Professional Documents
Culture Documents
Quadern D Exercicis de Llengua Catalana PDF
Quadern D Exercicis de Llengua Catalana PDF
1. Els dígrafs
------------------------------------------------------------------
· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi
ha que no:
1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs de les
paraules següents:
2. La síl·laba
------------------------------------------------------------------
· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la síl·laba és una vocal.
En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...
També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
------------------------------------------------------------------
2.1. Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs
s'han de separar i quins no:
2
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
3. Els diftongs
------------------------------------------------------------------
· A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl·laba: en diem
diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents:
creixents decreixents
gua guant qua quan ai mai au nau
güe aigües qüe freqüent ei rei eu neu
güi pingüí qüi aqüífer oi noi iu niu
guo aiguota quo quota ui avui ou pou
------------------------------------------------------------------
3
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
------------------------------------------------------------------
reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia,
innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boira, teia*, iarda*, claraboia,
duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria
Ex: tre-ien
4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla sempre
queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé.
MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d‟aquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà
o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes
especials… / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iogui: Persona que practica el ioga.
4
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies innundades de sol.
La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a
triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.
5
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:
6
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
7. Accentuació
------------------------------------------------------------------
a e i o u
as es is os us
en in
------------------------------------------------------------------
7
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Accent obert / Accent tancat
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
els compostos de clos: estómac, furóncol, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. / Tórtora: Animal de plomatge gris.
8
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes: accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) cami, canço, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres,
carrero, allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon,
portugues, aten, exclos.
b) encen, pero, ginjoler*, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances,
sete, Ramon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres,
expres.
7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes: accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges,
telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol*, caracter, castig,
diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer,
logic, neixer, erem, ereu.
7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles: accentua-les amb accent obert
o tancat:
historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia,
polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia,
miseria, tombola, materia.
Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descorrer el forrellat i es detura amb l'atencio a dalt; no senti res i va
empenyer la porta; la porta cedi sense soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
Ginjoler: Arbre que fa gínjols. / Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. /
Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport.
9
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
8. Accent diacrític
------------------------------------------------------------------
· En català els mots d'una sola síl·laba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un
accent anomenat diacrític per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa
manera.
· altres categories
bé, bens (adverbi / propietat) be, bens (animal)
bóta, bótes (recipient) bota, botes (calçat / verb botar)
déu, déus, adéu, pregadéu (divinitat) deu, deus (numeral / verb deure)
més (adverbi de quantitat) mes (part de l'any)
món (univers) mon (possessiu)
nét, néta, néts, nétes (nom) net, neta, nets, netes (adjectiu)
ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (part del cos)
sí (afirmació) si (conjunció, nota musical)
ús (de “usar”) us (pronom feble)
vós (tractament) vos (pronom feble)
10
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
8.1. Completa les frases següents amb la forma adequada de les que et donem entre
parèntesis:
1. ........... germana no sap fer res amb la ............ dreta perquè és esquerrana. (ma / mà)
2. ............ que em dius, em sembla que t'han près el ............. (pel / pèl)
4. És un ............ molt ric, però no hi planta res perquè viu ............. (sol / sòl)
5. Què els ............, a les ............ de la teva família, que són tan felices? (dones / dónes)
7. ............ ben trist que hagués de dormir ............ tota la nit. (fora / fóra)
8. No ............ de què li servirà que ............ sàpiga que ho ha fet ell. (se /sé)
9. ............ molt dormilega, jo: sempre dormo com un ............. (soc / sóc)
10. Aquestes criatures ............ molt nervioses i no tenen mai ............. (son / són)
11. Si ............ amb mi, els ensenyaré on ............ els préssecs més bons. (venen / vénen)
12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, però ........... de no caure. (ves / vés)
13. L'avi tenia molts pocs ............: només quatre ............ i dues cabres. (bens / béns)
14. Aquest ............ no està gens ben dibuixat: dibuixa'l més ............. (be / bé)
15. Quan anava d'excursió no oblidava mai la ............ del vi. (bota / bóta)
16. Les ............ noves em fan mal als peus. (botes / bótes)
17. D'aquí ............ dies si ............ vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / Déu)
18. Aquest ............ he gastat ............ diners que en tot l'any passat. (mes / més)
19. ............ pare sempre diu que aquest ............ és un ............ de mones. (mon / món)
21. Els ............ d'aquell zoo només tenien la pell i els ............. (ossos / óssos)
22. ............ ja li heu dit que ............, ara no us podeu fer enrere. (si / sí)
23. ........... asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ............ normal.
