¡lustrarió Catalana

Núm. 82
Barcelona 25 J a n e r 1914

SPORTS DE N E U A V A L L V I D R h R A
F O r O G R A F I A S A S A R R *
 CARTES A MA
i CARTA
iCmtinuació)
ThRCERA
L ' e d u c a c i ó en la llar. — Egoisme inconscient d'alguns pares. — L'infant reflexe del medi
en que v i u . — E l noy mal-educat.
N O té m é s que tres anys; son benjpochs
anys, es veritat, p e r ò escóltal, mira lo que
fa'l petit d è s p o t a , que t o t h o m troba una mo-
nada, a estones, ò, al menys, axis ho diuen a
n'els seus pares; ja v e u r à s com se torna la tal
monada, puix l ' a n i r è m seduint.
A l mati's despena, n a t u r a l m e n t , y, sia la
hora que sia, arma un sagramental fins que l
lleven. Rentarlo sense que plori y balad regí es
del tot impossible: té horror a l aygua. Per
evitar que desperti als d e m é s de la familia si
es m o l t dejorn, ò pel temor de que se l i indis-
posi l'esmorzar ò per lo que sia, se demora per
m é s tart la seva llimpiesa, qu es sempre defi-
cientissima.
El petit està de mal h u m o r . A x ò es una
cosa constant. « A v u y s ha llevat de mala l l u -
n a » , d i u sa mare, però aquesta influencia side-
ral obra tots els dies.
A taula no v o l obrir la boca s i n ó ab la con-
d i c i ó expressa de que l i d o n g u i n el menjar ab
l'obligat acompanyament d'una rondalla ò
c a n ç ó a q u ' e s t à avesat. A les poques cullerades
se c a n ç a del qüento y de q u i ' l conta: «Ara
v u l l que m'ho d o n g u i ' l Papà!» ò la M a m à ò
q u i sigui. «Al pobret se'l té de distreure, s i n ó
no tastaria rés», d i u una de les v í c t i m e s ( l l e -
geix pares). Llavors aquests, armantse de re-
s i g n a c i ó , espantats ab l'idea de que no se'ls
moris de debilitat, s'aprenen a fer lo que de-
mana. La criatura roda'l cap ò escup lo qu'es-
tava menjant: ja no'n vol m é s . « T e n s d'aca-
b a r t h o ! » l i diuen ab tò a u t o r i t a r i . E l menut
procedeix de la matexa ruaiiera que si sentis
ploure. Devant de la seva reiterada negativa
a seguir menjant, venen les suplicacions y
promeses, el « m é n j a t h o y aquesta tarde te
c o m p r a r é una cosa», « m é n j a t h o y . . . » e i z . , etz.
I n ú t i l : el pobret enretira'l plat, el vessa ò
trenca una copa. L ' a u t o r i t a t del pare que pre-
sencia l'escena en sofreip... y ell t a m b é so-
freig; per fi, decidintse a intervenir seriament,
a m e n a ç a ab una «clatellada ben d o n a d a »
c o n v e n ç u t de que'l petit rebutja aquell aliment
m é s per o b s t i n a c i ó que per falta de gana.
L a clatellada no ve. La monada c o m e n ç a a
fer el s o m i c ó . La m a m à , q u ' e s t à neguitosa,
d i u al seu m a r i t : « S i l i fas menjar per força
encara serà pitjor; recordat de lo que va suc-
cehir l'altre dia!» L o ocorregut, com pots su-
FILLOLA
posar, va ser un vòmit ò que va perdre'l plor
(haventlo retrobat tot d e s s e g u i d a ) . — « ¡ D o n c h s
fés lo que vulguis!» d i u el pare enfurismat.
«Axis se malcria la q u i t x a l l a ! » (sense pensar
qu'en altres ocasions ell ha fet exactament lo
mateix qu'ara reproba) y . . . se posa a llegir el
diari.
— « B e : digues q u è vols, d o n c h s ? » — fa la
m a m à . A x ò esperava la criatura, p e r ò fa'l bot
y calla; sab que v i n d r à una llista. Efectiva-
ment: « ¿ V o l s tal cosa? ¿Vols tal altra?
^Vols...?»
— « V u l l un ou ferrat!» — G r à c i e s a Deu.
Per sòrt ha demanat una cosa que se l i pot
donar. Corrents, que la cuynera ferri un ou
desseguida. — « A r a te'l porten, maco, ara te'l
porten!»
La tempestat sembla conjurada; el petit
r i u , l'ou arriba.
A y ! no era d aquella manera com ell el de-
sitjava: se veu el rovell y ' l volia ab el rovell
tapat ò viceversa. La mare sua, l'escena de la
sopa r e c o m e n ç a . De l'ou no n menja m é s que
la meytat, ara vol una poma, ò vol confitura,
ò v o l . . . el diable!
A cada à p a t succeheix lo mateix. La c r i a -
tura està magra. E l metge es consultat; reco-
mana una dutxa freda al llevarse, una hora de
passeig abans d'esmorzar y un xarop recons-
t i t u y e n t . El xarop es lo ú n i c h que, algunes
vegades, p e n d r à ; lo altre, qu es lo essencial, els
pares ho han considerat impracticable. — « S i
per rentarli la cara no m é s , ja veus lo que
f
costa, figurat una dutxa!... l i agafarà un acci-
d e n t ! » — « E n quant a lo del passeig m a t i n a l ,
jo no p u c h : la m i n y o n a se'n va a les v u y t a
plassa... jo m haig de cuydar de l'esmorzar...
y molts dies arribo a les onze que n i temps he
t i n g u t de pentinarme! ¡Si no te l ' e n d ú s t u ! » —
« ¡ P r o u que ho faria, però si a les nou haig de
ser al despaig!... Potser aquest xarop l i farà
un xich de gana.. » —
Y q u è té de fernhi! si lo que l i falta a la
criatura no es gana, s i n ó higiene, ordre, m è -
tode, dexuplina, modos...
Seguim: E l nen calla, s ' e n t r e t é estripant
un llibre; a son voltant hi hà un escampall de
loguines, algunes de preu y quasi totes fetes
malver. Entre elles hi h à , ^bert, un pobre
à l b u m de retrats de familia plè de taques y
ratlles de llapis. E l capritxo del menut con-
verteix en joguina tot lo q u ' e s t à a son alcans.
P e r q u è calli (suprema aspiració) se l i consent
tot, se li dona tot, aduch les coses ab que pot
fer ò ferse m a l : estisores, claus, martells, etz.
L o que veu en mans del germanet ò ger-
maneta vol que l i sia entrenat al m o m e n t , no
per jugarhi e l l , sinó pel gust de despossehirne
a l'altre. Defensa, aquest, el seu dret de pro-
piet. t y no vol cedir? Baralles, plors. — « D o -
nali, home, (ò d ó n a ) . ¿ N o veus qu'es m é s
petit? A n"a tu te'n c o m p r a r é un altre (lo que
sia) de m i l l o r » — d i u l'autor ò l'autora del
bebé prenent al més gran l'objecie copdiciat
pel petit tirà, ab lo que consegueix que en llocli
d un en p l o r i n dos. E l dèspota llença a terra lo
que l i acaben de donar y esclata la raresa n ú -
mero... tants, però aquesta es la grossa.
Jo no sé p e r q u è d'aquestes rebequeries en
diuen els pares rareses, quan son tan fre-
qüents!
Se tracta de d u r l o a passeig? Ell té de t r i a r
el l l o c h . La m a m à pensava anar al Passeig de
Gracia a pendre ! sol y s'havia vestit en conse-
q ü è n c i a (aquell mati estrena sombrero), el nen
ab el trajo de mariner y'ls seus guantets
blanchs es una preciositat, té la cara verme-
lleia mercès no al xarop, s i n ó a haver sigut
recentment rentada. Surt de casa y als pochs
passos s'entaula'l s e g ü e n t d i à l e c h :
— V u l l anar al Parque!
— A r a no pot ser, maco, hi a n i r è m un
altre dia.
— V u l l anar al Parque!
— Eslà tancat en aquesta hora, no s'hi pot
anar.
— V u l l anar al Parque! —
... Y a cada cinch metres repeteix la frase
ab aquella insistencia corprenedora que re-
corda'l « V u l l el cap de J o a n h a n ! » , de S a l o m é .
La criatura esboça una rabieta. No passa
de conat. La compra d una bomba vermella
Excursionistes barcelonins a p r o f i t a n t la nevada a V a l t v i d r e r a — ( S a g a r r a . / . )
deté per breus moments la i n s u r r e c c i ó , mes
aquesta acaba per esclatar deturanlse la cria-
tura y negantse en absolut a caminar.
— ¿ N o estàs content ab la bomba?
— V u l l el cap... d i c h ! — « V u l l anar al
ParqueÜ
A b tantes vegades com la M a m à ha t i n g u t
d'inclinarse per parlar ab el nen, el sombrero
se l i ha posat un xich de gayrell. L a bona se-
nyora, que ja lé experiencia, sab que allò aca-
b a r à malament. «Allò» no v u l l d i r el sombre-
ro, sinó'l bol q u ' e s t à fent la criatura. No v o l -
dria donar un espectacle a l carrer y decideix
pendre'l primer tramvia que passi per entor-
n à r s e n a casa. Axis ho la, p e r ò no consegueix
sostreures a Vespectacle que tem: la criatura
no'l dona al carrer, però'l dona dins del t r a m -
via (fins el conductor té de intervenir per cal-
mar la petita fera que's revolca per terra y tira
coces).
La felis M a m à arriba a casa acalorada y,
mentrcs puja l'escala ab el bebé als braços,
jura i n t e r i o r m e n t no tornar a sortir may més
ab ell (fins l ' e n d e m à passat). La minyona's veu
negra per t r è u r e l i el vcstidet de sortir y posarli
el devantal, mentres la senyora, llevantse l'a-
gulla del sombrero a'b geste t r à g i c h , exclama:
— «¡Y encara n ' h i hà que demanen c r i a t u -
res?!»
A la tarde, la s i m p à t i c a M a m à dexava la
fera al cuydado de la m i n y o n a . La gavia serà
la cuyna, naturalment, puix es l'habitual K i n -
dergarten de la casa. La senyora surt a fer v i -
sites (ja t'he d i t qu'estrenava sombrero).
Les rareses de la criatura no han acabat
pas per aquell dia: a dinar y a sopar farà les
consuetudinaries. la final, es clar, serà la de
portarlo al l l i t si no té sòn ò, t e n i n t n e , si es
que no hi vol anar. L'hora no pot precisarse
p e r q u è cada dia es diterenta.
D. GoBOMiNAS PRATS.
(Seguirà).
 LA N E V A D A

