els miserables

ESCOLA ARTÈRIA 2021-2022

Una adaptació dirigida per Marc Martí

Grup: Joves 2
PERSONATGES
- Javert
- JV
- Patró
- Treballador
- Tavernera
- Bisbe
- Oficial
- Pobre
- Home
- Dona
- Fantine
- Capatàs
- Mariner
- Prostituta
- Vella
- Fanfarró
- Client
- Fauchelevant
- Cosette
- Borratxa
- Borratxo
- Pobres
- Gavrouche
- Enjorlas
- Madeleine
- Marius
- Eponine
- Combeferre
- Feuilly
- Grantaire
- Estudiants
- Joly
- Courfeyac
- Montparnasse
- Brujon
- Claquesous
- Babet
- Jean Prouvaire
- Lesgles
- Criat
PRÒLEG

(Octubre 1815 - Toulon)

LA PRESÓ

PRES: Pietat, pietat!, aquí et quedaràs, pietat, pietat!, aquí et moriràs. El sol és cruel,
abrasa la nostra pell! Cal sofrir, fins i tot vint anys més. Sóc aquí per equivocació. Senyor,
Senyor, escolta la meva oració. Jo sé dona, que no m'oblidaràs. Si lliure sóc, mai vindré per
aquí! Pietat, pietat!, aquí et quedaràs.Pietat... Senyor!.... ja deixa'm morir. Pietat, pietat!,
esclau moriràs, aquí, aquí, la teva tomba cavaràs.....

EN LLIBERTAT PROVISIONAL

JAVERT: 24601, vine aquí, en llibertat provisional estàs, saps el que és?

JV. Sí! La meva llibertat....

JAVERT. No! Tan sols és la llibertat temporal, d'un lladre.....

JV. Jo sol pa vaig robar.

JAVERT. Un robatori va ser.

JV. Va ser per necessitat, perquè el meu nebot anava a morir, per passar fam...

JAVERT. Més fam passaràs, tret que compleixis amb la llei...

JV. Gairebé 20 anys un esclau vaig ser....esclau de la llei.

JAVERT. 5 per ser lladre, la resta va ser per escapar, si 24601....

JV. El meu nom és Jean Valjean!.

JAVERT. I jo sóc Javert, procura no oblidar que jo sóc la llei, 24601...

PRES. Pietat, pietat!, esclau moriràs, aquí, aquí, la teva tomba cavaràs.....

JV. La meva llibertat... puc sentir, jo sé que avui respiraré el despertar d'un món nou. La deu
no fa gust de fel, no oblidaré aquell dolor, no perdono el que va passar, qui és culpable? tots
són.... El nou dia ha de dir , la qual cosa aquesta vida farà de la meva.
LA GRANJA

PATRÓ. T'has de marxar, et pago només per avui, recull ja els teus aparells i vés-te’n
d'aquí.

JV. M’ha pagat solament la meitat . Ni la meva suor es podria comprar.

TREBALLADOR. Has obrat malament, marcada portes la pell, perquè haurien de pagar-te
com a mi?

JV. Tot es torna contra meu, com a la presó, portaré cadenes sempre... Falta arribar a
qualsevol poble i que vegin que els meus papers són d'un pres.... Em diran, amb gran temor
.... No vinguis per aquí!.

LA TAVERNA

TAVERNERA. No hi ha de menjar, ni llits per a dormir, no solc donar posada a estranys en

la meva fonda.

JV. Abans li pagaré, voldria descansar, fa fred fora, no sóc un animal!.

TAVERNER. Surti d'aquí, o provarà el meu bastó! Aquí complim amb la llei… Gràcies a
Déu.

JV. La injusta pena que vaig complir, amb les cadenes em va deixar...Tal és la llei! Aquest
tros de paper que em persegueix i que maleeixo és la llei, un canalla sense honor,
escombraries és el que sóc!.

LA CASA DEL BISBE

BISBE. Si us plau passi a la meva casa, que la nit està molt freda, encara que som molt
humils, compartir és un deure... Que us revisqui el nostre vi, i aquest pa us llevi la gana…
Reposeu fins demà, les vostres penes oblideu.

JV. Vaig poder menjar, el millor em va oferir.... la plata que a les meves mans vaig veure
costava més que el que jo vaig guanyar, suant sota el sol.... el vell em va creure... Un home
digne! I de bona voluntat, agrair-li-ho vaig fingir, va ser el meu deure, enmig de la nit jo em
vaig aixecar... Vaig agafar la plata i vaig escapar...

OFICIAL. Explica-li a la seva reverència i vegem si et creu. Tu vas passar aquí la nit, el
bisbe et va acollir i amb gran bondat cristiana, ell et va voler ajudar. I vas dir que la plata, va
ser un regal...
BISBE. Així és, més te’n vas anar tan primerenc, vas oblidar el millor, jo et vaig donar
aquests canelobres, són de molt més valor. Si us plau, deixin-lo lliure, perquè ha dit la
veritat, agraeixo la vostra ajuda i Déu us beneirà. Més recorda fill meu, veu en això
l'esperança, utilitza aquesta plata, per a ser home de bé, és la teva ànima el que compro, és
la teva ànima el que vull.... Déu et mostra el camí, avui la teva ànima seva és....

SOLILOQUI

JV. Què faré, Déu meu, què faré! Potser puc salvar a l'home que vull ser? Vaig poder tan
baix caure, és tard per a canviar, no em queda més que odi per a cridar, l'odi que no em
deixa viure, què faré assetjat pel mal! Si hi ha un camí ha seguir..... 20 anys fa que ho vaig
perdre, la vida em va ferir des que vaig néixer, VALJEAN en un número es va convertir! Amb
la presó em van fer pagar, per robar... un rosegó de pa! Com aquest home amb amor , va
salvar la meva ànima a perdonar...? Confiant en el meu com un germà, em va fer sentir un
ésser humà, la meva vida a Déu va encomanar... serà veritat.... a aquest món vaig voler
odiar, al món que em va abandonar..... Viuré per a odiar! Mai més estimaré! Què haig de fer
amb la ràbia que jo sempre vaig sentir! Si bé em va poder denunciar, la seva professió va
ser perdonar, perquè prefereix que sigui lliure, vergonya que porto dins de la meva, una
ànima pura va veure en la meva, bé sap ell, que en tot home viu Déu ..... Hi ha una altra
manera de seguir.... Tinc por d'ensopegar, en mirar dins meu, el pecat haig d'esborrar,
d'aquest món vull fugir, escapar de Jean Valjean, Jean Valjean no existeix més! Una altra
història ha de començar!

ACTE 1

(Montreuil-Sud-Mer. 1823)

ELS NOSTRES DIES SE’N VAN

POBRE. Els nostres dies se’n van sense cap esperança, és la vida del pobre que
esperaràs, en la dura realitat, tantes vides es perdran, de què serveix protestar? Què
guanyeries? Menys dies de vida. Els nostres dies se’n van sota el vent i la pluja , sofriment
sense treva ens toca viure, i els justos passaran, t'interessa sentir-nos plorar? Un hivern
sense més compassió aguaitarà… Seran dies de mort. Els nostres dies se’n van encara que
vingui un altre dia, amb l'alba les coses no canviaran, la pobresa és un mal, de les seves
arpes no et deixarà anar, algú ha de menjar, al final l'hauran de pagar..... Els nostres dies
se’n van.

CAPATÀS. Un altre dia es va sense donar res per res, si no dones ni cop no menjaràs.

POBRE. Dels nens que serà? Pobrets que menjaran! Tens sort en poder treballar… i de
dormir...i comptar beneficis.
DONA. Enfadat està el nostre vil capatàs. Amb alè de porc i les seves mans inquietes.
Perquè la dolça FANTINE no es deixa tocar... Mira els seus pantalons i ho notaràs. I el patró
què sabrà del divertit del seu capatàs. Si FANTINE no mira bé per on va...Aal carrer anirà.

POBRE. Els nostres dies se’n van sense cap esperança, la butxaca sense pela en general, i
els deutes per pagar, estafar a qualsevol que puguis, treballar per a viure, diners cal
enxampar.... Els nostres dies se’n van.

DONA. Què guarda aquí la meva petita amigueta? Vingui, FANTINE! Explica'ns-ho... "Hola,
FANTINE necessito diners, COSETTE està malalta li urgeix un doctor"

FANTINE. Dóna'm ja aquesta carta, no són els teus assumptes! El teu marit està a casa i
amb uns altres te’n vas… Qui em pot jurar que no senti temors, ni guardi secrets que haig
d'ocultar.

(Es comencen a barallar)

JV. Que algú separi a aquestes dues! Per què la renyina va començar? És una fabrica, no
un circ... Anem senyores calmin-se, porto un negoci amb honor, sóc l'alcalde de Montreuil,
aclareixi vostè la situació , amb la major serenitat....

CAPATÀS. Que algú em digui que ha passat!

DONA. Ella ho ha provocat en sortir del treball!, té una criatura amagada en un altre lloc, a
un home ha de pagar, a saber d'on el treu, jo t'aposto que va per aquí , donant plaer...... i al
patró no li agrada.

FANTINE. Cert és que hi ha una nena que és filla meva, el seu pare se’n va anar i al carrer
quedem, ara viu a casa d'un mesoner, li pago jo tot… Potser està malament?.

DONA. Els nostres dies se’n van sense donar més que problemes, els seus escàndols de
meuca ens afecten, ens matem a treballar, mentre ella en el llit a gaudir, l’hauria
d'acomiadar, no volem més embolics així, molt cars solen costar..... Els nostres dies se’n
van.

CAPATÀS Deguí saber la teva intenció, que la teva innocència de pitó tard o d'hora se
sabria, la molt mestretites de Fantine… Que fingeix ser tan pura i fidel, donaria problemes,
ja ho sé, si bé un àngel pot ser, jo sé que en fosquejar, el teu cos embenis al plaer.

