LA BOTIGA DELS HORRORS

VEU – El dia vint-i-u del mes de setembre, en un

dles primers anys d’una dècada no gaire allunyada
de la nostra,m la raça humana es va trobar, de
cop, amb una amenaça mortal per la seva
existència. I aquest enemic terrible va aparèixer
–com acostumen a fer aquests enemics- en el lloc
aparentment més innocent i insospitat.

CANÇÓ – PRÒLEG

Gran horror
dins de la botiga!
Gran terror
dins de la botiga!
Mala mort
dins de la botiga!
No! Oh, oh, oh...

Quin terror
dins de la botiga!
Quin horror,
les cames em fan figa!
Quina mort
dins de la botiga!
Oh, oh, oh, no...

Atenció!
Perquè tot això
us farà molta por!

A callar!
La tragèdia
ja ha començat.
Yeah, yeah, yeah!

Preparats!
Ben quiets i parats
i terroritzats.
1
Silenci.
Silenci.
Que el drama comenci.
Melodrama,
que ningú no pensi.
Silenci.
Que ningú no pensi
marxar!

Vinga, vinga, vinga!

Gran horror
dins de la botiga.
Gran terror,
planta enemiga.
Gran horror
dins de la botiga.

No! No! No! No!!!

La Sra. Mushnik és a la botiga esperant clients

que no arriben. Les flors que s’hi veuen estan
marcides, pansides, gairebé mortes. De cop se sent
un gran terrabastall.

MUSHNIK – I ara què has trencat, Seymour!?

SEYMOUR – (Off) Res, Sra. Mushnik.

MUSHNIK - ... (Remuga entre dents)

Entra la Audrey. Porta un ull de vellut.

MUSHNIK – Així que per fi t’has decidit a venir a

treballar.

AUDREY – Bon dia, Sra. Mushnik.

MUSHNIK – Bon dia? És casi l’hora de tancar! I no

és que haguem tingut cap client. Quin client entra
en aquesta floristeria?

2
AUDREY – Perdó.

Se sent un altre terrabastall.

MUSHNIK – Seymour! Que passa aquí al darrera?

SEYMOUR – (Off) Res, Sra. Mushnik!

MUSNIK – Audrey, val més que vagis a veure què és

el que està... (Se la mira bé) Audrey, què és
aquest ull de vellut?

AUDREY – (Dissimulant) Ull de vellut?

MUSHNIK – Audrey, aquest nòvio teu llardós... T’ha

tornat a pegar una altra vegada?

AUDREY - ...

MUSHNIK – Mira, ja sé que no n’he de fer res, però

començo a pensar que potser no és tan bona
persona.

AUDREY – No et trobes gaire bones persones si vius

a Skid Road, Sra. Mushnik...

SEYMOUR – (Entrant) Li he canviat de test aquestes

plantes, Sra...

El Seymour s’entrebanca i cau i els testos que

porta surten volant i s’escampen per terra.

MUSHNIK – Seymour! Mira què has fet!

AUDREY – Sra. Mushnik, no li cridi.

SEYMOUR – (Mentre recull els testos) Audrey...

estàs molt guapa avui... Això què és? Un nou
maquillatge d’ulls.

AUDREY – T’ajudaré a recollir i escombraré una

mica abans no vingui cap client.

3
MUSHNIK – Abans no vingui cap client? Tindràs
temps de sobres. Mare de Déu! Quina vida! Empleats
ineptes, borratxos pel carrer, i sense vendre ni
un gerani. Aquesta vida és un infern.

En un racó, fora de la botiga, Crystal, Chiffon i

Ronnette criden, riuen i es barallen per una
revista.

MUSHNIK – Eh, vosaltres! Gamberres! Fora del

balcó! Tot el dia davant de l’aparador! A sobre he
d’aguantar tres golfes perquè m’acabin d’adornar
la botiga i enfonsar del tot el negoci!

RONNETTE – Eh! Nosaltres no emprenyem a ningú. Oi,

Crystal?

CRYSTAL – És clar que no, Ronnette.

MUSHNIK – Haurieu de ser a l’escola!

CHIFFON – Som de la classe de les expulsades. Mala

sort per vostè!

MUSHNIK – Si no aneu a l’escola, com ho fareu per

prosperar en la vida?

CRYSTAL – Prosperar? Nosaltres? Miri, quan ets del

port, no hi ha manera de prosperar.

CANÇÓ – AL PORT

CRYSTAL – A les set et despertes

per anar a treballar
durant vuit llargues hores
als barris residencials.

RONNETTE – Digues que sí!

CRYSTAL – Fins a les cinc.

BORRATXO – Per tornar

4
NOIES – Al port,
on tot sembla mort.
Te’n vas
al port.
Quina mala sort.
Te’n vas
al port.
Tornes al teu pobre carrer
de mala mort.
De mala mort.

BORRATXO – Sí, te’n vas

TOTHOM – Al port.

CRYSTAL – Tot és trist i brut.

TOTHOM – Al port.

MUSHNIK – Passa per l’embut.

TOTHOM – Al port!
Tornes al teu pobre carrer
de mala mort!

NOIES – Per ells no ets altra cosa que un criat,

algú que neteja el que han embrutat,
que va mal vestit i que està mal pagat.
Et treuen tot el suc
i et miren com un cuc.

I així cada dia has de fregar el seu bidet,

canviar la tovallola i encerar el seu parquet,
des del matí a la tarda. Quina mala llet.
I a les cinc és molt pitjor.

BORRATXO - És quan te’n vas.

TOTHOM – Al port.

AUDREY – Qualsevol gandul...

TOTHOM – Al port!

5
AUDREY – Et pot tocar el cul.
Al port!
I fotre’t mà al mig d’un carrer.

TOTHOM – De mala mort...

SEYMOUR – Jo, m’he passat la vida pencant,

preguntant-li a Déu, fins quan?
I ell sempre riu.
Després diu:
segueix treballant!
Vaig néixer orfe i vaig crèixer
enmig d’un carrer
de mala mort.
Em va trobar, em va donar
un llit, un crostó i treball.
I sempre diu
que no valc més
que un gargall
en un carrer...

TOTHOM - ...del port!

SEYMOUR – És la teva adreça, tu vius...

TOTHOM – ...al port!

SEYMOUR – El taxista es nega quan dius...

TOTS – Al port!

SEYMOUR – No vol portar-te a un carrer...

TOTS – De mala mort!

SEYMOUR – He de trobar el sistema

per anar-me’n d’aquí.
Perquè això no ho aguanto,
és massa per mi.
Per favor, si algú ho sap
que m’ho vingui a dir,
que això és molt depressiu
i aquí m’hi puc morir.

6
SEYMOUR - He de trobar el sistema TOTS – Al port,
per anar-me’n d’aquí. tot és trist i brut.
Perquè això no ho aguanto, Al port,
és massa per mi. passa per l’embut.
Per favor, si algú ho sap Al port,
que m’ho vingui a dir, es pot dir que estàs
que això és molt depressiu ben fotut
i aquí m’hi puc morir. si tu vius al port.

MUSHNIK – Les sis i no hem venut ni una falguera.

Em penso que cal prendre una decisió. No cal que
vingueu demà.

AUDREY – No deu pas voler dir que...

SEYMOUR – No deu pas voler dir que...

MUSHNIK – Què? Què és el que no dec pas voler dir?

El que vull dir és que tanquem, que pleguem, que
això està mort.

AUDREY – Però no pot...

MUSHNIK – Mort! S’ha acabat! Tanco aquest negoci

oblidat de la mà de Déu i dels clients.

L’Audrey li dóna un cop de colze al Seymour.

SEYMOUR – Sra. Mushnik, perdoni que li digui,

però... no ha pensat mai que potser el que la
firma necessita és moure’s en una nova direcció?

AUDREY – El que el Seymour vol dir, Sra. Mushnik,

és... bé, és que n’hem parlat, i tots dos estem
d’acord que... Seymour, per què no vas al
soterrani a buscar aquella nova planta, tan
estranya i interessant, en la que has estat
treballant? (El Seymour surt) Sap, Sra. Mushnik,
algunes de les plantes exòtiques que el Seymour ha
preparat són molt poc habituals i tots dos pensem
que, potser, algunes d’aquestes plantes tan
estranyes i interessants, si les presentéssim bé,

7
a l’aparador, i les anunciéssim, potser atraurien
els clients.

SEYMOUR – (Torna amb la planta) Em sembla que avui

no es troba gaire bé.

AUDREY – Què li sembla? Oi que és molt estranya?

MUSHNIK – Però què és això?

