Conciliació laboral

Abans de tenir fills no pensava que tot, absolutament tot depengués de la conciliació laboral.
Ara que soc mare de tres, constato que és realment així. Només per posar un exemple: llegeixo
l’estadística que prop del 40% dels nens espanyols pateix obesitat. Això també està
directament relacionat amb el nombre d’hores que els pares i mares treballen, encara que
sembli impossible. I ho demostra el fet que als països on els progenitors tenen més hores
disponibles per a dedicar a la família, com són Noruega, Suècia i Dinamarca, només el 10% dels
infants té obesitat.

Als països on es respecta la necessitat primitiva de dedicar temps a la criança es poden

permetre el luxe de cuinar a foc lent, de desenvolupar les tasques de la llar amb tranquil·litat,
de manera que el benestar i la salut dels infants en surt beneficiada. Al nord d’Europa cuinen i
no els cal tirar de processats que és el factor desencadenant del sobre pes. Això és perquè les
seves jornades laborals són considerablement més curtes i disposen permisos per a la
pa/maternitat més llargs. Es recolza als pares i mares.

Es per això que poso de manifest la importància de reclamar una conciliació real en el nostre
país, en la que tant el pare com la mare puguin tenir cura tant de les seves necessitats vitals
com les de la seva descendència. Tenir fills és com sumar una jornada laboral sencera a la que
ja tenim. Viure amb dos jornades laborals (o més) sobre les espatlles genera estrès i no permet
rendir al màxim del nostre potencial.

El 2018 va ser el tercer any consecutiu en el que a Espanya es van produir més morts que
naixements. De les persones que estem entre trenta i quaranta anys s’espera que complim
amb la taxa de renovació. I alhora que continuem essent productius i consumidors. El que
succeeix quan ho intentes fer tot al mateix temps és que res surt bé. Per criar amb èxit cal
calma, temps i disponibilitat. De la mateixa manera que per collir préssecs, el pagès ha d’haver
regat i tingut cura de l’arbre, per a donar lloc a una nova generació sana, educada i equilibrada
cal haver-hi invertit molt de potencial. Tanmateix, després de les 8 o més hores de feina, quin
potencial ens resta per entregar als nostres fills? Sincerament, a molts l’únic que ens queda
són les ganes de descansar.

Gandhi, Thomas Gordon, Krisnamurti i altres visionaris fa dècades que afirmen que per
aconseguir una societat pacífica i realitzada el que cal és pujar nens i nenes amb eines i
recursos personals suficients per relacionar-se de forma pacífica. Per educar des de la
competència emocional cal molt i molt temps. En primer lloc, és necessari desfer-nos de les
nostres pròpies limitacions i aprendre noves tècniques per a resoldre els conflictes quotidians i
satisfer les nostres pròpies necessitats. Per ensenyar a tenir paciència, a dialogar, a exercir la
empatia i a escoltar el nostre organisme, és imprescindible encarnar en nosaltres aquesta
condició. I per fer-ho cal temps.

Així, que, si volem que la societat millori i superi tots els reptes als que avui dia s’enfronta és
imprescindible instaurar la veritable conciliació laboral. Jornades laborals més curtes amb la
mateixa remuneració. Flexibilitat horària i facilitat per atendre les peces clau del futur: els
nostres fills.