DONA. S'ha burlat de vostè, mentre va per aquí. Només embolics donarà en qualsevol
ocasió. Anem tira-la ja!.

POBRE. Tira-la d'aquí!.

CAPATÀS. Va , nena… Fora d'aquí!.

VAIG SOMIAR AMB SER UNA ALTRA DONA

FANTINE. Sant Déu que vaig poder fer, per a caure tan baix, abandonada davant el mal, no
vaig saber fer-ho millor, deixar-me trobar una altra vegada la dignitat… Oh el meu Senyor ,
que us vaig fer jo? Vaig somiar amb ser una altra dona, en l'esperança d'una altra vida, com
en un nou començar el dia, vaig somiar que Déu perdonaria, quan era jove, no vaig veure el
mal, somnis d'amors van i vénen, no hi ha dolors que alleujar ni coses que en un dia es
perden, feres del fosquejar, vénen destrossant somnis, i et deixen en passar la vergonya en
la teva ser, va dormir un estiu en la meva pell, omplo els meus dies d'esperança, es va
apoderar de la meva infantesa, i en la tardor li vaig plorar. I encara somio que el vindrà pel
meu, a compartir tota una vida , hi ha somnis que no poden ser i hi ha estrelles que no
brillen. Vaig somiar una altra vida de dona , molt diferent a la que viu, diferent al fet que va
poder ser, més ja va morir la que vaig somiar...

BELLES NOIES

MARINER. En l'aire fa olor de dona, sense dubtar em quedaré molt prop del bordell. En la
boira fa olor de dona, 7 dies en la mar amb ganes de desgavell. Bé necessitem de l'amor.

PROSTITUTA. Belles noies, preus a fixar, esperant als clients que la nit porta. Belles noies
els complauran, ficades al llit o dempeus o com demani vostè. Més barat contra la paret.

VELLA. Tu vine aquí, a veure que portes aquí… Aquest collaret.

FANTINE. Madamme li ho vendré.

VELLA. 4 te’n don .

FANTINE. No paga ni el medalló!

VELLA. 5 te’n dono, ansiosa estàs per vendre. Pensa-ho bé.

FANTINE. No tinc més.

VELLA. Que més em dóna!

FANTINE. Que siguin 10!.

VELLA. Més no et dono, tots hem de viure…

PROSTITUTA. Belles noies, esperant estan, les espases, espasins, bé sabran temperar.
Molt, poc. Quant demana vostè? Costa una mica més si un any em vol gaudir. Sota el pont
més barat és!

VELLA. Que maca ets, sedosos rínxols et cauen! Són bells, el teu pèl val un jornal…Ho
compraré!

FANTINE. Prou, deixi'm en pau!

VELLA. Què demanes tu? 10 francs et pagaré. Pensa-ho bé.

FANTINE. Podré pagar?

VELLA: Pensa-ho bé!.

FANTINE. Què puc fer, per a pagar per la salut de la meva Cosette?.

TOTS/ES. Belles noies, quina velocitat! No van passar 3 minuts quan em va esgotar. Anem
nena, què saps fer? No requereix gran saber l'ésser un bon pendó. Anem nena! Què saps
fer?.

FANFARRÓ. Digues-me qui és, la que va per aquí.

PROSTITUTA. És la infeliç que el seu pèl va vendre. A la seva filleta ha de mantenir.

FANFARRÓ. Bona dona, jo et puc entendre. Anem nena, vine amb nosaltres! Anem nena!

PROSTITUTA. Anem nena, deixa de plorar, simplement ets una més, en la tolla… Com
totes et veuràs! Anem nena! Al llit a suar… Val més que ho sàpigues gaudir… Demostra-li el
que saps donar… Vell, jove! Tots per prendre… Hi ha tantes escombraries que volgués
rebutjar! Pobres, rics, gent de poder! Sense els pantalons ja no són dignes de veure… Amb
diners tot queda bé! Belles noies...

FANTINE. Vinguin, homes, no ho pensin més… Al final de tot , no els decepcionaré!

Guanyo fàcil, donant-los plaer… Ja que ningú pot veure l'odi que hi ha dins meu! No veuen
que amb una morta ho volen fer!

L'ARREST DE FANTINE

CLIENT. Una altra dona l'hauria de provar, acosta't, et vull examinar… Et pagaré si dónes
plaer a granel.

FANTINE. No amb vostè, no, no messieu, no ho faré.

CLIENT. Pretens que et pagui més!

FANTINE. Això no és.

CLIENT. Nècia seràs, si jo me’n vaig, que menjaràs... És l'obligació d'un bon comerciant!
Inspeccionar la qualitat en la compra… No et correspon prendre decisions, en aquests
assumptes d'homes de bé, on a sobre cobreu.

FANTINE. Et mataré si em toques, cabró! Ni una puta voldria vendre's a un… Animal!
CLIENT. Per Crist m'ho pagaràs! Aquest animal et farà sagnar, juro que faré que pateixis!
Per pertorbar així la pau, la vida pròpia i la dels altres .

FANTINE. No em denunciï si us plau, faré el que em demani vostè!

CLIENT. La policia ho sabrà.

JAVERT. Diguin-me com és la història, qui ho va fer, on i quina, vull sentir declaracions i
responguin a Javert! Això és un niu de rates, que parli sol el que ho va veure… Qui va ferir a
aquest bon home? Diguin-me el que va passar.

CLIENT. Javert, pot creure'm, pel parc caminava jo, quan aquesta donota, sense motiu em
va esgarrapar.

JAVERT. Pels seus actes donarà compte, en prestar declaració, tingui la seguretat,
messieu, no hi haurà complicació!.

FANTINE. La meva Cosette em necessita, si us plau tingui pietat... Sant Déu! Si

m'empresonen… Pobreta morirà.

JAVERT. 20 anys porto sentint, mil protestes sense raó, no em donis excuses vanes, ja no
tens salvació! Honradesa, demana Déu, dignitat davant el Senyor...

JV. Perdó, Javert, jo crec cert el que diu aquesta dona.

JAVERT. Senyor alcalde...

JV. Aquesta dona es troba malament, vostè ha complert amb el seu deure....

JAVERT. Senyor alcalde!

FANTINE Pot ser?.

JV: Pobra dona, no sap on anar… On la vaig conèixer? En què li presto ajuda? Que fa vostè
aquí? No és aquest el seu lloc.

FANTINE. Li prego no es burli vostè, no queda més orgull en mi, el seu capatàs de mi es
venjà i vostè allí no ho va impedir... Jo mai vaig fer el mal...

JV. Com em vaig equivocar!

FANTINE. La meva filla se'm mor.

JV. Desgraciada dona.

FANTINE. Si és que hi ha un Déu.

JV. No ho vaig voler saber.

FANTINE. Permet-me morir.

JV. Davant de Déu, comença la meva missió… Jo et salvaré!

JAVERT. Senyor alcalde.

JV. Jo et salvaré!

JAVERT. Senyor alcalde!.

JV. Jo la salvaré!.....

HOME. Cura, un carro baixa sense frens, compte!

L'ACCIDENT DEL CARRO

HOME. Eh mireu! Si mireu!

DONA. El senyor FAUCHELEVANT. No aneu.

HOME. Perquè la vida podeu arriscar. Atrapat està, pobre home que farà! No aneu!

DONA. Ja no hi ha res més a fer… Res més a fer…

JV. Vinguin amb rapidesa, no el deixin morir! Aixecarem aquest pes mortal.

HOME. No s'acosti, el meu senyor...

POBLE. És un carro que pesa una tonelada!

DONA. Pobre home no ho explicarà.

POBLE. Allunyi's sense més!

FAUCHELEVANT. Gràcies li dono el meu bon senyor, home de Déu que em va salvar…

JAVERT. No pot ser el que acabo de veure, ser tan major, i posseir força tal… Em recordeu
a un home que vaig conèixer… Anys enrere, un pres que es va escapolir, va esvair… Perdó
senyor, què dic jo?
JV. Per què callar? Expliqui'm més...

JAVERT. Només un home he conegut, que és tan fort com vostè, fa deu anys que ha fugit i
avui es troba a la meva mercè. No es pot fugir per sempre, ho trobem al final, acabem
d'arrestar-lo, avui s'enfronta al tribunal, Sense dubtar ho nega tot, això era d'esperar, ningú
fuig eternament, ni tan sols Jean Valjean.
JV. Diu vostè que aquest home no dóna mostra de saber ni penedir-se, està dient que a la
presó tornarà i la seva condemna ha de complir-se, miri'm com saber que aquest home no
sóc jo?

JAVERT. El conec fa temps i les seves petjades vaig perseguir, el tatuatge del seu pit, tot el
confirmarà, no podrà escapar, la seva condemna complirà.

EL JUDICI

JV. Ell pensa que sóc jo, doncs bé, es va confondre, l'home que va arrestar, és la meva
oportunitat, per què l'haig de salvar? Dient la veritat, si tant vaig patir, per aquesta posició, el
parlar de condemnació, el callar la meva maledicció. Jo sóc l'amo i centenars d'obrers
confien en mi. Abandonar-los, llevar-los el pa, què farien sense mi? El parlar, condemnació.
El callar, la meva maledicció… Qui sóc jo? Potser a un home puc esclavitzar, i la seva
agonia vaig tractar d'ignorar, és innocent l'home que per mi s'enfronta al tribunal, qui sóc jo?
Per a amagar-me i escapar així, i pretendre que no sóc el que vaig ser, per què el meu nom
fins a morir mai s'ha de pronunciar?! Haig de mentir? Seré capaç de veure al proïsme?,
Podré esborrar la culpa que hi ha en mi? La meva ànima pertany a Déu, en el passat la hi
vaig donar, em va donar la fe que em va salvar! Em va donar la força de viure. Qui sóc jo?
Qui sóc jo? SÓC JEAN VALJEAN! I bé, Javert, és la veritat, ell no és culpable, jo ho sóc ...
Qui sóc jo? 2 4 6 0 1 !

