LA FAMÍLIA ADDAMS

ESCOLA ARTÈRIA 2021-2022

Una adaptació dirigida per Marc Martí

Grup: Mitjanxs 2
PERSONATGES
- Homer Gomez Addams
- Morticia Addams
- Oncle Lucas (Fester)
- Dimecres
- Àvia
- Pericles
- Llarg
- Coronel Maurici Beinecke
- Alice Beinecke
- Lucas Beinecke (nòvio de Merlina)
- Ancestres
PRIMER ACTE

ESCENA 1: PRÒLEG

(Una mà obre el teló i podem veure a la Família Addams: Homer, Morticia, Merlina,
Pèricles, l'Àvia, Oncle Lucas i Llarg. Estan en el cementiri de la família, sota el gran
arbre familiar.)

HOMER (s'avança i inspira profund): Aaah, l'aroma embriagadora del cementiri...

Una vegada per any ens reunim sota el nostre arbre familiar per a honrar el gran
cicle de la vida i de la mort. Que vingui cada membre del nostre clan, els vius, els
morts...i els indecisos també (referint-se a Llarg)...i celebrem el que significa ser un
Addams. (A Morticia) Veuen a mi, la meva seductora esposa de pell tan pàl·lida, ulls
tan negres i vestit amb escot que arriba fins a Terra del Foc, i *contanos el que
significa ser un *Addams.

MORTICIA: Foscor, pena i un dolor indescriptible...

HOMER: M'encanta quan parles tan sexy!

CANÇÓ - QUAN ETS UN ADDAMS

HOMER: Fins l'any pròxim, els meus estimats ancestres… És hora de tornar a les
seves tombes...

(Homer, Morticia, l'Àvia, Llarg, Pèricles i Dimecres surten. Els ancestres donen
voltes per a anar a la cripta per on van aparèixer. Oncle Lucas està al centre)

A. CONQUERIDOR: Ostia! Està tancat!

ONCLE LUCAS: Així és. Tenim un problema.

(S'escolta una campaneta. Llum a Dimecres)

DIMECRES: El seu nom és Tomás...Tomás BEINEKE. I jo...estic enamorada.

(Reacció del grup. Horror/fàstic)

ONCLE LUCAS (al públic): Sí. La petita Dimecres Addams, aquest encantador i
incontrolable munt de malícia que enverinaria al seu propi germà només per viatjar
en ambulància, ha crescut i ha trobat l'amor.
(Llum a Tomàs...)

TOMÀS: Oh Dimecres! Voldria lligar-te a mi en una petita cabanya blanca amb una
a prop i una pomera!

DIMECRES: M'encanta això d'estar amarrada.

ONCLE LUCAS: La cosa és així. Reuneixin-se. Estimats finats...no deixaré que

tornin a les seves tombes fins que triomfi l'amor...

ANCESTRES: Però Lucas... (Oncle Lucas els frena)

ONCLE LUCAS: Aah!

(El teló es tanca, els ancestres desapareixen...Oncle Lucas queda per davant del
teló parlant al públic)

ONCLE LUCAS: Qui és aquest Tomás? És digne d'ella? Realment s'estimen?...Què

és l'amor? Hi ha tantes preguntes sobre l'amor...Però quan un es posa a pensar, hi
ha una cosa més important?

ESCENA 2: TOCADOR DE MORTÍCIA

(S'obre el teló. S’hi veu a Homer i a Llarg amb espases...fent exercicis d'esgrima...)

HOMER: Ole! Lluiti xaval! Lluiti com a home! Sent el petó de l'acer espanyol!
Ja-ja-ja! Vençut una altra vegada!

(Llarg punxa a Homer amb el seu floret)

HOMER: Ostia! Quins reflexos Llarg!

(Entra Morticia amb unes flors grogues)

MORTÍCIA: Homer...mira!

HOMER: Puaj! Flors! Qui envia una cosa tan fastigosa?

MORTÍCIA (llegeix la targeta): “Afectuosísimament, des d'avui eternament, aquestes

flors representen una amistat permanent”
HOMER: Afectuosísimament? Qui parla així?

MORTICÍA: Els BEINEKE. Tomàs, l'amic de Dimecres i els seus pares vindran a
sopar aquesta nit.

(Morticia va traient-li les flors i deixa només les tiges)

HOMER: Tomàs?

MORTICÍA: Sí.

HOMER: Però Tomàs és nom d'home?.

MORTÍCIA: Sí.

HOMER: Dimecres té un amic home?

MORTÍCIA: No és res... afecte, amor adolescent...(li dóna les tiges a Llarg)

Poseu-les en aigua.

(Dimecres entra amb la ballesta i un ànec amb una fletxa clavada)

DIMECRES: Mama, Papa... He matat el sopar

MORTÍCIA (ho pren): Ai Dimecres, que bufona! On ho has trobat?

DIMECRES: Al zoològic.

MORTÍCIA: Vine Llarg, prepararem una cosa especial per a aquesta nit...però avui
no ho menjarem cru. (Riu amb Llarg) Ai Homer! Tenim convidats per al sopar!...
Carn fresca!

(Mortícia i Llarg surten. Dimecres està nerviosa)

DIMECRES: Papa tinc una cosa molt important que dir-te.

HOMER: Què?

DIMECRES: Pots guardar un secret?

HOMER: Per descomptat

MERLINA (li mostra un anell): Mira

HOMER: Sembla un anell de compromís. (Dimecres ho mira) Què estàs dient?

DIMECRES: Papa el Tomàs vol casar-se amb mi!

HOMER: Què?

DIMECRES: El Tomàs BEINEKE m'estima i vol casar-se amb mi.

HOMER: I tu, vols casar-te amb ell?

MERLINA: Crec que sí

HOMER: Creus?

DIMECRES: Bé, ni tan sols conec als seus pares, i ell no us coneix a vosaltres, i...jo
necessito estar segura....

