Mai Trobaràs

El teu príncep
blau

Ramon Molins

0
PERSONATGES:

DÈLFIA: Escriptora grega

DEHESA: Jove Atenenca creguda i tonta.
DEHISA: Germana de Dehesa creguda i tonta.
DEHUSA: Una altra germana tant creguda i tant tonta com les anteriors.
DEHOSA: Germana muda.
HERA: Germà.
DILÇA: La Germana petita.
ARES: Assassí mercenari.
VERD: Agent especial.
GROC: Agent Especial.
VERMELL: Agent Especial.
BLAU: Princep d’un regne llunyà.

1
ESCENA 1

Escena buida, entra una noia corrent, va carregada amb uns llibres. Els llibres
li cauen al terra i s’atura a recollir-los.

DÈLFIA: (Al públic) Hola, em dic Dèlfia i...

Crits. Dèlfia s’amaga entre el públic. Entren tres agents especials.

VERD: Ha anat cap allà!

GROC: No, crec que ha anat cap allà.

VERMELL: (treu un telèfon i truca) L’hem perdut.

ARES: (entrant) Mireu per tot arreu, inútils!

COLORS: Sí, senyor!

ARES: Eh, vosaltres! (al públic) No haureu vist pas a una noia jove carregada e llibres?
És una noia vestida així com ...antiga.
( a algú del públic) no? No m’estaràs enganyant, no?

VERMELL: Aquí no hi ha res.

VERD: Hem mirat per tot arreu.

GROC: Val més que marxem o la perdrem.

ARES: D’acord, però tornaré!

Marxen. La noia surt del públic i puja a l’escenari.

DÈLFIA: Gràcies per ajudar-me. Aquests animals ja fa estona que em persegueixen i no

hi ha manera de desfer-se’n. Volen Matar-me, però jo no he fet res, diuen que
és la seva feina, però jo no en tinc cap culpa, de fet l’únic que faig és la meva
feina i...

Para en sec i veu que el públic no entén de que va tot plegat.

És clar, vosaltres no sabeu de que va tot això. Serà millor que us conti tota la
història. Jo sóc escriptora, escric tota mena d’històries. Fa uns mesos vaig
començar un llibre d’aventures fantàstiques i no sé el que ha passat, però els
personatges han sortit del llibre i volen matar-me.

2
 Per què? I jo què sé! ...Total, si és una història d’amor.
La història comença a Grècia, el meu país.

ESCENA 2.
A poc a poc van sortit un grup de germanes que es preocupen exclusivament
del seu aspecte exterior.

DEHESA: El primer que passi és meu, per alguna cosa sóc la més gran.

DEHISA: No estimada germana, serà de la primera que l’agafi.

DEHUSA: O millor, ens el podríem repartir.

DEHOSA: Repartir: Distribuir, dividir, assignar, partir...

TOTES: Calla!

HERA: Mira que sou cregudes i per a mi què?

TOTES: Calla!

HERA: Sou unes envejoses i unes estúpides.

DEHOSA: estúpides: beneites, ridícules, tanoques, carbasses...

TOTES: Calla!

DEHUSA: Avui noto que tinc el cutis una mica ressec. Podríem encarregar un bany amb
llet de burra. Què me’n dieu?

DEHESA: Jo voldria una sessió doble de gimnàstica, he de tonificar una mica els
músculs urgentment.

DEHISA: Jo no em penso moure d’aquí, avui passa el comerciant persa i he de renovar

el meu estoc de perfums. És cosa de vida o mort.

HERA: Doncs jo m’he d’anar a depilar les cames.

DEHOSA: Depilar: pelar, afaitar, rapar, tondre, esquilar...

DEHESA: Dehosa...

DEHOSA: Què?

TOTES: Calla!

3
 Apareix Dilça, la germana petita. Llegeix un llibre.

DEHISA: Mireu la nostra germana petiteta.

DEHESA: Que potser llegeixes poemes d’amor estimada Dilça?

DEHUSA: (fent burla) Sí, sisplau.

DILÇA: Dona on vas?

quan les ombres ho són tot,
quan l’horitzó no té color.
Buscarem les coses que no es poden comprar
Si només ens queda la vida i l’amor,
El sol i el mar.

HERA: Oh... el sol, l’amor, el mar...

DEHESA: Però com es pot ser tant ruc! (riuen)

L’escena es congela i Dèlfia passa a primer terme.

DÈLFIA: Ja ho veieu, quatre germanes presumides i un germanet alternatiu que passen

els dies esperant el seu príncep blau, i la petita que ha d’aguantar les seves
ximpleries.

Dèlfia descongela l’escena. Les germanes continuen rient.