Al Pon

A la f u r , a ac ¡a PJU

A l a P l a ç a de C a t a l u n y a
A B A R C E L O N A

Al Parch

• \ l carrer d'Aragó

, A I Passeig de G r a c i a — ( S a g a r r a , f . )

0
 1

SPORTS DE NEU A VALLVIDRERA

E x c u r ú o n i i U s barcelonins f e n l carreres de lupes carretera a v a l l — Segarra, / . ,

 E L PREMI
BARRIENTOS

F E M I N A L se complau una ve-

dada m é s en rendir homenat-
ge a la insigne cantairiu Maria
Barrientes, la q u i no contenta ab
escampar pel m ó n ab sa gloria"!
nom de Catalunya, acaba de d o -
nar a la terra h o n t ha florit una
exemplar proba d amor ab la crea-
ció d'un premi q u i p o r t a r à ' l seu
n o m , destinat a afavorir l'art mu-
sical en Catalunya.
L ' e m i n e n t diva no ha senyalat
cantitat; p e r ò ofereix tota la re-
c a u d a c i ó d'uns concerts p e r i ò -
dichs que's proposa donar ú n i c a -
ment a n'aquest fi.
El primer concert, q u i t i n g u é
lloch el 19 del corrent en el Palau
de la M ú s i c a , fou una de les m é s
grandioses solemnitats musicals
que presencià nostre p ú b l i c h q u i ,
responent a la bella iniciativa,
o m p l i a vessar la somptuosa sala
* B¿ É de l'Orfeó C a t a l à .
A d e m é s d'altres composicions
exquisidament dites, I « O d a a
Sania Cecilia» de Ha'ndel, fou
tan maravellosament interpreta-
da per la veu d'àngel de la gran
artista, que l ' à n i m a de l'insigne
compositor d e g u é extremirse de
goig en la eternitat.
No cal d i r si l'ovació t r i b u t a d a
a la Maria Barrientos fou expon-
t à n i a y xardorosa.
Es de justicia fer constar que
la ajudaren a obtenir lan gran-
diós èxit d'una part la orquesta
simfònica ab son director lo mes-
tre Lamote, y d'altra l'incompa-
rable Orfeó C a t a l à ab son mestre
M i l l e t q u i d i r i g i admirablement
la « O d a a Sania C e c i l i a » .
Es l l à s t i m a qu'una i n d i s p o s i c i ó
de la eminent cantant ens haja
privat de la repetició del concert
que, ab l'e.itusiasme de la prime-
ra a u d i c i ó , s'havia projectat per
avuy. Un altre dia serà.
Sembla que la senyora Barrien-
tes ha de sortir d e m à cap a la
Habana. Nosaltres, tot regracian!-
la pel cop de cor que ha t i n g u t ,
li desitgem un feliç viatge y una
m i l l o r y promta tornada.
MARIA BARRIENTOS F.
 CAP-VESPRE
E L sol arreplegava"ls darrers plcchs de son
mantell d'or, quan la senyora Danès s'alçà
de la ^ronxadora qu'estona bA ocupava y atra-
vessant la terrassa, a n à vers la casa ahont l'es-
perava una visita; passant per davant la senyo-
reta de companyia, al temps que l i e n d r e ç a v a
un petit somriure. Aquella, fins que la dama
s ' h a g u é endinzat en la bella torre, la sepui ab
l'esguart, remerciant a n'aquell desconegut, —
que tant contrariava a la senyora ab sa visita
— l'estona de s o l i t u t que l i proporcionava a
n'ella.
A r r e p l e g à pausadament la feyna, estotjant-
ho en la bonica cistella forrada de rosa, colo-
cant ab cura cada petit objecte en el seu lloch.
En t a n t , el sol ja era po>t, el mar quiet, llis
y s e r è , s'extenia a l ' i n f i n i t , y entre la verdor
esmeraldina dc les aygues salades se gronxa-
ven coquetonament algunes balandres, portant
geni jove y alegra. Les rialles, els xiscles de les
noves, quan una maniobra brusca de la e m -
b a r c a c i ó , casi sempre feta a p r o p ò s i t per un
company atrevit, les esglayava, arribaven mig
contoses entre les remors de l'aygua a l'estre-
llar ses onades en les roques, fins a la terrassa
de la « t o r r e P i l a r » ahont restava sola Rosina,
assentada en una cadira de j o n c h , el cap b r ú .
apoyat melangiosament en la mà dreta closa,
el còs vinclat suaument.
La senyoreta de companyia de la senyora
D a n è s no era bella, era senzillament s i m p à -
tica, atrayenta: p r i m c í a , m é s aviat baxa, de
faccions correctes, un xich pronunciades y
potser massa severes p e r ò , si no les e n d o l c í s la
mirada dels ulls avellutats, de profonditats
e n i g m à t i q u e s , aquells ulls que a volies b r i l l a -
ven ab claror d ' i l u m i n a t sota la pálida more-
nor del front amagat per la cabellera fosca, en
la que s h i estriaven ja alguns fils de plaïa; ulls
que altres vegades restaven baxos, tristos, sota
les parpelles caygudes ab ayre d ' i n l i n i t des-
conhort.
A q u e l l cap-vespre la seva mirada era m é s
franca y"s perdía en l ' h o r i í z ó . Les seves fac-
cions, ab la claretat de sa mirada, semblaven
suavisades y sos llavis com si somriguessin a
un grat recort, s'entreobrien l l e u m e n t .
Poch a poch, abstreta en la espessa boyra
dels recorts, s'oblidà de t o t , sos braços cay-
gueren ab lassitut, son cap se feu enrera, els
somniadors ulls oberts a l ' h e r m ó s panorama,
y l ' à n i m a plena de remembrances que feyen
onejar son p i t sota la brusela brodada, en
aquell j o r n que finia, mentres l'ayre ab indis-
A la senyoreta Merci Millan.
creció d-aymant enjogassat, acaronava
ment els cabells de Rosina.
dolça-
— Rosina, Rosina,—cridaren de sobte unes
veus infaniines, en tant dues nenes petitetes
vestides de d o l , corrien vers ella que's redreçà
sobtadament, m i r a n t casi ab duresa a n aquells
infantons que tan i n o p o r t u n a m e n t trencaven
ses fantasies.
Mes, com si's r e p e n s é s totseguit, obri'ls
b r a ç o s enclohenthi a les nenes, menlres el ges-
te de sos llavis s'amorosia al contacte dels
Ironls h u m i t s , pensant en aquella mare frèvo-
la que no tenia prou força de voluntat per
sustreures a l ' a b u r r i m e n t que l i produhia'l d o l
de v i u d a .
— T é , t é . . . fòs: — cridava ab força la m é s
mona, y fent puntetes II j y l a v a per posar a la
cara de la Rosina un ram de roses eullides de
poch.
La jove, a l ç a n t el cap, la feya cridar ab
lorça y mentres la germaneta gran, enire'l
riure de Rosina y la rabieta de la nena, toia
entenimentada, anava buydant ses butxaques
plenes de petxines en el devantal de nipis
guarnit de randa anglesa de l'acompanyania.
La l l u v i a finí. Rosina agafà les flors y una
rosa roja l l u h i sobre la blancor immaculada de
sa brusela y d e s p r é s , ab aquell cuydado ma-
ternal innat en totes les d ò n e s , g u a r n í ab una
llor blanca'l pit de les orfanetes, que miraven
contentes aquella rosa no tan blanca com les
seves animetes.
— Una rondalla, — d e m a n à Pilar, la niés
grandeta, y aviat, en lloch de petxines y roses
en la falda de Rosina h i quedaren aquells xa-
mosos pollets a c u r r u c á i s , com si cerquessin
l'escall de la Uoca: aquesta'ls a m o x à carinyosa,
els e n c l o g u é entre sos b r a ç o s y la seva lesta
negrosa s'inclinà protectora sobre'ls dos capar-
rons d'or.
Les nenes s'abandonaren y com si se'ls hi
e n c o m a n é s l'estat m e l a n g i ó s de l l u r compa-
nya, varen romandre llarga estona callades des-
cansant confiadament sobre'l pit de la noya.
La l l u m anava esvahintse y la lluna's mos-
trava ja exini d'entre les satinades aygues ba-
nyant el bonich quadro que s'enclohia d i n t r e ' l
petit march de la butaca de jonch en la terras-
sa deserta. Les ombres anaven lentse m é s mis-
terioses. De t a n t e n tant una barca pescadora
sortia de la platja y d'allà l l u n y se sentia'l t o -
car planyivol de la campana de la boya, breçada c o n -
t í n u a m e n t per les ones inquietes.
— Apa: la dondalla, — feu la petita, cansada d'espe-
rar: s'era agenollada a la falda de Rosina y ab sos bra-
çets nusos l i voltava'l coll. L a carona somrienta sem-
blava o m p l i r i a de tristor sentint el caliu d'aquelles
criatures tan carinyoses, que no rebien m a y e n ses gal-
tes l'escalf d'un petó verament maternal.
¡Oh! aquestes d ò n e s que tenen fills y no se'n c u y -
den, valdria m é s . . . que no'ls n ' h i d o n g u é s Deu. Y
senti una rabia y un menyspreu terrible per les mares
que no saben esserne y una pietat immensa pels fills
d'aquelles. Q u i ho sab, tal volta si ella h a g u é s estat
abans a n'aquella casa, potser els dos fills grans de
donva Pilar no haurien m o r t .
[Els estimava tant ella a n eis petits! ella que segu-
rament no'n seria may de mare.
— ¿ P o r e s , Rosina? — pregunta ab accent poruch,
vegentli els ulls anegats, la germaneta gran, y s'axecà
amatenta: se miraren totes duesy manyagament ajunta-
ren ses carones blanques a la morena de Rosina.
Se d o m i n à totseguit, les a c a r o n à ab tendresa, a-
moxà sos rinxos daurats y v o l g u é c o m e n ç a r una ronda-
lla que no v i n g u é a sos llavis.
Estava com atuhida; una gran barreja de pensa-
ments giravoltaven en son cervell y se l i havia fermat
un n ú s a la gola, com si la influencia d'una gran emo-
ció, l i privés la paraula. Era l ' à n i m a lleal sofrint pels
erros dels altres.
— Lelia, maca, d e m à us c o n t a r é forces rondalles,
oy. Pilar? A r a , a q u í ; ben acostadetes: eh que m'esti-
meu molt? d e m à t a m b é ' m p o r t a r è u flors y petxines
¿oy? estimadetes meves. —
Sentia una amarga r e c a n ç a per no haver pogut
complaure a n'aquells infants ab una senzilla ronda-
lla: elles, restaven contentes en la falda, sentint ses a n r
metes plenes d'un benestar inconegut fins allavors.
La veu de l'acompanyanta s'esvahí entre les r e -
mors somortes de la vetlla.
Les nenes, b r e ç a d e s per la d o l ç a melodia dels pe-
tons, s'eren adormides.
Pilar, ab el bracet v o l t a n t el coll d'ella, sa careta blan
ca com les fulles de l l i r i , al costat de la rosa vermella.
L e l i a , de cara a la l l u n a , la maneta plena de clotets
nacarats en els llavis m o l ç u t s de sa protectora.
Y Rosina, sola entre les grandeses que presentava
la Natura en aquella vetlla d ' i s t i u ,
ab ses petites dormides, ben apropa-
des a n'ella, senti una punyenta re-
c a n ç a de quelcom que la ferí g r e u -
ment en lo m é s pregon de son ésser
mes, bona, predisposada en aquells
moments m é s que may a perdonar,
t i n g u é un recort per tots els q u i l i
feren tan trista la vida; per aquells
que tenien tota la culpa de qu'ella
anés pel m ó n al servey d'altres, o -
cuitant fins son n o m verdader a vol-
tes, y una greu nostàlgia's r e t r a t à en
ses morenes faccions y en son cor
hi q u e d à quelcom reduhit a cendres, per no revifarse
may m é s .
B r a n d à sa testa com per esvahir les bromes q u ' e n -
fosquien sa existencia, c a m b i à sa posició ab maternal
suavitat per no despertar sa bella carga y son esguart
vagà uns moments sens d i r e c c i ó .
Les campanes del poble tocaren VAngelus, la c a m -
pana de la boya llensava encara son m o n ò t o n cant... el
mar llis, com un vel de seda, era devingut bellament
brodat d'estels y plata.
Era ben de n i t , de tant en tant un c r i t dels mariners
trencava la gran q u i e t u t . . .
Hermosa y benhaurada vetlla, plena d'encants, que
havia serenat l'esperit agitat y malalt de Rosina, quals
ulls avellutats, de profonditats e n i g m à t i q u e s , brillaven
en aquell moment ab claror d ' i l u m i n a t .
MARÍA DOLORS CORTADA.
 ANHEL
CANÇÓ POPULAR BASCA

