Gestion Dret PDF

M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Página 1
Administració i gestió
Gestió de la documentació jurídica i empresarial

Gestió de la documentació
jurídica i empresarial
CFGS.AFI.M02/0.12
CFGS - Administració i finances

M2_DJE_IOC_unitat00a_portadeta_p001 17/10/12 16:25 Página 1
Gestió de la Documentació
Jurídica i Empresarial
Jaime José Antón Pérez
Santiago Torrent Llinàs

M2_DJE_IOC_unitat00b_indice_p002-005 17/10/12 12:51 Página 2
ÍNDEX
Unitat 1 – Dret i informació jurídica 6

1 >> Dret públic i privat 7
1.1 > Concepte de Dret 7
1.2 > Classes de normes jurídiques 7
2 >> Fonts del Dret 8
3 >> L’Ordenament Jurídic 9
3.1 > La jerarquia normativa 9
3.2 > Normes que formen l’Ordenament Jurídic 9
3.3 > Denominació de les normes jurídiques 12
4 >> Normativa civil i normativa mercantil 13
5 >> Elaboració i aplicació de les normes jurídiques 14
5.1 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei 14
5.2 > Execució de les lleis 15
5.3 > Control del compliment de les lleis 15
5.4 > Normativa autonòmica 16
5.5 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang inferior a la llei 16
6 >> Documentació i informació jurídica 17
6.1 > Normativa de la Unió Europea 17
6.2 > Normativa nacional 18
6.3 > Bases de dades 19
6.4 > Actualització de la informació jurídica a l’empresa 21
Unitat 2 – Documentació de constitució de les entitats 28

1 >> L’empresa com a entitat jurídica i econòmica 29
2 >> Formes jurídiques de l’empresa 30
2.1 > Empresari individual 30
2.2 > Col·lectivitats no societàries 31
2.3 > Societats mercantils 32
3 >> Documentació jurídica de les empreses 35
3.1 > Documents públics i privats 35
3.2 > Fedataris públics 36
3.3 > Documents notarials 37
4 >> Registres públics 38
4.1 > Registre de la Propietat 38
4.2 > Registre Mercantil 38
5 >> Documentació necessària per constituir una societat mercantil 40
5.1 > Certificació negativa de nom o raó social 40
5.2 > Número d’identificació fiscal 40
5.3 > Escriptura pública de constitució 41
5.4 > Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics
Documentats (ITPAJD) 42
5.5 > Inscripció als Registres 42
6 >> Procés de constitució d’una societat mercantil 43
6.1 > Tramitació ordinària 43
6.2 > Tramitació simplificada 45
6.3 > Tramitació simplificada abreujada 45
7 >> Tràmits de posada en marxa d’una empresa 46
8 >> Tramitació telemàtica de la creació d’empreses 47
9 >> La innovació empresarial a Catalunya 50
9.1 > ACC1Ó 50
9.2 > PIMESTIC 50
9.3 > Barcelona Activa 51
9.4 > Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 51
ÍNDEX
Unitat 3 – Documentació de funcionament de les entitats 56

1 >> Documents societaris 57
1.1 > Convocatòries 57
1.2 > Actes 58
1.3 > Llibres de registre 59
1.4 > Escriptures públiques 60
2 >> Documents comptables 62
3 >> Conservació de la documentació 65
4 >> Protecció de dades de caràcter personal 66
4.1 > Obligacions de les empreses 66
4.2 > Drets de les persones 67
4.3 > Tractament de les dades 67
5 >> Normativa de protecció i conservació del medi ambient 69
Unitat 4 – Contractació privada a l’empresa 74

1 >> El Dret empresarial 75
2 >> La contractació privada 76
2.1 > Contractació civil 76
2.2 > Contractació mercantil 77
2.3 > Capacitat per contractar 78
2.4 > Tipus de contractes privats 78
2.5 > Contractes civils 79
2.6 > Contractes mercantils 80
3 >> Redacció de contractes privats 81
3.1 > Formalització dels contractes privats 81
3.2 > Estructura i contingut 82
3.3 > Com redactar un contracte 83
4 >> Contractació electrònica 87
4.1 > Contractes per via electrònica 87
4.2 > Certificats digitals 89
4.3 > Signatura electrònica 90
4.4 > Factura electrònica 90
Unitat 5 – Govern central i Administració Pública 96

1 >> El Govern central i l’Administració General de l’Estat 97
2 >> Òrgans centrals 98
2.1 > Organització dels Ministeris 98
2.2 > Elements organitzatius bàsics 99
2.3 > Serveis comuns 99
3 >> Òrgans territorials 100
4 >> L’Administració General de l’Estat a l’exterior 101
5 >> Els organismes públics 102
5.1 > Organismes autònoms 102
5.2 > Entitats públiques empresarials 102
5.3 > Agències Estatals 103
6 >> Òrgans consultius 104
7 >> Òrgans de control econòmic i financer 105
Unitat 6 – Administració Autonòmica i Administracions Locals 110

1 >> Administració Autonòmica 111
2 >> Organització autonòmica 113
3 >> Repartiment de competències 115
3.1 > Competències de l’Estat 115
3.2 > Competències de les Comunitats Autònomes 116
4 >> L’Administració Local 117
ÍNDEX
5 >> El municipi 118

5.1 > Elements del municipi 118
5.2 > Organització municipal 118
5.3 > Competències 120
5.4 > Règim municipal especial: el Consell Obert 120
6 >> La província 121
6.1 > Organització provincial 121
6.2 > Competències 122
6.3 > Règims provincials especials 122
7 >> Altres entitats locals 123
8 >> Sistema financer català 124
8.1 > Tributs 124
8.2 > Agència Tributària de Catalunya 125
8.3 > Fons de transferència de l’Estat 125
Unitat 7 – La Unió Europea 130

1 >> Orígens i objectius 131
1.1 > Tractats i acords 131
1.2 > Símbols de la Unió 132
2 >> El Dret comunitari 133
3 >> Les institucions comunitàries 134
3.1 > El Consell Europeu 135
3.2 > El Consell de la Unió Europea 135
3.3 > El Parlament Europeu 137
3.4 > La Comissió Europea 138
3.5 > El Tribunal de Justícia 139
3.6 > El Tribunal de Comptes 140
4 >> Altres òrgans comunitaris 141
Unitat 8 – L’acte administratiu 146

1 >> Definició i característiques de l’acte administratiu 147
2 >> Classes 148
3 >> Elements de l’acte administratiu 149
4 >> Eficàcia i validesa 150
4.1 > Notificació i publicació 150
4.2 > Nul·litat i anul·labilitat 152
5 >> Termes i terminis 153
5.1 > Còmput de terminis 153
5.2 > Calendaris 154
5.3 > Ampliació de terminis 155
5.4 > Tramitació d’urgència 155
Unitat 9 – El procediment administratiu 160

1 >> El procediment administratiu 161
2 >> Els interessats 162
3 >> Fases del procediment 163
3.1 > Iniciació del procediment 163
3.2 > Ordenació del procediment 163
3.3 > Instrucció del procediment 164
3.4 > Finalització del procediment 165
3.5 > Execució 165
4 >> El silenci administratiu 166
4.1 > Silenci en procediments iniciats a sol·licitud
de l’interessat 166
4.2 > Silenci en procediments iniciats d’ofici 167
ÍNDEX
Unitat 10 – Recursos administratius i judicials 172

1 >> Revisió dels actes administratius 173
1.1 > Revisió d’ofici 173
1.2 > Recursos administratius 175
2 >> La Jurisdicció Contenciosa Administrativa 177
2.1 > Àmbit d’actuació 177
2.2 > Òrgans jurisdiccionals 178
2.3 > Legitimació 178
3 >> El recurs contenciós administratiu 179
Unitat 11 – Documents requerits pels organismes públics 186

1 >> Drets i deures dels ciutadans davant de l’Administració 187
1.1 > Drets dels ciutadans 187
1.2 > Deures dels ciutadans 188
2 >> Documents oficials 189
2.1 > Documents administratius 189
2.2 > Normativa reguladora 189
2.3 > Suports documentals 190
3 >> Classificació dels documents oficials 191
3.1 > Documents administratius 191
3.2 > Documents dels ciutadans 192
4 >> Elaboració de documents oficials 193
4.1 > Estructura i contingut 193
4.2 > Com redactar un document oficial 194
5 >> Documents oficials més usuals 195
5.1 > Sol·licitud 195
5.2 > Acord 196
5.3 > Al·legacions 197
5.4 > Documents de comunicació 198
5.5 > Certificat 199
5.6 > Resolució 200
5.7 > Certificat d’acte presumpte 201
5.8 > Recursos administratius 202
5.9 > Recurs contenciós administratiu 203
6 >> Presentació de documents davant de l’Administració 206
7 >> L’Administració electrònica 208
7.1 > Identitat digital 209
7.2 > Obtenció de certificats electrònics 210
7.3 > Realització de tràmits a l’Administració electrònica 211
8 >> Informació i atenció al ciutadà a Catalunya 212
8.1 > Serveis d’atenció ciutadana 212
8.2 > Serveis d’Administració electrònica 213
Unitat 12 – La contractació administrativa 220

1 >> Els contractes del sector públic 221
1.1 > Concepte i regulació legal 221
1.2 > Règim jurídic 221
2 >> Elements del contracte administratiu 223
2.1 > Elements personals 223
2.2 > Elements reals 225
2.3 > Elements formals 225
3 >> Tipus de contractes administratius 226
4 >> Procediment de contractació 228
4.1 > Preparació del contracte 228
4.2 > Selecció del contractista i adjudicació del contracte 229
4.3 > Execució del contracte 240
4.4 > Extinció del contracte 241
5 >> Contractació administrativa a Catalunya 242
5.1 > Plataforma de serveis de contractació pública 242
5.2 > Junta Consultiva de Contractació 242
M2_DJE_IOC_unitat01_p006-027 17/10/12 12:58 Página 6
1
u n i t a t
Dret i informació
jurídica
SUMARI
■ Dret públic i privat
■ Fonts del Dret
■ L’Ordenament Jurídic
■ Normativa civil i mercantil
■ Elaboració i aplicació de les normes
■ Documentació jurídica
OBJECTIUS
·· Conèixer les normes que formen
l’Ordenament Jurídic i la seva classificació
jeràrquica.
·· Diferenciar els tipus de Dret i les seves
fonts.
·· Reconèixer les característiques de les
normes jurídiques i dels òrgans que les
creen i les apliquen.
·· Identificar i manejar les fonts i les bases de
dades de documentació jurídica a Internet.
Unitat 1 - Dret i informació jurídica 7
1 >> Dret públic i privat

Tots hem sentit moltes vegades la paraula dret en diferents contextos i
ens hem creat una idea més o menys clara del seu significat; a continuació,
veurem si aquesta idea és correcta.
1.1 > Concepte de dret

El concepte de dret serà diferent segons el punt de vista:
– Des del punt de vista de les relacions humanes, el Dret és el conjunt de
principis i normes que serveix per regular la convivència en una so-
cietat.
– Si utilitzem el punt de vista subjectiu, el dret seria la facultat concedida
per les normes jurídiques a una persona per fer alguna cosa o exigir
una determinada conducta a una altra o unes altres persones. Aquest
seria el significat de la paraula en frases com “tinc dret a això o a allò”.
Tant en un cas com en l’altre, veiem que l’element fonamental que confi-
gura el significat de la paraula dret és la norma jurídica. En tota comunitat
han d’existir unes normes o regles del joc que tots els ciutadans han de
respectar. Per tal que aquestes normes puguin assolir aquest objectiu, han
de ser: Justícia
– Justes: en la seva elaboració i aplicació, s’han de guiar per una idea de Es pot definir com la virtut de donar a
justícia, de conducta deguda per la societat. cadascú el que li correspon o li pertany.
– Obligatòries: poden ser imposades per l’autoritat i el seu compliment Se sol representar amb la imatge d’una
es pot exigir de forma coactiva. dona amb els ulls embenats sostenint
una balança i una espasa. D’aquesta
forma es vol simbolitzar que és impar-
1.2 > Classes de normes jurídiques
cial, que busca el resultat exacte i que
Existeixen multitud de classificacions de les normes jurídiques, encara es pot servir de la força per aconseguir
que la més important és la que distingeix entre normes de Dret privat i de els seus propòsits.
Dret públic:
– Dret públic: és l’encarregat de regular les relacions en què participen
les diferents Administracions Públiques quan actuen exercint les fun-
cions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Dins d’aquest
apartat s’inclourien diverses branques del Dret, com el Dret penal, el
Dret administratiu, etc. Dret administratiu
– Dret privat: s’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre És la part de l’Ordenament Jurídic, que
els particulars, tenint en compte que a vegades l’Administració també regula d’Administració Pública, la seva
pot actuar com si es tractés d’un particular. Dins d’aquest apartat s’in- organització i els seus serveis, així com
clourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc. les seves relacions amb els ciutadans. A
més, les seves normes també regulen
Totes les branques del Dret pertanyen a d’aquests dos tipus, llevat el Dret les relacions entre l’Administració i els
laboral, que conté normes de tots dos tipus. funcionaris públics.
Activitats proposades
1·· Des del punt de vista del Dret, quines conseqüències tindria una norma que fos considerada injusta pels
ciutadans?
2 >> Fonts del Dret

Com ja hem vist, és necessari que en totes les societats existeixin unes
normes de convivència, denominades normes jurídiques. El terme fonts
Exemples de principis generals del Dret s’utilitza per fer referència tant al lloc del qual emanen o sorgeixen
del Dret les normes jurídiques com a la forma que adopten per ser conegudes.
– Autonomia de la voluntat: en els con- L’article 1 del Codi Civil enumera les fonts de l’Ordenament Jurídic espa-
tractes, les parts poden pactar el que nyol, indicant com a tals:
creguin convenient, sempre que no si-
gui contrari a les lleis, la moral ni l’or-
– La llei: norma, d’abast general i d’obligat compliment. En sentit estricte
dre públic. serien les emanades del poder legislatiu conforme al procediment esta-
– Principi de legalitat administrativa: blert, però aquesta referència s’ha d’entendre en sentit ampli com a si-
significa que l’Administració només po- nònim de tota norma escrita (englobant, per tant, els reglaments de
drà actuar per executar els mandats l’Administració).
de la llei. – El costum: és una forma d’actuar repetida en el temps per una comunitat
– Principi non bis in idem: significa que amb la consciència que és obligatòria. Només es pot utilitzar si no
una persona no pot ser sancionada existeix una llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a
dues vegades per la mateixa infrac- l’ordre públic, i que resulti provada.
ció.
– Els principis generals del Dret: són normes que serveixen per inter-
pretar el Dret, encara que cal tenir en compte que són aplicables només
en defecte de llei i costum.
– La jurisprudència: criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i
aplicar les normes per resoldre els conflictes.
– Els tractats internacionals: són els acords subscrits entre l’Estat espanyol
i altres Estats o organismes internacionals. No seran d’aplicació directa
a Espanya fins que no es publiquin íntegrament al Butlletí Oficial de
l’Estat.
Classes de fonts del Dret

Si atenem al sentit del terme fonts del Dret, podem distingir:
– Fonts formals: són les diferents formes en què es manifesten les normes
jurídiques (la Constitució, les lleis, els reglaments, etc.).
– Fonts materials: són els òrgans encarregats d’elaborar les normes jurí-
diques (Corts Generals, Govern, ministres, etc.).
Atenent a l’abast de les normes, podem diferenciar:
– Fonts directes: són les fonts que contenen la norma jurídica i són di-
rectament aplicables (llei, reglament, costum, etc.).
– Fonts indirectes: són les fonts que no contenen la norma, però ajuden
a interpretar-la o aplicar-la (per exemple, els principis generals del Dret
o la jurisprudència).
2·· Per què la llei és la principal font del Dret?

3·· Quina és la raó per la qual el costum ha de ser provat per la part que l’al·legui?
4·· Per què la jurisprudència es pot considerar com a font del Dret?
3 >> L’Ordenament Jurídic

L’Ordenament Jurídic és el conjunt de les normes jurídiques que estan vi-
gents en un territori en un moment determinat. Ara bé, com el seu nom Vocabulari
indica, aquestes normes no estan agrupades de qualsevol forma, sinó que
estan ordenades jeràrquicament, de manera que, en cas de conflicte entre Jerarquia: sèrie de coses ordena-
elles, es pugui determinar quina norma serà la que s’ha d’aplicar. des en graus successius.
Rang: nivell o categoria.
3.1 > La jerarquia normativa
En el nostre ordenament no totes els normes estan al mateix nivell jeràr-
quic, sinó que tenen una estructura similar a una piràmide al vèrtex de la
qual hi hauria la Constitució, que és una norma suprema de l’ordenament
jurídic. A mesura que es baixa per la piràmide, en cada nivell hi haurà
més normes i de menor rang que el superior.
Consell de Garanties Estatutàries
El principi de jerarquia normativa determina que cada norma té un rang
Institució de la Generalitat de Catalunya
o nivell determinat i implica que les normes de rang superior prevaldran, amb autonomia orgànica, funcional i
en tot cas, sobre les de rang inferior. Així, per exemple, l’article 1.2 del pressupostària que vetlla per l’adequa-
Codi Civil diu que: ció a l’Estatut i a la Constitució de les
disposicions de la Generalitat, tot res-
No tindran validesa les disposicions que en contradiguin una al- pectant la jerarquia normativa i com-
tra de rang superior. petencial.
Cal tenir en compte que, segons la Constitució, Espanya pot celebrar

tractats pels quals s’atribueixi a una institució internacional l’exercici
propi de competències derivades de la pròpia Constitució, com ha ocor-
regut amb l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea. Per això, com hem
vist en la unitat anterior, els òrgans comunitaris poden crear normes
que seran d’obligat compliment a Espanya i que tindran preferència
sobre l’ordenament intern espanyol; per exemple, un reglament de la
Unió Europea.
3.2 > Normes que formen l’Ordenament Jurídic

El principi de jerarquia normativa agrupa la normativa en una escala, en
funció del rang i en aplicació de les normes jurídiques.
Jerarquia de les normes
de la Unió Europea
Alguns autors situen les normes comu-
Constitució nitàries per sobre de la Constitució, ba-
sant-se en l’article 93 del text constitu-
cional, que permet la cessió d’una part
• Lleis
• Orgàniques de la sobirania a favor d’una institució
• Ordinàries internacional, com és el cas de la Unió
Normes amb rang de llei
• Altres normes
• Decrets lleis Europea. En conseqüència, dins d’a-
• Decrets legislatius questa parcel·la prevaldran les normes
europees sobre les espanyoles.
• Estatals
Normes amb rang inferior a la llei
• Autonòmiques
(reglaments)
• Locals
1.1. Principi de jerarquia normativa.

10
La Constitució
La Constitució de 1978 és la norma més important de tot l’Ordenament
Jurídic espanyol. Va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada mit-
Parts de la Constitució jançant referèndum pel poble espanyol el 6 de desembre de 1978, fet que
Segons el sentit de la seva normativa, en reforça el caràcter democràtic. Les seves característiques principals són:
la Constitució es divideix en dues parts:
– És la norma suprema de l’Ordenament Jurídic: tota la resta de normes
– Part dogmàtica: conté els drets i els
hi estan supeditades i si una altra norma contradiu la Constitució, serà
deures fonamentals dels ciutadans, les
declarada inconstitucional i anul·lada.
seves garanties i els supòsits i les for-
mes en què es poden suspendre.
– És extensa: consta de 169 articles dividits en un Títol Preliminar i deu
– Part orgànica: conté els principis bà- títols numerats.
sics d’organització de l’Estat i les seves – És una norma rígida: això significa que és molt difícil modificar-ne el
institucions. contingut (només s’ha modificat una vegada des de la seva aprovació).
– El control de l’adequació a la Constitució de tota la normativa la duu a
terme un òrgan especial (el Tribunal Constitucional).
Tractats internacionals i normativa de la Unió Europea

L’Estat espanyol pot establir acords amb altres Estats i organitzacions in-
ternacionals que, quan es ratifiquen i es publiquen al BOE, s’incorporen a
l’Ordenament espanyol amb el rang de llei.
Si un tractat internacional inclogués disposicions contràries a l’establert a
la Constitució, seria necessària la reforma prèvia de la pròpia Constitució.
Lleis
Són les normes jurídiques aprovades per les Corts Generals o pels Parla-
ments de les diferents Comunitats Autònomes:
Tipus de majories
– Lleis estatals: al seu torn, es divideixen en:
– Majoria absoluta: és la que requereix
la meitat més un del total dels vots. • Lleis orgàniques: regulades a l’article 81 de la Constitució, tracten
– Majoria simple: és la que únicament temes d’especial importància, com drets fonamentals i llibertats pú-
requereix el major número de vots bliques, règim electoral, Estatuts d’Autonomia i qualsevol altre que
conformes. estableixi la Constitució. Per a la seva aprovació o modificació, fa
falta la majoria absoluta del Congrés dels Diputats.
• Lleis ordinàries: qualsevol altra llei que no tracti sobre els assumptes
reservats a llei orgànica. Per a la seva aprovació o modificació només
es necessita la majoria simple dels vots.
– Lleis de les Comunitats Autònomes: les diferents Comunitats Autòno-
mes, dins de les competències que tenen assumides, poden elaborar lleis
que únicament es podran aplicar dins dels seus respectius territoris.
Altres normes amb rang de llei

Es tracta de determinats tipus de normes jurídiques que, tot i ser dictades
pel Govern, tenen el mateix nivell o rang que les normes que emeten les
Capacitat normativa Corts Generals, ja que compten amb la seva autorització; per això, també
de la Generalitat
es denominen amb l’expressió legislació delegada.
Els articles 111 i 112 de l’Estatut d’Au-
tonomia li confereixen potestat legisla-
Segons el moment en què es produeixi l’autorització, n’hi ha de dos tipus:
tiva, reglamentària i executiva en l’àm- decrets legislatius (l’autorització es produeix abans de dictar la norma) i
bit de les seves competències. decrets lleis (l’autorització té lloc després i, per això, es denomina conva-
lidació).
Reials decrets legislatius

Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes
amb rang de llei, en cas de matèries determinades no reservades a llei or-
gànica. Aquestes normes són de dos tipus:
– Textos articulats: tenen per objecte que el Govern dicti un text articulat
(per exemple, el Codi Civil). En aquests casos, el Parlament aprova una
llei de bases, en què fixa els criteris que ha de seguir el Govern per ela-
borar el text articulat.
– Textos refosos: quan existeix una pluralitat de textos legals que regulen
una mateixa matèria, s’encomana al Govern que els unifiqui en un
únic text per simplificar-ne la regulació legal.
Reials decrets lleis

Els dicta el Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat, la qual
cosa s’haurà d’acreditar en cada cas (per exemple, en casos d’inundacions
greus, es dicta un decret llei per reconèixer indemnitzacions als afectats).
Un cop dictats, s’hauran de sotmetre immediatament a debat i votació pel
Congrés dels Diputats per a la seva convalidació.
No podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, a
les matèries regulades al títol I de la Constitució, al règim de les Comunitats
Autònomes ni al Dret electoral general.
Normes amb rang inferior a la llei

A més de les lleis, també existeix un altre tipus de normes d’abast general,
que es denominen reglaments, en virtut de la potestat que té l’Adminis-
tració per dictar normes jurídiques, que es denomina potestat reglamen-
tària.
Aquestes normes no només s’hauran de supeditar a la Constitució, sinó
també a les normes amb rang de llei que tinguin un nivell jeràrquic supe-
rior, en haver estat elaborades per les Corts que detenen el poder legislatiu. Decret i reial decret
A més, cap reglament podrà anar en contra de les disposicions d’un altre
El terme decret fa referència al fet que
de rang superior. una norma jurídica ha estat emesa pel
Els reglaments els poden dictar els diferents òrgans de l’Administració Pú- Govern de la nació o una Comunitat Au-
blica Central, Autonòmica o Local. tònoma.
El terme reial indica que aquesta norma

Reglaments estatals ha estat signada pel Rei, fet que només
La Constitució atribueix al Govern l’exercici de la funció executiva i la po- ocorre en la normativa estatal i no en
testat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis. Tant el president l’autonòmica.
del Govern com el Consell de Ministres són competents per a l’aprovació En el nostre Ordenament Jurídic, trobem
de reglaments. Els ministres també tenen reconeguda la potestat reglamen- els tipus següents:
tària per al seu exercici en les matèries pròpies del seu departament. De la – Amb rang de llei: reial decret llei i
mateixa manera, la potestat reglamentària recau en la resta de l’Adminis- reial decret legislatiu.
tració de l’Estat, com a potestat pròpia per servir els interessos generals. – Amb rang de reglament:
Atenent a la seva relació amb les normes legislatives, es distingeixen: • Estatal: reials decrets del Consell de
Ministres i del president del Govern.
– Reglaments executius: serveixen per desenvolupar o especificar les dis- • Autonòmic: decret del president de
posicions incloses a les lleis. la Comunitat Autònoma o del Consell
– Reglaments independents: no desenvolupen cap norma. de Govern.
12
Jeràrquicament, els reglaments estatals s’ordenen així:

– Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern.
– Ordres acordades per les Comissions Delegades del Govern.
Documents de normes jurídiques – Ordres ministerials, acordades pels respectius ministres.
Al CD Recursos trobaràs documents que – Disposicions d’òrgans o autoritats inferiors. Aquest tipus de disposi-
inclouen les següents normes jurídiques: cions rep diversos noms, depenent de l’òrgan que les emeti (instruccions,
– Llei orgànica. circulars, etc.) i el seu rang s’estableix en funció del propi rang jeràrquic
– Reial decret-llei. d’aquest òrgan.
– Reglament.
Reglaments autonòmics
En l’àmbit autonòmic, l’exercici de la potestat reglamentària segueix el
mateix model que l’Administració General de l’Estat, encara que tenint
Els reglaments del Govern de en compte les peculiaritats que puguin establir al respecte els diferents
Catalunya Estatuts i Lleis del Govern de cada una de les Comunitats Autònomes. Per
L’article 112 de l’Estatut d’Autonomia tant, la potestat reglamentària l’exerceixen el president de la Comunitat
de Catalunya estableix que correspon a Autònoma, el Consell de Govern o els consellers, així com la resta dels òr-
la Generalitat la potestat reglamentària, gans de l’Administració Autonòmica.
en l’àmbit de les seves competències
executives. Els reglaments autonòmics es denominen decrets i ordres.
Reglaments locals
La Llei Reguladora de Bases de l’Administració Local estableix que, en els
titulars de la potestat reglamentària, són els Plens dels Ajuntaments i de
Denominació dels reglaments les Diputacions Provincials.
En el cas dels reglaments (reials decrets,
ordres ministerials, circulars, etc.), a
En l’Administració Local, els reglaments reben denominacions com regla-
més de les dades generals, s’hi ha d’in- ments orgànics, ordenances o bans.
dicar l’òrgan del qual procedeixen (ja
que la numeració pot coincidir amb la 3.3 > Denominació de les normes jurídiques
d’un altre òrgan).
A efectes de poder-les identificar, les normes jurídiques tenen una no-
Per exemple: Circular 7/2010, de 30 de menclatura normalitzada, que té l’estructura següent:
novembre, del Banc d’Espanya, a enti-
tats de crèdit, sobre desenvolupament – Rang de la disposició.
de determinats aspectes del mercat hi- – Número d’ordre de la disposició dins de les entitats en aquest any.
potecari. – Data d’emissió.
– Nom de la disposició jurídica.
Per exemple: Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.
5·· Quina és la utilitat pràctica del principi de jerarquia normativa?

6·· Per què no és possible que un tractat internacional contingui disposicions contràries a la Constitució?
7·· Per què la Constitució es considera com la norma suprema de l’Ordenament Jurídic espanyol?
8·· Quines característiques tenen les lleis aprovades per les Comunitats Autònomes?
9·· Identifica els elements que formen l’estructura de la denominació de la següent norma jurídica: Llei
22/2003, de 9 de juliol, Concursal.
4 >> Normativa civil i normativa mercantil

Com hem vist en el primer epígraf d’aquesta unitat, el Dret privat és la
part del Dret que s’encarrega de regular les relacions que s’estableixen
entre els particulars (entenent com a tals els individus i les empreses) o El Dret Civil Català
l’Administració (quan actua com un particular). L’article 129 de l’Estatut d’Autonomia
Dues de les principals branques del Dret privat són el Dret civil i el Dret estableix a la Generalitat la competèn-
mercantil, que tenen una especial importància en l’activitat de les empre- cia exclusiva en matèria de Dret Civil,
ses. Per això, és molt important poder diferenciar la normativa de les dues amb les excepcions de l’article 149.1.8
de la Constitució.
branques a l’hora de saber quina és l’aplicable en cada cas.
El Dret civil reuneix la normativa general que regula les relacions, tant
patrimonials com personals, entre persones físiques o jurídiques, ja siguin
privades o públiques, sempre que, en aquest últim cas, actuïn com a per-
sones privades. També es denomina Dret comú, ja que, en contenir les
disposicions generals per a tot l’Ordenament Jurídic, quan una branca es-
pecífica d’aquest ordenament no contingui regulació sobre una determi-
nada matèria, s’acudirà al Dret civil.
D’altra banda, el Dret mercantil o Dret del comerç és una part més espe-
cífica del Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el
desenvolupament de les seves activitats o als actes de comerç.
Ja hem vist que, segons el Codi Civil, les fonts de l’ordenament jurídic
espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret, que es
constitueixen, per tant, en les fonts del Dret civil. En concret, dins de la
llei inclouríem el propi Codi Civil com a norma bàsica, així com la seva
normativa de desenvolupament.
Per la seva banda, les fonts del Codi de Comerç estan detallades a l’article
2 d’aquest Codi, que indica que per regular els actes de comerç, en primer
lloc s’aplicarà el Codi de Comerç, en segon lloc, els usos de comerç (el cos-
tum mercantil) i, en defecte dels dos anteriors, el Dret comú (que és el
Dret civil, encarnat pel Codi Civil).
Exemples
Diferències entre Dret civil i Dret mercantil

El Josep és un empresari que es dedica a la venda de mobiliari d’oficina.
Quan compra a una empresa de fusta matèria primera per fabricar mobles, es tractaria d’una compravenda
mercantil subjecta al Codi de Comerç, ja que es tracta d’un acte de comerç realitzat entre comerciants. Per
contra, si el Josep vengués el seu cotxe a una altra persona, ens trobaríem davant d’un compravenda civil, ja
que són particulars que actuen com a tals, i estaria subjecta al Codi Civil.
10·· Per què creus que en una empresa és important diferenciar si se li aplica la normativa civil o la mer-
cantil?
14
5 >> Elaboració i aplicació de les normes

jurídiques
La Constitució defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret
que es fonamenta en la sobirania popular (el poder rau en el poble espa-
Principi de legalitat nyol, del qual emanen els poders de l’Estat) i en el reconeixement dels
L’article 9 de la Constitució estableix drets fonamentals dels ciutadans, tant en la seva convivència mútua com
que, al nostre país, els ciutadans i els davant de l’Estat.
poders públics estan subjectes a la Cons-
Derivat de la primacia de la voluntat popular, sorgeix el principi de lega-
titució i a la resta de l’Ordenament Ju-
rídic.
litat, que suposa que tots els integrants de l’Estat (ciutadans i poders pú-
blics) estan sotmesos a les determinacions de l’ordenament jurídic, pel fet
que aquest representa la voluntat del poble.
Ara bé, la vida de les normes jurídiques es desenvolupa en diverses fases,
que inclouen la seva elaboració i aprovació, aplicació i control del seu
compliment. En els Estats democràtics, una d’aquestes fases s’encarrega a
un dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial). Precisament un dels
grans èxits de l’Estat democràtic de dret és la divisió d’aquests tres poders
entre diferents òrgans de l’Estat per garantir d’aquesta forma la indepen-
dència de cada un.
5.1 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei

El poder legislatiu correspon a les Corts Generals, integrades per dues
cambres: el Congrés dels Diputats o Cambra Baixa i el Senat o Cambra
Alta, amb una estructura i un funcionament similars. Els seus membres
Iter legislatiu a Catalunya s’agrupen segons la seva ideologia política i gaudeixen d’immunitat i
El procediment legislatiu del Parlament inviolabilitat per protegir l’exercici de les seves funcions constitucio-
de Catalunya està regulat en el Capítol nals.
II del Reglament del Parlament de Cata-
lunya de 22 de desembre de 2005. El Congrés dels Diputats ha de comptar amb un mínim de 300 i un màxim
de 400 diputats. En l’actualitat, compta amb 350 diputats, elegits en cada
circumscripció electoral, que és la província, i segons un sistema propor-
cional. Entre ells s’elegeix el president, que és el seu màxim representant
i la Mesa, que és l’òrgan rector.
El Senat és la cambra de representació territorial. Els senadors s’elegeixen
de dues formes. La majoria en la circumscripció provincial i la resta, un
per Comunitat Autònoma i un altre més per cada milió d’habitants. En
l’actualitat, el Senat està integrat per 263 senadors.
Iniciativa
La iniciativa legislativa correspon al Govern, mitjançant els projectes de
llei i al Congrés i al Senat, amb la presentació de proposicions de llei.
Referèndum consultiu Les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes podran sol·li-
Les decisions polítiques d’especial trans- citar al Govern l’adopció d’un projecte de llei o remetre al Congrés una
cendència es podran sotmetre a refe- proposició de llei.
rèndum consultiu de tots els ciutadans.
Igualment, es reconeix la iniciativa popular per a la presentació de pro-
posicions de llei. S’exigiran almenys 500 000 signatures acreditades i no
procedirà en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter in-
ternacional, ni en el relatiu a la prerrogativa de gràcia.
Aprovació
Els projectes de llei s’aprovaran en Consell de Ministres, que els presentarà
al Congrés, acompanyats d’una exposició de motius i dels antecedents ne-
cessaris per pronunciar-se al respecte. Elaboració de les lleis
autonòmiques
Un cop aprovat pel Congrés, el seu president en donarà compte immedia-
En l’àmbit autonòmic, les Assemblees
tament al president del Senat, el qual el sotmetrà a la seva deliberació.
Legislatives aproven les seves pròpies
El Senat, en el termini de dos mesos a partir del dia de la recepció del text, lleis, dins de les seves competències i
pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes. El veto s’haurà d’aprovar amb efectivitat dins del territori de la
per majoria absoluta. El projecte no es podrà sotmetre al Rei per a sanció Comunitat.
sense que el Congrés ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text
inicial, o per majoria simple, un cop transcorreguts dos mesos des de la
seva interpretació, o es pronunciï sobre les esmenes, acceptant-les o no
per majoria simple.
Els requisits formals que s’han de complir per tal que la llei aprovada es
pugui aplicar són la sanció i la promulgació reial, actes mitjançant els
quals el Rei ratifica la llei, i ordena que es compleixi i que es publiqui al
BOE. El Rei sancionarà en el termini de quinze dies les lleis aprovades per
les Corts Generals, les promulgarà i n’ordenarà la seva immediata publi-
cació.
5.2 > Execució de les lleis

El poder executiu s’atribueix al Govern i a l’Administració Pública que,
com a responsables de la funció executiva, han d’aplicar les normes apli-
cades pel Parlament i prendre les mesures necessàries per al seu efectiu Entrada en vigor de les lleis
compliment. Les lleis entraran en vigor als vint dies
de la seva completa publicació, a no ser
El Govern està integrat pel president, els vicepresidents i, si és procedent,
que es disposi altrament a la pròpia llei.
els ministres (amb competència sectorial) i la resta de membres que esta-
bleixi la llei. Els seus membres es reuneixen al Consell de Ministres i en
Comissions delegades, segons els assumptes que s’hagin de tractar.
Però si el Govern té per missió l’exercici de la funció executiva, aplicant
tota la normativa, el desenvolupament efectiu d’aquesta funció executiva
la duen a terme les diferents Administracions Públiques, integrades per
un conjunt d’òrgans amb la missió de col·laborar amb el Govern per a la
consecució dels seus objectius.
5.3 > Control del compliment de les lleis

En cas que es produeixi un incompliment del disposat a les normes jurídi-
ques, ha d’intervenir el poder judicial, encarnat pels jutges i magistrats,
que administren la justícia, com a representants del poble, en nom del Organització territorial del poder
judicial
Rei.
Territorialment, els Jutjats i Tribunals
L’exercici d’aquesta potestat jurisdiccional es duu a terme no només jutjant s’organitzen en l’àmbit judicial, provin-
sinó també fent complir allò jutjat. cial, autonòmic i nacional, segons la
L’òrgan encarregat del govern dels jutges i magistrats és el Consell General seva competència.
del Poder Judicial, que està integrat pel president del Tribunal Suprem,
que el presideix, i per vint membres (denominats vocals), proposats pel
Congrés dels Diputats i pel Senat.
16
5.4 > Normativa autonòmica

A les Comunitats Autònomes, els òrgans responsables de l’elaboració i l’a-
provació de les seves pròpies lleis són les Assemblees Legislatives, sempre
dins de les competències reconegudes en la Constitució i en els seus res-
pectius Estatuts d’Autonomia i amb efectivitat únicament dins del territori
de cada Comunitat.
L’execució i l’aplicació de la normativa autonòmica la duran a terme el
Consell de Govern de cada Comunitat i els respectius consellers que l’inte-
gren (que, segons la Comunitat de què es tracti, tindran una denominació
diferent).
Finalment, el control del compliment d’aquesta normativa la duran a
terme, igual que en el cas de la normativa estatal, els Jutjats i Tribunals
integrants del poder judicial.
5.5 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang inferior

a la llei
Les normes amb rang inferior a la llei, s’elaboren, s’aproven i s’executen
pels respectius òrgans de l’Estat, Comunitats Autònomes i Administracions
Locals, en virtut de les potestats administratives que tenen atribuïdes per
a l’exercici de les seves funcions, i la seva legalitat és controlada pels Tri-
bunals de Justícia.
La facultat per dictar reglaments es denomina potestat reglamentària i es
fonamenta en la necessitat que l’Administració estableixi una sèrie de
normes complementàries o de desenvolupament de les lleis.
Cada Administració Pública té un procediment específic per a l’elaboració
de reglaments en els seus respectius àmbits, encara que tots bastant simi-
lars. El procediment per a l’Administració de l’Estat es determina a l’article
24 de la Llei de Govern, els de les Comunitats Autònomes, en les lleis de
Govern de cada Comunitat i els de les Administracions Locals, en la Llei
de Bases de Règim Local, en el text refós de les disposicions legals vigents
en matèria de Règim Local i en el text refós de la Llei Reguladora de les Hi-
sendes Locals.
L’entrada en vigor dels reglaments aprovats requereix la seva íntegra pu-
blicació al Butlletí Oficial corresponent.
11·· Quina és la diferència entre un projecte de llei i una proposició de llei?

12·· Quin és l’objectiu de la divisió de poders?
13·· Quin paper té el poder judicial respecte de les normes jurídiques?
14·· Existeix alguna diferència entre l’aprovació de les lleis en l’àmbit nacional i en l’àmbit autonòmic?
15·· És el mateix el Govern que l’Administració?
16·· Qui té atribuïdes les potestats administratives?
6 >> Documentació i informació jurídica

La Constitució Espanyola atorga una gran importància a la publicitat de
les normes jurídiques. D’una banda, la garanteix al seu article 9 i torna a
incidir en aquesta publicitat quan estableix la immediata publicació de
les lleis aprovades per les Corts Generals, després de la sanció reial, condi-
cionant l’eficàcia dels tractats internacionals a la seva publicació oficial a
Espanya.
La raó d’aquesta publicitat és que tothom conegui el contingut i l’abast de
les normes jurídiques, ja que s’ha de complir.
En el desenvolupament de l’activitat empresarial, l’ús de la legislació ha
de ser constant per determinar els drets i les obligacions que els corresponen
davant de qualsevol situació que es pugui plantejar.
Per això, és convenient disposar de bases de dades jurídiques actualitzades
que continguin la normativa actualitzada o bé conèixer el procediment
per accedir a aquesta informació quan sigui necessari (per exemple, a
través d’Internet) i poder-la consultar i utilitzar.
6.1 > Normativa de la Unió Europea

En l’àmbit de la Unió Europea, l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea
és l’organisme encarregat d’editar les publicacions de la Unió. Per això,
emet diàriament el Diari Oficial de la Unió Europea i ofereix diversos
serveis en línia per accedir gratuïtament a informació d’interès: per exem-
ple, EUR-Lex per a la normativa i TED per a les licitacions.
Diari Oficial de les Comunitats Europees

El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) és el butlletí on es publica tota
la informació rellevant d’abast jurídic que es produeix en l’àmbit de la
Unió Europea. TED
S’edita tots els dies laborables en totes les llengües oficials de la Unió Eu- El servei TED (Tenders Electronic Daily)
ropea. La seva estructura és la següent: és la versió en línia del Suplement S del
DOUE, dedicat a la contractació pública
– Sèrie L: per a la legislació. Publica tota la normativa comunitària (tractats, europea. Permet buscar i seleccionar
reglaments, directives, decisions, etc.). anuncis de licitacions per país, sector
– Sèrie C: per a comunicacions i informacions (propostes de la Comissió, comercial, etc.
jurisprudència del Tribunal de Justícia, informacions sobre oposicions
a organismes comunitaris, etc.).
– Suplement S: per als contractes públics amb una publicació obligatòria
en l’àmbit de la Unió Europea.
– Annex: debats del Parlament Europeu.
EUR-Lex
El servei en línia EUR-Lex permet accedir gratuïtament a la legislació de la
Unió Europea i a altres documents públics.
A més, aquest servei disposa de diverses opcions de recerca de la docu-
mentació, així com la possibilitat de descàrrega dels fitxers en formats
útils per a un posterior emmagatzematge i utilització.
18
6.2 > Normativa nacional

En l’àmbit nacional, la principal forma de coneixement de l’Ordenament
Jurídic és el Butlletí Oficial de l’Estat. En altres àmbits territorials con-
viu amb els butlletins oficials de les diferents Comunitats Autònomes i
amb els butlletins oficials de les províncies. A més, es pot accedir a la
diferent normativa a través de les diverses bases de dades públiques i
privades.
Agència Estatal del Butlletí Butlletí Oficial de l’Estat

Oficial de l’Estat
És el diari oficial de l’Estat espanyol i el mitjà de publicació de les lleis, les
És un organisme públic, adscrit al Minis- disposicions i els actes d’inserció obligatòria.
teri de la Presidència, que té com a fun-
ció principal l’emissió del Butlletí Oficial Des del 2009, el Butlletí Oficial de l’Estat (també denominat BOE) es
de l’Estat i del BORME (Butlletí Oficial publica únicament en versió electrònica a través de la pàgina web
del Registre Mercantil), així com la ges- (www.boe.es).
tió i l’administració de la seu electrò-
nica, en què s’allotja el diari oficial. Estructura i contingut del BOE
– Secció I. Disposicions generals: aquí es publiquen els tractats interna-
cionals, la normativa amb rang de llei de l’Estat, les lleis de les Comuni-
tats Autònomes i els reglaments i altres disposicions de caràcter general,
tant estatals com emanats dels Consells de Govern de les Comunitats
Suplement en llengua catalana Autònomes.
del BOE – Secció II. Autoritats i personal:
L’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de • Secció II.A. Nomenaments, situacions i incidències: referits a funcio-
Publicacions participa en l’edició del Su- naris de l’Estat.
plement en llengua catalana del BOE. • Secció II.B. Oposicions i concursos: resolucions relatives a procediments
Aquest Suplement es publica des de selectius de personal.
1998 i inclou en català les lleis, els reials – Secció III. Altres disposicions: disposicions d’obligada publicació que
decrets llei, els reials decrets legislatius
no tinguin caràcter general ni corresponguin a la resta de seccions: sub-
i altres disposicions de caràcter general
vencions, beques, etc.
publicades en el BOE.
– Secció IV. Administració de Justícia: edictes, notificacions, requisitòries
i anuncis dels Jutjats i Tribunals.
– Secció V. Anuncis:
• Secció V.A. Anuncis de licitacions públiques i adjudicacions: notifi-
cacions relatives a processos de contractació pública.
Data de la normativa i data • Secció V.B. Altres anuncis oficials: notificacions oficials d’Organis-
de publicació mes Públics no corresponents a altres apartats (anuncis, resolucions,
En realitzar recerques en els diferents etc.).
butlletins oficials, cal tenir en compte • Secció V.C. Anuncis particulars que, per obligació legal, han de tenir
que les dates de la norma i les de publi- abast general.
cació en el respectiu butlletí solen ser
diferents. A més, s’acompanya d’un suplement independent en què es publiquen
resolucions de Tribunal Constitucional.
Dins de cada secció, els textos estaran agrupats per l’òrgan del qual proce-
deixin i dins de cada epígraf, els textos s’ordenaran segons la jerarquia de
les respectives normes jurídiques (per exemple, en primer lloc s’agruparan
les normes per Ministeris –Interior, Justícia, etc.— i, dins de les normes
de cada Ministeri, primer aniran les lleis i després els reials decrets, les or-
dres ministerials, etc.).
Altres butlletins oficials

Juntament amb el BOE, a Espanya conviuen altres butlletins oficials que
no tenen un àmbit general i estatal, sinó que estan limitats per raó de ter-
ritori o de matèria. Publicitat de la normativa
catalana
Butlletins territorials El Diari Oficial de la Generalitat de Ca-
talunya (DOGC) és el mitjà oficial de
Podem distingir els següents:
publicació de les lleis, normes, disposi-
– Butlletins Oficials de les Comunitats Autònomes: tots els Estatuts cions de caràcter general i altres dispo-
d’Autonomia determinen, dins de l’àmbit de cada Comunitat Autònoma, sicions.
l’existència d’un butlletí oficial destinat a la publicació de les lleis de
l’Assemblea Legislativa i dels reglaments aprovats pel Consell de Govern
de la Comunitat.
– Butlletins oficials de les províncies: el seu àmbit territorial és el de
cada província. Publiquen totes les disposicions i actes dels òrgans de la
Diputació Provincial, així com els de tots els Ajuntaments que formen
la província.
Butlletins d’organismes públics

1.2. Capçalera d’un exemplar de Butlletí
També existeixen diferents butlletins amb un àmbit limitat no pel territori Oficial d’una Comunitat Autònoma.
sinó pel contingut de les disposicions que inclouen; per exemple, podem
citar els següents:
– Butlletins oficials parlamentaris: tant el Congrés i el Senat com les
Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes tenen els seus
butlletins, on recullen els projectes que estan tramitant.
– Butlletí Oficial de Defensa: és un diari editat pel Ministeri de Defensa,
1.3. Capçalera d’un exemplar de Butlletí
en què es publiquen les comunicacions oficials del Ministeri i les novetats Oficial d’una província.
relatives a la situació del personal.
– Butlletí Oficial del Registre Mercantil: s’hi publiquen tots els actes i
anuncis referents a empresaris que figuren inscrits en els diferents Re-
gistres Mercantils.
6.3 > Bases de dades

Els butlletins oficials tenen la característica que mostren la normativa en
ordre cronològic, és a dir, publiquen periòdicament (generalment cada
dia) les disposicions publicades en aquesta data. Això pot complir la loca-
lització de la normativa si se’n desconeix la data d’emissió, encara que la
publicació en format electrònic pot facilitar aquestes recerques.
Per solucionar aquest problema, van sorgir les publicacions i les bases de
dades jurídiques, en què s’agrupa la normativa d’acord amb determinats
criteris que en faciliten la recerca. Així, per exemple, es poden trobar re-
copilacions per matèria (normatives de societats anònimes, normativa de
riscos laborals, etc.), en què s’inclouen comentaris i referències creuades
entre les diferents normes que en faciliten l’aplicació.
Amb l’arribada de les noves tecnologies, les bases de dades es presenten
en format digital, ja sigui en un suport físic (CD, DVD o memòria flaix) o
bé a través d’una pàgina web a la qual es pot accedir per buscar la infor-
mació necessària.
20
Sempre és millor acudir a una base de dades amb accés a través d’Internet
en comptes de fer-ho a una que es trobi en suport físic, ja que és més pro-
bable que estigui actualitzada.
Actualment, hi ha multitud de bases de dades, tant de tipus públic com
de tipus privat, que proporcionen informació jurídica actualitzada.
En primer lloc, cal saber quines necessitats específiques té cada empresa
per determinar les eines que seran necessàries per satisfer-les. Si, per
exemple, es treballa en una assessoria laboral, pot ser molt recomanable
contractar els serveis d’una base de dades privada, ja que facilitarà molt la
1.4. Menú de recerca d’Iberlex. tasca de buscar disposicions com convenis col·lectius. Si es treballa en un
despatx d’advocats, a part d’això seria molt convenient una base de dades
de jurisprudència en què es recollissin totes les resolucions de tots els Tri-
bunals, ja que això ajudaria molt en el treball.
En canvi, si es treballa en l’administració d’una empresa sense especials
consideracions jurídiques, pot ser que no sigui necessari l’ús d’una base
de dades privada i la informació jurídica es pot aconseguir a través de
fonts públiques, amb el consegüent estalvi.
Bases de dades públiques

Gairebé tots els organismes públics tenen una base de dades pròpia en
què publiquen, de forma sistematitzada, els documents que produeixen.
Així, en tenen tant els organismes pertanyents al poder legislatiu (Congrés
dels Diputats o Senat) i l’executiu (tots els Ministeris i els seus òrgans sub-
ordinats) com el judicial (base de dades del poder judicial que engloba les
resolucions dels principals Tribunals: Suprem, Audiència Nacional, Tribu-
nals Superiors de Justícia, etc.).
Amb la finalitat de crear un accés centralitzat a aquestes bases de dades,
el servei d’informació de l’Estat (xarxa 060) ofereix un accés directe a la
“Biblioteca de Legislació”, on es recullen enllaços cronològics i temàtics a
la legislació emanada dels diferents òrgans de l’Estat.
Des de la pàgina web del BOE, es pot accedir al servei Iberlex, que és una
completa base de dades de legislació, que inclou, a més del text de totes
les disposicions estatals, autonòmiques o de la Unió Europea publicades
Butlletins estadístics des del 1960, una anàlisi jurídica de cada una. En aquest servei es poden
Són publicacions periòdiques (en gene- fer recerques detallades de normativa per títol, rang, dates, text lliure, etc.
ral, mensuals, trimestrals o anuals) edi- A més, es poden combinar diversos camps de recerca fent servir operadors
tades habitualment per organismes pú- lògics (.Y, .O, .NO).
blics que recullen les estadístiques
referents al sector al qual pertany l’en- Bases de dades privades
titat emissora en aquest període de
temps.
Juntament amb les bases de dades públiques, n’existeixen altres que han
estat creades per editorials jurídiques per a la seva explotació comercial.
Per exemple: Butlletí Estadístic del Banc
d’Espanya, butlletins dels diferents Mi- En alguns casos, aquestes bases de dades són d’accés gratuït (s’hi accedeix
nisteris. a través de la web i es financen per mitjà de la publicitat, com per exemple,
el portal noticias.juridicas.com) i en altres casos només es poden adquirir
els suports en què van incloses o es pot accedir a la web en què estan allot-
jades mitjançant el pagament d’una subscripció periòdica (per exemple,
La Ley o Aranzadi).
6.4 > Actualització de la informació jurídica a l’empresa

A l’empresa, és habitual el maneig d’informació jurídica i mercantil amb
la finalitat de conèixer els drets i les obligacions de l’empresa, redactar do-
cumentació o simplement adquirir una determinada informació. Per això,
no n’hi ha prou de saber quines fonts d’informació existeixen, sinó que
cal saber-les utilitzar de forma eficaç.
Localització de la normativa
Tradicionalment, les empreses que utilitzaven de forma habitual normativa
jurídica estaven subscrites a l’edició en paper del butlletí oficial correspo-
nent (Estat, Comunitat Autònoma o província) i, després de consultar-ne
periòdicament el contingut, anaven classificant la informació d’interès
per a l’empresa.
De la mateixa manera, quan feia falta normativa sobre una determinada
matèria (per exemple, societats anònimes), es podia adquirir un llibre es-
pecífic que agrupava tota la normativa referent a aquest tema.
Actualment, encara que també es poden seguir usant aquests mitjans,
l’auge de les noves tecnologies ha fet que resulti molt més senzill usar In-
ternet per localitzar qualsevol tipus d’informació de rellevància per a
l’empresa, així com per aconseguir qualsevol documentació jurídica.
Aquest procés es pot facilitar molt fent servir les eines que proporcionen
les diferents pàgines web, així com els diferents navegadors. Per localitzar
qualsevol norma a Internet, cal distingir el supòsit que es vulgui buscar
tota la normativa sobre un tema o únicament una norma concreta.
– Recerca temàtica: es pot acudir a un portal genèric com la Biblioteca
de Legislació de la Xarxa 060, i anar-hi acotant la recerca fins a trobar
el que es necessita.
– Recerca concreta: és essencial veure amb quines dades es compta (si es
coneix el títol complet de la disposició, la data d’emissió o publicació,
etc.). Per tant, el servei més útil seria Iberlex, per totes les possibilitats 1.5. Creació d’accés directe a una pàgina
de recerca que ofereix. web.
Per agilitzar els processos de recerca d’informació, el més recomanable és

establir un procediment per accedir de forma directa a les bases de dades,
a través d’accessos directes o dreceres d’algun tipus sense haver-ne de
buscar l’adreça web i escriure-la, en cada cas.
La forma més simple és crear un accés directe a la pàgina web on es
troben les bases de dades que més s’utilitzen. Aquest procés és senzill, ja
que només cal fer clic a la icona que apareix a la barra de navegació (just
abans del terme http:) i arrossegar-la fins al lloc on es vol crear aquest 1.6. Menú Adreces d’Interès de Mozilla Fi-
refox.
accés directe.
Una altra forma possible és a través de l’opció que tenen tots els navegadors
de desar un accés directe a una pàgina web des del propi navegador (segons
el programa, aquesta opció es pot denominar preferits o adreces d’interès).
Un cop que s’hagi accedit a la web respecte de la qual es vol desar un
accés directe, se selecciona Adreces d’Interès / Afegeix a les adreces d’interès. Per
fer ús de l’accés directe, s’obre aquest menú i se selecciona l’accés directe
1.7. Menú Preferits d’Internet Explorer.
creat.
22
Arxivament de la normativa
Un cop que s’ha localitzat la pàgina web en què està inclosa la norma que
es busca, es pot descarregar el fitxer informàtic en què es recull (general-
ment en format .pdf o .doc) i arxivar-lo en qualsevol dispositiu d’emma-
gatzematge (disc dur, CD, etc.), segons les normes d’organització de fitxers
informàtics que tingui establertes l’empresa.
Si es tracta d’una consulta puntual que no requereixi una descàrrega, és
convenient, tot i això, crear un accés directe, encara que sigui temporal-
ment, a la pàgina on es troba la normativa per poder accedir-hi de forma
directa, si així es requereix.
Detecció de nova normativa

El procediment tradicional per detectar nova normativa que pogués ser
d’utilitat per a l’empresa era revisar tota la normativa que apareixia en
els diferents butlletins i comprovar si s’havia publicat alguna cosa d’interès.
RSS Actualment, la utilització de formats electrònics facilita molt aquesta
Són les sigles de Really Simple Syndica- tasca, i es poden utilitzar noves eines:
tion, un format que permet subscriure’s
– La majoria de butlletins i bases de dades a Internet ofereixen un servei
a continguts que s’actualitzen freqüent-
d’alerta, de tal forma que si es deixa el correu electrònic i uns criteris
ment.
de recerca (organisme emissor, tipus de norma, matèria, etc.), cada
Es creen uns enllaços de subscripció i
vegada que hi hagi una norma amb aquests criteris es rebrà una notifi-
cada vegada que hi hagi novetats, la in-
cació per correu electrònic.
formació s’actualitza automàticament.
– A través del servei de sindicació RSS.
Exemples
Subscripció al servei RSS del Butlletí Oficial de l’Estat

Per subscriure’s a aquest servei des de la pàgina web del Butlletí Oficial de l’Estat (www.boe.es) s’accedeix a
l’enllaç “Suscripción a contenidos”.
A la nova pàgina que s’obre es pot realitzar la subs-
cripció al Diari del BOE (cada vegada que surti un nú-
mero nou, s’actualitzarà el contingut de les notícies i
es mostrarà el nou Sumari) o bé fer una subscripció per
temes (només ens mostrarà els temes que ens interessin
dels publicats en cada número; per exemple, convenis
col·lectius).
A continuació, es fa clic a l’opció elegida i, tot seguit,
s’obre una nova finestra, en què es mostra un botó per
fer efectiva la subscripció i, a més, es mostren com a
exemple els resultats que apareixerien amb aquesta
subscripció.
Un cop completat el procés, a la barra de marcadors
apareixeria l’accés directe a la informació del BOE que
s’actualitzaria diàriament, amb l’última normativa pu-
blicada.
Casos pràctics 1
Recerca i localització d’informació jurídica

·· El Màrius acaba d’entrar a treballar com a administratiu al departament legal de l’empresa NOROZIO, SL.
Des d’un altre departament de l’empresa li passen una nota interna en què li sol·liciten que els remeti urgent-
ment una còpia del “text refós de sancions laborals, que és de 4 d’agost de 2000”, però del qual en desconeix
el títol exacte i la data de publicació.
Solució ·· Com que acaba d’entrar a l’empresa, el Màrius no té arxivada cap norma jurídica, per la qual
cosa, en primer lloc, l’ha de localitzar. Per fer-ho, accedeix a Internet i de seguida la troba.
En previsió de sol·licituds com aquesta, havia creat un accés directe a la web de re-
cerques del BOE, fet que li facilitarà la tasca.
Si les dades que han proporcionat al Màrius haguessin estat completes (nom exacte de la disposició i data
d’emissió i publicació al BOE), la recerca hauria estat molt senzilla, ja que només hauria calgut obrir
qualsevol cercador (Google, Yahoo o similars), escriure-hi aquestes dades i ja ens hauria aparegut immedia-
tament la normativa.
Com que les dades no són completes i es tracta d’una recerca de disposicions concretes, el Màrius decideix anar
a la pàgina web d’Iberlex (http://www.boe.es/aeboe/
consultas/bases_datos/iberlex.php). Al camp “Título”
escriu “texto refundido” i al camp “Fecha de disposición”
circumscriu la recerca al dia 4 d’agost de 2000.
Com a resultat, la web proporcionarà el resultat que
mostra la imatge que es veu més avall, que és el Reial
Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost.
Un cop localitzada la norma que li havien sol·licitat, fa clic al vincle “PDF de la disposición” i s’obrirà una
nova finestra, que li donarà l’opció d’obrir el document o desar-lo. Com que li han demanat un exemplar de
la norma, el desarà al seu ordinador, a la carpeta destinada a aquest efecte, i el remetrà al departament cor-
responent, adjuntant-lo a un correu electrònic juntament amb una nota interna.
17·· Indica els butlletins oficials que es publiquen a la teva Comunitat Autònoma.
18·· Quins avantatges representen les bases de dades jurídiques accessibles a través d’Internet respecte de
les que es contenen en un DVD? I respecte de les bases de dades en paper?
24
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Quins dos requisits essencials han de complir les normes per tal que siguin respectades pels ciutadans?
2·· Per què el Dret administratiu pertany al Dret públic?
3·· A què ens referim en parlar de “fonts del Dret”?
4·· Per què el costum es considera com una font del Dret?
5·· En què es diferencien les lleis orgàniques de les ordinàries?
6·· Quins requisits formals han de complir les lleis per a la seva entrada en vigor?
7·· Qui aprova les lleis de bases? Quin és l’objectiu d’aquestes lleis?
8·· Què és la iniciativa legislativa? Qui la té atribuïda?
9·· A més de l’aprovació de les lleis, quines altres atribucions corresponen al Parlament?
10·· Quin és l’objectiu dels butlletins o diaris oficials?
11·· Qualsevol relació jurídica que estableix una Administració Pública es regeix per normes de Dret Públic? Per
què?
12·· On rau la principal diferència entre les lleis i els reials decrets?
.: APLICACIÓ :.
1·· Busca dos exemples en què l’actuació de l’Administració es reguli per normes de Dret privat.
2·· Com resoldrien els Tribunals un conflicte si no existissin llei ni costum aplicables?
3·· Enumera les característiques que fan de la Constitució la norma més important de l’Ordenament Jurídic.
4·· Una norma que regulés el dret a l’educació, de quin tipus seria? I la norma que serveix per aprovar un Estatut
d’Autonomia?
5·· Si es produeix una situació d’emergència i el Govern l’ha de resoldre de forma urgent, quin tipus de norma haurà
de dictar? Com participa el Parlament en aquesta aprovació?
6·· Ordena les següents normes segons la seva jerarquia: decret-llei; llei orgànica; constitució; reglament; directiva
de la Unió Europea; llei ordinària.
7·· Un grup de ciutadans pot iniciar el procediment legislatiu? Quins requisits ha de complir?
8·· Fes un esquema del procediment d’aprovació de les lleis i dels òrgans participants.
9·· Localitza a la pàgina web del poder judicial, www.poderjudicial.es, el principal òrgan jurisdiccional en l’àmbit
de Catalunya.
10·· Com es denomina el Butlletí Oficial de Catalunya? Se’n poden consultar les disposicions a través d’Internet?
11·· Localitza al Butlletí Oficial de l’Estat, a través de la seva pàgina web, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals,
sabent que aquesta norma es va publicar el mes de març de 2004. Un cop localitzada, descarrega’t el fitxer PDF de
la disposició.
12·· Entra a la pàgina web del poder judicial (www.poderjudicial.es) i crea’n un accés directe a l’escriptori del teu
ordinador i al navegador que utilitzis habitualment.
Cas final 2
Recerca de jurisprudència a través d’Internet

·· El David treballa com a administratiu en un despatx d’advocats. Per preparar un cas, relatiu a la taxa de
recollida d’escombraries, que portaran davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, els seus caps li
han sol·licitat que busqui jurisprudència de diferents òrgans judicials nacionals sobre aquesta matèria. Per es-
talviar temps, necessita alguna aplicació que li permeti consultar al mateix temps sentències de les diferents
instàncies judicials, tant en l’àmbit provincial com en l’autonòmic i nacional.
a) Quins tipus de bases jurídiques existeixen a Internet? Què és el Cendoj?
b) Com es localitzen les sentències a la base del Cendoj?
Solució ··
a) Actualment, hi ha portals jurídics que recullen tota la normativa que es va publicant i, a més, inclouen cer-
cadors de sentències. Un exemple d’aquest tipus és el portal noticias.juridicas.com, que ofereix la possibilitat
de consultar sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal
Constitucional.
Però la base de dades més completa és la que ofereix el
Centre de Documentació Judicial del Consell General del
Poder Judicial (Cendoj), que conté resolucions a text
complet recopilades des dels òrgans judicials de tot Es-
panya.
b) Des de la pàgina web www.poderjudicial.es, s’accedeix
a la base de dades del Cendoj, fent clic als enllaços que
porten a “Jurisprudencia”.
En accedir-hi, una nova finestra mostra un formulari que
permet establir els criteris de recerca. Aquesta base de
dades permet buscar les resolucions mitjançant diversos
camps: jurisdicció, ubicació de l’òrgan judicial, tipus de
resolució, idioma i data. A més, permet realitzar recer-
ques per camps de text lliure, núm. de recurs, text per
buscar i ponent.
Els resultats de la recerca apareixen en una pestanya,
anomenada “resultados”, que es mostra com un llistat
de les resolucions trobades. En fer clic sobre cada reso-
lució, s’obre un document en format PDF amb el text de
la resolució buscada.
En el nostre cas, el David pot realitzar la recerca, selec-
cionant al camp “Jurisdicció” la contenciosa administra-
tiva i escrivint al text per buscar, per exemple, “Taxa” i “Escombraries” o “Tasa” i “Basuras”. Pot elegir que
els resultats es mostrin ordenats per data, per òrgan judicial o per major coincidència de la recerca.
Per no haver de consultar milers de resolucions, s’aconsella elegir només el període de temps més proper al
present (per tenir les resolucions més actuals) i, si no es troba el que es busca, ampliar-ho a períodes ante-
riors.
26
Idees clau
− Concepte de dret
Dret públic i privat
− Classes de normes jurídiques
− Llei
− Costum
Fonts del Dret − Principis generals del dret
− Jurisprudència
− Tractats internacionals
− Jerarquia normativa
DRET − Normes que integren l’Ordenament Jurídic
L’Ordenament − Denominació de les normes jurídiques
I ORDENAMENT
Jurídic
JURÍDIC
− Dret civil i Dret mercantil
Desenvolupament − Aprovació de les normes jurídiques

de les normes − Execució de les normes jurídiques
jurídiques − Control del compliment de la normativa
− Normativa de la Unió Europea

Publicitat de les − Normativa nacional
normes jurídiques − Bases de dades
− Recerca i emmagatzematge d’informació
Unitat 1 - Dret i informació jurídica REVISTA ADMINISTRATIVA
s n o v e s
Le
t e c n o lo g ie s
i la professió
jurídica
La incorporació de les noves tec- temps. La seva utilitat està demos- podem trobar models d’escrits que
nologies a la nostra feina implica trada i és manifesta, i ha resultat ells mateixos posen a disposició
una modificació dels nostres pa- provada des de la seva sortida al de la resta de la professió, facili-
trons mentals: hem de superar el mercat, i molts de nosaltres les co- tant l’accés a escrits propis per tal
temor que ens produeixen i hem mencem a utilitzar. A aquestes ei- que altres col·legues en facin ús.
d’interioritzar la necessitat d’adap- nes els ha sortit un dur competidor: Això és vertaderament la societat
tar-nos-hi. Es tracta de ser cons- Internet. En aquests moments, puc del coneixement i de la informa-
cients de la necessitat de la nostra tardar menys en trobar una llei a ció, en la qual vivim i en la qual
adaptació, perquè els beneficis se- la xarxa que si em veig obligat a ens hem de situar.
ran molt majors que els inconve- treure el DVD, introduir-lo al lector
nients. de l’ordinador i executar el pro- Els beneficis d’altres eines tecno-
grama corresponent; si introdueixo lògiques, com és el cas del correu
Adaptar-nos-hi, aquesta és l’obli- la referència en qualsevol dels cer- electrònic amb signatura digital
gació. Un cop canviada la menta- cadors de major ús, hi trobaré les reconeguda, han estat suficient-
litat, l’adaptació serà molt ràpida referències necessàries en un moment demostrats. La seva impor-
i la conclusió a què arribarem serà ment i la norma que tan urgent- tància és tan gran que, en aquest
la de pensar com vam poder dub- ment buscava la tindré davant dels moment, resulta inconcebible
tar a l’hora d’aprendre a utilitzar ulls en qüestió de segons. que un advocat no disposi d’un
i manejar contínuament aquestes compte de correu electrònic per
eines. Analitzem diversos casos Les editorials jurídiques van pre- tal de poder transmetre en la seva
d’aplicació de noves tecnologies tendre ampliar el valor de la seva feina quotidiana documents i in-
en aquest camp jurídic. oferta afegint altres eines, com els formació sensible amb la seva sig-
models d’escrits necessaris en els natura digital reconeguda.
Les bases de dades legals i jurispru- diferents àmbits de l’exercici pro-
dencials que molts utilitzen en el fessional. I això també comença a Font: Juan Sebastián De Stéfano.
seu estudi ja són “velles”, i convi- ser innecessari. Avui dia, en pàgi- Publicat a Revista de Análisis Jurídico
uen amb nosaltres des de fa bastant nes de professionals del Dret ja Urbe et Ius.
Activitats
1·· Quines conseqüències, positives i negatives, creus que pot ocasionar la implantació d’innovacions tecno-
lògiques en un despatx jurídic?
2
u n i t a t
Documentació
de constitució
de les entitats
SUMARI
■ L’empresa
■ Formes jurídiques d’empresa
■ Documentació jurídica a l’empresa
■ Tràmits jurídics per a la creació i la posada
en marxa d’empreses
■ Tramitació telemàtica de la creació
d’empreses
OBJECTIUS
·· Identificar els diferents tipus d’empreses.
·· Distingir els documents públics i privats.
·· Precisar les funcions dels fedataris i
registres públics.
·· Determinar el procés de constitució d’una
societat.
·· Reconèixer i elaborar els documents
jurídics generats en el procés de
constitució de societats.
·· Conèixer el procés telemàtic de creació
d’empreses i valorar-ne els avantatges.
Unitat 2 - Documentació de constitució de les entitats 29
1 >> L’empresa com a entitat jurídica

i econòmica
L’empresa es pot definir com:
Una organització dedicada a activitats industrials, mercantils o
de prestació de serveis amb finalitats lucratives que sorgeix com
a resultat de la iniciativa d’una o diverses persones denominades
empresaris.
Aquesta definició engloba els dos aspectes fonamentals de l’empresa, el
jurídic i l’econòmic.
Des del punt de vista jurídic, es considera que l’empresa és una organit-
zació de persones i béns a la qual l’Ordenament jurídic reconeix capacitat
per ser subjecte de drets i obligacions.
Des del punt de vista econòmic, l’essencial no és l’organització ni la
personalitat, sinó la seva finalitat. En aquest sentit, l’empresa serà una
entitat amb la finalitat d’obtenir productes i serveis a partir d’uns de-
terminats recursos humans, productius, financers, materials i immate-
rials.
Encara que totes les empreses tenen les característiques comunes que aca-
bem de veure, no totes són iguals. Depenent del criteri utilitzat per classi-
ficar-les, existeixen diferents tipus d’empreses:
Criteri Tipus d’empreses

– Petites: menys de 50 treballadors.
– Mitjanes: entre 51 i 250 treballadors.
Dimensions
– Grans: més de 250 treballadors.
A més, es tenen en compte altres factors, com les vendes, el patrimoni, etc.
– Sector primari (agrícoles, ramaderes i pesqueres).
Activitat – Sector secundari (mineres, industrials i de construcció).
– Sector terciari (serveis).
– Locals.
– Provincials.
Àmbit – Regionals.
– Nacionals.
– Multinacionals.
– Privades: el capital pertany a persones físiques o jurídiques.
Propietat – Públiques: el capital pertany a una entitat pública (per exemple, l’Estat).
– Mixtes: el capital és en part públic i en part privat.
– Empresari individual.
Forma jurídica
– Societats.
1·· A què ens referim quan diem que l’empresa és un ens jurídic?
2·· Què significa que l’empresa té capacitat per ser subjecte d’obligacions jurídiques?
3·· Quin tipus d’empresa seria NIKE? I una petita sabateria amb tres empleats?
30
2 >> Formes jurídiques de l’empresa

A l’hora de crear una empresa, l’elecció de la seva forma jurídica és fona-
mental per determinar aspectes tan importants com la necessitat d’un ca-
pital mínim per a la constitució de l’empresa i els límits de responsabilitat
de l’empresari.
En funció d’aquesta decisió, es pot constituir com a empresari individual
o com a societat. En aquest sentit, el Codi de Comerç diu que són comer-
ciants:
– Els que, tenint capacitat legal per exercir el comerç, s’hi dediquen habi-
tualment.
– Les Companyies mercantils o industrials que es constitueixin d’acord
amb aquest Codi.
2.1 > Empresari individual

L’empresari individual és la persona física major d’edat i que tingui la
lliure disposició dels seus béns, que realitza una activitat empresarial en
El treballador autònom nom propi i de forma habitual. En aquesta activitat empresarial està
econòmicament dependent sotmès a les disposicions següents:
És el treballador autònom econòmica- – Codi de Comerç: en matèria mercantil.
ment d’un sol client, ja que en percep – Codi Civil: en matèria de drets i obligacions.
almenys el 75% dels seus ingressos.
La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular
En conseqüència, se li aplica un règim
(empresari), que respon personalment de totes les obligacions que contragui
jurídic a mig camí entre els treballadors
l’empresa amb tots els seus béns (actuals i futurs). A causa d’això, no és
per compte aliè i els treballadors autò-
noms (tenen dret a una jornada laboral,
necessària una aportació mínima de capital.
les qüestions derivades dels seus con- El seu règim jurídic està definit per la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Es-
tractes es resolen davant de la Jurisdic- tatut del Treball Autònom, que defineix el treballador autònom com:
ció Social, etc.).
La persona física que realitza de forma habitual, personal, di-
recta, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organitza-
ció d’una altra persona una activitat econòmica o professional
a títol lucratiu, de o no ocupació a treballadors per compte aliè.
L’empresari individual s’ha de donar d’alta al Règim Especial de Treballa-

dors Autònoms de la Seguretat Social i abonar les corresponents cotitza-
cions. De la mateixa manera, ha de realitzar una declaració censal (model
036) a Hisenda, comunicant l’activitat a què es dedicarà i presentar les
oportunes liquidacions periòdiques.
D’altra banda, els empresaris autònoms no estan obligats a formalitzar la
seva intenció de dedicar-se al comerç en una escriptura pública, de forma
que no s’han d’inscriure al Registre Mercantil. Això fa que no s’hagin d’a-
bonar els impostos que graven aquests actes.
A causa d’aquesta reducció en les despeses de constitució, a la falta de ne-
cessitat d’un capital mínim i als menors tràmits formals per a l’inici i el
desenvolupament de l’activitat, moltes de les petites empreses elegeixen
aquesta forma jurídica. Ara bé, tot i aquests avantatges, el principal in-
convenient d’aquesta forma social és la responsabilitat pels deutes socials,
que serà personal i il·limitada.
2.2 > Col·lectivitats no societàries

Aquestes col·lectivitats són empreses col·lectives, formades per diverses
persones físiques però que no revesteixen cap de les formes societàries
Vocabulari
previstes en la legislació mercantil.
Pro indivís: respecte d’una cosa o
Hi ha dos tipus de col·lectivitats d’aquest tipus: les comunitats de béns i un capital, que està sense dividir.
les societats civils.
Comunitat de béns
Segons l’article 392 del Codi Civil, la comunitat de béns és la situació en
què una cosa o un dret pertany pro indivís a diverses persones. Des del
punt de vista empresarial, seria un contracte pel qual diverses persones fí-
siques creen un capital comú, que passarà a ser propietat de tots, amb el Obligacions fiscals i laborals
qual duran a terme les activitats del seu negoci. de les col·lectivitats
Per crear una comunitat de béns només cal un simple contracte privat en Tributació: els membres d’aquestes
què es determinin el número i la identitat dels socis, així com les aporta- col·lectivitats imputaran els seus guanys
cions de cada un i la seva participació en el repartiment de les pèrdues i en declaracions de l’IRPF.
els guanys de la comunitat. En haver-n’hi prou amb un contracte privat, Cotització: els comuners i socis que
no és necessari acudir al notari ni al Registre Mercantil per constituir-la aportin treball s’han de donar d’alta al
vàlidament. Règim d’Autònoms de la Seguretat So-
cial.
Pel que fa als avantatges d’aquesta forma jurídica, destaquen la simplicitat
en la seva creació, la possibilitat d’elegir qualsevol nom (sempre que vagi
acompanyat de les paraules “Comunitat de Béns”, o les sigles “CB”), l’e-
xempció de les obligacions comptables exigides pel Codi de Comerç, etc.
Però no tot són avantatges; també hi ha inconvenients, com que la comu-
nitat no tindrà una personalitat jurídica pròpia i que els socis respondran
dels deutes de la comunitat de forma personal i il·limitada, amb els seus Documents de contractes
respectius patrimonis personals. de col·lectivitats
Al CD Recursos trobaràs documents dels
Societat civil contractes següents:
La societat civil, regulada als articles 1665 i següents del Codi Civil, és un – Contracte de comunitat de béns.
contracte pel qual dues o més persones posen en comú béns, diners o tre- – Contracte de societat civil.
ball, amb l’ànim de repartir-se els guanys entre si.
En essència, tenen els mateixos avantatges i inconvenients que les comu-
nitats de béns i la principal diferència respecte d’aquestes comunitats és
que les societats civils sí que tindran personalitat jurídica, excepte en el
cas en què els seus pactes es mantinguin secrets entre els socis.
4·· És el mateix un treballador individual que un treballador autònom? Per què?