SEYMOUR – No ho sé. Sembla una mena de

flytrap/caçamosques, però no he aconseguit trobar-
ne cap que s’hi assembli en els llibres. Per això
l’he batejada jo mateix. Li he posat Audrey Dos.

AUDREY – Li has posat el meu nom?

SEYMOUR – Espero que no t’importi. Veurà, he

pensat que si posem una planta tan estranya i
interessant com aquesta a l’aparador, és possible
que...

MUSHNIK – És possible que què? No t’adones de la

ximpleria que estàs dient? Tu creus que col·locant
una planta exòtica a l’aparador, la gent entrarà
de cop i volta a...

CLIENT – Perdoni... aquesta planta que tenen aquí,

tan estranya i interessant, a quina espècie
pertany?

SEYMOUR – És una Audrey Dos...

CLIENT – Mai havia vist una planta com aquesta.

D’on l’han treta?

SEYMOUR – Veurà... recorda que fa un parell de

setmanes hi va haver un eclipsi total de sol?

CANÇÓ - DA-DU

NOIES – Da-du

8
SEYMOUR – Aquell dia jo anava caminant pel barri
dels majoristes de flors.

NOIES – Flors-da-du

SEYMOUR – I vaig passar pel bassar d’aquell

xinès...

NOIES – Xang-da-du

SEYMOUR – De vegades em ven esqueixos estranys i

exòtics.

NOIES – Squeix-da-du

SEYMOUR – Perquè sap que tinc molta afició per les

plantes estranyes.

NOIES – Da-da-da-da-da-da-du

SEYMOUR – Però aquell dia no tenia cap planta

estranya...

NOIES – No-da-du

SEYMOUR – I estava a punt de, com si diguéssim,

anar-me’n...

NOIES – Bo-per-tu

SEYMOUR – Quan, de sobte i sense avisar, hi va ha

SEYMOUR I NOIES – Total eclipsi de sol!

SEYMOUR – Es va fer molt fosc. I vaig sentir un

brunzir estrany... com una cosa d’un altre món...

NOIES – Da-du

SEYMOUR – I quan va tornar la llum, aquesta planta

estranya era allà.

NOIES – Ai-da-du

SEYMOUR – Allà, entre les zínies...

NOIES – Audrey-two
9
SEYMOUR – Hagués pogut jurar que abans no hi era.
Però, de qualsevol manera, el xinès me la va
vendre.

NOIES – Xa-la-la-la-la-la-du-du-du-du

SEYMOUR – Per vint-i-cinc euros.

CLIENT – Vaja, és una història força estranya,

peroò la planta és fascinant. Ja que sóc aqui,
posi’m cinquanta euros de roses.

MUSHNIK – Cinquanta euros!

AUDREY - Cinquanta euros!

SEYMOUR - Cinquanta euros!

CLIENT – Té canvi de cent?

MUSHNIK – De cent? Eee... no... em penso que no...

eee... és que ja hem tancat la caixa, avui... i...

CLIENT – Doncs aleshores me n’emportaré el doble,

de roses.

MUSHNIK – El doble!

AUDREY – El doble!

SEYMOUR – El doble!

MUSHNIK – Audrey, carinyo, prepara per aquest

senyor cent euros de les nostres millors roses
vermelles, de la classe American Beauty!

L’Audrey prepara un ram bastant patètic.

CLIENT – Moltes gràcies. (Sortint) Sí, senyor, és

una planta ben estranya i interessant.

MUSHNIK – Bé, no us quedeu aquí! Ràpid! Ràpid!

Ràpid! Poseu aquesta planta... com en dieu?

10
SEYMOUR – Audrey Dos.

MUSHNIK – Poseu l’Audrey Dos a l’aparador, on la

puguin veure tots els que passin. Nens, us convido
a sopar!

AUDREY – Oh, m’agradaria molt venir, Sra. Mushnik,

però tinc una cita.

MUSHNIK – Amb aquell indesitjable? T’ho dic,

Audrey, no és un bon noi.

AUDREY – És un profesional.

MUSHNIK – T’ho dic, Audrey, si continues sortint

amb ell, fes-te una bona assegurança de vida.

AUDREY – És un rebel, Sra. Mushnik. Però fa molts

diners. I, a més, és l’únic amic que tinc. Que
vagi de gust el sopar. Bona nit, Seymour.

SEYMOUR – Bona nit.

L’Audrey surt.

MUSHNIK – Pobra noia.

SEYMOUR – Encara anem a sopar?

MUSHNIK – Tu no vas enlloc, Seymour, Et quedaràs

aquí tenint cura de la planta malalta.

SEYMOUR – Si sabés de quina raça és, de quina

espècie... però als llibres no surt per enlloc.

MUSHNIK – Seymour, tu cuida la planta i fes que

estugui saludable. Compto amb tu. Bona nit. (Surt)

SEYMOUR – Ai, Dos, ja no sé què més fer per tu. La

senyora Mushnik i l’Audrey t’acaben de conèixer,
però jo ja fa dies que veig com vas creixent i, de
cop, et panseixes. Estàs malalta, planteta? O el

11
que passa és que ets tossuda? Què és el que vols?
Què necessites?

CANÇÓ - CREIX PER MI

Et dono aigua clara,

et poso al sol,
però tu fins ara
no em dones consol.
I com una mare
no em canso de dir:
sisplau,
creix per mi!

Et donc vitamines
i fertilitzants.
Però tu no t’animes
a fer-te més gran.
Potser tens angines.
Déu meu, quin patir!
Sisplau,
creix per mi!

No sé què més fer-te, menuda,

no et vols engreixar,
estàs quieta i muda
i jo no et puc ajudar.
Controlo la terra,
que no tingui
massa humitat.
Faig tot el que puc,
però les forces se’n van.
Què vols de mi, nena?
Vols sang?

Es punxa un dit amb l’espina d’una rosa.

SEYMOUR – (Parlat) Ai! Merda de roses! Merda

d’espines! Sóc un potiner! (Mostra el dit a la
planta i s’adona que s’ha obert) Ei!, T’ha obert!
Per què t’has obert? Em penso que ja sé què
vols... Suposo que unes poques gotes no faran mal.
Mentre no t’hi acostumis.
12
(Canta) Ni amb sol ni amb pluja,
ni amb el meu treball,
la planta no puja,
se’n va cap avall.
M’obriré una vena, perquè ara sí...

El Seymour allarga el dit sagnant cap a la planta

que vibra impacient.

...sisplau...

El Seymour li tira un parell de gotes de sang. La

planta s’obre i acull les gotes amb sorolls, com
un gosset, i en demana més.

Creix per mi!

Fosc.

ENTREVISTADOR – I així acabem l’entrevista amb

Seymour Krelborn, el jove botànic... T’importa
t’anomeno geni?

SEYMOUR – Oh, no.

ENTREVISTADOR – El geni que ha desenvolupat una

nova espècie, una nova mena de vida vegetal,
desconeguda fins a aquest moment, l’Audrey Dos.
Com t’ho has fet?

SEYMOUR – Sí... bé... és una fórmula secreta, però

és... eee és difícil d’aconseguir.

ENTREVISTADOR – Ahà. Molt bé doncs. Gràcies per

visitar-nos i...

SEYMOUR – M’agradaria recordar als oients que

l’Audry Dos s’exposa, en exclusiva, a la
floristeria Mushnik, al port...

ENTREVISTADOR – Sí... eh... com deiem, moltes

gràcies...
13
SEYMOUR - ...que és oberta de dilluns a dissabte,
de les deu del matí a les sis de la tarda.

MUSHNIK – L’adreça! L’adreça! Digues l’adreça!...

Bé... en fi, ja és prou bon anunci...

CANÇÓ – NO M’HO PUC CREURE

MUSHNIK – No m’ho puc creure,

és massa fantàstic.
Punxeu-me, nenes,
és massa fantàstic.
De cop i volta els diners
sense més ni més!

M’he fet posar

prop de la finestra
un gran cartell,
prop de la finestra:
passin i admirin
la planta que es diu
Audrey Dos

I la planta atreu la gent,

té molts admiradors!
Seymour, aquest desgraciat
finalment l’ha encertat:
ha portat l’Audrey Dos.
Quina sort hem tingut,
entren molts compradors
i el futur ha de ser
per mi meravellós.

RONNETTE – Estaves escombrant,

com fas cada dia,
anar tirant,
quan de cop i volta,
quin espant!
La llum es va encendre dintre teu.
Idea molt brillant!
Tu ja saps de què estic parlant.