L L E T R A DE X A R M O N ISA D A PER J. I L B I N T Z A

4,
P
^ 3
EE
T
Al bell de It mon

me - u - na ca

s i

E 3
- la prop dol cel de ca - - ra

- oi
vol - la - di de

II

52
vul1 bas - _ ui

5 i — i1
i
r - — f
 ni J n I

m
5»

i ^ ; f' Pl
l'a mor in gral ay! I a - mor
de ber - tat un cru dc

—»

» T ,
lan in - gral ay! l'a - mor tan in - grai
que mon po
lli - ber - ui un crií de lli - ber - lat
qu'en ler ra y

=3=

^ U r

oco II

I
r i
- bre ha tren - - cat. A munt, A
cel
. col

i
r r
 GENT DE PROVENÇA

E N J o u s é , el càvech de tres punxes da-

m u n t l'espatlla, se'n va cap a la vinya.
A l d i n t c l l de la porta, per assegurarse de la
dochs portessin un plumero com els soldats,
n hi hà qu'ho son tant, e m p e r ò tant, que
per d o n à r l o s h i ' l grau que'ls correspondria,
b o n a n ç a del temps, cl cap tirat tan enrera en lloch d'un p l u m e r o , els haurien de posar
que l i cal aguantarse el capell d a m u n t la un pollancre al cap. —
closca, guayta'l cel y a p r è s la terra y els ar- Y parlen, parlen, contents, burletes,
bres. excitats, ab grans gestes de b r a ç o s , rialles i
Constata que'l m o r r a l de cuyro es ben grasses y esguarts aguts y maliciosos.
g u a r n i t per l a p a t del migdia y se'n va x i u - Passa una hora, axis, y d e s p r é s un'altra.
lant. Finalment:
A p r o p del m à s troba son cosí Benet: — Me'n vaig cap a la feyna, Benet,
— No puch aturarme n i un m o m e n t , donchs no m é s els ximples se pensen que
Benet; la feyna passa y q u i la fa ab la lien- les matinades curtes no fan les nits llar-
fiua no potta blat al graner. gues. —
— J o u s é , parles com un llibre. T a n Y J o u s é se'n va, lleuger y o r g u l l ó s , car
sols els ximples solen gastar m é s saliva que es l'amo del seu camp. L a terra que trepitja
arades — es seva ab ses oliveres argentades, ses vinyes
V a b d ó s se les emprenen contra'ls x i m - generoses, ses grans tendreses. Car e l l , de
ples, els badochs, els ensopits, dels quals una raça tan sobria, ayma la vinya gaya y
els p r o v e n ç a l s ne farien g a y r e b é una casta, feconda, el got de vi emporprat, que fa can-
com els parias de la India; elles son el fons sons y dona oblits. Y ayma l ' o l i també,
inagotable de l l u r gresca, de llurs burles, l ' o l i , riquesa del m à s , bon gust del guisat,
d'aquella ironia latent y incisiva que may l'oli qu'es «ros com la mel.» L'ayma y cl
els dexa. respecta.
Hèuselsaqui: Y un dia qu un senyor de la vila l i de-
— Val m é s ésser bestia que ricb, J o u s é , manà:
p e r q u è la riquesa passa y la bestiesa resta. — J o u s é , ^ q u è faries si fossis rey? —
— A hores d'ara, Benet, h i han tants Respongué mostrant l'amplaria de sa
badochs que si prenguessin volada com els mà:
aucells, taparien la l l u m del sol. — Y be, si jo fos rey, Moussu, me men-
— Ja tenen plà r a h ó aquells q u i diuen jaria Ics mongetes amanides ab un gruix
que q u i pert un x i m p l e y un xavo no ha de axis d ' o l i .
plorar m é s que'l diner. VIOLETTE BOL VEB-K. \BR.
— M i r a , Benet, si fos moda que'ls ba- Chàieau de Méjulx.

$5
 PELS BELLS INDRETS DE CATALUNYA
DE L A T E R R A LLEYDATANA

C
A R R E T E R A a m u n t , dexant enrera la c i u -
tat de T à r r e g a , en l auto de Sort, atraves-
sem els camps fèrtils de les valls ileydatanes, ara
vorejant les aygues cantadores del Segre, que
ba\a cap a Lleyda remorejant, ara endinzantse
entre oliverars d'argent y vinyes ben conreuades.
Creuèrn els poblets d ' A g r a m u n t , tan conegut per
sos turrons de mel y avellanes, Artesa, ab ses
fàbriques vora'l r i u ; y, dexant el m a g n i t ï c h bosch
de Comiols, Sant Salvador ab ses casetes de pes-
ai r i u Noguera, y endinzantnos entre monuinyes,
sempre vorejant el r i u , per la ben cuydada carre-
tera, anem acostantnos a G e r r i .
Dc sobte, ens deturem davant d'una obra
maravellosa de la Naturalesa anomenada en la
comarca VArgenteria y tan bellament i m m o r t a l i -
sada per l'insigne poeta Verdaguer en son poema
Canigó.
Es una montanya coberta de cascades entre
verdors de molses perennes. A l'estiu les aygues

G e r r i dc la Sal. Salines

sebre. Desde a l l i , ens trobem davant de l'ample que devallen dels cims, reflexen el sol en sos m i -
panorama de la Conca de T r e m p , tancada en son ralls d'argent, y a l ' h i v e r n , quan s'han glaçat les
collar de serres. Passem per T r e m p , desde hont cascades, la l l u m s'hi trenca en cayresde pedreries.
podem admirar les obres de les Companyies de Pot dirsc que l'Argenteria es la joya m é s preua-
Electricitat, q u i han tornat la vida a n'aquelles da d'aquelles monuinyes Ileydatanes, valentse el
comarques ansioses d'activitat y de p r o g r é s . Sant viatge el sol fet de poguerla a d m i r a r com se
A n t o n i , ab ses casetes blanques y ses teulades de mereix.
p i ç a r r a , y arribem a S a l à s , assentat en m i g de les Entre les dues montanyes que treuen l l u r nom
seves hortes fecondes y dels seus preuats fruyte- dels pobles de Peramea y L i a r á s apareix lo pinto-
r a r s . ' M é s ' e n l l à trobem la Pobla de ¡Segur tocant resch poblet de Gerri de la Sal. A curta distancia
s'ovira la penya del
Monestir, a ¡a qu'està
encastada 1 ' Iglesia
Parroquial, joya her-
mosissima del m é s
pur estil bisanti, d'un
admirable gust a r t í s -
tich y del que'n son
proba les hermoses
arcades y capitells
qual gran m è r i t no
desfigurà la capa de
cals ab que'ls va fer
c u b r i r u n bon home
de capella (qual n o m
G e r r i de la S a l . Iglesia Parroquial
per sort n i n g ú recor-
 I