(us / ús)
25. ........... per on, no em fas mai cas! .......... a la font a buscar aigua. (ves / vés)
11
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
9. Dièresi
------------------------------------------------------------------
La dièresi és un signe ortogràfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar
que fan de nucli sil·làbic, tret que els correspongui dur accent. Això s'esdevé en els casos
següents:
9.1. Posa dièresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de
pronunciar:
Ex: aigües
9.3. Posa dièresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb
la vocal anterior:
9.6. Completa les sèries següents, però separant les síl·labes; posa dièresi on
calgui:
Llaüt: Instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. /
Saüc: Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, que es fa als boscos de ribera i en
bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Saïm: Greix tret per fusió del sagí del porc.
13
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
9.7. Completa les formes verbals següents amb les dièrersis que calgui:
9.8. Completa les formes verbals següents amb els accents i les dièresis que calgui:
9.9. Posa accent o dièresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa
mai dièresi:
14
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
15
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
10.4. Completa les construccions següents amb un article i una preposició. Fes les
contraccions que calgui:
1. Va caure quan baixava .................... avió. 8. Passa ..................... camí més dolent.
2. Aquesta brusa és ...................... Isabel. 9. L'habitació ....................... hotel.
3. Sempre passa ....................avinguda. 10. La filla ........................ veí.
4. S'ha fet mal ......................orella. 11. El nebot ..................... oncle Andreu.
5. S'ha fet mal ...................... dit. 12. Les flors ..................... hortènsia.
6. Ve de .............................. metge. 13. En Pepet de ....................... Puig.
7. Els records .................... infantesa. 14. El somriure ...................... innocència.
10.5. Completa el text següent amb els articles i les preposicions necessàries. Fes
les contraccions que calgui:
Després .............. foradada, arran .............. roques que s'endinsen ........ mar, ........ Gremi de
Pescadors havia construït una caseta on guardaven ........ ormeigs* i ........ peces de recanvi de
llurs* embarcacions. A ........hivern ........... platja ........ poblet era batuda furiosament per ........ ones
que arribaven fins a llepar la via ........ ferrocarril. Per això ........ pescadors utilitzaven ........altra
caseta, la de més enllà de la foradada, protegida per un penya-segat i fàcilment abordable en cas
de tràngol*. A més, l'amplària ........ sorral* els permetia mantenir ........ aparells a gran distància
........ mar embravit*, lluny .............. furiosa ressaca.
Ormeig: Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Tràngol: Mala
estona. / Sorral: Lloc de sorra. / Embravit: Esbravat.
16
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
11.1. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies
subratllades:
caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xàfec,
diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, així, néixer, mixeta, guix, gitano, xutar,
girafa, fregir, deixar, netejar, xifra.
SONEN COM XOC (so sord) SONEN COM JOC (so sonor)
11.2. Classifica els mots següents segons el so que representen les grafies
subratllades:
cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx,
imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge, habitatge.
SONEN COM METXA (so sord) SONEN COM METGE (so sonor)
17
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Ortografia de g / j
------------------------------------------------------------------
El so de joc s'escriu:
Excepcions:
Jonc: Herba de la familia de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o
bé amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.
18
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
19
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Ortografia de x / ix
------------------------------------------------------------------
El so de xoc s'escriu:
X · a principi de mot: xarop, xec, xicra*...
· després de consonant: xarxa, punxa...
· després de i: guix, mixeta...
· després de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa...