HOMER: Tens raó, això és important. Li explicarem a la teva mare.

DIMECRES: NO!

HOMER: No? Jo crec que ella ha de saber això...

DIMECRES: Si us plau Papa! Farà un munt de preguntes, em farà passar vergonya i

arruïnarà tot. Després del sopar, quan tots siguem amics, li ho diem.

HOMER: Però jo mai li he ocultat res a la teva mare.

DIMECRES: Si us plau Papi...

HOMER: Però...

DIMECRES (fent-se la petita): Si m’estimes...

HOMER: Però...

DIMECRES: M’estimes papi?

(Campaneta.. Dimecres queda congelada. Llum a Homer. És un pensament)

HOMER:
HI HA DUES COSES QUE MAI FARÉ
DIR “NO” A MORTÍCIA
DIR “NO” A DIMECRES
NO SÉ SI HO PODRÉ FER

(Torna a l'escena)

T'adones del que m'estàs demanant?

DIMECRES: Papi, és un sol secretet. Si us plau...si us plauet... Si us plau!

HOMER: Está bé, t'ho prometo. No li diré res a la teva mare.

DIMECRES (es guarda l'anell): És el nostre secret sí?

HOMER: Si, si...el nostre secret

DIMECRES: Ai, gràcies papà

HOMER: La meva filla va créixer sense el meu permís! Quan va poder passar això?

(Entra Mortícia)

MORTÍCIA: A Dimecres li passa alguna cosa...

HOMER: De què parles?

MORTÍCIA: Està a la cuina, somrient. Potser és aquest noi.

HOMER: Quin noi? No siguis ximple...Ja! Tu mateixa ho has dit, és amor

adolescent... (Gira per a canviar de tema) Vine, anem, que sento la necessitat de
prendre't entre els meus braços...anem per a dalt...

MORTÍCIA: Gómez!

HOMER: Però estimada, Dimecres és una joveneta bella com ho vas ser tu...
(Mortícia s'encreua de braços)... Com ets!! Com ets i continuaràs sent per sempre...
Ella fins i tot podria enamorar-se i casar-se. Com et vas casar tu.

MORTÍCIA: No siguis ridícul, Homer, jo sóc molt jove per a tenir una filla casada.

HOMER: Per descomptat, mai ho he pensat.

MORTÍCIA: A més, ella coneixerà molts nois.

HOMER: Com ho saps?

MORTÍCIA: Perquè és la meva filla...

HOMER (es queda pensant): Ah, clar...clar...però ? i si...?...i no tinc cap motiu per a
dir això, però, si ha conegut a algú que li ha robat el cor?

MORTÍCIA: Ai Homer, quan això passi jo seré la primera a assabentar-me.

Dimecres m'explica TOT, com tu.

(Campaneta. Mortícia queda congelada. Llum a Homer. Pensament)

HOMER:
HI HA TRES COSES QUE MAI FARÉ
MENTIR-LI A MORTÍCIA
MENTIR-LI A DIMECRES
I LA VERITAT NO LA DIRÉ...

(Torna l'escena)

MORTÍCIA: Homer...

HOMER: Què?

MORTÍCIA: Què passa?

HOMER: Per què?

MORTÍCIA: Estàs suant

HOMER: Com?

MORTICIA: Espero que t'estiguis emmalaltint. Abans del sopar, tu i jo tindrem una
petita xerrada amb Dimecres. (Surt)

CANÇÓ - ATRAPAT

(Es tanca el teló sobre Homer i apareixen Dimecres i Pèricles)

ESCENA 3: L’HABITACIÓ DE JOCS

(Pèrìcles està amb grillons amans i peus. Les cadenes estan comandades per una
sort de trinquet que acciona Dimecres. És una màquina de tortura)

PÈRICLES: Dimecres i Tomàs, asseguts sota un arbre… Xu-clant-se-sense-parar…

Primer l'amor, després ve...

(Dimecres acciona la palanca...Soroll. Crit)

Aaahhh!!! Això és intens! Una altra vegada! Una altra vegada!

(Dimecres torna a accionar la palanca...Crit novament)

AAAAAAAAahhhh! Jajajajaj Genial!

DIMECRES: Aquest sopar ha de sortir bé.

PÈRÌCLES: Sortirà bé, si em deixes explotar a aquest Tomàs.

DIMECRES: Ai, Pèricles...des que el vaig conèixer vull riure i plorar, i tot sembla
estar bé i malament al mateix temps....i a vegades vull arrencar-li la carn i
menjar-me’l fins que no quedi res...

CANÇÓ - UN NOU CAMÍ

(Dimecres surt. Es descobreix que Homer i Mortícia estaven escoltant a Dimecres.)

MORTÍCIA: Jo tenia raó! És aquest noi!

HOMER: Sí, però no crec que sigui per a tant....

MORTÍCIA: Cadellets? Disneylandia? No, aquesta noia no està per a rebre

convidats. Hem de cancel·lar el sopar.

HOMER: NO!

DIMECRES (una mica entusiasmada): Bé, reunió familiar. Aquest és el cronograma

per a aquesta nit. Primer prenem uns glops, alguna cosa així com: “Hola encantat...”
(La família es fa ressò d'aquestes paraules)...Bé. Després voldran veure la casa, a
les 8 sopem i ells podran tornar al seu hotel a les 9,30.
MORTÍCIA: Dimecres, el teu pare té alguna cosa per dir-te.

HOMER: En realitat pixona, la teva mare i jo canviem d'opinió.

DIMECRES: Sobre què?

HOMER: Aquest sopar. Tot sembla massa ràpid...

DIMECRES: No és ràpid! Si us plau Papa és només un sopar, i ells es moren per

conèixer-us... i li vaig prometre a Tomàs. (Deliberadament) I saps com odio no
complir una promesa.

