8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

Activitats d’ampliació
1> Com a cap del departament financer d’una empresa de creació recent entra a la
pàgina de l’Institut Català de Finances (www.icf.cat) i digues amb relació a la unitat
que has estudiat:

a) Quins tipus de finançament hi has trobat.

b) En cas de necessitar dur a terme una inversió, quins són els cinc passos que s’han
de fer per poder demanar finançament? Digues quin dels cinc passos no depèn de
l’empresa i per què.
c) Fes una recerca a Internet i explica el concepte d’aval.

2> L’empresa Estudis Financers, SL, ha obtingut un préstec l’import principal del qual és
de 108.000 €, però amb una comissió d’obertura del 0,45%. El préstec es tornarà
amb dos pagaments anuals de 58.346,33 € i 58.406,42 € respectivament. Calcula el
cost financer, TAE, de l’operació.

3> Una empresa dedicada a la fabricació de mobles d’oficina disposa d’un actiu no
corrent de 320.000 €, un actiu corrent de 132.000 € i un patrimoni net valorat en
220.000 €. Necessita ampliar la nau industrial, inversió valorada aproximadament en
50.000 €, a causa d’un augment progressiu en la demanda dels últims anys i es
planteja quina és la millor forma per finançar-se.

I. Demanar un préstec per 50.000 € a una entitat financera amb les condicions
següents: 1% de comissió d’obertura i un tipus d’interès nominal del 8%.
Amortització préstec: 5 anys i la devolució de la totalitat del préstec a finals
del cinquè any.
II. Emetre 5.000 obligacions a 10 € cada una al 7% d’interès anual amb unes
despeses d’emissió de 2.000 € i una durada de 4 anys.

a) Calcula el cost del finançament de les dues operacions, sense tenir en compte
l’import que necessita l’empresa per a la inversió.
b) Recomana l’operació que et sembla millor per a l’empresa.
c) En cas de necessitar a banda d’aquesta inversió, una màquina per procés
productiu, quins tipus de finançament i que has estudiat en la unitat podria utilitzar?

4> L’empresa GRANS AMICS, SA, té un imprevist i necessita pagar una quantitat de
2.500 € a Hisenda per la declaració de l’IVA del mes anterior. En cartera disposa
d’una lletra de 2.800 € d’un client que té un venciment d’aquí a 83 dies. El gestor del
nostre banc després de fer-li la consulta ens diu que pot descomptar-nos la lletra a
un interès anual del 6% amb una comissió del 0,75% de l’import nominal.

a) Calcula el cost efectiu anual de l’operació.

b) Calcula si l’empresa en tindrà prou amb el descompte de la lletra per poder pagar
el deute a Hisenda.
c) En cas positiu calcula els diners que li han sobrat. En cas negatiu, calcula els
diners que li falten i en quina alternativa podria pensar.

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

5> Llegeix la notícia següent i a continuació respon les preguntes:

Multa de la CNMV a Caixabank

L'entitat bancària ja ha presentat recurs a l'Audiència Nacional

La Comissió del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat una multa de cinc milions d'euros a
CaixaBank. La multa és per haver cobrat comissions no permeses als clients que tenien
participacions en fons d'inversió l'any 2014.

Segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), l'ò rgan que vigila les borses i les inversions ha
tancat l'expedient determinant una multa en ferm de cinc milions d'euros.

La CNMV fonamenta la multa argumentant que hi va haver la «comissió d'una infracció molt greu»
prevista a la llei del mercat de valors per la «percepció de tercers d'incentius no permesos en
ocasió de la inversió en institucions d'inversió col·lectiva, tant nacionals com estrangeres, en
l'à mbit de l'assessorament en matèria d'inversions».

CaixaBank assegura que des del primer moment es va corregir aquesta situació i ja ha presentat
recurs a l'Audiència Nacional.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

http://www.ccma.cat/324/multa-de-la-cnmv-a-caixabank/noticia/2847353/

a) Busca a Internet les diferents funcions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
(CNMV).
b) Digues alguns dels mercats de valors que es regulen al territori espanyol.
c) Explica què són institucions d’inversió col·lectiva.

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

Activitats d’ampliació. Solucions

1> Com a cap del departament financer d’una empresa de creació recent entra a la
pàgina de l’Institut Català de Finances (www.icf.cat) i digues amb relació a la unitat
que has estudiat:

a) Quins tipus de finançament hi has trobat.

b) En cas de necessitar dur a terme una inversió, quins són els cinc passos que s’han
de fer per poder demanar finançament? Digues quin dels cinc passos no depèn de
l’empresa i per què.
c) Fes una recerca a Internet i explica el concepte d’aval.

a) Préstecs, avals, Capital risc.

Els préstecs poden ser per dur a terme una inversió o per necessitats de circulant.
Els avals que faciliten l’obtenció del préstecs mitjançant garanties a pimes i
autònoms.
Capital risc és l’aportació temporal de fons de part d’un fons o societat.

b) Els 5 passos que recomana l’Institut Català de Finances a la web www.icf.cat són:

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

c) Aval, segons la web del Banc d’Espanya (www.bde.es), és un contracte pel qual
una persona física o jurídica garanteix o assegura el compliment d'obligacions,
assumint l'obligació de pagar un deute d'una altra persona si aquesta última no ho
fa.
Qualsevol persona física o jurídica davant la que ens obliguem a complir un
compromís pot demanar-nos un aval.