------------------------------------------------------------------
20
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
------------------------------------------------------------------
21
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
------------------------------------------------------------------
· Principals mots que s'escriuen amb -tx final
festejar festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.)
1. desitjar .................... .................... ....................
2. escabetxar .................... .................... ....................
3. anar .................... .................... ....................
4. veure .................... .................... ....................
5. esquitxar .................... .................... ....................
11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
Tatx: 1. Acció de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porció que hom talla d‟una fruita per tastar-la.
22
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
------------------------------------------------------------------
fase, zebra, divisió, arrissar, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, puça, ceba, Andalusia,
esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanzé, nassos, cigró, diàlisi,
València, conversa, quinze, topazi, pinzell
classe, posar, bressol, zoològic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos,
missa, autobusos, plaça, insolació, francesa, sabó, sisè, necessitat, simètric, infusió,
frase, raça, arrissar, zebra
23
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
------------------------------------------------------------------
12.3. Mitjançant el sufix -esa fes derivats dels mots següents que siguin abstractes:
12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs següents:
Azalea: Arbust del gènere Azalea, sovint inclòs dintre del gènere Rhododendron, de la família de les ericàcies, de fulles
caduques i flors simpètales vistoses, originari de l‟Àsia, cultivat en jardineria sota diverses espècies i varietats.
24
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs següents que tingui el so de essa
sonora:
25
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
------------------------------------------------------------------
12.9. Completa els mots següents amb S/C:
con ell, ípia, elebrar, iment, iutat, ervell, fà il, índria, ervei,
iència, etrill, abata, èntim, istell, endra, arau, egell,
inturó, eba, oca*, utge*
Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió
incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. / Arboç:
Petit arbre o arbust de la família de les ericàcies, de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al
capdamunt de les branques, el fruit del qual és la cirera d'arboç. / Veça: Fruit de la veça emprat com a aliment de
diversos ocells, especialment dels coloms.
26
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa família utilitzant els sufixos -assa, -issa:
Ex: cara – carassa
12.14. Fes un augmentatiu dels mots següents utilitzant el sufixos -íssim / -íssima:
Ex: ric – riquíssim
27
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ció derivat dels infinitius següents:
Ex: circular – circulació
12.16. Fes derivats dels mots següents utilitzant els sufixos -ança, -ença:
Ex: esperar – esperança; témer – temença
- En Mar el, que vivia en una casa amb la fa ana modernista, cada dia menjava llu et
fregit per sopar.
- En Tom era un gos carregat de pu es que només li agradaven les coses molt dol es.
28
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
12.18. Escriu un mot relacionat amb el següents que s'escrigui amb C/Ç:
12.19. Escriu el plural de les construccions següents. En el cas que dubtis de si van
amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran.
He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar.
Cada turó, cada pi, cada arment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una
per onalitat concretí ima. He re eguit tota la tarda la meva única pàtria, el pai atge
de Sinera po eït pels meus ulls sen e recan a ni esfor , aquest perfecte pai atge
que em destro aran. Els llavis poden anomenar tots els racons. És un pai atge sen e
boira, de sol baix, de pujols a ardanats que es van perdent en la llunyania.
29
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Regles d'escriptura:
· Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, àrab, baobab, club...
· P/B a final de mot, darrere m, són mudes: camperol, camp, tombar, tomb...
------------------------------------------------------------------
13.1. Completa els mots següents amb p/b:
30
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots següents:
Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà
d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Pap: Dilatació en forma de bossa que presenta
l'esòfag dels ocells entre la boca i l'estómac.
31
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
T / D a final de mot
------------------------------------------------------------------
· Compara:
Un gat covard dormia al terrat.
El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D:
Regles d'escriptura:
· escrivim T quan el mot acaba en vocal tònica: dit, nebot...
· en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com
sortejar; sord com sordesa...
· hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els
noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la
solitud...
T/D a final de mot, darrere l, n, són mudes: malaltia, malalt; centenar, cent...