MORT DE FANTINE

FANTINE. Abriga't, Cosette, la nit està molt freda, records et donarà, el dia per venir... Vine
a mi, la nit està molt a prop, pots veure estrelles en el cel, el teu cap reposa en la meva
espatlla, no deixarem que les hores se'ns passin aviat. Vine aquí, la llum desapareix, sents
bé al vent com gemega, ha arribat la nit sense avís i t'adormiràs amb el murmuri del meu
bressol.

JV. Oh Fantine!, El temps se'n va, més Fantine, a tu et juro jo...

FANTINE. Vegi, messieu, als nens jugar.

JV. Dorm en pau, adorm-te, la meva Fantine.

FANTINE. La meva Cosette ...

JV. Jo vetllaré per ella.

FANTINE. Cuidi-la...

JV. Tindrà el que em demani.

FANTINE. Bon senyor, vostè ve del cel...

JV. I ningú farà mal a Cosette, estant jo al seu costat.

FANTINE. Vine a mi, la nit està molt freda ...

JV. Refugia't en mi.

FANTINE. Cuidi-la, la deixo a les seves mans.

JV. Descansa el teu pesar.

FANTINE. Esperi, per Déu, fins que dormi, i digui-li a Cosette que la veuré en despertar ...

CONFRONTACIÓ

JAVERT. Per fi, Valjean, de nou tu i jo, senyor alcalde, quina és la seva identitat?

JV. Abans que em diguis més, Javert!, Abans d'empresonar-me una altra, vegada!
Escolta'm! Tinc alguna cosa a complir... Aquesta dona morint em va deixar, a una nena que
vaig prometre cuidar, per compassió, dóna'm tres dies més... I tornaré, pel meu honor,
tornaré ...

JAVERT. Creus que boig estic! Durant anys et vaig perseguir, homes així no canvien,
homes com tu, jo sé que no canviaré, jo sé que no canviaràs, no, 2 4 6 0 1, jo compleixo
amb la llei! No tens drets, 2 4 6 0 1, el teu destí no ha canviat, Jean Valjean et vas delatar,
no em parlis de complir, del que vas passar ja, tot home ha de triar un camí a seguir, tu que
saps de JAVERT, en la presó jo vaig néixer, entre escòria em vaig criar, del rierol jo vaig
sortir.

JV. De mi pensa malament, què més dóna! Hi ha un deure que vaig prometre complir, de la
meva vida… Què sabràs? Per aquell tros de pa, res queda per pagar, mort em volguessis
veure, però abans compliré amb el meu deure, no em temptis més JAVERT! Tinc força
sense igual! I poder dins meu, no vull fer-te malament, t'ho vaig advertir, JAVERT! No em
pots detenir, si t'haig de matar, no m'ho impediràs... I aquesta nit juro jo...

JAVERT. No trobaràs cap lloc.

JV. Cosette tindrà tot l'afecte.

JAVERT. On et puguis ocultar.

JV. La portaré fins a la llum.

JAVERT i JV. Avui juro jo ser allí.

EL CASTELL DE CRISTALL

COSETTE. Hi ha un castell de cristall, sempre en els meus somnis vaig a ell, no hi ha cap
sòl que escombrar, no al meu castell de cristall, hi ha un lloc per a somiar, on 100 nens
jugaran, a ningú se li sent cridar, no al meu castell de cristall. Una senyora va de blanc, em
canta bressols en dormir, i dolçament en despertar, em diu així: "t’estimo Cosette meva".
Mai et perdràs allí, mai veuràs nens plorar, quan enfosqueix no hi ha temor, no al meu
castell de cristall... Déu meu, crec que aquesta aquí, i no vaig acabar d'escombrar, ni de
fregar, ni de netejar el sòl... Ella és… LA MADAMME!.

MADAMME THENARDIER. Mira qui és, és la petita Madamme, fingint una vegada més que
s'ha portat molt bé. Més val que no perdis el temps, que no et vegi jo, 10 francs envia la teva
mare, què es pot comprar? La galleda aquí , "petita Madmuasel", del pou treu aigua d'una
vegada… No deguérem tenir-te aquí per a res… Que a l’estupidesa em tiro! Igual que la
teva mare de res serviu… Eponine, vine aquí delecta la meva vista amb aquest barret que
et senti molt bé. Alguna noieta es vesteix, es porta molt bé, li dono gràcies a Déu, perquè
segueixis així. Segueixes allí, plorar no et servirà, si t’he manat aigua al bosc has d'anar.

COSETTE NENA. Por em dóna la foscor, sola no m'atreveixo a anar.

MADAMME THENARDIER. No saps bé, la pena que a mi em dóna. No creguis que el teu
plor em tirarà enrere.

L'AMO DE LA TAVERNA

BORRATXA. Dóna'm beure. Dóna'ns només el millor. Quin borratxera la d'avui… Jajajaja.

THENARDIER Tingues prova-ho, garanteixo el seu sabor, o no em dic Thenardier.

BORRATXO. Un got de rom. Amo vingui aquí!

THENARDIER. Ara vaig, cabró… Ara vaig, senyor!

BORRATXO: Déu, això és un muladar.

BORRATXA. Això dius cada vegada.

BORRATXO. Aquest és THENARDIER, diuen que va ser allí, quan això de Waterloo. Sí, ell
va arribar, però quan va acabar va saber just el que fer. Es degué arrossegar, jo ho vaig
sentir dir, no deixant ni un cadàver sense saquejar i gràcies a la guerra ell es forrà.
THENARDIER: La meva banda de borratxos viciosos, els meus acudits verds, els meus
pudents, els meus cabrons, viuen en la meva fonda, com a coloms, volen al meu voltant, els
seus diners és la meva raó.

BORRATXA. Això que és en el guisat que em va donar, del carrer el va agafar!

BORRATXO. Això que és "ja" tens del l’aiguarràs, ho trepitjo amb tots dos peus! Amo vingui
aquí. On cony està! Una ronda més! Mes ginebra aquí!

BORRATXA. Una sola o el meu vell em voldrà atonyinar...

THENARDIER: Passi messieu, assegui's vostè, no hi ha taverner millor que jo, perquè els
altres brètols són, tan sols pensen a estafar, rares vegades veurà, algú com jo, un cavaller
que bé li servirà. Amo de la fonda, m'agrada agradar, dono la meva mà oberta per a saludar,
conto històries que, els faran riure, tots saben apreciar a un "Von-vaig veure-ber", em
complau fer favors, no em costa ser gentil, mes ningú et dóna res, sense que un miserable
preu costi. Amo de la fonda, sóc un bon guardià, sempre estic disposat a establir la pau, el
vi d'aigualir, el pes falsejar, agarrar-los es , quan borratxos van . Tots estimen a l'amo, un
íntim amic és, ai, Déu que faré, els haig de despullar per a menjar!

BORRATXOS: Amo de la fonda, ràpid, eficaç, a un client mai deixes escapar. Al pobre
servir, al ric afalagar, és un gran filosòf del bon viure, sempre és un gran company, sap a
tots complaure.

THENARDIER. Les seves pertinences guardi bé, o jo les hi guardés. Passi Messieu,
descarregui, senti el confort i relaxi's, pesa un munt, quina benedicció! Li llevaré sufocació.
Sé oques coure i grasses fregir, i res menjarà, sense provar-ho jo. En menjar aquí, no podrà
creure, que en barrejar-ho tot com a carn és. Fetge de bou, d'un gat un ronyó, les salsitxes
porten trossos de ratolí, els clients benvinguts, la suite ocupada està, preus raonables, més
alguns extres són a part. Puces cobraré, les rates també, per mirar-se en la finestra més els
costarà, quan cal ajustar els preus, molts trucs emprar, ai, Senyor Jesús, quin esglai quan
tot augmenta a l'hora de cobrar! Jajajaja.

BORRATXOS. Amo de la fonda, ràpid, eficaç, fins i tot al client mai deixarà escapar. Al
pobre servir, al ric afalagar, és un gran filòsof del bon viure, sempre és el millor col·lega,
sempre a tots buscarà.

THENARDIER. Ai senyor Jesús, els bruts que un ha d'aguantar!

MADAME THENARDIER. Solia somiar a un príncep trobar, però Déu sant amb el que em
vaig anar a donar! Amo de la fonda, no val un real, és un gran filòsof i un gran pendó! Un
cervell audaç? Pensa que és Voltaire, creu que és bon amant i ni se li veu. Quin cruel
engany vaig tenir!, i no tinc consolació. Déu com és possible , conviure amb aquest gran
cabró!

BORRATXOS. Amo de la fonda!.

MADAME THENARDIER. Només la meitat.

BORRATXOS. És un gran filòsof!.

MADAME THENARDIER: Jajajaj, em feu riure.

BORRATXOS: Al pobre servir, al ric afalagar.

MADAME THENARDIER. Un ser vil, hipòcrita i un borratxot!.

BORRATXOS: Beneïu al taverner! I també a la seva dona!

THENARDIER: Anem tots a brindar!

BORRATXOS: Sí!

MADAME THENARDIER. Fiquin-li-ho per darrere!

BORRATXOS. Sí!

TOTS: Anem tots a brindar per l'amo de la fonda!

EL TRACTE

JV. Me la vaig trobar en la foscor, tremolant enmig d'aquell bosc espantada, sóc aquí per a
portar-me a Cosette, i pagaré el que els degui, pagaré, vostè dirà, amb mi ha de venir. Hi ha
un deure que haig de complir, una promesa que jo vaig fer, vaig ser un cec que no va voler
veure, a qui més em necessitava. Ja la seva mare està amb Déu! Va acabar el seu
sofriment, avui els parlo amb la seva veu, ocupant el seu lloc. I des d'avui fins al final.

MADAME THENARDIER: Doni'm el seu abric messieu.

JV. Cosette, tindrà qui la protegeixi.

THENARDIER. Sigui vostè benvingut.

JV. Compliré amb el meu deure!

THENARDIER. Un glop?

MADAME THENARDIER: Assegui's.

