Addams .vs.

MOSCATELL
Curs 2023-24
Mar Pérez-Portabella Cusó
ESCENA 1 - Quan ets un Addams…

ABU ADDAMS: Señoras y señores, recuerden que está prohibido grabar imágenes
y audio del show, así como el uso de armas de fuego, lanzallamas, guillotinas,
aplastacabezas y otros instrumentos de tortura, que quedan totalmente prohibidos
durante la función, pero fuertemente recomendados a la salida de la función.
Muchas gracias.

GOMES: Mmmm el aroma embriagador del cementerio. Una vez por año, cada 31
de octubre, los Addams nos reunimos para celebrar esta fiesta tan maravillosa. Ven,
querida, cuéntanos a todos lo que significa ser un Addams.

MORTÍCIA: Oscuridad, pena y un dolor indescriptible.

GOMES: Me encanta. (sona la cançó dels Addams de fons, intentar trobar una mica
de cantarella per encaixar amb la cançó) Si eres un Addams, necesitas la luz de la
luna. Verdad, hija?

MIÉRCOLES: Sí! Si eres un Addams, tendrás más frío que calor.

VIERNES: Muy bien dicho, hermanita. Si eres un Addams, el gris será tu color.

ABU ADDAMS: Si eres un Addams, beber veneno es lo mejor.

TÍA FÉTIDA: Si eres un Addams, oler a muerto es un honor.

MORTÍCIA: Si eres un Addams, la muerte siempre sienta bien.

MIÉRCOLES: Si eres un Addams, tendrás momentos de explotar.

VIERNES: Si eres un Addams, los muertos vas a resucitar.

TOTS: Si eres un Addams, la família es lo más importante. ¡Si eres un Addams,

Halloween es espeluznanteeeee!

Marxen tots murmurant text: vinga que hem d’anar a tallar les carbasses.. som-hi a
preparar la sang…

TÍA FÉTIDA: Ui mira, ya vienen esos vecinos tan raros…

Escena 2 - Sóc un Moscatell…

Entren amb uns cistells, venen de la muntanya, de collir castanyes i bolets, canten
mentre ho preparen tot.

TOTS: Quan ve el temps de collir castanyes, la Castanyera, la Castanyera… (la

cançó instrumental es queda de fons)

PEPA: No hi ha res millor que l’olor del bosc a la tardor.

DIMECRES: A mi també m’encanta, tieta.

MONTSERRAT: Clar que sí, filla, perquè ets una Moscatell, i ser un Moscatell vol dir
estimar la tardor amb tot el teu cor.

ÀVIA MOSCATELL: (es col·loca com si anés a ballar una sardana i poc a poc, a
mesura que parlen es van afegint a la rotllana, al ritme de la tornada de la cançó de
Coti x Coti) Sóc un Moscatell!

DIJOUS: I per això (perxò) a mi m’encanta la tardor.

MONTSERRAT: Caço bolets amb devoció.

DIVENDRES: El groc és el nostre color.

TOTS: Sóc un Moscatell.

PEPA: Estimo el bosc, és la meva amb passió

TIETA MONGETA: Menjo castanyes i carbasses

TOTS: La Castanyada ho peta fort! Molt fort! Moscatell! (fi cançó)

MONTSERRAT: Som-hi, que hem de preparar moltes coses, qui s’encarrega de

tallar els bolets?

TIETA MONGETA: Jo mateixa! Quina gana…

PEPA: Perfecte germaneta! Jo em poso amb els panellets.

TIETA MONGETA: I tu mare, ja pots anar cap a la cuina a preparar la gran…

MONTSERRAT: …la fabulosa…

PEPA: …la deliciosa…

LES TRES: CREMA DE CARABASSA!

ÀVIA MOSCATELL: Sí, sí, ja hi vaig. El plat indispensable de la família Moscatell, la

recepta secreta de la crema de carabassa. Nens, aneu a buscar les carabasses,
que jo no puc amb tant de pes. Vaig a preparar-ho tot.

DIMECRES recorda alguna cosa i se li posa la cara tensa. Marxen tots menys els
dos nens.

