L’autoestima del DOCENT

L'autoestima es tracta d'un dels béns bàsics que una persona

necessita per ser feliç. Sense la convicció que tenim capacitat per
proposar-nos projectes i de portar-los a terme, ens falten l'ànim, la
il·lusió,i ganes d’emprendre res. Per al docent no només és important
a nivell personal sinó també a nivell professional els ajuda a sentir-
se motivat, competent, tenir autoconcepte i sentir-se de la
comunitat, a més de ser positiu per als seus alumnes.

"Quan el professor orienta i crea condicions que faciliten l'aprenentatge,

l'alumne es veu a si mateix com a valuós i competent, la qual cosa li
dóna seguretat, i permet la construcció d'un autoconcepte positiu ".
Yamamoto.

Objectiu general: Ajudar a millorar la identificació dels docents amb

baixa autoestima i intervenir sobre ells.

Objectius específics:
- Conèixer les característiques d'un docent amb baixa autoestima.
Identificar els docents amb problemes d'autoestima mitjançant un
qüestionari i uns indicadors.
- Millorar la baixa autoestima dels docents, mitjançant la realització d'un
seminari.
- Evitar nous casos de docents amb baixa autoestima mitjançant la
intervenció a través d'un seminari.

L’autoestima
- P. Saura (1996) la autoestima es uno de los bienes básicos que una
persona necesita para ser feliz. Sin la convicción de que tenemos
capacidad para proponernos proyectos y de llevar a cabo al menos
algunos de ellos, nos faltan el ánimo y la ilusión, y no tenemos ganas de
emprender nada que valga la pena.

- Gil (1977); la autoestima es la suma de la confianza y el respeto que

debemos sentir por nosotros mismos y refleja el juicio de valor que cada
uno hace de su persona para enfrentarse a los desafíos que presenta
nuestra existencia.

Gil(1997) algunes respostes per educar l'autoestima, i així més

preparats estarem per afrontar les adversitats i resistir les
frustracions, més possibilitats de ser creatius ...,serien:

- Necessitat d'alliberar-se progressivament de sentiments negatius,

d'idees errònies i de caretes d'interpretació, per arribar a acceptar-se a
si mateix.
- Reconèixer què no és l'autoestima.
- Aprendre a avaluar la conducta pròpia sense caure en sentiments de
culpabilitat o neurosi d'angoixa.
- Acceptar que les aparences no són el més important.
- Viure activament. Assumir responsabilitats.
- Perdre la por a revelar els sentiments i debilitats pròpies als amics.
- Desenvolupar habilitats socials.
- Suscitar conductes assertives.
- Viure segons el propi sistema de valors, no deixant-se envair.
- Enderrocar barreres internes per tenir èxit en el treball i en les
relacions amb altres persones.
- Ser autèntic i conseqüent en les relacions.
- Fomentar l'autoestima dels altres.
- Tenir el coratge d'acceptar-se cada vegada més, comprenent que
aquest és un dret bàsic i irrenunciable.
- Practicar l’autorrelaxació i l’autosugestió positiva.
- Aprendre a prendre decisions.
- Entrenar-se en la solució de problemes.
En conclusió autoestima és l'apreciació de la pròpia vàlua i importància
i assumpció pel propi individu de la seva responsabilitat cap a si mateix i
cap als seus relacions intra i interpersonals.

Característiques:
Quan una persona té una bona autoestima, una autoestima sana, per
regla general posseeix les següents característiques:

Estima:
És l'estimació genuïna d'un mateix com a persona, igual a una altra
persona, però amb diferències de personalitat que són apreciades pels
aspectes positius que posseeixen.
A l'que s'aprecia a si mateix, li encanten les seves qualitats manifestes.
Encara més, és conscient que és capaç de desenvolupar-les i d'afavorir
altres que es troben en estat latent. El / la qual s'aprecia adequadament
gaudeix dels seus èxits i conquestes sense pedanteria, però sense falsa
modèstia alhora.

Acceptació:
Es considera un ésser humà ple de limitacions, de debilitats i, com a
conseqüència, un ésser humà fal·lible i procliu als fracassos i als errors,
com els altres, perquè ell / ella no pot ser l'excepció de la regla general.
Reconeix amb serenitat els aspectes desagradables de la seva
personalitat i es responsabilitza de tots el seu actes. La seva meta és la
de fer les coses bé, preferint el triomf al fracàs, encara que no
l'espanten seus defectes, que intenta corregir.

Afecte:
Un tarannà positiu cap a un mateix. Una actitud amistosa, comprensiva i
afectuosa que irradiï la pau i no la guerra amb els propis pensaments i
sentiments; amb la seva pròpia
imaginació. Una disposició dirigida a una avaluació objectiva, però
sense complexos.

Atenció:
En el sentit de tenir cura degudament les seves necessitats reals,
físiques i psíquiques, intel·lectuals i espirituals. La persona que s’
autoestima positivament prefereix la vida a la mort. Tria el goig al
sofriment, el plaer al dolor, però sense la finalitat en ells mateixos, ja que
la persona que s’autoestima és capaç de comprendre i acceptar el dolor
i el sofriment per causes i motius nobles que escapen a l'hedonisme.