El somni duna nit destiu William Shakespeare

ACTE I ESCENA I (Atenes: el palau de teseu) TESEU: El nostre casament, bonica Hiplita sens acosta de pressa: quatre dies felios faran venir una nova lluna. Per, ai! si que triga a decrixer la vella! com hem frena el desig! HIPLITA: Sn quatre dies que es van fent de nit, i quatre nits que convertiran de pressa tot aquest temps en somnis, desprs la lluna.. (Entren Egeu, Lisandre, Demetri i Hrmia) EGEU: Feli sigui Teseu, el nostre ilustre duc TESEU: Grcies bon Egeu, que ens expliques de nou? EGEU: Mhe vingut a queixar daquesta meva filla Hrmia.Demetri, acostat. Gran senyor, aquest home t el meu consentiment per casar-shi. Lisandre, vine aqu. I aquest il.lustre duc me lha embruixat. Si, t, Lisandre, tu! Me li has fet versos, i tots dos us heu fet regals damor; Thas ficat a dintre la seva fantesia convertint lobedincia que hem pertenyia a mi, en una voluntat tossuda. Aix, Duc geners, apel.lar a lantiga llei dAtenes: Com que ella es meva, la donar a aquest cavaller o b a la mort, tal com mana la llei expressament en aquests casos. TESEU: Qu en dius, Hrmia? Demetri s un digne cavaller. HRMIA: I tamb ho s Lisandre. TESEU: Vist tot sol, s. Per ja que li falta lafecte del teu pare, s laltre cavaller que has de saber considerarcom a ms digne. HRMIA: Voldria que el meu pare sel mirs amb els meus ulls

2.

TESEU: Sn els teus ulls que lhauren de veure amb el seu seny. HRMIA: Suplico a vostra altesa que hem perdoni. No s pas quin poder em fa atrevida. Per suplico que hem vulgui assabentar del pitjor mal que em pot venir , si hem nego a caser-me amb Demetri. TESEU: O la pena de mort, ola renncia a tenir cap ms tracte amb cap ms home. Per tant, bonica Hrmia, interroga el desig, pensa en la teva joventut, i, si no et cases amb lhome que el teu para the triat, Podrs suportar els hbits dun convent i estr per sempre ms tancada en un claustre ple dombres, i mantenir-te verge? HRMIA: Aix vull crixer jo senyor, viure i morir, abans de donar el ttol virginar al jou no desitjat daquest senyor. TESEU: Pensa-hi en calma Hrmia, quan hi hagui lluna nova, el dia del meu casament, haurs destar preparada a morir, a casar-te amb Demetri, o, a fer vots de viure sola i casta tota la teva vida. DEMETRI: Va, cedeix dola Hrmia, i tu, Lisandre, renuncioa al teu clam sense sentit. LISANDRE: Tu, Demetri ja tens lamor del pare. A mi, deixam el DHrmia, i, si vols, thi cases tu, amb el pare. EGEU: Es veritat Lisandre sornaguer! ell ja t e meu amor, i es per aix mateix que li dono el que hem pertany. LISANDRE: Senyor, jo soc duna famlia tan bona com la seva. Sc ric com ell i estic molt mes enamorat. I, molt ms important que aix, sc jo lestyimat dHrmia Quines raons hem falten per reclamar els meus drets? Li ho vull dir a la cara: Demetri festejava Helena, filla de Ndar, i la dola noieta est boja per ell, idolatre i venera aquest home tacat i deslleial. TESEU: Us he de confessar que ja ho havia sentit dir, i que havia pensat de parlar-ne amb Demetri. Per tinc tanta

3.

TESEU: feina que mhavia fuit completament del cap. Bonica Hrmia, procura vinclarte als desitjos del teu pare, perqu,si no, la llei dAtenes, que no puc alterar, o et portar a la mort, o et lliurar a una vida solitparia. Vine Hiplita meva. Demetri, i vs tamb Egeu, us hede confiar un encrrec. EGEU: Venir amb vos es un deure i un honor. (Surten tots menys Lisandre i Hrmia.) LISANDRE: Doncs qu, amor meu? Per qu ests pl.lida? Pareix que les roses del teu rostre ja shaguin mustiat. HRMIA: Potser per falta daigua, que els podria donar amb la tempesta dels ulls. LISANDRE: Pobre de mi! Per tot el que he llegit i he sentit dir, tant pel que fa a a la vida com pel que fa a la ficci, el veritable amor mai no t el cam fcil. HRMIA: Si els amants sempre troben tants entrebancs, deu ser perque el dest ho vol aix, val ms que suportem la nostra adversitat, perque aix s una part de lamor, com els sospirs, els pensaments i els somnis, que solen ser critats daquesta pobra fantasia. LISANDRE: Escoltam Hrmia: Tinc una tia vdua, amb una gran fortuna i sense fills. Em considera el seu hereu i viu en una casa a set llegues daqu. En aquest lloc la dura llei dAtenes no sens pot aplicar. Doncs: si mestmes, escapat de la casa del teu pare dem a la nit, i jo tesperar en aquell bosc que est a una llegua dAtenes HRMIA: Lisandre meu, et juro per larc ms poders que t Cupido, per la fletxa millor i amb la punta ms daurada, et juro que dem ser al lloc convingut per esperar-te LISANDRE: Doncs guarda el jurament amor. Mira, aqu tenim Helena. HRMIA: Du et guard, bella Helena On vas?

4.

HLENA: Bella, em dius? Deixat estar de <<bella>>. s la teva bellesa que demetri estima. Ah, bellesa feli! Les malalties sencomanen, tant de bo la bellesa tamb sencomans, i, aix, abans danar-men daqu, Hrmia, se mencomanarien tots els teus encants, si elmn fos meu, teldonaria tot, exceptuant Demetri, per convertir-me en tu. Ensenyam a mirar com tu, i lart amb que domines els moviments de Demetri. .HRMIA: Noms li arrugo el front, per ell no deixa destimar-me. HLENA: Ah si el teu front pogus ensenyar al meu somriure aquesta habilitat! HRMIA: Com ms el maleeixo, ms afecte li inspiro. HLENA: Tan de bo els meus precsli inspiressin un afecte semblant. HRMIA: Com ms lodio, ms em va al darrere. HLENA: A mi, com ms lestimo, ms modia. HRMIA: La seva insensatev no es cupa meva Helena. HLENA: Ni de ning, llevat de la teva bellesa. Tant de bo que fos meva aquesta culpa. HRMIA: Consolat, perqu ja no hem veur ms. Lisandre i jo volem marxar daqu. LISANDRE: Helena, tobrirem el nostre cor: dema a la nit, quan la lluna contempli el seu rostre de plata en el mirall de laigua, ens fugarem per les portes dAtenes. HRMIA: I en aquell bosc, on solem, tu i jo, ajeurens sobre un llit de primaveres, all anirem el meu Lisandre i jo i apartarem els ulls de la ciutat per buscar nous amics i companyies forasteres. Adu doncs, dola amiga i resa per nosaltres, i que la bona sort et vulgui concedir

5.