14
NOIES – Estava tot escrit,
de simple “machaca”,
en una nit,
a senyor amb corbata.
Que bonic!
Ara seràs famós i ric.
Quina sort!

SEYMOUR – Crash! Patam!

NOIES – Tu ja saps de què estic parlant.

RONNETTE – Tu abans estaves a sota,

però ara tots et fan la pilota
i tothom vol estar amb tu i ser el teu amic.
Abans tots et menyspreaven
i ara estan tots que no paren
amb la planta ditxosa que t’ha de fer ric.

NOIES – Mireu-lo
ben de prop,
es pot dir que
ha donat el cop.

SEYMOUR – Unes gotes de sang!

Sang sagnant!
Com passa en els contes de terror,
en la foscor.

NOIES – Patam!
Tu ja saps de què estem parlant.

Estaves escombrant,
et senties depre,
estaves baix
i ara ressuscites,
és un flash!
Et mereixes un bravíssimo!
Això és un daltabaix!
Crash! Patum!
Tururut!
Zang, zakum!
Zang, zakum!
Zoui! Poui!
15
Jolicau!
La conga ja s’està acabant.
S’està acabant.
Tu ja saps de què estem parlant.

Fosc.

AUDREY – Hola, Crystal, hola Ronnette, hola

Chiffon. Arribo tard? M’ho he perdut?

RONNETTE – Jo diria que sí.

CHIFFON – I tant que sí.

AUDREY – El primer programa de ràdio del

Seymour... Jo volia animar-lo, aplaudir-lo... he
intentat arribar a l’hora, però...

CRYSTAL - No cal que m’ho diguis...

LES TRES – T’han lligat.

AUDREY – No. Bé... només m’han emmanillat una

mica...

RONNETTE – Nena, aquest paio és perillós per la

teva salut.

AUDREY – Segur que sí. Però no puc deixar-lo.

CHIFFON – Per què no?

AUDREY – S’emprenyaria. I si això m’ho fa quan

m’estima, imagina’t què em faria si s’emprenyés...

CRYSTAL – Doncs deixa aquest idiota. Busca’t un

altre tio. Algú que et protegeixi.

CHIFFON – Te n’hem triat un.

RONNETTE – Un petit geni de la botànica.

AUDREY – Seymour?
16
LES TRES – Bingo!

AUDREY – Oh, només som amics. No podria mai ser la

nòvia del Seymour. Tinc un passat.

CRYSTAL – I qui de nosaltres no en té de passat?

AUDREY – No em mereixo un noi dolç i atent i famós

com el Seymour.

RONNETTE – Aquesta noia té un problema.

CANÇÓ - PLANTES D’INTERIOR

AUDREY - Seymour és molt millor

que no el sàdic fanfarró
que omple el meu cos de blaus
de morats i de traus.
Però sempre m’encallo
i és que és més lleig que un “callo”,
somio un lloc on visquem
els dos junts per sempre més.

CRYSTAL – I quin lloc és aquest, Audrey?

AUDREY – Oh, no. No és més que una cosa que

somio. Una urbanització que m’agrada. Just a
tocar de l’autopista. No cal que sigui una
meravella, només un carreret en un petit
subyurbi. Lluny, ben lluny del port. Un lloc
dolç i verd, on tothom té el mateix jardinet
davant de la casa i la mateixa eixida al
darrera... I totes les cases tan netes i
boniques... perquè són totes iguals. Hi somio
sempre. Només jo. I la torradora de pa. I un
noi dolç. Com Seymour.

Una capsa de mistos

de la nostra propietat,
la barbacoa a fora
i una reixa al seu voltant,
nevera i rentadora
17
i una planxa de vapor,
un cotxe nou
i plantes d’interior.

Ell talla i rega l’herba,

li entusiasma el meu jardí,
jo cuino sopes “Magi”
i m’assemblo a Lady Di.
Els mobles són de plàstic
que és molt pràctic, tot fa olor
de spray de pins
i plantes d’interior.

Mengem carn congelada,

hamburgueses, coliflor
i vivim com als anuncis
que fa la televisió.

Jo sóc esposa i mare

ell és pare, està content,
busquem la parelleta,
el proper serà un nen.
Tot és molt més romàntic
que a les revistes del cor.
Ben lluny del port
somio plantes d’interior.

Fosc.

Som a la botiga. El Seymour porta les mans plenes

de tirites.

MUSHNIK – Seymour, ja has enviat la comanda a la

Sra. Shiva?

SEYMOUR – La Sra. Shiva?

AUDREY – (Li dóna una targeta) La Sra. Shiva.

SEYMOUR – Uuu... Me n’he oblidat.

MUSHNIK – Que te n’has oblidat? Els Shiva són els

nostres clients funeraris més importants! Una
18
família gran, enorme! Cauen com a mosques! T’ho
adverteixo, Seymour Krelborn, si perdem els Shiva
per aquest error... et foto fora! (Surt renegant)

AUDREY – Saps? A vegades penso que la Sra. Mushnik

és massa dura amb tu.

SEYMOUR – Oh, tant se val. L’hi dec tot a la Sra.

Mushnik. Quan jo era un nen, ella em va treure de
l’orfenat del port. Em va donar un lloc calent per
dormir, sota el taulell i coses bones per menjar i
terres per escombrar i wàters per netejar i festa
un diumenge de cada dos...

AUDREY – Saps? Crec que hauries de ser una mica

més ambiciós, Seymour. Ara que tenim èxit... vull
dir... per què no comences per comprar-te roba
nova? No t’ofenguis, però amb tantes entrevistesi
tantes sessions de fotos, un botànic important ha
de fer bona impressió.

SEYMOUR – No sé anar a comprar, Audrey. No tinc

bon gust, com tu.

AUDREY Jo et podria ajudar a triar la roba.

SEYMOUR – Vindries a comprar amb mi?

AUDREY – És clar.

SEYMOUR – I no et faria res que et veiessin amb mi

en un lloc públic?

AUDREY – És clar que no.

SEYMOUR – Aquest vespre?

AUDREY – Aquest vespre no puc. Tinc una cita. Però

m’agradaria acompanyar-t’hi qualsevol altre
moment.

SEYMOUR – És clar... m’ho apunto a l’agenda...

AUDREY – Suposo que ara tens un munt de cites, oi?

19
SEYMOUR – Bé... hi ha un munt de clubs de
jardineria que m’han telefonat... per fer
conferències...

AUDREY – Escolta, val més que em vagi a arreglar.

És a punt d’arribar. (Surt)

ORIN – (Entrant. Va inhalant gas) Perdonin

senyoretes... Per anar al carrer del port número
13?

CRYSTAL – Sí, és aquí.

RONNETTE – Vens a veure la Audrey Dos?

CHIFFON – Em sembla que la botiga està tancada.

ORIN – No he vingut a comprar flors, nenes. He

vingut a buscar la meva nòvia.

CRYSTAL – Tu ets el de l’ull de vellut?

RONNETTE – Per què no et perds?

CHIFFON – El que l’Audrey no necessita és un tio

com tu.

ORIN – Nenes, nenes... Sóc una persona molt

amable, jo. No sóc cap monstre.

CRYSTAL – Ah, no?

ORIN – No. Sóc un professional.La meva línia de

treball requereix una certa fascinació pel dolor i
el patiment humans. (Inhala gas) Això és la
hòstia! Deixeu-me que us ho expliqui.

CANÇÓ - DENTISTA

ORIN – Quan jo era petit

ja era molt malparit.
La mama va veure que era molt divertit.
20
Treure els ulls de les nines amb un punxó.
Trncar les joguines del nen més bo.
Pegar la iaia i fer-la patir.
I la mama va dir...

NOIES – Sí? Què va dir?

ORIN – Va dir, fill meu, has de trobar

la via de fer mal
i guanyar-t’hi la vida.
Sigues dentista!
Tu tens talent
per fer mal a la gent.
Sugues dentista!
T’han de pagar per ser inhumà.
És clar que no pots ser capellà.
Com a mestre series un fàstic.
Fes-te dentista.
Serà fantàstic!

RONNETTE – Aquí teniu, nenes, el rei de l’empast!

CHIFFON – Mireu com aspira, el dentista, el gas!

CRYSTAL – Ai, que em fas mal! No m’has anestesiat!

TOTES TRES – És un deixeble del marquès de Sade!

ORIN – Obriu la boca, que vinc!

ORIN – Ja sóc dentista

NOIES – No, no gràcies.

ORIN – Adoro la feina que faig.

NOIES – L’adora!

ORIN – Ja sóc dentista!

NOIES – L’escorxador!

