Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Els Bessons. Notes

    Uploaded by

    Diotima
    18 views10 pages

    Original Title

    Els bessons. Notes

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    18 views10 pages

    Els Bessons. Notes

    Uploaded by

    Diotima

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 10
    INTRODUCCIO antics no sé gens aclardores. Donat (639-0), per exemple, assenyala que ala comédia la tnicacurta claus més liber de moviment, oque els ells estien de blanc mentre que el esd de seguid fey natge benhumora, La re qué cala que es posés un C= retaci6 dels noms parlants dels personatges jta 2 dela taducei, br€i Alexandra de Riguer per Tsuggeriments. S BESSONS mngumentacrbstic que precedeix aquesta comédia —i la iajoria de les de Plate— no és dautoria plating, sind que va ser composti afegit en una 2poca frga post ® Com he dita I introduc plautins tenen noms palant, tuna gran part dels personatges ie una altra manera, hom pot Notes associar el nom del personatge al paper que representa en Ia 6o- midia, Pel que fa als Besons, aquest és el cas dls segients: Raspatsor.~ El parisit 'aquestacomédis, esclau del Menee- ime d'Epidamne, dus, per les rions que ell mateixexposa, el so- brenom de Peniult, Frmalment, penal és en - ‘iu de pani ‘que designa per mé coves que no vénen a tomb, un esti de net ‘una escombreea ‘Maycae.~ El nom de tots das bessons, Menaeshmus, ha es- ‘at eambé explica tadicionalment com a nom parlant, format a rno debades el seu nom original és Sos cota ‘salvar, rescatar’ i ehéos‘anome ‘wala dir que el fet que confegir els noms par- ‘neutra, com el terme orem ‘prostitats «scauen, doncs, perfectam amavores, ‘Ciursons.— El personaege del euiner del nom com que, en de Sirseuss—, Cal reco ciutat italian ssnomenava a Porigen Zancle réncia ala forma del seu port natural, i que fou al gle v aC, pre- cisament arrand'una onada dimmigrants procedents dela regié peloponnisia, ue ‘com a Messene lor rene paren gus br qu TT x45) que els romans van ea denominaci d Epidanumam | per la de Dyrrachiume —<'on eum nomen. EL pment en p-danenung,esve ha 4 La qlest6 de fons que amaguen aquest versos 6 a veure, smb Ia convencié que obligava els esriptors de co dia —elspoetes— a situar-ne a trama a Grécia. Per, ese eee Fp closing one di osha puma Quarelqusl Teta queer fs fue mce,Fbjocin dP leg pony el ver del pbc danonmen a eames aes Shee hoes Isha deaguyarcom il oul debinne qu cone Sun ol fei eames que corespon 5 El modi és una mesura romana de eapacitat per a arids, uns 9 lites, De rota manera, el debat sabre equiva sobre la seva correspondencia amb © Resuls prow evident que, em aqu Proleg contribucix de manera deliberada ‘Ald no ha de sobr ‘quehe apuntat ala nota anterior: ator, que fins ara hava romis| prop del pli, a Siracusa, retorna ara a escena om es toa re- Dresentada Epidamne 8 Defer, da adjuicat 9 Segueixo auf puntuaci del text proposada per Gratwick honor seu se a reinterpretar cm cori ei com alld que el ‘sure car fins al punt que la grat envoltar-se, no s6n tant els Val dir, encara, que la darrera ocur- associada a dos 2 Cal entendre «genitutelar, protector», queloom semblant al nosere «angel de Is guarda> ‘biel toca amb ladestr, signe de reverncia ritual envers les e- presentacions divines. stg que el Respal 4 un drgan mole 18 Aquest passatge reprén Ia metifors mi Menecme uns quants versosabans, En concret, rca i el comen mes especies de la encetada per resposta de lsegtene del Raspallotcontenen nga eastrense —extra numero i adr Notes 19 Meneeme, com ¢ general ve sa honoree ‘incur pertanya al mateix Ares dé - 1 poder que ella tena sobre el seu nat a Hipalita per simbol poble 22 El muons ers la moneda corrent de les cits gregues,cor- responent al didricmon, duns 7 grams de plata. Tot indica —tane Ele germans 37) com les quatre mines que, en aque ha paga pel mantell— que "Erotica decdeix de sopar que lia estat encarregat una quant ‘minsa, fine itt i intexpretem les «tes m0 indefnie dun pall, qv {erpretacié «mira que n’hi hagi prov amb tres monedes) 31 Era costum que els comensals, ales acablles del banquet, ‘ormessin el cap amb gurlandes de flors mentre contemplaven gun