Ara que estem sols

Estar confinats te molts desavantatges, això ho sap tothom. No hi ha res millor que estar a
l’aire lliure. Però com tothom parla dels efectes nefastos d’estar reclosos entre quatre parets,
també m’agradaria esmentar els efectes positius que aquesta situació pot comportar.

Per exemple, abans no tenia ni un segon per escoltar-me a mi mateixa. No sé com m’ho feia
però saltava d’una activitat a l’altre i estava acostumada a buscar la felicitat fora de mi.
Implícitament tenia interioritzat que l’alegria, la diversió i el benestar eren estats que s’havien
de cercar, fora d’un mateix i fora de la pròpia llar. Com un caçador que surt al bosc a buscar
conills. Fins i tot pensava que potser era claustrofòbica perquè alguna cosa m’empenyia a
sortir sempre que tenia una estona lliure. Tanmateix, després d’arribar aquesta situació
d’aïllament en la que ens trobem, he descobert que la felicitat està dins de cada persona. La
meva àvia diria “ves, aquesta ara descobreix les sopes d’all”. Però es veritat que dins nostre
tenim un immens tresor i ara tinc temps d’explotar-lo. Tinc temps per imaginar i deixar volar la
meva creativitat. Tinc temps per descobrir qui soc, comprendre’m i enamorar-me de mi. Tinc
temps per saber què vull. Tinc temps per dibuixar, escriure, observar, retallar, enganxar,
escoltar, cantar, ballar, crear, ....

Ja ho deia Sócrates “Coneix-te a tu mateix” i jo afegiria “i trobaràs totes les meravelles del
món”. Perquè tots estem tallats segons el mateix patró, tots estem configurats per la mateixa
harmonia cel·lular, tots ens regim segons les mateixes lleis universals. Així que coneixent-nos a
nosaltres mateixos podem connectar amb l’ànima del món, amb l’essència comú a tota la
humanitat, amb l’eternitat que circula per dins de cadascú de nosaltres.

El mateix Antoni Gaudí sortia a observar la natura i la prenia com a model per a construir les
seves obres perquè veia la petjada divina en la fulla d’una planta. Observant la forma d’un
cargol n’extreia la fórmula per dissenyar unes escales perfectes. Us convido a observar-vos a
vosaltres mateixos per apropar-vos a la profunditat dels altres. Familiaritzant-vos amb les
vostres emocions sereu capaços d’acceptar, reconèixer i empatitzar amb les emocions dels
altres. Tolerant els vostres errors aprendreu a passar per alt les equivocacions dels altres.
Compassant-vos amb el vostre ritme interior sereu capaços de dansar i fluir amb la bellesa de
la vida.

Dins nostre hi ha el jardí perdut on hi trobareu les meravelles més sublims que existeixen. Dins
nostre hi ha la porta del plaer infinit. També hi ha l’alegria absoluta. La pau completa. La
serenitat sanadora. La plenitud colpidora. La puresa sagrada. La riquesa incommensurable. El
poder il·limitat. La gràcia magnificent. La joventut eterna. La vitalitat radiant. La màgia
reparadora. L’amor omnipotent.

Us convido a marxar de vacances pels confins de la vostra ànima i a explorar els territoris
verges de les vostres emocions primàries. Us proposo un viatge a l’essència de la vostra
persona on hi trobareu tot un univers per descobrir. Feu de turistes pels vostres racons més
deshabitats i trobareu paratges sorprenents on realment us hi voldreu quedar. I aleshores us
transformareu i la vostra vida no tornarà a ser mai la mateixa perquè adquirireu la seguretat
de qui confia en sí mateix. La certesa d’aquell el qui ha estat abraçat per Déu. La força d’aquell
que se sap aliat del món sencer.