No t’aturis

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica

sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te,
que es gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
sí que poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra esència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasis.
Ens derroca, ens fa mal, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis, és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els udols pels sostres d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant.
Viu intensament, sense mediocritat.
Pensa que en tú està el futur
i encara la tasca amb orgull i sense por.
Aprén dels qui puguin ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir
dels nostres “poetes morts”,
t’ajuden a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres: Els “poetes vius”.
No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis...

Walt Whitman (1819 - 1892)

jlc
Don’t stop

Do not let the day end without having grown a little,

without having been happy, without having increased your dreams.
Do not let yourself be overcomed by discouragement.
Do not let anyone take away the right to express yourself,
which is almost a must.
Do not give up the desire to make your life something extraordinary.
Do not stop believing that words and poetry
can change the world.
No matter what, our essence is intact.
We are passion-full beings.
Life is a desert and an oasis.
It knocks us down, it hurts us, it teaches us,
It makes us protagonists of our own history.
Although the wind blows against,
The powerful work continues:
You can contribute with one stanza.
Never stop dreaming,
because in dreams man is free.
Do not fall into the worst of errors:
silence.
The majority lives in a scary silence.
Do not resign to yourself
Run away.
“I create my screams through the roofs of this world”,
says the poet.
Appreciates the beauty of simple things.
You can make beautiful poetry about little things,
but we can not row against ourselves.
That transforms life into hell.
Enjoy the panic that causes you
the life you have ahead.
Live it intensely, without mediocrity
Think that the future is in you
and face that task with pride and with no fear.
Learn from those who can teach you.
The experiences of those who preceded us,
of our “dead poets”,
they help you walk through life
Today’s society is us: The “living poets”.
Do not let life happen to you without you living it …

Walt Whitman (1819 - 1892)

jlc