Uerride ta S a l . P r i m e r a r e c o l l i d a de la carena de Collcgats

da). q u i com tants alires mal inspirats 7 e s l a u r a -
dors, c r e g u é fer ab aquella p r o f a n a c i ó una obra
de m è r i t . Aquella joya d'art cristià malgrat ésser
visitada ab molta f r e q ü è n c i a y sempre admirada,
no ha trobat encara q u i v o l g u é s ocuparse de la
seva c o n s e r v a c i ó y e m b e l l i m e n t . Crida l ' a t e n c i ó
en el c a m a r i l , entre altres coses d'art, una a n t i -
q u í s s i m a p i n t u r a m u r a l representant un Cavaller
montat en corcell blancli en l'actitut d'atravessar
un estany; aquesta p i n t u r a fa referencia a la lle-
genda comarcal d'aquell comte de Pallars q u i
trobantse un dia de gran nevada pels voltants de
l'estany de M o n c o r t è s no p o g u é a v c n ç a r entre la
neu, en la que s'havien encastat les potes del seu
cavall y del corcer patge que l'acompanyava.
Vegentse en perill de m o r t , el comte feu p r o -
metensa a la Verge (que trobada en el cor de la
montanya de Monestir era venerada en pobra ca-
pelleta) de cobriria de ¡oyes y riqueses d i n t r e d'un
temple que l i taria edificar en aquells indrets.
Mes el comte, exit del p e r i l l , o b l i d à aviat el
c o m p r o m í s contret ab la Verge salvadora, fins
que, trobantse per segona vegada en moments
d'igual angoxa, a l'anar a invocar la d i v i n a p r o -
tecció, el patge l i feu present sa manca de pa-
raula. Aleshores el comte de Pallars repetí la pro-

