Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Els Bessons. Introducció

    Uploaded by

    Diotima
    10 views12 pages

    Original Title

    Els bessons. Introducció

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    10 views12 pages

    Els Bessons. Introducció

    Uploaded by

    Diotima

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 12
    INTRODUCCIO Els besons —també anomenada Els Meneomes a partir del nom dels dos protagonistes— és una de les comédies amb major tesi pensem que han estat necessaris més de dos mil anys per atribuir-li definitivament els tres noms, Titus Macins Plants, ‘un perfecteciutada roma. Aixd, natoral- ue Plaute va nxer luny de Roma, ala ciutat de prac- en tot cas, només un exemple de amb que topen les temptatives de reconstruccié ‘ana vida que, mal que ens pesi, ens és desconeguda, Els tes- hi ha Cicer6, ens antics més fables, entre els qu en situa el naixement de Plaute ila seva mort, a Roma, el 184 aC; perd, més enlla dela erono- logia, la resta de les informacions que ens han arribat s6n, 2 més d’escases,sovint de aire tn novellese que mereixen ser en dubte, S'explica, per exemple, que Plaute, ha- vvent-se taslladat a Roma en eircumstincies que desconeixem —porser com a soldat, potser com a comediant oper inci va petsonal—, va desenvolupar de bon comengament act vitatsrelacionades amb el ceatre —on potser va fer d'actor i inTRoDuccIo intro ers dels guanys que aquest que- 6 de la vida politica i militar, ila consegtentdistraccié de les mar el va portar@ la rung; aleshores es e es preocupacions quotidianes:d’aquf que rebessin el nom de fu mot que cal entendre en tota reatrals, per tal com tenien lloc en una soaena, es ‘coneixien com a Jul scacnic. tunes jaltres antedotes han estat espigolades de teix Plant, davant la sospi nics tenen carkcter oficial. UEstat fia un nombre de dies per que faala esta, delega tota magisrats aque, en Fini de aspiren a aseendir a cirrecs més als i a invertiren el projecte bona paredel patrimoni propi. Conseients que en els jocs els va, en~ tre daltzescoses l la popularitar que els poden faci- litar Peleceié a una magistratura superior, els edils malden ‘Tant 6s asi que no costa imaginar ies, que I proximitat del dramaturg amb la seva audigncia fos un dels aspectes que més contribu I teatre a Roma era un especta- més coneguts,formava part de les grans festes collectives de la ciuat. Les festes suposaven lainterrup- dent. Compte, dones, amb qual pera alguna pergu’ els censors de inTaopuceid {at s'encarregaran immediatament de vigil ‘Ha de quedar clar que els jes s6n oficial cls edificis de pedra que les aco- jen loc de de temps i van fer el possible per InRODUCCIO essonso de qualsevolaltra pega de l8poca, hem de pensar en feta de fusta, on es di

    You might also like