JV. Cosette, un pare a la fi tindrà...

THENARDIER. Què fer, què dir, la nostra joia es vol emportar, ai Senyor! Quin dolor, més
que perles és nostra Cosette, discutir interès, no és just, ni cal. I Fantine, sap bé que a la
seva nena, res li vaig negar. Va compartir el nostre pa, i igual que a una filla vaig tractar. És
veritat messieu...

JV: Els seus sentiments li honren, el comiat alleujaré, no parlem de tractes, ni d'ambició,
aquí tindran… Compensació.
MADAME THENARDIER Això no bastarà, la petita se'ns va emmalaltir, la seva salut va
empitjorar, medicines deguérem comprar. Ens va costar molt més, però a la fi la vam poder
salvar.

THENARDIER. Digui'ns una mica més, aquestes coses donen molt a parlar. Sàpiga vostè,
MADAME THENARDIER amb perdó, no sabem com és la seva intenció...

JV: No em va regatejar, 1500 pel vostre pesar. Vine Cosette, vés a dir adéu, trobem la pau i
una llar. Gràcies dono, per Cosette, oblidar-la molt aviat podreu. Vine Cosette, cel veuràs,
des d'ara, amb mi estaràs, hora és ara de partir.

COSETTE NENA. Cap al castell que és de cristall.

JV. Sí Cosette, és així, un castell espera per tu.

(París, 10 anys més tard)

ELS CAPTAIRES

POBRES. Mireu i vegeu, captaires als peus. Mireu, mostreu, alguna compassió. Mireu i
vegeu, el greixum a la ciutat. Pietat, pietat, al proïsme ajudar.

GAVROUCHE. Hola, que tal, jo sóc GAVROUCHE, aquesta és la meva gent i el meu racó,
gens elegant poden veure, res de bona qualitat. Aquesta és la meva escola d'alta societat,
aquí al barri Saint Michel. Només mengem molles que ens donen, dures de rosegar i què
més dóna, pobra sóc, lliure sóc segueixin-me… Segueixin-me!.

POBRES. Mireu, mostreu alguna compassió. Pietat, pietat, al proïsme ajudar.

MADELEINE. Qui et creus tu, aquest és el meu lloc! Si ets nova per aquí, t'has d'espavilar.

DONA. Vol callar, bruixota, boja i mesquina! Almenys als meus homes sé satisfer.

MADELEINE. Sé el que tu portes, sífilis els dónes, tires el teu verí per manar-los al calaix.

HOME. Quieta Madeleine! Era com tu, boja com ella també pots acabar.

DONA. Quan acabarà aquest malviure! Alguna cosa ha de canviar o acabarem malament.

TOTS. Passaran, passaran, passaran, passaran...

MARIUS. Els qui seràn els líders? Com es diuen? On estan?.

ENJORLAS. Només un home i és Lamarque, lluita per la revolució.

TOTS. Pa cal buscar!, per a no morir, perquè els nostres fills també han de menjar. En el
nom de Déu, en el nom de Déu!.

MARIUS. Lamarque està morint-se, li queden dies per viure!

ENJORLAS. Ràbia entre la multitud, com un volcà està París! A punt de fer erupció…
Senyal de la revolució!.

GAVROUCHE. Compte amb el Thenardier, a la seva família vigileu, va tenir escàndols

temps enrere, és un canalla sense igual. Té una banda el miserable gandul, posa a la seva
filla a treballar… És l’Eponine, que tot ho fa bé i no es deixa intimidar, què més dóna, és
igual, a viure… A viure!.

POBRES. Mireu, mostreu, alguna compassió. Pietat, Pietat, al proïsme ajudar.

THENARDIER. Tots aquí, ja ho sabeu, bruixota, Babet… Claquesous! Tu Montparnasse, ull

a la llei, compte amb Eponine, tu fingeix plorar, no heu de fallar!.

MADAME THENARDIER. Els estudiants, on van? Ja vénen per fotre, tu filla els seduiràs,
els seus cervells no donen per a més.

MARIUS. Sents Eponine! On vas? Avui no t'he vist voltant.

EPONINE. Sempre em moc per aquí.

MARIUS. La policia et veurà.

EPONINE: Amb tants llibres… On vas? Jo també vaig voler estudiar, no jutgis pel que es
veu, et falta molt a aprendre.

MARIUS. Del que saps Eponine, en aquests llibres res hi ha.

EPONINE. Et queda bé el cabell així...

MARIUS. M'agrada que em parlis així...

EPONINE: Que encegat està! Mai sabrà...

MADAME THENARDIER. Ve el senyor, a treballar i ull amb la llei.

EPONINE: Vés-te’n d'aquí!

MARIUS: Però Eponine...

EPONINE. Aquí hi haurà desgavell, això no et va, no ets un lladre!

MARIUS. I aquest qui és?

EPONINE. Deixa'm en pau!

EL ROBATORI

THENARDIER. Si us plau, vingui vostè, hi ha una criatura que està sense menjar. Salvi-li,
poc és, Déu sabrà la seva bondat compensar, ja et vaig veure, et vaig trobar, un mocador és
el món, messieu, jo mai vaig oblidar, al cabró que va robar la meva Cosette!

JV. Deixi'm, boig està, no senyor, què pretén fer?

THENARDIER. Tu ho saps molt bé, jo també pres vaig ser.

EPONINE: Aquí ve la poli, s'acosta Javert!

JAVERT. Un altre escàndol per aquí! L'aire em fa mala olor, si el ciutadà el va veure, l'haurà
de declarar, senyor no hi ha seguretat, a aquests els prendré, la llei els castigarà, aquests
són uns malvats com haurà pogut veure, aquest eixam de cucs, va poder els seus ossos
rosegar. Aquí està el Thenardier, la seva vida i obra em sé, vaig ser el seu testimoni senyor,
sé que ho castigaré… A on ha anat senyor? Per què dimonis se’n va anar?

THENARDIER. Aquest ja li porta un tros, però pel seu interès, el tatuatge del seu pit, li farà
veure que no és burgès.

JAVERT. Pot ser un presidiari, que el destí va condemnar, advertint la meva presència,
aviat va desaparèixer. I la jove que acompanya, ha de ser la que va salvar, pot ser el que
persegueixo, i es cridi Jean Valjean...

THENARDIER. En absència de delicte, inspector… Me’n puc anar? I recordi si ho trinca,

que aquí el bufar jo li vaig donar.

JAVERT. Deixaré que continuï fugint, ja no pot escapar… Cadascú als seus assumptes,
buideu aquest lloc!

ESTRELLES

JAVERT. En la negra nit, un home fuig, en la seva desgràcia, et prego Déu sigues el meu
testimoni, i no cediré a tornar-lo a capturar, a tornar-lo a atrapar, si el seu camí és el mal, el
meu és el del senyor, i aquells que persegueixin el bé, la glòria tindran. Però al pecar com
Llucifer, en flames cauràs… Hi ha tantes estrelles, són incomptables, omplen la nit, amb
ordre i llum, sentinelles seran, i la seva missió és la nit guardar, és cuidar la ciutat, sempre al
cel esteu, i el vostre rumb seguiu, la ruta que ningú podrà desviar i així sempre serà… Però
al pecar com Llucifer, en flames cauràs i així ha de ser, perquè està escrit, en el llibre del
senyor , el que es rendeixi per no lluitar, el pagarà… Que jo ho trobi, i després de les reixes,
el pugui veure, mai cediré , ho juro per Déu, juro aquí pel meu honor...
(Pausa.)

GAVROUCHE. Aquest poli és un fanfarró, més jo mano a la ciutat, sóc moltíssim més dur,
no em va la seva vanitat. En Gavrouche, tinguin fe, no s'han de preocupar, jo sóc la seva
seguretat.

EPONINE. Cosette, ara recordo, Cosette… No pot ser! Tu i jo, vam créixer juntes, ja veus
que va ser de la meva… Has vist quin escàndol.

MARIUS. Qui és ella, Eponine?

EPONINE. Una burgesa del munt!

MARIUS. Eponine, troba-la.

EPONINE. Què em donarà vostè?

MARIUS. Demana-ho.

EPONINE. Aquesta noia li ha agradat. Sap Déu el que la veu! Bé sembla acontentar-li. Els
seus diners no em doni!

MARIUS. Eponine, fes-ho per mi, descobreix on està, amb molta discreció, no ho han de
saber. Eponine, l'has de trobar.

EPONINE. Et vaig dir, ja ho veus, hi ha coses que jo sé. Eponine, sap per on va.

EL CAFÈ ABC

COMBEFERRE. A Notre-Damne disposats a lluitar.

FEUILLY. A"rue Dubac" es prepararan.

COURFEYRAC. Per la solidaritat, armes han de prendre, reclamar la seva llibertat, tots
col·laboraràn.

ENJORLAS. S'acosta ja, el gran moment de la llibertat, més no deixeu que el vi us llevi la
raó. Un exèrcit fort hem de combatre, una força difícil per a igualar, aquí és fàcil tirar sense
haver de sortir, més difícil serà la guàrdia nacional, a un senyal , les gents reuniu i les armes
agafeu, la força agrupeu! Marius, arribes tard!
FEUILLY. Què t’ha passat? És que has tingut una visió.

GRANTAIRE. Un glop i digues què ha passat.

MARIUS. Una visió d'amor potser, això va ser ella per a mi, la vaig veure i va desaparèixer

GRANTAIRE. Que m'ho jurin si és veritat, Marius enamorat està, sento les campanes de
l'altar. Ja, ja, ja. Quan hi ha batalles per guanyar, aquí ve ell com un Don Joan, és millor que
una òpera.

ENJOLRAS. Hora és ja de saber, els qui volem ser, perquè cal lluitar, il·lusions són el nostre
ideal. Us heu preguntat el preu a pagar? No és joc que nens rics podran jugar, el món i el
seu color, molt aviat canviaran... Vermell, la flama del deure, negre, perdre la dignitat,
vermell, un nou començar el dia, negre, viure sense llibertat….