G e n i de la S a l . Obres en e l b a r r a n c h d ' E n s é u
 metensa, afegint qu'en el primer lloch hont t r o -
baria un home de lley, escriuria y firmaría
son vot.
De nou salvat de la mort, cl senyor de Pallars
c o m p l í sa paraula y feu c o n s t r u ï m al peu del
Monestir Thermos temple, devingut avuy iglesia
parroquial de Gerri de la Sal, hont es venerada
per tota la comarca la Santa Imatge de la Mare
de Deu, q u i , al dir de la gent, es la m é s bella de
totes Ics imatges r o m à n i q u e s qu'existexen a C a -
talunya.
Entre"! temple y la vileta de Gerri, romereja'l
r i u Noguera, ab ses fresques aygues pirenenques.
Als extrems del poble que s'enfila per la coma,
hi hà les famoses salines que son la riquesa del
país. E l s salins, com els anomenem, son forta-
ment empedrats y d i v i d i t s ab quadros de 25 a
30 pams de costat que prenen ei nom d'eres.
May s'ha pogut esbrinar el veritable origen
d'aquella riquesa n a t u r a l ; sols se conta que fa
molts v molts anvs, al costat del r i u , va trobarse
UNA OBRA
L e s poetisses na J o s e p h a Massanes y na Dolors M o n s e r d à
E NTRE les tristeses que sovint ens apenen, al con-
i
templar les forces y l'energia que malversen els
homes y les dònes en dcstruhirse, en anularse per en-
veja, per rancúnia, per inconsciencia més d'un cop, es
verament consolador per nosaltres trobarnos enfront
d'esperits tan noblement generosos com elsdc la degana
de les escriptores catalanes, Donva Dolors Monserdà de
Macià, qui ab aquella grandesa d'ànima, ab aquella
constancia exemplar que formen part del seu gran pa-
trimoni moral, acaba de posar una fita — podríem dirne
definitiva—a la tasca empresa per ella en memoria de la
virtuosa y benemèrita catalana, de qui fou dexeble la
qu'es avuy mestra nostra en talent, en bondat y en
virtuts.
FEMINAL s'ocupà de l'iniciativa de la senyora Mon-
serdà desde'l primer dia, posantse en 101 y per tot al seu
costat al sentirli exposar públicament son justissim
anhel deque'l retrat de Donya Josepha Massanès ocupés
el lloch que per dret de talent y de patriotisme li per-
tany entre'ls catalans ¡lustres.
La senyora Monserdà feu més que llençar la llevor
de la seva noble idea, desde més de vintiset anys acari-
ciada per ella ab veritable amor. La senyora Monserdà,
qui coneix be la seva Catalunya, terra hont tota sana y
bona llevor grana a condició de que son plantador no
n'abandoni a altres mans ni per un sol instant son con-
reu, no ha abandonat la penosa tasca, que proba la
següent ressenya:
Al celebrarse'l dia 16 de Maig de 1913, en el Centre
Català de Sabadell, el primer Homenatge públich ren-
dit a la intelectualitat de la Dóna catalana, en la per-
sona de la llorejada poetissa Donya Agnès Armengol
de Badia, la senyora Monserdà, present a l'acie, recor-
dant els rellevants mèrits de la eminent literata Na Ma-
ria Josepha Massanès que mori en Barcelona en
l'any 1887, proposà fer una solicitut a l'Excm. Ajuma-
ment de Barcelona per demanar la colocació del retrat
de tan eminent poetissa en la Galeria de Catalans
llustres.
Acceptada la idea ab gran entusiasme pt-r les perso-
nalitats alli presems, se passà a redactarla petició que
firmaren les senyores Monserdà de Macià, Armengol de
Badia, Carme Karr. Agna de Validaura. Domènech de
PASTA DENTIFRICA ORIVE
Genives rosades com lo
carmi y dentadura blan-
quissima, se tenen ab
un brollador d'aygua salada qual caudal la gent
de G e r r i va cuydar d'aprofitar. A v u y , l'aygua del
brollador es extreta per medi d'una gran bomba
y pujada fins als salins d i n t r e d'una canal que la
reparteix en els /o//s. Aquests son unes basses
construhides al costat de cada salí, y que son
més ò menys grans segons el nombre d'eres que
han d'alimentar. La propietat dels salins es bas-
tant dividida entre'ls habitants de G e r r i . En
temps de la calor es q u a n , d e s p r é s de l'evapo-
ració de l'aygua, s'aprofita per fer la recolecció de
la sal, la qu'es portada de primer als d i p ò s i t s
anomenats casetes, desde'ls quals es aconduhida,
per medi de cavalleries, al magatzem, antiga y
vasta c o n s t r u c c i ó qual teulada carrada s'ovira do-
m i n a n t les cases del poble, com m a y s ó feudal.
A x ò es tot quant puch avuy d i r a les l l e g i -
dores de [FEMINAL d'aquella terra meva que tanca
els amors de família en la crsa payral d'aquesta
petita llcydatana que us saluda per primer cop
desde aquestes planes. — IHENE MONROSKT.
DE JUSTICIA
Cañellas, Agne Canallas y Antonia Bardolei, seguint les
firmes dels Presidents del Centre Català de Sabadell,
Centre Excursionista, Centre de Dependents del Co-
merç y de l'Indústria, Orfeó, elz., etz., junt ab les dels
Diputats senyors Cruells, Folgutra y Dinán, Directors
de periòdichs locals, etz., etz.
Portada la solicitut a Barcelona, la intelectualitat
femenina ha encapsalat les fulles d'adhesions, ab les
firmes de Víctor Català. Bonnemaison de Verdaguer,
Viuda de Miquel y Badia, Narcisa Frexas, Lluisa
Vidal, etz., etz.
Seguexen les fulles d'adhesió d'entitats barcelonines,
qu'encapçalen les firmes del President de la Diputació,
senyor D. Enrich Prat de la Riba; la del difunt Rector
de l'Universitat, senyor Baró de Bonet; Director del
Institut, D. Tomàs Escriche; Delegat Regi, D. Mariano
Batllés; Presidents del Foment del Treball Nacional,
de l'Associació de l'Ensenyarça Catalana, del Gremi de
Professors particulars de Catalunya, del Circol Artís-
tich de Sant Lluch; Director del Museo Social, Direc-
tora de l'Escola Normal de Mestres; Presidenta de l'Ins-
titut de Cultura y Biblioteca Popular per la Dònaí
Delegada de la Junta Nacional d'Ensenyança, clohent
les llistes de Barcelona, les adhesions dels Mestres en