DEHESA: Anem, anem això no es pot aguantar.

DEHOSA: Aguantar, sostenir, suportar, sofrir, resistir...

Les germanes riuen encara amb més força. Surten.

DILÇA: (al públic) Vosaltres ho enteneu?

El grup de germanes tornen a treure el cap i riuen encara més.

DÈLFIA: La vida d’aquella família era cada dia la mateixa història.

Música. L’escena representa diferents moments de diferents dies on totes les

germanes es dediquen a activitats supèrflues mentre Dilça es passa la vida
llegint.

4
ESCENA 3.
DÈLFIA: La història continua amb l’arribada d’un jove molt ben plantat.

Arriba un príncep blau de cap a peus.

És un príncep blau que porta un gran radiocasset.

BLAU: Ei, que els radiocassets encara no existeixen.

DÈLFIA: Això és el teu problema, jo he escrit que entres amb un gran radiocasset.

Blau marxa i torna a fer la seva entrada, aquest cop amb un radiocasset.

Un príncep blau que porta un gran radiocasset i una llarga espasa.

Blau s’atura perquè no porta espasa.

He dit una llarga espasa.

Torna ha marxar per fer de nou l’entrada.

Un príncep blau que porta un gran radiocasset, una llarga espasa i una piruleta
de maduixa i nata.

BLAU: Això si que no! Per aquí no passo!

Dèlfia amenaça a Blau de trencar els fulls on surt ell. Ell resignat torna a fer
l’entrada.

DEHESA: És ell!

DEHISA: El nostre príncep.

DEHUSA: És fort.

DEHOSA: És guapo.

HERA: I és blau.

TOTES: Wao!

Totes les germanes se li llencen a sobre.

DEHESA: Hola bonic, jo em dic Dehesa.

5
DEHUSA: Jo sóc Dehusa.

DEHISA: El meu nom és Dehisa.

DEHOSA: I jo Dehosa.

HERA: A mi pots dir-me com vulguis reiet meu.

DILÇA: Jo em dic...

TOTES: Calla!

DEHOSA: Callar: guardar silenci, no obrir boca, emmudir, no dir ni piu.

Breu silenci.

BLAU: (A Dilça) Com et dius?

DEHESA: Jo Dehesa.

DEHUSA: Jo Dehusa.

DEHISA: Jo Dehisa.

DEHOSA: Jo Dehosa.

HERA: Diga’m Terremoto!.

BLAU: Voleu parar pesades!

DEHOSA: Pesades: feixugues, avorrides, insuportables, molestes.

TOTES+BLAU: Calla!

BLAU: Escolta noia...

DEHUSA: Vols anar a fer una volta pel jardí?

DEHISA: Vols que anem al cine?

DEHESA: Vols que t’ensenyi el meu Spà?

DEHOSA: Vols fer unes partides a la Wii?

HERA: Vols una experiència forta?

6
BLAU: Deixeu-me! Sou més pesades que les mosques de burro!

Les germanes queden garrativades. Blau parla amb Dilça.

Hola, em dic Blau.

DILÇA: Jo Dilça.

BLAU: Ens podríem veure després?

DILÇA: I ara si vols.

BLAU: És que ara he d’anar a conquerir un regne d’aquí al costat.

DILÇA: Doncs després, al tard al jardí.

BLAU: Doncs fins a les hores.

Les germanes van a dir alguna cosa, però Blau les atura. Blau marxa.

DEHUSA: Quin Home!

DEHISA: Quina veu!

DEHESA: Quin geni!

DEHOSA: Quin color!

HERA: Quin cul!

DILÇA: Que simpàtic.

TOTES: Calla!

Surten totes.

ESCENA 4.
DÈLFIA: A les germanes no els hi va agradar gens que la Dilça enamorés a blau.

Música. L’escena representa diferents moments de diferents dies on Blau i

Dilça flirtegen mentre les germanes es moren d’enveja.

DEHESA: Maleïda Dilça, aquesta me les pagarà. Blau serà per mi, per alguna cosa sóc la
més gran, tinc els meus drets. (treu un telèfon) Hola, Ares? ...Sí, sóc la Dehesa...
si necessito parlar amb tu urgentment... sí... sí. D’acord, cinc segons.

7
 Passats cinc segons entra Ares.

ARES: Ja sóc aquí, què vols?

DEHESA: M’has d’ajudar.

ARES: Quin és el problema?

DEHESA: Estic enamorada, però ell no m’estima a mi, estima a la meva germana i com
que jo vull que m’estimi a mi t’has de carregar a la meva germana.

ARES: A quina?

DEHESA: A la Dilça... (pausa) és clar que... quan em costaria que te les carreguessis a
totes?