HRMIA: Demetri. I tu, Lisandre, compleix la promesa, fins dema a mitjanit. (Surt Hrmia) LISANDRE: Aix ho far, Hrmia meva. Adu Helena. Que tal com tu sospires per Demetri, que ell sospiri per tu! (Surt Lisandre) HLENA: Tothom a Atenes pensa que soc bela, per Qu en trec si Demetri no ho veu? I aix com ell senganya enfollint pels ulls dHrmia, tamb menganyo jo admirant les seves qualitats. Lamor no el guien mai els ulls, sin la fantasia, per aix pinten cec alalat Cupido. Les ales sense els ulls representen la pressa sense el discerniment. s per aix que diuen que lamor es un nen, perque sovint va desencaminat quan fa la tira. Molt abans que Demetri es fongus pels ulls dHrmia, damunt meu feia caure els juraments. Me nanir a explicar-li la fugida dHrmia, i aixi ell, dema a la nit, anir al bosc, i, si em dna les grcies per haver-lo informat, tot i que hem pot costar molt cr, far la meva pena ms lleugera, perque desprs tornar a mi. ESCENA II: GARLOPA: Tots som aqu? CABDELL: Val ms que els cridis un a un, per odre de llista. GARLOPA: Aqu som els homes dAtenes que sn bons per representar el nostre entrems davant el Duc i la Duquesa, la nit del seu casament. CABDELL: Primer, estimat Pere Garlopa, diguens de que va lobra. GARLOPA: La nostra obra s <<La tristssima comdia i la cruelssima mort de Pram i Tisbe>>. CABDELL: Una pea de primera, i molt divertida. Ara, estimat Pere Garlop, vs passant la llista dels actors.

6. GARLOPA: Responeu quan uns cridi. Nicolau Cabdes, teixidor! CABDELL: Present, diguem el paper que em toca i continua. GARLOPA: A tu et toca fer de Pram CABDELL: Qui es Pram? Un enamorat o un tir? GARLOPA: Un enamorat que, per amor, es mata amb tota la valenta del mn. CABDELL: Aix demana algunes llgrimes perqu faci efecte. Si aquest es el meu paper, valdr ms que el pblic tingui els ulls preparats. Aixecar tempestes i hem lamentar de veritat. Tot i que el meu fort es fer de tir. Hauria estat un Hrcul maravells. Podria haver fet tremolar cels i terres. Fer denamorat es ms planyervol. Pasem als altres actors. GARLOPA: Frances Flaura, adobamanxes! FLAUTA: Present,Pere Garlopa GARLOPA: Flata, has de fer el paper de Tisbe. FLAUTA: Qui es Tisbe? Un cavaller errant? GARLOPA: Es la dama de qui Pram est enamorat. FLAUTA: No, no, no hem faceu fer un paper de dona... mest sortint barba. GARLOPA: No ve daqui, portars perruca i podrs fer la veu tan fina com vulguis. CABDELL: Doncs si ha de portar perruca, deixeu-me fer tamb de Tisbe. Parlar amb una veu extraordinriament fina prima: <<Tisbe, Tisbe>>. <<Ai, Pram, estimat. Sc la teva Tisbe, la teva estimada!>>

7.

GARLOPA: NO, Tu has de fer de Pram. I tu, Flauta, de tisbe. Robert Esquifit, sastre! ESQUIFIT: Present, Pere Garlopa. GARLOPA: Tu has de fer el paper de lle, i espero que aixi tenguem la comdia ben repartida. ESQUIFIT: El tens escrit el paper de lle? si el tens, si et plau, dna-mel, perque em costa molt destodiar un paper. GARLOPA: Ja tel pots inventar, perque noms has de rugir CABDELL: Deixam fer el paper deLle. Rugir tan fort que tothom estar content de sentir-me.GRRRRR GARLOPA: Ho faries duna manera massa terrible, espantaries la Duquesa i les senyores. I nhi hauria prou peruq ens penjssin a tots. CABDELL: Doncs, jo agreujar la veu per tal de rugir amb tanta gentilesa com un colomet.Rugir, com un rossinyol. grrsss. GARLOPA: Tu noms pots fer de Pram, Pram es un home ben plantat, un home agradable, tot un cavaller. s per aix que noms pots fer de Pram. Nois, aqu teniu els papers. Us demano que us els aprengueu per dem a la nit. Aneu-me a buscar al bosc del palau, a una milla de la ciutat, i alli assajarem, perque si ens trobem a la ciutat, tot serien ulls i tothom sabira de que va lobra. Si us plau, no em decebeu. CABDELL: Ens hi trobarem i serem capaos dassajar de la manere ms obscnica i coratjosa. Farem un esfor. I afer-ho b, si us plau!

8.

ACTE

ESCENA I (A un bosc dAtenes. Entra Puck, es prepara un berenar, poc desprs entra Flor de Psol) PUCK: Qu tal esperit? On vas? Saps que el Rei aquesta nit far una festa? procura que la reina vagui amb compte a no deixar-se veure. Resulta que Ober est molt furis perqu ella t com a nou patge, un nen encantador, i el gels Ober vol que aquest nen formi part de la seva escorta que li fa companyia quan va pel bosc. Ella el ret, no el vol cedir, es per aix que quan es troben, al bosc, en algun prat, o sota el resplandor de les estrelles, sempre es barallen. I els follets, espantats, samaguen a les cloves dels aglans, lluny de la seva vista. FLOR DE PSOL: O b menganya el teu posat, o ets aquell esperit anjogassat, el que amb la veu espanta les noietes, que a totes les mastresses fa patir, que amb vilesa impedeix que fermenti la cervesa, i que fa perdre els caminants de nit i sen riu quan els veu plens de neguit. Per els que diuen <<Tendre Puck>> i <<Dol follet>>, tenen el teu aut i mai no pasen fred. Oi que ets tu? PUCK: Si. Tens tota la ra. De nit, jo soc lalegre rodamn, el buf dOber. Compte fada, fes lloc, que ja arriba Ober! FLOR DE PSOL: I la meva mastressa. Llstime que ell hagui vingut! (Entren Ober i Titnia) OBER: Mala trobada en aquest clar de lluna orgullosa Titnia! TITNIA: El gels Ober? Fades marxem, que no vull saber res dell. OBER: A poc a poc desvergonuida. Que no soc et teu senyor? TITNIA: Doncs si ho ets, jo dec ser la teva dona. per s que molts cops thas escapat del pas de les fades. Testaves assegut tocant la flauta i recitant versos

9.

TITNIA: damor a Hiplita. I qu tha duit aqu? La tev amant guerrera, ara es casa amb Teseu. Has vingut a portar prosperitat i alegria al seu llit? OBER: Com pots parlarme aix Titnia, de lafecte que jo sento per Hiplita, sabent que jo conec lamor que tu sents per Teseu? TITNIA: Tot aix sn imaginacions geloses, i mai, desdel comenament daquest estiu, no ens hem trobat, ni al tur, ni a la vall, ni al bosc, ni al prat, sense que tu amb els teus saraus vinguessis a destorbar-nos lalegria. OBER: Perqu ha danar Titnia contra el seu Ober? Jo nomsli demano aquell nenent perqu hem faci de patge. TITNIA: Ja pots estar tranquil: no em vendria aquest nen ni per tot el reialme de les fades. OBER: Quan de temps vols estar en aquest bosc? TITNIA: Potser fins que shaguin celebrat les bodes de Teseu.Si vols ser raonable, ballar en el nostre cercle i veure com celebrem la festa al clar de llua, ja pots venir, si no, deixem estar, i jo procurar no anar per all on vaguis. OBER: Dnam el nen i vindr amb tu. TITNIA: Esperits, marxem daqui! Perqu si hem queds ms, tendrem una gran baralla. (Surt Titnia i el seu seguici) OBER: Vine aqu gentil Puck. Ten recordes que una vegada em vaig asseure a un tur i vaig sentir una sirena cantant, sobre el llom dun dof, melodies tan dolces i tan harmonioses, que el mar, civilitzat, es va amansir amb la seva msica? PUCK: Si que ho recordo

10.