HOMER: Sí pixona, però la teva mama i jo...

DIMECRES: Papa sóc la teva única filla i la teva filla major, i si no pots fer això per
mi llavors no sé què pensar.

(Pausa incòmoda)

HOMER: Tal vegada un sopar senzillet...qualsevol tonteria...

MORTÍCIA: Bé, sembla que m’heu guanyat. Llavors, seguim amb el sopar. Glops,
sopar i després ”El joc”

(La família assenteix emocionada)

DIMECRES: No si us plau! ?El joc no!

MORTíCIA (amb dolçor): Però és una tradició familiar.

DIMECRES: És el meu sopar...

MORTÍCIA: Però és casa meva estimada. Sopar i joc.

DIMECRES: Podem almenys actuar normal, llavors?

ÀVIA: Dimecres?

DIMECRES: Sí, Àvia?

ÀVIA: Defineix ”normal”

MORTÍCIA: La normalitat és una il·lusió. El que és normal per a una aranya és una
calamitat per a una mosca.
DIMECRES: Si us plau, mama…

ESCENA 4: CENTRAL PARK

(Entren els Beineke: Maurici, Alice i Tomás. Darrere hi ha arbres col·locats pels
ancestres)

MAURICI: D’acord, Tomàs. Prou, dóna'm el mapa.

ALICE: No veig cap casa

MAURICI: És perquè no n’hi ha cap Alice. Estem enmig d'un parc.

ALICE: Central Park estimat, (llegeix de la guia)...”Creat el 1875 per...”

TOMÀS: Espereu!

MAURICI/ALICE: Què?

TOMÀS: Ja sé on estem! És on la vaig veure per primera vegada. M'havia perdut al

parc i un ànec va caure als meus peus amb una fletxa clavada. Vaig mirar cap
amunt i aquí estava ella...Dimecres i la seva ballesta.

MAURICI: Amb què?

TOMÀS: Amb la seva ballesta

MAURICI: Aquesta noia camina per aquí amb una ballesta?

TOMÀS: No hi ha cap problema, papa, té permís per a portar armes.

MAURICI: Ah, em quedo més tranquil. Bé, escolteu, això és el que farem: tornem a
l'hotel. I tu i jo tindrem una petita xerrada.

ALICE: Tingues paciència, Mau...

“A l'hivern o a la tardor, has de cuidar al plançó”…

MAURICI: Veus el que has aconseguit? La teva mare està rimant una altra vegada.
Tornem a l'hotel.

TOMÁS (interrompent-lo): No!

CANÇÓ - UNA NIT NORMAL

(Es va mostrant la mansió Addams. Acaben els integrants de la Família en el centre

i tots els ancestres en diferents posats per l'escenari. Sona el timbre i tenquen.)
ESCENA 5: EL SALÓ PRINCIPAL

DIMECRES: Ja han arribat!

(Tots surten corrent. Llarg s'acosta a la porta....molt lentament)

DIMECRES (continua): Afanya’t!

(Llarg arriba a la porta. S'arregla per a obrir la porta i deixa entrar als Beineke que es
mostren despreocupats)

MAURICI: Ens ha costat una mica trobar la casa...uy! (veu a Llarg)

LLARG (gruny): Grrr...

(Els Beineke entren i observen el lloc)

MAURICI: Mireu aquest lloc... Acaben de mudar-se o què?

ALICE: No! Així viuen a Nova York. Els lloguers són tan alts que no els queda diners
per als mobles.

(Llarg s'acosta a Maurici)

LLARG: Grrr

MAURICI: Maurici Beineke

LLARG (va tallar): Grrr

MAURICI: Ella és la meva esposa, Alice.

LLARG (libidinós): Grrrr

MAURICI: Ell és el meu fill, Tomàs.

LLARG (amb un cert odi): Grrr

MAURICI: I vostè és?

LLARG (se sorprèn per la pregunta. Gruny llargament la seva història): Grrrrrr

(Llarg s'allunya)

MAURICI: Un plaer parlar amb vostè. Terra cridant a Alice, hem aterrat en el planeta
rar. Prendrem uns glops i marxem

ALICE: Ai, Mau...

”Cal obrir bé el cap a les noves experiències. Pot haver-hi grans sorpreses i
excitants conseqüències”

MAURICI: Estimada, el meu cap està ben obert, jo diria que està partit en dos
gràcies a aquestes noves experiències...el meu límit de sorpreses està complet.

TOMÀS: Va papa. Amunt l'ànim! Aquesta gent és com vosaltres, la veritable sal de
la Terra.

MORTÍCIA: Lamento la tardança, estava deixant el pastís de poma a la finestra

perquè es refredés.

HOMER: Ella és la meva dona. Una duquessa a la sala, una genia a la cuina...

MORTÍCIA: Ai, Homer!

HOMER: ...i una gimnasta en el llit.

MORTÍCIA: És un plaer Sr. Beineke (li estén la mà)

MAURICI: Sra. Addams

MORTÍCIA: Sra. Beineke (li fa una reverència)

ALICE: Alice (intenta retornar-li la reverència. Malament)

MORTÍCIA: I tu has de ser Tomàs. Quin bell nom.

TOMÀS: Gràcies. Em van dir així per un oncle Tomàs, que es va perdre en el bosc i
es va menjar la seva pròpia cama.

MAURICI: No fa falta que ho expliquis!

MORTÍCIA: No, no!...és una història bella.

DIMECRES (Interromp a MortÍcia): Hola, sóc Dimecres.

ALICE: Es un bell vestit Dimecres.
“El groc és lluentor.
El groc és fulgor.
El groc és tan càlid,
com a càlid és el sol”

HOMER: Excel·lent! Un bell poema sobre el color groc! (Entra Pèricles vestit de Boy
scout. Sosté una llauna per a recaptar monedes) Mireu tots, és Pèrìcles, el
germanet de Dimecres, que ve de la seva classe de la Bíblia. Saluda Pèricles...

PÈRÌCLES: (Estén la llauna cap a Alice) Hola! Vol fer una donació?

ALICE: Per descomptat estimat, per a què estàs recaptant?

PÈRÌCLES: Vostè millor posi els diners a la llauna i ningú sortirà malparat..

(Alice posa una moneda a la llauna. Entra l'àvia amb insígnies de la Creu Roja)

ÀVIA: Que normal s'està fora!

HOMER: I ella és la nostra benvolguda Àvia, l'ànima de la família

ÀVIA: (Dolç) Hola, acabo de venir de l'hospital de cardiologia. Estan morint com a
mosques! ah Vostè es cuida? Grans, fruita fresca, 40' d'exercici diari...

ALICE: Hauria, però no ho faig.

ÀVIA: Llavors estimada, et moriràs!

(Entra Oncle Lucas amb un perruquí ridícul, volent jugar un picadet)

ONCLE LUCAS: Llestos per a jugar un picadet?

HOMER: Ell és el meu germà Lucas.

ONCLE LUCAS: (A Alice) Encantat de conèixer-la (Lucas es treu el perruquí com si

fos un barret. Alice s'espanta i també Es genera un agafa i pren de perruquí fins que
Lucas torna a posar-se’l tort. Pausa incòmoda)

HOMER: Diem adéu...

ÀVIA/ONCLE LUCAS/PÈRICLES (A l'estil nens de la Novícia Rebel):

GOODBYE!
GOODBYE!
GOODBYE!
Gràcies!
(Se’n van)
HOMER: I ara una càlida benvinguda des de les profundes coves dels Addams...

(Llarg porta una safata amb copes de vi)

MORTÍCIA: Nens, podeu anar-vos-en.

DIMECRES: Anem Tomàs. Papa recorda...

HOMER: No et preocupis pixona.

MAURICI: Deixeu la porta oberta, heu sentit?

HOMER (Mentre reparteix les copes): Ah! Té por que els nois facin la porqueria? No
es preocupi. Dimecres és cinturó negre de Tae Kwon Do. Si intenta alguna cosa li
arrenca el cap. (càlid) Pels nois.

ALICE: Disculpeu, el tocador de senyores?

HOMER: Era jo, però vaig tenir moltes denúncies. (Riu)

MORTÍCIA: Homer... (A Alice) Vine estimada, jo et mostro on està.

HOMER: Mentre feu el tour de senyores, el senyor i jo baixarem a fer coses

d'homes. Després soparem.

MORTÍCIA: I havent sopat... El Joc!

MAURICI: El Joc? Quin joc?

HOMER: Alguna vegada han jugat al digui-ho amb mímica?

MAURICI: Si

HOMER: Bé, res a veure. (Se’n van)

ALICE: Et van arribar les flors?

MORTÍCIA: Ai, si...i el bell poema... d'on ho vas treure?

ALICE: Ho vaig escriure jo.

MORTÍCIA: No!

ALICE (demostrant-ho)
“Estigui feliç o deprimida,
del meu pit brollen rimes...
espontànies, altisonants,
amb rimades consonants”

MORTÍCIA: Hauries de fer-te veure.

(Elles surten. Entren Oncle Lucas i els Ancestres.)

CANÇÓ - ONCLE LUCAS I ELS ANCESTRES

ESCENA 6: LA GRUTA

MAURICI: Vostè col·lecciona aquest tipus de coses?

HOMER: Un home ha de tenir passatemps. Alguns juguen a les cartes, uns altres al
golf...Jo col·lecciono instruments de tortura Per què es preguntarà. (Pausa)

MAURICI: Per què?

HOMER: Perquè és divertit! La història del món contada en agonia i

desmembrament

HOMER: Llavors expliqui'm sobre vostè. La saga Beineke. La seva vida, les seves
esperances, els seus somnis...El seu fill.

MAURICI: Tomàs? És una mica feble, com la seva mare. Però quan acabi la
universitat, jo el faré fort. Li ensenyaré el negoci. El faré un home.

HOMER: Vostè i jo ens assemblem molt no ho creu?

MAURICI: No. Expliqui'm Addams...una casa de 1000m. quadrats construïda en un

parc públic. Com ho va aconseguir?
HOMER: Aquesta hectàrea ha estat en la família des que la Reina Isabel d'Espanya
la hi va concedir al meu Gran Ancestre Alfons l’enorme pels seus serveis... (Riu
murri)

MAURICI: Quins serveis?

HOMER: Alfons L'ENORME... ENORME... haig de dibuixar-li-ho?...Vingui Beineke,

continuem caminant

ESCENA 8: EL TOCADOR DE *MORTICIA

ALICE: Que romàntic! (llegeix) “Prometem ballar el tango almenys tres vegades per
setmana.”

MORTÍCIA: Passió.

ALICE (llegeix): “Prometem explicar-nos tot.”

MORTÍCIA: Veritat.

ALICE: Tot?

MORTÍCIA: Per descomptat.

ALICE: I segueixen casats? Això no funciona a casa.

MORTÍCIA: I què funciona?

ALICE: Bé… (en rima)

“Si jo li arribés a comptar
Els meus secrets al meu espòs,
El meu matrimoni aniria
Dret cap al pou”

MORTÍCIA: Alice, estic en xoc. Quin tipus de matrimoni guarda secrets?

ALICE: Un de llarga data.

CANÇÓ - ELS SECRETS

ESCENA 7: EN ALGUN ALTRE LLOC DE LA CASA

(Apareixen Dimecres i Tomàs. PÈRICLES està amagat, escoltant)

TOMÀS: Podries posar-te l'anell si us plau? Només un segon

DIMECRES: Després del sopar.

TOMÀS: I què passa si s'odien?