5·· Quines notes distintives presenta l’empresari individual respecte de la seva responsabilitat social?
6·· Quins avantatges representen les col·lectivitats no societàries respecte dels empresaris individuals?
7·· Per què creus que moltes petites empreses elegeixen per constituir-se la forma jurídica de comunitat de
béns?
32
2.3 > Societats mercantils

El contracte de societat és aquell pel qual dues o més persones s’obliguen
a posar en comú béns, treball o totes dues coses, per obtenir-ne lucre. Un
Diferències entre societats civils cop constituïdes les societats mercantils, tindran personalitat jurídica en
i mercantils
tots els seus actes i contractes.
Els principals trets distintius entre
Aquestes societats s’han de constituir en escriptura pública, que s’ha
aquests dos tipus de societats són:
d’inscriure al Registre Mercantil.
– Les societats civils no requereixen es-
criptura pública (llevat que s’hi aportin La normativa mercantil distingeix dos grans tipus de societats: les societats
béns immobles o drets reals), mentre personalistes i les societats de capital.
que les mercantils sí.
– L’objecte de les societats civils és civil,
Societats personalistes
mentre que el de les mercantils és re- Són aquelles en què la identitat de la persona del soci és més important
alitzar actes de comerç. que les seves aportacions a l’empresa.
– Les societats mercantils tenen perso-
nalitat jurídica, mentre que les civils Societat col·lectiva
només en tenen si hi ha pactes secrets És una societat personalista en què tots els socis, en nom col·lectiu i sota
entre els socis.
una raó social, es comprometen a participar, en la proporció que establei-
xin, dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat dels socis per les
obligacions de la societat serà personal, subsidiària respecte de l’empresa
i solidària entre ells.
Vocabulari
Societat comanditària simple
Responsabilitat personal: el patri-
moni personal dels socis està subjecte
Societat mercantil de caràcter personalista que es defineix per l’existència
al compliment de les obligacions de la de dos tipus de socis:
societat. – Socis col·lectius, que aporten capital i treball, i que responen de forma
Responsabilitat subsidiària: els socis subsidiària, personal i solidària dels deutes socials.
han de respondre amb el seu patrimoni – Socis comanditaris, que només aporten capital i que tenen una res-
personal en cas de ser insuficient el de ponsabilitat limitada a la seva aportació.
la societat.
Responsabilitat solidària: en cas Societats de capital
d’insolvència de la societat, els creditors Són les societats en què l’aportació del soci és més important que la seva
es podran dirigir en contra de qualsevol identitat. Són societats de capital la societat de responsabilitat limitada, la
soci reclamant-li la totalitat del deute. societat anònima i la societat comanditària per accions. Es regulen al Reial
Després, aquest soci podrà reclamar als
Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la
seus companys la part de cada un.
Llei de Societats de Capital.
Societat de responsabilitat limitada

És una societat de capital en què el capital social, que estarà dividit en
participacions socials, indivisibles i acumulables, està integrat per les
Capital de les SRL
aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes
El capital de la societat de responsabi- socials, sinó només fins al límit de la seva aportació a la societat.
litat limitada no podrà ser inferior a
Per a la vàlida constitució d’una societat de responsabilitat limitada (SRL),
3 000 € i haurà d’estar íntegrament de-
semborsat en el moment de la seva
es requereix l’atorgament d’una escriptura pública de constitució i la
constitució. seva inscripció al Registre Mercantil, en el termini de dos mesos a comptar
des de la data del seu atorgament.
En la denominació de la societat de responsabilitat limitada, haurà de fi-
gurar necessàriament la indicació “Societat de Responsabilitat Limitada”,
“Societat Limitada” o les seves abreviatures SRL o SL.
Societat nova empresa

La societat nova empresa es regula al Reial Decret 1/2010 com una espe-
cialitat de la societat limitada. Els socis d’aquest tipus d’empresa, que ob-
ligatòriament hauran de ser persones físiques, no podran superar el nú- Administració de les societats de
mero de cinc en el moment de la seva constitució. capital
L’administració de les societats de ca-
El capital social de la societat nova empresa, que només es podrà desem-
pital es podrà confiar a un administrador
borsar en diner, no podrà ser inferior a 3 012 € ni superior a 120 202 €.
únic, a diversos administradors que ac-
La denominació de la societat nova empresa estarà formada pels dos cog- tuïn de forma solidària o de forma con-
noms i el nom d’un dels socis fundadors seguits d’un codi alfanumèric junta o a un consell d’administració.
que permeti la identificació de la societat de manera única i inequívoca. Els administradors de la societat de ca-
pital podran ser persones físiques o ju-
En la denominació de la companyia haurà de figurar necessàriament la
rídiques.
indicació “Societat Limitada Nova Empresa”, o la seva abreviatura SLNE.
Llevat de disposició en contra dels es-
La intenció de l’Administració és facilitar la creació d’empreses a través tatuts, per ser nomenat administrador
d’aquesta forma jurídica, de forma que se simplifiquen els tràmits neces- no es requerirà la condició de soci.
saris per constituir-les, que es podran realitzar de forma telemàtica a través
dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT). A més, se li conce-
deixen beneficis fiscals, com per exemple:
– Ajornament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics
Documentats, derivat de la constitució de la societat. La Societat Nova Empresa a
– Ajornament sense aportació de garanties, dels deutes tributaris de l’Im- Catalunya
post sobre Societats corresponents als dos primers períodes impositius Els tràmits per crear la Societat Nova
conclosos des de la seva constitució. Empresa a Catalunya es poden fer a tra-
– Sense obligació d’efectuar pagaments fraccionats de l’Impost sobre So- vés de l’Oficina de Gestió d’Empreses
cietats, a compte de les liquidacions corresponents als dos primers pe- (OGE), la qual és la finestreta única de
ríodes impositius des de la seva constitució. tramitació empresarial.
Societat anònima
És una societat mercantil en què el capital social, que estarà dividit en ac-
cions, s’integra per les aportacions de tots els socis, que no respondran
personalment dels deutes socials. Societats unipersonals
En tractar-se d’una societat de capital, per a la seva constitució també es S’entén per societat unipersonal de res-
requereixen una escriptura pública de constitució i la seva inscripció al ponsabilitat limitada o anònima:
Registre Mercantil. – La constituïda per un únic soci, ja sigui
persona natural o jurídica.
El capital de la societat anònima no podrà ser inferior a 60 000 euros i
– La constituïda per dos o més socis,
haurà d’estar íntegrament subscrit en el moment de la seva constitució i
quan totes les participacions o les ac-
desemborsat en almenys el 25% de l’import de cada acció. cions hagin passat a ser propietat d’un
En la denominació de la societat anònima, hi haurà de figurar necessària- únic soci.
ment la indicació “Societat Anònima”, o la seva abreviatura SA.
8·· En la societat col·lectiva, què vol dir que els socis responen de forma subsidiària, personal i solidària dels
deutes socials?
9·· Quines són les diferències entre una societat de responsabilitat limitada i una societat anònima?
34
Societat anònima europea

La societat anònima europea (designada d’acord amb el seu nom en llatí:
Societas Europaea o SE) és un tipus especial de societat anònima que es ca-
Administració de la societat racteritza per desenvolupar la seva activitat a escala europea. Es regula
anònima europea pel Reglament del Consell (CE) núm. 2157/2001, de 8 d’octubre de 2001, i
Se’n preveuen dos tipus possibles: pel Reial Decret Legislatiu 1/2010.
– Sistema monista: amb un òrgan d’ad- La SE tindrà un capital mínim de 120 000 euros. Quan en algun Estat mem-
ministració igual a l’establert per a les
bre, el capital mínim exigit a les societats de determinats sectors sigui més
societats anònimes.
elevat, el mateix mínim també s’aplicarà a les SE d’aquest Estat.
– Sistema dual: existirà una direcció i
un consell de control.
Societat comanditària per accions
És un tipus de societat de capital a mig camí entre la societat comanditària
simple i la societat anònima. Es caracteritza pel fet que el capital està di-
vidit en accions i s’integra per les aportacions de tots els socis (col·lectius
i comanditaris), almenys un dels quals respondrà personalment dels
deutes socials com a soci col·lectiu. A més, el capital mínim ha de ser de
60 000 euros.
La denominació de la societat comanditària per accions contindrà el nom
de tots els socis col·lectius, o d’algun d’ells, o bé una denominació objectiva,
amb la necessària indicació de “Societat Comanditària per Accions”, o la
seva abreviatura “S. Com. per A.”
L’administració de la societat ha d’estar necessàriament a càrrec dels socis
col·lectius, que tindran les facultats, els drets i els deures dels administra-
dors en la societat anònima.
Societats mercantils especials

A més de les societats anteriors, existeixen altres tipus que presenten es-
pecialitats pel que fa a l’objecte social, als socis, etc., que han aconsellat
un tractament legal específic. Les principals són:
– Societats laborals: són societats anònimes o de responsabilitat limitada
en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors que hi
presten serveis retribuïts em forma personal i directa, amb una relació
laboral per temps indefinit.
– Societats cooperatives: són societats constituïdes per persones que s’as-
socien, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per realitzar acti-
vitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspira-
cions econòmiques i socials. Tenen estructura i funcionament
democràtic.
A més d’aquestes societats, en la vida econòmica ens trobem amb múltiples
variants de societats: entitats de capital risc, societats de garantia recí-
proca, agrupacions d’interès econòmic, etc.
10·· Quines són les diferències entre una societat comanditària i una altra de comanditària per accions?
3 >> Documentació jurídica de les empreses

Les empreses generen multitud de documentació, tant en el procés de la
seva constitució com en el desenvolupament ordinari de les seves activitats.
Ara bé, la legislació espanyola distingeix dos tipus de documentació:
pública i privada.
La legislació exigeix que una gran part de la documentació generada per
les empreses tingui el caràcter de pública, de forma que l’han d’autoritzar
diferents fedataris públics i s’ha d’inscriure en diferents Registres d’accés
públic, per donar-li l’adequada publicitat enfront de tercers.
3.1 > Documents públics i privats

La legislació espanyola diferencia dos grans tipus de documents en funció
de la seva força probatòria:
Vocabulari
– Documents públics: són els autoritzats per un notari o empleat públic Causahavent: persona que succeeix
competent, amb les solemnitats requerides per la llei. Fan prova del fet en el dret a una altra (per exemple, els
que motiva el seu atorgament i de la seva data davant de terceres perso- hereus).
nes. A més, fan prova contra els contractants i els causahavents, pel Fe pública: autoritat que tenen els fe-
que fa a les declaracions que hi haguessin fet els primers. dataris per tal que els documents que
– Documents privats: per exclusió, són els que no han estat autoritzats autoritzen en deguda forma es conside-
per un notari o un empleat públic. Aquests documents fan prova tant rin autèntics.
del fet que els motiva com del seu atorgament i de la seva data, però
únicament entre les parts que els han subscrit.
Aquesta diferència en la seva força probatòria està donada per la intervenció
en els documents públics d’uns funcionaris públics (denominats fedataris)
que identifiquen adequadament tots els participants i que garanteixen Elevació a públic de documents
que es compleixin totes les formalitats requerides per la llei en l’atorgament Aquesta expressió fa referència al fet
del document. que certs actes jurídics de les societats
Per tant, en l’ordenament jurídic espanyol, si es desitja que els contractes s’han d’inscriure al Registre Mercantil
mitjançant escriptura pública, però s’e-
tinguin efectes enfront de tercers, s’hauran de realitzar a través d’una es-
meten en document privat (per exem-
criptura pública. A més, cal tenir en compte que, llevat de molt comptades
ple, les actes de les Juntes).
excepcions previstes a les lleis, només els documents públics poden accedir
als Registres públics i gaudir de la seva protecció. En aquests casos, s’haurà de portar el
document privat al notari, el qual, a
Tot i això, hi ha determinats documents mercantils que s’han de realitzar partir d’aquest document privat redac-
obligatòriament en escriptura pública. tarà un document públic.
Exemples
Conseqüències de la falta d’utilització d’escriptura pública en la constitució de societats

Les societats s’han de constituir en escriptura pública, que s’ha d’inscriure al Registre Mercantil, encara que les
conseqüències de l’incompliment d’aquesta obligació són diferents segons el tipus de societat de què es tracti:
– En les societats de capital, la falta d’inscripció al Registre comporta la inexistència de la societat.
– En la resta de societats, la falta de compliment d’aquests requisits determina que les societats no tindran
personalitat jurídica, fet que implica que els seus gestors seran responsables de les obligacions contretes en
nom de la societat.
36
3.2 > Fedataris públics

Hem vist que els documents públics són els autoritzats tant pels notaris
com per certs empleats públics. Es tracta dels denominats fedataris públics,
persones habilitades legalment per donar fe i autentificar fets, actes o ne-
gocis jurídics.
Secretaris judicials En aquest concepte podem incloure:
Els secretaris judicials són funcionaris
– Els notaris.
públics que, amb caràcter d’autoritat,
– Els secretaris judicials.
exerceixen amb autonomia i indepen-
dència, la fe pública judicial i desenvo-
– Els registradors de la propietat i mercantils.
lupen les funcions de direcció de l’Ofi- – Els funcionaris públics legalment facultats per donar fe en relació amb
cina Judicial i ordenació del procés que l’exercici de les seves funcions.
els atribueix la Llei. Els més importants de tots per al tràfic mercantil són els notaris i els regis-
tradors.
Notaris
Segons expressa el Reglament Notarial de 1944, els notaris són alhora fun-
cionaris públics i professionals del Dret:
– Com a funcionaris exerceixen la fe pública notarial, que té i empara un
doble contingut:
• En l’esfera dels fets, arriba a l’exactitud dels que el notari veu, sent o
El català a les escriptures percep pels seus sentits.
notarials • En l’esfera del Dret, s’ajusta a l’autenticitat i la força probatòria de
La Generalitat va signar un conveni amb les declaracions de voluntat de les parts en l’instrument públic redactat
el Col·legi de Notaris de Catalunya per conforme a les lleis.
tal fomentar l’ús del català en les es- – Com a professionals del Dret tenen la funció d’assessorar jurídicament
criptures. Ara representen un 12%.
els que li ho sol·licitin en l’exercici del seu càrrec.
Els notaris actuen amb plena autonomia i independència, encara que de-
penen jeràrquicament del Ministeri de Justícia i de la Direcció General
dels Registres i el Notariat. Estan repartits geogràficament per tot el territori
espanyol, i organitzats per Col·legis, que els recolzen en la seva funció i,
al mateix temps, controlen la seva actuació.
Registradors
Els registradors són funcionaris públics de l’Estat, llicenciats en Dret i se-
leccionats mitjançant oposició.
La seva funció és portar els Registres de la Propietat, Béns Mobles i Mer-
cantils, exercint les funcions públiques que els atribueix la legislació (fo-
namentalment, la hipotecària, la mercantil i l’administrativa).
Sota la seva responsabilitat, els registradors qualificaran la legalitat dels
documents judicials, notarials, administratius o particulars dels quals se’n
sol·liciti la inscripció, per apreciar si els drets que contenen estan correc-
tament i legalment constituïts i mantenen la necessària relació amb el
que prèviament ja apareix inscrit al Registre.
No es podrà inscriure cap document al Registre corresponent si el registra-
dor no l’ha qualificat favorablement.
3.3 > Documents notarials

Els notaris redacten escriptures matrius, expedeixen còpies i formen pro-
Vocabulari
tocols. A més, estan obligats a portar els llibres de registre previstos en la
legislació notarial, així com el llibre-registre d’operacions mercantils.
Escriptura matriu: és l’escriptura ori-
Fonamentalment, els notaris redacten els següents tipus de documents, ginal redactada pel notari i signada pels
que tenen el caràcter d’instruments públics: atorgants, els testimonis, si és proce-
dent, i el propi notari.
– Escriptures públiques: tenen com a contingut propi les declaracions Protocol: la col·lecció ordenada de les
de voluntat, els actes jurídics que impliquin prestació de consentiment, escriptures matrius autoritzades durant
els contractes i els negocis jurídics de tota classe. un any.
– Actes notarials: tenen com a contingut la constatació de fets o la per- Minuta: esborrany d’un contracte, en
cepció que en tingui el notari. què s’anoten les clàusules essencials,
– Les pòlisses intervingudes: tenen com a contingut exclusiu els actes i que es lliura al notari per tal que li ser-
els contractes de caràcter mercantil i financer que siguin propis del veixi de base per redactar el document
tràfic habitual i ordinari (per exemple, una pòlissa de crèdit). públic amb totes les formalitats neces-
sàries.
En totes les notaries, existirà un llibre-registre en què figuraran per ordre,
separadament i diàriament, totes les operacions en què els notaris hagin
intervingut.
Els documents notarials tenen unes característiques peculiars, atès el
seu caràcter de documents que acrediten la veracitat i la legalitat de fets i Documents notarials
actes. Per això, el llenguatge és formal i els fets s’han d’exposar de forma Al CD Recursos trobaràs models dels se-
totalment objectiva, sense expressar valoracions i recollint amb precisió güents documents notarials.
totes les dades necessàries. A més, s’estenen en paper timbrat, amb el – Actes notarials.
segell del notari. – Pòlisses intervingudes.
Estructura de les escriptures notarials

Part del document Contingut
– Lloc i data del document.
– Nom del notari.
– Dades personals dels compareixents.
Introducció
– Documents d’identitat dels compareixents.
– Caràcter dels compareixents (en nom propi o en representació).
– Fe del notari de la capacitat, la llibertat i el coneixement dels compareixents.
– Declaració de voluntat dels compareixents.
Cos – Documents i comprovants que s’hagin d’adjuntar o que se sol·licitin adjuntar pels
compareixents.
– Fe de la lectura de l’escriptura pel notari o els compareixents.
– Transcripció de normes legals i documents omesos en l’escriptura.
Conclusió – Correcció d’errors o omissions que s’adverteixin en l’escriptura.
– Número de sèrie dels fulls on s’inicia i es conclou l’escriptura.
– Signatura del notari i cada un dels atorgants.
11·· Quines diferències existeixen entre els documents públics i privats?

12·· Per què és important l’existència dels fedataris públics?
38
4 >> Registres públics

Els Registres són institucions establertes amb la finalitat de donar publicitat
a diferents documents, fets, actes, contractes o resolucions judicials o ad-
Publicitat del Registre ministratives.
La publicitat del contingut dels Registres
L’avantatge d’inscriure un document en algun d’aquests registres rau en
oficials s’obté a través de dos tipus de
la seguretat jurídica. D’una banda, com que els registradors qualifiquen
documents en què es dóna constància
la legalitat dels documents dels quals se’n sol·liciti la inscripció, les dades
de la situació dels béns o els drets ins-
crits:
incloses en aquests documents tenen presumpció de ser certs, mentre no
es provi el contrari.
– La nota simple: té valor merament in-
formatiu. A més, davant de totes les persones que el consultin, el Registre acreditarà
– La certificació: és un document públic el contingut i la titularitat dels drets inscrits.
que acredita fidelment el contingut
del Registre. Entre tots els registres existents, amb rellevància en l’àmbit dels negocis,
es poden destacar el Registre de la Propietat, el Registre de Béns Mobles i
el Registre Mercantil.
4.1 > Registre de la Propietat

Serveix per inscriure i donar publicitat a la propietat dels béns immobles
i dels drets que recauen damunt seu, com la hipoteca o les servituds, així
com a les resolucions judicials o administratives que els puguin afectar,
com per exemple, els embargaments.
Poden accedir a aquest Registre els documents públics, tant notarials i ju-
dicials com administratius. Només en els casos previstos per les lleis hi po-
den accedir documents privats.
Com a norma general, la inscripció és voluntària; ara bé, existeixen deter-
minats casos en què la inscripció és necessària per al naixement dels drets
als quals afecta (per exemple, la hipoteca).
Exemples
Utilitat del Registre de la Propietat

El Lluc vol comprar un habitatge al Pere. Per assegurar-se de tots els extrems referents a l’operació, acut al
Registre de la Propietat, on l’informaran de si el Pere és el propietari de l’habitatge i si damunt de l’habitatge
recau alguna càrrega (hipoteques, embargaments, etc.). Després de realitzada la compra, el Lluc inscriurà al
Registre l’escriptura de compravenda i figurarà enfront de tots com a legítim propietari de l’habitatge.
4.2 > Registre Mercantil

La seva finalitat és donar seguretat al tràfic mercantil, publicant les dades
jurídiques i econòmiques de les societats i la resta de persones que s’ins-
Registre de Béns Mobles
criuen en aquest Registre.
És un Registre que té per finalitat donar
publicitat de la propietat, càrregues i Al Registre Mercantil s’han d’inscriure els empresaris individuals, les so-
gravàmens sobre béns mobles, així com cietats mercantils i els altres subjectes que actuen en el tràfic mercantil,
de les condicions generals de la contrac- així com els actes i els acords d’aquestes persones relatius a la seva orga-
tació. nització i el seu funcionament.
Amb caràcter general, s’inscriuen al Registre Mercantil els documents pú-

blics i, en els casos previstos, els documents privats. A més, té com a
funció el dipòsit de comptes anuals, la legalització de llibres dels empresaris
i el nomenament d’experts auditors independents.
Casos pràctics 1
Inscripció al Registre Mercantil

·· Una societat mercantil acabada de crear acut al Registre Mercantil amb la finalitat de sol·licitar la seva ins-
cripció.
a) Quin Registre és competent per realitzar la seva inscripció?
b) Quins requisits han de complir els documents per accedir al Registre Mercantil?
c) Quin és el termini per sol·licitar la inscripció?
d) Com es duu a terme la qualificació i la inscripció dels títols?
e) Quins efectes té la inscripció?
Solució ··
a) Les inscripcions s’han de practicar al Registre corresponent al domicili de l’empresari o la societat que
s’inscriu. El mateix criteri del domicili s’ha de seguir per determinar el Registre que s’ha d’encarregar de la
legalització dels llibres dels empresaris, del nomenament d’experts independents i auditors, del dipòsit dels
documents comptables i de la resta d’operacions que estan encomanades al Registre Mercantil.
El Registre Mercantil es porta pel sistema de foli personal, fet que vol dir que a cada subjecte inscrit se li obre
un full registral en el qual s’anoten tots els fets i actes que configuren el seu historial jurídic.
b) La inscripció al Registre Mercantil s’ha de practicar en virtut de document públic, notarial, judicial o admi-
nistratiu, segons els casos, llevat en determinats casos previstos a les lleis.
c) Com a norma general, la inscripció al Registre Mercantil s’ha de sol·licitar dins del mes següent a l’atorgament
dels documents necessaris per a la pràctica de la inscripció.
d) La qualificació i la inscripció dels títols l’ha de realitzar el registrador en el termini de quinze dies des de
la presentació dels títols.
e) La inscripció té els efectes següents:
– Legitimació: el contingut del Registre es presumeix exacte i vàlid. Els assentaments del registre estan sota
la salvaguarda dels Tribunals i produiran els seus efectes mentre no s’inscrigui la declaració judicial de la
seva inexactitud o nul·litat.
– Oposabilitat: els actes subjectes a inscripció seran oposables a tercers de bona fe des de la seva publicació
al Butlletí Oficial del Registre Mercantil.
– Fe pública: en cas que es declari que el contingut del Registre Mercantil no és exacte o és nul, això no
pot perjudicar els drets que van adquirir altres subjectes de bona fe que van confiar en el contingut del
Registre.
13·· Quin és el principal objectiu dels Registres Públics? La seva inscripció sempre té caràcter obligatori?
14·· Quin tipus de documents s’han d’inscriure amb caràcter general al Registre Mercantil?
40
5 >> Documentació necessària per constituir

una societat mercantil
A l’epígraf anterior, hem vist que les societats mercantils s’han de constituir
mitjançant escriptura pública, que s’ha d’inscriure al Registre Mercantil.
Certificació negativa de En les societats de capital, l’incompliment d’aquests requisits comporta la
denominació
inexistència de la societat, mentre que en la resta determina que les socie-
Al CD Recursos trobaràs un document tats no tindran personalitat jurídica.
de certificació negativa de nom o raó
social.
En tot cas, aquests requisits s’inclouen dins d’un procés que consta d’una
sèrie de tràmits, comuns a totes les societats mercantils, que són necessaris
per a la seva vàlida constitució i que generen una documentació específica
en cada cas.
– Sol·licitud de la certificació negativa de nom o raó social.
– Número d’identificació fiscal (NIF).
– Atorgament de l’escriptura pública de constitució.
– Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics
Documentats (ITPAJD).
– Inscripció al Registre Mercantil i Registres especials, si és procedent.
5.1 > Certificació negativa de nom o raó social

Un dels requisits fonamentals per constituir una societat és l’escriptura
pública, en què s’ha de fer constar el nom o la denominació social.
Normativa aplicable a la
certificació de denominació Ara bé, en atorgar aquesta escriptura, s’ha de provar al notari que no exis-
teix una altra societat que s’anomeni igual (per evitar confusions). Per
Aquesta certificació es regula als articles
això, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura, s’ha de sol·licitar
409 i següents del Reglament del Regis-
al Registre Mercantil Central l’emissió d’una certificació que acrediti que
tre Mercantil.
la denominació elegida per a la societat no figura registrada. Sense aquesta
certificació, el notari no autoritza l’escriptura de constitució.
Un cop emesa la certificació, es reservarà l’ús de la denominació sol·licitada
durant sis mesos (si són diverses, només es reservarà la primera). Si trans-
corregut aquest termini, no s’hagués inscrit al Registre la societat o l’entitat
al nom de la qual es va reservar la denominació, es cancel·larà l’anotació
de reserva i aquesta denominació la podrà utilitzar qualsevol que així ho
sol·liciti.
5.2 > Número d’identificació fiscal

Les persones físiques i jurídiques estan obligades a disposar d’un número
d’identificació fiscal per a les seves relacions amb transcendència tributària.
Aquest número identificarà les societats i serà invariable, llevat que canviï
la seva forma jurídica o la seva nacionalitat. Aquest número se sol·licita a
l’Agència Tributària a través del model 036 de Declaració Censal. Junta-
ment amb aquesta sol·licitud, s’hauran d’aportar:
– Còpia de l’escriptura pública o el document fefaent de la seva constitució
i dels estatuts socials o document equivalent.
– Certificació de la seva inscripció en un Registre públic, si és procedent.
– Acreditació de la representació de la societat per part del signatari de la
declaració censal (no serà necessari si figura com a tal a l’escriptura de
2.1. Model 036 de Declaració Censal.
constitució).
5.3 > Escriptura pública de constitució

Les societats s’han de constituir per mitjà d’escriptura pública.
La Llei de Societats de Capital determina que l’escriptura de constitució Normativa aplicable a l’escriptura
d’aquestes societats haurà de ser atorgada per tots els socis fundadors. En pública de constitució
l’escriptura de constitució s’inclouran, almenys, les mencions següents: Per a les societats de capital, es regula
– La identitat del soci o dels socis. als articles 21 i següents de la Llei de
– La voluntat de constituir una societat de capital, amb elecció d’un tipus Societats de Capital.
social determinat. Per a la resta de societats, en la seva
– Les aportacions que cada soci realitzi o, en el cas de les anònimes, s’hagi normativa específica (Codi de Comerç,
obligat a realitzar, i la numeració de les participacions o de les accions Llei de Cooperatives, etc.).
atribuïdes a canvi.
– Els estatuts de la societat.
– La identitat de la persona o les persones que s’encarreguin inicialment
de l’administració i de la representació de la societat.
Exemples
Model d’escriptura de constitució d’una societat
ESCRIPTURA DE CONSTITUCIÓ DE LA COMPANYIA MERCANTIL DE

RESPONSABILITAT LIMITADA REUSENCA, SL
Documents d’escriptura pública
Reus, 16 de juliol de 2012
de constitució
Davant meu, Sr. Martí Recasens Sans, Notari de Al CD Recursos trobaràs els documents
l’Il·lustre Col·legi de Reus, amb residència en
aquesta ciutat, COMPAREIXEN: d’escriptura pública de constitució de
Sra. Dolors Ros Serra, major d’edat, estat civil les societats següents:
soltera, veïna de Reus, carrer Major, 1, amb DNI
número 333333333W. – Societat anònima.
I Sr. Lluís Romà Antolí, major d’edat, estat civil – Societat de responsabilitat limitada.
casat, veí de Lleida, carrer Alba, 256, amb DNI número
222222222Y.
Tots dos són de nacionalitat espanyola i INTERVENEN en
el seu propi nom.
Tenen capacitat legal per atorgar aquesta escriptura
de CONSTITUCIÓ DE COMPANYIA MERCANTIL DE
RESPONSABILITAT LIMITADA, i
EXPOSEN
Que han decidit constituir una companyia mercantil de
responsabilitat limitada, i portant-ho a efecte en
aquesta escriptura la solemnitzen d’acord amb les
següents:
CLÀUSULES
PRIMERA- CONSTITUCIÓ. Els compareixents constitueixen
la companyia mercantil de responsabilitat limitada amb
la denominació REUSENCA, SL.
Es regirà pels Estatuts socials corresponents i en el
no previst en aquests Estatuts per la Llei de
Societats de Capital i la resta de legislació especial
que, si és procedent, li sigui aplicable.
42
Estatuts socials
Els estatuts són un document que indica les normes de funcionament de
la societat (igual que la Constitució és la norma fonamental en un Estat,
Documents d’estatuts socials els estatuts ho són en una empresa). En els estatuts de les societats de
Al CD Recursos trobaràs documents d’es- capital es farà constar:
tatuts dels següents tipus de societats:
– La denominació de la societat.
– Societat anònima.
– L’objecte social, determinant les activitats que l’integren.
– Societat de responsabilitat limitada.
– El domicili social.
– La data d’inici de les operacions.
– El capital social, les participacions o les accions en què es divideixi, el
seu valor nominal i la seva numeració correlativa.
– En les societats de responsabilitat limitada, la forma o les formes o les
formes d’organitzar l’administració de la societat. En les societats anònimes,
l’estructura de l’òrgan al qual es confia l’administració de la societat.
– El número d’administradors, o almenys, el número màxim i el mínim,
així com el termini de durada del càrrec i el sistema de la seva retribució,
si en tingués, i en les societats comanditàries per accions, la identitat
dels socis col·lectius.
– La forma en què els òrgans de la societat deliberen i adopten acords.
5.4 > Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i

Actes Jurídics Documentats (ITPAJD)
Amb caràcter previ a la seva inscripció al Registre, la societat en constitució
ha d’autoliquidar l’ITPAJD per la modalitat d’operacions societàries. Si
aquesta liquidació no s’ha presentat, el Registre Mercantil no autoritzarà
la inscripció de l’escriptura. L’autoliquidació es realitzarà a través del
2.2. Model 600. Liquidació de l’ITPAJD.
model 600 davant de la Hisenda de la respectiva Comunitat Autònoma.
5.5 > Inscripció als Registres

L’últim pas per tal que la societat adquireixi personalitat jurídica és la ins-
cripció de l’escriptura pública al Registre Mercantil. Aquest tràmit l’han
Documents d’inscripció al de complir totes les societats, excepte les societats cooperatives, que s’ins-
Registre
criuran al Registre General de Cooperatives.
Al CD Recursos trobaràs un document
D’altra banda, hi ha algunes societats especials que, a més d’inscriure’s al
de sol·licitud d’inscripció d’escriptura
al Registre Mercantil.
Registre Mercantil, també ho han de fer en certs registres especials (per
exemple, les societats anònimes laborals, les societats de garantia recíproca,
les agrupacions d’interès econòmic, etc.).
La inscripció al Registre Mercantil es pot realitzar personalment davant
del Registre, emplenant l’imprès corresponent que li facilitaran al propi
Registre, o bé mitjançant procediments telemàtics (personalment o a través
de notari que hagués autoritzat l’escriptura pública).
15·· Per què té tanta importància la certificació negativa de nom o raó social?
16·· Indica tres mencions que han de figurar obligatòriament en els estatuts d’una societat anònima.
6 >> Procés de constitució d’una societat

mercantil
Actualment, existeixen diversos possibles procediments per crear una so-
cietat. En essència, tots són molt similars, pel que fa als tràmits que cal
realitzar i a la documentació que es genera; les diferències rauen en la
forma de realització dels tràmits (presencial o telemàtica) i en la rapi-
desa.
L’aplicació d’un procediment o d’un altre està relacionat amb el tipus de
societat i el seu capital social. Lògicament, a un tipus de societat més
simple, li correspondrà una tramitació més simplificada.
6.1 > Tramitació ordinària

És la que s’aplica sempre que no es pugui aplicar una tramitació més sim-
plificada. Concretament, serà la tramitació aplicable a:
Tramitació ordinària
Societats anònimes Totes
Capital social superior a 30 000 €

Algun dels seus socis és una persona jurídica.
Societats limitades Capital social inferior El seu òrgan d’administració és un consell d’administració o més
a 30 000 € de dos administradors mancomunats.
S’ha elegit aquesta forma de constitució.
Tràmits previs a l’escriptura

Amb caràcter previ a formalitzar l’escriptura a la notaria, s’haurà d’acon-
seguir:
– La certificació negativa de denominació social emesa pel Registre Mer-
cantil Central.
– El certificat bancari d’haver realitzat les aportacions necessàries.
Tràmits previs a l’escriptura

Certificat de denominació social Certificat de les aportacions
Personalment, davant del Registre Mercantil Central:
en model oficial, per correu, missatgeria o mitjans – En les societats de responsabilitat limitada: el capital mínim
telemàtics. és de 3 000 € i ha d’estar totalment desemborsat.
Es podrà referir a una o diverses denominacions, amb – En les societats anònimes: el capital mínim són 60 000 € i ha
un màxim de tres. El registrador emetrà la certificació, d’estar desemborsat, almenys en el 25% de l’import de cada
en un termini de tres dies hàbils, indicant si les deno- acció.
minacions sol·licitades figuren o no registrades.
A través del notari: en redactar l’escriptura, es poden – Si l’aportació és en metàl·lic, es necessita un certificat de
indicar fins a cinc denominacions alternatives. l’ingrés en compte de les quantitats aportades, emès per l’a-
El notari sol·licitarà telemàticament la certificació poderat de l’entitat bancària.
negativa, que se li enviarà en el termini màxim de – Si l’aportació és en béns, se n’haurà d’aportar un inventari,
tres dies. indicant-ne el valor respectiu.
44
Tràmits per atorgar l’escriptura

Per elaborar l’escriptura, s’hauran de proporcionar al notari les dades
que han de contenir necessàriament l’escriptura i els estatuts socials:
Validesa del NIF provisional dades personals dels fundadors i administradors, domicili de la societat,
Quan s’assigni un NIF provisional, la so- objecte de la societat, data d’inici de l’activitat i sistema d’administració
cietat quedarà obligada a sol·licitar la elegit.
concessió del NIF definitiu i a aportar la
documentació pendent necessària, en
A més, s’haurà d’acreditar la personalitat de cada un dels atorgants i, si és
el termini d’un mes des de la inscripció procedent, els poders necessaris per signar, en cas de fer-ho per represen-
en el Registre corresponent. tació.
L’escriptura pública l’hauran de signar tots els atorgants.
Tràmits posteriors a l’escriptura

Un cop que ha estat atorgada l’escriptura, per tal que la societat quedi
vàlidament constituïda a tots els efectes, es necessiten els tràmits que
s’indiquen a la taula següent:
Tràmits posteriors a l’atorgament de l’escriptura

Per realitzar els tràmits previs a la inscripció de l’escriptura al Registre Mercantil, es re-
Obtenció del NIF
quereix un NIF. Per això, l’Agència Tributària emet un NIF provisional, que es convertirà
provisional en definitiu quan es registri l’escriptura.
En la data de publicació d’aquest llibre, la constitució de societats està exempta del pa-
gament d’aquest impost. Tot i això, s’ha de realitzar la liquidació marcant la casella
Liquidació de l’ITPAJD
“Exempt” i presentar-la, ja que, en cas contrari, no es podrà realitzar la inscripció al
Registre Mercantil.
Aquest tràmit es pot realitzar personalment davant del Registre Mercantil o, a través de
notari, sol·licitant-li que presenti telemàticament la còpia electrònica autoritzada de
Inscripció de l’escriptura l’escriptura al Registre corresponent.
al Registre Mercantil La inscripció al Registre s’haurà de publicar al Butlletí Oficial del Registre Mercantil
(BORME), fet que ocasiona unes taxes. La sol·licitud de publicació i el pagament de les
taxes també es poden fer personalment o des de la notaria.
Quan la societat ja estigui degudament inscrita, s’ha d’acudir a la delegació corresponent
Obtenció del NIF de l’Agència Tributària per obtenir el NIF definitiu. Per fer-ho, caldrà presentar un
definitiu model 036 acompanyat de la còpia autoritzada de l’escriptura inscrita al Registre Mer-
cantil.
Un cop inscrita la societat i obtingut el NIF definitiu, el notari expedeix una còpia au-
toritzada de l’escriptura i hi incorpora les dades d’aquesta inscripció i el NIF defini-
Còpia autoritzada tiu.
de l’escriptura Aquesta còpia és la forma d’acreditar vàlidament el nomenament dels administradors i,
a més, és la forma d’acreditar també la titularitat de les accions o participacions en què
es divideix el capital social.
17·· En quins casos s’ha d’acudir al procediment de tramitació ordinària per constituir una societat anònima
amb un capital social inferior a 30 000 €?
18·· Realitza un esquema amb el procés de tramitació ordinària per a la constitució d’una societat mercantil.
6.2 > Tramitació simplificada

És la que s’aplica quan es constitueix una societat limitada en què es
donen els requisits següents:
– Que el seu capital estigui entre 3 100 € i 30 000 € (o, encara que el capital
sigui inferior a 3 100 €, no hagin adoptat el model d’estatuts tipus).
– Que els seus socis siguin persones físiques.
– Que el seu òrgan d’administració sigui un administrador únic, diversos
administradors solidaris o dos administradors mancomunats.
– Que la tramitació de la constitució sigui telemàtica.
Aquest tipus de procediment de constitució és molt similar al procedi-
ment ordinari que hem vist en l’epígraf anterior, però es caracteritza
per la simplificació d’alguns tràmits i per la realització de forma tele-
màtica.
Especialitats de la tramitació simplificada

Cal indicar expressament al notari que els fundadors són persones físiques i que l’òrgan
En atorgar l’escriptura
d’administració no revesteix la forma de Consell d’Administració.
La sol·licitud del NIF provisional s’efectuarà de forma telemàtica i es concedirà imme-
diatament. En rebre-la, el notari enviarà, de forma telemàtica, una còpia certificada de
Després d’atorgar l’escriptura al Registre Mercantil.
l’escriptura Aquest tipus de societats estan exemptes del pagament de les taxes per la publicació al
BORME. Un cop inscrita la societat al Registre, des d’aquí es comunica a l’Agència Tribu-
tària que, al seu torn, notificarà a notari i registrador la conversió del NIF en definitiu.
6.3 > Tramitació simplificada abreujada

Aquest tipus de tramitació simplifica, encara més, els tràmits de la simpli-
ficada. S’aplica per a les societats limitades en què, a més dels requisits
Estatuts tipus
per a la tramitació simplificada, concorrin les condicions següents:
Al CD Recursos trobaràs un document
– Que el seu capital estigui entre 3 000 € i 3 100 €. dels estatuts tipus aprovats per l’Ordre
– Que adopti els estatuts tipus aprovats a l’Ordre JUS/3185/2010. JUS/3185/2010.
Les seves principals especialitats respecte de la tramitació simplificada són
les següents:
– Tràmits per atorgar l’escriptura: cal lliurar al notari els estatuts tipus,
amb les dades corresponents a la societat ja emplenades. Aquests estatuts
tipus no es poden substituir per altres.
– Tràmits posteriors: el termini del registrador per inscriure la societat
és de set hores hàbils comptades des de la recepció de la còpia autoritzada
telemàtica de l’escriptura.
19·· Quines diferències hi ha entre el procediment de tramitació ordinari i el simplificat?

20·· Quin és el procediment de tramitació més avantatjós per a una petita societat limitada amb un capital
social de 3 050 €?
46
7 >> Tràmits de posada en marxa

d’una empresa
Un cop que l’empresa ha estat vàlidament constituïda i té personalitat ju-
rídica, s’han de realitzar altres tràmits necessaris per tal que l’empresa
pugui començar a desenvolupar les seves activitats. Es tracta de tràmits
davant de les diferents Administracions, que variaran en funció de la
forma jurídica de l’empresa (empresari individual, col·lectivitat sense per-
sonalitat o societat mercantil) i de la seva activitat.
Tot i aquesta diversitat de tràmits, n’existeixen alguns que són comuns a
tot tipus d’empreses, independentment de la seva forma jurídica. A la
taula següent en resumim els principals:
Tràmits per a la posada en marxa de l’empresa

Administració Pública Tràmits
– Alta al cens d’empresaris, mitjançant la presentació de la declaració censal
d’inici, modificació o cessament d’activitat (model 036), que han de pre-
sentar els empresaris individuals, els professionals i les societats, indepen-
Agència Tributària
dentment del tipus que siguin.
– Alta en l’Impost sobre Activitats Econòmiques (estan exemptes les empreses
de nova creació durant els dos primers exercicis).
– Inscripció de l’empresa a la Seguretat Social i obertura del codi compte de
cotització (CCC) a la Seguretat Social.
– Afiliació i obtenció del número de la Seguretat Social.
– Alta al Règim Especial d’Autònoms de la Segureta Social per als empresaris
Tresoreria de la Seguretat Social individuals i els administradors i/o socis treballadors de les societats mer-
cantils.
– Si s’han contractat treballadors per compte aliè, s’han de donar d’alta al
Règim General de la Seguretat Social o, si és procedent, al Règim Especial
aplicable a la seva activitat.
– Comunicació d’obertura de centre de treball.
– Adquisició i legalització del Llibre de Visites: és un llibre obligatori per a les
empreses que anota les diligències practicades pels inspectors de Treball
Conselleria de Treball de les
com a resultat de les visites realitzades a l’empresa.
Comunitats Autònomes
– Obtenció del calendari laboral, en què figuraran les festes nacionals, les de
la Comunitat Autònoma i les del municipi, distribuint els dies laborals
d’acord amb la jornada màxima legal.
– Llicència municipal d’obres: si és necessari realitzar obres per construir o
condicionar el local on es desenvoluparan les activitats.
– Llicència d’obertura: comprovació per part de l’Ajuntament que l’activitat
a desenvolupar per l’empresa és conforme amb la normativa dels plans mu-
nicipals d’urbanisme. Segons la naturalesa de l’activitat, existeixen dos
tipus de llicències.
Ajuntament • Llicència d’activitats qualificades: són les empreses susceptibles de
causar riscos o molèsties, o que superen les dimensions que determinen
les ordenances municipals (per exemple, tallers, peixateries, gasolineres,
etc.). S’exigeixen diversos estudis i projectes addicionals al procediment
tradicional.
• Llicència d’activitats innòcues: la resta d’empreses. Segueixen el proce-
diment ordinari de concessió.
– Inscripció a l’Agència dels fitxers amb dades de caràcter personal d’em-
Agència Estatal de Protecció de Dades
pleats, proveïdors, etc., que hagin d’existir dins de l’empresa.
8 >> Tramitació telemàtica de la creació

d’empreses
Des del 2003, es reconeix la possibilitat de realitzar de forma telemàtica
tots els tràmits per a la constitució i la posada en marxa d’una empresa
Web
per a les societats limitades nova empresa. Aquesta possibilitat s’ha estès
A la pàgina web de la xarxa CIRCE tro-
a les societats limitades i als empresaris individuals.
baràs tota la informació i les eines per
El Sistema de Tramitació Telemàtica (STT) és el sistema informàtic de tra- a la creació telemàtica d’empreses.
mitació d’expedients electrònics per a la creació d’empreses. S’assenta www.circe.es
sobre les bases següents:
– Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE): és un
sistema d’informació per a la tramitació de la creació d’empreses a
través de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques.
– Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT): són oficines de-
pendents d’entitats públiques o privades en què es presten serveis d’in- 2.3. El logotip de CIRCE.
formació i assessorament als emprenedors en la definició i tramitació
telemàtica de les seves iniciatives empresarials.
– Document Únic Electrònic (DUE): és un document administratiu de
naturalesa telemàtica en què s’inclouen totes les dades referents a
l’empresa, que s’han de remetre als registres jurídics i a les Adminis-
tracions Públiques competents per a la constitució de la societat i per
al compliment de les obligacions en matèria tributària i de Seguretat
Social.
Inici del procediment

2.4. Logotip de la xarxa PAIT.
Per dur a terme la tramitació telemàtica, els que vulguin crear una de les
empreses per a les quals està permès aquest procediment poden optar per
una d’aquestes dues possibilitats per iniciar el procés:
– Acudir a un PAIT, en què se’ls assessorà en tot el relacionat amb el seu
projecte empresarial i on podrà iniciar els tràmits de constitució i posada PAIT a Catalunya
en marxa del projecte per mitjans telemàtics. Exemples de PAIT a Catalunya són Bar-
– Realitzar els tràmits per si mateixos a través de l’àrea per a emprenedors celona Activa, la Cambra de Comerç de
de la pàgina web del CIRCE. Barcelona i la de Terrassa, entre altres.
Formalització del DUE

Si s’està duent a terme la creació a través d’un PAIT, s’haurà de subministrar
al personal tota la informació necessària per tal que formalitzi el DUE i
Guia de creació d’empreses
s’aportarà tota la documentació requerida. Per realitzar el DUE, es farà
servir el Programa d’Ajuda a la Formalització del DUE (PACDUE). Al CD Recursos trobaràs un document
amb una guia publicada per CIRCE per a
Si els tràmits s’estan realitzant des de la pàgina web de CIRCE, el DUE es la tramitació telemàtica de la constitu-
formalitzarà directament en aquesta web i els documents necessaris s’hau- ció d’empreses. S’hi detalla tot el pro-
ran d’incorporar com a documents adjunts al DUE. cediment i la documentació necessària.
Un cop emplenat, el DUE inicia la tramitació telemàtica. A partir d’a-

quest moment, el Sistema de Tramitació Telemàtica (STT-CIRCE) via In-
ternet, envia a cada organisme que participa en el procés la part del
DUE que li correspon per tal que pugui realitzar el tràmit de la seva
competència.
48
Notaria
El sistema CIRCE envia les dades del DUE a la notaria i l’emprenedor hi
acut amb el certificat de desembors del capital social i, si és procedent, el
Seguretat Social
certificat de la denominació social i atorga l’escriptura de constitució.
Un cop atorgada l’escriptura, CIRCE en-
via les dades del DUE a la Seguretat So-
La pròpia notaria sol·licita, a través del CIRCE, el NIF provisional, que és
cial, per inscriure-hi l’empresa i, si és concedit i remès al sistema per l’Agència Tributària, així com la Declaració
procedent, per tramitar les altes de Censal. Així mateix, se sol·licita la liquidació de l’Impost de Transmissions
l’empresari i/o els treballadors. Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
La Tresoreria General de la Seguretat Després de complir aquests tràmits, CIRCE remet al Registre Mercantil els
Social retorna al CIRCE el codi compte documents necessaris per a la inscripció, i el registrador efectua, si és pro-
de cotització (CCC) de l’empresa i, si és cedent, la inscripció, i a través del CIRCE envia les dades a la notaria, que
procedent, els números d’afiliació de
incorpora aquestes dades a la matriu de l’escriptura.
l’empresari i els treballadors.
Finalment, la notaria sol·licita el NIF definitiu, per a la qual cosa, a través
de CIRCE, envia còpia de l’escriptura a l’Agència Tributària, que procedeix
a acusar rebut de la petició. Amb aquest tràmit, la societat finalitza el
procés de creació.
En la tramitació telemàtica també existeix la possibilitat d’indicar els
fitxers amb dades de caràcter personal en el DUE i CIRCE realitza directa-
ment la comunicació a l’AEPD.
EMPRENEDOR Seguretat
Notaria
Social
Inici tràmits
Admin.
Registre
DUE CIRCE Tributària
mercantil
C. Aut.
Presencial Internet
Agència
AEPD
PAIT www.circe.es Tributària
2.5. Esquema de la creació telemàtica d’una empresa.
Casos pràctics 2
Creació telemàtica d’empreses

·· El Narcís, el Carles i la Maria, després d’acabar els seus respectius estudis, decideixen obrir un petit negoci
amb un capital inicial de 6 000 €. Com que la Maria ha realitzat el Cicle Formatiu de Gestió Administrativa,
s’ocupa de realitzar els tràmits per a la creació d’empreses i serà la futura administradora de la societat.
La Maria sap que la tramitació telemàtica simplifica els tràmits i disminueix els costos; per això, acut a un PAIT
per tal que iniciïn el procés de creació. Quins tràmits tindrà aquest procés?
Solució ·· Un cop que la Maria acut al PAIT, l’informen que, atès el

capital que aportaran, la forma jurídica més recomanable és la societat
de responsabilitat limitada (SRL). Des del propi PAIT s’accedeix al STT-
CIRCE i es procedeix a emplenar el Document Únic Electrònic (DUE). Per
això, la Maria subministra al tècnic del PAIT tota la informació que sol·liciti
per emplenar el DUE a través del Programa d’Ajuda a la Formalització
(PACDUE). En concret, aquest tècnic li demana les dades personals de
cada un dels socis: cognoms i nom, DNI, estat civil (i, en aquest cas, nom
i altres dades dels seus cònjuges), domicilis, telèfons, correu electrònic,
etc.
Així mateix, la Maria li indica el tipus de negoci que volen crear, què necessiten
per fer-ho (capital, locals, personal, etc.), quines quantitats ha d’aportar
cada soci i la part que tindrà cada un a l’empresa, etc. A més, li diu que la
denominació elegida per a la seva societat és NACAMAR, SL.
Amb totes aquestes dades, el tècnic del PAIT emplena el DUE i el sistema CIRCE sol·licita, automàticament, la
reserva de la denominació social al Registre Mercantil Central (RMC). El RMC, en resposta a aquesta sol·licitud,
envia al CIRCE la certificació de la denominació social i la factura.
CIRCE envia les dades del DUE signats electrònicament a la notaria, que els dóna una cita per atorgar
l’escriptura. El dia indicat s’han de presentar a la notaria els tres amics per signar l’escriptura, aportant el
certificat de desembors del capital social. Des de la pròpia notaria es duen a terme diversos tràmits:
– S’envia a CIRCE una còpia simple de l’escriptura de constitució.
– S’envia, a través de CIRCE, l’escriptura a l’Agència Tributària sol·licitant el NIF provisional.
– S’envia el DUE a la Tresoreria General de la Seguretat Social per generar els codis de compte de cotització,
afiliar si és procedent i donar d’alta els socis i els treballadors de l’empresa, en cas que n’hi hagi.
– Es realitza l’enviament de la Declaració Censal (036) a l’Administració Tributària competent.
– Es realitza la petició liquidació de l’ITPAJD davant de la Comunitat Autònoma competent, que envia a CIRCE
el certificat del pagament o exempció.
– CIRCE remet al Registre Mercantil Provincial corresponent el certificat de la denominació social i el certificat
de l’ITPAJD. El registrador mercantil corresponent comprova les dades de l’escriptura i, si és procedent, n’e-
fectua la inscripció, enviant les dades a CIRCE.
La notaria rep la informació del Registre Mercantil Provincial i incorpora a la matriu de l’escriptura les dades
de la resolució d’inscripció registral remeses pel RMP corresponent. La Notaria sol·licita el NIF definitiu,
enviant a l’Administració Tributària la còpia autoritzada de l’escriptura, a través de CIRCE. L’Agència Tributària
confirma el NIF definitiu. La societat NACAMAR, SL s’ha creat satisfactòriament i ja podrà operar vàlidament
en el tràfic jurídic i comercial.
21·· Per utilitzar la forma telemàtica de creació d’empreses, cal acudir necessàriament a un PAIT?
22·· Una societat anònima es pot acollir al procediment telemàtic de creació d’empreses?
23·· Des del punt de vista de la gestió de documents i la realització de tràmits, creus que el sistema telemàtic
de creació d’empreses suposa un avantatge respecte del tradicional? Per què?
50
9 >> La innovació empresarial a Catalunya

Un dels reptes que han d’afrontar les empreses en els últims temps és la
necessitat d’introduir innovacions en els seus productes o processos (tant
productius com de distribució), per tal de ser més competitives en els dife-
rents mercats.
L’èxit d’aquestes innovacions suposa beneficis per a l’economia general;
per això, les diferents Administracions Públiques estableixen programes
d’ajuda per a l’establiment i el desenvolupament d’empreses o la innovació
empresarial.
A Catalunya, existeixen diverses entitats que tenen la missió de desenvo-
lupar polítiques de potenciació de la innovació i oferir ajudes a les empreses
innovadores. A continuació, en fem un breu resum de les més destacades.
9.1 > ACC1Ó

ACC1Ó és l’Agència per a la Innovació i la Internacionalització de l’Empresa
Catalana, adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de
2.6. Pàgina web d’ACC1Ó (www.acc10.cat).
la Generalitat de Catalunya.
Aquesta agència té la finalitat de donar suport a les empreses catalanes en
els processos d’innovació i internacionalització (per la qual cosa compta
amb una extensa xarxa d’oficines per tot el món).
Fonamentalment, desenvolupa les seves activitats en tres camps diferents:
– Estratègia empresarial: diagnòstic de les necessitats de les empreses,
disseny de programes i serveis per millorar la gestió, incorporació de les
TIC a la gestió empresarial, etc.
– Innovació tecnològica: recolzant i finançant els projectes de R+D+i, pro-
porcionant a les empreses informació sobre projectes d’innovació tec-
nològica, proporcionant ssessorament i suport a les noves empreses de
base tecnològica, etc.
– Internacionalització: xarxa d’oficines a l’exterior, informació, assesso-
rament i ajudes econòmiques per a l’inici de les exportacions, etc.
9.2 > PIMESTIC

PIMESTIC és un pla d’actuació de la Generalitat, impulsat conjuntament
per ACC1Ó i per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Infor-
mació (STSI), per promoure la utilització de les TIC (tecnologies de la in-
formació i la comunicació) a les empreses de Catalunya.
Com el seu nom indica (PIMES-TIC), els destinataris d’aquest pla són les
microempreses i les petites i mitjanes empreses de Catalunya. Aquest pla
INICIA contempla les actuacions següents:
http://inicia.gencat.cat és un portal – Difusió i sensibilització: a través de l’organització de jornades infor-

gestionat per la Generalitat de Cata- matives, elaboració de guies, etc.
lunya per assessorar els emprenedors – Assessorament i orientació: mitjançant un assessorament individualitzat
que vulguin crear una empresa. Propor- a les empreses i la creació d’un servei de suport per a les microempreses.
ciona tant informació com recursos va- – Implementació i finançament: establint ajudes a la innovació i a la
riats per a la posada en marxa dels pro- R+D+i tecnològica, així com desenvolupant un paquet ofimàtic per a
jectes empresarials. microempreses, amb software de lliure distribució.
9.3 > Barcelona Activa

Barcelona Activa (www.barcelonactiva.cat) és l’agència de desenvolupament
local de l’Ajuntament de Barcelona. Va néixer el 1986 com un organisme
DO IT!
municipal amb l’objectiu de ser un viver d’empreses i, actualment, tot i
no abandonar aquest propòsit inicial, té per objectiu principal promoure A la pàgina web
i donar suport als nous emprenedors que tinguin projectes viables per http://doitinbcn.barcelonactiva.cat/
crear empreses, a més de promoure l’ocupació de persones i la seva millora s’ofereixen assessorament i recursos per
a persones de tot el món que vulguin
professional. A més, s’hi pot demanar assessorament legal i tècnic, així
desenvolupar els seus projectes empre-
com subvencions per iniciar nous projectes empresarials.
sarials o professionals a Barcelona.
Per tal de dur a terme el desenvolupament de les seves activitats, compta
amb diversos espais: BarcelonaNET Activa, Innova! i Porta22.
9.4 > Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació

de Barcelona
La Cambra té com a objectiu ajudar les empreses a aconseguir que siguin
més competitives, que puguin mantenir i ampliar la seva quota de mercat
i que s’introdueixin en nous mercats nacionals i internacionals. Per això,
la Cambra ofereix una gran varietat de serveis relacionats amb el món
empresarial, intentant satisfer les necessitats d’innovació de les empreses
per tal d’afavorir-ne la seva competitivitat. 2.7. Pàgina web de BarcelonaNET Activa
(www.barcelonanetactiva.com).
En l’àmbit de la innovació empresarial, la Cambra de Comerç, Indústria i
Navegació ofereix els serveis següents:
– Avaluació inicial de les necessitats en innovació.
– Serveis d’ajuda en la planificació i el desenvolupament de la innovació
(per exemple, avaluació de les necessitats etc.).
– Assessorament per a projectes de R+D+i.
– Informació i oportunitats d’accés al finançament.
– Formació, a través de cursos, jornades, guies pràctiques, així com accés
a una gran varietat de recursos per a la innovació.
A més, la Cambra proporciona ajuda en el procés d’internacionalització
de les empreses catalanes, a través de:
– Diagnòstic de les necessitats de les empreses que pretenen internacio-
nalitzar-se.
– Informació i assessorament al llarg del procediment.
– Formació continuada per als responsables d’aquestes empreses.
Cal destacar que la resta de capitals de província de Catalunya també dis-
posen de Cambres de Comerç que, tot i no disposar de tants recursos,
tenen finalitats similars.
24·· Organitzeu un debat per analitzar si l’Administració Pública incentiva la presència de empreses estrangeres
a Catalunya.
25·· Busca a Internet informació sobre les ajudes a la innovació empresarial a les Pimes a Catalunya.
52
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Per què l’empresa es considera com un ens econòmic?
2·· Quins tipus d’empreses existeixen atenent al seu àmbit? Posa’n un exemple de cada una.
3·· Qui es considera empresari individual? Com està regulada la seva activitat?
4·· En què es diferencien les societats personalistes i les capitalistes?
5·· Poden accedir als Registres tot tipus de documents? Per què?
6·· Quin és el contingut mínim de l’escriptura de constitució d’una societat?
7·· En què es diferencia l’escriptura de constitució d’una societat dels seus estatuts?
8·· Esmenta els tràmits de constitució de les Societats Mercantils.
9·· Quins tràmits ha de complir l’empresari en la posada en marxa de l’empresa si s’han de contractar treballadors
per compte aliè?
10·· A què ens referim en parlar de qualificació registral?
11·· Què és el DUE? Per a què serveix?
.: APLICACIÓ :.
1·· Dos amics han decidit constituir una societat limitada i acuden al notari per redactar l’escriptura de constitució.
Les dades que li faciliten són les següents:
Nom de la societat JPAC, SL.
– Carles Martí Manovelles. Carrer Major, 48, Tarragona. DNI 5.236.987-L.

Dades personals dels atorgants
– Llúcia Miret Hereu. Avinguda del Nord, 1, Tarragona. DNI 6.934.153-W.
5 000 € dividits en 500 participacions de 10 € cada una. Cada soci aporta
Capital social el 50% del capital en metàl·lic, dipositat íntegrament en un compte del
BBVA.
Data d’atorgament 14 de març de 2013.
Data d’inici de les operacions 1 d’abril de 2013.
Òrgan d’Administració La Llúcia serà l’administradora única de la societat.
Utilitzant el formulari d’escriptura de constitució inclòs al CD Recursos, redacta l’escriptura de constitució de la

societat JPAC, SL.
2·· Partint de les dades indicades a l’activitat anterior, detalla tots els tràmits necessaris per a la constitució i la
posada en marxa de l’empresa JPAC, SL.
3·· Utilitzant el document d’estatuts d’una Societat Limitada inclòs al CD recursos, realitza un quadre identificant
les mencions següents: denominació de la societat, objecte i domicili social, data d’inici de les operacions, capital
social i participacions en què està dividit, i forma d’organitzar l’administració.
4·· Busca a la pàgina web de la Direcció General de la Petita i Mitjana Empresa, www.ipyme.es, les ajudes i les sub-
vencions per a la creació d’empreses.
Cas final 3
Elecció de la forma jurídica de l’empresa

·· En finalitzar els seus estudis de Tècnic
Superior en Administració i Finances,
quatre amics decideixen crear el seu
propi negoci. Han elaborat un pla d’em-
presa, però no saben quin tipus de forma
jurídica escollir.
Les dades de partida són les següents:
– Disposen d’un capital inicial no superior
a 6 000 €.
– Volen començar la seva activitat com
abans millor, de forma que els tràmits
de constitució haurien de ser ràpids.
– Hi aportaran la seva feina i volen limi-
tar-ne la responsabilitat.
a) Quins tipus de societats reuneixen tots
els requisits?
b) Quins són els avantatges i els inconvenients de cada una?
c) Quina forma societària és la més adequada per a la seva empresa?
Solució ··
a) Les societats que compleixen tots els requisits exposats són: la societat limitada, la societat nova empresa,
la societat limitada laboral i la societat cooperativa.
b) En cap d’aquestes societats existeixen problemes respecte del capital inicial de què disposen, ni pel que fa
a la limitació de responsabilitat, i en tots els casos poden posar la seva feina al servei de la societat.
Pel que fa als tràmits específics de constitució, totes tenen tràmits similars, excepte la societat nova em-
presa.
Tipus de societat Avantatges Inconvenients

– Limitació de responsabilitat. Major durada i complexitat dels tràmits de
Limitada
– Capital inicial. constitució.
– Limitació de responsabilitat. Menor durada i simplicitat dels tràmits de
Nova empresa
Limitada laboral
Cooperativa
c) La forma societària més adequada és la societat nova empresa, ja que, d’acord amb els requisits pretesos,
és la que ofereix un procés de constitució més ràpid i simple, perquè els tràmits es poden realitzar de manera
telemàtica.
A més, l’Administració concedeix una sèrie de beneficis fiscals importants a aquest tipus d’empreses.
54
Idees clau
L’empresa com
− Concepte d’empresa
a entitat jurídica i
− Tipus d’empreses
econòmica
− Empresari individual
Formes jurídiques
− Col·lectivitats no societàries
d’empresa
− Societats mercantils
− Documents públics i privats

Documentació jurídica
− Fedataris públics
de les empreses
− Documents notarials
− Certificació negativa de denominació

− Número d’identificació fiscal
DOCUMENTACIÓ Documentació − Escriptura pública de constitució
DE CONSTITUCIÓ necessària per − Estatuts socials
DE LES ENTITATS constituir una societat − Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimo-
nials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD)
− Inscripció en Registres oficials
− Tramitació ordinària
Constitució − Tramitació simplificada
d’una societat − Tramitació simplificada
Procés de constitució abreujada
d’una empresa
Tràmits de posada
en marxa
d’una empresa
Tramitació telemàtica − Empresari individual

de la creació − Col·lectivitats no societàries
d’empreses − Societats mercantils
Unitat 2 - Documentació de constitució de les entitats REVISTA ADMINISTRATIVA
Procés de creació
d’una empresa
El procés burocràtic per consti- que t’han donat al Registre), a
tuir una empresa a Espanya és més del nom de l’administrador
un procés enrevessat i molt lent. de la societat”.
Tot i que hi ha programes insti-
També se sol desconèixer que
tucionals per crear societats en
en les SL es poden fer partici-
24 i 48 hores, la realitat és ben
pacions no dineràries per cons-
diferent. La millor opció és po-
tituir el capital. “El mínim
sar-ho en mans d’experts per tal
d’una SL és de 3 000 euros. Però
que s’encarreguin de tota la pa-
no només es pot aportar diners,
perassa. Però si no ho vols (per-
sinó també immobilitzat; per exem-
què prefereixes viure l’experiència) o
ple, un ordinador, com a part d’aquest
no pots (perquè vas just de recursos), no et
capital. En aquest sentit, no és necessari que
queda altre remei que fer-ho personalment. I, en
desemborsis tots els diners, sinó que una part pot
aquest cas, hi ha dues opcions: fer-ho en línia o
ser material. Sí que és cert que els béns aportats
de forma presencial. La primera opció és més rà-
han de tenir un valor real i no poden estar inflats.
pida que la segona.
Per això, has d’aportar-ne les factures. El notari,
A simple vista, pot semblar un procés molt senzill en fer l’escriptura, podrà descriure de què està
(encara que et robi molt temps), però desconèixer format el capital social indicant-ne el valor. Això
determinats terminis per fer alguns tràmits et pot evitarà problemes futurs”, indica Palacios.
costar molt car, i no només per les sancions ad-
Sense cap mena de dubte, la millor forma és fer
ministratives i fiscals, sinó també pels passos en
aquests tràmits telemàticament. El principal es-
fals que et faran retrocedir –al més pur estil de
talvi és de temps. Primer accedeix a www.circe.es
Larra– una i una altra vegada d’una finestreta a
i, si tens certificat digital, pots seguir els passos
una altra.
que et marca per constituir la teva societat. També
Quan vas al notari a redactar l’escriptura de cons- pots esbrinar quin Punt d’Assessorament i Inici
titució, has d’acreditar que has dipositat al banc de Tramitació (PAIT) hi ha més proper al teu do-
els 3 000 euros de rigor. “L’error que es comet micili. Els truques i hi acordes una cita. Un cop
—recorda Alejandro Palacios, assessor jurídic d’AJE allí, et gestionen tots els tràmits.
Madrid— és fer l’ingrés a nom de la persona que
va al banc, però cal posar-ho a nom de la futura Font: Javier Escudero, revista Emprendedores (ex-
societat (el que figura a la denominació negativa tracte). http://www.emprendedores.es
Activitats
1·· Quan finalitzis els estudis, t’agradaria crear la teva pròpia empresa? Quin sistema de creació elegiries?
2·· Coneixies l’existència dels PAIT? Et sembla una opció interessant?
3
u n i t a t
Documentació
de funcionament
de les entitats
SUMARI
■ Documents societaris
■ Documents comptables
■ Conservació de la documentació
■ Protecció de dades de caràcter general
■ Normativa de protecció i conservació
del medi ambient
OBJECTIUS
·· Analitzar les característiques dels
documents més habituals en la vida
societària.
·· Reconèixer la importància de l’elevació
a públic dels documents de la societat.
·· Identificar les característiques i els
requisits de la documentació comptable
de l’empresa.
·· Aplicar la normativa reguladora de
protecció de dades de caràcter personal.
Unitat 3 - Documentació de funcionament de les entitats 57
1 >> Documents societaris

Les empreses són una font constant de documentació jurídica. A la unitat
anterior hem vist la documentació d’aquest tipus que es generava en el
procés de constitució de les diferents entitats. En aquesta unitat, ens ocu-
parem de la documentació produïda en el desenvolupament ordinari de
les seves activitats.
En efecte, l’activitat administrativa de les societats genera un important
número de documents necessaris per al seu funcionament i amb objectius
diversos: transmetre informació, plasmar els acords adoptats o registrar
les operacions realitzades.
Entre aquests documents podem destacar els següents: convocatòries,
actes, llibres i escriptures.
1.1 > Convocatòries

Són anuncis o escrits mitjançant els quals es convoca els membres de la
societat a participar en activitats comunes, com reunions o juntes ordinàries
Ordre del dia
i extraordinàries.
És la relació detallada dels assumptes
Per això, és necessari que s’informi del lloc, el dia i l’hora en què es durà que es tractaran en una reunió.
a terme la reunió, així com de la seva ordre del dia.
Sol començar amb la lectura i l’aprova-
ció de l’acordat en la sessió anterior i
Exemples acaba amb un apartat denominat “precs
i preguntes”.
Convocatòria
JPAC S.A.
CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL

EXTRAORDINÀRIA D’ACCIONISTES
Per acord del Consell d’Administració de la Societat, es

convoca els senyors accionistes a la Junta General
Ordinària que tindrà lloc al domicili social, al carrer
Major, 6, el proper dia 14 de febrer de 20XX, a les 10.00
hores en primera convocatòria i a les 10.30 hores en
segona convocatòria, i d’acord amb el següent
ORDRE DEL DIA
1. Lectura i aprovació, si és procedent, de l’acta de la

Junta anterior.
2. Modificació i aprovació dels Estatuts Socials.
3. Precs i preguntes.
EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
Tarragona, 8 de febrer de 20XX

58
1.2 > Actes

Són documents que serveixen per certificar o deixar constància oficial de
tot el que s’ha tractat i acordat en una junta. Les més utilitzades a les so-
Estructura de les actes
cietats són les actes de reunions: les del Consell d’Administració i les de la
– Encapçalament: títol de l’acta amb Junta d’Accionistes.
indicació del nom de la societat, de la
reunió a què es refereix i de la data i, En totes les reunions hi ha d’haver una persona encarregada de redactar
si és procedent, del lloc de celebra- l’acta, que rep el nom de secretari. Aquesta persona autoritzarà l’acta
ció. amb la seva signatura, donant fe del que s’hi recull.
– Assistents: llistat dels convocats pre-
En la seva redacció és convenient utilitzar un llenguatge formal però
sents i absents.
senzill, ja que ha de ser un resum de la reunió.
– Ordre del dia: enumeració dels punts
que cal tractar. Les actes s’hauran de transcriure en un Llibre d’Actes en què constaran
– Acords: decisions adoptades, resultat tots els acords presos per les juntes generals i especials, així com de la
de les votacions realitzades, propostes resta d’òrgans col·legiats de la societat. Abans de fer-lo, servir, el registrador
presentades, persones que hi interve-
mercantil haurà de legalitzar aquest llibre.
nen i resolucions aprovades.
– Cloenda: moment i hora de finalització
de la sessió. Exemples
– Peu: signatura del secretari. En de-
terminats casos, també l’hauran de Acta
signar tots els assistents.
ACTA DE LA JUNTA GENERAL EXTRAORDINÀRIA

D’ACCIONISTES DE LA SOCIETAT JPAC, SA
Relació d’assistents Dades de la reunió

Tots els accionistes Data: 14 de febrer de 20XX
Hora d’inici: 10.00 hores
Hora de finalització: 12.00 hores
Lloc: carrer Major, 6, Tarragona
El President declara obert l’acte i el Secretari procedeix a la lectura dels socis

presents.
El Secretari declara constituïda la Junta General i el President obre la sessió
amb el següent ordre del dia:
1. Lectura i aprovació, si és procedent, de l’Acta de la Junta anterior.
2. Modificació i aprovació dels Estatuts Socials.
3. Precs i preguntes.
Desenvolupament de la reunió:
1. El President llegeix l’acta anterior. Un cop finalitzada la lectura, es procedeix
a la votació de l’acta, que s’aprova per 12 vots a favor, 4 en contra i 2
abstencions.
2. Se sotmet a discussió la modificació dels Estatuts Socials per a la seva
posterior aprovació. L’accionista Sr. David Pons Miralles agafa la paraula per
sol·licitar la modificació de l’article 8, relatiu a les formes d’organitzar
l’administració de la Societat, i proposa que siguin dos administradors conjunts
els que exerceixin mancomunadament les facultats d’administració i
representació, en comptes d’un Consell d’Administració com ocorre en
l’actualitat.
3. Se sotmet a votació aquesta proposta, que s’aprova per unanimitat amb 18
vots a favor.
4. En el torn de precs i preguntes no es realitza cap proposta.
5. El President dóna la Junta per acabada.
El President El Secretari
Vist i plau
1.3 > Llibres de registre

A més dels documents que es generen en el desenvolupament de la seva
activitat econòmica, els empresaris han de portar una sèrie de llibres en
què anoten tots els fets esdevinguts amb rellevància legal a l’empresa. Se-
gons la normativa que exigeix portar els diferents llibres de registre, podem
distingir els següents.
Llibres exigits pel Codi de Comerç

El Codi de Comerç estableix l’obligatorietat per a totes les societats d’anotar
les seves operacions en determinats llibres, que s’han de portar amb clare-
dat, sense espais en blanc, interpolacions, ratlles ni raspadures. Llibre Major
És un llibre no obligatori, però molt útil,
En concret, els llibres que haurà de portar tot empresari, sigui quina sigui de forma que gairebé totes les empreses
la seva forma jurídica, són els següents: el porten.
– Llibre d’Inventaris i Comptes Anuals: s’obrirà amb el balanç inicial Recull de forma detallada els moviments
detallat de l’empresa. En aquest llibre es transcriuran trimestralment de cada un dels comptes, a partir de la
els balanços de comprovació de sumes i saldos i anualment, l’inventari informació proporcionada pel Diari.
de tancament de l’exercici i els comptes anuals.

– Llibre Diari: registrarà dia a dia totes les operacions relatives a l’exercici
de l’empresa, encara que serà vàlida l’anotació conjunta dels totals de
les operacions per períodes no superiors al mes, amb la condició que
aquestes operacions apareguin detallades en altres llibres registre con-
cordants.
A més, les societats mercantils portaran els següents llibres:
– Llibre d’Actes: en què constaran almenys tots els acords presos per les
juntes generals i especials i la resta d’òrgans col·legiats de la societat,
amb expressió de les dades relatives a la convocatòria i a la constitució
d’un òrgan, un resum dels assumptes debatuts, les intervencions en
què s’hagi sol·licitat constància, els acords adoptats i els resultats de les
votacions.
– Llibres de Socis: depenent del tipus de societat de què es tracti, haurà
de portar els següents llibres, que s’hauran de diligenciar al Registre
Mercantil abans de fer-se servir:
• Llibre Registre d’Accions Nominatives: societats anònimes i coman-
ditàries per accions.
• Llibre Registre de Socis: societats de responsabilitat limitada.
Els empresaris hauran de presentar els llibres obligatoris al Registre Mer- Legalització de registres en
cantil del lloc on tinguessin un domicili abans de la seva utilització, per a suports diferents als llibres
la seva legalització. També es pot legalitzar qualsevol dels altres llibres Les anotacions es poden realitzar en lli-
que es portin en l’àmbit de l’activitat empresarial, encara que no siguin bres enquadernats o bé en fulls solts
obligatoris. que, un cop enquadernats correlativa-
ment, s’hauran de portar al Registre per
Els llibres hauran d’estar enquadernats de manera que no sigui possible ser legalitzats.
la substitució dels folis i hauran de tenir el primer foli en blanc i la resta També es poden portar llibres en suport
numerats correlativament. El registrador indica al primer foli el número informàtic, que es poden presentar per
de folis totals que té el llibre i en segella tots els fulls, amb la qual cosa es a la seva legalització de forma telemà-
garanteix que no s’hi inclouran ni se’n trauran pàgines. tica.
60
Llibres exigits per la normativa tributària

A més dels llibres anteriors, els empresaris o professionals que siguin sub-
jectes passius de l’IVA hauran de portar, en la forma exigida per la nor-
mativa tributària, els llibres següents:
– Llibre Registre de Factures Emeses: registrarà les factures emeses pels
subjectes passius de l’impost, reflectint-hi el número, la data, el desti-
natari, la base imposable o l’import de les operacions i, si és procedent,
el tipus impositiu i la quota tributària.
– Llibre Registre de Factures Rebudes: registrarà les factures rebudes
corresponents a béns adquirits i als serveis rebuts en l’exercici de la
seva activitat, reflectint-hi el número de recepció, la data, el nom i els
cognoms o la raó social de l’expenedor, la base imposable i, si és proce-
dent, el tipus impositiu i la quota tributària.
– Llibre Registre de Béns d’Inversió: es registraran degudament indivi-
dualitzats cada un dels béns d’inversió, les seves factures, la data d’inici
de la seva utilització, així com la prorrata i la regularització anual, si és
procedent, de les deduccions.
– Llibre Registre de Determinades Operacions Intracomunitàries: en
aquest llibre hauran de constar les operacions i la seva data de realització,
3.1. Els subjectes passius de l’IVA estan la descripció dels béns objecte d’aquestes operacions, el destinatari i
obligats a portar determinats llibres per
registrar les seves operacions. l’Estat membre d’origen o de destinació dels béns.
Llibres exigits per la normativa laboral

La normativa en matèria laboral exigeix que totes les empreses, tinguin o
no treballadors per compte aliè, estaran obligats a tenir un Llibre de Vi-
sites en cada centre de treball. Aquest llibre serveix per tal que, quan la
Inspecció de Treball visiti l’empresa, hi anoti les diligències oportunes.
El Llibre de Visites haurà d’estar permanentment a disposició dels ins-
pectors de Treball.
El llibre estarà habilitat pel cap d’Inspecció de Treball i Seguretat Social
de la província en què s’ubiqui el centre de treball i s’ha de conservar du-
Llibres Registre rant 5 anys comptats a partir de la data de l’última diligència.
Al CD Recursos trobaràs models d’alguns
llibres de registre, que ha de portar 1.4 > Escriptures públiques
l’empresari.
Determinats actes jurídics que es duen a terme habitualment a les empreses
han de quedar registrats per poder ser consultats al Registre Mercantil
(per exemple, el nomenament i el cessament d’administradors o la con-
cessió, la modificació, la revocació i la substitució dels apoderaments ge-
nerals i les delegacions de facultats).
Com hem vist en la unitat anterior, la inscripció al Registre Mercantil
s’haurà de dur a terme en virtut de document públic i només es podrà
practicar en virtut de document privat en els casos expressament previstos
legalment i reglamentàriament.
Com que els documents en què s’acrediten els fets que es poden inscriure
s’emeten en document privat, s’han de portar al notari, el qual, a partir
d’aquests documents, redactarà un document públic. Això és el que s’a-
nomena “elevació a públic de documents”.
L’elevació a públic dels acords de la junta o assemblea general o especial

i dels acords dels òrgans col·legiats d’administració es podrà realitzar pre-
nent com a base l’acta o el Llibre d’Actes, testimoni notarial de les actes
o certificació dels acords. També es podrà realitzar prenent com a base la
còpia autoritzada de l’acta, quan els acords constin en acta notarial. A
l’escriptura d’elevació a públic de l’acord social, s’hauran de consignar
totes les circumstàncies de l’acta que siguin necessàries per qualificar-ne
la validesa.
L’elevació a instrument públic dels acords socials correspon a la persona
que tingui facultat per certificar-los. També la podrà realitzar qualsevol
dels membres de l’òrgan d’administració amb nomenament vigent i inscrit
al Registre Mercantil, quan haguessin estat expressament facultats per
fer-ho.
L’elevació a instrument públic per qualsevol altra persona requerirà l’a-
torgament de l’oportuna escriptura d’apoderament, que podrà ser general
per a tot tipus d’acords, cas en el qual s’haurà d’inscriure al Registre Mer-
cantil.
1·· L’empresa JPAC vol convocar tots els seus accionistes a una Junta General Ordinària en què s’examinin i,
si és procedent, s’aprovin els comptes anuals i l’informe de gestió de la societat, relatius a l’exercici 20XX, es
debati sobre la proposta d’aplicació del resultat i, si és procedent, s’aprovi la gestió del Consell d’Administració
durant aquest període. Redacta la convocatòria a aquesta Junta General Ordinària, que tindrà lloc el 20 de
juny, al domicili social de l’entitat (carrer Major, 6, de Tarragona) a les 11.00 hores en primera convocatòria i
les 12.00 hores en segona convocatòria.
2·· Redacta l’acta corresponent a la junta general la convocatòria de la qual has realitzat a l’activitat
anterior, tenint en compte les dades següents:
– La junta es va dur a terme en primera convocatòria, amb l’assistència de tots els socis.
– Els comptes anuals i l’informe de gestió es van aprovar amb 15 vots a favor i tres en contra.
– En la proposta d’aplicació del resultat, cinc accionistes van demanar que es distribuïssin entre els socis els
beneficis aconseguits en l’exercici, però després d’un intercanvi d’opinions amb la resta dels socis, es va
decidir dedicar el benefici a augmentar les reserves de l’entitat.
– En l’apartat de precs i preguntes, el soci Felip Mateu va plantejar la possibilitat de contractar una empresa
externa per tal que donés suport al departament de comptabilitat en l’elaboració dels comptes anuals, pro-
posta rebutjada per 16 vots a favors i 2 en contra.
3·· Per què l’empresari ha de legalitzar tots els llibres obligatoris davant del Registre Mercantil?
4·· Quin és el contingut del Llibre d’Inventaris i Comptes Anuals? Amb quina periodicitat s’han de transcriure
les dades?
5·· Per què les societats de responsabilitat limitada no necessiten portar un Llibre registre d’accions nomina-
tives? Quin llibre han de portar en lloc seu?
6·· On i davant de qui s’habilita el Llibre de Visites?
7·· Com es realitza l’elevació a instrument públic dels acords de la junta o assemblea general?
8·· Per quin motiu només determinades persones poden dur a terme l’elevació a escriptura pública dels
acords socials?
62
2 >> Documents comptables

Les empreses i els responsables de les societats tenen l’obligació de registrar
els fets i els successos comptables generats amb la finalitat de procedir-ne
posteriorment al còmput. A més, aquests documents comptables s’han
d’inscriure al Registre Mercantil per donar-los publicitat davant de qui es-
tigui interessat en conèixer la situació de l’empresa.
La forma d’anotar els fets que afecten la comptabilitat de les empreses es
duu a terme mitjançant la realització d’assentaments o anotacions en els
Termini d’elaboració dels diferents comptes comptables existents. Els documents comptables s’ela-
comptes anuals
boren aplicant el denominat mètode comptable, que consisteix en un
Els comptes anuals s’han de formalitzar conjunt de principis i hipòtesis que permeten garantir el compliment dels
en el termini màxim de tres mesos a objectius de la comptabilitat. Els principals són:
comptar des de la data de tancament
de l’exercici per part de l’empresari o – Principi de partida doble: suposa que tot succés comptable afecta com
dels administradors de la societat. a mínim dos comptes (deure i haver), ja que, comptablement, no hi pot
haver partida sense contrapartida (per exemple, si es ven alguna cosa
han d’entrar diners o un valor representatiu del crèdit).
– Principi de valoració: totes les operacions comptabilitzades s’han d’ex-
pressar en unitats monetàries per poder-se valorar.
La informació comptable s’haurà de representar de forma uniforme i ac-
cessible. Per això, la legislació determina que, al llarg de l’exercici, es
vagin elaborant els llibres de comptabilitat (Diari, Major i Inventaris i
Balanços) amb les operacions que es realitzen.
A més, al final de l’exercici, les dades recollides en aquests llibres s’han
d’agregar per obtenir una visió global de l’empresa. Aquesta agregació es
duu a terme a través dels comptes anuals, que tenen l’objectiu de sub-
ministrar informació que mostri la imatge fidel del patrimoni, de la si-
tuació financera i dels resultats de l’empresa, amb la finalitat de prendre
les decisions adequades tant a nivell intern com extern. Els documents
que formen part dels comptes anuals són una unitat i s’han de redactar
amb claredat.
Comptes anuals
Balanç Recull l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa.
Recull el resultat de l’exercici, separant els ingressos i les despeses imputables a
Compte de pèrdues i guanys
l’exercici, i distingeix els resultats d’explotació dels altres.
Té dues parts:
– La primera reflecteix els ingressos i despeses generats per l’activitat de l’empresa
Estat de canvis durant l’exercici, distingint entre els reconeguts al compte de pèrdues i guanys
en el patrimoni net i els registrats directament en el patrimoni net.
– La segona conté tots els moviments en el patrimoni net. També informa dels
ajustos al patrimoni net deguts a canvis en criteris comptables i correccions
d’errors.
Posa de manifest els cobraments i els pagaments realitzats per l’empresa per in-
Estat de fluxos d’efectiu
formar sobre els moviments d’efectiu produïts en l’exercici.
Completa, amplia i comenta la informació inclosa en altres documents que integren
Memòria
els comptes anuals. Inclou la informació mediambiental.
Dipòsit dels comptes anuals en el Registre Mercantil

Els administradors de les societats que, en virtut de disposicions legals es-
tiguin obligats a donar publicitat als seus comptes anuals, han de presen-
tar-los per al seu dipòsit al Registre Mercantil del seu domicili, dins del Conseqüències de
l’incompliment de l’obligació de
mes següent a la seva aprovació.
dipòsit dels comptes
A efectes del dipòsit, s’hauran de presentar els documents següents: Transcorregut un any des de la data de
– Sol·licitud signada pel presentant. tancament de l’exercici social sense que
– Certificació de l’acord d’aprovació dels comptes. s’hagin dipositat els comptes, es tancarà
– Un exemplar dels comptes anuals. el full registral per als documents pre-
sentats amb posterioritat a aquesta
– Un exemplar de l’informe de gestió.
data, excepte per a alguns supòsits (per
– Un exemplar de l’informe dels auditors de comptes, si és procedent.
exemple, el dipòsit dels propis comptes,
Dins dels quinze dies següents al de la data de l’assentament de presentació escriptures de cessament o dimissió
dels comptes anuals, el registrador qualificarà sota la seva responsabilitat d’administradors, gerents, directors ge-
si els documents presentats són els exigits per la llei, si estan degudament nerals o liquidadors, etc.).
aprovats per la junta general i si hi consten les preceptives signatures. Si
no aprecia defectes, donarà el dipòsit per efectuat i practicarà el correspo-
nent assentament al llibre de comptes i al full corresponent a la societat
dipositant.
Exemples
Model de sol·licitud de presentació de comptes

al Registre Mercantil
El Registre Mercantil a Barcelona
B SOLICITUD DE PRESENTACIÓN EN EL REGISTRO MERCANTIL DE PR EL Registre Mercantil de Barcelona per-

