30/12/2017 TENIM POC SEXE

TENIM POC SEXE

La societat més sexualitzada de la història és també la que menys practica

La Vanguardia · 5 Nov 2017 · ESTEVE GIRALT

El que els sexòlegs fa temps que detecten a les consultes, que les parelles heterosexuals i també les
persones sense una relació estable tenen cada vegada menys sexe, ho ha confirmat ara un dels estudis
quantitatius més amplis elaborats sobre l’evolució al llarg dels últims trenta anys de la freqüència en
les relacions sexuals. Acabat de publicar a la prestigiosa revista Archives of Sexual Behavior, l’anàlisi
constata el que sembla d’entrada una enorme paradoxa: la societat que menys coits practica és també
la més sexualitzada de la història contemporània, a priori alliberada de vells prejudicis i tabús i amb
el sexe present diàriament en pràcticament tots els àmbits.
L’estudi (Declines in sexual frequency among american adults,
1989-2014) s’ha fet als Estats Units, però segons els experts és extrapolable a una societat desen-
volupada com l’europea. L’anàlisi de les dades permet comprovar el descens sostingut de les trobades
sexuals des de la dècada dels anys vuitanta. Aquest descens és especialment important des de finals
dels noranta fins ara, coincidint amb la irrupció de l’era més tecnològica de la història.
De mitjana, els nord-americans avui en dia practiquen sexe gairebé deu vegades menys que a fi-
nals del segle XX. “A les deu de la nit ara hi ha moltes més coses a fer a casa”, destaca Jean M. Twen-
ge, professora del departament de Psicologia de la Universitat de San Diego i directora de l’estudi.
L’estudi conclou que els matrimonis, de manera generalitzada, tenen cada vegada menys sexe i
que si no es té parella estable la freqüència mitjana tampoc no millora de manera significativa. Fins i
tot empitjora. En les societats modernes s’ha incrementat el nombre de persones que viuen soles, ja
sigui perquè són solteres, estan divorciades o tenen parelles molt esporàdiques. Amb menys parelles,
menys coits. També explica el descens el fet que moltes parelles comencin a viure juntes més tard,
quan ja s’observa menys activitat sexual.
“Aquest fenomen passa en totes les societats altament tecnificades, és global al món desenvolu-
pat”, corrobora el professor Camil Andreu Castelo-Branco, director del màster en Sexologia Clínica i
Salut Sexual de la Universitat de Barcelona (UB).
“No em sorprenen els resultats, en la meva consulta veig la part qualitativa. Com a societat, ens
hem de tornar a erotitzar. La relació sexual requereix un esforç i ens hem acostumat a consumir oci
de manera passiva”, assegura Carmen Sánchez Martín, codirectora de l’Institut de Sexologia de Bar-
celona, amb vint anys d’experiència com a sexòloga.
L’estudi complet, al qual ha tingut accés La Vanguardia de la
mà de la seva investigadora principal, la professora Twenge, posa sobre la taula una infinitat de
dades sobre la transversalitat de la disminució de les relacions heterosexuals. La caiguda dels coits
afecta, per bé que en diferent mesura, a persones casades, a parelles estables sense formalitzar o als
qui viuen sols. “És falsa la creença que els solters tenen més relacions. Ben al contrari, m’expliquen a
la consulta que en tenen menys que quan tenien parella”, corrobora la sexòloga Sánchez Martín, auto-
ra d’El sexe
que volem les dones.

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20171105/282157881517123 1/3
30/12/2017 TENIM POC SEXE