Els avals també solen denominar-se fiances, consolidacions o garanties personals i el

avalista es compromet al compliment de l'obligació amb tots els seus béns, llevat
que s'estableixin límits a aquesta responsabilitat.

Casos típics de sol·licitud d'aval són:

- El de les entitats quan concedeixen un préstec, sent les beneficiàries de l'aval.

- El de les Administracions Públiques quan contracten amb un particular.
- El d'un particular a un altre en relació amb algun contracte, per exemple,
d'arrendament.

2> L’empresa Estudis Financers, SL, ha obtingut un préstec l’import principal del qual és
de 108.000 €, però amb una comissió d’obertura del 0,45%. El préstec es tornarà
amb dos pagaments anuals de 58.346,33 € i 58.406,42 € respectivament. Calcula el
cost financer, TAE, de l’operació.

107.514,00 -58.346,33 -58.406,42

0 1 2

Càlcul de l’import que rep l’empresa : 108.000 – 0,45%·108.000 = 107.514 €

Cost financer (TAE)

58.346,33 58.406,42
0=107.514− −
( 1+ c ) ( 1+c )2

c = 5,68%

3> Una empresa dedicada a la fabricació de mobles d’oficina disposa d’un actiu no
corrent de 320.000 €, un actiu corrent de 132.000 € i un patrimoni net valorat en
220.000 €. Necessita ampliar la nau industrial, inversió valorada aproximadament en
50.000 €, a causa d’un augment progressiu en la demanda dels últims anys i es
planteja quina és la millor forma per finançar-se.

III. Demanar un préstec per 50.000 € a una entitat financera amb les condicions
següents: 1% de comissió d’obertura i un tipus d’interès nominal del 8%.

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

Amortització préstec: 5 anys i la devolució de la totalitat del préstec a finals

del cinquè any.
IV. Emetre 5.000 obligacions a 10 € cada una al 7% d’interès anual amb unes
despeses d’emissió de 2.000 € i una durada de 4 anys.

a) Calcula el cost del finançament de les dues operacions, sense tenir en compte
l’import que necessita l’empresa per a la inversió.
b) Recomana l’operació que et sembla millor per a l’empresa.
c) En cas de necessitar a banda d’aquesta inversió, una màquina per procés
productiu, quins tipus de finançament i que has estudiat en la unitat podria utilitzar?

a) La representació de les dues opcions de finançament són:

0 1 2 3 4 5 Cost operació
49.500,00 -4.000,00 -4.000,00 -4.000,00 -4.000,00 -54.000,00 8,25%
48.000,00 -3.500,00 -3.500,00 -3.500,00 -53.500,00 8,21%
Les expressions per calcular el cost financer anual són les següents:

4.000 4.000 4.000 4.000 54.000

0=49.500− − − − −
( 1+c ) (1+ c )2 ( 1+c )3 ( 1+c )4 ( 1+c )5

en el cas del préstec

3.500 3.500 3.500 53.500

0=49.500− − − −
( 1+c ) ( 1+c )2 ( 1+ c )3 ( 1+ c )4

en el cas de l’emissió de les obligacions

b) Tot i que la durada del finançament no és la mateixa en el cas del préstec i dels
emprèstits, el cost efectiu anual és quasi equivalent en les dues opcions, per tant,
encara que en principi podríem seleccionar qualsevol de les dues opcions de manera
indiferent, podrem afirmar que l’emissió de les obligacions ens pot ajudar a posar en
marxa abans una nova inversió en el futur perquè ja haurem eliminat (un any abans)
el risc intern de mantenir un deute amb tercers.

4> L’empresa GRANS AMICS, SA, té un imprevist i necessita pagar una quantitat de
2.500 € a Hisenda per la declaració de l’IVA del mes anterior. En cartera disposa
d’una lletra de 2.800 € d’un client que té un venciment d’aquí a 83 dies. El gestor del
nostre banc després de fer-li la consulta ens diu que pot descomptar-nos la lletra a
un interès anual del 6% amb una comissió del 0,75% de l’import nominal.

a) Calcula el cost efectiu anual de l’operació.

b) Calcula si l’empresa en tindrà prou amb el descompte de la lletra per poder pagar
el deute a Hisenda.

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

c) En cas positiu calcula els diners que li han sobrat. En cas negatiu, calcula els
diners que li falten i en quina alternativa podria pensar.

a) En primer lloc calculem l’import que rebrà l’empresa en descomptar la lletra.

La taxa d’interès diari que cobra el banc és: 6%/365 dies = 0,0164%.
L’interès diari que cal pagar pels 2.800 € és: 0,0164% de 2.800 € = 0,46 €.
L’interès que cal pagar els 83 dies que falten fins al venciment: 0,46 € x 83 dies =
38,18 €.
Només falta calcular la despesa corresponent a la comissió: 0,75% x 2.800 € = 21 €.
Per tant, l’import que rebrà l’empresa al descomptar és de 2.800 € - interessos –
comissió = 2.800 – 38,18 – 21 = 2.740,28 €.