DIMECRES: I què passa si no s'odien? *Tens que ser com jo. Mirar el costat positiu.

(Es besen. Interromp PÈRICLES)

PÈRICLES: Seria millor que anéssiu a una habitació.

DIMECRES: PÈRICLES! Deixa d'espiar-nos així!!

PÈRICLES: També és casa meva, d’acord?

DIMECRES (a Tomás): Disculpa’m mentre mato al meu germà.

TOMÀS (a Dimecres) Jo m'ocupo…(dirigint-se a PÈRICLES, volent caure-li bé) Ey!

Peri…què tal? Com va germà?

PÈRICLES: T'estàs fent el guai?

TOMÀS: Ajá…

PÈRICLES: Perquè no ho ets...

TOMÀS: Per a la teva germana, sí.

PÈRICLES: Ja se li passarà

(fuma un cigarro)

TOMÀS: No ets una mica petit per a fumar?

PÈRICLES: Estic molt estressat. La meva germana està sofrint una crisi d'identitat.
TOMÀS: Vinga Peri, baixem les armes…

PÈRICLES: (entusiasmat) Vinga! (sàdic) Donem-li la volta.

DIMECRES: Marxem.

PÈRICLES: Puc anar?

DIMECRES: No PÈRICLES, ara estic amb Tomás. Xao.

(L'actitud de PÈRICLES de “noi rude” desapareix i queda el nen que realment és, un
germanet solitari)

PÈRICLES: Espera…espera…

ESCENA 11:PÈRICLES I L'ÀVIA

CANÇÓ - I SI… (ELLA NO TORNA A TORTURAR-ME)?

(Entra l'àvia amb una carret de flascons i ampolles. Cantant una cosa divertida)

PÈRICLES: Hola Àvia.

ÀVIA: Hola noi, com va la vida?

PÈRICLES: Massa llarga.

ÀVIA: Diga-m’ho a mi.

PÈRICLES: Què estaves fent?

ÀVIA: Buscant provisions. El tresor privat de l'àvia. Herbes, pocions i yuyos…els

caramels de la naturalesa…i no necesites recepta.
PÈRICLES: Què és això?

ÀVIA: Peyote.

PÈRICLES: Per a què serveix?

ÀVIA: Et fa sortir corrent nu pel bosc.

PÈRICLES: I aquest?

ÀVIA: Fulla de buku. tens a algú que t'està causant problemes?

PÈRICLES: Pot ser.

ÀVIA: Posa-li una miqueta d'això a la torrada i una hora més tard estarà en una
habitació de seguretat cridant “GUARDIAAAAAA!”

PÈRICLES: Àvia… si hi hagués una noia que va conèixer a un noi i ell va dient “Ey
Peri, com va germà? I ella diu “Marxem” i se’n van corrent junts? què li donaries a
ella?

ÀVIA: Res. És la teva germana. Posa’t content per ella.

PÈRICLES: Però, i si ella no es desfà d'ell? i si els bons temps s’acaben?

ÀVIA: Així és la vida, fill. Tots perdem a qui estimem.

PÈRICLES: Diga-m’ho a mi…(pren una altra ampolleta petita del carret) I aquest?

ÀVIA: ACRIMONIUM! Compte amb això!

PÈRICLES: Per què?

ÀVIA: Perquè treu a la llum la foscor interior.

PÈRICLES: Com?

ÀVIA: Un glop d'això i Mary Poppins es converteix en Malèfica.

PÈRICLES: No entenc les teves referències…

ÀVIA: Llavors deixa’t estar de mòbil i llegeix un llibre de tant en tant. Ara deixa de
queixar-te de la teva germana. Comença a pensar en tu i en com vols viure la teva
vida. (Melosa) El temps volgut, és un lladre que escapa sobre les aletes de les
fades… (Canvi abrupte) I allunya’t de les meves coses ninot o t'arrencaré una cama
i l'enterraré al jardí carai!...(pausa mentre està sortint. Es frena i dolç novament)
T’estimo molt.

(Mentre l'àvia se’n, PÈRICLES treu l’Acrimonium del carret)

PÈRICLES
DIMECRES PRENDRÀ
AQUESTA POCIÓ FATAL
TOMÀS NO GUANYARÀ
I ELLA EM PEGARÀ
I DEIXARÉ DE SER
PER FI, UN GORDET INFELIÇ…

ESCENA 8: EL SALÓ PRINCIPAL I LA TAULA DE BANQUETS

S'escolta el GONG de l'anomenat per al sopar. El teló puja i es descobreix el gran

saló amb la taula servida. PÈRICLES ocuparà el seu lloc. El sopar acaba d'acabar.
Es veu la taula amb el que queda del menjar…)

MORTÍCIA (donant per acabat el discurs, colpeja una copa amb una cullareta): Ja
és hora del joc.

DIMECRES: Si us plau, el JOC no, ja és tard.

PÈRICLES: Però és una tradició familiar!

DIMECRES: PÈRICLES, podries anar i morir-te?

PÈRICLES: Clar! Si el teu nòvio també!

HOMER: Nens!...(a Mortícia) Estimada meva, em sembla que això del joc és mala
idea…

DIMECRES: Gràcies Papà…

MORTÍCIA: El JOC és molt bona idea. I si no ho és, llavors “algú” dormirà al sofà
per molt de temps.

HOMER: El JOC és una gran idea.

ALICE: Quin tipus de joc?