ORIN – Tinc molt talent per fer mal a la gent.

21
NOIES – Fer mal li agrada!

ORIN – El dia que t’arranqui els caixals...

NOIES – Animal!

ORIN – Udolaràs de manera infernal.

NOIES – Dentista!

ORIN – I encara que pateixi el client...

NOIES – Pacient!

ORIN – Una veu des del cel va dient:

“Fill meu, fes mal i no temis el càstig”.
Ja sóc dentista!
I és fantàstic!
Digueu “aaaa”!

NOIES – Aaaa.

ORIN - Digueu “aaaa”!

NOIES – Aaaa.

ORIN - Digueu “aaaa”!

NOIES – Aaaa.

ORIN – I ara escopiu!

ORIN – (Entrant a la botiga) Ei, tu, què tal?

SEYMOUR – Molt bé, gràcies. Però és que la botiga

està tancada.

ORIN – No vinc a comprar. Vinc a... Ei, aquesta

deu ser la planta de què parlen a les notícies.
Com en dieu?

SEYMOUR – Audrey Dos.

22
ORIN – Un nom maco. S’enganxa. Guapa la planta.

SEYMOUR – Gràcies. L’he fet créixer jo mateix.

Eee... ara, si no li fa res, és que se suposa que
no pun deixar entrar ningú i...

ORIN – He sentit a dir que és una mena d’espècie

nova i tal...

SEYMOUR – Això és el que diuen. Bé... Eee.. Ara

hauria d’anar-se’n. Hem de...

AUDREY - (Entrant de la rebotiga) No passa res,

Seymour. És el meu nòvio. Seymour Krelborn... Orin
Scrivello. (L’Orin la renya amb el dit) Doctor en
medicina dental.

ORIN – Et dic una cosa, tio, jo no tindria aquesta

planteta aquí, en aquesta merda de barri. Porta’l
a qualsevol floristeria de la ciutat i demana’n
els calers que vulguis.

SEYMOUR – Jo sóc feliç aquí.

AUDREY – El Seymour és molt lleial.

ORIN – (Agre) Algú t’ha dit res a tu?

AUDREY – Eee... no... Perdona’m.

ORIN – Perdona’m què?

AUDREY – Perdona’m, doctor.

ORIN – Això està millor.

Mushnik entra i es queda amagat escoltant.

ORIN – T’ho dic, nano. Aquesta cosa verda és una

mina d’or. Fot el camp d’aquesta merda de lloc i
emporta’t la planta amb tu.

MUSHNIK – (A ell mateix) Què?

23
ORIN – Has sentit el que t’he dit?

SEYMOUR – Sí.

MUSHNIK – Sí.

AUDREY – Que no hauríem de marxar? (l’Orin es gira

cap a ella amenaçant) Perdó.

ORIN – Perdó, què?

AUDREY – Doctor... doctor... Perdó, doctor.

ORIN – (Al Seymour) Les has d’ensenyar, tio... Bé,

tinc la mota fora, en doble fila... pensa en el
que t’he dit, noi, de debò. Pensa-hi.

SEYMOUR – Hi pensaré.

MUSHNIK – Hi pensarà.

ORIN – Molt bé, Audrey! Portes les manilles?

AUDREY – Les duc a la bossa.

ORIN – Doncs som-hi.

L’Audrey i l’Orin surten. La Sra. Mushnik entra a

la botiga.

SEYMOUR – No m’agrada aquest tio, Sra. Mushnik.

Hauria de sentir com li parla a l’Audrey. Tan
dolça i tan bonica com és... Es mereix un príncep,
no un sàdic com aquest!

MUSHNIK – Seymour...

SEYMOUR – Sí, senyora...

MUSHNIK – Seymour...

CANÇÓ - MUSHNIK I FILL

24
MUSHNIK – T’agradaria ser el meu fill?
T’agradaria ser el meu hereu adoptiu?
(Mai de la vida m’ha agradat,
però si se’n va estic acabat.
No puc fer res:
estic penjat)
Oi que sí?

SEYMOUR – Per què?

MUSHNIK – Voldria ser el teu papà.

El teu destí amb el meu voldria unir.
Abans pensava que eres curt
però sense tu el compte no surt,
per això et nomeno el meu fill.
Mushnik i fill!
Quin goig!
Això no m’ho pots negar.
Parlo amb el cor a la mà: estic boig!
Ja veus que és ben senzill:
si vols pots ser el meu fill.
No pensis que hi hagi cap perill.
T’agradaria ser el meu fill?
T’agradaria ser el meu hereu adoptiu?

SEYMOUR – No entenc per què va tan de cul

si sempre ha dit que sóc un gandul.

MUSHNIK – Era broma!

SEYMOUR – Quue m’ofego!

MUSHNIK – Perdona totes aquestes expansions

d’un cor de pare que sempre ha amagat
les emocions!

SEYMOUR – Uf.

MUSHNIK – Què?

SEYMOUR – Doncs...

MUSHNIK – Doncs?

25
SEYMOUR – Jo...

MUSHNIK – Tu?
Per favor, digues-m’ho ara
diga’m que seràs...

SEYMOUR – Bé... no sé què dir... no ho sé...

MUSHNIK – Fins que no ho sàpigues, no respiraré!

(Aguanta la respiració)

SEYMOUR – Molt bé... d’acord.

Seré... el seu fill!

MUSHNIK – (Respira alleujat) Visca! He guanyat!

Serà el meu fill!

SEYMOUR – Porta els papers, papà.

Estic molt emocionat.
I quan ja estiguis gagà
em tindràs sempre al teu costat.

MUSHNIK – M’ho jures?

SEYMOUR – T’ho prometo!

MUSHNIK – Quin fill!

TOTS DOS – Mushnik i fill.

Veieu?

SEYMOUR – Ara sóc el seu hereu!

TOTS DOS – Això ja està dat i beneït.

Que ho vegi el món cruel,
que l’arbre sec ha florit,
la branca i l’arrel,
tot és molt senzill...

SEYMOUR – Abraça el teu fill!

MUSHNIK – No em facis vomitar...

TOTS DOS – Mushnik i fill!

26
La Sra. Mushnik surt.

SEYMOUR – El seu fill. Sóc el seu fill.

CANÇÓ - QUINA COSA MÉS RARA

SEYMOUR – Quina cosa més rara:

la sort em ve de cara.
Moltes gràcies per ser tan amable amb mi.
Gràcies, bella atzavara,
m’has donat... una mare.
I quan jo sigui l’amo d’aquí
pensaré en tot el que has fet per mi!

(Parlat) I a qui li importa si he estat una

mica anèmic aquestes últimes setmanes? I què si
he tingut unes quantes basques i una mica de
mareig? Ha ben valgut la pena, tio. Bé, Dos,
tinc una mica de gana. Faré una escapada a
Shmendrik’s i hi faré un mos. Ja ens veurem...

La planta es marceix de sobte.

SEYMOUR – Ai. Ja hi tornem a ser. Mira, ja no em

queda gaire sang. Només et demano que em donis uns
dies perquè se’m cicatritzi... D’acord? Aleshores
tornarem a començar amb la mà esquerra i...

PLANTA – Dona’m menjar!

SEYMOUR – Perdó?

PLANTA – Dona’m menjar!

SEYMOUR – Dos...! Parles... has obert la... la

boca i has parlat!

PLANTA – Dona’m menjar, Seymour Krelborn! Dona’m

menjar ara mateix!

27
SEYMOUR – No puc!

PLANTA – M’estic morint de gana!

SEYMOUR – Escolta... potser en pugui treure una

mica d’aquest...

PLANTA – Necessito menjar!

SEYMOUR – Ja ho sé, ja ho sé, però no pots treure

sang d’un...

PLANTA – Més! Més!

SEYMOUR – No puc! Què vols que faci? Que em talli

les venes?

PLANTA - ... (Fa cara d’entusiasme i obre la boca)

SEYMOUR – Escolta... què et sembla si vaig fins a

la cantonada i et porto una bona mitjana de
vedella?

PLANTA – Ha de ser sang!

SEYMOUR – No siguis fastigosa.

PLANTA – I ha de ser fresca!

SEYMOUR – No vull sentir res més.

CANÇÓ - ANIMA’T

PLANTA – Tinc fam!

SEYMOUR – Ha de ser sang humana?

PLANTA – Tinc fam!

SEYMOUR – Ha de ser la meva?

PLANTA – Tinc fam!

28
 SEYMOUR - I d’on l’he de treure?

PLANTA – Tinc fam Seymour.