OBER: Desprs vaig veure que Cupido, tot armat, volant entre la terra i la glida lluna. Va deixar escapar una fletxa del seu arc amb tanta fora que haura pogut atravessar cent mil cors, Desprs hem vaig fixar on havia caigut la fletxa, va ser damunt una floreta doccident, abans tan blanca com la llet, per aviat, ferida per lamor, es va tornar prpura. Ves-la a buscar. Posat a les parpelles adormides, mel seu suc s capa que tant els homes com les dones, quan es desperten, senamorin follament de la primera criatura que veuen els seus ulls. Prtam aquesta flor, i torna aviat. PUCK: S com donar la volta al mn en quaranta minuts. OBER: Quan tingui el suc daquesta flor, i Titnia dormi, lhi vessar damunt els ulls, i la primera cosa que veur quan es desperti, sigui un simi atrafegat o una mona presumida, laur de perseguir amb el cor enamort, i abans de lliberarla de lencantament, cosa que podr fer amb una altra planta, lobligar a regalar-me aquell patge, per, qui ve? Com que sc invisible, podr escoltar el que diguin. (Entren Demetri i Helena) DEMETRI: No testim. Per tant, no hem vinguis al darrere. On sn Lisandre i la bonica Hrmia? Hem deies que sescaparien a aquest bosc, i aqui estic jo, foll, entre aquest fullatge, perque no puc trobar la meva Hrmia.Val mes que tenvaguis i no em segueixis ms. Que et sedueixo jo? et dic coses boniques? al contrari, no et parlo clarament quan et dic que no testimo? HLENA: Precisament aix fa que testimi ms. DEMETRI: Noms de veuret hem poso malalt HLENA: Doncs jo hem poso malalta quan no et veig. DEMETRI: Poses massa en perill la teva reputaci, sortint de la ciutat, abandonant-te a les mans dun que no testima gens, i confiant el ric tresor de la teva virginitat als atzars de la nit dun lloc deset.

11.

HLENA: No es pas de nit, si veig el teu rostre. Per aix no penso que s de nit i sc foa. Ni aquest bosc no troba a faltar el mn per companyia, perque per mi, tu ets el mn sencer. Com pots dir que estic tota sol, si aqu hiha tot el mn que hem mira? DEMETRI: Me nanir corrent per amager-me i et deixar a la merc dels animals salvatges. HLENA: El ms salvatge no t el cor com tu. Corre si vols, i aixi la vella histria quedar capgirada: Apol.lo fugir i Dafne el seguir. Si el covard persegueix i el valent fuig, la rapidesa no serveix de res DEMETRI: No estic per discutir. Deixam estar, i, si hem segueixes, no testranyis que ultragi el teu honor en aquest bosc. HLENA: Si tant si sc al temple, a la ciutat o al camp multrages igualment. quin desastre Demetri. Demetri! (Surten Demetri i Helena, entra Puck) OBER: Adu nimfea, abans que jo men vagui daquest bosc, tu fugirs i ell tanir al darrere. Benvingut rodamn, ja tens la flor? PUCK: Si, aqu la teniu. OBER: S dun marge on el vent va perfumat de farigola, on creixen primaveres i frgils violetes, all sol dormit Titnia. A aquest lloc les serps solen deixar la seva pell de colors vius, i les fades shi abriguen. Lhi humitejar els ulls amb aquest suc i lomplir de folles fantasies. Pren-ne tamb una mica i busca en aquest bosc: hi ha una dola atenenca enamorada dun jove desdenys, unta-li els ulls a ell, en el moment que, en despertar-se, vegi la noieta. Ja el coneixers perque porta la roba dels atenencs. PUCK: Senyor, estigueu tranquil, aix ho far.

12.

ESCENA II: TITNIA: Fes la guerra als rats-penats, per fer amb les seves ales, abrics pels meus follets, i t mantn lluny el mussol, que mai no para dudolar. A la feina, i deixaume reposar. FLOR DE PSOL: Au, lluny daqu, tot est be. OBER: Que all que veguis despertant, haguis de prendre per amant, sigui qu sigui, un gat o un s, o b un senglar de pl rasps, quan el teu somni shagui fos, el que lull vegui et semblar, un bell amor per estimar. (Entren Lisandre i hermia) LISANDRE: Amor, ests cansada de caminar pel bosc, i the de dir, per ser sincer, que mhe perdut. Resposem aqu, Hermia, si et sembla b. HRMIA: Doncs fem-ho aix Lisandre. I cerca un llit per tu, jo reposar el cap en aquest marge. LISANDRE: Un sol herbei pot ser un coix per dos. HRMIA: No, bon Lisandre, fes-ho per mi amor. LISANDRE: Et parlo estimada amb tota la inocncia. Lamor ja entn el sentit dels que estan enamorats. No hem neguis Hrmia un lloc al teu costat. HRMIA: La vergonyia cauria damunt meu, si no hem costs que tu te macostessis.Per, gentil amic, fes-ho per cortesia i per amor. I amb tota honestedat, posem una distncia que escaigui a una donzella i un solter virtus. Fes-te enll bon mic. I que tinguis bona nit. Que el teu amor no es perdi mentre et duri la vida. LISANDRE: Amn a aquesta bella oraci. I que perdi la vida si s que sem perd lamor. Aix hem far de llit, i que dormis de gust. (entra Puck)

13.

PUCK: Nit i silenci, Qui es? El del vestit atens! El que no vol saber res dela donzella adormida. Pobreta que no ha gosat ajeures al seu costat. Ximplet, sobre les parpelles, et far el suc maravelles, i, quan thaguis despertat, que lamor et faci esclt. De moment conserva el s, jo anir a buscar Ober. (Surt Puck, entren Demetri i Helena) HLENA: Aturat dol Demetri, em vols deixar en la fosca? DEMETRI: Quedat amb els perills. Jo me vaig sol. (Surt Demetri) HLENA: Mhe quedat sense al per perseguir-lo tant! Com ms li prego menys aconsegueixo. Afortunada Hrmia, sigui on sigui, pels seus ulls atractius i benaurats! Dec ser ms lletja que una fera. Quin maligne i pervers mirall mha fet comparar amb la mirada esplendorosa dHrmia? Per, qui es aquest? Lisandre? mort o dormit? no li veig sang ni ferides. Lisandre, bon amic, si ets viu, despertat LISANDRE: Per la dolor del teu amor, travessaria el foc corrent.Ah, transparent Helena! On es Demetri? No hi ha cap nom ms apte per ser la vctima del meu acer! HLENA: No, no diguis aix, Lisandre, que hi fa que estimi Hrmia? tu ja saps que Hrmia testima. Ja pots estar content. LISANDRE: Content amb Helena. Qui ra que ens que tu vals Hrmia? No estimo Hrmia sino que estimo no canviaria un corb per un colom? s la ha de governar el desig, i la ra mha dit molt ms que ella.

HLENA: Hr hagut de nixer per patir una burla aix? Que he fet, jo, pero merixer els teus sarcasme? No nhiha prou que mai no he pogut ni mai podr merixer una mirada dola dels ulls de Demetri, que encara thaguis de burlar del meu fracs? de veritat que hem fas una injustcia fent veure que hem festeges. I amb ganes et confesso que et feia un noi molt ms gentil. (Surt Hlena)

14.

LISANDRE: No sha fixat amb Hrmia.Hrmia, ves dormint i no tacostis mai ms a Lisandre, perqu, igual que un excs de coses dolces deixen lestmag avorrit, aix mateix ets tu. Hlena, ser el teu cavaller. (Surt Lisandre) HRMIA: Ah!, Quin somni que he tingut! Lisandre, mira co tremolo encara.Em creia que una serp sem menjaria el cor, i tu seies rient davant de tanta ferotgia. Lisandre? no hi es? Lisandre! Ni un so, ni un mot? Parlam, si es que hem sents, parla, per tot lamor del mn! No, ja veig que no ests aqu a la vora.O b la mort o jo them de trobar aviat.

15.