Gay Saber residents en la ciutat comptal, encapçalades
pels senyors Guimerà, Apeles Mestres, Franccsch Ma-
theu, y la llista de literats, els senyors Rubió y Lluch,
Narcís Oller y Ramon Rucahado.
Omplertes les fulles barcelonines, s'ha passat a les
de Tarragona, qu'estan obertes per la firma del Presi-
dent de la Diputació, senyor Mestres, seguides per les de
l'Alcalde de Tarragona senyor Guasch, pels Presidents
de l'Ateneo Tarragoní, Arenco Tarraconense, de l'Orfeó,
del literal D. Ferran de Querol, etz., etz.
Seguexen en altres fulls les firmes d'cniilais de Lley-
da, qu'encapçala'l President de la Diputació, senyor
España; Alcalde de Lleyda D. Pere Moz, el President de
la Cámara de Comerç, el Director de la Societat Eco-
nòmica d'Amichs del País, erz., etz.
Per G hi hà la de Girona, ab les firmes del President
de la Diputació Provincial senyor D. Antoni Riera, de
l'Alcalde Constitucional, del President del Centre
Moral Gerundense, elz., elz.
T u b o
1 pesseta.
 m
m
DONYA MARIA J O S E P / I A àíASSANÈS. — ¿a ilutlre poelnsa qual retrat soliciten les escriptores catalanes. —
secundades per tots els escriptors. — que sia p i s a t en la Galeria de Catalans llustres de l a Casa de l a Ciutat
Tani per la calilat y quaniitat de les adhesions que conté,
com per ésser estampades a Barcelona, Tarragona. Lleyda y
Girona, consiituheix un valiosissim Homenatge fel per Cata-
lunya a la primera de les seves poelisses, la ilustre y inoblida-
ble Joscpha Massanes.
La dificultat de recullir tan preuat nombre de firmes en
les quatre províncies catalanes, ha e>tat causa d'haver retardat
fins ara l'entrcga de la soücitut que no dubtem obtindrà la
unànim acceptació del nostre Excm. Ajuntament, a qui fou
prcscniada'l dia 21 del corrent Janer, al migdia, per la senyora
Monserdà, a qui acompanyaren personalment les senyores
Agnès Armengol de Badia y Cañellas, y en esperit totes aque-
lles altres escriptores, únicament privades d'estar a son costat
en tan solemne ocasió, per impediments materials.»
Tenim una gran satisfacció en poguer reproduhir aquí el
parlament de'la senyora Monserdà a l'Alcalde de Barcelona al
ferli entrega de la soücitut, v ab aquest motiu un cop més,
desde les seves planes, FEMINAL rendeix homenatge a la me-
moria de la senyora Massanès y a les iniciatives de la senyora
Monserdà, que tindràn segurament l'èxit que merexen y que
serà aplaudit per tot Catalunya:
Excelentissim senyor: Les escriptores aquí presentes se-
nyores Armengol, Domènech, ja qu'a la senyora Rarr, per estar
malalta, !> ha sigut impossible acompanyarnos en aquest acte,
conexent la ilustració y cavallerositat de V.E., se complauen
en posar en ses mans, per ésser recomanada a l Excelentíssim
Ajuntament que V.E. tan dignament presideix, l'adjunta So-
ücitut; en la que ab valiosissimes adhesions de Barcelona,
Tarragona, Lleyda y Girona, se demana la colocaciódel retrat
dc la eminent poetissa na Maria Josepha Massanès a la Galeria
de Catalans llustres.
Les firmes de Ics prestigioses entitats y personalitats que
enclou la Soücitut, son mostra convincenta de la elevada con-
sideració que Catalunya guarda a la memoria de la ilustre
dama, que a més dels alts mèrits contrets en el conreu de la
poesia lírica, fou mestra clarividenta que adelantamse a la
seva època y pressentint en ella'ls nous camins que les mo-
dernes evolucions obririen a la Dóna, sigué en tots els seus
treballs literaris, ferventa inspirado-a del feminisme cristià,
recullit y modest, que per gloria y benhaurança de la llar y la
família, impera en la nostra estimada Catalunya; en la que, si
be la dóna ha acceptat el progrés de la seva intelectualiíat, no
ha consentit en el seu cor, ni en el seu esperit, les exòtiques
estridències que en altres paíssos desvirtuen l'alta finalitat per
que fou creada. El desig de rendir a la Precursora y a la Mes-
tra'l tribut de la nostra admiració, motiva la realisació del
present acte — el primer que colectivament han dut a cap les
escriptores catalanes — segures d'obtenir de l'Excelentissim
Ajuntament de Barcelona, tan entusiasta enaltidor de les
glories patries, l'aprobament de la petició que li fem.
 CASAMENTS
En la noble y an-
tiga ciutat de Vich
ha tingut lloch una
boda que ha revestit
el caràcter d'un a-
comexement. El
distingit jove. l'ad-
vocat en Boy Raho-
la, emparentat ab
gent ben coneguda
dintre del catalanis-
me, s'uní, ab l'indi-
soluble llaç del ma-
trimoni, ab la gentil
senyoreta vigatana
na Roser d'Espona,
filia d'una noble fa-
milia d'aquella his-
tòrica ciutat, molt
apreciada per ses
rellevants qualitats.
El senyor bisbe
doctor Torras y Ba-
ges benehí l'unió,
que fou presenciada
per una pila de gent
perlenexcnt a les
famílies dels con-
travenís, amichs y
coneguis, entre'ls D. Ernest Cabol y la S r l a . D o l o r s Roqueta
quals recordem a.i
don Albert Rusiñol, don Frederich Rahola, familia de don Joa-
quim d'Espona, director de l'Institut de Segona Ensenyança de
Els n u r i i E n [ í o y R j h o l a y L l o r e n s y S a Roser d'Es- Girona, de Togares, Suqué, Bru de Sala, Moniagut. Pere Raho-
pona y de P u i g , s o r t i n t d e l P a l a u E p i s c o p a l de Vich la, Rosals de Berga, Sotorres, Gay de Montellà, Pi y Sunyer,
poch d e s p r é s de la c e r i m ò n i a de la boda. Viza, Falp, Serdà, Sans, Bach y Bayés. Una gran festa.
El lunch fou ser-
vit en la senyorial
casa dels Espona,
estant la sala guar-
nida ab gust esqui-
sit y brindantse al
destapar el xam-
pany per la felicitat
de la nova parella,
que sortí el mateix
dia cap a Barcelona,
desde hont sembla
que's proposa pas-
sar el començ de la

i lluna de mel viat-

jant per Italia, Suïs-
sa y França. Que
l'auguri de moltes
felicitats acompa-
nyi a la nova pa-
rella.