Tinc fam. vull menjar.
Tinc fam Seymour.
Tinc fam. vull menjar.
Si no m’atipes, Seymour,
no et podré ajudar.
Vols tenir un cotxe esportiu?
Fer vacances tot l’estiu?
I dormir cada nit amb una actriu?
No siguis tonto!
Què me’n dius de ser inmortal?
Ara pots picar ben alt.
Sóc la planta que ho pot fer real!
No siguis burro.
Tu seràs un marajà,
jo seré el teu geni esclau.
Per favor dona’m menjar,
dona’m carn fresca i sang
calenta i suquejant.
Vull carn humana, -steak tartar-.
Vull sang!
Vinga, tio, no et tallis ni un pel.
Jo puc obrir-te les portes del cel
i fer de la vida una lluna de mel.
No siguis xorra.

SEYMOUR – No ho veig clar!

No ho veig clar!
He de ser
un carnisser
i un assassí?
No podré
arribar a ser
un bon botxí.

PLANTA – T’agradaria una suite al Ritz

plena de nenes ensenyant els pits?
Vols tenir coca i amfetes i speeds?
No siguis burro!

SEYMOUR – Vull tenir una BMW,

en els semàfors sortir el primer
29
i sentir l’enveja de tot el carrer.

PLANTA – Vinga, anima’t!

Si el que vols és ser legal
i et fa falta un bon motiu,
pensa que hi ha personal
que no mereix pas estar viu.

L’Orin i l’Audrey travessen l’escena.

SEYMOUR I PLANTA - Si el que vols és ser legal,

no és gens difícil decidir,
el dentista ens cau fatal,
segur que aquest serà bo per mi! (3 vegades)

SEYMOUR – És tan cafre, la tracta fatal...

PLANTA – La fa anar de cul i sempre parla massa

alt!

SEYMOUR – Tu vols sang i ell és providencial!

PLANTA – Jo vull sang i ell és providencial!

TOTS DOS – (Jo vull) (Tu vols) sang i ell és

providencial!

PLANTA – Vinga, anima’t!

Fosc.

Som a la consulta d’Orin Scrivello.

ORIN – El següent!

SEYMOUR – Em penso que sóc jo, doctor Scrivello.

ORIN – Té hora demanada?

SEYMOUR – No... bé... ens vam conèixer ahir. Són

el Seymour Krelborn.

ORIN – Ah, és clar. El tio de la planta.

30
SEYMOUR – Exacte. (Treu una pistola i l’apunta)

ORIN – I per què m’apuntes amb una pistola,

Seymour?

SEYMOUR – Jo... jo...

ORIN – Que et posa nerviós venir al dentista?

SEYMOUR – No... no. No estic pas nerviós. Jo...

ORIN – (Treient-li amb facilitat la pistola) Et

farà una mica de mal.

SEYMOUR – No... no ho enten. No vull que em miri

les dents. Jo...

ORIN – És clar que vols que et miri les dents.

(Torçant-li el braç per darrera l’esquena) Digues
“aaaaa...”!

SEYMOUR – No!

ORIN – (Torçant-li encara més) Digues “aaaaa...!!!

SEYMOUR – (Li fa molt mal) Aaaaaaahhhh!!!

ORIN – (Mirant-li la boca) Oooohhh! Tens la boca

fatal, nano. Tens moltes dents corcades. Tens un
munt de càries i hi tens un abscés!

SEYMOUR – Que hi tinc què?

ORIN – T’he de fer una revisió total de la boca.

Començaren pel caixal del seny!

SEYMOUR – No!!

ORIN – (Portant al Seymour cap a la butaca) L’únic

que farem serà arrencar aquest caixal fill de puta
que tens aquí. Què me’n dius?

SEYMOUR – Me n’he d’anar!

31
ORIN – No, hem de prendre una acció immediata!
Som-hi!

SEYMOUR – Espera! No em penses donar anestèsia?

ORIN – Per què? Adorm els sentits!

SEYMOUR – Però em farà mal!

ORIN – Només fins que et desmaïs. (Agafa una eina

impressionant)

SEYMOUR – I això què és?

ORIN – És el filaberquí, Seymour!

SEYMOUR – Però està rovellat!

ORIN – És una antiguitat. Ara ja no es fan

instruments com aquest... Fort, resistent, pesat.
Això serà un repte. Serà un plaer. Necessitaré una
mica de gas.

SEYMOUR – Gas?

ORIN – Òxid nitrós.

SEYMOUR – Gràcies a Déu. Em creia que no en

pensava fer servir...

ORIN – El gas no és per tu, Seymour. És per mi.

Vull passar-m’ho bé de debò amb això. I trobo que
una mica de gas del riure abans de començar em fa
sentir més plaer. De fet... (Idea) Faré servir la
màscara de gas especial! Relaxa’t, Seymour. Torno
de seguida. (Surt)

El Seymour agafa la pistola que és en una safata.

Pensa. Torna a deixar-la on era. l’Orin torna amb
una mena de bossa de plàstic transparent al cap
amb un tub llarg que surt pel darrera conectat a
una bombona de gas.

32
ORIN – Oooooohhhh! Oh, oh, nano... Seymour. Flipo.
La de coses que et faré a la boca! Sí, sisisisií!
Bé, em sembla que ja n’he pres prou, de gas. Ara
em treuré la màscara i... (Intenta treure-se-la
però no pot) Ei, Seymour, saps què?

SEYMOUR – Què?

ORIN – La màscara... Se m’ha quedat enganxada! No

me la puc treure! Hòstia! Em puc asfixiar, aquí
dins! Ei, Seymour, ajuda’m...

SEYMOUR – Bé...

ORIN – Bé? Dius que... bé? Eh... Seymour... Em

sembla que no ho entens...

L’orin cau a terra, ofegant-se. S’aixeca una mica,

però li fallen les forces. Te un parell de
convulsions i al final queda immòbil, de genolls.

SEYMOUR – Mort?

L’Orin es desploma a terra, mort.

Fosc.

Tornem a ser a la botiga. El Seymour porta una

grossa i pesada galleda d’on, cautelosament, treu
una mà tacada de sang i li dóna a la planta, que
té la boca oberta. La planta la devora
sorollosament.

PLANTA – Més, més!

El Seymour repeteix la jugada amb altres part del

cos. Al final buida la galleda a la planta, agafa
l’uniforme de l’Orin i el llença en una galleda
d’escombraries que hi ha en un racó.

Fosc.

33
Som a la floristeria. Sonen telèfons. L’Audrey i
el Seymour no paren de contestar trucades, tenen
dos telèfons cada un.

AUDREY – La floristeria favorita del port, un

moment si us plau. (A l’altre telèfon) Mil euros
de violetes africanes i cinc-cents euros de baby-
blue- eyes. Molt bé. (A l’altre telèfon) Sí,
senyora, uns geranis preciosos... com? Ah, sí,
codonyers del japó... glicines també?

SEYMOUR – Mushnik i fill, la floristeria favorita

del port. Sí, un moment, sisplau. (A l’altre
telèfon) Sí... camèlies, magnòlies i gladiols...
sí, sí són preciosos. (A l’altre telèfon) Sí,
senyor, la nostra especialitat són els funerals.
El que vostè digui. Aquí tenim de tot.

De sobte despengen els telèfons. És hora de

tancar.

AUDREY – Quin dia, Seymour. Et fa res tancar per

mi? Estic morta.

SEYMOUR – No t’amoïnis Audrey, ja tancaré jo.

AUDREY – Gràcies, Seymour...(Es posa a plorar)

SEYMOUR – Què et passa Audrey? Per què plores?

AUDREY – No sé què em passa. Em penso que

últimament estic una mica tonta pel temps.

SEYMOUR – És per l’Orin, oi? Has estat deprimida

des que va desaparèixer de manera misteriosa. El
trobes a faltar, oi?

AUDREY – Trobar-lo a faltar? Mai no m’havia sentit

tan bé com quan vaig saber que havia desaparegut.
Va ser com un miracle.

SEYMOUR – Doncs, llavors... què et passa?

34
AUDREY – Em sento culpable, suposo. Vull dir, si
s’ha trobat amb alguna jugada bruta o amb algun
accident terrible... doncs en part és culpa meva,
saps? Perquè, en el fons... jo ho desitjava, jo
desitjava que tingués un accident terrible.

SEYMOUR – Audrey, no hauries de perdre ni un minut

més preocupant-te per aquell individu. Hi ha una
pila de nois que donarien qualsevol cosa per
sortir amb tu. Nois honrats.

AUDREY – Jo no em mereixo un noi honrat, Seymour.

SEYMOUR – Això no és veritat.