ACTE 3 Escena I: (Titnia encara est dormint, entren Garlopa, Cabdell, Flauta i Esquifit) CABDELL: Que, ja hi som tots? GARLOPA: Tots i ben puntuals, aqu tenim un lloc meravellosament adeqat per assajar. CABDELL: Pere Garlopa GARLOPA: Que vols, amic Cabdell? CABDELL: En aquesta comdia hi ha coses que no agradaran. Primera: que Pram ha dagafar una espasa i matar-se, i aix, les senyores no ho podrn tolerar ESQUIFIT: Redu, potser s que els far por. hem sembla que haurem de treure aix de matar-se com a desenlla de lobra. CABDELL: De cap manera! Ja tinc la manera perqu surti b. escriviu un prleg que digui que no farem cap mal amb les espases. GARLOPA: Doncs b, farem aquest prleg. Pero que sigui en vers, amb 6 versos. CABDELL: Afegiu-nhi dues ms que sigui de vuit. ESQUIFIT: I el lle? No espantar les senyores? CABDELL: Posar un lle entre les senyores s una cosa espantosa, val ms que hi pensem b. ESQUIFIT: Val ms que un altre prleg digui que no es tracta dun lle de veritat.

16.

CABDELL: Val ms que se li vegui la cara per sota la careta del le, i que ell parli com una persona, que digui ms o menys una cosa aix: <<Senyores..>> <<Estimades senyores...>> <<magradaria que..>> <<Us demanaria que..>> o b<<Us prego que no tingueu por, si us penseu que he vingut aqui com a lle, em sabria molt de greu, noms soc un home normal>> i desprs, que digui que s Esquifit, el sastre. GARLOPA: Dacord, per encara ens queden dues cses difcils. Com ho farem per fer entrar la llum de la lluna a lhabitaci? Perque Pram i Tisbe es troben a la llum de la lluna. CABDELL: Hi haur lluna plena la nit que representem la comdia? FLAUTA: Si, aquella nit hi haur lluna plena. CABDELL: Doncs deixam la finastra oberta a la sala on representem la funci, i hi entrar la llum de la lluna. FLAUTA: O si no que surti alg amb un fex de bardisses i un fanal, i que digui que ve a representar lhome de la lluna. GARLOPA: Encara hi ha un altre problema, hem de posar una paret a la sala, perqu Pram i Tisbe, segons lhistria, parlaven per lesquerda duna paret. ESQUIFIT: Aix si que no ho podrem fer mai. Que hi dius, tu Cabdell? CABDELL: T mateix haurs de fer de paret. et poses a sobre una mica de cal o de ciment i obres els dits aix, i Pram i Tisbe podrn siusiuetjar per aquesta opertura. GARLOPA: Si es pot fer aix, tot anir b. Au, vinga, comenceu a assajar, comena tu, Pram. (Entra Puck)

17. PUCK: Qu s tota aquesta trepa de rucs tan a prop don reposa la reina de les fades? Que? una comdia? Doncs jo far d epblic, i si es presenta el cas, potser far dactor. GARLOPA: Parla Pram, i tu, Tisbe, fet endavant. CABDELL: Tisbe, les flors de perfums dolorosos... GARLOPA: OLOROSOS!! Olorosos CABDELL: ... de perfums olorosos, sn com el teu al estimada, per escolta, una veu, espert un instant i tornar sense trigar a la teva vora. PUCK: Mai havia vist un Pram tan estrany! (Surten Puck i Cabdell) FLAUTA: Hem toca a mi? GARLOPA: Redu, es clar que s. Has dentendre que noms ha anat a veure que era aquell soroll i tornar de seguida. FLAUTA: Radiantssim Pram,jueu amabilssim, lleial com un cavall fidel, que mai no es cansa. Ens vurem Pram, a la tomba de Ninot GARLOPA: A la tomba de Ninus! Pero encara no ho havies de dir, aix es la resposta que has de donar a Pram. Pram entra, thas saltat la rplica que comena desprs de <<que mai no es cansa>> FLAUTA: Ah, si.. lleial com un cavall fidel, que mai no es cansa. (Entren Puck i Cabdell amb cap dase) CABDELL: Si fs bonit Tisbe, noms seria teu FLAUTA: Ah, quin monstre, fugim daqu. Auxili! (Surten Esquifit i Flauta)

18. CABDELL: Que heu dit? Segur que es tracta duna broma per fer-me agafar por. GARLOPA: Ai Cabdell, com has canviat! que es aix que veig que portes a sobre? CABDELL: Que hi veus? Un cap dase com el teu no? GARLOPA: Que Du tempari Cabdell, que Du tempari (Surt Garlopa) PUCK: Els perseguir i els far rodolar per lescarzer i el fangar. (Surt Puck) CABDELL: Ja veig quina broma hem volen gastar. Volen ferme agafar por, pero no sen sortirn. No hem penso moure daqu. Hem passejar amunt i avall i repasar, aix veuran que no estic espantant. (Es desperta Titnia) TITNIA: Quin ngel em desperta en aquestllit florit? Si et plau, gentil mortal, torna a parlar. Del teu s tenc lorella enamorada. Les teves virtuts mhan obligat, noms de veuret, a jurar-te que testimo. CABDELL: Em penso mestressa, que no teniu gaires raons per fer-ho. I, si voleu que un digui la veritat, raons i amor no es fan gaire companyia en aquests temps. Llstima que no hi hagui cap persona honrada que els faci ser amics. TITNIA: Ets tan inteligent com ben plantat. CABDELL: Ni una cosa ni laltra, per, si tingus prou intel.ligncia per sortir daquest bosc, manira molt b. TITNIA: No desitgis sortir-ne, daquest bosc, no et pensis pas que sigui un esperit vulgar. Posar al teu servei les meves fades, et portaran tresors del fons del mar, i et cantaran, quan dormis en un llit de flors. Flor de psol, Gra de mostassa!

19.

(Entren Flor de psol i Gra de mostassa) FLOR DE PSOL: Aqu hem teniu GRA DE MOSTASSA: I a mi, on hem danar? TITNIA: Sigueu amables i educats amb aquest cavaller.Balleu al seu devora, nodriu-lo dalbercocs, de mres i de rams negres. Quan senvagui a dormir i quan desperti, lleveu les ales de les papallones multicolors, i men fareu ventalls per desviar-li la llum de la lluna des seus ulls adormits. FLOR DE PSOL: Salve mortal GRA DE MOSTASSA: Salve CABDELL: Mexcuso de tot cor davants de vostres senyories, comes dieu, honrat cavaller? FLOR DE PSOL: Flor de psol CABDELL: Us prego que doneu records a la vostra mare, la senyuora Beina. I al sanyor Psol, el vostre pare. Bon mestre Flor de psol, tinc ganes de ser amic vostre. I vos, com un dieu? GRA DE MOSTASSA: Gra de mostassa. CABDELL: Bon mestre Gra de mostassa, s molt b la pacincia que heu hagut de tenir. Aquests bistecs shan devorat sovint molts cavallers de l vostra famlia. Us asseguro que els vostres parents mhan fet plorar sovint. Magradar ser el vostre amic, bon mestre Gra de mostassa. TITNIA: Ja el podeuacompanyar fins a la meva glorieta, i porteu-lo en silenci. (Surten)