2.740,82 -2.800,00

0 83 dies

Després de representar el diagrama temporal calcularem el cost efectiu diari C 365:

2.800
0=2.740,82− 83
( 1+C365 )

C365 = 0,02574%

Per trobar el cost anual es calcula la taxa equivalent:

(1+C365)365=(1+c)

(1+0,0002574)365 = (1+c) c=9,85%

b) i c) Import que rep al descomptar la lletra = 2.740,82 €.

Import deute Hisenda = 2.500 €.
2.740,82 – 2.500 = 240,82 € li sobren després de pagar el deute a Hisenda.

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

5> Llegeix la notícia següent i a continuació respon les preguntes:

Multa de la CNMV a Caixabank

L'entitat bancària ja ha presentat recurs a l'Audiència Nacional

La Comissió del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat una multa de cinc milions d'euros a
CaixaBank. La multa és per haver cobrat comissions no permeses als clients que tenien
participacions en fons d'inversió l'any 2014.

Segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), l'ò rgan que vigila les borses i les inversions ha
tancat l'expedient determinant una multa en ferm de cinc milions d'euros.

La CNMV fonamenta la multa argumentant que hi va haver la «comissió d'una infracció molt greu»
prevista a la llei del mercat de valors per la «percepció de tercers d'incentius no permesos en
ocasió de la inversió en institucions d'inversió col·lectiva, tant nacionals com estrangeres, en
l'à mbit de l'assessorament en matèria d'inversions».

CaixaBank assegura que des del primer moment es va corregir aquesta situació i ja ha presentat
recurs a l'Audiència Nacional.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

http://www.ccma.cat/324/multa-de-la-cnmv-a-caixabank/noticia/2847353/

a) Busca a Internet les diferents funcions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
(CNMV).
b) Digues alguns dels mercats de valors que es regulen al territori espanyol.
c) Explica què són institucions d’inversió col·lectiva.

a)

- La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) és l'organisme encarregat de

la supervisió i inspecció dels mercats de valors espanyols i de l'activitat de tots
els que intervenen en els mateixos.
- L'objectiu de la CNMV és vetllar per la transparència dels mercats de valors
espanyols i la correcta formació de preus, així com la protecció dels inversors.
- L'acció de la Comissió es projecta principalment sobre les societats que emeten o
ofereixen valors per ser col·locats de forma pública, sobre els mercats secundaris
de valors, i sobre les empreses que presten serveis d'inversió i les institucions
d'inversió col·lectiva. Sobre aquestes últimes, així com sobre els mercats
secundaris de valors, la CNMV exerceix una supervisió prudencial, que garanteix
la seguretat de les seves transaccions i la solvència del sistema.
- La CNMV participa activament en institucions internacionals com IOSCO
(Organització Internacional de Comissions de Valors), ESMA (Autoritat Europea
de Mercats i Valors) o el FSB (Consell d'Estabilitat Financera). Així mateix,
col·labora amb l'Institut Iberoamericà del Mercat de Valors.
- Addicionalment, la CNMV assessora al Govern i al Ministeri d'Economia en
matèries relacionades amb el mercat de valors.

Font: www.cnmv.es Comissió Nacional del Mercat de Valors

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat
8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament

b)

 Borsa de valors: Fonamentalment negocia accions, drets de subscripció sobre

noves accions i altres actius financers. Hi ha quatre borses de valors a Espanya
(Madrid, Barcelona, València i Bilbao).
 Mercat del deute públic anotat: És un mercat gestionat pel Banc d’Espanya que té
com a únic objectiu la negociació de valors de renda pública.
 Mercat espanyol de renda fixa privada: On destaca el mercat AIAF (Associació
d’Intermediaris en Actius Financers), que permet negociacions majoristes de
determinats actius de renda fixa (bons, obligacions o pagarés d’empresa).
 Mercat alternatiu Borsari (MAB): Es va crear el 2006 amb la intenció de donar
entrada al mercat secundari a empreses de mitjana dimensió.
 Mercat alternatiu de Renda Fixa (MARF): Es va inaugurar el 7 d’octubre de 2013
amb la intenció de permetre a les pimes solvents accedir al finançament mitjançant
l’emissió de bons i pagarés.

c) Institucions d’inversió col·lectiva. Els fons d'inversió són institucions d'inversió

col·lectiva l'objectiu de les quals és captar les aportacions d'un nombre variable
d'inversors (denominats partícips), per gestionar-les amb l'objectiu d'obtenir un benefici
amb una adequada diversificació del risc. Cada partícep és propietari d'una part del
patrimoni del fons en proporció al valor de les seves aportacions. El resultat de la
inversió (augments o disminucions de patrimoni) s'atribueix proporcionalment als
partícips.
Pàgina web corporativa BBVA (www.bbva.es)

© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat