TIA HERMINIA:

FILL 1: MOISES

FILL 2: ISAIES

FILL3: ARACELI

FILL 4: ISABEL

SICARI: SADURNI

TIA HERMINIA: PILY

Quatre personatges al menjador de casa. Estan molt nerviosos.

MOISES: està tardant… us dic que alguna cosa ha sortit malament

ISAIES: home, això és impossible. És un professional.

ARACELI: us voleu callar d'una vegada m'esteu posant nerviósa.

ISABEL: Tranquils home.. penseu amb l'herència.

Sona el timbre.

Tots: voy. ( van tots a obrir la porta) Entra un home amb traje.

tots: ja???

SICARI: ja està fet. La vostra tia Herminia és història.

ISAIES: a si???

MOISES:: com?

ISABEL: quant?

ARACELI: on?

SICARI: sortint del supermercat amb el carretó… m'he apropat per darrere
i pam. l'empès pel barranc .27 voltes de campana ha donat., se li han

disparat tots el airbaigs. Pim pam pum…

tots els fills: 27 voltes??

SICARI: 27, 27.

ISAIES: olee, som rics...

(tots s’abracen i criden i salten mentres canten:)

TOTS: mil milions… mil milions oe oe oe.. mil milions...( mentrestant

canten apareix la tia herminia)

herminia: que ens ha tocat?

(tots criden i es queden petrificats)

herminia: però que passa, que crideu? Sembla que heu vist un fantasma.

MOISES:: es que ens ha sorprès, veure’t tan…. Tan… tan…. Viva? ( la

toca per veure si es veritat)

ISAIES : tan plena de vida vol dir.. peró estas bé? Vull dir, et notes distant,

com si no existisis?

herminia; aquesta família sou tan simpàtics però ..què faria jo sense

vosaltres

tots: i nosaltres sense tu

(aleshores veu el sicari a un costat)

herminia: i vostè qui es?

MOISES:: un vei

ISABEL: El carter
ARACELI: un amic

ISAIES: un conegut

SICARI: si de tot una mica.

Herminia: a molt be, quedis que es la hora del cafè

SICARI: no no, si ja marxava

Herminia: ( molt seria) he dit que es queda. Seieu.( tots obeixen corrents)

vaig a fer el cafè

MOISES:: però es pot saber a qui ha tirat voste pel barranc?

SICARI: nose, pero per darrera era clavadita

ISAIES: doncs no debia ser tan clavaitaa

ARACELI; sera possible, que s’ha equivocat de senyora.

ISABEL: no ens lliurem d’ella mai, aquesta ens enterra a tots.

SICARI: pero tant horrible es? ( el fill 1 li diu a cau d’orella) pero es

possible?

MOISES:: el que ha sentit.

SICARI: es que no he sentit res.

MOISES:: doncs es un monstre,

ISAIES: es una rata

ARACELI: es retorcida

ISABEL: es Sagitari.

SICARI: i perque esta tan forrada?

MOISES:: perquè es va casar amb un banquer que tenia una gran fortuna

després es va separar i se la van partir

SICARI: la fortuna?

MOISES:: no la cara

SICARI: no es preocupin està tot pensat verí fulminant un rajolí al cafè.

(entra la tia. Herminia)

HERMINIA: aquí estan els cafes....(porta els cafes)

SICARI: senyora miri raphel amb tanga ( la tia es gira i aprofita per tirar el

veri a la tassa)

herminia: vostè és tonto no?

MOISES:: be be... anem a fer un brindis. (agafen cada un, una tassa)

herminia amb cafe? Aviam si em dona mala sort.

ISAIES: no no dona no.

Herminia: aquest és el seu que esta més cargat. ( el sicari al veure que te el

del veri, li canvia al fill 1)

SICARI: a doncs aquest per voste que el vol sense sucre ( el fill 1 fa el

mateix amb el fill 2) i així fins que ningú te la tassa inicial, ni saben quina

es la del veri.

Herminia: bueno ja esta be no? ( tots es miren espantants) per vosaltres,

perquè visquem molts i molts anys mes. ( ningú beu) bebeu ( i beuen amb

por) tot. ( beuen) així molt be.

De cop i volta ISAIES es comença a trobar malament i es desmaya a la

cadira de rodes). ( tots suspiren aliviats)

herminia: que li passa aquest?

Tots: res res..

MOISES: que s’ha apretat massa el cinturo,

ARACELI que esta molt cansat

ISABEL que te una baixada de sucre.

Herminia: ui doncs així li portare una cocacola

MOISES:: la portarem a l’habitacio que descansi. ( marxen tots menys fill

3 i sicari)

ARACELI: mira així toquem a mes. (mira el sicari) tú. tu tens una pistola?

SICARI: doncs no, però tinc un pla fantastic. ( treu una bossa de

llaminadures, el fill 3 li treu i li canvia per una pistola)

ARACELI: doncs tingui ( li dona una pistola) vagi a l’habitació i quan

entri godzila amb la cocacola. Pam

SICARI: vaya família. ( entra a l’habitació) (surten els fill 1 i 4)

ARACELI: ja esta tot arreclat. voleu gominoles? ( tots mengen mentres

esperen)

herminia: li porto la cocacola.

MOISES:: deixa que ja li porto jo. (el fill 3 fa senyes que no, però no

l’entenc i entra a l’habitacio. Es sent un tret i un crit)

SICARI: (surt) aviam potser es que no he entes el plan, però no havia

d’entrar la tia herminia?

ISABEL: però que ha fet? (pausa) Bé es igual, així toquem a més.

SICARI: carai quina família, però escolteu-me que tinc el pla perfecte. A la

seva tia li agrada el dolç

ARACELI: que si li agrada? Es un magatzem de pastissos

SICARI: perfecte. (agafa la bossa de llaminadures) llaminadures

explosives.

ARACELI i ISABEL : com que explosives?

SICARI: be només les vermelles, les altres son per despistar

els fill 3 i 4 es posen molt nerviosos. Tu de quin color les has menjat?

Nose i tu?...

ISABEL: (pum) vermelles. (I cau fulminada al sofà.)

ARACELI: jajajajaj (pum)( també cau al sofà)

SICARI: mi osito, ja esta tot fet

herminia: (surt de la cuina amb dos copes de cava) ja? M’encanta la teva

professionalitat

SICARI: és lo bo de fer l’imbecil, ningú aixeca sospites de res. ( brinden i

beu el cava)

SICARI ja has comprat els bitllets per les vegas?

Herminia: si si, però només 1.

SICARI: es comença a trobar malament, i cau al sofa sobre els altres.

Herminia: que et pensaves pringat? Que deixaria testimonis? I ara m’en

vaig a les Vegas. I que me quiten lo bailao. ( marxa)