Entre les conclusions de l’anàlisi, que ha despertat un gran interès, algunes sorpreses. En altres
èpoques, quan el sexe estava lligat estretament a les finalitats reproductives, es practicava més.
“L’americà mitjà nascut el 1990 (millennials) té sexe sis vegades menys a l’any que els nascuts en la
dècada del 1930 (generació silenciosa)”.
Després de la constatació empírica i quantitativa d’una realitat que els sexòlegs fa anys que detec-
ten, sorgeix la necessitat de buscar-ne les causes. Els factors d’una disminució “sense grans diferènci-
es per gènere, grups ètnics, nivell econòmic o formació” són diversos, conclouen els investigadors.
Una de les causes cal buscar-la en la integració i l’auge de la tecnologia en l’espai quotidià, especial-
ment després de la irrupció de les multipantalles a la llar, on abans només hi havia un televisor que es
mirava en companyia.
La professora Twenge destaca una disminució de sexe observada en els anys posteriors a la gran
digitalització. La caiguda els últims deu anys analitzats per l’estudi ha estat del 15%. “Podria ser per-
què els telèfons intel·ligents es van estrenar el 2007, Netflix el 2007 i YouTube el 2006”, afegeix
Twenge.
Els sexòlegs també corroboren que l’excés de consum de lleure a casa, de manera passiva i indivi-
dual, cada un enganxat a la seva pantalla, és un dels factors antilibido. Fins a l’extrem que ja és habi-
tual que a les consultes per apatia sexual es recomani a les parelles que pactin moments en què no es
mira cap pantalla.
“Recomano un dia a la setmana d’apagada digital, de dieta tecnològica, amb mòbils apagats, sense
tauletes. Perquè en l’actualitat la sexualitat és només un input més, abans no. Tenim moltes
EXCÉS DE TECNOLOGIA Els experts aconsellen moments d’apagada digital perquè la parella es
retrobi
CAIGUDA SENSE ATURADOR
“És un fenomen global del món desenvolupat”, alerta Castelo-Branco (UB)
PITJOR SENSE PARELLA “És fals que els solters tinguin més relacions sexuals que els casats”,
diu una sexòloga
CAIGUDA PROGRESSIVA
Un estudi amb 56.000 americans adults mostra el descens de coits des dels vuitanta
finestres obertes al món que ens donen tants beneficis com el sexe. Netflix guanya a la sexualitat”,
destaca Sánchez Martín.
L’edat és un dels factors, previsibles, “amb un efecte fort en la freqüència sexual”, segons corrobo-
ra l’estudi. De mitjana, segons el període analitzat, mentre que els nord-americans d’entre 20 i 40
anys van tenir relacions sexuals de mitjana unes 80 vegades l’any, les persones de 60 anys van tenir
sexe al voltant de 20 vegades.
No existeix cap xifra de relacions sexuals òptima ni cap llindar a partir del qual s’hagin d’encendre
les alarmes. Tampoc no estableixen cap xifra els investigadors de l’estudi fet als Estats Units després
d’analitzar la informació d’enquestes que es van dur a terme entre el 1972 i el 2014 en una mostra re-
presentativa a escala americana de 56.859 adults.
Els sexòlegs coincideixen en el fet que les trobades sexuals han de satisfer les necessitats i els
desitjos de les dues persones, si es tracta d’una parella estable, o de cada individu. “El més important
és que els dos membres de la parella se sentin bé. He tingut parelles a la consulta preocupades perquè
es comparaven amb amics amb dues o tres relacions sexuals a la setmana i se sentien malament per

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20171105/282157881517123 2/3
30/12/2017 TENIM POC SEXE

fer sexe una vegada cada dues o tres setmanes. Però si els dos estaven a gust, satisfets, no tenien cap
problema”, exemplifica Sánchez Martín.
La disminució pot arribar a ser tan acusada que en alguns casos el sexe passa a ser prescindible.
“No només hi ha un descens de l’activitat en els heterosexuals, també cada vegada són més evidents
els asexuals”, constata el professor Castelo-Branco (UB), amb diversos llibres publicats sobre sexuali-
tat humana.
Si es manté i s’aguditza en el temps la tendència actual, el sexe com l’hem conegut fins ara, amb
intercanvi de fluids i contacte corporal, no té un futur massa brillant. El desenvolupament de la
tecnologia reapareix com un factor negatiu. “La nostra societat, cada vegada més enamorada de la
tecnologia, potser es dirigirà cap a la apomixi (reproducció asexual), aconseguint que l’activitat sexual
amb altres individus sigui més important per a la comunicació que per a la reproducció”, diu Castelo-
Branco.
La tecnologia també tindrà el seu paper en el sexe. “La corporalitat de la sexualitat es farà més vir-
tual”, afegeix el professor, que posa damunt la taula altres tendències com “el possible aïllament se-
xual de l’individu, afavorit amb l’increment del sexe en solitari, auxiliat amb sistemes sofisticats de
comunicació i transmissió d’imatges”.
La professora Twenge llança una qüestió entre la filosofia i el sexe: “Som menys feliços i per això
tenim menys sexe o en tenim menys i per això no som tan feliços?”.

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20171105/282157881517123 3/3