HOMER:
AQUEST CALZE SAGRAT
TRESOR FAMILIAR
QUE TINC AQUÍ AFERRAT
PER A PRENDRE
EN UN RITUAL SAGRAT
PECAT NO HI HA
EL QUE VA SER GUARDAT
REVELAT SERÀ

(beu del calze)

LES VERITATS QUE SOLEM CALLAR

AQUESTA NIT REVELAREM
ELS DIMONIS ANEM A EXORCITAR
PER A PODER JUGAR
A AQUEST JOC TAN ARRISCAT I VALENT

HOMER/MORTÍCIA/PÈRICLES/ONCLE LUCAS/ÀVIA/ANCESTRES: AQUEST

JOC

HOMER: ÉS UN JOC INFERNAL

ANCESTRES: AH AH AH…

HOMER: DIVERTIT PERÒ SEMPRE BRUTAL

ANCESTRES: AH AH AH…

HOMER: NO SABEM QUÈ ESTÀ BÉ O ESTÀ MALAMENT

ÉS LA VERITAT NUA
(torna a prendre del calze)

MORTÍCIA/PÈRICLES/ONCLE LUCAS/ÀVIA/ANCESTRES
ÉS LA VERITAT, ÉS LA VERITAT NUA
ÉS LA VERITAT, ÉS LA VERITAT NUA…

HOMER
Sí. Bé. La meva veritat nua té, gairebé, forma de conte de fades. Hi havia una
vegada un home que tenia una bella esposa i dos bells fills. Un home humil, i no
obstant això en el seu pit bategava el cor d'un espòs fidel i indestructible, que
atresorava a la seva esposa i besava el sòl que ella trepitjava. Gràcies.
(se senti. Davant la mirada fulminant de Mortícia, represa…)
Però un dia va aparèixer una guineu i li va donar una bella caixa d'exquisida fusta i
cuir espanyol…”què hi ha a la caixa?”, va preguntar l'home, i la guineu li va
respondre “ Un petit secret. Gens important. Però no has d'obrir-la mai”. I l'home la
portà a casa seva. L'esposa, en veure-la, li va dir “l'obrirem de totes maneres”, i
l'home li va dir. “No ho facis estimada. Tenim un bon matrimoni”. I mai la van obrir i
van ser feliços per sempre. (se sentí. Mira a Mortícia. ) VERITAT NUA.
MORTÍCIA: Em sembla que hem de tornar amb tu. És el torn de Dimecres

DIMECRES: Passo.

ONCLE LUCAS: Jo! Jo! Jo!

HOMER: Si! Escoltem a Lucas! El Calze!

ONCLE LUCAS (presa del calze): Jo…estic enamorat!

TOTS: OOOOhhhh…

ONCLE LUCAS: Probablement es pregunten què pot saber sobre l'amor un tipus
gros, pelat i sense una sexualitat específica…però jo també estic enamorat!

MORTÍCA: Ai Lucas… i qui és?

ONCLE LUCAS: (tímid)…La Lluna!

ALICE: La Lluna? Està enamorat de la LLUNA?

MAURICI: Si, això és molt normal…

ALICE: Es el més romàntic que he escoltat…

ONCLE LUCAS: Però encara no li he dit.

TOTS: OOOOhhhh…

ONCLE LUCAS: Veritat nua…

HOMER/MORTÍCIA/PÈRICLES/ÀVIA/ALICE/ANCESTRES/ ONCLE LUCAS:

LES VERITATS

ONCLE LUCAS: NO LES PUC NEGAR

HOMER/MORTÍCIA/PÈRICLES/ÀVIA/ALICE/ANCESTRES: NO NEGARÀ
ONCLE LUCAS: ÉS LA LLUNA LA QUE EM FA SOMIAR

HOMER/MORTICIA/PÈRICLES/ÀVIA/ALICE/ANCESTRES: I DELIRAR!

ONCLE LUCAS: EL QUE DIC ÉS LA PURA VERITAT

HOMER/MORTÍCIA/PÈRICLES/ÀVIA/ALICE/ANCESTRES/ ONCLE LUCAS:

ÉS LA VERITAT NUA

MORTÍCIA: El torn de Dimecres!

DIMECRES: NO!

ÀVIA: Jo! Jo! L'edat abans que la bellesa! (es posa a piular) El Calze! (beu del
calze. Mira a PÈRICLES) El nen i jo hem tingut una xerrada reveladora fa una
estona. Jo li he dit que usés el seu temps amb saviesa. Però mira qui parla…quant
em queda? Tinc 102 anys, tinc herpes i artritis…i quan em tiro un pet faig volar els
molins d'Holanda…Força no em falta!...però ull!, que no sóc una vella boja que
camina per aquí buscant noiets…però estic segura que a algun noi de noranta, li
agradaria menjar-se un mosset d'àvia…(riu forta)…Veritat…veritat…la veritat és que
m'acabo de pixar damunt… (s’asseu i mira a Mortícia. Mortícia l'observa amb mirada
gelada. Després)

MORTÍCIA. Deguérem haver-te sacrificat fa anys. És el torn de Dimecres.

DIMECRES: Encara no! Papa, parla amb ella.

HOMER: Encara tinc el problemet de la caixa de la guineu.

MORTÍCIA: Dimecres, el teu torn. El Calze on està el calze?

(PÈRICLES surt gatejant per sota de la taula amb el calze)

PÈRICLES
Si!
AQUESTA POCIÓ SAGRADA
LA MEVA GERMANA PRENDRÀ
LA VULL VEURE PENJADA
SALTAR, VOLAR!
UNA MICA D’ACRIMONIUM
TOT HO CANVIARÀ
ATENCIÓ QUE AQUEST JOC EXPLOTARÀ

MORTÍCIA/HOMER/ÀVIA/PÈRICLES/ONCLE LUCAS/ANCESTRES/ALICE
LES VERITATS!

MORTÍCIA: TOT CANVIARÀ!

(Li passen el calze a Dimecres. Alice comença a tossir)

HOMER: (a Dimecres): QUE PERILLÓS ÉS DIR LA VERITAT

(Alice torna a tossir. Dimecres rep el calze. Dubte. Ho aixeca. Ho portarà als seus
llavis…)

HOMER/DIMECRES: SE'NS VE EL TSUNAMI FATAL

MAURICI: Tomàs! Ajuda a la teva mare!