ARES: Al raret també?

DEHESA: Sí, al raret també.

ARES: Dons uns deu mil dracmes més iva.

DEHESA: Què dius? Si que s’ha encarit?

ARES: És que matar a les teves germanes és una mica fort. Si vols puc fer-te descompte
de família nombrosa, però ens hauríem de carregar també als teus pares i a
aquell senyor de la primera fila.

DEHESA: Saps què? Per ara et carregues a la Dilça i ja estalviaré per les altres.

ARES: Tracte fet.

Tanquen el tracte donant-se la mà i surten d’escena.

ESCENA 5.
DÈLFIA: I ara a escena Dilça asseguda en un banc desfullant una floreta. (no surt) ...a
escena Dilça asseguda en un banc desfullant una floreta! (no surt) A escena...
(surt Hera que vol posar-se en el lloc de Dilça) No, tu no! (enfadada) Dilça a
escena desfullant una floreta!

DILÇA: Perdó, estava despistada.

DÈLFIA: Què vol dir estava despistada?

8
DEHOSA: Despistada, desorientada, perduda, desconcentrada, extraviada.

TOTS: Calla!

DÈLFIA: I per l’altra banda entra Blau acompanyat d’una música evidentment
romàntica.

Entra Blau, les germanes intentes boicotejar la cita.

DEHISA: Oh, príncep quina casualitat, t’estava buscant.

DEHUSA: Ah, ets aquí, m’has d’ajudar, tinc una assumpte que requereix la teva
presència.

DEHESA: Pots ajudar-me? Hi ha una cosa estranya sota el meu llit.

DEHOSA: Els nostres camins es tornen a creuar, enllaçar, lligar, concatenar, cargolar.

HERA: Fes-me teva!

BLAU: (treu un telèfon i truca) Groc, Vermell, Verd, veniu ràpid!

Apareixen al moment.

GROC: Majestat, algun problema?

VERD: Us molesta algú potser?

VERMELL: Cap inconvenient?

BLAU: Oh, res d’importància, aquestes mosques si us plau.

GROC: Senyoreta, si és tan amable anirem a fer un vol (s’emporta a Dehesa a la força).

VERD: Senyoreta, fa una nit molt maca per anar a passejar (s’emporta a Dehisa a la
força).

VERMELL: Senyoreta, estaré encantat d’acompanyar-la on vostè vulgui. (s’emporta a

Dehosa a la força)

DEHOSA: Això és una descortesia, una grolleria, una ordinariesa, una vulgaritat, una
rudesa.

Blau mira a Dehusa i Hera.

HERA: Tranquil guapo, nosaltres ja marxàvem.

9
DEHUSA: Això... sí, ja marxàvem. (surten)
ESCENA 6.
Blau i Dilça sols.

BLAU: Hola, em dic... Blau.

DILÇA: Jo Dilça.

BLAU: Ets molt... maca.

DILÇA: I tu ets molt... blau.

BLAU: Sí, és que sóc un príncep.

DILÇA: Ah sí? Quina il·lusió!

BLAU: Sóc el teu príncep.

DILÇA: Meu? Home, jo no sé si...

BLAU: Mira’m als ulls, què hi veus?

Mira atentament buscant alguna cosa.

Amor, passió, tendresa!

DILÇA: Ah, sí! Ara sí que ho veig.

BLAU: Vols ser la meva princesa?

DILÇA: I em pintaràs de blau?

BLAU: No dona, les princeses van de rosa.

DILÇA: Que l’amor s’hi posa?

BLAU: Sí.

DILÇA: Doncs seré la teva princesa rosa.

Van a fer-se un petó, però entra Ares.

ARES: Això s’ha de celebrar!

ELLS: Què?

10
ARES: Que no us voleu casar?

BLAU: Home...

DILÇA: I és clar que sí!

ARES: Doncs per celebrar-ho he portat aquesta ampolla de cava brut.

Ares serveix cava a les tres copes que porta a la mà i després descaradament
posa uns polvets verinosos a la copa de la noia.

ARES: Brindem!

BLAU: Brindem!

DILÇA: Brindem!

Al poc Dilça cau morta d’una manera aparatosa i melodramàtica.

BLAU: Dilça, Dilça! Què et passa? ...Oh, és morta! Però quina mena d’història és
aquesta? Se suposa que el príncep blau ha de casar-se amb la princesa i han de
tenir molts fills i sortir a totes les revistes del cor, no? Això és intolerable!
(truca) Veniu ara!

VERD: Senyor!

GROC: Senyor!

VERMELL: Senyor!