------------------------------------------------------------------
ne...., bru...., se...., pare...., pra...., peti...., coe...., isar...., sena...., peca...., nebo....,
llar...., estre...., merca...., lleopar...., secre...., nor...., dar...., petar...., absur....,
ni...., vui...., confor...., far...., ver...., recor....
Estrèpid: Soroll molt fort. / Retrògrad: Que va o es mou endarrere. / Pèrfid: Traïdor, maligne.
32
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
13.8. Mitjançant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins
derivats dels adjectius següents:
33
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
13.11. Completa les frases següents amb tan / tant tenint en compte que TANT és un
quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi.
(Recorda que tan correspon al castellà "tan" i tant equival al "tanto" castellà)
1. Diu que el seu fill és molt intel·ligent, però jo no trobo que ho sigui ............. com això.
2. Aquesta pel·lícula no m'ha agradat ............. com la que vam veure ahir.
3. Si beus aigua freda estant ............. suada, et pot fer mal.
4. Que em podries fer un favor? - I ............., tu demana!
5. Era un pis ............. tortuós, que tenien una serp en lloc de gos.
6. La seva actitud m'ha semblat ............. fora de lloc que m'estimo més no parlar-ne
13.12. Completa les frases següents amb quan / quant. Tingues en compte que quan
indica temps i quant, quantitat.
13.13. Mitjançant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius
següents. Tingues en compte que la T és muda en els adjectius, però que es manté
en els adverbis.
34
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
C / G a final de mot
------------------------------------------------------------------
· Compara:
Aquell corc es va ofegar en un gorg
El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g.
Regles d'escriptura:
· escrivim c quan el mot acaba en vocal tònica: foc, pessic...
· en els altres casos (vocal àtona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: corc com corcar; càstig com castigar...
· Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog, geòleg...
· Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: ànec, càrrec, préssec... i fàstic
· Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui...
------------------------------------------------------------------
Broc: 1. Part d‟un recipient en forma de bec o canó per on s‟aboca el líquid que conté, generalment aigua,
oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat polític en què el govern és
lliurat a la multitud. / Pròdig: Que dóna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:
De condició suau, dòcil, s‟aplica especialment a la persona plàcida, pacient.
35
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat:
36
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Ortografia de cu / qu
------------------------------------------------------------------
· En els diftongs creixents, qua, qüe, qüi, quo, el so de [k] es representa per q:
quatre, qüestió, quota...
· En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c:
cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...
· Mots més frequents amb qu:
nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma...
quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi...
mots diversos: qualitat, quòrum, aquàtic, delinqüent, qüestió...
------------------------------------------------------------------
13.17. Completa amb C/Q i separa síl·labes amb una barra inclinada:
Ex: se-qüèn-ci-a
13.19. Omple els buits de les frases següents amb un d'aquests mots:
qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan
Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).
38
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretèrit imperfet d'indicatiu del
verb subratllat:
39
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Les rieres eren seques gaire....é tot l'any, però quan no eren seques ana ....en furients*.
Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comença....en a ....aixar furients, i,
Déu sap d'on, arri ....a....en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima ....era,
les aigües corrien ....ojament, però així que els camps ana ....en passant del ....erd al torrat,
que les flors s'ana....en con....ertint en fruita, i la tímida te....ior en calor opressi ....a, les
rieres min....a....en i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa
freda per in....itar el cos nu d'un minyó. Sol o en grup, un minyó es queda ....a dret a la
ri....a d'una riera i contempla....a l'aigua uns quants minuts..., es treia la ro....a d'una
esgarrapada, feia una cap....ussada i tra....essa....a el corrent, nedant, fins a l'altra ri ....a.
Furient: Que es mou amb fúria, amb impetuositat. / Emperesia: (del verb empresar) Donar l'empenta a un
teixit.