¡En dos mesos sis rals! ¡Tan poca cosa Pcrque l LICOR D E L POLO usat a diari
costa tenir la dentadura hermosa! dura dos mesos ¡Es extraordinari!
 r;5 0*%
PLANA PELS P E T I T S . - RONDALLA
U NA vegada un ferrer qu era fill de la fa-
mosa y antiga ciutat de V i c h , se va
m o r i r a c o n s e q ü è n c i a d'una banyada que l i
d o n à el bou, al fer la correguda de la festa
major.
Com era lerrer amant del seu oíici y m o l t
e n g i n y ó s en fer tota mena de panys, m a n à en
son testament que l i posessin en la ca.xa ses
eynes, cregut que potser tindria de fer valer
ses habilitats per entrar al cel.
En efecte, a l arribar a la porta blava t r u c à ,
y o b r i n t Sant Pere la rexeta, va d i r l i :
— .¿Quí ets? —
El ferrer va respondre:
— Soch un vigatà ferrer. —
Sant Pere no n t i n g u é prou d'aquesta acla-
rado y tornà a preguntarli:
— Y l'equipatge de tes virtuts, necessari
passaport per entrar, ahont es? —
A l l a v o r s el v i g a t à , recordantse de son Pa-
tró, exclamà:
— P r e g u n t è u h o a Sant M i q u e l dels Sants;
ell me'l guarda... —
El bonifaci de Sant Pere'l c r e g u é , anant
Cel endins en busca de Sant M i q u e l .
Entre tant el ferrer t r e g ü é ses eynes y's
posà a examinar el pany que tancava la porta
del C e l , y encara que hi havia forrellat y no
sé quantes baldes, fou tal la seva manya,
que I >grà o b r i r , y , sens torbarse, p e n e t r à
al Cel.
No tardaren gayre en tornar Sant Pere y
Sant M i q u e l a la porta, la que vegeren oberta
de pal a pal, donchs el lerrer s'havia descuy-
dat de tancaria, sentint desseguida la farúm
que al passar havien dexat les culpes no p u r -
gades del ferrer.
C o m al Cel tota imperfecció hi put d'una
manera extraordinaria, Nostre Senyor la va
semir prompte; cridant a Sant Pere, va d i r l i :
— Pere, t u has p e r m è s l'entrada a u n ' à n i m a
impura. . —
Sant Pere, avergonyit, c o n t à al Senyor el
let, encarregantse ell mateix de cercar al ferrer
y trèurel del C e l . Prou se va afadigar Sant
Pere, però rès ne va treure; el vigatà s'havia
sabut amagar molt be. Sant Pere, descoratjat,
d e m a n à a una cinquantena d ' à n g e l s que resse-
guissin tots els recons del Cel, y per m é s que
Fricció AYGUA COLONIA ORIVE
DEL VIQATA FERRER
buscaren, incansables, dos dies y tres nits, no i
trobaren.
Vegent Sant Pere la m i l i t a t de tals esfor-
ços, c o m e n ç a v a a perdre l'esperança, y per
ú l t i m recurs d e m a n à parer a Sant M i q u e l , q u i
com coneix tant a sos compatricis, l i mani-
festà un medi segur per trobar a l'atrevit v i -
gatà; d i g u é a Sant Pere:
— Els naturals de ma terra tenen una flaca,
qu'es el corre-bou; si voleu trobar al ferrer,
no hi hà m é s que fer anunciar una correguda
y veureu que ni un vigatà h i faltarà y entre
ells s'hi t r o b a r à l ' i n t r ú s . —
Desseguida una corrua d'angelets agafaren
ses cornetes y per tots els cantons del Cel va
ressonar l'anunci que posà en m o v i m e n t a
tots els vigatans. « C o r r e - b o u » . . . aquesta pa-
raula màgica'ls d o n à un desfici... Feya tant de
temps que no havien torejat!...
El ferrer desde son amagatall va sentir les
cornetes anunciadores, y n a t u r a l m e n t , no per-
m a n e s q u é quiet, sent dels primers qu'assisti- <3
ren a la plaça.
Agafat al parany, el ferrer no p o g u é esca-
parse, y al ser portat davant de Nostre Senyor,
plorant l i suplicava no'l t r a g u é s ncl Cel; mes
Nostre Senyor, sense fer cas de sos gemechs,
signà ab cara seria el purgatori, quan Sant
Pere e x c l a m à :
— Senyor, jo crech que si va al p u r g a t o r i ,
com es ferrer de tanta manya, o b r i r à la porta
escapantse y altra volta un nou conflicte; si
Vostra Majestat t r o b é s un m e d i . . . —
Nostre Senyor, comprenent quanta r a h ó
tenia Sant Pere, repensantse va d i r :
— Prou; ja ho t i n c h determinat: deuen ser
castigades ses faltes y son atreviment; per lo
tant, ja que té tant enginy en fer panys, ne
farà cinch cents, tots diferents, per tancar la
porta del Cel, y axis potser may m é s t o r n a r à a
succehir que un esperit entri per descuyt a la
m a n s i ó dels benaventurats. —
El ferrer reya per sota'l nas, celebrant la
bona pensada que t i n g u é al fer son testament,
y posantse a treballar d i l i g e n t , feu depressa'ls
cinch cents panys que l i valgueren p e r m a n è -
xer sempre m é s al C e l , al costat de Sant
Miquel.
ANTÒNIA BARDOLET D'ESTKBANELL.
evita
catarros
 MOSAICHS»E«F»ESCOFET&C
pauímenís
* Unilas *

BIBLIOTECA D'AUTOKS CATALANS

r.
LECTURA POPULAR C a c / a dijous 10 c è n t i m s ^ — — — <
_
- i
P R I M E R V O L U M . — M a r a ñ a l ! , G u i m e r à , Oller, O l i v e r , V i l a n o v a . Casellas, C o l l e l l , Balaguer, 0.
- Roger, Mestres, Aulés, Pons, Llorente, C a r r i ó n , Pons, V i a Roura y M o n s e r d à . o
a
> Enquadernat en tela, pessetes 2*75
<
X S E G O N V O L U M . — Ü b a c h , Botaruil, M o r a t ó , C o s í a , R u s i ñ o l , Boixet, Guasch, A r n a u , C a t a l à ,
c
ts Pagès, Ramon, S u r i ñ a c h , Bassegoda, Escalante, R u y r a y A l o m a r . H
c Enquadernat en tela, pessetes 2*65
'J
X
>
V O L U M TERCER. — Quadern 39: P O E S Í F . S de Magi Morera y Galicia

LLIBRE BLANCH
P O E S Í E S DE
'•^^"^ IÏÍ

Víctor Català PAR FUM L.T.PIVER

2'50 pessetes
POM FEIA PARFS
Edició de fil 4 pessetes
LO C I O N J A B O N

F Ó R A P È L M O X Í
Polroi cosmench» da FRANCH
DEPILATORI QL • RO I f t a i T * i A r i L .
POESIES
T R E U E L PEL M O X I EN DOS M I N U T S