20. ESCENA II OBER: Qui sap si ja sha despert titnia, I que deu haver vist inmediatament desprs? Ja en deu estar del tot enamorada. (Entra Puck) Aqu tenim el missatger. Que hi ha foll esperit? PUCK: Tinc la mestressa ben enamorada dun sser mosntrus, a la seva consagrada glorieta, mentre estava dormint, shan trobat uns vulgars jornalers que shan de guanyar el pa fent feines a un taller dAtenes. Shan reunit per assatjar una farsa que volen celebrar a les bodes del gran Teseu. El ms estupid daquesta colla dignorants, ha sortit descena, i jo, aprofitant locasi, li he posat un cap dase a sobre seu. i els altres quan lhan vist, shan dispersat com les oques salvatges davant el caador. Precisament desprs, sha despert Titnia, i, a lacte, sha enamorat de lase. OBER: Ha anat millor del que jo havia planejat. Thas enrecordat duntar els ulls daquell jove amb el suc de lamor? PUCK: Si que ho he fet. Me lhe trobat dormint amb la noia atenenca al seu costat. Quan es desperti la veur, segur. (Entren Demetri i Hrmia) OBER: Amagat, que s aquest el jovenet dAtenes. PUCK: No, aquesta es la noia, per el noi s un altre. DEMETRI: Perqu renyes aquell que tan testima? HRMIA: Ara noms et renyo; per thauria de tractar molt ms severament. Si, aprofitnt que Lisandre dormia, lhas matat. El sol no era pas tan fidel al dia, comell mera lleial a mi. Com s possible, doncs que sescaps mentre dormia?. Tu el deus haver matat; fas una cara tan ttrica i cruel com la dun assass. DEMETRI: La meva cara s la duna home assassinat, i per aix la faig; Tu, en canvi lassassina, tens laspecte clar i radiant com Venus.

21. HRMIA: I qu hi t a veure, aix, amb Lisandre? Torna-mel. DEMETRI: Mestimaria ms donar la seva carcanada als gossos. HRMIA: Aix va ms enll dels lmits de la meva pacincia! Aix vol dir que lhas assassinat! Digues la veritat, fes-ho per mi; si hagus estat despert, thauries atrevit a mirar-li a la cara? Lhas matat quan dormia? Ah, quina valentia! Una serp o una vibra ho haurien fet igual. DEMETRI: Guies equivocadament la teva fria: jo no tenc motius per creure que hagi mort. HRMIA: Aix, si et plau, diguem que es troba b. DEMETRI: Si ho pogus fer, qu en trauria de bo? HRMIA: Vull marxar de la teva odiosa presncia: tant si Lisandre s mort com viu. (Surt) DEMETRI: No t sentit seguir-la en un estat aix de fria. El pes de la tristesa sincrementa perqu la son, en bancarrota, no li paga el que li deu. Posem-hi doncs remei, far una migdiada. OBER: Pero que has fet? Has posat lelixir sobre un enamorat fidel. PUCK: El fat ns responsable. Per cada home lleial, en trobarem ms dun mili de deslleials. I aix es trenquen promeses i promeses. OBER: Vs pel bosc, rpid com el vent, i mira de trobar la trista Helena, porta-la aqu amb alguna excusa i jo encisar els ulls del seu amic per quan ella aparegui. PUCK: Ja hi vaig, ja hi vaig. Cabdill del nostre estol eteri, Hlena ronda prop daqu, i el jovenet de lencanteri ja frissa dun amor div.

22. OBER: Fes-te a un costat, despertaran demetri. PUCK: Aix veurem com dos homes en festegen noms una. Aix s una de les bromes ms bones de la fortuna.Es divertit que el que veus no tingui ni cap ni peus. LISANDRE: Perqu creus que et festejo per fer broma? Les bromes no savenen a les llgrimes: No veus que ploro quan et dic que testimo? Les paraules damor sn molt sinceres quan neixen amb el plor. HLENA: Els juraments damor que hem fas sn dHrmia. Ja no hi vols saber res? Sospesa el jurament que li has fet a ella amb el que em fas a mi, i pesaran igual lun i laltre, seran lleugers com una ploma LISANDRE: Quan li jurava amor no tenia senderi. HLENA: Ni crec que en tinguis ra, adandonant-la. LISANDRE: Demetri estima Hrmia i no a tu. DEMETRI: Oh, Hlena, deessa tan comparar els teus ulls el trobo massa trbol. llavis madurs, cireres divina i perfecte! A que puc divins, amor? Al cristall? no, Que en son de temptadors aquests fetes per besar.

HLENA: Ah, crueltat, infenrn! JA veig que tots us heu posat en contra meva per burlar-vos-en. Si fssiu homes, com indica el vostre aspecte, no donareu mai un tracte aix a una dama, fent vots i juraments i lloant-me en excs, quan s, de fet, que tots dos estimeu Hrmia i sou rivals, com ara sou rivals per burlarvos dHlena. LISANDRE: Tu estimes Hrmia, ja saps que ho s del certs. Doncs: ara, amb els millors desitjos daquest mn, et cedeixo la meva part de lamor dHrmia i tu mhas de donar la teva part del cor dHlena. DEMETRI: Lisandre, ja et ports guardar la teva Hrmia, a no la vull, si lhavia estimat, aquest amor ja no existeix. Mira, aqu el tens, el teu amor ja v.

23.

HRMIA: Fosca nit, que arrabassa la funci dels ulls i fa lorella ms sensible. No sn pas els meus ulls que than trobat, Lisandre, sin la meva oda, i lin dono les grcies. LISANDRE: Perque hem segueixes? No te nadones que lodi que et tinc s el que mha impulsat a abandonar-te? HRMIA: No dius pas el que penses, no pot ser. HLENA: Mira-la, com sentn amb aquest dos! Ara ho veig clar, per burlarse de mi, tots tres shan empescat aquesta farsa. Hrmia!! Totes les nostres confidncies, el nostre afecte de germanes... Te nhas oblidat? i la nostra amistat, quan anvem a escola? Per ms que fssim cada una un cos, rem com dues parts dun sol escut, dividides pel centre, pero amb un fons com. I ara vols esqueixar tota la histria de la nostra amistat, per aliar-te amb homes que bromegen contra la teva pobra amiga? Aix no es amistat ni es propi de donzelles. HRMIA: Mhas deixat estorada amb les teves paraules, no hem burlo pas de tu, ets tu que ho fas de mi. HLENA: No has estat tu que has fet que el teu Lisandre em segus per burla? No has fet que laltre teu amor, Demetri, que fa ben poc mhaura clavat guitzes, mhagui anomenat nimfa, preciosa i celestial? HRMIA: No entenc res del que hem dius. HLENA: Aix mateix. Vs fent. Poseu cara trista, feu-vos ganyotes quan estic desquena i piqueu-vos lullet. Aneu seguint la broma. LISANDRE: Esperat dola Hlena, i escolta els meus motius. Testimo Hlena DEMETRI: I jo et dic que testimo molt ms que no pas ell

24.

LISANDRE: Si dius aix demostra-ho amb lespasa. DEMETRI: Au, va, doncs vine. HRMIA: Lisandre! DEMETRI: No, no, si no vindr per ms que ho faci veure! veus com no vens? ets un covard! LISANDRE: Petit objecte vil, deixam estar. HRMIA: Perque hem tractes amb un menyspreu aix? A qu s degut tot aquest canvi, amor? LISANDRE: Amor hem dius? fora, ver odis. HRMIA: Segur que es una broma, no? HLENA: Si que ho es, i tu ho saps. LISANDRE: Demetri, que men dius del desafiament? DEMETRI: Magradaria molt que thi sentissim obligat, per veig que un lligam molt feble et desobliga. LISANDRE: Que vols que faci? que li pegui? jo, per ms que lodii no li far cap mal. HRMIA: Com? hi ha algun mal pitjor que odiarme? Pobre de mi! que ens ha passat? No soc jo Hrmia? i tu, que no ets Lisandre? Tan bonica soc ara com abans, Ahir a la nit encara mestimaves, i ara, encara de nit, ja mabandones. LISANDRE: No estic de broma quea dic que todio i que ara estimo Helena.