espectale, D'aqh ‘Meneeme coronat lecepci6 del Rasalloten veure sortir ini pense Ia lectura an dels manuscrts es pot man- a que origina un absurd que contribueix ala 3 1-8 dels conviats. ct dema- seit a weure'n profi 26 Lexpressi6 design els remers de a nau, del tot inl quan rant ara, no la plata pr responent en o. 1a blangueria, serveixen per adobs pels corresponen, ena descripes de Menecme, als rem del elf ininelli- als, sible, Dalera banda, el repartiment de dle entre abs per- ticularmentcanviant, que asisteix sonatges no és gens segur. Segueix stribucis ticsistema d'aaccions de lei» pel procediment clissic que conci- proposada per Emous sem com 3 formlaci, na corrupcis en el tres coses, per la segurets Som, doncs, al fis in ure d'un procés civil, que consisteix en cies, interrogator de les parts en lursrespectivesposicions. Un cop concloses aquestes el magisran'sixecava acta en presineia de testimo- tun decret conegut com lis cnteaio,quedant lest goa i darrera fase del procs, apud iudien on in dic, en que un arbitre nomenat de comé acord entre les pats dictavafinalment sentencia. Ad no obstant, hi hava la posi ‘at que el plet sexing en la fase in ure quan els litigants, mi jangant el procediment conegut cam a sponio aconseguien ar- ribar a un acord, evitane aquesta manera el judici posterior. quest compromis é, precisament, el que Meneeme est a punt \assolir quan la negativa del seu client —negativa que hem de deduir perqué en aquest moment critic el text & defectuds ino ens ajuda gens—no nomésarruna tots els esforgos dialcties del atrd, sind que a més l'involuera personalment en presentar-lo ‘com 2 garant. Alcapdavall ls fltes del client hauran de ser vs- ‘es in dic, itor, tetimonisinclosos, pronostia un veredicte gens fvorable 37 Enwene que aquestes paraulesencara én promunciades per ‘Menecme, per bé que en un apart, Per aid segueito el reparti- ment de personatges propos aqui per Ernout. 38 El joc de parautes pl consstix en I'is dildgic del rr aquest, sempra el preterit per- as desviae terior com forma pronominal: també com a verb—segona persona del sin fe del verb eo—, amb el semttd’chas mana, 39. Considera que el sentit aconsellatransposar en aquest loc, ‘com ho fs Emout, el vers 614 de Vedic de Lindsay. @)La metamorfosi en gossa de Ia segona esposa de Priam té cares ressoninciestrigiques, ja que constitueix argument de tives tragedies euripidees. La veri d'Ovidi (MetamorfisXIML 55838) conta que Hécubs, vitima de la flla per haver perdut seu fill Poldor, va arrencarelsulls a Polimndstor. Els tacs, per ‘istiga-a, comengarenallngat-i pedres, ella ve ini, rabiosa i bbordant, mentre les prseguia a mossegades 4 Tori que 6 fic ideniicar Porton com Pvi de Deianira, ‘esposa d'Harcues, s evident que la desconeixenca confessada per Menecme té a veure més aviat amb el earctr legendari del personatge # Caleasésel spedicié con endevi que va participa en tra Troia, Com en el cas de Poréion, es traca d'un personatge sé un dels noms grees de Bacus, déu sical amb ‘qué Fiavoquen les bacants dins els boscos en les cerimonies de alte «aquest dé. ie congruénca en les parau~ ns editors han prefertesme= legends d's ‘enamora Aurora, la qual demand a Zeus que 44 Malgrat que no cal esperar les de qui es fa pasar per bog, ‘nar Tiana "Tita! en Titboma ques darer| belless de Ti probleme inadequacies. text. Els editors opten, | Ei ist Grae nombre personas mili de Gin, per ap elmo par Tiooe em pecte cands del vl ‘meva traducci6 respon 2 una enginyass de Grow gue propos subsume pet Menceme ha comparat, uns quants versos roms amb els dels malalts que han entre smb una Ampliarepresentac6 estat sobre el vrtader Jimena de tracte que ja aeshores devien rebre els pacients, 46 En aquest punt el text és insegur,especalment pel que faa Ieletara scents que no acaba encainar en estructura mica ‘Aixb no obstang el sent em smb rou lar. Magra que és un smcge gui pra cl entendre el verb supirar, no en el emi c= nied absorb oxigen, empratambé en lat pe indicar una quandtat fer cileals amb el nombre de tg tndri la intenci de fer dit- taul»— el sew amo expl sideracié que fa Menecrne dell maeix. Un pal més sorprenent és potser que qualifiq alhora d’

    You might also like