•ATA LAHREL JOSEPHA MASSANES

I 0 K I E L L : Comle del Assalt. 52 (Carrer Nou). • BARCELONA 2 pessetes
• ' • • v i * par oerr«o ••rttfleal » n t l e l p » n t passat** S 60

BELLESA
Barcelona: Diploma d'honor, Creu y Meda- No dexanse enginyar y exigexin sempre
lla d'Or. Paris: Gran Prix et Medaiile d'Or. I I aQuesta marcaynom BSLLESA
registrats)

DEPILATORIO VICTORIA BELÏESA CREMA ANGELICAL C U U S SW:

' .ausa admiració pels seus efecte* inofensius, segurs y pràc-
tichs. Es de tama universal per ser l'únich que treu -1 acte
el borrisol y pél de la cara, brassos y de qualsevol altra
pari del cos. maiant l'arrel sens produhir cotmsor ni cap
molestin, per delicat que sia el cuus. dexsntlo fi y hermós.
A ESPANYA: 4 pessetes.
TINTURA WINTER S ^ S ^ c T -
Üfica; obra com per encant. Basta una sola aplicació per
que desapareguin los pels blanchs al acte y ncobrin ei
seu color completament natural y hermós, el cabeil. barba
y bigoti, hagin s;gut castanys ó negres. Una aplicació dura
molt temps: es inal erable y ningú coneix qu'estigui tenyit:
No hi ha necessitat de rentar el cabell. No contí nitrat de
plata. No tac» ni cremi. Es higiénica y la millor de totes les
riníures conegudes, per sos sorprenents resultats pràc-
tichs y inofensius. A E S P A N Y A : S pessetes.
ca crema del món que sen * pintar y sens necessitat d'usar
polvos, dona a la cara c ó s y brassos blancor natural fixa y
finor envejable. La única crema sense grassa que dona al
cutis frescura primivenl. Desaparexen els defe-tes del
cutts. les cicatrius de la verola y rostres gr.-xosos. E s t a n
inofensiva y de del c i ó - perfum que fins les criatures poden
usarla. \ ESPANYA: 4 pessetes.
I C \ r * \ r \ R P I I P C A ' AB DKLIC1ÓS PERFUM NA—
L KJ V_> 1 \ J D C L L / C o A TURAL DE FI.OHS FKES-
QUESI. Ladòna y l'home deuen emplearla. Es el secret de
les hermoses parisenques per obtenir indefinidament la
ioventut de la cara, frescura y encants naturals, sens r i s
artificial. Especialment prepara la pels rostres envellits y
E er treure arrugues, taques, pigues, grans, berrugues,
arbs, espinilles, aspreses, etz. Es altament tònica, tant,
que la d ò i a que ab la LO ; i ü B E L L E S A friciona sos pits,
adquirexen aqu.sts aviat desarrollo, duresa y delicats
atractius. A EbPANYA: S pessetes.

DE VENDA en principals Perfumeries, Drogueries y F a r m à c i e s . — DEPOSI TS a Esponya y A mer ice: Bsicelcos, dr-RUÍ ries de Vidal y Ribas. Vicens
Ferrer, Segald, tíanús, Viladot, Dalmau Olireras, Monegal y- p i r / u m e r i t s de Sorra, Lafonl, Ideal; Madrid, A *i;or, / perfumeria y San Bernardo. i 5 ,
farmacia; San Sebastián, Plasa de Guipúfkoa, 6, drogueria; Bilbao, drogucrias de B a r a n d i a r á n y C.a; Valencia. Pintor Sorolla, 2, f a r m a c i a ; Sevilla,
• B a ç a r de la Campana'», Campana, 3; Saragossa, Don Jaime I , 21, drogueria; Santander, Plassa de les Escoles, i , drogueria; Alacant, Plassa Reyna,
Victoria, i , farmacia; Murcia, Plassa Sant Bartolomé, i , drogueria; Reu*, Monterols, 25, meretria; Vigo, Principe, 48. dtogueria; Manresa 5ant M i -
quel, 38, merceria; Mataró, Amalia, 23; Palma de Mallorc». Perfumeria Inglesa y Carmen, 28. farmacia: Santa C r m de Tenerife, Plassa Con:lituci6,
d r o g u e r í a ; Melilla, Ba^ar Reyna Victoria; Habana, Tefiieuíe Rey, 41, drogueria; Bueno* Aire*, A . Garcia carrer de Brasil, 944. — AL P E R MAJOR:
A rgenté, Costa y Companyia, BADALONA (Espanya), qu'envien un frasco esluig per una pesseta més.
 foSFo-Gli(£Kp|aE
JJOHEMECH

MOSIRAS OC niAÍICII

mmmv
m
B DOMÈNECH RondaS" PII ,71
BARCtLONA

DOS SECRETS
FtIR ChfiaLS BLHNCHS!
IITII l i IH Timni
- I Inmlllorablc p m
l»rnar alt caoells
blan< el aeu co-
lor primitiu.
itf t d itiriimi
O i moll làrll.
No a«ar m t i que la
dC» l O T J A L " de (,. B i a i i r i
'OMESPf'S-FOfM PFLKI T(
••I ' D E P I L A T O R I O E X O E L -
B I ^ R " perlectamem eficà* y ah-
. • uiameni ii>ofenslu y Instantani
nprlmelz peli y pel mon f dona
rr«a MjaWiat a la pell
j 1 u í d a d o ab l e s J o í s i f i ' a t i o n t 1
' -Diriu |ir G BESNÉT. Pi-aiciínct
14, PUaia S I n l - E i p r l l . Ilaraaa
se troba: En les prtnclpau

1
perlnmerlet T per ruque rle •-

Neteja y embelleix lo Savó de C I C L O S

SANROMA
HEIMCK-PRAVIA
IMPOTENCIA
M ASÓOS s«xe»
Radlcaimcoi ccndj • tou eúji per ! « •

P 1 L D O R B S O U R A NI A
Noo dcacabnoieai - I m r o c B i em
T r a c U f D c a i e o è r g i c b * t r o i perill
Curació garantida ab un aol frameb.
ED«IO « J i s c r r l Preu del f r i K h 10 fnocb»

TZZZZ
Fraich ib i D i t r o c c i o m per correu . p i í i i •
En B«rc«lon« VTUDA de SALVADOC
ILUSTRACIO C A T A L A N A ALSINA. - 4, Pusatrc del Crèdit.
LAtORATOlRB
//. pmg* d* Him, j , PAR/S
NÜRDtRN

Emulsión 1KEPLER AYGUA CIRCASSIENNE FONTAINE

PER A l A B E L L E S A

de Aceite JOVENTUT
de Hígado de Bacalao ETERNA
con Extracto de Malta Sense pintar el cutis s'obté
blancor natural y permanent.
Alimento que da Vigor y F 4 pésetes frasch a low» I**
vital á los N i ñ o s que se bones perfumeries.
sarrollan rápidamente Deposiuri: Eugeni Sarrà,
Ronda S. Pere. 7.
En todas las f .rmaciai
llrr«BgBS V*llC0»# J Cl L0C1Ó A LA QUINA
Circas«ieDiie-Fontaine.—
Pertum deliciós ::1onich in-
superable per el cabell — Demanis a totes les bones perfumeries.

R sc-tats tif* l'ts . : r t te prop e'al artística y- l i t e r a r u Paper de Fills d'A. Fàbregas Establiment gràjich Tilomas - Barcelona