ESCENA 3 - No tenim carabasses

DIJOUS: Si, ara hi anem, àvia.

DIMECRES: Aiiii aiaiiii!

DIVENDRES: Què passa, Dimecres?

DIMECRES: No pot ser, no pot ser.

DIJOUS: Es pot saber què et passa, cosineta?

DIMECRES: Recordeu quan hem anat al mercat.

DIVENDRES: Sí…

DIMECRES: I recordeu que l’àvia s’ha passat mitja hora escollint les millors
carabasses…

DIJOUS: Sí, i després t’ha donat a tu la bossa perquè pesava molt i…

DIVENDRES: …ha passat el pastisser amb tots aquells panellets…

DIJOUS: …i tu l’has seguit fins a la parada… (Esbufega)

DIMECRES: Sí…

DIVENDRES: Com pots ser tan golafre, Dimecres… Què has fet amb la bossa?

DIMECRES: No, ho sé, anem a mirar al cotxe! (Marxen)

ESCENA 4 - Preparant Halloween

Veiem els Addams acabant els preparatius de Halloween i decorant les carbasses.

MORTÍCIA: Esta calabaza me está quedando espeluznantemente bien.

ABU ADDAMS: Esta sangre parece tan real, asustará mucho, muahahaha.

MIÉRCOLES: La tarta de ojos gelatinosos está quedando maravillosamente

terrorífica.

TÍA FÉTIDA: Voy a preparar un poco de cerebro asado para cenar.

GOMES: Los explosivos casi están listos!

VIERNES: Me encantan estas telarañas.

MORTÍCIA: Esto ya está!

Finalment, van a deixar les carbasses al jardí de fora (línia del públic).

ÀVIA MOSCATELL: (des de fora escena) Què em porteu les carabasses??

DIMECRES: Sí, un moment, àvia!

DIJOUS: Què fem?

DIVENDRES: Ah, mira… (assenyala les carabasses dels Addams, es miren)

ÀVIA MOSCATELL: (des de fora escena) Vingaaaa, que si no, no tindrem sopar!

DIMECRES: Som-hi! (agafen les carabasses i li porten a l’àvia)

ESCENA 5 - On són les carabasses?

GOMES: Qué emoción, los muertos ya empiezan a despertarse.

MORTICIA: Sí, que ganas de asustar a las criaturas, muahahahha…

ABU ADDAMS: Yo ya he terminado de preparar la “sangre falsa”, venid aquí, que

os dejaré bien repugnantes. (tots fan cua perqué l’àvia els maquilli)

VIERNES: Pues yo he preparado unos cuantos petardos cerca de la puerta para

cuando vengan.

TÍA FÉTIDA: Así me gusta, Viernes, se nota que eres una Addams. Falta algo,
Miércoles?

MIÉRCOLES: Todo listo, el jardín ha quedado maravillosamente terrorífico… pero…

MORTICIA: ¿Qué te pasa, mi pequeña nube de tormenta?

MIÉRCOLES: ¡Han desaparecido las calabazas!?

TOTS: COOOOOMO???! (miren per la finestra)

TÍA FÉTIDA: ¡No puede ser!

ABUELA ADDAMS: Seguro que ha sido alguno de estos niños pelmas con disfraz.

VIERNES: Como descubra quién ha sido, le voy a explotar un petardo en el culo…

GOMES: (olorant) Mmm… oléis esto? (TOTS oloren) Me parece que ya sé quién ha
sido…

TOTS: Ohh!

GOMES: ¡Los vecinos!

TÍA FÉTIDA: Malditos hippis, come-flores, abraza-árboles…

VIERNES: ¡Los aplastaré!

MIÉRCOLES: ¡Tenemos que pensar una venganza! (Marxen tots a preparar la

venjança)
Escena 6 - Les castanyes

Veiem els Moscatell preparant la crema, els panellets, els moniatos, etc.

ÀVIA MOSCATELL: On està el morter?

DIVENDRES: Està aquí! Hi ha alguns bolets que no están bé.

TIETA MONGETA: Ens haurem d’enrecordar de torrar les castanyes, eh!?

DIMECRES: Vaig a posar els moniatos al forn.