MARIUS. Si haguessis estat allí com jo, la teva ànima i el teu cos s'estremirien d'amor. Si
allí haguessis estat sabries també, com un raig de llum, et faria canviar, i el bé sembla el
mal i el mal sembla el bé.

GRANTAIRE. Vermell.

MARIUS. El foc del meu amor.

GRANTAIRE. Negre.

MARIUS. Sense ella el món és…

ESTUDIANTS. Vermell.

MARIUS. El color de la passió .

ESTUDIANTS. Negre

MARIUS. La desesperació.

ENJOLRAS. Marius, deixa ja de somiar, no dubto del teu cor, però hi ha una causa major,
què més ens dóna la teva intimitat, la nostra ambició és superior, les nostres vides no tenen
valor.

ESTUDIANTS. Vermell, la flama del deure, negre, perdre la dignitat, vermell, un nou
començar el dia, negre… Viure sense llibertat!.

ENJOLRAS. Bé, COMBEFERRE, les armes ja teniu. Veniu-les a agafar, compteu la

munició. Grantaire deixa de beure, vine i agafa un fusell.

GRANTAIRE: Posa'm a la boca conyac, amb el meu alè mataré.

FEUILLY: A Sant Joan, també estan de peu.

COMBEFERRE: Murs aixequen ja a Notre-Damne.

JOLY: 20 rifles nous hi ha, 20 càrregues al fusell. Són el doble Courfeyrac.

COURFEYRAC: 7 més a Sant Martí.

GAVROUCHE: Escolteu, escolteu-me, escolteu-me tots, el general Lamarque, ha mort.

ENJOLRAS: Lamarque ha mort, la seva mort és el senyal de començar, el poble fidel, per
ell disposat lluitarà. En el dia de la seva mort li honrarem, els nostres crits han de sentir, no
aquesta mort la flama del gran lluitador, des del cel ens mana coratge i valor, a la fi ha
arribat el moment d'anar a lluitar sense temor, no tinguem més dubtes al cor, pel poble
cridem, cridem revolució, la victòria vindrà!.

LA CANÇÓ DEL POBLE

ENJOLRAS: Tot per la voluntat del nostre poble i la seva nació, junts per la revolució que
ens donarà la llibertat, si en bategar el teu cor, sents el ressò del tambor és l'esperança dels
homes i la raó.

COMBEFERRE: T'uniràs a la nostra causa, qui serà forta i capaç? Els teus somnis després
de la barricada són la realitat.

COURFEYRAC: Vine a la batalla que et donarà la llibertat.

POBLE: Tot per la voluntat del nostre poble i la seva nació, junts per la revolució que ens
donarà la llibertat, si en bategar el teu cor, sents el ressò del tambor, és l'esperança dels
homes i la raó.

FEUILLY: Vas disposat a lliurar el teu cos i ànima per triomfar, encara que molts morin i
altres visquin, tu t'arriscaràs, la sang del poble de França es vessarà!
POBLE: Tot per la voluntat del nostre poble i la seva nació, junts per la revolució que ens
donarà la llibertat, si en bategar el teu cor sents el ressò del tambor, és l'esperança dels
homes i la raó.

EL CARRER PLUMET

COSETTE: Sento el cor palpitant d'amor, com és? Que l'afecte a la meva porta va cridar,
una cosa nova hi ha en tu, Cosette, has viscut tan sola, hi ha tant per caminar, hi ha molt
que no sé. Sense saber, a la meva vida hi ha preguntes que no tenen resposta. Sense voler,
en la nit hi ha moments que sento el murmuri d'una cançó, en pensar en un món que vull
veure, i somiar que el tinc tan a prop, tan a prop meu. Què sabrà del meu amor, sentirà com
jo! Sentirà la calor, del meu amor en néixer. En viure, amb amor, ja no hi ha solitud, busca'm
aquí estic. Vine a mi, vine a mi.

JV: La meva Cosette, tota sola sempre estàs, pensativa i trista a la teva edat, et prometo
que faria qualsevol cosa, per reparar el mal, que pateixes per la teva solitud, troba la
felicitat.

COSETTE: Sé tan poc de mi que desitjo saber de la nena que vaig ser molts anys enrere,
els secrets en tu, ens obliguen a fugir, condemnats estem a la solitud, quant gran és el teu
pesar! Què hi ha darrere teu? En viure, al costat de tu he tingut una llar d'amor i bondat, sí,
papa, però jo sento que per a tu només sóc aquesta nena d'ahir.

JV: No parlis més, aquests temps van quedar enrere, alguna cosa hi ha, que és millor
oblidar, millor callar.

COSETTE: Mira'm, una nena no sóc i desitjo saber la veritat, digues-m'ho, si us plau.

JV: Ja veuràs, al seu temps sabràs la veritat, creu en mi, creu en mi.

MARIUS: L’he trobat! I a l'instant la meva vida va sentir esperances d'amor. Ella és la
bellesa de l'ànima més pura i gentil que jo he vist mai. Eponine, vas ser tu qui em va portar
aquí, i per tu jo em sento feliç de veure-la una altra vegada. Ha canviat la meva vida des
que la vaig veure.

EPONINE Cada frase que diu em fa patir, si no és ell , cap home em fa sentir tan feliç, com
ell, jo per ell, vull ser...

MARIUS i EPONINE: Vaig trobar aquest ser especial, per a mi.

MARIUS: Vaig trobar...

EPONINE: L'amor…

AMOR ETS TU

MARIUS: Amor de veritat, hi ha dins meu, ho estic fent tot malament! Quina pena dono, el
teu nom ni tan sols sé, Madmuasel, si us plau, digues-m'ho.

COSETTE: Amor de veritat, estimar sense temor.

MARIUS: El meu nom és Marius Pontmercy.

COSETTE: Jo sóc la Cosette.

MARIUS: Cosette no sé bé què dir.

COSETTE: No diguis més.

MARIUS: … T’he trobat…

COSETTE: Aquí estic.

MARIUS: Amor ets tu.

MARIUS i COSETTE: Amor ets tu.

MARIUS: I mai més te n’has d'anar, Cosette, Cosette.

COSETTE: Res ens pot separar.

MARIUS: Somni és…

COSETTE: És real…

MARIUS: Amor de veritat.

EPONINE: Meu, mai va poder ser.

MARIUS i COSETTE: Amor ets tu.

EPONINE: No m'haig de lamentar.

MARIUS: Una mirada ens va ser prou.

COSETTE: Va ser el teu mirar.

EPONINE: Versos no em cantarà, no a mi.

MARIUS: Des d'avui.

EPONINE: No a mi, no a mi.

COSETTE: Fins a la fi.

EPONINE: El seu amor…

MARIUS i COSETTE: Perquè un somni no és.

EPONINE: ...No sóc jo.

MARIUS i COSETTE: No és un somni...

EPONINE: No sóc res…

EPONINE: ....És veritat....

ATAC Al CARRER PLUMET

EPONINE: MONTPARNASSE, què estàs fent! Lluny de Saint Michel.

MONTPARNASSE: Ja veus robatori a la casa, és gent de pasta. Fes memòria, l'altre dia, és
el tipus que va escapar, ell va ser pres i tal vegada una fortuna va enterrar.

EPONINE: Senyor que algú m'ajudi! Senyor què faré, i ell que pensarà, culpable em creurà,
què haig de fer, i què diré, els previndré, els haig d'avisar.

THENARDIER: Ell viu aquí, l’he vist rondar, li agrada la solitud, i el seu cau cuidar. Alguna
cosa bona hi haurà! Fa deu anys, em va pagar per Cosette, per quatre gosses la vaig donar,
és hora de recobrar aquest deute.

MONTPARNASSE: Què més em dóna, qualsevol cosa que facis tu, roba-li ja, m'has de
pagar.

THENARDIER: Tu calla't, agafa-li bé!

BRUJON: Qui camina aquí?

THENARDIER: Qui és el corcó?.

CLAQUESOUS: És la teva cria, Eponine, a la teva filla coneixes, per què ha vingut?

THENARDIER: Eponine, vés-te’n a casa, no et necessito! Ja som bastants.

EPONINE: Conec aquesta casa! No hi ha gens de valor, només el vell i Cosette, porten vida
molt normal.

THENARDIER: Tu calla't! Tens valor! Aquí estàs de més, ja em diràs.

BABET: Por tindrà!

BRUJON: Totes igual.

CLAQUESOUS: Vés-te’n Eponine, camina, sobres aquí.

EPONINE: Cridaré! Li previndré.

THENARDIER: Pobre de tu, si crides et penediràs!

MONTPARNASSE: Quin gran desgavell! Veure a dos gossos renyir, per un tros d'os. Com
em fan riure!
BABET: Más et val…

EPONINE: He dit que xisclaria , he advertit que ho faria! AHHHHHHHHHH!

THENARDIER: Fora d'aquí, cal escapar, deixa-me-la, no m'espereu, t'assotaré, et faré

xisclar, sabràs el que és cridar.

MARIUS: Això que ha estat? Ens ha alertat! I has estat tu, la salvació, mira Cosette el que
Eponine ha fet per mi, la meva vida va ser, res per tu, ens poden veure… Qui camina aquí?

JV: Per Déu! Cosette. Sembla que algú ha cridat, he sentit el soroll d'unes veus per aquí.

COSETTE: He estat jo la que ha xisclat papa, no sabia què podia fer, han fugit quan els he
espantat.

JV: Cosette, el meu bé, que serà de tu.

COSETTE: Tres homes he vist a la paret, tres homes en la foscor.

JV: És un avís que ens donen, és el passat que vol tornar… Serà Javert, les meves
petjades va saber seguir! Haig d’emportar-me a Cosette, Javert tornarà! Hem d'escapar
d'ombres que ens perseguiran, demà a Calé, un vaixell prendrem, anem Cosette, prepara't,
sense piular, sortim amb el sol, vine Cosette, és hora de ser forts i tornar a començar.