AUDREY – Tinc un passat terrible. Jo em mereixia

un individu com l’Orin Scrivello, doctor en
medicina dental. Saps on el vaig conèixer? A
l’Escòria.

SEYMOUR – L’Escòria?

AUDREY – L’Escòria. És un bar. Quan aquí no fèiem

gaires calés, les nit que tenia lliures jo hi
treballava en aquell bar. Em posava vestits
baratos i de mal gust. No vestits macos com
aquest. Vestits vulgars i fastigosos, i... (Torna
a plorar)

SEYMOUR – Audrey, ara tot això ja s’ha acabat. No

tens res de què avergonyir-te. Ets una persona
esplèndida i sempre ho has estat. Sota els teus
blaus i les manilles i tot això, saps què hi veia,
jo? Una noia que respectava. I que encara
respecto.

CANÇÓ - DE COP I VOLTA

SEYMOUR – Aixeca el cap,

treu-te la màscara,
pren el meu Kleenex
i moca’t amb ell.
Mostra’m els ulls,
35
se’t corre el rímmel,
sé que has patit
però ara tot va bé.
De cop i volta
no et cal maquillatge.
Jo estic a la vora:
tot anirà bé.
De cop i volta
jo puc ajudar-te,
no et cal preocupar-te,
sóc el teu amic.

AUDREY – Mai de la vida

m’han estimat,
sóc orfe de pares
i no tinc germans.
Vaig trobar un home
i el vaig seguir,
ell va fer “així”
i jo vaig dir que sí.
De cop i volta
ell pot ajudar-me.
No em donarà ordres,
no em maltractarà.
De cop i volta
no em cal preocupar-me:
el tinc a la vora
i és el meu amic.

SEYMOUR – Diga’m que aquest

feliç sentiment
durarà sempre,
no s’acabarà.

AUDREY – Has de comprendre

que és nou per mi:
he perdut sempre
i em costa de dir...
De cop i volta
ell pot ajudar-me.
No em donarà ordres,
no em maltractarà.
De cop i volta
no em cal preocupar-me:
36
SEYMOUR – Jo estic a la vora

AUDREY – Ell és a la vora.

SEYMOUR – Em tens a la vora.

AUDREY – El tinc a la vora.

TOTS DOS – (Sóc) (És) el meu amic.

S’abracen apassionadament. Entra la Sra. Mushnik

que se’ls queda mirant.

MUSHNIK – I doncs? (Se separen bruscament) Sembla

que la cosa es complica entre els meus empleats.

SEYMOUR – Veurà, senyora... vull dir... mamà.

MUSHNIK – No em diguis senyora mamà, Seymour

Krelborn. Audrey, ens excuses un moment al Seymour
i a mi? Potser podries fer una visita al teu amic,
el dentista.

SEYMOUR – Això que has dit no té cap gràcia, mamà.

Saps que el dentista ha desaparegut.

MUSHNIK – Ah, és veritat. Ha desaparegut, oi?

Perdona’m, nano.

SEYMOUR – Què et passa, mamà?

MUSHNIK – Mmmm... Mira, taques vermelles, per tot

el terra.

SEYMOUR – Ah, sí...?

MUSHNIK – He tingut una tarda molt estranya, fill

meu. Després de la cita amb l’advocat, m’han dut a
la comissaria de policia.

SEYMOUR – De policia?

37
MUSHNIK – (Ajupint-se a terra i rascant amb
l’ungla una taca) Sí. Em sembla que feien una
investigació rutinària per la desaparició d’aquell
dentista motoritzat. I, mentre la feien... Sembla
ser que han trobat una bossa de la floristeria
Mushnik... al despatx del dentista!

SEYMOUR – I això què vol dir?

MUSHNIK – És exactament el que jo m’he preguntat,

Seymour. I he començat a pensar en algunes coses
que he anat veient per aquí, últimament... Taques
vermelles per tot el terra!

SEYMOUR – Jo... jo... Ah, sí... l’altre dia se’m

va vessar un bloody Mary i es va tacar tot...

MUSHNIK – ës difícil tenir les coses netes per

aquí, oi? Especialment quan només passen a
recollir les escombraries un cop a la setmana!

Va cap a les escombraries. La planta els observa.

SEYMOUR – I això què té a veure amb...? On vas?

MUSHNIK – Si vols que se t’emportin una cosa de

seguida, al port, val més que no la llencis a les
escombraries!

SEYMOUR – De què parles?

La Sra. Mushnik fica la mà a la galleda

d’escombraries i treu l’uniforme de l’Orin.

MUSHNIK – D’això! Un uniforme de dentista!

CANÇÓ - ÉS l’HORA DE SOPAR

PLANTA – Et té molt ben controlat.

MUSHNIK – El vaig trobar la setmana passada i

no vaig tenir-ne cap mena de dubte.

38
PLANTA – S’ensuma l’assessinat.

MUSHNIK – I les taques vermelles semblaven una

cosa prou innocent.

PLANTA – No queda cap lloc per tu.

MUSHNIK – Però aleshores t’he enxampat

besant la nòvia del dentista.

PLANTA – No et sentiràs mai segur.

MUSHNIK – I m’ha començat a semblar que hi

havia un motiu.

PLANTA – El crim no pots amagar.

MUSHNIK – Ara que ell no pot fer nosa, és quan

tu ataques, oi?

PLANTA – És l’hora de sopar!

MUSHNIK – No sospiten gens de tu, Seymour.

Però és que ells no en saben res de les taques,
ni de l’uniforme, ni de la novieta...

SEYMOUR – Jo no ho he fet!

MUSHNIK – Doncs vine amb mi a la policia i els

ho expliques!

SEYMOUR – Sóc innocent! Sóc innocent!

PLANTA – Ell està en el bon camí.

MUSHNIK – Així la consciència se’m quedarà

tranquila.

PLANTA – I ha de trobar l’assassí.

MUSHNIK – Si tu no hi vas, hi aniré jo.

PLANTA – Tu no podràs dir que no.

39
 MUSHNIK – Què, doncs? Hi anem?

PLANTA – Et ficarà a la presó.

SEYMOUR – D’a... d’acord.

PLANTA – Serà de bon mastegar.

MUSHNIK – Vaig a tancar i marxem. (Surt)

PLANTA – És l’hora de sopar!

Vinga, vinga!
Pensa en totes les ofertes
Vinga, vinga!
El teu futur amb ella!
Vinga, vinga!
No siguis papanates.
Vinga, vinga!
Se’m fa la boca aigua!

MUSHNIK – (Entrant) D’acord, Seymour, som-hi.

SEYMOUR – Eeee... No vol recollir les factures

del dia per ingressar-les al banc demà al matí?

NOIES - Vinga, vinga!

MUSHNIK – Les has posades a la caixa de

cabdals?

NOIES - Vinga, vinga!

SEYMOUR – Eee... no.

MUSHNIK – Per què no?

NOIES - Vinga, vinga!

SEYMOUR – He... he oblidat la combinació.

NOIES – És l’hora de sopar!

MUSHNIK – Però són molts diners! On són?

NOIES - Vinga, vinga!

40
 SEYMOUR – Dins de la planta.

MUSHNIK – Dins de la planta?

NOIES - Vinga, vinga!

SEYMOUR – He pensat que és el lloc més segur.

Cap lladre no hi buscaria, dins de la planta.

NOIES - Vinga, vinga!

MUSHNIK – Els diners són dins de la planta?

SEYMOUR – (Fa que sí amb el cap)

NOIES – És l’hora de sopar!

MUSHNIK – I ara com ho he de fer per agafar-

los?

NOIES - ...De sopar!

Fosc.

CHIFFON I CRYSTAL – (Ad lib) Seymour! Seymour

Ooooh! Seeeeymour!

CRYSTAL – Em podries firmar un autògraf?

CHIFFON – T’hem vist al telenotícies del canal

cinc!

CRYSTAL – Estaves tan guapo!

CHIFFON – I et faràs tan ric!

SEYMOUR – Sisplau, nenes, ara no.

CRYSTAL - És veritat que l’Audrey Dos serà la

mestra de cerimònies del concurs de roses?

CHIFFON – És veritat que la botiga s’encarregarà

de decorar el ball de fi de carrera?
41
SEYMOUR – Sí, tot això és veritat. Sisplau,
deixeu-me passar...

RONNETTE – (Entrant) Hi ha un peix gros que et

busca, Seymour. és del barri residencial. Ha anat
preguntant per tot arreu on et podia trobar. Ets
famós, Seymour.

BERNSTEIN – És ell?

RONNETTE – És ell, Sra. Bernstein.