62//,&,78''(35(6(17$&,Ï(1(/5(*,675(0(5&$17,/'(______________________
DEPÓSITO DE CUENTAS ANUALES

met fer gestions en línia tot consultant
/ DIPÒSIT DE COMPTES ANUALS
IDENTIFICACIÓN DE LA ENTIDAD QUE PRESENTA LAS CUENTAS A DEPÓSITO
la pàgina www.registromercantilbcn.es
/ IDENTIFICACIÓ DE L'ENTITAT QUE PRESENTA ELS COMPTES A DIPÒSIT
Denominación de la ŶƟĚĂĚ
ͬĞŶŽŵŝŶĂĐŝſĚĞůΖĞŶƟƚĂƚ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ NIF͗ ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ
Datos Registrales / Dades Registrals:
Tomo Folio EǑ,ŽũĂZĞŐŝƐƚƌĂů Fecha de cierre ejercicion social
ͬdŽŵ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ ͬ&Žůŝ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ / EƷŵ͘&ƵůůZĞŐŝƐƚƌĂů͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ / ĂƚĂĚĞƚĂŶĐĂŵĞŶƚĞǆĞƌĐŝĐŝƐŽĐŝĂů͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ
(dd.mm.aaaa)
IDENTIFICACIÓN DE LOS DOCUMENTOS CONTABLES CUYO DEPÓSITO SE SOLICITA

,'(17,),&$&,Ï'(/6'2&80(176&2037$%/(6(/',3Ñ6,7'(/648$/66(62//,&,7$
CUENTAS ANUALES DEL EJERCICIO / COMPTES ANUALS DE L'EXERCICI: ___________
Estado cambios
Pérdidas y Ganancias Patrimonio Neto ƐƚĂĚŽĚĞ&ůƵũŽƐĚĞĨĞĐƟǀŽ
Balance / Balanç / Pèrdues i Guanys Memoria / Memòria / Estat canvis Patrimoni Net ͬƐƚĂƚĚĞŇƵǆŽƐĚ͛ĞĨĞĐƟƵ
Normal / Normal Normal / Normal Normal / Normal Normal / Normal Normal / Normal
ďƌĞǀŝĂĚŽͬďƌĞƵũĂƚ ďƌĞǀŝĂĚŽͬďƌĞƵũĂƚ Abreviada / Abreujada ďƌĞǀŝĂĚŽͬďƌĞƵũĂƚ
PYME / PIME PYME / PIME PYME / PIME PYME / PIME
,ŽũĂŝĚĞŶƟĮĐĂƟǀĂ ĞĐůĂƌĂĐŝſŶ Informe de Informe de Modelo de

de la sociedad Medioambiental 'ĞƐƟſŶ Auditoría Autocartera
ͬ&ƵůůŝĚĞŶƟĮĐĂƟƵ ͬĞĐůĂƌĂĐŝſ / Informe de / Informe / Model
de la societat mediambiental ŐĞƐƟſ d’auditoria d’autocartera
Anuncios de ĞƌƟĮĐĂĐŝſŶ Otros
convocatoria ĞƌƟĮĐĂĚŽ^/s Acuerdo Documentos Nº
/ Anuncis de ͬĞƌƟĮĐĂƚ^/s ͬĞƌƟĮĐĂĐŝſ / Altres / Núm.
convocatòria
IDENTIFICACIÓN DEL PRESENTANTE QUE HACE LA SOLICITUD

acord documents
Documents de presentació
,'(17,),&$&,Ï'(/35(6(17$'25'(/$62//,&,78'
Nombre y Apellidos
ͬEŽŵŝŽŐŶŽŵƐ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ DNI͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ
de comptes anuals
Domicilio CódigŽWŽƐƚĂů
/ Domicili͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ / CodiWŽƐƚĂů͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ
Ciudad Provincia
ͬŝƵƚĂƚ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͬProvínciĂ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ Al CD Recursos trobaràs documents amb
Teléfono CorreŽĞůĞĐƚƌſŶŝĐŽ
/ Telèfon͗ ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ&Ăǆͬ&Ăǆ͗ ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͬŽƌƌĞƵĞůĞĐƚƌžŶŝĐ͗ͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺͺ
els models normalitzats per al dipòsit
ůƐŽůŝĐŝƚĂŶƚĞĐŽŶƐŝĞŶƚĞƋƵĞůĂŶŽƟĮĐĂĐŝſŶĚĞůĚĞƉſƐŝƚŽĚĞůĂƐĐƵĞŶƚĂƐŽůĂĐĂůŝĮĐĂĐŝſŶŶĞŐĂƟǀĂ͕ĞŶƐƵĐĂƐŽ͕ƐĞůĞŚĂŐĂŶĞůĞĐƚƌſŶŝĐĂŵĞŶƚĞĂůĂ
ĚŝƌĞĐĐŝſŶĚĞĐŽƌƌĞŽƐĞŹĂůĂĚĂĐŽŶĨŽƌŵĞĂůŽĚŝƐƉƵĞƐƚŽĞŶĞůĂƌơĐƵůŽϮϴĚĞůĂ>ĞǇϭϭͬϮϬϬϳ͕ĚĞϮϮĚĞ:ƵŶŝŽͬůƐŽůͻůŝĐŝƚĂŶƚĐŽŶƐĞŶƚƋƵĞůĂŶŽƟĮĐĂ-
ĐŝſĚĞůĚŝƉžƐŝƚĚĞůƐĐŽŵƉƚĞƐŽůĂƋƵĂůŝĮĐĂĐŝſŶĞŐĂƟǀĂ͕ƐŝĠƐĞůĐĂƐ͕ƐĞůŝĨĂĐŝĞůĞĐƚƌžŶŝĐĂŵĞŶƚĂůΖĂĚƌĞĕĂĚĞĐŽƌƌĞƵĂƐƐĞŶǇĂůĂĚĂĐŽŶĨŽƌŵĞĂůƋƵĞ
ĚŝƐƉŽƐĂůΖĂƌƟĐůĞϮϴĚĞůĂ>ůĞŝϭͬϮϬϬϳ͕ĚĞϮϮĚĞũƵŶǇ͘
dels estats comptables.
&ŝƌŵĂĚĞůƉƌĞƐĞŶƚĂŶƚĞͬ^ŝŐŶĂƚƵƌĂĚĞůƉƌĞƐĞŶƚĂŶƚ͗ Código 2D / Codi 2D
ůŽƐĞĨĞĐƚŽƐĚĞůĂ>ĞǇKƌŐĄŶŝĐĂϭϱͬϭϵϵϵĚĞϭϯĚĞŝĐŝĞŵďƌĞ͕ĚĞWƌŽƚĞĐĐŝſŶĚĞĂƚŽƐĚĞĐĂƌĄĐƚĞƌƉĞƌƐŽŶĂů͕
ƋƵĞĚĂŝŶĨŽƌŵĂĚŽĚĞƋƵĞ͗ϭ͘Ͳ>ŽƐĚĂƚŽƐƉĞƌƐŽŶĂůĞƐĞǆƉƌĞƐĂĚŽƐĞŶĞůƉƌĞƐĞŶƚĞĚŽĐƵŵĞŶƚŽƐĞƌĄŶŝŶĐŽƌƉŽƌĂĚŽƐĂů
ĮĐŚĞƌŽĚĞůZĞŐŝƐƚƌŽǇĂůŽƐĮĐŚĞƌŽƐƋƵĞƐĞůůĞǀĂŶĞŶďĂƐĞĂůĂŶƚĞƌŝŽƌ͕ĐƵǇŽƌĞƐƉŽŶƐĂďůĞĞƐĞůZĞŐŝƐƚƌĂĚŽƌǇĐƵǇŽ
ƵƐŽ Ǉ ĮŶ ĚĞů ƚƌĂƚĂŵŝĞŶƚŽ ĞƐ Ğů ƉƌĞǀŝƐƚŽ ĞǆƉƌĞƐĂŵĞŶƚĞ ĞŶ ůĂ ŶŽƌŵĂƟǀĂ ƌĞŐŝƐƚƌĂů͘ >Ă ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſŶ ĞŶ ĞůůŽƐ
ĐŽŶƚĞŶŝĚĂ ƐſůŽ ƐĞƌĄ ĐŽŵƵŶŝĐĂĚĂ ĞŶ ůŽƐ ƐƵƉƵĞƐƚŽƐ ƉƌĞǀŝƐƚŽƐ ůĞŐĂůŵĞŶƚĞ͕ Ž ĐŽŶ ŽďũĞƚŽ ĚĞ ƐĂƟƐĨĂĐĞƌ ůĂƐ
ƐŽůŝĐŝƚƵĚĞƐĚĞƉƵďůŝĐŝĚĂĚĨŽƌŵĂůƋƵĞƐĞĨŽƌŵƵůĞŶĚĞĂĐƵĞƌĚŽĐŽŶůĂůĞŐŝƐůĂĐŝſŶƌĞŐŝƐƚƌĂů;ĂƌƚƐ͘Ϯ͕ϰ͕ϵǇϭϮĚĞů
dşƚƵůŽWƌĞůŝŵŝŶĂƌĚĞůZ͘Z͘D͘Ğ/ŶƐƚƌƵĐĐŝŽŶĞƐĚĞůϮϵĚĞKĐƚƵďƌĞĚĞϭϵϵϲǇϭϳĚĞ&ĞďƌĞƌŽĚĞϭϵϵϴͿ͘Ϯ͘ͲŶĐƵĂŶƚŽ
ƌĞƐƵůƚĞ ĐŽŵƉĂƟďůĞ ĐŽŶ ůĂ ůĞŐŝƐůĂĐŝſŶ ĞƐƉĞĐşĮĐĂ ĚĞů ZĞŐŝƐƚƌŽ͕ ƐĞ ƌĞĐŽŶŽĐĞ Ă ůŽƐ ŝŶƚĞƌĞƐĂĚŽƐ ůŽƐ ĚĞƌĞĐŚŽƐ ĚĞ
ĂĐĐĞƐŽ͕ ƌĞĐƟĮĐĂĐŝſŶ͕ ĐĂŶĐĞůĂĐŝſŶ Ǉ ŽƉŽƐŝĐŝſŶ ĞƐƚĂďůĞĐŝĚŽƐ ĞŶ Ğů >ĞǇ KƌŐĄŶŝĐĂ ĐŝƚĂĚĂ͕ ƉƵĚŝĞŶĚŽ ĞũĞƌĐŝƚĂƌůŽƐ
ĚŝƌŝŐŝĞŶĚŽ ƵŶ ĞƐĐƌŝƚŽ Ă ůĂ ĚŝƌĞĐĐŝſŶ ĚĞů ZĞŐŝƐƚƌŽ͘ ϯ͘Ͳ >Ă ŽďƚĞŶĐŝſŶ Ǉ ƚƌĂƚĂŵŝĞŶƚŽ ĚĞ ƐƵƐ ĚĂƚŽƐ ĞŶ ůĂ ĨŽƌŵĂ
ŝŶĚŝĐĂĚĂ͕ĞƐĐŽŶĚŝĐŝſŶŶĞĐĞƐĂƌŝĂƉĂƌĂůĂƉƌĞƐƚĂĐŝſŶĚĞĞƐƚŽƐƐĞƌǀŝĐŝŽƐͬ͘ůƐĞĨĞĐƚĞƐĚĞůĂ>ůĞŝKƌŐăŶŝĐĂϭϱͬϭϵϵϵ
ĚĞϭϯĚĞĚĞƐĞŵďƌĞ͕ĚĞWƌŽƚĞĐĐŝſĚĞĂĚĞƐĚĞĐĂƌăĐƚĞƌƉĞƌƐŽŶĂů͕ƋƵĞĚĞƵŝŶĨŽƌŵĂƚƐƋƵĞ͗ϭ͘Ͳ>ĞƐĚĂĚĞƐƉĞƌƐŽŶĂůƐ
ĞǆƉƌĞƐƐĂĚĞƐĞŶĂƋƵĞƐƚĚŽĐƵŵĞŶƚƐĞƌĂŶŝŶĐŽƌƉŽƌĂĚĞƐĂůĮƚǆĞƌĚĞůƌĞŐŝƐƚƌĞŝĂůƐĮƚǆĞƌƐƋƵĞĞƐƉŽƌƚĞŶƐŽďƌĞůĂ
ďĂƐĞ ĚĞ ůΖĂŶƚĞƌŝŽƌ͕ Ğů ƌĞƐƉŽŶƐĂďůĞ ĚĞůƐ ƋƵĂůƐ ĠƐ Ğů ƌĞŐŝƐƚƌĂĚŽƌ ŝ ůΖƷƐ ŝ ĮŶĂůŝƚĂƚ ĚĞů ƚƌĂĐƚĂŵĞŶƚ ĠƐ Ğů ƉƌĞǀŝƐƚ
ĞǆƉƌĞƐƐĂŵĞŶƚ ĞŶ ůĂ ŶŽƌŵĂƟǀĂ ƌĞŐŝƐƚƌĂů͘ >Ă ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ ƋƵĞ ĐŽŶƚĞŶĞŶ ŶŽŵĠƐ ĞƐ ĐŽŵƵŶŝĐĂƌă ĞŶ ĞůƐ ƐƵƉžƐŝƚƐ
ƉƌĞǀŝƐƚŽƐ ůĞŐĂůŵĞŶƚ͕ Ž Ă Į ĚĞ ƐĂƟƐĨĞƌ ůĞƐ ƐŽůͻůŝĐŝƚƵĚƐ ĚĞ ƉƵďůŝĐŝƚĂƚ ĨŽƌŵĂů ƋƵĞ ĞƐ ĨŽƌŵƵůŝŶ ĚΖĂĐŽƌĚ Ăŵď ůĂ
ůĞŐŝƐůĂĐŝſƌĞŐŝƐƚƌĂů;ĂƌƚƐ͘Ϯ͕ϰ͕ϵŝϭϮĚĞůdşƚŽůWƌĞůŝŵŝŶĂƌĚĞůZZDŝ/ŶƐƚƌƵĐĐŝŽŶƐĚĞůϮϵĚΖŽĐƚƵďƌĞĚĞϭϵϵϲŝϭϳĚĞ
ĨĞďƌĞƌĚĞϭϵϵϴͿ͘Ϯ͘ͲYƵĂŶƌĞƐƵůƟĐŽŵƉĂƟďůĞĂŵďůĂůĞŐŝƐůĂĐŝſĞƐƉĞĐşĮĐĂĚĞůƌĞŐŝƐƚƌĞ͕ĞƐƌĞĐŽŶĞŝǆĂůƐŝŶƚĞƌĞƐƐĂƚƐ
ĞůƐ ĚƌĞƚƐ ĚΖĂĐĐĠƐ͕ ƌĞĐƟĮĐĂĐŝſ͕ ĐĂŶĐĞůͻůĂĐŝſ ŝ ŽƉŽƐŝĐŝſ ĞƐƚĂďůĞƌƚƐ ĞŶ Ğů >ůĞŝ KƌŐăŶŝĐĂ ĞƐŵĞŶƚĂĚĂ͕ ƉŽĚĞŶƚ
ĞǆĞƌĐŝƚĂƌͲůŽƐĚŝƌŝŐŝŶƚƵŶĞƐĐƌŝƚĂůĂĚŝƌĞĐĐŝſĚĞůƌĞŐŝƐƚƌĞ͘ϯ͘Ͳ>ΖŽďƚĞŶĐŝſŝƚƌĂĐƚĂŵĞŶƚĚĞůĞƐǀŽƐƚƌĞƐĚĂĚĞƐĞŶůĂ
ĨŽƌŵĂŝŶĚŝĐĂĚĂĠƐĐŽŶĚŝĐŝſŶĞĐĞƐƐăƌŝĂƉĞƌĂůĂƉƌĞƐƚĂĐŝſĚΖĂƋƵĞƐƚƐƐĞƌǀĞŝƐ͘
64
El primer dia hàbil de cada mes, els Registradors Mercantils remetran al

Registre Central una relació de les societats que haguessin complert durant
el mes anterior l’obligació de dipòsit dels comptes anuals.
El Butlletí Oficial del Registre Mercantil publicarà l’anunci de les societats
que haguessin complert amb l’obligació de dipòsit.
Qualsevol persona podrà obtenir informació de tots els documents dipo-
sitats.
Casos pràctics 1
Terminis d’elaboració i presentació dels comptes anuals

·· L’empresa JPAC, SA, tanca el seu exercici econòmic el 31 de desembre de 20XX. Quines seran les dates re-
llevants a efectes d’elaboració i presentació dels comptes anuals al Registre?
Solució ·· Les dates límits per a l’elaboració i la presentació de la documentació comptable, partint del fet
que el tancament de l’exercici econòmic és el 31 de desembre de 20XX, són les següents:
– 31 de març de 20X1: data límit de formulació dels comptes anuals pels administradors.
– 15 de juny de 20X1: data límit de convocatòria de Junta General Ordinària pels administradors.
– 30 de juny de 20X1: data límit d’aprovació dels comptes anuals per la Junta General Ordinària.
– 30 de juliol de 20X1: data límit de presentació dels comptes anuals al Registre Mercantil.
Casos pràctics 2
Informació mediambiental
·· A efectes registrals, on ha d’aparèixer la informació mediambiental de l’empresa?
Solució ·· Segons la normativa comptable, la informació mediambiental s’incorpora als comptes anuals inter-
calant-la a l’apartat corresponent de la Memòria (per exemple, indicant els elements de l’immobilitzat material,
amb la finalitat de minimitzar l’impacte mediambiental i la protecció i la millora del medi ambient, diferenciant
les despeses de l’exercici que tingui com a finalitat la protecció i la millora del medi ambient, etc.).
Arran de l’Ordre de 8 d’octubre de 2001, la informació mediambiental també s’ha de consignar en un full a
part annex a la Memòria. La informació mediambiental es configura, en conseqüència, com un document més
dels comptes anuals, annex a la Memòria, que cal presentar amb els altres de presentació obligatòria per al
seu dipòsit al Registre Mercantil.
D’altra banda, l’informe de l’auditor que, si és procedent, acompanya els comptes anuals, ha de valorar els
aspectes corresponents a la informació mediambiental que s’han d’incorporar a aquests comptes.
9·· Quina finalitat persegueix la presentació dels comptes anuals de les societats?
3 >> Conservació de la documentació

Les diferents normes reguladores de l’activitat empresarial determinen
que els documents produïts per l’empresa en l’exercici de les seves activitats
s’han de conservar i custodiar durant uns determinats terminis, per si Conservació de les factures per
mitjans electrònics
s’han de consultar.
L’obligació de conservar factures i do-
Aquests terminis varien segons la norma que els estableix:
cuments substitutius es podrà complir
– El Codi de Comerç estableix que els empresaris conservaran els llibres, mitjançant la utilització de mitjans elec-
la correspondència, la documentació i els justificants relatius al seu ne- trònics. A aquests efectes, s’entendrà
goci, degudament ordenats, durant sis anys, a partir de l’últim assenta- per conservació per mitjans electrònics
ment realitzat en els llibres, llevat el que s’estableixi per disposicions la conservació efectuada per mitjà d’e-
generals o especials. L’empresari estarà subjecte a aquesta obligació en- quips electrònics de tractament, inclosa
cara que cessi en l’exercici de les seves activitats. la compressió numèrica i l’emmagatze-
matge de dades, utilitzant mitjans òp-
– La Llei General Tributària disposa que en aquesta matèria prescriuran
tics o altres mitjans electromagnètics.
als quatre anys els drets de l’Administració per determinar el deute tri-
Aquesta conservació s’haurà d’efectuar
butari i per exigir el pagament de deutes. A efectes de l’IVA, les factures
de manera que se n’asseguri la llegibili-
o els documents substitutius també s’han de conservar durant quatre
tat en el format original en què s’hagin
anys.
rebut o remès, així com, si és proce-
– La Llei de l’Impost de Societats estableix que les bases imposables ne- dent, la de les dades associades i els
gatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació es podran mecanismes de verificació de signatura
compensar amb les rendes positives dels períodes impositius que fina- o altres elements autoritzats que en ga-
litzin en els 15 anys immediats i successius, de forma que caldria con- ranteixin l’autenticitat de l’origen i la
servar aquests documents durant aquest període de temps. integritat del contingut.
– La Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social determina que s’han
de conservar durant quatre anys la documentació o els registres o
suports informàtics en què s’hagin transmès les corresponents dades
que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d’afiliació,
altes, baixes o variacions que es poguessin produir en relació amb aques-
tes matèries, així com els documents de cotització i els rebuts justificatius
del pagament de salaris i del pagament delegat de prestacions.
Casos pràctics 3
Lloc de conservació de factures i documents substitutius

·· On ha de conservar les factures l’empresari?
Solució ·· El subjecte passiu de l’IVA podrà determinar el lloc de la conservació de les factures o els documents
substitutius d’aquesta obligació, amb la condició que les posi a disposició de l’òrgan de l’Administració Tributària
davant de qualsevol sol·licitud per part d’aquest òrgan i sense demora injustificada. Si les conserva fora d’Espanya,
únicament es considerarà vàlida aquesta conservació si es duu a terme mitjançant l’ús de mitjans electrònics que
en garanteixin l’accés en línia i la descàrrega remota de la informació per l’Administració Tributària.
10·· Segons la normativa, quin serà el termini més indicat per conservar els documents de l’empresa?
66
4 >> Protecció de dades de caràcter personal

La documentació generada per les empreses durant el seu funcionament
s’elabora a partir de dades, que en molts casos són personals (noms, co-
Agència Catalana de Protecció gnoms, domicilis, telèfons), tant dels socis com de terceres persones amb
de Dades
les quals es tenen relacions comercials.
Es va crear amb la Llei 5/2002, de 19
d’abril. Es tracta d’un organisme que
Per protegir el dret a la intimitat personal i familiar dels ciutadans i l’ade-
actua en els casos en què es produeix quat tractament de la informació referent a les persones físiques, s’han
un ús il·legal de les dades personals. dictat la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de
(www.apdcat.net). Dades de Caràcter Personal, i el Reial Decret 1720/2007, de 21 de de-
Té capacitat per inspeccionar, perseguir sembre, que la desenvolupa.
i castigar qualsevol ús fraudulent de les
Segons la Llei Orgànica 15/1999, les dades de caràcter personal són qual-
dades personals, tant de particulars com
sevol informació relativa a persones físiques identificades o identi-
d’empreses o administracions.
ficables. Dins d’aquest concepte s’engloben dades d’identificació (nom,
A més, ofereix un servei de consultoria
DNI, etc.), circumstàncies socials i personals (estat civil, religió, etc.),
personalitzat en matèria de protecció
dades professionals o acadèmiques (professió, titulació, etc.), dades sa-
de dades personals.
nitàries, etc.
4.1 > Obligacions de les empreses
Vocabulari Dins del deure de conservar la documentació que elaboren, les empreses
han d’arxivar aquesta documentació durant els terminis marcats per la llei.
Fitxer: tot conjunt organitzat de dades Quan els fitxers de l’empresa continguin dades personals, l’empresa té les
de caràcter personal, independentment
obligacions següents:
de la forma o la modalitat de creació,
emmagatzematge, organització i accés. – Inscriure-les al Registre de Protecció de Dades, existent a l’Agència Es-
Tractament de dades: operacions i panyola de Protecció de Dades.
procediments tècnics que permetin la – Informar els afectats que les seves dades figuren en un fitxer, indicant
recollida, gravació, conservació, elabo- on és aquest fitxer i quina finalitat té, així com sol·licitar-los el consen-
ració, modificació, bloqueig i cancel·la- timent per poder tractar les seves dades.
ció, així com les cessions de dades que – No cedir les dades sense l’exprés consentiment dels seus titulars.
resultin de comunicacions, consultes, – Guardar secret i mantenir la confidencialitat de les dades recollides.
interconnexions i transferències.
Aquesta obligació afecta tant l’empresa com els seus treballadors, res-
Afectat o interessat: persona física pecte de les dades que coneguessin per la seva feina.
titular de les dades que siguin objecte – Adoptar, en la conservació de les dades, les mesures de seguretat exigides
de tractament.
per la legislació.
– Permetre als titulars de les dades l’exercici dels seus drets d’accés, recti-
ficació, cancel·lació i oposició.
Els organismes encarregats de vigilar el compliment d’aquestes obligacions
són l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i les diferents agències de
protecció de dades existents en les Comunitats Autònomes.
L’incompliment d’aquestes obligacions per part dels responsables dels fit-
xers que continguin dades personals pot ser sancionat per l’Agència de
Protecció de Dades amb sancions que van des dels 900 €, en cas d’infracció
lleu, fins als 600 000 €, si la infracció és molt greu.
Les mesures de seguretat exigibles als fitxers i els tractaments es classifiquen
en tres nivells: bàsic, mitjà i alt, en funció del tipus de dades que contin-
guin.
4.2 > Drets de les persones

Les persones amb dades sotmeses a tractament tenen els drets següents:
– Dret d’informació i consentiment de l’afectat: el tractament de les

dades de caràcter personal requerirà el consentiment inequívoc de l’a-
fectat, llevat que la llei disposi una altra cosa. El consentiment es podrà
revocar quan existeixi causa justificada per fer-ho i no se li atribueixin
efectes retroactius.
– Consulta gratuïta al Registre General de Protecció de Dades sobre
l’existència de tractaments de dades de caràcter personal, les seves fina-
litats i la identitat del responsable del tractament.
– Accés a les seves dades sotmeses a tractament per informar-se’n del
tractament i de les possibles cessions.
– Rectificació i cancel·lació de les dades de caràcter personal amb un
tractament que no s’ajusti al disposat a la llei i, en particular, quan
aquestes dades resultin inexactes o incompletes.
– Dret a indemnització quan pateixin dany o lesió en els seus béns o
drets, com a conseqüència de l’incompliment del disposat a la llei pel
responsable o l’encarregat del tractament.
4.3 > Tractament de les dades

La normativa en matèria de protecció de dades s’ocupa de regular-ne el
tractament, és a dir, com ha de ser la seva recollida, gravació, conservació,
elaboració, modificació, bloqueig i cancel·lació. També indica com i per Comunicació de dades i drets
de les persones
què es poden dur a terme cessions de dades.
Les dades de caràcter personal objecte
Les dades de caràcter personal només es podran recollir per al seu tracta- del tractament només es podran comu-
ment quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb nicar a un tercer per al compliment de
l’àmbit i les finalitats legítimes per a les quals s’hagin obtingut. Es prohibeix finalitats directament relacionades amb
la recollida de dades per mitjans fraudulents, deslleials o il·lícits. les funcions legítimes del cedent i del
cessionari amb el previ consentiment de
Quan les empreses sol·liciten dades a una persona en un qüestionari o l’interessat.
formulari en paper o format informàtic, han d’incloure una clàusula en
què se l’informi de l’existència del fitxer, el tractament, la finalitat, la
identitat i l’adreça del responsable del fitxer, els drets que té l’afectat
(accés, rectificació, cancel·lació i oposició a l’ús de les seves dades), si
la resposta a les preguntes plantejades és voluntària o obligatòria i les
conseqüències que tindria la negativa a facilitar les dades.
Exemples
Clàusula informativa als afectats del tractament

de les seves dades
“La informació que ens faciliteu s’inclourà al fitxer denominat Clients
de l’empresa JPAC, SA, per gestionar-ne adequadament les comandes.
Si ho desitgeu, podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació
i oposició, per escrit a l’empresa JPAC, a l’adreça: carrer Major, 6, de
Tarragona (Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre)”.
68
Hi ha determinades dades especialment sensibles sobre les quals la legis-

lació estableix una protecció especial i respecte de les quals les empreses
hauran d’adoptar especials mesures per al seu tractament:
– Les dades de caràcter personal que revelin la ideologia, l’afiliació sin-
dical, la religió i les creences només es podran tractar amb el consen-
timent exprés i per escrit de l’afectat.
– Les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, la
salut i la vida sexual només es podran recollir, tractar i cedir quan, per
raons d’interès general, així ho disposi una llei o l’afectat ho consenti
expressament.
– Les dades de caràcter personal relatives a la comissió d’infraccions pe-
nals o administratives només es podran incloure en fitxers de les Ad-
ministracions Públiques competents, en els supòsits previstos en les res-
pectives normes reguladores.
Queden prohibits els fitxers creats amb la finalitat exclusiva d’emmagat-
zemar dades de caràcter personal que revelin la ideologia, l’afiliació sindi-
3.2. Per al tractament de les dades refe- cal, la religió, les creences, l’origen racial o ètnic, o la vida sexual.
rents a la salut de les persones (per exem-
ple, expedients sanitaris) s’hauran d’adop-
tar mesures especials de protecció.
Exemples
Clàusula per recollir el consentiment per al tractament de

dades
“He estat informat que les dades que facilito s’inclouran al fitxer
denominat Pacients de l’empresa JPAC amb la finalitat de poder
rebre una adequada atenció sanitària. També se m’ha informat de la
possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i
oposició, indicant-ho per escrit a l’empresa JPAC, a l’adreça següent:
carrer Major, 6, de Tarragona (Llei Orgànica 15/1999, de 13 de de-
sembre)”.
Pel que fa a la conservació de les dades de les persones, el responsable

dels fitxers en què constin haurà d’adoptar les mesures necessàries que
garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal i n’evitin l’alte-
ració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat.
Les dades no es podran usar per a finalitats incompatibles amb aquelles
per a les quals s’haguessin recollit les dades, i s’han de posar al dia, de
forma que responguin amb veracitat a la situació actual de l’afectat.
S’haurà de procedir a la cancel·lació de les dades quan hagin deixat de
ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual haguessin estat
recollides o registrades.
11·· Quins requisits ha de complir el tractament de dades per poder-se regular per la Llei Orgànica 15/1999,
de 13 de desembre?
5 >> Normativa de protecció i conservació

del medi ambient
L’article 45 de la Constitució diu que:
1. Tothom té el dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al

desenvolupament de la persona, així com el deure de conser-
El medi ambient i l’Estatut
var-lo. d’Autonomia de Catalunya
2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots L’article 46 de l’Estatut d’Autonomia de
els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la Catalunya estableix que es protegirà el
qualitat de vida, així com defensar i restaurar el medi ambient, medi ambient amb l’adopció de políti-
en base a la indispensable solidaritat col·lectiva. ques públiques basades en el desenvo-
lupament sostenible i la solidaritat
3. Per als que violin el disposat en l’apartat anterior, en els
col·lectiva.
termes que la llei fixi, s’establiran sancions penals o, si és proce-
dent, administratives, així com l’obligació de reparar el dany
causat.
En desenvolupament d’aquest article, es va dictar la Llei 26/2007, de 23

d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental, que regula la responsabilitat
de les empreses de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals. Responsabilitat social
corporativa
La llei regula la responsabilitat en què poden incórrer les empreses en
És la manera d’actuar de l’empresa ca-
base als principis de prevenció i que “qui contamina paga”, i estableix les
racteritzada per la preocupació per l’im-
principals obligacions que han de complir:
pacte de les seves activitats sobre els
– Comunicar de forma immediata a l’autoritat competent l’existència de clients, empleats, accionistes, comuni-
danys mediambientals o l’amenaça imminent d’aquests danys, que tats locals, medi ambient i sobre la so-
hagin ocasionat o que puguin produir. cietat en general.
– Col·laborar en la definició de les mesures reparadores i en l’execució de Això suposa el compliment estricte de
les adoptades per l’autoritat competent. la legislació nacional i internacional en
– Adoptar i executar les mesures de prevenció, d’evitació i de reparació aquests àmbits, així com qualsevol altra
de danys mediambientals. acció que voluntàriament vulgui desen-
– Sufragar els costos d’aquestes mesures (prevenció, evitació i reparació volupar l’empresa amb l’objectiu de mi-
llorar la qualitat de vida del conjunt de
de danys), independentment de la seva quantia.
la societat.
– Procedir a la reparació del dany mediambiental que s’aconsegueix res-
tablint el medi ambient al seu estat bàsic.
– Els operadors que realitzin activitats amb substàncies considerades pe-
rilloses o contaminants, hauran de disposar d’una garantia financera
que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental inherent a
l’activitat o les activitats que pretenguin desenvolupar.
Aquesta norma afecta totes les empreses en diferent mesura, ja que la
pròpia llei distingeix dos tipus d’empreses; així, les empreses amb una ac-
tivitat recollida al seu Annex III tindran unes obligacions més severes que
la resta de les empreses (constitució de garanties financeres, etc.).
12·· Busca a la Llei 26/2007, la regulació sobre la garantia financera obligatòria que han de constituir algunes
empreses. En què consisteix? Per a què serveix? Quina és la seva quantia?
70
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· On ha de presentar l’empresari els llibres obligatoris? Quins requisits formals han de complir aquests llibres?
2·· Fes una relació del contingut que ha de tenir un Llibre d’Actes. Per què és obligatori?
3·· Com s’ha de portar el Llibre Registre de Factures Emeses? I el de Factures Rebudes?
4·· Quins requisits ha de reunir una persona per poder procedir a l’elevació a instrument públic dels acords so-
cials?
5·· Quins són els requisits formals que han de reunir els llibres per poder-se legalitzar? Com es poden presentar?
6·· Indica el termini de conservació legal dels documents següents:
a) Factures.
b) Documents de cotització a la Seguretat Social.
c) Liquidacions de l’Impost de Societats.
d) Llibres exigits pel Codi de Comerç.
e) Dades relatives a l’afiliació a la Seguretat Social dels treballadors de l’empresa.
Si les dades es troben emmagatzemades en mitjans electrònics, com s’han de conservar?
7·· A efectes de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, què
s’entén per fonts accessibles al públic? Per què aquesta llei té el caràcter de llei orgànica?
8·· En l’àmbit de la protecció de dades, en què consisteix el dret de rectificació i cancel·lació? I el dret d’accés?
9·· En el cas de compensació de bases imposables, quin termini de conservació de la documentació s’estableix en
l’Impost de Societats?
10·· Quines són les conseqüències de la falta de presentació de la documentació comptable per al seu dipòsit al Re-
gistre Mercantil?
11·· En què consisteix el procediment de dissociació de dades?
12·· Quines són les dades especialment protegides? A què es deu aquesta protecció especial?
.: APLICACIÓ :.
1·· Redacta l’acta de la reunió convocada per elegir els representants de la Junta de delegats al teu centre edu-
catiu.
2·· Fes un esquema que reculli els diferents terminis de conservació de la documentació empresarial i la normativa
que els regula.
3·· Confecciona una sol·licitud de cancel·lació de dades de caràcter personal adreçada a l’empresa JPAC, carrer
Major, 6, de Tarragona. En pots trobar un model a la pàgina web de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades
(ww.agpd.es).
4·· Busca a Internet ajudes i subvencions públiques que concedeixes les diferents Administracions i la Unió Europea
a les empreses per a la realització d’inversions destinades a la protecció i la conservació del medi ambient.
Cas final 4
Presentació telemàtica de comptes anuals

·· L’empresa JPAC, que ha iniciat la seva activitat l’any 2011, vol realitzar de forma telemàtica la presentació
al Registre Mercantil dels comptes anuals corresponents a aquest exercici.
a) On ha de realitzar la presentació?
b) Quin és el procediment de presentació?
c) Es pot enviar també el certificat d’aprovació de comptes?
Solució ··
a) La presentació telemàtica de comptes es realitza a través de la seu electrònica del Registre Mercantil.
S’hi pot accedir des de la pàgina web dels Registres (www.registradores.org), seleccionant l’opció Oficina
Virtual, on s’haurà de seleccionar successivament Serveis Mercantil / Dipòsit de comptes anuals. A conti-
nuació, s’accedeix al Portal de Servicios Interactivos de l’oficina virtual, on caldrà prémer l’opció Accés
amb certificat, i identificar-se amb el certificat digital d’usuari que haurà d’estar instal·lat al navegador de
l’equip des del qual s’estigui tramitant la presentació.
Un cop que l’usuari s’ha identifi-
cat vàlidament amb el seu certi-
ficat digital, s’ha de seleccionar
l’opció Presentación telemática
de documentos. Tot seguit, es
mostra una pantalla, on ha de se-
leccionar l’opció Presentar Cuen-
tas, on es mostraran les opcions
a través de les quals es pot dur a
terme la presentació.
b) La presentació de comptes que
s’ajusten al nou Pla Comptable,
vàlid per a exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2008, com és el cas de JPAC. S’ha de realitzar el pro-
cediment següent:
– Després de prémer l’opció Presentar Cuentas, l’aplicació sol·licita que s’indiqui la ruta del fitxer generat
amb el programa d’elaboració del dipòsit dels comptes anuals, per carregar-lo; és a dir, que se seleccioni a
l’ordinador el fitxer que conté les dades dels comptes que es volen presentar per al seu dipòsit.
– Un cop carregat aquest fitxer amb el contingut dels comptes, l’aplicació completarà la resta dels camps, ex-
ceptuant el de Referencia del documento, que quedarà reflectit en el justificant de rebut de l’enviament.
Aquesta referència pot ser, per exemple, el nom i l’any de la societat de la qual s’està enviant la documentació;
en aquest cas, “JPAC 2011”.
– Després de completar el camp de referència del document i haver comprovat que la resta de les dades
incloses en el formulari són correctes, es procedeix a Firmar y Enviar la presentació.
– Un cop acabat el procés d’enviament, es pot obtenir directament l’Acuse de Recibo de la presentació.
– Finalment, es desaran els fitxers de les presentacions amb el nom que es desitgi.
c) En el supòsit que s’estigui preparant una presentació telemàtica relativa a un dipòsit de comptes generats
amb el Nou Pla General Comptable, i si estem en possessió d’un certificat de signatura reconegut, podrem
afegir a la nostra presentació el “Certificat d’Aprovació de Comptes”.
72
Idees clau
Convocatòries
Actes
Documents societaris
− Codi de Comerç
Llibres de registre − Normativa tributària
− Normativa laboral
Escriptures
públiques
Dipòsit dels comptes anuals

Documents comptables
al Registre Mercantil
DOCUMENTACIÓ
DE FUNCIONAMENT
Conservació
DE LES ENTITATS
de la documentació
− Obligacions de les empreses

Protecció de dades
− Drets de les persones
de caràcter personal
− Tractament de dades
Normativa de protecció
i conservació del medi
ambient
Unitat 3 - Documentació de funcionament de les entitats REVISTA ADMINISTRATIVA
t p : @ @
@ h t
ret que I
@
Tindwrwe m d nternet ens obli:di

@ @ tp
@
@
w
http: @
www h t @
U na directiva única per als 27 països de la UE,
i sobretot més garanties i protecció per al con-
sumidor, són les claus del projecte de reforma so-
Les companyies
que no compleixin
amb la futura norma-
bre protecció de dades i privacitat a Internet que tiva podran ser sancio-
va presentar ahir a Brussel·les la comissària de nades amb multes de
Justícia i Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane fins a un milió d’euros
Reding. o el 2% de la seva fac-
La Comissió Europea porta dos anys estudiant turació anual. Ara, les
l’assumpte, mirant amb lupa la política de tracta- normes han de passar
ment, emmagatzematge i accés a les dades personals tots els tràmits buro-
de les empreses d’Internet, especialment les grans cràtics de redacció i
multinacionals. L’objectiu últim de la reforma és aprovació pels dife-
dotar el consumidor de major poder de control. rents Estats i pel Parla-
“La protecció de dades personals és un dret foment Europeu. A fi-
namental per a tots els europeus, però els ciutadans nals de 2013, podrien entrar en vigor.
no sempre senten tenir el control total de les seves La futura normativa de la UE serà molt més es-
dades personals”, va afirmar Reding. tricta que la nord-americana, on tenen la seu moltes
Un altre element clau que introduirà la llei empreses que es veuran afectades a Europa. La co-
serà el “dret a l’oblit”, és a dir, la possibilitat d’es- missària Reding va reconèixer que es tracta d’“un
borrar tot l’historial o l’empremta digital d’una assumpte molt difícil”, encara que confia que es po-
persona. Per exemple, podrem demanar a Facebook drà negociar amb les sucursals europees de les com-
o a Google que esborri qualsevol referència a panyies o, quan sigui possible, exigir condicions per
nosaltres, i estaran obligats a fer-ho “sense de- a l’emmagatzematge als Estats Units de les dades
mora”. Això sí, l’esborrament es limitarà a les dades dels usuaris europeus.
que hagi introduït l’interessat, és a dir, no podrà Reding també va elogiar Google, que ha anunciat
demanar que s’eliminin les referències introduïdes que centralitzarà totes les dades dels seus usuaris,
per tercers. fet que en principi hauria de fer més fàcil gestionar-
També caldrà canviar les polítiques de privacitat les. “Google ha estat ràpid! Abans d’aprovar-se la ini-
que s’estableixen per defecte a les xarxes socials, de ciativa, ja ha donat un pas en la direcció correcta”,
forma que hauran de demanar autorització expressa va comentar la comissària.
a l’usuari per utilitzar les seves dades i creuar-les
amb les d’altres internautes, una pràctica habitual Font: Redacció de Baquia, 26 de gener de 2012.
per vendre perfils comercials als anunciants. www.baquia.com.
Activitats
1·· Coneixies la possibilitat d’exercir “el dret a l’oblit a Internet”?

2·· Has sol·licitat alguna vegada que es cancel·lin les teves dades en pàgines d’Internet?
3·· Creus que és important i necessari evitar la publicació de determinades dades a la web? En cas negatiu,
per què creus que no?
4
u n i t a t
Contractació
privada a
l’empresa
SUMARI
■ El Dret empresarial
■ El procés de contractació privada
■ Modalitats de contractació privada
■ Elaboració i formalització de contractes
privats
■ Contractació electrònica
■ Seguretat i confidencialitat: signatura
digital i certificats digitals
OBJECTIUS
·· Conèixer les característiques del Dret
empresarial.
·· Identificar els models de contractació
privada i la seva normativa reguladora.
·· Reconèixer els models i els mitjans de
formalització dels contractes.
·· Aplicar les normes de seguretat i
confidencialitat en el tractament dels
documents.
Unitat 4 - Contractació privada a l’empresa 75
1 >> El Dret empresarial

Les relacions entre els comerciants s’han regulat tradicionalment pel Dret
mercantil, configurat com la branca del Dret que s’ocupava de regular els
actes de comerç i les relacions dels comerciants en l’exercici de la seva Concurs de creditors
professió. És un procediment legal que té com a
Amb el temps i a causa del cada cop més rellevant paper que juguen les conseqüència la declaració d’insolvència
empreses en el desenvolupament de l’activitat comercial, aquesta definició de qualsevol persona, natural o jurídica,
que no pot complir amb regularitat les
tan àmplia s’ha anat actualitzant fins al punt de considerar el Dret empre-
seves obligacions de pagament.
sarial com una evolució del tradicional Dret mercantil.
Poden sol·licitar la declaració de concurs
En aquest sentit, es podria definir el Dret empresarial com la part de l’Or- tant el deutor com qualsevol dels seus
denament Jurídic que regula l’activitat desenvolupada en el mercat per creditors.
un empresari, mitjançant una empresa.
Està regulat a la Llei Concursal, 22/2003,
Aquest tipus de Dret presenta les característiques següents: de 9 de juliol.
– Pertany al Dret privat, ja que regula relacions de caràcter particular en

què no participen les Administracions Públiques com a tals.
– S’adreça a empresaris i comerciants, ja que regula les seves relacions.
– Les seves normes precisen cada cop més una major unificació a escala
internacional, degut a la globalització de les relacions comercials.
– És una branca del Dret sotmesa a constants actualitzacions degut als
canvis socials i econòmics.
El Dret empresarial inclou la regulació legal de diferents àrees o camps,
com la contractació comercial o mercantil, la suspensió de pagaments i la
fallida, les operacions borsàries o la comptabilitat dels empresaris.
Les normes bàsiques que regulen el Dret empresarial són el Codi de Co-
merç i, en referència amb el concurs de creditors, la Llei Concursal.
Casos pràctics 1
Jutjats Mercantils
·· Quin òrgan judicial és competent en matèria mercantil?
Solució ·· Els Jutjats Mercantils, creats per la Llei Concursal, coneixeran de totes les qüestions que se
suscitin en matèria de concurs de creditors.
Així mateix, coneixeran de qüestions corresponents a la Jurisdicció Civil, quan es refereixin a assumptes direc-
tament mercantils: per exemple, competència deslleial, propietat industrial, propietat intel·lectual i publicitat,
normativa reguladora de les societats mercantils i cooperatives, transports, etc.
1·· Es pot considerar el Dret empresarial com un Dret dinàmic?

2·· Les relacions entre els empresaris i els seus treballadors dins de l’àmbit empresarial es regulen per
normes de Dret mercantil? Per què?
76
2 >> La contractació privada

El contracte es pot definir com:
Un pacte o conveni, oral o escrit, entre parts que s’obliguen
sobre una matèria o cosa determinada, i al compliment de les
quals poden ser compel·lides.
Es tracta d’un concepte molt ampli que abraça tots els tipus possibles de
contractació. En la realitat jurídica, ens trobem amb dos grans tipus de
contractació: pública i privada.
La contractació pública, a la qual dedicarem la Unitat 12 d’aquest llibre,
és aquella en què una de les parts és l’Administració Pública actuant com
a tal, mentre que la contractació privada és aquella en què les dues parts
són particulars o empreses, o bé l’Administració Pública però actuant com
un particular.
En la nostra legislació, la contractació privada abraça tant els contractes
civils com els contractes mercantils.
2.1 > Contractació civil

Apareix regulada al Codi Civil, que estableix que el contracte existeix des
que una o diverses persones consenten en obligar-se, respecte d’una altra
o d’altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei.
Per tal que existeixi un contracte, han de concórrer els requisits següents:
– Consentiment dels contractants: requereix que els contractants tinguin
capacitat per manifestar-lo i que s’hagin expressat lliurement i cons-
cientment; per això, és nul el consentiment prestat per error, violència,
intimidació o dol.
– Objecte cert que sigui matèria del contracte: poden ser objecte de
contracte totes les coses que no estan fora del comerç de les persones,
fins i tot les futures, i tots els serveis que no siguin contraris a les lleis o
als bons costums. L’objecte ha de ser:
• Possible: ha d’existir en el moment del contracte o la seva existència
ha de ser possible en un futur.
• Lícit: no ha d’estar prohibit per la llei.
• Determinat pel que fa a la seva espècie.
– Causa de l’obligació: és el motiu que dóna lloc a la celebració del con-
tracte. Depenent del tipus de contracte de què es tracti, pot ser la pres-
tació o la promesa d’una cosa o un servei, o bé la remuneració del
servei o benefici obtingut.
– Forma que ha de revestir el contracte: en determinarà l’eficàcia. Pot
ser verbal o escrita i, al seu torn, en document públic o privat. Els con-
tractes seran obligatoris, independentment de la forma en què s’hagin
Vocabulari celebrat, sempre que hi concorrin les condicions anteriors.
Perfeccionament d’un contracte: Els contractes es perfeccionen per la concurrència de consentiment entre
moment en què, per concórrer tots els les parts, i des d’aquest moment obliguen al compliment de l’expressament
requisits necessaris, naixen els drets i pactat. El consentiment es produeix quan concorren l’oferta i l’acceptació
les obligacions per a les parts. sobre l’objecte i la causa del contracte.
Aquest tipus de contractació es regeix pel denominat principi d’autonomia

de la voluntat, que indica que el contingut de cada contracte no s’esgota
per la regulació corresponent que en doni el Codi Civil sinó que, en cada Rescissió del contracte
cas, les parts poden establir els pactes, les clàusules i les condicions que Els contractes vàlidament celebrats es
creguin convenients, sempre que no siguin contràries a les lleis, la moral poden rescindir (deixar-se sense efecte)
ni l’ordre públic. en els casos establerts per la llei.
Les obligacions que naixen dels contractes tenen força de llei entre les
parts contractants i s’han de complir com a tals.
Exemples
Requisits del contracte

Ara comprovarem la concurrència dels diferents requisits d’un contracte
civil, prenent com a exemple un contracte d’arrendament d’habitatge
celebrat entre dues persones.
– Consentiment: és l’acord, lliurement expressat, pel qual una persona
cedeix l’ús del seu habitatge a una altra, que s’obliga, a canvi, a pa-
gar-li un lloguer.
– Objecte: l’habitatge.
– Causa: per a l’arrendador, la causa del contracte serà l’obtenció
d’un benefici econòmic i per a l’arrendatari, la causa serà la possibi-
litat d’usar i gaudir de l’habitatge arrendat.
– Forma: el contracte en què es pacta l’arrendament. Tot i que pot
pactar-se de forma verbal, l’usual és que el contracte d’arrendament
se celebri per escrit.
2.2 > Contractació mercantil

Es regula al Codi de Comerç i s’encarrega de regular els actes en què par-
ticipen els comerciants.
Comerciants
Un contracte es considera mercantil quan té per objecte un acte de comerç;
Segons el Codi de Comerç, són comer-
es considera com a tal qualsevol dels actes que regula el Codi de Comerç.
ciants:
Per tant, per tal que un contracte es consideri mercantil, han de concórrer
– Els que tenen capacitat legal per
dos requisits:
exercir el comerç i s’hi dediquen ha-
– Que hi intervingui un comerciant. bitualment.
– Que l’objecte del contracte sigui un acte de comerç. – Les companyies mercantils o indus-
trials, constituïdes segons la normativa
En tot el relatiu als requisits, modificacions, excepcions, interpretació i
mercantil.
extinció, així com a la capacitat dels contractants, els contractes mercantils
es regiran pel Codi de Comerç o per lleis especials. En defecte de regulació
d’aquestes normes, es regiran per les regles generals del Dret civil.
3·· A partir de quin moment es considera que existeix un contracte privat?

4·· Què es considera un contracte mercantil?
78
2.3 > Capacitat per contractar

Una de les diferències entre contractació civil i mercantil és la capacitat
necessària per poder prestar vàlidament el consentiment i, per tant, per
Emancipació
contractar.
Segons estableix el Codi Civil, l’eman-
cipació té lloc: – En matèria civil: tenen plena capacitat per contractar els majors d’edat.
– Per la majoria d’edat.
Els menors emancipats, fins que no siguin majors d’edat, no poden
– Pel matrimoni del menor. agafar diners a préstec, gravar o alienar béns immobles i establiments
– Per concessió dels que exerceixin la mercantils o industrials ni objectes d’extraordinari valor sense consen-
pàtria potestat. timent dels seus pares i, a falta dels dos progenitors, del seu tutor. Els
– Per concessió judicial. menors no emancipats i els incapacitats no poden prestar consentiment
Fins que arribi a la majoria d’edat, per de forma vàlida.
realitzar alguns actes de la vida civil, el – En matèria mercantil: tenen capacitat legal per a l’exercici habitual
menor emancipat necessitarà la inter- del comerç les persones majors d’edat que tinguin la lliure disposició
venció d’un representant, denominat dels seus béns. Els menors de divuit anys i els incapacitats podran
curador. continuar, per mitjà dels seus tutors, el comerç que haguessin exercit
els seus pares o causants. No podran exercir el comerç ni tenir càrrec
ni intervenció directa administrativa o econòmica en companyies
mercantils o industrials les persones inhabilitades conforme a la Llei
Concursal.
2.4 > Tipus de contractes privats

Existeix un gran nombre de tipus de contractes, que es poden agrupar en
diverses categories en funció del criteri usat per classificar-los:
Capacitat per contractar a – Unilaterals i bilaterals: en els unilaterals, naixen obligacions només
Catalunya per a un part contractant i en els bilaterals, per a totes dues.
El Codi Civil de Catalunya regula la ca- – Onerosos i lucratius: en funció del fet que les dues parts obtinguin al-
pacitat per contractar al Llibre II. gun benefici o que només n’obtingui una de les parts.
– Consensuals i solemnes: per a la perfecció dels primers només cal l’a-
cord entre les parts i per als segons és necessari, a més, complir certes
formalitats.
– Reals: a més de l’acord de voluntats, necessiten el lliurament d’una
cosa per a la seva perfecció.
– Típics i atípics: els primers estan regulats en la llei mentre que els
segons no tenen una regulació legal específica i únicament es basen en
la voluntat de les parts.
Al Codi Civil s’estableixen les normes generals relatives als contractes i
se’n regulen alguns de forma específica, mentre que altres modalitats
contractuals apareixen regulades al Codi de Comerç i en normes espe-
cials.
Com hem vist en l’epígraf anterior, un dels principis determinants en ma-
tèria de contractació és el d’autonomia de la voluntat. Ara bé, a la pràctica,
degut a les particularitats de l’activitat comercial, aquest principi es veu
limitat per modalitats com els contractes d’adhesió o les condicions ge-
nerals de la contractació, que s’usen freqüentment en determinats sectors,
com el dels subministraments, que impedeixen una negociació en igualtat
de condicions entre les parts.
En efecte, els contractes d’adhesió reben aquest nom perquè el client no

negocia les condicions del contracte sinó que aquestes condicions estan
recollides en els impresos que obligatòriament ha de signar i, per tant, no-
més té l’opció d’acceptar-les o rebutjar-les; és a dir, s’adhereix a un contracte
ja redactat.
Els contractes d’adhesió tenen dos tipus de condicions:
– Condicions generals: són el conjunt de clàusules que recullen les nor-
mes que s’apliquen a tots els contractes d’un mateix tipus (assegurança,
obertura de compte bancari, etc.).
– Condicions particulars: és el conjunt de clàusules en què consten les
dades particulars del contracte (identificació de les parts, data, mediador,
import, etc.).
Les condicions generals s’han d’inscriure al Registre de Condicions Generals
de la Contractació amb la finalitat que les pugui consultar qualsevol per-
sona interessada.
Normalment, no existeix possibilitat de negociació de les condicions ge-
nerals i solen existir molt poques possibilitats de negociar les condicions
particulars.
Des del punt de vista de la normativa aplicable, també s’ha de distingir
entre modalitats de contractació civil i mercantil.
2.5 > Contractes civils

Existeix un gran nombre de contractes regulats al Codi Civil. Els més im-
portants són els següents:
Vocabulari
– Contracte de compravenda: un dels contractants, denominat venedor, Sanejament: en virtut del sanejament,
es compromet al lliurament i el sanejament d’una cosa determinada i el venedor respon davant del comprador
l’altre, denominat comprador, es compromet a pagar-ne un preu cert, de la possessió legal i pacífica de la cosa
en diner o signe que el representi, en el temps i el lloc que s’hagin fixat venuda i dels vicis o defectes ocults.
en el contracte. Evicció: l’evicció es produeix quan es
– Contracte de permuta: cada un dels contractants s’obliga a donar una privi el comprador, per sentència ferma
cosa per rebre’n una altra. i en virtut d’un dret anterior a la
– Contracte d’arrendament: pot ser de coses i d’obres o serveis: compra, de tota la cosa comprada o
d’una part.
• En l’arrendament de coses, una de les parts (arrendador) s’obliga a
cedir a l’altra part (arrendatari) l’ús d’una cosa per un temps determi- Béns fungibles: els béns dels quals
nat i a un preu cert. no es pot fer l’ús adequat a la seva
naturalesa sense que es consumeixin.
• En l’arrendament d’obres o serveis, una de les parts (arrendador)
s’obliga a executar una obra o a prestar a l’altra part (arrendatari) un
servei per un preu cert.
– Contracte de préstec: una de les parts, denominada prestamista, lliura
a l’altra, denominada prestatari, diners o una altra cosa fungible, amb
la condició de retornar-ho de la mateixa espècie i qualitat. El préstec
pot ser gratuït o amb obligació de pagar interessos.
– Contracte de dipòsit: una de les parts rep una cosa aliena amb l’obli-
gació de guardar-la i de restablir-la a l’altra part.
– Contracte de societat civil: dues o més persones s’obliguen a posar en
comú diners, béns o indústria, amb l’ànim de compartir els guanys.
80
2.6 > Contractes mercantils

Els contractes mercantils, també anomenats contractes especials del comerç,
apareixen regulats al Codi de Comerç o en lleis especials de naturalesa
Contracte de companyies mercantil. Els més importants són els següents:
mercantils – Contracte de compravenda mercantil: serà mercantil la compravenda
Especialment important és el contracte de coses mobles per revendre-les, ja sigui en la mateixa forma en què es
de companyies, ja que a través seu es van comprar o bé en una forma diferent, amb ànim de lucrar-se en la re-
constitueixen els diferents tipus de so- venda. Per tant, la diferència amb la compravenda civil rau en el fet que
cietats mercantils que hem vist en an- el comprador adquireix les coses per tornar-les a vendre (és a dir, un co-
teriors unitats (societats anònimes, de
merciant). En tota compravenda mercantil, i llevat de pacte en contra, el
responsabilitat limitada, etc.).
venedor queda obligat a l’evicció i el sanejament a favor del comprat.
La seva regulació es conté tant en el
– Contracte d’assegurança: és aquell pel qual l’assegurador, mitjançant
Codi de Comerç com en normativa mer-
el cobrament d’una prima i per al cas en què es produeixi la circum-
cantil especial (per exemple, la Llei de
stància el risc de la qual és objecte de cobertura, s’obliga a indemnitzar,
Societats de Capital de 2010).
dins dels límits pactats, el dany produït a l’assegurat o a satisfer un ca-
pital, una renda o altres prestacions convingudes. Està regulat a la Llei
de Contracte d’Assegurança.
– Contracte de lísing: també anomenat arrendament financer, és un
contracte pel qual l’arrendador es compromet a concedir l’ús temporal
d’un bé a l’arrendatari a canvi del pagament d’una quota o renda periò-
dica, i inclou una opció de compra per a l’arrendatari, que podrà exer-
citar el final del contracte per un preu que es denomina valor residual
i que, obligatòriament, ha de figurar en el contracte d’arrendament fi-
nancer.
– Contracte de rènting: és un contracte de lloguer de béns d’equip a mig
i llarg termini pel qual l’arrendatari es compromet a pagar una renda
fixa periòdica, normalment mensual o trimestral, durant el termini de
vigència del contracte. A més de l’ús del bé, aquest tipus de contracte
sol incloure serveis com el manteniment o les assegurances.
– Contractes de factoring: és un contracte en virtut del qual una de les
Contractes mercantils a
parts (cedent) cedeix a l’altra (factor o empresa de factoring) els drets de
Catalunya cobrament dels seus crèdits comercials o les seves factures enfront d’un
tercer, a canvi d’un percentatge sobre el crèdit comprat.
Les persones jurídiques, per tal de que
se’ls apliqui el Codi Civil Català, han de A més, en aquest àmbit existeixen molts altres tipus de contractes mer-
tenir el seu domicili i exercir la major cantils, com el contracte de companyies mercantils o els contractes es-
part de les seves funcions a Catalunya. pecials del comerç marítim.
5·· Què vol dir que l’objecte del contracte ha de ser cert?
6·· Des del punt de vista de les obligacions sorgides per a les parts, com es classificaria un contracte d’arren-
dament?
7·· Quina diferència existeix entre la compravenda civil i la mercantil?
8·· Per què es consideren contractes d’adhesió els que celebren les empreses subministradores d’energia amb
els seus clients?
9·· Qualsevol societat s’ha de constituir mitjançant un contracte de companyies mercantils? Per què?
3 >> Redacció de contractes privats

El contingut dels diferents contractes, els drets i les obligacions per a amb-
dues parts es recullen expressament en les normes jurídiques que els re-
gulen. Per això, a l’hora de redactar un contracte, cal complir escrupolosa- Causes de nul·litat
ment aquestes obligacions exigides per les lleis, ja que en cas contrari el dels contractes
contracte s’anul·laria. Els contractes en què concorrin els re-
quisits que expressa l’article 1261 del
Però, a més, els contractes són documents en què els atorgants plasmen Codi Civil (consentiment, objecte i
una declaració de voluntat. Per això, cal prestar especial atenció que el causa) es poden anul·lar, encara que no
contingut d’aquesta declaració de voluntat quedi reflectit en el contracte hi hagi lesió per als contractants, sem-
de forma expressa i sense contenir incorreccions, per tal d’evitar males in- pre que presentin algun dels vicis que
terpretacions. els invaliden d’acord amb la llei.
Per tot això, redactar un contracte no és una tasca senzilla, de forma que L’acció de nul·litat durarà quatre anys.
Aquest temps començarà a córrer: en
caldrà prestar una especial atenció en realitzar aquesta tasca, tenint en
els casos d’intimidació o violència, des
compte les conseqüències que un contracte mal redactat pot comportar
del dia en què haguessin cessat, i en els
per a l’empresa.
d’error, dol o falsedat de la causa, des
de la consumació del contracte.
3.1 > Formalització dels contractes privats
Respecte de la forma, a l’epígraf anterior ja hem vist que en el nostre Dret,
s’estableix el principi de llibertat de forma. Tot i això, a vegades, la llei
recull una sèrie d’excepcions a aquest principi, en exigir una determinada
forma per a la celebració d’alguns contractes:
– En la contractació civil, la llei pot exigir l’atorgament d’escriptura o Nul·litat de les disposicions
una altra forma especial per fer efectives les obligacions dels contractes; en el Codi Civil Català
per exemple, els contractes sobre béns immobles (com ara una compra-
El Llibre IV, títol II, capítol II, del Codi
venda o una hipoteca immobiliària). Civil Català tracta de la nul·litat i la ine-
– En la contractació mercantil, el principi de llibertat de forma també ficàcia dels testaments.
té algunes limitacions que apareixen recollides en el propi Codi de
Comerç o en lleis especials, que exigeixen una determinada forma.
Per exemple, el contracte de societat ha de constar en escriptura pú-
blica.
L’obligació de seguir una determinada forma no implica la nul·litat del
contracte en cas que no s’observin les regles exigides, ja que el Codi Civil
estableix que si la llei exigeix l’atorgament d’escriptura o una altra forma Interpretació dels contractes
especial per fer efectives les obligacions pròpies d’un contracte, els con- El Codi Civil estableix que si els termes
tractants es podran compel·lir recíprocament a emplenar aquella forma d’un contracte són clars i no deixen
des que hagués intervingut el consentiment i la resta de requisits necessaris dubte sobre la intenció dels contra-
per a la seva validesa, de forma que la principal conseqüència de la seva ctants, per al seu compliment es tindrà
falta és que el contracte només tindrà una eficàcia relativa fins que es en compte el sentit literal de les seves
compleixi el requisit formal. clàusules.
Tot i això, si l’expressat en el contracte
El fet que, com a norma general, no existeixi una obligació d’atorgar als semblés contrari a la intenció evident
contractes una forma concreta (llevat en els casos en què s’exigeix que dels contractants, prevaldrà aquesta in-
constin per escrit o que es recullin en escriptura pública), fa que la forma tenció.
oral sigui suficient per a la seva perfecció. Si alguna clàusula dels contractes ad-
Tot i això, amb l’objectiu d’oferir una major seguretat jurídica als contrac- metés diversos sentits, s’haurà d’inter-
tants i de servir com a prova de les obligacions acordades, els contractes pretar en el més adequat per tal que
produeixi efecte.
privats, tant civils com mercantils, se solen recollir per escrit.
82
3.2 > Estructura i contingut

A l’igual que les cartes i la resta de documents mercantils, els contractes
tenen una estructura tipus que serveix com a guia per a la seva redacció.
Aquesta estructura determina quins apartats principals ha de contenir el
document i quina informació específica ha d’incloure cada un d’aquests
apartats.
Es pot utilitzar una estructura estandarditzada o bé dissenyar-ne una de
Contractes privats pròpia, encara que en una matèria en què els documents són tan formals
Al CD Recursos trobaràs plantilles i do- com la jurídica, el més habitual és acudir a l’estructura tipus. És més, per
cuments dels contractes privats més tractar de normalitzar encara més els contractes, existeixen models tipus
usuals. preparats per ser adaptats a les circumstàncies específiques de cada cas
concret, variant les dades d’aquest cas i respectant-ne el contingut essencial,
que serà igual per a tots els contractes.
Aquest afany per l’estandardització dels contractes arriba a la seva mà-
xima expressió en alguns contractes molt usuals en el tràfic mercan-
til, com els contractes d’adhesió (contractes d’assegurances, contractes
bancaris, etc.), en què el model ja està totalment imprès, incloses les
condicions generals, i únicament caldrà emplenar les caselles correspo-
nents.
Pel que fa al contingut dels contractes privats, el llenguatge utilitzat és
un llenguatge formal i directe, ple d’expressions jurídiques. És molt im-
portant que la redacció sigui molt clara i concisa i que s’hi exposin deta-
lladament totes les dades rellevants per a la conclusió del contracte. En
tots els contractes hauran de figurar, com a mínim, les dades següents:
nom del contracte, identificació dels contractants, obligacions de les
parts i lloc de celebració, data i signatura.
– Encapçalament. Conté la identificació dels contractants:
• Nom i cognoms o denominació social.
• Document identificatiu (NIF, NIE, passaport, etc.).
• Domicili.
• Representació (indicació de si actuen en nom propi o en representació
d’algú) i, si és procedent, detall del títol en virtut del qual s’ocupa
aquesta representació (poder, escriptura de constitució de societat,
etc.).
• Designació del concepte en què s’actua (per exemple, en concepte de...,
d’ara endavant denominat...).
– Nom del contracte: determinació del tipus de contracte que s’està cele-
brant, generalment precedit de l’expressió Acorden celebrar el contracte
de..., o similar. A vegades, en aquest apartat s’inclou també una exposició
dels antecedents relatius al contracte, o aquesta exposició fins i tot es
pot recollir per separat.
– Clàusules, estipulacions o condicions. Aquest apartat rep múltiples
denominacions i s’hi especifiquen tots els extrems del contracte que
hagin pactat les parts: objecte del contracte, durada, preu i forma de pa-
gament, lloc de lliurament, altres obligacions de les parts, penalitzacions
en cas d'incompliment, òrgan judicial competent per resoldre els possi-
bles conflictes, etc.
– Signatura: la signatura de tots els contractants és un element essencial

per a la validesa del contracte, ja que és la forma que tenen els contrac-
tants de manifestar el seu consentiment al pactat en el document. Ha
d’anar col·locada al final del document i, a més, també en cada una de
les pàgines. Així mateix, s’han de signar totes les pàgines de cada una
de les còpies del contracte.
– Data i lloc de celebració: la data serà essencial per determinar la nor-
mativa aplicable i en el moment en què el contracte produirà efectes.
El lloc de celebració també determinarà la normativa aplicable i, en de-
fecte de pacte, l’òrgan judicial competent per resoldre els possibles con-
flictes del contracte. Aquestes mencions poden anar tant a l’encapçala-
ment del contracte com al final, abans de la signatura.
– Annexos: és freqüent que els contractes, sobretot si contenen un con-
tingut molt tècnic, vagin acompanyats d’un o de diversos annexos en
què s’inclouen les especificacions tècniques necessàries per a la deter-
minació de tots els extrems del contracte.
3.3 > Com redactar un contracte

El primer pas a l’hora de redactar un contracte no és posar-se a escriure,
sinó pensar quines dades són necessàries per a la redacció i obtenir aquestes
dades:
– Dades identificatives: caldrà recopilar les dades dels atorgants del con-
tracte, recollint una còpia del document identificatiu i, si és procedent,
de les escriptures on constin. En cas que hi hagi algun representant
legal, fan falta les seves dades i les del seu apoderament.
– Dades d’identificació del bé objecte del contracte: si és un bé amb accés
a algun Registre públic (per exemple, un immoble), dades de la inscripció
registral i, si és procedent, còpia del títol en virtut del qual es té dret a
disposar-ne.
– Dades relatives al moment de conclusió del contracte o a la seva du-
rada.
– Preu o contraprestació que s’ha de satisfer i forma de pagament.
– Tota la resta de condicions que s’hagin pactat.
Un cop que es disposi d’aquestes dades, s’ha d’elegir un model del contracte
desitjat per emplenar-lo. Existeixen multitud de llibres amb models per a la
realització de tot tipus de contractes; en aquests casos, si els models estan
en paper, es copiaran a l’ordinador mitjançant un processador de textos, in-
cloent-hi les dades del contracte concret que es vulgui celebrar. Actualment,
aquests llibres també solen incloure un disc òptic (CD o DVD), que conté els
models dins dels fitxers editables amb un processador de textos.
També existeixen moltes pàgines web especialitzades en contractació jurí-
dica que disposen de models de contractes que es poden descarregar gra-
tuïtament o previ pagament d’una petita quantitat de diners. Aquests mo-
dels tipus de contracte solen estar inclosos en fitxers editables, que es
poden descarregar i editar amb un processador de textos. Contenen les
mencions essencials per a la celebració del contracte de què es tracti, dei-
xant uns espais en blanc que s’han d’emplenar amb les dades del contracte
que es vulgui celebrar.
84
Casos pràctics 2
Redacció d’un contracte privat

·· L’empresa JPAC, SA, domiciliada al carrer Major, 6, de Tarragona, i amb CIF A-75981415, el representant de
la qual és Marcel Niubó Nin, ven a Lluís Gavarra Romagosa, amb NIF 70335254-N, propietari de l’empresa
CALÇATS NIUBÓ, ubicada al carrer Balmes, 130, de Barcelona, 250 parells de botes de seguretat per a cons-
trucció, model AF-452 a 20 €/unitat. El lliurament es realitzarà a l’establiment del comprador i totes les des-
peses són a càrrec del venedor. El termini del lliurament és de 7 dies a partir de la data del contracte i el pa-
gament es realitza en dos terminis: el 40% es lliura en metàl·lic a la signatura del contracte i el 60% en efecte
comercial girat en la data del contracte a 30 dies. Les responsabilitats en què s’incorregués per incompliment
seran a compte de qui incompleixi. El contracte se signa a Barcelona el dia 17 de març de l’any en curs i els
contractants se sotmeten als Jutjats de Barcelona.
Redacta el contracte de compravenda per a aquesta operació mercantil.
Solució ··
Barcelona, 17 de març de 20XX Lloc i data

INTERVENEN
En concepte de venedor, el Sr. Marcel Niubó Nin, en representació de l’empresa JPAC, SA, amb CIF A-
75981415 i domiciliada al carrer Major, 6, de Tarragona. Encapçalament
En concepte de comprador, el Sr. Lluís Gavarra Romagosa, en nom propi, amb DNI núm. 70335254-N, i
domicili al carrer Balmes, 130, de Barcelona.
EXPOSEN
I. Que JPAC, SL, és propietari dels béns que es relacionen en aquest contracte.
II. Que el Sr. Lluís Gavarra Romagosa té interès en adquirir aquests béns per comercialitzar-los a la Exposició i nom
seva empresa CALÇATS NIUBÓ. del contracte
ACORDEN
Celebrar aquest CONTRACTE DE COMPRAVENDA MERCANTIL, d’acord amb les següents
CONDICIONS
1. Els béns objecte d’aquest contracte són 250 parells de botes de seguretat per a construcció, model
AF-452.
2. El preu individual de cada un dels béns objectes de la compravenda és de 20 €, mentre que el total
ascendeix a CINC MIL EUROS (5.000,00 €).
3. El pagament s’efectuarà de la forma següent: el 40% (2.000 €) en aquest mateix acte i en metàl·lic,
quantitat que el venedor declara haver rebut a la seva entera satisfacció, servint aquest document com
a carta de pagament. El 60% restant (3.000 €), en efecte comercial, pagador a 30 dies data, que es gira
en aquest moment.
4. Les mercaderies objecte del contracte es lliuraran a l’establiment Calçats Niubó, carrer Balmes, 130, Clàusules o condicions
de Barcelona, abans que es compleixin 7 dies naturals a partir de la data d’aquest contracte.
5. Correran a càrrec de la part venedora totes les despeses que es poguessin derivar d’aquest
contracte.
6. Tot tipus de despeses originades per l’incompliment de les obligacions que es deriven d’aquest
contracte seran a càrrec de la part que les hagi incomplert.
Les parts renuncien al fur propi que els pogués correspondre i se sotmeten als Jutjats i Tribunals de la
Jurisdicció de Barcelona.
I, en prova de conformitat amb tot l’exposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en
el lloc i la data expressats a l’encapçalament.
El venedor, El comprador,
Signatures
Signat: Marcel Niubó Nin Signat: Lluís Gavarra Romagosa

Exemples
Contracte d’adhesió realitzat en un model imprès

El document següent és una pòlissa d’assegurances multirisc empresarial que inclou les condicions particulars
d’aquesta pòlissa.
Assegurances Mart, SA
MART MULTIRISC EMPRESARIAL 27 Banca assegurances
Companyia d’Assegurances i Reassegurances, SA
CONDICIONS PARTICULARS - DUPLICAT BANC URBANITAS
c/ València, 200
08080 Barcelona
DADES DEL PRENEDOR/ASSEGURAT
Nom JPAC, SA. CIF A3100000-3

Adreça c/ del Port, 3 Telèfon 977 329 292
Municipi 08234 Dades bancàries 0005/1111/20/1111111111
Província Tarragona Oficina Banc Urbanitas a Calafell
DADES DE L’ASSEGURANÇA I DEL REBUT DE LA PRIMA
Ram 27- Multirisc empresarial Asseguradora Assegurances Mart Prima neta 500,00 €
Dades de Data emissió 1/2/20XX Data d’efecte 2/2/20XX (0 hores) Consorci 10,00 €
l’assegurança Rebut
Forma de anual Impost prima
Durada Anual renovable pagament Anual/domiciliació d’assegurances(6%) 30,00 €
TOTAL 540,00 €
DESCRIPCIÓ DEL RISC I DE LES GARANTIES

SITUACIÓ DEL RISC TIPUS CONSTRUCCIÓ I ÚS
Adreça Nau 12 del Polígon Entrevies Edificació Naus industrials

Municipi 08234 - Calafell Destinació No s’hi realitzen altres activitats
PROTECCIONS
x Més del 90% de l’estructura és de formigó, maó o metàl·lica protegida.