MONTSERRAT: Però falta embolicar-los, jo t’ajudo!

DIJOUS: Vaig a buscar per Instagram algun tutorial per decorar la casa.

PEPA: Mmmm…quina bona olor que fa la massa dels panellets.

Per davant passen els Addams disfressats de lladres, caminant sigil·losament per
robar les castanyes dels Moscatell. Surten en parelles i a meitat diuen la seva frase.

TÍA FÉTIDA: Muahahahaha, a ver como lo hacen ahora, sin sus queridas castañas.

MORTÍCIA: Sin castañas, no hay Castanyada. Muahahahha!

ABU ADDAMS: ¿Y ahora, qué hacemos con tanta castaña?

GOMES: ¡Tengo la solución, las quemamos! Voy a buscar la sartén.

MIÉRCOLES i VIERNES: Síiii, ¡a quemarlo todo!

Escena 7 - Castaween

ÀVIA MOSCATELL: La crema ja està quasi feta!

TIETA MONGETA: Quina gana, mare, fa una olor taaaan bona!

MONTSERRAT: Vinga, anem a parar taula que en breu comença la festaaa. Nens,
ajudeu-me! (marxa a buscar-los)

PEPA: Ui no, se m’ha fet tard fent panellets. Encara he de torrar les castanyes. (Surt
al jardí, però no troba les castanyes) On poden estar? Jo creia que les havíem
deixat aquí, a veure, hem aparcat el cotxe, després… (es posa a repassar el que
han fet a l’arribar a casa i de sobte sent una olor, la segueix i veu als Addams)

MIÉRCOLES: Mira como petan, muahahahahaha.

VIERNES: Sube el fuego papá, ¡que quemen más!

PEPA: Hola, veïns!

TÍA FÉTIDA: (no se n’ha adonat de l’arribada de la PEPA) Más, más, ¡que explote
todo!

ADDAMS: (fent callar a la TIETA i intentant amagar el foc) Ehhem, hola, veïna…

MORTÍCIA: Nosaltres només estàvem fent una mica de foc per…

Arriben la resta de la família Moscatell.

TIETA MONGETA: Tenim gana…

DIMECRES, DIJOUS i DIVENDRES: Sí, mama, molta gana…

MONTSERRAT: Pepa, anem tardíssim, ja tens les castanyes a punt?

PEPA: No les trobo, les castanyes.

GOMES: I no les trobareu pas, muahahahahha!

VIERNES i MIÉRCOLES: Perquè les estem cremant totes.

ABUELA ADDAMS: Totes i cada una de les castanyes que heu collit, les hem torrat
fins que han fet un pet. (Els ADDAMS riuen)
PEPA: Fantàstic, que bé, moltes gràcies per aquest favor, veïns.

MIÉRCOLES: A veure si així apreneu a no robar les carabasses dels veïns.

ÀVIA MOSCATELL: Com? (mira a les nenes, que s’amaguen)

TÍA FÉTIDA: Un favor?

TIETA MONGETA: Sí, així ja tenim les castanyes ben torrades i podem començar la
festa i… a menjar.

MORTÍCIA: I les nostres carbasses monstruoses, qui ens les torna eh?

MONTSERRAT: Espera… (mirant a les nenes) Abans… m’ha semblat veure-les al

rebost, ja m’ha estranyat…

ÀVIA MOSCATELL: Ja deia jo que tenien poca “xixa” les que m’heu portat…

NENES: Però, n’has fet molta com sempre, oi, àvia?

ÀVIA MOSCATELL: És clar!

PEPA: Veïns, us quedeu a sopar? Com a agraïment per haver-nos torrat les
castanyes.

Els ADDAMS es miren entre ells.

ABUELA ADDAMS: I el Halloween?

MONTSERRAT: (torna amb les carabasses del rebost) Ens podeu ensenyar a
decorar carabasses…?

MIÉRCOLES: (es mira a la resta de nenes) Ja ho tinc, podem celebrar…

NENES ADDAMS I MOSCATELL: El Castaween!

Es miren tots entre ells, per acabar de decidir si és una bona idea o no. Sona la
cançó de la família Addams. I tots piquen els dits.

FOSC