HOMER/MORTÍCIA/ÀVIA/ONCLE LUCAS/PÈRICLES/ANCESTRES: ÉS LA
VERITAT…

Alice continua tossint. Dimecres beurà però Tomás li treu el calze i li ho dóna a la
seva mare. Alice beu.)

PÈRICLES: NO!!!!

ALICE: AH. AH. AH. AH, AH, AH…

MAURICI: Bé, com veuen, la meva dona no se sent bé. Així que marxem...( Maurici
s'aixeca per a ajudar a la seva dona, però Alice és una altra.)

ALICE: NO! Estem enmig d'un joc. Tenca la boca i seu carai!

MAURICI: Alice, crec que has begut en excés…

ALICE (interrompent-ho): Te’n recordes com era abans, Mau? Com ens miràvem i
marxavem del restaurant enmig del sopar?...i tornàvem a casa corrent, i pujàvem, i a
vegades no podíem esperar…i tu aparcaves al costat del…

TOMÀS: Mama…

ALICE: Tranquil Tomás. Els pares també “ho fan”. Aprèn a tolerar-ho. (A Maurici)
Què va passar Mau? Te’n recordes quan utilitzaves aquella samarreta que deia “fem
l'amor i no la guerra”? Què va passar amb aquell home? Alguna vegada tornarà?
Quant temps haig d'esperar?
CANÇÓ - ESPERANT

HOMER: Això és massa sinistre…fins i tot per a nosaltres

MORTÍCIA/ONCLE LUCAS/ÀVIA/PÈRICLES I ANCESTRES: EXCEL·LENT!

HOMER: ÉS UN GRAN SERIAL!

MORTÍCIA/ONCLE LUCAS/ÀVIA/PÈRICLES I ANCESTRES: UN SERIAL…

HOMER: HI HA TRAGÈDIA, SEXE FORT I PASSIÓ

MORTÍCIA/ONCLE LUCAS/ÀVIA/PÈRICLES I ANCESTRES: I QUINA PASSIÓ!

HOMER: I UN MARIT QUE NO TÉ PERDÓ (mira a Maurici)

MAURICI: Bé Addams! Ja m’he cansat! Ho he intentat. Vaig pensar que estava bé,
que si els nois es volien podíem donar-los l'oportunitat. Però vostès estan bojos.
Tenen una casa on no hauria d'haver-hi una casa, una majordom zombi, i un home
que està sortint amb la lluna…

ONCLE LUCAS: No estem sortint, som parella...

MAURICI: Som gent senzilla, Addams. No estem acostumats al seu “sofisticat estil
de vida novaiorquès” Així que, si em disculpa, tornarem al món normal. VERITAT
NUA!

DIMECRES: Prou! Tenies raó Tomàs.

MORTÍCIA: Raó sobre què?

DIMECRES: Gràcies igualment, Papa.

MORTÍCIA: Gràcies per què?

DIMECRES: Li hauriem d’haver dit.

MORTÍCIA: Dir-me, què?

DIMECRES: No importa. En Tomàs i jo ens estimem…i ens casarem.

MORTÍCIA: QUÈ?!!!

ONCLE LUCAS/ANCESTRES: DÉU MEU!

MORTÍCIA: Això és el que amagaves?

ONCLE LUCAS/ANCESTRES: DÉU MEU!

MORTÍCIA: Com has pogut fer això Homer?

DIMECRES: ERA UN SECRET

MORTÍCIA : US PENSEU QUE SÓC XIMPLE?

TOMÀS: EL NOSTRE CASAMENT!

MORTÍCIA/ANCESTRES: MÉS QUIN CASAMENT?

HOMER: GRAN ESDEVENIMENT!

TOTS:
CASAMENT?
QUIN MOMENT!
AQUEST JOC, ÉS UN JOC FATAL
VOSTÈ JUGA PERÒ MAI ÉS IGUAL
QUI COMENÇA
MAI SAP EL FINAL
ÉS LA VERITAT

DIMECRES:
AIXÒ NO ESTÀ PASSANT ! NO !
AIXÒ NO ESTÀ PASSANT…PAREU !!!!

HOMER: Això és el que passa quan es juga al joc de la…

TOTS: VERITAT NUA!

(S'apaguen les llums. Teló)

CANÇÓ - LA MORT A CADA CANTONADA

CANÇÓ - MÉS BOJA QUE NINGÚ

TOMÀS (es treu la bena): No,no no! Espera! Està bé, vols una cosa boja? (Li posa
la bena a Dimecres)
DIMECRES: Bé, això s'està posant interessant...no tens por?

TOMÀS: No! Saps per què? Perquè jo guiaré la fletxa...la guiaré amb el meu amor!

DIMECRES: I com funciona això exactament?

TOMÀS: Estamos connectats, ho veus? El nostre destí és estar junts! Així que no
pot passar res dolent.

DIMECRES: Sí, però i si falla?

TOMÀS: Llavors seràs l'últim que vegi...

DIMECRES: Això és molt excitant...

(Tomàs va cap a l'arbre i es posa la poma al cap. Entren els Ancestres. Dimecres
apunta a cegues.)

TOMÀS: LLEST!

(Dimecres dispara. Els Ancestres, a càmera lenta tipus “Matrix” guien la fletxa fins a
la poma. Torna tot a velocitat normal. Tomás crida.)

DIMECRES: Ai Déu!

TOMÀS: Has caigut!

DIMECRES: Tomàs, podria haver-te matat.

TOMÀS: Això sí és una bogeria, no? Llavors, què penses?

DIMECRES: ...que és un bon començament per a una bona relació...

(Apareix Maurici darrere de l'arbre, commogut pel que acaba de sentir. Apareix
també Oncle Lucas)

ONCLE LUCAS: Ha sentit això? (Maurci assenteix amb el cap) El noi estava
disposat a morir per amor...pausa) No sembla fill seu.