Materials constructius
x Més del 90% de tancament i de la coberta està realitzat amb material incombustible.
Superfície x És major de 1.000 metres quadrats.
x Pròpies: l’edifici es troba interiorment aïllat, amb reixes a les finestres i també disposa
Protecció d’extintors suficients.
x Alienes: el parc de bombers més proper es troba a menys de 12 quilòmetres.
BÉNS, SUMES ASSEGURADORES I COBERTURES
Responsabilitat civil, Per sinistre i any: 1 milió Assistència informàtica Inclosa

explotació i patronal Per víctima: 200 000 € Assistència en viatge No inclosa
Continent 1 milió d’euros Assistència tècnica No inclosa
Contingut 500.000 €
Mercaderies 100.000 €
Franquícies No existeixen
El present contracte cobreix tots els riscos descrits a l’article de les Condicions Generals. En contra del que disposa l’article 3.4.A.5., no queda cobert el
desbordament d’instal·lacions pluvials. Sí que queda coberta la ruptura de vidres deguda a reformes, en contra del que estableix l’article 3.7.b.1.
BENEFICIARI
LITORANA En cas de qualsevol sinistre parcial i dels totals sobre el contingut i/o les mercaderies.
El Banc Urbanitas En cas de sinistre total sobre el continent, per préstec núm. 31600345604.
El prenedor de l’assegurança accepta expressament les clàusules limitadores de la pòlissa
EL PRENEDOR/ASSEGURAT Emès a Calafell, l’1 de febrer de 20XX COMPANYIA ASSEGURADORA
DIRECTOR GENERAL
86
10·· En establir-se la llibertat de forma, seria vàlid un contracte celebrat només de manera oral? Per què?
11·· Per quins motius la forma escrita, tot i no ser obligatòria, sí que és recomanable, sobretot en el tràfic
mercantil?
12·· Observa i llegeix atentament el següent contracte i respon les preguntes que es formulen a continuació:
València, 20 de novembre de 20XX
INTERVENEN
La Sra. Anna Bernat Serrano, en representació de l’empresa TARONGINA, SL, amb CIF B93298552, i
domicili social a València, avinguda Principal, 152, 2n-2a.
El Sr. Ernest Costa Morera, en nom propi, amb DNI núm. 98375733-H, i domicili a Reus, carrer de les
Acàcies, 92, Baixos-B.
EXPOSEN
Que, en el concepte en que intervenen, tots dos tenen capacitat jurídica suficient per fer-ho, i convenen
aquest CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT de fruita, d’acord amb les següents
CONDICIONS
1. La societat TARONGINA, SL, es compromet a lliurar mensualment i per lliuraments setmanals

proporcionats, el dilluns de cada setmana, 80 quilos de taronges de la marca Albuferina, classe Extra, a
raó d’un euro (1 €) el quilo, lliurament que es farà a l’establiment del subministrat (FRUITERIA
COSTA), situada al carrer de les Acàcies, 92, Baixos-B.
2. El pagament de la mercaderia lliurada es durà a terme del dia 1 al dia 5 de cada mes per part del
subministrat, el Sr. Ernest Costa, per l’import de la factura que se li lliurarà l’últim dia del mes en què
se li subministri, amb un abonament per transferència al compte corrent número
0002/3333/44/5555555555 a nom de l’entitat subministradora al Banc Valencià d’Estalvis.
3. El contracte tindrà una durada d’UN ANY, a partir d’aquesta data, i es prorrogarà successivament
per iguals terminis si no hi ha requeriment en contra de qualsevol de les parts, amb dos mesos
d’anticipació al venciment del termini convingut o de la pròrroga que estigués en curs.
4. Totes les despeses que es poguessin derivar d’aquest contracte correran a càrrec del subministrat.
5. Com a garantia de la seva obligació de pagament, el Sr. Ernest Costa diposita, en aquest moment, la
quantitat de 300 € al compte bancari indicat més amunt. El subministrador no podrà disposar d’aquest
dipòsit ni aplicar-lo al pagament de factures, excepte en el cas en què el subministrat no hagués
satisfet dues factures consecutives.
6. Tot tipus de despeses originades per l’incompliment de les obligacions que es deriven d’aquest
contracte seran a càrrec de la part que les hagi incomplert.
I, en prova de conformitat amb tot l’exposat, signen aquest document per duplicat i a un sol efecte, en
el lloc i la data expressats a l’encapçalament.
El subministrador, El subministrat,
Signat: Anna Bernat Serrano Signat: Ernest Costa Morera
a) Identifica el tipus de contracte de què es tracta.

b) Identifica les diferents parts del contracte.
c) En quin concepte contracten cada un dels atorgants?
d) Qui es compromet a pagar les despeses derivades del contracte?
e) És un contracte unilateral o bilateral? És onerós o gratuït?
4 >> Contractació electrònica

L’auge de les noves tecnologies ha tingut el seu reflex en el món dels
negocis i de la contractació. Actualment, és freqüent comprar productes
o serveis a través d’una pàgina web o tancar acords a través del correu
electrònic. L’especial naturalesa del medi a través del qual es duen a
terme aquests serveis fa que es produeixin especificitats pel que fa a la
forma de prestar consentiment, al lloc de celebració dels contractes,
etc.
4.1 > Contractes per via electrònica

Aquests contractes estan regulats a la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Ser-
veis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI), que
té per objecte la regulació del règim jurídic dels serveis de la societat de la
informació i de la contractació per via electrònica.
Ara bé, què s’entén per contracte electrònic? L’avantprojecte de l’esmentada
Llei 34/2002, el defineix com:
El contracte celebrat sense la presència física simultània de les
parts, que presten el seu consentiment en origen i en destinació
per mitjà d’equips electrònics de tractament i emmagatzematge
de dades, connectats per mitjà de cable, ràdio, mitjans òptics o
qualsevol altre mitjà electromagnètic.
És a dir, ens trobem davant d’uns contractes en què les parts no hi són
presents per manifestar el seu consentiment a través de la signatura del
contracte, sinó que presten aquest consentiment a través de mitjans elec-
trònics (com pot ser, per exemple, Internet).
Elements del contracte electrònic

En aquesta mateixa unitat, en veure els contractes “tradicionals”, indicàvem
que aquests contractes es defineixen per la concurrència d’uns elements
personals (els contractants) i uns requisits (consentiment, objecte, causa i
forma).
En els contractes electrònics, també podem distingir aquests elements,
que presenten peculiaritats:
– Elements reals:
• Missatges de dades: són els missatges que recullen tant el contingut
del contracte com la manifestació de voluntat dels contractants.
• Signatura digital: és un element digital que permet acreditar la iden-
titat dels contractants i el contingut del missatge.
• Mitjans electrònics: són tant els equips electrònics utilitzats per a
l’emissió i la recepció de la declaració de voluntat com les xarxes de
telecomunicacions utilitzades per a la contractació.
– Elements personals:
• Contractants: són les parts que subscriuen el contracte.
• Intermediaris: són els tercers que participen, directament o indirec-
tament, en el contracte, per transmetre les dades per via electrònica,
certificar la signatura digital, etc.
88
Validesa dels contractes electrònics

La LSSI estableix les següents normes respecte dels contractes celebrats
per via electrònica:
– Eficàcia: els contractes celebrats per via electrònica produiran tots els
efectes previstos per l’Ordenament Jurídic, quan concorrin el consenti-
Contractació mitjançant pàgina ment i la resta de requisits necessaris per a la seva validesa, per la qual
web i correu electrònic cosa la forma electrònica s’equipara a la forma escrita.
Els contractes celebrats a través d’una – Normativa aplicable: els contractes electrònics es regiran, a més de pel
pàgina web s’entenen celebrats en el disposat a la LSSI, per les normes del Codi Civil i el Codi de Comerç, així
moment en què el client remet l’accep- com per les normes de protecció dels consumidors i usuaris i d’ordenació
tació de les condicions. de l’activitat comercial.
Si es contracta mitjançant el correu – Validesa: per tal que la celebració de contractes per via electrònica
electrònic, el contracte s’entén celebrat sigui vàlida, no serà necessari el previ acord de les parts sobre la uti-
quan el prestador del servei rebi l’ac- lització de mitjans electrònics. Es poden celebrar per via electrònica
ceptació de les condicions.
tot tipus de contractes, llevat els relatius al Dret de família i succes-
sions.
– Forma: pel que fa a la forma dels contractes electrònics, si la llei exigeix
que el contracte o qualsevol informació relacionada consti per escrit,
aquest requisit s’entendrà satisfet si el contracte o la informació es
conté en un suport electrònic. Si els contractes requereixen la seva ele-
vació a escriptura pública o la seva inscripció en algun Registre, aquests
requisits seguiran essent exigibles per tal que el contracte sigui plena-
ment vàlid o eficaç.
– Prova: la prova de la celebració d’un contracte per via electrònica i la
de les obligacions que tenen l’origen en aquest quedarà subjecta a les
regles generals de l’Ordenament Jurídic. En tot cas, el suport electrònic
en què consti un contracte celebrat per via electrònica serà admissible
en judici com a prova documental.
– Obligacions prèvies a la contractació: les ofertes o propostes de con-
tractació realitzades per via electrònica seran vàlides durant el període
que fixi l’oferent o, en el seu defecte, durant tot el temps que es man-
tinguin accessibles als destinataris del servei. Amb caràcter previ a l’inici
del procediment de contractació, el prestador de serveis haurà de posar
a disposició del destinatari les condicions generals a què, si és procedent,
s’hagi de subjectar el contracte, de manera que el destinatari les puguin
emmagatzemar i reproduir.
– Lloc de celebració del contracte: els contractes celebrats per via elec-
trònica en què intervingui com a part un consumidor es presumiran ce-
lebrats en el lloc en què tingui la residència habitual. Els contractes
electrònics entre empresaris o professionals, en defecte de pacte entre
les parts, es presumiran celebrats en el lloc en què estigui establert el
prestador de serveis.
13·· Per què es considera que la contractació electrònica té la mateixa validesa que la contractació en
paper?
4.2 > Certificats digitals

Com a conseqüència de la generalització de l’ús de les noves tecnologies
de la comunicació tant en les relacions entre els particulars i les empreses
Vocabulari
entre si, com en les seves relacions amb les Administracions Públiques, es
Clau pública: en un parell de claus,
fa necessari adoptar mesures que garanteixin la seguretat i la confidencia-
és la clau coneguda pels altres usuaris i
litat en l’enviament i la recepció de documents, així com l’acreditació de que s’utilitza per comprovar signatures
la personalitat del nostre interlocutor a l’hora de realitzar actes amb vali- creades amb la clau privada.
desa jurídica.
Clau privada: en un parell de claus,
Amb aquest objectiu sorgeixen la signatura electrònica (que veurem a l’a- és la clau únicament coneguda pel seu
partat següent) i els certificats digitals que, a més, ofereixen importants titular i que s’utilitza per crear signatu-
avantatges per a les empreses: res digitals i desxifrar missatges xifrats
amb la clau pública.
– Simplificació i automatització de la gestió documental.
Autoritat de certificació: és una ins-
– Eliminació del paper.
titució a la qual un o més usuaris con-
– Reducció d’errors en eliminar procediments manuals.
fien la creació i l’assignació de certifi-
– Impuls del comerç electrònic. cats i/o les claus d’usuari. Per exemple,
– Facturació telemàtica. CERES, Registradors d’Espanya, etc.
– Vot electrònic en Juntes d’Accionistes.
– Validació de signatura de representants de l’empresa.
El certificat digital, certificat de clau pública o certificat d’usuari, és un
document digital, identificat per un número de sèrie únic i amb un període
de validesa inclòs en el propi certificat, que conté diverses dades. Està
emès per una autoritat de certificació i vincula el seu propietari amb
una clau pública.
El certificat digital ens permet identificar-nos a Internet i intercanviar in-
formació amb altres persones amb la garantia que només nosaltres i els
nostres interlocutors hi podem accedir; també ens permet realitzar tràmits
de forma segura. S’utilitza a través del nostre propi navegador, sense que
sigui necessària la instal·lació de cap programa addicional, i és gratuït.
Revocació de certificats
Existeixen diversos tipus de certificats, però els més usats es regeixen per Revocar un certificat significa privar-lo
l’estàndard UIT-T X.509. Atesa la seva finalitat, els certificats han de con- de validesa abans que finalitzi el període
tenir: inclòs en el propi certificat.
– La identitat del seu propietari. No tindrà validesa cap signatura que es
– La clau pública. realitzi amb la clau privada després que
– La identitat de l’autoritat certificadora. el certificat hagi estat revocat.
– L’algoritme utilitzat per signar el certificat (DSA, RSA, etc.).
Procediment d’obtenció dels certificats digitals

Quan se sol·licita un certificat d’usuari, el navegador del nostre ordinador
genera un parell de claus, una pública i l’altra privada. La clau privada
es guarda al nostre ordinador i la clau pública s’envia al prestador de
serveis de certificació, que li assigna un codi de sol·licitud i ens el remet
via web.
Aleshores haurem de personar-nos en una oficina d’acreditació amb el
nostre document d’identitat i aquest codi. Finalment, després de l’acredi-
tació, podrem procedir a la descàrrega via web del certificat, que quedarà
instal·lat al nostre navegador.
90
4.3 > Signatura electrònica

El certificat digital és una eina molt útil, però la contractació per via elec-
trònica requereix una major seguretat en les comunicacions per tal d’as-
Signatura electrònica
segurar la identitat dels interlocutors i garantir que el contingut de les co-
La signatura electrònica és un tipus de municacions no ha estat modificat per terceres persones.
signatura digital emmagatzemada en un
suport físic de memòria; per exemple, Amb aquesta finalitat es va crear la signatura electrònica, que és un
el DNI electrònic inclou la signatura di- conjunt de dades, que van associades a un missatge i que permeten asse-
gital del seu titular emmagatzemada en gurar que aquest missatge no ha estat alterat per tercers i que ha estat
un xip. emès pel signatari.
La signatura electrònica és un dels re-
El seu funcionament és molt simple: quan se signa electrònicament un
quisits per contractar amb l’Administra-
ció Catalana, tal com es pot consultar a
missatge, a través d’un algoritme matemàtic es genera un resum digital
la pàgina https.//contractaciopublica. del missatge que, un cop xifrat amb la clau privada, s’adjuntarà al missatge
gencat.cat i molts tràmits es poden fer original.
en línia.
El receptor del missatge hi aplicarà l’algoritme i n’obtindrà un resum del
missatge que ha rebut. Després, desxifra la signatura amb la clau pública
del signatari i obté un resum del missatge original. L’últim pas serà com-
provar que els dos resums generats coincideixen: en cas afirmatiu, la sig-
natura és vàlida, fet que significa que el missatge procedeix del seu signatari
i que no ha estat alterat.
4.4 > Factura electrònica

Però en l’activitat de les empreses no tots els documents són contractes,
sinó que existeixen altres tipus de comunicacions i justificants que s’uti-
litzen amb molta freqüència i que també es poden transmetre per via
electrònica amb eficiència i garanties.
Un d’aquests documents és la factura, que relaciona tots els elements es-
pecífics d’una operació comercial, inclòs el compte detallat d’aquesta ope-
Models de comerç electrònic ració.
Existeixen diversos tipus de comerç L’ús de les noves tecnologies ha obligat al desenvolupament de la factura
electrònic: electrònica com un equivalent de la factura en paper. La Llei 56/2007, de
– BSB, Business to Business, o d’em- 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació, de-
presa a empresa: venda de béns o ser- fineix la factura electrònica o e-factura com:
veis entre empreses.
– B2C, Business to Consumer, o d’em- Un document electrònic que compleix els requisits legalment i
presa a consumidor: venda directa al reglamentàriament exigibles a les factures i que, a més, en ga-
consumidor o usuari final. ranteix l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut,
– B2A, Business to Administration, o fet que impedeix el repudi de la factura per part de l’emissor.
d’Empresa a Administració: transac-
cions entre les empreses i les Admi- Una factura electrònica es caracteritza per tres condicions:
nistracions Públiques per mitjans elec- – Ha d’estar emesa en format electrònic (.doc, .odt, .pdf, .jpg, etc.).
trònics.
– És necessari que es transmeti per via electrònica d’un equip informàtic
a un altre.
– Ha d’estar signada electrònicament.
El procediment per inserir la signatura electrònica en una factura no és
molt complicat i es pot realitzar des del programa amb què s’hagi creat la
factura (per exemple, el Microsoft Excel).
Casos pràctics 3
Signatura electrònica d’una factura electrònica

·· L’empresa ELÈCTRICA LA CATALANA, ha realitzat una venda a JPAC i han acordat que la factura es realitzi
per via electrònica.
Per realitzar les factures, aquesta empresa utilitza habitualment el programa Microsoft Excel 2007. Com es
podria realitzar una factura electrònica amb aquest programa?
Solució ·· Per realitzar una factura electrònica, l’únic que hauria de l’empresa ELÈCTRICA LA CATALANA és
signar electrònicament una factura que hagi elaborat amb qualsevol aplicació informàtica; en aquest cas, el
Microsoft Excel. També podria signar electrònicament una factura realitzada amb un processador de textos
com el Microsoft Word, una que estigués en format PDF, etc.
Per aconseguir el certificat digital necessari per signar la factura, si encara no en disposés, ELÈCTRICA LA CA-
TALANA s’hauria d’adreçar a una autoritat de certificació, com per exemple, la Fàbrica Nacional de Moneda i
Timbre (FNMT). Si en comptes d’una empresa es tractés d’un empresari autònom, també podria signar amb el
seu DNI electrònic.
Un cop aconseguit el certificat i instal·lat al navegador de l’ordi-
nador des del qual s’ha de realitzar la factura, es dissenya la
factura amb el programa que usa habitualment l’empresa i s’hi in-
sereix la signatura. Les aplicacions de la suite Microsoft Office per-
meten signar de dues formes:
– Agregant línies de signatura visibles a un document i capturar una o
més signatures electròniques que es mostraran en aquestes línies.
– Agregant una signatura electrònica invisible al document.
En aquest cas, s’elegeix signar electrònicament la factura però que la signatura no es vegi al document, per
no alterar-ne l’aparença.
Per tant, un cop elaborada la factura en el Microsoft Excel, s’ha de fer clic al botó del Microsoft Office i selec-
cionar-hi Prepara-ho i, a continuació, fer clic a Afegeix una signatura electrònica.
Els menús següents ens ofereixen elegir el certificat amb què se signarà i inserir-lo al document. Un cop que
s’ha inserit, el document es desa i es pot enviar a JPAC que, en obrir el document de l’Excel en què consta la
factura, podrà determinar si s’ha signat electrònicament veient la signatura electrònica del document o
buscant el botó Signatures a la barra d’estat situada al costat inferior de la pantalla. Fent clic
a la signatura es podrà veure qui és l’autor de la factura i se’n podrà comprovar que el
contingut no ha estat modificat.
14·· Per què els certificats digitals garanteixen la seguretat i la confidencialitat en l’enviament i la recepció
de documents?
15·· Des del punt de vista empresarial, quines utilitats ofereixen els certificats digitals?
16·· És el mateix el certificat digital que la signatura electrònica? Per què?
92
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Per què es diu que el Dret empresarial és l’evolució del tradicional Dret mercantil?
2·· Enumera les característiques del Dret mercantil.
3·· Posa un exemple de contracte unilateral i un altre de solemne.
4·· Existeix algun contingut obligatori del contracte?
5·· Els menors emancipats tenen plena capacitat per contractar?
6·· En què consisteix el principi d’autonomia de la voluntat?
7·· Quines diferències existeixen entre el contracte de rènting i el de lísing?
8·· Indica quin és l’objectiu de les empreses que recorren als contractes de factoring i explica els motius per utilit-
zar-lo.
9·· Quina és la principal diferència entre els contractes civils i els mercantils?
10·· Quines conseqüències té l’incompliment dels requisits formals en un contracte?
11·· Des del punt de vista de l’empresa, quins avantatges ofereix la signatura electrònica?
.: APLICACIÓ :.
1·· El David, col·leccionista de postals antigues, arriba a un acord amb el Sergi, amb qui comparteix la mateixa
afició, per tal que li vengui una col·lecció que és de la seva propietat, per a la qual cosa celebren per escrit un
contracte de compravenda de béns mobles. Identifica els requisits essencials d’aquest contracte.
2·· Indica tres casos en què es pot usar la signatura electrònica a l’empresa.
3·· Busca a la pàgina web de CERES (Certificació Espanyola), pertanyent a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre,
www.cert.fnmt.es, informació sobre on poder utilitzar el certificat digital.
4·· Si no disposes de certificat digital, sol·licita’l a la pàgina web indicada a l’activitat anterior, seguint els passos
que s’hi indiquin.
5·· L’empresa JPAC desitja obrir una delegació a Valls, per la qual cosa necessita llogar un immoble. Com a
responsable d’aquesta delegació, l’empresa t’encarrega la recerca de locals i en trobes un de disponible situat al
carrer dels Notaris, núm. 4, que encaixa amb les característiques que necessita JPAC. Localitzes el propietari del
local, Pau Rivadulla, i t’hi poses en contacte. Arribeu a un acord i es fixa un preu de lloguer de 1 200 euros al mes.
T’encarregues de redactar el contracte, que tindrà com a data d’inici el dia 1 d’octubre d’aquest any.
a) Quina modalitat de contracte heu de formalitzar?

b) Quines dades necessites per completar el contracte?
c) Completa el corresponent contracte, utilitzant el mètode inclòs al CD Recursos.
6·· Un emprenedor, que inicialment compta amb pocs recursos, ha d’iniciar un negoci dedicat a la venda de
productes informàtics per al consumidor final a través d’Internet.
a) Entre quines modalitats de comerç electrònic pot optar?

b) Busca a Internet algun model de negoci que encaixi amb les característiques de la seva empresa (nova i amb pocs
recursos econòmics, humans i tècnics).
Cas final 4
Contractació a través d’Internet

·· Un empresari autònom decideix acudir com
a visitant a una fira internacional amb l’ob-
jectiu de conèixer altres empreses del sector
i establir-hi contactes comercials. A l’hora
d’organitzar el viatge, decideix contractar-lo
en línia.
a) Quins avantatges ofereix aquesta modalitat
de contractació per a l’empresa?
b) Com pot trobar informació sobre l’empresa
amb la qual vol contractar?
c) En relació amb el servei que ofereix l’em-
presa que ofereix els viatges, quina informació
ha de subministrar a l’empresa contractant?
d) En aquest tipus de transaccions, com es for-
malitza el contracte?
e) Després de formalitzar el contracte, quins
són els mitjans de pagament admesos?
Solució ··
a) Els principals avantatges consisteixen en la possibilitat d’obtenir informació sobre el viatge les 24 hores del
dia i totes els dies de l’any, l’obtenció de tarifes amb descomptes, la possibilitat de comparar entre diferents
empreses i la planificació de viatges amb molt temps d’antelació.
b) En tractar-se d’un contracte celebrat de manera electrònica, la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de
la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, estableix que l’empresa ha de facilitar una sèrie de dades
als seus clients a través d’una pàgina web: domicili de l’empresa o d’algun dels seus establiments permanents
a Espanya, número d’identificació fiscal, adreça de correu electrònic i telèfon de contacte i dades d’inscripció
al Registre Mercantil.
c) L’empresa de viatges està obligada a facilitar tota la informació necessària per celebrar el contracte: si el
document electrònic s’ha d’arxivar o no i si serà accessible a les parts o a tercers, els mitjans tècnics per
corregir errors abans de tancar el contracte, la llengua en què es pot formalitzar el contracte, informació
clara i exacta sobre el preu del servei, indicant si inclou o no els impostos aplicables i, si és procedent, sobre
les despeses d’enviament. A més, cal tenir en compte que les ofertes o propostes de contractació realitzades
per via electrònica són vàlides durant el període que i si no s’hi indiqui i s’hi comenta res al respecte, durant
tot el temps que es mantinguin accessibles als destinataris del servei.
d) Aquest tipus de transacció es denomina contractació interactiva, ja que el lloc en què es troba l’oferta
permet per si mateix efectuar la contractació. En uns casos, la formalització del contracte exigeix una
acceptació expressa per part del client o usuari, que s’atorga marcant una casella que conté la paraula “Ac-
cepto”. En altres ocasions, el contracte es formalitza amb el mer accés a la pàgina web, sense necessitat
d’acceptació expressa, essent necessària únicament una acceptació tàcita de les condicions d’ús de la pàgina
web o de l’avís legal que hi figura i que els usuaris poden consultar.
e) El pagament es pot realitzar mitjançant l’ús de mitjans de pagament electrònic (com la targeta de
crèdit o sistemes de pagament segur com PayPal) o bé utilitzant diners en efectiu, pagant contra reembor-
sament.
94
Idees clau
− Dret privat
El Dret
− Adreçat a empresaris i comerciants
empresarial
− Actualització constant
− Contractació civil
Contractació − Contractació mercantil
privada − Capacitat per contractar
− Tipus de contractes privats
Formalització − Llibertat de forma

CONTRACTACIÓ PRIVADA dels contractes − Autonomia de la voluntat
A L’EMPRESA
− Encapçalament
− Nom del contracte
Redacció de Estructura
− Clàusules
contractes privats i contingut
− Data i lloc
− Signatura
Com redactar un contracte
− Contractes per via electrònica

Contractació − Certificats digitals
electrònica − Signatura electrònica
− Factura electrònica
Unitat 4 - Contractació privada a l’empresa REVISTA ADMINISTRATIVA
Certificats de la Cambra de Comerç

Tipus de certificats digitals per a societats, emesos per CAMERFIRMA, SA,
empresa participada per les Cambres de Comerç
Certificat de pertinença a entitat

Garanteix la identitat de la persona física titular del
certificat, així com la seva vinculació a una determi-
nada entitat en virtut del càrrec que ocupa. Aquest
certificat no atorgarà per si mateix majors facultats
al seu titular que les que tingui pel desenvolupament
de la seva activitat habitual. El nom donat a aquests
certificats tant en les polítiques de certificació com
en el reconeixement de l’Agència Estatal de l’Admi-
nistració Tributària (AEAT) és el de “Certificat de la
cambra de persona física”.
Certificat de persona jurídica

Es tracta d’un certificat digital emès a favor d’una
entitat jurídica que es podrà utilitzar quan s’admeti
en les relacions que mantingui la persona jurídica
del seu àmbit d’aplicació els apoderats especials.
amb les Administracions Públiques o en la contra-
El nom donat a aquests certificats, tant en les po-
ctació de béns o serveis que siguin propis o relatius
lítiques de certificació com en el reconeixement
al seu gir o tràfic ordinari. El sol·licitant del certifi-
de l’AEAT, és el de certificat de la cambra de re-
cat haurà de tenir capacitat per representar l’entitat
presentant.
titular del certificat. Aquesta representació pot ser
legal (administradors de l’entitat) o voluntària (apo-
Certificat de facturació electrònica
derats generals o especials).
Certificat exclusiu per a facturació electrònica bà-
Certificat de representant sicament, atenent a la necessitat de les grans em-
preses que busquen la seguretat del certificat per a
És emès a favor d’una persona física representant
l’emissió de factures electròniques. El pot sol·licitar
d’una determinada entitat. El titular del certificat
una persona física, titular del certificat, amb capa-
s’identifica no únicament com a persona física
citat de representació dins de l’empresa o autorit-
pertanyent a una empresa, sinó que afegeix la
zada per un representant de l’empresa per realitzar
seva qualificació com a representant legal o apo-
la seva facturació electrònica en nom seu. L’ús d’a-
derat general seu. La sol·licitud d’un certificat de
quest certificat està restringit únicament al seu ti-
representant està limitada únicament als repre-
tular, de forma que la cessió del certificat queda
sentants legals (administradors) o els que tinguin
sota la seva exclusiva responsabilitat.
un poder notarial general per actuar en nom i re-
presentació de l’entitat. Per tant, queden exclosos Font: CAMERFIRMA. www.camerfirma.com.
Activitats
1·· Llegeix el text anterior i respon les preguntes següents:

a) Coneixies l’existència d’aquests certificats?
b) Et sembla interessant la possibilitat d’utilitzar-los per part de l’empresa?
c) Quins avantatges ofereixen?
5
u n i t a t
Govern central
i Administració
Pública
SUMARI
■ El Govern central i l’Administració General
de l’Estat
■ Els òrgans consultius
■ Els òrgans de control econòmic i financer
OBJECTIUS
·· Identificar els principals òrgans de govern
del poder executiu, així com les seves
funcions.
·· Descriure les funcions o competències dels
òrgans de l’Administració General de l’Estat
i la seva normativa aplicable.
·· Reconèixer els òrgans consultius del
Govern central i els òrgans de control
econòmic i financer.
·· Distingir els òrgans i els organismes públics
de l’Administració General de l’Estat, les
seves competències i la normativa aplicable.
Unitat 5 - Govern central i Administració Pública 97
1 >> El Govern central i l’Administració General

de l’Estat
El Govern central és l’òrgan encarregat del poder executiu; apareix definit
a l’article 97 de la Constitució, que estableix que:
Elecció del president del Govern
El Govern central dirigeix la política interior i exterior, l’Admi- central
nistració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció El president del Govern central és elegit
executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució pel Congrés dels Diputats entre els seus
i les lleis. membres, després de la celebració d’e-
leccions legislatives (per majoria absoluta
El Govern central està format per: en primera votació o per majoria simple,
si fos necessària una segona votació).
– President del Govern central: és l’encarregat d’elegir els membres del
Govern central, dirigir-los i coordinar-los. El seu mandat dura quatre anys.
– Vicepresident o vicepresidents: la seva existència no és obligatòria.
– Ministres: amb un número, una denominació i unes competències que
determina el president del Govern central. El President de la Generalitat de
Catalunya
Encara que els termes Govern central i Administració se solen confondre,
a la pràctica, el Govern central és l’òrgan responsable de les activitats po- El president és elegit pel Parlament en-
lítiques, mentre que l’Administració és l’encarregada de dur a terme les tre els seus membres i nomenat pel rei
i concentra dos tipus de funcions: re-
funcions administratives necessàries per governar.
presentatives i governatives:
L’Administració està formada per un conjunt d’òrgans amb la missió de – Funcions representatives: té la més
col·laborar amb el Govern central per a l’assoliment dels seus objectius. alta representació de la Generalitat i
L’article 103 de la Constitució estableix que: l’ordinària de l’Estat a Catalunya.
– Funcions governatives: forma part del
L’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos Consell Executiu i és qui el dirigeix i
generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, el coordina, establint les directrius ge-
descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmeti- nerals de l’acció de govern.
ment ple a la llei i al Dret.
L’Administració General de l’Estat està integrada per un conjunt d’òrgans

i organismes públics que estenen la seva competència a tot el territori
espanyol. La seva regulació està recollida a l’article 2 de la LOFAGE, LOFAGE
segons el qual: La LOFAGE és de Llei 6/1997, de 14 d’a-
bril, d’Organització i Funcionament de
L’Administració General de l’Estat, sota la direcció del Govern i l’Administració General de l’Estat.
amb sotmetiment ple a la Llei i al Dret, serveix amb objectivitat Regula el règim, l’organització i els cri-
els interessos generals, desenvolupant funcions executives de teris de funcionament de l’aparell ad-
caràcter administratiu. ministratiu estatal, així com els organis-
mes autònoms i les entitats públiques
Per complir eficaçment les seves funcions, l’Administració General de de contingut autonòmic, en un esforç de
l’Estat es divideix en: òrgans centrals, òrgans territorials, Administració simplificació de la normativa reguladora
General de l’Estat a l’exterior i organismes públics. de l’Administració General de l’Estat.
1·· Què significa que el Govern central “exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb
la Constitució i les lleis”?
98
2 >> Òrgans centrals

Sota la direcció del Govern central, l’Administració General de l’Estat s’or-
ganitza en Ministeris. Cada un dels ministeris s’encarrega d’un o diversos
sectors homogenis d’activitat administrativa, que normalment es corres-
ponen amb la seva denominació.
Així, per exemple, el Ministeri d’E-
ducació, Cultura i Esport gestiona
les polítiques relatives a aquests sec-
tors.
Els ministres es reuneixen periòdi-
cament al Consell de Ministres,
presidit pel president del Govern
central per adoptar acords i prendre
decisions. Quan es tractin temes
que afectin diversos Ministeris,
també es podran crear Comissions
Delegades del Govern, tant per
tractar assumptes de caràcter gene-
ral com per adoptar decisions con-
juntes.
Cal tenir en compte que el número,
5.1. Edifici ministerial. la denominació i l’àmbit de compe-
tència dels Ministeris poden canviar
en cada legislatura, ja que establir-ho és competència del president del
Govern central.
Els ministres estan al capdavant de cada Ministeri i són els caps superiors
del departament. A més de les atribucions que els corresponen com a
membres del Govern, també dirigeixen els sectors d’activitat administrativa
integrats al seu Ministeri i en són els màxims responsables.
2.1 > Organització dels Ministeris

Els òrgans superiors dels Ministeris són els ministres i els secretaris
d’Estat, que s’encarreguen de dirigir i coordinar les Direccions Generals
El Govern al seu càrrec.
És el Consell Executiu de Catalunya. És
A més, també existeixen òrgans directius:
un òrgan col·legiat que dirigeix la polí-
tica i l’Administració de la Generalitat. – Subsecretaris: dirigeixen els serveis comuns del Ministeri i desenvolupen
Esta format pel President, el Conseller la prefectura de tot el personal del departament.
Primer i els consellers (nomenats i se- – Secretaris generals: en tenir caràcter excepcional, les seves funcions es
parats pel President). determinaran en cada cas sobre un sector d’activitat administrativa de-
terminat.
– Secretaris generals tècnics: tenen funcions relatives a producció nor-
mativa, assistència jurídica i publicacions.
– Directors generals: encarregats de la gestió d’un o diverses àrees fun-
cionament homogènies del Ministeri.
– Subdirectors generals: responsables de l’execució dels projectes, ob-
jectius o activitats que els siguin assignats.
2.2 > Elements organitzatius bàsics

Les unitats administratives són els elements organitzatius bàsics dels òr-
gans de l’Administració. Inclouen llocs de treball o dotacions de plantilla
Els departaments
vinculats per raó de les seves tasques i per una prefectura comuna. Poden
de la Generalitat
existir unitats administratives complexes, que agrupin dues o més unitats
menors. La Llei 13/2008, de la Presidència de la
Generalitat i del Govern, faculta la pre-
Els caps de les unitats administratives són responsables del correcte sidència de la Generalitat, per tal que,
funcionament i de l’adequada execució de les tasques assignades a la per Decret, creï i determini el nombre,
unitat. la denominació i la competència dels
Departaments de la Generalitat.
2.3 > Serveis comuns
S’organitzen en cada Ministeri i els corresponen funcions d’assessora-
ment, suport tècnic, organització i recursos humans, sistemes d’infor-
mació i comunicació, producció normativa, assistència jurídica, gestió
financera, gestió de mitjans materials i serveis auxiliars, seguiment, con-
trol i inspecció de serveix, estadística per a finalitats estatals i publica-
cions.
Els serveis comuns estan integrats en una Subsecretaria depenent direc-
tament del ministre, a la qual estarà adscrita la Secretaria General Tèc-
nica.
Casos pràctics 1
Creació, modificació i supressió d’òrgans i unitats administratives

·· Com es creen, organitzen i suprimeixen els òrgans i les unitats administratives?
Solució ··
– Les Subsecretaries, les Secretaries Generals, les Secretaries Generals Tècniques, les Direccions Generals, les
Subdireccions Generals i altres òrgans similars es creen, modifiquen i suprimeixen per Reial Decret del
Consell de Ministres, a iniciativa del ministre interessat i a proposta del ministre de la Presidència.
– Els òrgans de nivell inferior a Subdirecció General es creen, modifiquen i suprimeixen per ordre del ministre
respectiu, prèvia aprovació del ministre de la Presidència.
– Les unitats que no tinguin la consideració d’òrgans es creen, modifiquen i suprimeixen a través de les
relacions de llocs de treball.
2·· A què ens referim quan diem que els Ministeris s’encarreguen d’un o diversos sectors homogenis d’activitat
administrativa?
3·· Per quina raó el número, la denominació o les competències dels Ministeris poden canviar en cada nova le-
gislatura?
4·· Quina relació existeix entre els serveis comuns i la Secretaria General Tècnica?
100
3 >> Òrgans territorials

Els òrgans territorials són els delegats del Govern central, els subdelegats
del Govern central i els directors insulars.
Delegats del Govern central

Segons l’article 22 de la LOFAGE:
Els delegats del Govern central a les Comunitats Autònomes re-

presenten el Govern central en el seu territori sense perjudici
de la representació ordinària de l’Estat en les Comunitats Autò-
nomes a través dels seus respectius presidents.
Els delegats del Govern central depenen de la Presidència del Govern cen-
tral, dirigeixen i supervisen tots els serveis de l’Administració General de
l’Estat i els seus organismes públics situats en la Comunitat Autònoma en
coordinació amb el Ministeri de Política Territorial i amb el de l’Interior
en matèria de llibertats públiques i de seguretat ciutadana.
Són nomenats i separats pel Consell de Ministres, a proposta del president
del Govern central i tindran la seva seu a la localitat on radiqui el Consell
de Govern de la Comunitat Autònoma.
Subdelegats del Govern central

5.2. Delegació del Govern a les Balears. Els subdelegats representen el Govern central en cada província. Depenen
del delegat del Govern central en la respectiva Comunitat Autònoma, que
els nomenen pel procediment de lliure designació, entre funcionaris de
carrera de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals,
als quals s’exigeix, per al seu ingrés, el títol de doctor, llicenciat, enginyer,
arquitecte o equivalent.
A les Comunitats Autònomes uniprovincials en què no existeixi subdelegat,
el delegat del Govern assumirà les seves competències. En aquestes Comu-
nitats uniprovincials, es podran crear Subdelegacions del Govern central,
tenint en compte circumstàncies com ara la població del territori, el volum
de gestió o les seves peculiaritats geogràfiques, socials o econòmiques.
Exerceixen les competències equivalents a les del delegat del Govern però
Illes amb directors insulars a nivell provincial. A més, exerceixen la direcció i la coordinació de la
– Eivissa-Formentera protecció civil en l’àmbit de la província i la comunicació, col·laboració i
– El Hierro cooperació amb les corporacions locals.
– Fuerteventura
Directors insulars
– Lanzarote
– La Gomera Existiran a les illes que es determini. Depenen jeràrquicament del delegat
– La Palma del Govern central a la Comunitat Autònoma i exerceixen, en el seu àmbit
– Menorca territorial, les competències atribuïdes als subdelegats del Govern central
a les províncies.
5·· En coordinació amb quins Ministeris han de treballar els delegats del Govern? Per què?
4 >> L’Administració General de l’Estat

a l’exterior
És l’encarregada de representar l’Estat fora de les nostres fronteres davant
d’altres Estats i organismes internacionals. Els seus òrgans directius són
els ambaixadors i els representants permanents davant d’organitzacions Relacions externes de Catalunya
internacionals. Catalunya es relaciona internacional-
ment amb comunitats i organitzacions
Dirigeixen l’Administració General de l’Estat a l’exterior i col·laboren en
d’altres països. Les principals institu-
l’execució de la política exterior de l’Estat, definida pel Govern, sota les cions que s’ocupen d’aquest relacions
instruccions del ministre d’Assumptes Exteriors, de qui depenen fun- son: l’Agència Catalana de Cooperació
cionalment. al Desenvolupament, l’Euroregió Piri-
A més dels esmentats òrgans, integren l’Administració General de l’Estat neus-Mediterrània, l’Institut Europeu de
la Mediterrània, l’Institut Català de Co-
a l’exterior:
operació Iberoamericana i el Patronat
– Les missions diplomàtiques, permanents o especials. Catalunya Món.
– Les representacions o missions permanents.
– Les delegacions.
– Les oficines consulars.
– Les institucions i els organismes públics de l’Administració General de
l’Estat amb una actuació que es desenvolupi a l’exterior.
Casos pràctics 2
Funcions de l’Administració de l’Estat a l’exterior

·· Per motiu de negocis, un ciutadà espanyol vol visitar un país en què recentment ha ocorregut un conflicte
armat. On es pot informar sobre la situació actual del país de destinació? Si té algun problema legal, a qui s’ha
d’adreçar? Com el poden ajudar?
Solució ·· S’haurà d’informar al Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació, que elabora recomanacions
de viatge per país, amb caràcter de consell o avís, que no suposen la prohibició de viatjar i que es refereixen
a la documentació necessària per entrar al país, les condicions sanitàries i de seguretat, etc.
Així mateix, haurà d’acudir al Consolat, ja que entre les seves funcions també té la d’oferir informació sobre
els serveis legals del país o prestar assistència als detinguts espanyols.
Per desenvolupar aquesta funció, els Consolats solen sol·licitar el suport i la col·laboració de les autoritats
locals competents, encara que segons el país de què es tracti, les facilitats que prestin aquestes autoritats
poden ser diferents.
6·· Qui dirigeix l’Administració General de l’Estat a l’exterior? De qui depèn?

7·· Els ambaixadors i els representants permanents davant d’organismes internacionals poden actuar i prendre
de manera autònoma decisions que comprometin l’Estat a nivell internacional?
8·· Quines institucions i organismes públics de l’Administració General de l’Estat desenvolupen la seva
activitat a l’exterior?
102
5 >> Els organismes públics

Són entitats de Dret públic que tenen per objecte executar o gestionar ac-
tivitats reservades a l’Administració General de l’Estat en matèries econò-
Activitats administratives miques o administratives de foment i prestació.
L’Administració Pública pot satisfer les
Depenen de l’Administració General de l’Estat i estan adscrites al ministeri
necessitats públiques de diverses mane-
competent per raó de la matèria. Els seus òrgans directius estan determinats
res:
pels respectius estatuts de cada organisme públic.
– Prestant els serveis necessaris per fer-
ho (activitat de prestació). Es distingeixen tres models bàsics: organismes autònoms, entitats públiques
– Promovent l’activitat d’altres subjec- empresarials i Agències Estatals.
tes per tal que prestin aquests serveis
(activitat de foment). 5.1 > Organismes autònoms
Els organismes autònoms realitzen activitats fonamentalment adminis-
tratives i se sotmeten plenament al Dret públic. Depenen d’un Ministeri,
al qual correspon la direcció estratègica, l’avaluació i el control dels
Exemples d’organismes resultats de la seva activitat, a través de l’òrgan al qual l’organisme estigui
autònoms adscrit.
– Institut Nacional d’Estadística (INE).
Es regeixen pel Dret administratiu i se’ls encomana la realització d’activitats
– Biblioteca Nacional.
– Oficina Espanyola de Patents i Marques.
de foment, de prestació o de gestió de serveis públics per a l’execució de
– Parcs Nacionals. programes específics d’un Ministeri.
Per al desenvolupament de les seves funcions, els organismes autònoms
disposen dels ingressos propis que estiguin autoritzats a obtenir, així com
de la resta de dotacions que puguin percebre a través dels Pressupostos
Generals de l’Estat.
Entitats públiques empresarials a
Catalunya El personal al servei dels organismes autònoms podrà ser funcionari o
Són organismes autònoms creats per llei
personal laboral, en els mateixos termes que els establerts per a l’Admi-
del Parlament, que en determina les nistració General de l’Estat.
funcions, els recursos econòmics, les
base de l’organització i el règim jurí- 5.2 > Entitats públiques empresarials
dic.
Són organismes públics que realitzen activitats de prestació i gestió de ser-
veis o producció de béns d’interès públic susceptibles de contraprestació
econòmica.
En general, es regeixen pel Dret privat, encara que els resulta aplicable el
règim de Dret públic en relació amb l’exercici de potestats públiques i
Exemples d’entitats públiques amb determinats aspectes del seu funcionament.
empresarials
Depenen d’un Ministeri o un organisme autònom responsable de la direc-
– Corporació de Ràdio i Televisió Espa-
ció, avaluació i control de la seva actuació.
nyola, SA (RTVE).
– Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, El personal de les entitats públiques empresarials es regeix pel Dret laboral,
SA (AENA). amb les especificacions i les excepcions relatives als funcionaris públics
– Paradors de Turisme d’Espanya, SA. de l’Administració General de l’Estat i, si és procedent, d’altres Adminis-
– Societat Estatal de Correus i Telègrafs, tracions Públiques, que es regiran per la legislació sobre funció pública
SA. que els resulti d’aplicació.
El règim pressupostari, econòmic i financer, de comptabilitat, intervenció
i control financer de les entitats públiques empresarials és l’establert a la
Llei General Pressupostària.
5.3 > Agències Estatals

Les Agències Estatals són entitats de Dret públic, dotades de personalitat
jurídica pública, patrimoni propi i autonomia en la seva gestió, facultades
per exercir potestats administratives. Les crea el Govern central per al
compliment dels programes corresponents a les polítiques públiques que
desenvolupi l’Administració General de l’Estat en l’àmbit de les seves com-
petències.
S’adscriuen al Ministeri que exerceixi la iniciativa en la seva creació. Les
funcions de direcció estratègica, avaluació i control de resultats i de l’acti-
vitat de les Agències Estatals, s’articularan a través d’un contracte de gestió
en què s’estableixen els resultats que cal obtenir i la gestió que cal desen-
volupar.
Es regeixen per la Llei 28/2006, de 18 de juliol, d’Agències Estatals, i per
l’estatut propi de cada una.
Per al compliment de les seves finalitats disposen d’un patrimoni propi,
diferent del de l’Administració General de l’Estat, integrat pel conjunt de
béns i drets de què són titulars. Exemples d’agències estatals
– Agència Estatal de Meteorologia (AE-
El personal al servei de les Agències Estatals està constituït tant per personal
MET).
funcionari com pel personal seleccionat per l’Agència Estatal, mitjançant
– Agència Estatal de Seguretat Aèria
proves selectives convocades a l’efecte. El personal funcionari es regeix (AESA).
per la normativa reguladora de la funció pública corresponent i el laboral – Agència Estatal del Butlletí Oficial de
es regeix per la normativa laboral. l’Estat (BOE).
– Agència Estatal del CSIC (Consell Su-
Les Agències Estatals es financen amb:
perior d’Investigacions Científiques).
– Transferències de l’Estat (es consignaran en els Pressupostos Generals
de l’Estat).
– Ingressos propis que percebin com a contraprestació per les activitats
que puguin realitzar.
– Venda dels béns i valors que constitueixin el seu patrimoni.
– Rendiments procedents dels seus béns i valors.
– Aportacions voluntàries, donacions, herències i llegats, així com altres
aportacions a títol gratuït procedents tant d’entitats privades com de
particulars.
– Ingressos rebuts de persones físiques o jurídiques com a conseqüència
del patrocini d’activitats o instal·lacions.
– La resta d’ingressos de Dret públic o privat que estiguin autoritzades a
percebre.
9·· Quina característica comuna tenen tots els organismes públics?

10·· Dels tres tipus d’organismes públics, quin consideres que és el que s’assembla més a una organització
privada?
11·· En què es diferencia el règim econòmic dels organismes autònoms i el de les entitats públiques empre-
sarials?
104
6 >> Òrgans consultius

En moltes ocasions, els òrgans de l’Administració General de l’Estat neces-
siten rebre assessorament tècnic abans de prendre decisions. Per dur a
La Comissió Jurídica Assessora terme aquesta tasca, existeixen un gran nombre d’òrgans amb les deno-
És l’alt òrgan consultiu del Govern de la minacions més diverses (consells de direcció, comitès, juntes, gabinets tèc-
Generalitat de Catalunya. Els seus in- nics...), que compleixen funcions consultives en tots els nivells de l’Admi-
formes tenen caràcter no vinculant. nistració central i perifèrica.
Entre tots els òrgans consultius, destaquen els següents:
– El Consell d’Estat: és el suprem òrgan consultiu del Govern central. La
seva consulta és preceptiva per a les disposicions relatives al Dret co-
munitari europeu, qüestions de Dret Internacional, decrets legislatius,
conflictes de competències amb les Comunitats Autònomes, etc. Expressa
la seva opinió sobre l’objecte de la consulta o proposa una altra solució
més adequada, vetllant per tal que s’observin la Constitució i les lleis.
– El Consell Econòmic i Social: és l’òrgan consultiu del Govern central
en matèria socioeconòmica i laboral. Emet dictàmens preceptius o fa-
cultatius, segons els casos, sobre els assumptes que el Govern central
sotmet a la seva consulta, i elabora estudis i informes sobre temes de
caràcter econòmic i social.
Casos pràctics 3
Composició del Consell d’Estat

·· Atès el seu caràcter de suprem òrgan consultiu del Govern central, la consulta al Consell d’Estat és
preceptiva abans d’adoptar determinades decisions importants per part del Govern central, però qui forma
part d’aquest Consell?
Solució ··
– El president: és nomenat entre juristes de reconegut prestigi i experiència en assumptes d’Estat.
– Els consellers permanents: són nomenats entre persones que, entre altres, siguin o hagin estat ministres,
presidents o membres dels Consells Executius de les Comunitats Autònomes, funcionaris de l’Estat amb
almenys quinze anys de servei en cossos o escales per a l’ingrés als quals s’exigeixi títol universitari.
– Els consellers nats: entre altres, els expresidents del Govern central, el director de la Reial Acadèmia
Espanyola de la Llengua, el president del Consell Econòmic i Social, el fiscal general de l’Estat, el cap de
l’Estat Major de la Defensa i el governador del Banc d’Espanya.
– Consellers electius: són nomenats, en número no superior a 10 i per un període de quatre anys, entre els
que hagin desenvolupat, entre altres, els càrrecs de diputat o senador, magistrat del Tribunal Constitucional,
Defensor del Poble i ambaixador.
– El secretari general.
12·· Per què és preceptiva la consulta al Consell d’Estat per a l’aprovació de determinades disposicions?
7 >> Òrgans de control econòmic i financer

Per poder dur a terme la seva funció, l’Administració ha de gestionar uns
recursos econòmics que s’obtenen amb les aportacions de tots els ciutadans.
Per evitar que es produeixin irregularitats, existeixen uns òrgans amb la Composició del Tribunal
missió de controlar, des del punt de vista econòmic i financer, la correcta de Comptes
administració d’aquests recursos. Aquests òrgans són: El Tribunal de Comptes està integrat per
– La Intervenció General de l’Administració de l’Estat: és un òrgan dotze membres, que tenen la denomi-
nació de consellers de Comptes, desig-
adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda que es dedica al control intern
nats per les Cambres legislatives (sis pel
de la despesa pública amb caràcter previ a la seva realització, comprovant
Congrés dels Diputats i sis pel Senat).
que es duu a terme d’acord amb les normes i els principis de la compta-
Aquests membres elegeixen entre ells
bilitat pública. el president del Tribunal.
– El Tribunal de Comptes: és l’encarregat de dur a terme el control
extern de l’activitat econòmica i financera de tot el sector públic. Per
això, té assignades dues funcions:
• Funció fiscalitzadora: controla que l’activitat econòmica i financera La Sindicatura de Comptes
del sector públic se sotmet als principis de legalitat, eficiència i eco- de Catalunya
nomia, en relació amb l’execució dels pressupostos d’ingressos i des- Òrgan fiscalitzador extern dels comptes,
peses. de la gestió econòmica i del control d’e-
• Funció jurisdiccional: consisteix en enjudiciar la responsabilitat ficiència de la Generalitat, dels ens lo-
comptable en què incorren els que tinguin al seu càrrec el maneig de cals i de la resta del sector públic de
béns, cabals o efectes públics. Catalunya.
Casos pràctics 4
Finalitats de la comptabilitat del sector públic estatal

·· Quines són les finalitats de la comptabilitat del sector públic estatal?
Solució ··
– Proporcionar informació per al seguiment dels objectius previstos en els pressupostos de l’Estat.
– Posar de manifest la composició i la situació del patrimoni i les seves variacions.
– Subministrar informació per a la determinació dels costos dels serveis públics i per a l’elaboració de tot tipus
de comptes, estats i documents que s’hagin de retre o remetre al Tribunal de Comptes.
– Subministrar informació per a l’elaboració dels comptes econòmics de les Administracions Públiques, així
com per a l’exercici dels controls de legalitat, financer, econòmic, d’eficiència i eficàcia.
– Subministrar informació econòmica i financera útil per a la presa de decisions.
13·· Quina és la funció comuna que desenvolupen la Intervenció General de l’Administració de l’Estat i el Tri-
bunal de Comptes?
14·· Quina diferència existeix entre la funció fiscalitzadora i la judicial desenvolupades pel Tribunal de Comptes?
15·· Quan diem que la Intervenció General de l’Administració de l’Estat realitza el control intern dels
comptes de l’Estat, a què ens referim?
106
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Quina relació existeix entre el Govern i l’Administració?
2·· Per què es considera els Ministeris com els òrgans centrals de l’Administració General de l’Estat? Com poden
prendre decisions conjuntes?
3·· Quin òrgan directiu del Ministeri desenvolupa la prefectura del personal del departament? Quina altra funció im-
portant té aquest òrgan?
4·· Què són les unitats administratives? Com funcionen?
5·· Qui pot optar a ser subdelegat del Govern central? Com s’elegeixen aquests subdelegats?
6·· Tots els organismes públics es regeixen per normes de Dret públic? El personal al seu servei és només funcionari?
Raona les teves respostes.
7·· En què consisteix el contracte de gestió de les Agències Estatals?
8·· Quina característica comuna tenen els òrgans consultius?
9·· Quin és el perfil dels membres del Consell d’Estat?
10·· Quin òrgan de l’Administració duu a terme el control intern de la despesa pública? Tenint en compte l’estructura
i les funcions, de quin tipus d’organisme públic es tracta?
11·· Quins són els principis que caracteritzen l’activitat administrativa?
12·· Per què són els presidents autonòmics els que tenen la representació ordinària de l’Estat a les Comunitats Au-
tònomes?
.: APLICACIÓ :.
1·· Indica les funcions que té encomanades el Govern central segons l’article 97 de la Constitució.
2·· Representa esquemàticament l’organització superior i directiva dels Ministeris.
3·· Enumera les funcions que duen a terme els serveis comuns. Des del punt de vista organitzatiu, dins de quin òrgan
directiu estan integrats?
4·· Indica els òrgans que formen part de l’Administració General de l’Estat a l’exterior. Quina característica tenen
en comú? De qui depenen?
5·· Posa un exemple d’entitat pública empresarial i indica si reuneix les característiques d’aquest tipus d’organisme
públic que hem vist.
6·· Classifica els mitjans de finançament de les Agències Estatals, distingint entre els de caràcter públic i els de
caràcter privat.
7·· A quina funció pertany l’actuació del Tribunal de Comptes consistent en enjudiciar la responsabilitat comptable
en què incorren els que tenen al seu càrrec el maneig de cabals públics?
8·· Indica la composició del Tribunal de Comptes. Com s’elegeixen els seus membres?
9·· Qui està representat al Consell Econòmic i Social? A què obeeix aquesta representació?
Cas final 5
Remodelació del Govern central

·· Per millorar-ne l’eficiència, el president del
Govern central decideix dur a terme una rees-
tructuració del seu govern, de forma que de-
cideix suprimir dos Ministeris existents i crear
tres nous Ministeris que abans no existien.
També decideix canviar la denominació de dos
Ministeris.
a) El president del Govern central és compe-
tent per crear i suprimir els Ministeris o
aquesta decisió l’ha de prendre el Govern cen-
tral en ple?
b) Qui nomenaria els nous ministres i cessaria
els titulars dels Ministeris que desapareixen?
c) Es pot canviar la denominació d’un Ministeri?
Qui és competent per fer-ho?
d) Quines funcions generals corresponen al mi-
nistre?
e) Des del punt de vista organitzatiu, quines
són les competències del ministre?
Solució ··
a) El president del Govern central pot modificar el número i l’àmbit de competències dels Ministeris; per tant,
és competent per prendre la decisió mitjançant reial decret.
b) El nomenament i el cessament dels ministres el duu a terme el Rei a proposta del president del Govern cen-
tral.
c) Segons l’article 8.2 de la LOFAGE, el president del Govern central és competent per modificar la denominació
d’un Ministeri, mitjançant reial decret.
d) Els ministres, a més de les atribucions que els corresponen com a membres de Govern, com a titulars d’un
departament ministerial també dirigeixen els sectors d’activitat administrativa integrats al seu Ministeri i as-
sumeixen la responsabilitat inherent a aquesta direcció.
e) El Ministeri té, entre altres, les següents competències de tipus organitzatiu:
– Fixar els objectius del Ministeri, aprovar els seus plans d’actuació i assignar els recursos necessaris per a la
seva execució.
– Aprovar les propostes de les despeses del Ministeri i dels pressupostos dels organismes públics dependents
del Ministeri.
– Determinar i, si és procedent, proposar l’organització interna del seu Ministeri.
– Avaluar la realització dels plans d’actuació del Ministeri, exercir el control d’eficàcia respecte de l’actuació
d’aquests òrgans i dels organismes públics dependents.
– Nomenar i separar els titulars dels òrgans directius del Ministeri i dels organismes públics dependents.
– Dirigir l’actuació dels titulars dels òrgans superiors i directius del Ministeri, impartir-los instruccions concretes
i delegar-los competències pròpies.
– Resoldre els conflictes d’atribucions quan els correspongui.
108
Idees clau
Òrgans
Govern central Ministeris
central
Delegats del Govern central
Òrgans
Subdelegats del Govern central
territorials
Directors insulars
Ambaixadors
Organismes
públics Representants permanents davant
d’organismes internacionals
ADMINISTRACIÓ
GENERAL Organismes autònoms
DE L’ESTAT
Òrgans
Entitats públiques empresarials
consultius
Agències estatals
Consell d’Estat
Altres òrgans
comunitaris
Consell Econòmic i Social
Òrgans Intervenció General de

l’Administració de l’Estat
de control
econòmic
i financer Tribunal de Comptes
Unitat 5 - Govern central i Administració Pública REVISTA ADMINISTRATIVA
Els serveis consulars

Per atendre els seus compatriotes a l’estranger, Espanya
compta amb una àmplia xarxa consular dependent
del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació,
actualment formada per prop de 200 Oficines Consu-
lars i Seccions Consulars d’Ambaixades, així com prop
de 500 Consolats i Viceconsolats Honoraris.
Així mateix, tot ciutadà europeu de la Unió es podrà
acollir, en el territori d’un tercer país en què no esti-
gui representat l’Estat membre del qual sigui nacio-
nal, a la protecció de les autoritats diplomàtiques i
consulars de qualsevol Estat membre, en les mateixes
condicions que els nacionals d’aquest Estat. Els Estats
membres prendran les disposicions necessàries i es-
tabliran les negociacions internacionals requerides
per garantir aquesta protecció (art. 23 del Tractat de
la Unió Europea).
Els Consolats PODEN:
– Expedir passaports o salconduits en cas de caduci-
tat, pèrdua o sostracció de la documentació perso- Els Consolats NO PODEN:
nal.
– Fer funcions d’agència de viatges.
– Donar informació sobre els serveis mèdics, educa-
– Aconseguir-li una feina a l’estranger.
tius i legals del país.
– Garantir-li en un hospital o una presó un tracta-
– Prestar assistència a detinguts.
ment millor que l’atorgat als nacionals d’aquest
– Avançar-li en circumstàncies excepcionals la quan-
país.
titat necessària per a la seva repatriació, que
– Avalar-lo, prestar-li diners o pagar-li les multes.
s’haurà de reintegrar al Tresor Públic dins dels ter-
– Posar a la seva disposició personal per tal que actuï
minis establerts per la llei.
com a intèrpret, guia o assistent social.
– Prestar-li serveis de Registre Civil, notarials, de le-
galització de documents o de remissió de comuni- Font: Serveis Consulars. Ministeri d’Assumptes Exte-
cacions i instàncies a organismes espanyols. riors i Cooperació (www.maec.es).
Activitats
1·· Coneixies el paper que juga l’Administració General de l’Estat a l’exterior?

2·· Et sembla interessant la possibilitat d’acollir-te a la protecció diplomàtica i consular de qualsevol Estat
membre de la Unió Europea?
3·· Has necessitat en alguna ocasió els serveis que presten ambaixades i consolats? En cas necessari, hi
acudiries ara que ja saps què poden fer i què no poden fer?
6
u n i t a t
Administració
Autonòmica i
Administracions
Locals
SUMARI
■ L’Administració Autonòmica: organització i
competències
■ Les Administracions Locals
■ El municipi
■ La província
■ Altres entitats locals
OBJECTIUS
·· Identificar els òrgans de govern del poder
executiu i de les Administracions
Autonòmiques i Locals.
·· Descriure les funcions i les competències
dels òrgans autonòmics i locals, les seves
institucions i les persones que les integren.
·· Conèixer les relacions entre les diferents
Administracions.
Unitat 6 - Administració Autonòmica i Administracions Locals 111
1 >> Administració Autonòmica

L’article 2 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix el dret a l’auto-
nomia de les nacionalitats i regions que integren l’Estat espanyol i, a
més, reconeix i garanteix la solidaritat entre elles. Això implica la creació
d’una nova organització territorial, les Comunitats Autònomes, que es
constitueixen com a persones jurídiques titulars de poder legislatiu, re-
glamentari i administratiu i amb autonomia per gestionar els seus propis
interessos.
En l’actualitat, existeixen 17 Comunitats tònomes, més les Ciutats Autò-
nomes de Ceuta i Melilla. Vocabulari
La norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma serà el res- Lleis orgàniques: són les que tracten
pectiu Estatut d’Autonomia, que l’Estat haurà de reconèixer i emparar temes d’especial importància, com els
com a part integrant del seu ordenament jurídic amb el rang de llei orgà- drets fonamentals i les llibertats públi-
nica. ques, el règim electoral, els Estatuts
d’Autonomia i qualsevol altre que esta-
Segons l’article 147.2 de la Constitució, els Estatuts d’Autonomia hauran bleixi la Constitució. Per a la seva apro-
de contenir: vació o modificació, es necessita la ma-
joria absoluta del Congrés.
a) La denominació de la Comunitat que millor correspongui a la
seva identitat històrica.
b) La delimitació del seu territori.
c) La denominació, l’organització i la seu de les institucions au-
tònomes pròpies.
d) Les competències assumides en el marc establert en la Cons-
titució i les bases per al traspàs dels serveis corresponents.
La reforma dels Estatuts s’ajustarà al procediment establert als propis

Estatuts i requerirà, en qualsevol
cas, l’aprovació per part de les
Corts Generals, mitjançant llei or-
gànica.
Cantàbria
País Basc
Astúries
D’altra banda, les Comunitats Au- Galícia
Navarra
tònomes han de respectar el prin-

La Rioja
cipi d’igualtat, que suposa que les Castella i Lleó Catalunya
diferències entre els Estatuts d’Au- Aragó
tonomia no poden implicar privile-

C. Madrid
gis econòmics o socials per als seus
ciutadans. Extremadura C. Valenciana
Castella-la Manxa
La Constitució també disposa, a l’ar- Illes Balears
ticle 156, que les Comunitats Au-

R. Múrcia
tònomes gaudiran d’autonomia fi- Andalusia
nancera per al desenvolupament i

l’execució de les seves competèn- Canàries
Ceuta
cies d’acord amb els principis de Melilla
coordinació amb la Hisenda Estatal

i de solidaritat entre tots els espa-
6.1. Mapa autonòmic.
nyols.
112
Els Estatuts d’Autonomia vigents en l’actualitat són:
Comunitat Estatut
Llei Orgànica 2/2007, de 19 de març, de reforma de l’Estatut d’Autonomia per a
Andalusia
Andalusia.
Llei Orgànica 5/2007, de 20 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomia per a
Aragó
Aragó.
Llei Orgànica 7/1981, de 30 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia del Principat
Astúries
d’Astúries.
Canàries Llei Orgànica 10/1982, de 10 d’agost, de l’Estatut d’Autonomia de Canàries.
Cantàbria Llei Orgànica 8/1981, de 30 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Cantàbria.

Llei Orgànica 9/1982, de 10 d’agost, de l’Estatut d’Autonomia de Castella-la
Castella-la Manxa
Manxa.
Llei Orgànica 14/2007, de 30 de novembre, de reforma de l’Estatut d’Autonomia
Castella i Lleó
per a Castella i Lleó.
Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya
Catalunya.
Llei Orgànica 3/1983, de 25 de febrer, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat de
Comunitat de Madrid
Madrid.
Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Comunitat Valenciana
Valenciana.
Llei Orgànica 1/2011, de 28 de gener, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de la
Extremadura
Comunitat Autònoma d’Extremadura.
Llei Orgànica 1/1981, de 6 d’abril, per la qual s’aprova l’Estatut d’Autonomia de
Galícia
Galícia.
Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de les
Illes Balears
Illes Balears.
La Rioja Llei Orgànica 3/1982, de 9 de juny, de l’Estatut d’Autonomia de la Rioja.
Llei Orgànica 13/1982, de 10 d’agost, de Reintegració i Amillorament del Règim
Navarra
Foral de Navarra.
Llei Orgànica 3/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia per al País
País Basc
Basc.
Llei Orgànica 4/1982, de 9 de juny, de l’Estatut d’Autonomia per a la Regió de
Múrcia
Múrcia.
Ceuta Llei Orgànica 1/1995, de 13 de març, de l’Estatut d’Autonomia de Ceuta.
Melilla Llei Orgànica 2/1995, de 13 de març, de l’Estatut d’Autonomia de Melilla.
1·· Com a Administracions que són, de quines potestats són titulars les Comunitats Autònomes?
2·· Què implica el fet que els Estatuts d’Autonomia tinguin el rang de llei orgànica?
3·· Des del punt de vista de la Hisenda Estatal, com es manifesta l’autonomia financera de les Comunitats
Autònomes?
2 >> Organització autonòmica

L’article 152 de la Constitució disposa que l’organització institucional au-
tonòmica, definida pels respectius Estatuts d’Autonomia, es basa en els
òrgans següents: Definició de Catalunya
L’Estatut de Catalunya, aprovat per
– Assemblea Legislativa: elegida per sufragi universal, d’acord amb un
mitjà de la Llei Orgànica 6/2006, de 19
sistema de representació proporcional, que asseguri, a més, la represen-
de juliol, defineix Catalunya com una
tació de les diverses zones del territori.
nació.
– Consell de Govern amb funcions executives i administratives i un pre-
sident, elegit per l’Assemblea, entre els seus membres, i nomenat pel
Rei, al qual correspon la direcció del Consell de Govern, la suprema re-
presentació de la respectiva Comunitat i l’ordinària de l’Estat a la Co-
munitat corresponent. El president i els membres del Consell de Govern
són políticament responsables davant de l’Assemblea. Els consellers
són els membres del Govern autonòmic responsables de les matèries as-
sumides per les Comunitats Autònomes.
– Tribunal Superior de Justícia: sens perjudici de la jurisdicció que cor-
respon al Tribunal Suprem, culminarà l’organització judicial en l’àmbit
territorial de la Comunitat Autònoma.
El control de l’activitat dels òrgans de les Comunitats Autònomes l’exer-
cirà:
Òrgan executiu de Catalunya
– El relatiu a la constitucionalitat de les seves normes amb força de llei: La Generalitat de Catalunya és el sis-
el Tribunal Constitucional. tema institucional en què s’organitza
– El de l’exercici de les funcions delegades pel Govern central: el propi políticament l’autogovern de Catalunya.
Govern central, previ dictamen del Consell d’Estat.
– El de l’Administració Autònoma i les seves normes reglamentàries: la
jurisdicció contenciosa i administrativa.
– L’econòmic i pressupostari: el Tribunal de Comptes.
6.2. El Parlament de Catalunya.

114
Els Parlaments i les Assemblees Legislatives de les Comunitats i Ciutats

Autònomes tindran les denominacions següents:
Comunitat Parlament
Andalusia Parlament d’Andalusia
Aragó Corts d’Aragó
Astúries Junta General del Principat d’Astúries
Canàries Parlament de Canàries
Cantàbria Assemblea Regional de Cantàbria
Castella-la Manxa Corts de Castella-la Manxa
Castella i Lleó Corts de Castella i Lleó
Catalunya Parlament de Catalunya
Comunitat de Madrid Assemblea de Madrid
Comunitat Valenciana Corts Valencianes
Extremadura Parlament d’Extremadura
Galícia Parlament de Galícia
Illes Balears Parlament de les Illes Balears
La Rioja Parlament de la Rioja
Navarra Parlament de Navarra
País Basc Eusko Legebiltzarra-Parlament Basc
Múrcia Assemblea de Múrcia
Ceuta Assemblea de la Ciutat Autònoma de Ceuta
Melilla Assemblea de la Ciutat Autònoma de Melilla
Casos pràctics 1
Divisió de poders a les Comunitats Autònomes

·· Atenent al disposat a l’article 152 de la Constitució, qui representa la teoria de la divisió de poders en
l’àmbit autonòmic?
Solució ··
– Poder legislatiu: Assemblea Legislativa o Parlament Autonòmic.
– Poder executiu: Consell de Govern Autonòmic.
– Poder judicial: Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma.
4·· Quines diferències existeixen entre les Assemblees Legislatives autonòmiques i el Parlament nacional?
3 >> Repartiment de competències

El dret a l’autonomia suposa que les Comunitats Autònomes, per a la con-
secució de les seves finalitats, poden exercir diverses competències. Aques-
tes competències suposen l’exercici d’un conjunt de facultats respecte Marc competencial de Catalunya
d’una matèria determinada. Aquestes facultats poden ser: El Títol IV del vigent Estatut d’Autono-
– Legislatives: consisteix en poder regular aquesta matèria mitjançant lleis. mia de Catalunya recull les competèn-
– Reglamentàries: suposa la possibilitat de poder dictar reglaments rela- cies de la Generalitat que poden ser ex-
tius a aquesta matèria. clusives, compartides o executives.
– Executives: implica la possibilitat de fer que es compleixin les normes

jurídiques relatives a una matèria.
La Constitució, als articles 148 i 149, estableix el repartiment de compe-
tències entre l’Estat i les diferents Comunitats Autònomes.
3.1 > Competències de l’Estat

L’article 149 de la Constitució recull les competències exclusives de l’Estat;
ara bé, aquesta atribució de competències té un caràcter peculiar.
En efecte, el primer que cal tenir en compte és que es tracta d’una atribució
expressa; és a dir, que l’Estat només tindrà competència sobre les matèries
que expressament li són reconegudes per l’article 149, ja que aquest article
estableix que:
Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta

Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes
en virtut dels seus respectius Estatuts.
En segon lloc, l’article 149 reconeix tres formes diferents d’exercici de les
competències, de forma que “l’exclusivitat” d’aquest exercici per l’Estat
tindrà els límits que fixa la pròpia Constitució.
Competències d’exercici exclusiu

Aquest tipus de competències impliquen que el seu titular pot exercir
totes les facultats sobre aquesta matèria: té poder per legislar, dictar regla-
ments i fer que es compleixin totes les normes sobre aquesta matèria.
Per exemple, l’article 149.1.4a. estableix com a competència d’exercici ex-
clusiu de l’Estat la matèria de “Defensa i Forces Armades”. Això vol dir
que, en aquesta matèria, únicament l’Estat podrà legislar, podrà dictar re-
glaments i podrà tenir capacitat executiva, mentre que les Comunitats
Autònomes no hi tindran cap competència.
Competències compartides
Significa que l’Estat exerceix diverses de les facultats relatives a la compe-
tència, deixant-ne algunes a les Comunitats Autònomes.
Per exemple, l’article 149.1.9a. estableix que l’Estat tindrà competència
exclusiva sobre “la legislació sobre propietat intel·lectual i industrial”.
Això vol dir que l’únic que té capacitat normativa sobre aquesta matèria
és l’Estat; ara bé, la funció executiva correspon a les Comunitats Autò-
nomes.
116
Competències concurrents
Significa que tant l’Estat com les Comunitats Autònomes tenen unes fa-
cultats molt similars sobre la mateixa matèria.
Per exemple, l’article 149.1.18a estableix que l’Estat tindrà competència
exclusiva sobre “les bases del règim jurídic de les Administracions Pú-
bliques i del règim estatutari dels seus funcionaris”. Això vol dir que
l’Estat aprova la legislació bàsica i les Comunitats adopten tant la legis-
lació de desenvolupament com la reglamentació i l’execució de la com-
petència.
3.2 > Competències de les Comunitats Autònomes

La Constitució reconeix les competències de les Comunitats Autònomes
per dues vies:
Lleis marc
– Positiva: l’article 148 de la Constitució indica expressament les matèries
Segons l’article 150.1 de la Constitució,
en què les Comunitats Autònomes podran assumir competències.
les Corts Generals, en matèries de com-
– Negativa: com ja hem vist, l’article 149 determina que les Comunitats
petència estatal, podran atribuir a totes
o a alguna de les Comunitats Autònomes
Autònomes podran tenir totes les competències que no hagin estat atri-
la facultat de dictar, per a si mateixes, buïdes expressament a l’Estat.
normes legislatives en el marc dels prin- Ara bé, per tal que les Comunitats Autònomes adquireixin les competències
cipis, bases i directrius fixats per una
per qualsevol via, han d’assumir aquestes competències en els seus res-
llei estatal.
pectius Estatuts d’Autonomia, que són la seva norma institucional bàsica.
Per tant, si una Comunitat no inclou al seu Estatut una competència que,
segons la Constitució, podria exercir, no la podrà assumir. L’article 149.3
de la Constitució indica que:
Ampliació competencial
de la Generalitat La competència sobre les matèries que no hagin assumit els Es-
Segons l’article 61 de l’Estatut d’Auto- tatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual,
nomia, la Generalitat podrà sol•licitar en cas de conflicte, prevaldran sobre les de les Comunitats Au-
a l’Estat la transferència de competèn- tònomes en tot el que no estigui atribuït a la seva exclusiva com-
cies i l’atribució de facultats en el marc petència. El dret estatal serà, en tot cas, supletori del dret de les
de l’article 150 de la Constitució. Comunitats Autònomes.
La Constitució també recull la possibilitat que les Comunitats Autònomes

puguin assumir noves competències, no recollides als seus Estatuts. Se-
gons l’article 148.2, transcorreguts cinc anys des de l’aprovació dels seus
Estatuts i mitjançant la reforma corresponent, les Comunitats Autònomes
podran ampliar successivament les seves competències, dins del marc
de l’article 149.
Igualment, l’Estat podrà transferir o delegar en les Comunitats Autònomes,
mitjançant llei orgànica (les denominades lleis de transferències), facultats
corresponents a matèries de titularitat estatal que siguin susceptibles de
transferència o delegació.
5·· Per què la Constitució reserva una sèrie de competències exclusives a l’Estat?
4 >> L’Administració Local

Juntament amb les Administracions Central i Autonòmica, la Constitució
també reconeix l’existència de l’Administració Local, que també gaudirà
d’autonomia per a la gestió dels seus propis interessos. Llei Reguladora de les
Bases del Règim Local
L’article 2 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local estableix que
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora
són entitats locals territorials:
de les Bases del Règim Local (LRBRL),
– El municipi. conté les disposicions relatives a l’or-
– La província. ganització i el funcionament de les en-
– La illa, en els arxipèlags balear i canari. titats locals.
Així mateix, també gaudeixen de la condició d’entitats locals:

– Les entitats d’àmbit territorial inferior al municipal.
– Les comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis.
– Les àrees metropolitanes.
– Les mancomunitats de municipis.
La legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes haurà d’assegurar a
les entitats locals el seu dret a intervenir en tots els assumptes que els
afectin directament, atribuint-los les competències que procedeixi de con- Organització territorial del
formitat amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de règim local català
la gestió administrativa als ciutadans. L’article 5 de l’Estatut d’Autonomia es-
tableix que la Generalitat de Catalunya
Com que són Administracions Públiques, les entitats locals tenen atribuïdes,
s’estructura territorialment en municipis
entre altres, les potestats reglamentària, d’autoorganització, tributària, fi- i comarques, i també per demarcacions
nancera i sancionadora. supracomarcals.
A més, per al compliment de les seves finalitats i en l’àmbit de les seves
respectives competències, les entitats locals tindran plena capacitat jurídica,
fet que els permet adquirir o vendre tota classe de béns, celebrar contractes,
establir i gestionar obres o serveis públics, etc.
En l’exercici de totes aquestes competències, les entitats locals, a l’igual
que la resta de les Administracions Públiques, han de servir amb objectivitat
els interessos públics i actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, descen-
tralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i
al Dret.
El control de la legalitat dels actes i els acords de les entitats locals el
duran a terme els Tribunals de Justícia.
L’Administració Local, en l’exercici de les seves competències, es relacionarà
constantment amb la resta d’Administracions Públiques. Aquestes relacions
s’hauran d’ajustar al compliment dels deures d’informació mútua, col·la-
boració i coordinació, a més de respectar, en qualsevol cas, les competències
respectives de cada Administració.
6·· Quines potestats tenen atribuïdes les entitats locals? Són les mateixes que les atribuïdes a l’Estat i les Co-
munitats Autònomes?
118
5 >> El municipi
El municipi és l’entitat local bàsica de l’organització territorial
de l’Estat. Té personalitat jurídica i plena capacitat per al com-
pliment de les seves finalitats.
5.1 > Elements del municipi

El municipi té tres elements essencials:
– Territori: el terme municipal és el territori en què l’Ajuntament
exerceix les seves competències. Cada municipi pertany a una sola
Padró municipal província. La creació o supressió de municipis, així com l’alteració
És el registre administratiu en què cons- de termes municipis, es regulen per la legislació de les Comunitats
ten els veïns d’un municipi. Autònomes.
– Població: està constituïda pel conjunt de persones inscrites al padró
municipal, denominades veïns. Tota persona que visqui a Espanya està
obligada a empadronar-se (inscriure’s al padró del municipi on habi-
tualment resideix).
– Organització: el govern i l’administració municipal corresponen a l’A-
juntament, integrat per l’alcalde i els regidors.
5.2 > Organització municipal

L’organització municipal varia segons el tipus de municipi de què es
tracti:
Òrgans comuns
Els òrgans necessaris en tots els municipis són:
– L’alcalde: és elegit pels regidors o pels veïns. És el president de la Cor-
poració i les seves principals atribucions són:
• Dirigir el govern i l’administració municipal.
• Representar l’Ajuntament.
– Els tinents d’alcalde: per l’ordre del seu nomenament en els casos de
vacant, absència o malaltia, substitueixen l’alcalde, que els designa i els
cessa lliurement entre els membres de la Junta de Govern Local i, en cas
que no n’hi hagi, entre els regidors.
– Els regidors: són elegits pels veïns del municipi en proporció a la po-
blació que tingui mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i
secret.
– El Ple: està integrat per tots els regidors i presidit per l’alcalde. Les seves
funcions més importants són:
• Control i fiscalització dels òrgans de govern.
• Aprovació del reglament orgànic i de les ordenances.
• Aprovació i modificació dels pressupostos de l’Ajuntament.
• Votació sobre la moció de censura a l’alcalde i sobre la qüestió de
confiança plantejada per ell.
– La Comissió Especial de Comptes: és un òrgan que té per funció dicta-
minar sobre els comptes anuals de l’Ajuntament que se sotmeten una
6.3. Ajuntament de Granollers (Barcelona).
vegada a l’any (abans de l’1 de juny) al seu estudi.
Òrgans especials
A més dels anteriors, hi ha altres òrgans que únicament existeixen en al-
guns municipis per la seva elevada població o perquè les circumstàncies
del municipi en qüestió així ho exigeixin:
– La Junta de Govern Local: existeix en els municipis amb població superior
a 5 000 habitants i en els de menys, quan així ho disposi el seu reglament
orgànic o bé ho acordi el Ple. Està integrada per l’alcalde i un número de re- Municipis de Gran Població
gidors no superior a una tercera part del número legal de regidors, nomenats – Municipis amb una població que superi
i separats lliurement per l’alcalde. Les seves principals funcions són l’assis- els 250 000 habitants.
tència a l’alcalde en l’exercici de les seves atribucions, així com les facultats – Municipis capitals de província amb
que l’alcalde o un altre òrgan municipal li delegui o li atribueixin les lleis. una població superior als 175 000 ha-
– Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions: existirà en els Mu- bitants.
– Municipis capitals de província, capi-
nicipis de Gran Població i en els altres en què així s’acordi o així ho
tals autonòmiques o seus de les insti-
disposi el seu reglament orgànic.
tucions autonòmiques.
– Òrgans específics: en els municipis de més de 5 000 habitants, i en els
– Municipis amb una població que superi
de menys en què així ho disposi el seu reglament orgànic o ho acordi el els 75 000 habitants i que presentin
Ple, existiran òrgans que tinguin per objecte l’estudi, l’informe o la con- circumstàncies econòmiques, socials,
sulta dels assumptes que s’han de sotmetre a la decisió del Ple, així com històriques o culturals especials.
el seguiment de la gestió de l’alcalde, la Junta de Govern Local i els regi-
dors que ocupin delegacions.
A més, per facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes
locals i millorar-la, els municipis podran establir òrgans territorials de
gestió desconcentrada, amb l’organització, les funcions i les competències
que els confereixi cada Ajuntament. Per exemple, en els grans municipis
existeixen les Juntes o Consells Municipals de Districte i en municipis
amb barris rurals, les Juntes Veïnals.
Casos pràctics 2
Organització municipal
·· Quins òrgans integren l’estructura de l’Ajuntament de Barcelona?
Solució ··
– Òrgans necessaris: pel mer fet de ser un municipi disposa dels òrgans següents: alcalde, regidors, cinc
Tinents de l’alcalde i Ple (integrat per 41 regidors). Així mateix, existeix la Comissió Especial de Comptes,
per estudiar i informar sobre els comptes anuals.
– Òrgans especials: degut a la seva gran població i les seves característiques i necessitats especials, també
compta amb els següents òrgans especials:
• Comissió de Govern: és l’òrgan col·legiat del govern executiu municipal. El formen l’alcalde, els tinents
d’alcalde i els regidors que nomeni l’alcalde, i s’informa d’aquests nomenaments al Consell Municipal.
• Comitè de Govern: espai de coordinació i direcció política, format per l’alcalde i pels tinents d’alcalde.
• Síndica de Greuges: té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques a Barcelona.
• Gerència Municipal: és el màxim responsable de garantir que els serveis prestats per l’Ajuntament de
Barcelona als ciutadans siguin eficaços i eficients, i responguin a les necessitats de la ciutat.
• Consells Municipals de Districte: són els òrgans de gestió i govern desconcentrat en cada un dels 10
districtes del municipi.
120
5.3 > Competències

Per a la gestió dels seus interessos i dins de l’àmbit de les seves compe-
tències, el municipi pot promoure les activitats i prestar els serveis
públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions dels
seus veïns.
El municipi exerceix les seves competències en els termes de la legislació
de l’Estat i de les Comunitats Autònomes i en tot cas ha de prestar, per si
sol o associat amb altres municipis, com a mínim, els serveis següents:
Població Competències
Enllumenat públic, cementeri, recollida d’escombraries, neteja viària,
abastiment domiciliari d’aigua potable, sistema de clavegueram, accés als
Tots els municipis
nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d’aliments i
begudes.
A més de les anteriors: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de
Més de 5 000 habitants
residus.
A més de les anteriors: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i
extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic.
A més de les anteriors: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del
medi ambient.
5.4 > Règim municipal especial: el Consell Obert

A més del règim municipal general que hem vist, existeix un règim muni-
cipal especial denominat Consell Obert, que es dóna en:
Pecularitats de l’Administració
Local – Els municipis amb menys de 100 habitants i tots els municipis que
tradicionalment hagin comptat amb aquest singular règim de govern
Cal destacar un règim jurídic especial en
i administració.
relació amb la Val d’Aran, tal com ho es-
tableix l’article 11.2. de l’Estatut d’Au-
– Els municipis en què la corresponent localització geogràfica, la millor
tonomia de Catalunya. gestió dels interessos municipals o altres circumstàncies ho facin acon-
sellable.
En aquest règim municipal especial, el govern i l’administració del muni-
cipi corresponen a:
– L’alcalde, que és elegit directament pels electors, per sistema majori-
tari.
– L’Assemblea Veïnal de la qual formen part tots els electors.
Aquests municipis ajusten el seu funcionament als usos, els costums i les
tradicions i, en cas de no haver-n’hi, a l’establert a les lleis estatals i de les
Comunitats Autònomes sobre règim local.
7·· Segons les funcions que tenen atribuïdes els diferents òrgans municipals, qui representa el poder executiu
en l’àmbit municipal? I en el règim de Consell Obert?
8·· Per què es considera els Ajuntaments com l’Administració més propera als ciutadans?
6 >> La província
La província és una entitat local determinada per l’agrupació
de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat
per al compliment de les seves finalitats.
Les seves finalitats pròpies són garantir els principis de solidaritat i equilibri
entre els diferents municipis que la integren, i especialment:
Les províncies a Catalunya
– Assegurar la prestació en la totalitat del territori provincial dels serveis
A Catalunya hi ha quatre províncies: Bar-
de competència municipal. celona, Girona, Tarragona i Lleida.
– Coordinar l’Administració Local amb l’Autonòmica i l’Estatal.
El govern i l’administració de la província corresponen a la Diputació
Provincial.
Existeixen Diputacions en totes les províncies espanyoles, excepte en les
que es corresponen amb les Comunitats Autònomes Uniprovincials (Madrid,
Cantàbria, Múrcia, Astúries, la Rioja i Navarra). Tampoc hi haurà Diputa-
cions Provincials a les províncies basques ni a les províncies insulars.
6.1 > Organització provincial

Les Diputacions Provincials estan integrades pes òrgans següents:
– El president de la Diputació: és elegit pels propis diputats entre ells.
És el responsable de dirigir el govern i l’administració de la província, i
de representar la Diputació, així com també convocar i presidir les ses-
sions del Ple.
– Els vicepresidents de la Diputació: substitueixen el president, en
els casos de vacant, absència o malaltia, per l’ordre del seu nomena-
ment.
– Els diputats: el seu número es determina segons el número d’habitants
de cada província. En cada partit judicial s’elegeixen entre els regidors
d’algun municipi del partit judicial corresponent.
– El Ple: constituït pel president i els diputats. La seva composició s’esta-
bleix a partir dels resultats de les eleccions municipals. Les seves fun-
cions principals són l’organització de la Diputació i l’aprovació i la
modificació de les ordenances, els pressupostos i els plans de caràcter
provincial.
– La Junta de Govern: la integren el president i un número de diputats
no superior a la tercera part del número legal de diputats. A la Junta de
Govern li correspon l’assistència al president en l’exercici de les seves
atribucions i qualsevol altra funció que el president li delegui o les lleis
li atribueixin.
A més de tots els òrgans anteriors, en totes les Diputacions també han
d’existir:
– Òrgans que tinguin per objecte l’estudi, informe o consulta dels as-
sumptes que s’han de sotmetre a la decisió del Ple i el seguiment de la
gestió del govern provincial.
– Òrgans complementaris dels anteriors, regulats per les pròpies Diputa-
cions.
122
6.2 > Competències

Són competències pròpies de la Diputació les que els atribueixen les lleis
de l’Estat i de les Comunitats Autònomes i, en tot cas, les següents: la co-
ordinació dels serveis municipals entre si, l’assistència i la cooperació ju-
rídica, econòmica i tècnica als municipis, la prestació de serveis públics
de caràcter supramunicipal i supracomarcal i, en general, el foment i l’ad-
ministració dels interessos peculiars de la província.
6.3 > Règims provincials especials

A més del règim provincial general, n’existeixen altres d’especials que
s’han establert en atenció a criteris geogràfics, històrics o funcionals:
Associació Catalana de Municipis
i Comarques – Comunitats Autònomes Uniprovincials: s’aplica a les Comunitats de
Madrid, Cantàbria, Múrcia, Astúries i la Rioja. Aquest règim es caracte-
L’Associació Catalana de Municipis i Co-
ritza pel fet que les Comunitats Autònomes assumeixen les competèn-
marques (ACM) és una entitat munici-
palista que agrupa més del 95% dels ens
cies, els mitjans i els recursos que corresponen en el règim ordinari a
locals de Catalunya amb l’objectiu de les Diputacions Provincials.
defensar els interessos dels municipis i – Comunitat Foral de Navarra: tot i tractar-se d’una Comunitat Autò-
ésser-ne la veu representativa. noma Uniprovincial, té un règim especial, en què la Diputació Foral as-
sumeix les competències de la Diputació Provincial.
– País Basc: en el marc de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Autò-
noma del País Basc, els òrgans forals d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia con-
serven el seu règim peculiar.
– Canàries: cada illa compta amb un Cabildo Insular. Aquests Cabildos
s’agrupen en dues Mancomunitats Interinsulars (una per província).
– Balears: existeixen tres Consells Insulars i un Consell General Interin-
sular.
Casos pràctics 3
Federació Espanyola de Municipis i Províncies

·· La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, estableix que les entitats locals poden
constituir associacions, d’àmbit estatal o autonòmic, per a la protecció i la promoció dels seus interessos co-
muns.
Existeix alguna associació que les agrupi?
Solució ·· Sí. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) és l’associació d’entitats locals d’àmbit
estatal amb major implantació. Agrupa Ajuntaments, Diputacions, Consells i Cabildos Insulars (en total, 7 287),
que representen més del 89% dels Governs Locals Espanyols.
9·· Per què a les Comunitats Autònomes Uniprovincials no existeixen les Diputacions Provincials?
10·· Quina altra Administració Local té una organització similar a la provincial? Per què?
7 >> Altres entitats locals

Aquí hem de distingir entre les entitats amb un àmbit territorial major al
municipi i aquelles amb un àmbit inferior.
Entitats formades per municipis
Entitats d’àmbit territorial major que el municipi de diverses províncies
L’article 42 de la Llei Reguladora de Bases del Règim Local permet a les Co- Quan l’entitat local hagi d’agrupar muni-
cipis de més d’una província serà neces-
munitats Autònomes la possibilitat de constituir altres entitats locals que
sari l’informe favorable de les Diputacions
agrupin diversos municipis, determinant-ne l’àmbit territorial, la compo-
Provincials a l’àmbit territorial de les
sició i el funcionament dels seus òrgans de govern. Aquestes entitats poden
quals pertanyin aquests municipis.
adoptar els models següents:
– Comarques: agrupació de municipis amb característiques i interessos
comuns que requereixin una gestió pròpia o demandin la prestació de
serveis comuns.
– Àrees metropolitanes: integrades per municipis de grans aglomeracions
urbanes entre els nuclis de població de les quals existeixin vinculacions
econòmiques i socials que facin necessària la planificació conjunta i la L’Administració territorial
coordinació de determinats serveis i obres. Catalana
– Mancomunitats de municipis: associació de municipis per a l’execució La Llei 22/1987, de 16 de desembre,
en comú d’obres i serveis de la seva competència. modificada per la Llei 5/1988, de 28 de
març, va establir la divisió comarcal de
Entitats d’àmbit territorial inferior al municipi Catalunya en 41 comarques.
Per a l’administració descentralitzada de nuclis de població separats, aquestes

entitats es podran regular per les Lleis de les Comunitats Autònomes sobre
Règim Local. Tindran denominacions tradicionals, com caserius, parròquies,
aldees, barris, llogarrets, consells, pedanies, llocs annexos, entitats municipals
descentralitzades (EMD) i altres anàlogues, o la que les lleis estableixin.
Casos pràctics 4
Creació de comarques
·· Qui pot prendre la iniciativa de crear una comarca?
Solució ·· Segons la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, la iniciativa per a la
creació d’una comarca podrà partir dels propis municipis interessats.
En qualsevol cas, la comarca no es podrà crear si s’hi oposen expressament les dues cinquenes parts dels mu-
nicipis que s’hi haurien d’agrupar, sempre que, en aquest cas, aquests municipis representin almenys la
meitat del cens electoral del territori corresponent.
11·· Quines característiques comunes tenen totes les entitats locals?