25.

HRMIA: Pobra de mi! Tu, tramposa, robadora damors! Mhas pres el cor que estimo. HLENA: Aquesta si que s bona! Vols provocar la meva noble llengua a respondre amb paraules agresives? Quina vergonya tens, titella mentidera! HRMIA: titella jo? Ah, ja li entenc el joc! Ara vol comparar les nostres estatures, i ara, es vanagloria de lalada! Com soc de baixa jo? Parla, com soc de baixa? no ho soc tant per no poder-te esgarrapar amb les ungles cara i ulls. HLENA: Si us plau amics, per ms broma que feu, no permeteu que hem faci mal. Potser us imagineu que, com ella es ms baixaja mhi puc barallar. HRMIA: HA dit <<ms baixa>>! HLENA: Hrmi, dola amiga, no siguis tan cruel amb mi. Jo sempre the estimat, mai no the fet cap mal, llevat que, per lamor que sento per Demetri, li vaig parlar que fugireu fins aquest bosc. Per aix et va seguir, i, per amor, jo vaig seguir-lo a ell. Per ell hem renyava, volia que marxs. Doncs b: si hem deixes marxar en pau, anir cap Atenes enduent-me les meves insensateses amoroses, ja veus que no demano res de laltre mn, i que testimo. HRMIA: Doncs ja ten pots anar. Qui tho impedeix? HLENA: El meu cor insensat que deixo aqu. HRMIA: Com? Amb Lisandre? HLENA: Amb Demetri! LISANDRE: No tinguis por, que no et far cap mal Hlena. DEMETRI: No, senyor, no lin far pas.

26.

HLENA: Oh, quan est enfadada, t la llengua punxant i maldient. Petiteta com s, es pot tornar ferotge. HRMIA: I ara hem diu <<petiteta>>! Res ms que "baixa" i "petiteta"! Deixau-me-la per mi. LISANDRE: Fuig daqui diminuta. DEMETRI: Deixa-la estar! no esmentia mai Hlena! per poc que vulguis demostrar que lestimes, ho lamentars. LISANDRE: Araning no hem t agafat, segueix-me doncs, si goses DEMETRI: Que et segueixi? a no! anirem de costat! (Surten Lisandre i Demetri) HRMIA: I tot aix es cupa teva senyoreta, no ten vagis! HLENA: Tens les mans molt ms gils que les meves per la baralla, per jo, tanmateix, tinc les cames ms llargues per fugir. (Surten Helena i Hrmia corrent) OBER: Tot aix per la teva negligncia, thas tornat a equivocar. PUCK: Creu-me, rei de les ombres, tot ha estat un error. Oi que hem vau dir que reconeixeria el jove pels vestits atenencs que duia a sobre? Doncs, aix, no hem podeu fer pas culpable dhaver untat els ulls dun atenenc. OBER: Ja has vist que aquests amants volen lluitar. Puck, a ennuvolar la nit, tapa el cel estrellat amb una boira densa i negre, i fes que es perdin per no trobar-se ms durant la nit, mantenint-los apartats fins que la son, els envaeixi el front. Desprs, esprem aquesta flor sobre els ulls de Lisandre, i aleshores, els ulls tornaran a veure com abans. Quan es desperti, tot el que ha passat li semblar que ha estat un somni desprovist de sentit. Mentre fas aix, jo far una visita a Titnia per demanar-li aquell nenet. Desprs, ja la deslliurar del seu encs, que la t lligada a un

27.

OBER: monstre. No tentretinguis, acabem amb aquesta feina abans que arribi el dia. (Surt Ober) PUCK: Amunt i avall amunt i avall, us far crrer amunt i avall, aqu en v un. (Entra Lisandre) LISANDRE: On thas posat, altiu Demetri? No hem contestes? PUCK: Aqu canalla, amb lespasa a la m i ben apunt, segueix-me fins un lloc ms pla. (Surt Lisandre i entra Demetri) DEMETRI: Torna a parlar Lisandre! Covard, respn! On has ficat el cap? LISANDRE: T si que ets covard!vine aqu renegat. vine noiet, tescalfar la pell amb una canya, que sera indecent fer-ho amb lespassa. DEMETRI: On ets? PUCK: Segueix la meva veu (Surten i entra Lisandre) LISANDRE: Fuig davant meu, i quan arribo on era, ja ns lluny. Aquesta part del bosc s fosca i molt desnivellada. Maturar un moment per reposar. Vine, dia gentil, perqu si em mostres la teva llum cendrosa, em ser fcil trobar Demetri per venjar-me de lofensa que mha fet. (Sadorm, entren Puck i Demetri.) DEMETRI: esperam si ets valent! Ja s que corres al meu davant i canvies de lloc. No ets capa daturar-te i mirarme a la cara. PUCK: Hem tens aqui, ja pots venir.

28.

DEMETRI: Tests burlant de mi i ho pagars molt car quan et vagui l cara a plena llum. Ara el cansament mobliga a ajeurem. quan vingui el dia, espera que ens trobem. (Sadorm, entra Hlena) HLENA: Oh, nit atro, escura les teves hores! Portam el consol , llum dorient, peruqe pugui anar a Atenes i estar lluny daquests tres que tan detesten la meva pobra companyia. I el son, que hem dugui lluny de mi mateixa durant una estona. PUCK: Noms tres? Que vingui laltre, dos de cada sumen quatre. (Hlena sadorm i entra Hrmia) HRMIA: Mai tan cansada, mai tan afligida! No puc ni caminar ni arrossegar-me. els peus ja no segueixen les ordres del desig. Reposar una estona fins que sigui de dia. Si aquells dos han de lluitar, que el cel protegueixi Lisandre. (Sadorm, Puck posa el suc a Lisandre) PUCK: Quan thaguis despertat, retrobars lesclat a la bella mirada daquella enamorada qua tenies primer i tot anir b. Tal com diu el refrany, anir cada ovella amb la seva parella. (Surt)

29.

ACTE 4 Escena I (Els 4 dormint, entren Titnia, flor de psol, gra de mostassa, Cabdell i Ober) TITNIA: Vine i asseu-te en aquest llit deflors, mentre jo acaricio el teu amable rostre. CABDELL: On es Flor de psol? FLOR DE PSOL: Aqu senyor CABDELL: Gratam el cap, Flor de psol. I on es monsieur Gra de mostassa? GRA DE MOSTASSA: Que desitgeu? CABDELL: Res, bon monsieur, noms que ajudeu al cavaller Flor de psol a gratar. Haur danar a cal barber, monsieur, perqu hem penso que tic una quantitat imponent de pls a la cara TITNIA: Diguem amor, qu voldries menjar. CABDELL: De fet, magradara menjar una mica de civada seca. TITNIA: Tics un follet que pot anar a buscar el tresor dun esquirol i portarte nous tendres. CABDELL: Si us plau que ning dels vostres es molesti, perqu de sobte mhan vingut una impassi de son. TITNIA: Dorm amor meu, i jo tabraar, Follets, marxeu als quatre vents. Com testimo, que boja estic per tu! (Surten els follets, entra Puck) OBER: No veus quin espectacle? Comeno a sentir pena per la seva follia, fa poc me lhe trobada al bosc, li he demanat linfant i ell me lha donat sense posar-hi traves. I ara que tinc el nen, li vull desfer lencs