40
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
15.2. Mitjançant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels següents:
41
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronúncia ja
enssol indicar si cal escriure m o n:
42
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
impre ta, assu te, exe ció, sí toma, te tació, reco te,
pro titud, presu ció, ate tat, empre ta, te tativa
15.8. Completa les frases següents amb conte, comte, compte o algun derivat:
15.9. Omple els espais buits amb una de les paraules següents:
43
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
16. Ortografia de la l·l
------------------------------------------------------------------
Escrivim l·l quan dins d'un mot hi ha una síl·laba que acaba en ela i a continuació una
altra que comença amb la mateixa consonant.
16.2. Escriu un mot culte emparentat amb els segúents mots populars:
Ex: flagell – flagel·lar
1. metall ................................... 5. cabell ...................................
------------------------------------------------------------------
Compte amb els mots següents, que NO s'escriuen amb l·l:
celebrar, eliminar, milió, religió, selecció, solució
-----------------------------------------------------------------
Al·legar: Donar com a raó. / Bagatel·la: 1. Fotesa, cosa de poca importància. 2. Petita composició
generalment per a piano, sense rigor de forma. / Cancell: clos de planta rectangular o trapezoidal fet
d'envans de fusta [...]. / Llustre: brillantor d'un objecte brunyit. / Fumarel·la: Fumera tènue que es desprèn
d'un lloc humit. / Pal·liar: atenuar una malaltia sense guarir-la.
45
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
17. Ortografia de la r
------------------------------------------------------------------
· En una gran part del domini lingüístic del català la r a final de mot NOMÉS es
pronuncia en:
· monosíl·labs: cor, mar, llar...
· alguns bisíl·labs en -or, -ur: licor, futur...
· terminologia química: carbur, cianur...
· alguns adjectius cultes en -ar, -or: singular, interior...
· Porten r muda final:
· els infinitius: cantar, témer, dormir... (tret dels verbs de la 2a conjugació
terminats en -re: beure, treure...)
· els derivats en -ar, -er, -or, -dor:
noms col·lectius: pinar, bestiar...
oficis: sabater, cuiner..., actor, pescador...
noms abstractes de gènere femení: blancor, abundor...
noms derivats de verbs: rebedor, encendor...
· els mots que presenten una r en el femení: marinera, mariner...
------------------------------------------------------------------
17.1. Escriu l'infinitiu de les formes verbals següents:
Ex: vindria – venir
1. servia ................................... 6. pagava ...................................
17.2. Escriu el pretèrit perfet perifràstic de les següents formes de pretèrit perfet
simple:
Ex: féu – va fer
1. dividí ................................... 5. continuà ...................................
17.3. Subratlla les formes del pretèrit perfet simple d'aquest text i canvia-les per les
del pretèrit perfet perifràstic:
De seguida la conversa girà a l'entorn del tema del quimono i tots baixàrem al museu soterrani del
Baró. (...) El Baró segué en un banquet al bell mig de l'estança amb els colzes sobre els genolls i
no digué ni una paraula mentre Mameha ens guiava tot recorrent la col·lecció.
46
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
17.6. Completa amb r o bé accentua la vocal final dels mots que calgui:
47
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
------------------------------------------------------------------
fol e, con eu, se a, en enou, to eta, En ic, ge a, esbo ar, canti et,
tapado a, neve a, ba a, botifa a, en amar, so a, con ear, ho ible,
en edar, en aonar, esba zer, ca o
17.9. Completa el text següent amb r / rr o accentua la vocal final dels mots que
calgui:
Aquella nit vaig dormi molt malament. Vaig somia que m'atacaven dos lleons i una lleona i es
veu que vaig crida perquè em vaig desperta i vaig veure que els meus pares eren al costat
del llit. El meu pare em va p endre la temperatura però no va troba res d'estrany i al matí
següent vaig ana a l'escola com si no hagués passat res, encara que em sentia tan feble com si
acabés de sorti d'una lla ga malaltia. Konradin no havia a ibat; vaig ana directament al meu
lloc, vaig fe veure que co egia uns deures i no vaig alça el cap quan va entra .
48
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
18. Ortografia de la h
------------------------------------------------------------------
En català la lletra h no correspon a cap so, però per raons etimològiques l'escrivim en una
sèrie de mots.