12·· Per què són les Comunitats Autònomes les que tenen la potestat de crear entitats locals?
124
8 >> El sistema financer català

El sistema de finançament de la Generalitat es fonamenta sobre els tributs
(propis i de l’Estat) gestionats per Catalunya i sobre els fons de transferència
de l’Estat.
En concret, l’article 203 de l’Estatut estableix com a recursos financers fo-
namentals de la Generalitat els següents:
– Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres
tributs propis.
– El rendiment de tots els tributs estatals cedits.
– Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
– Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres
assignacions establertes per la Constitució, si escau.
– Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals
de l’Estat.
– Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.
– Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen
aquest Estatut i la Constitució.
En l’actualitat, els ingressos de la Generalitat de Catalunya depenen es-
sencialment dels tributs cedits i de les transferències de l’Estat, atès que la
resta suposen una recaptació molt minsa.
8.1 > Tributs

El marc tributari català és l’establert per l’Estatut de 2006, dins del marc
de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes.
A banda d’incrementar amb el Nou Estatut d’Autonomia els percentatges
de participació en els impostos, la Generalitat de Catalunya assumeix una
major capacitat normativa en matèria fiscal i es creen organismes com
l’Agència Tributària Catalana i l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC),
entre altres.
Reforma de l’Impost
de Successions i Donacions
Sistema tributari català
A partir de l’1 de gener de 2010, va en-
trar en vigor el nou impost de succes- – Impost sobre grans establiments comercials.
sions, que se suprimeix per al 94% dels
– Impost sobre les vendes minoristes d’hidrocarburs.
Tributs propis – Gravamen de protecció civil.
contribuents. Aquesta reforma legisla-
– Taxes i altres ingressos.
tiva suposa exempcions fixes, exemp-
cions variables i bonificacions en cas – 50% de la quota íntegra en l’IRPF.
que el patrimoni heretat constitueixi Tributs cedits – 50% del consum en l’IVA.
l’habitatge habitual. parcialment – 58% del consum dels productes gravats amb impostos
especials (hidrocarbur, tabac i alcohol).
– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics

documentats.
– Impost sobre successions i donacions.
Tributs cedits – Impost especial sobre l’electricitat.
totalment – Impost especial sobre determinats mitjans de transport.
– Impost sobre vendes minoristes de determinats
hidrocarburs.
– Taxa sobre el joc.
8.2 > Agència Tributària de Catalunya

La nova Agència Tributària de Catalunya es va crear per la Llei 7/2007, de
17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya, i es va materialitzar
amb l’ordre ECF/496/2007, de 21 de desembre. Es constitueix com un ens
amb personalitat jurídica pròpia i plena autonomia funcional, financera i
de gestió. Les seves funcions principals són les següents: Logotip de l’Agència Tributària de Catalu-
nya.
– Gestionar, liquidar, inspeccionar i recaptar els tributs propis de la Ge-
neralitat i els tributs estatals cedits totalment.
– Gestionar la recaptació per la via executiva dels ingressos de dret públic
no tributaris de la Generalitat.
– Assumir, per delegació, la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
de la resta d’impostos de l’Estat recaptats a Catalunya.
– Exercir, per delegació o encàrrec de gestió, funcions d’aplicació dels tri-
buts locals.
La Resolució ECF/50/2010, d’11 de gener, té per objectiu plasmar un Conveni
de col·laboració signat entre l’Agència Estatal de l’Administració Tributària
E-tributs
i l’Agència Tributària de Catalunya per a la implantació de la finestreta
única i la realització de determinats tràmits en matèria tributària. Aquesta És un portal (www.e-tributs.cat) amb
finestreta única és un mecanisme que ofereix als usuaris la possibilitat de informació dels tributs que gestiona
presentar documentació administrativa en la seva pròpia Administració però l’Agència Tributària de Catalunya.
amb efectes en l’Administració Central de l’Estat i amb eficàcia tributària. Al seu apartat Oficina Virtual permet
realitzar, per Internet i en qualsevol mo-
8.3 > Fons de transferència de l’Estat ment del dia, tràmits com presentar i
pagar autoliquidacions o obtenir etique-
És una altra de les bases de finançament de Catalunya. En el nou model
tes identificatives.
de finançament, s’estableixen els fons següents:
Fons de garantia dels serveis bàsics

La seva finalitat és que totes les Comunitats Autònomes puguin prestar
els serveis bàsics de l’Estat (sanitat, educació i serveis socials) de forma si-
milar. Es reparteix en funció de la població de cada Comunitat Autònoma,
corregida per diversos factors que afecten les despeses finançades (per ex-
emple, la població en edat escolar).
Fons de suficiència
És una garantia de mínims per tal que el nou model de finançament no
suposi a Catalunya la pèrdua de recursos respecte dels que li proporcionava
el sistema anterior.
Fons de competitivitat
Té l’objectiu de compensar les Comunitats Autònomes com Catalunya,
que reben uns recursos per sota de la seva capacitat tributària o de la mit-
jana per habitant. Es reparteix en funció de la població.
13·· Elaboreu, en grups, una presentació en PowerPoint en la qual s’expliqui el nou finançament de Catalunya,
els avantatges i els inconvenients. A continuació, feu-ne una exposició oral a classe.
126
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Els principis que han de respectar les Comunitats Autònomes en la seva actuació, quina finalitat tenen en
comú?
2·· Quines són les institucions autonòmiques? Quins són els òrgans equivalents en l’Administració General de
l’Estat?
3·· Existeix alguna diferència entre el control econòmic i financer i el control constitucional existent en l’Administració
Autonòmica i el de l’Administració General de l’Estat?
4·· Són el mateix les competències que les matèries? Indica’n les diferències.
5·· Quins sistemes existeixen per tal que una Comunitat Autònoma pugui ampliar les seves competències? Quins són
els seus procediments d’ampliació?
6·· A quin òrgan de l’Administració General de l’Estat o de l’Administració Autonòmica són equivalents els tinents
d’alcalde? Per què?
7·· Quin tipus d’òrgans són les Juntes Municipals de Districte?
8·· Per què el Consell Obert és un règim municipal especial?
9·· Des del punt de vista territorial, quina és la característica principal de la província?
10·· Quines són les competències de les Diputacions Provincials? En què es diferencia de les competències munici-
pals?
11·· Una entitat local pot agrupar municipis pertanyents a més d’una província? En cas afirmatiu, quins requisits ha
de complir?
12·· En la seva actuació, són totalment autònomes les Administracions Locals?
.: APLICACIÓ :.
1·· Realitza un esquema que reculli el contingut mínim dels Estatuts d’Autonomia i comprova que apareixen a
l’Estatut de la teva Comunitat Autònoma.
2·· Qui exerceix el control sobre els reglaments aprovats per l’Administració Autonòmica?
3·· Posa tres exemples de competències exclusives de l’Estat i altres tres de les Comunitats Autònomes.
4·· Quina seria l’organització municipal d’un municipi de 10 000 habitants?
5·· Quines competències tindria l’Ajuntament d’un municipi amb 10 000 habitants?
6·· Com es determinen els membres de la Diputació Provincial?
7·· Enumera els règims provincials especials. Amb base a quins criteris s’estableixen?
8·· Quines diferències existeixen entre les comarques i les mancomunitats de municipis?
9·· El fet que existeixi un Tribunal Superior de Justícia en cada Comunitat Autònoma implica que aquestes comunitats
gaudeixin de poder judicial propi? Per què?
10·· D’acord amb el disposat als articles 148 i 149 de la Constitució, de quin tipus són les competències concur-
rents?
11·· Què són les àrees metropolitanes? N’existeix alguna a la teva província?
Cas final 5
Conflicte de competències entre diferents Administracions

·· Si se suscita algun conflicte relatiu a les competències o atribucions assignades directament per la Constitució
a les Comunitats Autònomes o a l’Administració Local:
a) Quin òrgan és l’encarregat de solucionar-lo?

b) En el cas de les Comunitats Autònomes, quin és l’òrgan encarregat de plantejar el conflicte de competèn-
cies?
c) En quins casos es pot plantejar un conflicte en defensa de l’autonomia local?
d) En el supòsit d’un conflicte en defensa de l’autonomia local, quins òrgans estan legitimats per plantejar
aquest conflicte?
Solució ··
a) La Constitució disposa que el Tribunal Constitucional és competent per conèixer “dels conflictes de compe-
tència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o dels de les Comunitats Autònomes entre si”, així com “de la
resta de matèries que li atribueixin la Constitució o les lleis orgàniques”.
Concretant més, l’article 59.1 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional,
determina que:
“El Tribunal Constitucional entendrà dels conflictes que se suscitin sobre les competències o les atribucions
assignades directament per la Constitució, els Estatuts d’Autonomia o les lleis orgàniques o ordinàries dictades
per delimitar els àmbits propis de l’Estat i les Comunitats Autònomes i s’oposin a:
– L’Estat amb una o més Comunitats Autònomes.
– Dues o més Comunitats Autònomes entre si.
(...) El Tribunal Constitucional també entendrà dels conflictes en defensa de l’autonomia local que plantegin
els municipis i les províncies enfront de l’Estat o una Comunitat Autònoma”.
b) Els conflictes de competència que oposin l’Estat amb una Comunitat Autònoma o les Comunitats Autònomes
entre si podran ser suscitats pels òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes.
c) Podran donar lloc al plantejament dels conflictes en defensa de l’autonomia local les normes de l’Estat amb
rang de llei o les disposicions amb rang de llei de les Comunitats Autònomes que lesionin l’autonomia local
constitucionalment garantida.
d) Estaran legitimats per plantejar un conflicte en defensa de l’autonomia local:
– El municipi o província que sigui destinatari únic de la llei.
– Un número de municipis que suposin almenys una setena part dels existents en l’àmbit territorial d’aplicació
de la disposició amb rang de llei, i que representin com a mínim una sisena part de la població oficial de
l’àmbit territorial corresponent.
– Un número de províncies que suposin almenys la meitat de les existents en l’àmbit territorial d’aplicació de
la disposició amb rang de llei, i representin com a mínim la meitat de la població oficial.
Per iniciar la tramitació dels conflictes en defensa de l’autonomia local, serà necessari l’acord de l’òrgan
plenari de les Corporacions Locals, amb el vot favorable de la majoria absoluta del número legal dels seus
membres.
Les associacions d’entitats locals podran assistir als ens locals legitimats amb la finalitat de facilitar-los el
compliment dels requisits establerts en el procediment de tramitació del conflicte.
128
Idees clau
Dret a − Solidaritat
l’autonomia − Igualtat
Estatuts
d’Autonomia
ADMINISTRACIÓ
AUTONÒMICA − Consell de Govern
Institucions
− Parlament
autonòmiques − Tribunal Superior de Justícia
− Exclusives
Articles 148 i 149
Competències − Compartides
de la Constitució
− Concurrents
− Població
Elements − Territori
− Organització
− Alcalde
− Tinents d’alcalde
− Regidors
− Ple
El municipi Organització
− Junta de Govern
− Comissió Especial de Comptes
− Comissió Especial de Suggeriments
i Reclamacions
Règims especials Consell Obert
Organització − President
− Vicepresidents
ADMINISTRACIÓ
La província − Diputats
LOCAL − Ple
Règims especialst − Junta de Govern
La illa
− Comarques
Altres ens − Àrees metropolitanes
locals − Mancomunitats de municipis
− Entitats d’àmbit inferior al municipi
Unitat 6 - Administració Autonòmica i Administracions Locals REVISTA ADMINISTRATIVA
Comitè
de les Regions
de la Unió
Europea
Creat el 1994 en virtut del Tractat de la Unió El Comitè de les Regions designa un president
Europea, el Comitè de les Regions és un orga- entre els seus membres, per un període de dos
nisme consultiu integrat per representants de anys.
les autoritats regionals i locals d’Europa. El Co- La funció del Comitè de les Regions és presentar
mitè ha de ser consultat abans que es prenguin els punts de vista locals i regionals a la legislació
decisions de la UE sobre assumptes que afectin de la UE. Ho fa emetent dictàmens sobre les
el govern local i regional, com ara la política re- propostes de la Comissió.
gional, el medi ambient, l’educació i el trans-
La Comissió i el Consell han de consultar el Co-
port.
mitè en qüestions d’importància directa per a
El Comitè està format per 344 membres. El nú- les autoritats locals i regionals, però també el
mero de membres de cada Estat reflecteix apro- poden consultar sempre que ho desitgin. Per la
ximadament les dimensions de la seva pobla- seva banda, el Comitè pot emetre dictàmens
ció. per pròpia iniciativa i presentar-los a la Comissió,
el Consell i el Parlament.
Els membres del Comitè són càrrecs municipals
o regionals electes, sovint presidents regionals Cada any, el Comitè celebra cinc sessions ple-
o alcaldes de grans ciutats. nàries, en el transcurs de les quals defineix la
seva política general i adopta els dictàmens.
Són nomenats pels governs de la UE, però tre-
ballen amb total independència política. El Con- Els membres del Comitè estan assignats a “co-
sell de la UE els nomena per quatre anys i poden missions” especialitzades que tenen la funció
ser reelegits. També han de tenir un mandat de de preparar les sessions plenàries.
les autoritats a les quals representen, o han de Font: Web de la Unió Europea
ser políticament responsables davant seu. (http://europa.eu/)
Activitats
1·· Coneixies l’existència i les funcions desenvolupades pel Comitè de les Regions?
2·· Creus que és important que els interessos locals i regionals es trobin representats en l’àmbit europeu?
3·· Quines administracions espanyoles estan representades al Comitè de les Regions?
7
u n i t a t
La Unió Europea
SUMARI
■ Orígens i objectius
■ El Dret comunitari
■ Institucions comunitàries
■ Altres òrgans comunitaris
OBJECTIUS
·· Descriure l’estructura i l’organització de la
Unió Europea.
·· Reconèixer els organismes, les institucions i
les persones que integren la Unió Europea.
·· Distingir l’estructura i les funcions bàsiques
de les principals institucions de la Unió
Europea.
·· Diferenciar les funcions o competències
dels òrgans de la Unió Europea i la seva
normativa aplicable.
·· Relacionar els diferents òrgans de la Unió
Europea i la resta de les Administracions
nacionals, així com la incidència de la
normativa europea en la nacional.
Unitat 7 - La Unió Europea 131
1 >> Orígens i objectius

La Unió Europea (UE) és una organització internacional que va néixer
amb la intenció d’acabar amb els freqüents conflictes entre els diferents
Estats europeus que havien culminat amb la Segona Guerra Mundial. Dates d’incorporació dels
diferents Estats membres
La Unió Europea està integrada en l’actualitat per 27 països europeus de-
1952 Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia,
mocràtics, en què els Estats membres posen en comú una part de la seva
Luxemburg i Països Baixos
sobirania, prenent decisions conjuntes a través d’institucions comunes,
1973 Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit
com el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió.
1981 Grècia
Qualsevol país europeu s’hi pot adherir, sempre que es tracti d’un règim
1986 Espanya i Portugal
democràtic estable, en què es garanteixin l’Estat de Dret i els drets humans,
a més de respectar i protegir les minories. També ha de tenir una Admi- 1995 Àustria, Finlàndia i Suècia
nistració Pública capaç d’aplicar la legislació comunitària i una economia 2004 Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Es-
de mercat. tònia, Hongria, Letònia, Lituània,
Malta, Polònia i la República Txeca
1.1 > Tractats i acords 2007 Bulgària i Romania
L’actual organització i composició de la Unió Europea s’ha anat consolidant

a través dels anys mitjançant la signatura de diferents acords, que reves-
teixen forma de tractats i acords.
Tractats constitutius
Són els acords a través dels quals es van crear la Unió i les diferents Comu-
nitats Europees:
– Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer,
Tractat CECA. Signat el 18 d’abril de 1951 a París.
– Tractat Constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea, Tractat
CEE. Signat el 25 de març de 1957 a Roma, també anomenat “Tractat de
Roma”.
– Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica,
Tractat Euratom. Signat a Roma juntament amb el Tractat CEE. Eurozona
– Tractat de la Unió Europea, Tractat UE o “Tractat de Maastricht”, També anomenada “zona euro”, és el
signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992. En virtut d’aquest tractat, els conjunt de països de la UE que tenen
governs dels Estats membres van acordar treballar junts en matèria de l’euro com a moneda oficial. Es va crear
el 1999 i la seva autoritat monetària és
política exterior i seguretat comuna i en l’àmbit de la justícia i els as-
l’Eurosistema, integrat pel Banc Central
sumptes d’interior.
Europeu i els bancs centrals dels països
de l’eurozona.
Tractats modificatius
La política monetària en tots els països
Els tractats s’han modificat amb motiu de cada adhesió de nous Estats de l’eurozona és comuna i el Banc Cen-
membres i també per reformar les institucions de la UE. Entre les principals tral Europeu determina els tipus amb
modificacions destaquen: caràcter general, per tal que els índexs
– L’Acta Única Europea, signada el 1986 i que dóna origen al mercat de preus siguin estables en tots els pa-
ïsos de la zona.
únic, que va culminar el 1993 amb les quatre llibertats de circulació: de
mercaderies, serveis, persones i capitals.
– El Tractat d’Amsterdam, que es va signar el 1997 i va ampliar la sobi-
rania compartida en matèria de política social i d’ocupació.
– El Tractat de Niça, que es va signar l’any 2001. Va reformar les institu-
cions per tal que la Unió pogués funcionar eficaçment després de la
seva ampliació a 27 Estats membres el 2007.
132
– El Projecte de Tractat Constitucional, signat el 2004. No va entrar en

vigor perquè no ha estat ratificat per tots els països de la UE.
– El Tractat de Lisboa, acordat el 2007. Va entrar en vigor l’any 2009. El
seu objectiu és augmentar l’eficàcia de la UE i promoure la seva actuació
internacional.
Altres acords
A més dels Tractats, en el marc de la Unió Europea també s’han subscrit
altres acords de gran importància:
– Acords de Schengen, signats el 1995: van suprimir els controls a les
7.1. Tractat de Lisboa.
fronteres interiors, i van introduir una política comuna de visats i con-
trols a les fronteres exteriors de la Unió.
– Acords d’estabilització i associació: fan possible que un país es pugui
convertir en candidat a l’adhesió a la UE al final d’un procés de nego-
Els tractats de la Unió i les ciació.
Comunitats Autònomes – Acords de comerç i cooperació: amb països no membres del sud del
El Tractat de Lisboa ofereix un major Mediterrani i el sud del Caucas, així com amb països d’Europa Oriental
protagonisme de les Comunitats Autò- que, de moment, no tenen la intenció de formar part de la Unió Euro-
nomes dins de la Unió Europea. pea.
1.2 > Símbols de la Unió

Serveixen per transmetre als ciutadans dels diferents Estats membres
un sentiment d’unitat i d’identificació amb els valors i principis de la
Unió:
Símbols de la Unió Europea

Es representa per un cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau, que simbolitza la
unitat, la solidaritat i l’harmonia entre els pobles d’Europa. El número d’estrelles no té relació
Bandera
amb el número d’Estats membres sinó amb el significat del número dotze, que tradicionalment
és el símbol de la perfecció i la unitat.
L’Oda a l’alegria, corresponent a la Novena Simfonia de Beethoven. Expressa els ideals de
Himne
llibertat, de pau i de solidaritat que representa Europa.
És el 9 de maig, en commemoració del discurs pronunciat el 9 de maig de 1950 per l’aleshores
ministre d’Assumptes Exteriors francès Robert Schuman, també conegut com a “Declaració
Dia d’Europa
Schuman”, per qui va presentar la seva proposta per a la creació d’una Europa organitzada com
a requisit necessari per mantenir la pau a Europa.
El lema o divisa de la UE, “Unida en la diversitat”, significa que a la UE els ciutadans europeus
Lema treballen junts a favor de la pau i la prosperitat, reconeixent i valorant positivament el gran
nombre de cultures, tradicions, pobles i llengües d’Europa.
L’euro és la moneda de curs legal en 15 països de la UE; es pot utilitzar en tots els països que
Moneda
l’han adoptat.
1·· Al llarg dels anys i dels diferents tractats, quina ha estat l’evolució de la CEE fins a l’actual UE?
2·· Per què es considera que l’Acta Única Europea va donar origen al mercat únic?
2 >> El Dret comunitari

Els tractats (tant constitutius com modificatius), les normes, les declara-
cions i les resolucions de la UE, els seus acords internacionals i les sen-
tències dictades pel Tribunal de Justícia constitueixen el “Cabal Comu- SOLVIT
nitari”. Tots els països l’han d’acceptar abans de poder entrar a la UE i, És una xarxa en línia de resolució de
a més, han de traslladar la normativa de la UE a la seva legislació nacio- problemes en què els Estats membres
nal. de la UE treballen en col·laboració per
resoldre, en el termini de deu setmanes,
Els Estats membres han renunciat a part de la seva sobirania, atorgant a
els problemes derivats de la incorrecta
les institucions comunitàries el poder d’adoptar una legislació que preval aplicació de la legislació relativa al mer-
sobre el Dret nacional. Aquesta legislació, també denominada Dret derivat, cat interior per part de les autoritats
és una de les fonts del Dret comunitari després dels tractats (Dret primari) públiques.
i els acords internacionals. En cada Estat membre de la Unió Euro-
pea, hi ha un Centre SOLVIT, que pot
Normes de la Unió Europea
prestar ajuda per a la tramitació de re-
El Dret derivat està format pels actes jurídics obligatoris (reglaments, clamacions de ciutadans i empreses.
directives i decisions) i no obligatoris (recomanacions i dictàmens), així Aquestes centres formen part de les Ad-
com per tota una sèrie d’actes d’altres tipus, com per exemple, els re- ministracions nacionals i els seus serveis
glaments interns de les institucions o els programes d’acció comunita- són gratuïts.
ris:
– El reglament: és una norma d’abast general, completament obliga-
tòria, i directament aplicable en cada Estat membre. En ser obligatori,
crea Dret en tots els Estats membres, amb el mateix rang que una llei Aplicació del Dret Comunitari
nacional. El reglament s’aplica a tots, a diferència de la directiva a Catalunya
(adreçada als Estats membres) i la decisió (de destinatari molt con-
L’article 113 de l’Estatut d’Autonomia
cret).
de Catalunya estableix que la Generali-
– La directiva: és una norma comunitària que obliga l’Estat destinatari tat desenvoluparà i aplicarà la norma-
a assolir els resultats marcats, però deixant-li llibertat d’elecció res- tiva de la Unió Europea quan afecti en
pecte de la forma i els mitjans per assolir-los. Pot anar adreçada a un, l’àmbit de les seves competències.
diversos o tots els Estats membres. La directiva fixa una data límit
per a la seva incorporació al Dret nacional, tenint en compte les pe-
culiaritats pròpies de cada Estat; s’utilitza per harmonitzar les legis-
lacions nacionals.
– La decisió: és una norma obligatòria en tots els seus elements que s’usa
per legislar sobre els casos particulars. Mitjançant una decisió, les insti- Documents de normes de la Unió
tucions poden exigir a un Estat membre o a un ciutadà de la Unió que Europea
actuï o deixi de fer-ho, atorgar-li drets i imposar-li obligacions. Els seus Al CD Recursos trobaràs documents que
destinataris s’han de designar individualment. inclouen les següents normes jurídiques
– Recomanacions i dictàmens: són normes no vinculants que contenen emanades de la Unió Europea:
suggeriments o explicacions relatives a l’aplicació de reglaments i di- – Reglament.
rectives. – Directiva.
3·· Quin tipus de normes formen part del Dret derivat de la UE? Per què es considera com una de les fonts del
Dret comunitari?
4·· Com afecten les normes comunitàries els ordenaments jurídics nacionals?
134
3 >> Les institucions comunitàries

La Unió Europea és una organització internacional que compta amb un
mètode d’integració únic al món, en què els Estats han anat transferint a la
Unió certes parcel·les de la seva sobirania per tal que pugui prendre decisions
a un nivell supranacional. Compartir la sobirania significa que els Estats
membres deleguen alguns dels seus poders de decisió en les institucions
europees per tal que aquestes institucions, de forma democràtica i en
l’àmbit europeu, puguin prendre decisions sobre assumptes d’interès comú.
Per això, ha estat necessària la creació progressiva d’institucions i òrgans
independents que representessin al mateix temps els interessos comuni-
taris, els nacionals i els dels ciutadans, creant així un sistema institucional
sui generis.
Els poders i les responsabilitats de les institucions de la UE, així com les
normes i els procediments que han de seguir, s’estableixen en els diferents
tractats de la UE. Aquests tractats els acorden els presidents i els primers
ministres de tots els països integrants de la UE i, posteriorment, els ratifi-
quen els seus respectius Parlaments.
7.2. Parlament Europeu. Els principals agents d’aquest sistema institucional són, d’una banda, el
Consell Europeu i, de l’altra, les institucions: el Parlament Europeu, la Co-
missió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia i el
Tribunal de Comptes. Aquestes institucions estan assistides per altres òr-
gans: el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Banc
Europeu d’Inversions i el Banc Central Europeu.
A la taula següent es mostra l’esquema del funcionament de cada una de
les institucions.
Proposa Aproven Apliquen Controla el Controla el

les normes les normes les normes compliment finançament
Consell UE Comissió Comissió
Tribunal
Comissió Estats Tribunal
Parlament de Comptes
membres de Justícia
Casos pràctics 1
Divisió de poders a la Unió Europea

·· En l’àmbit de la UE, com es manifesta la teoria de la divisió de poders?
Solució ·· A l’igual que en els diferents Estats membres, a la UE també apareix representada la teoria de la
divisió de poders, de manera que cada poder està encomanat a una institució diferent:
– Poder executiu: el deté la Comissió Europea, encarregada del govern de la Unió.
– Poder judicial: està encomanat al Tribunal de Justícia.
– Poder legislatiu: correspon de manera compartida al Parlament i el Consell, mitjançant el procediment de
codecisió, que constitueix una particularitat pròpia de la UE.
3.1 > El Consell Europeu

És una institució que té per missió establir la política global de la UE i re-
soldre qüestions d’alt nivell.
President permanent del Consell
Aquest òrgan va sorgir el 1974, a partir de les reunions que habitualment Europeu
es produïen entre els caps d’Estat i de Govern dels països membres.
Aquest càrrec ha estat creat pel Tractat
Aquestes reunions es van anar formalitzant progressivament i l’Acta de Lisboa. És elegit pels membres del
Única Europea el va convertir en una institució limitada i, a partir del Consell i pot ocupar el càrrec un màxim
Tractat de Lisboa, s’ha convertit en una institució més de la Unió Euro- de cinc anys.
pea. Les seves funcions principals són presidir
El Consell Europeu està format pels caps d’Estat i/o els caps de Govern dels les reunions del Consell i representar la
països de la UE, així com pel president permanent i del Consell i pel pre- UE a l’exterior.
sident de la Comissió Europea. En els seus treballs també participarà (tot i

no ser membre del Consell) l’Alt Representant de la Unió per a Assumptes
Exteriors i Política de Seguretat.
El Consell s’ha de reunir almenys un cop cada semestre (a la pràctica, es
reuneix com a mínim quatre vegades a l’any) i les seves reunions estan
presidides pel cap d’Estat o de Govern que ocupi la presidència de la Unió
durant aquest semestre.
Atesa la seva composició, és un òrgan de caràcter eminentment polític, de
forma que les seves competències consisteixen en donar a la UE els impul-
sos necessaris per al seu desenvolupament i definir les orientacions i les Eurogrup
prioritats polítiques generals, sense exercir cap funció legislativa. Són reunions informals, sota la direcció
d’un president, elegit pels seus mem-
3.2 > El Consell de la Unió Europea bres, que agrupen els ministres d’Eco-
nomia i Finances dels països que tenen
Aquesta institució, que no s’ha de confondre amb el Consell Europeu ex-
l’euro com a moneda, el president del
plicat a l’epígraf anterior, té la missió de coordinar les polítiques econò-
Banc Central Europeu i el comissari eu-
miques de la UE i la política exterior i de seguretat comuna, per a la qual ropeu d’Assumptes Econòmics i Mone-
cosa exerceix, de forma compartida amb el Parlament Europeu, les funcions taris.
legislativa i pressupostària.
La seva missió és estudiar les qüestions
Aquesta institució (també coneguda com a Consell de Ministres) té la seu referents a l’eurozona i adoptar les de-
a Brussel·les i els diferents Estats membres hi estan representats per un cisions necessàries per coordinar i su-
ministre de cada un dels Governs nacionals de la UE. Per tant, la seva pervisar les polítiques econòmiques dels
països que integren aquesta zona.
composició variarà en funció de les matèries a tractar; així, per exemple,
si el Consell debat assumptes relacionats amb l’agricultura, hi assistiran
els ministres d’Agricultura i Pesca dels diferents països membres i es de-
nominarà “Consell d’Agricultura i Pesca”.
La representació de Catalunya
A més dels ministres que participen en les reunions, cada Estat membre
en el Consell Europeu
té al Consell un equip permanent que el representa i que defensa el seu
interès nacional. Aquests ambaixadors, coneguts com a “representants La presència autonòmica en els grups
de treball del Consell de la Unió Europea
permanents”, es reuneixen setmanalment al Comitè de Representants
és constant des de 2005. Cal destacar
Permanents (COREPER), que té la missió de preparar el treball del Con-
el COREPER, instrument de coordinació
sell.
a nivell de directors.
La presidència del Consell és rotatòria i cada país l’exerceix durant sis me-
sos. S’exceptua d’aquest sistema el Consell d’Assumptes Exteriors, que el
presideix de forma permanent l’Alt Representant de la Unió per a As-
sumptes Exteriors i Política de Seguretat.
136
Les principals funcions del Consell són:

– Aprovar les lleis de la UE en comú amb el Parlament Europeu, mitjançant
Vocabulari el mecanisme de la “codecisió”.
– Coordinar les polítiques econòmiques generals dels Estats membres.
Codecisió: és el procediment utilitzat
– Concloure acords internacionals entre la UE i altres països o organitza-
per adoptar la majoria de la legislació
cions internacionals.
de la UE. A través d’aquest procediment,
– Aprovar el pressupost de la UE, juntament amb el Parlament.
el Parlament comparteix el poder legis-
latiu amb el Consell de la UE.
– Definir i aplicar la política exterior i de seguretat comuna de la UE.
– Coordinar la cooperació entre la policia i els Tribunals nacionals.
Les decisions del Consell es prenen per votació. Els vots s’assignen en
funció de la població de cada país.
Vots de cada Estat membre al Consell de la UE

Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit 29
Espanya i Polònia 27
Romania 14
Països Baixos 13
Bèlgica, Grècia, Hongria, Portugal i la República Txeca 12
Àustria, Bulgària i Suècia 10
Dinamarca, Eslovàquia, Finlàndia, Irlanda i Lituània 7
Xipre, Eslovènia, Estònia, Letònia i Luxemburg 4
Malta 3
Total 345
En l’actualitat, en algunes matèries, les decisions del Consell han de ser

unànimes; tot i això, en la majoria de les qüestions, el Consell decideix
per majoria qualificada.
A partir de 2014, s’introduirà el sistema de doble majoria amb la finalitat
de reforçar la legitimitat en la presa de decisions, en comptes d’adoptar
decisions per unanimitat.
En aquest procés, per prendre decisions, han de concórrer una determinada
majoria de vots que representi una determinada majoria de població. En
aquest sistema, les decisions del Consell necessitaran el suport del 55%
dels Estats membres que representin, al seu torn, un mínim del 65% de la
població europea.
5·· Com queda configurat el Consell Europeu en el Tractat de Lisboa?

6·· Quines són les diferències entre el Consell Europeu i el Consell de la UE?
7·· Quines majories són necessàries per adoptar les decisions en el Consell de la UE? Quin és l’objectiu de la
introducció del sistema de doble majoria en la presa de decisions per part del Consell?
3.3 > El Parlament Europeu

És elegit pels ciutadans de la UE en les eleccions europees que se celebren
als Estats membres cada cinc anys.
Escons al Parlament Europeu
Compta amb 736 membres dels 27 països de la UE (eurodiputats), que no s’u-
El Tractat de Lisboa estableix que cap
neixen en blocs nacionals, sinó en grups polítics europeus d’acord amb la país pot tenir menys de sis ni més de 96
seva ideologia (progressistes, conservadors, verds, etc.). Per regla general, els diputats. Tot i això, el Parlament actual
escons es reparteixen en proporció amb les xifres de població de cada país. encara conserva la composició anterior
El president del Parlament Europeu és elegit per un període renovable de a l’entrada en vigor del Tractat, de
forma que el número de diputats es mo-
dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’una legislatura, i representa el
dificarà en la propera legislatura i pas-
Parlament a l’exterior i en les relacions amb les altres institucions comu-
sarà a estar integrat per 754 eurodipu-
nitàries.
tats.
El Parlament es reuneix en Sessions Plenàries i en Comissions (Permanents,
Especials i d’Investigació), que preparen els treballs de les Sessions Plenà-
ries.
Les seves funcions principals són:
– Aprovar la legislació europea, conjuntament amb el Consell a través El Parlament Europeu i el
del procediment de codecisió. Parlament de Catalunya
– Dur a terme el control democràtic de totes les institucions de la UE, i
El càrrec de Diputat del Parlament Eu-
en especial de la Comissió.
ropeu és incompatible amb ser membre
– La funció pressupostària de la UE (compartida amb el Consell), de d’un Parlament autonòmic.
forma que pot modificar les despeses i adoptar o rebutjar el pressupost
en la seva totalitat.
– Nomenar el Defensor del Poble Europeu, òrgan encarregat de vetllar
per la bona administració de les institucions comunitàries davant de
les persones físiques o jurídiques de la Unió.
– Aprovar acords importants, com els relatius a l’adhesió de nous Estats
membres de la UE i acords comercials entre la UE i tercers països.
– Elegir el president de la Comissió Europea i donar el seu consenti-
ment per designar l’Alt Representant de la Unió per a la Política
Exterior i Seguretat Comuna, que també serà vicepresident de la Co-
missió.
Casos pràctics 2
Control democràtic de la Comissió

·· Els grups política representats al Parlament Europeu volen que el president de la Comissió aclareixi algunes
decisions preses per la pròpia Comissió. Poden exigir la seva compareixença davant del Ple? En cas que no
estiguin conformes amb les seves explicacions, poden adoptar algun tipus de mesura?
Solució ·· El Parlament Europeu té, entre les seves funcions, la de dur a terme el control democràtic de
totes les institucions de la UE, especial de la Comissió que, al seu torn, és políticament responsable davant del
Parlament i està representada en totes les seves sessions per aclarir i justificar les seves polítiques i ha de res-
pondre periòdicament a les preguntes plantejades pels eurodiputats. En cas que aquests eurodiputats no
estiguin conformes amb les explicacions de la Comissió, la poden destituir adoptant una moció de censura.
138
3.4 > La Comissió Europea

La seva funció és representar i defensar els interessos de la UE en el seu
conjunt. És independent dels Governs nacionals i elabora, per a la seva
aprovació, propostes de noves lleis europees. També és responsable de
gestiona i aplicar les polítiques de la Unió, executar els seus programes i
utilitzar els seus fons.
Els seus membres es denominen comissaris i n’hi ha un per cada país. Els
comissaris han d’actuar en interès de la UE, sense acceptar instruccions
dels seus Governs nacionals, essent cada un responsable dels diferents
sectors d’activitat de la UE (medi ambient, transports, assumptes econòmics
i monetaris, etc.).
La Comissió es renova cada cinc anys, en un termini de sis mesos després
de les eleccions al Parlament Europeu. El seu president és designat per
7.3. Reunió de la Comissió Europea. consens pels Governs dels Estats membres.
El Tractat de Lisboa ha creat un nou càrrec per dirigir els assumptes exte-
riors i la política de seguretat i defensa comuna de la UE: l’Alt Representant
de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, que al mateix
temps és vicepresident de la Comissió.
La Comissió és políticament responsable davant del Parlament, que la
La Comissió Europea i el Govern pot destituir adoptant una moció de censura. Està representada en totes
de Catalunya les sessions del Parlament Europeu per aclarir i justificar les seves políti-
El Govern de Catalunya participa en les ques i respon periòdicament a les preguntes plantejades pels eurodipu-
consultes públiques de la Comissió Eu- tats.
ropea per mitjà de comissions interde-
partamentals, com és el cas de la del
Té la seu a Brussel·les (Bèlgica), oficines a Luxemburg, representacions en
canvi climàtic. tots els països de la UE i delegacions en moltes capitals del món.
Les seves funcions principals són:
– Proposar legislació al Parlament i al Consell.
– Gestionar i aplicar les polítiques de la UE i el pressupost.
– Fer complir la legislació de la UE (juntament amb el Tribunal de Justícia
Europeu).
– Representar internacionalment la UE.
– Vetllar per la correcta aplicació dels tractats.
Els comissaris es reuneixen a Brussel·les un cop a la setmana. A més,
també es reuneixen en cas d’emergència o per debatre qüestions d’especial
importància.
8·· Pel que fa a l’organització i les funcions, quines diferències i similituds existeixen entre el Parlament
europeu i l’espanyol?
9·· De què s’ocupen les comissions especialitzades del Parlament Europeu?
10·· Quin altre càrrec ocupa el vicepresident de la Comissió Europea?
11·· A quins òrgans integrants del poder executiu de cada país són equivalents els comissaris europeus?
3.5 > El Tribunal de Justícia

Amb seu a Luxemburg, la seva missió consisteix en vetllar per tal que la
legislació de la UE s’interpreti i apliqui de la mateixa manera en tots els
Llengües al Tribunal de Justícia
països membres, així com en garantir-ne el compliment per part de tots
els Estats i les institucions comunitàries. Per això, té poder per resoldre Com que cada Estat membre té la seva
conflictes entre Estats membres, institucions de la UE, empreses i particu- pròpia llengua i el seu propi sistema ju-
lars. rídic específic, el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea és una institució mul-
Està integrat per un jutge per cada Estat membre amb la finalitat que es- tilingüe, és a dir, cada una de les llen-
tiguin representats els ordenaments jurídics de tots els Estats membres i gües oficials de la Unió pot ser llengua
està assistit per vuit advocats generals, la funció dels quals consisteix en d’un procediment.
presentar dictàmens sobre els assumptes plantejats davant del Tribunal.
Els jutges i advocats generals disposen d’una gran qualificació professional
i són designats per acord conjunt dels governs dels Estats membres per un
període de sis anys renovable.
El 1988 es va crear el Tribunal de Primera Instància que, arran del Tractat
de Lisboa, es va passar a denominar Tribunal General, amb la missió d’a-
judar el Tribunal de Justícia a fer front al gran nombre de casos plantejats.
És competent per pronunciar-se en determinats tipus d’assumptes, en es-
pecial demandes presentades per particulars i empreses, i també compta
amb un jutge de cada país de la Unió.
També existeix el Tribunal de la Funció Pública de la Unió Europea, que
resol litigis entre la Unió Europea i els seus agents. Aquest tribunal està
integrat per set jutges i depèn del Tribunal General.
Cada un dels Tribunals té un president, elegit pels jutges per un període
de tres anys renovable.
7.4. Tribunal de Justícia Europeu.
12·· A més de resoldre conflictes, quin és la principal finalitat del Tribunal de Justícia Europeu?
13·· Per què el Tribunal de Justícia Europeu està integrat per un jutge de cada Estat membre?
140
3.6 > El Tribunal de Comptes

Ubicat a Luxemburg, la seva feina consisteix en comprovar que els fons de
la UE es gestionen correctament, de forma que poden auditar qualsevol
OLAF persona o organització que manegi aquests fons.
El Tribunal de Comptes no té facultats
Està format per un membre de cada país de la UE, designat pel Consell per
jurisdiccionals pròpies. Si els seus audi-
un període renovable de sis anys. Entre els seus membre se n’elegeix un
tors descobreixen fraus o irregularitats,
n’informen l’Oficina Europea de Lluita
com a president per un període de tres anys.
contra el Frau (OLAF), que és un orga- La seva funció principal és comprovar la correcta execució del pressupost
nisme especialitzat de la Comissió Eu- de la UE. Per això, el Tribunal pot investigar la documentació de qualsevol
ropea per a la lluita contra el frau, la personal o organització que gestioni els ingressos o les despeses de la UE.
corrupció i altres activitats irregulars.
Les conclusions es plasmen en informes que es presenten davant de la Co-
Aquest organisme realitza investigacions missió i els Estats membres.
internes i externes, a més de coordinar
les activitats antifrau de les autoritats Per al compliment dels seus objectius, el Tribunal examinarà els comptes
dels Estats membres. de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Comunitat i de qualsevol
dels seus organismes. En la seva actuació, el Tribunal de Comptes és totalment
independent d’altres institucions, així com dels diferents Estats membres,
encara que manté un estret contacte amb les altres institucions europees.
Cada any ha de presentar al Parlament Europeu i al Consell un informe
sobre l’exercici pressupostari anterior, així com informar els ciutadans
sobre assumptes d’especial interès. Aquests informes i dictàmens es publi-
caran al Diari Oficial de la Unió Europea.
Al Tribunal de Comptes desenvolupen la seva activitat els auditors, que
es distribueixen en grups de fiscalització. Són els que elaboren els projectes
d’informe en què el Tribunal de Comptes basa les seves decisions. Els au-
ditors realitzen freqüentment viatges d’inspecció a altres institucions de
la Unió, els Estats membres i qualsevol país que rebi ajuda de la UE. Això
es deu al fet que, encara que el treball del Tribunal consisteix en la super-
visió dels fons comunitaris, un percentatge molt elevat de la despesa de la
UE el gestionen les autoritats de cada un dels Estats membres.
Casos pràctics 3
Relacions entre els Tribunals de Comptes

·· Quina relació s’estableix entre el Tribunal de Comptes Europeu i els dels diferents Estats membres?
Solució ·· D’una banda, el Tribunal nacional ha d’informar l’europeu sobre la fiscalització dels fons
comunitaris gestionats per entitats nacionals. De l’altra, li presta ajuda i cooperació en la realització d’au-
ditories dins del territori nacional mitjançant la creació de grups de treball, enllaç i contacte, i la realització
de fiscalitzacions conjuntes.
14·· Com actuen els auditors del Tribunal de Comptes? Què han de fer si descobreixen irregularitats?
4 >> Altres òrgans comunitaris

A més de les institucions, a la Unió Europea existeixen una sèrie d’or-
ganismes que també juguen un paper important en el seu funciona-
ment: Organismes de la Unió Europea
A més de les institucions i els òrgans, a
– El Comitè Econòmic i Social: és un òrgan consultiu que representa la Unió Europea també existeixen una
els agents econòmics i socials de la societat (com empresaris, treballa- sèrie d’organismes creats per realitzar
dors, sindicats, organitzacions ecologistes i de consumidors, etc.). Aquest tasques particulars i específiques, que
òrgan ha de ser consultat sobre les propostes de decisions de la UE en adopten diferents denominacions: agèn-
matèria d’ocupació, despeses socials o formació professional, entre al- cies, centres, fundacions, instituts, ob-
tres. servatoris o oficines.
– El Comitè de les Regions: és un òrgan en què estan representades les
autoritats regionals i locals, que ha de ser consultat abans de prendre
decisions de la UE relatives a l’àmbit local i regional.
– El Banc Europeu d’Inversions: finança projectes de desenvolupament
econòmic dins i fora de la UE, en especial a les regions menys afavorides,
i ajuda les petites i mitjanes empreses a través del Fons Europeu d’In-
versions. També concedeix préstecs als Estats candidats i als països en
desenvolupament.
– El Banc Central Europeu: és responsable de la política monetària eu-
ropea i de mantenir l’estabilitat econòmica de la zona euro. El Banc
pren les seves decisions amb independència dels Governs i la resta d’or-
ganismes comunitaris, en especial les relatives a la fixació dels tipus
d’interès.
– El Defensor del Poble Europeu: elegit pel Parlament, investiga les de-
núncies dels ciutadans, les empreses i les organitzacions sobre la mala
gestió de les institucions i els organismes de la UE i els possibles abusos
en què incorrin.
– El Supervisor Europeu de Protecció de Dades: protegeix el respecte a
la intimitat de les dades personals dels ciutadans per part de les institu-
cions i els organismes de la UE.
– Oficina de Publicacions de la UE: actua com a editorial de les institu-
cions de la UE, elaborant i distribuint totes les publicacions oficials de
la Unió Europea, en paper i en suport digital.
– Oficina Europea de Selecció de Personal: té la funció de preparar els
concursos i oposicions destinats a la selecció i contractació del personal
que treballarà en totes les institucions de la Unió Europea.
– Escola Europea d’Administració: té la missió d’oferir formació en de-
terminades àrees concretes per al personal de la UE. Pot accedir als seus
cursos el personal de totes les institucions europees amb la finalitat de
contribuir a la difusió de valors comuns.
15·· Quin és l’òrgan consultiu de la UE en què estan representats els agents econòmics i socials? Existeix
algun òrgan similar en l’àmbit nacional?
16·· En l’àmbit europeu, en quin òrgan estan representades les Comunitats Autònomes?
142
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· En quin tractat s’estableix la Carta dels Drets Fonamentals de la UE?
2·· Com s’assigna la presidència de la UE? Quant dura cada mandat?
3·· Què són els Acords d’Estabilització i Associació?
4·· Què és el “Cabal Comunitari”?
5·· Des del punt de vista de les institucions de la UE, quines novetats ha introduït el Tractat de Lisboa?
6·· Qui es reuneix al Consell Europeu? Busca exemples de decisions que ha d’aprovar aquesta institució.
7·· En què consisteix el sistema de doble majoria?
8·· Quin òrgan és l’encarregat de representar i defensar els interessos de la Unió? Com es denominen els seus mem-
bres?
9·· El Banc d’Espanya pot adoptar decisions relatives a la fixació de tipus d’interès?
10·· En quin òrgan de la UE estan representades les organitzacions ecologistes i de consumidors? Existeix algun
òrgan en l’àmbit nacional?
11·· Quina institució europea representa el poder judicial a la Unió?
.: APLICACIÓ :.
1·· Fes una relació dels actuals Estats membres de la UE, indicant-ne les dates d’incorporació.
2·· Un país membre de la UE pot signar un acord d’estabilització i associació?
3·· Si la UE vol que una disposició sigui directament aplicable en cada Estat membre, quin tipus de norma haurà de
dictar? Aquesta norma forma part del Dret derivat o del Dret primari?
4·· Visita la pàgina web del Parlament Europeu a Barcelona (www.europarlbarcelona.eu) i busca els grups polítics
que tenen representació parlamentària.
5·· Quants eurodiputats formen actualment el Parlament Europeu?
6·· Com s’elegeixen? S’agrupen igual que en el Parlament Nacional o Autonòmic?
7·· Enumera les funcions de l’Alt Representant per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat Comuna.
8·· La UE decideix dur a terme un projecte de desenvolupament en un país candidat. Quin organisme de la UE serà
l’encarregat de finançar-lo?
9·· Una empresa espanyola pretén denunciar un suposat cas d’abús per part d’una institució europea. Davant de qui
ho ha de fer?
10·· Visita la pàgina web de la Unió Europea (http://europa.eu) i, dins de l’apartat relatiu a les institucions i els or-
ganismes de la Unió, busca informació relativa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i realitza una taula
comparativa amb la finalitat dels cinc tipus de procediments més comuns que es tramiten davant d’aquest òrgan.
Cas final 4
Procediment legislatiu a la Unió Europea

·· La Comissió Europea, encarregada de la
defensa dels interessos generals de la UE,
es reuneix amb la finalitat d’abordar qües-
tions relatives a la política agrària comuna.
Després de la reunió del Col·legi de Comis-
saris, decideix elaborar una proposta legis-
lativa davant del Parlament Europeu i el Con-
sell per tal que s’aprovi una nova normativa
que reguli aquest sector.
a) Quins principis ha de respectar la comissió
abans d’elaborar la seva proposta legisla-
tiva?
b) Com s’elabora aquesta proposta?
c) Quins altres requisits s’han de complir
durant el procés d’elaboració de la pro-
posta?
d) Quin és el procediment d’aprovació?
e) Quins organismes europeus es poden con-
sultar durant el procediment d’aprovació?
f) Després de l’aprovació de la nova norma-
tiva, com s’aplica als Estats membres?
Solució ··
a) Abans d’elaborar una proposa legislativa, la Comissió ha de respectar els principis següents:
– Subsidiarietat: només proposa una norma europea quan resulta més eficaç que una mesura nacional, regional
o local.
– Proporcionalitat: únicament realitza propostes legislatives quan és necessari per assolir els objectius esta-
blerts.
b) L’encarregat d’elaborar la proposta legislativa (reglament, directiva o decisió) és el departament responsable
(en aquest cas, el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural), prèvia consulta a tots els departaments
interessats de la Comissió i a les autoritats nacionals, els agents del sector i altres interessats (organitzacions
agràries, grups ecologistes...).
c) A més de consultar a les parts interessades, la proposta se sol elaborar i publicar acompanyada d’una
avaluació de les seves repercussions econòmiques, mediambientals i socials.
d) En la majoria dels casos, es tracta del procediment de codecisió: la proposta del Col·legi de Comissaris l’e-
xaminen tant el Parlament Europeu com el Consell, que detenen el poder legislatiu a la UE.
e) En alguns casos, també es consulta al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Al llarg
de tot el procés d’aprovació de la proposta, la Comissió desenvolupa un paper mediador i vetlla per tal que es
tinguin en compte els interessos europeus.
f) Per a la seva aplicació per la Comissió i els Estats membres, la normativa aprovada s’incorpora als
ordenaments jurídics nacionals en el cas de les directives, mentre que els reglaments i les decisions són direc-
tament aplicables un cop publicats.
144
Idees clau
− CECA
− CEE
− Euratom
− Maastricht
Orígens
− Acta Única
− Amsterdam
− Niça
− Constitució
− Lisboa
− Bandera
− Himne
Símbols − Dia d’Europa
− Lema
− Euro
Cabal comunitari
LA UNIÓ Dret
− Reglaments
EUROPEA comunitari − Directives
Normativa
− Decisions
− Recomanacions i dictàmens
− Parlament
− Consell Europeu
Institucions − Consell de la UE
comunitàries − Comissió
− Tribunal de Justícia
− Tribunal de Comptes
− Comitè Econòmic i Social

− Comitè de les Regions
− Banc Central Europeu
− Banc Europeu d’Inversions
Altres òrgans − Defensor del Poble
comunitaris − Supervisor Europeu de Protecció de
Dades
− Oficina de Publicacions
− Oficina de Selecció de Personal
− Escola Europea d’Administració
Unitat 7 - La Unió Europea REVISTA ADMINISTRATIVA
El programa Erasmus
El programa Erasmus de pràctiques en empreses
per a estudiants de cicles formatius de grau superior
E
l programa Erasmus ha incorporat recentment un cicle formatiu de formació professional de grau su-
noves accions que ofereixen establir col·labora- perior, la durada mínima de les pràctiques és de dues
cions entre institucions d’ensenyament superior setmanes.
i empreses.
La Comissió Europea destina una quantitat de diners
Encara que el programa Erasmus ha tingut com a ob- específica per finançar les activitats realitzades dins del
jectiu principal fomentar la mobilitat d’estudiants amb
programa Erasmus: així, els estudiants que realitzen
la finalitat de realitzar un període d’estudis en una ins-
un període de pràctiques tenen assignada una beca
titució d’ensenyament superior d’un país europeu, una
mensual. Tot i això, l’empresa pot considerar pertinent
de les noves accions que està adquirint una gran im-
contribuir (financerament o d’una altra manera: ajuda
portància és la destinada a afavorir els períodes de pràc-
per a allotjament, bons de transport, àpats, etc.) a les
tiques d’estudiants universitaris o de cicles formatius
de grau superior en empreses de països europeus. despeses incorregudes per l’estudiant en pràctiques du-
rant la seva estada.
Aquesta acció va començar l’any 2007. Durant aquest
any acadèmic, 1 845 estudiants espanyols se’n van be- Text: Organisme Autònom de Programes Educatius Eu-
neficiar i, en les dues convocatòries que s’han dut a ropeus (“Programa d’aprenentatge permanent Eras-
terme fins al moment, s’ha incrementat la sol·licitud mus”, extracte). www.oapee.es
d’estudiants aproximadament en un 50%.
El període de pràctiques és l’estada durant
un temps en una empresa o organització d’un
altre país participant, amb la finalitat de con-
tribuir a l’adaptació dels participants a les ex-
igències del mercat laboral a escala comuni-
tària, adquirint aptituds específiques i
millorant la seva comprensió de l’entorn eco-
nòmic i social del país en qüestió, al mateix
temps que agafen experiència laboral. Aques-
tes pràctiques poden anar acompanyades, en
cas necessari, de cursos de preparació o d’un
curs d’actualització en la llengua d’acollida
o de treball.
El període de pràctiques estarà comprès entre
tres mesos com a mínim i dotze mesos com a
màxim. En el cas d’estudiants matriculats en
Activitats
1·· Coneixies la possibilitat de realitzar pràctiques en empreses europees?

2·· Estaries disposat a participar en el programa Erasmus i a realitzar el teu període de pràctiques en un altre
país de la UE?
3·· Creus que és important i necessari fomentar la mobilitat entre estudiants europeus? En cas negatiu, per
què creus que no ho és?
8
u n i t a t
L’acte
administratiu
SUMARI
■ L’acte administratiu: definició i
característiques
■ Classes
■ Elements
■ Eficàcia i validesa
■ Nul·litat i anul·labilitat
■ Còmput de terminis
OBJECTIUS
·· Obtenir una visió general de l’acte
administratiu.
·· Identificar les diferents classes d’actes
administratius.
·· Reconèixer els requisits d’eficàcia i validesa
de l’acte administratiu.
·· Conèixer el còmput dels terminis a efectes
administratius.
Unitat 8 - L’acte administratiu 147
1 >> Definició i característiques de l’acte

administratiu
Els poders públics disposen de la potestat administrativa, que els permet
relacionar-se amb els administrats a través de disposicions de caràcter ad-
ministratiu amb les quals expressen la seva voluntat. LRJPAC
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Cada una d’aquestes disposicions es denomina acte administratiu. Règim Jurídic de les Administracions Pú-
Els actes administratius són declaracions unilaterals de vo- bliques i del Procediment Administratiu
Comú (LRJPAC), regula tots els aspectes
luntat, coneixement, judici o desig realitzades per l’Adminis-
dels actes administratius i del procedi-
tració.
ment administratiu.
Les seves característiques principals són les següents:
– Només són actes administratius els que dicta l’Administració amb sub-
jecció al Dret administratiu.
– Són dictats en virtut d’una potestat administrativa, diferent de la regla-
Exemples d’actes administratius
mentària (els reglaments no són actes administratius).
de l’Administració catalana
– Els produeix l’òrgan competent ajustant-se al procediment establert.
– No poden vulnerar la Constitució o les lleis. – Una llicència d’obres de l’Ajuntament
de Barcelona.
– Per tal que produeixin efectes jurídics, s’han de publicar al diari oficial
– Una multa de la Guàrdia Urbana de
corresponent (ja sigui al BOE, al DOGC, al Butlletí Oficial de la Provín-
Lleida.
cia, etc.).
– El contingut dels actes s’ajustarà al disposat per l’Ordenament Jurídic, i
es determinarà i s’adequarà a les seves finalitats.
Casos pràctics 1
Control dels actes administratius

·· Com es duu a terme el control dels actes dictats per l’Administració?
Solució ·· La LRJPAC estableix la possibilitat de revisar els actes administratius, en primer lloc davant de la
pròpia Administració mitjançant la interposició de recursos administratius i, un cop finalitzada aquesta via,
davant dels Tribunals de Justícia de l’ordre contenciós administratiu.
En aquest sentit, la Constitució, a l’article 106, estableix que: “els Tribunals controlen la potestat regla-
mentària i la legalitat de l’actuació administrativa, així com el seu sotmetiment a les finalitats que la jus-
tifiquen”.
1·· En què consisteix la potestat administrativa? En què es diferencia de la reglamentària?

2·· A què ens referim quan afirmem que només són actes administratius els que l’Administració dicta amb
subjecció al Dret administratiu?
3·· És vàlid un acte administratiu que no ha estat publicat? Per què?
148
2 >> Classes
No existeix una classificació absoluta dels actes administratius, ja que
aquests actes es poden agrupar en funció de diversos criteris. Per aquesta
raó, un acte administratiu pot pertànyer al mateix temps a diferents cate-
gories. Els criteris més utilitzats són els següents:
Criteri Classes d’actes

Actes expressos: existeix una declaració de l’Administració (per exemple, una
resolució que es notifica a un administrat).
Exteriorització de la voluntat
de l’Administració Actes presumptes (silenci administratiu): l’Administració no exterioritza la
seva voluntat i cal presumir quina és (per exemple, quan l’Administració no
respon a l’interessat un cop transcorregut el termini establert).
Actes favorables: atorguen un dret o alliberen els particulars d’una limitació

(per exemple, la concessió d’una llicència).
Efectes sobre els administrats
Actes desfavorables: imposen una obligació o priven d’algun dret els
particulars (per exemple, una sanció).
Actes procedents d’un òrgan col·legiat: els emet un òrgan format per diverses
persones (per exemple, el Ple d’un Ajuntament).
Naturalesa de l’òrgan emissor
Actes procedents d’un òrgan unipersonal: els emet un òrgan individual (per
exemple, un alcalde).
Actes singulars: s’adrecen a un destinatari concret.
Destinatari
Actes generals: s’adrecen a una pluralitat de subjectes.
Actes resolutius: decideixen sobre el fons de l’assumpte i posen fi al
procediment.
Conseqüències
Actes de tràmit: integren el procediment i són necessaris per tal que es dicti
una resolució.
Actes que esgoten la via administrativa: no es poden recórrer davant de
l’Administració, de forma que únicament els pot revisar la jurisdicció
Possibilitat de recurs en via contenciosa administrativa.
administrativa
Actes que no esgoten la via administrativa: són els que es poden recórrer
davant de l’Administració.
Actes reglats: el seu contingut està predeterminat per la legislació.
Llibertat de l’òrgan
administratiu per dictar l’acte Actes discrecionals: l’òrgan administratiu té llibertat per dictar l’acte i
determinar-ne el contingut.
4·· Un mateix acte administratiu pot pertànyer a més d’una de les classificacions anteriors? Per què?
5·· Quan diem que un acte esgota la via administrativa, a què ens referim?
6·· Quina característica comuna tenen tots els actes expressos?
7·· Busca un exemple d’òrgan col·legiat pertanyent a l’Administració i d’algun acte administratiu que pugui
dictar.
3 >> Elements de l’acte administratiu

Els elements de l’acte administratiu es classifiquen en subjectius, objectius
i formals.
Elements subjectius
Es refereixen al subjecte que pot produir un acte administratiu, que ha de
ser sempre l’òrgan de l’Administració al qual una norma jurídica hagi
Vocabulari
atribuït aquesta competència.
Competència: conjunt de poders d’ac-
Elements objectius tuació atribuïts jurídicament a un òrgan
administratiu en funció de la matèria,
Fan referència al contingut de l’acte i a la seva necessitat de motivació. el lloc i la posició jeràrquica d’aquest
òrgan.
El contingut d’un acte administratiu és la declaració de voluntat, coneixe-
ment, judici o desig que es manifesta a través seu. No pot ser contrari a
l’Ordenament Jurídic i ha de ser lícit, possible, determinat i adequat a les
finalitats que persegueix.
Les resolucions administratives hauran d’indicar:
– La decisió que s’adopta. Motivació
– Els recursos que procedeixin en contra seu, òrgan davant del qual cal
Entre altres, hauran de ser motivats:
presentar-los i terminis per interposar-los.
– Els actes que limitin drets subjectius
– L’òrgan administratiu que els produeix i la seva competència per pro-
o interessos legítims.
duir-lo.
– Els actes que resolguin recursos admi-
– Si esgoten o no la via administrativa. nistratius.
D’altra banda, alguns actes administratius han de ser motivats; és a dir, – Els actes que se separin del criteri se-
han de contenir una argumentació racional i suficient, almenys amb una guit en actuacions procedents o del
dictamen d’òrgans consultius.
succinta referència de fets i fonaments de dret.
– Els acords de suspensió d’actes.
Elements formals – Els acords d’aplicació de la tramitació
d’urgència o d’ampliació de terminis.
Aquests elements es refereixen tant a la forma en què s’han de produir els – Els actes que es dictin en l’exercici de
actes administratius com a la forma en què s’exterioritzen: potestats discrecionals.
– Forma de produir-se: els actes administratius es produeixen a través

del procediment administratiu establert en cada cas.
– Forma d’exterioritzar-se: els actes administratius es produiran per
escrit, a no ser que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma
més adequada d’expressió i constància (per exemple, la verbal o gràfica).
Quan sigui necessària la constància escrita d’un acte dictat verbalment,
l’efectuarà i la signarà el titular de l’òrgan inferior o el funcionari que
rebi oralment, expressant de qui procedeix.
8·· Com es determinen els elements subjectius de l’acte administratiu?

9·· En un acte administratiu que fos d’impossible compliment, quin tipus d’elements hi faltarien?
10·· Per què en determinats casos les decisions de l’òrgan administratiu han de ser motivades?
150
4 >> Eficàcia i validesa

Els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de
la data en què es dicten, llevat que s’hi disposi una altra cosa.
Tot i això, l’eficàcia quedarà demorada quan així ho exigeixi el contingut
de l’acte o estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació
superior.
En determinats casos excepcionals, també poden tenir eficàcia retroactiva
(per exemple, quan un acte en substitueixi un altre d’anul·lat).
4.1 > Notificació i publicació

La notificació o publicació de l’acte són jurídicament rellevants, ja que
són una condició per tal que se’n produeixi l’eficàcia.
Notificació
La notificació té com a finalitat posar en coneixement de l’interessat el
contingut de l’acte administratiu, així com els recursos que s’hi poden in-
Notificació i publicació terposar en contra. Per a l’Administració serveix per deixar constància de
Al CD Recursos trobaràs documents amb la data en què l’acte s’ha comunicat a l’interessat, per poder determinar
notificacions i publicacions d’actes ad- els terminis dels recursos i la data de fermesa de l’acte.
ministratius.
S’hauran de notificar els interessats les resolucions i els actes adminis-
tratius que afectin els drets i interessos, dins del termini de deu dies a
partir de la data en què l’acte hagi estat dictat. La notificació haurà de
contenir:
– El text íntegre de la resolució, amb indicació de si és no definitiva en la
via administrativa.
– Els recursos que procedeixin, l’òrgan davant del qual s’haurien de pre-
sentar i el termini per interposar-los.
Les notificacions es practicaran per qualsevol mitjà (inclosos els telemàtics)
Vocabulari que permeti tenir constància de la recepció per part de l’interessat o els
seus representants, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte
Notificació telemàtica: tipus de no-
notificat.
tificació que utilitza les tècniques de la
telecomunicació i la informàtica (per Per tal que la notificació es practiqui utilitzant algun mitjà telemàtic, es
exemple, el correu electrònic o Inter- requerirà que l’interessat hagi indicat aquest mitjà com a preferent o
net) per transmetre la informació. n’hagi consentit la utilització; també en determinats casos, les Adminis-
tracions Públiques podran establir l’obligació de comunicar-s’hi utilitzant
únicament mitjans electrònics (quan els interessats tinguin garantit l’accés
i la disponibilitat dels mitjans tecnològics necessaris).
Publicació
La publicació substituirà la notificació i tindrà els seus mateixos efec-
tes:
– Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de per-
sones.
– Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de con-
currència competitiva (per exemple, unes oposicions).
Casos pràctics 2
Notificacions telemàtiques
·· En Lluc Pinós presenta una sol·li-
citud davant del Ministeri de Cultura
per tal que li concedeixin una sub-
venció al grup de teatre que dirigeix.
Com que viatja amb molta freqüèn-
cia, desitja que les notificacions re-
latives a aquest procés administratiu
se li enviïn de forma telemàtica.
a) En Lluc pot optar perquè l’Admi-
nistració li realitzi les notificacions
de forma telemàtica o aquestes no-
tificacions s’hauran de realitzar en
paper?
b) Quin és el procediment que s’ha de seguir per poder rebre notificacions per via telemàtica?
Solució ··
a) Segons la LRJPAC, les notificacions es practicaran per qualsevol mitjà que permeti tenir-ne constància de la
recepció per part de l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte
notificat.
Les notificacions telemàtiques compleixen aquests requisits sempre que es realitzin d’acord amb el procediment
establert per l’Administració. Per tal que es puguin realitzar, el Ministeri de la Presidència ha creat el Servei de No-
tificacions Electròniques, a la web notificaciones.060.es, a través del qual es posa a disposició de qualsevol persona
que ho sol·liciti la possibilitat de rebre de forma alternativa per via telemàtica les notificacions que actualment
reben en paper. La subscripció a aquest servei és voluntària i gratuïta i compleix amb les màximes garanties de
confidencialitat, autenticitat i privacitat per tal d’assegurar la identitat dels participants i de les comunicacions.
b) Per rebre les notificacions per via telemàtica, s’han de seguir els passos següents:
– Crear una Adreça Electrònica Habilitada (AEH): a través d’aquesta adreça, qualsevol que ho sol·liciti
disposarà d’una adreça electrònica, que serà única per a la recepció de les notificacions administratives que
pugui practicar per via telemàtica l’Administració General de l’Estat i els seus Organismes Públics. Associat
a l’Adreça Electrònica Habilitada, el seu titular disposarà d’una bústia electrònica en què rebrà les notificacions
electròniques corresponents als procediments als quals decideixi subscriure’s voluntàriament.
– Subscriure’s a procediments: a través de la subscripció, l’usuari expressa el seu desig de rebre per via te-
lemàtica les notificacions administratives creades pels procediments que els diferents organismes públics
posen a la seva disposició. Per això, l’interessat haurà de disposar d’una Adreça Electrònica Habilitada i se-
leccionar els procediments en què estigui interessat.
– Accedir a les notificacions: quan existeixi alguna notificació, l’usuari rep un avís de disponibilitat al seu
correu electrònic. Accedint a la bústia associada a la seva AEH, trobarà totes les notificacions rebudes clas-
sificades segons l’organisme públic que les ha emès i per a cada una podrà conèixer-ne l’estat (nova, llegida
i rebutjada) i la data electrònica de la posada a disposició en la seva bústia. Abans de consultar les seves no-
tificacions, l’usuari podrà decidir si llegir-la i desar-la al seu ordinador personal o rebutjar-la i retornar-la a
l’organisme emissor. Aquesta decisió s’enviarà validada amb la seva signatura electrònica i datada electròni-
cament a l’organisme emissor.
152
4.2 > Nul·litat i anul·labilitat

Els actes administratius en què concorren tots els elements que s’han
d’integrar són vàlids, però pot ser que hi hagi algun vici o defecte que
afecti algun d’aquests elements, cas en el qual diem que els actes són in-
vàlids.
Segons la importància i la transcendència del defecte, es distingeixen dos
tipus d’actes invàlids: actes nuls de ple dret i actes anul·lables.
Nul·litat de ple dret

La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte al qual afecta
no té efectes jurídics vàlids. Encara que es corregeixi el defecte, l’acte no
es pot resoldre.
Actes nuls de ple dret

– Els que lesionin els drets i les llibertats constitucionals.
– Els dictats per un òrgan manifestadament incompetent.
– Els que tinguin un contingut impossible.
– Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a
conseqüència seva.
– Els dictats prescindint totalment i absolutament de procediment
legalment establert.
– Els actes contraris a l’ordenament jurídic.
– Qualsevol altre la nul·litat del qual s’estableixi legalment.
Anul·labilitat
És la possibilitat que s’anul·li alguna disposició administrativa que incorre
en algun defecte si no es resol en el termini establert. Els actes anul·lables
produeixen efectes mentre no siguin anul·lats.
Són anul·lables:
– Els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’Or-
denament Jurídic.
– El defecte de forma, en cas que l’acte no compleixi els requisits formals
indispensables per aconseguir la seva finalitat o doni lloc a la indefensió
dels interessats.
– La realització d’actuacions administratives fora del temps establert quan
així ho imposi la naturalesa del terme o termini.
11·· Per què la notificació o la publicació dels actes administratius són jurídicament rellevants?
12·· Quina és la raó per la qual, a vegades, la publicació pot substituir la notificació? En aquests casos, noti-
ficació i publicació tenen els mateixos efectes?
13·· Quins efectes jurídics tenen la nul·litat de ple dret? I l’anul·labilitat?
14·· Quina característica comuna tenen els actes nuls de ple dret?
15·· Per què es considera que determinats actes administratius són esmenables i altres no?
5 >> Termes i terminis

Els termes i terminis que s’estableixen a les lleis obliguen tant les autoritats
i el personal al servei de les Administracions Públiques com els interessats Vocabulari
en els procediments administratius.
Termini: és un període de temps durant
5.1 > Còmput de terminis el qual es pot realitzar algun acte (per
exemple, si es dóna un termini de 10
La LRJPAC recull unes normes sobre com cal comptar els terminis en els dies per a un tràmit, el tràmit es pot
procediments administratius. realitzar en qualsevol moment dins d’a-
quests dies).
Disposicions generals
Terme: és el moment en què s’ha de
Sempre que per llei o normativa comunitària europea no s’expressi una realitzar algun acte (per exemple, si es
altra cosa, quan els terminis s’indiquin per dies, s’entén que són dies fixa un terme de 10 dies per a un tràmit,
hàbils, i se n’exclou els diumenges i els festius del còmput. aquest tràmit s’ha de realitzar quan ha-
gin transcorregut aquests dies).
Quan els terminis s’indiquen per dies naturals, es farà constar aquesta cir-
cumstància en les notificacions corresponents.
Inici del còmput

Els terminis es comptaran a partir del dia següent al dia en què tingui lloc
la notificació o la publicació de l’acte de què es tracti o des del dia següent
al dia en què se’n produeixi l’estimació o la desestimació per silenci admi-
nistratiu.
Exemples
Determinació de l’inici del còmput de terminis

- Si una resolució es notifica el dilluns 3 d’abril, es començarà a comptar a partir del dimarts 4 d’abril, que és
el següent dia hàbil.
- Si una resolució es notifica el dissabte 1 d’abril, el còmput s’iniciarà el següent dia hàbil. No es compta el
diumenge, que és inhàbil i, per tant, es començarà a comptar a partir del dilluns 3 d’abril.
154
Fi del còmput
Es produirà de forma diferent segons si els terminis estan expressats en
dies o bé en mesos o anys:
Terminis expressats en dies: es comptaran els dies hàbils transcorreguts
des del dia següent al dia en què tingui lloc la notificació o publicació.
Terminis expressats en mesos o anys: es comptaran de data a data.
Exemples
Realització del còmput de terminis

- Un termini de 10 dies a comptar a partir del dilluns 3 d’abril, venceria el dijous 13 d’abril (es comptarien 10
dies, excloent-ne el diumenge 9 d’abril, suposant que no hi hagués festivitats en aquestes dates).
- Un termini de tres mesos, a comptar des del 2 de gener, venceria el 2 d’abril (de data a data).
- Un termini d’un any, a comptar des del 6 d’octubre de 2011, venceria el 6 d’octubre de 2012.
Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entendrà prorrogat al primer
dia hàbil següent i, si en el mes de venciment no hagués dia equivalent al
dia en què comença el còmput, s’entendrà que el termini expira l’últim
dia del mes.
Exemples
Còmputs especials
- Un termini de 3 dies a comptar a partir del divendres 3 de juny, venceria el dilluns 6 de juny (l’últim dia del
termini seria inhàbil per ser diumenge, per la qual cosa es prorrogaria al següent dia hàbil).
- Un termini d’un mes, a comptar des del 31 de març, venceria el 30 d’abril (l’últim dia del mes, en no haver-
hi equivalent).
5.2 > Calendaris

L’Administració General de l’Estat i les Administracions de les Comunitats
Autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, fixaran en el seu
Dies inhàbils a l’Administració respectiu àmbit, el calendari de dies inhàbils a efectes de còmputs de ter-
catalana minis.
A Catalunya són inhàbils els dies que
s’estableixen al calendari oficial de fes-
El calendari aprovat per les Comunitats Autònomes inclourà els dies in-
tes laborals que anualment publica el hàbils de les entitats que integren l’Administració Local corresponent al
Departament d’Empresa i Ocupació de seu àmbit territorial, als quals serà d’aplicació.
la Generalitat de Catalunya: 12 dies fes-
Aquest calendari s’ha de publicar abans de l’inici de cada any en el diari
tius generals per a tota Catalunya, més
oficial que correspongui i en altres mitjans de difusió que en garanteixin
2 dies festius locals.
el coneixement per part dels ciutadans.
Quan un dia fos hàbil al municipi o a la Comunitat Autònoma en què re-
sideixi l’interessat i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o a la inversa,
es considerarà inhàbil en tot cas.
5.3 > Ampliació de terminis

L’Administració, llevat de precepte en contra, podrà concedir d’ofici o a
petició dels interessats una ampliació dels terminis establerts, que no ex-
cedeixi de la meitat, si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es
perjudiquin drets de tercers. L’acord d’ampliació haurà de ser notificat als
interessats.
Cal tenir en compte que tant la petició dels interessats com la decisió
sobre l’ampliació s’hauran de produir, en tot cas, abans del venciment del
termini de què es tracti. En cap cas, podrà ser objecte d’ampliació un ter-
mini ja vençut.
5.4 > Tramitació d’urgència

Quan raons d’interès públic l’aconsellin, es podrà acordar —d’ofici o a
petició de l’interessat— l’aplicació al procediment de la tramitació d’ur-
gència, per la qual es reduirà a la meitat els terminis establerts per al
procediment ordinari, llevat els relatius a la presentació de sol·licituds i
recursos.
Casos pràctics 3
Còmput de terminis
·· Si per a la realització d’un tràmit es fixa el termini d’un mes, a comptar des del 30 de gener, quan
finalitzarà aquest termini? Què ocorreria si l’últim dia del mes va ser inhàbil en el municipi o a la Comunitat
Autònoma on resideix l’interessat i hàbil a la seu de l’òrgan administratiu?
Solució ·· Si el termini es fixa en mesos o anys, es computaran de data a data, a partir del dia següent al dia
en què tingui lloc la notificació o la publicació de l’acte de què es tracti. Si en el mes de venciment no hi
hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entendrà que el termini expira l’última dia del
mes. En aquest cas, en comptar un mes, el termini venceria el 30 de febrer, però com que aquesta data no
existeix, el termini finalitzarà l’últim dia d’aquest mes, que serà el 28 o el 29, depenent de l’any de què es
tracti.
Quan un dia fos hàbil al municipi o la Comunitat Autònoma en què residís l’interessat i inhàbil a la seu de
l’òrgan administratiu, o a la inversa, es considerarà inhàbil en tot cas.
16·· Totes les parts implicades en els actes administratius tenen les mateixes obligacions respecte del com-
pliment dels termes i els terminis establerts a les lleis?
17·· Per què si el termini s’indica en dies naturals s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions
corresponents?
18·· Quins efectes té la declaració d’un dia com a hàbil o inhàbil en relació amb el funcionament dels centres
de treball de les Administracions Públiques?
156
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Per què es considera que els actes administratius són declaracions unilaterals de voluntat, judici, coneixement o
desig?
2·· Els actes resolutius sempre esgoten la via administrativa?
3·· Quins elements han de ser presents en tot acte administratiu? Què ocorre si en falta algun?
4·· A partir de quin moment es consideren vàlids els actes administratius dictats per l’Administració? Se’n pot
demorar l’eficàcia en algun cas?
5·· Des del punt de vista de l’Administració, quina finalitat té la notificació? I des del punt de vista de l’adminis-
trat?
6·· En la pràctica de la notificació, quins mitjans es poden utilitzar? Quina característica comuna han de reunir
aquests mitjans?
7·· Què ocorreria amb un acte administratiu que ha estat dictat per un òrgan manifestament incompetent? I si, a
més, aquesta falta de competència és conseqüència de la comissió d’una infracció penal?
8·· A partir de quin moment es comencen a comptar els terminis indicats en dies? I si el termini es fixa en mesos o
anys?
9·· Quines competències tenen les Comunitats Autònomes en l’elaboració del calendari de dies inhàbils? I les entitats
locals?
10·· Quins són els criteris que han de seguir l’Administració General de l’Estat i les de les Comunitats Autònomes a
l’hora de fixar el calendari de dies inhàbils a efectes del còmput de terminis?
.: APLICACIÓ :.
1·· Dels següents actes de l’Administració, indica els que es consideren administratius:
a) Concessió d’una autorització.
b) Aprovació d’un reglament.
c) Interposició d’una demanda civil.
d) Imposició d’una sanció.
2·· Busca dos exemples d’actes favorables i altres dos d’actes de gravamen.
3·· Es notifica a un alumne la concessió d’una beca d’estudis per part del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya. Indica els elements de l’acte administratiu en aquest cas.
4·· Indica dos casos en què la publicació pugui substituir la notificació.
5·· Dels següents actes administratius, digues quins són nuls de ple dret i quins són anul·lables:
a) Els dictats per òrgan manifestament incompetent.
b) Els actes d’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’Ordenament Jurídic.
c) Els que tinguin un contingut impossible.
d) El que presentin un defecte de forma, quan l’acte doni lloc a la indefensió dels interessats.
Tenim 10 dies per presentar una reclamació. Si hem rebut la notificació el dilluns dia 4, quan finalitzarà el termini?
I si fossin dies naturals?
Cas final 4
Ampliació de terminis i notificació

