura de menjanca. Prendré el tren de vacances pagades. Arrapat al topall La terra que va ser la nostra heréncia fuig de mi Es un doll entre cames que em rebutja. Herbei, pedram: senyals d'amor dissolts en la vergonya. Oh terra sense cell! Perd mireu-me: he retornat encara Tot sol, gairebé cec de tanta lepra. Dema me'n vaig -no us enganyo aquest cop. Si, si: me'n vaig de quatre grapes com el rebesavi, per la drecera dels contrabandistes fins a la ratila negra de la mort. Salto llavors dins la tenebra encesa on tot és estranger. On viu, exiliat, el Déu antic dels pares.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 42 JOAN VINYOLI (1914 - 1984) LES BOIES Intentaré de dir la llum de la fosciria de la mar encrespada a trenc de nit. Escumes fosforescents. Les barques mal deixades prop d'aigua, el cabestrant que els homes fan girar, vestits de nit, se les enduia platja amunt. Lafressa del vent i de les aigties es va fent més poderosa cada cop: tanquen finestres i portes. Sols ala taverna dels Oratges se senten les maquines de joc; encara all, pots beure canya a glops petits. Girandoles destrelles iLluminen el cel més negre que una gola de llop. La serp del vent, desenroscada, xiula pels carers Datt Filla llampeguejada gira el far Els gavians s'arreceren dins meu, els crits de la nit negra i els udols, en mi també. Sé prou que la claror germina dins la fosca, ‘On és que som? Enlloc? Fora de tot? Qui ve? Si vols dormir tranquil pensa en les boies.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 43 GABRIEL FERRATER (1922- 1972) FLORAL La primavera del cinquanta-dos, les noies portaven bruses blanques i rebeques verdes, i pel carrer sentiem el fresseig precipitat de flors i fulles on s'amaguen els negres cuirs de 'ametller. Vaig fer trenta anys, que també em semblen prematurs. Peré cap vent no en fa justicia. Romanen, inconvincents i eixuts, sota cada any que va venint per recobrir fedat distreta, el blanc atdnit i el verd aspre, i aquell ventet menut pels llargs carrers de noies flors i fulles, el Records, que se men va, de tan confuss, cap al futur, se'm fa desig, i la meméria em verdeja.LLENGUA | LITERATURA CATALANES 44 CAMBRA DE TARDOR La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, perd el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la lum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma Que lent el mon, que lent el mén, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaras diaquesta cambra? "Me 'estimo molt Aquelles veus d'obrers - Qué son?” Paletes: manca una casa a la mancana "Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany”. Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de lestiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la llunaLLENGUA I LITERATURA CATALANES 45 JOAN BROSSA (1919-1998). POEMA POEMS Eco —Explica'm, tu, qué és el sol. El sol. —Explica'm qué és la lluna. —La luna, —1 per qué en Pere plora amb desconsol? —Perqué en sa vida no ha tingut fortuna. —1 les muntanyes qué s6n? | els estels? —No sén més que els estels i les muntanyes. —laquestes canyes? | aquestes arrels? —Dones no sén més que aixd: arrels i canyes. —1 aquesta taula? | aquest balanci? | aquestes mans que fan lombra xinesa? Digues: i el mén? | "home? —Heus aqui "ultima forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és i aprén amb seny que no pots fer res més.LLENGUA | LITERATURA CATALANES 46 VICENT ANDRES ESTELLES (1924 - 1993) ELS AMANTS La cam vol cam (Ausias March) No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres. Ferogment ens amavem del mati a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o 'amor i rodolem per terra entre abragos i besos. No comprenem I'amor com un costum amable, ‘com un costum pacific de compliment iteles. (que ens perdone el cast senyor Lopez-Picd). Es desperta, de sobte, com un vell huraca, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat ien marxa el tocadiscos, negligent ment besant-te, ara un muscle i després el pecé d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim lenyoranca amarga de la terra, dianar a rebolcons entre besos i arraps. Qué voleu que hi faga! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moites coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som barbars, i que aixé no deu ser, que no estem en edat, i tot aixd i all No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.LLENGUA I LITERATURA CATALANES 47 MIQUEL MARTI I POL 1929-2003) LElionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes, encara i deia ‘si, senyor’ i “bones tardes” La gent se lestimava, 'Elionor, tan tendra, iella cantava mentre feia c6rrer l'escombra, Els anys, perd, a dins la fabrica, es dilueixen en 'opaca grisor de les finestres, ial cap de poc IElionor no hauria as sabut dir d’on li venien les ganes de plorar, ni aquella imeprimible sensacié de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. LElionor, d'acord amb la molt savia prediccié de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fils. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i dela: “si, senyor" i “bones tardes". L’ELIONORLLENGUA | LITERATURA CATALANES MARIA-MERCE MARCAL (1952 - 1998) Ala fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d’on ining no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cangons en cavall sense brida. Quin esquer se m’arrapa ala geniva? Amor, estel amarg ala deriva, em fa senyals: jo vaig per Ialtra riba, traginer de cangons en cavall sense brida. Cadenes sén presons ijo en fugia el call dels bandolers a trenc de dia. ala fira dels Folls jo hi aniria en cavall sense brida. 48 BRIDA