BERNSTEIN – Gràcies, nenes. (Li dóna uns quants

billets a la Ronnette que se’ls reparteix amb les
altres noies mentre surten) Seymour Krelborn!
Carinyo, preciositat, cosa bonica...

SEYMOUR – Eeee... Ens coneixem?

BERNSTEIN – És clar que no. Però t’alegraràs molt

de conèixe’m. Seymour... preciós... carinyo...
nyugo-nyugo...

CANÇÓ - ESTÀ ESCRIT A L’EVANGELI

BERNSTEIN – Seymour, jove simpàtic,

El meu nom és Bernstein,
sóc un magnífic i gran productor.
Estic aquí per convence’t
d’entrar de pet a la televisió
per parlar de plantes i flors
mitja horeta el dissabte a la nit.
El país sencer escoltarà el que has dit.
Farem calés i seràs molt famós.

NOIES – Està escrit a l’evangeli

que l’últim serà el primer.
Ara ets el noi de la peli
i ens has de fer quedar bé.
Ho deia el profe de reli
i no era cap mentider:
que el que era l’últim ha de ser
42
i hauraà de ser
el primer!

LUCE – (Entra amb les noies que reben un altre

munt de billets) Amor meu, preciositat, cosa
dolça... estic encantada de conèixe’t! Farem
grans coses tu i jo. Tu no et preocupis de res.
Deixa-ho tot a les meves mans. Guapo...
dolçor... Seymour, nino... ja ho saps que ens
ha unit el destí? Imagina tot el que tu i jo
podem fer junts!

NOIES – Està escrit a l’evangeli

que l’últim serà el primer.
Ara ets el noi de la peli
i ens has de fer quedar bé.
Ho deia el profe de reli
i no era cap mentider:
que el que era l’últim ha de ser
i hauraà de ser
el primer!

SNIP – (També entra amb les noies i també els

dóna un munt de billets) Així que aquest és el
Seymour Krelborn. Portem molts dies intentant
parlar amb tu, nano... i ele telèfons sempre
comunicant, sempre comunicant! Has rebut el
telegrama que et vam enviar?

SEYMOUR – Em sembla que no.

SNIP – Doncs és una sort que hagi decidit venir

en persona... Encantada de conèixe’t, xaval. Em
dic Skip Snip, de l’agència William Morris. (Li
allarga un contracte al Seymour. Ell ni se’l
mira i ens canta els seus pensaments)

SEYMOUR – Això és un xollo

de puta mare.
Aquesta planta fastigosa
em farà ric.
Però què m’enrotllo?
Quina passada!
Ja mai més no podré sortir de l’embolic.
43
Si dic que sí,
aquest contracte
és com un pacte:
em converteix en assassí.
Si jo m’hi fico,
si m’hi complico,
vol dir que
molta més gent haurà de morir!
No! No! No t’enrrotllis malament!
No! No! Això és un malson i un torment.
No! No! No tens més remei
que seguir dins la llei
i no tens més futur
que apuntar-te a l’atur.
No hi ha altra solució ni esperança per mi:
és la planta la que ha de morir.
Però hi ha la Audrey,
dolça Audrey...
Si ara tornés a ser cutre com abans,
la paranoia
d’aquesta noia
fóra tan gran
que em fugiria de les mans.

NOIES – Està escrit a l’evangeli...

SEYMOUR – On cal firmar?

NOIES – Que l’últim serà el primer...

SNIP – Aquí i allà.

NOIES – Ara ets el noi de la peli...

SNIP – Firma aquí!

NOIES – I ens ha de fer quedar bé.

SNIP – Això és per mi.

NOIES – Ho deia el profe de reli.

SNIP – Bé, amic meu...

44
NOIES – I no era cap mentider.

SNIP – Apa, adéu!

NOIES I SNIP – Que el que era l’últim ha de ser,

ara mateix...
Que el que era l’últim ha de ser,
ara mateix...

NOIES, SNIP I SEYMOUR – Que el que era últim ha de ser,

ara mateix...
El primer!.

Fosc.

Som a la botiga. El Seymour està escrivint en un

racó. A fora hi ha tempesta.

PLANTA – Alimenta’m! Dona’m menjar!

SEYMOUR – Deixa’m en pau. No veus que estic

enfeinat?

PLANTA – Gilipolles!

SEYMOUR – No duguis paraulotes!

PLANTA – Menjar!!!

SEYMOUR – No m’atabalis! He d’acabar el text per

la gira de conferències. Hi parlo de tu. Deixa’m
en pau, deixa’m treballar tranquil o els explicaré
la veritat.

PLANTA – No em vacil·lis! Jo t’he fet i jo et puc

desfer.

SEYMOUR – Endavant, doncs. Desfes.me! Et penses

que és gaire fàcil viure amb aquest sentiment de
culpabilitat?

PLANTA – Au, vinga! Talla el rotllo i porta’m la

carn!
45
SEYMOUR – Si mengessis carn, encara... Si et
dediquessis a les mosques, o als ratolins... Però
no. Ets tan particular...

PLANTA – Vinga, Kerlborn. Dona’m de menjar. No he

menjat res des de la Sra. Mushnik, i ja fa una
setmana!

SEYMOUR – Escolta, aguanta una nit més. És tot el

que et demano. Els de la revista Life seran aquí
al matí, per fer-nos fotos...

PLANTA – I demà em trobaràs algú?

SEYMOUR – Demà no tornaràs a passar gana, t’ho

prometo.

Pausa.

PLANTA – Aaaaahhh...! Menjar! Menjar! Menjar!

SEYMOUR – No puc més! Deixa de cridar! M’estàs

tornant boig! Calla! Per l’amor de Déu, calla!
Calla! Calla! Calla!

AUDREY – (Entrant) Seymour! Què et passa?

SEYMOUR – Què em passa? Passa que es morirà si no

li dono de menjar. Intento pensar alguna manera
de... alguna cosa... algú...

AUDREY – Seymour... Estàs histèric. Quin problema

hi ha per aconseguir menjar per plantes? Em penso
que això de portar el negoci tot sol és massa per
tu. Quan va dir la Sra. Mushnik que tornaria?

SEYMOUR – Eh?

AUDREY – Ja saps, en la nota que em vas dir que et

va deixar... Aquella en qyue deia que se n’anava a
casa de la seva germana, a...

46
SEYMOUR – Txecoslovàquia. Exacte. Pot ser fora
molt de temps. Audrey... Et puc preguntar una
cosa?

AUDREY – El que vulguis.

SEYMOUR – Suposa, per un moment que mai no hi

hagués hagut cap Audrey Dos. Que jo tornés a ser
un no-ningú... Encara t’agradaria?

AUDREY – Encara t’estimaria, Seymour.

SEYMOUR – Doncs ja està decidit.

AUDREY – El què està decidit?

SEYMOUR – Una pistola! I bales... i mata-rates...

i un matxet... Demà al matí, just després que els
de la revista Life ens facin la foto... Ja saps
qui morirà!

AUDREY – Seymour!

SEYMOUR – Ens faran la foto. Serem famosos.

Agafaré aquella feina a la tele, i viurem plegats:
una vida bonica tranquila i normal, mai més això
de donar-li de menjar per la nit... mai més tants
xiscles per aconseguir sang...

AUDREY – Quin menjar per la nit? Quina sang? No

t’entenc. Seymour... bales, ganivets, mata-
rates... Em fas por.

SEYMOUR – No has de tenir por de res. Marxarem

d’aquí. Et portaré a aquella urbanització que
sempre havies somiat i hi viurem feliços per
sempre més, t’ho prometo. Tindrem un cotxet,
tindrem la caseta... i cap hortet. No tindrem
plantes. Ni una planta.

AUDREY – Parles molt estrany, Seymour.

SEYMOUR – Demà t’ho explicaré tot. Ara ves-te’n a

casa, Audrey, sisplau.
47
AUDREY – No et puc deixar així com estàs.

SEYMOUR – No et preocupis per mi. (Li besa el

front) No et preocupis per res.

L’Audrey surt. El Seymour torna a la feina. Sonen

dotze campanades.

PLANTA – Dona’m menjar!

SEYMOUR – De cap de les maneres!

PLANTA – Dona’m menjar!

SEYMOUR – No te’n donaré, així que deixa de

demanar-m’ho.

PLANTA – Dona’m menjar!!!!

SEYMOUR – (S’aixeca) No ho aguanto més. Escolta,

baixaré a la botiga de la cantonada i et portaré
una lliura de roast beef poc fet. Potser això
t’aguantarà fins que vinguin els de la revista
Life.