·· Un òrgan administratiu ha de dictar una resolució, per a la qual cosa està seguint el procediment legalment
establert. Atesa la importància de la decisió a adoptar i la complexitat de l’assumpte sobre el qual tracta, de-
cideix ampliar els terminis que té per resoldre.
a) L’òrgan administratiu té competència per ampliar els terminis establerts?

b) Quins requisits s’han de complir per ampliar els terminis?
c) Com s’ha de notificar els interessats?
d) Què ocorre si algun dels interessats rebutja la notificació, si són desconeguts o si resideixen a l’estran-
ger?
Solució ··
a) Sí, l’Administració, llevat de precepte en contra, podrà concedir d’ofici o a petició dels interessats, una
ampliació dels terminis establerts, sempre que no excedeixi de la meitat d’aquests terminis.
b) A grans trets, per tal que es pugui concedir una ampliació de terminis, s’hauran de complir els requisits se-
güents:
– Que les circumstàncies aconsellin l’ampliació.
– Que amb l’ampliació de terminis no es perjudiqui drets de tercers.
– A més, segons disposa la LRJPAC, els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació de terminis,
seran motivats, amb succinta referència de fets i fonaments de dret.
c) Les notificacions es practicaran per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per
l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat; l’acreditació
de la notificació efectuada s’incorporarà a l’expedient.
En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, la notificació es practicarà en el lloc que hagi indicat
a tal efecte en la sol·licitud.
Quan la notificació es practiqui al domicili de l’interessat i aquest no hi sigui present en el moment de lliurar-
se la notificació, se’n podrà fer càrrec qualsevol persona que es trobi al domicili i hi faci constar la seva iden-
titat.
Si ningú es pogués fer càrrec de la notificació, es farà constar aquesta circumstància a l’expedient, juntament
amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació i es tornarà a intentar notificar una sola vegada, en una
hora diferent dins dels tres dies següents.
d) Quan l’interessat o el seu representant rebutgin la notificació d’una actuació administrativa, es farà constar
aquesta circumstància a l’expedient, especificant-se les circumstàncies de l’intent de notificació i es tindrà
per efectuat el tràmit seguint-se el procediment.
En cas que els interessats en un procediment siguin desconeguts, s’ignori el lloc de la notificació o bé,
s’hagi intentat notificar i no s’hagi pogut practicar, la notificació es farà per mitjà d’anuncis al tauler
d’edictes de l’Ajuntament del seu últim domicili i al Butlletí Oficial de l’Estat, de la Comunitat Autònoma o
de la Província.
En el cas específic en què l’últim domicili conegut es trobi en un país estranger, la notificació s’efectuarà
mitjançant la seva publicació al tauler d’anuncis del Consolat o la Secció Consular de l’Ambaixada corres-
ponent.
158
Idees clau
− Són declaracions unilaterals realitzades per

l’Administració.
− Estan subjectes al Dret administratiu.
− Dictats en virtut d’una potestat administratiu.
Característiques
− Es produeixen per l’òrgan competent ajustant-se al
procediment establert.
− No poden anar en contra de la Constitució o les lleis.
− S’han de publicar al diari oficial corresponent.
− Actes expressos i actes presumptes (silenci

administratiu).
− Actes favorables i actes de gravamen.
− Actes singulars i actes generals.
Classes
− Actes procedents d’un òrgan col·legiat o d’un òrgan
unipersonal.
− Actes resolutius i actes de tràmit.
− Actes que esgoten o no la via administrativa.
L’ACTE
− Subjectius: competència.
ADMINISTRATIU Elements − Objectius: contingut i motivació.
− Formals: procediment i exteriorització.
− Notificació
− Publicació
Eficàcia i validesa
− Nul·litat
Nul·litat i anul·labilitat
− Anul·labilitat
− Disposicions generals
Còmput de terminis − Inici del còmput
− Fi del còmput
Termes i terminis
− Calendaris
− Ampliació de terminis
− Tramitació d’urgència
Unitat 8 - L’acte administratiu REVISTA ADMINISTRATIVA
Comunicacions
amb l’Administració
Els ciutadans podran elegir en tot moment la manera zant mitjans electrònics, quan els interessats es corres-
de comunicar-se amb les Administracions Públiques, ponguin amb persones jurídiques o col·lectives de per-
sigui o no per mitjans electrònics, excepte en els casos sones físiques que per raó de la seva capacitat econò-
en què d’una norma amb rang de llei s’estableixi o in- mica o tècnica, dedicació professional o altres motius
fereixi la utilització d’un mitjà no electrònic. L’opció acreditats tinguin garantit l’accés i la disponibilitat dels
de comunicar-se per uns o altres mitjans no vincula el mitjans tecnològics necessaris.
ciutadà, que en qualsevol moment podrà optar per un
Les Administracions Públiques utilitzaran prefe-
mitjà diferent de l’inicialment elegit.
rentment mitjans electrònics en les seves comunica-
Les Administracions Públiques utilitzaran mitjans cions amb altres Administracions Públiques. Les con-
electrònics en les seves comunicacions amb els ciu- dicions que regiran aquestes comunicacions es de-
tadans sempre que així ho hagin sol·licitat o consentit terminaran entre les Administracions Públiques
expressament. La sol·licitud i el consentiment es po- participants.
dran, en tot cas, enviar i rebre per mitjans electrò-
nics.
Les comunicacions a través de mitjans electrònics seran
vàlides sempre que existeixi constància de la transmis-
sió i recepció, de les seves dates, del contingut íntegre
de les comunicacions i se n’identifiqui de forma fide-
digna el remitent i el destinatari.
Les Administracions publicaran, en el corresponent
diari oficial i a la pròpia seu electrònica, els mitjans
electrònics que els ciutadans poden utilitzar en cada
supòsit en l’exercici del seu dret a comunicar-s’hi.
Els requisits de seguretat i integritat de les comunica-
cions s’establiran en cada cas de forma apropiada al
caràcter de les dades objecte d’aquestes comunicacions,
d’acord amb criteris de proporcionalitat, conforme al
disposat en la legislació vigent en matèria de protecció
de dades de caràcter personal. Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels
Reglamentàriament, les Administracions Públiques po- Ciutadans als Serveis Públics. Article 27. Comunicacions
dran establir l’obligatorietat de comunicar-s’hi utilit- electròniques.
Activitats
1·· Sabies que es podia elegir la manera de comunicar-se amb les Administracions Públiques?
2·· Et sembla interessant la possibilitat de sol·licitar aquest servei? Per què?
3·· Per què creus que és necessari que l’Administració habiliti aquest servei?
9
u n i t a t
El procediment
administratiu
SUMARI
■ El procediment administratiu
■ Els interessats
■ Fases del procediment
■ El silenci administratiu
■ Llengua dels procediments
OBJECTIUS
·· Comprendre el significat del procediment
administratiu.
·· Identificar les diferents fases del
procediment administratiu.
·· Reconèixer els supòsits i tipus de silenci
administratiu.
·· Conèixer les normes que regulen la llengua
dels procediments.
Unitat 9 - El procediment administratiu 161
1 >> El procediment administratiu

A la unitat anterior hem vist que les Administracions Públiques tenen la
facultat de dictar actes administratius que tenen rellevància jurídica per
als administrats.
La Constitució Espanyola de 1978 disposa que:
La llei regularà el procediment a través del qual s’han de produir

els actes administratius, garantint, quan sigui procedent, l’au-
diència de l’interessat.
La llei que desenvolupa aquest mandat de la Constitució és la Llei

30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Proce-
Procediment administratiu a
diment Administratiu Comú (LRJPAC). Aquest llei determina com s’han
Catalunya
de produir els actes administratius per garantir la participació i els
La regulació específica es troba a la Llei
drets dels ciutadans davant de l’Administració, establint un procediment
26/2010, de 3 d’agost, de Règim Jurídic
que s’ha de seguir en totes les fases, amb l’objectiu final de produir un
i de Procediment de les Administracions
acte administratiu.
Públiques de Catalunya.
La importància del procediment és tan gran que, si no se segueix, l’acte
administratiu es podria considerar nul de ple dret.
El procediment està format per una sèrie de fases i hi podrien participar
totes les persones interessades en l’acte administratiu amb què fina-
litzi.
Casos pràctics 1
Representació
·· En el cas en què un interessat no pugui realitzar algun tràmit amb l’Administració, és possible que algú el
pugui representar? En cas afirmatiu, quins requisits s’han de complir?
Solució ·· Sí, ja que la LRJPAC estableix que els interessats amb capacitat d’obrar podran actuar per mitjà
de representant (que també haurà de tenir capacitat d’obrar).
Per formular sol·licituds, establir recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona,
s’haurà d’acreditar la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret que deixi constància fidedigna, o mit-
jançant declaració en compareixença personal, de l’interessat.
Per als actes i les gestions de mer tràmit, es presumirà aquesta representació.
1·· Des del punt de vista dels drets dels ciutadans, quin és el fonament del procediment administratiu?
2·· Si es dicta un acte administratiu sense seguir el procediment, quins efectes jurídics tindrà aquest acte? Es
podria esmenar aquesta situació?
162
2 >> Els interessats

En els procediments administratius no hi pot participar qualsevol persona.
Per poder-hi participar s’han de reunir dues condicions: tenir la capacitat
d’obrar davant de l’Administració i tenir interès en l’acte administratiu
que en resulti.
Capacitat d’obrar
La capacitat d’obrar suposa la possibilitat d’una persona d’exercitar o de
posar en pràctica drets i obligacions.
Capacitat d’obrar civil
Tenen capacitat d’obrar davant de les Administracions Públiques, a més
Com a norma general en la legislació ci-
de les persones que l’ostenten d’acord amb les normes civils, els menors
vil, la capacitat d’obrar s’obté amb la
d’edat per a l’exercici i defensa dels seus drets si es fa a través d’una
majoria d’edat, encara que existeixen
situacions especials, com el cas dels
actuació permesa per l’ordenament jurídic administratiu sense l’assistència
emancipats, als quals se’ls permet re- dels pares o tutors. Per exemple, un alumne menor d’edat pot votar en les
alitzar alguns actes jurídics encara que eleccions al consell escolar d’un centre.
siguin menors d’edat. S’exceptua del cas anterior el supòsit en què els menors estiguin incapaci-
tats, quan l’extensió de la incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels
drets o interessos de què es tracti.
Pluralitat d’interessats Interès en el procediment

Quan en una sol·licitud, escrit o comu- La LRJPAC considera com a interessats en el procediment administratiu:
nicació figurin diversos interessats, les
actuacions a les quals donin lloc s’efec- – Els que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims indi-
tuaran amb el representant o l’interes- viduals o col·lectius.
sat que expressament hagin indicat i, – Els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin
en el seu defecte, amb el que figuri en resultar afectats per la decisió que s’hi adopti.
primer terme. – Els que, per interessos legítims, individuals o col·lectius, puguin resultar
afectats per la resolució i es personin en el procediment en tant que no
hagi recaigut resolució definitiva.
A més, les associacions i les organitzacions representatives d’interessos
Falta d’acreditació de la
econòmics i socials també poden participar en els procediments com a
representació titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la llei recone-
gui.
La falta o insuficient acreditació de la
representació no impedirà que es tingui Quan la condició d’interessat derivi d’alguna relació jurídica transmissible,
per realitzat l’acte de què es tracti, el successor adquirirà la condició d’interessat, independentment de l’estat
sempre que s’aporti aquesta acreditació del procediment.
o s’esmeni el defecte dins del termini
de deu dies que haurà de concedir a l’e- Si durant la instrucció d’un procediment, celebrat sense publicitat, s’ad-
fecte l’òrgan administratiu, o d’un ter- verteix que existeixen persones titulars de drets o interessos legítims i di-
mini superior quan les circumstàncies rectes als quals pogués afectar la resolució que es dicti, es comunicarà a
del cas així ho requereixin. aquestes persones la tramitació del procediment.
3·· Un menor pot participar en un procediment encara que no l’hagi promogut?

4·· Una associació de consumidors i usuaris pot participar en un procediment administratiu?
3 >> Fases del procediment

El procediment està dividit en cinc fases: iniciació, ordenació, instrucció,
finalització i execució.
3.1 > Iniciació del procediment

Els procediments es poden iniciar:
– D’ofici: l’Administració inicia el procediment, ja sigui per pròpia ini-
ciativa o com a conseqüència de denúncia, ordre superior o petició rao-
nada d’altres òrgans.
– A sol·licitud de persona interessada: mitjançant la presentació d’una
sol·licitud en què es concreti la seva petició.
Contingut de la sol·licitud
Nom i cognoms de l’interessat i, si és procedent, de la persona que el Esmena i millora de la sol·licitud
representi, així com la identificació del mitjà preferent o del lloc que Si la sol·licitud no reuneix els requisits
s’indiqui a efectes de notificacions.
exigits per la legislació aplicable, es re-
Fets, raons i petició en què es concreti la sol·licitud. querirà a l’interessat per tal que, en un
termini de deu dies, esmeni la falta o
Lloc, data i signatura del sol·licitant.
acompanyi els documents preceptius,
Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça. amb indicació que, si no ho fes així, se’l
tindrà per desistit de la seva petició.
3.2 > Ordenació del procediment
Més que una fase, consisteix en una sèrie d’obligacions que han de complir
l’Administració i els interessats durant el procediment:
– Impuls: el procediment administratiu s’impulsarà d’ofici en tots els
seus tràmits; és a dir, l’Administració serà la responsable de tramitar la
sol·licitud presentada i de fer avançar el procediment. A més, l’Admi-
nistració haurà de despatxar els expedients per rigorós ordre de presen-
tació, en assumptes de la mateixa naturalesa. Per exemple, si se sol·licita
una llicència d’obres al gener i una altra al febrer, primer s’haurà de re-
Documents del procediment
soldre la del gener i després la del febrer.
administratiu
– Celeritat: s’acordaran en un sol acte tots els tràmits que, per la seva na-
turalesa, admetin una impulsió simultània i no sigui obligatori el seu Els documents relacionats amb la ini-
compliment successiu. ciació, instrucció i resolució del proce-
diment administratiu es desenvolupen a
– Compliment de tràmits: els tràmits que hagin de dur a terme els inte-
la Unitat 11. Pots trobar models dels
ressats s’hauran de realitzar en el termini de deu dies a partir de la no-
més importants al CD Recursos.
tificació del corresponent acte, llevat en el cas en què a la norma corres-
ponent en fixi un termini diferent.
– Qüestions incidentals: les qüestions incidentals de caràcter adminis-
tratiu que se suscitin (llevat de la recusació) no suspendran la tramitació
del procediment.
5·· Quines obligacions incumbeixen l’Administració durant la fase d’ordenació del procediment?
164
3.3 > Instrucció del procediment

Durant aquest fase, es duen a terme els actes necessaris per a la determi-
nació i comprovació de les dades en virtut dels quals s’ha de dictar la reso-
lució. Per això, l’òrgan encarregat de resoldre es pot informar a través de
diferents mitjans:
– Al·legacions: els interessats, en qualsevol moment del procediment an-
terior al tràmit d’audiència, poden al·legar i aportar documents o altres
elements de judici que estimin convenients.
– Prova: quan l’Administració no tingui per certs els fets al·legats pels in-
Informació pública teressats o la naturalesa del procediment ho exigeixi, es pot acordar l’o-
L’òrgan al qual correspongui la resolució bertura d’un període de prova i l’interessat podrà nomenar tècnics per
del procediment, quan la seva natura- tal que l’assisteixin.
lesa ho requereixi, podrà acordar un pe- – Informes: són informacions procedents d’òrgans tècnics o especialitzats.
ríode d’informació pública. A tal efecte, Se sol·licitaran els que siguin preceptius i els que es considerin necessaris
s’anunciarà al diari oficial respectiu per per resoldre. Llevat de disposició en contra, els informes seran facultatius
tal que qualsevol persona pugui exami- i no vinculants.
nar el procediment. Aquest anunci indi-
– Tràmit d’audiència: consisteix en el fet que, immediatament abans de
carà el lloc d’exhibició i determinarà el
redactar la proposta de resolució, es posarà de manifest als interessats
termini per presentar al·legacions.
les actuacions realitzades per tal que puguin al·legar i presentar els do-
cuments i les justificacions que estimin pertinents.
La llei estableix una sèrie de regles generals relatives a la participació
dels interessats en els procediments. Entre altres, disposa que els
actes d’instrucció que requereixin la intervenció dels interessats s’han
de practicar en la forma que resulti més còmoda per a ells i que sigui
compatible, en la mesura del possible, amb les seves obligacions laborals
o professionals.
Casos pràctics 2
Mesures provisionals
·· Durant la instrucció d’un procediment administratiu s’aprecia que la matèria sobre la qual tracta el proce-
diment és de tal naturalesa que està en perill l’eficàcia de la resolució que s’hi pugui adoptar. Què pot fer
l’Administració per assegurar l’eficàcia de la futura resolució?
Solució ·· Iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent per resoldre’l podrà adoptar, d’ofici o a
instància de part, les mesures provisionals que estimi oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que
pogués recaure, si existissin elements de judici suficients per fer-ho. No es podran adoptar mesures provisionals
que puguin causar perjudici de difícil o impossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets
emparats per les lleis.
6·· Quin és l’objectiu de la fase d’instrucció del procediment? Quina característica en comú tenen els diferents
actes que es produeixen durant aquesta fase?
3.4 > Finalització del procediment

El procediment administratiu pot finalitzar de diverses formes:
– Resolució: decidirà totes les qüestions plantejades pels interessats i les
altres derivades del procediment. Les resolucions contindran la decisió,
els recursos que procedeixin en contra seu, l’òrgan administratiu o ju-
dicial davant del qual s’haguessin de presentar i el termini per interpo-
sar-los.
– Terminació convencional: les Administracions Públiques poden celebrar
acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret públic
com privat, sempre que no siguin contraris a l’Ordenament Jurídic ni Impossibilitat de continuar el
versin sobre matèries no susceptibles d’acord a transacció i que tinguin procediment
per objecte satisfer l’interès públic. El procediment administratiu també fi-
– Desistiment i renúncia: tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud nalitzarà en cas d’impossibilitat material
o renunciar als seus drets, sempre i quan no estigui prohibit per l’Orde- de continuar el procediment per causes
nament Jurídic o es tracti de qüestions relatives a l’interès general. El sobrevingudes (per exemple, la dissolu-
desistiment implica no continuar amb el procediment, però permet ini- ció d’una societat que ha sol·licitat una
subvenció). La resolució que es dicti do-
ciar-ne un altre en el futur, mentre que la renúncia impedeix plantejar
nant per acabat el procediment haurà
posteriorment un altre procediment basat en el mateix dret al qual s’ha
de ser motivada en tot cas.
renunciat.
– Caducitat: en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, quan
se’n produeixi la paralització per causa imputable al propi interessat,
l’Administració li advertirà que, transcorreguts tres mesos, es produirà
la caducitat del procediment.
3.5 > Execució

Els actes de les Administracions Públiques subjectes al Dret administratiu
seran immediatament executius, llevat en aquells casos en què una dispo- Finalització d’un procediment
sició estableixi el contrari o necessitin aprovació o autorització superior. administratiu a Catalunya
Les Administracions Públiques, a través dels seus òrgans competents en Segons l’article 75 de la Llei 26/2010,
cada cas, previ apercebiment, podran procedir a l’execució forçosa dels de 3 d’agost, posen fi al procediment
actes administratius. L’execució forçosa per les Administracions Públiques administratiu les resolucions del Presi-
s’efectuarà pels mitjans següents: dent, del Govern, dels consellers, dels
secretaris generals i dels òrgans que ac-
– Constrenyiment sobre el patrimoni: en cas que s’hagués de satisfer tuïn en delegació d’un altre òrgan que
una quantitat líquida de diners. posi fi a la via administrativa.
– Execució subsidiària: l’Administració realitzarà a l’acte per si mateixa
o per les persones que determini, a costa de l’obligat.
– Multa coercitiva: s’imposa com a mesura per fer que l’acte es compleixi,
no com a sanció.
– Compulsió sobre les persones: s’obliga les persones a complir l’acte a
la força (per exemple, una vacunació obligatòria).
7·· Pel que fa a l’activitat desenvolupada per l’interessat, quina diferència existeix entre el desistiment i la
renúncia, d’una banda, i la caducitat, de l’altra?
8·· Un cop dictada la resolució, què s’ha de fer per tal que l’acte administratiu s’apliqui?
166
4 >> El silenci administratiu

L’article 42 de la LRJPAC estableix que:
L’Administració està obligada a dictar resolució expressa en tots

els procediments i a notificar-la independentment de la seva
forma d’iniciació.
El termini màxim en què s’ha de notificar la resolució expressa serà el

fixat per la normativa que reguli el corresponent procediment, encara
que generalment no podrà excedir de sis mesos, llevat que una norma
amb rang de llei n’estableixi un de major. En qualsevol cas, cal recordar
que quan la normativa reguladora del procediment no el fixi, el termini
màxim serà de tres mesos.
4.1 > Silenci en procediments iniciats a sol·licitud

de l’interessat
En aquests supòsits, si venç el termini màxim sense haver-se notificat a
l’interessat o els interessats una resolució expressa, es podran entendre
Resolució expressa posterior al estimades per silenci administratiu les seves sol·licituds (silenci admi-
silenci administratiu
nistratiu positiu), excepte en els casos següents (silenci administratiu
En els casos d’estimació per silenci ad- negatiu):
ministratiu, la resolució expressa pos-
terior a la producció de l’acte només es – Quan una norma amb rang de llei estableixi el contrari.
podrà dictar de ser-ne confirmatòria. – En els procediments d’exercici del dret de petició.
En els casos de desestimació per silenci
– En els procediments amb una estimació que tingués com a conseqüència
administratiu, la resolució expressa pos- que es transferissin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini
terior al venciment del termini l’adop- públic o al servei públic.
tarà l’Administració sense cap vinculació – En els procediments d’impugnació d’actes i disposicions (recursos ad-
al sentit del silenci. ministratius), en què el silenci tindrà efecte desestimatori. Tot i això,
quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per si-
lenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, s’entendrà
estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu compe-
tent no dictés resolució expressa sobre el recurs.
Els actes administratius produïts per silenci administratiu, es podran fer
valer tant davant de l’Administració com davant de qualsevol persona
física o jurídica, pública o privada. La seva existència es pot acreditar
La regulació del silenci
per qualsevol mitjà de prova admès en Dret, inclòs el certificat acreditatiu
administratiu
del silenci produït que es pogués sol·licitar de l’òrgan competent per re-
L’article 54 de la Llei 26/2010, de 3 d’a- soldre.
gost, regula el silenci administratiu.
Aquests actes presumptes produeixen efectes des del venciment del ter-
mini màxim en què s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense
que s’hagi produït, variant els efectes segons si el silenci és positiu o ne-
gatiu:
– L’estimació per silenci administratiu té, a tots els efectes, la consideració
d’acte administratiu finalitzador del procediment.
– La desestimació per silenci administratiu té els sols efectes de permetre
als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós ad-
ministratiu que resulti procedent.
4.2 > Silenci en procediments iniciats d’ofici

En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim esta-
blert sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa no eximeix l’Ad-
ministració del compliment de l’obligació legal de resoldre, produint els
efectes següents:
– En el cas de procediments de què es pogués derivar el reconeixement o,
si és procedent, la constitució de drets o altres situacions jurídiques in-
dividualitzades, els interessats que haguessin comparegut podran en-
tendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu.
– En els procediments en què l’Administració exerciti potestats sanciona-
dores o, en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfa-
vorables o de gravamen, es produirà la caducitat, amb els efectes pre-
vistos. En aquests casos, la resolució que declari la caducitat ordenarà
l’arxivament de les actuacions.
En els supòsits en què el procediment s’hagués paralitzat per causa impu-
table a l’interessat, s’interromprà el còmput del termini per resoldre i no-
tificar la resolució.
En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o
desistiment de la sol·licitud, així com la desaparició sobrevinguda de l’ob-
jecte del procediment, la resolució consistirà en la declaració de la cir-
cumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les
normes aplicables.
Casos pràctics 3
Llengua en els procediments

·· Quina és la llengua oficial en què s’han de tramitar els procediments administratius a Catalunya?
Solució ·· La llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat serà el castellà. Tot
i això, els interessats que s’adrecin als òrgans de l’Administració General de l’Estat a Catalunya també podran
utilitzar el català. En aquest cas, el procediment es tramitarà en la llengua elegida per l’interessat. Si concor-
reguessin diversos interessats en el procediment i existís discrepància pel que fa a la llengua, el procediment
es tramitarà en castellà, encara que els documents o testimonis que requereixin els interessats s’expediran en
la llengua que elegeixin ells mateixos.
En els procediments tramitats per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les entitats locals, s’haurà
d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en
les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic
català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ho demanen.
9·· Si l’Administració no resol un recurs administratiu dins del termini, s’entén que aquest silenci és positiu o
negatiu? I si el recurs es va interposar contra un silenci anterior de l’Administració?
168
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· En el cas dels actes reglats, en què el contingut de l’acte està expressament establert per les normes, és
necessari seguir el procediment administratiu establert?
2·· Quines condicions s’han de reunir per poder participar en un procediment administratiu? Les normes jurídiques
poden ampliar o reduir aquestes condicions en algun cas?
3·· És possible transmetre la condició d’interessat en un procediment? Per què?
4·· En el cas d’actes sancionadors, com s’inicia el procediment administratiu?
5·· Què ocorre si es requereix un interessat per tal que esmeni els errors que conté una sol·licitud i no ho fa en el
termini fixat?
6·· Què significa que els informes són facultatius i no vinculants?
7·· Quin tipus de finalització del procediment és aquella en què se celebren pactes o acords entre l’Administració i
els particulars?
8·· Els actes dictats per les Administracions Públiques són sempre immediatament executius?
9·· Quins efectes té l’estimació per silenci administratiu de la sol·licitud?
10·· En els procediments sancionadors, quines conseqüències té la paralització per causa imputable a l’interessat?
11·· En els procediments en què l’Administració exerciti potestats sancionadores, com ha d’actuar l’Administració
si es produeix la caducitat del procediment?
12·· Què ocorre si durant la tramitació del procediment es produeix la desaparició sobrevinguda de l’objecte del
procediment?
13·· A partir de quin moment produeixen efectes els actes presumptes?
14·· Quins efectes té la desestimació per silenci administratiu?
.: APLICACIÓ :.
1·· Indica en els següents casos qui serien els interessats en el procediment:
a) Sol·licitud d’una beca escolar.
b) Suspensió del permís de conducció.
c) Sanció escolar a un alumne.
d) Concessió d’un permís d’obres a un particular.
2·· Realitza un esquema dels diferents actes que tenen lloc durant la fase d’instrucció del procediment i qui hi par-
ticipa.
3·· Com s’han de realitzar els actes que requereixin la intervenció dels interessats?
4·· Enumera les característiques que ha de reunir la resolució.
5·· Posa un exemple de cada una de les formes de finalització del procediment.
6·· Esmenta els casos en què el silenci administratiu es considera negatiu o desestimatori i posa’n un exemple de
cada un.
Cas final 4
Execució forçosa
·· Després de la finalització d’un procediment, l’òrgan administratiu encarregat de resoldre procedeix a l’e-
xecució de la resolució. L’interessat es nega a complir la decisió adoptada.
a) Què pot fer l’òrgan administratiu davant d’aquest incompliment?
b) Quins mitjans d’execució forçosa existeixen?
c) De què depèn la utilització d’un mitjà o un altre d’execució forçosa?
Solució ··
a) Si els obligats per una resolució no complissin el que s’hi disposa, les Administracions Públiques tenen la
potestat d’exigir l’execució forçosa de les seves resolucions, a través dels òrgans competents en cada cas i
previ apercebiment a l’interessat.
Tot i això, no es podrà exigir l’execució forçosa de les resolucions administratives en els supòsits en què se
suspengui l’execució d’acord amb la llei, o quan la Constitució o la llei exigeixin la intervenció dels Tribu-
nals.
b) L’execució forçosa per les Administracions Públiques s’efectuarà, respectant sempre el principi de propor-
cionalitat, pels mitjans següents:
– Constrenyiment sobre el patrimoni.
– Execució subsidiària.
– Multa coercitiva.
– Compulsió sobre les persones.
c) Dependria del tipus d’acte que haguessin de complir els administrats:
– Si en virtut d’un acte administratiu s’ha de satisfer una quantitat líquida, se seguirà el procediment previst
en les normes reguladores del procediment recaptatori en via executiva (recàrrec de constrenyiment, em-
bargament, subhasta dels béns embargats, etc.).
– Si es tracta d’una obligació de realitzar un acte que pugui ser realitzat per subjectes diferents de l’administrat
(per exemple, reparar la façana del seu habitatge), s’utilitzarà l’execució subsidiària. En aquest cas, serà
l’Administració per si mateixa o per mitjà d’una altra persona per encàrrec seu la que executi l’acte. També
en aquest supòsit es podrien utilitzar les multes coercitives, per forçar l’obligat a realitzar la tasca.
– Si es tractés d’una obligació de realitzar un acte que únicament pugui complir l’administrat, hi ha les possi-
bilitats següents:
• Ús de la compulsió sobre les persones, quan la llei ho autoritzi expressament, obligant l’administrat a
executar l’acte. Si es tracta d’una obligació de no fer (per exemple, no manifestar-se al carrer) o de
suportar (per exemple, vacunar-se obligatòriament), l’Administració obligarà l’administrat a complir el
seu deure. Si és un obligació de fer, l’obligat haurà d’indemnitzar pels danys i perjudicis que causi amb la
seva negativa.
• Ús de les multes coercitives, quan no procedeixi la compulsió sobre les persones o, tot i procedir, l’Admi-
nistració no l’estimi convenient.
Si per dur a terme l’execució fos necessari entrar al domicili de l’afectat, les Administracions Públiques
hauran d’obtenir-ne el consentiment pertinent o, en el seu defecte, l’oportuna autorització judicial.
Finalment, s’ha de tenir en compte que si en una mateixa situació es poguessin aplicar diversos mitjans d’e-
xecució forçosa, sempre s’elegirà el menys restrictiu de la llibertat individual.
170
Idees clau
− Capacitat d’obrar
Interessats Condicions − Interès en
el procediment
− D’ofici
Iniciació − A sol·licitud
de l’interessat
− Celeritat
− Impuls
Ordenació − Compliment
de tràmits
− Qüestions incidentals
− Al·legacions
EL PROCEDIMENT − Prova
Fases Instrucció
ADMINISTRATIU − Informes
− Tràmit d’audiència
− Resolució
− Terminació
convencional
Finalització
− Desistiment
i renúncia
− Caducitat
− Constrenyiment sobre
el patrimoni
− Execució subsidiària
Execució
− Multes coercitives
− Compulsió sobre
les persones
Silenci − Positiu o estimatori: regla general

administratiu − Negatiu o desestimatori
Unitat 9 - El procediment administratiu REVISTA ADMINISTRATIVA
L’abstenció
1. Les autoritats i el personal al servei de les Adminis- d) Haver intervingut com a perit o com a testimoni
tracions en qui es donin algunes de les circumstàncies en el procediment de què es tracti.
indicades al número següent d’aquest article s’abstin-
e) Tenir relació de servei amb persona natural o
dran d’intervenir en el procediment i ho comunicaran
jurídica interessada directament en l’assumpte, o
al seu superior immediat, que resoldrà el que proce-
haver-ne prestat en els dos últims anys serveis pro-
deixi.
fessionals de qualsevol tipus i en qualsevol cir-
2. Són motius d’abstenció els següents: cumstància o lloc.
a) Tenir interès personal en l’assumpte de què es 3. L’actuació d’autoritats i personal al servei de les
tracti o en un altre en Administracions Públi-
la resolució del qual poques en què concorrin
gués influir la d’aquell, motius d’abstenció no
ser administrador de la implicarà, necessària-
societat o entitat inte- ment, la invalidesa dels
ressada, o tenir algun ti- actes en què hagin inter-
pus de litigi pendent vingut.
amb algun interessat.
4. Els òrgans superiors po-
b) Tenir parentiu de dran ordenar a les perso-
consanguinitat dins del nes en els quals es doni al-
quart grau o d’afinitat guna de les circumstàncies
dins del segon grau amb indicades que s’abstinguin
qualsevol dels interes- de tota intervenció en l’ex-
sats, amb els adminis- pedient.
tradors d’entitats o societats interessades i també
5. La no abstenció en el cas en què procedeixi donarà
amb els assessors, representants legals o mandataris
lloc a responsabilitat.
que intervinguin en el procediment, així com com-
partir despatx professional o estar-hi associat per a
l’assessorament, la representació o el mandat.
c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic
alguna de les persones esmentades a l’apartat ante- de les Administracions Públiques i del Procediment
rior. Administratiu Comú. Article 28. L’abstenció.
Activitats
1·· Coneixies la normativa relativa a l’abstenció en els procediments administratius?

2·· Et sembla interessant el disposat a l’apartat 3?
3·· Creus que és suficient l’establert en aquest article per garantir la imparcialitat en els procediments admi-
nistratius?
M2_DJE_IOC_unidad10_p172-185 17/10/12 15:50 Página 172
10
u n i t a t
Recursos
administratius
i judicials
SUMARI
■ La revisió d’actes nuls i anul·lables
■ La revocació i la rectificació
■ Els recursos administratius
■ El recurs contenciós administratiu
■ La Jurisdicció Contenciosa Administrativa
OBJECTIUS
·· Identificar els diferents procediments de
revisió dels actes administratius.
·· Descriure els diferents tipus de recursos
administratius i les seves característiques.
·· Reconèixer els òrgans integrants de la
Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
·· Explicar les normes que regulen el
procediment contenciós administratiu.
Unitat 10 - Recursos administratius i judicials 173
1 >> Revisió dels actes administratius

A vegades, els actes administratius poden patir vicis o defectes que els
invalidin o contenir errors materials, aritmètics, etc. Per això, la LRJPAC
estableix la possibilitat que els actes administratius els revisi la pròpia
Administració. Aquesta revisió es podrà dur a terme per dues vies dife-
rents:
– L’Administració pot revisar d’ofici els seus propis actes i declarar-ne
l’extinció per causes de legalitat o d’oportunitat.
– S’estableix un sistema de recursos per tal que els interessats puguin re-
clamar davant de l’Administració, sol·licitant la modificació o l’anul·lació
de l’acte que els afecta.
1.1 > Revisió d’ofici

És un mecanisme pel qual l’Administració revisa d’ofici els seus actes ad-
ministratius. Cal tenir en compte que la LRJPAC diferencia quatre supòsits:
revisió d’actes nuls de ple dret, revisió d’actes anul·lables declaratius de
drets, revocació d’actes de gravamen i rectificació d’errors aritmètics i ma-
Revisió dels actes administratius
terials.
Els documents relacionats amb la revisió
Revisió d’actes nuls de ple dret d’actes administratius, ja sigui d’ofici o
bé mitjançant l’exercici d’un recurs ad-
En el supòsit dels actes nuls de ple dret, les Administracions Públiques,
ministratiu o contenciós administratiu,
per iniciativa pròpia o a sol·licitud de l’interessat i previ dictamen favo-
es desenvolupen a la Unitat 11. Pots tro-
rable del Consell d’Estat o òrgan consultiu anàleg de les Comunitats
bar models dels més importants al CD
Autònomes, poden declarar-ne d’ofici la nul·litat, en alguns d’aquests Recursos.
casos:
– Quan hagin posat fi a la via administrativa.
– Quan no hagin estat recorreguts en termini.
En declarar la nul·litat de l’acte, l’Administració pot establir les indemnit-
zacions que procedeixin als interessats, si es donen les circumstàncies pre-
vistes a la llei.
Casos pràctics 1
Actes que posen fi a la via administrativa

·· Quins actes posen fi a la via administrativa?
Solució ·· Segons l’article 109 de la LRJPAC, posen fi a la via administrativa:

– Les resolucions dels recursos d’alçada.
– Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el
contrari.
– La resta de resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho esta-
bleixi.
– Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del procediment.
174
Revisió d’actes anul·lables declaratius de drets

En el cas d’actes anul·lables que siguin declaratius de drets, l’Administració
no els podrà anul·lar d’ofici, sinó que els haurà de declarar lesius per a
l’interès públic i posteriorment impugnar-los davant de la Jurisdicció
Contenciosa, que, si és procedent, els anul·larà.
La finalitat d’aquesta regulació és que els òrgans judicials revisin l’ac-
tuació de l’Administració i garanteixin els drets dels ciutadans, ja que
en aquest procediment es tracta d’anul·lar actes que reconeixen drets
als particulars que, en cas que els actes s’anul·lin, es veuran privats d’a-
quests drets.
La declaració de lesivitat no es podrà adoptar un cop transcorreguts quatre
anys des que es va dictar l’acte administratiu i exigirà la prèvia audiència
de tots els que apareguin com a interessats en aquest acte.
Revocació d’actes de gravamen

Les Administracions Públiques poden revocar en qualsevol moment els
seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que aquesta revocació no
Actes de gravamen
constitueixi dispensa o exempció no permesa per les lleis o sigui contrària
Són els actes administratius que imposen al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic.
alguna càrrega o obligació al seu desti-
natari o li limiten algun dret (per exem- En aquest cas, no és que els actes siguin contraris a l’ordenament jurídic,
ple, una multa, l’ordre de tancament sinó que l’Administració els deixa sense efecte per motius d’oportunitat.
d’un local, una liquidació tributària, A més, com que es tracta d’actes perjudicials per als interessats, l’Admi-
etc.). nistració els pot revisar per si mateixa, sense necessitat d’acudir als òrgans
jurisdiccionals, ja que la seva revocació sempre suposarà un benefici per
als interessats.
L’únic límit que s’estableix és que la revocació no sigui una forma d’eludir
il·legalment obligacions dels particulars o que amb la revocació s’ocasionin
desigualtats o tractes de favor.
Rectificació d’errors
Així mateix, les Administracions Públiques poden rectificar en qualsevol
moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o
aritmètics existents en els seus actes.
En aquest supòsit, no es distingeix entre actes favorables o desfavorables,
ja que no es tracta d’anul·lar els actes, sinó únicament de corregir errors
existents en els propis actes.
L’error ha de ser evident i manifestar-se a simple vista a l’expedient.
1·· L’Administració pot revocar d’ofici un acte administratiu dictat per ella mateixa?
2·· Què ocorre en cas que un acte administratiu dictat per l’Administració hagi provocat un perjudici a un in-
teressat i posteriorment sigui declarat nul?
3·· En què consisteix la declaració de lesivitat? L’Administració sempre ha d’emetre aquesta declaració?
1.2 > Recursos administratius

Per protegir i garantir els drets dels administrats, la llei estableix la possi-
bilitat de recórrer els actes administratius per tal que siguin revisats, ja
sigui per part del mateix òrgan que els ha emès o bé d’un altre òrgan dife-
rent de l’Administració.
Suspensió de l’execució de l’acte
La LRJPAC regula tres tipus de recursos: el recurs d’alçada, el recurs potes- recorregut
tatiu de reposició i el recurs extraordinari de revisió.
La interposició de qualsevol recurs no
Els recursos d’alçada i potestatiu de reposició es podran interposar pels in- suspendrà l’execució de l’acte impug-
teressats contra: nat, llevat que una norma digui el con-
trari.
– Els actes resolutoris o les resolucions.
Tot i això, l’òrgan a qui competeixi re-
– Els actes de tràmit que decideixin, directament o indirectament, el fons soldre el recurs podrà suspendre l’exe-
de l’assumpte, determinin la impossibilitat de continuar el procediment, cució de l’acte impugnat quan l’execució
produeixin indefensió o causin un perjudici irreparable a drets i inte- pogués causar perjudicis d’impossible o
ressos legítims. difícil reparació o quan la impugnació
estigui basada en alguna de les causes
Aquests recursos es podran fonamentar en qualsevol dels motius de nul·litat
de nul·litat de ple dret previstes a la
o anul·labilitat previstos a la LRJPAC. llei.
Recurs d’alçada
S’interposa contra les resolucions i els actes de tràmit recurribles, quan
no posin fi a la via administrativa.
El recurs el resoldrà el superior jeràrquic de l’òrgan que va dictar l’acta re-
correguda, i es podrà interposar davant de qualsevol dels dos.
El termini per a la interposició del recurs d’alçada serà d’un mes, si l’acte
fos exprés. Si no ho fos, el termini serà de tres mesos.
El termini màxim per dictar i notificar la resolució serà de tres mesos. Vocabulari
Transcorregut aquest termini sense que recaigui resolució, el recurs es po-
drà entendre desestimat, llevat quan el recurs d’alçada s’hagués interposat Interposició: és l’acte de presentar
el document on s’ha formalitzat el
contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud, cas en el
recurs.
qual serà positiu.
Recurs potestatiu de reposició

Es podrà interposar, davant del mateix òrgan que va dictar l’acte recorregut,
contra les resolucions i els actes de tràmit recurribles quan posin fi a la
via administrativa.
Es diu que aquest recurs és potestatiu, ja que no és obligatòria la seva in-
terposició, ja que l’acte recorregut, en haver posat fi a la via administrativa,
ja és directament recurrible davant de la Jurisdicció Contenciosa Adminis- Els recursos administratius a
trativa. Tot i això, si s’interposa el recurs, no es podrà interposar recurs l’Administració catalana
contenciós administratiu fins que es resolgui el recurs de reposició inter- La Llei 26/2010, de 3 d’agost, regula
posat. els recursos administratius i les recla-
macions prèvies a l’exercici d’accions
El termini per a la interposició del recurs és d’un mes, si l’acte fos exprés.
civils i laborals en el Capítol II, sobre
Si no ho fos, el termini serà de tres mesos.
alçada, reposició, revisió i substitució
El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs serà d’un del recurs administratiu i la reclamació
mes. prèvia a la via judicial.
176
Recurs extraordinari de revisió

Es tracta d’un recurs extraordinari, ja que precisament es dóna contra
actes ferms (contra els quals no es poden presentar els recursos ordinaris
d’alçada i reposició) i només per determinats motius expressament indicats
a la llei.
Efectivament, contra els actes ferms en via administrativa només es podrà
interposar el recurs extraordinari de revisió, quan concorri algun dels mo-
tius que indica la LRJPAC.
Motius per interposar el recurs extraordinari de revisió

Recurs extraordinari de revisió a Que, en dictar l’acte, s’hagués incorregut en error de fet, que resulti dels
l’Administració catalana propis documents incorporats a l’expedient.
S’interposa contra els actes en ferm en Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’assumpte
via administrativa davant de l’òrgan que que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recor-
els va dictar. Regulat a l’article 78 de la
reguda.
Llei 26/2010, de 3 d’agost. Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis decla-
rats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a la resolució.
Que la resolució s’hagués dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn,
violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat
així en virtut de sentència judicial ferma.
Aquest recurs s’interposa davant de l’òrgan administratiu que va dictar la

interlocutòria recorreguda, que també serà el competent per a la seva re-
solució.
El termini per a la interposició del recurs serà:
– En el primer motiu: el termini serà dels quatre anys següents a la data
de la notificació de la resolució impugnada.
– En la resta de casos: el termini serà de tres mesos a comptar des del co-
neixement dels documents o des que va quedar ferma la sentència judi-
cial que va declarar la falsedat dels documents o els testimonis o bé l’e-
xistència de conductes punibles com a causa de la resolució recorreguda.
L’òrgan al qual correspon conèixer del recurs extraordinari de revisió s’ha
de pronunciar no només sobre la procedència del recurs, sinó també, si és
procedent, sobre el fons de la qüestió resolta per l’acte recorregut.
Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs
sense haver-se dictat i notificat la resolució, s’entendrà desestimat, quedant
lliure la via contenciosa administrativa.
4·· Què ocorre si no es resol el recurs d’alçada transcorregut el termini establert?

5·· Per què el recurs de reposició es considera potestatiu?
6·· Quina és la raó per la qual el recurs de revisió només es pot interposar contra actes ferms en via adminis-
trativa?
2 >> La Jurisdicció Contenciosa Administrativa

L’article 106 de la Constitució estableix que:
1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat

de l’actuació administrativa, així com el seu sotmetiment a les
finalitats que la justifiquen.
2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran
dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol
dels seus béns o drets, llevat en els casos de força major, sempre
que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis
públics.
El compliment d’aquesta missió de control està encomanat a la Jurisdicció

Contenciosa Administrativa, que és un ordre jurisdiccional, que forma
part del poder judicial i que té per principal missió controlar la potestat
reglamentària i la legalitat de l’actuació administrativa subjecta a Dret ad-
ministratiu.
2.1 > Àmbit d’actuació

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa
Administrativa, estableix el seu àmbit d’actuació delimitant tant les matè-
ries incloses com les excloses.
Matèries incloses
Els Jutjats i Tribunals de l’ordre contenciós administratiu co- Vocabulari

neixeran de les pretensions que es dedueixin en relació amb
l’actuació de les Administracions Públiques subjecta al Dret ad- Pretensions: són l’objecte de les ac-
ministratiu, amb les disposicions generals de rang inferior a la cions processals i consisteixen en dema-
llei i amb els decrets legislatius quan excedeixin els límits de la nar a un jutge una determinada deci-
delegació. sió.
A aquests efectes, s’entén que les Administracions Públiques estan formades

per l’Administració General de l’Estat, les Administracions de les Comu-
nitats Autònomes i entitats locals, així com les entitats de Dret públic vin-
culades a totes aquestes Administracions.
Però, a més d’aquestes matèries genèriques, la Jurisdicció Contenciosa Ad-
ministrativa té encomanades altres funcions, com és el coneixement de
les pretensions relatives, entre altres, a:
– La protecció jurisdiccional dels drets fonamentals.
– Els contractes administratius i els actes de preparació i adjudicació de
la resta de contractes subjectes a la legislació de contractació de les Ad-
ministracions Públiques.
– Els actes i les disposicions de les Corporacions de Dret públic, adoptats
en l’exercici de funcions públiques.
– La responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques, inde-
pendentment de la naturalesa de l’activitat o del tipus de relació de la
qual derivi.
178
Matèries excloses
La Llei 29/1998 també delimita en sentit negatiu l’àmbit d’actuació de la
Jurisdicció Contenciosa Administrativa, en indicar expressament les ma-
tèries que no formen part d’aquest àmbit:
– Les qüestions expressament atribuïdes als ordres jurisdiccionals civil,
penal i social, encara que estiguin relacionades amb l’activitat de l’Ad-
ministració Pública.
– El recurs contenciós disciplinari militar.
Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Superior de Justícia – Els conflictes de jurisdicció entre els òrgans judicials i l’Administració
de Catalunya Pública, i els conflictes d’atribucions entre òrgans d’una mateixa Admi-
nistració.
Coneix, en primera instància, dels re-
cursos contenciosos administratius con-
2.2 > Òrgans jurisdiccionals
tra el Consell de Govern, el President
de la Generalitat, els consellers, els òr- L’ordre jurisdiccional contenciós administratiu està integrat pels òrgans
gans de govern del Parlament i, en se- següents:
gona instància, dels recursos contra els
jutjats contenciosos administratius i re-
– Jutjats Contenciosos Administratius.
sol els conflictes de competència entre – Jutjats Centrals Contenciosos Administratius.
els jutjats contenciosos administratius. – Sales Contencioses Administratives dels Tribunals Superiors de Justí-
cia.
– Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional.
– Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.
2.3 > Legitimació

La legitimació és la capacitat d’una persona o entitat per demandar o
ser demandada en un procediment contenciós administratiu i està de-
terminada per la relació d’aquesta persona o entitat amb l’objecte del
litigi.
Legitimats davant de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa

Les persones físiques o jurídiques que tinguin un dret o interès legítim.
Les corporacions, associacions, sindicats i grups representatius d’interessos col·lectius.
L’Administració de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i les entitats locals.
El Ministeri Fiscal per intervenir en els processos que determini la llei.
Les entitats de Dret públic amb personalitat jurídica pròpia.
Qualsevol ciutadà, en exercici de l’acció popular, en els casos expressament previstos per les lleis.
Per a la defensa del dret d’igualtat de tracte entre dones i homes, a més dels afectats, els sindicats i les associacions
que tinguin com a finalitat la defensa de la igualtat de tracte entre dones i homes.
7·· L’activitat administrativa d’una agència estatal està sotmesa a la Jurisdicció Contenciosa Administra-
tiva?
8·· En l’àmbit autonòmic, quin òrgan judicial representa la Jurisdicció Contenciosa Administrativa?
3 >> El recurs contenciós administratiu

Quan acaben les possibilitats de recórrer davant de l’Administració, existeix
l’opció de recórrer en via judicial a través del recurs contenciós adminis-
tratiu.
Objecte del recurs Motius d’interposició del recurs contenciós administratiu

Contra disposicions de caràcter Quan el demandant pretén l’anul·lació dels actes i disposicions dictats per
general l’Administració.
Contra actes expressos i

En cas que es desitgi el reconeixement d’una situació jurídica
presumptes de l’Administració
individualitzada i l’adopció de les mesures adequades per al seu ple
Pública que posin fi a la via restabliment; entre altres, la indemnització de danys i perjudicis.
administrativa
Quan l’Administració està obligada a realitzar una prestació concreta a
Contra la inactivitat de
favor d’una o diverses persones determinades, les que hi tinguessin dret
l’Administració poden reclamar de l’Administració el compliment d’aquesta obligació.
El recurs contenciós administratiu dóna lloc a un procediment judicial

que té diferents fases:
Fase 1. Interposició del recurs i reclamació de l’expedient
El procediment s’inicia per un escrit que es limita a citar la disposició,

l’acte o la inactivitat que s’impugna, així com a sol·licitar que es tingui el
recurs per interposat. L’escrit anirà acompanyat de la documentació que
acrediti aquestes circumstàncies.
Els terminis d’interposició són els següents:
– Quan es tracti de disposicions generals, actes administratius expressos i

inactivitat de l’Administració: 2 mesos.
– En el cas d’actes administratius per silenci: 6 mesos.
A continuació, l’òrgan jurisdiccional requerirà a l’Administració per tal

que li remeti l’expedient administratiu i emplaci tots els que hi apareixen
com a interessats.
Fase 2. Emplaçament dels demandats i admissió del recurs
Un cop realitzades les notificacions corresponents, s’enviarà l’expedient

al Jutjat o Tribunal, incorporant la justificació dels emplaçaments efec-
tuats, llevat que no s’haguessin pogut practicar. Després de rebre l’ex-
pedient, el secretari judicial comprovarà que s’ha emplaçat tots els in-
teressats. Quan no sigui possible emplaçar algun interessat al domicili
que hi consti, el secretari judicial manarà publicar el corresponent
edicte al diari oficial.
L’emplaçament de l’Administració s’entendrà efectuat per la reclamació

de l’expedient i s’entendrà personada per l’enviament corresponent.
Un cop realitzades aquestes comprovacions, l’òrgan judicial declararà l’ad-

missió o no del recurs.
180
Fase 3. Demanda i contestació

Un cop admès el recurs, s’enviarà l’expedient al recurrent per tal que for-
malitzi la demanda.
Quantia del recurs
Presentada la demanda, es traslladarà a les parts demandades, juntament
La quantia del recurs contenciós admi-
nistratiu es determina pel valor econò-
amb l’expedient administratiu, per tal que la contestin.
mic de la pretensió objecte del recurs.
Fase 4. Prova
El secretari judicial fixarà la quantia del
recurs un cop formulats els escrits de Les parts poden demanar que es practiquin proves, però només es rebrà el
demanda i contestació. procés a prova quan existeixi disconformitat en els fets i aquests fets, a ju-
dici de l’òrgan jurisdiccional, fossin de transcendència per a la resolució
del plet.
Fase 5. Vista i conclusions

Per últim, si les parts ho sol·liciten i l’òrgan judicial així ho estima, es pot
celebrar una vista oral i presentar conclusions. Si les parts no haguessin
formulat cap sol·licitud, el jutge o Tribunal, excepcionalment, atesa l’índole
de l’assumpte, pot acordar la celebració de vista o la formulació de con-
clusions escrites:
– Si s’acorda la celebració de vista, es donarà la paraula a les parts per tal
que exposin les seves al·legacions de forma succinta.
– Quan s’acordi el tràmit de conclusions, les parts presentaran unes breus
al·legacions sobre els fets, la prova practicada i els fonaments jurídics
en què es fonamentin les seves pretensions.
En l’acte de la vista o l’escrit de conclusions, no es podran plantejar qües-
tions que s’hagin plantejat en els escrits de demanda i contestació.
Fase 6. Sentència
La sentència es dictarà en el termini de deu dies des que el plet hagi
conclòs i decidirà totes les qüestions controvertides en el procés. Quan el
jutge o Tribunal apreciï que la sentència no es podrà dictar dins del termini
indicat, ho raonarà degudament i indicarà una data concreta posterior en
què es dictarà, notificant-ho a les parts.
La sentència pronunciarà alguna de les resolucions següents:
– Inadmissibilitat del recurs contenció administratiu (per exemple, si
s’hagués interposat fora de termini o per una persona que no estigués
legitimada).
– Estimació del recurs: quan la disposició, l’actuació o l’acte incorreguessin
en qualsevol infracció de l’Ordenament Jurídic.
– Desestimació del recurs: quan la disposició, acte o actuació impugnats
s’ajustin a Dret.
L’anul·lació d’una disposició o acte produirà efectes per a totes les persones
afectades. Les sentències fermes que anul·lin una disposició general tindran
efectes generals des del dia en què se’n publiqui la resolució i tindrà els
preceptes anul·lats en el mateix periòdic oficial en què hagués estat publi-
cada la disposició anul·lada.
Altres formes de terminació del procediment

Encara que la sentència és la forma ordinària de terminació del procedi-
ment, també existeixen altres formes:
– Desistiment del recurrent: cal tenir present que el recurrent podrà de-
sistir del recurs (és a dir, abandonar-lo) en qualsevol moment anterior a
la sentència.
– Aplanament dels demandats: els demandats es podran aplanar (reco-
nèixer íntegrament les pretensions del demandant) abans que es dicti
sentència.
– Reconeixement total per l’Administració, en via administrativa, de
les pretensions del demandant: qualsevol de les parts podrà posar-ho
en coneixement del jutge o Tribunal, quan l’Administració no ho faci.
Si el reconeixement no infringís manifestament l’ordenament jurídic,
el jutge o Tribunal dictarà interlocutòria, en la qual declararà acabat el
procediment i ordenarà que es procedeixi a l’arxivament del recurs.
– Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparició de la
controvèrsia, el jutge o Tribunal dictarà interlocutòria declarant
acabat el procediment, sempre que l’acordat no sigui manifestament
contrari a l’ordenament jurídic ni lesiu de l’interès públic o de terceres
parts.
Casos pràctics 2
Procediment abreujat
·· Se segueix sempre el mateix procediment contenciós administratiu, independentment de la matèria del
recurs i de la seva quantia?
Solució ·· No. L’article 78 de la Llei 29/1998 estableix, per a determinats casos, l’aplicació del procediment
abreujat.
Els Jutjats Contenciosos Administratius coneixen per aquest procediment els assumptes que se suscitin
sobre qüestions de personal al servei de les Administracions Públiques, sobre estrangeria i sobre inadmissió
de peticions d’asil polític, així com en general totes les qüestions amb una quantia que no superi els 13 000
euros.
Cal recordar que en aquest tipus de procediment, se simplifiquen tant les fases a seguir com els terminis fixats
per resoldre.
9·· Des del punt de vista dels demandants, quin és l’objectiu del recurs contenciós administratiu?
10·· Qui està legitimat per exercir l’acció popular en els procediments contenciosos administratius?
11·· És recurrible en via contenciosa administrativa la inactivitat de l’Administració? Per què?
12·· L’Administració pot acceptar les pretensions del demandant abans que es dicti sentència?
182
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Són revisables tots els actes dictats per l’Administració?
2·· Per què en la revisió d’actes anul·lables declaratius de drets és necessari que l’Administració emeti una declaració
de lesivitat?
3·· Quina característica tenen en comú tots els recursos administratius?
4·· En quins terminis s’ha d’interposar el recurs d’alçada?
5·· Si una resolució administrativa s’ha dictat incorrent en prevaricació, reconeguda en virtut de sentència judicial
ferma, quin tipus de recurs s’ha d’interposar per impugnar-la?
6·· Per què el recurs de revisió es considera extraordinari?
7·· Un sindicat està legitimat per actuar en qualsevol procediment contenciós administratiu? Per què?
8·· Per què en el procediment contenciós administratiu sempre cal reclamar l’expedient?
9·· En el procediment contenciós administratiu, com participa la part demandada?
10·· La vista i les proves es realitzen en tots els procediments contenciosos administratius?
11·· Quin contingut pot tenir la sentència? Existeixen altres maneres de finalitzar el procediment?
.: APLICACIÓ :.
1·· Dels següents actes de l’Administració, indica els que es consideren administratius:
a) Concessió d’una autorització.
b) Aprovació d’un reglament.
c) Interposició d’una demanda civil.
d) Imposició d’un sanció.
2·· Mitjançant quin procediment s’ha de revisar l’error en el càlcul de l’import d’una sanció?
3·· Quin tipus de recurs (administratiu o contenciós administratiu) caldria interposar en els casos següents:
a) Acte de tràmit que impedeix la continuació del procediment.
b) Acte que posa fi a la via administrativa.
c) Acte ferm en via administrativa.
d) Acte que no posa fi a la via administrativa.
4·· Un acte administratiu dictat per un organisme autònom pertanyent a una Administració Local, és recurrible
davant de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa?
5·· Un cop que s’interposa el recurs contenciós administratiu, s’inicia, en tot cas, el procediment judicial?
6·· Enumera els motius per a la interposició del recurs extraordinari de revisió i cita un exemple de cada un.
7·· L’empresa JPAC rep una notificació d’una resolució administrativa amb el següent text, en què hem eliminat
algunes dades:
Aquesta Resolució esgota la via administrativa, de forma que en contra seu es podrà interposar Recurs ________,
davant de ________, en el termini de ________ comptats des de l’endemà de la seva notificació, encara que es
podrà interposar ________, en el termini de ________.
Copia el text al teu quadern completant les dades que hi falten.
Cas final 3
Revisió d’actes administratius

·· El Joan Serra sol·licita al seu Ajunta-
ment permís per realitzar unes obres al
seu habitatge. L’Ajuntament li denega el
permís mitjançant una resolució que li no-
tifica. Contra aquesta decisió, el Joan in-
terposa un recurs d’alçada, que també és
desestimat per resolució expressa. Davant
d’aquesta situació, el Joan decideix seguir
recorrent, ja que no està d’acord amb
aquesta decisió.
a) Pot seguir recorrent en via administrativa?
En cas afirmatiu, quin recurs pot interposar?
Podrà al·legar nous fets?
b) En cas d’acudir a la via judicial, quines
pretensions pot sol·licitar?
c) Com ha d’actuar davant de l’òrgan judi-
cial?
d) Es podria inadmetre la seva demanda?
Solució ··
a) Sí. Pot seguir recorrent en via administrativa mitjançant el recurs de reposició o acudir a la via contenciosa
administrativa.
Pel que fa a la possibilitat d’aportar nous fets, no es tindran en compte en la resolució dels recursos, fets, do-
cuments o al·legacions del recurrent, quan els hauria pogut aportar en el tràmit d’al·legacions i no ho hagi
fet. Quan s’hagin de tenir en compte nous fets o documents no recollits a l’expedient originari, es posaran de
manifest als interessats per tal que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, formulin les
al·legacions i presentin els documents i els justificants que considerin procedents.
b) Podrà pretendre la declaració de no ser conformes a Dret i, si és procedent, l’anul·lació dels actes i dispo-
sicions susceptibles d’impugnació, segons el capítol precedent. També podrà pretendre el reconeixement
d’una situació jurídica individualitzada i l’adopció de mesures adequades per al ple restabliment de la situació,
entre altres, amb la indemnització dels danys i perjudicis, quan sigui procedent.
c) En les seves actuacions davant d’òrgans unipersonals, pot conferir la seva representació a un procurador i
serà assistit, en tot cas, per un advocat. En les seves actuacions davant d’òrgans col·legiats, haurà de conferir
la seva representació a un procurador i ser assistit per un advocat.
d) El jutjat o la Sala, després de l’examen de l’expedient administratiu, pot declarar no acceptar l’admissió
del recurs quan hi consti de forma inequívoca i manifesta:
– La falta de jurisdicció o la incompetència del Jutjat o el Tribunal.

– La falta de legitimació del recurrent.
– Haver-se interposat el recurs contra activitat no susceptible d’impugnació.
– Haver caducat el termini d’interposició del recurs.
Contra la interlocutòria que declari la inadmissió, es podran interposar els recursos previstos a la llei.
184
Idees clau
Revisió d’actes nuls de ple dret
Revisió Revisió d’actes anul·lables declaratius de drets

d’ofici (declaració de lesivitat)
Revisió d’actes de gravamen
Rectificació d’errors materials o de fet
− Recurs d’alçada
Recursos
− Recurs potestatiu de reposició
administratius − Recurs extraordinari de revisió
Jurisdicció − Àmbit d’actuació

LA REVISIÓ DELS Contenciosa − Òrgans jurisdiccionals
ACTES Administrativa − Legitimació
ADMINISTRATIUS
− Disposicions generals
Objecte del recurs − Actes administratius
− Inactivitat de l’Administració
Recurs
contenciós − Interposició i reclamació de
administratiu l’expedient
− Emplaçament i admissió del
recurs
Fases − Demanda i contestació
− Prova
− Vista i conclusions
− Sentència
− Altres formes de terminació
Unitat 10 - Recursos administratius i judicials REVISTA ADMINISTRATIVA
Les reclamacions
prèvies
La Jurisdicció Contenciosa Administrativa coneix Si l’Administració no notifiqués la seva decisió en
també de les pretensions que es dedueixin en relació el termini de tres mesos, l’interessat podrà conside-
amb els actes i les disposicions en matèria de perso- rar desestimada la seva reclamació a l’efecte de for-
nal, administració i gestió patrimonial subjectes al mular la corresponent demanda judicial.
Dret públic adoptats pels òrgans de l’Estat.
La reclamació prèvia a la via judicial laboral
La reclamació en via administrativa és requisit previ s’haurà d’adreçar al cap administratiu o al director
a l’exercici d’accions fonamentades en Dret privat del centre o l’organisme en què el treballador presti
o laboral contra qualsevol Administració Pública, els seus serveis.
llevat dels supòsits en què aquest requisit estigui Transcorregut un mes sense haver-li estat notificada
exceptuat per una llei. cap resolució, el treballador podrà considerar
Si es planteja una reclamació davant de les Admi- desestimada la reclamació als efectes de l’acció ju-
nistracions Públiques però no ha estat resolta, i no dicial laboral.
ha transcorregut el termini en què s’hagi d’entendre
desestimada, no es podrà deduir la mateixa preten-
sió davant de la jurisdicció corresponent.
Plantejada la reclamació prèvia, s’interposaran els
terminis per a l’exercici de les accions judicials, que
es tornaran a comptar a partir de la data en què
s’hagi practicat la notificació expressa de la resolució
o, si és procedent, des que s’entengui desestimada
pel transcurs del termini.
La reclamació prèvia a la via judicial civil s’adre-
çarà a l’òrgan competent de l’Administració Pública
de què es tracti. A l’Administració General de l’Estat
es plantejarà davant del Ministre del departament
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurí-
corresponent.
dic de les Administracions Públiques i del Pro-
L’òrgan davant del qual s’hagi presentat la recla- cediment Administratiu Comú. Títol VIII. De les
mació la remetrà a l’òrgan competent en unió de reclamacions prèvies a l’exercici de les accions civils i la-
tots els antecedents de l’assumpte. borals.
Activitats
1·· Consideres necessari que existeixi una reclamació prèvia per poder exercir l’acció judicial? Per què?
2·· Per què creus que s’ha de fer aquesta reclamació en matèria laboral?
3·· Per quin tipus de dret es regeix la relació laboral dels funcionaris?
11
u n i t a t
Documents
requerits
pels organismes
públics
SUMARI
■ Drets i deures davant de l’Administració
■ Els documents administratius
■ Requisits i format dels documents oficials
més usuals
■ Formalització i presentació de documents
tipus davant de l’Administració
■ Administració electrònica
OBJECTIUS
·· Conèixer els drets i els deures davant de
l’Administració.
·· Distingir els documents més usuals
generats en l’activitat administrativa.
·· Identificar els diferents suports
documentals.
·· Elaborar i formalitzar documents davant de
l’Administració.
·· Reconèixer les característiques de la
signatura electrònica i els seus efectes.
Unitat 11 - Documents requerits pels organismes públics 187
1 >> Drets i deures dels ciutadans davant

de l’Administració
En unitats anteriors hem vist que la legislació estableix una sèrie de pro-
cediments per garantir els drets dels ciutadans davant de l’Administració.
També existeixen uns deures que, necessàriament, han de complir els ciu- El català davant de
l’Administració
tadans en les seves relacions amb l’Administració.
L’ús del català a les Administracions és
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions un dret regulat a la Llei de Política Lin-
Públiques i del Procediment Administratiu Comú, contempla tant els drets güística, l’Estatut d’Autonomia i la Carta
com els deures dels ciutadans davant de l’Administració. Europea de les Llengües Regionals.
1.1 > Drets dels ciutadans

En les seves relacions amb les Administracions Públiques, els ciutadans
tenen els drets següents:
– Conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procedi-
ments en què tinguin la condició d’interessats, i obtenir còpies dels do-
cuments que incloguin.
– Identificar les autoritats i el personal al servei de les Administracions
Públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procedi-
ments.
– Obtenir còpia segellada dels documents que presenten, aportant-la jun-
tament amb els originals, així com a la devolució d’aquests originals, Dret d’accés als arxius i registres
llevat quan els originals hagin d’obrar en el procediment. públics
– Utilitzar les llengües oficials en el territori de la seva Comunitat Autò- El dret d’accés l’exerciran els particu-
noma, d’acord amb el previst a la Llei 30/1992 i en la resta de l’Ordena- lars de forma que no es vegi afectada
ment Jurídic. l’eficàcia del funcionament dels serveis
– Formular al·legacions i aportar documents en qualsevol fase del proce- públics; per això, s’haurà de formular
diment anterior al tràmit d’audiència, que els haurà de tenir en compte una petició individualitzada dels docu-
ments que es desitgi consultar i, excepte
l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució.
per a la seva consideració amb caràcter
– No presentar documents no exigits per les normes aplicables al procedi-
potestatiu, no es podrà formular una
ment de què es tracti o que ja es trobi en poder de l’Administració ac-
sol·licitud genèrica sobre una matèria o
tuant. un conjunt de matèries.
– Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que
Tot i això, quan els sol·licitants siguin
les disposicions vigents imposin als projectes, les actuacions o les sol·li- investigadors que acreditin un interès
cituds que es proposin realitzar. històric, científic o cultural rellevant,
– Accedir als registres i els arxius de les Administracions Públiques en els se’ls pot autoritzar l’accés directe a la
termes previstos a la Constitució i les lleis. consulta dels expedients, sempre que
– Ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i els funcionaris, quedi degudament garantida la intimitat
que els hauran de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de de les persones.
les seves obligacions.
– Exigir les responsabilitats de les Administracions Públiques i del personal
al seu servei, quan així correspongui legalment.
– Qualsevol altre que els reconeguin la Constitució i les lleis.
1·· Els drets reconeguts als ciutadans constitueixen una llista tancada?
188
1.2 > Deures dels ciutadans

Els principals deures dels ciutadans, en les seves relacions amb l’Adminis-
tració, són:
Drets i obligacions dels catalans
davant de l’Administració – Col·laboració:
El Títol II, Capítol I, de la Llei 26/2010,
• Els ciutadans estan obligats a facilitar a l’Administració informes,
de 3 d’agost, regula els drets i els deures inspeccions i altres actes d’investigació només en els casos previstos
dels ciutadans. Cal destacar-ne l’article per la llei.
24, que regula el dret a l’ús dels mitjans • Els interessats en un procediment que coneguin dades que permetin
electrònics en la relació amb l’Adminis- identificar altres interessats que no hi hagin comparegut tenen el
tració. deure de proporcionar-los a l’Administració actuant.
– Compareixença:
• La compareixença dels ciutadans davant de les oficines públiques només
serà obligatòria quan així estigui previst en una norma amb rang de llei.
• En els casos en què procedeixi la compareixença, la corresponent ci-
tació es farà constar expressament en el lloc, la data, l’hora i l’objecte
de la compareixença, així com els efectes de no atendre-la.
• Les Administracions Públiques, a sol·licitud de l’interessat, li lliuraran
certificació fent-hi constar la compareixença.
Casos pràctics 1
Dret d’informació
·· Com es regula el dret a la informació a l’Administració? Quins tipus d’informació es poden oferir?
Solució ·· El Reial Decret 208/1996, de 9 de febrer, pel qual es regulen els Serveis d’Informació Administrativa
i Atenció al Ciutadà, estableix que la informació administrativa és la via a través de la qual els ciutadans
poden accedir al coneixement dels seus drets i les seves obligacions, així com a la utilització dels béns i
serveis públics.
Aquesta norma jurídica diferencia dos tipus d’informació:
– Informació general: és la relativa a les finalitats, el funcionament i la localització d’organismes i unitats admi-
nistratives; és a dir, és la relativa a l’estructura i el funcionament de l’Administració en general. Aquest tipus
d’informació es facilitarà obligatòriament als ciutadans, sense que hagin d’acreditar cap tipus de legitimació.
– Informació particular: és la relativa a l’estat o el contingut dels procediments en tramitació i a la identificació
de les autoritats i el personal al servei de les Administracions sota la responsabilitat de les quals es tramitin
aquests procediments. Aquesta informació només es podrà facilitar a les persones que tinguin la condició
d’interessades en cada procediment.
2·· Quin objectiu comú tenen els drets reconeguts als ciutadans en les seves relacions amb l’Administra-
ció?
3·· En quins casos els ciutadans estan obligats a comparèixer davant de l’Administració? Quines conseqüències
té la falta de compareixença dels ciutadans davant de l’Administració?
2 >> Documents oficials

Una de les característiques de l’activitat administrativa és el seu caràcter
documental, és a dir, que es plasma en documents que serveixen per
deixar constància de la voluntat de l’Administració i, de retruc, ofereixen Dret d’accés als expedients
administratius
seguretat jurídica per als ciutadans.
L’article 26 de la Llei 26/2010, de 3 d’a-
A més, juntament amb els documents emesos per l’Administració, hi con- gost, estableix que si els documents són
corren altres que han estat elaborats per les persones físiques i jurídiques en format electrònic, els ciutadans te-
com a forma de comunicació amb l’Administració i de realització de tràmits nen dret a obtenir-ne còpies electròni-
en els procediments administratius. Per exemple, la sol·licitud d’iniciació ques.
d’un procediment, les al·legacions realitzades en aquest procediment, etc.
El concepte de document oficial engloba els dos tipus de documents i es
caracteritza per certs aspectes:
– S’originen com a forma de relació o comunicació entre les persones fí-
siques o jurídiques amb l’Administració o bé de diferents òrgans admi-
nistratius entre si.
– Tenen formats amb unes característiques formals molt determinades,
habitualment a través d’impresos normalitzats.
2.1 > Documents administratius

Els documents administratius compleixen dues funcions principals: d’una
banda, serveixen per deixar constància dels actes de l’Administració, de
manera que se’n pugui demostrar tant l’existència com els efectes i, de
l’altra, serveixen com a mitjà de comunicació d’aquests actes tant a nivell
intern com extern.
Per tal que un document es pugui qualificar com a administratiu ha de re-
unir les característiques següents:
– Ha de produir efectes jurídics.
– La seva elaboració ha de complir determinats requisits pel que fa a la
forma i el contingut.
– Ha de ser vàlidament emès per un òrgan de l’Administració.
2.2 > Normativa reguladora

La regulació d’aquesta matèria es duu a terme en diverses normes jurídi-
ques:
– Reial Decret 1465/1999, de 17 de setembre: regula la producció docu-
mental de l’Administració General de l’Estat.
– Reial Decret 772/1999, de 7 de maig: regula la presentació de sol·licituds,
escrits i comunicacions davant de l’Administració General de l’Estat,
l’expedició de còpies de documents i la devolució d’originals i el règim
de les oficines de registre.
– Llei 11/2007, de 22 de juny: regula l’accés electrònic dels ciutadans als
serveis públics.
– Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa
parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciuta-
dans als serveis públics.
190
2.3 > Suports documentals

Podem definir els suports documentals administratius com els mitjans en
què es conté la informació relativa a les relacions entre els ciutadans i
l’Administració.
La normativa exposada en l’apartat anterior recull les disposicions aplica-
bles a cada tipus de document.
Documents administratius
Tot document que contingui actes administratius, inclosos els de mer
tràmit, ha d’estar formalitzat; és a dir, ha d’acreditar l’autencititat de la
voluntat de l’òrgan emissor (mitjançant la signatura manuscrita o la uti-
lització de tècniques o mitjans electrònics, informàtics o telemàtics).
En la resta de documents, especialment en aquells de contingut infor-
matiu, no s’exigirà formalització i serà suficient amb la constància de l’òr-
gan autor del corresponent document.
Per a les comunicacions de tipus general, es podrà utilitzar material imprès
normalitzat, que es classificarà en:
– Comunicacions amb caràcter extern: oficis.
– Comunicacions amb caràcter intern: notes interiors.
– Comunicacions protocol·làries: cartes en funció.
Sol·licituds, escrits i comunicacions

Els ciutadans podran presentar les sol·licituds, escrits, comunicacions i
documents que adrecin a les Administracions Públiques i les entitats de
Dret públic vinculades o dependents, pels mitjans següents:
– En suport paper.
– Per mitjans informàtics, electrònics o telemàtics, d’acord amb el pre-
vist al Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre.
Documents electrònics
Per a la seva validesa, aquests documents hauran de contenir informació
de qualsevol naturalesa i arxivar aquesta informació en un suport electrònic
segons un format determinat i susceptible d’identificació i tractament di-
ferenciat.
A més, han de disposar de les dades d’identificació que en permetin la in-
dividualització, sense perjudici de la seva possible incorporació a un expe-
dient electrònic i haver estat expedits i signats electrònicament.
4·· Per quina raó l’activitat administrativa s’ha de recollir documentalment?