UN DIA MES

JV: Un dia més, és el destí el que decidirà, aquest calvari mai cessarà, els que s'atreveixen
a jutjar, segur estic que tornaran, un dia més.

MARIUS: No he viscut sense el teu amor, temo que avui ens separem.

JV: Un dia més.

MARIUS: COSETTE, demà lluny marxaràs, saps que jo sense tu em moro.

EPONINE: Un dia més en solitud.

MARIUS i COSETTE: Et podré tornar a veure?.

EPONINE: Un dia més sense que em vulguin.

MARIUS i COSETTE: He nascut per a tu.

EPONINE: El seu afecte, no tindré.

MARIUS i COSETTE: I prometo ser-te fidel.

EPONINE: És la meva trista realitat.

ENJOLRAS: Un dia més ha de seguir.

MARIUS: Seguiré a la meva Cosette.

ENJOLRAS: Cap al camp de batalla.

MARIUS: Si no hagués de combatre.

ENJORLAS: A les tropes acudir.

MARIUS: Seré digne de lluitar.

ENJORLAS: Lluitarem fins a la fi!

POBLE: El dia va arribar, cal triomfar.

JV: Un dia més.

JAVERT: La revolució s'acosta, quan arribi l'ocasió, a aquests nois matarem, sense cap
compassió.

JV: Un dia més!

Srs. THENARDIER: Rates a córrer, no s'escaparan, com a presa fàcil es rendiran, un per
aquí, un altre per allà, molts d'ells moriran, i què mes dóna?

POBLE: S'acosta un nou dia, la bandera el llibertat, tot home serà rei, tot home serà rei, hi
ha un món que vèncer, nou món per guanyar, tot per la llibertat.

MARIUS: És el meu lloc, sabré lluitar.

JV: Un dia més!

JAVERT: Si em rendeixo a aquests herois com el camaleó, a assabentar-me dels seus

plans, sorprendre'ls en acció. La revolució s'acosta quan arribi l'ocasió a aquests nois
matarem, demà és el judici final, demà es descobrirà el que ens guarda el Senyor. Un dia
més, un dia més, un dia més.

EPONINE: Un dia més en solitud, un dia més en solitud, demà es descobrirà el que ens
guarda el senyor. Un dia més, un dia més, un dia més.

MARIUS: Encara que avui ens separem, saps que jo sense tu em moro. Demà es
descobrirà el que ens guarda el senyor. Un dia més, un dia més, un dia més.
THENARDIER I SRA: No es rendiran, no s'escaparan? Demà es descobrirà el que ens
guarda el senyor. Un dia més, un dia més, un dia més.

VALJEAN: Un dia més, demà lluny estaré, demà és el judici final, demà es descobrirà el
que ens guarda el senyor. Un dia més, un dia més, un dia més…

ACTE 2

CONSTRUINT LA BARRICADA

ENJOLRAS: Sobre les pedres, barricades alceu, en honor al valor conquisteu la ciutat, no
cal témer a complir el deure… Espereu! Necessito saber de la força rival.

JAVERT: Jo em puc assabentar, perquè una vegada, també vaig ser militar, i en les seves
guerres vaig lluitar.

JEAN PROUVARE: El poble lluitarà!.

GRANTAIRE: Els gossos bordaran, sense parar.

COURFEYRAC: És per la llibertat.

MARIUS: Noi que fas per aquí.... Però Eponine on vas!

EPONINE: Ja sé que no degué venir, però al teu costat sóc feliç.

MARIUS: Vés-te’n d'aquí, et feriran! Si no te’n vas, pots morir.

EPONINE: T'he preocupat! Encara sort, ja sé que no et sóc igual...

MARIUS: Si em volguessis ajudar, podries ser la meva salvació. Porta-li això a Cosette, li
prego a Déu que segueixi aquí.

EPONINE: Què faré? Tu sents així...

...Porto una carta, monsieur, la hi haig de donar a Cosette, ve d'un jove que lluita per la
llibertat bon senyor.

JV: Dóna'm la carta a mi...

EPONINE: Només Cosette la pot veure.

JV: Jo et prometo que ella sabrà el que diu aquí. Digues-li a aquest jove que la llegirà, i això
és per a tu. Millor que no et deixis veure, és perillosa la ciutat...
"Cosette, el meu amor, ets la propietària de tot el meu cor. És possible que el món amb tu,
hagi tornat a néixer. Si haig de morir aquesta nit, sense poder dir-te adéu, ara que sé que
m'estimes, és necessari viure. Li prego a Déu que no em deixi morir. Resa per Marius, que
torni a tu ... "

SOLA JO

EPONINE: De nou sola, pel carrer, vaig vagant sense un rumb. Sense veure ni un rostre
conegut, ni una casa, ni un amic. Va arribar la foscor, vull creure que ell és aquí. A vegades
camino sola en la nit mentre tots dormen, pensant en ell feliç em sento, ell m'omple el
pensament. Descansa la ciutat, i jo començo a viure.

Sola jo, pretenc que li porto en mi, i amb ell camí fins a l'alba. Encara sense ell, els seus
braços m'envolten, si sento que em perdo ell em mostra el camí. En ploure, els carrers són
de plata, i la llum, és boira sobre el riu. En la nit, la lluna il·lumina el teu rostre amb el meu
per a estar units sempre. Però sé que és la meva imaginació, que amb mi estic parlant i no
amb ell. I encara que sé que mai m'estimarà, encara així, no li oblidaré. Li vull, i en acabar la
nit, ell es va, i el riu és només un riu. Sense ell, el meu món és com sempre, els arbres
sense fulles i jo sola entre la gen ... L’estimo, més sé que cada dia, la meva vida és il·lusió
perduda. Sense mi, el seguirà la seva vida, amb la felicitat que jo vaig somiar viure amb ell...
L’estimo, l’estimo, l’estimo, més en la meva solitud ...

EN LA BARRICADA

ESTUDIANTS: Lluitarem per la nostra llibertat!

MARIUS: Les seves maleïdes legions s'esfondraran ...

ENJOLRAS: La fe no perdeu, a la por venceu.

GRANTAIRE: El que us espera no ho oblidareu.

COMBERFERRE: El moment ha arribat, si haig de morir per tenir llibertat, davant la dura
lluita no cediré.

JOLY: Si decideixen lluitar... Moriran!

OFICIAL: ... ELS DELS MURS, PAREU ESMENT ! NO HI HA QUI DONI SUPORT A
AQUEST BOIG IDEAL. SOLS ESTEU, NO HI HA RAÓ. RENDIU-VOS, O MORIRE !

ENJOLRAS: No ens rendirem, no ens intimidaran!

ESTUDIANTS: No ens rendirem, la nostra gent vencerà!

FEUILLY: Algú grimpa per la barricada!

JAVERT A LA BARRICADA

JAVERT: Tots veniu, com us ho vaig prometre, a les seves files vaig entrar, després em vaig
escapolir, als seus homes vaig comptar. Bé preveniu, ells són molts més, el perill és real, la
nostra astúcia serà la virtut més letal.

ENJOLRAS: Tingueu fe, si sabem els seus plans fracassaran, formes hi ha, de lluitar i
vèncer. Aixafant el seu poder!

JAVERT: Dels seus plans em vaig assabentar, encara no pensen atacar, saben que podran
vèncer perquè ens tenen sense menjar. Només esperaran per sorprendre.

GAVROUCHE: Esmentis! Li dono la bona nit, el meu benvolgut inspector. Conec jo a aquest
tipus, ell es diu Javert. No creguin res del que els pugui dir, en això veuen el que les
criatures saben fer, els nens saben bé si han de barallar, que no destorben però saben fotre.
Al gos no pegueu, si un cadellet és, hem de vèncer i molt resistir, i quan el gos creixi no
podrà sortir.

GRANTAIRE: Visca el meu Gavrouche! Tu si et graduaràs.

JEAN PROUVAIRE: Llavors, què farem amb el porc traïdor?

ENJOLRAS: Ho heu de lligar i vigilar-ho molt bé, el poble jutjarà el seu desgraciat final.

ESTUDIANT: Afuselleu-ho en l'acte! El volem veure ballar! Sé que vostè faria el mateix si
estigués en el meu lloc.

JAVERT: Afuselleu-me quan us plagui, perquè teniu la decisió. Jo renuncio al vostre judici,
la vostra causa és la traïció.

COURFEYRAC: Encara que no sobrevisquem el nostre ideal no morirà ...

COMBEFERRE: Què més dóna que mori un nen, un estudiant, o un traïdor?

ENJORLAS: Ja n'hi ha prou, s’ha acabat, hi ha treball per fer.

JEAN PROUVAIRE: Un noi grimpa per la barricada!

MARIUS: Per déu, què és el que fas! Eponine, quant valor! Has vist a la meva estimada?
Per què has tornat aquí ?

EPONINE: Amb la carta a les meves mans vaig veure al seu pare en el portal. Va dir que la
hi donaria ... El dolor ! No aguanto més ...
MARIUS: Eponine, què tens? Què passa? Per què estàs així? Eponine, Estàs sagnant! Oh,
senyor, es morirà!

EPONINE: No temeu, monsieur Marius, la meva ferida és d'amor, ha cessat avui el meu
sofrir, no sento més dolor. Feliç em trobo al costat teu. Tu em protegiràs, alè em donaràs,
així l'amor sabrà créixer.

MARIUS: Tu viuràs, Eponine, Déu si us plau! Paraules d'amor et salvaran.

EPONINE: Abraça'm, m'aniré. Cuida'm, cuida't.

MARIUS: Viuràs cent anys més, mai et deixaré! Benvolguda amiga fidel...

EPONINE: No sento més dolor... Per mi els àngels vindran. Tu em protegiràs, alè em
donaràs, entre els teus braços dormiré. La pluja que et porta és benedicció. No plou més i
puc descansar. A un sospir estic de tu, a la fi has vingut a mi.