BLAU: Busqueu a l’escriptor d’aquesta obra, regireu cel i terra si cal, i quan el trobeu
mateu-lo!

AGENTS: Sí senyor! (marxen)

Blau es suïcida lenta i tràgicament.

ESCENA 7.
Entra Dehesa i es troba a Blau mort.

DEHESA: Però... Oh deus! Oh Cel! Oh, oh, oh! El meu príncep mort!

ARES: Mira quina casualitat, t’estava buscant. Com ho fem això, vols factura o m’ho
pagaràs amb negre.

11
DEHESA: Maleït, mira que has fet, és mort!

ARES: Sí, dos al preu d’un, fantàstic no?

DEHESA: Callà estúpid! Això no pot acabar així!

ARES: Doncs ja hem diràs com ho vols arreglar.

DEHESA: Has de trobar a l’escriptor d’aquesta història i l’has de matar.

ARES: D’acord, d’acord, però després no em vinguis amb raons.

DEHESA: Calla i anem!

Surten. Arriben les altres germanes i veuen a Blau mort.

DEHISA: No!

DEHOSA: No!

DEHUSA: No!

HERA: No!

LES QUATRE: El nostre príncep mort! Hem de buscar al responsable i matar-lo.

Surten corrent.

Venjança!

ESCENA 8.
DÈLFIA: Ja ho veieu, tinc un munt de gent que em persegueix per matar-me. I jo ja no
sé què és el que he de fer. Jo solament faig la meva feina, però...

Arriben els agents especials.

GROC: Ja ets nostra!

VERD: Fins aquí has arribat i d’aquí no passaràs!

VERMELL: Alguna última voluntat?

Entra Ares amb Dehesa.

12
ARES: Un moment, deixeu-me-la a mi!

Entren les altres germanes.

ELLES: No la mateu!

VERD: Ordres son ordes.

ARES: Faig la meva feina.

DÈLFIA: Jo no he fet res!

DEHESA: Ha de pagar pel que ha fet.

ELLES: No la mateu!

VERD: Ordres son ordes.

ARES: Faig la meva feina.

DÈLFIA: Jo no he fet res!

DEHESA: Ha de pagar pel que ha fet.

ELLES: No la mateu!

VERD: Ordres son ordes.

ARES: Faig la meva feina.

DÈLFIA: Jo no he fet res!

DEHESA: Ha de pagar pel que ha fet.

ELLES: Prou!

Tots s’aturen.

DEHISA: Tenim una idea.

DEHOSA: Sí, una proposta, una inventiva, un consell, una indicació, una perspicàcia.

TOTS: Calla!

DÈLFIA: Quina idea?

DEHUSA: Canvia el final.

13
DÈLFIA: Que canviï el final?

DEHISA: Sí, volem un final on Dilça i Blau no morin.

DÈLFIA: No crec que pugui...

Tots l’amenacen amb les seves armes.

Be, segur que s’hi pot fer alguna cosa.

HERA: I si poguessis fer-me 10 cm. més alta i amb una 105 t’ho agrairia tota la vida.

TOTS: Calla!

HERA: Enveja.

Dèlfia escriu ràpidament.

DÈLFIA: Be, a veure com ha quedat això.

Tothom es re col·loca al seu lloc i l’escena es reprodueix un altre cop.

ESCENA 9.
Blau i Dilça sols.

BLAU: Hola, em dic... Blau.

DILÇA: Jo Dilça.

BLAU: Ets molt... maca.

DILÇA: I tu ets molt... blau.

BLAU: Sí, és que sóc un príncep.

DILÇA: Ah sí? Quina il·lusió!

BLAU: Sóc el teu príncep.

DILÇA: Meu? Home, jo no sé si...

BLAU: Mira’m als ulls, què hi veus?

14
 Mira atentament buscant alguna cosa.

Amor, passió, tendresa!

DILÇA: Ah, sí! Ara sí que ho veig.

BLAU: Vols ser la meva princesa?

DILÇA: I em pintaràs de blau?

BLAU: No dona, les princeses van de rosa.

DILÇA: Que l’amor s’hi posa?

BLAU: Sí.

DILÇA: Doncs seré la teva princesa rosa.

Van a fer-se un petó, però entra Ares.

ARES: Això s’ha de celebrar!

ELLS: Què?

ARES: Que no us voleu casar?

BLAU: Home...

DILÇA: I és clar que sí!

ARES: Doncs per celebrar-ho he portat aquesta ampolla de cava brut.

Crits i aplaudiments de tots.

HERA: Tots junts un altre cop, ploraria.

DEHOSA: Plorar, llagrimejar, sanglotar, cridar, complànyer.

TOTS: Calla!

- final -

15