30. OBER: que tan horriblement ha ennuvolat la seva visi. I ara tu, gentil Puck, treu la disfressa dase del cap daquest estpid atenenc, quan es desperti, com els altres, que vaguin tots cap Atenes, i que es pensi que tot el que ha passat aquesta nit, eren noms fantases de somnis. I ara Titnia, desperta, dola reina. TITNIA: Ober meu! quines coses que he vist! Hem veia enamorada dun cap dase! OBER: Doncs aqu tens el teu amor. TITNIA: Com ha pogut passar? Com odien els meus ulls aquesta visi. OBER: Puck, treu-li el cap dase. (Puck surt amb el cap dase, i Cabdell queda dormint al terra.) TITNIA: Ara tu i jo tornem a ser amics, dem a la mitjanit, ballarem triomfantsa cada de Teseu, i la beneirem per la prosperitat eterna. Aquests enamorats tamb shi casaran i plegats farem una gran festa, escolta rei de les fades, sento lalosa de lalba. OBER: Aix doncs, reina, marxem en silenci. El dia arriba, donarem la volta al mn ms de pressa que la lluna. TITNIA: Anem senyor, i en el vol mexplicars com ha estat que aquesta nit mhe trobat a la terra amb un estol de mortals al meu costat. (entren Egeu i Teseu parlant) TESEU: Callau, qui son aquestes nimfes? EGEU: Senyor, aquesta que dorm, veig que s la meva filla. Aquest Lisandre, aquest Demetri,i laltre Hlena, filla de ndar. Mestranya molt que siguin tots aqu. TESEU: Segr que shan llevat molt mat per observar les festes daquest ms de maig. digues Egeu, no es avui que Hrmia ha de donar resposta sobre la seva tria?

31.

EGEU: Si, es avui senyor. TESEU: Bon dia, amics. Fa dies que ha passat San Valent. Com es que aquests ocells de bosc saparellin tan tard? Alceu-vos, si us plau.S que vosaltres dos sou rivals. Com es que lodi ja no tingui gelosia i us permeti dormir lun al costat de laltre? LISANDRE: Senyor, us contestar desconcertat, mig adormit i mig despert, i tanmateix juro que no s dir com he arribat aqu. Hem sembla que... Vaig venir aqu amb hrmia, tenem el propsit danar-nos-en dAtenes per poder sense perill de la llei atenenca.. EGEU: Ja hem sentit prou! Jo demano la llei sobre el seu cap. Shauren escapat. Ho haurien fet Demetri! Es proposaven enganyar-nos a tots dos. DEMETRI: Senyor, la bella Hlena ja mhavia avisat de la seva fugida, i jo els vaig seguiramb rbia. Per, bon senyor, no s per quin poder el meu amor per Hrmia sha fos tal com es fon la neu. Tota la fe, la sang delcor, lobjectiu del meu esguard van dirigits a Hlena. s a ella, senyor, que em vaig prometre abans de veure Hrmia. I ara li vull ser fidel per sempre ms TESEU: Bonics enamorats, sortosament trobats, ja ens parlareu ms endavant daquest assumpte. Aquests enamorats es casaran al temple, com nosaltres. I, com que sens fa tard, ens anirem a Atenes, tots sis, de dos en dos. farem una gran festa. (Surten Egeu i Teseu) DEMETRI: Tot sembla com borrs HRMIA: A mi em sembla que tot ho veig doble. HLENA: I jo tamb, Demetri sembla una joia que s meva i que no ho s. DEMETRI: esteu segurs que estem desperts? No us ha semblat que el duc era amb nosaltres i ens ha dit que el segussim?

32.

HRMIA: I el meu pare tamb LISANDRE: El duc ha dit que anssim cap al temple. DEMETRI: Seguim-los, i mentrestant, expliquem-nos el somni. (Surten tots menys Cabdell que desperta) CABDELL: Pere Garlopa? Flauta? Esquifit? Que Du majudi! tots han fugit i mhan deixat dormint. He tingut una visi la mar destranya. Sera un ase qui volgus anar pel mn explicant un somni aix. Mha semblat que era. Mha semblat que tena.. Per sera unacosa de pallasos voler explicar quina mena de somni he tingut. Haura de dir a Pere Garlopa que men faci una balada, daquest somni. Sen dir... El somni del cabdes embullat, perqu s impossible de descabdellar. I jo la cantar al final de lobra, davant el duc. I potser perque tingui ms grcia, la cantar desprs de la mort de Tisbe. Escena II (A Atenes, Garlopa, Flauta i Esquifit) GARLOPA: Heu anat a preguntar a cada den Cabdell? ESQUIFIT: No en saben res de res. Sel deuen haver endut els esperits. FLAUTA: Doncs, si no apareix, no ens en sortirem, oi que no? GARLOPA: Sera impossible. En tota Atenes no hi ha ning com ell per fer el paper de Pram. FLAUTA: Es el que t ms traa de tota la ciutat. GARLOPA: I t una veu que es dun turment autntic. FLAUTA: Deus voler dir dun "talent" autntic. Un turment, no s gaire res de bo.

33.

ESQUIFIT: El Duc ja torna del temple i shan casat dos o tres nois i noies ms. Si pogussim representar lobram quedarem com uns homes. FLAUTA: Ai, estimat boncompany Cabdell! Aix ha perdut una pensi de sis penics al dia per tota la seva vida, sho haura ben merescut... (Entra Cabdell) CABDELL: On sn aquests xicots? GARLOPA: Cabdell! CABDELL: Mestres, us he de dir unes coses extranyssimes. Us ho explicar tot tal i com ha passat. GARLOPA: Som tot orelles. CABDELL: Tot el que us dir s que el duc ja ha dinat. Au, aneu a vestir-vos, poseu-vos uns cordons nous a les sabates i trobem-nos a palau. Passi el que passi, els vestits de Tisbe han destar ben nets, i el que faci de lle, que no es netegi ni es talli les ungles, perqu shan dassemblar a les urpes dun lle. I, estimats actors, no mengeu cebes ni alls, perqu hem de deixar un al ben dol. Aix diran que ha estat una bona comdia. Au, vinga, prou paraules, endavant i en marxa!

34.

ACTE 5 (Entren Teseu i Hoplita.) HIPLITA: smolt extrany Teseu, aix que expliquen aquests enamorats. TESEU: s ms extrany que cert.Jo mai no em podr creure aquestes faules ni aquests contes de fades. Enamorats i folls tnen el cap ple defervescncies. Tant el lluntic com lenamorat com el poeta estan farcits dimaginaci. HIPLITA: Pero tota la histria que han contat daquesta nit passada, i encara ms, la idntica transfiguraci dels seus sentits. Tot plegat sembla tenir una gran consistncia, per ms que ens sembli extrany i que ens deixi astorats. (Entren Lisandre, Demetri, Hlena, Hrmia i Egeu) TESEU: Mira: els enamorats satisfets i contents, que lalegria i bons dies damor us acompanyin sempre. LISANDRE: Ms que a nosaltres, que acompanyin els vostres reials passos. TESEU: I b, doncs que tindrem per fer les hores entre la sobretaula i el moment danar al llit? Com podem fer passar ms de pressa aquestes lentes hores sense diversions? EGEU: Aquest es el programa, trieu el que ms us agradi, majestat. TESEU: A veure, <<La batalla dels centaures>> No, aix no. <<La gran disbauxa del cantador de Trcia>> ja la van representar quan vaig tornar com a conqueridor de Tebes. <<Les nou muses plorant la mort de la cultura>> aix deu ser una stira terrble que no sadiu amb un fest de noces. <<Breu i inspida escena dels amors del jovePram i la seva Tisbe, una comdia molt trgica>> Comdia i trgica? Breu i insopia? Aix es un gel calent. Com podrem concordar aquestes descordances?

35.