Subtrahend: En la subtracció, quantitat que ha d'ésser sostreta del minvend. / Isard-a: 1. Mamífer. 2. Dit de
la persona esquerpa; escabrós; salvatge (una muntanya isarda). / Filharmònica: 1. Relatiu o pertanyent a
la filharmonia. 2. Dit d'una societat, institució, etc. que fomenta els interessos musicals.
49
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
50
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Pere era el gran dels seus germans i germanes, Simó, Ricard, Maria i Margarida. Era
funcionari de sanitat, i succeïa al seu pare, que portava el tít l, anti uat però més
presu tuós, de ciru ià. El ciru ià d'altre temps acumulava les funcions de barber i
d'arrencaqueixals. De vegades les excercia davant la seva porta, en el pedrí on els
pacients s'anaven a eient, l'un després de l'altre. També ado ava els ossos trencats,
amb més garanties que el curandero, donava un cop de bisturí als ab essos i coneixia
l'ús de les plantes medicinals. La professió exigia decisió, tra a, una honradesa
absoluta, un p ls d'humor, i, segons les creences del temps, un do hereditari. El meu avi
feia valer aquestes qualitats en la seva casa dels Cortals, tan petita que amb prou feines
tenia una o dues finestres en el seu arre ossat groguenc i mal ncònic, si bé es
prolongava per un estable obscur que donava a la plaça del poble. A l'estable s'hi allo
aven el ca all i l'ase, i de vegades una cabra, i hi penjaven, d'un tros de cabiró clavat a
la paret, la ella i els guarniments. A aquesta casa dels Cortals l'avi havia portat la seva
companya, Caterina Beille, nascuda al Mas Vermell, a una llegua de mar i de l'estany de
Sant Na ari. Mai no he sabut com s'havien arribat a conèixer. El prometratge durà
bastant, com era de costum llavors. Un cop a la se ana, el jove funcionari de sanitat
enganxava el cavall per fer cap al Mas Vermell. Els camins no eren segurs. Es parlava
molt d'una partida de bandolers que generalment rondava per les muntanyes del Vallespir.
Eren espanyols que es deien carlistes, i que la gent anom nava trabucaires, perquè
anaven armats de trabucs.
Ho vaig somniar l'any passat i encara me'n recordo: ten em un examen d'hist ria i
nom s de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra min scula, per es
veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es
trencava tot. El professor agafava els trossos m s grossos, els llençava per la finestra i
amenaçava que si veia alg m s que copi s suspendria tota la classe. Jo m'asseia b
i em queien m s pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el
professor, que era all al davant meu, hi quedava completament colgat a sota i nom s li
sortia una m que anava movent a poc a poc com si fes ad u. I els altres no
s'adonaven de res. I continuava fent l'examen i era la primera d'acabar-lo i no sabia qu
fer-ne. Al final l'hi deixava a sobre de la m i me n'anava.
51
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
2. L'ordre és:
Pronom + Verb: El vaig veure ahir.
L'hauré vist
Verb + Pronom: Vull explicar-li ara
Vull veure-la ara
Vull veure'l ara
COMPLEMENT DIRECTE
COMPLEMENT INDIRECTE
Singular: li, hi
Plural: els
Combinacions
CD + CI (hi) = "l'hi", "la hi", "els hi", “les hi”
CI (li) + CD = "li'n", "li ho"
52
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
Escriu aquestes oracions substituint el sintagma subratllat pel pronom feble més adient:
53
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
4. El nen ha fet una figura de fang. No sé com és, perquè encara no he vista.
a) la b) el c) l' d) lo
10. Tot i que la sala era plena de gom a gom, la gent va seure.
a) deixa'ns b) deixant-se c) deixar-nos d) deixar-se
54
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
15. A l'hivern sí que duc abric, però a l'estiu encara no havia portat mai.
a) en b) els c) ho d) n'
18. Ens pensàvem que amb el nou vestit faria goig, però la veritat és que no .
a) el fa b) en fa c) ho fa d) fa
19. Que no pots abastar el llibre del prestatge de dalt? Enfila't en aquest tamboret i
podràs agafar sense problema.