MARIUS: No parlis més, la meva Eponine, no sentis més dolor. Les gotes en caure
t'acariciaran. Aquí vetllaré el teu somni fins que dormis. Així l'amor sabrà créixer...

EPONINE: No temeu, monsieur Marius, la meva ferida és d'amor. Ha cessat avui el meu
sofrir. No sento més dolor. Feliç em trobo al costat teu. Tu em protegiràs, alè em donaràs,
així l'amor sabrà ...

ENJOLRAS: Primera a caure, entre els quals lluitem per una altra il·lusió.

MARIUS: El seu nom era Eponine, la seva vida trista va ser, més plena de valor, en el seu
nom venceu.

ENJOLRAS: En va no ha mort...

MARIUS: No la trairé…

COMBEFERRE: Un home uniformat! Què li porta per aquí?

JV: Vinc a ser voluntari.

COMBEFERRE: Acosti's a la llum.

COURFEYRAC: Porteu abillament militar.

JV: Així he pogut creuar.

ENJOLRAS: Vostè sembla ser major.

JV: De molt serviré.

ENJOLRAS El presoner que hi ha allí....

LESGLES: ...Un voluntari va ser.

COMBEFERRE: És un espia, un tal… Javert.

LESGLES: I ens ho pagarà.

JEAN PROUVAIRE: Ja es disposen a atacar!

ENJOLRAS: Tingui i apunti bé, però si ens tira a traïció, no ho podrà comptar.

EL PRIMER ATAC

JEAN PROUVAIRE: Un escamot avança cap a la barricada!

LESGLES: Vénen darrere 50 homes! 50 homes o més!

ENJOLRAS: Foc!

COURFEYRAC: Mira'ls fugir!

JEAN PROUVAIRE: Hem vençut per avui!

ENJOLRAS: Aviat han de tornar, tornaran a atacar, pel que ha fet, per la seva serenitat,
moltes gràcies messieu, ha mostrat valor.

JV: Les gràcies no em doneu, feu alguna cosa per mi.

ENJOLRAS: Si està en el meu poder.

JV: Deixeu-me a Javert! Jo el vigilaré.

JAVERT: La llei està a l'inrevés, el món camina malament!

ENJOLRAS: Feu el vulgueu, l'home seu és. L'enemic es reagrupa! Mantingueu-vos alerta!
Anem amics, torneu a les posicions! Comença a fosquejar.

JV: A la fi, Javert!

JAVERT: El deute et cobraràs, et venjaràs, per fi ja em pots matar.

JV: Parles de més, la teva vida salvaré.

JAVERT: No entenc bé.

JV: Vés-te’n d'aquí...

JAVERT: Cuida't bé, et buscaré.

JV: Vés-te’n d'aquí.

JAVERT: Un lladre, sempre és un lladre, la qual cosa vulgui robarà, la teva vida per la meva
no pretenguis tu pactar. Mata'm pel meu honor, si em deixes escapar, a Javert respondràs.

JV: Una altra vegada, has caigut en un error, jo no sóc pitjor que els altres, lliure estàs i no
hi ha més condicions, ni pactes ni perdons, la culpa no la tens tu, vas complir només el teu
deure... Si surto d'això viu podràs trobar-me al carrer *Plumet 55, sens dubte de nou et
veuré.....

ENJOLRAS: Courfeyrac, vigila tu, a l'alba ens atacaran, ningú s'ha d'adormir, alerta
tots han d'estar, per a combatre en la lluita final. Marius, descansa.

LA NIT

COMBEFERRE: A beure, pel que va ser, a cantar la nostra cançó.

FEUILLY: Per les noies que somiem brindar.

JEAN PROUVAIRE: Per les noies que ens van donar amor.

ESTUDIANTS: A brindar, per tu, per mi.

GRANTAIRE: A beure, pel que va ser, temeràs morir potser, creus que us recordaran en
caure, pot ser que morir no tingui valor, és la teva vida un gran error.

DONES: Per l'amistat a viure, per un vi d'amistat brindaràs. A brindar per tu... Per mi...

MARIUS: Què m'importa ja morir! Si s'allunya ella de mi... Jo sense la meva Cosette no puc
viure, ploraràs Cosette, si moro aquí, ploraràs per mi… Cosette.

SALVA’L

JV: Senyor meu, escolta’m, prego que m'ajudis senyor, jove és, amb temor, deixa que visqui
ell. Salva’l, salva’l, salva’l. És com el fill que vaig somiar, si me l'hagués donat Déu, el temps
aviat se’n va, no torna més, se'ns en va, jo vell sóc i moriré... Porta-li pau, dóna-li amor, jove
és, només un nen senyor... Tu que prens, tu que dónes, deixa que visqui ell, si jo moro,
deixa'm, però a ell salva’l, salva’l, salva’l.
EL SEGON ATAC

GRANTAIRE: A beure, pel que va ser, a cantar la nostra cançó.

ESTUDIANTS: L'amistat per l'amistat ha de viure, amb un vi d'amistat brindaràs, de morir,

el faré per tu...

ENJOLRAS: Foc! Feuilly, informa de la situació.

FEUILLY: Hi ha armes però falta munició.

MARIUS: Deixa'm anar a buscar! Cossos hi ha al voltant, munició haig d'agafar, són més
bales per a usar.

ENJOLRAS: No deixaré que t'arrisquis així.

MARIUS: Igual serà per a tots els altres.

JV: Jo aniré, no és més que un xaval, vell sóc jo, res perdré.

GAVROUCHE: Si ha d'anar algú, aquest sóc jo.

MARIUS: Torna aquí GAVROUCHE per Déu!.

ENJOLRAS: Que el baixin d'aquí!

GAVROUCHE: Calleu amics, vaig allí! Els nens saben bé, si han de barallar, que no
destorben però saben fotre... Al gos no pegueu si un cadellet és... Hem de vèncer i molt
resistir, i quan el gos creixi et recordarà...

BATALLA FINAL

OFICIAL EXÈRCIT: ELS DE LA BARRICADA ESCOLTEU, LA GENT DE PARIS NO

ACUDIRÀ, NO ACONSEGUIREM SORTIR D'AQUÍ, PER QUÈ VOLEU MORIR?

ENJOLRAS: A morir amb dignitat, els farem sagnar!

JEAN PROUVAIRE: Car els costarà...

COMBEFERRE: Res ens pararà...

ENJOLRAS: Uns altres vindran per a lluitar, i lliures viuran...

LES CLAVEGUERES

THENARDIER: Or veig aquí, a la dent està, perdoni messieu ja no el necessitarà serà fàcil
de vendre, poca provisió per a mi, sarró aquí entre les rates la meva vida és infernal, però
t'has d'acostumar.

Algú ha de netejar-los bé, companys meus és la llei que està a l'inrevés, el que deixen hauré
de recollir, en servei a la ciutat. Un anell és del millor metall, desaprofitar-lo és un acte
criminal. Gràcies, endeutat estic, veig alguna cosa més, l'haig d'examinar, el seu cor no
batega i la seva vida ha acabat, el rellotge funciona bé.

Algú ha de netejar aquí, abans que algun altre se'm vulgui avançar, els seus petits tresors al
final, per les clavegueres aniran, per aquí vaig aprendre a mossegar, a matar, entre corbs
viure i Déu en el seu cel m'interferirà mort com el companatge als meus peus, els meus ulls
miren al cel per veure-li la cara a Déu i només la lluna veu.... Ja, ja, ja. VALJEAN!

EL SUÏCIDI DE JAVERT

JV: Per fi, Javert! Poc vas haver d'esperar, el justicier de la nostra ciutat, aquest noi,
necessita un doctor.

JAVERT: Et vaig advertir, que no cediria, no hi ha més a parlar!

JV: Algunes hores més, de tu per fi em lliuraré.

JAVERT: L'home de la compassió sermonejant...

JV: Queda poc temps! Pietat, Javert o aviat morirà... Pietat. Javert, l’haig de salvar!

JAVERT: Marxa o canviaré d'opinió, t'esperaré, 24601… Qui pot ser? Serà el diable potser?
Vaig estar en el seu poder i em va deixar en llibertat, quan em va tenir als seus peus va
poder venjar-se de mi, aconseguint així a la llei evadir, vaig poder morir sota la seva
voluntat, va poder matar-me i encara així em va perdonar. No puc ser el deutor d'un lladre,
maleïda sigui si el deixo escapar, jo sóc la llei, i no es burla a la llei! No admetré que em
tingui pietat, no podrem mai conviure, ha de ser o Valjean… O Javert...

Com li puc permetre, tenir domini sobre mi, l'home que jo he perseguit, em va donar llibertat
i em va perdonar, donar-me la mort va poder ell... Va ser el seu deure… També el meu va
ser morir en comptes d’aquest infern patir. Sento gran confusió, a aquest home creuré,
perdonar els seus pecats, el seu delicte indultar. I ara haig de dubtar, jo… Que mai, mai!
Vaig dubtar, el meu cor encara s'estremeix pel món que vaig veure, és foscor… Del cel de
l'infern és ell… I sap bé… Que en concedir-me avui viure, la mort regna en el meu ser…
Que camí haig de prendre, les estrelles negres són, el buit fred és, i la vida maledicció,
d'aquest món haig d'escapar que tolera… Jean Valjean! I la meva vida va ser un error, ja no
hi ha on anar…

SEMPRE, SEMPRE

DONA: No els vau veure anant a lluitar... Nens de la barricada, que no vam veure més. No
els vau veure, morts sense raó, nens que vam bressolar i besem amb amor. No han vist
mort tan cruel… Quan tornin… Mai tornaran… Ningú els va prevenir que potser podien
morir. Eren nens que volien veure, amb el seu sacrifici altre món renéixer… Aquest món que
mai va arribar. Res canvia… Res canviarà. Un altre any, una altra boca per alimentar. És el
mateix, no serveix plorar. Per què resar, si ningú ens escoltarà.