EGEU: s una obra senyor, que deu tenir ms o menys du paraules, per, senyor, li sobren du paraules de llargada. En tota lobra no hi ha una paraula adequada al context, ni un actor al seu lloc. I trgica, senyor, segur que ho s, perqu Pram es mata. TESEU: Qui son els que la representen? EGEU: Operaris dun obrador dAtenes, que mai no han fet treballar el cap fins ara. Ara han forat els seus cervells florits amb aquestaobra per les vostres noces. TESEU: Doncs els escoltarem EGEU: Noble senyor, no fa per vs, jo, que lhe vist, us dic que no hi ha res que valgui res. TESEU: Doncs veguem aquesta obra si lha inspirat la bona fe i la senzillesa. Preneu seien senyores. (Surt Egeu, entra ober i sasseu) HIPLITA: No magrada de veure uns pobres homes esforant-se en extrem. TESEU: Mira, amor meu: No veurs res de tot aix. HIPLITA: Per si ha dit que no tenien grcia. TESEU: Doncs si no en tenen, en tindrem nosaltres, ja que per poca cosa els donarem les grcies. El nostre joc ser agafar-nos amb respecte el que no facin b; quan fallen els esforos, la cortesia ha de saber donar valor a les intencions, ms que no pas al mrit. (Entra Garlopa) GARLOPA: Si plau Vostra Altesa, el Prleg ja est apunt.

TESEU: Doncs endavant.

36.

GARLOPA: Si us aborrim ho feim perqu volem que no us penseu que us venim a avorrir noms per poca traa ens presentem i aix ja es el principi de la fi preneu-vos-ho com cal intilment no hem pas vingut per destorbar a tothom pel que ells us mostraran perfectament sabreu qu passa i quin s largument. TESEU: Aquest xicot no fa cap cas dela puntuaci. LISANDRE: No sap on ha de fer les pauses. Una bona lli, senyor, no nhi ha prou de parlar, a ms a ms, sha de parlar b. Aqu li toca sortir ara? (Entra Esquifit, disfressat de pared) ESQUIFIT: Mireu: jo que sc Esquifit, el sastre, faig de paret, i en aquesta paret hi ha una esqueda, un forat, per on Pram i Tisbe, enamorats, xiuxiuegen sovint, ben amagats. TESEU: Poden parlar millor la pedra i el ciment? Pram sacosta a la paret. (Surt Pram) CABDELL: Oh, nit ombrvola, nit ennegrida!, oh nit que sempre vns quan no hi ha dia. Potserla meva Tisbe no vindr, i tu, paret, que els nostres cors has volgut separar, al meu esguard lesquerda has de mostrar. Pero que veig? No veig cap Tisbe, no! Maleda paret, que ara hem fas de press! HIPLITA: Hem sembla que la paret hauria de tornar-li les malediccions, per poc sensible que sigui. CABDELL: No, senyora, de veres que no ho hauria de fer. <<Que ara hem as de press>> s la cua de la rplica de Tisbe. Ara ella entra i jo lhe despiar per darrera la paret. Ja veurem com passa exactament com us he dit. (Entra Flauta) FLAUTA: Sovint has escoltat, paret, els meus laments per separar-me del meu Pram. No debades molt sovint han besat els meus llavis ardents les teves pedres amb ciment lligades.

37. CABDELL: Veig una veu! Me nanir al forat a veure si, del rostre, en puc sentir lesclat. Tisbe! FLAUTA: Amor, hem sembla que tu ets el meu amor! CABDELL: Ah, besam pel forat daquest mur malaurat FLAUTA: Els teus llavis no trobo, noms trobo el forat. CABDELL: Ens veurem a la tomba de Ninis de seguida? FLAUTA: Inmediatament hi vaig per la mort o la vida. ESQUIFIT: Jo,la Paret, ja he fet tot el paper. Com que ja esticmen vaig. Que us vagui b. (Surten Cabdell, Flauta i Esquifit) TESEU: Ara la lluna shaur de posar entremig dels dos enamorats. HIPLITA: s lobra ms poca solta que he sentit mai. TESEU: Fins i tot es que ho fan ms b sn com ombres. Els pitjors, doncs, no poden ser pitjors, si la nostra imaginaci hi posa remei. Aqu tenim un parell de bsties notables: un home i un lle. (Entren Esquifit desfressat de lle, i Garlopa amb un fanal) ESQUIFIT: Dames, a qui tremola el cor de por quan un ratolinet corre per terra, potser tremolareu, quan el lle sentiu rugir ben fort amb crits de guerra. Sapigueu, doncs, que jo soc Esquifit, el sastre, cobert amb pell de fera, no soc pas unlle de veritat, que fins i tot s falsa la melena. TESEU: Una bstia ben gentil. GARLOPA: Tot el que us he de dir s que el fanal s la lluna, jo mateix, un home lluntic paresc ser.

38.

DEMETRI: Sacosta Tisbe. (Entra Flauta) FLAUTA: Aquesta s la tomba de Ninis. On es el meu amor? ESQUIFIT: GRRRRrrrrRRRRRRRRrrrrRRRR... (Flauta surt, Esquifit destrossa el mocador i surt) DEMETRI: Bon bruel, lle! TESEU: Bona correguda Tisbe! HIPLITA: Bona brillantor lluna! HRMIA: Bon mossec lle! DEMETRI: I desprs arriba Pram. (Entra Cabdell) CABDELL: Grcies lluna perqu brilles ara, podr veure a Tisbe la mirada. Per espera! Oh dolor! Quina desgracia senyor! Rateta meva! Ai, estimada! s el teu xal, tacat de sang i malvestat! TESEU: Tanta tristesa i la mort duna persona estimada ja serien suficients per fer-nos posar cara de dolor. HIPLITA: Maleu-me el cor, per aquest home hem fa pena. CABDELL: Perqu? Naturalesa, vas crear lleons? Un vil lle ha destruit la meva estimada, que s... no, no, que era la ms bonica dama. Llgrimes, confoneu-me! Surt, espasa, i fereix! el mugronet de Pram, si, si el mugr esquerre, on el cor fa la guerra. HIPLITA: Encara ha de venir Tisbe i lha de trobar mort? (Entra Fluta)

39.

TESEU: aqu la tenim, el seu dolor posar f a la comdia. HIPLITA: Espero que sigui un fi breu. LISANDRE: Ja se lha mirat amb aquells ulls tan tristos. FLAUTA: Adormit, amor? Ets mort colomeut meu? Ah, Pram alat Parla, parla! Que ets mut? es mort, es mort! Que sacostina mi les Tres Germanes amb les mans tan blanques com la llet. Que es banyin amb la sang, ja que heu tallat el fil de seda de la seva vida. Llengua, ni una paraula: vine, fidel espasa, vine, tall, a tenyir de vermell el meu pit. adeu siau amics, aix mor Tisbe adu, adu, adu. (Aplaudiments, saixequen a saludar) CABDELL: Us agradaria veure lepleg? TESEU: Res deplegs, si us plau! La vostra comdia no necessita cap excusa. No cal excusar res, perqu, com que els personatges han mort, ja no queda ning per a pagar els plats trencats. Redu, si lautor que ha escrit aix hagus fet que Pram shagus penjat amb la lligacama de Tisbe,haura estat una tragdia preciosa. De fet, ja ho s, i ha estat representada duna manera molt notable. (surten els actors) HIPLITA: La llengua frria ens ha dit que s mitjanit.Enamorats, tots a dormir, que s lhora de les fades. Aquesta actuaci, realment tosca, ens ha deixat passar lleugerament el caminar pesant daquesta nit. Doncs, ara, a dormir, bons amics. (Surten tots menys Ober) OBER: Si tots nosaltres esperits, us hem deixat espaordits, penseu que us heu endormiscat quan lirreal us ha sobtat. No hem renyeu gaire, bona gent, si ens perdoneu, ser excel.lent. Bona nit doncs, que us vagui b. Concediu-me les mans, amics, i Ober si pot, us far rics. FI