5·· Qualsevol document produït per l’Administració es considera administratiu?
6·· Quins requisits han de complir els suports en què es presenta la documentació administrativa?
3 >> Classificació dels documents oficials

En l’epígraf anterior vam exposar les característiques dels documents ofi-
cials, entre les quals es trobava la seva finalitat, que era la de deixar cons-
tància de la voluntat de l’Administració o la de servir de forma de comu-
nicació entre les persones físiques o jurídiques i l’Administració.
3.1 > Documents administratius

Els documents emanats per l’Administració com a conseqüència de la
seva activitat es poden dividir en les categories següents:
Els documents en el procediment
Documents de decisió administratiu
Expressen una declaració de voluntat de l’òrgan administratiu: Al llarg de la tramitació de qualsevol
procediment administratiu, s’han d’e-
– Acord: declaració que recull les decisions adoptades pels òrgans com- metre els diferents tipus de documents.
petents durant la tramitació d’un procediment. Segons la fase en què ens trobem, els
– Resolució: decisió que posa fi a un procediment. documents es classifiquen en: docu-
ments d’iniciació, per exemple, l’acord
Documents de tramitació d’iniciació del procediment; d’instruc-
Són els documents utilitzats per l’Administració per comunicar fets o ció, com la citació per a compareixença,
i de terminació, com és el cas de la re-
actes, ja sigui a les persones físiques o jurídiques o bé a altres òrgans ad-
solució.
ministratius. Entre altres, s’inclouen:
– Notificació: és la comunicació d’una resolució o acord a l’interessat en
un procediment.
– Publicació: inserció d’un acte administratiu en un diari oficial, tauler
d’anuncis o mitjà de comunicació.
– Comunicació: document utilitzat per transmetre informacions entre
òrgans de l’Administració:
• Ofici: quan la comunicació es produeix entre òrgans o unitats perta-
nyents a diferents Administracions o entitats.
• Nota interior: quan la comunicació es produeix entre unitats o llocs
pertanyents a un mateix òrgan.
Documents de constància
Constitueixen una declaració de coneixement d’un òrgan administratiu
amb l’objectiu d’acreditar actes o fets. Aquests documents es classifiquen
en els tipus següents: Certificat d’acte presumpte
És un certificat amb especial importàn-
– Acta: serveix per acreditar fets, judicis, circumstàncies o acords.
cia en el procediment administratiu.
– Certificat: deixa constància d’actes o situacions de caràcter personal,
Acredita l’existència i la validesa d’un
amb l’objectiu que tinguin efecte en l’àmbit públic o privat.
acte presumpte, quan l’Administració
Documents de judici no ha dictat resolució a un procediment
en el termini legalment establert.
Consisteixen en l’emissió d’una valoració o un judici d’un òrgan adminis-
tratiu especialitzat sobre les qüestions objecte d’un procediment adminis-
tratiu.
Es denominen informes i la seva finalitat és proporcionar als òrgans que
han de resoldre les dades, les valoracions i opinions necessàries per adoptar
la decisió corresponent.
192
3.2 > Documents dels ciutadans

En aquesta categoria podem englobar tots els documents que els particulars
i les empreses adrecen a l’Administració. Els més destacats són els se-
L’Administració ciutadana güents:
Des de l’any 2006, està en marxa el Pla
– Sol·licitud: document que conté una o diverses peticions d’un ciutadà
Modernitza, dins de l’Administració Ge-
dirigides a promoure l’actuació d’un òrgan administratiu per satisfer
neral de l’Estat en què, entre altres ob-
jectius, figuren una sèrie de mesures de
una o diverses pretensions basades en un dret o un interès legítim.
millora de la relació amb els ciutadans: També rep el nom d’instància, ja que la seva finalitat és l’obertura
creació de l’Administració 24 hores, d’un procediment administratiu a instància de l’interessat.
simplificació de tràmits ciutadans, agi- – Denúncia: document pel qual qualsevol ciutadà posa en coneixement
lització dels procediments administra- d’un òrgan administratiu l’existència d’un determinat fet que pogués
tius, transparència, participació i quali- obligar a la iniciació d’un procediment administratiu.
tat en els serveis públics, etc. – Al·legacions: document pel qual l’interessat en un procediment admi-
Un dels principals reptes plantejats con- nistratiu aporta als seus òrgans responsables dades o valoracions per a
sisteix en l’eliminació del paper en els la seva consideració.
tràmits ciutadans mitjançant l’elabora- – Recurs administratiu: document en què se sol·licita a l’Administració
ció d’un pla de serveis digitals associats la revisió o la revocació d’una resolució administrativa o d’un acte de
al DNI electrònic. tràmit.
– Altres documents: a més dels anteriors, existeixen aquells en què els
ciutadans s’adrecen a l’Administració i que estan regulats per les nor-
matives específiques de cada procediment. Per exemple, peticions, quei-
xes, suggeriments, etc.
Casos pràctics 2
Rebuts de presentació
·· Quan es presenta una documentació davant de l’Administració, com es pot acreditar aquesta presentació
per part del ciutadà?
Solució ·· Quan la sol·licitud, escrit o comunicació estigui en suport paper i la presentació l’efectuï el
ciutadà o el representant acompanyat d’una còpia, el rebut consistirà en l’esmentada còpia en què es farà
constar el lloc de presentació, així com la data. Si el ciutadà no l’aportés, l’òrgan competent podrà optar per
realitzar una còpia de la sol·licitud, escrit o comunicació, o per l’expedició d’un rebut en què, a més, consti
el remitent, l’òrgan destinatari i un extracte del contingut de la sol·licitud, escrit o comunicació.
Quan el ciutadà efectuï la presentació a través de suports, mitjans o aplicacions informàtiques, electròniques
o telemàtiques, el rebut s’expedirà d’acord amb les característiques del suport, mitjà o aplicació.
7·· Si dues unitats pertanyents al mateix òrgan administratiu es volen comunicar, quin tipus de document ad-
ministratiu han d’emetre?
8·· Quin document es pot usar per acreditar l’eficàcia i la validesa d’un acte produït per silenci administra-
tiu?
4 >> Elaboració de documents oficials

Els documents oficials es caracteritzen pel fet que la seva estructura i el
seu contingut estan regulats en diferents normes jurídiques, per la qual
cosa la seva elaboració s’ha de dur a terme en compliment de les disposi-
cions recollides en aquestes normes.
4.1 > Estructura i contingut

A l’igual que vam veure en els contractes privats, en els documents oficials
el llenguatge utilitzat és formal i directe. És molt important que la redacció
sigui molt clara i concisa i que s’hi exposin detalladament totes les dades
rellevants per tal que el document produeixi els efectes que es pretenen,
evitant qualsevol equívoc. L’estructura d’aquests documents està determi-
nada per la seva normativa reguladora, que sol determinar el contingut
mínim de cada un. A més, cal diferenciar els diversos tipus de documents
oficials.
Documents administratius
Pel que fa a la confecció dels documents administratius, el Reial Decret
1465/1999 estableix que els documents que continguin actes administratius,
inclosos els de tràmit (és a dir, els documents que han de ser formalitzats) Formalització per delegació
han de contenir necessàriament el següent: Si la formalització d’un document ad-
ministratiu es realitza per delegació,
– La denominació completa del càrrec o el lloc de treball del titular de
s’haurà de fer constar aquest extrem,
l’òrgan administratiu competent per a l’emissió del document, així com expressant la disposició de delegació i
el nom i els cognoms de la persona que formalitza el document. la denominació del càrrec o el lloc de
– El lloc i la data en què es va formalitzar el document. treball de qui formalitza.
– La identificació del destinatari del document (nom i cognoms, denomi-
nació social o denominació de l’òrgan o l’entitat a què s’adreça).
A més, si aquests documents s’adrecen als ciutadans, han de tenir un en-
capçalament en què constin, com a mínim, les dades següents:
– El títol del document, que expressarà amb claredat i precisió el tipus de
document, el contingut essencial i, si és procedent, el procediment en
què s’insereix.
– El número o clau assignat per a la identificació de l’expedient en què
s’integra el document, amb l’objectiu de facilitar al ciutadà la menció
en les comunicacions que adreci a l’Administració.
Documents electrònics Vocabulari

Ja hem vist que en aquests documents es caracteritzen per arxivar la in- Metadades: qualsevol tipus d’informa-
formació en un suport electrònic, havent estat expedits i signats electròni- ció en forma electrònica associada als
cament. documents electrònics, de caràcter ins-
trumental i independent del seu contin-
Els documents electrònics susceptibles de ser integrats en un expedient
gut, destinada al coneixement immediat
electrònic hauran de tenir associades metadades que en permetin la con-
i automatitzable d’alguna de les seves
textualització en el marc de l’òrgan o l’organisme, la funció i el procedi- característiques, amb la finalitat de ga-
ment administratiu al qual correspon. A més, s’associarà als documents rantir la disponibilitat, l’accés, la con-
electrònics la informació relativa a la signatura del document, així com la servació i la interoperabilitat del propi
seva referència temporal. document.
194
Documents dels ciutadans

En principi, existeix llibertat de forma per a aquests documents, sempre i
quan s’hi consignin les dades essencials (identificació de l’emissor i del re-
ceptor, exposició detallada dels fets, sol·licitud en què es concreta l’objectiu
REGISTRE GENERAL
A omplir per l’Ajuntament
Núm. entrada _____________________
del document i signatura). Tot i això, per a la seva elaboració se solen uti-
Sol·licitant
Data ________________ Hora _______
Servei destinatari __________________ litzar unes plantilles que contenen una estructura bàsica i es poden em-
Nom i cognoms o raó social DNI/NIF
Representant (quan calgui)

plenar amb qualsevol processador de textos.
Nom i cognoms o raó social DNI/NIF
Dades de contacte (si ompliu la casella del representant, les dades de contacte han de fer referència únicament al representant)
Domicili Codi Postal Quan es cregui convenient per facilitar als ciutadans l’aportació de les
Població Telèfon
Correu electrònic Fax dades i les informacions requerides o per simplificar la tramitació del pro-
Exposa (feu constar els fets i raonaments en els quals fonamenteu la vostra petició)
cediment corresponent, l’òrgan competent per a la seva instrucció o reso-
lució podrà establir models normalitzats de sol·licitud. Aquests models
es podran integrar en sistemes normalitzats de sol·licituds que permetin
la transmissió per mitjans electrònics de les dades i les informacions re-
Demana (concreteu aquí la vostra petició de la manera més clara i breu possible) querides.
Documents adjunts En aquest sentit, moltes Administracions Públiques han creat els seus ca-
Palafrugell, Signatura de la persona sol·licitant/representant,
tàlegs de models normalitzats de sol·licitud, en què es pot accedir a aquests
Totes les comunicacions i notificacions que practiqui l’Ajuntament es realitzaran únicament a les adreces que constin en les seves bases de dades. En el cas que
aquestes difereixin amb les dades declarades en aquesta sol·licitud es procedirà a la seva actualització. models normalitzats, descarregar-los i emplenar-los, així com efectuar-ne
Les dades que ens facilita s’incorporaran a un fitxer automatitzat creat per l’Ajuntament de Palafrugell per a deixar constància de l’entrada i sortida de documents i
per al seguiment dels tràmits i actuacions de l’exercici de les seves competències i funcions. En la gestió d’aquest fitxer i en el tractament de les dades que es
realitza a l’Ajuntament es compleixen els requeriments i les exigències de la normativa vigent en matèria de protecció de dades. Les seves dades personals
únicament seran comunicades a altres administracions públiques i persones en els casos previstos legalment, o bé amb el seu consentiment previ. En qualsevol
moment vostè pot exercir els seus drets d’accés, de rectificació, d’oposició i, si és el cas, de cancel·lació, tot adreçant-se a l’Alcalde-President de l’Ajuntament.
la presentació (en paper, imprimint-los un cop emplenats, o en format di-
model instància v.11-2007
gital, a través de la seu electrònica de la respectiva Administració).

11.1. Model normalitzat de sol·licitud.
4.2 > Com redactar un document oficial
L’elaboració d’aquests documents té per finalitat la producció d’efectes ju-
rídics; així, de forma anàloga a la que hem vist per als contractes privats,
en primer lloc caldrà recollir la informació necessària per a l’elaboració de
la documentació administrativa d’acord amb els objectius del document:
– Dades identificatives: caldrà recopilar les dades de l’emissor del docu-
ment i del destinatari. En l’Administració caldrà prestar una especial
atenció als supòsits de delegació de competències i en les societats, als
supòsits d’apoderaments.
– Dades relatives a l’objecte del document: s’han d’expressar detallada-
ment totes les circumstàncies del document, de forma que caldrà recopilar
totes les dades possibles. Per exemple, número d’expedient, data de noti-
ficació, participants, proves disponibles (documents, testimonis, etc.). En
alguns casos, caldrà aportar una justificació legal de la sol·licitud o reso-
lució; per això, caldrà localitzar la normativa aplicable que la justifiqui.
Finalment, un cop recopilades totes les dades, ja es pot procedir a emplenar
el document corresponent, ja sigui a partir d’un document en blanc, uti-
litzant una plantilla (emplenant els espais destinats a incloure dades) o un
model normalitzat imprès.
9·· Un amic ha patit una caiguda al carrer a conseqüència d’un esvoranc no senyalitzat en una vorera. Com a
resultat de l’accident, s’ha fracturat el peu i ara vol reclamar a l’Ajuntament per tal que l’indemnitzi pels
danys ocasionats. Ajuda’l a recopilar totes les dades necessàries (dades identificatives, fets, proves, etc.) per
elaborar aquesta reclamació.
5 >> Documents oficials més usuals

En el procediment administratiu es generen infinitat de documents; a
continuació, analitzarem alguns dels principals, centrant-nos en les ca-
Documents oficials
racterístiques especials de cada un.
Al CD Recursos trobaràs plantilles i mos-
5.1 > Sol·licitud tres dels documents administratius més
usuals.
La sol·licitud és el document pel qual s’inicia el procediment administratiu
a instància dels interessats i, per això, també rep el nom d’instància. Com
a mínim, haurà de contenir les dades següents:
– Nom i cognoms de l’interessat i, si és procedent, de la persona que el re-
presenti, així com la identificació del mitjà preferent o del lloc que s’in-
diqui a efectes de notificacions.
– Exposició numerada dels fets, raons i petició en què es concreti, amb
tota claredat, la sol·licitud.
– Lloc i data.
– Signatura del sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat
expressada per qualsevol mitjà.
Per facilitar als ciutadans la presentació de sol·licituds, és bastant freqüent
que les diferents Administracions estableixin models normalitzats de sol·li-
citud que ja estan impresos o que ja es proporcionen en format digital per
a la seva formalització.
Exemples
Model de sol·licitud o instància

Denúncia
Sr./Sra. ___________, major d’edat, amb DNI núm. ___________, domicili en És un document a través del qual es
___________ i adreça de correu electrònic ___________. designada com a
mitjà preferent per a notificacions (si es decideix elegir aquest mitjà). posa en coneixement de l’Administració
EXPOSA
un fet que pogués donar lloc a la inicia-
(Exposició numerada dels fets i les raons al·legades pel sol·licitant) ció d’un procediment administratiu.
Primer
___________________________________________________________ És molt similar a la instància, però no
Segon
___________________________________________________________
conté l’apartat de sol·licitud, ja que el
Com a conseqüència, seu objectiu no és demanar res, sinó co-
SOL·LICITA
(Exposició clara i, si és procedent, numerada del que es demana)
municar alguna cosa a l’Administració.
___________________________________________________________________
__________________________________________________________
DOCUMENTS
(En cas que s’aportin)
Com a prova de l’exposat, adjunto els documents següents:
1. _____________________________________________
2. _____________________________________________
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura del sol·licitant)

(Òrgan o persona a la qual s’adreça la sol·licitud)
CAP DEL SERVEI DE ________________________________

196
5.2 > Acord

A través d’aquest document, els instructors dels procediments adminis-
tratius emeten les decisions que van adoptant durant la tramitació d’aquests
procediments.
Així, el primer d’aquests documents serà l’acord d’iniciació del procedi-
ment, d’ofici o a instància dels interessats, encara que en les diferents
fases del procediment administratiu, l’òrgan instructor pot emetre’n molts
(per exemple, acord d’adopció de mesures provisionals, acord d’obertura
de període de prova, acord de tramitació d’urgència, etc.).
La seva estructura sol ser la següent:
– Dades identificatives del procediment i de l’òrgan responsable.
– Enumeració dels fets.
– Referència a la norma que atribueix la competència.
– Indicació del tipus de procediment de què es tracti.
– Notificació a l’interessat de la decisió.
– Lloc, data i signatura.
Exemples
Model d’acord d’obertura del procediment
Núm. d’expedient_____________________
Assumpte_____________________
Interessat_____________________
Data d’iniciació_____________________
Aquest òrgan ha tingut coneixement dels fets següents:

(Exposició succinta dels fets que motivin la iniciació del procediment)
______________________________________________________________________
____________________________________________________________
En exercici de les competències que li atribueix i en base al disposat a l’article

69.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
ACORDA:
Iniciar el procediment de ___________________ (Indicació de quina classe de
procediment), previst en _____________ (Normativa reguladora), respectant en
la seva tramitació els principis i les garanties recollits al títol VI de la LRJPAC.
Contra aquest acord no es pot interposar cap recurs, encara que els interessats,
conforme al previst a l’article 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu
Comú (BOE núm. 285, de 27 de novembre de 1992), podran realitzar al·legacions
per oposar-s’hi, sense perjudici de la possibilitat de recórrer la resolució que posi
fi a aquest procediment.
Mitjançant aquest document es NOTIFICA a ___________________ (Aquest acord
s’ha de notificar a aquells els drets o interessos legítims dels quals puguin
resultar afectats per la decisió adoptada en el procediment) aquest acord,
segons l’exigit a l’article 58.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim
Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú
(BOE núm. 285, de 27 de novembre de 1992).
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura)
Titular de l’òrgan encarregat de notificar l’acord
________________________________
5.3 > Al·legacions

Ja hem vist que els interessats podran presentar al·legacions en qualsevol
moment del procediment anterior al tràmit d’audiència.
Defectes de tramitació
Per tant, els documents que contenen les al·legacions es presenten en pro-
A més dels escrits d’al·legacions desti-
cediments administratius ja iniciats i van destinats a presentar dades o va- nats a presentar dades o valoracions re-
loracions que afavoreixin que l’instructor del procediment adopti una referents a l’objecte principal del proce-
solució favorable a l’interessat que al·lega. A l’igual que ocorria amb la diment, els interessats podran al·legar
sol·licitud o la denúncia, la redacció ha de ser clara i senzilla per facilitar- els defectes de tramitació del propi pro-
ne la lectura i comprensió. cediment i, en especial, els que suposin
paralització, infracció dels terminis pre-
La seva estructura sol ser la següent:
ceptivament indicats o l’omissió de trà-
– Dades identificatives de la persona que presenta les al·legacions. mits que es poden esmenar abans de la
– Indicació del procediment sobre el qual es realitzen les al·legacions in- resolució definitiva de l’assumpte.
dicant, si es coneix, el número d’expedient. Aquestes al·legacions especials es po-
– Formulació numerada de les al·legacions. dran fer en qualsevol moment del pro-
– Relació numerada de documents que s’aporten. cediment.
– Òrgan o persona a qui s’adreça.
Exemples
Model d’escrit d’al·legacions
Tràmit d’audiència
Sr. / Sra. ___________, amb DNI núm. ___________i domicili a___________, L’escrit en què es dóna compliment a
aquest tràmit és pràcticament igual al
En relació amb el ______________________ (Identificació del procediment
sobre el qual es realitzen les al·legacions) i dins del termini legalment d’al·legacions, ja que en realitat es
establert,
tracta que l’interessat realitzi unes úl-
Formula les següents: times al·legacions abans que l’instructor
AL·LEGACIONS d’acord amb el disposat als articles 35.e/ i 79 de la Llei
redacti la proposta de resolució.
30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions
Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) (BOE, núm. 285, de
27 de novembre de 1992).
(Exposició clara i, si és procedent, numerada del que s’al·lega)

Primera
Que___________________________________________________________
Segona
Que___________________________________________________________
Aquestes al·legacions s’acompanyen dels següents DOCUMENTS:

(En cas que se n’aporti)
Al·legacions en un procediment
1. _____________________________________________ administratiu
2. _____________________________________________
Les persones interessades en un proce-

(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
diment, per tal de fer-hi al·legacions,
podran aportar documents en un termini
no inferior a 10 dies ni superior a 15,
(Òrgan o persona a la qual s’adreça la sol·licitud) segons estableix l’article 51 de la Llei
26/2010, de 3 d’agost.
DIRECCIÓ GENERAL DE____________ DEPARTAMENT DE ___________
198
5.4 > Documents de comunicació

Com el seu nom indica, són documents que s’usen per transmetre infor-
mació i realitzar peticions entre diferents òrgans, unitats o llocs de treball
de l’Administració. N’hi ha de dos tipus fonamentals:
– Ofici: quan la comunicació es produeix entre òrgans o unitats perta-
nyents a diferents Administracions o entitats.
– Nota interior: quan la comunicació es produeix entre unitats o llocs
pertanyents a un mateix òrgan.
Exemples
Model d’ofici
Referència_____________________
Assumpte_________________________
Data___________________________
D’acord amb el disposat a _____________ (normativa que justifica la petició que es

realitza), se SOL·LICITA a _____________ (òrgan al qual s’adreça) l’emissió d’un
informe sobre els aspectes següents:
(Relació numerada del que es demana)

1. _____________________________________________
2. _____________________________________________
L’informe sol·licitat s’haurà d’emetre en un termini de_____ dies, d’acord amb el
disposat a _____________ (termini d’emissió de les dades que es demanen i
justificació legal d’aquest termini).
Es comunica que, en cas no emetre’s en aquest termini, es prosseguiran les

actuacions, podent no tenir-se en compte l’informe emès fora de termini en adoptar
la resolució; tot això sense perjudici de la responsabilitat en què incorri el
responsable de la demora, d’acord amb l’establert a l’article 83.3. de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del
Procediment Administratiu Comú.
_______, ___de ______de 20XX

Signat
(Òrgan al qual s’adreça l’ofici)
CAP DEL SERVEI DE ________________________________
Exemples
Model de nota interna
NOTIFICACIÓ DE RÈGIM INTERIOR
De: _____________________ (Dependència, departament o servei que l’emet)
Per a: _____________________ (Destinatari de la nota)
Assumpte: (Assumpte objecte de la comunicació)
(Descripció detallada del que es vol comunicar)
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
____________________________________________
Data d’emissió: _______, ___de ______de 20XX

Data de recepció: _______, ___de ______de 20XX
(Signat de recepció)
He rebut
5.5 > Certificat

El certificat és un document que té per finalitat deixar constància d’actes
o situacions de caràcter personal, amb l’objectiu que tinguin efecte en
l’àmbit públic o privat.
La seva estructura és la següent:
– Encapçalament: nom o logotip de l’empresa o òrgan administratiu que
emet el certificat. En realitat, qui certifica és una persona en nom de
l’empresa o Administració, per la qual cosa el seu nom i càrrec han d’a-
parèixer a l’encapçalament.
– Cos: s’inicia amb l’expressió “Certifica” o “Certifico” i, a continuació, es
detalla el fet o la circumstància que es certifica.
– Cloenda: amb la data, en lletres, precedida d’alguna frase del tipus: “i per
tal que consti als efectes oportuns, signo aquest certificat a...”, “i per tal
que consti als efectes oportuns, i a petició de l’interessat i a efectes de la
seva presentació a...”. En els certificats emesos per l’Administració es
troben frases com “Ho certifico a instància de l’interessat a...”.
– Signatura de la persona que certifica.
Exemples
Certificat
_________________
C/ ____________
CP _________
Tel. 977 23 56 89
(Dades identificatives i/o logotip de l’empresa o Administració que certifica)
El Sr. ___________________ (Nom de la persona que certifica), actuant en la seva

condició de _________ de _____________ (Càrrec que ocupa la persona que
certifica a l’entitat certificadora)
CERTIFICA:
(Detall del fet o la circumstància que es certifica)
Que en la sessió celebrada l’1 d’abril de 20XX, el ____________ va adoptar
l’acord següent: _____________________________________________
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
____________
(Cloenda)
I per tal que consti i tingui els efectes oportuns, i a petició de l’interessat,
expedeixo aquest certificat amb el vistiplau de ___________ a__________, el
trenta d’octubre de dos mil XXXX. (Lloc i data en lletres)
(Signatura i, si és procedent, vistiplau)
Vist i plau
Germà Flix Andreu Gerard Blanc Puyol

(Si la persona que certifica no és titular de l’òrgan administratiu o té superiors
jeràrquics, se sol incloure el vistiplau d’aquest superior jeràrquic).
200
5.6 > Resolució

És el document que recull la decisió expressa de l’òrgan competent per
tramitar un procediment administratiu, posant fi al procediment i resolent
Desistiment i renúncia
totes les qüestions que s’havia plantejat.
En cas que el procediment finalitzi per
desistiment de la sol·licitud o la renún-
L’estructura de les resolucions és la següent:
cia del dret per part de l’interessat, ha – Títol de la resolució.
de presentar un escrit, similar a la sol·li- – Dades identificatives del procediment i de l’òrgan responsable.
citud, en què demani a l’òrgan instruc- – Enumeració dels fets examinats.
tor que el tingui per desistit del proce-
– Enumeració de les valoracions jurídiques dels fets.
diment o per renunciat del seu dret i
– Contingut de la resolució, amb enumeració de les decisions adoptades.
acordi la terminació del procediment.
– Indicació de si la resolució posa o no fi a la via administrativa.
– Recursos que procedeixen contra la resolució.
– Notificació als interessats.
– Lloc, data i signatura de l’òrgan que emet la resolució.
Exemples
Model de resolució
RESOLUCIÓ______________________________________
Núm. de expedient_____________________
Assumpte______________________________
Procediment_______________________
Interessat___________________________
Data d’iniciació____________________
Examinat el procediment indicat, iniciat per____________________ (interessat o

autoritat que va donar origen al procediment) i referit a _________________ (petició
que es realitzava en iniciar el procediment) s’han apreciat els següents
FETS: (Exposició dels fets examinats al llarg del procediment)

Primer ___________________________________________________________
Segon ___________________________________________________________
La valoració jurídica dels fets anteriors és la següent: (Fonaments jurídics de la

resolució)
Primer ___________________________________________________________
Segon ___________________________________________________________
Aquest òrgan, d’acord amb tot l’anterior, i en exercici de les competències que li
atribueix: (Justificació de la competència de l’òrgan administratiu que resol)
RESOL
(Exposició clara i, si és procedent, numerada del que es resol)
_________________________________________________________________________
Aquesta resolució___________ (esgota o no esgota) la via administrativa.
Contra aquesta resolució _________________ (Es pot o no interposar recurs. En cas
afirmatiu, també s’ha d’indicar l’òrgan administratiu o judicial davant del qual
s’hauria de presentar i el termini per interposar-lo).
Mitjançant aquest document es NOTIFICA a________________________ aquest acord,

Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (BOE,
núm. 285, de 27 de novembre de 1992).
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura)
(Titular de l’òrgan encarregat de notificar l’acord)

5.7 > Certificat d’acte presumpte

Una de les formes de producció dels actes administratius és el silenci ad-
ministratiu, en què es dota d’efectes jurídics la falta de resolució expressa
Certificació del silenci
de l’Administració. L’existència dels actes administratius produïts per si-
lenci administratiu es pot acreditar per qualsevol mitjà de prova admès El certificat acreditatiu del silenci ad-
en Dret, un dels quals és el certificat acreditatiu del silenci produït que se ministratiu ha de ser emès per l’òrgan
sol·licita de l’òrgan competent per resoldre. que va haver de resoldre expressament
el procediment.
L’estructura genèrica d’aquests certificats és la següent: El termini per a la seva emissió és de 15
– Dades identificatives del procediment i de l’òrgan responsable. dies.
– Data d’inici del procediment.
– Reproducció del sol·licitat per l’interessat en el seu escrit inicial.
– Termini màxim per a la resolució del procediment segons la disposició
específica reguladora d’aquest procediment o, en el seu defecte, el con-
templat a l’article 42 de la Llei 30/1992.
– Data de finalització del termini màxim de resolució i d’entrada al de-
partament de la sol·licitud d’expedició del certificat.
– Determinació dels efectes de la falta de resolució expressa.
– Indicació de si la resolució posa o no fi a la via administrativa.
– Recursos que procedeixen contra la resolució.
– Lloc, data i signatura de l’òrgan que emet la resolució.
Efecte dels actes presumptes
Exemples Segons l’article 54.1 de la Llei 26/2010,
de 3 d’agost, si l’Administració no resol,
Model de certificat acreditatiu del silenci administratiu es produeix la presumpció de l’estimació
de la sol·licitud per silenci administratiu
positiu, si bé a l’article 54.2 se’n regu-
Núm. d’expedient_____________________
len les excepcions.
Assumpte______________________________
Interessat___________________________
Sr. / Sra._______________ (òrgan competent per resoldre) competent per a la

resolució de ________________, (classe o tipus de procediment) segons el disposat a
__________________ (norma que li atribueix la competència),
CERTIFICA:
Primer. El dia ________ (data d’entrada de la sol·licitud al Registre de l’òrgan

competent) es va iniciar procediment _________, a instància _________ (interessat o
autoritat que va donar origen al procediment)
Segon. En la seva sol·licitud, l’interessat instava l’Administració a________

(reproducció del sol·licitat per l’interessat en el seu escrit inicial)
Tercer. El termini fixat per resoldre el procediment és el de_________ , d’acord amb

el disposat a_________. Aquest termini ha vençut el dia __________, sense que el
procediment s’hagi resolt expressament.
Quart. El dia ____________, l’interessat va sol·licitar l’expedició d’una certificació

d’acte presumpte, d’acord amb el previst a l’article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú (BOE, núm. 285, de 27 de novembre).
Cinquè. D’acord amb el disposat a________ (disposició que fixa el termini màxim de
resolució), la falta de resolució expressa en el termini d’aquest procediment permet
entendre __________________ (estimada o desestimada) la sol·licitud presentada
per l’interessat.
Sisè. Contra l’acte presumpte que es certifica en aquest document, que _________
(esgota o no esgota) la via administrativa, es podrà interposar recurs
_______________ (tipus de recurs, òrgan administratiu o judicial davant del qual
s’hagués de presentar i termini per interposar-lo)
I per tal que així consti, i serveixi de certificació d’acte presumpte als efectes
indicats a l’article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, expedeixo aquest
certificat a_______, ___de ______de 20XX.
(Signatura)
202
5.8 > Recursos administratius

La llei permet als administrats la possibilitat de reclamar contra les reso-
lucions que els afectin, per tal que les revisi bé el mateix òrgan que les ha
Recurs de revisió
emès o bé un altre òrgan diferent. Concretament, la Llei 30/1992 estableix
L’escrit per presentar aquest recurs ex- els recursos d’alçada i el potestatiu de revisió, que es podran fonamentar
traordinari és similar als utilitzats per en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos en aquesta
als altres, amb algunes particularitats: llei.
– En l’exposició de la resolució recorre-
guda, cal fer constar que aquesta re-
L’estructura dels dos recursos és molt similar. Les seves diferències rauen
solució és ferma. en l’òrgan que resol el recurs (el mateix que va dictar la resolució recorre-
– En les al·legacions, cal determinar les guda el de reposició i el seu superior jeràrquic, el d’alçada) i en el caràcter
raons en què es recolza el motiu de previ al recurs contenciós administratiu del recurs potestatiu de reposi-
revisió al·legat, que haurà de ser un ció:
dels determinats a l’article 118 de la
– Identificació del recurrent.
Llei 30/1992.
– Indicació de la resolució i l’expedient administratiu.
– Caldrà acompanyar el recurs, si és pro-
cedent, dels documents o les sentèn-
– Nom del recurs que s’interposa.
cies requerides a l’indicat article 118. – Enumeració dels fets i els fonaments de dret.
– Sol·licitud.
– Òrgan que ha de resoldre el recurs.
Exemples
Model de recurs d’alçada
RECURS
Sr./Sra. ___________, major d’edat, amb DNI núm. ___________, domicili a

efecte de notificacions a ___________, de conformitat amb el disposat a
l’article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (article
relatiu al recurs d’alçada),
EXPOSO
Que amb data ___________ se’m va notificar la resolució número
___________, en l’expedient número ___________ , dictada per ___________
(autoritat o òrgan que va dictar la resolució que es recorre), amb data
___________, relativa a ___________ (assumpte).
Que, amb aquest escrit, interposo RECURS D’ALÇADA contra l’esmentada
resolució en base a les següents
AL·LEGACIONS
(Exposició clara i ordenada dels fets al·legats pel recurrent).
(Exposició ordenada dels fonaments jurídics en què es basa el recurs, indicant
les causes de nul·litat i anul·labilitat en què ha incorregut la resolució. S’han
d’utilitzar expressions com: “Segons l’article...”, “D’acord amb la
Jurisprudència...”, etc.).
Primer
___________________________________________________________
Segon
___________________________________________________________
Per tot l’exposat, SOL·LICITO

Que es tingui per presentat aquest escrit juntament amb els documents que
s’hi acompanyen i que es dicti resolució per declarar la nul·litat/anul·lació de
la resolució recorreguda. (especificar-hi clarament la petició, així com si es
pretén que es reconegui algun dret o situació al recurrent).
(Lloc i data)
_______, ___de ______de 20XX
(Signatura del recurrent)

(Òrgan o persona que ha resoldre el recurs)
IL·LM. SR. ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE ____________

5.9 > Recurs contenciós administratiu

Quan acaben les possibilitats de recórrer davant de l’Administració, existeix
l’opció de recórrer davant dels òrgans judicials a través del recurs conten-
Representació i defensa de
ciós-administratiu.
les parts en el procediment
La interposició del recurs contenciós dóna lloc a un procediment judicial contenciós administratiu
amb diverses fases, la primera de les quals és la interposició del recurs. Si el recurs s’interposa davant d’un Jut-
Un cop interposat el recurs, l’òrgan judicial reclamarà l’expedient a l’òrgan jat, les parts podran conferir la seva re-
administratiu que va tramitar l’expedient, emplaçarà els interessats i ad- presentació a un procurador i seran as-
metrà o inadmetrà el recurs. Si l’admet, remetrà l’expedient al recurrent sistides, en tot cas, per un advocat.
per tal que en formalitzi la demanda. Si s’interposa davant d’un Tribunal, les
parts hauran de conferir la seva repre-
Interposició del recurs
sentació a un procurador i ser assistides
Consisteix en la presentació d’un escrit que es limita a citar la disposició, per un advocat.
acte o inactivitat que s’impugna, així com a sol·licitar que es tingui el
recurs per interposat. Aquest escrit anirà acompanyat de la documentació
que acrediti aquestes circumstàncies.
Exemples
Model d’escrit d’interposició del recurs contenciós

administratiu Advocats i procuradors davant
del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
AL ________ (Jutjat o Sala Contenciosa Administrativa) DE (indicar-hi el lloc) No és obligatòria la intervenció del pro-
El Sr./La Sra.___________ (nom del procurador o la procuradora), curador en les actuacions davant dels
procurador/-a dels Tribunals, en nom i representació del Sr./la Sra._________
(nom del recurrent), segons acredito mitjançant escriptura de poder validat Jutjats Contenciosos Administratius,
per a plets que s’acompanya en aquest escrit per tal que s’incorpori en
interlocutòries per còpia amb prec de devolució de l’original davant del Jutjat
però sí davant del Tribunal Superior de
comparec i com millor procedeixi en Dret, DIC: Justícia. L’advocat sempre és necessari,
Que amb data ________ (indicar-hi la data) es va dictar _________ (indicar-hi menys si el reclamant és un funcionari
la disposició, acte o actuació administrativa recorreguda), en expedient
número _______ (indicar-hi número d’expedient), de _______ (identificació públic.
de l’autoritat o l’òrgan que va dictar la resolució recorreguda), sobre
l’assumpte ______________ (exposar-hi breument l’assumpte).
Que amb aquest escrit, i dins del termini legal establert a l’efecte, conforme
a l’art. 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa
Administrativa, interposo RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU contra
l’esmentada ______ (disposició, acte o actuació administrativa) per entendre
que no s’ajusta a dret, provocant indefensió.
Que, d’acord amb l’establert a l’art. 45 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,

s’acompanya aquest escrit dels documents següents:
(Indicar-hi de manera numerada els documents que s’hi acompanyen).
1. _____________________________________________
2. _____________________________________________
SUPLICO AL __________ (indicar-hi òrgan competent) que es tingui per

presentat aquest escrit, que s’admeti i que es tingui per interposat en temps i
forma RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU contra ___________ (disposició,
acte o actuació administrativa) referida, que s’emplaci i es reclami
l’expedient a l’Administració actuant i que se me’n lliuri l’original o una
còpia, per deduir la demanda en el termini corresponent.
_______, ___de ______de 20XX

(Signatura del procurador)
204
Demanda
Com hem dit en l’apartat anterior, una de les particularitats del procedi-
ment contenciós administratiu és que no s’inicia amb una demanda, com
Contestació a la demanda la majoria dels procediments judicials, sinó que comença amb un escrit
Presentada la demanda, el secretari ju- d’interposició i la demanda no es presenta fins que l’Administració recor-
dicial la traslladarà, amb lliurament de reguda no s’hagi remès l’expedient la resolució del qual es pretén impug-
l’expedient administratiu, a les parts nar.
demandades que haguessin comparegut,
per tal que la contestin en el termini de Tot i això, el procediment abreujat contenciós administratiu s’inicia di-
vint dies. rectament amb la demanda.
La seva estructura és correlativa a la de Per tant, si l’escrit d’interposició tenia per finalitat únicament iniciar
la demanda i el seu contingut consistirà el procediment, la demanda ja pretén recórrer concretament una dis-
en negar els fets de la demanda que no
posició; per tant, s’hauran de determinar amb tot detall els fets i els fo-
resultin certs, rebatre els fonaments le-
naments jurídics en què el recurrent pretengui fonamentar la seva pre-
gals que no resultin d’aplicació i al·legar
tensió.
altres fets o fonaments jurídics que jus-
tifiquin la postura del demandant.
Exemples
Model de demanda en el procediment contenciós

administratiu
DEMANDA DAVANT DEL ______________ (Jutjat o Sala Contenciosa Administrativa)

El Sr./La Sra. __________ (nom del procurador/-a), procurador dels Tribunals, en
nom i representació del Sr./la Sra. __________ (nom del recurrent), segons acredito
mitjançant escriptura de poder validat per a plets, que s’acompanya a aquest escrit
per a la seva inserció en interlocutòries per còpia, amb prec de devolució de
l’original, davant del Jutjat comparec i com millor procedeixi en Dret DIC:
Que amb data de (data de notificació) se m’ha notificat l’emplaçament per tal que
formuli demanda en el termini de vint dies, havent rebut còpia de l’expedient.
Que amb aquest escrit, i dins del termini legal establert a l’efecte, conforme a l’art.
52 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa,
formulo DEMANDA, d’acord amb l’art. 56 del mateix text legal, en base als següents
FETS I FONAMENTS DE DRET
FETS
PRIMER. (Identificació de l’acte objecte de la impugnació i del seu contingut).

SEGON. (Enumeració, clara i ordenada, dels fets).
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. Conforme a l’art. 24 de la LO 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, i a

l’art. 1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, el coneixement d’aquest recurs
s’atribueix a l’ordre jurisdiccional Contenciós Administratiu.
SEGON. Correspon el coneixement d’aquest recurs al __________ (indicar-hi l’òrgan
judicial competent), conforme als arts. 8 i 14 de l’esmentada llei.
TERCER. El meu representat té capacitat processal conforme al disposat a la Llei
29/1998, de 13 de juliol.
QUART. Conforme al disposat als arts. 19 i 21 de la mateixa Llei, correspon la
legitimació passiva a l’Administració contra l’activitat de la qual s’adreça el recurs i
la legitimació activa al meu representat.
CINQUÈ. Aquesta part actua representada per procurador i assistida per lletrat,
segons el disposat a l’art. 23 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol.
SISÈ. El procediment a seguir és l’establert als articles __________. (indicar-hi els
articles de la Llei 29/1998 que són aplicables a aquest procediment).
SETÈ. (Exposició ordenada dels fonaments jurídics en què es basa el recurs,
indicant-hi les causes de nul·litat i anul·labilitat en què ha incorregut la resolució).
Per tot l’exposat,
SUPLICO AL__________ (Jutjat o Sala Contenciosa Administrativa), que es tingui per
presentat aquest escrit i els documents que s’hi acompanyen, que s’admeti i que es
tingui per interposada en temps i forma aquesta DEMANDA, i que es dicti en el seu
dia, després dels tràmits legals i la recepció a prova que aquesta part des d’avui
interessa, sentència per la qual s’anul·li i es deixi sense efecte l’acte impugnat i es
condemni l’Administració a (petició del demandant).
Per ser justícia que demano a _____, __________ de _____de 20XX
(Signatura del procurador)
10·· Amb les dades que has obtingut en l’activitat proposada número 9, elabora la sol·licitud d’indemnit-
zació que presentaria el teu amic a l’Ajuntament. Pots fer servir el model de sol·licitud inclòs al CD Recur-
sos.
11·· Observa i llegeix atentament el següent document i respon les preguntes que es formulen a continuació:
Resolució de sol·licitud de llicència municipal d’obertura d’establiment comercial
Expedient núm. 24
Assumpte: Sol·licitud de llicència municipal d’obertura d’establiment comercial
Interessat: JPAC
Procediment: Autorització
Data d’iniciació: 9 de desembre de 20XX
Examinat el procediment iniciat per sol·licitud de l’interessat, referent a la llicència

d’obertura d’establiment comercial, s’han apreciat els
Fets que figuren a continuació:
Primer: Que l’empresa JPAC és propietària de l’establiment comercial situat al carrer
Major, núm. 1, de Tarragona
Segon: Que els tècnics d’aquest Ajuntament han visitat aquestes instal·lacions i han
realitzat les comprovacions oportunes, emetent el corresponent informe tècnic.
La valoració jurídica dels fets exposats és la següent:
Primer: que l’informe tècnic és desfavorable per concedir la llicència d’obertura.
Segon: que les instal·lacions no compleixen tots els requisits exigits per l’article 14 de
les Ordenances Municipals en relació amb les sortides d’emergència i no disposa de
sistemes de ventilació conformes a la normativa vigent.
Aquest/-a regidor/-a de Serveis a la Comunitat, d’acord amb tot l’anterior, i en exercici
de les competències que li atribueix el Reglament Orgànic de l’Ajuntament
Resol
Primer: No estimar la sol·licitud presentada i, en conseqüència, no concedir la llicència
d’obertura per al local situat al carrer Major, núm. 1, a nom de l’empresa JPAC.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa. Contra aquesta resolució es pot
interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu
núm. 2 de Tarragona, en el termini de dos mesos.
Mitjançant aquest document es notifica a JPAC aquesta resolució, segons l’exigit a
l’article 58.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (BOE, núm. 285, de
27 de novembre de 1992).
Tarragona, 20 de desembre de 20XX
El regidor de Serveis a la Comunitat.
Daniel Ros Llimona
a) Identifica el tipus de document de què es tracta.

b) Identifica’n els diferents apartats.
12·· Confecciona un escrit d’interposició del recurs contenciós administratiu relatiu a l’exercici anterior. Et
pots inventar les dades que hi falten (identificació del procurador). Pots fer servir el model que apareix al CD
Recursos.
206
6 >> Presentació de documents davant

de l’Administració
Les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que els
ciutadans adrecin als òrgans de les Administracions
Públiques es podran presentar:
– Als registres dels òrgans administratius als quals s’a-
drecin.
– Als registre de qualsevol òrgan administratiu que
pertanyi a l’Administració General de l’Estat, a la de
qualsevol Administració de les Comunitats Autòno-
mes, o a d’alguna de les entitats que integren l’Ad-
ministració Local si, en aquest últim cas, s’hagués
subscrit l’oportú conveni.
– A les oficines de Correos.
– A les representacions diplomàtiques o les oficines
consulars d’Espanya a l’estranger.
– A qualsevol altre que estableixin les disposicions vi-
11.2. Dependència administrativa.
gents.
Els òrgans administratius han de portar un registre general en què es
farà el corresponent assentament de tot escrit o comunicació que es presenti
o es rebi en qualsevol unitat administrativa pròpia. En aquest registre
també s’anotarà la sortida dels escrits i les comunicacions oficials adreçades
a altres òrgans o particulars.
Els registres generals s’hauran d’instal·lar en suport informàtic, garantint
que, en cada assentament que es practiqui, quedi constància d’un nú-
mero, epígraf expressiu de la seva naturalesa, data d’entrada, data i hora
de la seva presentació, identificació de l’interessat, òrgan administratiu
remitent, si és procedent, i persona o òrgan administratiu al qual s’envia
i, si és pertinent, referència al contingut de l’escrit o la comunicació que
es registra.
A més, es poden crear registres telemàtics per a la recepció o la sortida
de sol·licituds, escrits i comunicacions que es transmetin per mitjans tele-
màtics.
Oficines de registre
Existeixen dos tipus d’oficines de registre:
– Oficines de registre general: exerceixen funcions de recepció i remissió
de sol·licituds, escrits i comunicacions per a un o diversos òrgans admi-
nistratius.
– Oficines de registre auxiliars: les que, tot i exercir idèntiques funcions i
per als mateixos òrgans administratius que l’oficina de registre general,
es trobin situades en dependències diferents.
Les Administracions Públiques hauran de fer pública i mantenir actualit-
zada una relació de les oficines de registre pròpies o concertades, indicant
els seus sistemes d’accés i comunicació, així com els horaris de funciona-
ment.
Registres telemàtics
Les Administracions Públiques disposen de registres electrònics per a la
recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions que poden ad- Web
metre:
Des de la pàgina web de la xarxa 060,
– Documents electrònics normalitzats corresponents als serveis, procedi- es pot accedir al Registre Electrònic
ments i tràmits que s’especifiquin a la norma de creació del registre, Comú (tramita.60.es) i efectuar de
elaborats d’acord amb els formats preestablerts. forma digital multitud de tràmits de
– Qualsevol altra sol·licitud, escrit o comunicació adreçada a qualsevol forma centralitzada.
òrgan o entitat de l’àmbit de l’Administració titular del registre.
En cada Administració Pública existirà, com a mínim, un sistema de regis-
tres electrònics suficient per rebre tot tipus de sol·licituds, escrits i comu-
nicacions adreçats a aquesta Administració Pública.
Els registres electrònics es regiran a efectes de còmput dels terminis impu-
Registres telemàtics
tables tant als interessats com a les Administracions Públiques per la data
i l’hora oficial de la seu electrònica d’accés, que haurà de figurar visible i Al Capítol IV de la Llei 26/210, de 3 d’a-
gost, es regulen els registres telemàtics,
comptar amb les mesures de seguretat necessàries per garantir-ne la inte-
i l’article 42 en concret destaca la in-
gritat.
terconnexió i la col·laboració en el cas
Els registres electrònics permetran la presentació de sol·licituds, escrits i dels registres telemàtics de les diferents
comunicacions tots els dies de l’any i durant les 24 hores. Administracions.
Casos pràctics 3
La participació administrativa
·· Si un ciutadà té algun suggeriment o iniciativa per millorar la qualitat dels serveis públics, com el pot fer
arribar a l’Administració?
Solució ·· El pot fer arribar, per escrit o personalment, als organismes, les autoritats o els funcionaris que
tinguin atribuïdes les competències en la matèria. Els ciutadans poden participar en la millora dels serveis que
presten les Administracions a través de la presentació de queixes, reclamacions i suggeriments.
La queixa és una facultat pública que pot exercir qualsevol ciutadà, independentment de la seva condició
d’interessat, davant de qualsevol tipus d’actuació irregular que observi en el funcionament de les dependències
administratives. Un cop s’han rebut les queixes i els suggeriments a la dependència afectada, aquesta depen-
dència, en el termini de vint dies i després de recollir del ciutadà els aclariments que consideri necessaris,
l’informarà de les actuacions realitzades i de les mesures adoptades, si és procedent.
13·· Quin és l’objectiu dels registres públics? I dels registres telemàtics?

14·· És possible presentar al registre de qualsevol Ajuntament un escrit adreçat a l’Administració General de
l’Estat? Per què?
15·· Enumera els llocs en què es poden presentar les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que els
ciutadans adrecen als òrgans de les Administracions Públiques.
208
7 >> L’Administració electrònica

La generalització de l’ús de les noves tecnologies com a eina per poder
Web transmetre informació de manera ràpida i segura ofereix a l’Administració
un nou canal de comunicació amb els ciutadans. Cada vegada són més els
Pots accedir a tota la informació sobre tràmits i les gestions que es poden realitzar a través del telèfon mòbil o In-
la e-Administració, o administració elec-
ternet mitjançant la utilització de sistemes com el DNI electrònic o la sig-
trònica, a la seva pàgina web: adminis-
natura electrònica.
tracionelectronica.gob.es
L’objectiu de l’Administració electrònica és posar en marxa diverses ini-
ciatives per modernitzar els serveis públics i oferir una millor atenció al
ciutadà. La Comissió Europea la defineix com:
L’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions a
les Administracions Públiques, combinat amb canvis organitza-
tius i noves aptituds, amb la finalitat de millorar els serveis pú-
Ús dels mitjans electrònics a blics i els processos democràtics i reforçar el suport a les políti-
l’Administració
ques públiques.
Segons l’article 43 de la Llei 26/2010,
de 3 d’agost, les administracions públi-
La normativa bàsica reguladora de l’Administració electrònica és la Llei
ques catalanes utilitzaran de forma pre- 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics
ferent els mitjans electrònics en les co- i el Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa
municacions, els tràmits, els informes i parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans
les resolucions, entre altres. als serveis públics.
La Llei 11/2007 reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les Ad-
ministracions Públiques per mitjans electrònics i regula els aspectes bàsics
de la utilització de les tecnologies de la informació en l’activitat adminis-
trativa.
Les Administracions Públiques utilitzaran les tecnologies de la informació
Seu electrònica d’acord amb el disposat a la Llei, assegurant la disponibilitat, l’accés, la
És l’adreça electrònica disponible per
integritat, l’autenticitat, la confidencialitat i la conservació de les dades,
als ciutadans a través de xarxes de te- les informacions i els serveis que gestionin en l’exercici de les seves com-
lecomunicacions amb titularitat, gestió petències.
i administració corresponents a una Ad-
Amb la finalitat de facilitar l’accés dels ciutadans a la informació de què
ministració Pública.
disposin, les diferents Administracions han de comptar amb una seu elec-
L’establiment d’una seu electrònica trònica.
comporta la responsabilitat del titular
respecte de la integritat, la veracitat i L’Administració General de l’Estat ha de garantir l’accés de tots els ciutadans
l’actualització de la informació i els ser- als serveis electrònics proporcionats en el seu àmbit a través d’un sistema
veis als quals es pugui accedir. que compti, com a mínim, amb els mitjans següents.
Prestació de serveis de l’Administració electrònica

Posen a disposició dels ciutadans, de forma lliure i gratuïta, els mitjans i els instruments
Oficines d’atenció necessaris per exercir els drets reconeguts a la Llei, i han de comptar amb assistència i
presencial orientació sobre la seva utilització, ja sigui a càrrec del personal de les oficines en què
s’ubiquin o bé per sistemes incorporats al propi mitjà o instrument.
Punts d’accés Són seus electròniques creades i gestionades pels departaments i els organismes públics,
electrònic que es troben disponibles per als ciutadans a través de xarxes de comunicació.
Serveis d’atenció En la mesura en què els criteris de seguretat i les possibilitats tècniques ho permetin,
telefònica faciliten als ciutadans l’accés a les informacions i els serveis electrònics.
L’Administració electrònica a Espanya està integrada per una sèrie de ser-

veis que permeten dur a terme les seves funcions. Els principals són:
– Xarxa 060: és un portal en què es pot accedir, de forma centralitzada, a
informació i a serveis de qualsevol Administració. Està configurada com
Certificat d’usuari
a oficina virtual d’informació i redireccionament cap al servei correspo-
El certificat d’usuari és un document di-
nent.
gital en què una autoritat de certificació
– DNI electrònic: és el document que acredita físicament i digitalment
acredita la identitat del seu titular a
la identitat personal del seu titular i en permet la signatura electrò-
través de la correspondència entre les
nica. seves dades personals identificatives i
– El Portal d’Administració Electrònica (PAe): és un centre de referència una clau única (clau pública).
configurat com a porta d’entrada per a tota la informació sobre situació,
Per això, permet al seu titular identifi-
desenvolupament, anàlisi, novetats i iniciatives que sorgeixen entorn car-se vàlidament a Internet per accedir
de l’Administració, continguts i serveis de diverses fonts. a informació reservada i realitzar vàli-
dament tràmits de forma electrònica.
7.1 > Identitat digital
Per poder realitzar tràmits davant de l’Administració, és necessari que
l’interessat faci constar de forma inequívoca la seva identitat. En el cas de
realitzar tràmits presencials, s’han de dur a terme mitjançant la presentació
d’un document d’identificació i la signatura dels escrits que s’adrecin als
diferents òrgans administratius.
En correspondència amb l’anterior, per realitzar tràmits de forma electrò-
nica, s’han d’establir uns sistemes d’identificació digital que permetin as-
segurar que la persona que realitza els tràmits de forma electrònica és qui
diu ser. Així mateix, s’han d’establir mètodes que assegurin la validesa i
la confidencialitat de les comunicacions entre l’Administració i els inte-
ressats.
Certificat digital
Com ja hem vist a la Unitat 7, en parlar dels contractes privats, el mètode
utilitzat amb caràcter general per proveir d’una identitat digital segura és
el certificat digital.
Un certificat digital és un document digital, identificat per un
número de sèrie únic i amb un període de validesa inclòs al
propi certificat, mitjançant el qual una autoritat de certificació
acredita la identitat del seu propietari, vinculant-lo amb una
clau pública.
Existeixen diversos tipus de certificats, però els més usats es regeixen per
l’estàndard UIT-T X.509. Habitualment, els certificats contenen:
– La identitat de l’autoritat certificadora i del seu propietari.
– El número de sèrie i la data d’expiració.
– La identitat del seu propietari. 11.3. Visor de certificats.
– La clau pública.
– L’algoritme utilitzat per signar el certificat.
Per comprovar l’autenticitat d’un certificat, cal tenir instal·lat a l’equip el
certificat arrel de l’autoritat certificadora, mentre que la seva vigència es
pot comprovar consultant el propi certificat i acudint a l’autoritat certifi-
cadora per assegurar-se que el certificat no ha estat revocat.
210
Signatura electrònica
La identitat es complementa amb l’autenticació, a través de la qual es
comprova la identitat digital dels interlocutors i la integritat, així com la
Vocabulari confidencialitat del contingut del document al qual afecta.
Signatura electrònica avançada: és Pel que fa a la seguretat en les comunicacions, les Administracions Públi-
la signatura electrònica que permet ques admeten, en les seves relacions per mitjans electrònics, sistemes de
identificar el signatari i qualsevol canvi signatura electrònica que resultin adequats per garantir la identificació
ulterior de les dades signades, que està dels participants i, si és procedent, l’autenticitat i la integritat dels docu-
vinculada al signatari de forma única i a ments electrònics. Els ciutadans poden utilitzar els següents sistemes de
les dades a què es refereix i que ha estat signatura electrònica per relacionar-se amb les Administracions Públi-
creada per mitjans que el signatari pot
ques:
mantenir sota el seu control exclusiu.
– Els sistemes de signatura electrònica incorporats al Document Nacional
d’Identitat, per a persones físiques.
– Els sistemes de signatura electrònica avançada.
– Altres sistemes de signatura electrònica, com la utilització de claus con-
certades en un registre previ com a usuari.
DNI electrònic
El DNI electrònic és un document físic que inclou els certificats digitals
del seu titular emmagatzemats en un xip:
– Certificat d’autenticació, a través del qual el ciutadà titular podrà pro-
var la seva identitat davant de tercers.
– Certificat de signatura electrònica avançada, que permet al seu titular
signar documents i realitzar vàlidament tràmits de forma electrònica.
També serveix per comprovar la integritat dels documents signats pel
titular.
Web Per a la utilització del DNI electrònic, és necessari disposar de diversos ele-
ments que permetin utilitzar els certificats inclosos al xip:
Pots accedir a tota la informació sobre
el DNI electrònic a la següent pàgina – Elements de hardware: és necessari disposar d’un ordinador i d’un
web: www.dnielectronico.es lector de targetes intel·ligents compatible amb la norma ISO 7816. Aquest
lector pot ser extern a l’equip o estar integrat a l’equip, a través d’una
targeta o, fins i tot, a través d’un lector de targetes inclòs al teclat.
– Elements de software: l’ordinador ha de comptar amb un sistema ope-
ratiu, un navegador i un programa controlador, que es pot descarregar
de la pàgina web del DNI electrònic.
7.2 > Obtenció de certificats electrònics

Com hem vist a la Unitat 7, per poder utilitzar els certificats i la signatura
electrònica, primer caldrà aconseguir aquests certificats (que són uns
fitxers informàtics) i instal·lar-los al navegador del nostre ordinador. Si es
disposa de DNI electrònic, ja es comptarà amb aquests certificats instal·lats
al xip que incorpora el document.
Per tant, caldrà acudir a l’autoritat certificadora per tal que validi el certi-
ficat generat pel nostre ordinador, ens identifiqui personalment i associï
la nostra identitat a aquest certificat. Posteriorment, instal·lem al nostre
11.4. Dispositiu lector de targetes.
equip el certificat acreditat i ja el podem començar a utilitzar.
7.3 > Realització de tràmits a l’Administració

electrònica
En primer lloc, cal fer constar que no tots els serveis electrònics que presta
l’Administració requereixen l’ús de certificats electrònics, encara que
Validesa dels tràmits en línea
aquest ús aporta considerables avantatges.
davant de l’Administració
En efecte, com que molts ciutadans i empreses encara no disposen de cer- El Decret 96/2004, de 20 de gener, re-
tificats, les seus electròniques de les diferents Administracions solen oferir gula la utilització dels mitjans electrò-
l’opció d’accedir-hi introduint un usuari i una contrasenya (de forma si- nics, informàtics i telemàtics en la con-
milar al correu electrònic). En aquest cas, caldrà registrar-se a aquest servei, tractació de la Generalitat de Catalunya.
ja sigui emplenant un formulari ja sigui a través de forma telefònica, on
es comprova la identitat d’aquesta persona, a través d’unes dades que se li
demanen.
Tot i això, aquesta segona opció no ofereix les mateixes garanties que el
certificat, de forma que és habitual que si s’accedeix a una seu electrònica
amb aquesta autentificació hi hagi restriccions i no estiguin disponibles
totes les opcions o no es pugui accedir a totes les dades.
Casos pràctics 4
Realització de tràmits a l’Administració electrònica

·· Com es duu a terme la realització de tràmits a l’Administració usant un certificat digital?
Solució ·· Per poder realitzar tràmits a la seu electrònica de qualsevol òrgan administratiu, utilitzant el cer-
tificat digital, cal tenir-lo instal·lat al nostre equip, o bé utilitzar com a forma de validació i signatura digital
el nostre DNI electrònic, que haurem de tenir inserit al corresponent dispositiu lector de targetes incorporat
al nostre equip.
A continuació, s’accedeix a la seu electrònica de l’organisme on es desitgi realitzar el tràmit. S’hi donen
diverses possibilitats: en algunes webs s’exigeix tenir instal·lat el certificat a l’equip per poder accedir a
l’àrea reservada a la realització dels tràmits; en altres, permetrà cobrir un formulari amb les dades necessàries,
però no permetrà signar-lo si no es disposa del certificat digital instal·lat a l’ordinador.
En tot cas, se’ns presentarà un formulari en què s’hauran de cobrir les dades necessàries per a la realització
del tràmit i es procedirà a la signatura digital. Si tenim diversos certificats instal·lats, haurem d’elegir quins
volem signar i introduir la nostra clau secreta per validar la signatura. A continuació, se sol generar un
informe/rebut, acreditatiu del tràmit realitzat i de la seva data de realització.
16·· Com han d’utilitzar les Administracions Públiques les tecnologies de la informació?
17·· Fes un esquema que reculli els diferents serveis que integren l’Administració Electrònica a Espanya.
18·· Què és una seu electrònica?
19·· Busca les iniciatives en matèria d’Administració electrònica que existeixen a la teva Comunitat Autònoma.
212
8 >> Informació i atenció al ciutadà a Catalunya

El sistema d’atenció al ciutadà a Catalunya engloba tant l’apartat de la in-
formació com el de la recepció de sol·licituds i documentació. En aquest
sistema, té una especial importància la utilització de les noves tecnologies
i la protecció de les dades de caràcter personal.
8.1 > Serveis d’atenció ciutadana

El ciutadà pot contactar amb la Generalitat de diverses maneres:
A través d’Internet
La pàgina web de la Generalitat (www.gencat.cat) és l’eix del sistema d’infor-
mació i atenció al ciutadà, a través de la web, per mitjà dels canals següents:
– Consulta d’organismes: conté informació sobre l’organigrama de la
Generalitat i altres Administracions Públiques.
– Consulta de serveis: informació sobre tot tipus de tràmits i gestions
que es poden dur a terme a la Generalitat.
– Consulta d’Oficines de registre d’entrada i sortida de documents:
11.5. Oficina Virtual de Tràmits de la informa sobre les dades de contacte de les oficines de registre pròpies i
Generalitat (www20.gencat.cat).
de les concertades de la Generalitat de Catalunya.
– Bústia de contacte: a través d’aquest apartat, es poden enviar missatges
a la Generalitat i als seus diferents organismes, amb la finalitat de sol·li-
citar una informació, donar una opinió, fer un suggeriment o formular
una queixa.
A més, per a la realització de tràmits a través d’Internet, la Generalitat ha
creat l’Oficina Virtual de Tràmits. Aquest servei permet accedir de forma
telemàtica a les gestions entre les administracions tant de la Generalitat
com de l’Administració Local. Per tenir-hi accés, només cal identificar-se
amb el Document Nacional d’Identitat electrònic certificat o amb el certi-
ficat de la signatura professional.
Telefònicament
Les Administracions catalanes també presten serveis d’informació i atenció
al ciutadà, fonamentalment a través dels següents números de telèfon:
– Telèfon de la Generalitat: 012: el ciutadà hi pot trucar per tal d’obtenir-ne
informació de caire molt divers; des de requisits per demanar beques, ma-
triculació a les escoles, subvencions i ajudes per a l’habitatge i molts més.
– Telèfon dels Ajuntaments: tots els ajuntaments de municipis grans te-
nen el seu propi número d’atenció al ciutadà. En el cas de l’Ajuntament
11.6. Logotip del telèfon 012 de la de Barcelona, trucant al 010 se’ns donarà tota la informació necessària
Generalitat. en relació amb qüestions de competència municipal.
Oficines presencials
Aquestes oficines complementen les prestacions que ens ofereix l’actual
administració virtual. N’hi ha a Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Am-
posta i Puigcerdà. La seva funció és de proximitat amb el ciutadà, per tal
que l’eficàcia de l’Administració sigui més patent, amb un tracte més per-
sonalitzat i proper.
8.2 > Serveis d’Administració electrònica

Ja hem comentat la possibilitat d’utilitzar la pàgina de la Generalitat i de
l’Oficina Virtual de Tràmits, però a Catalunya hi ha altres vies per aplicar
les noves tecnologies en les relacions del ciutadà amb l’Administració.
Una mostra de l’aplicació dels nous serveis de l’Administració electrònica
a Catalunya és, per exemple, el fet que una gran part dels catalans i les
empreses ja es comuniquen amb l’Administració ciutadans per mitjà de
canals no presencials, com Internet o el telèfon.
Concretament, moltes gestions en matèria tributària es duen a terme per
mitjà de la pàgina www.e-tributs.net. A més, la comunicació al Servei
d’Ocupació de Catalunya dels contractes laborals que se signen a Catalu-
nya també es pot realitzar per Internet, així com la presentació de la
targeta de l’atur, la recerca d’informació a Barcelona Activa o la sol·licitud
dels empadronaments, entre altres.
Agència Catalana de Certificació

L’Agència Catalana de Certificació és un organisme autònom vinculat amb
el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya. Els seus objec-
tius són:
– Donar garantia jurídica a les transaccions electròniques entre les admi-
nistracions catalanes.
11.7. Logotip de l’Agència Catalana de
– Aplicar gradualment la signatura electrònica entre les diferents admi- Certificació.
nistracions.
– Oferir diversitat de certificacions digitals amb la garantia de l’Adminis-
tració catalana.
– Garantir els serveis i les aplicacions necessàries que exigeix la signatura
electrònica.
Validesa de la signatura
electrònica
Identificador Digital per als Ciutadans (idCAT)
L’Agència Catalana de Certificació ga-
L’idCAT és un identificador digital que garanteix la identitat de les perso- ranteix que la signatura electrònica tin-
nes a Internet. De la mateixa manera que hi ha unes pàgines web més drà la mateixa validesa que la signatura
segures que altres, avui dia per operar amb l’Administració Catalana de autògrafa que fem habitualment.
forma telemàtica, és a dir de forma no presencial, s’exigeix l’ús d’aquesta Aquesta signatura electrònica ja té apli-
identificació digital, la confidencialitat de la qual queda garantida per cació en força documents, com per
l’Agència Catalana de Certificació. exemple, el nou Document Nacional
d’Identitat o el nou passaport electrònic
Aquesta identificació permet connectar-se amb els serveis de les diferents
que alguns països, com és el cas dels Es-
Administracions Catalanes amb seguretat, tot enviant i rebent correus,
tats Units, exigeixen en substitució del
documents electrònics, formularis, instàncies, i pagament de taxes o san-
tradicional.
cions, entre altres; en definitiva, suposa l’aplicació de les noves tecnologies
en les relacions entre els ciutadans i les administracions.
20·· Feu un debat de si considereu que la relació dels ciutadans amb l’Administració Pública és o no accessible.
21·· Explica algun tràmit que hagis fet amb l’Administració, indicant quines facilitats o dificultats has tingut.
214
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Com s’ha d’exercir el dret d’accés dels ciutadans als arxius i registres públics?
2·· Quins són els documents de decisió? Quina diferència hi ha entre ells?
3·· Quin tipus de document caldria usar per plasmar els acords assolits per un òrgan administratiu? Per què?
4·· Si volem posar en coneixement de l’Administració un fet o una circumstància que pugui donar lloc a la iniciació
d’un procediment administratiu, quin document hauríem de fer servir?
5·· Defineix la signatura electrònica i indica la seva finalitat.

6·· Quin tipus de documents poden utilitzar com a suport el document electrònic?
7·· Quins avantatges ofereix per a l’Administració l’ús de les noves tecnologies?
8·· Quins sistemes de signatura electrònica poden utilitzar els ciutadans per relacionar-se amb les Administracions
Públiques?
.: APLICACIÓ :.
1·· Enumera tres drets dels ciutadans davant de l’Administració que estiguin relacionats directament amb el proce-
diment administratiu.
2·· Quin tipus de document hauré de sol·licitar a l’Administració si no he pogut anar a la feina per haver-me de pre-
sentar a unes proves selectives d’ingrés a la pròpia Administració?
3·· Amb les teves dades personals elabora una sol·licitud per tal que t’expedeixin un duplicat del carnet d’estudiant
del centre educatiu, ja que se t’ha extraviat el que tenies.
4·· Busca a la pàgina web de l’Agència Tributària, www.aeat.es, el model oficial de sol·licitud i comunicació, i em-
plena’l indicant que has canviat de domicili. Pots fer servir les teves pròpies dades o unes altres d’inventades.
5·· Redacta, en nom i representació de l’empresa JPAC, les al·legacions corresponents al procediment de sol·licitud
d’una llicència municipal d’obertura d’un establiment comercial, identificat amb el número d’expedient 24. També
hauràs d’indicar les dades relatives a l’assumpte, l’interessat i la data d’iniciació del procediment. Pots fer servir el
model inclòs al CD Recursos.
6·· Com a responsable del departament de formació de l’empresa JPAC, elabora un certificat que acrediti que el
treballador de l’empresa Dídac Martí Pinós ha assistit a un curs de formació en contractació electrònica impartit a la
seu d’aquesta empresa, amb una durada de quatre hores, celebrat el dia 20 de juny de 20XX. Pots fer servir el model
inclòs al CD Recursos.
7·· Elabora una denúncia relativa al mal estat de conservació de la vorera d’un carrer on està situat el teu domicili,
adreçada a l’Ajuntament. Utilitza les teves dades personals. A les denúncies acompanyes un escrit signat per tots els
veïns. Pots fer servir el model que trobaràs al CD Recursos.
8·· Accedeix a la pàgina web de la Direcció General de Trànsit (www.dgt.es) i busca-hi l’apartat Jefatura Virtual,
dedicat a la realització de forma electrònica de tràmits i gestió de punts. Observa el procés per consultar el saldo de
punts disponibles, si s’hi accedeix amb certificat o sense:
a) Quin procediment és més senzill?

b) Es pot accedir a la mateixa informació amb qualsevol dels dos procediments?
Cas final 5
Documents d’iniciació d’un procediment administratiu

·· La direcció d’un centre educatiu vol sol·licitar
a l’Ajuntament la instal·lació de senyalització
de la presència d’alumnes i un pas de vianants a
l’accés al centre, ja que a les hores d’entrada i
sortida de les instal·lacions, es produeixen si-
tuacions de perill degut a l’aglomeració de per-
sones i al pas de vehicles. Per recolzar la seva
petició, s’han fet unes fotografies de la zona per
tal de presentar-les i fer-les servir per demostrar
els fets. Prèviament a la presentació de la sol·li-
citud, la direcció del centre ha presentat la teva
proposta davant del Consell Escolar i ha estat
aprovada.
El centre educatiu sol·licita a l’Administració mu-
nicipal informació relativa a la dependència administrativa on presentar el seu escrit, així com a la possibilitat
de fer-ho a distància.
Un cop rebuda aquesta informació, el director, en representació del centre educatiu, presenta la sol·licitud,
acompanyant-la de les fotografies que en proven els arguments. Després de rebre els documents, l’Ajuntament
decideix iniciar un procediment per solucionar la situació.
a) Quin tipus de document ha de presentar el centre educatiu?
b) Es poden presentar fotografies digitals, encara que no estiguin en suport paper?
c) En quin document s’ha de recollir l’aprovació per part del Consell Escolar?
d) De quin tipus és la informació que se sol·licita a l’Administració?
e) Podrà presentar la seva sol·licitud a distància?
f) Com pot iniciar el procediment a l’Ajuntament?
g) Com seran els documents d’iniciació del procediment administratiu?
Solució ··
a) Haurà de presentar una sol·licitud, que és un document que conté una o diverses peticions d’un ciutadà
adreçades a promoure l’actuació d’un òrgan administratiu per satisfer una o diverses pretensions basades en
un dret o en un interès legítim.
b) Sí, ja que, d’acord amb el previst al Reial Decret 263/1996, de 16 de febrer, els documents es poden
presentar davant de l’Administració per mitjans informàtics, electrònics o telemàtics.
c) S’haurà de reflectir en una acta, ja que es tracta d’un document que serveix per acreditar fets, judicis, cir-
cumstàncies o acords produïts.
d) Serà informació general, que és la que els ciutadans tenen la necessitat de conèixer en les seves relacions
amb les Administracions Públiques, en el seu conjunt, o amb algun dels seus àmbits d’actuació, i es facilitarà
obligatòriament als ciutadans, sense que hagin d’acreditar cap tipus de legitimació.
e) Sí, en els registres telemàtics i utilitzant els serveis de signatura digital.
f) El podrà iniciar d’ofici després de rebre la denúncia, adoptant un acord, que és una declaració que recull
les decisions adoptades pels òrgans competents durant la tramitació d’un procediment, en aquest cas al seu
inici.
216
g) Aquest procediment s’iniciarà a instància de l’interessat, de forma que haurà de presentar una sol·licitud
o instància davant de l’Administració que, en aquest cas serà l’Ajuntament de Solsona.
La sol·licitud que presenta el director del centre sol·licitant la instal·lació de la senyalització necessària
tindria un format com el següent:
Sr. Dídac Martí Pinós, director de l’Institut d’Educació Secundària El Bosquet,

amb DNI núm. 18565237-B,
EXPOSA
Primer
Que en les hores d’entrada i sortida d’alumnes de les instal·lacions de
l’Institut es produeixen situacions de perill degut a l’aglomeració de persones
i al pas de vehicles.
Segon
Que a la calçada on es troba situada la portada d’entrada i sortida del centre
no hi ha cap pas de vianants ni existeix cap tipus de senyalització que indiqui
als conductors la presència d’alumnes.
Tercer
Que el Consell Escolar del centre ha aprovat presentar aquesta sol·licitud.
Com a conseqüència,
SOL·LICITA
Primer
Que es col·loqui a la calçada on es troba situada la porta d’accés al centre la
senyalització necessària per indicar als conductors la presència d’alumnes.
Segon
Que s’instal·li en aquesta calçada un pas de vianants.

DOCUMENTS
Com a prova de l’exposat, adjunto els documents següents:

1. Quatre fotografies de la zona d’accés a les instal·lacions del centre.
Als efectes de notificació, l’interessat indica com a mitjà preferent el correu
ordinari i com a lloc de notificació: Institut d’Educació Secundària El Bosquet,
c/ del Bisbat, 24, 20103, de Solsona.
Solsona, 20 d’octubre de 20XX
Signat: Dídac Martí Pinós
EXCM. AJUNTAMENT DE SOLSONA. ÀREA DE SERVEIS LOCALS

Un cop rebuda la instància d’iniciació del procediment, l’Ajuntament decideix iniciar el procediment adminis-
tratiu, amb la finalitat d’estudiar la sol·licitud del director del centre educatiu i, si és procedent, modificar la
senyalització viària.
El document en què es plasmaria l’obertura del procediment administratiu seria l’acord d’iniciació del proce-
diment que l’òrgan competent per a la seva resolució adreçaria al sol·licitant, notificant-li en la forma elegida
pel sol·licitant a la sol·licitud corresponent.
Núm. d’expedient: 42/20XX

Procediment: Exercici del dret de petició
Assumpte: Sol·licitud de senyalització viària i pas de vianants
Interessat: Institut d’Educació Secundària El Bosquet
Data d’iniciació: 24 d’octubre de 20XX
Aquest òrgan ha tingut coneixement dels fets següents:

Primer
Que en les hores d’entrada i sortida d’alumnes de les instal·lacions de l’Institut El
Bosquet, es produeixen situacions de perill degut a l’aglomeració de persones i al
pas de vehicles.
Segon
Que en la calçada on es troba situada la porta d’entrada i sortida d’aquest centre
no hi ha cap pas de vianants ni existeix cap tipus de senyalització que indiqui la
presència d’alumnes als conductors.
En exercici de les competències que li atribueix el Reglament Orgànic d’aquest
Ajuntament i amb base al disposat a l’article 69.1 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú (LRJPAC) (BOE, núm. 285, de 27 de novembre de 1992).
ACORDA:
Iniciar el procediment d’estimar la seva sol·licitud i iniciar el procediment
d’execució d’obra pública previst a l’Ordenança Municipal d’obres públiques
referent a la instal·lació de senyalització viària, respectant en la seva tramitació
els principis i les garanties recollits al títol VI de la LRJPAC.
Contra aquest acord no es pot interposar cap recurs, encara que els interessats,
conforme al previst a l’article 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu
Comú (BOE, núm. 285, de 27 de novembre), podran realitzar al·legacions per
oposar-s’hi, sense perjudici de la possibilitat de recórrer la resolució que posi fi a
aquest procediment.
Mitjançant aquest document es NOTIFICA al Sr. Dídac Martí Pinós aquest acord,
Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administració Comú
(BOE, núm. 285, de 27 de novembre de 1992).
Solsona, 26 d’octubre de 20XX

El Conseller Delegat de Serveis Locals.
Signat: Roger Mateu Obiols

218
Idees clau
Drets
i deures dels
ciutadans
− Deixar constància
Funcions
− Mitjà de comunicació
Documents − Producció d’efectes

Requisits jurídics
administratius
− Vàlidament emesos
− Paper
Suports
− Mitjans informàtics,
documentals
electrònics o telemàtics
DOCUMENTS REQUERITS
PELS ORGANISMES Documents − Acord
PÚBLICS de decisió − Resolució
− Notificació
Documents − Publicació
de transmissió − Comunicacions: ofici i
nota interior
Classificació
− Acta
Documents
− Certificat
de constància
− Certificat d’actes
presumptes
Documents
Informes
de judici
− Sol·licitud
Documents − Denúncia
dels ciutadans − Al·legacions
− Recursos
Presentació − Signatura digital i certificats digitals

de documents − Administració electrònica
Unitat 11 - Documents requerits pels organismes públics REVISTA ADMINISTRATIVA
Certificació Espanyola (CERES)

L
a revolució de la tecnologia de la informació,
conjuntament amb el desenvolupament de
la infraestructura de comunicacions, està fent
canviar significativament les relacions entre indi-
vidus i organitzacions, tant a Espanya com en tot
el món. Aquestes noves formes de comunicació
obren un gran ventall de possibilitats tant per a
ciutadans com per a empreses i permeten comer-
cialitzar productes i serveis d’una forma àgil i eco-
nòmica.
A Espanya, les diferents Administracions estan apos-
tant decididament per Internet com a via de comu-
nicació, creant webs amb informació d’interès pú-
blic a disposició de la ciutadania.
La més ambiciosa d’aquestes iniciatives, posades en
marxa per l’Administració, és el denominat projecte
CERES (CERtificació ESpanyola), que lidera la Fàbrica
Nacional de Moneda i Timbre i que, en línies gene- La identitat de l’usuari, a l’igual que la seva capa-
rals, consisteix en establir una Entitat Pública de citat de signatura, es troba, en el cas de màxima
Certificació, que permeti autentificar i garantir la seguretat, emmagatzemada en una targeta intel·li-
confidencialitat de les comunicacions entre ciuta- gent, que només pot ser accessible per al seu pro-
dans, empreses o altres institucions i Administra- pietari quan introdueixi el número d’identificació
cions Públiques a través de les xarxes obertes de co- personal, similar a la clau d’una targeta de crèdit.
municació. En cas de no utilitzar targeta, el perfil criptogràfic
Les possibilitats de CERES cobreixen totes les rela- queda emmagatzemat en un fitxer i també és ne-
cessari un PIN d’accés.
cions entre les diferents Administracions (Central,
Autonòmica i Local) i els ciutadans que necessiten El sistema és completament transparent per a l’u-
ser segures en termes de garantia d’identitat, confi- suari, és a dir, no és necessari conèixer cap tècnica
dencialitat i integritat. criptogràfica per realitzar o verificar una signatura
Per això, CERES utilitza tècniques i sistemes cripto- electrònica o xifrar o desxifrar un missatge.
gràfics basats en el que es coneix com a sistema de Font: Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.
clau pública, amb dues característiques bàsiques: “Projecte CERES”. www.cert.fnmt.es.
Activitats

a) Coneixies l’existència d’aquest projecte?
b) Has sol·licitat algun certificat digital o tens el DNI electrònic? En cas afirmatiu, l’has fet servir per realitzar
algun tràmit o gestió davant de l’Administració?
c) Creus que és important i necessari fomentar l’ús d’aquest tipus d’iniciatives? Per què?
12
u n i t a t
La contractació
administrativa
SUMARI
■ Àmbit d’aplicació
■ Requisits dels contractes administratius
■ Tipus de contractes administratius
■ Procediment de contractació
■ Documentació relacionada amb la
contractació pública
OBJECTIUS
·· Conèixer els requisits necessaris per
contractar amb l’Administració.
·· Reconèixer la normativa reguladora del
procés de contractació administrativa.
·· Distingir els procediments d’adjudicació
dels contractes públics.
·· Identificar les característiques dels diferents
tipus de contractes administratius.
·· Descriure el procediment per a la
presentació de proposicions a un concurs
públic i identificar-ne les diferents fases.
Unitat 12 - La contractació administrativa 221
1 >> Els contractes del sector públic

La contractació que realitzen les Administracions Públiques revesteix, en
Vocabulari
la nostra legislació, diversos noms, com ara contractació pública, contrac-
tació administrativa o contractació del sector públic.
Contracte onerós: contracte que im-
plica alguna contraprestació a canvi.
1.1 > Concepte i regulació legal
Els contractes del sector públic es poden definir com:
Els contractes onerosos, independentment de la seva naturalesa
jurídica, que celebrin els ens, els organismes i les entitats públi-
ques de l’Administració Estatal, Autonòmica i Local, així com
els contractes subvencionats per aquests ens.
Aquests ens amb contractes considerats com del sector públic són molt di-
versos: Administració General de l’Estat, les Administracions de les Co-
Els contractes administratius de
munitats Autònomes i les entitats locals, organismes de la Seguretat Social,
l’Administració catalana
Agències Estatals, Universitats Públiques, Mútues d’Accidents de Treball,
etc. L’estat central té competència exclusiva
sobre la legislació bàsica en matèria de
La norma bàsica que regula aquests contractes és el Reial Decret Legislatiu contractació administrativa i l’adminis-
3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de tració autonòmica catalana té compe-
Contractes del Sector Públic. Com qualsevol text refós, aquesta norma ha tència per al desenvolupament d’a-
integrat –degudament regularitzades, aclarides i harmonitzades– totes questa legislació.
les disposicions en matèria de contractació del sector públic contingudes
en normes amb rang de llei, incloses les relatives a la captació de finança-
ment privat per a l’execució de contractes públics.
1.2 > Règim jurídic

Tot i que de l’exposat fins ara es podria deduir que els contractes adminis-
tratius són tots els que duen a terme les Administracions Públiques, el
Principis aplicables a la
cert és que la Llei de Contractes estableix, d’una banda, que no tots els
contractació pública
contractes que duen a terme les Administracions Públiques tindran el ca-
ràcter de contractes del sector públic i, de l’altra, que no tots els contractes La contractació pública s’ha d’ajustar
als principis de:
del sector públic tindran el caràcter de contractes administratius.
– Llibertat d’accés a les licitacions.
Contractes exclosos – Publicitat i transparència dels proce-
diments.
Com hem dit, no tots els contractes subscrits per l’Administració tindran – No discriminació i igualtat de tracte
el caràcter de contractes del sector públic. En concret, la Llei de Contractes, entre els candidats.
a l’article 4, determina que certs negocis i relacions jurídiques no tindran
A més, ha d’assegurar una eficient uti-
el caràcter de contractes del sector públic. Aquests contractes, negocis i re- lització dels fons destinats a la realitza-
lacions jurídiques es regularan per les seves normes especials, aplicant-se ció d’obres, l’adquisició de béns i la
els principis de la Llei de Contractes per resoldre els dubtes i les llacunes contractació de serveis mitjançant la
que es poguessin presentar. definició prèvia de les necessitats a sa-
tisfer, la salvaguarda de la lliure com-
No tindran caràcter de contractes del sector públic, entre altres, la relació
petència i la selecció de l’oferta econò-
de servei dels funcionaris públics i els contractes regulats en la legislació
micament més avantatjosa.
laboral, les relacions jurídiques consistents en la prestació d’un servei
públic la utilització del qual per part dels usuaris requereixi l’abonament
d’una tarifa, taxa o preu públic d’aplicació general, els contractes relatius
a serveis d’arbitratge i conciliació, etc.
222
Contractes administratius i contractes privats

No tots els contractes del sector públic es consideraran contractes admi-
nistratius. En efecte, aquests contractes poden tenir caràcter administratiu
o caràcter privat:
Els contractes privats de
l’Administració catalana – Contractes administratius: tindran caràcter administratiu els contractes
Seran contractes privats els que facin següents, sempre que se celebrin per una Administració Pública:
referència a la compravenda, donació i
• Els contractes d’obra, concessió d’obra pública, gestió de serveis
arrendament, o bé a altres negocis jurí-
públics, subministrament i serveis, així com els contractes de
dics anàlegs.
col·laboració entre el sector públic i el sector privat. Tot i això,
alguns contractes de serveis i els que tinguin per objecte la creació
i interpretació artística i literària i els d’espectacles no tindran ca-
ràcter administratiu.
• Els contractes d’objecte diferent als anteriors, però que tinguin natu-
ralesa administrativa especial per estar vinculats al gir o tràfic específic
de l’Administració contractant o per satisfer de forma directa o im-
mediata una finalitat pública de l’específica competència d’aquella
Administració, quan no tinguin expressament atribuït el caràcter de
contractes privats.
– Contractes privats: són els celebrats pels ens, els organismes i les
entitats del sector públic que no reuneixin la condició d’Administracions
Públiques. També ho són alguns contractes de serveis, els de creació i
interpretació artística i literària o la subscripció a revistes, publicacions
periòdiques i bases de dades, així com els contractes que no tinguin el
caràcter d’administratius.
Pel que fa a la preparació, adjudicació, efectes i extinció, els contractes ad-
ministratius es regiran pel disposat al Reial Decret Legislatiu 3/2011 i les
seves disposicions de desenvolupament; en defecte de normativa, s’aplica-
ran la resta de normes de Dret administratiu i, si aquestes normes no dis-
posen res, per les normes de Dret privat. Als contractes administratius els
seran d’aplicació, en primer terme, les seves normes específiques.
Pel que fa a la preparació i adjudicació, els contractes privats es regiran
per les seves normes específiques, i en absència de normes, pel Reial
Decret Legislatiu 3/2011 i les seves disposicions de desenvolupament, apli-
cant-se supletòriament la resta de normes de Dret administratiu o, si és
procedent, les normes de Dret privat, segons correspongui per raó del sub-
jecte o l’entitat contractant. Pel que fa als efectes i l’extinció, aquests con-
tractes es regiran pel Dret privat. Tot i això, els seran d’aplicació les normes
contingudes al Reial Decret Legislatiu 3/2011, sobre modificació dels con-
tractes.
1·· Estaria sotmès a la Llei de Contractes del sector públic un contracte onerós celebrat per un organisme au-
tònom?
2·· Què caracteritza tots els principis de la contractació pública?
2 >> Elements del contracte administratiu

En el contracte administratiu han de concórrer uns elements personals
(les parts que el concerten), altres de reals (l’objecte del contracte) i altres Vocabulari
formals (la forma en què se celebren).
Desconcentració de competències:
2.1 > Elements personals suposa la transferència d’una compe-
tència d’un òrgan administratiu a un al-
En aquests contractes, com en tots, hi ha dues parts, una de les quals serà tre.
l’Administració, representada per l’òrgan de contractació, i l’altra serà el Delegació de competències: suposa
contractista privat. la transferència de l’exercici d’una com-
petència (no de la competència en si)
Òrgan de contractació
d’un òrgan administratiu a un altre.
La representació del sector públic en matèria contractual correspon als òrgans
de contractació, unipersonals o col·legiats, que tinguin atribuïda la facultat
del celebrar contractes en nom seu. Aquests òrgans de contractació podran,
al seu torn, delegar o desconcentrar les seves competències i facultats.
A més, els òrgans de contractació podran designar un responsable del
contracte, al qual correspondrà supervisar la seva execució i adoptar les
decisions i dictar les instruccions necessàries amb la finalitat d’assegurar la
correcta realització de la prestació pactada, dins de l’àmbit de facultats que
els atribueixin. El responsable del contracte podrà ser una persona física o Òrgan de contractació de
jurídica, vinculada a l’ens, organisme o entitat contractant o bé aliena. l’Administració catalana
Per assegurar la transparència i l’accés públic a la informació relativa a la A la Generalitat de Catalunya són òrgans
seva activitat contractual, els òrgans de contractació difondran, a través de contractació els membres del Go-
d’Internet, el seu perfil de contractant. vern, els secretaris generals, les juntes
de contractació i la comissió central de
Aquest perfil podrà incloure dades i informacions referents a l’activitat subministraments.
contractual de l’òrgan de contractació: anuncis d’informació prèvia, lici-
tacions obertes o en curs, punts de contacte i mitjans de comunicació que
es poguessin utilitzar per relacionar-se amb l’òrgan de contractació, etc.
Contractista
Només podran contractar amb el sector públic les persones naturals o ju-
rídiques, espanyoles o estrangeres, que tinguin plena capacitat d’obrar,
no estiguin incurses en una prohibició de contractar i acreditin la seva
Unions d’empresaris
solvència econòmica, financera i tècnica o professional o, en els casos en
Podran contractar amb el sector públic
què així ho exigeixi la llei, es trobin degudament classificades. Així mateix,
les unions d’empresaris que es consti-
els empresaris hauran de comptar amb l’habilitació empresarial o profes-
tueixin temporalment a l’efecte. Els
sional exigible per a la realització de l’activitat o la prestació que consti-
empresaris que concorrin agrupats en
tueixi l’objecte del contracte. unions temporals quedaran obligats so-
lidàriament i hauran de nomenar un re-
Capacitat
presentant o apoderat únic de la unió
Les persones jurídiques només podran ser adjudicatàries de contractes amb poders suficients per exercitar els
amb prestacions compreses dins de les finalitats, objecte o àmbit d’activitat drets i complir les obligacions que es
que els siguin propis. derivin del contracte fins a la seva ex-
tinció.
Es podrà concórrer de forma individual o conjunta amb altres a la licitació La durada de les unions temporals d’em-
d’una concessió d’obres públiques, amb el compromís de constituir una presaris serà coincident amb la del con-
societat que serà la titular de la concessió. tracte fins a la seva extinció.
224
Prohibicions per contractar

La Llei de Contractes estableix múltiples prohibicions que, si concorren
en una persona, li impediran contractar amb l’Administració. Per exemple,
haver estat condemnada mitjançant sentència ferma per determinats de-
lictes, haver estat declarada en concurs de creditors o insolvent, no trobar-
se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o de la Segu-
retat Social, etc.
Solvència
Els empresaris hauran d’acreditar que estan en possessió de les condicions
mínimes de solvència econòmica i financera i professional o tècnica
Acreditació de la solvència que determini l’òrgan de contractació. Aquest requisit se substituirà pel
La solvència dels empresaris s’acreditarà de la classificació, quan sigui exigible conforme al disposat a la llei.
de la forma següent:
Els requisits mínims de solvència que ha de reunir l’empresari i la docu-
– Econòmica i financera: informe d’ins-
mentació requerida per acreditar-los s’indicaran a l’anunci de licitació i
titucions financeres, assegurança d’in-
s’especificaran al plec del contracte; a més, hauran d’estar vinculats al seu
demnització per riscos professionals,
comptes anuals, xifra de negocis, etc.
objecte i ser proporcionals a aquest objecte.
– Professional o tècnica: relació de les
Classificació d’empreses
obres executades o subministraments
prestats, títols acadèmics, personal Per contractar amb les Administracions Públiques, l’execució de con-
tècnic de què es disposi per realitzar tractes d’obres per un import igual o superior a 350 000 euros, o de
l’obra, etc. contractes de serveis per un pressupost igual o superior a 120 000 euros,
és un requisit indispensable que l’empresari es trobi degudament classi-
ficat.
La classificació de les empreses es farà en funció de la seva solvència, i de-
terminarà els contractes a l’adjudicació dels quals puguin concórrer o
optar per raó del seu objecte i de la seva quantia.
Per procedir a la classificació, és necessari que l’empresari acrediti la
seva personalitat i capacitat d’obrar, així com que es trobi legalment
habilitat per realitzar la corresponent activitat, per disposar de les cor-
responents autoritzacions o habilitacions empresarials o professionals
i reunir els requisits de col·legiació o inscripció, o bé altres de similars
que puguin ser necessaris, i que no està incurs en prohibicions de con-
tractar.
Els acords relatius a la classificació de les empreses els adopten les Comis-
sions Classificadores de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa
de l’Estat i són eficaços enfront de tots els òrgans de contractació adminis-
trativa.
La classificació de les empreses tindrà una vigència indefinida, sempre
que es mantinguin les condicions i les circumstàncies en què l’empresari
va basar la seva concessió. Tot i això, per conservar la classificació, s’haurà
de justificar periòdicament el manteniment de la solvència econòmica, fi-
nancera, tècnica i professional.
Els acords relatius a la classificació de les empreses s’inscriuran d’ofici al
Registre Oficial de Licitacions i Empreses Classificades que correspongui
en funció de l’òrgan que els hagués adoptat.
2.2 > Elements reals

Els elements reals dels contractes administratius són l’objecte o la prestació
a què s’obliga el contractista i el preu que ha de pagar l’Administració per
aquesta prestació.
Objecte
L’objecte dels contractes del sector públic haurà de ser determinat, de
forma que no es podrà fraccionar un contracte amb la finalitat de dismi-
nuir-ne la quantia i eludir així els requisits de publicitat o els relatius al
procediment d’adjudicació que corresponguin.
Tot i això, quan l’objecte del contracte admeti fraccionament i així es jus-
tifiqui degudament a l’expedient, es podrà preveure la realització inde-
pendent de cada una de les parts mitjançant la divisió en lots, sempre que
siguin susceptibles d’utilització o aprofitament per separat i constitueixin
una unitat funcional.
Així mateix, es podran contractar separadament prestacions diferenciades
dirigides a integrar-se en una obra, quan aquestes prestacions es puguin
executar separadament.
Preu
La retribució del contractista consistirà en un preu cert, que s’haurà d’ex-
pressar en euros, sense perjudici que el seu pagament es pugui fer mitjan-
çant el lliurament d’altres contraprestacions. En tot cas, s’indicarà, com a Control del preu del contracte
partida independent, l’import de l’Impost sobre el Valor Afegit que hagi Els òrgans de contractació vetllaran que
de suportar l’Administració. el preu sigui adequat per a l’efectiu
Els preus fixats al contracte es podran revisar o actualitzar, en cas que les compliment del contracte mitjançant la
circumstàncies així ho exigeixin. correcta estimació del seu import, ate-
nent al preu general de mercat, en el
Es prohibeix el pagament ajornat del preu en els contractes de les Admi- moment de fixar el pressupost de lici-
nistracions Públiques, excepte en els supòsits en què el sistema de pagament tació i l’aplicació, si és procedent, de
s’estableixi mitjançant la modalitat d’arrendament financer o d’arrenda- les normes sobre ofertes amb valors
ment amb opció de compra, així com en els casos en què s’autoritzi ex- anormals o desproporcionats.
pressament.
2.3 > Elements formals

Els contractes que celebrin les Administracions Públiques s’hauran de for-
malitzar en un document administratiu que s’ajusti amb exactitud a les
condicions de la licitació. Aquest document constituirà un títol suficient
per accedir a qualsevol registre públic.
3·· Quin és l’objectiu de la classificació de les empreses?