MAURICI : Estava tan feliç.

ONCLE LUCAS: La recorda? Dic, a la felicitat...la recorda?

MAURICI: Sí. Què va passar?

ONCLE LUCAS: Va passar que que un es va convertir en un home controlador,
egoista, rígid i fred.

MAURICI : Lucas, vostè és molt savi. Com puc arreglar-ho? Què haig de fer?

ONCLE LUCAS: No es preocupi, li sortirà només. (Fa senyals a algú de fora de

l'escenari perquè entri. Veurem que entrarà Alice, guiada per dos Ancestres homes)

MAURICI: Jo no sempre he estat així. Jo era feliç. Explicava acudits, tocava la

guitarra, dormia fins al migdia...Però després un es casa, té fills, la hipoteca... (Veu a
Alice i es frena)

ONCLE LUCAS: Segueixi...

MAURICI: I què dic?

ONCLE LUCAS: Només recordi's del que va sentir la primera vegada que la va
veure... (Lucas se’n va juntament amb els Ancestres)
MAURICI : Alice...sóc el Mau.
ALICE: Ho sé.

MAURICI: No, l'antic Mau...

ALICE: L'antic Mau?...amb la guitarra i la samarreta...

MAURICI: ...i la diadema...

ALICE: Déu meu...la diadema...(pausa) eres bastant boig, sabies?

MAURICI: si, ja ho sé …
“jo ja no sóc aquell noi
sexe, mambo i rock & *roll...
però per tu tresor
tornaré a la meva vella cremor...”

ALICE; Maurici, estàs rimant

MAURICI: Per tu nena...per tu

ALICE: Ai Maurici! T’he trobat tant a faltar… Abraça’m!

(Enra Homer)
HOMER: Mortícia meva! Cal acomiadar als convidats, amor si us plau baixa amb mi

MORTÍCIA. Està bé però nosaltres després parlarem

ESCENA 9: TANGO D'AMOR

(Es descobreix el cementiri i alguns Ancestres que s'aniran sumant al ball. S’acaba
creantun gran quadre. Al final, aplaudiments. Entren Alice, Maurici, Dimecres i
Tomàs)

MAURICI: Addams! Ens han canviat la vida!

ALICE: Com podem agrair-los?

HOMER: Expliquin-ho als seus amics...El boca a boca és important. (A Dimecres)

Joveneta, fes un pas endavant i digues les paraules que tota mare vol sentir.

DIMECRES: Perdona’m.

MORTÍCIA: De veritat vols casar-te amb aquest noi?

DIMECRES: Si.
MORTÍCIA: Per què?

DIMECRES: Perquè està disposat a morir per mi. (Festeig íntim) MamA, ens
donaries la teva benedicció?

MORTÍCIA: Per descomptat. Desitjo que tingueu molts fills i que ells us causin tant
dolor com tu ens has causat a nosaltres.

HOMER: Atenció tots! Tinc una VERITAT NUA. Portaré a la meva esposa a París!

DIMECRES: Homer! Els embornals!

HOMER: Ja està tot contractat. Paquet especial. Un dia, set nits.

MORTÍCIA: Je t'aime, mon cher. Je t'aime toujours.

HOMER: Yetem, yetem... em mata que em parlis en francès. (La besa sense
parar...)
ÀVIA: Bé, bé, bé...a veure els romanticons... M’ha desaparescut l’ACRIMONIUM, i
m’he posat a investigar... Digues el que va passar, poll.

PÈRICLES: Sou tan intel·ligents que segur ja us n’heu adonat.

HOMER: Tenies por de perdre a la teva germana...

ÀVIA: Així que m’has robat l’Acrimonium...

MORTÍCIA: Perquè Dimecres i Tomàs perdessin l'amor que es tenien...

DIMECRES: Però mai ho he pres perquè...

TOMÀS: Jo li he donat a la meva mare...

ALICE: I jo ho he pres i m’he vaig transformat en el meu veritable jo...

MAURICI: El que ha fet que jo tornés a enamorar-me de la meva família

MORTÍCIA: I jo m’he posat en el profund del meu embassament de compassió

femenina i banyat al seu pare de perdó...

HOMER: Benvinguts a la nostra família! No perdem una filla, guanyem tres

BEINEKE. (A PÈRICLES) Jovenet, per motius purament egoistes, has convertit un
simple sopar en una nit infernal.

MORTÍCIA: Estem molt orgullosos de tu..

DIMECRES: PÈRICLES! Ets un veritable artista. Has reestructurat la vida mateixa i

tot ha sortit bé. Ets el millor germà del món.
PÈRICLES: Així que continuaràs torturant-me?

DIMECRES: Per descomptat. Fins que trobis a la teva pròpia noia.

HOMER (Orgullós): Aquest és el meu fill! Has abraçat la foscor de la teva

desesperació i de sobte el món ha cobrat sentit. Ets un veritable Addams!

(Entra Oncle Lucas amb un casc d'aviador. Té un coet lligat a l'esquena)

ONCLE LUCAS: Adéu! Adéu a tots!

HOMER: Lucas, què fas?

ONCLE LUCAS: Abraço el desconegut. Estic anant cap a la meva foscor…

MORTÍCIA: Au revoir, Lucas…Que trobis aquesta.

ALICE: Disculpi Lucas, a on va?

ONCLE LUCAS: Vaig a fer un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la
LLUNALITAT.

HOMER: Vola germà llunàtic! Vola amb les ales de l'amor!

CANÇÓ - CAP A LA FOSCOR

HOMER: Estas trista estimada?

MORTÍCIA: Oh, sí… Completament.

(Homer besa la mà de Mortícia, més enamorat que mai. Tot està bé. Cau el teló.)

___________________________________________________________________
______

Final.