Quan pensava en ser mare sabia que un món nou de necessitats s’obria davant meu: un cotxe

més gran, una casa amb jardí, temps per educar-los, una escola en coherència amb els nostres
ideals... Em vaig programar per donar resposta a cadascuna d’aquestes necessitats. Tanmateix,
em deixava la més important i que tot sovint passa desapercebuda: la comunitat. No es pot
criar un fill sol. És natural conviure en col·lectivitat i per pujar un infant equilibradament és
necessària tota la tribu. No som essers aïllats, per tant la ma/paternitat tampoc es pot viure de
forma aïllada.

Educar un fill comporta molts de reptes que no estem dissenyats per afrontar de forma
solitària. Necessitem el recolzament, el reconeixement, el suport, la confiança, la proximitat, la
contribució de les altres persones perquè allà on no arribem nosaltres pugui arribar una altra
persona. Perquè els nens absorbeixen molta atenció però com a essers vius també ens cal que
algú ens la doni a nosaltres. Perquè tenir fills és donar constantment i necessitem que algú ens
recarregui les piles. Perquè tenir fills es estimar incondicionalment i a nosaltres també ens
agrada ser considerats. Perquè criar infants significa tenir paciència il·limitada i necessitem
omplir les nostres reserves de calma i serenitat. Perquè criar fills provoca frustracions
incessants i ens sentim bé pel sol fet d’explicar-les a algú.

És per aquest motiu que la presència de la comunitat és imprescindible en la època de criança.

Compartir les nostres experiències amb altres mares/pares que estan passant pel mateix
contribueix al nostre equilibri emocional. Expressar com ens sentim ens proporciona
automàticament salut mental. Som essers socials per naturalesa i durant la ma/paternitat
necessitem més que mai teixir vincles amb altres persones que participin i prenguin part del
nostre procés de criança, encara que només sigui estant presents per saber-nos acompanyats.

La comunitat es imprescindible per al benestar humà. Es essencial saber que pertanyem i que
hi ha tota una xarxa que ens recolza. Els pares i mares cuidem amb tot el plaer del món. Ho
fem perquè volem i perquè ens agrada. Per donar també cal rebre i saber-nos estimats,
acceptats i compresos incrementa dràsticament la nostra capacitat de donar, regalar i
proporcionar atenció. Quant més amor i felicitat experimentem, més guanyarà en qualitat la
relació amb els nostres fills.