4·· Quin tipus d’informació ha d’aparèixer al perfil de contractant?
5·· A què ens referim en dir que els acords relatius a la classificació de les empreses són eficaços enfront de
tots els òrgans de contractació administrativa?
226
3 >> Tipus de contractes administratius

Com hem vist en el primer epígraf d’aquesta unitat, la Llei de Contractes
del Sector Públic reconeix diferents tipus de contractes administratius,
Contractació administrativa atenent al seu contingut i la seva finalitat.
Al CD Recursos trobaràs plantilles i do-
cuments dels contractes administratius Contracte d’obres
més usuals, així com de les diferents fa-
Els contractes d’obres són els que tenen per objecte la realització per qual-
ses de tramitació d’un expedient de con-
sevol mitjà d’una obra o l’execució d’un treball que respongui a les neces-
tractació.
sitats especificades per l’entitat pública contractant. A més, el contracte
podrà incloure, si és procedent, la redacció del corresponent projecte.
S’entendrà per obra el resultat d’un conjunt de treballs de construcció o
d’enginyeria civil destinat a complir per si mateix una funció econòmica
o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble; per exemple, la cons-
trucció d’un institut.
Contracte de concessió d’obres públiques

El contracte de concessió d’obres públiques és similar al d’obres, ja que el
seu objecte també és la realització per part del concessionari d’obres o tre-
balls, inclosos els de restauració i reparació de construccions existents,
així com la conservació i el manteniment dels elements construïts.
La diferència es basa en la contraprestació; en el contracte d’obres consistia
en un preu per l’obra, mentre que en la concessió, la contraprestació con-
Centrals de contractació sisteix en el dret a explotar l’obra o el bé en aquest dret acompanyat del
Les entitats del sector públic poden cen- de percebre un preu.
tralitzar la contractació d’obres, serveis
Per exemple, la construcció d’una autopista de peatge amb una explotació
i subministraments, atribuint-la a serveis
especialitzats, denominats centrals de
posterior que correspon a l’empresa constructora, que es queda amb l’im-
contractació. Aquestes centrals poden port dels peatges, com a pagament de l’obra realitzada.
actuar adquirint subministraments i ser-
Contracte de subministrament
veis per a altres òrgans de contractació,
o adjudicant contractes o celebrant Té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer, o l’arrendament, amb
acords marc per a la realització d’obres, o sense opció de compra, de productes o béns mobles. Per exemple, l’ad-
subministraments o serveis destinats a quisició i l’arrendament d’equips i sistemes de telecomunicacions o per al
aquests òrgans.
tractament de la informació.
Es poden crear centrals de contractació
a les Comunitats Autònomes, d’acord En tot cas, es consideraran contractes de subministrament els següents:
amb la seva pròpia legislació. En l’àmbit – Aquells en què l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns de
de l’Administració Local, les Diputacions forma successiva i per un preu unitari, sense que la quantia total es de-
Provincials també poden crear centrals
fineixi amb exactitud al temps de celebrar el contracte, per estar subor-
de contractació per acord del Ple.
dinats els lliuraments a les necessitats de l’adquirent. Per exemple, el
subministrament de gas, llum o aigua per a les dependències de l’Ad-
ministració.
– Els que tinguin per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i siste-
mes de telecomunicacions o per al tractament de la informació, els seus
dispositius i programes.
– Els de fabricació, pels que la cosa o les coses que hagi de lliurar l’empre-
sari s’hagin d’elaborar d’acord amb les característiques peculiars fixades
per l’Administració.
Contracte de gestió de serveis públics

És el contracte en virtut del qual una Administració Pública o una Mútua
d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social en-
comana a una persona, natural o jurídica, la gestió d’un servei la prestació
del qual ha estat assumida com a pròpia de la seva competència per l’Ad-
ministració encomanant.
Per exemple, el servei de neteja urbana, la prestació de la qual es contracta
amb una empresa privada, o el d’una Mútua d’Accidents de Treball, que
pacta amb un hospital privat la prestació d’assistència sanitària als seus
afiliats.
Contracte de serveis
És el contracte que té com a objecte les prestacions consistents en el de-
senvolupament d’una activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat diferent
Adquisició de programes
d’una obra o un subministrament.
d’ordinador a mida
Per exemple, el transport de correu per via aèria i terrestre. Com a excepció, aquest tipus de con-
tractes no es consideraran de subminis-
Contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat
trament, sinó contractes de serveis.
És el contracte en què una Administració Pública o una entitat pública
empresarial, o un organisme similar de les Comunitats Autònomes, en-
carrega a una entitat de Dret privat, per un període determinat, la realit-
zació d’una actuació global i integrada que, a més del finançament d’in-
versions, d’obres o subministraments necessaris per al servei públic o
l’interès general, comprengui alguna prestació.
Per exemple, la gestió integral del manteniment d’instal·lacions comple-
xes.
Contractes mixtos
Quan un contracte contingui prestacions corresponents a un altre o uns
altres de diferent classe s’atendrà en tot cas, per a la determinació de les
normes que s’hagin d’observar en la seva adjudicació, el caràcter de la
prestació que tingui més importància des del punt de vista econòmic.
Contractes menors
Es consideren contractes menors els contractes d’un import inferior a
50 000 euros, quan es tracti de contractes d’obres, o a 18 000 euros, quan
es tracti d’altres contractes.
Es poden adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat d’o-
brar i que compti amb l’habilitació professional necessària per realitzar la
prestació.
6·· Quin és l’objectiu de les centrals de contractació?

7·· En funció de quins criteris s’estableix la regulació dels contractes mixtos?
228
4 >> Procediment de contractació

El procediment de contractació, a l’igual que el procediment administratiu,
està integrat per una sèrie de fases amb un contingut desenvolupat per la
Còmput de terminis Llei de Contractes i que inclouen els tràmits que han de complir tant
A diferència del procediment adminis- l’òrgan de contractació com els licitadors que desitgin que se’ls adjudiqui
tratiu, en matèria de contractació ad- el contracte.
ministrativa, els terminis establerts per
Les fases fonamentals d’aquest procediment són: la preparació del con-
dies s’entendran referits a dies naturals,
llevat que s’indiqui expressament que tracte per l’òrgan de contractació, la selecció del contractista i l’adjudi-
només s’han de computar els dies hà- cació del contracte i, finalment, l’execució del contracte.
bils. En els apartats següents detallarem aquestes fases i veurem la documentació
Tot i això, si l’últim dia del termini fos més important que s’hi genera.
inhàbil, s’entendrà prorrogat al primer
dia hàbil següent. 4.1 > Preparació del contracte
La celebració de contractes per part de les Administracions Públiques re-
querirà que l’òrgan de contractació tramiti prèviament el corresponent ex-
pedient de contractació. A l’expedient s’exposaran els motius per a la re-
alització del contracte i es justificaran el procediment de contractació elegit
i els criteris que es tindran en consideració per adjudicar el contracte.
Les formalitats en la A l’expedient s’incorporarà el plec de clàusules administratives particulars
contractació amb l’Administració i, si és procedent, el de les prescripcions tècniques que hagin de regir el
La Junta Consultiva de Contractació Ad- contracte. També s’hi adjuntaran el certificat de l’existència del crèdit i la
ministrativa publica guies per facilitar fiscalització prèvia de la Intervenció.
als òrgans de contractació la redacció
de les clàusules administratives parti-
Completat l’expedient de contractació, es dictarà resolució motivada per
culars, i en especial per tal de fomentar l’òrgan de contractació, aprovant-lo i disposant l’obertura del procediment
l’ús del català en aquests àmbits. d’adjudicació. Aquesta resolució també implicarà l’aprovació de la des-
pesa.
En els contractes menors, la tramitació de l’expedient només exigirà l’a-
provació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent. En el
contracte menor d’obres, també s’haurà d’afegir el pressupost de les ob-
res.
Plecs
Hi ha tres tipus de tramitació de l’expedient:
Són uns documents que constitueixen
una guia per a l’elaboració de l’oferta – Ordinària: és la que compleix els tràmits expressats, amb caràcter ge-
pel contractista. N’hi ha de tres tipus: neral, a la Llei de Contractes.
– De clàusules administratives gene- – Urgent: s’aplicarà als expedients relatius als contractes amb una neces-
rals: condicions generals que s’apli- sitat inajornable i una adjudicació que calgui accelerar per raons d’interès
quen al contracte. públic. Les seves característiques principals són:
– De clàusules administratives particu- • Preferència per a la tramitació.
lars: referits a cada contracte en par-
ticular. Fan referència a aspectes re-
• Reducció a la meitat dels terminis establerts.
latius als elements o a l’execució del • El termini d’inici de l’execució del contracte no podrà ser superior a
contracte, prerrogatives de l’Adminis- quinze dies hàbils, comptats des de la formalització.
tració, models per utilitzar, etc.
– D’emergència: utilitzada quan l’Administració hagi d’actuar immedia-
– De prescripcions tècniques: definei-
tament a causa de successos catastròfics, situacions que suposin greu
xen de manera detallada les caracte-
rístiques tècniques i les millores que
perill o necessitats relatives a la defensa nacional. En aquest cas, l’òrgan
es poden introduir a efectes de valo- de contractació, a causa de la urgència, podrà ordenar l’execució del
ració de l’oferta. contracte abans de tramitar l’expedient.
4.2 > Selecció del contractista i adjudicació del contracte

La selecció del contractista i l’adjudicació del contracte es duu a terme a
través d’un procediment destinat a elegir, entre tots els licitadors, la
persona o l’empresa que executarà el contracte i a formalitzar el contracte
administratiu de què es tracti.
Tipus de procediment
Depenent de l’objecte del contracte, s’estableixen diferents tipus de proce-
diments:
Procediment obert
Pot presentar una proposició qualsevol empresari que hi estigui interessat.
L’òrgan de contractació no negociarà els termes del contracte amb els lici-
tadors.
Procediment restringit
Només poden presentar proposicions els empresaris que hagin estat selec-
cionats per l’Administració, prèvia sol·licitud. En aquest procediment
estarà prohibida tota negociació dels termes del contracte amb els sol·lici-
tants o els candidats.
L’òrgan de contractació indicarà el número mínim d’empresaris als quals
convidarà a participar en el procediment, que no podrà ser inferior a cinc.
Si així ho estima procedent, l’òrgan de contractació també podrà fixar el
número màxim de candidats als quals es convidarà a presentar oferta. En
qualsevol cas, el número de candidats convidats ha de ser suficient per ga-
rantir una competència efectiva.
Procediment negociat
L’adjudicació recaurà en el licitador justificadament elegit per l’òrgan de
contractació, després d’efectuar consultes amb diversos candidats i negociar
les condicions del contracte amb un o diversos.
Aquest procediment d’adjudicació es pot utilitzar, entre altres, en els casos
següents: quan no s’hagi presentat cap oferta o candidatura o les presen-
tades siguin inadequades; quan no es pugui determinar prèviament el
Contractes particularment
preu global del contracte; quan, per motius d’urgència, sigui necessària
complexos
una ràpida execució del contracte o quan el contracte hagi estat declarat
secret o reservat. Són els contractes en què l’òrgan de
contractació no es trobi objectivament
Diàleg competitiu capacitat per definir els mitjans tècnics
aptes per satisfer les seves necessitats
L’òrgan de contractació dirigeix un diàleg amb els candidats seleccionats,
o els seus objectius, o bé per determinar
prèvia sol·licitud d’aquests candidats, amb la finalitat de desenvolupar
la cobertura jurídica o financera d’un
una o diverses solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats i que projecte.
serviran de base per tal que els candidats elegits presentin una oferta. Els
òrgans de contractació poden establir primes o compensacions per als par-
ticipants en el diàleg.
Es pot utilitzar en el cas de contractes particularment complexos, quan
l’òrgan de contractació consideri que l’ús del procediment obert o el del
restringit no permet una adequada adjudicació del contracte.
230
Publicitat
Els procediments d’adjudicació de contractes, amb l’excepció dels proce-
Web diments negociats, s’hauran de publicar al BOE. Tot i això, en determinats
casos (per exemple, contractes de les Comunitats Autònomes o entitats lo-
A la pàgina web de la plataforma de
cals), aquesta publicació es pot substituir per la que es realitzi als butlletins
contractació de l’Estat
oficials autonòmics o provincials. En alguns casos, per la quantia del con-
(contrataciondelestado.es)
tracte, també s’hauran de publicar al DOUE (Diari Oficial de la Unió Euro-
pots trobar multitud de documents re- pea).
lacionats amb el procés de contractació
administrativa: anuncis, plecs, adjudi- Segons disposa el Reial Decret 300/2011, de 4 de març, el model d’anunci
cacions, etc. per a la licitació de contractes ha de tenir el contingut següent:
1. Entitat adjudicadora: organisme i dependència que tramita l’expedient,
lloc d’obtenció de documentació i informació, data límit d’obtenció de
documentació i informació. Número d’expedient.
2. Objecte del contracte: tipus, descripció, lloc d’execució/lliurament,
termini d’execució/lliurament, admissió de pròrroga, etc.
3. Tramitació i procediment: tipus de tramitació de l’expedient. Procedi-
ment de contractació i possibilitat de subhasta electrònica.
Garantia provisional 4. Valor estimat del contracte.
Considerant les circumstàncies concur- 5. Pressupost base de licitació.
rents en cada contracte, els òrgans de 6. Garanties exigides: provisional (euros) i definitiva (%).
contractació podran exigir als licitadors 7. Requisits específics del contractista: classificació (grup, subgrup i ca-
la constitució d’una garantia que res- tegoria), solvència econòmica i financera, així com solvència tècnica i pro-
pongui del manteniment de les seves fessional, o altres requisits específics.
ofertes fins a l’adjudicació provisional 8. Presentació d’ofertes o de sol·licituds de participació: data límit de
del contracte. presentació, modalitat de presentació, lloc de presentació, adreça elec-
En els plecs de clàusules administrati- trònica, número previst d’empreses a les quals es pretén convidar a pre-
ves es determinarà l’import de la ga- sentar ofertes (procediment restringit) i admissió de variants, si és proce-
rantia provisional (que no podrà ser su- dent.
perior a un 3% del pressupost del
9. Obertura d’ofertes: lloc, data i hora.
contracte, exclòs l’IVA) i el règim de la
10. Despeses de publicitat.
seva devolució.
11. Data d’enviament de l’anunci al DOUE (si és procedent).
12. Altres informacions.
Casos pràctics 1
Ús de mitjans electrònics en els procediments de contractació

·· És possible la utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics en els procediments de contractació
administrativa? En cas afirmatiu, quins requisits han de complir?
Solució ·· Sí, és possible la seva utilització sempre que els mitjans utilitzables no siguin discriminatoris,
estiguin a disposició del públic i siguin compatibles amb les tecnologies de la informació i de la comunicació
d’ús general. A més, han de poder acreditar la data i l’hora de la seva emissió o recepció, la integritat del seu
contingut, i el seu remitent i destinatari. Els licitadors o els candidats hauran de presentar els documents, els
certificats i les declaracions que no estiguin disponibles en forma electrònica abans que expiri el termini
previst per a la presentació d’ofertes o de sol·licituds de participació.
Casos pràctics 2
Interpretació d’un anunci de licitació

·· L’empresa JPAC ha adquirit cinc DIMECRES, 21 DE FEBRER DE 20XX Pàg. 77
autobusos de línia, que vol dedicar a
ANUNCI
la prestació del servei de transport Resolució de l’Ajuntament de Valls per la qual es convoca 3. Tramitació i procediment:
per a alguna entitat local que ho ne- concurs públic per a la contractació del servei de
transport públic del municipi
a) Tramitació: Ordinària.
b) Procediment: Obert.
cessiti. 1. Entitat adjudicadora:
c) Subhasta electrònica: No.
5. Pressupost base de licitació:
a) Organisme: Ajuntament de Valls.
b) Dependència que tramita l’expedient: Departament a) Import net: 150.000,00 euros. Import total:
Per això, encarrega el departament de contractació. 177.000,00 euros.
c) Obtenció de documentació i informació:
de màrqueting que investiguin sobre 1) Dependència: Ajuntament de Valls 6. Garanties exigides. Provisional: 4.500,00 euros.
Definitiva: 5% de l’import d’adjudicació.
2) Domicili: carrer Major, 1
possibles ofertes de municipis cata- 3) Localitat i codi postal: Valls, 29392
4) Telèfon: 977 392 291 7. Requisits específics del contractista:
lans per a la prestació d’aquest ser- 5) Fax: 977 392 292

6) Correu electrònic: infocon@valls.cat
a) Classificació (grup i categoria): Grup B, Categoria
B-C.
7) Adreça d’Internet del perfil del contractant:
vei. www.valls.cat 8. Presentació d’ofertes o de sol·licituds de participació:
8) Data límit d’obtenció de documentació i a) Data límit de presentació: 03-04-20XX
informació: 28-03-20XX b) Hora: 14.00 hores
Buscant entre els diversos butlletins d) Número d’expedient: O124/0021/044012. c) Lloc de presentació: Ajuntament de Valls, carrer
2. Objecte del contracte: Major, 1, Valls, 29392
oficials, troben l’anunci que figura a a) Tipus: concurs públic. 9. Obertura d’ofertes:
la imatge que veus al marge, en què b) Descripció: contractació del servei de transport
públic i col·lectiu per mitjà d’autobusos al municipi de
b) Adreça: Ajuntament de Valls, carrer Major 1, Valls,
29392
Valls.
es publica un concurs per a la con- c) Divisió per lots i número de lots/Número d’unitats:
d) Data i hora: 25-04-20XX. 13.30 hores.
No.
tractació del servei públic de trans- Valls, 8 de febrer
President_____________
de 20XX. L’Alcalde-
port a l’Ajuntament de Valls.

Identifica la informació rellevant en aquest anunci que JPAC haurà de tenir en compte a l’hora de presentar la
seva proposta per participar en aquest procés de selecció de contractistes.
Solució ·· Un cop que s’ha publicat l’anunci, si JPAC vol participar-hi, s’haurà d’anar preparant per elaborar
les seves proposicions i presentar-les. Per això, han de prestar especial atenció a alguns aspectes de l’anunci,
que seran d’importància vital a l’hora de presentar la seva proposta:
– Lloc, data i hora límit de presentació d’ofertes, ja que a la pràctica és usual que les ofertes es presentin just
quan venç el termini. En aquest cas, la data límit és el 3 d’abril a les 14.00 hores a l’Ajuntament de Valls (al
seu Registre, dependència destinada a aquesta finalitat).
– Exigència de classificació prèvia per poder participar en el procediment. En aquest contracte, si no s’està
classificat, no es podrà participar en el procediment. A més, s’exigeix una classificació específica, de forma
que si JPAC no la té, l’haurà d’obtenir prèviament.
– Import màxim de la licitació i si és o no obligatori presentar garantia provisional. En el supòsit que ens
ocupa, l’import màxim és de 150 000 euros (177 000 amb l’IVA). Aquesta xifra representa el pressupost
màxim, que determinarà l’exclusió de qualsevol oferta per un import superior, de forma que JPAC haurà d’a-
justar la seva oferta a aquest import. A més, en aquest cas, es requereix dipositar amb caràcter previ a la
presentació de la proposició una garantia provisional de 4 500 euros, amb la finalitat de donar serietat a la
proposta dels licitadors. Si no es presenta aquesta fiança, no s’admetran les propostes.
– Possibilitat d’incloure variants a l’oferta. No es diu res a l’anunci, però com que és un concurs tramitat per
procediment obert, no hi ha possibilitat de variants.
– Informació relativa al lloc d’obtenció de la documentació i la informació, tipus de contracte i procediment
d’adjudicació.
Finalment, és molt important que a JPAC estiguin molt pendents dels possibles anuncis de correcció d’errors
que es puguin publicar posteriorment en el mateix butlletí, ja que una modificació posterior en l’import del
contracte, en l’exigència d’un requisit o en una data, poden ser decisius.
232
Presentació de proposicions
Un cop estudiat el contingut de l’anunci de licitació, les empreses interes-
sades han d’elaborar la documentació necessària per presentar la seva
oferta. Per a la seva elaboració han de tenir en compte diversos aspectes:
la documentació que presentin ha d’estar ordenada respecte de l’ordre es-
tablert en els plecs i transmetre de forma nítida el contingut de l’oferta
que vulguin presentar i els mitjans per dur-la a terme. També han de
tenir cura d’identificar-ne el contingut respecte dels criteris de valoració i
redactar-la de manera senzilla i no excessivament tècnica.
Juntament amb l’oferta, també cal preparar una sèrie de documents ad-
ministratius, que l’empresa haurà de recopilar per a la seva presentació.
Si l’empresa es presenta habitualment a licitacions públiques, és molt re-
comanable que es creï una carpeta per emmagatzemar aquests documents
de forma conjunta; així, serà molt més senzill trobar-los. Si es tenen en
format digital, es pot crear a l’ordinador una carpeta on s’emmagatzemi
una còpia de tots els fitxers que continguin aquests documents, amb la
mateixa finalitat.
Les proposicions en el procediment obert i les sol·licituds de participació
en els procediments restringit i negociat i en el diàleg competitiu hauran
d’anar acompanyades dels documents següents:
– Els que acreditin la personalitat jurídica de l’empresari i, si és proce-
dent, la seva representació.
– Els que acreditin la classificació de l’empresa, si és procedent, o justifi-
quin els requisits de la seva solvència econòmica, financera i tècnica
o professional. Si l’empresa es trobés pendent de classificació, s’haurà
d’aportar el document acreditatiu d’haver presentat la corresponent
sol·licitud.
– Una declaració responsable de no estar incurs en prohibició de con-
tractar. Aquesta declaració inclourà la manifestació de trobar-se al
corrent del compliment de les obligacions tributàries i amb la Segu-
retat Social imposades per les disposicions vigents, sense perjudici
que si l’empresari és seleccionat hagi de presentar, abans de l’adjudi-
cació, la documentació que l’acrediti (documentació acreditativa d’es-
Registre Oficial de Licitadors i tar al corrent de les seves obligacions tributàries i de la Seguretat So-
Empreses Qualificades cial).
La inscripció en aquest Registre acredi- – Si és procedent, una adreça de correu electrònic en la qual efectuar
tarà enfront de tots els òrgans de con- les notificacions.
tractació del sector públic, d’acord amb
el que s’hi reflecteixi i llevat de prova
Per tant, l’empresari que vulgui participar en un procés de licitació pública
en contra, les condicions d’aptitud de ha de recopilar, per acreditar tots aquests extrems, documents com per
l’empresari pel que fa a la seva perso- exemple:
nalitat i capacitat d’obrar, representa-
– Escriptures i apoderaments.
ció, habilitació professional o empresa-
– Documents i certificats bancaris.
rial, solvència econòmica i financera i
– Certificacions acreditatives d’estar al corrent dels pagaments correspo-
classificació, així com la concurrència o
no concurrència de les prohibicions de
nents a les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
contractar que hagin de constar al Re- – Certificats acreditatius de la classificació.
gistre. – En cas que sigui necessària la classificació de l’empresa, certificat del
Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades.
Exemples
Formulari normalitzat de declaració responsable aprovat

per la Junta de Contractació Administrativa
DECLARACIÓ RESPONSABLE
Número d’expedient:
Denominació del Contracte:
Data de la Declaració (aaaa-mm-dd):
ENTITAT CONTRACTANT
URL:
Identificador:
Òrgan de contractació:
Correu electrònic:
DECLARACIONS
DECLARO RESPONSABLEMENT que ni el signatari de la declaració ni l’entitat a la qual
represento, ni cap dels seus administradors o representants, es troben incursos en cap supòsit de
prohibició de contractar als quals es refereix l’article 60 del text refós de la Llei de Contractes
del Sector Públic.
DECLARO RESPONSABLEMENT que l’entitat es troba inscrita al Registre de Licitadors que
s’indica a continuació, i que les circumstàncies de l’entitat que hi figuren respecte dels requisits
exigits per a l’admissió en el procediment de contractació que s’indica a continuació són exactes
i no han experimentat variació.
Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de l’Estat
AUTORITZO l’òrgan de contractació a recopilar les dades que obrin en poder de

l’administració que siguin necessàries per comprovar la veracitat de les declaracions realitzades.
DADES DE L’ENTITAT LICITADORA

CIF:
Nom:
Fax:
Correu electrònic:
DADES DEL DECLARANT:

NIF:
Fax:
Correu electrònic:
Nom:
Cognoms:
Càrrec:
Pel que fa a la proposició, s’haurà d’ajustar al previst en el plec de clàusules

administratives particulars i contenir la proposta tècnica i l’oferta econò-
mica (incloent de forma separada l’import de l’IVA). La seva presentació
suposa l’acceptació per l’empresari del contingut d’aquestes clàusules o
condicions.
Les proposicions seran secretes, de forma que es presentaran en diferents
sobres tancats, numerats i signats pel licitador, denominats pliques. El
número i el contingut de cada un d’aquests sobres està determinat en el Constitució de la garantia
provisional
plec de clàusules administratives particulars, encara que el normal és que
es lliurin tres sobres, amb una distribució de contingut que podria ser, per Si el procediment de licitació exigeix la
exemple, la següent: constitució de garantia provisional, jun-
tament amb la proposició caldrà pre-
– Sobre A: documentació administrativa (acreditativa de la personalitat sentar el resguard acreditatiu del seu
de l’empresari i acreditativa de la solvència econòmica, financera i tèc- dipòsit a l’Entitat corresponent (si s’ha
nica o professional de l’empresa). constituït en efectiu) o bé l’aval o el
– Sobre B: documentació tècnica de valoració subjectiva (informe de les certificat d’assegurança de caució (si es
instal·lacions objecte del contracte, programa de treball, etc.). constitueix d’aquesta manera).
– Sobre C: proposició econòmica i documentació tècnica de valoració ob-
jectiva.
La presentació de l’oferta es pot realitzar personalment o per correu.
234
Constitució de la garantia provisional

Quan a l’anunci per participar en una licitació s’exigeixi la prèvia consti-
Caja General de Depósitos
tució d’una garantia provisional, aquesta garantia es podrà dipositar de
B 9051289 060 les formes següents:
– Quan es tracti de garanties en efectiu: a la Caixa General de Dipòsits
€
o a les seves sucursals enquadrades a les Delegacions d’Economia i Hi-
senda, o a la Caixa o l’establiment públic equivalent de les Comunitats
Autònomes o les entitats locals contractants davant de les quals hagin
de tenir efecte quan es tracti de garanties en efectiu. La Caixa General
de Dipòsits emetrà un resguard acreditatiu del dipòsit.
– Quan es tracti de certificats d’immobilització de valors anotats,
d’avals o de certificats d’assegurança de caució: davant de l’òrgan
de contractació, mitjançant la presentació d’aquests títols, que hauran
emès prèviament entitats del sector financer (bancs, companyies d’as-
segurances, etc.).
És a dir, si en la licitació s’exigeix el dipòsit d’una garantia provisional,
12.1. Resguard de dipòsit d’efectiu a la
Caixa General de Dipòsits. dins dels sobres en què s’inclouen les proposicions s’ha d’adjuntar el res-
guard acreditatiu del dipòsit a l’entitat corresponent (si s’ha constituït en
efectiu) o bé l’aval o el certificat d’assegurança de caució (si s’ha constituït
d’aquesta manera).
Exemples
Model d’aval que hauran d’utilitzar les entitats avaladores

per a la constitució de garanties provisionals
02'(/'
$9$/

$QDJUDPDLDGUHoDGHO
HQWLWDWDYDOLVWD

/¶HQWLWDW (raó social de l’entitat de crèdit o societat de garantia recípro-
ca1,)DPEGRPLFLOL(als efectes de notifi-
cació i requeriments) a FDU
UHUSODoDDYLQJXGD&3L HQ QRP VHX nom i cog-
noms dels apoderats) ..................................................DPE SURX SRGHUV SHU REOLJDUOR HQ
DTXHVW DFWH VHJRQV UHVXOWD GH OD YHULILFDFLy GH OD UHSUHVHQWDFLy GH OD SDUW LQIHULRU
G¶DTXHVWGRFXPHQW

AVALA

D nom i cognoms o raó social de l’avalat) ............................................ 1,)
G¶DFRUGDPEODQRUPDWLYDGHODFRQWUDFWDFLyGHOHVDGPLQLVWUDFLRQVS~EOLTXHVSHUWDOGH
UHVSRQGUH GH OHV REOLJDFLRQV VHJHQWV (detalleu l’objecte del contracte o l’obligació as-
sumida per la persona garantida)............................................... GDYDQW O¶$MXQWDPHQW GH
6WD 3HUSqWXD GH 0RJRGD %DUFHORQD SHU OD TXDQWLWDW GH (en lletres i xi-
fres).............................. (XURVHQFRQFHSWHGHILDQoDGHILQLWLYDILDQoDFRPSOHPHQWjULDR
JDUDQWLDHVSHFLDO
/¶HQWLWDWDYDOLVWDGHFODUDVRWDODVHYDUHVSRQVDELOLWDWTXHFRPSOHL[HOVUHTXLVLWVSUHYLVWRVD
O¶DUWGHO7H[W5HIyVGHOD/OHLGH&RQWUDFWHVGHO6HFWRU3~EOLF
$TXHVWDYDOV¶DWRUJDVROLGjULDPHQWUHVSHFWHDO¶REOLJDWSULQFLSDODPEUHQ~QFLDH[SUHVVD
GHOEHQHILFLG¶H[FXVVLyGLYLVLyLRUGUHLDPEHOFRPSURPtVGHSDJDPHQWDOSULPHUUHTXH
ULPHQWGHO¶$MXQWDPHQWDPEVXEMHFFLyDOVWHUPHVSUHYLVWRVDO5'/GHGHQR
YHPEUH SHO TXDO V¶DSURYD HO WH[W UHIyV GH OD /OHL GH &RQWUDFWHV GHO 6HFWRU 3~EOLF L OHV
VHYHVQRUPHVGHGHVHQYROXSDPHQW

(O SUHVHQW DYDO UHVWDUj HQ YLJRU ILQV TXH O¶$-817$0(17 '( 6$17$ 3(53Ê78$ '(
02*2'$ R TXL HQ HO VHX QRP VLJXL KDELOLWDW OHJDOPHQW SHU DO PDWHL[ DXWRULW]L OD VHYD
FDQFHOÂODFLyRGHYROXFLyG¶DFRUGDPEO¶HVWDEOHUWHQOD/OHLGH&RQWUDFWHVGHOHV$GPLQLV
WUDFLRQV3~EOLTXHVLOHJLVODFLyFRPSOHPHQWjULD

(lloc i data)
........................................(raó social de l’entitat)
.........signatures, degudament legitimades per fedatari públic)
8·· En funció de quins criteris estableix la llei diferents tipus de procediments?

9·· En el procediment restringit, quin objectiu ha de complir la determinació del número de candidats que
convida l’Administració?
10·· En el cas d’un contracte en què l’òrgan de contractació no estigui capacitat per determinar la cobertura
financera del projecte, quin procediment d’adjudicació es farà servir?
11·· Obre el document Anunci, que es troba a la carpeta corresponent a aquesta unitat del CD Recursos,
relatiu a un procediment de contractació pública, i respon les preguntes que es formulen a continuació:
a) De quin contracte es tracta?

b) Quin és l’objecte del contracte?
c) Quin és el pressupost del contracte?
d) Quin és el perfil del contractant?
e) On es pot obtenir la documentació i la informació necessària? Fins quin dia?
f) A quant ascendeix la garantia provisional? I la definitiva?
g) On es recullen els terminis d’execució i lliurament del contracte?
h) Quina és la data i l’hora límit de presentació de les sol·licituds?
i) On i quan es produirà l’obertura de les ofertes?
12·· Obre el document Clàusules Administratives Particulars, que es troba a la carpeta corresponent a
aquesta unitat al CD Recursos, relatiu al mateix procediment de contractació pública exposat a l’activitat an-
terior i, després de llegir-lo, respon les preguntes següents:
a) Quin serà el règim aplicable a aquest contracte?

b) Quants sobres caldrà presentar? Quina documentació haurà d’incloure el sobre número 1?
c) S’admet la presentació d’ofertes per mitjans electrònics?
d) Quin és el pressupost base d’execució del contracte?
e) Com acreditaran els licitadors la solvència tècnica en aquest
concurs?
f) Quina és la ponderació (en punts) entre els criteris objectius i
subjectius a l’hora de la valoració per gdjudicar el contracte?
g) Quin és el termini d’execució?
h) Quines penalitats econòmiques diàries s’estableixen en cas de
demora per part del contractista en l’execució del contracte?
i) Com es duran a terme els pagaments per part de l’Administra-
ció?
13·· Obre el document Prescripcions Tècniques, que es troba a la

carpeta corresponent a aquesta unitat del CD Recursos, relatiu al
mateix procediment de contractació pública exposat a les dues
activitats anteriors i, després de llegir-lo, respon les preguntes
següents:
a) Quines operacions s’inclouran, com a mínim, en el manteniment

preventiu?
b) Quines avaries es consideraran urgents?
c) Quin termini hi ha per atendre les avaries urgents? I per solu-
cionar aquest tipus d’avaries?
236
Selecció del contractista i adjudicació del contracte

Un cop finalitzat el termini de lliurament d’ofertes, l’òrgan administratiu
competent per a la valoració de les proposicions procedirà a l’obertura de
Subhasta electrònica pliques.
A efectes de l’adjudicació del contracte,
es podrà celebrar una subhasta electrò-
En primer lloc, valorarà la documentació relativa al compliment dels re-
nica, basada en un dispositiu que per- quisits tècnics i de solvència, que van en un sobre diferent a la proposició
meti la classificació de les diferents pro- econòmica.
postes a través de mètodes d’avaluació
Si el licitador reuneix els requisits requerits, es procedirà a l’obertura i l’e-
automàtics.
xamen de les proposicions (l’oferta econòmica s’ha d’obrir en un acte pú-
blic, llevat que s’usin mitjans electrònics). Els criteris que han de servir de
base per a l’adjudicació del contracte els determinarà l’òrgan de contrac-
tació corresponent i es detallaran tant a l’anunci com als plecs de clàusules
administratives particulars. Quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació,
aquest criteri ha de ser necessàriament l’econòmic, és a dir, el del preu
més baix.
Per a la valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta econò-
micament més avantatjosa, s’ha d’atendre a criteris directament vinculats
a l’objecte del contracte, com ara la qualitat, el preu, el termini d’execució,
les característiques mediambientals i estètiques, el manteniment, l’assis-
tència tècnica, el servei postvenda o altres de similars.
Un cop valorades totes les proposicions, l’òrgan competent realitzarà la
corresponent proposta d’adjudicació a l’òrgan de contractació, un cop
ponderats els criteris que s’hagin d’aplicar per efectuar la selecció de l’ad-
judicatari.
L’adjudicació definitiva haurà de recaure en el termini de 15 dies hàbils,
quan l’únic criteri d’adjudicació sigui el preu, i en el de dos mesos hàbils
(o en el fixat en les clàusules particulars), quan existeixi més d’un criteri
de valoració.
Si no es produeix l’adjudicació dins dels terminis indicats, els licitadors
tindran dret a retirar la seva proposició.
Ofertes amb valors anormals o
desproporcionats En el període existent entre la proposta d’adjudicació i l’adjudicació defi-
nitiva, el licitador la proposició del qual hagi estat seleccionada haurà de
Quan l’únic criteri valorable de forma
objectiva a considerar per a l’adjudica-
presentar, entre altres, els documents següents:
ció del contracte sigui el del preu, el – Garantia definitiva. Cal tenir en compte que l’adjudicatari podrà aplicar
caràcter desproporcionat o anormal de
l’import de la garantia provisional a la definitiva o procedir a una nova
les ofertes es podrà apreciar per refe-
constitució de la garantia definitiva i, en aquest darrer cas, la garantia
rència al conjunt d’ofertes vàlides que
provisional es cancel·larà simultàniament a la constitució de la defini-
s’hagin presentat.
tiva.
Quan l’òrgan de contractació presumeixi
– Si juntament amb la proposició es va presentar una declaració res-
fonamentadament que la proposició no
ponsable, els documents acreditatius del compliment de les obligacions
es pugui complir com a conseqüència de
la inclusió de valors anormals o despro-
que va declarar haver complert: certificat de compliment d’obligacions
porcionats, no procedirà l’adjudicació tributàries, certificat de compliment d’obligacions amb la Seguretat
al licitador que presenti aquesta oferta Social, etc.
encara que sigui la més avantatjosa eco- – Els documents concrets que estiguin especificats en els plecs de condi-
nòmicament. cions particulars aplicables a aquest contracte.
La garantia provisional s’extingirà automàticament i es retornarà als lici-

tadors immediatament després de l’adjudicació del contracte.
Elevació del contracte
En tot cas, la garantia retinguda al licitador amb una proposició seleccio- administratiu a escriptura
nada per a l’adjudicació fins que es procedeixi a la constitució de la pública
garantia definitiva, i decomissada a les empreses que retirin injustificada- Els contractes administratius són vàlids
ment la seva proposició abans de l’adjudicació. un cop formalitzats en document admi-
L’adjudicatari podrà aplicar l’import de la garantia provisional a la defini- nistratiu.
tiva o procedir a una nova constitució de la garantia definitiva, cas en el Tot i això, el contractista podrà sol·lici-
qual la garantia provisional es cancel·larà simultàniament a la constitució tar que el contracte s’elevi a escriptura
definitiva. pública, corrent al seu càrrec les des-
peses corresponents.
Formalització del contracte
Els contractes que celebrin les Administracions Públiques s’hauran de for-
malitzar en document administratiu dins del termini de deu dies hàbils,
a comptar des del següent al de la notificació de l’adjudicació definitiva.
Exemples
Model de contracte administratiu de subministrament
MODEL DE CONTRACTE ADMINISTRATIU PER A SUBMINISTRAMENT
___________________, ___ de __________________ de 20___.

REUNITS
D’UNA PART: El Sr. _______________ , en qualitat de _______________ segons nomenament efectuat
per _______________, amb facultat per subscriure el nom de _______________ (especificar la
unitat administrativa), de conformitat amb l’article ______
DE L’ALTRA PART: El Sr. _______________ , major d’edat, amb DNI núm. _____________, expedit
el dia _______________ , actuant en qualitat de _______________de _______________ , amb domicili
a_______________
Ambdues parts es reconeixen respectivament competència i capacitat legal suficients, i convenen
subscriure aquest contracte administratiu de _______________, que té els següents antecedents
administratius i clàusules:
ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS
Primer. – El plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques es va aprovar per
resolució de_______________, de data _______________
Segon. – La contractació de la despesa la va efectuar la Intervenció a _______________, en
data_______________ , amb càrrec a l’aplicació pressupostària _______________, i se’n va realitzar la
fiscalització prèvia el dia _______________
Tercer. – L’adjudicació d’aquest contracte es va acordar per resolució del_______________, de data
_____
CLÀUSULES DEL CONTRACTE
Primera. – El Sr. _______________es compromet, amb estricta subjecció al plec de clàusules
administratives particulars i de prescripcions tècniques que li són d’aplicació, a realitzar________
Segona. – El preu d’aquest contracte és de _______________euros, i el seu abonament es
realitzarà______
Tercera. – El subministrament objecte d’aquest contracte s’haurà de lliurar en un termini de ________
També s’estableixen els terminis per als següents lliuraments parcials:
El termini de garantia és de ______________ a comptar des de la data de recepció del subministrament.
Quarta.- Per respondre del compliment de les obligacions derivades d’aquest contracte, l’adjudicatari ha
constituït a favor de l’Administració una garantia definitiva per un import de _______________ euros, el
resguard del qual s’adjunta a aquest contracte com a annex núm. 1.
Cinquena. – El contractista presta la seva conformitat al plec de clàusules administratives particulars que
regeix per a aquest contracte, signant-ne un exemplar, que s’adjunta com a annex núm. 2, i ambdues parts
se sotmeten, per a tot l’establert al contracte, al Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i a la
resta de disposicions reglamentàries de desenvolupament, a la legislació de Règim Social aplicable i,
supletòriament, a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú.
Les qüestions litigioses sorgides sobre la interpretació, la modificació, la resolució i els efectes d’aquesta
Llei les resoldrà l’òrgan de contractació, els acords del qual posaran fi a la via administrativa i seran
immediatament executius, encara que es podran recórrer potestativament en reposició davant del mateix
òrgan que els va dictar o es podran impugnar mitjançant recurs contenciós administratiu, conforme al
disposat a la Llei reguladora d’aquesta Jurisdicció.
Per a la deguda constància de tot el convingut, se signa aquest contracte en el lloc i la data indicats al
principi.
EL __________________ EL CONTRACTISTA
238
Quan per causes imputables al contractista no es formalitzi el contracte

dins del termini indicat, l’Administració en pot acordar la resolució, així
Obligatorietat de la formalització com el decomís de la garantia provisional que, si fos procedent, s’hagués
No es podrà iniciar l’execució del con- constituït.
tracte sense la seva prèvia formalitza-
ció, excepte en el supòsit de la trami-
Si les causes de la no formalització són imputables a l’Administració, s’in-
tació d’emergència. demnitzarà el contractista dels danys i perjudicis que la demora li pogués
ocasionar, amb independència que pugui sol·licitar la resolució del con-
tracte.
La formalització dels contractes amb una quantia igual o superior a la de-
terminada per als contractes menors, s’haurà de publicar al perfil de con-
tractant de l’òrgan de contractació, indicant-hi com a mínim les mateixes
dades esmentades a l’anunci de l’adjudicació.
A més, quan la quantia del contracte sigui igual o superior a determinades
quanties establertes a la llei, la formalització s’haurà de publicar al Butlletí
Oficial de l’Estat o als Butlletins Oficials de les Comunitats Autònomes o
províncies.
Exemples
Model d’anunci de publicació de formalització

de contracte
MODEL D’ANUNCI DE FORMALITZACIÓ DE CONTRACTES
1. Entitat adjudicadora:
Organisme.
Dependència que tramita l’expedient.
Número d’expedient.
Adreça d’Internet del perfil del contractant.
2. Objecte del contracte:
Tipus.
Descripció.
Lot (si és procedent).
CPV (Referència de Nomenclatura).
Acord marc (si és procedent).
Sistema dinàmic d’adquisicions (si és procedent).
Mitjà de publicació de l’anunci de licitació.
Data de publicació de l’anunci de licitació.
3. Tramitació i procediment:
Tramitació.
Procediment.
4. Valor estimat del contracte: _______ euros
5. Pressupost base de licitació. Import net ________ euros. Import total

_________ euros.
6. Formalització del contracte:
Data d’adjudicació.
Data de formalització del contracte.
Contractista.
Import o cànon d’adjudicació.
Import net _______ euros. Import total _______ euros.
Avantatges de l’oferta adjudicatària.
Casos pràctics 3
Presentació de documentació i formalització del contracte

·· En el cas pràctic número 2, hem vist que l’empresa JPAC decidia participar en un concurs públic per a la
contractació del servei públic de transport a l’Ajuntament de Valls. D’acord amb les bases d’aquest concurs
recollides a l’anunci de la licitació i al plec de condicions particulars, JPAC va constituir la garantia provisional
exigida, dipositant-ne l’import en efectiu a la Caixa General de Dipòsits i va presentar la seva corresponent
proposició per un import de 120 000,00 €. L’Ajuntament de Valls va dur a terme l’obertura de les diferents
ofertes i la seva corresponent valoració, acordant concedir el contracte a JPAC, amb l’oferta econòmica més
avantatjosa.
D’acord amb l’exposat a l’anunci de licitació i a l’expressat en aquest cas pràctic:
a) On haurà realitzat JPAC l’ingrés de l’import de la garantia provisional?
b) És correcte que la proposició econòmica tingui un import inferior al pressupost del contracte?
c) Quin seria l’import de la garantia definitiva que hauria de constituir JPAC?
d) Com seria l’anunci de la formalització del contracte?
Solució ··
a) L’enunciat indica que els 4 500 € a què ascendia la garantia provisional han estat dipositats en efectiu a la
Caixa General de Dipòsits, o les seves sucursals enquadrades a les Delegacions d’Hisenda. En cas de les
entitats locals, com en el cas que ens ocupa, és habitual que tinguin habilitat un compte en una entitat
bancària, especialment destinat al dipòsit de l’import d’aquestes garanties. JPAC acreditarà l’ingrés amb un
resguard de dipòsit de la Caixa General o de l’entitat bancària respectiva.
b) El pressupost de licitació determina un sostre que no poden superar els licitadors; és a dir, els licitadors
poden proposar preus inferiors però no superiors. Per tant, en aquest cas, és correcte l’import de l’oferta. A
més, del seu import no es dedueix que sigui una oferta anormal o desproporcionada, de forma que podrà ésser
vàlidament acceptada per l’Administració.
c) Segons l’anunci de licitació, l’import de la garantia definitiva hauria de ser del 5% de l’import d’adjudicació
(120 000 €), no del pressupost; per tant, el seu import hauria de ser de 6 000 €.
d) L’anunci de formalització del contracte podria ser com el següent:
DILLUNS, 22 DE MAIG DE 20XX Pàg. 2365
ANUNCI
Resolució de l’Ajuntament de Valls per la qual es fa 3. Tramitació i procediment:
pública la formalització del contracte de gestió de serveis
a) Tramitació: Ordinària.
públics a adjudicar per procediment obert mitjançant
b) Procediment: Obert. Criteri preu.
criteri de preu denominat: Servei de transport públic del
municipi de Valls 4. Valor estimat del contracte: 120.000,00 euros (IVA
exclòs).
1. Entitat adjudicadora:
5. Pressupost base de licitació. Import net: 150.000,00
a) Organisme: Ajuntament de Valls. euros. Import total: 177.000,00 euros.
b) Dependència que tramita l’expedient: Departament
de contractació. 6. Formalització del contracte:
c) Número d’expedient: O124/0021/044012.
d) Adreça d’Internet del perfil del contractant: a) Data d’adjudicació: 9 de maig de 20XX.
b) Data de formalització del contracte: 16 de maig de
www.valls.cat.
20XX.
2. Objecte del contracte: c) Contractista: JPAC, SA.
d) Import o cànon d’adjudicació: Import net:
a) Tipus: Gestió de serveis públics.
120.000,00 euros. Import total: 141.600,00 euros.
b) Descripció: El contracte té per objecte la regulació
e) Avantatges de l’oferta adjudicatària: Oferta de preu
de les condicions que han de regir per a la contractació
més baix i autobusos més nous.
del servei de transport públic i col·lectiu per mitjà
d’autobusos al municipi de Valls.
c) Divisió per lots i número de lots/Número d’unitats: Valls, 18 de maig de 20XX. L’Alcalde-
No. President________________________
g) Mitjà de publicació de l’anunci de licitació: Butlletí
Oficial de Tarragona.
h) Data de publicació de l’anunci de licitació: 21 de
febrer de 20XX.
240
4.3 > Execució del contracte

L’execució del contracte consisteix en la realització de l’objecte del contracte
dins del termini fixat i conforme a les condicions especificades per la Llei
Subcontractació
de Contractes i les seves disposicions de desenvolupament i pels plecs de
El contractista podrà concertar amb ter- clàusules administratives i de prescripcions tècniques, generals i particulars
cers la realització parcial de la presta- establertes en cada cas.
ció, llevat que el contracte o els plecs
disposin el contrari o llevat que, per la Els contractes s’hauran de complir d’acord amb les seves clàusules, sense
seva naturalesa i les seves condicions, perjudici de les prerrogatives establertes per la legislació a favor de les Ad-
l’hagi d’executar directament l’adjudi- ministracions Públiques: l’òrgan de contractació pot interpretar unilate-
catari. ralment els contractes administratius, resoldre els dubtes que ofereixi el
seu compliment, modificar-los per raons d’interès públic, acordar-ne la
resolució i determinar-ne els efectes.
Com a norma general, l’execució del contracte es realitzarà a risc i ventura
del contractista (que assumeix totes les conseqüències del contracte, les
positives i les negatives).
El contracte es pot prorrogar en el cas que el contractista incorri en demora
per causes no imputables al propi contractista. Per això, ha d’oferir complir
els seus compromisos sol·licitant una pròrroga, que l’Administració con-
cedirà amb una durada almenys igual al temps perdut, a no ser que el
contractista demanés un altre termini menor.
Part del contracte Obligacions Conseqüències de l’incompliment

Complir el contracte dins del termini total Quan, per causes imputables a ell, el contractista
fixat per a la seva realització, així com dels incorri en demora, l’Administració podrà optar
terminis parcials indicats per a la seva exe- per la resolució del contracte o per la imposició
cució successiva. de sancions econòmiques diàries.
En cas de compliment defectuós de la prestació
objecte del contracte o d’incompliment dels
Complir el contracte d’acord amb les condi- compromisos o de les condicions especials d’e-
Contractista cions especificades en els plecs de condicions xecució del contracte, es podran interposar pe-
i el document contractual. nalitats econòmiques, amb una quantia que no
podrà ser superior al 10% del pressupost del con-
tracte.
Indemnització als tercers. Quan els danys i perju-
No causar danys o perjudicis a tercers com
dicis hagin estat ocasionats com a conseqüència
a conseqüència de les operacions que re-
immediata i directa d’una ordre de l’Administra-
quereixi l’execució del contracte.
ció, aquesta Administració en serà responsable.
Abonar la prestació realitzada, conforme
al preu convingut. El pagament del preu es
podrà fer mitjançant abonaments a compte
Si l’Administració es demorés en el pagament,
o, en el cas de contractes de tracte suc-
per un període superior a quatre mesos, el con-
cessiu (per exemple, en un subministra-
tractista, si és procedent, podrà suspendre el
ment), mitjançant pagament en cada un
compliment del contracte.
Administració dels venciments que s’haguessin estipulat.
Si la demora fos superior a vuit mesos, el con-
Com a regla general, l’Administració tindrà
tractista també tindrà dret a resoldre el contracte
l’obligació d’abonar el preu dins dels trenta
i al rescabalament dels perjudicis que s’originin
dies següents a la data de l’expedició de
com a conseqüència d’aquesta demora.
les certificacions d’obres o dels correspo-
nents documents que acreditin la realitza-
ció total o parcial del contracte.
4.4 > Extinció del contracte

Els contractes s’extingiran per compliment o per resolució.
Compliment Cessió del contracte

El contracte s’entendrà complert quan el contractista hagi realitzat, d’acord L’adjudicatari podrà cedir a un tercer
amb els termes del contracte i a satisfacció de l’Administració, la totalitat els drets i les obligacions derivats del
de la prestació. contracte, sempre que les qualitats tèc-
niques o personals del cedent no hagin
En tot cas, la seva constatació exigirà un acte formal o positiu de recepció estat raó determinant de l’adjudicació
o conformitat per part de l’Administració. del contracte i la cessió no suposi una
A més, com a regla general, en els contractes es fixarà un termini de ga- alteració substancial de les caracterís-
rantia a comptar des de la data de recepció o conformitat, transcorregut el tiques del contractista si constitueixen
un element essencial del contracte.
qual sense objeccions per part de l’Administració, quedarà extingida la
responsabilitat del contractista.
Resolució
Els contractes es podran resoldre a causa de determinades circumstàncies
sobrevingudes expressades en la llei: declaració d’insolvència del contrac-
tista, mutu acord, incompliment per part del contractista de les condicions
expressades al contracte, etc.
La resolució produirà uns efectes diferents segons quina sigui la causa
que l’hagi provocat però, en tot cas, l’acord de resolució contindrà un pro-
nunciament exprés sobre la procedència o no de la pèrdua, la devolució o
la cancel·lació de la garantia definitiva constituïda.
Casos pràctics 4
Jurisdicció competent
·· Quin ordre jurisdiccional és competent per resoldre els possibles litigis que es puguin suscitar en matèria de
contractació administrativa?
Solució ·· L’òrgan jurisdiccional contenciós administratiu serà el competent per resoldre les qüestions litigioses
relatives a la preparació, l’adjudicació, els efectes, el compliment i l’extinció dels contractes administratius.
Així mateix, correspondrà a aquesta ordre jurisdiccional el coneixement de les qüestions que se suscitin en re-
lació amb la preparació i l’adjudicació dels contractes privats de les Administracions Públiques i dels contractes
subvencionats.
14·· En què consisteix l’anunci d’informació prèvia?

15·· Quina característica comuna han de tenir els criteris de selecció de l’adjudicatari?
16·· Quins requisits s’han de complir per tal que l’adjudicació provisional es converteixi en definitiva?
17·· Quines conseqüències té per al contractista la demora en l’execució de l’objecte del contracte?
242
5 >> Contractació administrativa a Catalunya

Dins del marc establert per la legislació de l’Estat i de la Unió Europea, Ca-
talunya ha desenvolupat una normativa pròpia per regular alguns con-
tractes (per exemple, la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública) i, a
més, uns organismes de contractació específics.
5.1 > Plataforma de serveis de contractació pública

En aplicació de la normativa comunitària en matèria de contractació elec-
trònica, el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Cata-
lunya està duent a terme actuacions per aplicar l’estratègia corporativa de
la contractació electrònica, amb l’aprovació de normativa diversa i amb la
dotació de recursos financers i humans per assolir aquest nou model de
contractació amb les Administracions Públiques.
Concretament, per l’Ordre ECF/313/2008, de 23 de juny, es va crear la Pla-
taforma de serveis de contractació pública (https://contractaciopublica.gen-
cat.cat). Es tracta d’un portal d’informació per a la difusió de la informació
de l’activitat contractual de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
i del seu sector públic, així com de difusió dels perfils de contractant dels
seus òrgans de contractació.
Té l’objectiu d’oferir un punt de referència únic i complet per a la difusió
de la informació de l’activitat contractual de l’Administració de la Gene-
ralitat de Catalunya i dels ens i empreses que integren el seu sector públic,
i de difusió dels perfils de contractant dels seus òrgans de contractació.
5.2 > Junta Consultiva de Contractació

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa, adscrita al Departa-
ment d’Economia i Finances, és l’òrgan consultiu específic en matèria de
Pla Únic d’Obres i Serveis contractació de l’Administració de la Generalitat i, en aquest sentit, té la
Com a mostra de la voluntat d’optimit- funció d’elaborar informes en aquesta matèria a instància de les diferents
zar la gestió de l’Administració Pública, Administracions i Organismes vinculats.
destaquem el Pla Únic d’Obres i Serveis.
Així mateix, exerceix les funcions que li atribueix la legislació vigent en
Aquest pla és l’instrument més eficaç
relació amb la classificació dels empresaris i a la direcció i gestió del
de suport als municipis petits i mitjans,
finançant actuacions per cobrir les ne-
Registre Oficial de Contractistes i del Registre Públic de Contractes:
cessitats dels habitants dels municipis. – En el Registre Oficial de Contractistes hi constaran la totalitat dels con-
tractistes que hagin obtingut la classificació empresarial de la Junta
Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat, amb el
detall de les seves circumstàncies de classificació i hi constaran igualment
les revisions, suspensions i, en general, totes les incidències que es pu-
guin produir durant la vigència de la classificació, d’acord amb la nor-
mativa vigent.
– Els contractes adjudicats per l’Administració de la Generalitat, les seves
entitats autònomes i la resta d’entitats de dret públic amb personalitat
jurídica pròpia vinculades o dependents de l’Administració de la Gene-
ralitat han de constar en el Registre Públic de Contractes, així com les
modificacions, les pròrrogues o variacions de terminis i l’extinció dels
contractes, amb inclusió de les dades relatives a l’execució que es deter-
minin.
Els informes de la Junta no tenen caràcter vinculant.

La sol·licitud d’informe haurà de precisar l’objecte de l’anàlisi jurídica. A
tal efecte, és convenient que juntament amb l’escrit de sol·licitud s’adjunti
un document (que podria ser elaborat per l’assessoria jurídica de l’òrgan
de contractació, secretari/ària de la corporació, etc) en el qual es plantegin
els elements de reflexió més significatius.
En compliment de les seves competències, la Junta ha creat el servei se-
güent:
Registre Electrònic d’Empreses Licitadores (RELI)

És un registre administratiu electrònic, gestionat per la Junta Consultiva
de Contractació Administrativa, en què es troben dades referides a empreses
que vulguin contractar amb les Administracions Públiques (personalitat
jurídica, solvència, etc.).
El Registre Electrònic d’Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya
té les funcions següents:
– Inscriure les empreses que ho sol·licitin i assignar-los un número regis-
tral.
– Arxivar en suport electrònic i preservar i custodiar la documentació re-
gistral.
– Facilitar, tant als òrgans de contractació com a les meses de contractació
de les administracions públiques catalanes, l’accés electrònic segur a
les dades i els documents dipositats en el Registre.
– Facilitar a les empreses inscrites l’accés electrònic segur a les seves res-
pectives dades registrals.
– Requerir l’actualització periòdica de les dades registrals a les empreses
inscrites.
– Anotar les empreses que els òrgans competents han declarat en si-
tuació de prohibició per contractar amb les administracions públi-
ques. Signatura electrònica reconeguda
Les empreses inscrites en el Registre no caldrà que aportin, en els diferents Per aconseguir la signatura electrònica
reconeguda cal dirigir-se a qualsevol de
procediments de licitació, cap certificat acreditatiu d’inscripció. Seran els
les entitats de certificació classificades
propis òrgans de contractació i meses de contractació les que, d’ofici, ac-
per l’Agència Catalana de Certificació
cediran per mitjans electrònics de forma directa i segura a les dades con-
(CatCert) i demanar un certificat de sig-
tingudes en el Registre. natura de persona física amb dispositiu
Per accedir al RELI i introduir les dades que es demanen dins els diferents segur (nivell 4: targeta, llapis criptogrà-
camps de la sol·licitud telemàtica, l’empresa ha de disposar de signatura fic, etc.).
electrònica reconeguda de nivell 4 (targeta que proporcionen les entitats

de certificació classificades per CatCert ), o bé ha de tenir un codi d’accés
provisional, clau alfanumèrica que es podrà utilitzar transitòriament men-
tre no disposin de la firma electrònica reconeguda.
18·· Creus que les licitacions d’obres públiques han de ser conegudes per tothom?
244
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Quin és l’àmbit d’aplicació de la contractació administrativa?
2·· Quins requisits ha d’acreditar l’empresari per poder ser classificat per l’Administració? Quina vigència té la clas-
sificació?
3·· Les unions temporals d’empresaris poden contractar amb l’Administració? Quines característiques han de tenir
aquestes unions?
4·· Quin és l’objecte del contracte de concessió d’obres públiques? En què es diferencia del contracte d’obres?
5·· Quina finalitat tenen els contractes menors? Com s’adjudiquen?
6·· En què consisteix el procediment negociat? En quins casos es pot utilitzar?
7·· Quin és el tipus de contracte que té com a objecte les prestacions consistents en el desenvolupament d’una
activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o un subministrament?
8·· Quan parlem de licitació, a què ens referim?

9·· Què passa quan els contractes adjudicats no es poden formalitzar per causa imputable al contractista?
10·· Quan la proposició més avantatjosa econòmicament presenti valors anormals o desproporcionats, com ha
d’actuar l’òrgan de contractació?
.: APLICACIÓ :.
1·· Enumera els requisits que han de complir les persones naturals o jurídiques per poder contractar amb l’Adminis-
tració.
2·· Indica si en els supòsits següents és necessari que les empreses es trobin classificades:
a) Execució d’un contracte d’obres per un import de 300 000 €.
b) Execució d’un contracte de serveis per un import de 150 000 €.
3·· Indica en els supòsits següents el tipus de contracte administratiu que caldria celebrar:
a) Gestió del servei de manteniment de parcs i jardins.
b) Construcció d’un hospital.
c) Compra de vehicles oficials.
d) Reparació de mobiliari urbà.
4·· Enumera els tipus de contractes del sector públic en què és possible establir una negociació relativa als seus ter-
mes.
5·· Fes un esquema que reflecteixi les normes generals aplicables a tots els procediments d’adjudicació de contractes
públics.
6·· Busca un anunci de licitació al Butlletí Oficial de la teva Província, un altre al Butlletí Oficial de Catalunya i un
tercer al Butlletí Oficial de l’Estat, relatius a la reparació d’algun carrer o carretera, i anota totes les característiques
rellevants de les respectives licitacions: procediment, òrgan de contractació, pressupost, dates, etc.
7·· Entra a la pàgina web de l’Agència Tributària (www.agenciatributaria.es) i busca l’opció per sol·licitar per via te-
lemàtica un certificat d’estar al corrent de les obligacions tributàries.
Cas final 5
Contracte de concessió d’obra

pública
·· Una empresa aconsegueix l’adjudicació,
per part de l’Administració, d’un contracte
de concessió d’obra pública. Abans de co-
mençar l’execució del contracte, l’empre-
sari decideix comprovar-ne els termes.
a) Com s’han d’executar les obres?

b) Com es financen les obres públiques ob-
jecte de la concessió?
c) Quins són els principals drets i obligacions
del concessionari del contracte?
d) Quant pot durar la concessió?
Solució ··
a) Les obres es realitzaran conforme al projecte aprovat per l’òrgan de contractació i en els terminis establerts
en el plec de clàusules administratives particulars, podent ser executades amb l’ajuda de l’Administració. L’e-
xecució de l’obra que correspongui al concessionari es podrà contractar totalment o parcialment amb tercers,
d’acord amb el disposat a la llei i al plec de clàusules administratives particulars.
b) Les obres les finançarà, totalment o parcialment, el concessionari que, en tot cas, assumirà el risc en
funció de la inversió realitzada.
Quan existeixin raons de rendibilitat econòmica o social, o hi concorrin singulars exigències derivades de la fi-
nalitat pública o l’interès general de l’obra objecte de concessió, l’Administració també podrà aportar recursos
públics per al seu finançament, que adoptaran la forma de finançament conjunt de l’obra, mitjançant subven-
cions o préstecs reintegrables, amb o sense interès i de conformitat amb les previsions del corresponent plec
de clàusules administratives particulars, i en tot cas s’haurà de respectar el principi d’assumpció de risc per
part del concessionari.
c) Els concessionaris tindran, entre altres, els drets següents:
– Explotar l’obra pública i percebre la retribució econòmica prevista en el contracte durant el temps de la
concessió.
– Mantenir l’equilibri econòmic de la concessió, en el cas de modificació del contracte.
– Utilitzar els béns de domini públic de l’Administració concedent necessaris per a la construcció, la modificació,
la conservació i l’explotació de l’obra pública.
D’altra banda, són obligacions generals del concessionari, entre altres:
– Executar les obres d’acord amb el disposat al contracte.
– Explotar l’obra pública, assumint el risc econòmic de la seva gestió amb la continuïtat i en els termes
establerts al contracte.
– Admetre la utilització de l’obra pública per tot usuari, en les condicions que s’hagin establert d’acord amb
els principis d’igualtat, universalitat i no discriminació, mitjançant l’abonament, si és procedent, de la
tarifa corresponent.
d) Les concessions de construcció i explotació d’obres públiques s’atorgaran pel termini que s’acordi al plec
de clàusules administratives particulars, que no podrà excedir de 40 anys.
246
Idees clau
Els contractes − Règim jurídic

del sector públic − Contractes administratius i contractes privats
− Òrgan de contractació
Elements del − Contractista
contracte − Objecte
administratiu − Preu
− Forma
− Obres
LA CONTRACTACIÓ
− Concessió d’obres públiques
ADMINISTRATIVA − Subministrament
Tipus de − Gestió de serveis públics
contractes − Serveis
administratius − Col·laboració entre el sector públic i el sector
privat
− Contractes mixtos
− Contractes menors
− Preparació del contracte

− Publicació de la licitació
− Presentació de proposicions
Procediment de
− Selecció del contractista i adjudicació
contractació
− Formalització del contracte
− Execució
− Extinció
Unitat 12 - La contractació administrativa REVISTA ADMINISTRATIVA
La contractació
pública social
Contractació amb empreses que
tinguin a la plantilla persones
amb discapacitat o en situació
d’exclusió social i amb entitats
sense ànim de lucre
1. Els òrgans de contractació ponderaran, en els tatjoses, per a les proposicions presentades per les
supòsits en què sigui obligatori, que els licitadors empreses d’inserció.
compleixin el disposat a la Llei d’Integració Social
dels Minusvàlids, relatiu a l’obligació de comptar 4. En la mateixa forma i condicions es podrà establir
amb un 2% de treballadors amb discapacitat o adop- aquesta preferència en l’adjudicació dels contractes
tar les mesures alternatives corresponents. relatius a prestacions de caràcter social o assisten-
cial per a les proposicions presentades per entitats
A tal efecte, si és procedent, els plecs de clàusules sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica, sem-
particulars podran incorporar la clàusula relativa pre que la seva finalitat o activitat tingui relació
a
la documentació a aportar pels licitadors, l’exigència directa amb l’objecte del contracte, segons resulti
que s’aporti un certificat de l’empresa en què hi dels respectius estatuts o regles fundacionals i se-
consti tant el número global de treballadors en plan- gons figurin inscrites al corresponent registre oficial.
tilla com el número particulars de treballadors amb En aquest supòsit, l’òrgan de contractació podrà re-
discapacitat. querir a aquestes entitats la presentació del detall
2. Els òrgans de contractació podran indicar als relatiu a la descomposició del preu ofert en funció
plecs de clàusules administratives particulars la pre- dels seus costos.
ferència en l’adjudicació dels contractes per a les 5. Els òrgans de contractació podran indicar als
proposicions presentades per les empreses públiques plecs de clàusules administratives particulars la pre-
o privades que, en el moment d’acreditar la seva ferència en l’adjudicació dels contractes que tinguin
solvència tècnica, tinguin a la plantilla un número com a objecte productes en què existeixi alternativa
de treballadors amb discapacitat superior al 2%, de comerç just per a les proposicions presentades
sempre que aquestes proposicions igualin en els seus per les entitats reconegudes com a Organitzacions
termes les més avantatjoses des del punt de vista de Comerç Just, sempre que aquestes proposicions
dels criteris que serveixin de base per a l’adjudica- igualin en els seus termes les més avantatjoses des
ció. del punt de vista dels criteris que serveixin de base
3. Així mateix, es podrà establir la preferència en per a l’adjudicació.
l’adjudicació de contractes, en igualtat de condi Extracte de la disposició addicional quarta del text
-
cions, amb les que siguin econòmicament més avan- refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.
Activitats

a) Et sembla interessant que es doni prioritat per contractar amb l’Administració a empreses que adquireixin
un compromís social? Per què?
b) Creus que aquestes mesures són suficients per fomentar la contractació de persones en situació d’exclusió
social?
M2_DJE_IOC_INTcontra_CREDITS_M2_DJE_IOC_INTcontra_CREDITS 19/10/12 10:32 Página 1
© Jaime José Antón Pérez, Santiago Torrent Llinàs
© MACMILLAN IBERIA, S.A. empresa que pertany al GRUPO MACMILLAN

c/ Capitán Haya, 1 – planta 14ª. Edifici Eurocentro
28020 Madrid (ESPANYA)
Telèfon: (+34) 91 524 94 20
Agraïments: Agència Catalana de Protecció de Dades, Agència Estatal de l’Administració Tributària, Ajuntament
de Barcelona, Ajuntament de Palafrugell, Barcelona activa, Butlletí Oficial de l’Estat, Caja General de Depósitos,
Camerfirma, CERES, CIRCE, Comunidad de Madrid, Consell General del Poder Judicial, Generalitat de Catalunya,
Xarxa 060, Registradores.org, Subdirecció General d’Informació, Documentació i Publicacions del Ministeri
d’Economia i Hisenda.
Edició: Luis Ángel Ramos

Traducció i correcció: Montserrat Solé Serra
Coordinació de disseny i maquetació: Ángeles Marcos
Maquetació: COPIBOOK S.L., Preimpresión
Disseny de coberta: Institut Obert de Catalunya
Realització de coberta: Pedro Coronado
Fotografies: Age fotostock, Consell General del Poder Judicial, José Luis Varas, Ministeri d’Economia i Hisenda,
Presidència del Govern central, IngImage, Senat i Servei Audiovisual de la Unió Europea.
Logotips: Agència Catalana de Certificació, Agència Tributària de Catalunya i Generalitat de Catalunya.
ISBN: 978-84-15656-49-4
Dipòsit legal: M-34723-2012
Imprès a Edelvives Talleres Gráficos
Reservats tots els drets. Queda prohibida, sense autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total
o parcial, o la distribució d’aquesta obra, inclòs el disseny de coberta, per qualsevol mitjà o procediment,
comprès el tractament informàtic i la reprografia.
La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel·lectual (Art. 270
i següents del Codi Penal).
M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Página 1
Administració i gestió
Gestió de la documentació jurídica i empresarial

Gestió de la documentació
jurídica i empresarial
CFGS.AFI.M02/0.12
CFGS - Administració i finances

Gestion Dret PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gestion Dret PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M2_DJE_IOC_cobertaCMYK_M2_DJE_IOC_cobertaCMYK 23/10/12 15:11 Página 1

Gestió de la documentació jurídica i empresarial

CFGS - Administració i finances

Jaime José Antón Pérez

Santiago Torrent Llinàs

Unitat 1 – Dret i informació jurídica 6

Unitat 2 – Documentació de constitució de les entitats 28

Unitat 3 – Documentació de funcionament de les entitats 56

Unitat 4 – Contractació privada a l’empresa 74

Unitat 5 – Govern central i Administració Pública 96

Unitat 6 – Administració Autonòmica i Administracions Locals 110

5 >> El municipi 118

Unitat 7 – La Unió Europea 130

Unitat 8 – L’acte administratiu 146

Unitat 9 – El procediment administratiu 160

Unitat 10 – Recursos administratius i judicials 172

Unitat 11 – Documents requerits pels organismes públics 186

Unitat 12 – La contractació administrativa 220

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 7

1 >> Dret públic i privat

1.1 > Concepte de dret

2 >> Fonts del Dret

Classes de fonts del Dret

2·· Per què la llei és la principal font del Dret?

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 9

3 >> L’Ordenament Jurídic

Cal tenir en compte que, segons la Constitució, Espanya pot celebrar

3.2 > Normes que formen l’Ordenament Jurídic

1.1. Principi de jerarquia normativa.

Tractats internacionals i normativa de la Unió Europea

Altres normes amb rang de llei

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 11

Reials decrets legislatius

Reials decrets lleis

Normes amb rang inferior a la llei

El terme reial indica que aquesta norma

Jeràrquicament, els reglaments estatals s’ordenen així:

5·· Quina és la utilitat pràctica del principi de jerarquia normativa?

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 13

4 >> Normativa civil i normativa mercantil

Diferències entre Dret civil i Dret mercantil

5 >> Elaboració i aplicació de les normes

5.1 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 15

5.2 > Execució de les lleis

5.3 > Control del compliment de les lleis

5.4 > Normativa autonòmica

5.5 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang inferior

11·· Quina és la diferència entre un projecte de llei i una proposició de llei?

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 17

6 >> Documentació i informació jurídica

6.1 > Normativa de la Unió Europea

Diari Oficial de les Comunitats Europees

6.2 > Normativa nacional

Agència Estatal del Butlletí Butlletí Oficial de l’Estat

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 19

Altres butlletins oficials

Butlletins d’organismes públics

6.3 > Bases de dades

Bases de dades públiques

Unitat 1 - Dret i informació jurídica 21

6.4 > Actualització de la informació jurídica a l’empresa

Per agilitzar els processos de recerca d’informació, el més recomanable és