PLANTA - ... (Esbufega)

SEYMOUR – Escolta, és la meva última oferta. Ho

vols o no ho vols?

PLANTA – D’acord... Millor això que res.

SEYMOUR – Entesos. Doncs ara vinc. I no et pensis

que et portaré postres.

El Seymour surt. Al cap d’un moment torna

l’Audrey.

AUDREY – Seymour... Seymour on ets?

CANÇÓ - NO PUC DORMIR/ÉS HORA DE SOPAR 2

48
audrey - No puc dormir.
M’he pres un vàlium,
però una veu
dins del meu cap em va dient:

NOIES – Besa’m Seymour.

Parla’m Seymour.

AUDREY – M’he pres un te,

però no em puc tranquilitzar.
Seymour, xato,
diga’m, Seymour,
què ens està passant.

PLANTA – Hola nena, bona nit.

AUDREY – Qui parla?

PLANTA – Et queda bé aquest vestit.

AUDREY – Que hi ha algú, aquí?

PLANTA – Es pot dir que ets un bombó.

AUDREY – Oh, Seymour! Ets tu?

PLANTA – No és Seymour, sóc jo.

AUDREY – Oh, Déu meu!

PLANTA – Audrey Dos busca Audrey U.

AUDREY – A mi?

PLANTA – La planta et parla a tu.

AUDREY – Oh... no m’ho crec...

PLANTA – No saps pas la set que tinc!

AUDREY – No sé si te n’he de portar, d’aigua.

PLANTA – Va, nena, enrotlla’t bé,

49
 AUDREY – Un vas d’aigua i prou, eh?

PLANTA – Es clar, aigua sense gas.

AUDREY – Tens les branques aixutes, pobreta.

PLANTA – Escolta’m, fes el que et dic.

AUDREY – Vaig a buscar la regadora...

PLANTA – No em facis esperar.

AUDREY – No, si vinc de seguida...

PLANTA – És hora de sopar!

La Planta té agafada l’Audrey per un braç.

PLANTA – Relaxa’t, carinyo, i tot anirà millor.

Vinga, vine a fer companyia al teu amic dentista i
a la Sra. Mushnik. Són aquí dins.

La Planta s’obre i comença a empassar-se l’Audrey.

AUDREY – Auxili!

SEYMOUR – (Entrant) Audrey! No! Deixa-la anar!

El Seymour força la planta i aconsegueix que obri

la boca, i treu l’Audrey fora. Ella està molt mal
ferida i es recolze en ell.

SEYMOUR – Audrey... estàs bé?

AUDREY – (Exhausta i moribunda) Sí... No.

SEYMOUR – No et moris, Audrey. Et necessito.

Sisplau, no et moris.

AUDREY – (Dolça i calmadament) Saps què? La planta

diu que l’Orin i la Sra. Mushnik són dins seu.

50
SEYMOUR – És veritat. Jo ho he fet. Jo els he
donat a la planta per menjar...

AUDREY – I això és el que l’ha fet tan gran i tan

forta? I a tu tn famós?

SEYMOUR – He fet coses terribles. Però pas a tu. A

tu mai et faria mal...

AUDREY – Però... Però jo vull que facis el mateix,

Seymour.

SEYMOUR – Què?

AUDREY – Quan em mori –que serà de seguida- dóna’m

a la planta. Així podrà viure i fer que tu tinguis
totes les coses que et mereixes...

SEYMOUR – No saps el que dius.

AUDREY – Sí que ho sé. És l’únic regal que puc

fer-te. I si sóc dins la planta, aleshores seré
part de la planta. Així que, fet i fet... sempre
estarem junts.

L’Audrey mor. El Seymour l’agafa en braços i

l’entrega a la planta. Música d’apoteosi
romàntica. Lentament es fa fosc.

És l’endemà al matí, a la botiga. Hi ha el Seymour

assegut, fet pols. En un cantó, la Crystal parla
amb la Patrícia Martin, una altra oportunista.

CRYSTAL – És ell, Sra. Martin, aquell d’allà.

MARTIN – (Li dona un billet) Gràcies, preciosa.

(Entra a la botiga) Krelborn? Seymour Krelborn?

SEYMOUR – Deixi’m sol.

MARTIN – Sóc la Patrícia Martin, de la divisió de

llicències i marketing del grup Empreses
Botàniques Mundials. Tinc una proposició per tu
que no podràs refusar, noi.
51
SEYMOUR – No hi estic interessat.

MARTIN – Deixa’m explicar-t’ho més detalladament.

(Treu un contracte) És un tracte molt senzill per
una questió de llicències. Nosaltres agafarem uns
trossets de fulles de l’Audrey Dos, en reproduirem
tot de petites Audrey Dos i les vendrem als
floristes. De banda a banda de la nació. Ben
aviat, cada casa americana en tindrà una. Tinc un
camió esperant fora, i alguns testos. Si no li fa
res, començarem a agafar esqueixos ara mateix.
Imagina-t’ho, nano: Audrey Dos per tot arreu.
Carai! Amb una mica de publicitat, això podria ser
un negoci més fort que els hula-hops. (Surt)

SEYMOUR – (Comença a entendre-ho tot) Més fort que

els hula-hops...

PLANTA – (Orgullosa) Molt més fort!

SEYMOUR – Cada casa d’Amèrica... Milers com tu...

menjant... Això és el que duies al cap des del
principi, oi?

PLANTA – No em collonis, Seymour!

SEYMOUR – Ja no parlem d’una planta famèlica...

Parlem de... la conquesta del món!!

PLANTA – Et volia donar les gràcies.

SEYMOUR – Ets un monstre! I jo també!

PLANTA – Dóna’m de menjar!

SEYMOUR – T’has menjat l’única cosa que estimava

en el món.

PLANTA – Mala sort!

SEYMOUR – (Agafa la pistola i li dispara

repetidament) Té això! I això! I això...

52
PLANTA – Deixa-ho córrer, Krelborn.

SEYMOUR – Mai! (Agafa un pot de mata-rates i li

buida a la boca) Mira! Mata-rates! Menja-t’ho!
Menja-t’ho! Menja-t’ho!!!

PLANTA – Eeeecs! Deixa-ho córrer, capullo!

SEYMOUR – (Agafant el matxet) Potser per fora ets

dura. Però, i per dins? Et faré miques! Et mataré
per dins! Obre’t! (Mentre li clava el matxet
repetidament) Obre’t! Obre’t! Obre’t!

Finalment la planta s’obre. El Seymour alça el

matxet.

SEYMOUR – Ara!!!

Corre cap a la planta i s’hi capbussa a dins.

Pausa. Al cap d’un moment la planta fa un rot i
escup el matxet.

MARTIN – (Entrant amb les noies que porten

uniformes del grup Empreses Botàniques Mundials)
Sr. Kerlborn? Sr. Kerlborn? D’acord, nenes, tot el
que heu de fer és tallar algunes de les fulles més
petites i replantar-les en aquests testos. El
camió és fora, esperant. (Sortint) Obriu el camió,
nois! Ja podem començar a carregar!

Les noies van posant esqueixos de la planta en

testos i els van traient fora.

CANÇÓ - FINAL

RONNETTE – Tot això que heu vist no és pas casualitat,

coses com aquesta han passat arreu del món,
coses que ningú no pot dir que són
fruit de l’atzar o de la necessitat.

NOIES – Tot això que hau vist no és pas casualitat,

molta gent aficionada a la botànica,
les llavors d’aquesta planta ja ha comprat
53
i l’hauran de regar amb la pròpia sang!
Que les plantes són un gran perill,
busquen gent que tingui el cor senzill
i llavors les plantes es fan grans
i més grans!
I comencen la seva missió
que executen sense compassió:
Menjar-se el món!
Menjar ciutats!
De quatre en quatre!
I Barcelona!
I aquest teatre!

T’ofereixen fortuna i diners

i la lluna en un cove i molt més,
però després te’n penediràs:
no en facis cas!

MUSHNIK – T’ofereixen coses excitants

SEYMOUR – Dolce vita i amics i amants.

ORIN – Però després te’n penediràs.

AUDREY – No en facis cas!

NOIES – Compte! Que ve l’Audrey Dos!

PLANTA – Compte! Ara vaig per tu!

TOTS – Obre els ulls, fes-te passar la son,

que les plantes volen menjar-se el món,
no les cuidis, no les reguis pas,
ni que plorin no en facis cas,
que si ho fas te’n penediràs.
Tu pots fer-ho, tu ets capaç.
Hem de salvar-nos.
No en facis cas!

FI

54