a) -ho b) -lo c) -el d) ho
20. Aquest aparell que t'han venut està espatllat. Torna-te'n a la botiga i canvia
per un altre.
a) 'n b) -lo c) 'l d) -ho
55
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
25. Aquest noi no m¡'ha deixat veure la pel·lícula: tota l'estona ha posat al
davant.
a) es m' b) me's c) se'm d) se m'
31. La Glòria no pot ser amiga de l'Helena perquè està fent la vida impossible.
a) la b) -lo c) -la d) -li
32. L'Esteve no vol malacostumar als seus fills; per això, no sol comprar
llaminadures.
a) -los b) -lis c) -els d) -les
56
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
33. L'alcalde vol que els ciutadans tornin a votar en els pròxims comicis.
a) -el b) -ho c) -lo d) –li
38. Tot i que ens havia dit que tots aquests projectes li semblaven bons, no
agradat gens que s'hagi aprovat justament el nostre...
a) li b) l'ha c) li ha d) l'
39. Les nenes tenen molta gana perquè el seu pare no ha donat encara el
berenar.
a) los b) lis c) els d) les
40. Per a en Joan, ells no fan res ben fet; només sap veure els defectes.
a) -los b) 'ls c) -lis d) els
42. Li hem dit que no volíem entrepans i resulta que ha acabat preparant dos
per a cadascú.
a) -vos b) -nos c) -nos-en d) -los-hi
57
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
43. Van assegurar que li cantarien les quaranta, però veig que no han
cantades...
a) les hi b) lis c) se les d) se li
44. La Càndida sempre diu coses molt encertades i tothom dóna la raó.
a) li b) l'hi c) la d) la hi
45. Com que jo dit que deia ximpleries, la Rosa Maria s'ha enfadat com una
mona...
a) li b) l'hi c) li hi d) li he
46. Li sabíem tots els defectes i amb el temps havíem après a tolerar .
a) 'ls-hi b) -los-hi c) -los-en d) -se'ls
47. En sortir al terreny de joc, el futbolista va notar que les botes li feien mal i
va canviar.
49. Si havia anat a comprar el pa, no és pas perquè fos un noi servicial sinó perquè
el seu pare havia manat.
a) l'hi b) li ho c) s'ho d) n'hi
50. Van entrar al bar de sempre. Com que el cambrer ja sabia que volien un cafè, va
començar a preparar .
a) -los-el b) els-el c) -se'l d) -los-hi
52. M'han dit que l'Assumpta és a Solsona, però en realitat no pot ser perquè
és a Súria.
58
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
53. En veure que el sopar encara no estava a punt i que els convidats ja arribaven,
es van posar nerviosos: van posar tant que se'ls van cremar les tallarines.
56. Creus que la competència d'altres empreses pot fer-nos mal? - No; no pot fer
de cap de les maneres: ben al contrari!
57. Excuseu-me si el vostre sobre encara està per enviar: volia enviar avui
mateix però no ha estat possible.
58. Els amenaçà dient que els estriparia el carnet i, davant l'astorament de tothom,
va estripar .
59. Aquell avi es desvivia per les noies del poble i els escrivia poemes. Es tancava
totes les tardes per escriure un parell.
60. Li han regalat uns aparells molt sofisticats, però no sap manejar.
a) els he b) en c) els d) els en
59
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
a) se la b) se l‟ c) se n‟ d) s‟hi
64. En aquest poble ens hi trobem d’allò més bé: no crec que tinguem mai ganes de
moure .
65. Que com eren els individus que m’han atracat? No sé pas per on començar a
descriure .
a) ho b) se‟n c) la d) hi
68. El president va inaugurar el congrés i, en acabat, va parlar amb alguns dels que
havien de presentar .
69. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina? –Ben pensat, aturem .
60