Sempre, sempre, sempre, sempre, un altre any igual. Sempre, sempre, un altre any igual,
sempre és el mateix, un altre any per passar, els anys passen, res canvia, res canviarà, res
canviarà, res canvia, res canviarà.

CADIRES I TAULES BUIDES

MARIUS: Porto penes que no callen, són les penes que no cessen, cadires i taules buides,
els meus amics no vindran. La revolució somiaven, aquí es va encendre la flama, es va
parlar d'un demà i el demà no va arribar. En aquell racó de taules, nous mons anhelaven i
les seves veus ho deien, ara sento en el meu el crit de llibertat va ser comunió sagrada, en
aquella alba sense sol.

Perdoneu-me els meus amics, que hàgiu mort i que jo visqui, és la pena de la meva ànima,
pena que no cessarà, els vostres rostres no em deixen i les ombres em persegueixen
cadires i taules buides, on no s'asseuran, no em pregunteu amics, si va ser en va el sacrifici,
cadires i taules buides, on no us veuré mai...

MARIUS I COSETTE

COSETTE: Cada dia fas un pas més, camines molt millor, ja no et fa mal.

MARIUS: Cada dia em pregunto qui va ser el que em va salvar i em va portar aquí.

COSETTE: No pensis més en això, Marius, només pensa a viure, mai t'abandonaré, doncs
és que cada dia t'estimaré. Cada dia hem de recordar la promesa d'amor… Amor de veritat,
hi ha dins meu, són les paraules de l'ahir, quina pena! Déu, el meu nom no sabies tu.

MARIUS: Madmuasel, el teu amor em va encegar.

COSETTE: Amor de veritat.

JV: Ella ha de viure.

COSETTE: Estimar sense temor.

JV: És tan jove.

COSETTE: El teu nom és Marius Pontmercy.

JV: Lliure és.

MARIUS: Cosette, Cosette.

JV: És un jardí el seu cor.

COSETTE: Vaig saber el teu nom i tu també.

MARIUS: Jo et vaig esperar.

JV: Així és.

MARIUS: Als teus peus.

JV: Així és.

COSETTE: El teu amor....

COSETTE i MARIUS: Perquè un somni no va ser…

JV: Amor de veritat…

COSETTE i MARIUS: No és un somni, és real...

JV: És el que jo us dono…

MARIUS: Senyor, és un dia que mai oblidaré, agraït estic per donar-me a Cosette, la nostra
llar seva és, aquí podrà viure, li donarem amor a vostè que ha de ser un pare de veritat, el
pare dels dos.

JV: No em digui més, fill meu, hi ha alguna cosa que s'ha de fer. El seu cor va parlar, jo haig
de fer igual, és una història de trista esclavitud, que només vostè sabrà. No ho sap Cosette,
bastant ja va sofrir, no sap la veritat, de mi escoltarà, el que va passar…

...Va haver-hi un home anomenat Jean Valjean, va robar un pa per fam i necessitat, 20 anys
de vida va pagar, amb suor el seu crim va rentar… Anys enrere, va faltar a la seva paraula i
va escapar i què podia dir-li a Cosette... Va ser pel seu bé per a evitar que no patís mai més,
l'hora de seguir va arribar i des d'avui me n’haig d'anar…
Qui sóc jo? Qui sóc jo?

MARIUS: ...Sou Jean Valjean. Què puc fer per a canviar la seva decisió? No se’n pot anar...
Res li puc dir a Cosette, no em podrà creure.

JV: Faci-li veure que me’n vaig de viatge, molt lluny d'aquí, que la meva emoció no em deixa
dir-li adéu, prometi-ho messieu! Cosette mai sabrà…

MARIUS: Ho prometo!

JV: El que li he dit, per què me’n vaig?

MARIUS: Pel bé de Cosette… Així serà.

LES NOCES

TOTS: Sigueu molt feliços en el dia d'avui, que Déu us doni, tota la seva benedicció. Tots els
àngels han de cantar felicitat, sigueu molt feliços els dos.

CRIAT: El baró i la baronessa de Thenardier, presenten els seus respectes al nuvi.

THENARDIER: On va ser que el vaig veure, no va ser amb els marquesos de Guiss, va ser
el marquès que la va fer, perquè de tant riure es va fer "pipí".

MADAMME THENARDIER: Ja, ja, ja, ja...

MARIUS: No baró de Thenar, la meva vida es mou amb més senzillesa, vagi, Thenardier!
Vostè creu que no es bé qui és.

MADAMME THENARDIER: No ha picat, t’he advertit, digues el que li has vingut a dir,
digues-li-ho d'una vegada.

MARIUS: Quan us miro recordo a Eponine, valia més del que us mereixíeu, i ara està amb
Déu, i més feliç que aquí ella serà.

THENARDIER Així és, sap Déu, tants pals la vida em va donar!

MADAMME THENARDIER: Per amor i bondat, una miqueta podria deixar anar, provaré
sense error que el seu sogre és un malfactor.

THENARDIER: Jo li ho provaré.

MADAMME THENARDIER: Si ens paga per la informació.

THENARDIER: Ell va matar a un xaval, vaig veure el cadàver amb seguretat, el que dic és
veritat.

MADAMME THENARDIER: Llàstima molestar-lo en la seva festa! Però 500 francs no ens
vindrien malament.

MARIUS: Per Déu! Digui el que ha de dir.

THENARDIER: Un preu hi ha! Uhyyyyyyyyyy.

THENARDIER: Creu-me, era ell, en les clavegueres jo vaig veure a Jean Valjean,
arrossegar a un xaval, igual que un sagnant costal. Per a més claredat, aquest anell el
demostrarà.

MARIUS: Cert és, meu és… L'evidència resulta total.

THENARDIER: Creu-me, va succeir, quan la barricada va caure.

MARIUS: És veritat, és així, Jean Valjean va ser el que em va salvar… Tingui la meva
gratitud! Déu que a tots ens donis el teu perdó. Vine Cosette! Mira el meu amor, en el dia de
la nostra unió.

THENARDIER: Deixa aquests diners meuca, vols deixar anar els diners, la mare que et...!
Quin riure dóna i quin plaer, tractar-se aquí, amb tota la "cremme". Aquí va un baró, i aquest
és marquès... I un marieta però burgès. París als meus peus és el nova més, i hom aquí
amb ganes de "Esnovear"....

Pobre del festí, mestre ballarí, d'aquesta gran baralla sóc el comodí. Tanta gent calva de
legal, sempre presumint més sense un real, resen tots els diumenges, li donen gràcies al
Senyor....

MADAMME THENARDIER i THENARDIER: ...Però som nosaltres els que sempre triomfen
al final. Mira'ls ballar, fins a rebentar, amb habilitat, els ha de despullar, amos del país, tot ho
teniu, ressuscitarem encara que ens mateu, sé per on bufa el vent, a diners puc fer olor, si
rics com "Croesus" som us veuré amb Llucifer… Ja, ja, ja, ja…

EPÍLEG

JV: Tot sol entre les ombres, la meva vida vull reposar, vaig somiar la meva mort i a Cosette
en plor veient-me partir, tot sol arribo al final, en la nit de la seva unió, rés per aquests
nens... Senyor meu, protegeix-los.... Tu… Senyor meu... Dóna'm pau, porta'm, on estàs, jo
et vaig ser sempre fidel, porta'm al costat teu, dóna'm pau, Senyor meu...
FANTINE: Beneït sigui, messieu.

JV: Vaig amb tu, Fantine!

FANTINE: Oblidi tota pena.

JV: El final és aquí.

FANTINE: Cosette... És avui feliç.

JV: Ella va ser el millor.

FANTINE: Vostè anirà amb Déu...

COSETTE: Per Déu papa! No puc comprendre, et trobes bé? M'han dit que te’n vas.

JV: Cosette, el meu amor, tu em perdonaràs, per fi Senyor, et puc veure feliç.

MARIUS: Messieu jo no li vaig saber agrair, vostè és qui m'ha de perdonar... Gràcies a vostè
jo continuo viu, la meva vida poso als seus peus des d'avui. Cosette el teu pare un sant és,
quan ferit vaig ser de la batalla, em va salvar, el seu braç em va donar, em va portar al
costat teu.

JV: Ets aquí, aquí amb mi, la meva vida vaig redimir, puc morir en pau.

COSETTE: Viuràs, papa, tu viuràs, aviat és per a dir adéu.

JV: Si, Cosette, si m'ho demanes tu... Tractaré de viure… Per amor, guardava un secret, ho
sabràs en acabar la meva vida... És la història dels qui et van voler, la teva mare va donar la
seva vida i et va deixar a la meva cura.

FANTINE: On estic, no existeixen les cadenes, el dolor és part del passat... Senyor meu,
apiada't de la seva ànima…

JV: Oblida tots els meus pecats, porta'm al teu costat.

FANTINE i EPONINE: Vine a mi, la vida eterna espera, l'amor és una cosa que no mor....

FANTINE, EPONINE i JV: ...I recorda allò que està escrit, estimar al semblant és mirar
davant a Déu.....

ESTUDIANTS I POBLE: … Sents veus en cantar, que sonen en la foscor, cants d'un poble
que ansiós va buscant la veritat, sang de revolució, que vas vessar amb valor, la nit més
fosca brilla a la llum del sol...

...Viuran en llibertat als jardins del Senyor, tornaran als seus treballs i les armes deixaran, es
trencaran les cadenes i hi haurà llibertat…
ESTUDIANTS, POBLE, EPONINE, FANTINE I JV: ...En la causa del deure has de ser fort, i
no témer, hi ha un altre món després de la barricada que anheles veure, sents veus en
cantar, sents el ressò del tambor, junts per la revolució de la llibertat…

ESTUDIANTS, POBLE, EPONINE, FANTINE, MARIUS, COSETTE I JV: ...En la causa del
deure, has de ser fort i no témer, hi ha un altre món després de la barricada que anheles
veure, sents veus en cantar, sents el ressò del tambor, junts per la revolució de la llibertat...